del 13 de juliol al 15 de setembre de 2012

Música i patrimoni

quan iniciaven el nostre cicle dedicat a la música i el patrimoni Sons del Temps i ja anem per la cinquena edició.

El cicle va néixer amb dos propòsits, volíem posar en valor el llegat musical relacionant-lo amb el nostre patrimoni arquitectònic. Aquest propòsit ens ha fet redescobrir espais patrimonials de la ciutat i un patrimoni musical preciós. El segon propòsit, mostrar els elements patrimonials escampats pels diferents racons de la ciutat, pretén fer arribar la música a tot el territori. Aquest propòsit és de llarg recorregut. Anem sumant amants de la musica seguidors del cicle i volem seguir caminant per aquest camí, fent evolucionar el cicle, incorporant nous públics, mantenint l’oferta musical de la ciutat també a l’estiu.

Com cada any seguim descobrint nous espais patrimonials i nous repertoris interpretats per grans artistes de casa nostra i de fora. Enguany el concert inaugural es farà al Foyer o sala de convencions del Teatre Principal, el qual, després de la seva rehabilitació encara conserva el seu regust modernista, molt adient per embolcallar l’espectacle La Pajarera, que ens portarà a l’ambient del cabaret català d’inicis del segle XX de la mà d’una de les nostres sopranos més versàtils i internacionals: Maria Hinojosa. L’altre espai, nou pel cicle, és l’església del Monestir de Sant Llorenç del Munt, un dels indrets naturals i paisatgístics més ben conservats de les rodalies, tot un emblema per la nostra ciutat. Un espai patrimonial sempre present que ens permetrà fixar-nos en el gran valor de l’espai natural que corona, sempre omnipresent, el nostre paisatge. Som molt conscients que es tracta d’un repte convocar aquest concert a un espai tan allunyat del nucli urbà, però pensem que l’esforç pot quedar compensat en sentir en aquest marc incomparable el concert que ens presentaran dos magnífics intèrprets: la soprano Marta Rodrigo i el llaütista Andreas Martin.

Un any més podrem gaudir al pati del Gran Casino del gran nivell artístic de l’Orquestra de Cambra Terrassa 48, sense cap mena de dubte una de les millors formacions orquestrals del nostre país.

Vuit concerts a vuit espais. Vuit nits d’estiu per nodrir les emocions, asserenar cos i ment, alimentant la imaginació, el pensament, l’esperit. Vuit experiències que, esperem, esdevinguin enriquidores gaudint del saber fer de compositors i intèrprets d’aquí i d’allà, d’ara i d’abans amb la voluntat d’esdevenir més propers.

Gaudiu d’aquesta cinquena edició d’un cicle tendre que es va obrint pas en l’espai cultural terrassenc i català.

Amadeu Aguado i MorenoRegidor de Cultura

Sembla que va ser ahir

La Pajarera"La Pajarera", un espectacle musical amb format de cabaret de Lluïsa Cunillé i Xavier Albertí. A partir de la recerca de materials històrics del Paral·lel i mitjançant l’actuació d'una cantant- actriu i dos músics, es proposa un recorregut per la història de les varietats i el cafè concert des dels seus inicis, a finals del segle XIX, fins als anys 30, quan començà la seva decadència.

L’estrena d’aquest espectable va ser al Teatre Lliure i la seva reposició a la Sala Muntaner.

............................................................................................................................

.....................................................................

El Teatre Principal es va inaugurar el 27 de novembre de 1857 tot i que al 1911 va tenir una important reforma que va incloure importants elements modernistes, segons el gust de l’època, alguns dels quals han perdurat fins l’actualitat. Dels element originals de l’edifici és destacable la façana dividida en tres registres amb escultures de Pau Gargallo, coronada per una cúpula. També destaquen els elements escultòrics de caire vegetal aplicats a les columnes, els mosaics, els vitralls i les guixeries profusament decorades amb garlandes formades per branques, roses i d’altres elements fitomòrfics. El Foyer o sala de convencions del teatre, on es realitzarà el concert d’aquest any, conserva les guixeries originals amb motius vegetals (cítrics) a conjunt amb la decoració dels vitralls. Tanmateix la decoració de la resta de l’edifici es repeteix en els capitells, arcuacions i les línies d’imposta dels elements arquitectònics de la sala.

14de julioldissabte

21h

FOYER DEL TEATRE PRINCIPAL

PRESENTACIÓ DEL CICLEExposició de partitures del segle XVIII al XIX, mostra bibliogràfica i instruments. Del 9 al 19 de juliol

13 de juliol, a les 18h,a la Biblioteca Central de Terrassa

P3

•Pl. Maragall, 2

María Hinojosa Montenegro, sopranoFrancesco Colletti, violí

Dani Espasa, pianoLluïsa Cunillé i Xavier Albertí,direcció escènica i dramaturgia

Amb la participació de Jordi Reguant i Santi Figueras

•Passeig de les Lletres, 1

Màrius Torres, metge, poeta, melòman...és considerat com un dels nostres grans poetes del segle XX. Va tenir una vida curta marcada per la tuberculosi. Va ser ingressat en un sanatori als 25 anys, on el dia a dia li permetia cultivar les seves aficions: llegir, escriure, tocar el piano i passejar. És en aquest període on l'escriptura passa a ocupar el primer pla de la seva vida fins a definir-se com “un metge que fa versos”.Escriu Jordi Pàmies “...Màrius Torres fou un gran enamorat de la música. Si llegim amb atenció la seva obra, conclourem que la música li serví de consol en els monòtons dies del sanatori; trobà en ella, sens dubte, el plaer estètic més pur...”En els seus noranta-sis poemes publicats trobem referències explícites a compositors com Corelli, Mozart, Couperin o Haendel, instruments com el violí, el violoncel, el clavecí o el llaüt. També és habitual trobar referències al fet musical i el seu lligam amb l'ésser humà.Els sons del violí i el violoncel i la música d’alguns dels seus compositors preferits seran l’embolcall perfecte per sentir algunes de les seves poesies immortals.

