somies en optimista? 2013... · 2013. 6. 7. · cina tradicional. no. la gent cada cop més...

TITULACIONS

INFERMERIA · FISIOTERÀPIA · PODOLOGIA · LOGOPÈDIA GESTIÓ D’EMPRESES · EDUCACIÓ INFANTIL

SOMIES EN UN FUTUR MÉS OPTIMISTA?

3EL POU · MAIG 2013

Una realitat dicotòmicaedito

rial

urant la confecció del tema d’aquestmes, en què celebrem el 26è aniversaride la revista, hem obtingut una reflexióben reveladora: «En la sanitat, és impor-tantíssima la qualitat tècnica, peròtambé és cabdal la qualitat humana del’assistència». Aquest salconduit és elque hem utilitzat per ordir un bon plecd’històries que es viuen en el si de la

xarxa assistencial de Manresa i que protagonitzen per-sones sovintmol allunyades de la pràcticamèdica i sani-tària. Sovint, a les pàgines dels diaris, llegim cartes d’a-graïment de malalts i familiars de pacients –els qualsmoltes vegades han acabat perdent un ésser estimat alllit d’un centre sanitari– que agraeixen al personal del’hospital el tracte (humà) que han rebut i, d’algunamanera, recompensen la bona feina d’un sector tocatde mort per les retallades. Malgrat tot, hi ha petitescoses, detalls, que no costen diners i enriqueixen lesestades de les persones a les instal·lacionsmèdiques. Larealitat hospitalària de la ciutat ha crescut i s’ha dissemi-nat. S’han fet inversions, restriccions, canvis deprotocol i trencaments de dinàmiquesque, per als especialistes, implicavensituacions deficitàries. S’ha pres-sionat el personal. Hi hahagut tensió. Però, perdamunt de tot, i no caloblidar-ho mai,Althaia és el queés gràcies a lespersones que hitreballen directa-ment o indirecta-ment. Sant Joande Déu, en espe-cial, està esdeve-nint un macro-hospital de refe-rència comarcalon cada cop hientra i surt mésgent i, en certamanera, les indi-vidualitats quedendiluïdes entre la granmassa.

No obstant això, hem volgut retratar vides d’hospi-tal. Episodis de la quotidianitat de gent que passamoltes hores treballant en els recintes hospitalaris ifa feines aparentment invisibles, però indispensa-bles per millorar la qualitat assistencial i atorgar unvalor afegit a la tasca estrictament medicosanitària.Ens adonem de la vida que hi ha al voltant dels hos-pitals, de les activitats paral·leles que es produeixenaprofitant l’elevada quantitat d’usuaris que hi pas-sen diàriament i de les vivències –també diàries– detot tipus. Moltes fan esbossar un somriure perquèestan relacionades amb la curació i amb la vida.D’altres, les relacionades amb la malaltia i la mort,són molt més dures d’assumir. El microclima hospita-lari és una font inesgotable de postals humanes, d’a-nades i vingudes, de renúncies, d’il·lusions, de supe-racions, d’amor, de recel, de moments inoblidables,de patiment, de rialles... Com la vida mateixa, la reali-tat d’un hospital i de tots els que hi fan vida és radi-calment dicotòmica.

D

4 EL POU · MAIG 2013

notícies del pou

Debat sobre elBàsquet ManresaEl tema del mes del número d’abril de la revista va serobjecte de debat dimecres, 3 d’abril, a la Sala d’Actes delCentre Cultural del Casino, dins del cicle Temes del Pou. Eldebat va comptar amb la presència d’Enric Torres, expre-sident del club, i Carles Sixto, gerent, i va ser moderat perFerran Sardans.

Canvis a la revistaApartir d’aquest número i coincidint ambel 26è aniversa-ri de la revista s’hi incorpora la nova secció Del tros a lasenalla, elaborada per Alba Piqué i Laia Puig, amb l’objec-tiu d’entrevistar cadames pagesos i grangers de la rodaliaque ofereixen productes de proximitat. En lamateixa líniaSopars de duro es reconverteix en la nova secció De la

senalla al plat, que mensualment tractarà de l’elaboraciód’una recepta amb productes de temporada. D’altrabanda, el Cercle Artístic deManresa s’incorpora a les pàgi-nes de Cultura, amb la nova secció Espai d’Art que s’alter-narà amb el Quadern obert elaborat pel col·lectiuQuaderns de Taller.

Lliurament delsdivuitens Oleguer BisbalUs recordem que fins al 26 d’abril es poden votar els can-didats a les tres modalitats dels divuitens premis OleguerBisbal (manresà d’actualitat, manresà del Pou i manresàmés manresà) entrant al nostre web (www.elpou.cat). Elsguardons es lliuraran el dimarts 30 d’abril, a dos quarts denou del vespre, a la sala d’actes del Casino.

Vilamala publica llibreL’amic i col·laborador de la revista JoanVilamala acaba depublicar amb Pagès Editors el llibre Cançons, auques ibadalls, on dóna una novamostra de la seva capacitat peral vers i la rima. Recollint textos de diferents moments dela seva trajectòria, que es fan ressò del pas del temps i elsesdeveniments de la seva època, Vilamala exhibeix el seudomini de la llengua i l’estima tant a la seva gent com elseu país. Com diu el També company de redacció de larevista Jordi Estrada en el pròleg: «Vilamala ens proposacompartir algunes reflexions sobre el pas del temps i laconveniència de viure’l amb intensitat i aprofitament. Peraixò, en espera del darrer badall, que a tots ens ha d’arri-bar, el sonetista ens convida a paladejar el temps que ensresta i a viure la vida a cor què vols».

Redacció, administració,publicitat i subscripcions:Associació cultural El Pou de la gallinaPresident: Jaume PuigVicepresident: Jordi SardansSecretària: Lourdes MuñozTresorer: Francesc GarcíaVocals: Joan Badia, Joan Cals, Carles Claret,Ramon Fontdevila, Lluís Matamala,Josep R. Mora, Joan Segon, Teresa Torra iJoan Vilamala

Carrer Sobrerroca 26, 1r 1aApartat de Correus 1 - ManresaTelèfon i fax: 93 872 50 [email protected]

Membre de l’AssociacióCatalana de la Premsa ComarcalPremi Tasis Torrent 1991Coordinador: Jordi SardansCap de redacció: Carles Claret

Redacció: Ramon Aran, Sílvia Berengueras,Núria Closas, Pep Corral, Jordi Estrada,Xavi López, JosepM. Oliva, Joan Piqué,Anna Pujol, Ferran Sardans, Joan Torras.

Disseny: Domènec ÒrritMaquetació: Joan PiquéPortada: Francesc Rubí(a la foto, Ramon Rubira, del Servei d’AtencióEspiritual d’Althaia, amb un pacient)

Fotografia: Jordi Alavedra, Francesc RubíCol·laboradors: Isaac Bosch, Lluís Calderer,Maria Camp, Aida Cantero, Llorenç Capdevila,Ignasi Cebrian, Cercle Artístic deManresa,Anna Crespo, Laura Estrada, Manel Fontdevila,Ramon Fontdevila, JoanManel Gabarró,El Galliner, Jaume Gubianas, Dani Hernández,Robert Martí, EduardMerly, Anna Navarro,Enric Oller, Maria Picassó, Alba Piqué,Guillem Puig, Laia Puig, Quaderns deTaller,David Torras, Ignasi Torras, LauraVidal,Joan Vilamala, Lluís Virós.

Administració:Sílvia BerenguerasExpansió publicitària:Publicitat ClarenaC/ Urgell, 38. Tel. 93 872 43 86Impressió:INOM, SA. Era de l’Huguet, 7.Tel. 93 878 41 20Distribució:Sobrerroca Centre SL.Tel. 93 873 92 34Dipòsit Legal:B-13.528-1987ISSN: 2253-6647

Amb la col·laboració de:

Les col·laboracions que apareixensignades a la revista no representen,necessàriament, l’opiniód’El Pou de la gallina


l’opiniódel lector

El poder de la bancaS’ha publicat una enquesta en el ButlletíMensual del Banc Central Europeu on esconclou que les entitats bancàries de lazona euro han endurit els criteris de con-cessió de crèdit a les empreses. Quinessón les raons d’aquest enduriment? És elcas que els bancs tenendificultats a l’horad’accedir ells al finançament? No.S’esgrimeixcomaargumentquecomqueles expectatives de l’economia generalsón dolentes, doncs prefereixen ser méscautes a l’hora de donar crèdit a lesempreses.

A ningú se li pot escapar el paper de labanca en la gestació i posterior desenvo-lupament d’aquesta crisi. El seu paper ésclau per entendre com hem arribat finsaquí. Però encara ésmés sagnant que quiens ha portat a aquesta situació contribu-eixi amb la seva actitud que la crisi es per-llongui durant molts més anys. I és que siquelcom pot fer que l’economia remuntiés que d’una vegada per totes la bancadreni liquiditat a l’economia real, augmen-tant laconcessióde finançamentaaquellsprojectes empresarials viables. Així doncs,no és casualitat que el creixement de lazonaeurosiguielqueés, si labancaendu-reix la concessióde crèdits a les empreses.

Si la banca no concedeixmés crèdit i ambaixò se sap que la crisi s’agreujarà, potsercaldriapreguntar si aquesta té algun tipusd’interès que aquesta situació econòmicaes perllongui durantmés temps. Al cap i a

la fi, malgrat que la situació per a moltesfamílies és crítica, la banca –si bé ha redu-ït els seusbeneficis–és finançadapelBancCentral Europeu per tipus mínims, fa l’a-gost especulant amb el deute públic depaïsos comEspanya, se’ls sanejaelsbalan-ços d’actius tòxics com els immobiliaris ise’ls hi adjudica a preus de saldo nounegoci bancari ja sanejat (per cert, aquestsanejament el paguem entre tots). Ambaquesta situació, per què ha de contribuirla banca que l’economiamillori?

A més a la banca li encanta abusar de laseva posició de domini. I això ha quedatpalès amb les successives catalogacionsper part del poder judicial de diversesclàusules emprades per la banca com aabusives. L’any 2001, per primera vegada,un jutjat de primera instància va conside-rar que l’arrodoniment a l’alça dels tipusd’interès en les hipoteques era una clàu-sula abusiva. I recentment dues sentèn-cies noves tornen a catalogarmés clàusu-les bancàries com a abusives. La primerasentència prové del Tribunal de JustíciaEuropeu i està relacionadaamb les execu-cions hipotecàries, i la segona, del JutjatMercantil núm. 2 de Sevilla, també consi-dera abusives l’aplicació indiscriminadade clàusules que impedeixen que quanbaixi el tipus d’interès variable de referèn-cia, s’apliqui en tot cas un tipus d’interèsmínimapagar en els préstecs hipotecaris.

No sabemcomafectarà tot plegat al siste-ma bancari espanyol, però en vista delsprecedents, crec que la banca seguiràinventant noves clàusules abusives, leslleis els permetran que ho segueixin fent,ja que estan elaborades amb l’objectiud’afavorir les entitats bancàries. I és queho tenenmolt benmuntat!

JosepTorres Prunyonosa(article publicat awww.elpou.cat)

De mes a mes 6

D’aquí i d’allàRochelle Freese. CalifòrniaJoan Piqué 8

Vides separadesJosep M. Oliva / J. Sardans 9

TEMA DEL MES:Vida d’hospitalRedacció 10

EmprenedorsFent PaísAnna Pujol 19

Natura urbanaIgnasi Cebrian 21

Del tros a la senallaCal Tatjé. ViladordisAlba Piqué / Laia Puig 23

Vins del BagesJaume Pont 24

De la senalla al platSopeta de maduixesE. Merly / G. Puig / C. Fígols 25

Tastets de motorEnric Oller i Carbó 27

L’EntrevistaNúria Picas AlbetsJordi Sardans 29

Espai d’art. Alba Comas 33

Fila CulturalDeu anys de CLAM de NavarclesVíctor González 34

Patrimoni ciutadàLa farinera FlorindaLluís Virós / Francesc Rubí 36

PropostesArt, cinema, música i teatre 37

Fa 25 anys... Jaume Puig 38

Crònica social. Ignasi Torras 39

Fanal de cuaL. Capdevila / L. Calderer 40

el Cul del Pou 41

Número 287 - Maig 2013


de mes a mesPere-Joan Cardonapublica nous estudis8 d’abril. El microbiòleg Pere-Joan Cardona, director dela Unitat de la Salut Germans Trias i Pujol, publica a larevista científica Journal of Infectious Diseases un estudion demostra que l’ibuprofèn ajuda a curar la tuberculosi.

La Bruixa d’Or patrocinael Bàsquet Manresa11 d’abril. La Bruixa d’Or anuncia que serà el patrocina-dor principal del Bàsquet Manresa per al que queda d’a-questa temporada i les quatre següents. La presentacióde l’acord es fa al Museu Melcior Colet, amb la presènciadel Secretari General de l’Esport, Ivan Tibau; el fundadorde La Bruixa d’Or, Xavier Gabriel; el director general del’ACB, Albert Agustí; el tinent d’alcalde deManresa, JosepMaria Sala; i el president executiu del Bàsquet Manresa,Josep Vives. El dia 21, amb la derrota a Vitòria, es confir-ma el descens de l’equip a la LEB, on jugarà la properatemporada si cap equip ACB no renuncia a la plaça.

El TSJC premia eljutge Del Amo11 d’abril. L’endemà de fer-se pública la polèmica inter-locutòria que imposa l’ús del castellà a l’escola, el presi-dent del TSJC, Miquel Ángel Gimeno, lliure al jutge JoséManuel del Amo el premi Aguastí Juandó i Royo, en reco-neixement a la tasca per la normalització del català enl’àmbit jurídic, en un acte a l’auditori de la Plana de l’Om.

Es presenta‘La força de l’ànima’11 d’abril. La periodista Anna Vilajosana i la protago-nista de la història, Maria Josep Pazos, presenten a lallibreria Petit Parcir, plena de gom a gom, el llibre Laforça de l’ànima, que narra com la Maria Josep va sortirdel coma escoltant la cançó Estic esperant, del grupmanresà Els Convidats.

La FUB i la UVic es federen12 d’abril. El secretari d’Universitats, Antoni Castellà, fapúblic el vistiplau de la Generalitat a l’acord de federa-ció de la FUB i la Universitat de Vic, que ha de donar pasa la nova universitat de la Catalunya Central, amb auto-nomia de gestió de cada centre.

Tardà assisteix alsopar de la República12 d’abril. El Sopar de la República Catalana que ERCde Manresa i Bages organitza a la sala petita del Kursaalserveix per homenatjar el pedagog i patriota JoanMateu, en un acte que compta amb l’assistència deldiputat al Congrés Joan Tardà.

La Trobada de Dones creix13 d’abril. La novena Trobada de Dones aplega a laplaça de Sant Domènec una vintena de col·lectius quemostren al llarg de la tarda les activitats que desenvolu-pen amb actes festius, lúdics i de sensibilització ambl’objectiu de fomentar la convivència i donar a conèixerel treball que despleguen les diverses entitats i associa-cions de dones de Manresa.

L’AV de la Balconadarebutja la mesquita16 d’abril. L’associació de veïns de la Balconada rebut-ja la intenció de l’Ajuntament de Manresa de traslladarla mesquita de l’Aranya al solar del costat de SantaClara, perquè reivindica la necessitat d’ubicar-hi uncasal del barri.

El musical ‘Grease’triomfa al Kursaal14 d’abril. L’espectacle Grease, el musical atreu5.100 espectadors al llarg de les set funcions pro-gramades al teatre Kursaal, en una posada en esce-na de Coco Comin i Manu Guix, on participen dosartistes de la comarca: la navarclina Núria Singla i elcardoní Dídac Flores.

Rosa Clarena


L’Ajuntament retiraràel retrat del rei18 d’abril. Amb els vots a favor de CiU, ERC, CUP i PxC,el ple municipal aprova fer els canvis necessaris percommemorar els 300 anys de l’incendi de la ciutat perles tropes borbòniques, fet que implica la retirada delretrat del rei del saló de sessions.

La Nit del Bages per laIndependència aplega300 assistents19 d’abril. Teresa Forcades i Francesc Marc Álvarodefensen davant de 300 comensals, en la III Nit delBages per la Independència a Sant Benet de Bages, elsargumentsmorals per als quals el poble català desitja lallibertat. Forcades des d’un punt de vista científicoteo-lògic i Álvaro des de l’argumentació retòrica, sota pre-misses lògiques.

Nou disc de Gossos22 d’abril. Després de vint anys de carrera i onze discosd’estudi, el grup Gossos torna amb nou àlbum, Batecs,amb setze cançons, que parlen de la vida, de la supera-ció, del creixement personal, de relacions més sanes ipositives, de somnis, d’anhels i agraïments als que ja nohi són, de referents que han deixat empremta, d’emo-cions i paisatges, de moments irrepetibles.

L’estelada delCollbaix es renova21 d’abril. Unes 500 persones s’apleguen, convoca-des per l’Assemblea Nacional Catalana, el CentreExcursionista del Bages i l’Ajuntament de Sant Joande Vilatorrada, per renovar l’estelada de Collbaix. Hiassisteixen el delegat del Govern a la CatalunyaCentral, Juli Gendrau; el diputat de CiU DavidBonvehí, l’alcalde de Sant Joan, Gil Ariso, i regidorsde CiU i ERC de Manresa i Sant Joan de Vilatorrada.

Ramon Fontdevila

Una de freda...

...I una de calenta

abrigadamunicipal de l’Ajuntament cada diaes pren la feina amb més calma i fan bonaaquella frase que diu que un treballa i elsaltres quatre s’ho miren. D’aquesta manera hiha força carrers de la ciutat gairebé abando-

nats i amb més brutícia de l’habitual, però és que alcentre de la ciutat la deixadesa arriba també a graussuperlatius. Savis hi ha a l’Ajuntament per saber si cal ono podar els plàtans del Passeig i per tant ells deuensaber el que s’ha de fer, però el que no pot ser de capmanera és que en aquesta època, en què les al·lèrgiesestan a flor de pell, el pol·len que desprenen els plà-tans es conservi dies i dies a la vorera, sense que ningúsigui capaç de passar-hi una simple escombra i elsafectats estiguin cada dia més empipats amb tota laraó del món. Però, el que no té ni cap ni peus són lesobres del carrer de Sobrerroca, que causen un males-tar considerable als veïns de la zona: el soroll que fanels treballadors supera demolt els decibels permesos,les persones tenen veritables dificultats de desplaça-ment, ja que gairebé no hi ha espai perquè pugui pas-sar un transeünt darrere l’altre i quan es troben dos decara és impossible... Si és veritat quen’hi hapermésdedosmesos, algú s’ho hauria de fer mirar.

n el nostre darrer número titulàvem el temadel mes com El bàsquet Manresa, a la cordafluixa i evidentment ho estava i continuaessent-hi, sobretot esportivament, en què hafet una de les pitjors temporades dels seus 40

anys a la divisió d’honor del bàsquet estatal. Però,afortunadament, i mai millor dit, al Conselld’Administració de la societat anònima se li ha apare-gut Xavier Gabriel, que és el propietari de l’adminis-tració de loteria de La Bruixa d’Or de Sort i s’ha ofertper esponsoritzar el Bàsquet Manresa les properesquatre temporades. Segurament l’equip baixarà a laLliga LEB aquesta mateixa temporada, perquè elsequips que pugen tindran prou solvència econòmicai els que estaven condemnats a baixar per no pagarels seus deutes s’han espavilat aquests darrers diesencara que hagin utilitzat institucions públiquesd’una manera barroera i en època de crisi absoluta-ment inadmissible per fer-se càrrec d’entitats profes-sionalitzades incapaces de gestionar correctamentels seus recursos de capital. Sigui a la Divisió d’Honoro a la Lliga LEB, sembla que el futur del bàsquet localestà garantit, almenys per quatre anys més, sempre iquan la bruixa no s’enfadi i decideixi trencar unilate-ralment la seva esponsorització.

