Cartell de la Trobada amb la imatge del quadre de Toni Miró "Manifestants 2006"// FOTO: Jordi Salvia

MARTA SERRAPÀG. 2 // BLANCA SERRA PÀG. 3 // JOSEP CHINER PÀG.7 // LUISMI UHARTE PAG. 11 //ÀLVAR LLORIS PÀG.14 // XAVI SARRIÀ PAG. 16

EN PROFUNDITAT

MMoobbiilliittzzaacciioonnss ppeerrssaallvvaarr llaa hhiissttòòrriiaaddeell PPaaííss VVaalleenncciiààUna de les víctimes de l’ano-menat procés de Bolonya ésl’ensenyament de la històriadel País Valencià. Els nousplans d’estudi de la Facutaltd’Història, aprovats precipi-tadament, han retallat dràs-ticament les assignaturessobre la pròpia història i peraixò, des del SEPC s’ha ence-tat una campanya amb elsuport de part del professo-rat.

>> Països Catalans 7

LLaa LLlleeii ddee llaaddeeppeennddèènncciiaa nnoo rruuttllllaaDos anys d’esprés de l’aprova-ció de la Llei de la dependència,pràcticament totes les forcespolítiques, sindicals i socialscoincideixen en qualificar defracàs el seu desenvolupament,per la manca de finançamentdels drets que la normativa diuregular.

>> Economia 10

SSUUMMAARRII

DDIISSTTRRIIBBUUCCIIÓÓ GGRRAATTUUÏÏTTAA || PPUUBBLLIICCAACCIIÓÓ QQUUIINNZZEENNAALL DD’’ÀÀMMBBIITT NNAACCIIOONNAALL || 55..000000 EEXXEEMMPPLLAARRSS WWWWWW..LLAACCCCEENNTT..CCAATT

141DDEELL 44 AALL 1177 DDEE NNOOVVEEMMBBRREE DDEE 220000882200

0033-22

000088

[[]] CC

IINNCC

AANNYYSS

Periòdic popular dels Països Catalans

Com construir la unitat popular?Com es pot treballar als ajuntaments desd'una perspectiva d'esquerres i transforma-dora? Qui ha de participar en la construc-ció de la unitat popular? Quina aportaciópoden fer les CUP a l'articulació d'aquestespai? Què significa democràcia participa-tiva? Les persones que van participar el dis-sabte 1 de novembre a la Trobada cap a laUnitat Popular a Ribes (Garraf) van com-partir les reflexions sobre aquestes qües-

tions i d'altres de similars amb l'objectiude reforçar un moviment polític, l'esque-rra independentista, que està en procés d'es-tructuració i creixement.

L'ACCENT hem entrevistat alguns delsregidors de les CUP i altres militants que vanassistir a la Trobada per conèixer la seva opi-nió en aquests debats i sobre la necessitatsd'espais de trobada com el celebrat a Ribes.

>>En profunditat 8 i 9

La crisi ja és aquí, i es comença a notar en l'augment del nombre de perso-nes inscrites a les llistes de l'atur i en el degoteig de notícies d'empreses quetanquen i que anuncien expedients de regulació de l'ocupació. Per tal queuna crisi fruit del joc especulatiu del capital financer la paguin les classestreballadores, plataformes sindicals i obreres estan preparant mobilitza-

cions als Països Catalans. De moment ja anuncien mobilitzacions el 5 denovembre contra els acomiadaments a Barcelona i contra la directiva de les65 hores el 15 del mateix mes a nivell europeu. També hi ha sobre la taulala proposta d'una vaga general al Principat de Catalunya.

>> Editorial 3 / Economia 10

Mobilització dels treballadors de Nissan el passat 23 d'octubre per aturar els 1.680 acomiadaments anunciats // FOTO: Albert Salamé

Corrupció de Salsesa Guardamar

La classe treballadorano vol pagar la crisi

Jean-Paul Alduy (dreta) ha vist com el jutge ha ordenat repetir les eleccions per l’”afer dels mitjons”

Al llarg del mes d'octubre s'han destapat diver-sos casos de corrupció des del Rosselló al BaixSegura passant per Mallorca i el Ripollès quehan afectat la classe política catalana. A Per-pinyà, Jean-Paul Alduy (UDF) ha vist com elTribunal de Montpeller ha ordenat repetir leseleccions municipals a causa de "l'afer delsmitjons". Uns fets que han destapat una autèn-tic sistema creat per la família Alduy -entrepare i fill duen cinquanta anys al capdavantde l'alcaldia- per perpetuar-se al poder.

Per altra banda, en pocs dies de diferènciadues poblacions del Baix Segura, Bigastre i Sant

Fulgenci, han vist com es detenien els alcal-des del PSPV-PSOE. A Planoles (el Ripollès) l'al-calde -independent en una llista de CiU- hapassat una setmana a la presó acusat de mal-versació de fons públics.

Tanmateix, on la situació és més caòtica ésal Parlament balear. Ja hi ha cinc diputatsimputats -tres del PP, un del PSIB-PSOE i und'UM- fet que representa el 8,5% de "ses sen-yories". El cas de Bartomeu Vicens (UM) a més,ha deixat el govern en minoria i amb l'ame-naça d'eleccions anticipades.

>> Països Catalans 4 i 5

L’ACCENT 141DEL 4 AL 17 DE NOVEMBRE DE 200802 OPINIÓ

FBI aa lla ffrancesaMARTA SERRA PERPINYÀ

Els canals de televisió privats, cone-guts per la seva poca sensibilitatsocial, són els que han batejat lareorganització del sistema repres-siu francès, com un FBI a la fran-cesa. Tremoleu.

L'escàndol va arribar amb nomsde dones: Edvige i Cristina, nousfitxers policials per a controlar elsmoviments de la població. Darre-re, arribaven més discrets Ardoise,i Sric, dos fitxers més tots ells des-tinats a centralitzar, tractar, reco-llir, sistematitzar en definitiva"racionalitzar" els fitxers policialsfrancesos. Sarkozy, a través delMinisteri d'Interior, ha decidit refor-mar el que tots els ciutadans de l'Es-tat francès coneixem, com a RG. Uncos encarregat de vigilar la pobla-ció sospitosa d'alguna cosa i de fer-ne un fitxatge sistemàtic i literal:tota persona que administrativa-ment resideix en sòl francès té unafitxa que és susceptible de no estaren blanc. Podríem dir que tenimuns fitxers policials i polítics, almarge dels judicials, totalment lega-litzats.

El Ministeri d'Interior vol ajun-tar ara els Renseignements Géné-raux amb la Direction de Survéi-llance du Territoire per crear unanova Direction Centrale du Ren-seignement Intérieur. Diuen quel'objectiu és unificar fitxers i opti-mitzar el treball, però a la llarga jaes deixa entreveure una perspecti-va de privatització de la seguretat.Tremoleu, que el Gran Germà usespera a les portes de casa, si pen-seu massa, a les de l'escola si els vos-tres pares no tenen papers, o de lafeina si heu gosat manifestar-vosmassa fort.

De moment sembla que algunesde les reformes que proposava elgovern de la UMP queden congela-des, o més ben dit les han aparcatper poder-hi fer un rentat de caraque permeti una aprovació sensegaire rebombori. Cal dir que les decla-racions d'alguns encarregats minis-terials feien fredar "evidentment,no es tracta de posar en aquests fit-xers, en cap cas, l'orientació sexualde les persones. Són fitxers per com-batre el terrorisme". Quan s'ha dejustificar que no es farà un fitxat-ge basat en l'orientació sexual i segui-dament es parla de terrorisme, n'hiha perquè les cames ens facin figa.De moment diuen que l'orientaciósexual no entrarà, però els menorsde 13 anys si que seran fitxats, ambla promesa d'esborrar el fitxer si "esporten bé".

Mentrestant, en el seu més purestil de país dels drets de l'home,els sistema judicial ha tornat aenviar Jean-Marc Rouillan al cala-bós. Per insinuar que no es pene-dia de res.

I la popularitat de Sarkozy, noes pot dir que pateixi gaire.

PPUUNNTT DDEE MMIIRRAA

DDeeccrreeiixxeemmeenntt ccoomm aa ccoonnssiiggnnaa ddee lllluuiittaa??COL·LABORACIÓ J. ESTRADA CRUZ

El discurs del decreixement, com amínim, és desencertat; com a màxim,podríem afirmar que és la negació dela negació. Fa uns anys havíem comen-çat a aixecar el cap i últimament arros-seguem el cul per terra. Els nostresimportants descobriments, l'extensióde les nostres vides, etc. Així doncs,l'esmentat discurs és una envestidacontra la raó més elemental: l'ecosis-tema, encara que fos sense la inter-venció de l'ésser humà, creix i es des-envolupa, superant els desastres natu-rals.

Quan, fa milers d'anys, l'ésser humàhi intervingué, tenia l'objectiu d'asso-lir una millor qualitat de vida; viuremillor havent de treballar menys. Totexemple dels seus rudimentaris des-cobriments seguia aquesta direcció.Qualsevol altra espècie, si hagués pogutfer-ho, també hagués pres aquest camí.

Vam descobrir que amb un pal de

punta podíem extreure les arrels deterra més fàcilment i sense haver-nosde malmetre mans i ungles. Però aixòno implicava haver d'estar de sol a sol,buscant i elaborant pals amb punxa;en tot cas, confeccionar-ne algun derecanvi o per necessitat d'intercanvi.És impensable que aquella gent deixésde fer la migdiada sota l'ombra d'unarbre a l'estiu, o arrecerats dins la covaa l'hivern; de jugar, de fer l'amor, perperdre el temps en buscar i construirquelcom que ja tenien.

És bàsic, però necessari, compren-dre que el sistema capitalista, de lliu-re mercat, (de negació de la produccióraonada i planificada) esperona i ani-ma la teoria d'aquest creixementdemencial, perquè de cap altra mane-ra pot subsistir. S'entén, doncs, queaquest creixement exponencial va debracet d'aquesta altra idolatrada xerra-meca de la competitivitat, es dibuixa

un gran còctel de confrontació huma-na, d'insolidaritat, de malbaratament,de campi qui pugui. La resposta a totplegat, però, no la podem donar ambuna altra irracionalitat, emmarcadaen aquest discurs del decreixement,òbviament innatural, que pretén sal-var la naturalesa.

Fa temps que "la pólvora va serinventada" i també "la sopa d'all": sino construïm el socialisme, la barbà-rie es desenvolupa més i més. Em refe-reixo al contundent resum que féu lasenyora Rosa Luxemburg!, conscientque el marxisme és dialèctica i praxisconstant. O sigui que, si algú preténexposar raons sobre la base d'un mar-xisme tradicional, ja podem plegar...

Així doncs, del que es tracta és deconvèncer la gent que només hem d'e-laborar els "pals amb punta" que neces-sitem, i així tenir el màxim temps lliu-re per gaudir-lo. Per altra banda, men-

tre hi hagi gent i pobles amb dificul-tats, això ho podríem fer practicant lasolidaritat.

Tot és tan senzill com reelaborar elprograma reivindicatiu històric derepartiment de l'esforç necessari i delsbeneficis que aquest esforç generi; quetrenca amb una superproducció absur-da i innecessària. També és irreconci-liable que una part dels i les treballa-dores facin jornades de dotze hores,mentre la revolució científica tècnicamultiplica els i les aturades, les pre-jubilades, les precàries...

Per Karl Marx, el capitalisme, aaquestes alçades, ja hauria d'haver des-aparegut fa temps. Ens podem imagi-nar què diria si avui sortís del clot icontemplés el capitalisme torejant totala classe treballadora d'Europa amb elcapote de les 65 hores i amb 30 milionsd'aturats i aturades? N'hi ha per llo-gar-hi cadires.

L’ACCENT és una publicació quinzenal d’àmbit nacional delsPaïsos Catalans.Redacció VValència: CarrerMaldonado,46 baixos,46001 Valèn-cia Redacció Barcelona:Carrer Tordera 34 baixos,08012 Bar-celona Adreça eelectrònica: ppcc@laccent.cat Subscripcions:646 98 16 97 Distribució: 615 54 47 15 Publicitat: 616 07 3328.Consell dde RRedacció. CCoordinació: Laia Altarriba, AndreuGinés, Aure Silvestre i Arnau Urgell. Països CCatalans: JoanBuades, Martí Cirici, Guillem Colom, Laia Creus, Pep Giner,Andrés González, Irene Jaume, Pere Habet, Francesc Mira-lles,Miquel Serra,Aure Silvestre, Arnau Urgell i Bel Zaballa.Opinió:Joan Teran.Economia: Àlex Tisminetzky.Internacio-nal: Ausiàs Alminyana,Laia Altarriba,Marc Lamarca i ManelLópez.Cultura: Joan Ballester,Joan Sebastià Colomer,JordiGarrigós, Felip Pineda, Hèctor Serra, Josep Maria Soler, PauTobar.Correcció: Mercè Mauri.Edició ggràfica: Andreu Ginés.Coordinació ggràfica: Oriol Clavera. Il·lustracions: Joan Car-bonell,Roger Ferriols.Distribució: Guillem Romero Senent.Han ccol·laborat een aaquest nnúmero: Josep Chiner,J.EstradaCruz,Enric Llopis,Àlvar Lloris,Aurora Mora,Juanan Muedra,Maria Reyro,Luismi Uhart, Marta Serra, Blanca Serra

Número 141.Tirada: 5.000 exemplars Número de dipò-sit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels articles d’o-pinió recau exclusivament en els seus autors.

MO

LTA

MER

DA

!

UUnn hhuurraaccàà ddee ssoolliiddaarriittaattBRIGADA CATALANA VENCEREMOS COL·LABORACIÓ

Entre el 30 d'agost i el 9 de setembre,dos huracans van assolar el territoricubà. El primer, de nom Gustav, afectàenormement la província de Pinar delRío i el municipi especial d'Isla de laJuventud. El segon, Ike, colpejà l'illad'est a oest, descarregant la seua forçaper tot el territori cubà.

Aquest estiu ha estat especialmenttràgic al Carib. Juntament amb Gustavi Ike, Fay i Hanna han devastat la regió,produint grans destruccions i més de500 morts a Haití, Jamàica, RepúblicaDominicana, Mèxic i els EEUU.

A Cuba, els efectes de Gustav i Ikehan estat enormes:

4.260 centres escolars (sobre un totalde 13.111) s'han vist danyats.

50.000 vivendes han estat totalmentdestruïdes, i més de 400.000 parcial-ment afectades.

7 persones van perdre la vida.7657 cases de tabac es van veure afec-

tades o destruïdes.El 50% de la collita d'arròs, sucre,

tabac, plàtan i vegetals ha quedat des-truïda.

Milers de torres de llum i de telefo-nia, la xarxa de distribució d'aigua pota-ble, carreteres, granges i fàbriques hanestat destruïdes o perjudicades.

Hospitals, policlínics i consultorismèdics també van ser afectats.

Les autoritats cubanes han xifratels danys en 5.000 milions de dòlars.

Malgrat la virulència i devastaciódels dos huracans, les autoritats i orga-nismes cubans s'esforçaren al màxim,com és habitual, per reduir-ne l'impac-te; la Defensa Civil mobilitzà 87.000efectius que garantiren l'assistènciasanitària, el flux d'informació, el trans-port i l'evacuació

de 2.600.000 persones.A poc a poc l'exèrcit, totes les orga-

nitzacions polítiques i de masses i elconjunt dels ciutadans estan recons-truint els danys de forma col·lectiva iadmirable. A data de hui, la totalitatdels escolars han pogut iniciar el curs,s'ha reestablit el subministrament elèc-tric i d'aigua potable a un alt percen-tatge de la població, marxa a bon rit-me la reparació d'infraestructures i cen-tres sanitaris, i una gran quantitat defàbriques han reiniciat la seua produc-ció. Ara bé, les destrosses han estat detal magnitud que Cuba necessitarà anysper a recuperar les seues infraestruc-tures i el nivell de producció agrícola iindustrial.

La solidaritat internacional és i serà

fonamental per tal de poder superaraquesta nova dificultat en el procésrevolucionari i emancipador cubà.

Xina, Venesuela, Bolívia, i la restade països que integren l'Alba han fetaportacions econòmiques, materials ihumanes valuoses. Per contra, els EEUUvan anunciar l'enviament d'apenes100.000 dòlars, subjectes a la inspecció,control i supervisió d'agents estadou-nidencs; com no podia ser d'altra mane-ra, el govern cubà ha rebutjat aquestatac a la sobirania d'un estat camuflaten forma d'ajuda.

Als Països Catalans hem de demos-trar que Cuba no està sola, que les cuba-nes i cubans sempre estaran acompan-yades per totes aquelles persones quesentim, estimem i lluitem per la justí-cia social i la igualtat.

Per aquest motiu, des de la BrigadaCatalana Venceremos:

1. Denunciem l'embargament geno-cida aplicat contra Cuba per part delsEEUU, que dificulta enormement larecuperació dels importants danys cau-sats i impedeix la preparació davantnous huracans, ja que la temporadaciclònica encara no ha finalitzat.

2. Anunciem l'enviament de 2.000euros dels fons de la Brigada per tal de

contribuir, modestament, al procés dereconstrucció.

3. Establim el pagament d'una quo-ta extraordinària per a tots els mem-bres de la Brigada Catalana Vencere-mos d'un mínim de 10 euros.

4. Emplacem al conjunt de les orga-nitzacions i la militància de l'EsquerraIndependentista a l'aprovació de quo-tes extraordinàries per tal d'ajudarmaterialment a la Revolució Cubana.

5. Animem al conjunt de les orga-nitzacions, ateneus, casals i centressocials dels Països Catalans a la realit-zació d'activitats diverses per tal derecaptar fons que puguen contribuir aestendre la solidaritat amb Cuba i laseua Revolució.

6. Els fons recaptats per la BrigadaCatalana Venceremos seran fets públicsal llarg del mes de desembre i enviatsíntegrament als comptes corrents delGovern Cubà, qui gestiona les aporta-cions solidàries i en qui la Brigada Cata-lana Venceremos confia plenament enl'atenció a les necessitats i prioritats dela població cubana.

