La Comissió de Planxa i Pintura,reunida amb data 24 de gener de2008, va fer una anàlisi de lesreaccions dels tallers i de la situa-ció actual, partint de la jornadacelebrada el passat 26 de setem-bre de 2007.La comissió creu que cal recor-dar algunes pautes importants.Cal que els tallers reflexioninsobre els seus negocis i adoptinuna posició, davant de la situa-ció, que garanteixi la rendibilitatdels seus negocis i una harmoniaen els seus centres de treball.És important centrar-se en elspunts més clau, com ara:- VALORACIÓ DELS DANYS. Va-lorar els danys prèviament a lavisita del perit. Tenir el pressu-post a punt per poder contrastari comparar el càlcul del perit: ope-racions no comptabilitzades, tipusde dany, barem utilitzat... Sovintsón omesos petits treballs apli-cables en les reparacions de ca-rrosseria i pintura que, al capda-vall de l’any, suposen diferènciesimportants.- PREU-HORA. Cada empresaha de calcular el seu preu/hora idefensar-lo. El preu del cartellés únic. Abans d’acceptar unacord comercial cal comprovar

que no suposa una pèrdua. Nos’ha d’oblidar que el taller venhores i s’ha de guanyar la vidaamb la mà d’obra. Exigiu el vos-tre preu/hora.La comissió proposa unes líniesde treball i unes pautes d’actuació:

• Difondre les pautes d’actuació.

• Organitzar formació en matèriade càlcul de pressupostos i peri-tatges, així com de gestió bàsicad’administració en les relacions ta-llers/clients/perits/asseguradores.

• Coordinar amb el “Foro de laAutomoción” accions i línies d’ac-tuació per aconseguir el cobramentde les factures amb la màxima ra-pidesa.• Exigència del respecte al preu/hora.

Una altra conclusió extre-ta és que cal aconseguiruna disminució de pres-sió. L’excessiva pressióactual de les Companyiesrepercuteix negativamenten el rendiment intern deltaller. Sotmetre al perso-nal a una pressió excessi-va condiciona el seu propi

rendiment, ja que un excés deconcentració i pressió acabaprovocant estrès i angoixa. Enmolts casos és pràcticament im-possible d’aconseguir executarels treballs en els temps exigits.No cal oblidar que els baremssón el resultat d’estudis fets entallers propis de les companyies,equipats amb les últimes tecno-logies i en unes condicions de“laboratori”: tot a punt i a la per-fecció. L’empresa és viva, elsvehicles no tenen tots la mateixaantiguitat, no han estat sotme-sos al mateix ús i, per tant, el seuestat és variable. Això suposaque cada reparació s’iniciï enunes condicions distintes i quetot i ésser la mateixa reparaciós’executi amb processos de pre-paració i petites operacions dife-rents.

Si no es prenen mesures i aquestapressió continua creixent, es temper les conseqüències internes anivell de les persones.

Cal exigir i defensar elpreu/hora i una valoraciódels danys justa

Butlletí per a les empreses del sector de l´automoció i nàutica de la província de Girona

SumariLa Comissió de Planxacomença a treballar(portada)

El Distintiu de QualitatAmbiental (pàg. 2)

El sector es renova(pàg. 3)

El sector es distingeix(pàg. 4)

Entrevistes:Sr. Francesc Faura, presi-dent FECATRA (pàg. 6 i 7)

Sr. Manel Alcalà, ComissariInterncional de la Fia (pàg.8)

Nàutica. Estadístiques(pàg. 9)

Assessoria (pàg. 10 i 11)

Pistonades (pàg. 12)

Imp. Grafis&Sant Tel. 972 21 38 58Dip-Leg. GI-427/06

1

Consell EditorialPresident: Ernest Plana

Vicepresidents: Albert Alabau,Jack Juandó

Directora: Assumpció Brujats

Vocals: Joan Alcalà, Lluís M.Blanch, Joan Casas, AntoniCruz, Ramon Gascons, IsidreReixach

Edita: CORVEC/ Barcelona, 35, entl. A17002 GIRONATel. 972 21 08 92Fax 972 21 74 62laclau@corve.org

Impressió: Grafis&Sant

�

�

�

�

�

�

�

�

Butlletí núm. 6 i 7 2n trimestre - 2008

3030ANYSANYS

197

2 0 0 7

LA COMISSIÓ DE PLANXA I PINTURA EMETUN COMUNICAT COM A CONTINUACIÓ DE

LES ACCIONS INICIADES A LA REUNIÓDEL SETEMBRE PASSAT

L a C l a u - L a C l a u - L a C l a u - L a C l a u

EditorialMedi Ambient

2

UN RECORD PER...Com a mostra de solidaritat i compartint el dolor de la família i amics, desd’aquí expressem el nostre més sentit condol i un record pels que enshan deixat en aquests darrers mesos:

Esteve Blasco Donaire, titular de l’empresa del mateix nom, situada a Ripoll,dedicat a la reparació de planxa i pintura de vehicles.

Joaquim Ramon Comaplà, membre de la comissió negociadora del convenidel metall.

El passat 6 de febrer CORVE va organit-zar, amb la col·laboració de DEPLAN i elsuport del Departament de Medi Am-bient i Habitatge, una jornada informativasobre el Distintiu de Qualitat Ambiental.