L

E


Rochelle Freese. Califòrnia

«Viure aquí és més fàcil, als Estats Unitsla vida és més estressant i competitiva»d’

aquíid

’allà

aig néixer a San Francisco, Califòrnia, isóc aquí per una història d’amor… de lameva mare. Quan jo tenia 12 anys, teniaun professor de Biologia, l’Alfons, unvalencià que treballava als Estats Units.Alprimermoment lamevamare, separa-da delmeu pare, em va dir «tens un pro-fessor molt guapo!». Finalment van

començar una relació. Uns anys més tard, tots dos vantenir dificultats professionals i vam decidir venir tots aCatalunya: lamare i l’Alfons, elmeugermàpetit i jo. Primerens vam instal·lar a Súria, que és on l’Alfons va aconseguirplaça, a l’institut MigMón. Unsmesos després, jo em vaigindependitzar i visc sola en un pis de Manresa. Sóc unacaliforniana de 21 anys instal·lada a la vostra ciutat.

Vaig arribar als 18 anys. Molt ràpidament vaig començar adonar classes d’anglès. Em dedico intensament a aquestafeina. Faig classes particulars i a diverses acadèmies. Vaigcomençar a la International Language Academy. Ara faigclasses a l’escola Som Idiomes, a l’acadèmia MontserratCastells, i algunes hores a l’Escola Oficial d’Idiomes. Tincalumnes de diversos nivells, des del Pre-Intermediate finsal Proficiency. El nivell bàsic obeginnerno l’acostumoa fer,perquè les meves classes són íntegrament en anglès.D’altra banda, amb lameva amiga Anna Solsona, del noucafè-restaurant Espai Rubiralta, a la Muralla, organitzemsessions de conversa en anglès a les hores de dinar, per agrups petits. Ésmolt interessant!

Visc en un pis cèntric i m’agrada Manresa. És una ciutattranquil·la i trobo que la gent en general és friendly. Comho podríem dir: Amigable? Simpàtica? Sobretot la gentjove és oberta, amb els grans costamés. He fet amics i emtrobo còmoda a la ciutat. Tot i que treballo moltes hores:dedilluns adissabte, algunsdiesdedeudelmatí adeudelvespre! Per això no tinc gaire temps per sortir i conèixermés gent. Però sí que he fet coneixences, és clar.

Dels Estats Units no trobo a faltar gran cosa. De fet hi hasemblances entre Catalunya i Califòrnia: el tipus de clima,la platja... Tot i que aquí no hi ha tantes onades i l’aigua ésmés calenta, el Mediterrani és petit comparat amb elPacífic! Per mi és més fàcil viure a Catalunya. La vida aquíésmés tranquil·la. Als Estats Units ésmés estressant, hi hamolta competitivitat, tot ésmés car... I jo noho tindria fàcilper trobar-hi feina. Veig difícil tornar-hi, de moment. Des

que vam venir no hi hem tornat, tot i que ens comuni-quem amb la família. Però no és com anar a Nova York:Califòrnia ésmolt lluny i molt car anar-hi.

Almenys em quedaré 5 anysmés aManresa. I potser 10 o15...Vésa saber.Hihacrisi, el futurésdifícil, però tinc la sortde tenir feina i puc anar fent. Aquí el nivell general d’an-glès és baix, per això tinc força feina! I a més, el fet quepoca gent parli anglèsm’obliga a aprendre català peti quipeti. Ai, el català. No sabia que existia aquesta llengua,quan vivia allà. El parlo tan com puc, però em costa per-què no he estudiat les estructures, la gramàtica... El meugermà, que ara farà 16 anys i estudia secundària, té millorcatalà que jo! Però vaig millorant. També m’agradariaaprendre més castellà, tot i que a Manresa el parla pocagent!Vullmillorar català i castellà idemicaenmicahovaigfent: practicant ambgent,mirant vídeosambsubtítolsperinternet (no tinc tele!), llegint llibres... Demica enmica.

Entenc les aspiracions de Catalunya i hi dono suport. Lagentaquí téun fort sentimentdepertinençaalpaís. Pensoque si volen que el seu país sigui lliure, ha de poder ser.Crec fermamentqueelspobleshandepoder ser indepen-dents si és la seva voluntat.

V

Joan Piqué

«Dono suport a les aspiracions deCatalunya. Els pobles han de ser

independents si és la seva voluntat»


vides separades

Una forma de vidaiumenge, 21 d’abril. Un dels temes del dia ésla marató de Londres i en un diari a internet lacrònica de l’enviada especial porta el següenttitular: «Córrer es una forma de vida». Quèhauria de dir jo si em demanessin quina és la

meva forma de vida? Escoltar la ràdio al cotxe? Anar ala platja quan fa calor? Jeure al sofà i desitjar que ningúm’atabali? La veritat és que no en tinc ni idea, i esticpensant que em caldria trobar una resposta tan cate-gòrica com aquell titular. De fet no m’ho he plantejatmai quina és la meva forma de vida, però ja fa anys queno passa gaire temps sense que no escolti o llegeixiunes declaracions d’algú dient que tal activitat o talaltra «és una forma de vida». I quan ho diuen et fan sen-tir com si la seva de vida tingués un interès com amínim deu vegades més gran que la teva. Buscantdeclaracions semblants per veure quines bajanades esdiuen, he anat a google, he escrit «forma de vida» imirant a la babalà he trobat això: «El culturismo es unaforma de vida»; «Breakdance, una forma de vida»;«Senderismo, una forma de vida»; «Homeopatía: unaforma de vida»... i així fins a l’infinit. Després també hetrobat una variant: «Natación, más que un deporte...una forma de vida» i «Metal: más que un estilo musical,una forma de vida».

La gent ja no es conforma amb córrer per fer atletisme,ballar breakdance per divertir-se o fer un tractamentd’homeopatia perquè creu que li va millor que la medi-cina tradicional. No. La gent cada cop més necessitabuscar una transcendència al que sigui per sentir-serealitzat o per creure que està fent qui sap què. I hoinflen tot. Es compren una moto, es vesteixen de cuiro isurten el diumenge a fer-la espetegar... i et diuen queallò és una forma de vida. Per l’amor de déu! La vidabohèmia d’alguns artistes de debò, la d’un pastor a lamuntanya o la retirada d’unamonja de clausura... això síque són formes de vida. La resta són punyetes i ganesd’aparentar. Quan us vingui un que va a buscar rove-llons i us digui «ser boletaire és una forma de vida»,mireu-vos-el als ulls i digueu-li alt i clar: «No em facisriure».

DDe símbols i actes

s fa pesat haver de parlar sovint de coses sem-blants, ja que els immobilistes de torn no volencanviar res perquè la cavernamediàtica no s’enfa-di i d’aquesta manera prefereixen continuarimposant la legalitat, quan els convé, a qualsevol

forma de democràcia. Com que no tenen arguments hande recórrer a la llei per impedir que les majories decideixindemocràticament el que considerin més convenient. Desd’entitatspolítiques, cíviques i culturals s’haproposat retirarel retrat delmonarca de la sala deplens de l’Ajuntament deManresa, un símbol que per molts de nosaltres nomésrepresenta l’ocupacióborbònicadeCatalunyadesde fa300anys i en absolut és un signe que dignifiqui la ciutat, comens volen fer creure els ignorants espanyolistes de sempre,això si sense cap tipusd’argumentació. CiU, ERC iCUP, entred’altres formacions s’han compromès a retirar el retratabans de l’agost, quan es compliran aquests 300 anys d’o-cupació de la ciutat. Penso que no haurien de caldre tantescontemplacions i qualsevol responsable municipal elpodria ubicar a l’arxiu d’un dia per l’altre.

L’actual rei d’Espanya no sols cau malament a bona partdels catalans pel que representa històricament sinó tambépel seu tarannà personal i de membres de la seva família,que en temps de crisi, estan tenint un comportament mésque discutible i donen una imatge lamentable, tant a dinscom a l’exterior de l’estat. Que un jutge imputi la infantaCristina i sigui el fiscalqui enqüestioni ladecisióésunaacti-tud si més no esperpèntica de l’actual justícia espanyolaque ridiculitza l’opiniódel príncepFelip enel sentit que totsels espanyols són iguals davant la llei. I voldria recordar unavegadamés que l’actual monarca va ser imposat pel dicta-dor Franco com a cap de l’estat i màxim responsable de l’e-xèrcitespanyol. Lademocràciaquesorgeixde laTransició tédèficits estructurals importants, un dels quals és la mancade reconeixement públic de les nacions que actualmentconstitueixen l’estat espanyol i l’altre el retorn a unaRepública democràticament escollida pel poble espanyol ibrutalment aixafada pel feixisme dels partidaris de JoséAntonio, amb la col·laboració necessària de la Itàliamusso-liniana i del nazismedeHitler queamb la seva aviació va ferbombardejar ciutats catalanes com a prova per les sevesànsies d’expansió durant la Segona GuerraMundial.

E

Josep M. Oliva Jordi Sardans


Vida d’hospital

Redacció

encelquepuc,nopaselque voldria». És la sen-tència d’un dels perso-natges més habitualsde Sant Joan de Déu.Cada dia a les noul’Alfonso munta la para-deta a l’entrada prin-

cipal. S’hi desplaça amb una motoretaamb què transporta una capsa de fustadesplegable que li fa d’aparador delsdècims de loteria. Al costat dels bancs deciment també hi col·loca una cadira ple-gable, un transistor i la resta de docu-mentsqueconsidera indispensablesperala tasca quotidiana. L’Alfonso Alcántaradel Cerro va néixer a Valdeolivas, a la pro-víncia de Conca, fa 66 anys. Des del 1968és a Manresa, on es va casar. Es defineixcomunpencaire: «Als setze anys vaig arri-bar a Madrid on treballava en una botigade mobles. Sempre he anat treballant enel que ha anat sortint». És un homemeti-culós a qui no agrada «enganyar ningú».Explicaquetéunpermísoficialde ladirec-ció de l’hospital per situar-me on vulguidel recinte. «No vull tenir problemes.M’agrada tenir-ho tot legalitzat». Desfebrer de1999, treballa a comissióde l’ad-ministració de loteria número 8 deManresa amb seu a l’hipermercat Carre-four. Tres anys abans, i després d’un acci-dent d’automòbil, havia començat a ven-dre cupons de l’Associació Tarraco deMinusvàlids. Continuant amb la transpa-rència que pregona, també ensenya elcarnet de la Generalitat que acredita laminusvalidesa i explica a dues clientesinteressades que els cupons que ven «notenenresaveureambelsquevenienenti-tats com PRODIECU, que destacava perferdesaparèixerelsvenedorsquans’havia

de pagar un premi». Explica que l’ATM és«una associació petita que, per dimen-sions,notésorteigpropi,peròquees refe-rència al de l’ONCE. Paguem els premis iestem legalment constituïts i controlats».

Entre els seus estris de treball, i amb lavoluntat d’oferir un bon servei, hi ha unaagenda de paper on té apuntats els resul-tats oficials de tots els sortejos i les llistesdels números premiats en els sortejos dela loteria nacional. La relació amb l’admi-nistració del Carrefour li permet oferir, a

partde la loteriaqueessortejadijous idis-sabte i els cupons, loteria Primitiva, BonoLoto, Euromillón, Loto Tour (l’antiga qui-niela hípica) i les loteries que organitza laGeneralitat com la 6/49. Tot i que l’ofertade l’Alfonso és àmplia i variada, admetamb recançaquecadadia venmenys. «Larealitat és que no hi ha diners. Crec que lavenda de loteria es concentra en la gentde classe mitjana i mitjana-baixa. Els quetenen més poder adquisitiu en passen.Lespersonesambmenys recursosmante-nen la il·lusió». La paradeta ja forma part

V Els centres sanitaris sónpetitspobleson lamajoriadegentes coneixi es relaciona contínuament. Almargedels treballadors, cadadia s’himouen centenars de pacients i familiars que experimenten vivèn-cies de tot tipus. Metges, infermeres i la resta de personal sanitarisón essencials per a la bonamarxa de l’hospital, però al seu costat hiha altres protagonistesmés anònims tant omés importants a l’horademillorar la qualitat assistencial, especialment, a nivell humà.

temade

lmes

Alfonso Alcántara ven cupons i loteria a l’entrada de Sant Joan de Déu. Foto: Carles Claret


del mobiliari de l’hospital i, amb el seuesperit comercial, l’Alfonso reconeix que«de vista, conec gairebé a tothom».Explica que el personal, en general, «licompramésaviat poc» El seu tarannàafa-blepropiciaquees faci fartsdeparlarambtothom. «Sento històries de tot tipus. Hihapersonesquenoet coneixende res i set’obren per complet. Et parlen de separa-cions, demalalties, de temes de feina...».

QuioscdeparadaobligatòriaUndels puntsmés transitats de Sant JoandeDéu és el vestíbul d’entrada on hi ha elquiosc. En aquest petit establiment, latitularitat del qual té Ampans, treballen elDavid Andrés, la Montserrat Alonso i elJordi Soler. Mentre que el David fa 4 anysque hi és, el Jordi i la Montse n’hi acumu-len17 i18 respectivament.Tots tres fanungran equip quemai no dubta a dirigir unsomriure als clients. Encara que es combi-nen la feina, quan coincideixen tots tresdins el quiosc, l’espai els queda relativa-mentpetit. Ésper aixòqueestancontentsamb el trasllat que l’establiment farà prò-ximament al nou edifici. «Aquí a l’estiu hifamolta calor», afirmen. Cadamatí, tant elDavid com la Montse arriben a l’hospitalcap a tres quarts de vuit, obren el quiosc iexposen les revistes i diaris del dia. Desd’aquest moment, ja estan a punt peratendre el clients. «El millor d’aquestafeina és el tracte amb la gent. Tot i que noés la nostra feina, de vegadesparlem i ensdediquem a animar familiars de pacientsque estan greus i que troben en nosaltresunmitjàd’escapament.Això,perpartnos-tra, requereix una sensibilitat i un saberestar adients», explica la Montse. El Davidi el Jordi hi estan d’acord i asseguren quetenen una relació excel·lent amb tot elpersonal de l’hospital.

Peròéselmateix l’ambientqueesmouenun quiosc situat dins un hospital que enqualsevol altre? La Montse diu que «eltracte és molt més càlid i proper». Tambéamb el veïnat de la zona que, a mancad’un quiosc al carrer, s’apropa a Sant Joande Déu a comprar la premsa. «Es crea ungranvincle ambelsprofessionalsde l’hos-pital, especialment entre els que somveterans en aquest centre», afirma elJordi, que combina les tasques al quioscamb les de manteniment dels jardins del’hospital i de la Clínica Sant Josep. «A mim’agrada tant estar de cara al públic comtreballar pelmeucompte», afirmael Jordi,que segons els seus companys «no paramai quiet». El treball al quiosc ha portat atots tres a establir relacions personalsambmalalts que hi passen. «Hi hem esta-blert una relaciómolt forta, tot i quees soltrencarquanabandonen l’hospital»,diu laMontse. Ho corrobora el David, que afir-maque encara que s’hagin establertmúl-tiples relacions d’amistat amb pacients,noespodendedicaravisitar-losconstant-ment a les habitacions perquè si no, «noseríem mai al quiosc treballant». Els tresquiosquers,però, tenenmoltsdetallsambels pacients. «Sovint els portem peluixosdel quioscde regal oels visitema l’habita-ció per dur-los els diaris o revistes que ensencomanem prèviament», diu el David.Uns detalls als quals el Jordi afegeix lesentregues de flors alsmalalts.

Els39anysdeservei alquioscqueacumu-len entre la Montse, el Jordi i el David, elshan portat a recordarmultitud de curiosi-tats i bons records. Fins i tot especulenamb un antic rumor sobre el possible in-grés de la infanta Cristina a l’hospital, aqui, «esdeiaquevisitavencapellans».Unacuriositatmés de tants anys d’ofici.

Uncafè i un somriure«M’agrada tractar amb la gent», diu JoanCosta amb un somriure als llavis i arron-sant el seudivertit bigoti. Hodemostra encada acció que fa, xerrant amb les cam-breres oquan et posa un cafè. El capde lacuinade l’hospitalSant JoandeDéu,però,porta el carisma amb humilitat: «Com jo,cinquanta mil més, la qüestió és que t’a-gradi compartir i tractar amb les perso-nes». Fa vuit anys, gairebé des dels inicisd’Althaia, que el Joan tracta ambels usua-ris de la cafeteria de l’hospital manresà.Tanmateix, els seus vint-i-cinc anys d’ex-periència en el món de l’hostaleria l’hanportat aaltresàmbits: «Vaig treballar a res-taurants de Vic fins que vaig venir aquí aManresa, al restaurant Cal Spaguetti.Després, va néixer lameva filla». En aquellmoment, la vida personal li demanavacanviar la professional: «Per qualitat devida, necessitava horaris més fixos i algundia festiu. Una feina menys esclava». Tot ique la seva família no tenia res a veureamb l’hosteleria, la vocació li va aparèixerde ben jove. I no l’ha perdut. El Joan con-tinua servint amb la gràcia del primer dia,ambun«salero» característic, Unaire ambquè treballa de les vuit del matí fins a lestres de la tarda, moment en què dina i vacap a casa. Els treballadors, o millor dit, eltreballador i les treballadores –són totdonesmenys ell– mengen exactament elmateix que el que han servit als usuaris.De vegades, el que els ve de gust ja s’haacabat, de tant servir-ne. «Normalment éselmés bo», afegeix el Joan.

L’ambient al menjador és cordial i simpà-tic entre els treballadors: «Quan portestants anys i et vas veient sovint, s’acabaestablint un vincle de confiança». I no tansols entre treballadors, tambéentre treba-

El Jordi, el David i laMontse, al quiosc d’Ampans a Sant Joan de Déu. A la dreta, Joan Costa, el simpàtic cap de cuina de l’hospital. Fotos: Joan Torras i Anna Pujol


lladors i el recinte que han vist evolucio-nar. Fusions, el trasllat, les obres... El Joanno només remira la historia de l’hospital,també el present i el futur: «Al setembrefaran una cafeteria nova pels acompany-ants. Nosaltres passarem a dedicar-nos,majoritàriament, al servei del personald’Althaia». Actualment, a les hores punta,la cafeteria s’omple massa. Per tant, d’araendavant gaudirà de més tranquil·litat.Tothomqui vulgui, però, podrà continuarentrant a l’antiga cafeteria, on trobaran elJoan servint cafès amb la seva galanesa iamor pelmenjar i per la vida.

PallapupasEl doctor Gota-gota i la camillera AminaBiodramina treballen cada dijous a la uni-tat infantil de Sant JoandeDéudes de lesnou del matí fins la una del migdia. Estanespecialitzats en el somriure i la imagina-ció terapèutica i las seva tasca es basa,com ens relaten, a «transformar els ele-ments de l’hospital en realitats mésendolcides. La nostra missió és que l’hos-pitalizació sigui menys traumàtica per a

l’infant... però també per a lafamília i els sanitaris». Re-marquen que el personal ésindispensable per fer la sevafeina i «això s’ha de tenirmolten compte. Ells ens utilitzen inosaltres volem que ens uti-litzin. Això és importantíssim,sobretot quan acompanyenels nens al quiròfan». El doc-

tor i la portalliteres de nas vermell perta-nyen al col·lectiu Pallapupas, creat l’any2000 amb l’objectiu de mitigar el pati-ment d’infants i adults en els centres sani-taris. A Sant Joan de Déu, la relació ambl’entitat comença l’any 2008 a través delpediatre Santiago Nebot, després d’unaactuació en la clausura d’un congrés depediatria organitzat per Althaia. No tot-hompot ser un Pallapupas. El David Ribe-ra, manresà de 36 anys molt conegut enl’àmbit artístic ciutadà i la Laia Pineda, de30 ideCerdanyoladelVallès, vanhaverdefer un càsting per accedir a col·lectiu for-mat íntegrament per artistes professio-nals. Com explica el David, «tu pots tenirun clown que funcioni, però que no s’a-dapti al perfil que demanen a Pallapupasperdonar suportenunitats infantils i de latercera edat». I la Laia hi afegeix que, uncop superada la prova, «ens formemmèdicament, psicològicament i artística-ment. El clown a l’àmbit hospitalari enca-ra és un estrany». Per tant, la tasca delPallapupasésaltamentprofessionalitzadai és guiada pels responsablesmèdics.

