t-0.- introducció al coneixement geogràfic
TRANSCRIPT
T-0.- Introducció al coneixement geogràfic
Geografia d’Espanya
IES Berenguer Dalmau - Catarroja
Curs 2020-21
Professor: Jesús Lerma Duart
La geografiai
l’espai geogràfic
La Geografia
té com a objecte l’estudi de
l’espai geogràfic
elements naturals:
✓ relleu
✓ clima
✓ aigües
✓ vegetació
✓ sòl
Geografia
física
Geografia
humana
els estudia de manera
interrelacionada en
l’espai
localització, representació,
descripció, anàlisi, crítica,
intervenció, planificació
format per
elements antròpics:
✓ poblament
✓ activitats econòmiques
1
2 L’espai geogràfic. Característiques
Principals característiques:
✓ és localitzable, mitjançant les coordenades geogràfiques.
✓ és representable, es pot cartografiar.
✓ es plasma en el paisatge, que resulta de la interacció antròpica en el medi físic.
• paisatge geogràfic
• paisatge natural
• paisatge humanitzat, social o cultural
✓ és diferenciat, però podem organitzar-lo en conjunts més o menys homogenis.
✓ cada espai està separat dels altres per zones de transició.
✓ evoluciona constantment i canvia, però conserva restes del passat.
✓ es pot estudiar a diferents escales interdependents.
• local
• regional
• mundial
Els procediments geogràfics
Les tasques més habituals del treball geogràfic són:
1 La localització de l’espai geogràfic.
2 La representació de l’espai geogràfic.
3 L’explicació i interpretació de les fonts d’informació geogràfica.
1 La localització de l’espai geogràfic: La xarxa geogràfica
a) La localització és un dels principis bàsics de la Geografia. Per a realitzar-la utilitzem una xarxa geogràfica
formada per línies imaginàries: els paral·lels i els meridians.
Els paral·lels són cercles perpendiculars a l’eix terrestre
que van disminuint a mesura que s’aproximen als pols.
El paral·lel principal o major i que
serveix com a referència per als
restants és l’Equador o paral·lel 0º,
divideix la Terra en dos hemisferis.
Els meridians són semicercles
que van de pol a pol.
Tots mesuren igual.
El meridià principal o meridià 0º és
l’anomenat meridià de Greenwich,
perquè passa per eixa localitat
propera a Londres.
b) Per a localitzar qualsevol punt
sobre la Terra utilitzem les
coordenades geogràfiques.
Són un sistema de referència basat en la xarxa geogràfica.
Ho fem determinant-ne la latitud i la longitud.
Latitud és la distància angular, mesurada en graus, de
qualsevol punt de la Terra respecte l’Equador.
Pot ser nord i sud.
Longitud és la distància angular, mesurada en graus, de
qualsevol punt de la Terra respecte el meridià de Greenwich.
Pot ser est i oest.
2 La representació de l’espai geogràfic. La cartografia
La representació de l’espai geogràfic
es fa mitjançant mapes.
De l’estudi, anàlisi i elaboració dels mapes
s’encarrega la cartografia.
Un mapa és la representació de la superfície esfèrica de la Terra sobre un pla.Per a la seua realització es requereix:
▪ Un sistema de projecció que permeta traslladar la xarxa geogràfica a un pla.
▪ Una escala que relacione les longituds sobre el mapa amb les reals.
▪ Un sistema de signes i colors que simplifique la representació.
▪ A més a més, no hem d’oblidar que la representació de l’espai tridimensional sobre un bidimensional
és possible gràcies als sistemes topogràfics.
Cartografia
problemes solucions
traslladar un espai real gran a
un espai dibuixat xicotet
dibuixar una superfície esfèrica
(la Terra) a un espai pla (mapa)
representar la realitat d’un
espai tridimensional sobre un
espai bidimensional (mapa)
escala
projecció
topogràfic
2.1 Els sistemes de projecció
L’esfera és una figura geomètrica que no es pot desenrotllar per transformar-la en
un pla.
Com que no hi ha forma de representar-la directament sobre un pla, cal utilitzar
algun sistema de projecció que trasllade la superfície esfèrica terrestre a un pla o
a qualsevol altra superfície que puga desenrotllar-se.?
Les principals projeccions són les següents:
a) Projecció cilíndrica
Trasllada els paral·lels i meridians a un cilindre.
El resultat és un mapa rectangular on paral·lels i meridians són línies rectes
perpendiculars entre si.
És el millor sistema de projecció per a representar les latituds baixes.
b) Projecció cònica
Trasllada els paral·lels i meridians a un con.