L’associació ha fet una tasca molt im-portant de conscienciació a les empre-ses. Malgrat l’esforç que ha suposat lacorrecta gestió dels residus, els tallers,conscients de la importància de preser-var el medi ambient, estan disposats aadoptar mesures que van més enllà delcompliment de la normativa vigent.

Mostra d’això va l’elevat nombre d’as-sistents a la jornada.

El motiu va ser oferir als tallers informa-ció i ajuda i difondre el distintiu de qua-litat ambiental com una eina i elementper exhibir i mostrar als clients aquestesforç.

La jornada va ser presidida pel Sr. Salva-dor Samitier, cap del Servei de QualitatAmbiental del Departament de MediAmbient i Habitatge; el vicepresident del’associació, Sr. Joan Alcalà; el Sr. IsmaelLópez, en representació de DEPLAN; i elSr. Ramon Gascons, en representacióde Blanes Mòbil, que ja compta amb eldistintiu.

JORNADA SOBRE EL DISTINTIUDE QUALITAT AMBIENTAL

Benvolguts companys,

Ja portem un trimestre d’aquest nou any2008. Tal com van les coses, i vistes lesestadístiques, no podem adormir-nos i éshora de fer balanç, de repassar el rendi-ment, de valorar la nostra gestió. Hem deveure si els propòsits que vàrem fer aprincipis d’any es mantenen i rectificar i/ocorregir allò que no funcioni.

No obstant això, sigui quina sigui la valo-ració, n’hem d’extreure lectures positives:tot allò que sigui bo ens ha d’encoratjar acontinuar; allò que no hagi resultat tan béens ha de servir per millorar, hem d’analit-zar els errors per corregir-los. Sens dubteaixò servirà perquè l’any 2008 acabi millor.

Cal que no perdem l’empenta i manteniml’ànima d’empresari. Estic convençut que,per afrontar els nous reptes, hem de ges-tionar els nostres negocis amb decisió. Enshauríem de fer les següents preguntes:

• Comprovem els resultats de l’exerciciper determinar què els ha causat?

• Calculem el preu/hora que asseguri larendibilitat del taller sense haver de dependredel recanvi o altres fonts d’ingressos?

• Controlem adequadament la gestió deresidus? Analitzem el seu cost i compro-vem si la repercussió d’aquesta despesasobre el preu/hora suposa un augmentdesproporcionat? Hem estudiat la possi-bilitat de facturar aquest concepte a part a lafactura? Així el preu/hora no es veuria gravaten tanta quantia i conscienciaríem el client.

• Revisem la política econòmica de l’empre-sa: cobrem al comptat? Evitem riscos da-vant possibles incobrats? Per què financemles reparacions? Això ens obliga sovint amantenir pòlisses de crèdit que suposen unaltre càrrec important al compte de resultats.

• Defensem aferrissadament el nostrepreu/hora? Si fem algun descompte, hemcomprovat si el preu resultat és mínima-ment rendible?

No hem de badar. Estem obligats a fer queels nostres negocis siguin rendibles i a ferque l’any 2008 sigui ple d’èxit i satisfactori.

L a C l a u - L a C l a u - L a C l a u - L a C l a u

El sector es renova

3030ANYSANYS

197

2 0 0 7

NOVESINSTAL·LACIONS:

• AUTO TALLER TORROELLA SLTORROELLA DE MONTGRÍ

Any: 1990

Activitat: Reparació i venda de vehicles

Fundador: Josep M. Ventura Ventura

Trasllat: 2008

Marca: OPEL

• JOAN BASAGAÑA CASALSSANT ESTEVE D’EN BAS

Any: 1982

Activitat: Reparació de vehicles

Fundador: Joan Basagaña Casals

Trasllat: 2007

Marca: -

• LLUÍS BLANCH SAFORNELLS DE LA SELVA

Any: 1991

Activitat: Reparació i venda de vehicles

Fundador: Lluís M. Blanch Solé

Trasllat: 2007

Marca: HONDA

• JOMACAMP, S.L.FIGUERES

Any: 2007

Activitat: Reparació de vehicles

Fundador: Josep Ramió Viñals

Marca: -

L a C l a u - L a C l a u - L a C l a u - L a C l a u

IV PREMIS “CALIDAD Y SERVICIO EN LAPOSVENTA DE AUTOMOCIÓN”

4

L a C l a u - L a C l a u - L a C l a u - L a C l a u

El jurat dels IV Premis “Calidad y Servicio de la Posventa de Automoción” va emetre el veredicte el passat 17 de juliol i feupúblics els nom dels 50 millors tallers de tot l’estat espanyol.

Entre els nomenats, 2 són de les comarques gironines: AUTOTALLER ALCALA, de Girona, i GERMANS GALI, de Castellód’Empúries.

A CONTINUACIÓ DETALLEM ALGUNES DE LES ACTIVITATSREALITZADES PEL PRESIDENT, PELS MEMBRES DEL COMITÈI PER SECRETARIA.

GENER• Signatura revisió Taules Salarials Convenidel Metall.

• FECATRA. Reunió d’assemblea general.

• COMISSIÓ DE PLANXA. Reunió Anàlisisituació i debat accions.

FEBRER:• Comitè Executiu.

• Jornada distintiu de qualitat ambientalper a tallers de reparació de vehicles.

• ADIN. Junta Directiva (BCN).

• FOEG. Reunió de Secretaris.

• ADIN-CORVE. Reunió. Tema: Formació.

• Reunió SS.TT Educació. Ampliació delCicle Formatiu de Carrosseria. Implantaciódel CF de Nàutica.

