DIRECTASETMANARI DE COMUNICACIÓ

El govern assigna la provisió deroba hospitalària a les presesL’antiga empresa adjudicatària es veu obligada a presentar un ERO

FRAU A HONDURES PÀGINA 17El ball de xifres de la participació electorala Hondures dificulta el coneixement de l’a-bast del boicot a les eleccions. Alguns indi-cadors, però, senyalen la preparació d’unpossible frau, com el suposat error infor-màtic que va interrompre el recompte.

Milers d’activistespossibilitaran 163noves consultes

La majoria depersones noalfabetitzadesdel món són dones i pobres

2 de desembre de 2009www.setmanaridirecta.info • 1,70 euros

N163

AIXÍ ESTÀ EL PATI • PÀGINA 16

El Palau de Congressos del recinte del Fòrum de Barcelona acull l’acte més multitudinari de la Coordinadora Nacional per les Consultes per la Independència

ROBERT BONET

EXPRESSIONS • PÀGINES 22 i 23

d

AIXÍ ESTÀ EL PATI • PÀGINA 12

EXPOSICIÓ SOBRE L’EXILI PÀGINA 25El Centre d’Art Santa Mònica acull, fins el10 de gener, l’exposició Agustí CentellesEl camp de concentració de Bram, 1939,centrada –sobretot– en el període que elfotògraf va passar en un dels camps de re-fugiats del sud de França.

ESCÈPTICS A COPENHAGUEN PÀGINA 21 Quan falta una setmana perquè se cele-bri la cimera climàtica a Copenhaguen,la percepció que els experts no es posend’acord a l’hora de definir amb claredatles causes de l’escalfament global supo-sa un obstacle per mirar de combatre’l.

Els atacscontra elmovimentjuvenil basccontinuenamb Segi RODA EL MÓN • PÀGINES 18 i 19

Un restaurantde Gavà volevitar la lluitasindical ambcoaccionsi amenacesAIXÍ ESTÀ EL PATI • PÀGINA 13

Una acciócrida contral’ocupació del’Afganistana la base de BéteraAIXÍ ESTÀ EL PATI • PÀGINA 12

AIXÍ ESTÀ EL PATI • PÀGINES 8 i 9

40 anys demovimentveïnal aMadrid iBarcelona

ESTIRANT DEL FIL • PÀGINES 2 i 3

Diverses empreses militars ide seguretat estan entrant

dins el negoci de la protecció delsvaixells de pesca europeus.

La ultradreta vigilaels vaixells tonyinaires

OCEÀ ÍNDIC • L’EXECUTIU ESPANYOL APROVA L’EXPORTACIÓ D’ARMAMENT DE GUERRA PER USOS PRIVATS

Exmilitars, mercenaris i feixistes nodreixenla defensa paramilitar dels tonyinairesHigínia Roigestirantdelfil@setmanaridirecta.info

El segrest durant 47 dies i el pos-terior alliberament de la tripu-lació del buc tonyinaire Alakra-

na –després d’abonar 2,3 milionsd’euros– ha propiciat, finalment, queel pròsper negoci de la seguretat pri-vada s’instal·li a les aigües convulsesde l’oceà Índic. I també que les empre-ses espanyoles de seguretat privadahagin obert un nou nínxol de mercat:la defensa d’interessos econòmicsprivats en aigües marítimes interna-cionals, sota el paraigües de l’opera-ció militar Atlanta de la UE, la cober-tura del Ministeri de Defensaespanyol i l’aprovació de l’executiu deRodríguez Zapatero.

Segons les modificacions intro-duïdes al reglament de Seguretat Pri-vada pel consell de ministres el 2 denovembre, només podran exerciraquestes tasques militars les empre-ses de seguretat espanyoles. O bé lesempreses del ram de la UE o de l’EspaiEconòmic Europeu (EEE), deguda-ment registrades al Ministeri de l’In-terior. Les autoritzacions es faran perun període d’un any, després del quales podran prorrogar o revocar. Teòri-cament, aquesta exclusió pretén evi-tar el recurs de la contractació d’em-preses com l’americana XE (l’antiga ipolèmica Blackwater, que va provocarel terror a l’Iraq) o la britànicaDyncorp.

Immediatament després de lesmodificacions jurídiques i legals, lesdues primeres empreses beneficià-ries han estat Santa Bàrbara Siste-

mas (SBS) –filial del grup nord-ameri-cà General Dynamics– i Segur Ibérica.La primera, antiga empresa públicaprivatitzada, perquè serà l’única au-toritzada per vendre l’armament deguerra de què disposaran els vigi-lants privats. La segona, perquè haestat la primera que ha vist aprovatl’enviament de 54 vigilants privats

amb un contracte d’un any a les ai-gües de l’Índic. Tanmateix, altresveus del sector han vist amb estranye-sa que no es comptés amb la totpode-rosa Eulen, que ja dispensa serveis deprotecció de bucs a zones perillosesper una companyia multinacional detelefonia des de fa anys. Segons ha re-conegut el director d’operacions de

l’empresa de seguretat, Jesús JiménezBernal, “des del febrer, Eulen prote-geix un mínim de dos bucs amb deuhomes i una forta aposta tecnològica,on destaquen les mesures de radar, decontrol de moviments i de contrain-tel·ligència”.

‘Mad Max’ a l’ÍndicPerò feta la llei, feta la trampa, per to-tes bandes. Molts dels vaixells bascosi gallecs que pesquen marisc i tonyi-na ho fan sota banderes de convenièn-cia econòmica des de fa temps. I, al-hora, determinades empresesparamilitars –com la gaditana UCGlobal– fan els contractes de serveides dels EUA, on estan legalitzades,per esquivar la legislació espanyola.

Aquesta és, precisament, la circums-tància que ha utilitzat UC Global, re-gentada per l’exmilitar de la marinaespanyola David Morales Guillén, peraconseguir un contracte de protecciódel buc pesquer Draco.

Hi ha vaixells que, avui, ja operena l’Índic amb la bandera canviada.Són l’Intertuna I, Intertuna II i Inter-tuna III, tots de l’empresa basca Alba-cora, també molt present a l’explota-ció pesquera i neocolonial de la costade l’Equador. Tots tres bucs ho fan so-ta bandera de les Illes Seychelles. Calrecordar que, el maig de 2008, acti-vistes de Greenpeace es van enfrontaral vaixell Albatun Tres de la mateixaempresa Albacora per denunciar lapesca intensiva de tonyina a les ai-gües del Pacífic Sud. Els vaixells bas-cos Txori Aundi –de la companyia Pe-vaeche– i els bucs Erroxape, Demiku iXixili –de la mercantil EchebastarFleet– també operen interessadamentamb bandera de les Seychelles.

A més d’aquestes circumstàncies,pròpies dels negocis en l’era de la glo-balització, cal afegir el caos absolut ila divisió interna que regna a Somà-lia, la inexistència d’un Estat i la mal-destra intervenció militar nord-ame-ricana, que també ha provocat que la

Defensar interessosprivats ens costa 75 milions d’euros

Un dels moments d’un simulacre d’intervenció armada portat a terme pels ‘treballadors’ de l’empresa de seguretat UC Global

ARXIU

2 • estirant del fil DIRECTA 163 •

, estirant del fil

> L’extrema dreta ja ofereix 30 llocs de treball i “viure una experiència única”

Hi ha vaixells del’empresa bascaAlbacora que jaoperen a l’Índic amb la bandera de conveniència

Levantina de Seguridad, propie-tat del líder d’España2000 José

Luis Roberto Navarro, pretén entraral negoci de la protecció paramilitardels tonyinaires i no ha trigat a ofe-rir nous llocs de treball.

Roberto Navarro, de sobrenomEl Cojo i fidel a la seva incontinèn-cia verbal, ja ha afirmat que “l’ob-jectiu primordial no és matar pira-tes ni capturar-los, per això ja hiha l’Armada espanyola”. El líderultra també ha assenyalat que lanova munició de guerra autoritza-da per l’executiu socialista “no és

suficient” i que la motivació delscurrículums que estan rebent ésl’elevada remuneració o “viure unaexperiència única”. El Cojo ha ditque no facilitaria més informacióperquè alguna de les contraparts–”Defensa, Interior o els contrac-tants”, ha aclarit– ha demanat “si-lenci i màxima discreció”. Levanti-na de Seguridad –fundada el 1980,amb acadèmia pròpia i amb unaplantilla de prop de 1.000 vigilantsprivats– ha protagonitzat diversosincidents, aldarulls i sentènciescontra els drets i les llibertats fo-

namentals i habitualment els seusmembres escorten les manifesta-cions de l’extrema dreta al País Va-lencià. Aquesta primavera, la con-tractació per part del Departamentde Cultura de la Generalitat de Ca-talunya dels serveis de Levantinaper protegir el patrimoni històricde Tarragona va aixecar un onadade protestes que no va invalidarcap contracte. Cal recordar, també,que Roberto Navarro també és as-sessor jurídic d’ANELA, la patro-nal que explota el negoci de laprostitució.

pesca als caladors somalis –els bancsde pesca més abundants i cobejatsper la indústria pesquera– hagin aca-bat militaritzats dràsticament. Elmateix president d’Albacora, IñakiLatxaga, ha reconegut obertamentl’absència de qualsevol llicència per-tinent amb l’Estat somali, fruit del’atzucac on es troba el país africà.