El resultat és un mapa en forma de ventall en el qual els meridians són
radis que convergeixen cap al pol i els paral·lels són arcs de cercle
És el sistema de projecció òptim per representar les latituds mitjanes.
c) Projecció polar o azimutal
Trasllada els paral·lels i meridians a un pla que toca la Terra en un dels pols.
El resultat és un mapa redó en què els meridians són radis que convergeixen cap
al pol i els paral·lels són cercles.
És el millor sistema de projecció per representar les latituds altes.
Les tres projeccions que hem vist no són les úniques existents (altres projeccions), però totes produeixen una
deformació de la realitat d’alguna manera.
Segons quina deformació produeixen podem parlar de:
Projeccions conformes: representen l’esfera respectant la forma, però no la superfície.
Projeccions equivalents: respecten la superfície de les àrees, però no les seues formes.
Projeccions equidistants: mantenen la distancia real entre els distints punts del mapa.
Projecció de Mercator - conforme Projecció de Peters - equivalent
2.2 L’escala
És la proporció entre una longitud mesurada al mapa i la longitud corresponent a la realitat.
Els tipus més habituals són l’escala gràfica i l’escala numèrica.
L’escala gràficaa)
Generalment consisteix en una línia recta dividida en segments que es traça a la llegenda indicant el seu
valor corresponent al territori.
Presenta l'avantatge d'oferir una referència perceptiva ràpida.
L’escala gràfica admet, si és necessari, més d'un tipus d'unitat de mesura, i cal parlar d'escales gràfiques
dobles (o triples), quan les distàncies sobre el segment gràfic s'expressen a la vegada, però
separadament, en dues (o més) unitats mètriques alternatives, com ara quilòmetres i milles.
Exemples d’escala gràfica extrets de la pàgina de
l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
https://www.icgc.cat/ca/
L’escala numèricab)
Indica la relació entre la realitat i el mapa en forma de quocient, de manera que el numerador és la
distància sobre el mapa i el denominador la distància en la realitat.
El denominador de l’escala gràfica ens indica quantes vegades s’ha reduït la realitat, això fa que es parle
de xicoteta, mitjana i gran escala segons el seu valor, però eixa qualificació sempre és relativa i depèn
moltes vegades del context de treball ( no és el mateix un projecte de joieria que un d’arquitectura).
En un context típicament geogràfic, les escales entre 1:10 000 i 1:50 000 solen ser habitualment
considerades mitjanes.
Els mapes a gran escala (denominador inferior a
1:10 000) permeten cartografiar amb molt de
detall l’espai geogràfic i s’anomenen plans.
Trípoli, 1943 (1:7500)
2.3 Els signes i els símbols dels mapes
Per simplificar la representació de la realitat
en un mapa s’utilitzen colors, signes i símbols.
Eixos signes convencionals s’expliquen en
la llegenda del mapa.
Molts mapes solen especificar la seua
orientació mitjançant la rosa dels vents, que
ens indica on és el Nord al mapa.
2.4 La topografia
Un mapa té dues dimensions, amplària i
profunditat, mentre que en la realitat
n’existeixen tres, ja que també tenim l’altura.
vid diap 12
La representació de l’espai tridimensionalsobre un bidimensional es resol gràciesals sistemes topogràfics.
amplària
pro
fun
dit
at
amplària
alt
ura
nivell del mar
La topografia utilitza diversos sistemesper a representar l’altura en els mapes.
Mapes amb corbes de nivell
(isopletes), que uneixen punts
amb les mateixes altures.
a b
Els mapes topogràfics Els mapes corocromàtics
Mapes temàtics on cada interval d’altura es representa amb un color diferent.El més usual és utilitzar una gradació de verds per les zones més baixes i una gradació de marrons per les muntanyes i el blanc o violeta per a les zones cobertes de gel.
3 Les fonts d’informació geogràfica
Fonts d’informació sobre
l’espai geogràfic
Directes Indirectes
a) segons la procedència b) segons la tipologia
recollides pel
mateix geògraf
elaborades per
altra persona
Cartogràfiques
Gràfiques
Estadístiques
Escrites
Visuals i audiovisuals
Informàtiques
Pautes per al comentari de fonts geogràfiques
1 Comentari de mapes
Hi ha dos tipus de mapes:
bàsics
temàtics
s’obtenen mesurant directament la superfície terrestre
per a realitzar-los s’utilitzen
diferents procediments
fotografies aèries
imatges de satèl·lit
els més utilitzats són els mapes topogràfics Mapa Topogràfic Nacional
s’obtenen a partir dels mapes bàsics
representen un fenomen geogràfic concret
relleu i aigües
vegetació
àrees turístiques
ciutats
1.1 El mapa topogràfic nacional
Un mapa topogràfic és una representació precisa de la localització, forma, classe i dimensions delsaccidents de la superfície terrestre, així com dels objectes que se situen de forma permanent sobre aquesta.