MARÇ:• Assemblea FOEG.

• Reunió president Associació de Perits.

• Reunió Aenteg (Associació d’Empresesde Noves Tecnologies). Iniciativa Pimestic.

EL JURAT:

Armando Higueras, en representació deFrancesc Faura, president de CETRAA(Confederación Española de Talleres deReparación de Automóviles y Afines).

Ramón Marcos, president de Conepa(Federación Nacional de Empresarios Pro-fesionales de Automoción).

Juan Antonio Sánchez Torres, presidentde Ganvam.

Antonio López, membre del comitè exe-cutiu d’ANCERA (Asociación Nacional deComerciantes de Equipos, Recambios yAccesorios) i especialista en relacions ambel taller en l’esmentada associació.

Jesús Carcas Pascual, subdirector deCentro Zaragoza y responsable d’Investi-gació i Tecnologia Aplicada.

José Manuel García Conde, gerent adjuntde Cesvimap i responsable de l’Àrea d’En-ginyeria i Consultoria.

Luis Fernández,gerent d’ UNE Automóviles.

Luis Pérez, membre de la junta directivad’Afiba, Asociación de Fabricantes deEquipamiento de Taller.

Secretari amb dret a veu i vot: Raúl Gon-zález, director d’Autoprofesional.

QUÈ S’HA VALORAT:

Equipament tècnic adequat a la seva es-pecialitat, volum i entorn.

• Accions formatives adequades a la sevaespecialitat, volum i entorn.

• Accions de màrqueting i atenció al clientadequades a la seva especialitat, volum ientorn.

• Altres: Qualsevol característica o iniciati-va innovadora relacionada amb la qualitat,el medi ambient, el servei al client, la for-mació, la utilització de noves tecnologies,la modernització, la protecció laboral, elcompromís social o qualsevol altra aporta-ció de factors diferencials.

AGENDA DE L’ASSOCIACIÓ:ACTIVITAS I REUNIONS

El sector es distingeix

Amb l’experiència de molts

anys, Rigau Serrellers, especia-

listes en claus de tot tipus,

hem creatt una nova firma

dedicada especialment al món

de l’automòbil.

Especialistes en panys i claus devehicles: cotxes, motos ...

A Codi Girona

trobareu el

que necessiteu.

L a C l a u - L a C l a u - L a C l a u - L a C l a u

3030ANYSANYS

197

2 0 0 7

LA CAMBRA DE COMERÇ DISTINGEIX ESTABLIMENTSANTICS DE LA PROVÍNCIA DE GIRONA

Cada any, la Cambra de Comerç de Girona distingeixamb un reconeixement especial la trajectòria d’antiguitati continuïtat de les empreses de la seva demarcació.

És per això que anualment obre una convocatòria per al’atorgament de la distinció d’establiments antics, perquèles empreses presentin les seves candidatures.

El 2008 entre els 17 establiments, han estat distingidesamb aquest reconeixement 3 empreses del nostre sec-tor i afiliades:

TALLERS N. ROCA, SAAUTO RENARTENGAR

Felicitem aquestes empreses per aquesta distinció.

L a C l a u - L a C l a u - L a C l a u - L a C l a u

L’entrevista

FRANCESC FAURA, PRESIDENT DE FECATRA

6

SR. FRANCESC FAURA I CANO

• Empresari de Tallers Faura, SL,empresa que fundà el seu parel’any 1955 i que va regentar desdel 1965, actualment amb lacol·laboració dels seus germans ifills.

• 1975-1976. Fou soci i fundadoramb altres companys empresarisde la Unió Patronal Metal·lúrgicade l’Hospitalet, ocupant la secre-taria general de la Junta Directiva enel primer mandat i els dos següents.

• Durant els anys 1991-1995 fouregidor de l’ajuntament de l’Hos-pitalet, dedicant-se a la promocióeconòmica i al sector empresarialde la ciutat. La seva inquietud pelfutur de l’ofici el dugué a prepararamb els seus companys del con-sistori un projecte que avui ja ésuna realitat consolidada: el Centrede Formació d’Automoció dedicata la formació ocupacional, projec-te en què el Gremi de Tallers ha

estat present com un col·labora-dor en primera línia i ha gauditd’un protagonisme especial alcostat de les autoritats. L’objectiuprioritari del centre és formar futursprofessionals i participar en el reci-clatge dels professionals en actiu.

• 1996. Deixà el seu compromíspolític com a regidor i es dedicà, apetició de l’alcalde de l’Hospitalet,a potenciar el Centre de Formació iconstituí un Consell Assessor delcentre de què el Gremi és membrenat i és present a totes les reunions.

• Actualment és el president delGremi Provincial de Tallers deBarcelona, de la Federació Cata-lana de Tallers (FECATRA) i de laConfederació Espanyola de Tallersde Reparació i afins (CETRAA).

Sr. Faura, abans de començarpermeti’ns que el felicitem perla seva recent reelecció com apresident de la CETRAA.

1.- A un associat que no conegui la CE-TRAA o FECATRA, com les hi definiria?

Són unes associacions que sols defen-sen la rendibilitat del compte d’explo-tació del negoci del manteniment i lareparació dels vehicles, perquè estanformades per socis que es dediquen aaquesta activitat.

2.- En aquesta nova legislatura alcapdavant de la Confederació, quinés el seu objectiu i quins són els seusprojectes immediats?