............................................................................................................................

El convent va ser inaugurat el 19 de març de 1901 amb la finalitat que les Germanes de Sant Josep poguessin acollir als malalts sense recursos de la ciutat. La façana de l'edifici de paredat comú amb filades de totxana vermella, es manté en la línia de les construccions de Muncunill d'aquesta època, tot i que és més austera.L'única decoració de la façana són petites finestres geminades en forma d'arc realçat, que disminueixen de dimensió a mesura que augmenten d'alçària amb brancals de totxana vermella. L'església va ser construïda l'any 1907 tot i que el projecte és de la mateixa data que el convent. Al seu interior el que més crida l'atenció són les voltes parabòliques, un signe de modernitat del seu temps que per aquells dies ja formava part del repertori habitual de Muncunill.

27de juliol

divendres

20:30hCAPELLA DEL CONVENT DE LES LES JOSEFINES

Música en la poesia de Màrius Torres

Arcattia Collage, intèrprets:Núria Padrós, violoncel / Quim Térmens: violí / Ariadna Ventura: rapsoda

............................................................................................................................

Hi col·labora: Residència i Comunitat de Religioses de San José

Duos de Haendel, Corelli, Couperin, Mozart, Beethoven... amb la lectura de poemes de Màrius Torres

Programa

P4

•Concili Egarenc, 22

Stilus FantasticusEl Stylus Phantasticus és un estil musical del barroc alemany. Sota la influència de la música per a teclat italiana de Frescobaldi i Claudio Merulo, alguns organistes del segle XVII, especialment Johann Jakob Froberger (deixeble de Frescobaldi) adoptarà un toc que es caracteritza pel virtuosisme, la invenció i la improvisació sense un fil melòdic.Johann Mattheson perfecciona aquesta definició l’any 1793: "En aquest estil, la forma de compondre, de cantar i de tocar és la més lliure, la de menys restricció imaginada. Es descobreix primer una idea i després una altra, sense estar lligades per les paraules o per una melodia, tan sols per l’harmonia, per a que el cantant o el músic puguin mostrar la seva habilitat.(...) Tot està pensat per a que sigui plaent i, al mateix temps, sorprenent.”

Es tracta de l’edifici que, dins del complex conjunt episcopal egarenc, estava destinat al culte quotidià de la comunitat de fidels que des d’antic i fins als nostres dies ha viscut al seu entorn. L’església de Sant Pere que avui veiem és un edifici romànic, del segle XII, en el qual s’han conservat alguns murs i elements de la construcció original del segle VI. L’accés a l’església es fa per una portada romànica disposada a la façana sud i envoltada per quatre arcs pràcticament sense decoració. Aquesta façana està rematada en la part superior per una cornisa formada per mènsules amb rostres humans i, a sobre, relleus amb figuració animalística. A l’interior podem observar la nau amb volta de canó, i una nau transversal just abans de l’absis que forma la planta de creu llatina. Destaca el retaule petri policromat del segle X ubicat rera l’altar, únic al món per les seves singularitats.

16d’agost

dijous

20:30h

P5

Ensemble Le Tendre Amour, intèrprets:Roger Padullés, tenor / Adriana Alcaide, violí,

Lixsania Fernández, viola de gamba / Esteban Mazer, clavicèmbal

•Trio sonata en Re menor, Op. 2, No. 2 > J. Ph. Krieger (1652 - 1735)•Harmonische Freude musicalischer Freunde > P. H. Erlebach / Ch. Ritter (1645-1717)•Sonata Quarta en Re mayor (Unarum Fidium) > J. H. von Schmelzer (1623 – 1680) •Harmonische Freude musicalischer Freunde > Ph. H. Erlebach (1657-1714)•Sonata II for viola de gamba en La menor > J. Schenk (1660–1712)•Sonata Representativa > H. I. F. von Biber (1644 – 1704)•Harmonische Freude musicalischer Freunde > Ph. H. Erlebach•Kantate > D. Buxtehude•Sonata II for viola de gamba en La menor > Joan Schenk (1660–1712)

Programa

Conjunt Monumental de les Esglésies de Sant Pere.ESGLÉSIA DE SANT PERE

Hi col·labora: Bisbat de Terrassa i Parròquia de Sant Pere

............................................................................................................................

............................................................................................................................

Pocs esdeveniments de la història han estat tan notablement sorprenents en els seus detalls i tant aclaparadors i duradors en les seves conseqüències com la reconquesta de la Península Ibèrica.La tempesta de la invasió àrab, que es va descarregar tan sobtadament sobre el territori peninsular, va fer callar per un temps les resignades veus de les muses i va fer canviar als savis les plomes d’escriure per llances i espases.La tristesa i la malenconia que havien enfosquit el país van donar pas al naixement de milers de supersticions. Les angúnies i els terrors del passat van ser revestits per miracles i prodigis sobrenaturals.

