l’arrel

l’Arrel: el contrapunt informatiu municipal de Vilafranca / La veu del regidor / Vilafranca insolidària: els sous dels regidors / Precarietat laboral / VILAFRANCA PERDQUALITAT EN ELS Serveis Públics / CAP ON VAS Vilafranca? la ciutat del gris intens / Habitatge assequible: viure en dignitat / Crònica d’una història desafortunada i d’unconveni del TGV mal negociat / REPRESSIÓ AL PENEDÈS / prou hipocresies! / METROPOLITANS, NO GRÀCIES! / el casal independentista de vilafranca “el cep”/ el ciutadà opina

l’arrelde Vilafranca

núm. 1 maig 2005arrel@cupvila.org

l’arrel de vilafranca 2 número 1

Aquest mes de maig faràdos anys que vam en-trar a formar part delconsistori municipal. Elresultat de la presenta-

ció de la nostra candidatura a lespassades eleccions va ser molt po-sitiu: obteníem 1.105 vots i aconse-guíem un regidor. Durant aquestsdos anys a l’Ajuntament de Vila-franca, seguint amb els compromi-sos del nostre programa electoral,hem realitzat un treball compromèsi valent per avançar cap a un modelde vila i de fer política municipal di-ferent; un model compromès amb elterritori, amb la nostra identitat,amb les persones que integren elnostre municipi i amb la democra-tització de la societat.

Amb aquest objectiu hem treballat itreballarem per aixecar un nou pro-jecte polític des de la base social,des de la ciutadania i des del teixitassociatiu de la nostra vila; en defi-nitiva, des de l’ARREL. Totes i totssom i fem Vilafranca, i per tant, ple-gats hem de participar d’aquestprojecte.

Així neix L’ARREL, un nou mitjà dedifusió municipal, crític i compro-mès, que pretén, d’una banda, po-sar en evidència les deficiències dela política de l’equip de govern mu-nicipal i, de l’altra, explicar el pro-jecte de l’esquerra independentistaen el procés d’unitat popular.

L’equip de govern actual (PSC/IC-Verds i ERC) està construint un mo-del de Vilafranca que està moltlluny dels criteris socials i políticsde la CUP, un model de ciutat assen-tat en un creixement urbanísticdesmesurat, en la pèrdua de visióterritorial i en la manca de planifi-

cació dels serveis a la població. És,en definitiva, un procés cap a una Vi-lafranca que ens assimila cada vega-da més a l’àrea metropolitana deBarcelona, una ciutat saturada urba-nísticament i depredadora del terri-tori. Vilafranca sembla que ha de“pagar” els excessos de la saturacióde la metròpoli, i l’actual equip degovern està disposat a assumir-hosense posar-hi objeccions, partici-pant d’aquest model que comportael DESARRALAMENT creixent del nos-tre municipi i de la nostra comarca ique ens converteix en un nou barri deBarcelona, en un cul de sac.

Les dificultats per accedir a l’habitat-ge, la pèrdua progressiva de terrenyno urbà, la degradació del nostre pai-satge natural, la precarietat laboral,la deficiència en els serveis públics(cues a l’Hospital Comarcal i als ser-veis sanitaris en general), la satura-ció de la Biblioteca Municipal, elstransports públics insuficients, lamanca de compromís amb la nostracultura i la nostra llengua, l’amplia-ció de l’escletxa entre les institu-cions municipals i els ciutadans/es...són alguns dels resultats de la gestiómunicipal d’un equip de govern méspreocupat per les aparences i els par-tidismes, per les polítiques d’apara-dor i els vots, que per la qualitat devida dels seus ciutadans/es.

L’actual gestió de l’equip de governde Vilafranca no respon a les neces-sitats reals dels ciutadans i ciutada-nes ni al model de vila que volem.Amb l’entrada d’ERC i IC-Verds a l’e-quip de govern, tenim més regidorsamb sous més alts, però la dinàmicai la gestió és la mateixa. Els canvis dedebò no arriben. És una gestió de ne-dar i guardar la roba, un procés deprofessionalització de la política.

Per això, us convidem a totes i tots atreballar en el projecte polític de laCUP de Vilafranca, un projecte quepretén créixer a partir de l’arrel delnostre poble, sense imposicions ex-teriors ni de partits ni assimilacionsmetropolitanes ... mantenint i dina-mitzant la nostra identitat penede-senca, defensant la llibertat del nos-tre país i de la resta de païsosoprimits del món, el nostre dret al’autodeterminació, defensant de ve-ritat la nostra llengua i la nostra cul-tura, els nostres pagesos, el nostrepaisatge, el dret a un habitatge dig-ne a preus dignes, i defensant, allàon calgui, els drets socials de tots elsciutadans/es. Però de debò! Ens hiposem ?

Perquè una altra Vilafranca és possible: + justa socialment + democràtica + nacionalmentcompromesa + respectuosa amb el territori.

ENTRE TOTES I TOTS HO FAREM POSSIBLE! ARRELA’T A VILAFRANCA! ARRELA’T A LA CUP !

L’arrel: el contrapunt informatiu municipal de Vilafranca

maig 2005 l’arrel de vilafranca3

Ja han passat dos anys d’ençà que laCUP és a l’Ajuntament de Vilafranca;en aquest temps han succeït moltescoses i s’han produït fets transcen-dentals per al futur de la vila: el pasdel TGV, la base de muntatge i man-teniment, la construcció de nous ba-rris...; en definitiva, accions de go-vern que condicionaran el futurdesenvolupament de la vila.

Els resultats d’aquelles eleccions municipals del 2003 van ser tota unasorpresa per a la majoria de vilafran-quins i vilafranquines; també per anosaltres, no cal negar-ho, peròaquest fet no va ser una casualitatsinó que va ser el fruit d’un treball realitzat per molta gent i per col·lec-tius amb ganes de canviar les coses i amb una nova visió de la política.

Aquestes persones no se sentien representades per cap dels partitspolítics presents a l’Ajuntament; ciu-tadans i ciutadanes que observàvemque els polítics cada vegada s’estandistanciant més de la gent del carrer,que parlen molt i que fan poc, queprometen però no actuen, que surtena tots els mitjans sols per fer-se la fo-tografia de rigor però, a l’hora de laveritat, es comprometen a poc.

Des de la CUP hem intentat trencaraquestes dinàmiques. Per això, el pri-mer que vam fer quan vam entrar al’Ajuntament va ser canviar les reglesdel joc. Amb les nostres propostes decanvi del Reglament Orgànic Munici-pal de l’Ajuntament (ROM) vam acon-seguir que les persones i entitats (queanteriorment no tenien dret a interve-nir als plens municipals, que és el llocon es decideixen realment les qües-tions que ens afecten a tots i totes)tinguessin el dret a participar-hi. I desde llavors ja són moltes les entitats

que han participat en els plens i que hihan dit la seva.

També vam lluitar per rebaixar elssous dels regidors, uns sous que nos’adeqüen a la realitat del carrer,però en aquesta qüestió ens vamquedar sols: “ la pela, és la pela ...”,em va comentar més d’un ciutadàper la vila.

Lògicament, la nostra funció dins l’Ajuntament també ha estat vetllarperquè l’equip de govern faci les cosesbé, amb la màxima transparència iamb el major diàleg possible tantamb l’oposició municipal com amb elsciutadans i ciutadanes de Vilafranca.

Per aquesta raó vam denunciar un lamentable succés en la vida políticavilafranquina. Davant les reiteradesnegatives de l’equip de govern muni-cipal (PSC/IC-Verds + ERC) perquè po-guéssim disposar d’informació sobrela construcció d’una base de muntat-ge i de manteniment del TGV al nostremunicipi, la CUP va treure a la llumpart del projecte d’aquesta base. Estractava d’un document que haviasortit del mateix Ajuntament i del quall’equip de govern havia negat tenir co-neixement. Un ridícul i una mentidaque no oblidaran ni oblidarem mai.