L’objectiu principal és ajudar el taller aadaptar-se als canvis de la modernitatque ens ve imposada en la nostra fei-na, que recordem que és la d’un sectorauxiliar de l’automòbil. Aspectes delcas són: la millor capacitat tècnica, in-closa la informàtica, i la millor organit-zació de caire empresarial dels nostresnegocis.

3.- Què creu que mou o hauria demoure actualment a un empresari aintegrar-se a un gremi o associació?

Per un empresari la raó de participar ésque una associació professional és l’únicsistema d’organització que el pot ajudara defensar els seus interessos, i mésquan es tracta de negocis petits. En con-cret l’hauria de moure el fet que en unaassociació pot trobar millors serveis tèc-nics, més especialitzats i més barats, perals seus problemes individuals del taller.

4.- El Sector ha patit en els darrersanys un munt d’impactes legislatiusque han suposat una desestabilitza-ció a moltes empreses. La tendènciaa la globalització també ha estat unaltre impacte important. Creu que elfutur del petit empresari podria estaren joc?

El futur de l’empresari està sempre enjoc si no té capacitat d’adaptar-se alstemps; sempre hi haurà tallers de repa-ració de vehicles, però a Espanya hi hatendència a la seva reducció.

5.- El fracàs empresarial, una em-presa que tanca... Quins motiusduen a aquesta decisió? Manca deformació empresarial? Un procés desuccessió mal gestionat? Pèrdua de

L a C l a u - L a C l a u - L a C l a u - L a C l a u

3030ANYSANYS

197

2 0 0 7

competència i lloc en el teixit em-presarial? Què n’opina?

Són molts els motius d’un tancament, totsels que diu són ben certs, i n’hi ha més,però avui dia entenc que en general és con-seqüència del fet que la demanda del mer-cat no cobreix tota l’oferta que fem els tallers.

6.- Vostè, com a president de CE-TRAA, deu copsar molt més de proples diferències entre les comunitatsautònomes des del punt de vista derestriccions i pressions legals. Cata-lunya està realment en una situacióde greuge comparatiu envers la res-ta? Pot la Confederació o la FederacióCatalana intervenir per homogeneïtzarles exigències?

No penso que els tallers de Catalunyatinguin un greuge comparatiu. Pot serque tinguem menys ajuts que en algu-nes altres comunitats autònomes, entemes d’inversió, formació, etc., peròla pressió legal és molt semblant, fins itot aplicada més raonablement que enalguna altra.Les diferències tenen força a veure ambel grau d’industrialització entre comuni-tats.

7.- La manca de mà d’obra especialit-zada és un problema important en elnostre sector. Quines solucions veupossibles a curt termini?

La reforma de la formació professio-nal, introduint més les pràctiques,sobretot en àrees com la xapa i la pin-tura, amb més participació de TOTESles empreses i, en especial, de lesassociacions de tallers, sense oblidarmes col·laboració dels constructors

d’automòbils i els fabricants de recan-vis, i equipaments per tenir al dia elsprofessors i l’alumnat.

8.- La Formació és un altre dels ele-ments que ens preocupa com aassociació. Manca formació per alsnostres treballadors. Per què és tancomplicat recuperar l’aportació dela formació que fan els treballadors iempreses? Creu que l’actual siste-ma de la formació contínua seria mi-llorable?

La formació contínua es paga amb fonspúblics i hi ha d’haver un control del quees fa amb aquests diners que són de tots;si tan sols poguéssim recuperar el que untaller petit paga a l’any per aquest con-cepte no hi podria haver gaire formació.

La formació contínua és millorable en lamateixa mesura que millori l’actitud del’empresari per formar-se a si mateix, ique puguem motivar el nostre personal.Les associacions poden fer molt organit-zant sistemes de formació més adequats(cursets més curts, etc.) però la base detot depèn de la conscienciació del mateixempresari.

9. Un altre tema que interessa moltals tallers i n’estan molt sensibilitzatsés la seva relació amb les compan-yies d’assegurances. Què els diriacom a president de CETRAA i mem-bre del Foro de la Reparación?

El taller ha de tenir present que no térelació directa amb l’asseguradora, per-què qui la té és l’usuari; per això el Foro dela reparación ha pres com a objectiu, i caldir que ha estat a proposta de CETRAA, lacol·laboració amb l’usuari a qui hem dedonar el millor servei, començant per lainformació dels seus drets, i així hem edi-tat el Decàleg de Drets que exposem enels tallers i els fulletons per distribuir alsclients, que són els únics que poden de-fensar el seu dret a què la companyia pa-gui les indemnitzacions adients per poderreparar el vehicle amb la qualitat que li cal.

Com que les asseguradores no volenparlar del tema amb l’associació, i prefe-reixen parlar individualment amb el talleraprofitant la seva superioritat, el diàlegamb elles no és possible en el tema desinistres (només hi ha hagut una excep-ció positiva parcialment amb Mapfre),per això decidim ajudar directament elclient a conservar el seu patrimoni, i ellens ajudarà a mantenir la qualitat delnostre servei.

10. Per últim, doni’ns un consell.

El millor consell que puc donar a un ta-ller membre de CORVE és que llegeixila informació que li passa la seva asso-ciació, amb una bona informació es potprendre una bona decisió i hem d’evitarequivocacions sempre que es pugui.