Núm. de C. C. Brigada Venceremos: 22008811 00444433 5533 33330000000000778866 (C. Penedès)

L’ACCENT 141 DEL 4 AL 17 DE NOVEMBRE DE 2008 OPINIÓ 03

BLANCA SERRA I PUIG COL·LABORACIÓ

Crisi i responsabilitats

Donàvem notícia al darrer número de L'ACCENT de la destrucció de

llocs de treball a la indústria als Països Catalans: més de 10.000 treballa-

dors i treballadores estan amenaçats de ser acomiadats pels anomenats

expedients de regulació de l'ocupació (ERO), la major part d'ells d'empre-

ses relacionades amb la indústria automobilística. A aquella dada alar-

mant se n'hi han sumat de noves, dues especialment significatives. La pri-

mera: l'onada trimestral sobre l'ocupació mostrava el preocupant augment

de l'atur respecte al mateix trimestre de l'any anterior: 99.400 aturats més

al País Valencià, 88.000 més al Principat de Catalunya i un augment de

30.300 a les Illes Balears. Dels nous aturats, un gruix important treballa-

ven a la construcció. La segona dada: que la compravenda d'habitatges al

País Valencià s'ha reduït un 37,6% l'últim any, i que a aquesta davallada

s'hi associa la reducció en un 20,7% de la producció en el sector de la fus-

ta i el moble valencià també en un any.

En un país com el nostre que ha assentat bona part del seu creixement

en l'economia del totxo, no ha de sorprendre que siguem de les regions

europees que hem començat a patir més una crisi que diuen que tot just

està arribant. I és que l'origen de la crisi es troba en l'aposta del capital

financer pels sectors especulatius. Això va provocar que l'economia s'anés

deslligant de la producció i de la riquesa real, i s'anés inflant en una espi-

ral especulativa financera. Les conseqüències en el mercat laboral, doncs,

s'han començat a notar primer en els sectors vinculats a la construcció,

però sembla que aniran afectant-ne d'altres com si d'una onada expansi-

va es tractés.

La responsabilitat de la crisi és, doncs, del mateix sistema, però els

governs hi han ajudat perquè han respost positivament a les exigències

del pirates neoliberals de desregular-ho tot. Els deien que era la manera

d'evitar caure en la crisi cíclica. Però l'únic que ha fet és afavorir el crei-

xement de la bombolla i fer-la més difícil de controlar. I ara es troben que

no tenen mecanismes per intervenir-hi efectivament per regular-la.

Un cop ha esdevingut inevitable reconèixer la crisi, les polítiques per

fer-hi front que estan adoptant els governs de la Unió Europea apunten

bàsicament en dues direccions: traspassar milers de milions d'euros als

bancs per tornar a obrir l'aixeta dels crèdits a empreses i famílies, i impul-

sar directives com la de les 65 hores per permetre una explotació major

de les classes treballadores i així garantir els beneficis als empresaris. En

el primer cas però, res més lluny de la realitat: els diners públics que el

govern del PSOE ha entregat als bancs espanyols han servit per tal de cobrir

l'enorme deute interbancari amb entitats financeres internacionals. Avui

ja no en queda ni un ral.

Davant d'aquest reforçament del capitalisme i de la seva forma més sal-

vatge (el neoliberalisme), les treballadores i treballadors es preparen per

plantar-hi cara. Ja s'han anunciat mobilitzacions d'àmbit europeu contra

la directiva de les 65 hores i l'Europa del capital. Els mitjans de comuni-

cació tenim la responsabilitat en el context de crisi a què estem abocats

d'explicar a la població quines són les raons de la crisi, quines són les

actuacions dels governants per fer-hi front, a qui beneficien i quines alter-

natives s'estan proposant per evitar que molts hi perdin i uns pocs tornin

a sortir-hi guanyant.

E D I T O R I A L

S'ha remarcat unmunt de vegades quehi ha nacions quehan aconseguit laindependència, peròno han reeixit a asse-gurar la supervivèn-cia en plenitud de laseva llengua i es faservir d'exemple laIrlanda lliure. Altresvegades es remarcaque la independèn-cia política ha estatuna eina eficaç perfrenar la reculada irecuperar l'ús sociali els àmbits d'ús mésdecisius com ha pas-sat a Finlàndia.Altres assenyalenque la suma de lesvoluntats dels sec-tors dirigents i la delconjunt del poble, espoden produir recu-peracions impensa-bles com ha succeïtamb l'hebreu.

Uns i altresexemples ens han deservir als catalans,tots i totes, peròespecialment alssectors organitzatsde l'activisme lin-güístic i compromesos amb la tas-ca de reconstrucció nacional -de laqual la llengua és alhora una einai un element substancial- per refle-xionar i per decidir cap a quinmodel volem encaminar-nos.

La primera tasca imprescindibleen tot el procés d'alliberament nacio-nal és tenir una informació fiabledel que està passant a tot el terri-tori lingüístic: dades contrastadesi sobre àmbits, freqüències d'ús regis-tres més danyats o més resistents,sectors protagonistes... però tambédades més difícils de verificar res-pecte a voluntats, sentiments delleialtat, de rebuig, de simpatia,expectatives de canvi, etc. En aquestsentit les dades d'observatoris de lallengua, (IEC, fundacions, departa-ments universitaris o governamen-tals) són cada cop més abundantsperò alhora més contaminats perles expectatives politiques que esprojecten: n'hi ha que aixequen actesde defunció més o menys immedia-tes i n'hi ha d'un desmesurat i sos-pitós optimisme. Per això serà espe-cialment important l'exposició i elrelat que l'acompanya Realitat i vita-litat de la llengua catalana que dela mà de la Federació d'Organitza-cions per la Llengua Catalana, hapreparat el sociolingüista Jordi Soléi Camardons, que es presentarà elnovembre a l'IEC i després giraràper tots els Països Catalans. Per pri-mer cop tindrem a l'abast de tota lagent interessada -des de casals a cen-tres d'ensenyament, movimentssocials, entitats i organitzacions detota mena- una visió integral, ente-nedora i sintètica de la situació idel procés de redreçament de la llen-gua nacional en tota la seva àrea

idiomàtica, dels obstacles i les recu-lades, dels èxits i els avenços, de lesidees i les teories, dels movimentsespontanis i dels organitzats, delsindividuals i els col·lectius.

La segona tasca és també essen-cial i es podria resumir en els lemes:contra la fragmentació, vertebra-ció, contra la disgregació, coordi-nació. Ens cal augmentar la coor-dinació territorial d'idees, estra-tègies i objectius al llarg i amplede la nació. En això també s'estanfent passos endavant: la CAL, laFOLC, la Plataforma per la Llen-gua, l'ADEC, Joves per la Llenguade les Illes, Federació Escola Valen-ciana, Escoles en Xarxa, i moltesaltres organitzacions sectorials d'es-tudiants, del món del treball, de lajustícia, de l'esport, dels mitjansde comunicació, de la sanitat, deles universitats, de la política...han pres consciència que la frag-mentació administrativa i políti-ca de la nostra àrea idiomàtica ésun problema nacional de primeramagnitud, particularment negatiui dolorós per a escriptors, lectors,mestres, alumnat, universitats, edi-torials i tot el mercat cultural, d'o-ci i de comunicació en general. Peraixò és tan important que es mul-tipliquin les accions de vertebra-ció com les jornades, simpòsiums,trobades, intercanvis, estudis, esco-les d'estiu de Països Catalans, pro-tagonitzades pels sectors més cons-cients del moviment d'alliberamentnacional: serien un bon exempletant els Acampallengua, com lesescoles de joves de l'esquerra inde-pendentista, com les Jornades dela FOLC sobre el mercat cultural encatalà, les parades de l'ADEC o la

fira d'entitats de l'11 desetembre a Barcelona.

La tercera tascaessencial és mantenirla mobilització de petiti gran format entorn agrans temes i objectiuscom la unitat de la llen-gua, la seva presenciaen immersió a l'escola(Català a l'escola), elcatalà eina de cohesiósocial, volem viure encatalà, el català, únicallengua oficial, el cata-là llengua comuna detots, etc. No han de serúnicament lemes de lesmobilitzacions sinótambé objecte de refle-xió per ara i per unfutur independent.Hem de tenir clar quèvol dir, per exemple, unobjectiu com "catalàúnica llengua oficial",que no seria més que latransposició jurídicalògica del concepte de"llengua pròpia", doncsno té cap sentit plante-jar que tenim una llen-gua pròpia, històrica, ique, per tant, hi ha unesaltres llengües "no prò-pies" ni històriques sinó

sobrevingudes i que aquest plante-jament després no es tradueixi enun estatus jurídic ("l'oficialitat úni-ca") també propi del qual emanenuna sèrie de drets i deures que afec-tarien tota la ciutadania.

Dediquem moltes energies alamentar-nos i a dir que tenim elsdies comptats com a catalanopar-lants, i són energies que perdem perdedicar-les a estudiar quins indica-dors de salut lingüística ens són mésfavorables, per exemple la presèn-cia d'una literatura de qualitat, lapresència notable a la xarxa, movi-ments artístics de música, cançó,teatre i creació molt estimables, o,malgrat, tot, una capacitat encaraimportant d'atracció per a guanyarnous parlants; i energies per dedi-car-les a crear estratègies per con-trarestar els indicadors menys favo-rables: la pèrdua d'ús entre els jovesi al carrer, la degradació dels regis-tres cultes i l'absència d'un argotcol·loquial genuí, la creació d'unconsens social potent entorn a lalleialtat lingüística.

Totes aquestes tasques, en unasituació de llibertat política i deconstrucció de la nació indepen-dent, no únicament no perdriensentit sinó que serien més urgentsi necessàries que mai. Hem de pen-sar en una llei de llengües i en totauna sèrie d'instruments socials per-què la recuperació de la indepen-dència representés la sortida pro-gressiva de la minorització i el des-plegament de la llengua nacionalen tota la normalitat d'usos queavui, en l'era de la globalització,garanteixen posar fre al desarre-lament i potenciar una cohesiósocial emancipadora.

PPeennssaanntt jjaa eenn uunn ppaaííss iinnddeeppeennddeenntt:: llaa lllleenngguuaa,, eennccaarraa

L’ACCENT 141DEL 4 AL 17 DE NOVEMBRE DE 200804 PAÏSOS CATALANS

L'afer ddels mmitjonsEl TTribunal dde MMontpeller aanul·la lles eeleccions mmunicipals dde PPerpinyà

LL’’AAPPUUNNTT

La nnissagaAlduyMARTA SERRA PERPINYÀ

Tota la població de menys de 50anys que viu a la capital del Ros-selló, no ha conegut altra cosaque un Alduy com a alcalde. Totun rècord que a l'Estat francèsnomés va aconseguir superar lafamília Médecin à Niça, gover-nant 60 anys. Quan el 1959 PaulAlduy era elegit per primer copbatlle de Perpinyà, venia d'unacarrera política com alt funcio-nari francès, després de la qualva aterrar a la vida política nord-catalana el 1952, sent elegit alcal-de dels Banys d'Arles (el Valles-pir). Aleshores, Alduy era mem-bre del Partit Socialista fran-cès i s'havia presentat amb elsuport de la Section Françaisede l'Internationale Ouvrière(SFIO). No va ser fins al 1976 enque va ser exclòs del PS, i deci-dí donar suport al presidentValéry Giscard d'Estaing pas-sant a ser membre del partit dedretes UDF, pel qual va ser ele-git senador el 1983. Un perso-natge doncs, el pare Alduy, capaçde canviar-se camisa en qualse-vol moment per seguir amb laseva carrera política.

Jean-Paul Alduy, fill de PaulAlduy i de Jacqueline Alduy, quetambé fou alcaldessa dels Banysd'Arles (succeint el seu marit,i ocupant el càrrec durant 42anys), és alcalde de la fidelís-sima des del 1993. Guanyà leseleccions municipals com amembre de l'UDF, partit quehavia integrat tot just un anyabans, i després que el seu parees retirés barallant-se amb Clau-de Barate, el seu adjunt a l'A-juntament que l'hauria pogutsucceir. Reelegit el 2001 i el 2008,des del 2002 s'adherí a les novessigles promogudes per a donarsuport a Chirac.

Jean Paul Alduy, també veniade fer carrera política fora deCatalunya Nord, concretamental nord de l'Estat, i també éssenador, des del 2001. Un ele-ment important si es té en con-sideració que "pujar a París " ésuna de les ambicions de tots elspolítics locals, i sovint es per-cep com una bona carta de pre-sentació.

En definitiva una nissagaperquè el càrrec ha passat depare a fill, però sobretot per lamanera de fer política i de pas-sar-se els càrrecs entre ells,adaptar-se a les sigles més popu-lars del moment i així, seguircontrolant el poder.

MARTA SERRA PERPINYÀ

Quan el passat 16 de març,dia de la sego-na volta de les eleccions municipals aPerpinyà (com a la resta de l'Estat fran-cès) començava a córrer la notícia ques'havia enxampat una persona amb but-lletes del candidat de l'UMP i alcalde sor-tint, Jean-Paul Alduy, amagades als mit-jons, la incredulitat va ser generalitzada.L'endemà, el cas era la primera notícia atots els telenotícies de l'Estat francès,que ja s'havia anomenat "L'afer dels mit-jons".

Els fetsLa segona volta de les eleccionsmunicipals a Perpinyà arribaven,com en les últimes edicions, ambuna triangular. Quatre llistes havienaconseguit superar la primera vol-ta: Jean-Paul Alduy, el candidat delFront National, i les dues llistesdel Parti Socialiste, l'oficial i la dis-sident. Després de nombroses nego-ciacions, aquestes dues últimes llis-tes amb Jacqueline Amiel-Donat iJean Codognes al capdavant s'unienper fer front al clan Alduy. Peròaquesta unió, molt forçada, no vadonar resultat i Alduy semblavatornar a conquerir el seu tron.

Però en ple escrutini, saltava lanotícia. Georges Garcia, germà d'unadjunt al batlle sortint, i presidentde la taula electoral número 4 eraenxampat amb butlletes a nom deJean-Paul Alduy a les butxaques iels mitjons. Immediatament va serretingut i tot seguit detingut men-tre l'escrutini seguia controlat pelpresident de la comissió electoral.

Els dies següents Perpinyà i elseu Ajuntament eren el centre detotes les atencions. Tot l'Estat esta-va a l'espera del que diria el guan-yador de les eleccions i de les mesu-res que prendrien els perdedors.Durant dies, des de l'oposició es vanafavorir les mobi-litzacions decarrer, amb algu-nes concentra-cions i manifesta-cions decorades demitjons i en lesque es demanavala dimissió d'Al-duy i l'anul·lacióde les eleccions.

Però malgratl'aparent frau, i lapolèmica genera-da, l'elecció delcandidat de l'UDFva ser validada, iel 21 de març elconsell municipalreelegia l'alcaldesortint. L'afer noestava totalmententerrat. Una ins-trucció judicialinvestigava, tant per via adminis-trativa com per via penal, el pos-sible frau.

El frau electoral, una sospitaque ja es rumorejavaTot i que el cas de les butlletes ama-gades al mitjons de Georges Garciava sorprendre els perpinyanesos,no hi ha dubte que la rumorologiasobre el sistema poc transparentde la gestió dels Alduy feia temps

que existia. I és que quasi 50 anysde domini d'una alcaldia per unamateixa família, donen per molt.

Es diu que Alduy comprava moby-lettes als gitanos de Sant Jaume, oels hi oferia feina, o feia regals atals altres, aquestes eren algunes

de les frases quees podien sentirpels carrers de lavila. Però més queels petits favorspersonals, o l'in-tent de comprarvots, es parla avuid'un sistema ins-taurat per assegu-rar-se l'alcaldia.Un mecanismeinstaurat pelpare, Paul Alduy,i en la inèrcia delqual Jean-Pauls'hauria trobat,sense posar-se gai-res preguntes. Ique tot i que no haestat revelat ambdetalls, semblaque combinariades del favoritis-

me per comprar vots, fins a mani-pulacions de les llistes electorals.Aquesta trama sembla que en partpodria ser revelada per l'enquestaque actualment s'està duent a ter-me.

El tribunal de Montpeller dictasentènciaEl 7 d'octubre la sentència del tri-bunal de Montpeller marcava unanova etapa en el recorregut del con-

sistori actual: administrativamentles eleccions és declaraven nul·les.Però Alduy ha fet recurs a la deci-sió del tribunal i per tant caldràesperar la decisió del Consell d'Es-tat per saber si definitivament cal-drà tornar a les urnes. Així, l'al-calde disposa d'unssis mesos durant elsquals es podran pre-parar uns nouscomicis. I demoment l'oposicióno li posa les cosesgaire difícils perquèdesprés de fer-sepública la decisiódel tribunal, no vafaltar temps perquèAmiel-Donat iCodognes es tornes-sin a discutir. Duesrodes de premsa perseparat i quasisimultànies forma-litzaven un divorci,que podria ser deci-siu en cas de repe-tir-se les eleccions.

Així, si Alduysembla no haver depatir massa per ladecisió administrativa, el segui-ment del cas per la via penal és elque més el preocuparia. La inves-tigació sobre el frau parla, no nomésde les butlletes amagades als mit-jons, sinó també de manipulacionsen les llistes electorals segons lesquals algunes persones que aquelldia no van anar a votar, consta comque si que ho van fer. Aquests ele-ments han portat a inculpar, no

només Georges Garcia, agafat infraganti amb les butlletes als mit-jons, sinó també una de les adjun-tes de l'Ajuntament de Perpinyà,Mimi Tjoyas. Una elegida que vaser afegida a la llista d'Alduy, coma marca "d'obertura" cap a l'esque-

rra, i que es va esco-llir pocs mesosabans de les elec-cions i que per tantestava exercint deregidora. Un copdur per a l'equip degovern.

En els pròximsmesos la decisió delConsell d'Estat quepot confirmar ladel tribunal deMontpeller o no,serà una de lesclaus de què potpassar a l'Ajunta-ment de Perpinyàdurant els propersanys. Però l'altraclau la té Alduy enmenor mesura isobretot una opo-sició que, tot i que

va aconseguir unir-se en una única llista, no deixa deser heterogènia i en molts aspec-tes enfrontada. Alduy fins al 2015,o un canvi, amb una llista que jaha mostrat la seva incapacitat defer cap política conjunta, són lesdues opcions, poc engrescadores,que permet el sistema electoralfrancès, i que tindran els electorsde Perpinyà, si el recurs no tiraendavant. Un afer per seguir...