Si es viola el dret internacional, els vigilants es consideraran mercenarisEn un dur informe no vinculant sol·li-citat amb urgència pel govern, el pro-pi Consell d’Estat ha qüestionat i re-batut que s’autoritzi la comprad’armes de guerra a ens privats i des-taca que resulta il·lògic permetre lapropietat de les armes a aquests par-ticulars, quan hi ha “figures jurídi-ques que permetrien assegurar que latitularitat de les armes esmentadescorrespongui a l’Estat i l’ús a les com-

panyies de seguretat”. Cal destacar, amés, que l’exportació d’armes de gue-rra està subjecta a una legislació es-pecial i uns tràmits i unes aprova-cions específiques. El Conselld’Estat, que finalment també ha auto-ritzat la reforma normativa, ha afir-mat que hi ha una “cobertura legal re-lativa” i ha recordat que, “sis’infringeix el dret internacional, eltracte que rebran els vigilants armatsserà el propi dels ‘mercenaris’”. ElConsell d’Estat alerta, de retruc, quel’Estat també assumirà responsabili-tats si té alguna mena de control so-bre les operacions que es puguin des-envolupar.

Segons totes les fonts consulta-des, el reclutament de personal s’estàfent de forma “molt ràpida, precària iaccelerada”. Per treballar-hi com amercenari de l’Índic, es requereix dis-posar d’habilitació com a vigilant deseguretat (TIP), llicència d’armes deseguretat privada (tipus C) i experièn-cia militar. També es valora l’expe-riència “en zones de guerra”. A diad’avui, la formació específica percombatre la pirateria a penes duramés de tres dies, se centra en l’úsd’armament i és impartida des de lesinstal·lacions de la Infanteria de Ma-

rina a Cartagena (Múrcia). El sou mí-nim seria de 5.000 euros nets, exclo-ent dinars i assegurances i el cost perles empreses entre 7.000 i 9.000mensuals per treballador.

Negoci privat, subvenció públicaEn primera instància, els armadors –itambé el PNB– van demanar que es co-piés el model francès, amb militars del’exèrcit gal a cada embarcació. Però

la negativa de proveir de militars pro-fessionals les explotacions mercan-tils privades va servir, fins i tot, coma eix vertebrador del discurs de la mi-nistra Carme Chacón durant la seva

compareixença al Congrés dels Dipu-tats, on va exigir corresponsabilitat ala patronal: “Són empreses privadesque fan negocis privats”. Militars pro-fessionals, no; però calés, els que cal-guin, va venir a dir. Perquè la minis-tra va anunciar que costejarà el 25%de la contractació privada, a més delscostos de la instrucció militar i eltrasllat militar dels vigilants a lesSeychelles per protegir un sector queocupa 2.000 persones i 12.000 més ala indústria conservera.

L’acord verbal encara no escrit ésque les empreses armadores es facincàrrec del 50% dels costos; que laMoncloa financi el 25% i que els go-verns autonòmics (basc o gallec) sub-vencionin el 25% restant. Actual-ment, els contractes són bilateralsentre armadors i empreses de segure-tat, i Defensa estudia la millor mane-ra de transferir diners, on pren forçala línia de la subvenció directa. Si esfes d’altra forma, caldria una licitaciópública que Defensa ha optat per evi-tar. En qualsevol cas, la subvenció pú-blica de la seguretat d’un negoci pri-vat que espolia els recursos del Sudcostarà a les arques públiques propde tres milions d’euros anuals segonsles estimacions inicials del Ministeri

de Defensa. El cost estimat per l’Estatse situa en 400.000 i 500.000 eurosmensuals, incloent salaris, manteni-ment i desplaçament dels equips deseguretat. Però Chacón va esclarir laxifra real: el cost global de les opera-cions militars a l’Índic ja arriba als 75milions d’euros per protegir els tonyi-

naires dels anomenats pirates, da-vant la costa d’un país amb un milióde persones refugiades i 700.00 des-plaçades internes. Els nous mercena-ris de l’Índic han trigat ben poc a es-trenar el rearmament i a obrir focdesprés de la reforma legal. El 29 denovembre, vigilants armats del bucbasc Ortube Berria van repel·lir ambfoc real un nou intent de segrest.

• 2 de desembre de 2009 estirant del fil • 3

, estirant del fil

> Sota la bandera de conveniència de la seguretat i el combat contra la pirateria, la flota pesquera que espoliarecursos als caladors somalis amb bandera espanyola opera, des de principis de novembre, amb grups armats devigilants privats. Els bucs que ho facin sota banderes de conveniència, però, encara disposaran de més possibili-tats i més ofertes de contractistes privats, embogits per la fal·lera ultrasecuritària. La creixent paramilitaritzaciódels negocis sota la globalització neoliberal i la implosió de la seguretat privada ja suposa un exèrcit privat demés de dos milions de persones arreu del món. La privatització de la seguretat –en una mena de Mad Max delsegle XXI– és una realitat i l’auge dels exèrcits mercenaris ja no és cap profecia.

SEGUR IBÉRICA

Amb un plantilla que supera les 7.200persones, va facturar 230 milions

d’euros el 2008 i està presidida per Anto-nio Mateos. La filial de seguretat delgrup té contractes de protecciód’instal·lacions i seguretat amb la Direc-ció General d’Armament (DGAM) del Mi-nisteri de Defensa, a la presidència de la Comunitat de Madrid esquitxada per escàndols d’es-pionatge, a AENA (aeroports) i a RENFE, entre d’altres. Han estat els primers de trametre 54vigilants a les aigües de l’Índic.

UC GLOBAL

Amb domicili social a PuertoReal (Cadis, Andalusia) i di-

rigida per David Morales Gui-llen, amb experiència a les For-ces Armades espanyoles, són elsblackwaters espanyols, amb unaaposta militaritzant i militarit-zada i tota mena de prestació de serveis paramilitars. És l’única companyia militar privadade l’Estat que opera com a consultora i entra al negoci perquè està legalitzada als EUA. El 20de novembre, cinc exmilitars espanyols en nòmina d’UC Global es van desplaçar a les IllesSeychelles per integrar el grup armat que defensarà un tonyinaire amb bandera de conve-niència. Segons Morales, actualment, hi ha vuit bucs segrestats a les aigües de Somàlia.

SANTA BÀRBARA SISTEMAS (SBS)

Antiga empresa pú-blica esdevinguda

la primera contractis-ta i subministradorad’armament de l’exèr-cit espanyol. És filialde la nord-americanaGeneral Dynamics. Amb domicili social a Madrid, vuit fàbriques a l’Estat i 1.800 treballadors, ésl’encarregada de proveir d’armament de guerra les empreses privades de seguretat que ja podenoperar a l’Índic. Està presidida per Antonio de Oyarzabal, que va entrar al cos diplomàtic espanyolel 1961. És vicepresident del Real Instituto Elcano, el thinh thank militar espanyol. SBS té quatrelínies de negocis: blindats, sistemes d’armes, municions i míssils i I+D. El febrer va fitxar com acap d’Estratègia de Negoci l’excap de l’Estat Major de Terra, el general Carlos Villar Turrau.

EULEN

Grup empresarial presidit per DavidÀlvarez que, des del març de 2009,

ofereix incorporar-se com a vigilant pri-vat als vaixells amb un salari de 4.500euros nets mensuals. El 26 de juny, vancloure una primera prestació de serveis al buc de bandera i tripulació espanyola BC Teneo, del’empresa Tyco Marine, a l’oceà Índic, com reconeix Miguel Esteban Navarro –de la Unitatd’Intel·ligència i Prospectiva de Eulen Seguridad– en un article publicat a Securitecnia. Du-rant aquelles dates, no hi havia cap mena de cobertura legal per l’operació.

L’acord és que lesempreses armadoresassumeixin el 50%dels costos, laMoncloa el 25% i elsgoverns basc o gallecel 25% restant

Legionaris de la globalitzacióQui és qui en la militarització espanyola de l’Índic?