La base per a formació parteixde la conscienciació del propiempresari

Amb una bona informació espot prendre una bona decisió

INSPECCIONS D’INDÚSTRIA:En relació a les inspeccions d’Indústria per detectar elcompliment dels tallers, us recordem a trets generals elspunts que són comprovats:

• Que la Inscripció al Registre d’Empreses Industrials deCatalunya estigui vigent: nom de l’empresa, adreça de lesinstal·lacions…

• Que es disposi d’un responsable tècnic que ostenta el títolFPII, equivalent o superior, o en el seu defecte, del certificatde responable tècnic emès per Indústria.

• Que tingui exhibides en un lloc visible des de l’exterior: la PlacaDistintiu de Taller, degudament troquel·lada amb les branquesexercides i autoritzades, el número de registre i autenticadapels Serveis d’Indústria; i l’horari de prestació de serveis.

• Que tigui exhibit a l’interior del taller i visible per l’usuari: elcartell de Drets de l’Usuari i el cartell de preu d’hora i serveis.

• Disposar del text del Decret i fulls de reclamacions.

• Tenir el compressor legalitzat i al corrent de revisió.

L a C l a u - L a C l a u - L a C l a u - L a C l a u

8

EL PRIMER CATALÀ I ESPANYOL NOMENATCOMISSARI INTERNACIONAL DE LA FIA

Manel Alcalà Quiñones, 46 anys, natural delbarri de Germans Sàbat de Girona. Als 14anys es va introduir en el món de l'automò-bil. Va començar d'aprenent en un taller delbarri. Des d'ençà, ha compaginat la sevaformació professional acadèmica amb eltreball i va passar per diferents empresesde Girona fins que, l'any 1985, va muntar laseva pròpia empresa juntament amb el seugermà, Joan, i l'any 1990 es va constituir enSocietat Limitada.

Va introduir-se en el món de la competiciótambé de ben jove. Va tenir la sort de treba-llar en un taller vinculat a les carreres i rallisautomobilístics, col·laborant en el serveitècnic dels vehicles. Ja no va deixar mai elcontacte i, a mesura que la seva carreraprofessional avançava, augmentava tambéla seva passió per la competició i les novestecnologies, fins que va ser comissari decompeticions locals, autonòmiques i esta-tals. Recentment la F.I.A., Federació Inter-nacional d'Automobilisme, li va proposard'ésser Comissari Tècnic Internacional peraquesta entitat, càrrec que acceptà i os-tenta des del mes de març del 2008

Abans de començar, moltes felicitats, Sr.Alcalà.

1.- Què l'ha dut a acceptar aquest càrrec?

Sempre he tingut interès per l'alta compe-tició, és una magnífica oportunitat poderestar al costat dels grans fabricants: Ferra-ri, Aston-Martin, Maserati, Lotus, Jaguar,Corvett,. Dodge, Ford ... I, és clar, una sa-tisfacció personal.

2.- Exactament, què suposa i en quèconsisteix?

El meu treball fonamentalment consisteixen verificar els elements de seguretat delvehicle, els elements electrònics, aerodi-

nàmics i carrosseria, en definitiva, que tots'ajusti a les característiques conforme elvehicle ha estat homologat per a competiren una cursa.

3.- Com va començar la relació amb laF.I.A.?

Realment va ser una sorpresa, he estat 6anys a la Federació Espanyola, he parti-cipat en diferents campionats, en algunscom a màxim responsable, organitzantl'equip de comissaris, com " La Baja Ara-gón", campionat d'Espanya de GTs, etc.Si bé és cert que l'últim any vaig agafarun "any sabàtic". Suposo que ha estat latrajectòria dins de la Federació Espanyola,l'experiència adquirida. No oblidaré la tru-cada rebuda al meu taller des de Suïssaque em va proposar participar com acomissari de la FIA. Em va sorprendre espe-cialment que coneguessin que haviaestat verificant a Itàlia el motor Ferrari F430 GT, no va ser una feina gens fàcil ja quesuposa discutir amb l'equip d'enginyersles característiques del motor.

4.- Quin paper té un comissari tècnicdins de la competició?

El paper del comissari és vetllar perquètots els equips que competeixen com-pleixin amb la normativa conforme s'hahomologat el vehicle i el campionat enquè participen, ja sigui tècnic o dels ele-ments de seguretat.

5.- Vostè que veu vehicles d'alta com-petició i de tecnologia avançada, creuque el vehicle de consum està a anysllum encara?

No es pot comparar. Utilitzen tecnolo-gies molt més sofisticades, materialsaeroespacials, impensables d'instal·laren un vehicle de consum per diversosmotius: costos, sistemes hidràulics moltcomplexes, etc.

6.- Què opina de la penetració i accep-tació dels usuaris dels vehicles híbridso que funcionen amb energies alterna-tives.

Veig en un futur proper l'ús de forma ha-bitual dels cotxes híbrids. Ara per ara éscomplicat un canvi rotund, hi ha moltsinteressos implicats. Però els fabricantssón conscients dels canvis i normati-ves mediambientals. La Fórmula 1 ja hacomençat a treballar en aquest camp.

7.- Creu que això serà factible i apli-cable a l'alta competició?

Fa anys la Fórmula 1 va limitar l'ús decombustible amb el propòsit de reduir elconsum. En un equip d'alta competiciótreballen enginyers procedents de laNASA, aeronàutics, químics, físics, a partdels mecànics. Existeixen comunicats dela F.I.A. en el sentit que aviat canviaran elsreglaments tècnics i s'hauran de buscaraltres solucions tecnològiques de propul-sions mecàniques, recuperació d'ener-gies, així com la incorporació de materialsreciclables.