24d’agost

divendres

19h

ESGLÉSIA DEL MONESTIRDE SANT LLORENÇ DEL MUNT

Al–Andalus

Hi col·labora: Ajuntament de Matadepera, Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona i Equipament Monestir de Sant Llorenç del Munt

P6

Llegendesde la Reconquesta

Marta Rodrigo, Soprano / Andreas Martin, Llaüt

Obres de Miguel de Fuenllana (Orphenica Lyra, Valladolid 1554),Juan del Encina (1468 – 1522), Luis de Narváez (Los seys libros del delphin de música, Valladolid 1538) i Luis Milán (El Maestro, Valencia 1535)

Programa

Sortida conjunta des de Can Robert a les l7:30h.Portar aigua, roba i calçats còmodes (tres quarts d’hora aprox. de caminada).El Monestir de Sant Llorenç del Munt va ser fundat l’any 1013 i es va consagrar el 1064. Està integrat per un conjunt d’edificis agrupats en tres cossos: l’església, la galilea i les antigues dependències monacals, avui dia molt reformades. Tot es troba comunicat per un pati central tancat a llevant per un mur on hi ha la porta d’accés al recinte, que en els darrers anys ha estat objecte d’un acurat procés de restauració. L’església del monestir és de planta basilical, té tres naus cobertes amb volta de canó, està coronada per un cimbori i té tres absis semicirculars, els dos laterals amb murs interiors llisos i el central amb quatre nínxols centrats per una única finestra de doble esqueixada. A l’exterior, els absis estan ornamentats per grups d’arcuacions llombardes.

............................................................................................................................

............................................................................................................................

“Una nit d’estiu, la lluna plena, propera i càlida, acompanyada d’infinites estrelles que miren cap a l’eternitat. Una nit clara, la mar encalmada i, des de la llunyania, sentim un cant misteriós, un cant antic que es va apropant cada cop més, fins a ser dins nostre, convertint-se en un cant del present, de l’instant, i on la vida l’abraça plenament. Podríem dir que aquestes antigues cançons, balades, romanços i danses cobren vida en el moment que es tornen a cantar, tocar o recitar, i esdevenen músiques noves, personals i úniques, com si per a cada persona de la terra, li fos destinat un cant o una música. És aquest amor per les músiques antigues, el que comparteixen Arianna i Petter i que els fa redescobrir un món apassionant, d’una riquesa oculta, com són les nombroses cançons tradicionals de Noruega, Catalunya i els romanços judeo- espanyols.Chants du Sud et du Nord, és un viatge que connecta la Mediterrània amb el mar del Nord. Des de temps remots existeixen aquestes rutes aquàtiques que unien el nord i el sud, i per les que passaven els víkings de Noruega, grans nòmades i viatgers infatigables, que obrien nous camins per rius i per mars.

És un edifici original del segle XII que es va convertir en cartoixa els segles XIV-XV, quan es van configurar la sala capitular, el claustre i la capella. Fou restaurat durant els anys cinquanta i des del 1959 ha desenvolupat usos museístics.El castell conté la sala d'exposicions temporals del Museu de Terrassa i l'exposició permanent que mostra, cronològicament i a partir d'elements del patrimoni moble local, l'evolució del territori i l'ocupació humana de Terrassa i la seva comarca.

30d’agost

dijous

20:30h

CLAUSTRE DEL CASTELL CARTOIXA DE VALLPARADÍS

P7

Arianna Savall, veu, arpa gòtica, triple arpa italianaPetter Udland Johansen, veu, violí Hardanger, mandolina

Miquel Àngel Cordero, contrabaix

Hirundo MarisChants du Sud et du Nord

•Salmerón , s/n

............................................................................................................................

......................................................................................................

Hirundo Maris és la denominació llatina de l’oreneta de mar i, com el seu vol nòmada que passa d’un continent a l’altre, nosaltres viatgem entre Noruega i Catalunya, creant així els nostres propis cants i camins que enriqueixen aquest diàleg permanent.”

Arianna Savall i Petter Udland Johansen,Agost 2011, Bellaterra

La música instrumental a Europa al segle XVII i a principis del XVIII bevia de diverses fonts. Tradicionalment la música culta s'escoltava a les esglésies acompanyant els oficis o a les corts més refinades, on els mecenes llogaven a un músic que componia la música per encàrrec, ja fos música de caràcter social o religiós. D'altra banda la música popular és la que cantava i ballava la gent que no pertanyia a aquestes classes socials.Tot i aquesta diferenciació, que a Alemanya o a França estava molt marcada com veurem a la música de la primera part per a llaüt, a la península ibèrica la música popular va servir per a compositors amb formació culta com a inspiració de les seves dances i pasacalles. D'aquesta manera, a la península ibèrica, en el cas dels compositors per a guitarra, les sonoritats de caire popular van influenciar una gran part del seu corpus compositiu.