Des d’aquell moment, per a l’equip de govern, la CUP va deixar de ser ungrup de joves amb dos dits de front,amb molta il·lusió i ganes de treba-llar, i va passar a ser una nosa per a laseva gestió municipal i per al seu nouprojecte de ciutat de Vilafranca.Des-taquem alguns aspectes polítics d’aquests dos anys de legislatura:

Canvi d’Alcalde. El dia 28 de gener de2004, només mig any després de serescollit, Joan Aguado va renunciar al

seu càrrec. Així es va demostrar la hi-pòtesi que només es presentava per-què el PSC tenia por de perdre les elec-cions amb Marcel Esteve. Una pràcticapoc democràtica, poc transparent ipoc respectuosa amb l’electorat.

Pacte de govern PSC/IC-Verds iERC. El tripartit arriba a Vilafranca.Davant la forta pressió que es feia desde l’oposició, el PSC no suporta eltimó i necessita reforços a qualsevolpreu. Pacten amb ERC i s’inventen lafigura del coordinador de Govern (Sr.Ramon Xena), una figura que no ha-via existit mai a l’Ajuntament i quegaudeix d’un sou molt elevat. D’aquesta manera arriba la majoriaabsoluta i, amb ella, s’acaba el diàlegamb l’oposició.

La base de muntatge i de manteni-ment del TGV. Com ja hem comentatanteriorment, durant el Ple del mesde juliol de 2004 el grup municipal dela CUP posa al descobert l’existènciade documentació que acredita elscontactes i el coneixement, per partde l’Ajuntament de Vilafranca i de l’equip de govern, de la creació de labase de muntatge i de mantenimentdel TGV. L’assumpte agafa una dimen-sió política considerable tenint encompte que des de l’equip de governs’havia negat repetidament qualsevolconeixement de la infraestructura.

En senyal de protesta per l’ocultismei la falta de transparència política, la CUP abandona el Ple Municipal permostrar el descontentament i l’en-gany en tot aquest assumpte. Enaquest moment es perd totalment laconfiança en el PSC/IC-Verds i ERC.

Rebuig. A partir d’aquest fet, i d’unamanera gairebé sistemàtica, l’equipde govern rebutja o minimitza qual-

sevol proposta que els proposemdes de la CUP amb una actitud in-fantil que vol demostrar-nos que nohem estat bons nens.

Però la nostra tasca com a grup mu-nicipal no està tancada als despat-xos; hem realitzat múltiples ac-cions culturals i socials: xerrades,obres de teatre, taules informati-ves, concentracions, concerts... Ihem col·laborat amb tot d’iniciati-ves solidàries i culturals.

Per més que ens vulguin fer avorrirla nostra tasca, continuarem treba-llant pels valors i els projectes queguien el nostre compromís amb lapoblació de la nostra vila. Perquè,més enllà de la vida institucional idels plens municipals, també hi havida al carrer, en les entitats i orga-nitzacions que donen sentit a lanostra lluita del dia a dia. I això hotenim present en cada moment. Nooblidem que l’entramat social i elsciutadans i ciutadanes de Vilafran-ca són els que donen vida al nostremunicipi.

Així, doncs, continuem amb aques-ta tasca, cadascú sumant el seugranet de sorra, perquè hi ha moltafeina per fer i molt camí per recórrer.

Finalment, vull aprofitar aquesteslínies, des de la meva posició deportaveu, per agrair la seva tasca atots aquells i aquelles que estanparticipant en el projecte de la CUP;des d’aquells que estan al peu delcanó cada dia, fins aquells que sim-plement ens donen el seu suportsense ni tan sols coneixe’ns. Perquèsense ells i elles, sense els uns isense les altres, allò que semblavanomés un somni mai s’hagués po-gut fer realitat.

La veu del regidorOtgerAmatlleri Gutiérrez

Per més que ens vulguin fer avorrir lanostra tasca, continuarem treballant pelsvalors i els projectes que guien el nostrecompromís amb la població de la nostravila. Perquè, més enllà de la vidainstitucional i dels plens municipals,també hi ha vida al carrer, en les entitats i organitzacions que donen sentit a lanostra lluita del dia a dia. I això ho tenimpresent en cada moment. No oblidem que l’entramat social i els ciutadans i ciutadanes de Vilafranca són els que donen vida al nostre municipi.

100 €

Salari mínim interprofessional segonsR.D. 2388/2004. Font: Seguretat Social

Totes elles quanties mensuals brutes

*Pel mateix treball, menys salari

Salari mínim interprofessional 513 €

Sou mensual coordinador de Govern:Ramon Xena (ERC) 3.656 € [3.286 € (14 pagues) + 370 € (dietes fixes)]

Sou mensual regidors/es:jornada sencera 2.403 € (14 pagues): Joan Rios (ERC) i Joan Recasens (ERC)

Sou mensual regidors/es:Coordinadors d’Àrea 2.733 € (14 pagues): Patro Recober (IC-Verds); Lourdes Sánchez (PSC), Francisco Romero (PSC), Anna Girona (PSC)

Sou mensual regidors/es:mitja jornada 1.375 € (14 pagues)

Sou mensual Alcalde:Marcel Esteve (PSC) 3.994 € [3.624 € (14 pagues) + 370 € (dietes fixes)]

Pensió mitja:homes majors 65 anys 670 €

Pensió mitja: dones majors 65 anys 517 €

75 €* 10 € 1 €

l’arrel de vilafranca 4 número 1

La credibilitat dels nostres gover-nants no només és resultat de laseva acció de govern, és a dir, del tre-ball del dia a dia que es realitza enpro de la nostra vila i els seus vila-tans/es, sinó que també depèn de lesseves aptituds a l’hora d’afrontar lagovernabilitat.

L’actual escletxa existent entre els po-lítics “tradicionals” i la població és re-sultat, entre d’altres, de la mancançad’algunes d’aquestes aptituds, comara: l’absència de diàleg, l’absència detransparència, la manca d’aproxima-ció “real” als ciutadans/es, els pocsinstruments de participació ciutada-na... i, també, a la distància entre elssous de l’actual equip de govern delnostre Ajuntament i els de la granmajoria dels ciutadans/es.

Des d’un govern que s’autodefineixd’esquerres i catalanista (PSC/IC-Verds i ERC) hem vist com en la darre-ra legislatura, fruit de l’acord de go-vern entre aquestes tres forcespolítiques, s’ha produït un incrementdesmesurat dels sous dels regidors.Aquesta va ser la primera acció con-junta que va emprendre el tripartit aVilafranca. Els va costar molt poctemps posar-se d’acord sobre les re-muneracions mensuals que volienpercebre, uns sous que superen nota-

blement la mitjana d’ingressos men-suals de la majoria de vilatans i vila-tanes i que demostra una manca derespecte envers la ciutadania i un in-terès mercantilista cap a la política.

El cas més greu és el d’ERC, que, ambl’entrada al govern, va crear un càrrecinstitucional a l’Ajuntament que mai no havia existit, el de coordinador deGovern (presidit pel Sr. Ramon Xena iPareta), que tot i les aspiracions del tí-tol, en desconeixem els efectes realssobre la gestió municipal a la vila, peròassegura mensualment al regidor enqüestió un sou molt elevat, pràctica-ment equivalent al de l’alcalde.Aquests són elements que fan augmen-tar la falta de credibilitat dels nostresgovernants i que creen un distancia-ment entre la política i la ciutadania.

Des de la CUP sempre ens hem mos-trat contraris a l’aprovació d’aquestssous tan elevats, no només de l’equipde govern, sinó també de la resta deregidors del consistori vilafranquí.Per això vam votar contràriament al’aprovació d’aquests sous, opció queno va ser compartida per cap més for-ça política municipal.

Davant d’aquest fet i de la impossibili-tat real de reduir els sous dels repre-sentants polítics a l’Ajuntament, vam

decidir invertir els diners que rebemmensualment com a grup municipal,d’una manera coherent amb la nostraforma de pensar i actuar, tot evitant elpartidisme i l’exclusivisme de partit.

És així com hem creat el Casal Inde-pendentista de Vilafranca “El Cep”(carrer de Santa Maria, 4), amb l’ob-jectiu d’impulsar i donar cabuda alteixit associatiu de la nostra vila id’oferir un espai obert a tots els ciu-tadans i ciutadanes de Vilafranca.