8.- Com veu el futur del sector? Quinarevolució ens espera, tecnològicamentparlant?

El futur ja fa uns anys que va començar,la implantació de les anomenades novestecnologies ja no sorprèn a ningú. Feruna diagnosis d'avaria o simplementprogramar la propera revisió a travésd'un sistema informàtic ja és present. Elcanvi tecnològic vindrà amb els nousmotors que funcionaran amb energiarenovable.

9.- Què aconsella al professional d'avui?

El professional ha de ser conscient queallò que deien futur ja és present, per laqual cosa s'ha d'adaptar a aquests can-vis que s'han produït. Avui en dia difícil-ment es repara un vehicle en carretera,és necessari un diagnòstic, l'ús de siste-mes complexes necessita un temps iuna preparació. És cert que cada dia elsvehicles allarguen el període de mante-niment i que no tenen tantes avaries,però quan aquest vehicle arriba al tallernecessita un temps per poder tornar a lacarretera amb la mateixa seguretat iconfiança. I perquè això sigui així s'ha decontinuar invertint en maquinària i for-mació, i s'ha d'explicar amb rigorositat alclient el manteniment del vehicle.

10.- I, per acabar, qui guanyarà el cam-pionat de la Fórmula 1?

La pregunta és fàcil de contestar, per lameva experiència a principi de temporada,quan veus com treballen els equips, elsmitjans, el rigor, la seguretat i, molt im-portant, com cuiden els detalls, aquestsseran els guanyadors, penso que és unafeina d'equip.

Socis privilegiats

MATRICULACIONS 2007Cal destacar que el Registre de

Bucs de la Direcció General de la Mari-na Mercant no ha considerat com amatriculacions ni les rematriculacionsni els canvis de llista.

És per això que, juntament amb ellleuger estancament de les vendes dela passada temporada, aparentmentresulta un retrocés del mercat que sesituaria en un 16%.

No obstant això, en opinió d’ADIN,és molt menor del que reflecteixen lesdades i l’estimació real es calcula enun 6%.

Analitzant les dades per segmentsd’eslora, podem dir que en les vendesper eslores s’ha produït una estabilitat,excepte en les mitjanes (7,5 i 12 md’eslora), que han notat un descensmés significatiu.

Pel que fa a les MOTOS AQUÀTI-QUES, l’evolució de les matricula-cions ha estat molt positiva, atès quel’increment ha estat del 16%. Tambéha estat especialment important enles matriculacions en llista 6ª amb unincrement del 61%

MATRICULACIONS EMBARCACIONS 2007

MATRICULACIONS MOTOS NÀUTIQUES 2007

3030ANYSANYS

197

2 0 0 7

L a C l a u - L a C l a u - L a C l a u - L a C l a u

Nàutica

L a C l a u - L a C l a u - L a C l a u - L a C l a u

10

Assessoria

QUÈ ÉS I QUÈ NO ÉS RECANVI ORIGINAL?

El recanvi original de l’automòbil moumolts diners i força publicitat. Això faque, moltes vegades, apareguin in-formacions sobre el tema que podenconfondre a qui no és un expert enles normes o lleis que hi ha al mercat.

Es parla de recanvi original, recanvioriginal de marca, recanvi pirata, recan-vi nou, usat, reciclat, reconstruït.... Esparla de tants tipus de recanvis que ésmolt possible que faci falta fer algunesprecisions.

La categoria del recanvi es defineix pera tota Europa al Reglament 1400/2002sobre la Distribució d’Automòbils. Elsrecanvis es classifiquen en:

RECANVIS ORIGINALS:

Un tipus de recanvis originals con-forme les peces fabricades pel propifabricant de vehicles.

A aquests recanvis originals de marca,se’ls apliquen les següents normes:

• El fabricant de vehicles pot exigirque els seus tallers autoritzats utilitzinaquesta categoria de recanvis per ales reparacions realitzades sota garan-tia, els serveis de postvenda gratuïts iles operacions de “crida a revisió delsvehicles”.

• El fabricant no pot limitar el dret delsseus distribuïdors a revendre aquestacategoria de recanvis, de forma acti-va o passiva, segons el cas, a tallersindependents que els utilitzin per a lareparació i manteniment de vehicles amotor.

L’altre tipus de “recanvis originals”són aquelles peces subministradespel fabricant de recanvis al fabricantde vehicles, que també ven a altresdistribuïdors.

El fabricant del recanvi el ven per serinstal·lat en primer equip (al vehicle)però el ven també al distribuïdor de lamarca i al mercat lliure.

RECANVIS EQUIVALENTS:

I finalment, un altre tipus de “recanvisoriginals” el conformen tots aquestsrecanvis que no es venen ni subminis-tren al fabricant de vehicles en qüestióperò que, no obstant això, es fabri-quen d’acord amb les especificacionsi normes de producció establertes pelfabricant dels vehicles.

El fabricant de recanvis subministraaquestes peces a distribuïdors de

recanvis independents o bé directa-ment als tallers.

Aquests recanvis també poden anome-nar-se originals si el seu propi fabricantpot certificar que són de la mateixa qua-litat que el component homòleg originaldel vehicle.