“La rumorologiasobre el sistema poc transparent de la gestió delsAlduy feia temps

que durava.Cinquanta anys

de domini donenper molt”

“Avui en dia es parlad'un autèntic

sistema,instaurat perPaul Alduy i seguitper Jean-Paul,per

assegurar-se l'alcaldia.La tramapodria ser reveladaper l'enquesta del

tribunal de Montpeller”

Alduy (fill) ha seguit amb el sistema del seu pare per assegurar-se l'alcaldia de Perpinyà

Envieu aquesta butlleta per correu a: L’ACCENT, C. Maldonado, 46 baixos, 46001 València // L’ACCENT, Tordera 34 baixos,08012 Barcelona // truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a subscripcions@laccent.cat

Us prego que fins a nova ordre carregueu al comptecorrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà L’Accent en concepte de subscripció. SIGNATURA

SEMESTRAL (24 EUROS)TRIMESTRAL (12 EUROS)

POBLACIÓNOM DEL TITULAR

TIPUS DE SUBSCRIPCIÓ

TELF.& ADREÇA ELECTR.

CODI POSTAL i POBLACIÓADREÇA

DOMICILIACIÓ BANCÀRIANOM i COGNOMS

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓSer subscripor de L’ACCENT et per-met rebre a casa cada quinze diesla publicació i col·laborar amb elprojecte d’informació popular icompromes amb la realitat dels Paï-sos Catalans

ENTITAT OFICINA CONTROL NÚMERO DE COMPTE

L’ACCENT 141 DEL 4 AL 17 DE NOVEMBRE DE 2008 PAïSOS CATALANS 05

REDACCIÓ VALÈNCIA

Després d'anys d'actuació amb aparentimpunitat, la classe política catalana s'havist esquitxada per un reguitzell de pro-cessos judicials que evidencien que lesirregularitats són freqüentes a tots elsnivells, des de les esferes més xicotetesfins a les conselleries de les administra-cions autonòmiques,passant per les dipu-tacions.

El cas de Carles Fabra, a la Diputa-ció de Castelló de la Plana, potserés el més paradigmàtic d'una clas-se política hereva del caciquisme iimmune al destapament públic dediferents escàndols, alguns dels

Corrupció aa lla vvista!

quals amb els corresponents pro-cessos judicials. D'altra banda, lacorrupció en relació amb l'especu-lació urbanística és, potser, l'ar-quetip als Països Catalans a causade la gran quantitat de diners ques’hi mouen. Però les diferents actua-cions judicials que s'han encetatrecentment demostren que no ésaquesta l'única pràctica irregularde la nostra classe política: apro-piació de fons públics, tràfic d'in-fluències, suborn o fins i tot frauelectoral, com en el cas de Perpin-yà (vegeu pàgina 4) són a l'ordredel dia.

En aquest article, L'ACCENTvolem repassar tres dels casos més

recents que afecten diferents puntsde la nostra geografia. D'una ban-da, el cas de Planoles (el Ripollès),on l'alcalde ha estat empresonatper malversació de fons públics; ales Illes, Bartomeu Vicents, l'ex-portaveu d'Unió Mallorquina (UM)al Parlament, ha estat imputat perun cas d'irregularitats en la requa-lificació d'uns terrenys rústics; i,per últim, a les comarques més meri-dionals, dos ajuntament dels PSPV-PSOE (Sant Fulgenci i Bigastre, elBaix Segura) han vist com els res-pectius alcaldes han estat detin-guts i han declarat davant del jut-ge també per irregularitats urba-nístiques. Bartomeu Vicens en una sessió al Parlament balear

Fins a cinc diputats del Parlamentbalear, el 8,5% de "ses senyories", estanimputats en diverses causes judicials.Entre els afectats n'hi ha del PSIB-PSOE, tres del PP i un d'Unió Mallor-quina (UM). Aquest darrer cas, a més,suposa deixar el Govern de les Illesen minoria ja que Bartomeu Vicens,fins ara portaveu dels regionalistes

al Parlament, ha deixat el càrrec peròno l'escó. Aquest fet provoca que l'es-cenari d'eleccions anticipades no s'ha-gi de descartar.

Vicens -suspès de militància perUM- està implicat en el cas Son Oms,consistent en la cessió del 15% d'unesfinques a canvi de requalificar altresterrenys. El diputat d'UM, així com

Maximilià Morales, expresident delParlament balear, està acusat delsdelictes de suborn, estafa i tràfic d'in-fluències.

El partit amb més diputats impu-tats és el PP: Catalina Soler, Josep JuanCardona i Jaume Font. Soler, exbatle-sa de Felanitx, és la portaveu delspopulars al Parlament, està implica-da en els casos Cavallistes i Llicèn-cies. Tot i així "no li preocupa espe-cialment" la situació i en assumir elcàrrec va recordar "que hi ha altresdiputats en la mateixa situació". Exac-tament, quatre més.

Quasi eel 110% ddels diputats iillencs iimputats

Del ssud aal nnord, ppassant pper MMallorca, lla cclassepolítica ccatalana hha pprotagonitzat ddiversos escàndols dde ccorrupció aaquest mmes dd'octubre

Planoles és un petit municipi de tansols dos-cents habitants situat a lavall del Rigard a la comarca del Ripo-llès. Aquest mes d'octubre ha estatnotícia -no només a mitjans comar-cals o de la demarcació- sinó aparei-xent, fins i tot, al telenotícies deTV3. I és que no és molt habitualveure un alcalde -tot i que haviadimitit dies abans- sortint emmani-llat del jutjat per ingressar a la pre-só.

Josep Fernàndez -independent,per una llista de Convergència i Unió(CiU)- va ser denunciat pel ConsellComarcal del Ripollès en detectardiverses irregularitats comptables.La investigació ha destapat que enels tan sols quinze mesos en què haestat al capdavant del consistori pla-nolenc ha comès presumptamentfins a quatre tipus d'irregularitats:crear comptes en nom de l'Ajunta-ment sense el coneixement dels tèc-nics; retirar diners en metàl·lic perpagar una subvenció i no fer-ho fins

a nou mesos després; ingressar dinersa comptes de familiars com a tràmitintermedi per pagar despeses d'unacompetició esportiva; així com lamanca de justificants per les despe-ses de material del casal. D'aquestamanera el jutge el va acusar de mal-versació pública i va decretar-ne pre-só, amb una fiança de 30.000 euros,que no va poder pagar fins al capd'una setmana.

Fernàndez, que abans d'entrar alcentre penitenciari va admetre lesirregularitats però va assegurar "nohaver-se posat diners a la butxaca",va veure com el partit pel qual s'ha-via presentat l'abandonava a la sevasort i eren els primers en filtrar elcas a la premsa. Aquest fet, així comles ànsies de protagonisme d'un jut-ge de comarques, podrien explicarcom per petites (encara que repeti-des) irregularitats s'hagi enviatdurant una setmana un alcalde a lapresó.

Xicotets, dels sud i governats pelPSPV-PSOE és la tipologia de granpart dels pobles afectat per l'actua-ció de la fiscalia anticorrupció alPaís Valencià. Per bé que hi casosdiferents, com el de Zarra, a la Pla-na d'Utiel, on tot l'equip de governde la llista independents Electorespor Zarra (AEZ) ha estat imputadaper irregularitats urbanístiques,sobta que a les recents actuacionsde la Brigada de Delictes Econòmicsdel Cos Nacional espanyol de Poli-cia només en comptades ocasionshi ha càrrecs del PP implicats. Nin-gú ni qüestiona que la corrupció estàrepartida a parts iguals (com amínim) entre els dos grans partits,i, de fet, hi ha diversos alts càrrecsdel PP implicats en casos de corrup-ció (l'exalcalde d'Alacant Luís DíazAlperi, o el president de la Diputa-ció de Castelló, Carles Fabra), peròsembla que l'actuació més contun-dent i alhora més mediàtica s'estàdirigint contra aquestes xicoteteslocalitats dels sud i governades pelPSPV-PSOE.

Bigastre amb l'alcalde El poble de Bigastre, de poc més de6.000 habitants, ha perdut l'alcal-de que hi governava des de feia 25anys. El 29 d'octubre fou detingutjuntament amb el secretari muni-cipal i dos empresaris de la cons-trucció arran d'una denúncia delPP local. Dos dies després, poc abansd'ingressar a la presó, José JoaquínMollà signava la carta de renúncia

a l'alcaldia. Segons el sumari, dei-xava al seu darrere delictes de pre-varicació, contra l'ordenació delterritori, falsedat documental, sub-orn, malversació de fons públics inegociacions prohibides a funcio-naris públics. A pesar d'aquest expe-dient, gran part dels habitants delpoble li ha expressat el seu suporti la seua incredulitat d'avant l'ac-tuació judicial: "l'han enganyat. Ellno volia fer tot açò", han assegurata alguns mitjans.

Estirant del fil a Sant FulgenciUna altra localitat del Baix Segura,Sant Fulgenci, de poc més de 10.000habitants ha vist com l'efecte domi-nó ha tombat tot un consistori. Elregidor independent Manuel Barre-ra fou detingut per un cas de subornurbanístic i arran de la seua decla-ració davant del jutge, l'alcaldessa iquatre regidors més foren tambéimputats. Manuel Barrera formavapart de l'equip de govern municipaldesprés que una moció de censuraatorgà l'alcaldia a la socialista Trini-dad Martínez. La fiscalia anticorrup-ció ordenà la seua detenció desprésque es difonguera un vídeo on rebia5.000 euros d'un empresari a canvide suport per un projecte urbanís-tic. "Millor en bitllets grans, que ocu-pen menys", se'l sentia dir. Per béque Manuel Barrera assegura que fouun muntatge per desacreditar-lo,també a amenaçat dient que "si lajustícia no actua trauré tota la mer-da per capítols".

Xicotets, ddel ssud ii ddelPSPV-PPSOE

Irregularitats pper nnorma“Per bé que la

majoria d’actuacionsjudicals han estat

contra ajuntamentsdel PSPV-PSOE,al País Valencià

ningú ni qüestionaque la corrupció

està repartida a parts iguals

(com a mínim) entre els

dos grans partits”

L’ACCENT 141DEL 4 AL 17 DE NOVEMBRE DE 200806 PAïSOS CATALANS

El futur grau d'HistòriaEntre les transformacions que esderiven de la reforma europea des-taquen la mercantilització i l'eli-tització de l'ensenyament superior,però molt sovint s'oblida el seu efec-te homogeneïtzador, evident en elcas del futur grau d'Història queen breu aprovarà la Universitat deValència. Els nous plans d'estudiredueixen la Història del País Valen-cià a una única assignatura intro-ductòria de 6 crèdits, mentre queen l'actualitat ocupa totes les matè-ries troncals del tercer curs de lallicenciatura.

Per denunciar aquest fet, el Sin-

dicat d'Estudiants dels Països Cata-lans (SEPC) ha organitzat diversesclasses al hall de la Facultat ambla participació de professors i inves-

Bolonya aamenaça ll'ensenyamentd'història ddel PPaís VValencià

L'alcalde dd'Ascó ppresenta ccandidaturaper aal ccementiri dde rresidus nnuclears

Els MMossostrenquen uuncolze aa JJoanJubanyEls Mossos d'Esquadra van tren-car intencionadament el pas-sat 28 d'octubre un colze al mata-roní Joan Jubany, militant dela CUP i fundador de Maulets.Els fets van succeir mentreJubany -que participava en unaconcentració de protesta con-tra el desallotjament de dos cen-tres socials- feia unes fotogra-fies als cotxes oficials aparcatsa l'exterior de l'Ajuntament. Elmilitant independentista hapresentat una denúncia per unsfets en els quals van intervenirfins a quatre agents.

Alternatives ppera ll'habitatge aaSant CCeloniLa Candidatura d'Unitat Popu-lar (CUP) de Sant Celoni hanaconseguit que el ple d'aquestmunicipi del Baix Montsenyaprovi un reglament d'habitat-ges desocupats. Aquesta inicia-tiva pionera als Països Catalanssuposa gravar les llars sense úsamb una taxa del 50% de l'Im-post de Béns Immoble (IBI). Totplegat arriba després de demos-trar que a Sant Celoni el nom-bre d'habitatges buits (1.145)pràcticament coincideix amb laxifra de pisos que la Generali-tat pretén construir -amb l'o-posició frontal de la CUP- enforma d'Àrea Residencial Estra-tègica (ARE) a Can Riera de l'Ai-gua (veure L'ACCENT 127).

El DDia InternacionalContra eel Feixisme ii eelRacisme aarribaa VValència Amb motiu del 70 aniversari dela Nit dels Cristalls Trencats, laxarxa internacional UNITEDconvoca el proper 9 de novem-bre un dia contra el feixisme iracisme. A València desenes d'or-ganitzacions reunides al vol-tant de la plataforma AccióPopular Contra la Impunitat,junt a d'altres que s'han volgutsumar a l'ocasió, han convocatuna concentració per denun-ciar la impunitat amb quèactuen els grups ultres. Segonsl'informe Raxen, del MovimentContra la Intolerància, és al PaísValencià on es produeixen mésagressions xenòfobes de tot l'Es-tat. L’acte servirà també perrecordar els quinze anys de l’as-sassinat de Guillem Agullò amans del feixisme.

BBRREEUUSS

ANDRÉS GONZÁLEZ TORRENT

El curs acadèmic ha començat a la Uni-versitat de València amb tot un seguit deprotestes contra el procés de convergèn-cia europea. Com a la resta d'universi-tats, l'equip rectoral, dirigit per PacoTomàs, ha aprovat precipitadament elsnous plans d'estudi, adaptats als criterismercantilistes de l'Espai Europeu d'Edu-cació Superior (EEES), sense escoltar lesaportacions i crítiques dels estudiants ialtres membres de la comunitat educa-tiva.Aquest fet ha provocat el naixementde diverses assemblees d'estudiants,quesumades a les ja existents han ocupatvàries facultats en pocs dies. Els estu-diants també protesten per la reducciódràstica dels ensenyaments relacionatsamb la història del País Valencià.

Actualment hi ha tancaments indefi-nits a les Facultats de Filosofia i Cièn-cies de l'Educació, Geografia i Histò-ria, Filologia i al Campus dels Taron-gers. A més les assemblees han realit-zat diverses accions, entre les quedestaca l'ocupació del Rectorat, durantuna nit, el passat 29 d'octubre i anun-cien futurs tancaments a Psicologia,Medicina i el Campus de Burjassot. Elsestudiants reclamen la paralitzacióde la reforma i aposten per encetarun debat des de la base sobre el futurde la universitat pública. Com a mesu-ra immediata volen celebrar un refe-rèndum on es consulte a la comuni-tat universitària sobre el procés deBolonya, com ja s'ha fet a altres cen-tres (veure L'ACCENT 139).

tigadors que s'han sumata les protestes, com Car-men Pérez Aparicio,Ferran Garcia-Oliver oPau Viciano. Amb aques-ta decisió la Universitattrenca amb una trajectò-ria investigadora de mésde 40 anys, des de la publi-cació de l'Aproximació ala Història del País Valen-cià de Joan Reglà el 1968.

Joaquín Ruiz, porta-veu de l'organització,recorda que la valencia-na fou la primera Univer-sitat de l'Estat espanyolen celebrar un Congrésd'Història autòctona, el1971, i considera queaquesta decisió atemptadirectament contra la for-mació dels futurs histo-

riadors valencians i dificulta lainvestigació i la difusió de la his-tòria pròpia a la resta de la socie-tat.

EEll SSEEPPCC ssee ssuummaa aa llaa ccoonnvvooccaattòòrriiaa eeuurrooppeeaaEn un comunicat emès la setmana passada, el Sindicat d'Estudiants dels Paï-sos Catalans (SEPC) s'adhereix a la crida del Fòrum Europeu d'Estudiants iconvoca una jornada de vaga i mobilització pel 20 de novembre a totes lesuniversitats del país. El Sindicat recorda els efectes mercantilitzadors de lareforma i es solidaritza amb els estudiants repressaliats. Actualment unatrentena d'estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona estan ame-naçats d'expulsió i una quinzena immerses en un procés penal, que pot aca-bar amb penes de presó, per la seua lluita contra el Pla de Bolonya.

PEP GINER AMPOSTA

El batlle d'Ascó, el convergent RafaelVidal,va afirmar que si Ascó compleix elsrequisits imposats pel Ministeri d'Indús-tria, estudiarà la possibilitat de presen-tar una candidatura per esdevenir la seudel cementiri de residus nuclears. Lesreaccions contràries a aquesta propostahan estat unànimes i abracen des delmón institucional als moviments ecolo-gistes i socials.

Candidatura d'AscóCada vegada sembla més evident queAscó presentarà candidatura per aco-llir el magatzem temporal centralit-zat (MTC), el cementiri nuclear on esdipositaran els residus d'alta activi-tat procedents de totes les centralsnuclears de l'Estat espanyol. RafaelVidal (CiU), alcalde d'Ascó ha fet elpas aquesta setmana quan ha admèsque l'Ajuntament que presideix hoestudiarà. Vidal segurament l'hanseduït les compensacions econòmi-ques i sobretot el parc empresarialassociat a la investigació en residusnuclears que s'endurà el municipique es quede la instal·lació. Aquestainstal·lació haurà de recollir els resi-dus que es van acumulant hui en diaa nou piscines de combustible gastat,entre les quals hi ha Ascó, on ja s'em-magatzemen 1.800 tones de residusnuclears d'alta activitat.