Els dies de servei, la feina comença a pri-mera hora en una reunió amb una infer-mera o auxiliar de la unitat. La Laia i elDavid expliquen que aquest és elmoment «de la transmissió d’informació.Ens informen de dades bàsiques com l’e-dat i la patologia de cada infant, però,sobretot, del seu estat d’ànim, del mo-ment que passa i de l’ambient familiarque l’envolta. Tot plegat ens ho apuntemen una llibreta petita que portem semprea la butxaca». Els aspectes anímics sónclau per a la intervenció dels pallassos,que es veuen obligats a «improvisar i feruna intervenció superpersonalitzada enfunció de les necessitats de cada nen».Una primera anàlisi els permet saberquantaestonanecessitaranperacadacasper intentar «canviar la realitat de l’am-bient que viu». L’experiència, com apun-ten laLaia i elDavid,proporciona«estratè-giesper acostar-se als nens i nenesencaraque aquests, d’entrada, siguin reticents oens tinguin por». I constaten que «moltesvegades, són els pares qui realment volenque el nen ens temi. Ho notem. Però, tot iaixí, hem d’intentar acostar-nos-hi i fergirar la truita. Sovint, n’hi ha prou ambentrar a l’habitació a dir adéu un dia perentrar-hi en contacte o fer un gest a dis-tància al passadís». Els pallassos són cau-telosos i expliquen que «l’habitació és unespai molt íntim i no tothom accepta béque hi entris. Si convé ens traiem la batablancaquemoltacanallaassociaalmetgeque, tot i curar-los, els provoca dolor».

A l’esquerra, en acció, el doctor Gota-gota i la camillera Amina Biodramina, dels Pallapupes. Alcostat, la resident de ginecologiaMireia Vargas. Fotos: Carles Claret

Ja som al carrer Barcelona núm. 10 - Tel. 93 873 37 79


A part de la tasca a les habitacions, elsPallapupas també fan aparicions a l’esco-la, on es reuneixen la majoria de nens inenes per fer deures i jugar, a la zona del’hospital de dia, a la qual molts infantsacudeixen a fer-se proves mèdiques i,finalment, al quiròfan. Afrontar una inter-venció quirúrgica requereix d’una mecà-nica ben especial. El pallasso és al costatde l’infant fins que s’adormper l’efecte del’anestèsia. Com relata la Laia, «ens homuntem perquè ni el nen ni els pares noestiguinmai sols. Undels dos s’avança i esprepara per ser dins del quiròfan mentrel’altre fa el trajecte amb el pacient i elsfamiliars». El David comenta que «durantel trajecte fem una proposta de viatgeimaginari. Anem, per exemple, a la lluna ila benzina de la nau és en el sèrum queinjectena l’infant.Aquestahistòriaels treulapor ielsdesestressamoltíssim».Totsdosestanmolt satisfetsdel tractedelpersonalsanitari que, cada cop més, s’avé a conti-nuar el joc que els proposen. Així, no ésestrany trobar algun metge o infermeraque quan es troba amb la llitera d’uninfant camí de la sala d’operacions pre-gunti: «Què, on anemavui de viatge?».

EscolaL’escoladeSant JoandeDéu funcionadesde l’any 1953, quan els germans de l’orde

van veure que hi havia infants que passa-ven anys hospitalitzats a causa de latuberculosi. Hi havia la necessitat que elsnens fessin alguna activitat educativa. Elsprimers anys, eren els mateixos monjosels que feien classes fins que al cap d’unparell d’anys van contractar un mestre.L’Imma Estela porta 25 anys al servei del’aula hospitalària que, com explica, «estàfinançada pel departament d’Ensenya-ment. Anivell administratiu i financer fun-ciona com una escola concertada».Malgrat tot, Althaia és de les poquesempreses de gestió hospitalària que con-serva l’escola sense cost per als usuaris. Elservei s’ofereix a tots els nens en edatescolar dels 3 anys fins als 16. L’Immacomenta que, durant l’hospització, «l’as-sistènciaésvoluntària, jaquenopotsobli-gar a cap família a venir». Tot i així, «s’ofe-reix a tothom. A part de l’atenció educati-va, els nens i nenes poden fer activitatsmanuals i també femde ludoteca i biblio-teca. L’atenció és gratuïta i témolt d’èxit».La filosofia de l’espai és ben clara. La prio-ritat dels infants que ingressen a l’hospitalés la salut.

«Oferim dos tipus d’atenció», exposa lamestra, «la dels nens que poden anar al’escola i laquefemdirectamenta l’habita-ció. El primer cop que lamestra està amb

el nen no li fa classe de matemàtiques ollengua, fan un seguit d’activitats de ben-vinguda, per tal que s’habituï a l’entornhospitalari». Pel que fa als horaris, esman-tenen els escolars, respectant, això sí, leshores dels àpats i de la medicació. La uni-tat està en contacte amb l’escola del neningressat, ja sigui per enviar una foto deldibuix que ha fet el nen, per mantenircontacte amb el tutor o perquè aquestenviï la feina que ha de fer o les matèriesque ha de treballar. La reacció dels nens ala possibilitat d’anar a l’escola a l’hospitalmateix «sol ser positiva. El primer copobserven indecisos i, a mesura que vanagafant confiança, ja vénen sense pensar-s’ho». explica l’Imma. I assegura que «l’ac-titud més difícil és la dels adolescents, jaque al principi no volen anar-hi. Però amesura que passen els dies i veuen quenotenenresper ferhiaterrenper fer feina,estudiar o a jugar amb l’ordinador».

Després d’un quart de segle, l’Immapensa que «treballar en un ambient hos-pitalari condiciona molt la feina de mes-tra. A l’hospital tot témés valor que a l’ex-terior. El fet que tinguis una visita o rebinuna trucada es valora molt més quanestàsmalaltquenopasquanets a fora i ettrobes bé». Com a educadores, ella i laseva companya Begoña intenten «buscarla cara positiva de treballar amb nensmalalts. Alguns, fins i tot, a l’hora de mar-xar diuen que prefereixen aquesta escolaa la seva».Paral·lelament, reben lagratituddels pares. «Són aquests petits detalls elsque fanque la feinasiguimoltgratificant».De fet, és habitual que els pares tambéentrin a l’escola a acompanyar els fills iparticipin en activitats que s’organitzen.Com la majoria de personal de la unitatinfantil, L’Imma valora molt positivamentla feina dels pallapupas. «Són feines dife-rents, però serveis paral·lels, ja que totesdues tasques es beneficien mútuament.Els pallassos entren a l’escola a fer actua-cions i motiven la canalla, a part de tran-quil·litzar-la i per fer riure a les famílies».

Pierluigi Felice, a la foto ambNati Martínez, fa la residència a la unitat de traumatologia. Foto: Carles Claret

Gran oferta detaules i cadires!

Ctra. de Vic, 94 - Tel./Fax 93 873 99 18 - 08241 MANRESA - [email protected]


LaR1deginecologiaEn la formació per a la pràctica mèdica,una de les etapes en les quals s’acumulenmés hores de presència a l’hospital és laresidència. LaMireiaVargas té 25 anys i ésde Bagà. Cada dia recorre l’eix delLlobregat fins aManresaon, desdel 10demaig del 2012, fa l’estada de quatre anysque l’acabarà doctorant en ginecologia iobstetrícia. Li agrada fer vida al seu poblei, «tot i quementre feia la carrera compar-tia pis a Barcelona i hi vaig viure molt bé,m’ha agradat molt poder tornar a casa. ABagà hi sóc i hi vaig ser molt feliç de peti-ta i, si puc, és on vull que creixin els meusfills». Hi ha altres aspectes que expliquenel fort arrelament. Ha format part dediverses entitats i, el que és més impor-tant, el seu company és de Saldes i, tot ique treballa a Barcelona, tots dos fan vidaal Berguedà. Després de fer l’examenMIR,la Mireia va acabar escollint Manresa «perproximitat. Volia defugir un gran centresanitari comlaValld’Hebron,on javaigserdurant la carrera. L’avantatge d’hospitalsrelativamentpetits comSant JoandeDéués que la perspectiva de treball és dife-rent. Si vols dedicar-te a la investigació i ala branca més assistencial és millor fer laresidència en macrohospitals, però, per ala formació i per a la pràctica posterior,llocs com Manresa permeten fer unamedicina més propera en què adquirei-xes molta pràctica en totes les branquesde l’especialitat», explica.

La jove metgessa va escollir ginecologia«perquè tenia molt clar que volia fer unaespecialitat que comptés amb una partquirúrgica. La ginecologia l’inclou al ves-santd’obstetrícia i, amés, tambéhihaunapart mèdica, oncològica i fins i tot de dia-gnosi per la imatge derivada de la inter-pretació de proves com les ecografies».Després d’onzemesos, la Mireia ha corro-borat que no es va equivocar d’especiali-tat ni de destí. Afirma que es treu moltprofit en centres amb unitats de treballreduïdes on «tothom et coneix de segui-

da i benaviat et té confiança.Això, ràpida-ment, et permet fer coses, prendre deci-sions idonarmansa la saladeparts». Sensdubte, quan sigui ginecòloga titulada, liagradaria «seguir treballant en un àmbitcomaquestoenhospitalsd’igualsdimen-sions com el de Berga». I és que, comdèiem, el territori tiba molt. La unitat deGinecologia i Obstetrícia d’Althaia a SantJoan de Déu fa relativament pocs anysque té el certificat delministeri per formarmetges residents. L’anypassatvaacabar laprimera promoció. El tutor de les resi-dents –totes noies– és el doctor RamonSantisteve. «Estem molt ben cuidadestant pel tutor com per tota la unitat»,comenta la Mireia. Actualment fa unaguàrdiaper setmana iundissabtedecadames. «La primera nit desitges que no vin-gui ningú. No pots descansar de nervis.Però és una sort treballar en un lloc enquè saps que tens el suport de tothom.Quanarribes tenselsestudis,perònosapspràcticament res».

El primer any, la resident ha estat «moltabocada a l’obstetrícia. El segon any esta-ràmés centrada en la pràctica ginecològi-ca ielsdosúltimssónmésvariats».Peròésprecisament l’obstetrícia el que li agradamés: «Ara estic absorbida per aquestabranca, però crec que és al que em vulldedicar acabada la residència. Si les cosesvan bé, com passa generalment, és unabranca molt maca». Cert és, però, quetambéhi podenhaver complicacions i lla-vors la realitat «ésmoltmés dura.

Ambaccent italià«A Catalunya la sanitat pública té unaqualitat molt bona, però, malgrat tot,força gent té assegurança privada. A Itàliaés el contrari, les persones utilitzen prefe-rentment lapública, tot i noser tanpunte-ra, perquèhihaun tantper centmoltbaixde la població que pagui una mútua». ÉslavisiódelPierluigi FeliceArdente—Pieraseques per als amics—, un italià que favida a Manresa mentre cursa el primer

any com a resident de traumatologia aSant JoandeDéu. «M’hi sentomolt agust.El clima i l’ambient són força semblants ala regió dels Abruzzos d’on sóc i al de laciutat de L’Aquila, onvaig estudiarmedici-na». L’Aquila, justament, es va fer famosaquan el 6 d’abril de 2009 va ser l’epicentred’un terratrèmol de 6,3 graus en l’escalade Richter. Aquell sisme va paralitzar elmunicipi i la Universitat i va propiciar queelPieraterrésaBarcelonamitjançant«unabecaErasmusqueemvanatorgarper for-mar-me a l’Hospital Clínic». Durant l’esta-da es va enamorar de Catalunya i vacomençar a sentir parlar de Manresa. Pocdesprés, sol·licitava l’homologació deltítol italià i es presentava a l’examen MIRper poder accedir a una plaça en un hos-pital d’aquí.

A l’horad’escollir destinació, comentaque«ja sabiaqueSant JoandeDéueraunbonlloc i m’havien explicat que formavenmolt bé als residents». Apart d’haver con-nectat amb el territori i tenir parella aBarcelona —«una mallorquina que xerraun català molt tancat, sempre li dic»—, el

Víctor Benítez, estudiant de tercer d’Infermeria ala FUB. Foto: Ramon Aran

TINT RERIA SAGRADA FAMÍLIATintorers des de 1902

RENTAT EN SEC - BUGADERIA - NETEJA DE PELLS - TENYITSCATIFES - EDREDONS - VESTITS DE FESTA - RENTAT INDUSTRIAL

C/ Sant Cristòfol, 48 - 93 873 73 67 - 08243 MANRESA


jove llicenciat va voler especialitzar-seaquí «perquè el sistema d’assignació deplaces de resident és més objectiu. AItàlia, com passa a Alemanya o als EstatsUnits, és molt difícil accedir a un hospitalon no et conegui ningú, especialment sino ets de la regió». En la designació deplaces a l’estat espanyol, concreta el Pier,«una persona de qualsevol part del terri-tori pot venir a Catalunya i a la inversa»:Després d’un any d’estada, sota la tutoriade la doctora Magda Edo, l’italià asseguraque Althaia «és un lloc magnífic per for-mar-te.De seguidaetdeixen tocar i reme-nar i pràcticament cada dia vas al quirò-fan. Sant Joan de Déu, tot i ser consideratun hospital comarcal, acull un volumimportant de feina. Molta i molt variada».El Pier parla un castellà correctíssim i uncatalà més que acceptable. Està establerta la zona de les Bases de Manresa i asse-guraquehiestàmoltbé. «AManresahihaqualitat de vida. Com a L’Aquila, tens lanatura i la muntanya a prop i, si et faltauna mica de marxa –com a mi em passade vegades– agafes el cotxe i vas fins aBarcelona». Aquest transalpí de cos atlètici pell morena va entrar de ple en el mónde la medicina traumatològica als setzeanys. «Jugavaa futbol i emvaig trencarelslligaments creuats. A partir d’aquellmoment, emva començar a apassionar eltema. Vaig seguir jugant fins a quart de

carrera i ho vaig deixar». De fet, la brancade traumatologia associada a l’esport, lespròtesis per a persones joves i les inter-vencions a partir d’artroscòpia són lespràctiquesmèdiques que, per ara, li resul-ten més interessants i en les quals es vol-dria especialitzar quan acabi la residència.

DepràctiquesEls estudiants d’infermeria de la FUB des-cobreixenunnoumóna l’hospitalquanhiarriben a fer pràctiques per primera vega-da. El manresàVíctor Benítez, de 21 anys iestudiant de tercer curs, admet que teniamolta por que, en arribar-hi, s’adonés queno era el que li agradava. Per sort, n’estàencantat. Per a ell, el més sorprenent desde fora és veure que els professionals fun-cionen com un equip, que van molt con-juntats i que es tracten d’igual a igual.Trenquen ambel tòpic que elmetge trac-ta la resta com si fossin inferiors.«L’infermerhadeixatde ser el secretari delmetge», diu. La gironina de Salt LídiaCasals tambées va sorprendredel respec-te entre professionals, tot i que no és unadebutant als hospitals. Per circumstànciesfamiliars, s’hi va passar força temps –lasevamarevaemmalaltir decàncer–,però,fins ara, no havia pogut comprovar que eltracte que el personal mèdic estableixamb els pacients «és sincer». I, a més, sor-prenent, ja que es demostra molta com-

prensió i afecte ambpersonesque tot justs’acaben de conèixer.

Per alVíctor, parlar ambel pacient ésmoltimportant i ajuda a conèixer els antece-dents de lesmalalties.Tot i això, consideraque tampoc no s’estableixen lligamsmassa sòlids que durin fora de l’hospital.Les sèries de televisió tot sovint mostrenel contrari. La Lídia diu que és inevitableestrènyer lligams, peròque cal aprendre aseparar la vida professional de la personal«perquè, de vegades, ho pots passarmalament». Això sí, tant l’un com l’altras’adonen que un simple «gràcies» d’unpacient és més gratificant que la cons-ciènciad’haveraprèsbéunanova tècnica.Tots dos van començar les pràctiquesl’any passat, quan iniciaven el segon curs.Ara ja poden veure amb una mica deperspectivacapons’encamina la sevacar-rera. El manresà assegura que guarda unrecordmolt dolç del seu pas per l’àrea deneonatologia. No ho pot explicar ambparaules, però treballar-hi el va fa sentirmés viu. Grans alegries que, malaurada-ment, algun dia poden convertir-se entragèdies inesborrables si hi ha algunacomplicació ambel nadons,. En canvi, li facert respecte el seu següent destí: la set-mana vinent comença a l’àrea de psiquia-tria a l’hospital de Martorell. Absolu-tament a l’inrevés que la saltenca, que es

Felip Sáez, promotor del Banc de Sang de Sant Joan de Déu. A la dreta, la voluntàriaMontseMira, amb una infermera del Centre Hospitalari. Fotos: Sílvia Berengueras

--MMAANNUUAALLIITTAATTSS--TTAALLLLEERRSS DDEE MMAANNUUAALLIITTAATTSS

Plaça Excursionisme, 1 - Tel. 93 874 68 11 - MANRESA


planteja especialitzar-se en aquesta àreadesprés d’haver passat pel Centre de SalutMental d’Althaia. La Lídia i el Víctor sónconscients que no tenen la feina assegu-rada en acabar les pràctiques. Ella té laintenció de seguir-se formant i ell nopensa marxar a l’estranger a buscar feinafins que realment vegi que a Catalunya nohi té cap opció.

La riquesa de donarEls hospitals catalans gasten més de 1.000bosses diàries de sang en unitats comcirurgia, oncologia o hematologia. Lescampanyes de donació, les maratons, lesunitats mòbils en festes majors i fires esmobilitzen amb l’objectiu de captar sang.A l’hospital de Sant Joan de Déu, moder-nes pantalles de plasma recorden puntu-alment la necessitat de donar-ne. I a mésel Felip Sáez visita contínuament totes lesdependències per fomentar la donacióentre els usuaris i informar-los que allàmateix hi ha un banc de sang, on junta-ment amb la seva companya Raquel ate-nen els donants i fan el possible «perquès’hi sentin a gust». A prop de fer 60 anys, elFelip és infermer i promotor intern delBanc de Sang i Teixits d’Althaia. Apas -sionat per la professió des de fa més de 35anys, va venir a Manresa provinent delBanc de Sang i Teixits del Hospital Uni -versitari Mútua de Terrassa, amb un reptepersonal: «Ja tenia una edat i, a més, assu-mia la nova tasca de promotor, però deseguida em vaig sentir molt ben acollit,com a casa». I és que el Felip és fill deCastellbell i el Vilar, però en va marxar alstretze anys. De tota manera, no ha perdutel vincle amb el Bages i amb la feina a SantJoan de Déu sent que retorna al lloc quepertany. Arriba cada dia amb tren des deTerrassa i va a peu des de l’estació de laRenfe fins a l’hospital.

El Banc de Sang i Teixits obre a les onze delmatí i, per promoure’l, el Felip visita totesles plantes, habitació per habitació, pujant

i baixant escales. El seu objectiu és parlaramb familiars i visitants del centre. «Cadadia canvia l’escenari, perquè els acompa-nyants dels pacients canvien; puc arribar aconèixer-ne tota la família. Expliques queels malalts depenen de la donació desang, que sempre en fa falta, que cadavegada que una persona en dóna, ajudatres pacients, perquè d’una unitat de sangse n’obté una de plaquetes, una altra deplasma i una de concentrat d’hematies. Imires de fidelitzar la donació. La gent ésmés receptiva a donar-ne si el seu familiarha necessitat una transfusió, per això granpart de les visites s’organitzen en funcióde la llista de pacients transfosos». El resul-tat de la promoció són donants de qualse-vol edat i condició social. Reconeix, però,que «cal incentivar la donació entre lagent jove. La tasca sociosanitària que fa elmotiva: Promoure el banc de sang és unaforma del servei, em reforça».

Els donants tenen el pàrquing de l’hospi-tal i el bus urbà gratuït. Tot i això, el Felipremarca que encara no hi ha prou dona-ció a la ciutat, «Volem que tot Manresaconegui molt bé el servei», que és obertfins a les vuit del vespre. En l’extracció, afir-ma, «mai no podem deixar sol el donant».