El Consell d’Estat diuque “no és lògic” quela propietat de lesarmes sigui privada

El 29 de novembre,vigilants armats delbuc basc ‘OrtubeBerria’ van repel·lirun nou intent desegrest amb foc real

OPERACIÓ ATALANTA (UE-PESC)

Després del segrest del tonyinaire Playa de Bakio, l’abril de 2008, l’Estat espanyol es va incorporar a l’operaciómilitar internacional Atalanta-Aigües de Somàlia, en el marc de la Política Europea de Seguretat i Defensa

(PESC), aprovada el 8 de desembre de l’any passat. Es tracta de la primera missió marítima europea i l’Estat, enmissió aprovada al Congrés el 21 de gener, hi participa amb la fragata Canarias, un avió P-3 Orion de patrullatgemarítim, un buc d’aprovisionament i un màxim previst de 395 militars –la dotació actual– comandants per onzeoficials. Després de la crisi de l’Alakrana, un membre de la patronal del sector pesquer s’ha incorporat al centrede coordinació d’Atalanta, a Northwood (Anglaterra).

M’he fet ressò, arrel del’agressió a un polític delPP del Berguedà, de les

declaracions de Natxo Romero(representant de la CUP a Berga), enquè diu que no condemna però sílamenta les agressions sofertes peraquesta persona i he pensat en elmalestar que aquest tipus de declara-cions solen crear en la nostra socie-tat i en el nostre Estat.

La persona agredida parlad’haver-les sofert per exercir el dretde la llibertat d’expressió i opinió, ibé, aquí és on crec que hem decomençar a aprendre a matisar. Ellno exerceix el “lliure pensar” (com a

la novel·la 1984) sinó que milita enun partit polític i, per tant, defensal’ideari del partit, que prové precisa-ment d’Aliança Popular, que té com apresident honorífic un ministre de ladictadura franquista i que, entred’altres coses, s’ha oposat al reconei-xement del català com a llenguaoficial a Europa o ha interposat unrecurs d’inconstitucionalitat davantdel Constitucional contra l’Estatut.

Per tant, quan un pertany a unpartit, sindicat o associació, l’idealdel grup preval a l’individual. Pertant, l’agressió no l’ha soferta ellcom a individu, sinó el partit al qualrepresenta.

En poc temps, hem llegit i tingutnotícies de diversos casos de corrup-ció per tot arreu. El cas Gurtel i totl’entramat que hi té amagat el PartitPopular, el cas del senyor FèlixMillet del Palau de la Música, i ara elcas de Santa Coloma de Gramanet;recordaré una frase del senyorMillet, que va dir que a Catalunyasón 400 els qui ocupen tots elscàrrecs i ho maneguen tot. I, segura-ment, entre aquests hi deu incloureels presidents de la Caixa de Manre-sa, de Catalunya, i de Tarragona, quees fusionaran per reduir la sevaplantilla –segurament en un terç– ibeneficiar-se al màxim dels fons del

FROB (diners públics), desprésd’especular i, en part, enfonsarl’economia.

M’agradaria fer una distinció desd’una vessant iusfilosòfica delsconceptes lícit i legítim. I m’agradafer-ho quan penso en històries comla que he viscut fa poc, quan hecomprat uns set llibres a un home deBerga que els venia per a podercomprar butà per escalfar casa seva,i llavors reflexiono sobre si seria líciti/o legítim que aquest home allibre-tés el senyor Millet o els senyors deSanta Coloma de Gramanet si se’lstrobés pel carrer, per exemple, amb elllibre de Tolstoi que ara tinc a labiblioteca. Doncs bé, no seria lícitperò, per a mi, sí legítim si tenim encompte que un ha d’anar venentllibres per escalfar-se, i un altre s’hagastat diners públics en el seus luxes

i els altres a saber en què.Els polítics del nostre Estat

demanen a tots els ciutadans que escomportin com a ciutadans d’unestat de dret, però s’obliden de crear-lo, i en un estat de dret no hi potexistir la corrupció política, had’imperar la justícia, els plebiscitshan de ser legals, i la desocupació nohauria de superar per anar bé mai el6%, entre moltes d’altres coses.

Per tant, no m’estranyaria queens haguem d’acostumar a lamentar

però no condemnar més sovint, apartir d’ara, si no canvien el seucomportament i actitud els polítics ila gent de poder.

Un altre fet remarcable, a part, ésque la persona que ha sofert l’agres-sió, el senyor Joan Antoni LópezNoguera, és familiar directe d’unalcalde franquista de Berga (1959-1979), format en el Frente de Juventu-des, que llavors passà a FET-JONS, iva ser delegat de la pròpia OJE i vaestar a la Guàrdia de Franco, entrealtres coses.

Sorprenentment, no he sentitmai cap condemna del senyor JoanAntoni López Noguera (i que arademana condemnes i lamentacions)pel mandat del seu avi, persona ambun passat no precisament democrà-tic i de defensa dels Drets Humans ode la llibertat d’expressió.

Precisament, investigant, hepogut trobar comentaris del senyorsuposadament agredit, recolzant unescrit on es critica la Llei de memòriahistòrica, perquè considera que lesatrocitats, les repressions i les man-ques de llibertats es van propiciar idur a terme pels dos costats i que arasimplement cal perdonar i oblidar.

Lamentar, es lamenten aquellescoses que no ens agraden, però quesabem que de vegades són inevita-bles. Condemnar és un terme dife-rent, significa rebutjar, oposar-s’hide totes totes. Comencem a condem-nar, doncs, quan els que també hande condemnar, demanar perdó ijustícia fins a les últimes conseqüèn-cies, ho facin.

I que quedi clar que ni justificoni defenso la violència, però que lacondemno de la mateixa manera i enla mateixa mesura en què condemnola corrupció, els fraus, la especulacióo la violència d’estat.

Lamentar o condemnarAlexandre Moreno i Navarro • Habitant de Berga i escriptoropinio@setmanaridirecta.info

AQUÏARA

El 25 de novembre, dia en contrade la violència masclista, es vantornar a posar en evidència les

vergonyes d’una societat que espresenta com a igualitària. Les dife-rents formes d’expressió d’aquesttipus de violència (la física, la psicolò-gica, la social, etc.) mostren queencara perduren relacions de domina-ció d’uns respecte a unes altres.

No fa gaire que les agressions a lesdones en l’àmbit familiar es vancomençar a assumir com un problema.Fa 15 anys es percebia com a normal iles que ho denunciaven eren vistescom a culpables del comportament dela parella i no com a víctimes.

Durant aquests anys, les diferentsorganitzacions de dones han aconse-guit que sigui considerat un problema

col·lectiu i han augmentat el númerode recursos adreçats a les que pateixeno han patit maltractaments. Noobstant això, pràcticament sóninexistents les dades per saber siaquests recursos són veritablementsuficients i adequats per a les vícti-mes; és a dir, si aquests ajuden lesdones que han denunciat a refer lavida en les millors condicions possi-bles. En cas que no fos així, seríemdavant d’un doble maltractament, elprimer, executat per la parella i elsegon, per les institucions que fomen-ten que es denunciïn el casos però quedeixen les dones desprotegides. El fetde desconèixer si els recursos sónsuficients és preocupant perquè potprovocar l’efecte contrari del que espretén.

Un altre element a tenir en comptesón les escasses dades que hi ha sobreles dones que han denunciat. Nomésl’Observatori contra la Violència

Domèstica i de Gènere del ConsellGeneral del Poder Judicial proporcionadades fiables, però poc sistematitza-des i periòdiques.

Hi ha un element del que pràctica-ment no se’n parla: la violènciamasclista que pateixen les donesimmigrades. Segons dades de l’Obser-vatori, al 2008 hi van haver 4.189ordres de protecció (OP) per a donescatalanes i 2.850 per a dones ambnacionalitat estrangera residents aCatalunya. Això significa que, de cada1.000 dones catalanes 1,3 tenien unaOP, mentre que per cada 1.000 ambnacionalitat estrangera residents aCatalunya, 5,1 en tenien una.

Aquestes xifres posen en evidèn-cia la necessitat de desenvoluparpolítiques específiques adreçades aaquestes dones i es posa l’interrogantsobre la situació que poden patiraquelles que, havent denunciat o no,són al país en situació irregular. La

desprotecció que pateixen és extrema:per sobre de la legislació sobre violèn-cia masclista hi ha la llei d’estrange-ria.

Així, qualsevol dona en situacióirregular que denunciï maltracta-ments surt de comissaria amb unaordre d’expulsió que s’executaràsegons la resolució judicial. Davant delperill de ser expulsada, qui va adenunciar? No podem construir undiscurs públic demanant i fomentantque les dones maltractades denunciïnsense tenir garantits els mecanismesper a què puguin sortir endavant.Només demano una mica de reflexiósobre les actuacions que es realitzen jaque la coherència entre allò que es diui allò que es fa és, en aquest tema,qüestió de vida o mort.