Resposta contundentEls col·lectius eco-logistes han estaforça clars en lesseues declaracions.Així doncs, Tan-quem les Nuclearscritica l'oferimentde l'alcalde d'Ascósense un calendaride tancament de lescentrals nuclears.A més considerenaquest oferiment "un xec en blanc"

a la indústria nuclear perquè allar-gue durant dècadesel funcionament dereactors envellits iesdevinga una greuamenaça per al mediambient i les perso-nes. Així mateix, laCoordinadora Anti-cementiri Nuclearde Catalunya (CANC)qualifica l'anunci deVidal com una "bur-

la a la intel·ligència humana" i afir-

ma que aquest posicionamentmenysté els 55 ajuntaments i setconsells comarcals del Camp deTarragona i de les Terres de l'Ebreque han dit no al cementiri. Final-ment, Ecologistes en Acció i el grupecologista l'Escurçó consideren lesparaules de l'alcalde un "insult"perquè contradiuen la voluntat delpoble. Si les paraules de Vidal -quetambé és president de l'Associacióde Municipis en Àrees de CentralsNuclears (AMAC)- no haguessinencès els ànims, encara ho van fermés les del gerent d'aquest orga-nisme, Marià Vila-d'Abadal. Elgerent de l'AMAC va menyspreartotes les institucions i ciutadansque s'han posicionat en contra delcementiri afirmant "que no liimporta l'opinió de no sé qui o nosé quantos".

Ambigüitat institucionalMentre CiU i PSC, es troben en unasituació incòmoda ja que governenen coalició a Ascó, ERC i ICV no hananat més enllà de les declaracionsque el seu rol els atorga. Cal recor-dar que el Parlament de Catalunyaja es va mostrar contrari a la ubi-cació d'aquest cementiri sense unconsens polític i institucional. Amés, els consistoris de les Terres del'Ebre i els respectius consellscomarcals s'hi oposen rotundament.

L'alcalde d'Ascó no en té prou amb la central,ara vol el cementiri nuclear

“La CANC qualifical'anunci de l'alcaldecom una ‘burla a la

intel·ligència humana’”

La professora CarmenPérez Aparici impartint classes al rebedor de la Facultat // FOTO: SEPC

L’ACCENT 141 DEL 4 AL 17 DE NOVEMBRE DE 2008

nes que van ser jutjats a Madridvan rebre la solidaritat des d'arreu

dels Països Catalans amb una des-ena de concentracions.

PAÏSOS CATALANS 07

en canvi va decidir traslladar al jut-jat de Barcelona la investigació per"ultratge a Espanya" per a la inci-neració, en el mateix acte, d'unabandera rojiguada. També un jut-ge ordinari haurà de decidir sobrela falta d'alteració d'ordre públic -que podria suposar una multa de500 euros- pels setze antimonàr-quics gironins absolts.

Alerta Solidària també ha recor-dat que encara queden dos casos perresoldre -concretament dos veïnsde Figueres. Així mateix la repres-sió espanyola es va fer palesa a Pal-ma amb càrregues policíaques perimpedir la concentració de suporti a València amb identificacions. Iés que els setze gironins i gironi-

REDACCIÓ GIRONA

Absolts! Els setze independentistesacusats d'ultratge a la corona vanser finalment absolts pel jutge JoséMaría Vázquez Honrubia el passat29 d'octubre, en plenes fires de SantNarcís. La decisió va arribar, a con-tracor per part del jutge, desprésque el fiscal rebutgés la seva peti-ció de delicte a falta d'alteració del'ordre públic. Cal tenir en comp-te que l'Audiència Nacional espan-yola només pot jutjar delictes i nopas faltes. Val a dir que VázquezHonrubia -el magistrat que va negarel dret de parlar en català en el pri-mer judici a Jaume Roura i EnricStern- va tornar a mostrar el menys-preu a la nostra llengua amb rei-terats comentaris.

La decisió judicial suposa segonsAlerta Solidària que "el Governespanyol ha ordenat aturar la ràt-zia repressiva ja que la respostapopular es girava en contra delsseus interessos". En aquest sentit,cal sumar -a banda de l'absoluciódel dia 29- l'arxiu de la causa con-tra quatre independentistes per lacrema de retrats reials a la Diada

d'enguany. El jutge Santiago Pedrazva decidir retirar els càrrecs però

La victòria no és completa A banda dels casos pendents perresoldre, encara resta vigent la con-demna de 2.700 euros a Jaume Rou-ra i Enric Stern pel primer episo-di de cremes de fotografies de lafamília reial. En aquest sentit, l'en-demà del judici als setze indepen-dentistes l'Audiència Nacionalespanyola havia de resoldre el recursde la defensa de Roura i Stern peròva demorar la decisió. Les darreresinformacions apunten que la reso-lució -a càrrec del jutge AlfonsoGuevara- serà el proper dijous 6 denovembre.

MÉS IINFO: HTTP://NOALREI.ELSUD.ORG/

HTTP://WWW.ALERTASOLIDARIA.ORG

Crisi oo eexcusapressupostària? JOSEP CHINER I PALMÍ VALÈNCIA

A l'ombra de l'entrevista en eldarrer número de L'ACCENT aun dels geògrafs amb més renoma nivell mundial, David Harvey,em vénen al cap les conseqüèn-cies de la batejada crisi econò-mica. Si per una banda a la clas-se treballadora se la despulladels seus drets laborals amb unempobriment silenciós i malè-vol, per un altra se li esgarra-pen els drets socials.

Els il·lusionistes del poders'han avançat en justificar queels propers pressupostos públicsseran "austers i ajustats al nouordre mundial". Bé, què signi-fica això? Cal llegir entre líniesper desxifrar aquestes declara-cions plenes de bones inten-cions, però amb una càrrega defons important. Per ara anemdescobrint que ens volenampliar la jornada laboral, almateix temps s'insinua una con-gelació salarial per fer front ales despeses de les empreses. Laflexibilitat laboral s'apunta comun altre dels temes estrella perfer front a la crisi juntamentamb la reducció de la indem-nització per acomiadament. Enrealitat la mateixa lletra de can-çó de fa uns anys però amb tona-da diferent; si fins ara es justi-ficava amb l'augment de la com-petitivitat de les empreses a canostra, ara li posen la tonade-ta de la desacceleració. Avançd'última hora! No estem ambuna desacceleració econòmicaentrem en recessió.

Doncs l'austeritat pressupos-tària vol dir un empobrimentexponencial dels i les treballa-dores, perquè als fets anterior-ment destacats cal sumar ladegradació i desaparició delsserveis tradicionalment muni-cipals: educació per als xiquetsi xiquets en edat escolar no obli-gatòria, els menjadors infan-tils, atenció a les personesmajors, activitats culturals ilúdiques, centres d'atenció a lespersones desafavorides, inver-sió en obra pública... Serveisque fins ara estaven reglats ipagats amb els nostres impos-tos passaran a millor vida, i enel cas que els necessitem enshaurem de fer càrrec nosaltresmateixos. Imagineu-vos que elque suposa en una economiafamiliar la despesa mensual d'u-na escoleta infantil (500 eurosa la ciutat de València), una pla-ça en una llar de jubilats (mínim1.000 euros), o un estada d'es-tiu per a un fill o filla (600 eurossetmanals).

Aquesta austeritat s'aplica-rà de la mateixa manera als jor-nals desorbitats dels políticsmunicipals? L'eliminació de lesdietes injustificades? La des-aparició de plusos per assistira plens municipals? O les con-cessions milionàries a empre-ses privades? La resposta la des-cobrirem en els propers mesos.

Els independentistes imputats durant la vista a l’Audiència Nacional espanyola

MMUUNNIICCIIPPAALLIISSMMEE

LAIA CREUS BARCELONA

Un any i mig després de l'inici de les obresdel quart cinturó, la Campanya Contra elQuart Cinturó (CCQC) segueix denunciantaquesta infraestructura que travessa lescomarques del Vallès, el Baix Llobregat iel Penedès.El passat 25 d'octubre un acteorganitzat per membres d'aquesta cam-panya va demostrar la magnitud de l'im-pacte d'aquesta carretera sobre el patri-moni natural, cultural i paisatgístic de lazona afectada, com també de la qualitatde vida dels veïns i veïnes.

Abans i desprésL'acte va consistir en una acció moltsimple alhora que efectiva: compa-rar diverses zones afectades per lesobres de construcció amb espais peron hauria de passar la continuaciód'aquesta autovia, amb l'objectiude visualitzar la transformació radi-cal del territori entre l'abans i eldesprés. Segons els organitzadors,la comparació entre el paisatge quees pot veure actualment entre llocsconstruïts i d'altres on les obres nohan començat posa de manifest l'a-menaça real sota la que es troben

els territoris afectats. A banda dela magnitud de la infraestructura,els ecologistes també denuncien "lapoca cura en els detalls construc-tius, en la definició dels talussos,en el respecte als torrents, els abo-caments de terres més enllà de lesautoritzacions, etc". Una altra ini-

ciativa paral·lela ésla d'incloure a laconeguda plana webGoogle Maps la possi-bilitat de fer un reco-rregut virtual pel queacabarà sent el quartcinturó un cop fina-litzada la seva cons-trucció.

En contraEs tracta d'unainfraestructura moltqüestionada per lasocietat civil des del'inici del projecte,presentat l'any 1991.Actualment la Cam-panya Contra el QuartCinturó agrupa gaire-bé 300 entitats veï-

nals, ecologistes, excursionistes iestudiantils, entre d'altres. Aquestscol·lectius denuncien una carrete-ra que no dóna resposta als proble-mes ni als reptes de mobilitat i sos-tenibilitat actuals, i que es basa enun model energètic encallat en elpassat.

El qquart ccinturó 118 mmesos ddesprés

Protesta contra el quart cinturò // FOTO: CCQC

Victòria aantimonàrquica El jjutge dde ll’Audiència NNacional eespanyola ees vveu oobligat aa aabsoldreels ssetze iindependentistes dde GGirona aacusats dd'ultratge aa lla ccorona

“Els ecologistes també denuncien la

poca cura en elsdetalls de l’obra”

“Alerta Solidàriaentén que el Governespanyol ha ordenataturar la ràtzia ja quela resposta popular es

girava en contra”

“L'Audiència Nacional espanyol ha

ajornat la resoluciódel recurs de la

condemna a Roura iStern”

08 EN PROFUNDITAT

EN PROFUNDITAT

L’ACCENT 141

LAIA ALTARRIBA BARCELONA

Responent a la crida feta per diversesCUP, fins a 160 militants tant de candi-datures com d'altres organitzacions del'esquerra independentista van parti-cipar a la Trobada cap a la Unitat Popu-lar. La cita era dissabte 1 de novembrea Ribes (Garraf). Els convocants erenles CUP de Capellades, Martorell, Ribes,Sallent, Valls, Vilafranca i Vilanova ila Geltrú.

L'objectiu era doble: d'una bandareflexionar i intercanviar experiènciesentre els qui tenen representació muni-cipal, per compartir dubtes, pràctiquesi reptes. D'una altra banda, els organit-zadors van convidar diverses organit-zacions de l'esquerra independentistaper debatre conjuntament com s'ha deconstruir la unitat popular. Hi van par-ticipar Endavant, Maulets, la CAJEI iel SEPC, que van debatre amb els assis-tents sobre com continuar articulantla unitat popular, i van coincidir ques'ha de fer en funció de les necessitatsde les lluites socials i polítiques de cadaterritori. I també van compartir la neces-sitat que la unitat popular articuli espaisde contrapoder a partir de la feina quecadascú fa al seu àmbit. I que s'han decrear espais de debat i treball comú.

Temors i reflexions compartidesLa tasca als consistoris municipals desd'una posició d'esquerres i transforma-dora no és senzilla. És una de les con-

clusions que es podria extreure de laTrobada. I més si tenim en compte lapremissa que compartien els qui vanparticipar a les taules rodones del matí:"Des del primer moment que vam entrara l'Ajuntament teníem en compte quejugàvem en camp contrari, ja que aques-ta institució local és l'últim graó de l'es-tructura de l'Estat".

Dues de les experiències de lluitamunicipalista del país (Ribes i Arbú-cies) van explicar que la pràctica durantmés de dues dècades (tots dos, a més,amb experiència de govern) els ha ensen-yat el perill d'absorció que té el poderpolític, i la necessitat de mantenir elreferent de les xarxes socials que elsvan conduir a l'Ajuntament. I JoanGarriga, de Ribes, va alertar de falsosdiscursos on s'ha d'evitar caure: "Lademocràcia participativa no consisteixa donar veu als veïns i que opinin indi-vidualment, sinó que és l'organitzaciópopular fora dels ajuntaments; i llunyd'esdevenir mediadors, les CUP el quehem de fer emergir el conflicte".

Les candidatures més joves, comSallent, Berga, Vilafranca o Sant Celo-ni, compartien bona part d'aquestesreflexions, perquè encara que la sevaexperiència sigui més curta, la pràcti-ca diària els ha fet arribar a conclusionssimilars. Tots es podien haver fet seva,doncs, la conclusió de la regidora deSallent, Anna Gabriel: "Ni un, ni dosregidors, ni una coalició de govern per-met fer trontollar les bases del poder".

Taula rodona de la tarda durant la Trobada // FOTO: Jordi Salvia

JJooaann GGaarrrriiggaa,, ddee llaaUUMM99 ddee RRiibbeess1.Perquè als ajuntaments s'hi estandecidint coses que condicionen el seupresent i futur, així que és una prio-ritat ser allà on es decideixen aspec-tes que els afecten. Els consistorissón un bon lloc per proposar alter-natives que afecten la comunitat engeneral.

2.Cal establir marcs de relació, bas-tir models organitzatius que facinpossible que aquesta relació perme-ti decidir coses de manera conjun-ta. No hi ha bones voluntats, no s'had'apel·lar a la bona voluntat, sinóque calen instruments per fer possi-ble aquesta relació. Aquests espaishan d'anar més enllà de la pròpiacandidatura. A Ribes, per exemple,hem creat la permanent política, queés un espai on hi confluïm totes les

persones que fem feina al poble, i lespersones que la impulsen no tenencàrrecs públics. Un dels aspectes ques'hi aborda és de la feina municipal,però entre molts d'altres.

4.És important perquè visibilitza enel conjunt de la CUP unes maneresd'entendre la participació política,i ho podem posar a debat amb altrescol·lectius. La trobada, a més, possi-bilita noves relacions entre les CUPi el moviment per tal de treballarper construir la unitat popular.

XXaavvii NNaavvaarrrroo,, rreeggiiddoorrddee llaa CCUUPP ddee VViillaaffrraannccaaddeell PPeenneeddèèss1.Perquè és una bona eina per can-viar el model de país, qüestionar-loi veure cap on anem. Des dels ajun-taments podem muntar altres alter-

natives de país i també podem sermés propers a la ciutadania. Tambépermet un exercici de credibilitat del'esquerra independentista davantde col·lectius que estaven vinculatsal poder.

2.A partir de la feina de cada dia.

D'una banda hem de parlar amb elscol·lectius polítics, que és una tascaque ja fèiem fins ara, ja que són elsmés propers. Però d'una altra bandatambé hem de parlar amb els col·lec-tius veïnals; amb ells és molt impor-tant també establir-hi relacions per-què pateixen la violència del siste-ma, així que els hem de donar veu imostrar-los que hi ha una altra mane-ra de fer política. A Vilafranca enshem trobat el cas d'una associació deveïns marcadament vinculada al

PSOajudpremladaveurla pparlgut

3.Domenorganitzdel molméstadate ébrirtalisdarrs'ha

4.Ena la tit qel ppràcra adebavocasionregiequens la pexpe

Xavi Navarro:“La unitat popular s'had'obrir a sectors de l'es-querra anticapitalista ial moviment veïnal”

“La uunitat ppopular hha dd’incorporal'esquerra aamb pprojecte ppolític ddetransformació ssocial ii aalliberamen

1. PPer qquè ll'esquerra iindependentista ii eels mmoviments ppcandidatures mmunicipals ii ttenir ppresència aals aajuntam

2. CCom hhan dd'establir lles CCUP lla rrelació aamb eels mmovimedonen ssuport?

3. QQuina uunitat ppopular ccal cconstruir? QQuin ppaper hhan ddunitat ppopular?

4. DDe qquè sserveixen eespais dde ttrobada ccom eel ccelebrat aa

LL''AACCCCEENNTT hheemm aaddrreeççaatt uunneess pprreegguunntteess ccoommuunneess aa ppeerrssoonneess ddee ddiivveerrsseess CCUUuunniittaatt ppooppuullaarr ssoobbrree aallgguunnss ddeellss tteemmeess qquuee vvaann ssoorrttiirr aa ddeebbaatt dduurraanntt llaa jjoorr

09L’ACCENT 141 DEL 21 D’OCTUBRE AL 3 DE NOVEMBRE DE 2008

réets

.

sasa----i-sel

PSOE, que ens han vingut a demanarajuda. I han acabat fent una roda depremsa amb nosaltres amb una este-lada darrere. Així que com podeuveure estem parlant amb sectors dela població amb qui difícilment hiparlaríem. I ells són els que han vin-gut a nosaltres.

3.Doncs no ho sé del tot, és precisa-ment el debat principal: com ensorganitzem. Cada nucli s'ha d'orga-nitzar com millor sàpiga i en funciódel seu context: n'hi pot haver demolt polititzats i d'altres que posenmés l'accent en la participació ciu-tadana. El que s'ha de tenir en comp-te és que la unitat popular s'ha d'o-brir a sectors de l'esquerra anticapi-talista i al moviment veïnal (aquestdarrer, malauradament en molts llocss'ha convertit en una eina del poder).

4.En tot el temps que fa que militoa la CUP és el primer cop que he sen-tit que s'assumien errors. I alhora ésel primer cop que posem en comú lapràctica política de cada candidatu-ra al seu municipi. Amb aquestsdebats hem vist que ens podem equi-vocar, però que s'han de prendre deci-sions quan estàs en un municipi ambregidors, encara que de vegades siguinequivocades. Penso que la trobadaens mostra que hem de reinventarla política i assumir que no tenimexperiència, que ens equivocarem.

Però és important que no ens equi-voquem sols, sinó amb la resta demoviments del municipi.

AAnnnnaa GGaabbrriieell,, rreeggiiddoorraa ddee llaa CCUUPP ddee SSaalllleenntt1.És bo ser a tots els espais o nuclisdecisoris, siguin propis o de creacióaliena. Els ajuntaments són espaisd'intervenció política on no ha deser difícil intervenir-hi. A més, pos-sibiliten aglutinar discursos i líniesde reivindicació i demanda que espoden fàcilment englobar a l'àmbitmunicipal. Per tant, són l'espai ido-ni de trobada dels sectors que treba-llen en diferents àmbits.