A l'espai on avui s'aixeca l'església romànica de Santa Maria, construïda entre els segles XI i XII i consagrada l'any 1112, és on es trobava la catedral que presidia el conjunt episcopal d'Ègara al segle VI. Per evocar l'edifici original, hauríem d'imaginar un edifici molt més gran del que indiquen les dimensions de l'edifici actual. La capçalera de l'església és la part més antiga de l'edifici ja que pertanyia a l'antiga catedral del segle VI i en lloc de ser enderrocada com la resta, es va mantenir tal com era, integrant-se en la nova església romànica. Els murs d'aquest absis, els pilars que el sustenten i les tres finestres que donen llum a l'altar, són un extraordinari exemple d'arquitectura cristiana del segle VI. Les pintures murals són les originals , úniques a tota Europa en la seva categoria, presenten un conjunt d'escenes religioses i cristològiques. També cal destacar al sol del creuer els vestigis d'un baptisteri del segle IV, fragments d'un mosaic del segle VI i les pintures murals romàniques de l'absidiola del braç sud del creuer amb la temàtica del martiri de Sant Thomas Becket.

7 desetembredivendres

20:30h

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA

Sons de Palaui Danses de Rasguejat

Hi col·labora: Bisbat de Terrassa i Parròquia de Sant PereP8

Xavier Díaz-Latorre, llaüt de 13 ordres i guitarra de 5 ordres

•Fantasia en Do menor > S. L. Weiss (1687 -1750)•Suite per a llaüt en D, La, re menor > E. Gaultier (1575-1651)•Ciaccona, BWV 1004 > J. S. Bach (1685-1750)•Poema Harmónico > F. Guerau (1649-1722)•Saldívar códex > S. de Murcia (1673-1739)•Instrucción de música > G. Sanz (1660-1710)

Programa

Conjunt Monumentalde les Esglésies de Sant Pere.

............................................................................................................................

............................................................................................................................

Intermède en un acte, amb música de Jean–Jacques Rousseau sobre llibret del mateix compositor.

Aquest edifici es va construir a començament del segle XIX. El pati on es realitzarà el concert comprèn l'espai entre les dues ales de la casa i es tanca al nord amb una gran reixa de ferro forjat amb decoració de garlandes i roses que separa la casa de la resta del jardí. El paviment està format per un mosaic amb tessel·les de marbre de tres colors que configuren una lleugera decoració vegetal i la inscripció “SALVE” davant la reixa. Al centre del pati hi ha un sortidor amb una escultura d'un nen amb una oca. El jardí té forma trapezoïdal i és d'estil romàntic francès, amb un estany central, una gruta adossada al mur nord i uns quants bancs per a seure.

PATI DE LA CASA ALEGRE DE SAGRERA

P9

COLETTE: Camperola enamorada de Colin, qui la té un pel abandonada. Beatrice Jiménez (soprano)

COLIN: Camperol enamorat de Colette, però subjugat per una dama que l’allunya passatgerament de la seva promesa. Beñat Egiarte (tenor)

COLAS (LE DEVIN): Endeví del poble amb pretensions de mag.Joan Garcia Gomà (baríton)

Josep Buforn, Pianista / Producció: AMARESC / Adapt. del llibret: Roger Alier

Le Devin du VillageÒpera de J. J. Rousseau en versió pianística concertant,

estrenada al Palau Real de Fontainebleau, el 18 d’octubre de 1752

13 desetembredijous

20:30h

Colette, modesta però bonica camperola, plora al sentir-se descuidada pel seu promès Colin; té la sospita que aquest s’ha enamorat d’una dama del castell veí. Atribolada decideix consultar a Le Devin, l’endeví del poble, en realitat un astut camperol que fingeix tenir poders especials, però que en realitat es limita a utilitzar el sentit comú. Le Devin li diu a Colette que faci veure que ella també rep atencions dels altres, amb la qual cosa Colin no tardarà en tornar a la seva obediència. Ho aconseguirà?

Jean – Jacques RousseauGinebra, 1712 – Ermenonville, Île de France, 1778Eminent pensador i filòsof de la Il·lustració, la faceta de Rousseau com a musicòleg i compositor és força desconeguda pel gran públic. No obstant, el cert és que Rousseau fou abans músic que filòsof, i va ser l’encarregat de redactar articles de música a la Encyclopédie (1751-1765), posteriorment reunits en un volum (1767).

•Font Vella, 29

A les 19:30h. Comentaris a càrrec del Dr. Roger Alier

............................................................................................................................

.....................................................................................................

Tot mirant part del nostre paisatge urbà hom pot observar obertament el pas del temps en els seus edificis, en la literatura, en la història, en la ciència... molts són els elements que ens donen clarament aquesta evolució de la humanitat i de les coses que comporta. I en totes elles podem observar que, sense les primeres passes, no hauríem pogut arribar als conceptes actuals de tot plegat. La música no és cap element aliè a aquest aspecte. Cada època ha anat marcant un estil, unes maneres de lligar l'expressió a través dels sons.

És tracta d'una de les obres més eclèctiques de Lluís Muncunill.L'edifici va ser inaugurat el 3 de juliol de 1921. Consta de soterrani, planta baixa, dos pisos i jardí a la part posterior amb pista de ball a l'aire lliure. De l'interior destaca el vestíbul a doble alçada sostingut per columnes i il·luminat per llanterna i el saló de ball del primer pis. Les façanes, tant l'anterior com la posterior, presenten un estil barreja de classicisme i barroc, amb distribució simètrica. L'edifici va ser decorat amb gran sumptuositat, tant pel mobiliari, com per les làmpades, els objectes artístics i les pintures de Joaquin Vancells o els germans Viver.El moment de màxim esplendor de l'edifici va ser a partir de la postguerra, moment en el qual la burgesia de Terrassa el rehabilita incorporant les pintures del saló de ball, obra de Josep Obiols, els mosaics del pati fets per Santiago Padrós, la decoració dels salons i el restaurant.