Les polítiques en contra de la violència masclista a reflexióRosa Carbó • Sociòlogaopinio@setmanaridirecta.info

Per sobre de lalegislació sobreviolència masclistahi ha la lleid’estrangeria

Es lamentenaquelles coses queno ens agraden.Condemnar significarebutjar

4 • impressions 2 de desembre de 2009 • DIRECTA 163

, impressions

Any 1908, Nova York. 129 donesmoren cremades per demanar elmateix salari que els homes,

descans dominical, dret a la lactància ireducció de la jornada laboral. Moltesd’elles immigrants d’entre 17 i 24 anys.

Any 2009. Tres Hotels de la cadenaHyatt Hotels Corporation de Bostonacomiaden gairebé 100 treballadoresde la neteja, que cobraven 15 dòlarsl’hora i tenien assegurança mèdica, lamajoria negres i immigrants i que feia

20 anys que treballaven a l’empresa. Através d’una empresa de treballtemporal, Hyatt contracta novesnetejadores a 8 dòlars l’hora i senseassegurança mèdica. A les donesdespatxades se les demana d’ensenyar,de manera gratuïta, a aquelles que leshan de reemplaçar, i que havien estatpresentades com a substitutes per ales vacances.

1909. Nova York és, novament,testimoni de les protestes de 15.000

dones treballadores sota el lema “Pa iroses”, en el que el pa simbolitzava laseguretat econòmica i les roses laqualitat de vida.

2009. Les treballadores de Bostondenuncien l’acomiadament a unsindicat, que ha organitzat unaformidable campanya de boicot al’empresa, a la que exigeix readmetreles treballadores despatxades. A lacampanya s’hi sumen des de l’Associa-ció de Taxistes de Boston a associa-

cions professionals que estan deixantd’utilitzar aquests hotels, amb elsuport del propi governador de Massa-chusetts i l’alcaldia de Boston. Idemanen, també, que la crisi econòmi-ca serveixi per fer un replantejamentde la qualitat de vida de totes lespersones: ni salaris obscens com els deles i els executius (de dones també n’hiha, encara que siguin ben poques), niesclavatge laboral com el que preténaquesta empresa, i moltes altres, a

Boston i a la resta del món. Ja es potveure que hem avançat (ja no enstanquen ni morim cremades) però...tampoc tant. Hi ha qui continuapensant que es poden aprofitar de lescircumstàncies de necessitat de lespersones i que hi ha feines, com les dela neteja, que no tenen gaire valor i quees poden pagar miserablement i senseseguretat social. A finals del 2009encara hem d’estar amatents a lajustícia i a la igualtat.

Tant lluny i tant a propTere Sáez • Feministaopinio@setmanaridirecta.info

Fa temps, una amiga em vapreguntar quin era l’origen de laparaula “gentrificació”. Li vaig

saber explicar més malament que bé isegur que a hores d’ara ja ho deu sabermillor que jo. Però sens dubte era unabona pregunta. Les lluites contra lagentrificació s’han convertit en unatemàtica central dels movimentsurbans, degut a que, amb la globalitza-ció, és un fenomen que s’ha estèsarreu del món sota l’impuls de l’urba-nisme neoliberal.

L’autora de la paraula gentrifica-ció és la sociòloga marxista RuthGlass, que la va emprar per tal dedescriure el que estava succeint alcentre de Londres el 1964, progressiva-ment envaït per classes mitjanesprovinent dels afores de la ciutat.

Etimològicament, la paraula ésderivada del mot anglès “gentry”, queera l’estament de la noblesa anglesaformat pels gentlemen i els esquires.Posteriorment, un i altre terme hanestès el seu significat per indicar, elprimer, les persones que destaquenper la seva distinció de maneres i, elsegon, el conjunt de professionals. Encatalà, s’ha traduït com “ennobli-ment”. Així, aquest és el significat apartir del qual normalment entenem lagentrificació: el desplaçament de lapoblació de classe treballadora origi-nària, o població amb pocs recursoseconòmics, per població més benes-tant i el canvi de caràcter del barri quecomporta la transformació delscomerços i serveis, així com unaugment dels preus dels habitatgesque filtren els nouvinguts i empenyencap a fora als residents anteriors. Desdel 1964 fins avui hi ha hagut un debatacadèmic força fructífer sobre lescauses, el funcionament i les conse-qüències de la gentrificació i els seusderivats (“gentrificació rural”, “super-gentrificació”, “estudiantificació”,etc.); però poques vegades aquestdebats i avanços van més enllà de lesrevistes científiques o xarxes d’activis-tes molt especialitzades. És necessariposar llum sobre aquest tema per talque no banalitzar una paraula cadavegada més de moda i fer més eficacesles possibles pràctiques de resistència.

S’han consolidat dues explica-cions de les causes de la gentrificacióque han arribat a ser complementà-ries. La primera es basa en el compor-

tament del capital immobiliari i delmercat del sòl. Per exemple, l’actualprocés de suburbanització (creixementde cases adossades) que ha experimen-tat la regió metropolitana de Barcelo-na es podria explicar pels interessostant dels propietaris dels terrenys comdels promotors a l’hora de treure tot elsuc a les seves inversions. En canvi, enl’actual context de crisi, les inversionsse centren en la ciutat consolidada i enles rehabilitacions d’edificis. Pelgeògraf Neil Smith, arriba un punt quedeterminades zones degradades delscentres de la ciutat tenen un potencialeconòmic immobiliari tan gran queintencionadament s’impulsa el procésde gentrificació per part de inversors opromotors. Un exemple de manual,però no gaire habitual a l’Estat espan-yol, és el cas de Triball a Madrid.

L’altre explicació posa l’accent enel canvi de les ciutats cap a unaeconomia basada en els serveis i elsnegocis que comporta un augment deprofessionals en aquests sectors, queformen part de les noves classesmitjanes. És a dir, se centra, no tant enaspectes de les estratègies d’acumula-ció de capital i el mercat de l’habitatge,sinó en les preferències residencials,d’oci i consum d’aquestes novesclasses mitjanes. Més enllà d’unexèrcit malvat de iuppies envaint elcentre de les ciutats, s’ha demostratque el perfil dels gentrificadors, en lamajoria de casos, és un sector depoblació políticament progressistaque valora l’ambient urbà com unespai de llibertat. Pensant en Barcelo-na, no és el mateix el sector de pobla-ció que podria ser considerat com agentrificador que va a viure a Gràcia, aPoblenou o al Raval.

Tanmateix, totes dues aproxima-cions tenen un marcat caràcteranglosaxó i les hem de prendrecríticament en el nostre context, ja queno tenen en compte, per exemple,l’important pes que el turisme té enciutats com Barcelona per entendreaquests fenòmens o la precaritzacióque viuen molts d’aquests nousprofessionals i creatius. És el fenomende la gentrificació inevitable? Sempreés negatiu? Totes les polítiques deregeneració urbana són polítiquesgentrificadores? Existeixen formesper aturar aquests processos? Conti-nuarà.

Gentrificació (I)Marc Martí • Sociòlegopinio@setmanaridirecta.info

PERE TUBERT JUHÉ

impressions • 5DIRECTA 163 • 2 de desembre de 2009

, impressions

6 • la línia

La globalització paramilitar de laseguretat ha arribat a casa ambl'anomenada crisi dels pirates.

Sortides rendibles per les empreses,però cap pel milió de somalis refugia-des i les 700.000 desplaçades internesprovocades per l’intervenció nord-a-mericana. En tot cas, s'anuncia que elsdiners públics van finançar negocisprivats d'explotació de recursos pes-quers aliens. Vistiplau governamentala la globalització neoliberal a cop deparamilitars i mafialització de l'eco-nomia en un oceà Índic que recordenmassa el futurisme de Mad Max, en-mig d'una Somàlia caòtica, i devasta-da. Volíem petroli? Una guerra il·legalque encara dura a l'Iraq. Volem tonyi-na? Mercenaris a sou amb diner pú-blic. Ho diu el propi Consell d'Estatespanyol, en un dictamen que certificala categoria jurídica que hauran derebre, si s'escau: mercenaris. Mercena-ris amb complicitat estatal i subvenciópública del 50%. Diners públics perexplotacions colonials i interessos pri-

vats en plena crisi. I, a l'escalfor del di-ner ràpid, ja apareixen militars espan-yols d'alta graduació que passen a l'es-fera privada, empreses regentades perla ultradreta que hi volen ficar culle-rada i exmilitars que es freguen lesmans, promouen la paramilitaritzaciói obren mercats amb el negoci pròsperde la por. Fa 15 segles, Agustí d'Hiponadescrivia la resposta que donava un pi-rata caigut presoner a la preguntad’Alexandre El Magne “Què et semblatenir la mar sotmesa a pillatge?”. “Elmateix que a tu –va respondre– tenir elmón sencer. Només que a mi –que tre-ballo en una roïna galera– em diuenbandit i a tu, per fer-ho amb tota unaflota, t'anomenen emperador”. El filò-sof reflexionava: “Si dels governs trè-iem la justícia, què en queda, sinó unabanda de criminals a gran escala”? Any430, any 2009, Somàlia. Mercenarisamb subvenció. Ordre públic perl'economia privada: que la seguretatdels negocis no s'alteri. Globalització:una banda de criminals a gran escala.