El “sou” del regidor de la CUP (791,20€mensuals) i l’aportació que rebemcom a grup municipal (1.458,21€ men-suals) es destinen directament a fi-nançar el Casal Independentista deVilafranca “El Cep”, un local obert ales entitats, col·lectius i persones quevulguin treballar en el projecte deconstrucció de la unitat popular. ElCep disposa de diferents espais: salade reunions per a entitats, espai delectura, biblioteca i centre de docu-mentació de l’esquerra independen-tista. Es tracta d’un espai culturalobert a projectes artístics i de difusióorganitzativa (de caire independen-tista, ecologista, feminista... o dequalsevol tipus d’inquietud social).

Els ingressos que rebem de l’Ajunta-ment també han servit i serveixen

per col·laborar econòmicament ambdiferents entitats i organitzacionsde la vila o dels Països Catalans;així, contribuïm a finançar diferentscampanyes que promocionen la nos-tra cultura i la nostra llengua, elnostre territori o altres projectes socials. Igualment, s’han finançatprojectes editorials i activitats artís-tiques (teatre, concerts...) o infor-matives que ajuden a difondre lanostra cultura.

Amb els diners que la resta deforces polítiques a l’Ajuntamentutilitzen de manera partidistafinançant les “grans” campa-nyes electorals, la CUP ha apos-tat per oferir un espai obert a la ciutadania i al teixit organitza-tiu de la vila. La nostra formad’entendre la política es trobamolt lluny de la de la resta deforces polítiques municipals, i ho demostrem no només ambparaules, sinó amb fets com elsque acabem de descriure.

Vilafranca insolidària: Els sous dels regidorsDavant la impossibilitatreal de reduir els sousdels representants polítics a l’Ajuntament,vam decidir invertir elsdiners que rebem men-sualment com a grupmunicipal creant el Casal Independentistade Vilafranca “El Cep”,amb l’objectiu d’impul-sar i donar cabuda al teixit associatiu de la nostra vila, oferintun espai obert a tothom.

maig 2005 l’arrel de vilafranca5

Les escoles dels nostres fills, les pen-sions i els serveis d’atenció a la gentgran i a persones amb discapacitats,el treball i l’habitatge, la salut i la sa-nitat de tots els membres de la famí-lia, el transport públic, l’estat delsnostres carrers i altres qüestionssemblants són els temes centrals enla vida quotidiana de la gran majoriadels ciutadans i ciutadanes.

Els serveis públics són els que podengarantir i desenvolupar aquests te-mes centrals i per això els percebemcom a drets de la ciutadania (perquèels paguem amb els nostres impos-tos), cosa que fa que els serveis pú-blics hagin de complir uns requisitsde qualitat establerts pels mateixosciutadans (com a consumidors d’aquests serveis), que som els queels utilitzem i en paguem els costos.

Un dels indicadors que s’utilitza permesurar el grau de desenvolupamentdels serveis públics és el percentatgede la població adulta que treballa enaquests serveis; és a dir, en sanitat,en educació i en serveis d’ajuda a lafamília, etc. Utilitzant aquest indica-dor es veu que l’Estat del Benestar, aCatalunya, està molt poc desenvolu-pat, ja que només un 4.9% de la po-blació adulta treballa en sanitat, edu-cació i serveis d’ajuda a la família, un

percentatge menor que a l’Estat espanyol, que és d’un 5.8%, i moltmenor que la mitjana de la UE, que sesitua en el 12%. En alguns països detradició socialdemòcrata com Suècia,aquest percentatge assoleix un 20%(és a dir, un suec adult de cada cinctreballa en els serveis públics).

Sabem que molts dels problemesdels serveis públics no són compe-tència de l’Ajuntament; però... a quireclamem, doncs, els ciutadans/es?

Per a nosaltres, l’Ajuntament (que ésl’administració més propera als ciu-tadans/es) és el responsable de do-nar i garantir uns serveis públics quepuguin satisfer les necessitats delsciutadans i ciutadanes de la nostravila. Tot i amb això, l’actual creixe-ment demogràfic de Vilafranca(aproximadament 100 persones almes) és un creixement tan acceleratque fa que els serveis que rebem totsels ciutadans/es perdin dia rere diala qualitat necessària per al seu ús.

D’altra banda, l’Ajuntament insisteixen aquest model de creixement de-mogràfic i en la necessitat d’aug-mentar la població de la vila, senseparar atenció en el desenvolupa-ment dels serveis. No estem en con-tra de cap creixement, sempre, però,

que els serveis de què disposem si-guin de la qualitat correcta per atots els ciutadans/es; és a dir, si-guin sostenibles socialment. Si pla-nifiquen un creixement accelerat dela població... per què no planifiquentambé la millora i adequació delsserveis d’acord amb aquest creixe-ment demogràfic?

Carrers bruts, contenidors trencats,voreres malmeses, transports pú-blics deficients i insuficients, difi-cultat per accedir a l’habitatge, es-coles públiques saturades, llistesd’espera interminables a l’HospitalComarcal i el CAP, poques i degra-dades zones verdes, deixadesa a lesinstal·lacions del Casal d’Avis, ba-rreres arquitectòniques… són unamostra de la falta de qualitat delsserveis públics a Vilafranca.

L’Ajuntament, doncs, té l’obligacióde garantir aquesta qualitat delsserveis, per a la qual cosa ha d’as-signar partides als pressupostosque en garanteixin no només el fun-cionament sinó també la millora iadequació d’aquests serveis a la re-alitat demogràfica canviant.

La proliferació d’Empreses de Tre-ball Temporal a Vilafranca és un viuexemple de la precarietat del mer-cat laboral al nostre poble. L’altapresència d’aquestes empreses a lanostra vila denota un retrocés enels drets reals dels treballadors itreballadores, els quals es veuen“obligats” a fer ús d’aquest serveiprivat en detriment d’un servei pú-blic encapçalat per les oficines pú-bliques d’ocupació. La gestió delmercat de treball no ha de recaureen empreses amb ànim de lucresinó en l’administració pública i hade tenir finalitats socials. Mentreles ETT acumulen desenes d’ofertesde treball i gent fent cua, l’Oficinade Treball de la Generalitat (OTG)està buida.

Encara que des de l’Ajuntamentexisteix una manca de competèn-cies en aquest assumpte, cal em-prendre iniciatives davant d’aquestproblema. Són temes que cal estu-diar i sobre els quals cal aprofundirperquè, a la nostra Vila, no es produeixin deslocalitzacions em-presarials, subcontractacions, discriminació de les dones, dels immigrants...

L’Ajuntament de Vilafranca hauriad’adoptar un seguit de mesures

Precarietat laboralper evitar les retallades dels dretssocials dels treballadors i treballa-dores de la vila.

Igualment, hauria d’emprendre me-sures pel que fa a aquelles empresesque subcontracten mitjançant ETT.L’administració pública ha de ser lamàxima defensora dels seus ciuta-dans/es i dels seus drets legítima-ment reconeguts i adquirits al llargdels anys.

Una altra mostra de la creixent pre-carietat del mercat laboral la trobemen la tendència de l’administració local a subcontractar empreses pergestionar els serveis públics. S’ha d’invertir aquesta tendència i potenciar la gestió directa per partde l’Ajuntament, tot afavorintaquells sectors en risc d’exclusió social. L’administració local no es pot guiar per criteris de productivitatdel lliure mercat, sinó per criteris de sostenibilitat social.

Vilafranca perd qualitat en els serveis públics

L’Ajuntament té l’obligació de garantir la qualitat dels serveis per la qual cosa ha d’assignar partides als pressupostos que en garanteixin no només elfuncionament sinó també la millora i adequació d’aquests serveis a la realitatdemogràfica canviant.

Les cues a l’Hospital Comarcal són un fet habitual

L’Ajuntament de Vilafranca hauria d’adoptar unseguit de mesures per evitar les retallades dels dretssocials dels treballadors i treballadores de la vila.

l’arrel de vilafranca 6 número 1

Cap a on vas,Vilafranca?