2.No hi ha una fórmula. L'únicamanera de trobar la fórmula éscomençar a treballar-hi tenint en

compte que hi ha diferents elementsque entren en joc.

3.Hem de construir una unitat popu-

lar que sigui susceptible de treballarper la construcció d'una nova cultu-ra política. No ho hem de fer, però,a qualsevol preu ni amb qui sigui,sinó amb els que creuen que hi hamodels d'intervenció política caducsi que hi pot haver propostes d'auto-gestió del poder que ens permetinuna gestió més efectiva. La unitatpopular és l'única manera de cons-truir el país. I si en l'horitzó noméshi tenim la consecució d'un Estat ensacabarem trobant que tindrem Estatperò no tindrem país.

4.Per demostrar que hi ha un poten-cial al voltant d'un espai polític. Itambé que més enllà de les personesque formem part de les CUP hi hauns cercles d'expectatives que tenenmolt a dir-hi.

AAnnnnaa MMaarriiaa GGuuiijjaarrrroo,,rreeggiiddoorraa ddee llaa CCUUPP ddee BBeerrggaa1.És una veu que t'obre portes i et faarribar on no havies arribat abans.I si tens possibilitat d'incidir potsposar en pràctica les propostes quetens, i pots demostrar les contradic-cions dels governs municipals.

3.És el que a nosaltres ens ha costatmés. I és molt important perquè fàcil-ment l'espiral de feina a l'Ajunta-ment t'absorbeix, i cal tenir en comp-te el moviment que hi ha al munici-pi. Les taules de coordinació podenser una bona eina.

3.Les CUP poden aportar a la unitatpopular l'experiència de treball muni-cipal, que ens permet demostrar a lapràctica la teoria que tenim.

4.La trobada ha estat un bon espaiper posar en comú les experiències.Massa sovint cada CUP va a la seva,sense compartir la feina d'uns i altres.Així que avui hem pogut aprofitarexperiències d'uns i altres, posar encomú la feina que fem.

MMoonnttssee VViinnyyeettss iiAAllbbeerrtt VVeennttuurraa,, rreeggiiddoorrss ddee llaa CCUUPPddee SSaanntt CCeelloonnii1 i 2.Perquè és una bona eina que ensalimenta a uns i altres. La CUP hade ser portaveu d'aquests movimentsa les institucions. En el cas de SantCeloni, però no hi ha un teixit asso-ciatiu, és una deficiència que tenim,així que el que fem és impulsar-lonosaltres, intentem crear l'entrematsocial. Per exemple, en temes dedefensa del territori no hi havia capplataforma ecologista, i ha sorgitarran de la CUP.

3.L'aportació que fa la CUP és donar veuals ajuntaments des d'una visió d'esque-rres i transformadora a aquest treballper la unitat popular, ajuda a la visua-lització. La CUP permet sortir del gue-to, incorporar nova gent.

4.Per veure diferents realitat i compar-tir dificultats. Amb el debat hem vistque els diversos escenaris que trobem es

poden afrontar de diferents maneres ique potser de vegades ens equivocarem.Els espais de trobada ens han d'ajudara assumir que tenim dubtes, i això noens ha de fer por. La CUP cada vegada témés claus de governabilitat, i això hohem de veure com nous reptes. Hem vistque compartim problemàtiques, peròtambé les reflexions i conclusions quese'n desencadenen, com per exemple quetant CiU com el PSC són tots dos de dre-tes.

GGeerraarrdd NNoogguuééss,, rreeggiiddoorr ddee llaa CCUUPP ddee VVaallllss1.Cal ser als ajuntaments per la projec-ció que permet, per la publicitat quedóna, per l'accés a més canals de comu-nicació... que de ben segur que no tin-dries d'una altra manera. També per-què és un espai que pots dominar coma moviment i evitar que t'engoleixi. Ifinalment perquè et permet l'accés auna informació que d'altra manera notindries per construir alternatives. És,doncs, una eina molt pràctica.

2.La gent que estem a les institucionshem de ser presents als espais on s'es-tà definint la línia política de l'es-querra independentista. Tot el que esdebat en aquests espais unitaris, coma CUP ho filtres i ho apliques a l'àm-bit institucional. Aquesta coordina-ció ha de ser molt pràctica.

3.La unitat popular ha d'incorporartothom que estigui disposat a supe-rar el marc i el sistema actual, és adir tota l'esquerra amb projecte polí-tic de transformació social i que accep-ti l'alliberament nacional.

4.Com a regidor, molts inputs diarisque reps provenen de persones de dinsdel sistema, que et pressionen perrebaixar el discurs, fer coalicions,assimilar-te, establir aliances, repar-tir-se amb tu el poder, etc. Així querelacionar-te en espais com aquestamb la resta de l'esquerra indepen-dentista és una tasca molt necessà-ria, perquè són espais on no es discu-teix si s'ha d'entrar o no al sistema,sinó que tothom comparteix la tevamanera d'entendre la política. És útilperquè no et sents tan sol i contras-tes les experiències.

Anna Gabriel:“La trobada ha servitper demostrar que hi

ha un potencial al voltant d'un espai

polític”

Montse Vinyets iAlbert Ventura :

“L'aportació que fa laCUP és donar veu als

ajuntaments des d'unavisió d'esquerres itransformadora”

rar ttota de ent nnacional”nts ppopular hhan dde cconstruir

taments?viments ppopulars qque eels

n dde jjugar lles CCUP aa lla

at aa RRibes?

eess CCUUPP qquuee vvaann ppaarrttiicciippaarr aa llaa TTrroobbaaddaa ccaapp aa llaaaa jjoorrnnaaddaa..

L’ACCENT 141DEL 4 AL 17 DE NOVEMBRE DE 200810 ECONOMIA

BBRREEUUSS

Repressió sindical aaCECROPSEls treballadors de l'empresa deproductes inflamables CECROPSSA de Santa Perpètua de la Mogu-da (el Vallès Occidental) estan enpeu de guerra. La direcció va lliu-rar el passat 16 d'octubre la cartad'acomiadament disciplinari aldelegat de la secció sindical deCGT, suposadament per "desobe-diència continuada, persistent ipública a les ordres concretes del'empresa i per l'abandonamentinjustificat del lloc de treball".

Des del sindicat llibertari s'hadenunciat aquest fet com un actede "repressió sindical", que hacomptat amb la col·laboració deCCOO, que han acusat al sindica-lista de "radical" i "l'han revocatde delegat de prevenció, facilitantel seu acomiadament". La planti-lla prepara mobilitzacions pelspropers dies.

MÉS IINFO: HTTP://CGTCECROPS.BLOGSPOT.COM/

Manifestació aaBarcelona contra eels acomiadamentsLa Xarxa contra els Tancaments ila Precarietat, conjuntament ambels comitès d'empresa de Frape,Frigo, Delphi, Magneti Marelli,Sintermetal, Estampacions Saba-dell, EDS, Nissan i Pirelli, entred'altres, ha fet una crida per mani-festar-se contra els expedients deregulació d'ocupació (ERO), el pro-per 5 de novembre a les 6 de la tar-da al Portal del Àngel de Barcelo-na.

La plataforma obrera i els comi-tès han decidit convocar conjun-tament a la manifestació inicial-ment signada per CCOO i UGT, peròreclamen als sindicats oficials que"el protagonisme el prenguin lesassemblees de treballadors", ja que"res s'ha de decidir sense l'assem-blea", fent una crida a una "res-posta unitària" i a una vaga gene-ral al Principat.

La central CGT, per la seva part,ha fet públic que no s'adhereix ala convocatòria per no estar d'a-cord "ni en el contingut ni en lesformes", però no es desmarca dela convocatòria ja que moltes deles seves seccions sindicals li handonat suport.

Per la seva part, la campanyacontra les 65 hores ha convocat elproper 15 de novembre en la cam-panya internacional d'accions,sota el lema "la seva crisi que lapaguin ells".

ÀLEX TISMINETZKY BARCELONA

L'1 de gener de 2007 va entrar en vigoruna de les lleis "estrelles" del Govern deRodríguez Zapatero, la Llei de la depen-dència. Poc menys de dos anys després,pràcticament totes les forces polítiques,sindicals i socials coincideixen en quali-ficar de fracàs el seu desenvolupament,per la manca de finançament dels dretsque la normativa diu regular. Les dadesoficials deixen constància d'aquesta rea-litat.

Les queixes sobre la Llei de depen-dència arriben des de tots els àmbitssocials, i els governs autonòmics iespanyol només han pogut al·legarque estan "desbordats" per lessol·licituds. Però la realitat és quela història de la Llei de dependèn-cia era la d'un fracàs anunciat.

Només els grans dependentsInicialment la Llei va establir quedurant l'any 2007 només es dona-rien les ajudes als anomenats "gransdependents", aquells que necessi-ten atenció contínua de tercerespersones, per anarampliant l'aplica-ció de les lleis a laresta de personesdependents elsanys 2008 i 2009.

La realitat ésque quasi acabatl'any 2008 ni tansols la meitat de lespersones qualifica-des de grans depen-dents gaudeixen deles ajudes determi-nades a Llei, i laresta de dades deles mateixes administracions nodeixen lloc a cap dubte: només haaccedit a alguna ajuda el 7,34% deles persones que ho han sol·licitat,essent la comunitat més afectadael Principat, on més de 30.000 grans

L'estafa dde lla LLlei de lla ddependència

L'exministre espanyol de Treball i Assumptes Socials, Jesús Caldera, promocionant l'aprovació de la Llei de dependència

dependents no obtenen cap ajuda,a pesar d'estar reconeguts com atals, i fins i tot la Conselleria prin-cipatina de Benestar ha calculatque el 10% dels beneficiaris tindranefectivament el seu dret reconegutquan ja estiguin morts. A més, les

dades oficials reflec-teixen a dia d'avuique al Principatnomés 16 personesdisposen d'ajudaper servei d'aten-ció domiciliària, i8 més d'un assis-tent personal. DelPaís Valencià i deles Illes ni tan solshi ha dades ofi-cials.

Ajudes en qües-tió

Un altre dels aspectes polèmics dela Llei ha estat la incompatibilitatde les ajudes de la norma amb pres-tacions i altres ajudes existentsanteriorment, com poden ser lesde gran invalidesa de la Seguretat

Social o polítiques socials munici-pals. És el cas, per exemple, de l'ac-triu Mercè Comes i la seva parellaCarles Candel, recollit als mitjansde comunicació. En Carles, amb migcos immòbil i parla inintel·ligiblea causa d'un infart, va rebre unaajuda de dependència, després demúltiples visites i burocràcies, de0,99 euros.

Alhora, els serveis assistencialsdels ajuntaments, on es gestionenaquestes ajudes, es troben col·lap-sats i sense els mínims recursos per

afrontar els drets reconeguts a lanorma.

Aquesta realitat ha donat com aresultat les primeres mobilitza-cions. A València la Confederacióde Discapacitats Físics ha convocatpel proper 6 de novembre una mani-festació que s'iniciarà a dos quartsde 12 del migdia davant de Delega-ció de Govern a la ciutat, mentreque a Barcelona unes 2.000 perso-nes jubilades es van manifestar l'1d'octubre pels carrers de Barcelo-na.

ÀLEX TISMINETZKY BARCELONA

El setembre de 2006 el treballador deParcs i Jardins de Barcelona FranciscoJurado va patir un greu accident de tre-ball i va morir al cap de poques hores.Passat un any, i gràcies a moltes protes-tes dels treballadors i del Comitè d'em-presa, la Inspecció de Treball va certifi-car que hi havia hagut una greu mancade mesures de seguretat que havia cau-sat la mort de Jurado, i per aquest motiul'Institut Nacional de la Seguretat Social(INSS) van imposar a d'Institut munici-pal, presidit per la regidora d'ICV-EUiA,Imma Mayol, un recàrrec del 50% de lesprestacions de la vídua. Ara Parcs i Jar-dins porta a judici a la vídua per inten-tar treure-li el recàrrec.

El dimecres 5 de novembre, a les11:30 hores, els treballadors de Parcsi Jardins han convocat concentra-

ció davant les portes del jutjat socialnúmero 17 a la ronda de Sant Pere41 de Barcelona, per denunciar l'ac-

tuació que han qualificat"d'immoral i lamentable"de la direcció de l'Insti-tut Municipal de Parcs iJardins.

Segons ha denunciat lasecció sindical de CGT, "ladirecció de l'InstitutMunicipal, en comptes deposar les mesures neces-sàries perquè no es tornia incomplir la Llei de pre-venció de riscos amb ladramàtica conseqüènciade la mort d'un treballa-dor, dedica més recursos

a contractar al gabinet jurídic méscar de Barcelona per denunciar lavídua del treballador".

L'Ajuntament dde BBarcelona ddemanda lla vvíduad'un ttreballador mmort een aaccident llaboral

Imma Mayol, regidora d'ICV-EUiA, i l'alcalde Hereu

S'estableixen tres graus de dependència:

Grau IIdependència moderada: quan la persona necessita ajuda almenys unavegada al dia o té necessitats d'ajuda intermitent o limitada.

Grau IIIdependència severa: quan la persona necessita ajuda dues o tres vega-des al dia, però no requereix de la presència permanent d'un cuidador.

Grau IIIIgran dependència: quan la persona necessita ajuda vàries vegades al diai necessita la presència indispensable i contínua d'una altra persona.

Com ees mmesura lla ddependència?

“La Conselleria deBenestar Social

ha admès que alPrincipat el 10% degrans dependents

rebran l'ajuda quanmorin”

L’ACCENT 141 DEL 4 AL 17 DE NOVEMBRE DE 2008 INTERNACIONAL 11

ENRIC LLOPIS VALÈNCIA

Nicaragua, 1998. L'huracà Mitch causaestralls entre la població i grans desper-fectes materials. Pau Soler es troba enaquest país centreamericà i aconsegixuna càmera per testimoniar els fets. Elresultat serà el seu primer documental,Més enllà de l'huracà Mitch. I el descobri-ment de la virtualitat de la càmera. "Ésuna gran ferramenta.Avui la gent és molttelevisiva",explica Pau.I remata amb iro-nia: "és la meua metralleta".

Amb aquella primera experiència vacomprendre les penalitats del free-lance social. "Moltes vegades hemd'autofinançar-nos o oferir a les ONGel producte a preu molt barat. Sem-pre que es toquen els interessos degrans empreses resulta difícil eixirendavant", explica.

Pau Soler (Dènia, 1972) va estudiardret i un màster en Cooperació al Des-envolupament. A partir d'ací, la seuavida es vincula a la càmera de vídeo.Sempre amb les idees molt clares:"Busque donar veu als qui no entenen". Tot i que matisa: "M'interes-sa que isquen les dues parts, tambéels poderosos", i que "el meu treballservisca per a la resolució dels con-flictes".

Coneix bé l'Amèrica Central. Des-prés de viatjar a Nicaragua, s'endin-sa en la realitat de Guatemala (El PlaPuebla-Panamà i Guatemala. Terraarrasada) i el zapatisme (El color dela terra). De l'estança en les comuni-tats de Chiapas conserva els millorsrecords: "la serietat, coherència i dig-nitat de la seua revolució. D'ací podenvenir moltes respostes a les lluitessocials arreu del món".

Punt d'inflexióL'any 2004 marca un punt d'inflexióen la trajectòria deSoler (no es pot par-lar de "carrera pro-fessional" perquè,com diu ràpida-ment "intente queels diners no diri-gisquen la meuavida; per allí maihe estat disposat apassar"). Eixe anyinaugura la tascade denúncia de"tota l'especulaciói l'ecocidi que hapatit el País Valen-cià en l'última dèca-da".

Tres documentals li servixen per"defensar la terreta -com afirma ento col·loquial- i donar suport els movi-ments socials": Reflexions sobre l'ur-banisme en la Marina Alta; GreenParadise. La California europea i Mal-somnis al paradís.

Malgrat que representen el testi-moni d'un problema tan vigent comesguerrador, aquestos treballs no vanaconseguir finançament. "I això queno eren radicals en l'enfocament.Eixien afectats per programes urba-

nístics, ecologistes, alcaldes, conse-llers, entre d'altres". "Buscava comsempre l'objectivitat".

Abans de partir cap a Angola iMoçambic (2007) perreflectir la tragèdiaafricana, del corat-ge de Pau Soler nai-xen altres dos tre-balls: Al fons de labadia, sobre la con-taminació d'una riaa Cantàbria per abo-caments il·legals; iFibromiàlgia. Lamalaltia invisible,encarregat per unaassociació de la Mari-na amb un fi de sen-sibilització.

Ara bé, quines sónles conclusions d'a-

questa intensa tasca de denúncia?Pau no dubta que la "gran lluita estàal nord, on es troba el gran monstrei es prenen les decisions importants"."No cal anar-se'n a l'Amèrica Llatinao a l'Àfrica". Malgrat això, no ocultael seu escepticisme en afirmar queaquesta lluita "està molt verda enca-ra".

La resposta més visible i contun-dent seria el "boicot al consum" i"accions molt dures" contra les mul-tinacionals que violen els drets

humans. Recorda el documentalista,en aquest sentit, que un canvi en l'op-ció de compra d'un 3% dels consumi-dors pot determinar una modifica-ció de l'estratègia deles grans empreses.

"Com a consumi-dors tenim un granpotencial de denún-cia. Ocorre, no obs-tant això, que el ciu-tadà mitjà està moltacomodat. La seuaactitud insolidàriai egoista el fa còm-plice de l'explotaciódel sud".

Aquesta lucide-sa en l'anàlisi faimpossible reduir-lo a home d'acció.Cal reflexió i unamotivació molt ferma per continuaren la batalla. I tenir molt clar, comsembla tenir-ho Soler, "que el neoli-beralisme no és indestructible. Queno es tracta de l'única via possible.De fet, amb l'actual crisi econòmicatenim una gran oportunitat".

La pausa per a la reflexió no impe-deix parlar de nous projectes. El docu-mentalista valencià prepara, si mésno, un treball sobre el general RíosMontt, president de Guatemala enl'època àlgida del genocidi contra el

poble maia, i sobre una planta medi-cinal, l'ayahuasca, "d'efectes moltbeneficiosos per a la salut i l'ànimade les persones, que t'ajuda a mirar

el passat i retrobar-te amb tu mateix. Ésuna de les plantesmés poderoses delmón".