Es consideren topogràfics els que tenen una escala compresa entre 1/10000 i 1/1000000.
Les més normals a Espanya són la 1/25000 i la 1/50000.
Comentari del MTN
a) aspectes generals
b) aspectes físics
c) aspectes humans
▪ identificació del tipus de font
▪ identificació del full
▪ localització del full a partir de les coordenades geogràfiques
▪ identificació del sistema de projecció
▪ indicació de l’escala
▪ identificació dels signes
▪ el relleu
▪ la hidrografia
▪ la vegetació natural
▪ el clima
▪ el sòl
▪ el poblament
▪ els usos del sòl
▪ anàlisi de la toponimia
Mapes amb corbes de nivell (isohipses), que uneixen punts amb les mateixes altures.
Són mapes topogràfics.
Mapa topogràfic. Font: http://blocs .xtec.cat/ [en línia]
1.2 Els mapes temàtics
Cartografien fenòmens geogràfics concrets, poden mostrar la informació mitjançant superfícies, línies o
figures.
A) MAPES DE SUPERFÍCIES
Representen fenòmens geogràfics que s’estenen en l’espai.
Poden ser qualitatius i quantitatius:
qualitatius: representen fenòmens geogràfics no mesurables (mines, vegetació, ...)
quantitatius: representen el valor de fenòmens geogràfics mesurables (temperatura, densitat de població, ...)
▪ mapes corocromàtics
S’utilitzen per representar la superfície ocupada
per un fenomen geogràfic mitjançant colors.
Poden ser un mapa topogràfic si es representen
els intervals d’altura utilitzant una gradació de
colors.
▪ mapes de coropletes
Assenyalen valors mitjans d’unitats de
superfície. Utilitzen colors i trames de major o
menor intensitat per representar la importància
d’un mateix fet (densitat de població, volum de
producció, renda per càpita, …).
Es representen en unitats administratives
(estats, regions, províncies, municipis) o unitats
físiques (conques hidrogràfiques).
Les dades acostumen a tractar-se
estadísticament per convertir-los de nombres
absoluts a relatius.
▪ mapes anamòrfics
Canvien la grandària real dels espais per fer-la proporcional al fet que cartografien.
Geometritzen les formes per poder-ne calcular el valor.
B) MAPES DE LÍNIES
Representen fenòmens geogràfics lineals, xarxes o connexions i fluxos o moviments.
utilitzen isopletes o isolínies que uneixen punts d’igual valor.
▪ mapes d’isolínies
en podem trobar de diferents temàtiques:
isòbares o línies que uneixen punts amb la mateixa pressió atmosfèrica.
isohietes són les línies que uneixen punts amb la mateixa precipitació.
isotermes, que uneixen punts amb la mateixa temperatura.
▪ mapes de fluxos
s’utilitzen per representar la direcció d’un flux.
mostren l’origen i el destí i la grossor és proporcional al volum.
C) MAPES DE FIGURES
Localitzen fenòmens geogràfics puntuals, mitjançant símbols o figures geomètriques.
Si indiquen quantitat la mida de la figura ha de ser proporcional al valor representat.
D) MAPES DE DIAGRAMES
Superposen diagrames o gràfics a un mapa.
Mostren visualment una informació de dades quantificades.
Comentari
d’un
mapa temàticpàg 15
aspectes
generals
comentari
tipus de font
fenomen geogràfic que representa
espai geogràfic i data
font
definició del fenomen representat
característiques de la localització o distribució
explicació del fenomen
altres comentaris (comparació, previsió, ...)
2 Comentari de dades estadístiques
Les dades estadístiques expressen el valor numèric d’una o de diverses variables.
Es poden expressar en forma de taules estadístiques o de diagrames.
2.1 Les taules estadístiques i els diagrames
a) Les taules estadístiques són sèries numèriques que informen sobre el valor d’una o més variables.
Permeten fer càlculs i utilitzar-los per a confeccionar mapes o gràfics.
Les taules estadístiques poden ser simples (una sola variable) o múltiples (diverses variables).
b) Els diagrames o gràfics: són representacions visuals fetes a partir d’elements geomètrics (línies, cercles,etc.) d’una sèrie de dades estadístiques.
La seua utilitat rau en la facilitat de comprensió de les dades del fenomen estudiat.
Depenent del nombre de variables a representar, de les seues característiques i de l’objectiu proposat s’utilitzaun tipus o un altre de gràfic.
Els tres principals tipus de gràfics:
▪ diagrama lineal
s’utilitza per a mostrar l’evolució d’una o diverses variables.