1.A Vilafranca es canvien vinyes per polígons! Aquí es cons-trueixen els polígons industrials dePorroig i dels Cirerers, just al costatde la base de muntatge i de mante-niment del TGV.

2. Abocador al polígon industrial deDomenys I, al costat mateix de lariera de Llitrà. Aquests abocamentsperjudiquen els espais fluvials, agrí-coles i forestals del nostre municipi.

3. Més abocaments de residus al vol-tant de la vila. Malauradament for-men part d’un paisatge descuidatque no custodia ningú. Si cada cosaté el seu lloc... què hi fa això aquí ?.

4. La riera de l’Adoberia està total-ment canalitzada en alguns tramspel pas d’infraestructures. El riu és vida ? Doncs, ningú ho diria !

5. Restes dels pins talats del PasseigRafael Soler. La manca de planifica-ció de l’equip de govern en el procésde seguiment del cobriment de la viaha fet que desapareguin aquests arbres quasi centenaris.

1

3 4 5

2

La nostra vila compta amb poqueszones verdes de debò. És una vilagris, amb espais amb poca vegeta-ció, deixada, amb poc color i pocatractiva.

A l’interior del nucli urbà, les pla-ces de ciment, l’escàs manteni-ment dels espais verds i el dissenypoc atractiu de la vegetació de lesplaces donen com a resultat unaVilafranca que no destaca pel dis-seny dels seus espais oberts,verds i comunitaris.

Els tècnics escriuen que el dissenyde la planificació urbanística d’unaciutat, per ser sostenible de debò,ha de tenir una xarxa d’espais verdsredistribuïts estratègicament i equi-

tativament per tot el conjunt urbà,de tal manera que la natura puguipenetrar a la ciutat i formar part dela seva planificació. A Vilafrancaaixò no succeeix.

Vilafranca roman tancada al contac-te amb el medi natural. Farcida denous habitatges arreu, perd a mar-xes forçades la sensibilitat que calper no fer mal a les vinyes, a les bos-quines i a les rieres que creuen elnostre municipi. És una ciutat duraque, tot i ser la capital del vi, semblafeta d’esquena a l’entorn natural irural que l’envolta.

Si passegem pels voltants de Vilafranca, aquesta deixadesadels carrers i places l’observemtambé en els espais naturals delmunicipi.

Caminant anem descobrint aboca-ments de residus arreu (a les vinyes,a les rieres, als camps...), trams deriera totalment canalitzada, la ve-getació de ribera malmesa, els es-pais emblemàtics abandonats (comla muntanya de Sant Pau), etc.

Anem cap a unaVilafranca cada vegadamés urbana, més gris,menys identitària i mésenvoltada de polígons id’infraestructures.

Vilafranca, posa’t en marxa !

Volem més parcs ambjardins de qualitat, mésart en el planejament,més eixos verds, mésespais personalitzats imés respecte pelterritori!

maig 2005 l’arrel de vilafranca7

6. Prop de 100 anys d’història escapçada en poques hores.

7. Girada II. Tenim necessitat d’urbanitzar tants espais? Sí, per finançar el cobriment de la via!Vilafranca endavant amb l’especulació urbanística !

8. Més abocaments al costat dels polígons.

9.A la dreta de la fotografia, el polí-gon industrial de Domenys II. A l’es-querra, les vinyes on es construiranels polígons Domenys III i posterior-ment Domenys IV. De Vilafranca alsMonjos (prop de Cal Salines) serà uncontinu de naus industrials, a bandai banda de la carretera.

10. Obres de la base de mantimentdel TGV. De Vilafranca fins a La Granada, tendeix a ser un contiu de tallers, magatzems i naus indus-trials. 11 hectàrees de sòl d’especialprotecció agrària perdudes gràcies a l’Ajuntament.

9 10

6 7 8

l’arrel de vilafranca 8 número 1

Paisatge de Vilafranca

Espais verds o espais encimen-tats ? Espais com les rotondes, l’a-parcament de cotxes de la plaça dela Serra, l’aparcament de Cal Rondi-na, la plaça de la Vila, la nova urba-nització del Camp dels Rolls... són es-pais definits en el planejament coma zones verdes. Verdes? Nosaltresnomés hi veiem espais encimentats.

Si observem la fotografia aèria ensn’adonem que Vilafranca és una vilamancada d’espais verds com cal.Les zones marcades en el nostreplanejament municipal com a zonaverda (les que senyalem en colorvermell) són espais encimentats,places grises sense jardins signifi-cats. L’espai interior de la vila estàaprofitat al màxim per a rendibilit-zar aquest sòl com a sòl urbanitza-ble. No disposem de parcs d’exten-sions raonables o considerables, nodisposem de rutes verdes al costatde les rieres, com a parcs fluvials.

Us exposem alguns dels exemplesdels espais que l’equip de governdefineix en el planejament com azona verda. De quin color les veus ?

Base de manteniment

Zona de pressió urbanística

La ciutat jardí de Sant Julià i elPla del Diable són exemples urbanístics del que no és una ciu-tat sostenible: espais que gaudei-xen d’una densitat d’habitatgesmolt baixa per una gran ocupacióde sòl. Socialment és un urbanis-me elitista i poc integrador.

El pas del TGV és una forta agres-sió ecològica pel municipi. Crea unefecte barrera sobre els espais na-turals i contribueix al progressiudeteriorament del nostre paisatge.

Els polígons industrials delsDomenys III i IV: El nou paisat-ge de Vilafranca. La pèrdua d’es-pai agrícola com a conseqüènciadels nous polígons industrials deVilafranca està consolidant l’an-nexió amb el municipi de SantaMargarida i els Monjos i Olèrdola, iesdevé un continu urbà. D’aquí apoc, aquestes vinyes deixaran d’e-xistir per donar pas a un nou polí-gon industrial que s’aproparàmolt al nucli urbà de Cal Salines(els Monjos).

1 1

3

9

2

maig 2005 l’arrel de vilafranca9

L’estat del patrimoni cultural. La xemeneia de la bòbila Jané formapart de l’escàs patrimoni arquitectò-nic industrial catalogat de la vila i,com en molts altres casos, es trobaen un entorn força degradat.

L’ofec de la riera.El nostre patrimoni natural es dete-riora a proporció que Vilafranca creixdesmesuradament. La riera de l’Ado-beria té dificultats per esdevenir uncorredor biològic a causa de la pres-sió urbanística i de les infraestruc-

tures. En alguns trams, s’ha optatpel ciment i per canalitzar la riera. End’altres, les obres de les noves urba-nitzacions arriben fins a la mateixallera de la riera, ofegant i degradantla vegetació de ribera.

Melió Residencial i Girada II: Vilafranca en venda!

Carrils bici que no duen enlloc: La xarxa de carrils bici ha estat unprojecte molt publicitat per l’equip degovern, però la veritat és que encaraavui no disposem d’una xarxa de ca-rrils que connecti els diferents barris iequipaments.

L’equip de govern va cometre un greuerror quan, fa poc temps, va urbanitzarde nou les avingudes de Tarragona i deBarcelona i no va incorporar-hi cap ca-rril per a bicicletes. Aquesta hauria es-tat una excel·lent artèria per creuar lavila en aquest vehicle ! En canvi tenimcarrils bici que no duen enlloc!

Pont de Moja: El tram d’aquest ca-rril bici comença en un extrem del pont i acaba en l’altre (no mésde 50 metres) quan el/la ciclistatopa amb els contenidors de les escombraries que estan situats just al final del carril.

c.Sant Pau: En aquest cas el/la ciclista pot circular en bicicleta d’un extrem a l’altre del carrer (uns 70 metres) i tornar a pujar el carrer pertornar a baixar... i així successiva-ment, amb l’al·licient de fer aquesttrajecte sense topar amb un viananto amb una de les nombroses pilones.

Zona de pressió urbanística. Enaquest sector del municipi els polí-gons dels CirerersA, de PorroigB, la basede muntatge i de manteniment delTGV, la futura estació de trens regio-nals i els serveis que aquesta estaciónecessitarà tendeixen a fer desaparèi-xer l’espai agrari existent entre Vila-franca i el municipi de La Granada.