El Felip demana, dóna conversa, hi és.Després d’un llarg periple per la UCI–«que m’agradava molt»– a l’HospitalUniversitari Mútua Terrassa, d’estar al cos-tat dels malalts, el Felip Sáez se sent grati-ficat amb el temps que porta atenentdonants de sang: «És molt agraït. Eldonant és una persona amb bona salut.Aprenc molt d’ells, m’agrada escoltar-los.Sempre et donen missatges encara queparlin poc. Es crea un feeling entre nosal-tres que fa que tornin». El Felip és moltconegut a l’hospital, pel seu caràcterobert i perquè hi volta constantment. Elsusuaris que tornen a Sant Joan de Déu elreconeixen: «Ah sí, el de la sang», diuen.Per al Felip el contacte humà és essencial,sense equip creu que li faltaria algunacosa: «La col·laboració amb el personal ésexquisida. Per a mi són importants lessalutacions, encetar aquella conversa decinc minuts per arrencar el dia. M’agradaparlar i escoltar, i també que comptin ambmi». Sap que aquesta predisposició a aju-dar és del tot gratuïta, «però tothomnecessita de tothom; això és bàsic».

Dolça companyiaPer casualitat, va veure un reportatge aRegió7 sobre el Servei de Voluntariat

Ramon Rubira, un dels responsables del Servei d’Atenció Espiritual. Foto: Carles Claret

40

Ptge. Ferrer, 22-24-26 08240 MANRESA. Tel./Fax 93 873 94 72 - www.elracodelmobleusat.com - [email protected]

10% de descompte entotes les seves

compres


d’Althaia i se n’hi va anar sense dubtar-ho. Les primeres setmanes l’acompanya-ven personal d’infermeria, però desprésja entrava tota sola a visitar els malalts.Ara, al cap de gairebé cinc anys, MontseMira, de 67 anys i recepcionista, estàorgullosa de dedicar part del temps lliu-re als malalts hospitalaris, aparentmenta canvi de res: «Sembla que no fas grancosa, però és una tasca que recordarétota la vida, com també tots els malaltsque he visitat. Com qui diu, me’lsemporto a casa, però no hi pateixo».Admet que té una predisposició innata acuidar, enriquida amb l’experiènciad’haver atès els pares i la germana, jamorts. Té un do que els altres valoren:«Hi ha malalts que quan marxen emdemanen si els puc anar a cuidar a casa,però no pot ser». La seva àrea d’actuaciósempre ha estat el Centre Hospitalari, onvisita «sobretot gent gran, amb quim’entenc bé» els dimarts a la tarda. Entraa la sala de Voluntariat, es posa la bata ila targeta d’identificació –útil per visitarels desconeguts i per recordar alsmalalts coneguts qui és i com es diu–, il’adrecen als que ha de visitar: «El volun-tariat serveix per acompanyar gent solao bé per descarregar famílies que famolt temps que tenen malalts a l’hospi-

tal i que necessiten un descans», explicaMònica Garcia, coordinadora del servei.

El sopar és l’hora de referència. La Montsetambé els el dóna, però «essencialmentfaig companyia als malalts. Els dies se’lsfan llargs, no passa res. I és clar, quanreben visita és una alegria. A més, comque a les habitacions sol haver-hi duespersones, encara que hi entri només pervisitar-ne una, no pots evitar tractar el delcostat». A l’hospital, la Montse se sent enuna atmosfera especial que «a fora crecque no aguantaria, però un cop dins m’hisento bé. D’un lloc en què saps que t’es-peren amb il·lusió no te’n canses». Elvoluntari serveix perquè els pacients pas-sin l’estona al més agradablement possi-ble, desconnectats de la malaltia, però enmolts casos és un moment de distraccióen la dura espera de la mort: «No pateixenfísicament perquè no els deixen; és unpatiment més psicològic perquè moltssaben que no tenen gaire futur». Amb tot,la Montse no ha vist morir cap pacient,«simplement hi ha un dia que ja no són ala llista».

En les converses sol ajudar els malalts a fermemòria: «Els demano que busquin totallò positiu del seu passat, de quan eren

joves. També s’ha de mirar de no fer malamb els comentaris que facis; no saps resde l’altra persona i es difícil demanar-li.Però també si no diem res, no sacsegemres». Respecta els silencis dels altres isobretot, els escolta quan s’obren a parlarde la vida que han viscut. Però al capda-vall, l’intercanvi és molt emocional, d’a-mor i comprensió. Per a la Montse, «ningúno és culpable de res. I tots volen que elsestimis. Et pots passar molta estona aga-fant un malalt de la mà, sense dir res.Recordo molt la mirada de cada persona,la solitud que passen. Ho veus als seusulls». Alhora, la Montse obté una lliçó devida i una recompensa que no es pagaamb diners.

Cos i ànimaUn exemplar de L’art de saber escoltar deFrancesc Torralba presideix la taula deldespatx de Ramon Rubira al CentreHospitalari, conjuntament amb unmanual de pastoral de la salut editadaper l’orde dels Germans Hospitalaris deSant Joan de Déu. Nascut a Castellbell i elVilar fa 57 anys, el Ramon no és capellà.És un seglar que la direcció d’Althaia i elsreligiosos de l’hospital de la zona de laCulla van voler incorporar al Serveid’Atenció Espiritual. Aquesta, com expli-ca el mateix Ramon, ha de saber «escol-tar tant a pacients com a famílies i oferiratenció psicològica, social i espiritual almarge de la física o corporal que rebendurant l’hospitalització». Antigament, elsserveis religiosos es vertebraven a partirde la filosofia de l’església catòlica. Elscanvis socials i la multiculturalitat n’hanpropiciat la reorientació. «L’hospita -lització és un temps per a la recerca inter-na i, segons com, per al plantejamentd’un nou estil de vida. Els malalts vénena l’hospital a curar-se, però en tots elssentits. També escoltem i assessorem lesfamílies en moments en què cal prendredecisions transcendents». Per aconsegu-ir-ho, com detalla el Ramon, els mem-bres del servei tenen clar que els cal «tre-

Carles Perarnau, psicòleg responsable del Servei d’Acompanyament en el Dol de la Catalunya Central

Reparació i restauracióde joies i rellotges

C/ Saclosa, 40Tel./Fax 93 872 61 07

08242 MANRESA


Pompeu Fabra, 6Tel. 93 875 09 7808242 MANRESA

Sant Miquel, 35Tel. 93 872 09 3508241 MANRESA

www.maitellenceria.com

ballar de manera interdisciplinària ambla resta de personal i serveis. De fet, mol-tes vegades són els sanitaris mateixosque ens alerten de pacients que estanmolt sols o de famílies desbordades quenecessiten suport». El Ramon no s’estàde dir que, anys enrere, als hospitals, comen els pobles «els capellans tenien moltmala premsa. Es limitaven a donar extre-muncions poc abans de la mort. Ara, latasca està integrada a la resta d’equipterapèutic».

El servei d’assessorament està formatpels germans de l’orde de Sant Joan deDéu, el rector de la parròquia de SantPere Apòstol, Ramon Donada, i la plenadedicació de Ramon Rubira que, entrealtres tasques, s’ocupa de fer les visitesals malalts, donar la comunió als catòlicsque ho desitgen, organitzar sagraments icelebracions de tot tipus i «fer de mitjan-cer amb ministres de religions com lamusulmana. Quan cal ens posem encontacte amb l’imam o el membre de lacomunitat que els pacients creguin con-venient». Els germans de Sant Joan deDéu, que porten més de mig segle treba-llant en l’atenció de malalts; organitzenformacions i editen tot tipus de manuals.El Ramon hi va entrar en contacte des-prés del punt i a part en la seva vida queva representar el tancament de la facto-ria tèxtil de Castellbell on treballava.

Per al Ramon, les claus són «acompanyari ser propers i planers. Procurem actuaramb discreció. Tot i ser en un àmbit on esviu molt de patiment, la feina, gairebésempre, et retorna el doble del que hasdonat. És una tasca enriquidora quedóna moltes lliçons. En la sanitat és

importantíssima la qualitat tècnica, peròtambé és cabdal la qualitat humana del’assistència». Aquest és, precisament,l’aspecte que més es destaca en les car-tes d’agraïment que apareixen als diaris.Paral·lelament, el Ramon reconeix queha d’afrontar i gestionar moments real-ment durs. «És important escoltar i man-tenir els silencis de les persones, encaraque estiguin plens de contingut.Recordo una persona amb una alta espi-ritualitat amb qui em vaig relacionarmoltíssim. A més, tenia una basta cultu-ra. Parlàvem molt i diàriament. Va arribarun moment en què la medicina ja no lapodia curar i va arribar a un pacte amb elmetge per no patir més. Em va cridar al’habitació, em va abraçar i em va fer unpetó tot dient-me: ‘M’acomiado avui,perquè demà ja no estaré en condi-cions». Aquell moment, al Ramon el vafer pensar i entristir profundament. «Vaigsortir de l’habitació fet una merda», con-fessa.

Afrontar el dol«Al cap i a la fi, la mort és un aspecte de lavida, perquè moltes vegades oposemvida i mort i això és un error». exposa elpsicòleg Carles Perarnau. I és que una omés estades hospitalàries representen elfinal de la vida de moltes persones. Untràngol que, molt sovint, es fa feixuc perals familiars. El Servei d’Acompanyamenten el Dol de la Catalunya Central rep,sobretot, persones que han patit mortstraumàtiques. El Carles és qui coordina elservei i fa les entrevistes prèvies a les per-sones que hi acudeixen per tal de dirigir-les, posteriorment, a un dels grups tera-pèutics. N’hi ha un de morts per causesdiverses i un altre que formen pares i

mares a qui se’ls ha mort un fill. Algunsdels afectats arriben a la unitat a través deprofessionals sanitaris i centres d’atencióprimària, tot i que, normalment, són ellsmateixos els que s’hi adrecen voluntària-ment. El Carles exposa que les personessom «un sistema emocional-mental-bio-lògic i una cosa s’interrelaciona amb l’al-tra. En el dol, moltes persones es consti-pen més perquè les emocions fan baixarel sistema de defensa. El servei aportauna cura psíquica i emocional i, indirecta-ment, ajuda el sistema sanitari a no haverd’afrontar altres malalties».

La seva experiència el porta a dictaminar«la incapacitat de la societat per expressarels sentiments i canalitzar les emocions.Vivim en una societat alexitímica que fuigde les emocions, com si ja no en tingués-sim. Però, en realitat, les nostres vides esmouen a través de les emocions. Si noestaríem parats, no tindríem motivacióper a fer res». El dol es gestiona «a travésde la paraula i de compartir el sentiment ales reunions. És una manera de normalit-zar l’experiència. Compartir-ho amb altragent que es troba amb la mateixa situacióajuda a entendre que el que estan vivintno és res extraordinari». El treball del tera-peuta s’ha de basar en la pròpia pau inte-rior. Tot i que en altres etapes rebia suport,actualment el Carles assumeix tot sol elconjunt de grups terapèutics. La tasca escentra en «acompanyar les persones i, endeterminats moments, donar algunespautes per desencallar-les. Això passaquan la persona afronta inadequadamentel dolor i el converteix en sofriment. Calacceptar la realitat de la pèrdua i reubicarla persona estimada d’una altra maneraen el seu món».

Nil Camprubí ens parla de Fent País, però els cincbagencs que han tirat endavant aquest projecte empre-nedor treballen junts per aconseguir que la cooperativade consum d’oci i lleure que fa pocs dies han engegatacabi esdevenint allò que somnien: «Un pas per canviarel sistema, un gran pas basat en petites accions».

om us va sorgir la idea?—La inspiració ens va venir xerrant de la crisiamb un grup d’amics. Ens carregàvem elsbancs parlant i un company ens va dir que apart de comentar-ho, havíem de passar al’acció i treure’n els diners. Els actes diaristenen més incidència que anar a votar cadaquatre anys. Aquesta idea ens va portar finsal concepte de cooperativa de consum, que

sempre ens havia agradat, però traspassada a l’oci i el lleure.És una manera de canviar el sistema dia a dia, amb una xarxatriada pels socis.

—A part d’aquesta filosofia general, quins són els vostresobjectius concrets?—Crear xarxa i ser un segell de confiança gestionat pels pro-pis socis. No volem ser comissionistes o intermediaris, l’únicque demanem a les empreses és un 10 % mínim de des-compte per als socis i també que signin el document decompromís, que els demana certa responsabilitat social:paritat entre treballadors, sous dignes... Volem que ens eti-quetin, sobretot, com una conjunció d’empreses que geneririquesa al seu entorn.

—De la idea a ara ha passat més d’un any. Costa engegar?—Tot costa, i més en la situació econòmica actual. Teníempensat engegar a l’octubre i fins fa uns dies no ho hem

pogut fer. Les parts comercial i informàtica són les que mésmesos ens han suposat. Enviant correus a les empreses non’hi havia prou, els havíem de trucar per explicar-los ambdetall el nostre projecte. Llavors, pel que fa a la part informà-tica, els inversors no volien que fóssim cooperativa.Finalment, però, al cap d’uns mesos vam trobar en Marc i abase d’hores i hores ho vam tirar endavant.També ha tingutun gran paper el Centre Excursionista de la Comarca deBages, que ens ha donat un gran suport. Ens ha cedit el pisde l’oficina a un lloguer simbòlic i ens ha ajudat més quetotes les administracions juntes.

—I quines perspectives de futur teniu?—A curt termini, esperem que funcioni la guia regal, que espot comprar sense ser soci. La volem anar introduint a llibre-ries, de moment es troba a la Sobrerroca. Més a mitjà i llargtermini, ens hem proposat fer el Racó del Soci, una mena degestor de compres conjuntes, crowdfundingd’oci i lleure quepermeti als qui s’apuntin pagar un preu baix.

—I l’última pregunta: Per a algú que estigui començant aemprendre un projecte, què li aconselleu?—Les persones que estan darrere un projecte s’hi han d’aga-far de la mà, creure-hi i arribar fins al final. És una actitudextrapolable a altres àmbits de la vida, la veritat. I tenir clarque l’única manera de sortir d’aquest forat és socialmentunits, organitzats.

Fent País: «Volem ser una conjunciód’empreses que generi riquesa»em

pren

edors

Anna Pujol

UUnn mmóónn ddee sseennssaacciioonnss ppeennssaatt ppeerr aa ttuu

C/ Vilanova, 10, baixos - 08241 Manresa Tel. 93 872 56 49 - Mòbil 627 13 18 75 [email protected]

FITXAProjecte: Fent País. Web: fentpais.cat. Facebook: /fentpais iTwitter: @fentpaiscat. Emprenedors: Roger Codina, ArianaTorras, Marc Llopart, Tom Rubí i Nil Camprubí. Idea: Final de2011.Data de creació: Principi de 2013.Definició: Cooperativaon els socis seleccionen què consumeixen amb criteri. Sector:Oci i lleure, i àmbits relacionats (allotjament, etc).

C


CCEENNTTRREE DDEE NNOORRMMAALLIITTZZAACCIIÓÓ LLIINNGGÜÜÍÍSSTTIICCAA MMOONNTTSSEERRRRAATT SLC Manresa – SCC Bages. Carrer de Jaume I, 8, 2n Tel. 93 872 17 07 - [email protected]/SLCdeManresa

El Centre de Normalització Lingúística Montserratse suma a la celebració de l’Any Amat-Piniella ambaquest concurs virtual i en format paper, obert atothom, que té l’objectiu de difondre el coneixe-ment de la persona i l’obra d’aquest gran escriptormanresà, la vida del qual va estar marcada per l’ex-periència dels camps de concentració nazis.El concurs s’ha organitzat en el marc del progra-

ma Llengua, cultura i cohesió que duu a terme elCNL, entenent que la llengua i la cultura són unpont entre la població nouvinguda i l’autòctona;conèixer l’entorn i compartir experiències culturalsestableix vincles entre la població i la cohesiona,alhora que a través d’aquestes experiències s’incre-

menta el coneixement i l’ús de la llengua catalana.El concurs consta de 10 preguntes i compta ambla col·laboració de: Ajuntament de Manresa;Consell Comarcal del Bages; CU+Clínica Universi -tària de Manresa; D’Arrel, espai de música i gastro-nomia; Diesa restauració; El Pou de la gallina; ElSetmanari; Escola Oficial d’Idiomes de Manresa(EOI); Fundació Universitària del Bages (FUB);Llibres Parcir; ManresaInfo; Regió7; Setè Cel, vins idelicatessen; UBIC-ManresaComercial; UniversitatOberta de Catalunya (UOC) i Viatges Caditravel.

Hi podeu participar fins al 30 d’abril:http://cpnl.cat/coneixl’amat

Concurs Coneix l’Amat

C/ Torres i Bages, 23 - Manresa - www.altecom.cat - [email protected] - 902 123 902 i 93 874 20 59

Internet de banda ampla professionalAllotjament i registre de dominisAllotjament de servidors als DatacentersServei de telefonia IP / Veu IP

Per a anuncis en aquesta revista...

PUBLICITAT

Urgell, 38 - Tel. i Fax 93 872 43 86 - MANRESA


L’hort dels manresans

Ignasi Cebrianna

tura urban

a

l Poal i Viladordis són l’horta històrica i actualde Manresa. Aquesta s’estén fins a les portesde la ciutat. Unes 600 hectàrees regades pelcanal de la Sèquia. Són espais agraris periur-bans que han evitat el creixement residen-cial de la ciutat i, per la forma que tenen, sónels seus pulmons. La Sèquia, provinent de 26quilòmetres al nord, arriba al llac del Parc de

l’Agulla i es divideix en quatre canals: el canal deViladordis, que rega la zona agrícola de Viladordis i delqual sortirà el canal de Santa Clara; el canal del Poal, querega la part nord del Poal; el canal de la Talaia, que rega lapart sud del Poal, i el canal dels Dipòsits. Tots els canals essubdivideixen en molts ramals, els ullals. I en quasi tots hiha elements patrimonials: ponts, aqüeductes...

El regadiu de Manresa és un espai, un paisatge confor-mat per l’home, que hi ha portat l’aigua per regar les ter-res i cultivar-les, per fer agricultura de regadiu. Però lahidrologia natural hi persisteix. En el cas del Poal, és lariera del Poal, o torrent de Mas d’en Pla en el seu tramfinal, la que recull les aigües de rierols més petits. L’aiguacircula, primer, sobre terres gruixudes vermelloses degresos i margues; després sobre materials cada vegadamés fins, graves, sorres, llims i argiles, a mesura que ensacostem al Cardener.

La zona de Viladordis es troba a la conca del riuLlobregat. El torrent del Guix i el torrent del Grau rebenles aigües sobreres dels recs i aboquen les seves aigüesal torrent de Viladordis, que les lliura al Llobregat. Elssòls són gruixuts i molt similars als del Poal, menys en lapart més situada al nord, on són menys profunds i onpodem trobar conglomerats.

El Poal i Viladordis són autèntiques joies de l’Anella Verdade Manresa. Tenen un alt valor patrimonial, un gran valoragrícola i un alt valor paisatgístic i mediambiental. Des defa 17 anys són considerades zones de protecció agrícola.

La Sèquia i els seus canals són una obra hidràulica únicades de la seva construcció a partir de l’edat mitjana, d’a-quí li ve l’alt valor patrimonial. I gràcies a les aportacionsdirectes d’aigua, Viladordis i el Poal han esdevingutespais on encara es practica l’agricultura de regadiu:horticultura comercial i també d’autoconsum. Aquestapràctica és un valor agrícola a tenir present.

El regadiu, sobretotl’horticultura comercial,és el que fa diferentaquest espai. Tanma -teix, els darrers anys,sembla que la zona deregadiu manresà, so -bre tot el Poal, està per-dent la seva idiosincràsia. La tendència és substituir rega-diu per secà, bàsicament cereals: arrendant les terres a ter-cers i conreant grans extensions que donen uns rendi-ments immediats. Si s’abandona el regadiu, la Sèquiadeixa de tenir cap sentit i esdevé només aigua canalitzada.En definitiva, és perd un paisatge singular i únic.