Semblaria retò-ric preguntar a Pauper altres inquie-tuds, tan definidacom té la seua voca-ció. Però el fet és queles té. Manifestamolt d'interès enl'art, les titelles i lafigura del pallasso.Fins i tot del teatre,"que pot arribar a sermés revolucionari

que el documental. Potser per algunsd'aquestos camins transite el meufutur".

D'una manera o d'una altra, sem-pre ha tingut clara la seua posició alcostat dels moviments socials. Calescoltar, per tant, alguna de les seuesadvertències extretes de la pràctica:"hauríem d'estar més units i no actuarcada u de manera individual ni per-dre'ns en baralles sectàries". Unareflexió oberta que hauríem d'apun-tar.

“La ccàmera éés lla mmeuametralleta”

Pau Soler al Casal Jaume I de Gata

“De l'estança en les comunitats

de Chiapas conserva els

millors records:serietat, coherènciai dignitat de la seua

revolució”

OOPPIINNIIÓÓVeneçuela: test eelectoral LUISMI UHARTE CARACAS

El proper 23 de novembre, la ciuta-dania veneçolana tindrà una novaoportunitat per exercir el seu dretal sufragi en les eleccions regionalsi municipals. És un país curiós per-què, pràcticament cada any, des del'inici oficial del procés bolivarià,ofereix l'oportunitat al poble de prac-ticar l'art de la votació, mentre elsgrans mitjans de comunicació delmón continuen alertant de la "deri-va autoritària del règim". Dubto quehi hagi algun altre país en tot el pla-neta que convoqui periòdicamenttantes eleccions com la RepúblicaBolivariana.

Els mesos previs al procés electo-ral han estat molt fecunds respectea la política econòmica del Governveneçolà, principalment per duesraons. La primera, per la reunió d'altnivell que l'executiu va celebrar ambmés de 500 empresaris del país, ones va proposar construir l'AliançaNacional Productiva, amb l'objectiude coordinar esforços entre Estat iel sector per donar un impuls nota-ble a la producció nacional. Des d'u-na perspectiva de necessitat tàcticai no d'aposta estratègica, aquest movi-ment podria ser fins i tot compren-sible en el marc de la transició alSocialisme del segle XXI. Sens dub-te el que va generar una gran confu-sió fou la presència no dels petits imitjans empresaris -els sectors "natu-rals" de l'aliança-, sinó de la granempresa globalitzada (bancs, Empre-sas Polar...).

En un segon lloc, el front econò-mic ha estat objecte d'atenció perl'enfortiment de la dinàmica de nacio-nalitzacions que l'any pasta vaemprendre l'executiu. La renaciona-lització de l'estratègica empresa side-rúrgica del país, Sidor, una de lesmés grans de l'Amèrica Llatina haanat acompanyada de l'anunci pre-sidencial de l'inici de l'estatalitzaciódel tercer banc més important delpaís, el Banco de Venezuela, propie-tat del Banco de Santander. Aquestanunci i la confrontació sistemàti-ca amb el monopoli privat alimen-tari Empresas Polar, evidencien quela presència dels grans capitals a lareunió amb els empresaris no eraresultat de la claudicació del Govern,sinó possiblement d'un escenari demajor complexitat.

Aquest és el panorama econòmicprevi a les eleccions, que al llarg del2008 els nivells de suport al Governbolivarià han anat augmentant pro-gressivament, després de la prime-ra derrota electoral de desembre de2007. La virtual victòria de l'oposi-ció s'ha esvaït en aquests darrersmesos, si ens atenem a les dades deles enquestes més serioses, que anun-cien un triomf generalitzat del cha-visme en la majoria de les governa-cions i alcaldies, tot i que òbviamentamb els percentatges d'èxit dels ante-riors comicis regionals i municipalsde 2004. De qualsevol manera, el pro-per esdeveniment electoral es pre-senta amb un test fonamental permesurar la fortalesa del Govern icompensar la derrota en el referèn-dum constitucional del desembrepassat.

“El 2004 marcaun punt d'inflexió ala seva trajectòria iinicia una tasca de

denúncia de l'especulació i

l'ecocidi al PaísValencià”

El ddocumentalista vvalencià PPau SSoler eexplica aa LL'ACCENT lla sseuaexperiència aa ll'Àfrica ii aa ll'Amèrica LLlatina

L’ACCENT 141DEL 4 AL 17 DE NOVEMBRE DE 200812 INTERNACIONAL

AAsssseemmbblleeaa ddee JJoovveess IInnddeeppeennddeennttiisstteess ddeell CClloott Barcelona //// AAsssseemm-bblleeaa ddee JJoovveess ddee CCaarrddeeddeeuu//// AAsssseemmbblleeaa ddee JJoovveess ddee SSaannttss Barce-

lona//// AAssssoocciiaacciióó ddee VVeeïïnnss ddee VViinnaarròòss MMiiggjjoorrnn Vinaròs //// AAtteenneeuu CCoorrbbeerreenncc Font Vella 20. Corbera de Llobregat //// AAtteenneeuu IInnddeeppeennddeennttiissttaa eell CCeepp - CCUUPPVViillaaffrraannccaa Santa Maria 4.Vilafranca //// AAtteenneeuu LLaa BBrreettxxaa Carrer Major, 17-19, Alcover //// AAtteenneeuu PPooppuullaarr ll''AArrbbooçç Sorral 8. Arbúcies //// AAtteenneeuu PPooppuullaarr AArrrreellssDoctor Otero 11,Beniarrés //// AAtteenneeuu PPooppuullaarr ddee ll''EEiixxaammppllee Ptge.Conradí 3,Barcelona //// AAtteenneeuu PPooppuullaarr XX Ferran 14.Vilafranca del Penedès //// AAtteenneeuu PPooppuu-llaarr OOccttuubbrree Badajoz 23, Barcelona //// AAtteenneeuu PPooppuullaarr LLaa FFaallçç Antic escorxador s.n, Artés //// AAtteenneeuu llaa TToorrnnaa SSant Pere Màrtir 37 bx,Vila de Gràcia //// AAtteenneeuuPPooppuullaarr ddee SSiittggeess Pl. Castellers 3 //// LLaa BBaarrrraaqquueettaa Tordera 34, Barcelona //// BBaatt BBaatt KKuullttuurr Sant Elies 29. Reus //// CCaa RReevvoollttaa C. Santa Teresa,València //// CCaassaallIInnddeeppeennddeennttiissttaa ddee SSaabbaaddeellll ““CCaann CCaappaabbllaannccaa”” C. Llonch 13//// CCaassaall IInnddeeppeennddeennttiissttaa ddee SSaannttss JJaauummee CCoommppttee Premià, 31. Sants //// CCaassaall IInnddeeppeennddeennttiissttaa iiPPooppuullaarr QQuuiiccoo SSaabbaattéé C.St Roc, 8, Sant Celoni//// CCaassaall PPooppuullaarr ll''EEssqquueerrddaa Francesc Tarafa 48.Granollers //// CCaassaall PPooppuullaarr ddee GGrrààcciiaa Ros de Olano 39, Barcelo-na //// CCaassaall PPooppuullaarr LLaa TTrraaccaa C.Travessia, 15 Tona //// CCaassaall PPooppuullaarr llaa SSaaggeettaa ddee FFoocc C.Trinquet Vell 15, baixos.Tarragona //// CCaassaall IInnddeeppeennddeennttiissttaa eell GGuurrrriiTaradell //// CCeennttrree SSoocciiaall-BBaarr TTeerrrraa Baró de Sant Petrilló 9.València //// CCUUPP MMoolliinnss ddee RReeii //// CCUUPP SSaanntt CCeelloonnii //// CCUUPP VViillaannoovvaa ii llaa GGeellttrrúú //// EEll FFoorrnn Girona ////LL''EE-ssttaappeerraa C.de baix,14,baixos,Terrassa ////LLaa FFaallccaattaa Panera 2,Lleida //// GGEERR Pi 25.Ribes //// GGeess IInnssuurrrreeccttee Colomer,11,1r B.Torelló //// KKaassaall OOkkuuppaatt eell PPrraatt ((KKOOPP))AAllttaa TTeennssiióó C.Dr.Soler i Torrents 36,El Prat de Llobregat //// LLlliiggaa ddee CCaappeellllaaddeess Pilar 3.Capellades //// LL''OOcceellll NNeeggrree - CCaassaall dd''AAggiittaacciióó CCuullttuurraall C.Sant Carles 8,baixos, Lleida //// PPaarrttiissaannoo Pça. de l'Oli, 7 baixos. Girona //// LLaa PPiiooxxaa C. Almeda s/n. Bordils //// RRaaccóó ddee llaa CCoorrbbeellllaa Ripalda 20, baixos.València //// SSEEPPCC-UUVV BaróSt. Petrillo, 9 València //// SSEEPPCC-UUPPFF Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona////TTaabbeerrnnaa ll''EEssppaarrrraaccaatt C. Feliu Munné 18, Esparraguera

LOCALS I COL·LECTIUS COL·LABORADORS

MARIA REYERO GUATEMALA

"Tornaré i seré milions". Aquesta frase,atribuïda al líder inca Tupac Amaru,abans de morir a mans dels invasors,augurava el retorn de la massa que esrebel·laria contra l'opressió. Més de dossegles després, una maputxe del costatargentí pronunciava aquesta mateixapromesa davant de, potser no milions,però si milers de persones concentra-des a Zócalo de Ciudad de Guatemala,després de la gran manifestació que tan-cava el III Fòrum Social de les Amèri-ques. I amb aquesta frase de Tupac Ama-ru iniciava la Declaratòria dels Poblesi les Nacionalitats d'Abya Yala, nomamb què es designava el continent ame-ricà abans de l'arribada de la invasióespanyola.

Fins a 8.000 persones, no només d'Ab-ya Yala sinó també d'altres continents,s'han trobat en aquesta tercera ediciódel Fòrum Social de les Amèriques (FSA),que s'ha celebrat a la capital de Guate-mala del 7 al 12 d'octubre. El FSA es per-fila com una oportunitat i una neces-sitat d'articular resistències i compar-tir experiències d'arreu del continent,per poder fer front als embats del neo-liberalisme més depredador, que cadacop amb més intensitat, s'instal·la a laregió.

Han estat 4 dies, fins a 369 activi-tats, en les quals, amb ponències, tau-les rodones, tallers i actes culturals s'handebatut temes al voltant dels sis eixosprincipals proposats pel FSA: abast idesafiaments del canvi a l'hemisferi,pobles en resistència davant el neoli-beralisme i la dominació imperial, defen-sa de les condicions de vida front el capi-talisme depredador, les diversitats i laigualtat, la comunicació i la culturacom a reivindicacions de l'autonomiadels pobles i els pobles i nacionalitatsindígenes originaris i afrodescendents.Les activitats es van dur a terme a lesinstal·lacions de la Universitat San Car-los, es convertí el campus en una espè-cie de ciutat - laboratori de l'expressióde nous pensaments i noves pràctiques.

Cada dia, a les 6 del matí, una ceri-mònia ancestral, guiada per un delspobles originaris d'Abya Yala, enceta-va la jornada d'activitats a la Universi-dad de San Carlos. A un continent ambgairebé un centenar de pobles origina-ris (existents abans de l'arribada delsespanyols), la seva presència ha estatla més nombrosa i representativa alFòrum Social. Domingo Hernández, delpoble quiche de Guatemala, parla de lasituació de 'neocolonialisme' que viu elcontinent, ja que considera que s'està

UUnnaa aallttrraa AAmmèèrriiccaa ééss ppoossssiibbllee aaIIxxiimm UUlleeww,, TTeerrrraa ddeell BBllaatt

Rosario Escobedo, del col·lectiu lès-bic Todas Somos, organització membredel Sector de Dones, explica que el Terri-torio de las Mujeres "és un espai quevam pensar com a lloc de convergènciade totes les propostes i lluites de lesdones a Amèrica, i ho vam concebre aixíperquè pensem que en el Fòrum caliaun espai per donar a conèixer les nos-tres demandes i reivindicacions". Quanse li pregunta sobre com transcorre larelació entre sectors de dones organit-zades, com les indígenes o de les zonesrurals, que potser no tenen tan articu-lat el discurs feminista, i les organitza-cions més urbanes, la Rosario ens diuque això no ha estat cap barrera, ja queel principi bàsic de la carpa és "la tevalluita és la meva lluita". "Potser enca-ra no ens posem d'acord, ara és el momentd'aprendre a escoltar-nos", diu la Rosa-rio.

"Una revolució sense art és com volercanviar el sistema amb diners, poder,violència i cobdícia". Aquesta frase,escrita a un dels murs de la Universi-tat al costat del dibuix d'una ballarinaamb un passamuntanyes, resumeix moltbé el perquè de la presència de tantesactivitats culturals durant el FSA. Grupsde teatre, cinefòrum, músics i músi-ques, artistes plàstics escampen El OtroArte, com ho han volgut anomenar, pertots els racons del campus. "Vam pen-sar que el Fòrum Social havia de donarcabuda a aquest tipus d'art, l'art con-testatari, que denuncia i allibera", diuSandy Hernández, membre d'un grup

guatemalenc de teatre social, "l'objec-tiu és que la gent surti de l'espectacleamb un missatge".

Tot i la diversitat dels movimentsque van confluir durant els dies de l'en-contre, les diferents organitzacions vanfer un esforç per redactar manifestoson es concretessin les seves demandesi propostes. A la seva declaratòria l'As-semblea dels Moviments Socials va par-lar de l'actual evidència del "fracàs delsistema capitalista" i va enumerar lesdiferents resistències que estan rebentuna nova empenta des dels movimentssocials. També els i les representantsdels pobles i nacionalitats indígenesd'Abya Yala van emetre un comunicaton afirmaven que en aquesta edició delFSA havien trobat com a pobles origi-naris un espai "per coordinar les nos-tres lluites, enfortir les nostres orga-nitzacions i reconstituir les nostres Cos-movisions mil·lenàries com a alterna-tiva per fer front al sistema capitalistaque amenaça el futur de la nostra MareTerra".

El III Fòrum Social de les Amèriquesva concloure amb una gran manifesta-ció, el dia 12 d'aquest mes, Dia de laResistència Indígena, on milers de per-sones del color de la terra van cridarpels carrers de Ciutat de Guatemala,Ixim Ulew, que "aquí, una altra Amè-rica és possible".

MÉS IINFO:ENCUENTRO.DESMILITARIZACION.INFO

WWW.FSM2009AMAZONIA.ORG.BR

portant a terme una "nova invasió a lesnostres terres". "Tenim propostes moltclares com a pobles indígenes, que esconcreten en el 'bon viure' i la necessi-tat de construir els estats plurinacio-nals", diu Domingo al concloure la Decla-ratòria dels Pobles i Nacionalitats Indí-genes d'Abya Yala.

Els moviments socials a Guatemala,país que va patir una guerra civil queva durar 36 anys (en fa només 12 va con-cloure) i el pitjor genocidi contra elspobles indígenes, encara estan en pro-cés de rearticulació. "Després del con-flicte armat ens vam veure en la neces-sitat de reconstruir el lideratge indíge-na", comenta Domingo. Espais com elFòrum Social de les Amèriques contri-bueixen a aquest procés de reorganit-zació de les lluites indígenes, ja quesuposen una oportunitat de compartirexperiències amb altres pobles origina-ris del continent i construir conjunta-ment alternatives.

Centenars de papallones violetes depaper ens reben a l'entrada del "Terri-torio de las Mujeres: Mi Cuerpo, Mi Tie-rra", un espai promogut pel Sector deDones, una coordinadora d'organitza-cions -fins a 39- de dones a Guatemala.En aquesta carpa dones de tot el conti-

nent, dones indígenes, urbanes, estu-diants, lesbianes, han compartit lesseves experiències durant els dies delFSA.

Conclou eel IIII FFòrum SSocial dde lles AAmèriques aa CCiutat dde GGuatemala

Els dies previs a que s'iniciés el IIIFòrum Social de les Amèriques es varealitzar a la ciutat de La Esperan-za, Hondures, el II Encontre Hemis-fèric per fer front a la Militaritza-ció. Aquesta trobada, que forma partdel procés del Fòrum Social, es vaperfilar com a una oportunitat percompartir experiències de lluita iarticular alternatives de resistèn-cia a nivell de l'Amèrica Llatinadavant els nous embats de la inge-rència dels Estats Units en matèriade militarisme a la regió. Amb l'ob-jectiu de tractar el tema des de totesles seves vessants es van desenvolu-par al llarg dels dies que va durarl'Encontre fins a 19 taules de treball,

on van concórrer els i les partici-pants per parlar i debatre eixos moltdiversos però tots ells connectats,d'una o una altra manera, amb lamilitarització: drets humans i impu-nitat, patriarcat, pobles indígenesi negres, moviment camperol i refor-ma agrària, criminalització de leslluites socials, comunicació i terro-risme mediàtic... Quatre dies de tre-ball on delegats i delegades de 26països van treballar sota la consig-na "Per fer callar les armes, parlemels pobles".

Propera cita: Belén de Pará, Bra-sil. Des del 27 de gener fins a l'1 defebrer de 2009, aquesta ciutat, prin-cipal porta d'entrada a l'Amazònia

brasilera, serà la casa del V FòrumSocial Mundial. El Consell Interna-cional del FSM, compost per 150 enti-tats del món, ha optat en aquestacinquena edició per la Pan Amazò-nia per l'acollida del fòrum, i aixíreconèixer el seu paper estratègicper a tota la humanitat. La regió ésuna de les poques zones del plane-ta que resta encara relativamentpreservada, amb una riquíssima bio-diversitat.

Les tres primeres edicions delFSM, també la cinquena, ja van tenirlloc a Brasil, a la ciutat de Porto Ale-gre. En aquesta ocasió, Belén de Paráassumeix la responsabilitat d'aco-llir la trobada antiglobalització.

Els ppobles dde ll'Amèrica LLlatina prenen lla pparaula

Participants al Fòrum Social de les Amèriques enguany // FOTO: Maria Reyero

L’ACCENT 141 DEL 4 AL 17 DE NOVEMBRE DE 2008 CULTURA13

Redacció VALÈNCIA

Les dimensions de la "crisi econòmi-ca" actual ja són ben paleses enmolts àmbits de la nostra vida. Pelque fa al món de la cultura i al PaísValencià, molts crítics pensen que

la crisi en matèria cultural ja estàinstal·lada des de fa anys en la societat. Aixíi tot, està afectant la crisi actual més encaraa la cultura?