L’equip de govern ha apostat clara-ment per pressionar urbanística-ment aquest sector, tot i que algunsd’aquests espais estan classificats alnostre planejament com a sòl d’es-pecial protecció agrària.

La negociació del cobriment de lavia del TGV amb el Ministerio no vatenir en compte la instal·lació de labase de manteniment del TGV. Unconveni nefast que ens obliga apagar el 67% del cost de les obres ique, a més, ens imposa una ins-tal·lació que ens fa perdre 11 hectà-rees de vinyes del municipi.

A les fotos: Passat i present delsterrenys on es construeix la basede muntatge i de mantenimentdel TGV.

2 3

4

4 4

5

B

6

7

7

7

8

8 9

A

La ciutat del gris intens

5

6

l’arrel de vilafranca 10 número 1

Vilafranca és la terceraciutat de Catalunya on creix més el preu de l’habitatge.La Societat de Taxació de l’Habitatge xifra en un21% l’increment del preude l’habitatge d’obranova durant el 2004 i arriba a un preu mitjà de1.783€ el metre quadratEl 3 de vuit. Divendres 7 de gener de 2005

Que persones que vénen a treballarper un temps limitat al nostre muni-cipi puguin accedir de manera raona-ble a un habitatge.

Que ciutadans/es que no necessiteno no desitgen tenir un habitatge depropietat accedeixin a una vivenda.

Que s’integri la immigració, que enmoltes ocasions es troba marginadad’aquest mercat.

Que persones grans amb risc d’exclu-sió social puguin viure en dignitat (ja que en moltes ocasions les sevesrendes són inferiors als preus dels pisos de lloguer).

Que es millori el preu actual del mer-cat de lloguer, del tot injustificat,abusiu i especulatiu.

Per tant, l’Ajuntament té capacitat ieines per incrementar el patrimonimunicipal de sòl, per oferir més habi-tatge públic i per actuar contra l’es-peculació. És ara, en els processosd’urbanització i de construcció demilers de nous pisos a la vila, que l’Ajuntament pot frenar el desorbitatpreu del sòl amb una política valentai efectiva d’habitatge social.

En cas contrari, els ciutadans i ciuta-danes de Vilafranca ens veurem con-demnats a continuar pagant per unhabitatge, un preu que no correspona la realitat dels nostres sous i de lesnostres vides.

No per construir molt tenim habitatges a un preu digne ! Perquè totes i tots tenim dret a un habitatge digne !

Habitatge asequibleViure en dignitat

La construcció de nous barris i, pertant, de milers de nous habitatgesés ja una realitat a la nostra vila.L’actual política municipal de l’equip de govern pel que fa a laconstrucció d’habitatges socials es limita a intentar complir la Lleid’urbanisme de la Generalitat deCatalunya, que dicta que el 20%dels nous habitatges ha de ser deprotecció pública, quantitat que aVilafranca no es compleix.

Aquest percentatge del 20% és deltot insuficient, ja que no és capaç degenerar un mercat alternatiu ambpreus assequibles per a tothom, i ésincapaç d’aturar l’especulació im-mobiliària a la qual els ciutadans/esens trobem sotmesos i que suposauna pressió econòmica molt granper a la majoria de nuclis familiars.

Sense una política d’habitatge mésactiva per part de l’Ajuntament queafavoreixi l’habitatge assequible pera la població i la sostenibilitat terri-torial, que s’esforci per generar unaoferta forta contra la iniciativa de ca-pital privat i que intervingui en elpreu del sòl, continuarem patint l’es-peculació immobiliària, amb la con-seqüent dificultat dels ciutadans/esa l’hora d’accedir a un habitatge.

No podem estar satisfets, només, deconstruir alguns habitatges socials.No n’hi ha prou. S’ha d’incrementaral màxim la construcció d’habitatgesper part de l’administració pública,de manera que es pugui garantir eldret a un habitatge digne a tots elsciutadans/es de la nostra vila.

Dades de l’Institut d’Estadística deCatalunya de l’any 2001 indicavenque a Vilafranca hi havia un total de14.482 habitatges, dels quals 2.451estaven desocupats. És a dir, un 17%dels habitatges de la nostra vila es-

tan esperant ser utilitzats. Per què?Doncs perquè les actuals polítiquesurbanístiques de l’equip de governestan afavorint l’especulació, la qualcosa fa que s’encareixin cada vegadamés els preus dels pisos i que es deixia anys llum el dret dels ciutadans atenir un habitatge a preu digne.

Segons la Llei 2/2002 d’urbanisme,els ajuntaments disposen del dret detempteig o retracte. Aquest dret ha-bilita els ajuntaments perquè puguindelimitar una àrea dins d’una zonaqualsevol del seu municipi sobre laque tenen preferència a la hora d’ad-quirir un immoble o terreny desocu-pat. Per tant, si volgués, l’Ajunta-ment podria invertir per augmentarl’oferta d’habitatge social.

Per altra banda, en els darrers anys,Vilafranca ha vist multiplicar la pre-sència de noves immobiliàries, quesón un dels principals agents impli-cats en l’especulació urbanística. L’Ajuntament podria modificar el Plad’Orientació d’Equipaments Comer-cials (POEC) i aturar la instal·lació denoves immobiliàries a la vila, tal icom ja ha fet l’Ajuntament de SantCugat del Vallès. Proposem, doncs,que sigui l’administració pública,sense ànim de lucre i amb finalitatsexclusivament socials, qui gestioniels nous habitatges.

Altres mesures per frenar l’especula-ció urbanística podrien ser, gravar elspisos que es trobin desocupats i crearhabitatges de lloguer de titularitatpública. Aquests pisos municipals (aun preu mensual que serveixi per alseu manteniment) millorarien l’accésa l’habitatge i s’ajustarien a la reali-tat salarial de la població, facilitant :

Que els joves es puguin independit-zar pagant un preu ajustat a la reali-tat dels seus ingressos.

maig 2005 l’arrel de vilafranca11

Amb un any de tripartit al govern local, ja ens han penjat treshipoteques que s’em-porten i s’emportaranbona part de lesinversions reals delpressupost municipalanual durant elspropers 20 anys.

1. El PSC de Vilafranca va reclamaral Ministeri de Foment que el TGVpassés per l’interior de la vila. Esva començar a urbanitzar el sectorde La Girada sense saber com passa-ria el TGV, com es podria solucionartècnicament i com es podria finançarel pas d’aquesta infraestructura perl’interior de la vila.

2. Per a l’equip de govern, el pasdel TGV va suposar la gran oportuni-tat de cobrir les vies i de guanyarmés espai urbanitzable per a Vila-franca; així, va fer mans i màniguesd’una manera molt poc destra pertreure els fruits de la següent equa-ció: cobrir la via del tren al costque sigui és igual a guanyar leseleccions.

3. El conveni signat per l’equip degovern amb Fomento ens obliga apagar el 65,72% del cost total delcobriment. Una negociació molt pocafortunada per part de l’equip de go-vern ha portat com a conseqüènciaque els vilafranquins/es haguem depagar del nostre pressupost munici-pal el 65,72 % dels costos del cobri-ment. Es tracta, doncs, d’un convenique ha hipotecat el futur de Vilafran-ca. No volem que s’inverteixin tantsdiners en obres faraòniques que enshipotequin el pressupost municipalque ha de servir per millorar els ser-veis que la ciutadania necessita permillorar la seva qualitat de vida.

4. Per pagar el cost del cobrimentl’equip de govern ha de construirpisos a tort i a dret. Segons el con-veni signat, aquest cobriment teniaun pressupost de 35,59 milions d’euros(l’Ajuntament en paga 24,89 M € i Fo-mento 10,70 M €). Per assumir aques-ta inversió l’Ajuntament opta per fercréixer desmesuradament la vila ate-nent l’equació següent: més cons-trucció és igual a més ingressos,

sense pensar en les conseqüènciesd’aquest creixement accelerat, ques’han valorat només com a “danyscol·laterals”.