15 desetembredissabte

21hPATI DEL GRAN CASINO

El pas del temps

Hi col·labora: Cooperativa ABACUSP10

Orquestra de Cambra Terrassa 48 • Quim Termens, concertino i director

•Suite de Don Quixot > G. Ph. Telemann (1681-1767)•Divertiment en Re M KV13 >W. A. Mozart (1756-1791)•Moviment simfònic en do m > F. Mendelssohn (1809-1847)•Langsamer > Webern (1883-1945)•Sinfonietta per a cordes > H.Genzmer (1909-2007)•Freedom Dance > S. Dada (1975- )

Programa

•Font Vella, 78

Concert Commemoratiu dels Fets Històricsdel 4 de Setembre de 1713 a Terrassa

Dimarts 4 de setembre, a les 19h. Claustre Convent de Sant Francesc d’Assís.

Activitat relacionada:

Cum Cantico Xavier Pagés, barítonSanti Figueras, tiorba, guitarra barrocaCançons del Barroc Català

Entrada Lliure

............................................................................................................................

............................................................................................................................

P11

IntèrpretsMaría Hinojosa Montenegro, s’ha consolidat com una de les artistes més prestigioses del nostre país, com ho demostra la seva intensa activitat als principals festivals i sales d'Europa, Sud-amèrica i els EEUU, interpretant els principals rols del repertori barroc, clàssic i contemporani. Va iniciar els seus estudis de cant amb M. Teresa Boix. Es llicencia en Cant i Lied a l'Escola Superior de Música de Catalun-ya (ESMUC) amb les màximes qualificacions. Ha realitzat múltiples enregistraments i col·labora habitualment amb alguns dels més prestigiosos grups de música antiga de l’actualitat.

Francesco Colletti, neix a Sicília, rep les primeres lliçons de violí de la seva mare. Es gradua amb les màximes qualificacions en violí i s’especialitza en violí barroc amb Enrico Onofri. Ha col·laborat amb prestigioses formacions com ara Il Giardino Armonico, Europa Galante o ensemble Matheus i ha tocat per la Berliner Philarmonie, el Barbican Hall de Londres i el Tonhalle de Zürich i d’altres. Cecilia Barto-li, Katia i Marielle Labèque, Viktoria Mullova son alguns dels solistes amb qui ha col·laborat.

Dani Espasa, nascut a La Canonja, va estudiar piano als conservatoris de Tarragona i Barcelona, i arquitectura a l’E.T.S.A. de Barcelona. És productor i compositor de diferents CDs de Lídia Pujol, també és director musical, pianista i acordionista de la cantant Maria del Mar Bonet. És col·laborador de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) i de grups com l’Acadèmia 1750, Mala Punica, entre d’altres. És fundador i director de VESPRES D’ARNADÍ.

1r concert. La Pajarera (PÀG. 3)

Quim Termens, nascut a Sabadell, rep la seva primera formació violinística al Conservatori Municipal de Música de la mateixa ciutat de la ma d’Ofèlia Rodrigo; posteriorment estudia amb el violinista i mestre Gonçal Comellas, amb qui es forma musicalment i realitza els seus estudis superiors. Ha rebut també classes magistrals dels Michael Barta i Arkadi Futer. Ha estat membre de l’Orquestra de Cambra del Palau de la Música i de l’Orquestra de Cambra Gonçal Comellas. Actualment dirigeix des del violí l’Orquestra de Cambra Terrassa 48.

Núria Padrós, rep els seus estudis de violoncel de la mà de mestres com María Macedo, Lito Iglesias, Elías Arizcuren, Ran Varon o Lluís Claret, obtenint premis i mencions honorífiques. També ha rebut classes magistrals de Jean Decroos, Tsuyoshi Tsutsumi o Bernard Greenhouse.En el terreny orquestral ha estat membre entre d’altres de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya i la Joven Orquesta Nacional de España. Actualment és solista de l’Orquestra de Cambra Terrassa 48.

Ariadna Ventura, llicenciada en art dramàtic i especialitzada en teatre de text. Participa com actriu en diferents lectures dramatitzades com “Ponç Pilat”, “Dones i literatura”, “Alguns viatges i algunes flors.” Ha estat auxiliar artístic a la Televisió de Catalunya en “Història de Catalunya”.

2n concert. Música en la Poesia de Màrius Torres. Arcattia Collage (PÀG. 4)

Roger Padullés, nascut a Sallent (Bages), començà els seus estudis musicals a l'Escolania de Montserrat. Amplia estudis de cant a la Hochschule für Musik de Freiburg (Alemanya) i obtingué els diplomes de Künstlerische Ausbildung i Solistenstudium en les disciplines de Lied/oratori d'òpera. Ha rebut nombrosos guardons a diferents concursos europeus i ha participat en diferents produccions operístiques a alguns dels més prestigiosos escenaris d’Europa.

Le Tendre Amour, és un destacat conjunt de joves músics dedicats a l’estudi, investigació i interpretació d’obres dels segles XVII i XVIII. Le Tendre Amour es presenta regularment en festivals de tota Europa i del continent americà. Ha enregistrat pels reconeguts segells discogràfics K617 i Brilliant Classics (Holanda).

.

3r concert. Stilus Fantasticus (PÀG. 5)

............................................................................................................................

............................................................................................................................