El producte d’horta que surt d’aquests espais és de qua-litat i de proximitat, i per tant sostenible, ambiental-ment parlant. Ens estalviem transports innecessaris sicollim els aliments al costat de casa i fem un bon favoral medi ambient, contaminant menys. Caldria, per això,potenciar-ne el consum i fins i tot fer-ne marca. El rega-diu, l’horta, és un espai poc conegut i per això cal pro-moure’n l’ús social i educatiu. L’hem de conèixer trepit-jant-lo, fent passejades, i tastant-lo, menjant els tomà-quets, enciams, cebes, calçots, coliflors, bròquils, pata-tes, espinacs... comprats als mercats i a les botigues delcostat de casa.

EEls colors vermellosos de laterra dels horts de Viladordis.A la dreta, el canal del Poal, undels ramals de la Sèquia querecorre la part nord del Poal.


Vota pels premisOleguer Bisbal!

LES TAPESDEL POUEl Pou, peròd’etiqueta

Demana-les [email protected] o al 93 872 50 18

Fins al 26 d’abrilpodeu votar els candidats a les tres modalitats dels divuitens premis Oleguer Bisbal:

-Manresà d’actualitat-Manresà del Pou -Manresà més manresà

Voteu a través del web www.elpou.cat

Els guardons es lliuraran el dimarts 30d’abril, a dos quarts de nou del vespre, ala sala d’actes del Casino.


Cal Tatjé: conills, colominsi vedella de Viladordis

Alba PiquéLaia Puig

del tros a

la se

nalla

n aquesta secció us presentarem famílies deManresa i la rodalia que treballen de maneraartesanal, pràcticament a tocar de casa, i queens poden ajudar a omplir la senalla de pro-ductes frescos i de proximitat. En Joan ensrep a la finca de cal Tatjé i ens fa cinc cèntimsd’una família vinculada a l’agricultura de secàa Castellfollit del Boix, que amb els anys es va

instal·lar a la casa actual, situada al regadiu, a Viladordis.

L’evolució de l’activitat ha anat de bracet amb els nostrescanvis alimentaris. Inicialment es dedicaven més a la pro-ducció agrícola, especialment durant la postguerra, ja quela dieta consistia majoritàriament en verdures i gra. Demica en mica, van passar a la producció animal, però comque són al bell mig del poble, mai no han pogut créixergaire. Per això van deixar els porcs per ocupar-se d’untipus d’animals que volen més dedicació, però no necessi-ten tant d’espai. És una activitat totalment artesanal i res-pectuosa, tant amb els animals com amb l’entorn. Dit ambaltres paraules, tracten els animals amb molt d’afecte.A cal Tatjé hi ha conills, colomins i vedella. Els seus conillses distingeixen pel pelatge fosc i els ulls negres. Tenen unaalimentació a base de productes vegetals com l’alfals, elblat i l’ordi, i el creixement sol ser més lent de l’habitual. Elslludrigons solen estar almenys un mes amb la mare. Totaixò fa que la carn tingui un gust, un color i una texturaque els fa diferents de la resta.

Amb la incorporació del seu fill Marc, van iniciar unnou projecte, pioner a Catalunya; els colomins. Pelsque no ho sapigueu, els colomins han format part dela nostra dieta, sobretot en èpoques de pobresa. Si ushi fixeu bé, a Manresa molts terrats encara conservenels colomars. Avui no és un aliment habitual a casanostra, però en podrem trobar en alguns restaurantsamb estrelles. Una particularitat dels colomins és quesón totalment fidels a la parella. De manera que la crias’estructura en petites llars, en les quals veurem sovintel pare alimentant les cries i la mare ja covant els futurs

germanets. El cicle es tanca a la finca mateixa, en unpetit obrador propi, amb registre sanitari.

En un turonet a prop de la casa trobem les vaques pastu-rant. El ramat no és gaire gran i, per tant, solen vendrevedella d’una manera més puntual i gairebé per encàrrec.Els conills, els colomins i la vedella es poden trobar endiferents botigues de Manresa i comarca, en alguns res-taurants i també a peu de finca. De moment els colominsno tenen gaire sortida a les carnisseries, tot i que estanintentant potenciar-ne l’ús culinari. Per això aviat espodrà trobar un receptari de plats cuinats amb colomí ales botigues. En canvi, ha tingut molt bona acollida enrestaurants de cuina refinada, com ara l’Angle, de SantBenet de Bages, l’Àbac, de Barcelona, i el Celler de CanRoca, de Girona, entre d’altres.

Us animem a provar les seves carns i, si voleu, a fer-hi unavisita. Us rebran amb els braços ben oberts.

FITXAExplotació: Tatjé de ViladordisProductes: conills, colomins i vedellaAdreça: c/ Mas d’en Roca, 33 08243 Viladordis (Manresa)Telèfon: 609 663 552Correu electrònic: [email protected]

E


Vins del Bages

a tendència general d’e-laborar vins més frescos,més varietals i ambmenys maquillatge (cri -an ça en bóta), la trobemtambé al Bages, a dife-

rents cellers.

Artium Caprici és un merlot jove,monovarietal del CellerCooperatiu d’Artés, amb un estilclar i definit. El merlot és unavarietat de raïm negre que té elreferent de qualitat a Bordeus,concretament a la zona de SaintEmilion. El microclima del Bagesés adient per cultivar-la i així hodemostra la gran quantitat devins dels nostres cellers que laincorporen amb èxit. No és unraïm tan resistent com elCabernet Sauvignon però dónabons resultats en les argiles fre-des de la comarca, sempre quesiguin indrets ben ventilats.

En aquest cas, el Celler ha elabo-rat un vi jove i lleuger ambrecords de fruites vermelles, bonaexpressió varietal i una simplicitatelegant i delicada. És un vi perprendre fresquet (12º-14ºC).Informal però honest. El seu

atractiu principal ésla senzillesa i la fres-cor. És un bonambaixador delsvins negres jovesde la nostracomarca.

Tasteu-lo ambformatges semisde pasta dura iamb carns blan-ques. Ideal coma vi de copa.

Jaume PontSommelier delSetè Cel

LArtium Caprici 2012

Ctra. de Santpedor 153-15708242 Manresa

T. 938730673 - www.vinsalsina.com


Sopeta de maduixes, cítrics i vegetals

de la senalla al plat

Ets tu, dolça donzella,qui m’ha tenyit els llavisde confitura vermella?

es de l’abril fins afinals de maig lamaduixa és lareina de les frui-teries. Tambés’ha de dir queactualment enpodeu trobar totl’any, però és

obvi que ni el preu ni el saborseran els d’ara. Ni tampoc les seves pro-pietats. Sabíeu que és un fruita moltimportant per combatre l’envellimentde les nostres cèl·lules? Això es deu a lagran quantitat de vitamina C, carotenoi-des i antocians. Aquests últims són pro-pis dels fruits vermells i són cinquantavegades més antioxidants que la vitami-na E i vint vegades més que la vitaminaC. Però és que la vitamina C que porta vaacompanyada de bioflavonoides, quetenen un efecte positiu sobre la circula-ció sanguínia i els vasos sanguinis. Per apersones amb anèmia ferropènica és deltot recomanat menjar maduixes despréso a la vegada que s’ingereixen alimentsrics en ferro, ja que la vitamina C ajuda aabsorbir-lo al màxim. Per als hiperten-sos, és una fruita molt adequada per l’e-levada quantitat de potassi i baixa con-centració de sodi que conté. També ensajuda a la formació del col·lagen i dónaelasticitat i resistència a la pell i als ossos.I per acabar-ho d’adobar, són afrodisía-ques! Es veu que el ronyó és l’òrgan onemmagatzemem l’energia sexual ipotenciant-lo a partir de la composicióque tenen les maduixes despertarem alsnostres òrgans sexuals.

Això sí, compte amb l’àcid acetilsalicílic,ja que persones al·lèrgiques a l’aspirinatambé poden presentar reaccionsal·lèrgiques a la maduixa a causa de lapetita quantitat que en conté. Entre lesinformacions curioses que hem recopi-

lat, podríem citar la que recomana tallaruna maduixa per la meitat i fregar-se lesdents i genives amb el fruit, esperar uns45 minuts i tot seguit glopejar ambaigua calenta. Ens estalviarem mésd’una visita al dentista. Per conservar-lesla millor manera és guardar-les en unaplata, separades entre si, i deixar-les enun lloc fresc, fosc i ventilat. I recomanemfer-ne un consum coherent, és a dir, con-sumir-ne quan és la temporada i, si potser, d’origen proper i ecològic. Això esjustifica per diversos motius:les reaccions al·lèrgiques a les maduixessovint són degudes al fet que, enels sistemes de cultiu industrial, escullen massa aviat, quan encara sónmolt verdes; les maduixes de cultiu noecològic són molt al·lergògenes, perquèsolen conrear-se introduint gas bor a laterra, així com altres compostos químics.Les maduixes cultivades en les produc-cions ecològiques tenen més sabor, sónmés nutritives i deixen la terra en mésbon estat.

No cal dir que les maduixes més gusto-ses són les del Maresme, i també les mésproperes. Esperem haver-vos convençuti us proposem elaborar el plat queaquest mes el cuiner del Pou ha ideat.Animeu-vos a provar la recepta i ensexpliqueu què us ha semblat. Hem tro-bat que era un plat molt refrescant i revi-talitzador, molt adequat com a entrantara que ve la calor!

La receptaIngredients per a 4 persones: 1 kg demaduixes, 200 g tomàquet, una pomaàcida, una branca d’àpid, suc d’una llimo-na, 500 ml d’aigua, 4 c/s d’oli d’oliva, 10fulles de menta, sal i sucre.

Primerament ho rentarem tot i ho posa-rem a escórrer. Fet això, començarem atreure els peduncles de les maduixes i lesdipositarem en un pot adequat per a tri-turar-ho. Retirem el cor dels tomàquets iel tallem a quarts. Pelem la poma, li traiemel cor i la tallem d’acord a la mida de lesmaduixes. La branca la tallem a trossos dela mateixa mida. Ho ajuntem tot en el potper triturar-ho ( maduixes, tomàquets,api, menta, suc de llimona, i l’aigua). En elmoment de triturar-ho hi afegim l’oli d’oli-va, això farà que li costi més de separar-sel’aigua dels aliments. Finalment corregimal punt de sal i sucre de cadascú! Tingueuen compte que com més ràpid és consu-meixi millor ja que es perden moltes deles propietats de seguida. És un plat quepodeu prendre com a dolç amb méssucre o salat amb el sucre just per contro-lar l’acidesa. Per decorar-lo, podeu posar-hi una mica de menta, un cordillet decrema de llet, o bé, en cas de tractar-sed’unes postres, una bola de gelat.

Eduard Merly i Guillem Puig. Poema de Cèlia Fígols

D


C/ Urgell, 35 - Tel. 93 872 99 97MANRESA

Aromateràpia - Espelmes aromàtiquesObjectes de regal i decoració...

Objectes de decoració - Florsartificials - Moble auxiliar

FINANCEM LA SEVA COMPRA

FINS A 12 MESOS SENSE INTERÈS


Audi A1 S-Line:factor dinàmic

Enric Oller i Carbó

tastets d

emotor

’aparença esportiva del benjamí de la marcad’Ingolstadt resulta senzillament espectacu-lar. El paquet Sport&Designde la versió S-Linecombina amb subtilesa el gris metal·litzatamb el vermell i rebla l’obra amb un petitaleró posterior i una doble sortida d’escapa-ment centrada. Les llandesde 18 polzades i elsistema de llums diürnes amb tecnologia LED

serveixen per reblar-hi el clau. El protagonista d’aquestarticle es pot demanar en versió de tres o cinc portes, peròhem de dir que la versió Sportback no li fa canviar pasmassa l’aparença i resulta un xic més versàtil.

Asseure’s a dins d’aquest A1 és una nova experiència. Fa lasensació que viatgem en un A8 en versió comprimida. Ladotació bàsica obliga a complementar-la amb opcions,però al quadre de comandaments no hi falta res i el nivelld’acabats és Premium. Al mig hi trobem una pantalla mul-tifunció retràctil que es plega per evitar les temptacionsdels lladres. Hi ha força compartiments per als petitsobjectes, el sistema d’il·luminació nocturna és una delíciai els ajustaments són perfectes. Fins i tot els agafadors desobre les portes es pleguen esmorteïts. No hi ha proble-mes per trobar la posició idònia i el confort és màximtambé quan practiquem una conducció esportiva. A l’ha-bitacle, això sí, hi allotjarem només quatre passatgers i elmillor és que els més baixets s’acomodin al darrere.

El cotxe ens ha convençut especialment en el capítolmecànic. La nostra unitat duia el potent motor 2.0 TDI de143 CV, associat a un canvi manual de sis velocitats. Laposada en marxa es fa amb sistema «sense clau» i l’aïlla-ment acústic fa que costi percebre cap mena de remor. Elmés petit de la casa dels quatre anells es defensa bé enqualsevol escenari. Es troba com a casa a ciutat, però éscarretera enllà on destil·la les millors essències. Privilegiatdels revolts se sustenta sobre un xassís que li proporcio-na un comportament molt neutre. Aquí el mèrit l’hem debuscar també en el treball que els tècnics de la casa hanfet sobre la geometria de les suspensions. Munta molles iesmorteïdors específics que tot i la fermesa no resultenpas incòmodes. Han estat tarats a la mesura justa percompensar les inèrcies i aferrar l’auto al paviment. Ladirecció és molt precisa també. Esdevé un complementideal de guiatge. Fa que esdevingui àgil en ciutat i ràpidde reaccions en carretera. Va sobrat de frens, però man-

cat d’espai per a l’equipatge. La capacitat del maleter espot ampliar plegant els respatllers posteriors, però tam-poc s’hi guanya tant... El sentit pràctic, aquí, no arriba nials mínims.

La guinda arriba directament d’Ingolstadt, de la mà deltreball aerodinàmic que s’ha fet en el túnel de vent a l’ho-ra de dissenyar-li estreps, faldilles i alerons i de determinarel repartiment dels pesos (60/40). La feina estalvia bonapart de les intervencions que fan els controls de tracció iestabilitat en altres cotxes. Amb aquest historial a sobre i avelocitats legals, el nostre petit A1 aconsegueix mitjanesde consum de només 4,7 litres. Cercant la màxima exigèn-cia, el consum s’eleva, però sense arribar a xifres d’escàn-dol. Per escandalitzar ja tenim el preu!

L

FITXA TÈCNICAMotor: Davanter trans. 1.968 cc; injecc.directa common rail ambturbo i intercooler; 143 CV, gasoil. Tracció: Davantera. Canvi:Manual de 6 velocitats. Vel. màxima: 217 km/h. Accel. 0 a 100km/h: 8,2 s. Conum mitjà: 4,3 litres. Preu: 23.390 euros


Núria Picas Albets

Jordi SardansFotos: Francesc Rubí

om a corredora et dónes aconèixer el 2010?—Sí. Quan em fitxa laSelecció Catalana i emporta a participar en duesproves de la Copa delMón. La marató deClimbathon, on faig elquart lloc, i plata al

Sentiero delle Grigne, que és una maratód’alta muntanya. A partir d’aquí em por-ten a competir a Malàisia el mes d’octu-bre, on obtinc el meu primer or en unamarató d’alta muntanya, concretament alMount Kinabalu.

—En què consisteix el Woman Inter -nacional Adventure Race, WIAR, 2010?—És un raid femení per parelles. Es tractad’una prova esportiva que abraça dife-rents modalitats esportives, com ara lacursa a peu, la bicicleta de muntanya, lacanoa... Es va seguint un recorregut i es vacanviant de disciplina fins arribar a lameta. Es basa molt en l’orientació. Ara jano es disputa, però se n’havien fet set edi-cions. La vaig guanyar el 2007, el 2008 i enla darrera edició del 2010.

—Tècnicament, a què ens referim quanparlem d’un duatló d’alta muntanya?—És la fusió de dues disciplines: la moun-tain bike i el córrer per muntanya. Es trac-ta de córrer i fer bicicleta per l’alta munta-nya. És una activitat molt senzilla: se surtnormalment d’un poble amb una cotabaixa. S’agafa la bicicleta per aproximar-sea la muntanya i després l’aparquem pertal de fer el cim corrent. Es baixa el cim iamb la bicicleta es torna al poble. Lesduatlons també es coneixen internacio-nalment amb el nom d’Sky Bike.

—La marató continua essent la distànciade 42 quilòmetres?—Sí. Fins ara sempre s’havia practicatsobre l’asfalt, però més recentment s’haadaptat també a les curses de muntanya.Ultramaratons o ultratrails són termessimilars que assenyalen curses amb dis-tàncies superiors als 50 quilòmetres.Cavalls del Vent en té 85 i el meu pròximobjectiu, que és donar la volta al massísdel Montblanc, en té 166. Abans, però, el27 d’abril faré la ultratrail de Barcelona, de114 quilòmetres.

—Com és que al 2011 no vas competir?—Tenia unes expectatives molt altes,però em va passar una circumstància clauen la meva vida: van néixer els dos fills quetenim amb la meva parella, que és unanoia, i que els va tenir biològicament: l’Arçi el Roc. Se’m va girar una feinada i durantuns mesos no podia dormir a les nits.Reprenc l’activitat esportiva l’1 d’octubredel 2011 amb la meva primera participa-ció a la Cavall dels Vents, amb la voluntatnomés d’acabar la cursa que, per sorpresa,acabo guanyant. A partir d’aquest mo -ment reneixo en la competició. Feia un solde nassos i no va tenir res a veure amb lade l’any passat, que va acabar en drama.

2012—El 2012 et proclames campiona mun-dial de maratons de muntanya. Com fun-ciona aquesta competició?—La competició va començar a La Palmaamb la ultramarató Transvulcània, on vaigobtenir la plata: Se surt d’una cota 0 finsals 2000 metres tot rodejant la CalderaTaburiente. Després d’una prova als EstatsUnits va venir el Trofeo Kima a Itàlia, onvaig obtenir l’or, la Cavalls del Vent i la dar-rera cursa d’aquesta Copa del Món es vadisputar l’octubre passat a Millau, al sudde França. És la cursa dels Templiers, unaultratrail de 71 quilòmetres, que en gua-nyar-la em va servir per proclamar-mecampiona mundial. Estava empatada apunts amb la neozelandesa Anna Frost,amb qui ens vam jugar el títol en aquestadarrera cursa.També vaig fer plata en unasisena prova, que és la Zegama Aizkorri, lamarató d’alta muntanya del País Basc.

—Quina va ser la teva participació als Skygames de la Ribagorça?—Són com una mena de jocs olímpics demuntanya, que es van disputar el juliol del’any passat. Va ser un esdeveniment dedos caps de setmana. Consten de quatreproves: la marató, l’sky bike, l’sky speeke

CAtleta manresana, independentista de cor i fets, és l’actual campio-na del món de duatló d’alta muntanya, campiona del món de mara-tó d’alta muntanya, campiona del món d’ultra trail i medalla d’Or al’Sky Bike 2012 de bicicleta de muntanya, i també a la Combinadadels Sky Games de la Ribagorça. L’any passat fou segurament l’atletafemenina més completa del món. Exmossa d’esquadra i bombera dela Generalitat de Catalunya, el seu proper repte és la ultratrail delMontblanc, una cursa de 166 quilòmetres, el proper mes d’agost, i elsalt als EUA, on enguany correrà dues curses.

l’entrevista


(prova ultraràpida de dos minuts) i el qui-lòmetre vertical. De les quatre proves s’ha-via de participar en tres. Recordo que vaigguanyar la marató i l’sky bike i vaig quedarcinquena en l’sky speeke, així que vaigguanyar la combinada.

Berga—Per què tries Berga per entrenar?—Perquè tinc molt a la vora les muntany-es i estic en contacte permanent amb lanatura. A més estic molt bé al parc debombers de Berga.

—Què signifiquen els cingles deMalanyeu per al teu entrenament?—Hi escalo molt sovint. És un lloc idíl·licque en el meu cas és sinònim d’escalada.