Per contra, molts dels equipa-ments municipals estan col·lap-sats o desfasats, perquè no inver-tim prou. D’exemples, en tenimmolts: necessitem amb urgència unaaltra biblioteca, un nou ambulatori,una altra piscina, un altre teatre, unMuseu del Vi en condicions, una xarxade carrils bici, voreres més amples,noves escoles, més transport públic,més recursos per als menys afavoritssocialment, molts més habitatges delloguer, més subvencions per a les en-titats, els carrers més nets, més es-pais municipals, etc. Vilafranca és po-bra de recursos i d’equipaments.L’objectiu del tripartit a Vilafranca ésuna vila de 100.000 habitants ambtots els serveis col·lapsats. Cadascúsap quin model de municipi vol...

5. Vilafranca ha d’assumir tambéla base de muntatge i de manteni-ment. A més d’un conveni que ensobliga a pagar bona part del cobri-ment del TGV, ens imposen una basede manteniment d’11 hectàrees enun terreny no urbanitzable, projecteque l’equip de govern amaga i accep-ta sense oposició. En aquest punt éson el PSC/IC-Verds i ERC comencen aincomplir el planejament urbanísticaprovat.

6. Oculten informació. El projectede la base de manteniment del TGVposa en evidència una ocultació d’in-formació premeditada cap als grupsmunicipals i cap a la ciutadania icrea una situació política en què esveu clarament que l’equip de go-vern feia molts mesos que teniaconeixement del projecte i que noestava donant la informació sol·li-citada a l’oposició.

7. Després de la base de muntatgei de manteniment, arriba la sego-na sorpresa. D’una manera sobta-da, l’equip de govern ens informa queel cobriment de la via té un sobrecostde 16,10 milions d’euros; encara nosabem del cert quina quantitat hau-rà de pagar l’Ajuntament. El PSC/IC-Verds i ERC diuen públicament quegran part d’aquest sobrecost l’assu-mirà Fomento, però la realitat és queno existeix cap document signaten què s’hi facin constar aqueststermes i compromisos.

8. No consta en cap document queel Ministeri pagarà el sobrecost(tret que ens amaguin una altra ve-gada alguna altra informació !). Elspunts sisè, novè i desè del convenisignat amb Fomento diuen clara-ment que l’Ajuntament ha de finan-çar qualsevol increment de les obresde cobriment. És necessari que l’equip de govern mostri el compro-mís per escrit on Fomento afirmaque es fa càrrec de l’increment.

9. I encara ens quedarà urbanitzartota la llosa ja que si no només tin-drem una gran superfície de formigó.La urbanització d’aquesta llosa potincrementar en uns 6 milions d’euros(1.000 milions de pessetes) el preu fi-nal de les obres de cobriment. La xi-fra final a pagar per l’Ajuntamentés d’un mínim de 26,59 milionsd’euros per 1’5 quilòmetres de via.El nostre pressupost municipal ésde 38,69 milions !.

10. El pressupost municipal aprovatper l’equip de govern destina un34,27% a despeses de personal, i només el 22,34 % es destina a inver-sions reals; per tant, fent una com-paració veiem que l’obra del cobri-ment de la via i la seva rbanitzaciósuposarà hipotecar les noves in-versions del poble de Vilafranca

durant els propers 20 anys.Aquesta és una de les gravíssimesconseqüències que comportarà lapèssima negociació del conveni decobriment, qüestions que l’equip degovern no ha volgut explicar en capmoment.

Amb un any de tripartit al govern lo-cal, ja ens han penjat tres hipoteques:

- Una d’econòmica: Pel cobrimentde la via (en paguem el 67% del costtotal), pel sobrecost afegit a les obresi per la urbanització posterior de lallosa que haurà de cobrir el passeig.

- Una d’ecològica: Per la pèrdua d’una important quantitat de sòl d’especial protecció agrària del municipi i pel deteriorament del nostre paisatge que genera lainstal·lació de la base de muntatgei de manteniment.

- Una de social: Haurem de pagarel crèdit demanat per finançar el cobriment. La suma és tan alta ques’emporta i s’emportarà bona partde les inversions reals del pressu-post municipal anual durant elspropers 20 anys.

Tot plegat, un exemple de la pocadestresa política de l’equip de govern (PSC/IC-Verds i ERC) en totala negociació i el seguiment tècnicdel projecte.

Crònica d’una hihòria desafortunada i d’un conveni del TGV mal negociat

Acció de protesta de la CUP durant el Ple enel que Otger Amatller va repartir a cada grupmunicipal el projecte de la base de muntatgeque segons l’equip de govern, no existia.

l’arrel de vilafranca 12 número 1

Democràcia participativa

Procesen 10 penedesencs pel sol fet de manifestar-se contra la ConstitucióEuropea en la jonada de reflexió

Repressió al Penedès

Llengua catalana

El PSC, IC-Verds i ERC voten en contra d’una moció de la CUP que demana l’elaboracióde pressupostos participatius.

Durant el Ple municipal del mes dedesembre de 2004, la CUP va presen-tar una moció en la qual es demana-va una partida destinada a iniciar elstreballs necessaris per a l’elaboraciódels pressupostos participatius per al’any 2005. Des de la CUP entenemque cal apostar per superar l’actualmarc delimitador de la participacióciutadana i reactivar una democrà-cia que impliqui la participació direc-ta de la població, de manera que espotenciaria la transparència admi-nistrativa de l’Ajuntament i s’esti-mularia el desenvolupament d’unanova cultura de la ciutadania.

En la moció en qüestió no s’entravaen detalls ni s’exigien a l’Ajuntamentels mecanismes que hauria d’em-prendre en aquest sentit per tal queels pressupostos participatius es du-guessin a terme, amb un clar objec-tiu de buscar el consens entre totesles forces polítiques. Cal recordar quel’actual alcalde de Vilafranca i anticregidor de Participació Ciutadana,Marcel Esteve, va manifestar les se-ves intencions, quan ocupava aquestprimer càrrec, d’elaborar uns pressu-postos participatius.

Doncs bé, la moció de la CUP en laqual es demanava iniciar un pro-cés per tal de realitzar uns pressu-postos participatius a la nostravila va ser rebutjada per l’equip degovern (PSC/IC-Verds i ERC) for-mat per forces polítiques que s’au-todefineixen com a “progressistes

i d’esquerres”. No sorprèn que elPP es mostri contrari a aquest ti-pus de mesures, però sí que s’himostrin les forces polítiques queformen l’actual equip de govern.

Volem deixar constància, doncs, que,quan es tracta d’iniciar processos departicipació ciutadana amb poder dedecisió, les forces progressistes id’esquerres de la nostra vila s’hi ne-guen, sense explicar el perquè i con-tradient-se amb els seus postulatssobre la democràcia participativa.

No obstant això, des de la CUP segui-rem treballant perquè la capacitat degestió i decisió del poble de Vilafran-ca segueixi creixent dia rere dia a lesnostres institucions i per tal de re-duir l’actual distància entre l’equipde govern i la ciutadania..

PSC, IC-Verds i ERC voten en con-tra d’una moció de la CUP que demana la creació d’un protocold’actuació per a les Fires de Maigque garanteixi el compliment de la Llei de política lingüística.

Durant el Ple del mes de març d’aquest 2005, la CUP va presentaruna moció que, sota el títol “Per lanormalització del català a les firesde Vilafranca”, instava l’equip de go-vern a aplicar l’actual Llei de políticalingüística, aprovada per la Generali-tat ja fa més de 6 anys. El punt es-sencial de la moció era la creaciód’un protocol per assistir a les firesen qualitat d’expositor en què s’exi-gís, entre d’altres requisits, el com-pliment de la Llei de política lingüís-tica per assegurar, així, l’ús de lallengua catalana amb plena norma-litat a les nostres fires. Per tant, noes demanava res més que fer compliruna llei aprovada pel Parlament deCatalunya i res feia pensar que s’hiposaria cap objecció. Però, una vega-da més, l’equip de govern “catalanis-ta i d’esquerres” va rebutjar empren-dre aquesta acció que des de la CUPveiem com a necessària per impul-sar la nostra llengua cap a la plenanormalització social. El regidor de Cultura, i representant d’ERC,va ser l’encarregat de rebutjaraquest punt de la moció, rebuigque nosaltres encara no acabemd’entendre.