. EDITORIAL

De pirates, corsaris i mercenaris

. PENSEM, DONCS EXISTIM

Roger Palàdirecta@setmanaridirecta.info

Els mitjans de comunicacióviuen moments de transforma-cions profundes. Ningú no té

gaire clar què succeirà els pròximsanys, però vaja, no cal ser un visiona-ri per constatar que la informaciócom a mercaderia ja no és un produc-te rendible per a les grans corpora-cions. Les empreses periodístiques,si guanyen diners, no ho fan gràciesals continguts que generen, sinó ambtota mena de productes que no tenenres a veure amb el periodisme. Això–no sé si ho heu advertit– ha derivaten una progressiva degradació delscontinguts a tots els nivells. Els mit-jans convencionals estan perdent lapoca credibilitat que encara conser-vaven, que era un dels seus actiusprincipals. I a més, ara han de com-petir amb Internet, els blocs, lesxarxes socials... Vaja! Tan fàcil quehavia estat guanyar diners... En

resum, que l’empresa periodística,tal com l’hem coneguda durant elsegle XX, està tocada de mort. Parado-xalment, això pot suposar la salvaciódel periodisme. Fem un cop d’ull, perexemple, a l’estudi nord-americà TheState of News Media 09, que anual-ment fa una radiografia del sectorals EUA. Assenyala diverses tendèn-cies que poden aplicar-se a nivellmundial: per exemple, que les cap-çaleres cada cop són menys impor-tants i que guanya pes el periodistaindependent que sap cobrir nínxolsde mercat. Coses que diu l’informe:“El poder està passant al periodistaindividual i s’allunya de les organit-zacions periodístiques”, “A través deles xarxes socials, els consumidorsestan arribant al treball de redactorsindividuals i allunyant-se de lamarca institucional”. Etcètera. Calque no ens deixem enlluernar peraquest discurs. El mite del free lanceque ven continguts aquí i allà sensedependre de res ni de ningú és molt

maco però té un revers tenebrós: laprecarietat. Lluitar contra lesretallades laborals quan treballes pera una empresa que només cerca ellucre és lícit. Però també cal quearticulem alternatives que enspermetin continuar fent periodismesense dependre de les empreses. I nocal que pensem només en periodistesindividuals: per què no en comuni-tats –o cooperatives– de periodistesamb certes afinitats i capacitat pervendre i difondre continguts? De fet,la DIRECTA, per exemple, ja és això. Demoment no genera prou diners pergarantir la professionalització dels iles que hi treballem, però res noindica que d’aquí uns anys no puguiser així. Al final encara resultarà queno anàvem tan desencaminats! Lamort de l’empresa periodística potvoler dir que la gent que estimem ipractiquem aquest ofici amb un certgrau d’honestedat encara tenimalguna opció de supervivència.

La salvació del periodisme

. COM S’HA FET . EL RACÓ IL·LUSTRAT

Aquesta setmana ens ha saltat la connexió a Internet. La dependència tec-nològica ha fet estralls a la redacció i alguna gent se n’ha anat a treballar allocs amb connexions més segures. Al final, ho hem pogut salvar i hem

pogut fer-vos arribar la informació que amaguen els mitjans oficials. En aquestsentit, estem començant a mirar el tema de passar-nos a Linux. Diem començanta mirar perque és un procés molt complicat, ja que tenim una xarxa informàticaprou gran. Per sort, el Xavi, crack del software lliure, ens està ajudant en aquestatasca, dificultosa però necessària. D’altra banda, aquesta setmana també ens haatacat la grip. No sabem si ha estat la A, la B o la Z, però ens ha provocat una baixaimportant. El coordinador d’Així està el pati ha caigut i hem hagut de fer eltancament via Internet. Una setmana divertida, vaja. Fins la propera!

Fe d’errades: El reportatge sobre John Cage titulat Parlo d'anarquia, naturalment... que va aaparèixer publicat a la secció Llibres la setmana passada no és el comentarid'un llibre i la imatge de Cage que acompanya el text no és la portada d'unllibre sobre l'artista.

2 de desembre de 2009 • DIRECTA 163

JUANITO

Sou lliure de copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra ambles condicions següents:

RECONEIXEMENT. Heu de reconèixer el crèdit de l’obra de la maneraespecificada per l’autor o el llicenciador. NO COMERCIAL. No podeu utilizar aquesta obraamb finalitats comercials. SENSE OBRES DERIVADES. No podeu alterar, transformar o generaruna obra derivada d’aquesta obra.

- Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clars els termes de laseva llicència. - Algunes d’aquestes condicions poden no aplicar-se si obteniu el permís deltitular del dret d’autor. El dret derivat d’us legítim o qualsevol altra limita-ció reconeguda per la llei no queda afectada per l’anterior.Aquesta publicació té una llicència Creative Commons Attribution-NoDerivs- NonCommercial. Per veure una còpia d’aquesta llicència visiteu http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/ o envieu una carta aCreative Commons, 559 Nathan Abbot Way, Stanford, California 94305, USA

Edita: Associació per la Difusió Sense Límits (ADSL)

Dipòsit Legal: GI-1528-2005

C. Juan Ramón Jiménez núm. 22, 08902

L’Hospitalet de Llobregat

www.setmanaridirecta.info

directa@setmanaridirecta.info

Tel: 935 270 982 // Mòbil: 661 493 117

LLICÈNCIA CREATIVE COMMONSReconeixement-No Comercial-Sense Obra Derivada 2.5

Àrees de treball de la Directa:

redaccio@setmanaridirecta.info

fotografiadirecta@gmail.com

il.lustraciodirecta@gmail.com

subscripcions@setmanaridirecta.info

distribucio@setmanaridirecta.info

publicitat@setmanaridirecta.info

AQUEST NÚMERO S’ENVIA A IMPREMTA EL DIA 1

Qui Som

ALT PENEDÈS: altpenedes@setmanaridirecta.info BAIX LLOBREGAT: baixllobregat@setmanaridirecta.info BERGUEDÀ: bergueda@setmanaridirecta.info BARCELONÈS NORD: barcelonesnord@setmanaridirecta.info EL CAMP: elcamp@setmanaridirecta.info GIRONA: girona@setmanaridirecta.info L’HORTA: horta@setmanaridirecta.info MANRESA: manresa@setmanaridirecta.info MARESME: maresme@setmanaridirecta.info MENORCA: menorca@setmanaridirecta.info OSONA: osona@setmanaridirecta.info SABADELL: sabadell@setmanaridirecta.info SOLSONÈS: solsones@setmanaridirecta.info TERRASSA: terrassa@setmanaridirecta.info TERRES DE L’EBRE: terresebre@setmanaridirecta.info TERRES DE PONENT: terresponent@setmanaridirecta.info

Corresponsalies

REDACCIÓEstirant del fil | David Fernàndez Impressions | Laia Alsina i Lèlia BecanaAixí està el pati | Jesús Rodríguez Roda el món | Laia Gordi Observatori dels mitjans | XavierBlasco Piñol Expressions | GemmaGarcia, Roger Palà i Estel Barbé SerraLa graella | Redacció BarcelonaLa indirecta | Oriol AndrésFOTOGRAFIAAlbert GarciaIL·LUSTRACIÓXavier Blasco i Jordi Borràs

COMPAGINACIÓRoger CostaCORRECCIÓ I EDICIÓCol·lectiu l’asterisc i el gitanoPUBLICITATTània MiróDISTRIBUCIÓXavi CamósSUBSCRIPCIONSLaia BragulatADMINISTRACIÓJordi RaymondDIFUSIÓBlai Lindström

Dani Cortijo. Carrers de Barcelona

Una de les preocupacions principals que vaconduir a pensar en la necessitat de l’ende-rroc de muralles i la planificació d’un

eixample de la ciutat durant el segle XIX va ser elsproblemes socials i higiènics que comportava unaciutat massificada.

L’urbanisme medieval de Barcelona, de tipusimprovisat, feia les comunicacions internes moltcostoses. És per això que, si bé Cerdà –ja el 1859– vaprogramar una nova ciutat fora muralles, també vapreveure fer tres grans avingudes que travessessinla ciutat antiga: les vies A, B i C. La idea de la Via Ava ser l’única que es va dur a la pràctica, represapel pla Baixeras, aprovat l’any 1889. Aquesta novaavinguda hauria de comunicar el nou eixample dela ciutat amb el port, un dels principals motorseconòmics barcelonins.