P12

Marta Rodrigo, soprano. Inicià els estudis de cant al Conservatori Superior de Música de Barcelona amb Myriam Alió i Manuel G. Morante, finalitzant–los amb Menció d’Honor i ampliant–los posteriorment amb les classes magistrals impartides per Enriqueta Tarrés, Claudine Ansermet, Emma Kirkby, David Thomas i Harry Christophers. Ha estat membre del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana.Ha fet nombrosos concerts arreu d’Europa, com a solista ha participat en diverses produccions operístiques, amb diferents papers que van de la música antiga fins la contemporània. Ha fet espectacles sota la direcció de Calixto Bieito o de Comediants. Ha col·laborat amb Capella Currende & Consort sota la direcció de Eric van Nevel o la Capilla Hispanoflamenca entre d‘altres.

Andreas Martin, llaüt, tiorba, guitarra romàntica. Natural de Frankfurt am Main, és un dels més destacats intèrprets en el món de la música antiga. És mundialment reconegut com a especialista en la interpretació de les obres per a llaüt de Johann Sebastian Bach. El seu últim disc “Bach- Obras para Laúd”, Harmonia Mundi, és considerat per la premsa una gravació de referència. La seva discografia inclou també l’emblemàtic disc “English Folksongs and Lutesongs”, fruit de molts anys de col·laboració artística amb el contratenor Andreas Scholl.Andreas Martin inicià l’estudi de la guitarra clàssica amb Dr. Mario Sicca a la Musikhochschule de Stuttgart, i amb Ruggero Chiesa al “Conservatorio di Musica Giuseppe Verdi” de Milà. Ha fet nombrosos concerts a Espanya, Alemanya, Regne Unit, Itàlia, Suïssa, Txèquia, el Canadà, França i Estats Units.

4t concert. Al-Andalús. Llegendes de la Reconquesta. (PÀG. 6)

Arianna Savall, nascuda a Suïssa, va estudiar a Bassel i a Terrassa. Va començar a estudiar la interpretació de música antiga sota la supervisió de Rolf Lislevand en el Conservatori de Toulouse en 1992. Entre 1996 i 2001 va regressar a la Schola Cantorum Basiliensis per realitzar estudis de postgrau en cant amb Kurt Widmer i arpa històrica amb Heidrun Rosenzweig. Ha estudiat arpa espanyola barroca a Barcelona amb Andrew Lawrence-King. El seu debut com cantant d'òpera barroca es va produir a Basel l’any 2000, interpretant l'òpera “Seriosa” de Florian Leopold Gassman. A aquesta va seguir al 2002 una producció molt reeixida de l'òpera “Orfeo” de Monteverdi a Barcelona, dirigida per Jordi Savall, amb el rol d’Eurídice. Els seus enregistraments amb la família Savall i amb l'ensemble Hespèrion XXI han rebut nombrosos premis.

Petter Udland Johansen, va néixer a Oslo, on va rebre la seva primera educació vocal i instrumental. Es va graduar en la Norges Musikh, estudiant cant amb Ingrid Bjoner al 1996, i a la Schola Cantorum de Basel amb Richard Levitt al 2000, on també va realitzar estudis addicionals amb el tenor Hans Peter Blochwitz. El seu repertori inclou obres de Bach, Monteverdi, Mozart i Mendelssohn, així com lieder de Schubert, Grieg, Wolf, Mahler i Brahms. Ha estat dirigit, entre altres, per Rinaldo Alessandrini, Jordi Savall, Pep Prats, Tom i Tobias Kjellum. Les formacions amb les quals ha ofert concerts i ha realitzat enregistraments inclouen Sagene Ring, Capella Antiqua Bambergensis, Pratum Musicum, La Morra, Ferarra i Lucidarium i el trio vocal Prechrima.

Miquel Àngel Cordero, músic multidisciplinar. Contrabaixista titulat superior pel Conservatori del Liceu de Barcelona i per l'ESMUC en Jazz i Música Moderna en l’especialitat de contrabaix i baix elèctric. Ha realitzat els seus estudis amb el mestre Ferran Sala i masters classes amb els mestres Wolfgang Güttler, Thomas Martin de clàssica i Cristian Mc Bride de jazz. Ha col·laborat amb vàries formacions orquestrals i ha acompanyat cantants i artistes com: Lídia Pujol, Marina Rossell, Alfonso Vilallonga, J. M. Serrat, Laura Simó, Carme Canela, Noah, Miguel Poveda, Joan Isaac, Luis Eduardo Aute, Eduard Iniesta, Sílvia Pérez Cruz i Arianna Savall. Actualment és professor de Grau superior al Taller de Músics de Barcelona.

5è concert. Hirundo Maris (PÀG. 7)

Intèrprets

............................................................................................................................

P13

Xavier Díaz-Latorre, neix a Barcelona al 1968. Estudia la carrera professional de guitarra amb Jordi Bornas al Conservatori de Terrassa. Cursa els estudis superiors de guitarra amb Oscar Ghiglia a la Musikhochschule de Basilea, on es gradua al 1993. Posteriorment, el seu interès per la música antiga el porta a l‘estudi del llaüt de la mà de Hopkinson Smith a la Schola Cantorum Basiliensis.Ha estat guardonat amb diversos premis internacionals d'interpretació a Espanya i França. Participa habitualment en els festivals internacionals més importants d’Europa, EUA, Sudamèrica i Corea del Sud. Forma part de prestigiosos grups de cambra i orquestres com Hesperion XXI, la Capella Reial de Catalunya o le Concert de Nations (director Jordi Savall).