▪ diagrama de barres
utilitza barres horitzontals o verticals per representar una distribució de dades discontinua en el temps
o en el espai
▪ diagrama de sectors
mitjançant figures geomètriques (cercles normalment) es representa la proporció de les diferents
variables d’un fenomen respecte del total.
La representació gràfica
Amb els gràfics podem transmetre informació d’una manera que resulta fàcilment
comprensible, amb l’afegit d’utilitzar un format visualment atractiu.
Els podem trobar (i fer) amb diferents formats. Cadascun d’eixos formats serà el
més adient a l’hora de presentar un tipus o altre de dades, això ens obliga a saber
quin tipus de gràfic haurem d’utilitzar per poder presentar les dades que volem
treballar amb la màxima claredat.
Els gràfics linealsUn gràfic lineal és una representació de dades mitjançant una sèrie de punts units
per segments lineals.
Ens permet comprovar ràpidament la tendència que presenten les dades, és per
això que els utilitzarem per representar sèries de dades que s’estenen durant un
període de temps o per l’espai.
Per construir-los hem de seguir els següents passos:
1. Situar a l’eix X (abscisses) la variable temporal o espacial (l’escala estarà
en funció en funció del nombre de variables)
2. Situar a l’eix Y (ordenades) les dades variables (s’han de tindre en compte
els valors màxim i mínim per calcular l’escala i decidir el valor que posarem
a la base)
3. Assenyalar amb un punt allà on es creuen les dades amb les dates.
4. Unir mitjançant sectors lineals els punts que hem assenyalat.
5. La línia resultant l’anomenarem “sempre” corba.
Exercici pràctic
Representa en un gràfic lineal l’evolució del preu del blat en l’estat espanyol durant
el s.XX
Any Pessetes per Tona
1900 2000
1910 2500
1920 2750
1930 2850
1940 3000
1950 3200
1960 3250
1970 3800
1980 4200
1990 4800
0
1000
2000
3000
4000
5000
6000
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990
Pessetes per tona
A més de gràfics lineals simples podem realitzar-ne de múltiples, quan hi
representem dues o més variables que canvien en el temps, en l’espai o en
ambdues variables
Rius G F M A Mg J Jl Ag S O N D
A 1,4 1,5 1,3 1,5 1,2 0,8 0,5 0,3 0,3 0,7 1,0 1,4
B 0,6 0,6 1,0 1,4 2,3 1,9 0,8 0,4 0,5 0,7 1,0 0,8
C 0,4 0,3 0,2 1,7 0,5 0,5 0,3 0,3 6,0 0,7 0,5 0,5
D 1,7 2,1 2,9 1,3 0,9 0,4 0,1 0,0 0,0 0,0 0,8 1,8
Cabals fluvials en coeficients / Caudales fluviales en coeficientes
Font:Centro de Estudios Hidrogràficos del CEDEX
0
1
2
3
4
5
6
7
G F M A Mg J Jl Ag S O N D
Cabals fluvials en coeficients
A
B
C
D
Els diagrames de barres
Un gràfic de barres és una representació de dades mitjançant rectangles
horitzontals o verticals, les longituds dels quals són proporcionals a les quantitats
que volem representar.
Ens permet comparar ràpidament els valors que presenten les diferents categories
representades, així com la seua variabilitat en el temps.
Per construir-los hem de seguir els següents passos:
1. Dibuixar els eixos (X i Y).
2. Situar a l’eix X (abscisses) les diferents categories representades.
3. En l’eix Y (ordenades) situarem una escala que represente la
freqüència o el valor de les diferents categories.
4. Dibuixarem un rectangle d’ample arbitrari però amb l’altura proporcional
al valor de la categoria que s’hi represente.
5. Si volem fer un gràfic de barres horitzontals invertirem els eixos.
0
1
2
3
4
5
6
Categoria 1 Categoria 2 Categoria 3 Categoria 4
Títol del gràfic
Sèrie 1 Sèrie 2 Sèrie 3
Els diagrames de sectors circularsUn gràfic de sectors és una representació de dades mitjançant sectors circulars
que es corresponen amb percentatges o proporcions de la variable que volem
representar.
Ens permet comparar ràpidament els valors que presenten les diferents categories
representades.
Per construir-los hem de seguir els següents passos:
1. Dibuixar un cercle.
2. Traçar un radi.
3. Calculem els graus corresponents a cada percentatge (podem utilitzar
una senzilla regla de tres (100 = 360).
4. Marquem l’angle resultant amb l’ajuda d’un portaangles.
5. Repetim el procés per a cadascun dels percentatges.
Vendes
1r trim. 2n trim. 3r trim. 4t trim.