Des del punt de vista dels pressupostos,no hi ha dubte que les partides dissenyadesper Trinidad Miró, consellera de Culturavalenciana, no mostren una millora el 2009.Entre les reduccions més cridaneres, hi ha lade l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM),que passa dels 13,7 milions d'euros de 2008als 11,5 de 2009. Són temps difícils per alsmuseus. Més i majors xifres ridícules quedifícilment poden fer front a l'ampliaciódels fons. Però tothom no es veu perjudicat.El Palau de les Arts, tot i que també ha vistreduïdes les seues aportacions, és l'organis-me que millor queda parat en els pressupos-tos: 25 milions d'euros per a enguany. Ladada és significativa si tenim en compte queaquesta quantitat suposa la meitat de tot elque s'han de repartir la resta d'instituts cul-turals.

seua preocupació, ja que consideren queeixa situació conduirà a un col·lapsefinancer dins els campus i a una xifraimportant d'acomiadaments de personalque es faria insostenible.

Com es pot comprovar, el panoramaeducatiu del País Valencià es troba bastantrevoltat. La crisi econòmica de les univer-sitats i la polseguera alçada amb les classesen anglès d'Educació per a la Ciutadaniaen són un bon exemple. Des del despatxdel conseller Font de Mora, les coses esveuen d'una altra manera.

Quant a l'audiovisual,l'Institut Valencià de l'Au-diovisual és dels pocsorganismes que augmentaels seus ingressos. Passadels 7,2 milions als 10,18.Aquest institut està cridata convertir-se en la insti-tució referent de la cine-matografia valenciana.Pel que fa a patrimoni, lesreformes d'edificis histò-rics i artístics noméscomptaran amb un milió ila rehabilitació del Carmepartirà amb tres milions.

RReettaallllaaddeess aa lleess uunniivveerrssiittaattss Possiblement, estem davant la retalladamés polèmica. Fa unes setmanes, vamconèixer la reducció d'un 25% per a 2009 enel finançament de les universitats valen-cianes. A la ja històrica reivindicació d'unmajor suport econòmic cap a les cinc uni-versitats públiques valencianes, cal sumarara el perill que corren els sous dels 11.000treballadors de la comunitat universitària.Malgrat que la Conselleria d'Educació enca-ra no ha tancat res, els rectors de les uni-versitats perjudicades ja han fet pública la

PPrriimmeerr ddiisscc ddeeJJoosseepp RRoommeeuu

Redacció VALÈNCIA

El cantautor tarragoní JosepRomeu acaba de traure el seuprimer treball musical. Estracta de Petjades, un discformat per deu temes propis

amb algunes col·laboracions, entre lesquals cap destacar la del cantautorpenedesenc Cesk Freixas. Enregistrat al'APX de Vilafranca del Penedès durantel passat estiu, sota la gestió de Tras-hoo, guitarrista d'Eina i dels anticsInadaptats, Romeu ens brinda un reci-tal sincer amb tocs que s'apropen alblues i al swing. Pel que fa a les lletres,Romeu se suma a les reivindicacionsque ja han fet seues altres cantautorscontemporanis com Alabajos, Freixas oGené: defensa de les senyes d'identitatcatalanes, conscienciació militant pelterritori i pinzellades de tendresa i poe-sia íntima.

Durant les properes setmanes, elcantautor tarragoní voltarà per diver-sos punts dels Països Catalans per pre-sentar en directe les cançons del seunou material. El proper dia 30 estarà ala Universitat Rovira i Virgili de Tarra-gona en solidaritat amb els estudiantsen lluita contra Bolonya. El 6 denovembre estarà a un altre centre uni-versitari; en aquest cas a l'Autònoma deBarcelona per participar en la festa quese celebra anualment. El 7 actuarà a laCanonja (el Tarragonès) i el 8 a Canals(la Costera), al recentment inauguratCentre Social Autogestionat la Lloca.Serà en aquestes cites quan hi hauràl'oportunitat de fer-se amb el disc quetot just acaba d'eixir a la venda. I men-trestant, Romeu ens regala quatrepeces del disc al seu myspace, on tambépodem trobar informació addicionalsobre els projectes d'aquesta jove pro-mesa.

MÉS IINFO:WWW.JOSEPROMEU.CAT

Jordi Garrigós BARCELONA

L'aparició i consolidació de llibre-ries construïdes des dels movi-ments socials a Barcelona ja ésuna realitat que setmana reresetmana ens mostra noves publi-

cacions d'arrel contracultural. La CiutatInvisible, a Sants, i La Sirga, a Gràcia, sónalguns dels principals encarregats de por-tar a Barcelona aquells títols que noanuncien als mitjans de comunicació demasses per la seva vocació transformadorai el seu esperit crític.

EEll ssuudd aa GGrrààcciiaaLa primera parada ens porta fins a La Sir-ga. Aquesta llibreria està focalitzada dinsl'Ateneu la Barraqueta de Gràcia i fa unany i mig que va obrir les seves portes.Llibreria de funcionament assembleari,durant el passat més d'octubre van pre-sentar dos llibres que sobrepassen les nos-tres fronteres. El sur en revolución (Txa-laparta, 2008) és una mirada a la revolu-ció bolivariana que encapçala Hugo Cha-vez a Veneçuela. Escrita pel basc LuismiUharte, ens aporta l'estudi empíric d'a-quest analista que ha passat més de tresanys a aquest país llatinoamericà desxi-frant els ets i uts de la ràpida transforma-ció social veneçolana. El passat 30 d'octu-bre l'autor va fer parada a Gràcia per pre-sentar el seu treball i explicar en primerapersona les conclusions que n'extreu del'experiència. També pel local indepen-dentista va passar Gemma Galdon, coauto-ra de Repassar la política (Icària edito-rial, 2008). Aquest assaig esdevé una novavisió del canvi sobre la forma d'actuaciódel pensament polític transformador. Elgrup de reflexió Política en red, artífex del'obra, fa una aposta clara i concisa sobrel'horitzontalitat i la democràcia directa iparticipativa.

edició bilingüe catalana i amaziga.Finalment, des del col·lectiu llibertari

Negres Tempestes anuncien la celebraciódel tercer certamen de contes antiautori-taris i presenten, a Can Vies, el darrer lli-bre de Jordi Martí: Ni nadal ni setmanasanta.

LLaa TTrroobbaa aa ll''AAppoollooPer acabar amb aquest recull de notíciespassem de les lletres escrites a les canta-des. Un dels nostres grups més internacio-nals, La Troba Kung-Fu, realitzarà el pro-per dimecres 5 de novembre a la sala Apo-lo de Barcelona un concert que posarà unpunt i seguit a la carrera de la banda. Des-prés de dos anys molt intensos d'ençà dela publicació de Clavell Morenet (K Indús-tria Cultural, 2006) el grup liderat perJoan Garriga farà un petit descans fins algener, quan es dedicaran en exclusiva a lagestació del seu segon treball. La girad'enguany dels de la Garriga els ha portata passejar el seu mestissatge no noméspels Països Catalans sinó també a ferballar Mèxic i mitja Europa.

HHiissttòòrriiaa ii nneeggrreess tteemmppeesstteessAl barri de Sants ja fa molts anys que hitreballa el que ara és la cooperativa LaCiutat Invisible. Primer es van establir al'antic Arran i ara operen al local quetenen al carrer Riego. La primera referèn-cia que ens presenten els santsencs és ElSenzill. Guerrilla i presó d'un maquis(Centre d'Estudis Josep Ester i Borràs,2008) i que està escrit pel Senzill, nom deguerra de Joan Busquets. Amb 80 anys,Busquets és un dels darrers maquis envida i ara ha volgut posar en paper tota laseva experiència de lluita i resistència."Els resistents hem estat completamentoblidats. No hem entrat per la porta gran,sinó per la de servei", explica l'autor, queva lluitar al costat de Marcel·lí Massana, auna entrevista al portal de La Ciutat Invi-sible. La segon llibre que ha presentat lacooperativa durant el mes d'octubre és eldel periodista amazig Salem Zenia: SolCec. Poemes d'amor i lluita (Accent edito-rial, 2008). El conegut defensor de la cul-tura amazig resideix actualment al Princi-pat I ha editat aquest recull de poemes en

LLlliibbrreess,, ccoonnccuurrssooss ii LLaa TTrroobbaa aa BBaarrcceelloonnaa

LLaa ccrriissii ddee llaa ccuullttuurraa aall PPaaííss VVaalleenncciiàà

L’ACCENT 141DEL 4 AL 17 DE NOVEMBRE DE 200814 CULTURA

Àlvar Lloris TORRENT*

Com quasi la gran majo-ria d'esports i jocs del'Europa actual i de laconca mediterrània, lapilota valenciana té el

seu origen més llunyà a la Grè-cia clàssica. L'episkiros, l'apóra-xis i el feninde són consideratsels pares de tots els jocs de pilo-ta a mà d'Europa. Com en moltsaltres casos la cultura romanaheretà aquestes costums i, grà-cies a l'extensió del seu imperi,el joc de pilota a mà s'estenguéper diferents indrets del conti-nent.

Amb el pas dels segles aquestsjocs anaren evolucionant i con-solidant-se a diferents llocs,sobretot a l'edat mitjana, quanel jeu de paume es considerva eljoc nacional francès, el qualderivà més endavant en el ten-nis ja que a l'aristocràcia li feiamal pegar-li a la pilota amb lamà. Altres cultures com la ger-mànica amb la ballhause, la fla-menca amb la ballpelote o l'ita-liana amb la palla, tinguerenèpoques en les quals aquest jocera majoritari entre la població,i és a Flandes on més s'ha con-servat.

Els estudis diuen que amb lareconquesta cristiana del Regnede València, el joc de pilota tor-nà a les nostres terres des delsPirineus i s'instal·là amb força,adquirint diverses formes i asso-lint una consolidació territorial.La primera referència que tenimés una recomanació mèdica d'Ar-nau de Vilanova al rei Jaume IIrecomanant-li la pràctica d'a-quest joc.

Conforme la reconquesta anàavançant, es consolidà una divi-sió entre els jocs que avui perdu-ra, i és que com en la llengua,existeix una frontera geogràficaque separa els dos gran vessantsde la pilota valenciana, i aques-ta frontera és el riu Xúquer. ElXúquer divideix la pilota valen-ciana, en jocs per dalt corda (alnord del riu) i jocs per baix (alsud del riu). Més endavant apa-reixeran altres modalitats coml'escala i corda que serà comú atot el territori.

No obstant unes troballesarqueològiques a l'Alcoià estan apunt de desfer tota aquesta teo-ria, segons el professor DanielMartos (Alcàsser) i és que la tro-balla sembla ser un trinquetd'arquitectura àrab, que demos-traria que durant l'estada islà-mica a les nostres terres tambés'hi jugava a pilota.

** EEssttuuddiiaanntt ddee CCiièènncciieess ddee ll''AAccttiivviittaatt FFííssiiccaa ii ddee ll''EEssppoorrtt

VVaa ddee bboo

OOrrííggeennss

MONOGRÀFIC

Hèctor Serra ALDAIA

Si haguérem de fer una llista ambtot el material cinematogràfic queha volgut endinsar-se en la cosmo-visió del feixisme europeu delsegle passat, no en tindríem prou

amb les pàgines d'aquest periòdic. Schin-dler's List (EUA, 1993) d'Spielberg va mar-car un abans i un després i, d'ençà d'aques-ta producció, altres pel·lícules han tornat aincidir en els mateixos llocs comuns, d'unamanera més o menys encertada: les estre-midores experiències als camps de concen-tració, la pluja de cendres o les dutxes degas. D'acord que el gran volum de cintessobre la temàtica ha pogut fer aparèixer uncert ensopiment en l'espectador, però seriainjust posar totes les creacions audiovi-suals en el mateix sac.

The boy in the striped pyjamas (RegneUnit i EUA, 2008) completa la sèrie de filmsque mostren el feixisme des de l'òpticainfantil. I és que als ulls d'un xiquet, l'ho-rror pot tornar-se tan innocent com espe-cialment esgarrifós. Ho vam comprovar entítols com Sorstalanság (Hongria, 2005) ol'oscaritzada La vita è bella (Itàlia, 1997).La pel·lícula que ara ressenyem destaca perla seua originalitat en presentar la trama.Fins ara, els infants sempre estaven dinsde l'horror, dins els camps de concentració.En aquest cas, l'enfocament de l'objectiu sesitua en la part dels que estan exempts de

tot això. En els xiquets iles famílies acomodades,no jueves, lligades al règimfeixista en major o menormesura. I és a partir d'a-questa visió que es cons-trueixen unes escenes estèticament senzi-lles però carregades de significat: uns filfe-rros que separen un nen amb uniforme deratlles i un altre que el visita de tant entant. La imatge es repeteix constantment alllarg del film i se succeeixen diferents dià-

legs on es desprèn tendresa, ingenuïtati estranyesa.

Mark Herman, conscient que el temano és nou, capta l'atenció de l'especta-dor a través d'unes escenes commovedo-res i psicològiques. El darrer quart d'ho-ra de pel·lícula pot passar a la històriadel setè art com un dels més apoteòsics,una "mascletà" final de fotogrames, una

tensió in crescendo a nivell visuali sonor, i un desenllaç que,esperat o no, deixarà igual-ment corprès l'espectador afe-rrat a la seua butaca, amb elspèls de punta i deixant anarl'adrenalina mentre els crè-dits de la producció aparei-xen en la pantalla. Aquestaés una pel·lícula la percepcióde la qual canviarà molt siens hem llegit prèviament elllibre o no. Siga com siga,Herman aprova amb notaamb aquest lliurament d'in-triga, política i humanitat.Pel·lícula altament recoma-nable.

Juanan Muedra VALÈNCIA

Així comença un dels capítolsd'aquest impressionant llibre,que conta, des de la perspecti-va d'un nen de nou anys, elsproblemes del nazisme a la

segona guerra mundial.El protagonista en qüestió, Bruno, fill

d'un jerarca de les SS, ha de marxar deBerlín, on tenia els seus amics i anava al'escola. Ho fa ell i la seua família a causaque son pare és destinat com a comandanta un camp d'extermini jueu a Polònia.

Per la gran afició a l'exploració delmenut, des que aplega la seua nova casacomença a investigar el terreny. És aixícom comença a observar que hi ha gentvestida amb ''pijama de ratlles'', com ellmateix denomina, i que es passen el diatancats al que per a ell és una granja.

A partir d'un seguit de fets, Bruno esta-bleix una forta amistat amb un nen delcamp de concentració, des d'on es comuni-quen a través d'un forat de la tanca, ambel qual comparteix gustos, encara quesaben que deurien ser enemics i no deu-rien veure's.

Sens dubte un gran llibre que no té des-aprofitament: el nazisme vist des delpunt de vista d'un xiquet, un llibre crítici dur. Final tràgic. Cal destacar, que siadquireixes el llibre, i no saps de quètracta, no ho sabràs fins haver-lo acabatde llegir, ja que l'autor, amb bastant origi-nalitat, ha decidit no incloure una ressen-ya a la part posterior del llibre.

LL''eexxpplloorraacciióó nnoovveell··llaaddaa ddeell nnaazziissmmee

DDeesspprrééss ddee SScchhlliinnddeerr

FFiittxxaa ttèèccnniiccaa

TTííttooll:: The boy in the striped pyjamasDDiirreeccttoorr:: Mark HermanPPaaïïssooss:: Regne Unit i Estats Units

AAnnyy:: 2008

““EEllss aallttrreess nneennss nnoo sseemmbblleenn mmoolltt ssiimmppààttiiccss””

L'autor, John Boyne (Dublín, 1971) ésun novel·lista que es va llicenciaren literatura anglesa a la Universi-tat de Dublín i va estudiar creacióliterària a Norwich. Va guanyar el

premi Curtis Brown i va començar a publi-car relats breus. L'any 2000 va publicar laprimera novel·la que porta per nom TheThief of Time. El 2006 va publicar la que demoment és la seua obra més coneguda i laprimera que s'ha traduït al català, aquesta

que ressenyem. Boyne continua vivint a laseua ciutat natal i prepara noves novel·lesque eixiran en breu.

FFiittxxaa ttèèccnniiccaa

LLlliibbrree:: El noi del pijama de ratllesAAuuttoorr:: John BoyneEEddiittoorriiaall:: Empúries

AAnnyy:: 2007

L’ACCENT 141 DEL 4 AL 17 DE NOVEMBRE DE 2008 CULTURA 15

envieu-nos les vostres convocatòries a AGENDA@LACCENT.CAT

Del 4 al 17 de novembre

AAggeennddaa>> El 5 de novembre, Abdullah Demir-bas, l'exalcalde del districte de Sur, a laciutat de Diyarbakir (Kurdistan del Nord)farà una xerrada a la sala d'actes del CIE-MEN. Abdullah està pendent d'una sen-tència que el podria condemnar a 60 anysde presó. No hi falteu. Serà a les 20h.

>> L'Assemblea de Joves de la Costera,l'Escarot, ha organitzat una xerrada idebat el proper dissabte 8 de novembreal C.S.A. La Lloca de Canals. La xerradaporta per títol "Bilingüisme o margina-ció?" i servirà per analitzar la situaciódel català i les seues perspectives de futur.Després hi haurà sopar i concert ambJosep Romeu i Cesk Freixas.

>>El dissabte 8 es farà debat del text"Qüestió de noms" de Joan Fuster a Benia-rrés. L'activitat s'emmarca dins el tallerde lectura que organitza regularment elRogle amb la finalitat d'aprofundir enles idees socialistes i nacionalistes. Oberta tots els públics.

>> El 8 de novembre serà la cloenda delCorrellengua 2008. Com cada any serà aPerpinyà i coincidirà amb la commemo-ració del Tractat dels Pirineus (7 de novem-bre de 1659). La manifestació eixirà de laPlaça de Catalunya a les 16h. En acabarhi haurà una marxa de torxes del Caste-llet a la Casa Musical on actuaran Mus-CAT, 100 gr de Tête i La Gossa Sorda. Ésuna cita obligatòria.