Sembla, doncs, que les paraules ideclaracions ideològiques dels par-tits de l’equip de govern se les endúel vent... o potser hem de començara pensar que per un bon sou la nos-tra llengua es pot negociar?

Recentment, deu joves penede-sencs han estat cridats a declararacusats d’un presumpte delicteelectoral per haver participat en lamanifestació contra la ConstitucióEuropea que es va realitzar el 19 defebrer a Vilafranca convocada perla Plataforma “El Penedès diu NO ala Constitució Europea”, una plata-forma promoguda per diversoscol·lectius de l’esquerra indepen-dentista i dels moviments socialsde la comarca, entre els quals hihavia també la CUP.

Els joves afronten possibles penesde presó i multes accessòries pelsol fet de participar en una mani-festació que si es va realitzar du-rant la “jornada de reflexió electo-ral” va ser per denunciar la manca

d’espais per expressar els motius delNO a la Constitució Europea davant eldesplegament desorbitat de mitjanspropagandístics per difondre el SÍ.Està clar, doncs, que amb aquesta ac-ció repressiva no es persegueix capdelicte electoral sinó la dissidència del’esquerra independentista i dels mo-viments socials de la nostra comarca.

Des de la CUP, rebutgem qualsevolprocés que, com en aquest cas,atempti contra la llibertat d’expres-sió i denunciarem les pràctiques re-pressives de persecució de les lluitespolítiques i socials de l’esquerra inde-pendentista i els moviments socials.

En aquest apartat volem deixar constància de la incoherència entre el programa ideològicque pregonen determinats grups municipalsde l’Ajuntament de Vilafranca i les sevespràctiques de govern. Des que és a l’Ajun-tament de Vilafranca, la CUP ha realitzat un treball en defensa de la nostra cultura i d’un model de democràcia participativa per tal d’estendre la política al conjunt dels ciutadans/es i fer arrelar la nostra vivallengua en l’activitat diària de la vila.

Aquests són, només, dos exemples del’ideari i treball de la CUP al nostre Ajun-tament, però tot sovint topen, amb gransorpresa nostra, amb els interessos o pràctiques de l’equip de govern.

maig 2005 l’arrel de vilafranca13

Davant el nou plantejament territorial que laGeneralitat de Catalunya proposa, que consisteix adividir el Principat en set vegueries i incorporar l’AltPenedès a l’àrea metropolitana, separant-lo del BaixPenedès i de l’Anoia, des de la CUP volem manifestarel nostre desacord amb aquesta proposta.Compartim totalment el que s’exposa al Manifest afavor d’una vegueria pròpia elaborat per aquestaplataforma ciutadana a les nostres comarques,motiu pel qual l’hem volgut incorporar al nostrebutlletí per fer arribar a tothom els continguts ques’hi reclamen.

Perquè volem decidir el futur del nostreterritori, des del territori !

Manifestem públicament davant delpoble català, del Govern de la Gene-ralitat i del Parlament de Catalunya,la nostra ferma voluntat de consti-tuir una vegueria pròpia que abastiles comarques de l’Anoia, l’Alt Pene-dès, el Baix Penedès i el Garraf, en el marc de la nova divisió territorialdel nostre país.

Considerem que cal aprofitar l’opor-tunitat històrica, única i irrepetibleque se’ns presenta, per a debatre idecidir sobre el nostre futur comuni-tari i el nostre encaix dins l’organit-zació territorial de Catalunya. Ésl’hora de fer realitat les nostres demandes d’unitat i d’autonomia.

Tenim el convenciment que l’organit-zació en vegueries ha de satisfer mi-llor les aspiracions i les necessitats,alhora que ha de simplificar l’admi-nistració del país en tres nivells: Generalitat, Vegueries i Municipis.

Pensem que cal que la nova organitza-ció territorial de Catalunya recuperi la unitat del nostre territori i que en reconegui la identitat creant una vegueria pròpia. Històricament, el Penedès abastava des de l’Arc de Baràal pont del Diable, i des de la serrad’Ancosa a la Mediterrània, és a dir,l’Alt i el Baix Penedès, el Garraf, la partmeridional de l’Anoia i les parts orien-tals del Tarragonès i de l’Alt Camp.

Afirmem que les nostres arrels histò-riques es remunten al segle XIV ambla “Vegueria de Vilafranca” i que, tot iles retallades successives que ha pa-tit el territori, no ha estat fins la divi-sió del 1833 que s’inicia el procés d’es-quarterament. Malgrat tot, el

Penedès ha constituït des del segleXIV una unitat geogràfica, social ieconòmica.

Subratllem que una vegueria pròpiano és tant sols desitjable, sinó tambéperfectament possible, amb una su-perfície d’uns 2.000 km2 i una pobla-ció actual d’unes 400.000 persones.Però, a més, també és necessàriaperquè equilibraria el territori i la població del país, i respectaria unazona agrícola, marítima i natural entres les dues grans àrees metropo-litanes de Barcelona i Tarragona.

Defensem que el sector de la vinya idel vi, al capdavant de molts altrescom el turisme o la pesca, ha de con-tinuar sent el moll de l’os i un delsmotors del nostre territori, i que unavegueria pròpia crearia i recolzariaestratègies que ens enfortirien.

La recuperació d’una vegueria pròpiacomportaria per a tot aquest territorimillores molt importants:

Refermaria la nostra capacitat de de-cisió a l’hora de definir les grans líniesestratègiques del nostre territori,que, per la situació geogràfica que té,pateix les pressions metropolitanes.

Permetria gestionar millor els serveispúblics i les infraestructures, així coml’ús dels recursos públics en general,en apropar la gestió a la ciutadania.

Ens donaria força i sobirania a l’horade participar en les decisions de futur del país, ja que disposaríemd’una veu pròpia i deixaríem de serun mer receptacle de decisions preses en instàncies foranes.

Reforçaria els llaços socials i cultu-rals que han anat forjant la nostraidentitat, contribuint a una millorqualitat de vida.

Per tant, els sotasignants dema-nem que el Govern de la Generalitati el Parlament de Catalunya creïnuna vegueria pròpia per a les comar-ques de l’Anoia + l’Alt Penedès + el Baix Penedès + el Garraf.

Campanya per a una vegueriapròpia. Penedès, març 2005

Si voleu donar suport a aquesta cam-panya, podeu posar-vos en contacteamb la Plataforma Per una vegueriapròpia, Anoia + Alt Penedès + Baix Penedès + Garraf per mitjà de l’adreçaelectrònica següent: info@vegueriapropia.org, o bé podeuescriure a la següent adreça postal:Institut d’Estudis Penedesencs, Plaçade Jaume I núm. 5, 08720 Vilafrancadel Penedès. Caldria que hi féssiuconstar el vostre nom i cognoms, elnúmero del document d’identitat i lavostra signatura.

www.vegueriapropia.org

Metropolitans, no gràcies!Volem una vegueria pròpia Anoia + Alt Penedès + Baix Penedès + Garraf

Hab 2003 Superfície Km2

1. REGIÓ METROPOLITANA 4.414.515 2.463,52. GIRONA 580.668 4.627,93. CAMP DE TARRAGONA 419.179 2.702,84. TERRES DE L’EBRE 165.887 3.308,85. LLEIDA O PONENT 311.254 5.586,06. COMARQUES CENTRALS 212.563 3.485,27. ALT PIRINEU - ARAN 66.665 5.775,68. ALT TER 162.009 2.216,39. PENEDÈS HISTÒRIC 371.406 1.940,6

l’arrel de vilafranca 14 número 1

El Casal Independentista de Vilafran-ca “El Cep” és un local obert a tots itotes els homes i les dones quecreuen necessària la intervenció enl’àmbit de la vida social de Vilafrancades d’un posicionament nacional id’esquerres i que, des de la críticaconstructiva i la solidaritat, desitgentransformacions socials, polítiques iculturals basades en la participacióoberta de tots els ciutadans i ciuta-danes de la vila.