La fase d’enderrocs es va iniciar el dia 10 demarç de l’any 1908 enmig d’una gran cerimònia.L’aleshores alcalde de la ciutat, Domingo San-llehy, i Antonio Maura, president del governespanyol, van presentar els seus discursos. Elmateix rei Alfons XIII va ser l’encarregat d’iniciarles obres amb un simbòlic toc de piqueta a l’edifi-ci número 71 del carrer Ample, la casa del Mar-quès de Monistrol.

Aquelles obres –que havien de destruir un bontros de la ciutat antiga– van tenir molt preocupatsels arqueòlegs, historiadors i amants del passat.Tant, que la Unió d’Artistes es va dirigir, el 31 demarç de 1908, a la corporació municipal per sol·li-citar que:

“Siga nomenat personal idoni, intel·ligent enarqueologia, per a inspeccionar constantment lesobres de derribo de la Reforma, dotant-lo amb laconsignació convenient”.

Finalment, la proposta va ser acceptada i es vafundar una Delegació investigadora i de vigilànciade les obres de la Reforma, que va permetre que esconservessin o es traslladessin diverses peces iedificis d’interès històric com ara la Casa Padellàs,actual seu del Museu d’Història de la Ciutat deBarcelona, que estava situada enmig del que ara ésasfalt i cotxes.

L’inici del procés de demolició i construcció vaser lent, però no és casualitat que les obress’acceleressin després dels successos de 1909,durant la Setmana Tràgica. A més de les condi-cions higièniques que volia millorar aquestareforma, també eren molt importants les finali-tats estratègiques del pla. Copiant el modelparisenc de Haussman i els seus bulevards,aquesta nova via havia de permetre mobilitzar lesforces de l’ordre de manera eficaç, cosa que es feiamolt difícil pels carrers estrets de la ciutat antiga,propensos a omplir-se de barricades i trampes enpoques hores.

El primer edifici que es va construir va ser–com no podia ser d’una altra manera– la nova seudel Banco Hispano-Colonial, el principal inversorde l’obra, situat al número 3 i on, avui dia, encaraes poden contemplar les inicials de l’entitat bancà-ria a la façana.

En uns primers temps, aquella nova avingudava ser coneguda popularment amb el nom de LaReforma però, més endavant, Francesc CarrerasCandi la va batejar amb el nom de Via Laietana, elnom de ressò ibèric que ha arribat fins els nostresdies.

I sí, realment, el que ara coneixem amb el nomde Via Laietana era una bona façana de la ciutatper mostrar als assistents a l’Exposició Universalperò, alhora, la desaparició definitiva de 85 carrersdel nucli històric va obligar milers de persones aabandonar les seves llars sense possibilitat dereallotjament.

A més, emmascarava les males condicions devida de la gent que s’allotjava als carrers adjacents,encara foscos i humits malgrat algunes reformes.

Urbanisme dràstic

. A LA CANTONADA

cartes Envieu les vostres cartes per correu electrònic a:

CARTES@SETMANARIDIRECTA.INFO

o per correu postal a:

JUAN RAMÓN JIMÉNEZ, 22, 08902 HOSPITALET DE LLOBREGAT

Les cartes han de tenir una extensió màxima de 1.500 caràcters (amb espais) i

han de portar signatura, localitat i contacte

Marçal Jaume

Com ha canviat la ciutat en elsdarrers 20 anys?Ha anat a millor, clarament.

Abans, en aquests carrers hi havia unambient una mica peculiar, estrany.Corria per aquí tota mena de gent:des dels punkis típics de l’època finsals hippies, bohemis... Realment eraestrany. Ara és tota una altra cosa, laciutat ha anat a millor, sens dubte.Sempre heu tingut la mateixaclientela?Bé, la gent canvia, però el perfil declient sol ser el mateix. Al principiobríem a les 6 del matí i llavorsvenien més treballadors i, en canvi,

ara, com que només treballem alsvespres, hi ha més gent jove. De totamanera, l’ambient és familiar i lagent és com de tota la vida. Aquísempre ha vingut el mateix tipus degent.Los Padules és un referent històricd’aquesta ciutat. Quin és el futurque li espera?Sí que és veritat que som un referenthistòric, molta gent ho veu així, desde 1969 que tenim obert! Per exem-ple, entre d’altres coses, és el lloc onva néixer Sopa de Cabra. Sobre elfutur del bar, només sé que esperojubilar-me darrere la barra, però nopuc dir el que passarà desprésperquè no ho sé ni jo mateix.

. EL CIGALÓ

“Girona està molt millor ara que als anys 80”

34 anys de deuteètic amb el poblesahrauíGerard SalaLleida

Aquests dies ha fet 34 anys de laMarxa Verda, un atac de tropes icivils marroquins que iniciaria

l’ocupació i l’espoli del Sàhara Occidental. Ijustament la setmana passada el governmarroquí detenia i expulsava una (altra)reconeguda activista sahrauí, que ara estàrealitzant una vaga de fam a Lanzarote finsque li permetin tornar al seu país.

Coincidint amb la primera efemèride,s’ha presentat una campanya internacionalque denuncia l’acord de pesca UE-Marroc,que permet que els europeus (sobretot elsespanyols, que es beneficien de 100 de les119 llicències atorgades) explotin elsrecursos naturals de les costes del SàharaOccidental a canvi de grans compensacionseconòmiques al Marroc. Aquest és un acordque viola les lleis internacionals ja quepressuposa que el Marroc té la sobiraniad’aquest territori (el Sàhara Occidental ésun territori no autònom segons l’ONU) i,per tant, permet que els signants s’apropiïndel que no els pertany. Però sobretot és unacord que acumula un nou deute històric imoral de l’Estat espanyol amb el poblesahrauí. Fa 34 anys la “potència” colonitza-dora es venia la sobirania d’aquest poble alMarroc, cedint a la geostratègia marroqui-na i nord-americana a la zona. Ara, l’Estatespanyol i els seus polítics “socialistes”espolien directament un poble sense drets ique ells han col·laborat a arraconar encamps de refugiats miserables. Tot unexercici d’imperialisme econòmic i polític.

Ja he votat sí a laindependència deCatalunyaJoanjo Aguar MatosesSueca

Com sóc de temperament nerviós icaràcter impacient, no he pogutresistir-me i acabe de votar que sí per

la independència de Catalunya a estapàgina de Facebook:<apps.facebook.com/catalunyadecideix>.

De tota manera, la consulta per laindependència que retronarà arreu delmón, no vinculant políticament, però símoralment, serà la del 13-D, el proper 13 dedesembre, efectuada amb el major rigor en161 municipis catalans; així com aquellesque es realitzaran durant febrer i abril del’any vinent a la resta de poblacions delPrincipat.

La meua interrogació, ansiosa perdescomptat, esdevé la següent: quan seràpossible convocar referèndums d’aquestamena també al País Valencià? I a les IllesPitiüses i Balears?

I, una vegada independent la Catalunyadel Principat, què succeirà amb la resta decatalanistes que hem nascut i vivim a altresterritoris catalanoparlants? Se’ns oblidaràper sempre més, o se’ns oferirà suportanímic, social, logístic, mediàtic, polític ieconòmic, fins que puguem ser decisius alnostre voltant?

Eixa és la pregunta del milió. Desprésde llançar-la ben alt, continua flotant enl’aire...

Consum desprotegitJordi PérezBarcelona

Ja fa temps que sento per la ràdio i he vista la tele que, des de l’oficina de consum dela Generalitat, animen les persones a

denunciar les companyies aèries que esdediquen a cobrar suplements per tot.

Un d’aquests suplements que et cauencara que no vulguis és el de pagar ambtargeta. Quan arribes al final de l’operació decompra, sempre et sumen entre 3 i 6 euros enfunció de la targeta amb què paguis. El temaés, com pagues a través d’Internet si no ésamb targeta? O sigui, sempre cau aquestsuplement. Uns euros de més que són il·le-gals segons l’oficina de consum, però quesegueixen caient.

L’altre suplement és el de les maletes.Tens tot el dret de portar-ne una i et diuenque, si la portes, et claven 20 euros més o 10en alguns casos. Si tinc dret de portar-la,perquè he de pagar a part?

El millor de tot plegat és que l’oficina dela Generalitat t’anima a denunciar-ho. I quanho fas, t’arriba una carta dient que tens raó ique avisaran l’empresa. Altra cosa és que, sivols recuperar els 23 euros que t’han clavatper la cara, has d’anar a judici. Però jo empregunto, si animen a denunciar i quan hofas sempre et donen la raó... no seria méseficient que fos la pròpia oficina qui sancio-nés les companyies aèries? És tan fàcil comque algun dels funcionaris estressats que hitreballen entri a la web de qualsevol d’aques-tes empreses i comprovi que sempre cobrensuplements il·legals.