6è concert. Sons de Palau i Danses de Rasguejat (PÀG. 8)

Beatriz Jimenez Marconi, soprano. Nascuda a Barcelona, estudià cant amb la soprano Maty Pinkas. Ha realitzat master classes amb Raquel Pierotti, Jaume Aragall, Enriqueta Tarrés, Eduard Giménez, Montserrat Caballé i Bonaldo Giaiotti i curs de formació al CNIPAL de Marseille (França). Ha rebut nombrosos guardons de prestigiosos concursos i festivals internacionals. Ha interpretat nombrosos papers operístics i ha actuat en diverses temporades del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, el Festival Dimitra de Tessalònica (Grècia), Palau de la Música Catalana de Barcelona, Scola Pontificia (Roma), Teatre Principal de Menorca o Gran Teatro de la Habana (Cuba), entre altres.

Beñat Egiarte, tenor. Natural d'Amorebieta (Biscaia), comença els seus estudis musicals des de nen. Als 23 anys, després de llicenciar-se en Medicina per la EHU-UPV, es trasllada a Barcelona per dedicar-se al cant. Al 2010 ha estat guanyador en la seva categoria del Concurs "Mirna Lacambra" de Sabadell. Ha realitzar nombrosos papers en diferents òperes actuant a diversos coliseus i teatres del país, com el Palau de la Música, l’Òpera de Sabadell, el Conservatori del Liceu, i també a nombrosos escenaris internacionals.

Joan García-Gomà, baríton. Va començar la seva formació musical de la mà de la mestra M. Teresa Boix i posteriorment a l’Escolania-Coral de Sant Agustí de Sabadell, on també va estudiar violí. Ha rebut classes de cant de Raquel Pierotti, Joan Ferrer, Natalia Gavrilan, Francesca Roig, Josep Pieres i M. Teresa Boix. Ha participat en les master classes de Jaume Aragall i Àngels Civit. Va estudiar al Barcelona Opera Studio (2011 i 2012) i a l’escola dels Amics de l’Òpera de Sabadell l’any 2010. Ha guanyat varis premis a diferents concursos internacionals de cant, interpretant nombrosos rols operístics a multitud d’escenaris com ara el de l’Auditorium de Palma de Mallorca, La Faràndula de Sabadell, l’Auditori de Girona i el Cercle del Liceu de Barcelona, entre d’altres.

Josep Buforn, pianista. Nascut a Barcelona, estudià amb la concertista de piano M. Jesús Crespo, amb la qualificació de Premi d’Honor. Destaquen els seus concerts per Alemanya, Àustria, Jordània, Croàcia i Hongria. Ha enregistrat per Radio Nacional de España i Catalunya Música en nombroses ocasions. També ha col·laborat amb l’OSV, la JONC, l’OBC i la Banda Municipal de Barcelona. És repertorista i professor de piano al Conservatori del Liceu i col·labora amb el Cor del Gran Teatre del Liceu, el Cor de Cambra del Palau i l’Orfeó Català. l’Auditori de Girona i el Cercle del Liceu de Barcelona, entre d’altres..

7è concert. Le Devin du Village (PÀG. 9)

Orquestra de Cambra Terrassa 48, amb el suport de l'Ajuntament de Terrassa i de la Gene-ralitat de Catalunya i el patrocini de Unnim Obra Social per a totes les seves activitats. L'Orquestra de Cambra Terrassa 48 està formada per instrumentistes de diferents indrets relacionats amb l'activitat musical d'aquesta ciutat. Originada l'any 1987 i fundada en la seva forma i filosofia actuals l'any 2000,

8è concert. El Pas del Temps (PÀG. 10)

el conjunt ha adquirit un alt nivell que l'ha portat a guanyar el primer premi del I Concurs de Música de Cambra de Sant Mateu de Castelló l'any 2003.

............................................................................................................................

............................................................................................................................

P14

Al llarg de la història ha estat relativament freqüent decorar alguns elements de la indumentària o complements amb iconografia musical. És el cas d'aquests guants, on podem observar diferents personatges ballant i tocant instruments com el timbal o el violí.

Autor desconegut / Cronologia: segle XIX / Ubicació Centre de Documentació i Museu Tèxtil / Tècnica: pintura sobre pell de cabra / Nº de registre 14811

Guants de dama (PÀG. 3)

Catàleg d’obres

Dama amb lira. Escena mitológica (PÀG. 4)

En aquesta pintura es representa l’aparició de la Mare de Déu del Pilar a Sant Jaume i els seus deixebles mentre resaven a la vora del riu Ebre. La imatge de la verge es representa sobre un pilar de marbre i està envoltada de querubins, dos dels quals toquen instruments de corda fregada (violes d’arc).

Autor: desconegut / Cronologia: segle XIX-XX / Ubicació: Museu de TerrassaTècnica: pintura a l’oli sobre fusta / Nº de catàleg: 520

Mare de Déu del Pilar envoltada d’àngels músics (fragment). (PÀG. 5)

Caplletra inicial del privilegi de divisió de la Universitat de Terrassa per a formar la Universitat de la vila i la Universitat forana de Sant Pere otorgat pel rei Felip I el 9 de març de 1562. Es tracta d'una lletra H inicial amb cintes de color negre i retocs de color groc, envoltada de decoració fitomòrfica, sobre la qual hi posen diferents ocellets i un cargol. Destaca també un perfil humà, de nas prominent i llavis molsuts. El Llibre de Privilegis de la vila i terme de Terrassa recull els documents constituents del seu estatut jurídic durant tota l'Edat Mitjana i inicis de la Moderna.