—Què representa Quico Soler en el mónde l’escalada?—Doncs, una mica el que actualment ésen Kilian Jornet. Quico Soler és un delspioners i dels referents de les curses demuntanya del nostre país i actualment ésun dels tècnics de la Selecció Catalana.Fins ara hi ha hagut tres generacionsencapçalades per Quico Soler, que vatriomfar als anys 90, Agustí Roc, cap al2000, i actualment destaca Kilian Jornet.

—Entrenes amb ell?—Depèn. Si puc entreno en companyia,però moltes vegades bona part de l’entre-nament el faig en solitari. Em costa poderquedar amb els companys per entrenar.Reconec que és un perill sortir a entrenaren solitari. Fa ben pocs dies vaig sortir aentrenar amb la bicicleta de muntanya,em vaig donar un fort cop a la cara i vaigestar durant una bona estona bastantestabornida. Sort que duia el mòbil i vaigpoder avisar. A Montserrat també m’hetrobat sovint amb porcs senglars, peròs’espanten més ells que no pas nosaltres.

—El Pedraforca és dels teus llocs preferits?—És la meva segona muntanya màgicadesprés de Montserrat. Molts cops hi vaigi el pujo dues vegades. M’ho passo moltbé, ja que és un entrenament excel·lent.Hi puc córrer, grimpar, tinc una tartera perdeixar-me anar a la baixada amb una micade compromís. M’encanta.

—És perillós per a la gent del carrer, oi?—Cal tenir una tècnica, però també ésveritat que aquesta s’adquireix, moltesvegades, a base de patacades. Com quetinc la sort de provenir de l’escalada,domino una mica el món de la pedra, pe -

rò també se n’aprèn a còpia d’anar-hi. Calestar a la muntanya. Això no s’ensenya acap escola, més aviat és la vida.

— Com va anar l’aventura d’escalar la viaPrima amb Ricki Balaguer?—Es tracta d’un bon company de feina, jaque també és bomber i alhora d’un bonescalador. La via Prima és al Roget delPedraforca, una via excel·lent d’escalada.Es tracta d’una franja rocosa que hi ha justper sota de la cara sud del Pollegó inferiordel Pedraforca. La Prima és una de les ano-menades cinc estrelles que ens va feresbufegar de valent. De tant en tant va bépassar una mica de por i que la roca etposi al seu lloc, sobretot cap al final en quèla grimpada presenta una fisura atlèticacompletament desequipada.

—Quina importància dónes a Zhou i engeneral a la medicina tradicional xinesaen la teva preparació atlètica?—(Riu molt). Abans de córrer Cavalls delVent tenia una inflamació que no em mar-xava i em van recomanar que anés ambun xinès de Gironella. Hi vaig anar.Recordo que era un dimecres i la cursa erael dissabte. Li vaig dir: «Fes-m’ho bé que hede córrer d’aquí a tres dies». Ell em va feracupuntura i em va dir que era impossibleque pogués córrer 85 quilòmetres. Sóccom sóc i aquesta resposta encara em vaesperonar més a participar en la cursa. Nosols hi vaig participar sinó que la vaig aca-bar guanyant. No practico la medicina tra-dicional xinesa. Va ser un fet puntual. Tantels meus fills com jo som catalans i habitu-alment menjo la dieta mediterrània.

Cavalls del Vent—Així doncs, com valores la teves duesexperiències en la mítica Cavalls del Vent?—Personalment bé, ja que el primer any

la vaig fer amb 11 hores i 37 minuts i elsegon amb 10 hores i 34. Cavalls del Ventés la cursa que em va fer renéixer, que emfa plorar i sobretot és la cursa de casa: enpodria escriure un llibre. És la que m’hadonat més popularitat i la cursa que emva fer guanyar el Campionat del Món. Pera mi, ho és pràcticament tot.

—Beure i menjar s’ha de fer d’una mane-ra constant en les curses d’alta muntanya?—Sí. No només és important la prepara-ció física sinó que hi ha una preparaciómental que és bàsica per aguantar tanteshores. A banda d’això, hem de pensar quenosaltres som com un cotxe que necessi-ta el dipòsit sempre ple i no podem deixarmai que es buidi. Hem de beure i menjarpràcticament cada hora, encara que notinguem set ni hi hagi gana. Cal estar moltatent i hidratar-se. Hi ha punts d’avitualla-ment a les curses d’acord a les previsionsde l’organització, però també va bé portaralguna cosa a sobre, per si de cas. Aigua oalguna beguda energètica. A la muntanyas’hi ha d’anar preparat i aquesta màximaserveix també per aquells que hi van a ferllargues caminades. Sempre és aconsella-ble portar una petita motxilla, on hi hagiroba d’abric, una cantimplora amb aigua,menjar, una manta tèrmica i el telèfonmòbil. En un moment determinat enspoden servir de gran ajuda.

—Què va passar amb la Cavalls del Ventde l’octubre passat?—Dels mil participants inscrits la vanabandonar 700 corredors pel canvi detemps i les condicions meteorològiques,amb molt de fred. Va ser una cursa moltèpica i és un d’aquells exemples en què lamuntanya s’enfada amb nosaltres. El méslamentable és que una persona no vapoder tornar a casa. No tot són flors i vio-


les i sempre en qualsevol activitat cal tenirels sentits oberts al cent per cent i respec-tar molt la muntanya que si es va enfadarés perquè la vam desafiar sabent que hihavia inestabilitat.

—En plena temporada, quina és la tevavida normal i d’entrenaments?—Normalment, em llevo, esmorzo, portoels nens a l’escola i entreno dues hores imitja o tres com a màxim. Dino i a la tardasi no tinc guàrdia a la feina estic amb lacanalla i els caps de setmana miro de tro-bar alguna competició, per anar a córrer,preferentment el diumenge. Com a bom-bera, ara tinc reducció de jornada, cosaque em permet poder-me dedicar més ales curses de muntanya i tenir cura delsnens. Intento compaginar les tres cosesmés importants de la meva vida: família,feina i curses de muntanya.

—T’agrada entrenar en solitari, però elmòbil és imprescindible?—Sí. De vegades és veritat que estem unamica desemparats, però també és certque ens agrada fugir de la vida quotidianai que no ens trobi ningú. Tot i així, el mòbil

és insubstituïble i més avui dia que portenGPS, que és molt interessant de cara a lalocalització d’una persona que s’hagi per-dut o estigui en dificultats.

—Una de les teves darreres curses haestat la Montserrat Skyrace, disputada elpassat dia 7 d’abril, en què vas guanyar encategoria femenina. Quin record en tens?—És la cursa que abans s’anomenavaMontserrat Nord. Se surt de Monistrol deMontserrat i per la canal de l’Aeri s’arribafins al punt més alt de Sant Jeroni perretornar al punt de sortida. Es baixa pelpla de la Trinitat fins a Santa Cecília iMonistrol. En total, és una cursa de 22 qui-lòmetres, molt bonica, a la qual vaig anarper sorpresa, ja que el dia abans encara nosabia si hi aniria. Uns amics em van regalarel dorsal i finalment hi vaig poder anar ivaig guanyar, amb un temps de dues

hores, vuit minuts i tretze segons. En cate-goria masculina va guanyar el terrassencJust Sociats, que corre pel CA Manresa.

Independentista—Sempre has tingut molt clara la tevanacionalitat, oi?—I tant. Sóc catalana, encara que desgra-ciadament el nostre DNI posi que somespanyols. El meu sentiment és plena-ment catalanista i el que m’agradaria ésque d’aquí un quant temps poguéssim dirque som catalans de ple dret.

—Però acceptes córrer amb la seleccióespanyola. —Sí. Va ser una decisió molt difícil que emva fer rumiar molt. Sempre he dit que perdamunt de tot sóc esportista, sé molt béel que sento; és a dir, que tinc molt clarque sóc catalana, però l’única oportunitatde córrer els Skygames era defensant elscolors de la selecció espanyola. Així hovaig fer i em vaig haver de posar la samar-reta de la Roja, però vaig entrar a la líniad’arribada amb l’estelada. Hi va haver unamica de polèmica, perquè vaig tenir lasort que un fotògraf captés la instantània

i aquella imatge va donar la volta al món.La qüestió és que com que no ens reco-neixen com un país de ple dret, no hi haaltra solució per córrer un mundial o elsjocs olímpics que fer-ho amb un país reco-negut oficialment. Per tant, si la selecciósueca o la italiana m’haguessin demanatper córrer també hauria dit que sí. Ara nome’n penedeixo gens ni mica, ja que vaiggaudir molt perquè fou una cursa moltalpina i de les que m’agraden. Em va servirper proclamar-me campiona del món.

—Com valores la teva participació en laMarxa de Torxes de Manresa l’any passat?—És un esdeveniment important pel bédel nostre país i hi vaig participar ambmoltes ganes. Em van fer llegir el manifestdavant de moltes persones que omplienla plaça Major i va ser un èxit. Diversosajuntaments catalans van llegir el mateix

manifest per la diada de l’11 de setembre.Del manifest remarcaria l’afirmació delpoeta valencià Vicent Andrés Estellés: «Noet limites a contemplar les hores que arapassen, surt al carrer i participa. Res nopodran contra un poble unit, alegre i com-batiu». Em va quedar aquesta frase. Crecque cal sortir al carrer per expressar benclarament el nostre desig d’independèn-cia i que sens reconegui universalment. ABerga, pràcticament tots els balcons estanplens d’estelades. No hem de tenir pord’expressar els nostres sentiments i commés moguda hi hagi més força fem.

—Independentista d’esquerres?—I tant. Però no milito ni em vull casaramb cap partit. Els polítics m’estan dece-bent molt i cada vegada més, però el meuideal és clar: Independència per Cata -lunya, ja que som molt diferents delsespanyols, per la forma de ser, la història,la cultura... Això no vol pas dir que no tin-gui amics espanyols, però és que amb laindependència els continuaré tenint. Unacosa no té res a veure amb l’altra.

Patrocinadors—Professionalment, quins suports tens?—L’any passat no tenia cap espònsor ienguany me’n surten força. Estic una micadesubicada. Buff, que és una empresad’Igualada, és la principal marca que empatrocina en les curses que faig de la Copadel Món, a nivell de clubs. Després tincaltres col·laboradors, en aquest sentit vullremarcar l’empresa Tal com Pinta, de SantFruitós de Bages, que quan hi ha hagutgent que em va tancar les portes per mos-trar el meu catalanisme m’han ajudatmoltíssim i se senten orgullosos que lluísl’estelada arreu del món. També m’ajudaBerga Resort, el gimnàs càmping deBerga, i entre els col·laboradors generalsSalomon, les ulleres Adidas, la marca denutrició francesa Overstin-s i pel que fa alsmitjons la suïssa Compressport.

Mossa d’esquadra—Què remarcaries de la teva etapa com aMossa d’Esquadra?—Era molt jove i vaig triar aquesta feinabàsicament perquè em permetia tenirtemps lliure per dedicar-me a la munta-nya i era una assegurança de vida. Va seruna etapa molt bonica perquè vaig estardestinada al grup de muntanya i em vapermetre aprendre moltes coses. Tot i aixíhe de dir que mai no he tingut la vocacióde ser policia, sinó que volia ser bombera,

«Als Skygames havia d’anar amb la samarretade ‘La Roja’, però vaig entrar amb l’estelada. Vahaver-hi polèmica però no me’n penedeixo»


el perfilúria Picas Albets neix aManresa el 2 de novembrede 1976. De pares manre-sans. Gabriel fou un extre-ballador de la Lemmerzque amb un altre soci va

muntar un petit taller de lampisteria, onva morir. La seva mare, Montserrat, arajubilada, va fer de conserge a l’institutLluís de Peguera. Té un germà, Jordi, queés el director dels Transports Metro -politans de Barcelona (TMB). Comença aestudiar a la Badia Solé del carrerCampanes, d’on passarà al col·legi SantIgnasi. Després va anar a l’institut Lluís dePeguera i a La Salle, on va acabar el BUP.A l’Acadèmia Rial completa la formació professional (FP). Peroposicions passa a ser funcionària en ingressar al cos delsMossos d’Esquadra on pertany al grup de rescat de munta-nya amb destinació a la Seu d’Urgell. Al cap de cinc anysdecideix tornar a fer oposicions, ara de bomber, que és elque realment li agrada. Així el 2005 entra al cos de Bombersi fa pràctiques a Manresa fins que obté la plaça a Torroella deMontgrí on s’estarà tres anys. Actualment forma part de laplantilla del parc de Berga, on resideix actualment. Tota lavida ha fet esport. Des de ben petita, el seu pare la portavaa fer escalada a Montserrat, on va aprendre a estimar lanatura. També havia fet un curset i format part del grupd’Espeleologia del Centre Excursionista de la Comarca delBages, entitat de la qual va ser sòcia des del seu naixement iamb la qual encara se sent vinculada emocionalment. Ara jano en forma part perquè viu a Berga amb la seva parella,amb qui cuida dels seus dos fills Arç i Roc. També havia par-ticipat en algunes duatlons com la del Puigmal, però desd’un punt de vista professional és atleta des del 2010, enquè comença a competir en les curses de muntanya, duat-lons i bicicleta de muntanya de la mà del seu entrenador

personal, Pau Bartoló, d’Avià, que li fa descobrir aquest noumón. Participa i guanya diverses curses com ara alPedraforca, Collbató o la cursa de muntanya de Berga, fetque fa que els representants de la selecció catalana es fixinen ella per participar a la cursa de Chaberton entre Itàlia iFrança, on obté la quarta posició, i al Sentiero delle Grigne,on fa plata. La fitxen per tal de participar ja al 2010 en laCopa del Món a Malàisia on, com a integrant de la SeleccióCatalana, obté la seva primera copa mundial.

Arran de ser campiona del món en diverses modalitats, el2012 ha participat en xerrades, conferències, debats i pro-mocions com la del nou carnet del Campus universitari deManresa, amb una conferència sobre la seva vida i els seusdarrers mesos a l’elit esportiva, que titula: Núria Picas i unavida, que l’atleta manresana va fer a l’Ateneu Les Bases, onexplica els seus secrets mitjançant la projecció d’una sèriede fotografies sobre l’any 2012 que la van catapultar a l’elitamb el campionat del món de curses de muntanya. En pre-temporada també s’ha donat a conèixer en diverses escolesprimàries i instituts del país.

N

però aleshores era molt difícil entrar-hi.De tota manera en guardo un bon recordi tinc encara molt bons companys sobre-tot del grup de muntanya. El vaig deixarquan es va obrir la comissaria de Manresa,aleshores em vaig adonar que aquella noera la meva feina: primer vaig estar en ungrup de medi ambient d’àmbit rural i des-prés em vaig quedar dins la sala davantl’ordinador i gestionant les patrulles quesurten al carrer. Me’n vaig cansar i benaviat, em vaig dedicar a consciència a pre-parar les oposicions de bomber.

—Tens alguna anècdota remarcable delteu pas pels Mossos d’Esquadra?

—El que més em va impactar va ser quanl’1 de gener de l’any 2000 van morir onzeexcursionistes al Balandrau, en venir eltorb, que és un canvi de temps inesperatmolt habitual al Ripollès. Des d’aleshoressempre he tingut clar que la muntanya ésmolt més forta que nosaltres i l’hem derespectar. Hi va haver una gran mogudaper poder trobar els cadàvers, ja que lamajoria van quedar enterrats sota la neu.En les tasques de rescat hi van participarbombers francesos, a més dels catalans,mossos d’esquadra, membres de laGuàrdia Civil, etc. La darrera víctima mor-tal no la vam trobar fins al mes de març.Tan sols es va poder rescatar un excursio-

nista amb vida. Va tenir un gran ressò enels mitjans de comunicació, com perexemple TVE,que hi va dedicar un progra-ma especial d’Informe semanal.

—Des de quan formes part del cos deBombers?—Des del 2005. El primer any que emvaig presentar a les oposicions em va fal-tar puntuació per ocupar una de les 137places que hi havia, però a l’any següentvaig quedar tercera de la meva promoció.Vaig fer les pràctiques a Manresa, sota ladirecció de Josep Arola. M’hi vaig estar sismesos fins que em van destinar aTorroella de Montgrí, a l’Empordà.


espai d’artAlba Comas


Deu anys de cinema idrets humans a Navarcles

Víctor González

nguany obrirà el festivalla projecció de lapel·lícula Searching forsugar man. Aquest docu-mental conta la històriade Sixto Rodríguez, uncantautor atrevit que vahaver de marxar a Sud-

àfrica per assaborir l’èxit, lluny deDetroit, la pobre, decadent i humil ciu-tat dels Estats Units on va créixer.D’aquesta manera, els organitzadorsvolen plantejar una de les temàtiquesde l’edició: els joves que han d’emigrarper trobar feina en altres llocs del món.Libre te quiero, l’última obra del veteràdirector madrileny Basilio MartínPatino, és una de les propostes mésdestacades del festival. El film narral’Acampada de Sol organitzada pelMoviment 15-M a la Puerta del Sol deMadrid, que va allargar-se des del maigfins a l’octubre de 2011. Basilio Martínpresentarà el documental i proposaràuna reflexió sobre els nous movimentsde protesta davant la inacció delspoders públics.

La secció Curts a Concurs projectaràcom cada any els curtmetratges selec-cionats per l’àrea de cinema del festival,que podran optar al premi FestivalClam, atorgat pel jurat del concurs, i alClam del públic al millor curt segonsvotació popular. Cada dia de festival elsespectadors tindran l’oportunitat deredescobrir el bo i millor dels curtme-tratges d’edicions anteriors del CLAM.Valentí Oliveras, director del festival,valora molt positivament aquesta sec-ció, i desitja introduir-hi innovacionsque la facin encara més atractiva: «Enproperes edicions intentarem muntarun concurs de llargmetratges. Ara comara se’ns fa difícil, ja que no tenim gairesrecursos, però ens faria molta il·lusiódur-lo a terme».

Paral·lelament al nucli central de laprogramació, en cada edició el festivalcol·labora amb diverses associacionsque treballen en l’àmbit dels dretshumans. Aquest any acollirà l’exposi-ció fotogràfica La guerra no és un jocd’infants, un projecte de Creu Roja quedenuncia l’ús de nens i nois com a sol-dats en les guerres africanes. A més,projectarà la pel·lícula Fènix 11/23 i unreportatge sobre l’Assemblea NacionalCatalana (ACN) en un acte promogutper Navarcles per la Independència.També s’hi estrenarà un documentalrealitzat per l’associació Askàndol

Cultural ―alumnes del mòdul d’anima-ció sociocultural de l’INS GuillemCatà― que recull tres experiènciesassociatives reeixides a Manresa.Aquest mateix dia l’Àrea Social del’Ajuntament de Vic presentarà undocumental sobre l’odissea que patei-xen molts immigrants subsahariansper arribar a Catalunya. «En definitiva,són actes que acaben de bastir el festi-val i que ens ajuden a fer una xarxaamb la gent del territori que treballaen aquestes temàtiques», conclouSerafí Vallecillos, coordinador de l’àreasocial i econòmica del CLAM.

El Festival Internacional de Cinema Solidari de Navarcles (CLAM)complirà 10 anys el proper 2 de maig. Des d’aleshores fins a laclausura, el dia 12, els assistents podran visitar l’exposició retro-spectiva de cartells del festival. Quaranta pòsters, quarantaretrats de persones anònimes de la fotògrafa Eva Bozzo quereflecteixen l’esperit del certamen.

fila cultu

ral

E

El grup fundador del festival CLAM amb el premi Nobel Adolfo Pérez Esquivel, l’any 2004


Premi Pere CasaldàligaEl festival concedirà el premi PereCasaldàliga a la Solidaritat 2013 a laPlataforma d’Afectats per la Hipoteca(PAH). Vallecillos argumenta aquestadecisió: «La plataforma representa undels sectors de la població més afectatper les conseqüències de la crisi bancà-ria. I és un exemple d’un nou tipus d’or-ganització de resistència ciutadana queno respon als esquemes clàssics de par-tits, sindicats... és una altra manera departicipar i de lluitar pels drets socialsque reflecteix el nostre temps». El premiés un reconeixement a una persona oentitat compromeses en la defensa delsdrets humans. El guardó duu el nom delbisbe nascut a Balsareny el 16 de febrerde 1928 que ha lluitat des de fa més dequatre dècades contra la marginaciódels més pobres del Brasil. Cada anyl’organització convida una personalitatper glosar la trajectòria del premiat illiurar-li el premi. En edicions anteriorsha invitat referents de la cultura comara l’escriptor José Saramago o la perio-dista de TV3 Mònica Terribas. El convi-dat d’enguany és Rafael Ribó, síndic deGreuges de Catalunya.