Els ciutadans hem de denunciar –és clarque sí– i ho hauríem de fer molt més sovint.El problema és que, si no serveix de res permoltes denúncies que fem, per què no actuaqui hauria d’actuar?

HISTÒRIA

impressions • 7DIRECTA 163 • 2 de desembre de 2009

, impressions

Mariano Hernández regenta el bar Los Padules. Fa 40 anys que ésdarrera la barra d’aquesta històrica taverna gironina, famosa per lesseves tapes. Des del Carrer dels Torrats (carrer Nou del Teatre, enrealitat), que va popularitzar Sopa de Cabra, ha viscut de primera màla transformació de la ciutat.

Jesús Rodríguezredaccio@setmanaridirecta.info

El Palau de Congressos del re-cinte del Fòrum de Barcelonava viure el 29 de novembre l’ac-

te més multitudinari de la Coordina-dora Nacional de les Consultes per laIndependència. Hi van assistir mésde 3.500 persones que, majoritària-ment, estan integrades a les 163 co-missions locals de totes aquells mu-nicipis on es celebraran votacions elproper 13 de desembre. Segons vanmanifestar els i les organitzadores,només es va tractar d’una mostra delque està significant aquesta mobilit-zació a molts municipis catalans. Tansols a la comarca d’Osona ja s’hi haninscrit 1.900 persones per tal de tre-ballar voluntàriament en la prepara-ció i l’organització de tota la logísticanecessària per a la iniciativa, que aaquesta comarca ja compta amb laconfirmació de 38 municipis, o ditd’una altra manera, més del 90% dela població amb dret a vot.

L’acte va comptar amb una deta-llada posada en escena, amb l’actua-ció d’una coral, i la interpretació delcantant Titot, qui va afirmar amb con-tundència que les consultes no seransimbòliques, seran vinculants, “moltmés vinculants que la decisió de dotzemagistrats que formen part del Tribu-nal Constitucional”.

L’obertura va comptar a càrrec delperiodista Miquel Calzada (Miki-Mo-to), qui va assegurar que el procés “jano té marxa enrere” i que “la societatcatalana ha de deixar de perdre el

temps amb debats estèrils sobre l’Es-tatut, ja que tot això ja forma part delpassat”. Va assegurar que “un pobleen marxa decidida cap a la indepen-dència no hi ha qui el pari”. A travésd’una gran pantalla es va emetre unmissatge de l’actor Sergi López, quiva puntualitzar que per ell l’elementmés enriquidor i engrescador de lesconsultes “és l’absència dels partitspolítics i l’implicació de la societat ci-vil organitzada” i que això és el quel’ha fet implicar-se en la iniciativa.

Arenys de Munt rep un homenatgeUna de les referències més recurrentsdurant l’acte va ser el fet d’assenyalarels membres de la comissió organitza-dora de la consulta del passat 13 de se-tembre a Arenys de Munt com a “autèn-tics protagonistes i artífexs del procésactual que portarà a la consulta del 13 de

desembre”, on més de 700.000 perso-nes podran dir si estan d’acord o no enproclamar Catalunya com a territori in-dependent de l’Estat espanyol. Van vo-ler recordar que el proper 28 de febrer hihaurà una nova onada de consultes onvotaran més d’un milió de persones,amb l’irrupció de ciutats com Girona oManresa. I que el 25 d’abril es desenvo-luparà la següent onada amb ciutats del’àmbit metropolità de Barcelona. L’a-rribada dels referèndums a la conurba-ció barcelonina va ser un dels elementsque més es va destacar a les interven-cions dels representants de les comis-sions de municipis com Tàrrega o SantJaume de Frontanyà, essent conscientsque la batalla final d’aquesta iniciativaes desenvoluparà precisament a les ciu-tats amb una major població i una me-nor tendència a posicionar-se favora-blement per l’autodeterminació. En

aquest sentit, el portaveu del Casal Ar-gentí, Diego Arcos, va voler recolzar lesconsultes, tot assegurant que “el fet deser immigrant pot anar lligat també a ladefensa del dret a que Catalunya s’inde-penditzi de l’Estat espanyol”. Un bontermòmetre per evaluar la tendènciadel vot favorable al Sí, a mida que lesconsultes s’apropen a Barcelona, seràels resultats que s’obtinguin a localitatscom Molins de Rei o Sant Cugat del Va-llès. En el conjunt de les localitats quevotaran el 13D es calcula que hi hauràuna mobilització de més de 10.000 ac-tivistes, que assumiran les feines orga-nitzatives. En no tractar-se de consul-tes oficials, no comptaran amb l’ajutde l’administració, tot i que sí gaudi-ran de la infraestructura cedida pernombrosos consistoris i del suport enforma de mà d’obra de treballadorsmunicipals que fora del seu horari la-

boral hi col·laboraran sense remunera-ció. Seran centenars les biblioteques,centres culturals, locals d’oci, clubs es-portius i llars d’avis on s’ubicaran lesmeses per a desenvolupar les consul-tes. Tot plegat, estarà molt pendent del’actuació de l’Advocacia General del’Estat i de la Fiscalia, que ja han reco-rregut una per una totes les mocionsmunicipals de suport als referèndumsamb la intenció d’impedir que els con-sistoris cedeixin locals municipals pera posar-hi les urnes i que es subvencio-nin econòmicament les iniciatives.

D’altra banda, diverses entitats in-dependentistes de Ses Illes, ja hananunciat la intenció de fer arribar lesconsultes a Mallorca, Menorca i Eivis-sa, i així visibilitzar la territorialitatdels Països Catalans i sortir del marcadministratiu de Catalunya on fins aras’han estès com bolets les consultes.

La sala d’actes del Palau de Congressos del Fòrum de Barcelona acull milers de persones integrades a les 163 comissions locals de les Consultes per la Independència

ROBERT BONET

PAÏSOS CATALANS • COL·LECTIUS INDEPENDENTISTES VOLEN ESTENDRE LA CONVOCATÒRIA A DIVERSOS MUNICIPIS DE SES ILLES

Milers d’activistes faran possible laconsulta per la independència del 13-DL’acte central de presentació dels referèndums populars aplega al Palau de Congressos del Fòrum de Barcelona més de 3.500 persones integrades a les 163 comissions locals

2 de desembre de 2009 • DIRECTA 1638 • així està el pati

ACUSEN 2 ONG DE FINANÇARGUERRILLES | PÀG. 10

UNA ACCIÓ A BÉTERA CRIDACONTRA LA GUERRA | PÀG. 12

UN HOTEL S’OPOSA ALSDRETS LABORALS | PÀG. 13

LA VEU DE LES PERSONES NOALFABETITZADES | PÀG. 16; ; ;

, així està el pati

KAP

Tot plegat, estarà moltpendent de l’actuacióde l’Advocacia del’Estat i de la Fiscalia

DIRECTA 163 • 2 de desembre de 2009 així està el pati • 9

, així està el pati

Agnès Tortosaredaccio@setmanaridirecta.info

Sant Jaume de Frontanyà ésel municipi més petit de

Catalunya, amb només 24 habi-tants, 21 d’elles amb dret devot. Es va fer força conegut per-què va acollir la presentació enpúblic del nou Estatut, feta arafa tres anys per l’expresidentde la Generalitat Pasqual Ma-ragall. Una legislatura méstard, tot allò ja és lletra morta ipoca gent se’n recorda. El ma-teix alcalde del minúscul pobledel Berguedà, Ramon Vilalta,destaca la importància de fer-

hi la consulta “24 hores abansque a la resta de les 163 locali-tats que ho tenen previst el 13de desembre”, ja que a SantJaume han previst el referèn-dum sobiranista pel 12 de des-embre. Una de les majors difi-cultats a l’hora d’organitzarl’esdeveniment en un nucli depoblació tan reduït ha estat elfet de trobar un indret on fer-ho. Els precedents judicials delcas d’Arenys de Munt indiquenque els jutjats del contenciós-administratiu denegaran lapossibilitat de posar les urnesa l’ajuntament, però en el casd’un poble on totes les habi-

tants són membres del consis-tori no hi ha més dependènciesque aquestes. Durant l’actecentral de presentació de lesconsultes que es va fer al Fò-rum de Barcelona, Ramon Vi-lalta va anunciar que final-ment “s’havia decidit posar lesurnes al consistori, però ambun pla B sota la màniga”. Seràla plataforma Decidim.cat quiassumeixi l’organització de laconvocatòria i, en cas de vetojudicial, les votacions es farienen un refugi que té la Penya Ex-cursionista Guimerà de Barce-lona en aquest poble del Ber-guedà.