ACVOC-AHT. Fons Ajuntament de Terrassa. 1228-1652, fol. 56r.

Llibre de Privilegis. (PÀG. 6)

Aquest fragment pertany al l'escena mitològica que hi ha al sostre de la Sala Hernán Cortés de la Casa Alegre de Sagrera. Es tracta de la sala original que donava accés als dormitoris i que està dedicada a la conquesta de Mèxic per part d'Hernán Cortés. Està decorada amb un conjunt de pintures ornamentals i decoratives dirigides pel pintor Josep Arrau i Estrada, professor de l'escola de Nobles Arts de la Llotja de Barcelona. El projecte pictòric, va ser encàrrec de Joaquin de Sagrera a l'any 1807.

Autor: Josep Arrau i Estrada / Cronologia: primer quart del segle XIX Ubicació Casa Alegre de Sagrera- Sala Hernán Cortés / Tèc.: pintura sobre tela.

.......................................................................................

.......................................................................................

.......................................................................................

.......................................................................................

L’època de la postguerra va ser l’època daurada el Gran Casino, i sota la direcció del terrassenc Antoni Badrinas és va continuar la decoració de les diferents estances. Pel seu saló de ball van desfilar alguns dels músics més brillants del segle XX com ara Rosa Sabater, Alicia de Larrocha, Victoria de los Angeles, Eduard Toldrà o Narciso Yepes.

Autor: Josep Obiols / Cronologia: 1942Ubicació: Saló de Ball del Gran Casino de Terrassa / Nº de catàleg: s/n

Àngel músic del Saló de Ball del Gran Casino de Terrassa (PÀG. 7)

Escena campestre (PÀG. 8)

El ventall és un objecte utilitzat des de l'antic Egipte.La seva època d'esplendor va ser la del barroc, durant els regnats de Lluís XIV i Lluís XV i es va utilitzar com a vehicle d'un complex llenguatge invisible i xifrat amb el qual es podien expressar tota mena de sentiments. En la seva elaboració s'utilitzaven materials d'autèntic luxe i estaven decorats amb motius diversos com detalls florals, o com en el cas del que il·lustra aquest programa, escenes galants idealitzades.

Autor: desconegut / Cronologia: s. XVIII / Ubicació: Centre de Documentació i Museu Tèxtil / Tècnica: pintura sobre tela / Nº de registre: 15559

Ventall decorat amb una escena galant de músics i ballarins. (PÀG. 9)

Nu. Al·legoria a la música. (PÀG. 10)

Aquesta pintura mostra tres nimfes, una de les quals toca la lira, instrument associat amb la delicadesa i la comunicació amb el sobrenatural. L’obra està integrada al hall de la Casa Alegre de Sagrera, on diferents plafons de pintura sobre tela s’adapten a les parets del sector est d’aquesta estança. Podem definir el conjunt decoratiu com un gran paisatge simbolista en que s’observa una tendència directament emparentada amb el paisatge romàntic del segle XIX.

Autor: Pere Viver / Cronologia: 1915 / Ubicació: Casa Alegre de SagreraTècnica: oli sobre tela / Nº de catàleg: 13. 057

Escena bucòlica (fragment). (PORTADA)

P15Direcció artística i coordinació tècnica: Arturo Palomares / Suport tècnic: Imma VilchesDisseny gràfic i fotografia: Ingenia Creatius / Arts gràfiques: Gràfiques Macià

Es tracta d'una obra de caire costumista que representa una paisatge idealitzat amb músics i ballarins d'estil "goyesc" en el primer pla de l'escena. L'obra va ser donada per Marià Ros Paloma l'any 1958.

Autor: desconegut / Cronologia: inicis del segle XIX / Ubicació: Casa Alegre de sagrera- Sala de Reixa / Tècnica: Pintura a l'oli sobre tela / Nº de catàleg: MdT 15.252.

Aquesta pintura, obra de Félix Mestres, ubicada a la sala que porta el seu nom representa la personificació de la Música mitjançant una dama que porta un celo. La dama està ubicada sobre unes escales d'inspiració clàssi-ca i en un pla inferior es pot percebre, una mica desdibuixat, un espectador fent aplaudiments a l'escena. L'obra va ser donada pel fill del Mestre a la col·lecció del Museu de Terrassa.

Autor: Félix Mestres i Borrell / Cronologia: c. 1925 / Ubicació: Casa Alegre de Sagrera / Tècnica: oli sobre cartró / Nº de catàleg: MdT 14.257

.......................................................................................

.......................................................................................

.......................................................................................

.......................................................................................

.......................................................................................

*Preu de les localitats 4€Tots els aforaments són limitats.

Les entrades es podran adquirir el mateix dia i al lloc del concert,¾ d’hora abans del seu inici.

www.terrassa.cat 010 807 210 010

crea

tius

Per a més informació:Casa Soler i Palet, Font Vella 28

08221 TerrassaTel. 93 783 27 11 o bé

cultura.districtes@terrassa.catwww.terrassa.cat/culturaaprop

Més a Prop Terrassa

HI COL·LABORA

HO ORGANITZA

AMB EL SUPORT DE