Per això, convidem tots els ciuta-dans i ciutadanes, organitzacions,col·lectius i entitats que creguinque una altra Vilafranca + justasocialment + democràtica + nacio-nalment compromesa + respec-tuosa amb el territori és possible aparticipar en aquest projecte cap ala unitat popular.

El Casal “El Cep” consta de diferentsespais que estan oberts a la poblaciói que pretenen facilitar l’accés al co-neixement i afavorir la participaciódel teixit associatiu de la Vila.

Un dels espais d’”El Cep” és el Cen-tre de Documentació Maria MercèMarçal. El Centre de DocumentacióMaria Mercè Marçal neix amb la vo-luntat de preservar la memòria del’independentisme d’esquerres delsanys 70 fins a l’actualitat i de servircom a eina de consulta, recerca i di-

fusió, motiu pel qual aplega docu-mentació que ara es troba dispersa ien mans de particulars i també totallò que es publica ara des d’organit-zacions, ateneus, casals i col·lectiusdiversos. Pretenem recollir i sistema-titzar la producció política del movi-ment independentista, posar-la adisposició del públic i potenciar laproducció de nou material. És,doncs, una eina per a la recuperacióde la memòria històrica, una einaque pretén preservar la història deles diferents lluites de l’esquerra in-dependentista dels darrers anys.

El Centre de Documentació restaobert a l’aportació de cartells, revis-tes, octavetes, adhesius, fotografies,gravacions, reculls de premsa o qual-sevol testimoni de l’activitat de l’es-querra independentista. (Centre deDocumentació Maria Mercè Marçal:carrer de Santa Maria, 4. 08720 Vila-franca del Penedès).

Igualment, aquest espai disposad’una Biblioteca pròpia de llibresque fan referència a la història i a lacultura del nostre país, als movi-ments socials i a l’esquerra indepen-dentista en general, i també llibresde política, sociologia o filosofia.

L’entrada del local és un espai detrobada i de lectura on es podenconsultar revistes i diaris en català

(El Triangle, Accent, L’Avenç, ElTemps, Enderrock, El 3 de 8...) i tam-bé publicacions i propaganda d’en-titats, col·lectius i organitzacionsde la vila i del territori català (la re-vista de la Intersindical, la publica-ció d’Acció Solidària, Opcions, Tan-yada, Via Fora!, Infogai, Versus...).És un espai de consulta, obert atota la població. Igualment, enaquest espai podem adquirir mate-rial de l’esquerra independentista id’aquelles organitzacions que ensl’han aportat per tal d’exposar-lo iposar-lo a la venda al públic.

Finalment, el local disposa d’unasala a disposició de totes les or-ganitzacions i col·lectius que ne-cessiten un espai per reunir-se odesenvolupar les seves activitatsartístiques.

“El Cep” és, doncs, un casal més enel projecte de construcció de la uni-tat popular!

Casal Independentiha de Vilafranca “El Cep”El Casal “El Cep” resta obert a tots aquells col·lectius,organitzacions i associacions que, independent-ment dels seus posicionaments polítics, siguin elreflex d’una cultura democràtica i participativa i quetreballin en projectes de justícia social i solidaritat,ecologista o cultural, i en projectes i activitats decaire artístic i informatiu.

Santa Maria 4

Per primer cop en molts anys, des-prés de militar durant molt temps al’independentisme compromès(mentre ERC era dirigida per Coloms,Barreres o Hortalans), durant leseleccions de l’any 2003, l’oportunitatde dur-hi l’independentisme emsemblava que prenia força.

Paraules com independència, Països Catalans i autodeterminacióse sentien als mítings i ens feiencreure que la nostra veu i el nostredesig arribaria per fi als llocs de decisió política del país. Les estela-des apareixien altre cop amb força.

Personalment, tot i que feia anysque no participava en unes eleccionsi malgrat les meves reticències, des-prés de veure mítings plens de cata-lans/es desitjosos d’independència,vaig fer un acte de fe i vaig creureconvenient de donar el meu vot aERC per unir la meva veu a la de mi-lers de catalans/es que, com jo, vo-len la independència del nostre país.

El temps, però, va transformaraquesta esperança en desengany.

Aquest independentisme dels mí-tings s’ha transformat -altre cop!-en un catalanisme conciliador ambel nacionalisme espanyol al qual jaestàvem acostumats amb Conver-gència i Unió i, lluny de fer-nos més

lliures, ens pretén fer més espanyolstot intentant normalitzar la nostrallengua, cultura i àmbit polític dinsdel marc de l’Estat espanyol.

Amb aquest escenari, sembla, doncs,que els dirigents d’ERC siguin federa-listes i que l’estratègia de l’indepen-dentisme sigui només de portes en-dins. ERC sembla, per tant, un partitque busca la República Federal Es-panyola i no la República Catalana.

Digueu-me si no si algú dels que và-rem votar ERC ho vam fer perquè volí-em parlar en català al Parlament o alSenat espanyols. Algú va votar ERCperquè modifiquessin l’actual Estatuti no reivindiquessin un nou estatutsde relació amb l’Estat espanyol? Onserà, al proper estatut d’autonomia(perquè serà això: un nou estatutd’autonomia), la paraula autodeter-minació? On parlarà, el proper esta-tut, de la possibilitat que els catalansdecidim lliurement quin tipus de rela-ció volem amb l’Estat espanyol? Onparlarà, el proper estatut, dels vinclesque ens uneixen amb el País València,les Illes i la Catalunya Nord? Parlaràel proper estatut del poder dels cata-lans/es per decidir amb qui i amb qui-na mesura volem ser solidaris/es?Parlarà el proper estatut de com do-nar a la nostra llengua l’oficialitat quees mereix? Dirà el proper estatut alsmitjans de comunicació que hauran

d’escriure en català? Obligarà el pro-per estatut a etiquetar en català?Parlarà el proper estatut dels dretssocials dels catalans/catalanes i del’obligació del govern de complir-los?

Tot i el poder d’ERC, el nostre paísestà com sempre: sotmès als desig-nis del parlament espanyol, que ensdeixa un petit marge d’autonomia, omés aviat de descentralització admi-nistrativa. No parlem més d’estatplurinacional, perquè Espanya no haestat mai plurinacional; és Espanya iprou. No parlem més de dèficit fiscal;parlem directament d’espoli fiscal.

Ara, passats dos anys, està clar quetot plegat és una estratègia dels diri-gents d’ERC per desactivar l’indepen-dentisme compromès. Ara que tenenel poder, però no governen, res de totallò que deien es compleix.

Davant de les vostres propostes federalistes, nosaltres continuem fidels al nostre ideari i continuemtreballant per la independència delnostre país.

Xavier NavarroEx-votant d’ERC i militant de CUP

maig 2005 l’arrel de vilafranca15

El ciutadà opina. En aquest apartat volem donar veu a aquells ciutadans iciutadanes que vulguin expressar la seva opinió sobre els afers de Vilafranca.Hi publicarem articles d’opinió personals que reflecteixen la forma de pensardels vilafranquins/es i la seva manera de veure i viure la política, el territori,la cultura o la societat vilafranquina en general. Es tracta d’un espai obert ala participació directa de les persones que configuren la nostra vila.

Podeu enviar les vostres col·laboracions a arrel@cupvila.org

Si vols estar ben informat/da de totes les activitats o si vols participar activament amb la CUP, fés-nosarribar les teves dades o posa’t en contacte ambnosaltres. Ens pots trobar al carrer de Santa Maria 4,de dilluns a dijous de 6 a 8 del vespre.

No és això companys,no és això!

Des de les vilesi ciutats conhruïmla unitat popular!

www.cupvila.org

nom

cognoms

adreça

codi postal

població

telèfon

correu electrònic

Santa Maria 408720 Vilafranca del PenedèsT. 938 925 025info@cupvila.org

Així van celebrar l’any de govern els regidors de Medi ambient i d’Urbanisme

Dis

seny

Bil

di G

rafi

ksIl·

lust

raci

ons

Llu

ís M

asac

hs

Foto

grafi

es i

text

osCU

P V

ilaf

ran

ca

10/05/2004