Correspon sempre al fabricant del re-canvi estendre el certificat, és a dir, nonomés quan es ven la peça (dins la caixao envàs), sinó també posteriorment, perexemple quan el client al·lega que lapeça és defectuosa.

Hem d’estar alerta i no confon-dre la certificació que pot fer elfabricant d’un producte amb lacertificació que faci algú que noés el mateix fabricant, ja que enla certificació és el mateix fab-ricant que es responsabilitza decom s’ha fabricat el producte.

La resta de recanvis no es podenanomenar originals.

En aquest cas, podem citar comexemple aquelles que certificaCentro de Zaragoza com acciócomercial, però que no acreditenuna pública qualitat contrastable,ja que no sap quines exigènciestècniques ha de demostrar.

NO ENS HEM DECONFONDRE

Des de l‘1 de gener és obligat sotmetre els aparells de medició de gasos dels vehicles equipats amb motor gasolina iels de motor dièsel a un control metrològic periòdic.

Aquest control és anual i, en el supòsit que l’aparell sigui sotmès a una reparació que suposi trencar els precintes,s’haurà de sotmetre a control, encara que no hagi passat l’any. En aquest cas, la nova revisió serà passat un any del’últim control hagut a conseqüència de la reparació. Aquest control i verificació el faran laboratoris acreditats a aquestsefectes. A la pàgina web podeu consultar en la circular informativa número 11/08, de març de 2008, una relació d’entitatsacreditades.

CONTROL METEOROLÒGIC, EQUIPS DE MEDICIÓ DE GASOS

APARELL DE DIAGNOSIS MOTOS. Marca TEXA, model AXONE 2000 BIKES. Antiguitat: 1 any. Accessoris: Tots elscables per a diferents models de motos. S’inclouen també les actualitzacions per a l’any 2008. Preu: 2900 euros.Raó: Sr. Joan, tel.: 696662815.

BORSA D’EQUIPAMENTS I MAQUINÀRIA:

L a C l a u - L a C l a u - L a C l a u - L a C l a u

3030ANYSANYS

197

2 0 0 7

CONSELLS I BONES PRÀCTIQUESPER ALS TALLERS

1. Feu signar el resguard de dipòsit encarregant la con-fecció de pressupost o la renúncia a pressupost previ il’autorització de reparació.

2. No comenceu a reparar si no teniu l’autorització perreparar i concretades les condicions de la reparació ique constin degudament al full d’encàrrec.

3. Si cal instal·lar peces velles, cal que obtingueu l’autorit-zació per escrit i recordeu, però, que acceptar muntar-lesimplica necessàriament que considereu que estan enbon estat i ofereixen suficient garantia.

4. Si el client vol aportar peces, podeu no garantir-les. Arabé, en cap cas, les peces aportades afectaran la segure-tat vial ni estaran prohibides pel Codi de Circulació.

5. En cas que accepteu muntar peces aportades pelclient que reuneixin les condicions anteriors, caldràfer-ho constar a l’autorització de reparació i a la fac-tura, als efectes corresponents de no donar garantia.

6. Recordeu que cal indicar a l’OR i a la factura les condi-cions de la garantia de les peces sotmeses a desgast ode 2a mà.

7. Recordeu que no es pot muntar cap peça o element queno estigui permès pel Codi de Circulació, inclús en elcas que el client us ho hagi AUTORITZAT expressament

per escrit declarant que us eximeix de responsabilitat. Eltaller com a professional no pot instal·lar peces orealitzar feines que sap que estan prohibides.

8. Si el client sol·licita pressupost, el taller li pot cobrar lafeina de fer-lo, sempre que li hagi comunicant prèvia-ment aquest cost al full d’encàrrec de pressupost,sempre que no encarregui la reparació al mateix taller.

9. El taller pot exercir el dret de cobrar al comptat i no téobligació d’acceptar cap altra forma de pagament. Enconseqüència, i d’acord amb el que preveu l’article1600 del codi civil, podrà exercir el dret de retenció.

10. Teniu dret a cobrar en concepte d’estada pels vehiclesdipositats i no retirats, a partir del 3r dia de no haverestat retirat, sempre que estigui dipositat dins elslocals i sota la custòdia del taller, si compleix lessegüents condicions:

• Que hagi fet el pressupost i se li hagi comunicat alclient de forma fefaent que el pressupost està fet ique se li cobrarà aquest concepte si no retira elvehicle o encarrega la reparació.

• Que s’hagi fet la reparació i se li hagi comunicat alclient de forma fefaent que el vehicle està reparat i quese li cobrarà aquest concepte si no retira el vehicle.

TITULARS DE NOTÍCIES APAREGUDES:

� ELS CONCESSIONARIS TRIGUEN MÉS A VEN-DRE UN COTXE. TRIGUEN UNA MITJANA DE 80DIES, 25 DIES MÉS QUE L’ANY 2007.

� LA JUNTA ARBITRAL (MADRID) DÓNA LA RAÓA UN TALLER EN UNA RECLAMACIÓ EN QUÈEL CLIENT DEMANAVA UNA REDUCCIÓ DEPREU ARGUMENTANT QUE NO ÉS EL MATEIXREOMPLIR QUE CANVIAR TOT L’OLI DE LACAIXA DE CANVIS.

� DETINGUT PER EMPORTAR-SE EL COTXE DELTALLER SENSE ABONAR LA FACTURA.