FinançamentEl CLAM pateix les mateixes dificultatseconòmiques que han d’afrontar lamajoria d’entitats i de projectes culturals

avui dia: d’una banda, les subvencionspúbliques han caigut notablement, i, del’altra, el sector privat és molt més pru-dent a l’hora d’invertir en publicitat o defer donacions. Malgrat tot, encara rep elgruix del finançament de l’Ajuntamentde Navarcles i la Diputació de Barcelona.Fins l’any passat la Generalitat hi feia unaaportació important, però enguany hatancat l’aixeta. La resta d’ingressos provéd’un patrocini de la Fundació EscolaSanta Maria de Navarcles (FESMANA) ide recursos propis com ara la vendad’entrades i abonaments, quotes delsamics CLAM i altres projectes.

El concepte d’Amic CLAM va sorgircom un intent de fidelitzar el públic. Elpagament d’una petita quota anualpermet assistir a totes les sessions. «Defet, és un abonament. És un elementmés de captació de recursos propis.No és gaire significatiu dins els pressu-postos, però hi donem molta impor-tància des del punt de vista de la fide-lització del públic», explica Vallecillos.L’horitzó ideal dels organitzadors ésarribar a un equilibri pressupostari perevitar l’excessiva dependència d’unasola font de finançament. Vallecillosconsidera que caldria arribar a un 33%de recursos públics, un 33% de finan-çament privat, i un 33% de fons propis,però reconeix que a dia d’avui encara

la meitat del pressupost prové de lesinstitucions públiques.

Per dur a terme les tasques necessàriesque comporta l’organització del festi-val, el CLAM compta amb un equip deprofessionals que treballa de formavoluntària. Vallecillos considera fona-mental la feina dels voluntaris, ja que, sihaguessin de remunerar-la, el cost delfestival es multiplicaria per dos o pertres i seria inassumible. Tirar endavantun festival internacional de cinemaamb un pressupost tan migrat no ésgens fàcil. «Estrenar una pel·lícula, queés la vocació de qualsevol festival, devegades costa uns diners que nopodem assumir», admet Oliveras. Amés, sovint els productors i distribu-ïdors prefereixen estrenar en festivalsde més renom.

Un dels objectius de futur del CLAM ésapropar aquest tipus de cinema alsjoves. Un festival centrat en els dretshumans i la solidaritat té un compo-nent pedagògic fonamental, tant desdel punt de vista de la defensa i promo-ció de valors, com del cinema en simateix. El festival vol oferir, especial-ment als joves, un altre cinema, nonecessàriament seriós o feixuc, sinó uncinema que proposi una reflexió sobrela realitat contemporània.

Born, 24 - 08241 Manresa - Tel. [email protected]


La farinera Florindapatrim

oni

ciutad

à

l 18 de maig de 2013 farà 100 anys de la inau-guració d’aquesta bonica farinera del carrerdel Bruc. Artísticament, l’edifici d’Ignasi Omsi Ponsa és un reeixit exemple de modernis-me industrial amb un llenguatge auster i,tècnicament, és una de les primeres fàbri-ques de Catalunya construïdes amb estruc-tura de formigó armat.

Es tracta d’un conjunt de tres edificis industrials units perponts i passarel·les, closos dins d’un recinte. L’edifici cen-tral és una fàbrica de planta baixa i quatre pisos; a l’est hiha l’edifici de les sitges, d’una alçada similar, i a l’oest hiha un edifici més baix que servia de magatzem. Totes lesfaçanes estan tractades de manera unitària, amb unamarcada verticalitat. A la planta baixa hi ha un sòcol deparedat comú amb verdugades de maó. La resta de lafaçana és d’estucat blanc amb maó vist en brancals i arcsd’obertures i amb les impostes destacades amb maó iceràmica blanca i verda. Les cornises també són de maóvist, decorat amb greques. L’edifici principal té capcersescalonats decorats amb maó i ceràmica, i una torratxamirador amb merlets a un costat. La coberta és a doble

vessant, de teula àrab. L’edifici de les sitges també pre-senta la mateixa decoració.

Els promotors de la Florinda foren Casajuana i Massana,antics socis de la farinera La Favorita o de les Obagues. Alcap de pocs anys, quedà com a únic amo JosepCasajuana i Rodríguez, casat amb Florinda Maristany,que havia donat el nom a la fàbrica. La farinera podiatractar fins a 60.000 kg de blat diàriament, dels qualss’obtenia 32.000 kg de farina, gràcies a un elevat graud’automatització amb maquinària alemanya, que reque-ria tan sols de dues a tres persones treballant. On hi haviamés treballadors era en els serveis de càrrega i descàrre-ga, que es feia amb carros o camions de poc tonatge pertransportar el producte a les estacions de ferrocarril.

E

Lluís VirósFoto: Francesc Rubí

PER SABER-NE MÉS-Joaquim Sarret i Arbós, Història de la indústria, del comerç idels gremis de Manresa. Monumenta Històrica (vol. III),Manresa, 1923.-Raquel Lacuesta Contreras, Ignasi Oms i Ponsa, arquitecte,Delegació a la Catalunya Central del Col·legi Oficiald’Arquitectes de Catalunya, 2009.-Antoni Baraut; Imma Bover, «El Modernisme al Bages»,Dovella (núm. 3), Manresa, desembre de 1981.


propostesMÚSICA Jofre Fité

Singfònicsl teatre Con ser -vatori acolliràel proper dis-sabte 18 demaig el concert

de la formació coralSingfònics. Nascuda elmaig del 2011 a Ter -rassa, Singfònics comp-ta amb 40 veus d’entre16 i 25 anys, sota la di -recció d’Olympia Vi llal ba i amb l’acompanyament dequatre mú sics per fer les bases. El del dia 18 és un con-cert solidari que ha de servir per recaptar fons per al’hospital Sant Joan de Déu. L’espectacle, anomenatBlame it on the music, és un recorregut per la músicadels darrers cinquanta anys, que inclou temes d’artistescom Abba, The Beatles, Bob Marley o Leonard Cohen.

TEATRE Rosa Clarena

La trilogia d’Esteve Solerl dissabte 18 de maig tindrem l’oportunitat deveure al Kursaal la trilogia d’Esteve Soler, el dra-maturg manresà que ja ha traspassat fronteresamb aquestes tres peces que porten per títolContra el progrés, Contra la democràcia i Contral’amor. De fet, Esteve Soler és un dels drama-

turgs catalans més representats a l’estranger, des de laseva participació al prestigiós Theatertreffen de Berlín,que va ser un punt d’inflexió en la seva carrera, i elsmuntatges sobre els seus textos s’han multiplicat arreudel món, amb una gran rebuda de públic i crítica. Sotala direcció de JoanMaria Segura, Contra elprogrés -que ja es vapoder veure al Kursaalel 2009 i ara torna perencapçalar la trilogia,va ser premiada des-prés del festival deBerlín amb un muntat-ge en el teatre estatal de Munic l’any 2009. Contra lademocràcia, guanyadora del premi Serra d’Or al millortext teatral català de l’any 2011, va ser seleccionada perparticipar en el festival de literatura de Berlín. Aquellmateix any, es va programar a la Sala Beckett sota ladirecció de Carles Fernández Giua. El mateix Giua diri-geix Contra l’amor que, després de muntatges aGinebra, Atenes i Timisoara, s’ha estrenat recentment,per primera vegada, amb la resta de la trilogia, a LaSeca/Espai Brossa de Barcelona. La tarda del 18 demaig, apunteu-vos a aquesta marató teatral.

CINEMA Laura Vidal

Un llibre i una rosal mes de les lletres i l’amor per excel·lència: SantJordi fa sortir els catalans al carrer buscant aquellanovel·la que els han dit que és bona i potser llegi-ran acompanyada de la típica rosa, símbol d’afec-te i per què no, d’amor de qualsevol condició. Per

això aquest mes són dues les propostes que han conviscutals cinemes i que sim-bolitzen a la seva mane-ra el llibre i la rosa: el lli-bre és On the road,adaptació de WalterSalles de la novel·la deJack Kerouac i la rosa ésAnna Karenina, el clàs-sic de Tolstoi adaptatper Joe Wright. Uneixles dues propostes elfet d’haver nascut en paper imprès i les diferencia tot unmón: una road movie contemporània enfront d’una origi-nal proposta per situar tota l’acció d’un clàssic dins d’unteatre; les ànsies d’amor lliure i aventura desenfrenadadels personatges de Kerouac amb la vergonya i l’escàndolque marca l’amor i el sofriment de Karenina; un clàssicmodern i un clàssic dins dels clàssics... En cap dels doscasos es tracta de la millor versió que se n’ha fet però lesdues són necessàries, ja que per primera vegada A la carre-tera és portada al cinema després d’haver marcat tota unageneració dels 60 i perquè revisitar Tolstoi és obligat detant en tant per saber d’on venim i cap a on anem. S’hanacabat les idees originals per fer pel·lícules? Potser... Peròen els temps que corren tot s’hi val per no deixar apagarl’espurna d’emoció que encara trobem en una sala decinema o en les pàgines d’un llibre. I la rosa? No calenexcuses per regalar-ne cada dia.

ART Maria Camp

Dia internacional dels museus

l 18 maig és el Dia Internacional dels Museus.Per a celebrar-ho, gairebé tots els museus ofe-reixen propostes extraordinàries. Tot tipus d’ac-tivitats adreçades a tots els públics, des depetits a grans. Tallers, visites, concerts, xerrades,inauguracions d’exposicions... I també la majo-

ria ens ofereixen portes obertes. També sovint celebrenaquest dia oferint activitats d’aquest tipus altres equi-paments, com ara centres d’interpretació, sales d’expo-sicions... Així que ens caldrà estar atents a l’oferta queens facin tots aquests equipaments. A Manresa, concre-tament, tindrem jornades de portes obertes, visitesguiades, música, teatre i jocs de taula –amb lacol·laboració del CAE. Serà el mateix dia 18 de maig: elmatí al Museu Comarcal de Manresa i al carrer del Balç,i a la tarda al Museu de la Tècnica de Manresa. I diumen-ge 19 al matí, al Museu de Geologia Valentí Masachs.No us ho perdeu!

EE

E

E


fa 25 anysJaume Puig

Una ciutat envellida

l percentatge més gran de població de mésde 65 anys es concentrava al barri Antic(24,1%), seguit del de Vic-Remei (19,8%), i elmenor percentatge es donava a la Balconada(4%), els Comtals (7,7%) i el Xup (8%). Pel que

fa als serveis assistencials, funcionaven les residènciesde les Germanetes dels Pobres (89 residents),Germanes Josefines (38), Filles de Sant Josep (37),Residència Montblanc (63), Residència Municipal LaMuralla (16) i Residència Sagrada Família (11). Un totalde 254 places. Tocava a un llit per a cada 38 avis demés de 65 anys i s’estava pendent de l’entrada en fun-cionament de la residència assistida de la Font delsCapellans i la del centre cívic Selves i Carner.

Les parets parlavenEn el reportatge de Joan Morros i Joan Segon, la histò-rica pintada feta pel règim franquista a la carretera delPont del Vilomara, avui desapareguda: «Una patria esuna misión en la historia, una misión en lo universal(José Antonio)», servia d’enllaç a un extens reportatgefotogràfic de les pintades del moment, fetes sobretotper grups polítics o sindicals minoritaris –MCC, CNT,CSJ...– o moviments de caràcter independentista comara els MDT, els Comitès de Solidaritat amb elsPatriotes Catalans o la Crida a la Solidaritat. Un altraclàssic eren les referències a conflictes laborals (SAF,Kemmerz, Fàbrica Nova), les de bandes juvenils–PORK (Priva O Rebenta Kagumdeu) npera una deprolífica– o les dretanes de «Viva Cristo Rey». Elsmurals eren ja una cosa més sofisticada...

Un viaducte fantàstic marcava l’actualitatEl dia 22 d’abril, havien estat detinguts Marcel·lí Caneti Sebastià Datzira, prop de la caserna de la GuàrdiaCivil, on segons el Govern Civil volien posar un arte-facte explosiu. L’endemà un centenar de joves inde-

pendentistes es concentrava a la Plana de l’Om i tresdies més tard Canet i Datzira ingressaven a la presód’Alcalá-Meco. El dia 11 de maig començava la campa-nya per a les eleccions al Parlament de Catalunya.Aquell mes van passar per Manresa Jorge FernándezDiaa (AP), Adolfo Suarez i Antoni Fernández Teixidó(CDS), Joan Hortalà (ERC), Raimon Obiols i Narcís Serra(PSC) i Jordi Pujol (CiU). D’altra banda, el dia 16 demaig la Generalitat presentava a l’Ajuntament i a lesassociacions de veïns el viaducte que pensava cons-truir entre la plaça dels Infants i la part alta del carrerde les Saleses.

Manresa, com moltes altres ciutats catala-nes, envellia. El 1987 el 21,6% de la poblaciómanresana –sobre un cens de 64.370 habi-tants– tenia més de 60 anys. Pràcticament14.000 persones davant de 12.000 joves demenys de 16 anys. El moment dels esplaisde la ciutat i un extens reportatge fotogràficsobre els grafits a les parets completavenels reportatges del mes.

E

Foto del mural del davant dels antics cinemes Atlàntida, un dels llocspredilectes de l’època


crònica social

ra l’any 1582que els parescaputxins vanrebre la pro-posta de fun-

dar un convent aManresa, de part delConsell Municipal, depersones notables idevots de Francescd’As sís. Van deliberarsobre el lloc on podrienresidir i van acordarcedir-los el terreny en lapart alta de les Esco -dines, on hi havia unacapella dedicada a SantBartomeu. El bisbe deVic va atorgar la llicèn-cia i se’n va col·locar laprimera pedra. L’any1835 els caputxins vanser obligats a desocupar el convent i a repartir les perti-nences entre les cases dels amics on es van refugiar pro-visionalment. Vint-i-vuit anys després –l’any 1863– vanarribar a Manresa un grup de religioses de lesGermanetes dels Pobres, congregació fundada per lamare Joana Jugan. El carisma de la congregació era esti-mar i acollir els ancians pobres. El Consell Municipal els vacedir la casa on havien residit els frares caputxins.

La casa va quedar petita per encabir altres personesnecessitades. Davant la situació les religioses, junta-ment amb el patronat de ciutadans que presidia l’alcal-de Josep Moll, van adquirir l’antic edifici de mongesSaleses, situat al punt més alt del puig de SantBartomeu. Construït en els darrers anys del segle XIX iprojectat per l’arquitecte Bernat Pejoan Sanmartí.

Acabades les obres necessàries, el dia 1 de maig de 1963en el centenari de l’arribada de les Germanetes, el carde-

nal arquebisbe de Tarragona, Benjamin de Arriba i Castrova oficiar a la basílica de la Seu la missa pontifical canta-da per l’Orfeó Manresà i els Amics del Cant Gregorià.Després de l’acte religiós les autoritats es van desplaçar ala nova residència, on l’alcalde Moll va lliurar la Medallad’Or de la Ciutat a les Germanetes dels Pobres, «al meri-tíssim treball que han realitzat ininterrompudament enfavor de la ciutat de Manresa i comarca» al llarg de centanys transcorreguts des de la seva arribada.

També es van beneir totes les estances i es va oferir undinar extraordinari a tots els avis, servit per l’alcalde,autoritats civils i militars, i membres de la comissióorganitzadora i amics.

L’Agrupació Municipal de Música va fer un concert i a latarda l’agrupació Art, Alegria i Caritat hi va presentar unfestival artístic, junt amb una ballada de sardanes i unaestrepitosa tronada.

E

Fotografia: Arxiu Comarcal del Bages

Ignasi Torras i Garcia

Les Germanetes dels Avis, 150 anys a Manresa


fanal de cua

La frase del diaada dia, poc abans de les nou del matí, aCatalunya Ràdio deixen anar una frase extretade l’obra de Salvador Espriu. Són frases que hatriat el comissariat de l’any Espriu i que prove-nen dels seus poemes, narracions o assajos.

Aquesta mateixa frase la podem trobar, també cada dia,al web del centenari (www.anyespriu.cat) o a les primerespàgines del diari Ara, i és repiulada a twitter per algunsdevots del poeta de Santa Coloma de Farners. S’ha dereconèixer que n’hi ha algunes demolt encertades, perquè el creadordel mite de Sinera acostumava aincloure, en els seus escrits, sentènciesbrillants i contundents («No se m’acu-deix cap imbecilitat prou eficaç perreplicar-te», «Els qui volen dialogar dedebò s’han d’afanyar en la penetraciódel pensament recíproc», «Ningú, envoltar una roda, no gosaria precisar-neel començament ni la fi»). Però elresultat és, tot sovint, desconcertant,perquè les frases del genial poeta novan ser pensades per ser llegides foradel context en què Espriu les va escriu-re (què se’n desprèn, per exemple,d’una frase com «Sou els millors»?). Amés, l’atzar juga sovint a descontex-tualitzar-les deliberadament.

El dia 5 d’abril, a l’hora de sempre, després de l’entradahabitual en què se sent la veu original del poeta recitantun dels versos de La pell de brau («direm la veritat, senserepòs»), tothom qui escoltava el Matí de Catalunya Ràdiova poder sentir el següent: «Era tan honrat, tan bo, tanhumil: s’acontentava amb la cinquena part del sou que lipertocava». Res a dir, si no fos que al cap de 30 segons, ellocutor, Manel Fuentes, anunciava els integrants de latertúlia d’aquell matí, entre els quals hi havia, com cadadivendres, Xavier Bru de Sala, l’home que (a banda de lescol·laboracions en diversos mitjans, entre els quals hi haaquella mateixa tertúlia) cobra 123.000 euros per coordi-nar l’any Espriu. És ben cert que de vegades l’atzar es car-rega d’una ironia esmolada que, com deia Josep Pla, ser-veix «per desinflar els bufanúvols».

CCommemoracions

ertament, som en un any en què les commemo-racions estan a l’ordre del dia. I n’hi ha moltes quesón d’un pes i una importància excepcionals. Idedicar-los una mica de temps participant enactes, informant-se, llegint, mirant, són fonts de

desacomplexament i d’estímuls inesgotables just en unstemps en què ens són indispensables. Parlem, sobretot,de noms d’escriptors. Cent anys del naixement deSalvador Espriu, Joaquim Amat-Piniella, Bartomeu

Rosselló-Pòrcel, Marià Villangómez,Josep Janés, Albert Camus...Vint anys dela mort de Vicent Andrés Estellés.

Però resulta que, a més tenim un deutetambé amb commemoracions de tipusinstitucional i històric. En aquest sentit,vull dedicar el meu escrit d’avui a felicitarefusivament la revista Serra d’Or perquèha dedicat un ampli espai del seu núme-ro d’abril a dues d’aquestes efemèrides,les quals, de cap manera no podríem dei-xar passar per alt. En efecte, acompany-ats d’il·lustracions molt belles i escollideshi ha els textos escrits per autors de sol-vència contrastada. Sis articles estan de -di cats al centenari de la creació de l’Ins -titut del Teatre de Barcelona i al seu fun-dador, el gran home de teatre Adrià Gual.