>>El 9 de novembre és el dia internacio-nal contra el feixisme i el racisme. Esfaran actes a moltes localitats. Estigueuatents.

Aurora Mora TORRENT

Dels drets a les llibertats. Una histò-ria política de l'alliberament GLT aCatalunya (FAGC 1986-2006)" és elresultat d'una succesió de miradesentorn al neixement i la trajectòria

del Front d'Alliberament Gai de Catalunya.Eugeni Rodríguez i Joan Pujol, els seus coordi-nadors, han optat per reunir, en aquest llibre,una suma d'històries, de narratives divergents,contradictòries i múltiples, que poden servircom un referent per a lluites presents i futu-res.

El 1986, un grup d'activistes provi-nents de l'esquerra extraparlamen-tària i dels moviments socials alter-natius van confluir a la IV Confe-rència del FAGC, aportant airesnous a l'organització i mantenintun esperit crític i combatiu i unapostura transgessora, allunyadade la forma hegemònica de com-prensió del moviment gai basadaen el consumisme i en el modelde família nuclear. Una visiótransformadora i no reformista,que entén que encara avui hi hamoltes coses per fer.

No obstant el camí que faltaper recórrer, les experiènciesque es relaten en aquest textpolifònic poden servir per continuar avançanti no haver de partir de zero cada vegada. Així, a"Dels drets a les llibertats" podem fer un reco-rregut per les campanyes clau que han fet pas-sos decissius cap a la llibertat total del col·lec-tiu gai i el canvi de mentalitats, i no sols cap ala tolerància, com per exemple: "Menors, dequè?"; "Estima com vulguis"; la lluita contral'homofòbia arran de l'assassinat de la transse-xual Sònia l'any 1991, un cas molt greu de trans-fòbia a partir del qual va crear-se l'Oficina Anti-discriminatòria per a gais, lesbianes i transse-

xuals del FAGC o la del reco-neixement social de lesparelles homosexuals.Aquesta última, l'any 1987,en recolzament d'una pare-lla de Vic que volia casar-se,tot i que el FAGC mai ha fetbandera del matrimoni.

"Dels drets a les llibertats"és doncs, un viatge per les dife-

rents experiències i moments d'una part de lahistòria del moviment d'alliberament gai aCatalunya, amb l'accent posat en el compromísmilitant, considerant, tal i com comenta n'E-duard Sànchez, "que l'opció sexual és, en elfons, una opció política", motiu pel qual, lespersones participants en aquesta obra no esdefineixen per la seua "orientació", sinó per lavoluntat expressa de canviar el sistema hetero-patriarcal capitalista imposat. En aquestespàgines, veiem com la lluita del FAGC s'emmar-

ca des del seu inici dins la superació de discri-minacions i la lluita per la plena equiparaciódels drets, però anant molt més enllà del dis-curs imperant i transgredint la norma, la qualcosa el situa en un marc de conquesta de lliber-tats individuals i col·lectives dintre d'una lluitaque supere les actuals estructures socials. És adir, es tracta d'anar més enllà de la simple inte-gració del col·lectiu gai. Les tensions i les diver-gències amb altres sectors del moviment GLTsón ací, òbvies. Unes diferències que no sols hanestat exposades en el llibre, sinó també en lapremsa durant aquests dies arran de les decla-racions homòfobes fetes per la reina Sofia, fronta les quals el Col·lectiu Gai de Barcelona hademanat la retirada del llibre de Pilar Urbano,mentre que la LFLGTB s'ha conformat amb larectificació feta per la Casa Reial. Un exempleque li dóna la raó al FAGC: no basta amb reinesque respecten l'existència dels gais, cal eradicarla monarquia.

Miquel Serra i Cubilles ALDAIA

La conquesta d'Amèrica per partde la corona hispànica i la seuamissió històrica de convertir alcristianisme la població ame-ríndia va necessitar, inclús en

els primers anys d'aquesta comesa, unajustificació d'ordre moral capaç d'en-frontar-se a les possibles crítiques de laresta de monarquies absolutistes de l'Eu-ropa occidental. És per això que, entreels anys 1550 i 1551, va tenir lloc la Juntade Valladolid a aquesta ciutat castellana,que va enfrontar dues postures suposada-ment contràries: la de Ginés de Sepúlve-da, favorable a la tutela dels espanyolssobre els indis, i la del sevillà Bartoloméde las Casas, qui va defensar la igualtatdels indígenes americans front als habi-tants del continent europeu.

Sepúlveda va defensar a Valladolidque els amerindis eren bàrbars i bèsties,i que havien d'acceptar el jou espanyolpels seus crims contra les lleis naturals,especialment per la idolatria i el sacrifici

humà. Las Casas, des de posicionamentsteològics, va respondre a aquest argu-ment incidint en què el terme 'bàrbar' noes pot generalitzar a tot un poble. Men-tre Sepúlveda acusava al frare sevillà deconsentir la violació de lleis naturals perpart dels indis a través de ritus impius,

Las Casas no trobava en aques-tes pràctiques menys crueltatque en pràctiques passades dela història espanyola. Perúltim, Las Casas va rebutjar laguerra i la coerció com a mit-jans per evangelitzar els autòc-tons, tot defensant el dret a lalliure voluntat dels amerindis.

Arran d'aquest debat, lafigura de Bartolomé de lasCasas ha estat venerada des deposicionaments interessats. LasCasas està considerat un delsprincipals defensors dels dretshumans en processos de creaciód'un imperi. Els seus argu-ments intentaren influir en la

política colonial de la coronaespanyola, però mai va gosar qüestionarla conquesta de les Índies. Va ser contun-dent en la descripció de les barbàries queels conqueridors realitzaren sobre elsindis al seu llibre Brevíssima relació dela destrucció de les Índies. Així i tot, elque a Valladolid es discutia no era si era

o no lícita la conquesta d'Amèrica, sinóles formes que s'havien de mostrar frontals altres. De fet, Las Casas, que va admi-nistrar durant un període de la seua vidadiferents encomiendas, no rebutjà mai laintervenció dels espanyols a Amèrica,considerant justa la causa de l'evangelit-zació dels pobles amerindis. En tot cas,va ser sempre un apologista del diàleg idel respecte a la dignitat dels pobles.

No es té constància que la Junta deValladolid emetera un veredicte defini-tiu arran del debat. Siga com siga, el dis-curs de Las Casas va perdre adeptes pau-latinament entre els membres de la cortespanyola a la mort de Carles V. Darreredel pretext de la "conversió cristiana delssalvatges", s'amagava, no de bades, l'eta-pa embrionària del capitalisme i la seuadefinició com a sistema històric. Els ter-mes del debat, malgrat tot, han conti-nuat existint en la història de l'imperia-lisme occidental. De fet, les conquestessobre altres pobles, presents també avuidia, sempre han necessitat i necessitenuns imperatius morals que les avalen.

RReesssseennyyaa ddee llaa qquuiinnzzeennaa:: DDeellss ddrreettss aa lleess lllliibbeerrttaattss.. UUnnaa hhiissttòòrriiaappoollííttiiccaa ddee ll''aalllliibbeerraammeenntt GGLLTT aa CCaattaalluunnyyaa ((FFAAGGCC 11998866--22000066))

HHiissttòòrriiaa dd’’uunnaa lllluuiittaa

HHiissttòòrriiaa

EEll ddeebbaatt SSeeppúúllvveeddaa -- LLaass CCaassaass:: llaaddeeffeennssaa dd''uunnaa mmaatteeiixxaa ccaauussaa

“

L’ACCENT 141DEL 4 AL 17 DE NOVEMBRE DE 200816 CONTRAPORTADA

ENRIC LLOPIS VALÈNCIA

El teu llibre té un estil planer, direc-te i pedagògic. Quin ha estat el teuobjectiu en escriure'l?Volia que qualsevol persona, fora qui-na fora la seua formació de partida,pogués entendre tot el que passa alvoltant de l'urbanisme i les proble-màtiques territorials al País Valen-cià. La vocació divulgativa ha estatpresent en tot el procés d'escripturadel llibre.

Quines són les conseqüències del"macrourbanisme" sobre el nostreterritori?En un futur massa immediat estarempatint les conseqüències. A priori dis-minueix la qualitat de vida de les per-sones que viuen al lloc on s'implantaaquest model. No tan sols dels queviuen a dintre, el col·lapse també elpatixen les persones que viuen a lesciutats i pobles propers.

Copa Amèrica, Circuit de Fórmula 1,Mundo Ilusión, Terra Mítica o Trend'Alta Velocitat…. Quin és l'abast reald'aquests projectes urbanístics i d'in-fraestructures i a quins interessosresponen?Tots aquests ítems acaben sent pols d'a-tracció urbanística, que generen expec-tatives urbanístiques i impactes malcalculats al seu voltant. S'externalit-zen els beneficis a empreses properesal poder i la societat assumeix els cos-tos. Qui ix guanyant? El meu botiguerde barri i jo mateix no, per descomp-tat.

Trobes diferències entre els compor-taments dels partits polítics de dre-ta i d'esquerra en quant a model urba-nístic i d'ordenació del territori alPaís Valencià?Durant la darrera dècada podem tro-bar projectes de camp de golf ambmacrourbanització relacionats ambcadascuna de les sigles polítiques ambrepresentació parlamentària a les Corts.

Acusaries de "catastrofista" algú quedenunciara la situació del litoral,marjals i l'horta al País Valencià?El litoral crec que és una hecatombeper a tothom que l'haja conegut quin-ze o més anys enrere. Respecte a lesmarjals, la catàstrofe és que des d'E-cologistes en Acció continuem llui-tant als tribunals contra els qui lessoterren, mentre les forces públiques-que les haurien de defendre per llei-no fan res. També és fortíssim el quepassa a l'horta, que no té proteccióespecífica al conjunt del territorivalencià, tan sols una declaració d'in-tencions a València envoltada de PAI,com el de Nou Mil·lenni a Catarroja.

La depredació urbanística al País Valen-cià ha donat pas a una degradacióirreversible del territori o encaraestem a temps de tornar enrere?No es pot generalitzar. Per tirar enre-re la costa de la Marina Baixa ho tenimmalament. Potser en determinats llocsd'algunes comarques podem aturar elprocés de degradació galopant del terri-tori. Pense que cal fer-se forts i crearxarxes socials amb capacitat humanai tècnica per defensar els argumentsmediambientals, històrics i culturalsdel País Valencià.

L'experiència del conflicte per la Mar-jal de Pego - Oliva va despertar la teuaconsciència ecologista, has contatalguna vegada. Quina rellevància vantenir aquells fets?El cas de Pego - Oliva va acabar de lapitjor manera: als tribunals i amb elterritori propietat dels terratinentsfora de la zona protegida. Aquells fetsvan tenir rellevància a tot l'Estat espan-yol. Pensa que l'exalcalde de Pego és elprimer càrrec públic en entrar a la pre-só per delicte ecològic. És cert que laindefensió que va patir la marjal dePego va despertar en mi una forta cons-

ciència del que estava passant al mediambient.

Ens trobem davant de la mort de laciutat mediterrània, compacta i habi-table, característica del País Valen-cià?Sí, aquest model de ciutat era el delsanys 80 al nostre país. Un model de ciu-tats menudes, equidistants, un bonpunt de partida per a una sostenibili-tat que no ha arribat. Actualment, entreels centres comercials i les macrourba-nitzacions s'han tret fora de la ciutatgran part de les funcions urbanes. Aixòés el final de la ciutat mediterrània.

En la teua opinió, quin seria el modelde ciutat en la qual s'hauria perver-tit més clarament aquest model deciutat mediterrània?Un bon exemple serien les autoviesurbanes -eufemisme: ronda- que envol-ten castelló pel sud. Després, una famo-sa urbanització que hi ha al nord d'Or-pesa, o l'autovia de València cap a Llí-ria. També podem trobar bons exem-ples en la Marina Baixa i la Vega Baixa.Hi ha més coses greus. Però això no voldir que hem de defallir. S'ha de ser posi-

La rrialla del jjutge XAVI SARRIÀ VALÈNCIA

El passat judici als joves encausatper la crema de fotografies ens dei-xà imatges insòlites. D'una banda,aquelles on veiem als setze inde-pendentistes desfilant pels carrersd'un Madrid atònit i da-vant d'u-na concentració en bona part nodri-da per joves castellanistes d'aques-ta ciutat. Però també les que reflec-tien com els joves gironins plan-taven cara al tribunal d'excepciópresidit per un jutge que no aban-donà en cap moment l'actitud bur-lesca cap als acusats. Una actitud,gairebé de xerif perdonavides, pot-ser motivada pel ridícul que elmateix jutge protagonitzà mesosabans -quan el judici contra l'En-ric i el Jaume s'anul·là perquè noes podien expressar en la llenguapròpia- i que tornà a escenificar laprepotència que viu instal·ladadins les entranyes de l'Estat versla cultura, llengua i nació dels cata-lans.

Aquesta prepotència, però, noens arriba de nou. De fet, al llargde trenta anys de "democràcia" harevelat com inherent al sistemaque diuen representar. No hem d'o-blidar que l'Espanya d'avui es fona-menta en les victòries militars d'a-hir, i que aquestes imposicionss'han perpetuat en el sub-conscientdels nacionalistes espanyols queocupen les poltrones del poder desdels temps del dic-tador. I precisa-ment això, la continuïtat dels valorsde l'Espanya franquista en la figu-ra del rei, és el que la campanya"Jo també creme la corona espan-yola" ha insistit en denunciar. Mésenllà de la incineració d'un tros detela o d'una estampeta amb la caradel Borbó.

Potser per aquest motiu, i per-què s'ha comprovat que la repres-sió multiplica la revolta antimo-nàr-quica, el fiscal feu marxa enre-re en les seues acusacions. Unretractació insospitada que encen-gué encara més les galtes del jut-ge que veia, davant dels seus nas-sos, com aquell grup de joves ale-gres i combatius se li escapaven deles mans. I aleshores arribà la millorimatge del dia. Perquè quan el jut-ge pronuncià aquella paraula -l'ab-solució- el somriure se li esborràde la boca i de sob-te, en un frag-ment de segon impagable, qui reiano era ell sinó nosaltres: els encau-sats i les milers de persones que elshem donat suport tot aquest temps.Ja ho diuen que qui riu últim riumillor. Doncs nosaltres, a l'esperade noves batalles, encara no hemdeixat de fer-ho.

Felicitats, companys.

LLAA RREEMMAATTAADDAA“El mmacrourbanisme pperjudica llaqualitat dde vvida dde lles ppersones”

tiu i tirar endavant coses "xules" enmigde tot aquest merder.

En aquest sentit, veus qualificades del'ecologisme han afirmat recentmentque el "model Benidorm" no és tanagressiu, atès que concentra el con-sum de recursos. Estàs d'acord en aque-ta afirmació?Els qui diuen això ignoren que el Beni-dorm dels anys 90 ara està envoltat d'unenorme cinturó de macrourbanitza-cions que tomben aquest argument.Moltes vegades "grans experts" -que jono qualificaria mai d'ecologistes- notenen en compte que Benidorm és unfenomen que ha acabat funcionant depol d'atracció urbanística i ha desfet elpaisatge de nombrosos pobles de l'en-torn. Aneu a veure les vessants delPonoig, a Polop de la Marina.

Com observes a nivell ambiental, terri-torial i paisatgístic la realitat de lateua comarca, la Safor?La Safor se l'estan carregant fent venira persones de rellevància, que desprésde cobrar un jornal, encara s'atrevixena afirmar que la solució en el turismepassa per l'urbanisme. Aquestes i altresbarbaritats encara passen a la Safor.Però ací sempre estem en peu de gue-rra contra el macrourbanisme. De mésde deu projectes de camp de golf quehan presentat els darrers deu anys noels en hem deixat fer cap, amb al·lega-cions i retards els hem desmuntat laparadeta.

Alguna vegada has explicat que Gan-dia podria ser una ciutat sosteniblede referència. Podries explicar-ho?Gandia és el meu poble, doncs penseque cal assumir la realitat i pensar coma poble on viuen les persones, i deixarde voler ser ciutat en el món de les mega-lòpolis. Alguns governants amb nomsi cognoms no pensen així i ara diuenque volen urbanitzar tota la horta quesepara el centre de la platja. Creuen queaixí aconseguiran desestacionalitzar elturisme, una excusa com una altra perurbanitzar i embutxacar diners.

Per acabar. Quines són les conseqüèn-cies, sociològiques i ambientals, de lacombinació de urbanitzacions, centrecomercial i vehicle privat?Si sumes totes les hores que passes alcotxe vivint a una macrourbanitzaciói anant al centre comercial, al llarg d'unany equivalen a uns 15 dies de vacan-ces. L'alternativa és viure a la ciutatcompacta, comprar a les botigues delbarri i anar a peu o amb bici. Això ésmés saludable i socialment més favora-ble per a relacionar-se amb l'entorn. Elproblema és que tots respirem el mateixaire, els que contaminen i els que noho fem tant.

"Moltes vegades,per tenir certesa delsfets hem d'observar el nostre voltant.Si tornem als llocs on jugàvem quanérem infants constatarem que hancanviat". Roger Cremades (València,1977) ha dedicat cinc anys a escriureMacrourbanisme i agressions al pai-satge mediterrani, llibre on analitzael "procés irreversible de transforma-ció territorial i paisatgística que afec-ta el País Valencià".

Enginyer forestal de formació, Rogermilita en Ecologistes en Acció i ha rea-litzat els indicadors ambientals i ladiagnosi de la ciutat en la que viu,Gandia. Defineix el macrourbanismecom un model "de construcció a granescala, que pensa en els beneficis pri-vats sense tenir en compte les neces-sitats de serveis que té qualsevol assen-tament urbà, i fa que els territoris per-den la seua identitat".

EENNTTRREEVVIISSTTAA

EEnnttrreevviissttaa aa RRooggeerr CCrreemmaaddeess,, aauuttoorrddeell lllliibbrree MMaaccrroouurrbbaanniissmmee ii

aaggrreessssiioonnss aall ppaaiissaattggee mmeeddiitteerrrraannii

Roger Cremades presentant al·legacions contra el macrourbanisme a la Safor