� DETINGUT UN MECÀNIC PER CIRCULAR AMB ELVEHICLE DEL CLIENT I LA MATRÍCULA TAPADAPER EVITAR RADARS.

� ELS DISTRIBUÏDORS DE RECANVIS DENUN-CIEN AXA PER OBLIGAR ELS TALLERS ACOMPRAR A DETERMINATS PROVEÏDORS.

� LES COMPANYIES DESESTIMEN EL 70% DE LESRECLAMACIONS PER CONSIDERAR-LES FRAU-DULENTES.

� LES VENDES DE VEHICLES AMB GASOLINARETALLEN DOS PUNTS DE QUOTA ALS DIÈSEL.

� AL MAIG LA CE PUBLICARÀ UN INFORME D’AVA-LUACIÓ, CLAU PER DECIDIR EL FUTUR DE LAVENDA I POSTVENDA DE VEHICLES.

� EL 60% DELS VISITANTS A WEBS DE CONCES-SIONAIRS CONCRETA LA SEVA COMPRA EN 30DIES.

� LES MATRICULACIONS D’EMBARCACIONSCAUEN UN 4,3% A ESPANYA EL 2007.

Això és un recull de les notícies que podeu llegir a lapàgina web i consultar - www.corve.org

Si encara no ho heu fet, truqueu a l’associació idemaneu les vostres claus d’accés per accedir

a aquesta i MÉS informacions

Des d’aquest número dedicarem un petitespai a la història de l’automòbil. Comen-çarem per un clàssic, la Hispano Suiza.Fascicle 21905 � Aquest any s’emeten 250.000pessetes restants del Capital Social. Essigna el primer contracte de cessió de tec-nologia amb la “Societé d’Automobiles àGenève” per a la fabricació d’”Hispanos”en tot el territori suís.El 20 de gener se’n va entregar el primer del

tipus “acorazado” sitema Bitkitg, de 20 Cv,amb motor de 4 cilindres de 100x120 que,oficialment cronometrat, va assolir una velo-citat de 87 km/h en planer i 50 a la pujada deLa Rabassada.1906 � S’adquireix el terreny de “La Sa-grera” per a la instal·lació de la fàbrica ambuna superfície de 750.000 pams.Es participa per primera vegada al Saló del’Automòbil Club de França, a París.Es fabriquen els models de 20 Cv, de 120Cv x 120 i 40 Cv, de 130x130, capaços pera una velocitat màxima en planura de 100km/h, completament equipats.

Font: www.la-hispano-suiza.com

En el Rally de Montecarlo de 1966, elsMini Cooper que varen ocupar els tresprimers llocs varen ser desqualificatsperquè els seus fars davanters nocomplien amb el reglament.

En els primers anys de l’automòbil esva crear, a França, la “Lliga contral’automobilisme”, i als Estats Units, lasocietat “Enemics de les MàquinesMortals”.

Aquesta societat nord-americana vapassar entre diverses personalitats unmissatge que deia: “No construeixi,no vengui, financi indústries destina-des a produir més màquines de mort iaccidents. D’aquesta manera, serviràa la causa de la humanitat i als seuspropis interessos”.

Porsche és l’únic fabricant alemany decotxes en sèrie amb un logotip on esmostra el nom de la marca.

L a C l a u - L a C l a u - L a C l a u - L a C l a u

Pistonades

SABIES QUE...

12

R

®

- -

1532

8

HISTÒRIA D’UNCLÀSSIC

BREUS• L’IPC EN EL 2008. DADES EXTRES DE L’INE.

ÍNDEX IPC Gener Febrer MarçAutomòbils 0,7 0,3 0,4Altres vehicles 0,1 2,3 2,4Recanvis i accessoris 0,8 0,9 1,5Serveis de manteniment i reparacions 1,4 2,3 3,1Altres serveis relacionats amb vehicles 1,6 1,8 2,3Assegurances d’automòbil 0,1 1,3 1,5

• NOU IMPOST DE MATRICULACIÓEl Govern estableix un escalat per a l’aplicació de l’impost sobre determinats mitjansde transport en funció de les seves emissions de CO2.

• PRESENTACIÓ TELEMÀTICA IMPOST TRANSMISSIONSLa FECAVEM va arribar a un acord amb Economia i Finances perquè els associatspuguin fer la presentació de l’impost de transmissions en nom de tercers.

• CONVENI METALLAmb data 15 de gener es va signar la revisió salarial del conveni del metall per a l’any2008. L’augment sobre les taules del 2007 ha estat en total del 5% (diferencial IPC2007+ IPC previst + 0,8)

CF DE NÀUTICA: una realitat al setembreEl dia 1 d’abril de 2008, la Cambra de Comerç de Sant Feliu ens vaconvocar a la presentació de la implantació del Cicle Formatiu deGrau Mitjà de Nàutica que es farà en aquest municipi, gràcies a laimplicació de l’ajuntament de Sant Feliu i a la insistència delsrepresentants del sector. Recordeu que, fa més d’un any, el Diari

de Girona publicava la nostra reivindicació a Educació, atès queun sector tan important a les vostres comarques no disposava decentres de formació en l’especialitat que permetés dotar el sectorde persones amb els coneixements tècnics necessaris, tenint encompte la preocupant mancança esdevinguda en els darrers anys.

Ara pots localitzar molt fàcilmentqualsevol document o imprès ala pàgina web. Hem introduït uncercador perquè trobeu fàcil-ment qualsevol document que usinteressi.

www.corve.cat