En el mateix número trobem també quatre articles ambmotiu dels vuit-cents anys de la batalla de Muret. Un temaque, malgrat el temps transcorregut, als catalans continuaapassionant-nos just com si acabés de passar ahir. Podemllegir-hi sobre El context de Muret, per Antoni Dalmau,Croada i identitat: l’esclat de les ideologies, per VicençBeltran, La revolució de les arts poc abans de Muret, perMontserrat Pagès, i Després de Muret, per August Rafanell.Precisament aquest text acaba amb la citació d’unesparaules de Ferran Soldevila altament definitòries d’un fettan luctuós. Segons el nostre gran historiador, Muret«marca la fi de la preponderància catalana en el Migdia deFrança, i escindeix tràgicament les terres que, per germanord’idioma i de cultura, semblaven destinades a formar unasola nació».

C

Dani Hernández Massegú

Llorenç Capdevila Lluís Calderer

41EL POU · MAIG 2013 41

o sabem si ha estat la vèrbola inestron-cable –exemple de diccionari– de JosepVives la que ha acabat convencentXavier Gabriel, propietari de La Bruixad’Or, perquè invertís en el bàsquet man-resà a fons perdut. En tot cas, cal agrairla filantropia d’aquest mecenes delsegle XXI que ha convertit l’administra-

ció de loteria de la família de la dona en una màquina defer bitllets. Tants, que es pot permetre el luxe de salvar pro-jectes nostrats i voluntariosos com el del nostre bàsquetque, amb la pèrdua del patrocini a mitja temporada, anavade molt mal borràs. És clar que la situació econòmica man-resana no és pas un cas aïllat. La resta de clubs esportius

del país i de l’estat estan igual... o pitjor. I, molt probable-ment, dels problemes de caixa d’altri s’haurà de refiar elBàsquet Manresa per conservar la categoria. Continuar al’ACB no dependrà tant dels resultats esportius –aquestany horrorosos, dit sigui de passada– sinó dels despatxosi les presentacions del capital suficient per entrar a la lligadels clubs amb opcions de pujar. L’any passat, l’últim clas-sificat, l’Estudiantes, es va mantenir perquè no hi va havercap club amb els recursos monetaris indispensables perjugar a la màxima categoria. A veure què passa aquestany. A Manresa, i gràcies al bruixot de Sort, els diners, demoment, els tenim. I ja és molt, amb els temps que corren,tenir quatre calerets a la butxaca. Tant de bo ens toqui larifa, un altre cop, és clar.

N

ELCULDELPOUREVISTA D’OPINIÓ I OPINIÓ MAIG 2013 - NÚM. 193

BruixeriaJoan Manel Gabarró

BUGADA AL POUMaleïdes obresComenço la pentinada del mes amb unanota força endogàmica, ho reconec. Hofaré fent quatre ratlles i adjuntant unafotografia. Des de fa unes setmanes elcarrer de Sobrerroca, just a la meitat delqual hi ha la redacció del Pou, està potesenlaire. Han foradat el vial per la meitatper fer passar el cablejat de fibra òptica.Les obres sempre són molestes, però l’es-tretor del carrer i les ressonàncies que esgeneren fan la quotidianitat insuportablei els veïns –entre ells nosaltres– n’estanfins al capdamunt. El soroll és tan eixorda-dor que, durant el matí, dins d’algunsimmobles no se sent una conversa avolum normal a un metre de distància. Lanostra secretària, per exemple, va optar jafa uns dies per treballar amb taps a lesorelles. A més, les obres són un perill perals vianants, estan mal senyalitzades, noes deixa espai per passar i gosaria dir que,amb les característiques de la zona s’hau-rien d’haver planificat d’una altra manera.Si s’ha de foradar fent soroll, se’n fa unparell de dies i s’avisa. No cal anar fent-hoa trams i allargar l’agonia durant setma-nes. Molts esperem que s’acabi el festivald’una vegada per totes!

Debat piulatDe vegades, les xarxes socials són com ungran celobert on els veïns surten a fer-lapetar o a tafanejar i veure què passa enels pisos veïns. Com quan som a casa, esveu i se sent de tot: nens que ploren,senyores amb talons, televisions amb elvolum massa alt i batusses, moltes batus-ses. Al marge dels que aprofiten la xarxaper impulsar, espais com Twitter són moltpropensos a acollir enfrontaments idebats ideològics, intercanvis de cops,com si es tractés d’un combat de boxa,

entre rivals esportius i polítics. I a Manresan’hem tingut una mostra fa pocs dies. Elcombat és entre un twittaire molt actiu, elregidor de la CUP Jordi Masdéu que, el 15d’abril piulava «El que molts temíem jaestà passant. A Manresa s’utilitza l’orde-nança de civisme per impedir difondreidees». I adjuntava un enllaç a la notíciade Manresainfo que informava d’unamulta de 450 euros a uns joves que esta-ven enganxant cartells on s’anunciava unacte de memòria antifeixista en recorddel valencià Guillem Agulló i un cartellsque denunciaven el rescat bancari ambdiners de totes les contribuents.L’endemà, Àuria Caus, regidora deParticipació Ciutadana i promotora del’ordenança piulava com a resposta aMasdéu: «No s’obren expedients perdifondre idees, sinó per embrutar parets,que després s’han de netejar i això costadiners als ciutadans». Quatre hores méstard, el cupaire contraatacava: «A tu etsemblen brutícia els cartells antifeixistes,a mi m’ho semblen més els de La Caixa oels de Movistar». Jutgeu vosaltres matei-xos. El debat entre brutícia i protestadóna per a molt. Servidor només diu quela cola amb què s’adhereixen alguns pas-quins deixa massa seqüeles a un entornurbà massa empobrit. Ah, i enlloc de mul-tar, tots plegats podrien fer un esforç perconsensuar punts on poder enclastar car-tells informatius dels actes que es cregu-in convenients. Ara, no sé si aquesta pos-tura seria massa transgressora.

AvantatgesContinuant amb els cartells, obro nova-ment la subsecció lingüística ja habitualen aquest espai. Aquesta vegada, el para-ny el va trobar una amiga lectora i cinèfi-la al vestíbul del Bages Centre. Són malstemps per a la gran pantalla i, després deltancament de l’Atlàntida i la pujada del’IVA de la cultura, l’empresa que gestionaels multicinemes intenta fidelitzar laclientela amb campanyes de tot tipus. La

més potent, també present en altrescadenes, és la de fer un carnet personalit-zat que permet anar un dia de la setmanaal cinema amb un descompte i, entrealtres opcions, també regala als associatsles entrades per veure una pel·lícula el diadel seu aniversari. Per això, al vestíbul delBages Centre hi ha dos o tres cartells comels que reproduïm en què s’anuncien«moltes més avantatges!» com a colofó

de totes les excel·lències del nou carnet.Llàstima que, en català, avantatge ésmasculí i, per tant, els que tinguin al car-net en tot cas podran gaudir de «moltsavantatges». Pel que es veu, a Manresa iarreu, el català i el cinema estan condem-nats a no anar alhora.

Oleguer Bisbal,amb el QuimetTornem a lesxarxes socialsper fer-nosressò del retornde l’OleguerBisbal mésautèntic (aquíal Pou sempreés rebut ambels braçosoberts, no caldir-ho) perdonar suport a una mena de plataformaciutadana que s’ha creat en saber-se que,després de 80 anys, la família Garcia nogestionarà el Quiosc del Quimet. Enpoques hores, i amb el suport de caresconegudes de la ciutat de l’àmbit asso-ciactiu i dels mitjans de comunicació comel company de Ràdio Manresa, EduardFont, s’han recollit centenars de signatu-res en defensa de l’anul·lació del concursde la concessió de la històrica terrassa delprimer tram del Passeig a una empresadiferent a la dels germans Garcia amb el

QUINTÍ TORRA CORDONS


conegut Jep al capdavant. El pare del’Oleguer, Manel Fontdevila, com a bonclient de l’establiment i veí del restaurantLas Vegas ha volgut posar un granet desorra amb una aportació ben original ique, des d’aquí, aplaudeixo. Ja veuremcom evoluciona tot.

Sabates per a la JeanetteEl dia 19 d’abril va ser un gran dia per alClub de la Cançó i el nostre companyJosep Maria Oliva, perquè van aconsegu-ir portar a Manresa la cantant Jeannette.Però el que us vull explicar és una anèc-dota que es va produir l’endemà. Es veuque la Fina Escudé, que ven sabates dedisseny, va voler obsequiar la Jeanette in’hi va portar uns quants parells a l’hotelEls Noguers, on estava hostatjada, per-

què triés les que li agradessin. I entre lescapses obertes per damunt les taules i laJeanette emprovant-se-les, durant unaestona van convertir el bar de l’hotel enuna sabateria. La Fina havia estat la nitabans veient-la actuar al Sielu i es va emo-cionar molt. La Jeanette era un dels ídolsde la seva (primera) joventut.

L’Olga es casaEn una època de davallada general decasaments, em satisfà anunciar-vos una

primícia informativa: Olga Sánchez, regi-dora de Seguretat Ciutadana i presidentad’UDC a Manresa, i l’enginyer LluísBasiana, contrauran matrimoni el darrercap de setmana d’abril, després d’unallarga relació. No em queda res més quefelicitar els nuvis, en aquesta nova etapaque emprenen.

AclarimentPer segona vegada en poc temps, i jaem sap greu però crec que és impor-tant de fer-ho, he de rectificar unainformació que no era prou ajustada ala realitat. El mes passat us deia que ellocal de la botiga de regals Torras, alcarrer del Born, ja tenia nous usuaris.Això és veritat, però he de dir que no estracta d’un Viena sinó d’una confiteriaigualadina. Queda dit, doncs, en honora la veritat.

DES DE LA BUTACA D’EN VOLTAIRE

n Pompeu Fabra deu estarmossegant-se la llengua ifotent cops de peu a la caixade fusta de la seva tomba. Araque no som rics continuem

sent progressistes. Ho som en tantescoses, i en allò que volem defensar tantdavant l’Estat espanyol, la nostra llen-gua, ens abaixem els pantalons! Araestà de moda l’escrache, molt mal tra-duït per l’escarni!

De petit, vull dir a la meva infantesa–ja que petit, ai las!, ho continuosent en tots els aspectes i mésdes de la butaca–, a l’escola demonges, quan es volia escar-nir un alumne, se’l castigavafent-li la vergonya! A miem va tocar una vegadapatir-la. El càstig con-sistia a posar l’alum-ne davant tota laclasse (i a dalt de latarima), la resta delsalumnes es posa-ven la mà a la bocai, com els indis (elsde les pel·lículesamericanes), cri-daven un ah! benllarg (la cosadurava minuts),

traient i posant la mà a un ritme inter-mitent. Us asseguro que l’efecte en unnen o nena enfront de la resta de laclasse era estremidor, tant pel sorollcom per la por escènica. En els cas delsnois era freqüent posar el xicotetdavant una classe de noies (ensenya-ment masclista).

Un altre acte d’escarni era fer elsesquellots, una pràctica habitual en elsanys del còlera (eufemisme de les notan llunyanes dècades d’abans i durantel franquisme), quan un vidu tornava acasar-se. Com que la butxaca estavabuida de diners, no foradada com ara,en aquesta situació el nou casat no feiafesta pel nou casori, i els amics, veïns ifamiliars del nou casat es posavendavant la casa o sota el balcó i feiensoroll, barrila, cantaven..., fins que erenconvidats a un refrigeri, un àpat o unabeguda.

O sigui que: catalans, no fem mésescraches i fem la vergonya o els esque-llots! Després no ens queixem de ladegeneració lingüística.

L’HOMENOT DE LA PIPA

EParaules, catalanes, per Sant Jordi!


TANTA ROBA I TAN POC SABÓ

VA COM VA

JAUME GUBIANAS

LLUM DEGÀS

n èpoques passades, el nomde la ciutat identificava el seuequip de bàsquet més cone-gut. En l’actualitat, si fem uncop d’ull als equips partici-

pants en la lliga espanyola de bàsquetés l’empresa patrocinadora qui dónanom a l’equip. Sense anar més lluny,des d’ara l’equip manresà durà el nomde La Bruixa d’Or arreu del territori. Lapopular loteria de Sort apadrinarà elconjunt de basquetbolistes que, vin-guts de pas o de traspàs, faran unaestada més curta o més llarga en unaciutat que, al capdavall, tant els ésque sigui Manresa com Sort o CanPistraus.

De fet, la lliga de bàsquet ja no ésespanyola sinó d’Endesa, i els equipsque hi participen més aviat semblensorgits d’una lligueta mercantil, juga-

da entre empleats de banca i de caixesd’estalvis. Potser els nous noms no ensinformaran de la ciutat que represen-ten, però finalment sabran per oncobren la nòmina els jugadors del CajaLaboral, Unicaja i Cajasol. En el cas del’equip manresà, d’ara endavant totserà qüestió de la sort que puguiencomanar-nos una velleta granellu-da, amb copalta cònica i una escom-bra entravessada a l’entrecuix. Per fermés nostrada aquesta nova icona, quèus semblaria de vestir-la de sac, comsant Ignasi, en disseny de MíriamPonsa, i incorporar-hi una gallina encomptes del gat habitual? El tempsens dirà si el pipiripip de la sort és gallo gallina. O si la gallina és dels ous d’oro del pou del joc de l’oca. Sigui comsigui, Bruixa vella fa bon brou, i això,tractant-se d’un dels clubs més anticsde l’estat, fa de bon paladejar.

EEmbruixats


QUI NO CONEIX... LO GAITERDEL CALDERS

EL SENYOR RAMONIL·LUSTRACIÓ: MARIA PICASSÓ

Josep Vives, molt em temoque no arribarem a portper més que ara a darrera hora comptem amb la Bruixa d’Or;si amb una sola derrotaestem ja tocats de mort. I no cal dir que desitjoque en el bàsquet, gran esport,el Manresa no depenguide la bona o mala sort.Ara ens toca fer el cor fort.

M’alegra que en Francesc Comas,historiador erudit,amb ofici, com pertoca,un gros llibre ens hagi escritper anar deixant memòriadels quaranta anys a l’elitdel millor bàsquet d’Espanya, d’aquest cub gran i petit, Que tinguem molt bona nit.

Deixeu-me que felicitiel valent Joan Tardàperquè al parlament d’Espanyava deixar ben net i clarque la llengua que s’imposaaquí és el castellà. Si com ell tots féssim forçahauríem resolt temps hales pessigolles que ens busquenperquè tenim un parlarpropi que ens identifica. Si no ens volen acceptarque se’n vagin a la wertda,que vagin a cagar,diguem-ho clar i català.

Que l’exemple de Sant Jordi,un magnífic cavaller,que posava els dracs a ratllaenfilat en un corcerestimuli el nostre poblea lluitar per poder serun país lliure i ben pròsperon visquem la mar de bé,a partir de l’any que ve.

ra que aquesta secció fa unany, bé calia fer un extra. Il’hem fet duplicant prota-gonista: qui no les coneix?No n’és una, que en són

dues. Les germanes Clotet! Muntsa iMaria Teresa. Bessones. Més bessones,impossible. I és que de petites erencalcades i, amb el pare sastre i modistala mare... mudades i duplicades. Delparvulari a vuitè, més de deu anysconfonent els mestres de l’Oms i dePrat! Després es van fer grans, peròse’n feren en paral·lel i hom les veia al’Esbart, i a Xàldiga, ballant sardanes,als geganters o bé als Carlins. Aquí iallà, amb gustos i fesomia en comú. Sino n’estaves al cas, et semblava desco-brir una noia amb el do de la ubiqüitat.O si, sobtadament, la descoberta eraconjunta, podies dubtar de la percep-ció exterior, com als acudits amb res-

A

Les bessones Clotet

saca. Només la universitat divergí latrajectòria –acumulant llicenciatures:l’una de geologia i polítiques; l’altra depsicologia i de pedagogia. I tot i que eltemps i els itineraris vitals per força hanestat diferents, encara avui compartei-xen si no la llar, almenys el destí labo-ral! Poca broma perquè no és fàcil,aconseguir plaça a la Diputació deBarcelona, de primer l’una aquí, des-prés l’altra allà... i al cap del tempsretrobar-se al mateix departament. I noem demaneu com s’ho han fet però,avui, treballen en taules de costat alservei de Joventut! Incansables i bellu-guets, encara les veureu ballar amb elsPicapolls. Són, sobretot, dues dones decaràcter, sempre amb la pólvora seca!No les havíeu vist mai? Vinga home, feuun parell de barreges i torneu alCorrefoc: allà enmig de fum i sofre lestornareu a trobar!



EPITAFI ELCULDELPOUMOSSÈN GUDIOL

preciadíssims germans igermanes, aquest mes usparlaré de mobilitat. Demobilitat amb automòbil.Jo, a fe de Déu que ja fa

temps que sóc del tot sostenible. Emdesplaço sempre a peu. Fins i tot quancau un xàfec d’aquells en què es diuque plou per la mort de l’Altíssim.Amb la meva mesada, modesta peròsuficient, vaig adquirir un impermea-ble a la multinacional francesa dematerial esportiu del polígon delsTrullols que em protegeix de les incle-mències meteorològiques. Però servi-dor no és com la resta de manresans,que van amb el cotxe adherit al pom-pis (per fer-ho fi) tant com poden. Vala dir que, gràcies a Déu, la mentalitaten els últims anys ha anat canviant,però, a la dependència de les quatrerodes sempre, des de temps imme-morials, a la mobilitat manresana s’hiha afegit l’orografia i la ratonera delteixit urbà. La ciutat, com la llei delmateix nom, és un embut. Els últimsdies, el diari manresà anava ple delcreixement del trànsit al carrer deCarrasco i Formiguera –molts encaraen reivindiquen el nom d’avingudadel Carrilet, per cert!–, arran de la pro-hibició del pas del pas al carrer deSoler i March en direcció al Passeig. I,sobretot, el cisma es produeix com aconseqüència de la construcció de la rotonda de l’ou que,com en el cas de l’embut, el nom també ha acabat fent lacosa i pel que s’aprecia sempre està plena com un... (com-pleteu vosaltres mateixos la frase feta).

Com en qualsevol poble gran, i que Déu ens tingui moltsanys en la seva glòria, el debat ciutadà està servit. Elsveïns del carrer on s’ha multiplicat el trànsit estan quetrinen i, és clar, el col·lectiu del botiguer agraeix la xeri-nola automobilística que –amb no gaires dades a lesmans– sempre acaben associant a l’augment de les ven-des. Com si quedar-se embussat a ple carrer de SantJosep o al mateix vial per on passen els Ferrocarrils de laGeneralitat motivés més contemplació dels aparadors iincentivés el consum a cor què vols. Per Déu, el dia quem’ho demostrin amb números, potser començaré a

creure-m’ho. Malgrat ser un home de fe profunda, vullpensar que qualsevol reordenació de trànsit en un sec-tor urbà obeeix a estudis tècnics. Em podeu fer creureque el meu cristianisme em fa massa innocent, però crecque les mesures d’aquest tipus es basen en algunes cer-teses, no pas amb l’aparició mística de l’Esperit Sant. Unaaltra qüestió és la construcció i el disseny d’equipa-ments. En això, els manresans som especialistes en elnyap propiciat per qualsevol pixatinters de despatx que,com ens passa als més sapastres als quals Nostre Senyorno ens va donar habilitat per al bricolatge, interpretemels plànols del moble d’automuntatge de multinacionalsueca de manera una mica erràtica i sempre ens sobrenpeces. En fi, encara bo que això de la circulació és undebat bizantí que, per sort, el temps i sobretot el costumvan mitigant.

AQuè va ser primer, l’ou o la rotonda?

Des que neixes, que penses:Què deurà ser allò que em farà gran?Potser seran els anys, els èxits, els aplaudiments.Tenir un cognom o bé un altre.O haver nascut més al nord o més al sud.Pensaràs que la joventut, la bellesa o els dinerssón el que et farà gran.Que s’és tan gran com tot allò que es posseeix.Res més allunyat de la veritat.Perquè només hi ha una cosa en aquest mónque et farà gran:

Ser fidel a tu mateix.

www.CaixaBank.com

24 seleccions, 80 partits,totes les estrelles del bàsquet mundial

Segell d’Or EFQM a l’Excel·lència Europea

Banc més Innovador del Món

Millor Banc d’Espanya 2012

somies en optimista? 2013... · 2013. 6. 7. · cina tradicional. no. la gent cada cop més...

Documents