Vista aèria de Sant Jaume de Frontanyà, el municipi amb menys població de Catalunya

A. T.redaccio@setmanaridirecta.info

Davant l’allau de consultes dis-perses pel territori, els gru-puscles d’ideologia feixista o

reaccionària han hagut de jugar lacarta de la visibilitat mediàtica. El13 de setembre, la Falange va optarper viatjar en dos autobusos fins elcentre d’Arenys de Munt, protegidaper un ingent dispositiu dels Mos-

sos d’Esquadra. L’escridassada i elrebuig davant la seva presència vaser ensordidor i, finalment, van ha-ver de fugir del poble a través d’unapetita carretera de muntanya men-tre diversos joves antifeixistes tren-caven els vidres laterals als vehi-cles. El 13 de desembre, la Falangeencara no ha anunciat on anirà i, talcom manifesta a través d’un comu-nicat, es reafirma en la voluntat deser físicament a totes i cadascuna

de les consultes, una possibilitat deltot remota tenint en compte que no-més suma un centenar curt d’acti-vistes. Els que han optat per una ci-ta més realista han estat elsultradretans afiliats a AlternativaEspañola, liderats pel nostàlgic BlasPiñar, que han cridat els seus segui-dors a participar d’una concentracióel 13 de desembre a la una del migdiaal bell mig de la plaça de Sant Jaumede Barcelona. El Departament d’In-

terior encara no s’ha manifestat alvoltant de la legalitat de l’acte, però–de ben segur– comptarà amb la pro-tecció dels agents antidisturbis dela policia catalana. El partit políticCiutadans-Partido de la Ciudadaniatambé s’afegirà a la protesta enaquesta ocasió. La formació capita-nejada per Albert Rivera (antic mili-tant del PP rebatejat al populisme)ha organitzat un acte contra el sepa-ratisme el mateix dia del referèn-

dum a la plaça Universitat de Barce-lona a les 12 del migdia, on es po-dran escoltar diversos mítings delsseus principals dirigents. Cal desta-car que aquestes protestes es farana una ciutat on no s’ha convocat capconsulta i que, per tant, buscaran elprotagonisme davant les càmeres detelevisió.

Pròximament es coneixeran lesconvocatòries antifeixistes en res-posta a la presència ultra.

BARCELONA • ELS GRUPUSCLES REACCIONARIS SUMEN ESFORÇOS A LA CAPITAL DAVANT L’ALLAU DE CONSULTES SOBIRANISTES

Alternativa Española, Falange i Ciutadanss’organitzen contra l’independentisme

SANT JAUME DE FRONTANYÀ • 21 HABITANTS TENEN DRET A VOT

El poble més petit del paísfixa el 13-D un dia abans

Agnès Tortosaredaccio@setmanaridirecta.info

Sant Cugat del Vallès, ciu-tat de l’àrea metropolita-

na, serà, amb diferència, laprova de foc més rellevant dela segona onada de consultes.Al Vallès Occidental es podràvotar a Castellbisbal, Gallifa,Ullastrell i Sentmenat, però elfet diferencial de Sant Cugatdel Vallès rau en el seu volumde població. Més de 59.000persones podran exercir eldret de vot, incloent-hi la po-blació immigrada que, perllei, no ho podria fer. Els dies

21 i 22 de novembre, la Plata-forma Santcugatenca perl’Autodeterminació va prepa-rar un seguit d’activitats perapropar la consulta popularsobre la independència a lapoblació santcugatenca . Du-rant el ple municipal del 19d’octubre, els catorze regidorsdel consistori –governat perCiU amb majoria absoluta– il’alcalde Lluís Recoder inclòsvan votar-hi a favor. Tambés’hi van sumar els dos regi-dors d’ERC i els tres d’ICV. Elsquatre regidors del PSC vandecidir no votar –ni a favor nien contra ni abstenció– i el PP

s’hi va oposar. El portaveu dela plataforma local és l’escrip-tor Víctor Aleixandre, que esmostra segur d’un vot molt fa-vorable al sí, tot i que caldràveure amb quin nivell de par-ticipació. Durant la seva in-tervenció a l’acte celebrat alFòrum de Barcelona, Aleixan-dre va dir que “la independèn-cia de Catalunya ja no és unaqüestió de futur”, que “el pro-cés és imparable i que “la in-dependència ja ha començat”.Les seves paraules van rebreuna forta ovació per part deles 3.500 persones presents ala sala.

SANT CUGAT DEL VALLÈS • 59.000 PERSONES PODRAN VOTAR

La consulta també es faràa la ciutat amb més renda

A Sant Cugat del Vallès la població immigrada podrà exercir el dret a vot

c/Escorial 33 BarcelonaTelèfon 932 840 904disco@disco100.com

Meritxell Guàrdia manresa@setmanaridirecta.info

L’associació Inshuti (Manresa) ila Fundació S’Olivar (Mallorca)han negat les suposades acusa-

cions, filtrades per alguns mitjans, re-collides en un informe encarregat pelConsell de Seguretat de l’ONU. Aquestinforme – no públic– acusa les dues or-ganitzacions de finançar la guerrillahutu de les Forces Démocratiques de Li-bération du Rwanda (FDLR) i assenyalaJoan Casòliva, membre d’Inshuti, de serel portador. Les dues organitzacionshan desmentit l’acusació i afirmen queels diners de les organitzacions hananat a parar als projectes de cooperació(una escola, un centre d’atenció a perso-nes amb discapacitats i suport a puntsmissioners) i que mai no han obtingutles grans quantitats que apareixen alsuposat informe. Les dues organitza-cions han coincidit a denunciar que “elgovern de Rwanda, a través de la sevadiplomàcia política, vol utilitzar les Na-cions Unides per desprestigiar-les” per-què “han plantat cara a la seva impuni-tat” amb una querella que incrimina 40alts càrrecs del govern rwandès.

Segons les filtracions de l’informe,Joan Casòliva s’hauria entrevistat ambdues persones, Maestro i Odette, pre-sumptes membres del FDLR. També sel’acusa per unes gravacions d’un cape-llà rwandès que menciona Casòlivacom a “finançador”. Segons Casòliva,aquestes acusacions són falses: “Odet-te és una dona refugiada” a la qual aju-da amb els estudis de la seva filla iMaestro és un home que “sempre li de-

mana diners”, però que mai li ha fet gai-re cas. Pel que fa a l’acusació de la gra-vació, Casòliva recorda que “allà ésmolt fàcil trobar testimonis falsos” iposa el precedent de l’associació insti-tucional IBUKA, sindicat acusat per di-verses organitzacions internacionalsde fabricar proves i de sostenir i cobrirfalsos testimonis.

Intentant tombar la querellaL’any 1997, en ple conflicte, van assassi-nar nou cooperants de l’Estat espanyola Rwanda i als camps rwandesos delCongo. Des del govern rwandès –i desdels mass media– sempre van culpabi-

litzar els grups rebels hutus d’aquestscrims. Tot i així, algunes organitza-cions van iniciar una investigació, queva culminar el febrer de 2005 amb lapresentació d’una querella davant l’Au-diència Nacional espanyola on s’impu-ta aquests assassinats a 40 alts càrrecsdel grup polític i militar Front Patriòticde Rwanda, actual govern rwandès.Aquesta querella va ser presentada, bà-sicament, per l’ONG S’Olivar, amb el su-port d’altres organitzacions. Inshuti,tot i que hi va donar suport, mai no vaparticipar en el procés judicial. Segonsaquestes organitzacions, el que es pre-tén és paralitzar la querella amb difa-

macions com la suposada vinculació deles ONG amb guerrilles considerades“terroristes” per la comunitat interna-cional.

Però aquesta no és l’única manio-bra contra la querella. Segons S’Olivar,algunes testimonis importants de laquerella, refugiades a Bèlgica, han pa-tit diversos atemptats greus aquestsdarrers temps. Tot i que hi ha un autode processament i una ordre interna-cional de captura, encara no hi hagutcap resposta. De fet, segons dadesd’Inshuti, fa uns mesos que el cap d’Es-tat Major de Rwanda, James Kabarebe–un dels 40 noms buscats– va ser detin-

gut a Sud-àfrica. La seva detenció vaser comunicada al jutge espanyol Fer-nando Andreu, que immediatament vaposar en marxa els tràmits per la sevaextradició, tot i que, un cop finalitzats,Kabarebe havia “desaparegut”. Per al-tra banda, durant aquest any, l’activi-tat diplomàtica espanyola i rwandesaha estat notable. L’últim exemple vaser el 26 de novembre –enmig de l’im-pacte mediàtic de l’informe de l’ONU–,quan el ministre de justícia rwandès esva entrevistar amb el seu homòleg aMadrid.

El valor estratègic de RwandaPer entendre aquestes pressions de-nunciades per les organitzacions, calexposar que Rwanda és un dels estatsafricans més cotitzats a occident per laseva posició estratègica. Els EUA i al-tres estats europeus tenen diversos in-teressos a Rwanda, ja sigui com a plata-forma militar o per l’explotació derecursos naturals dels estats veïns. Enaquest sentit, no és difícil trobar vincu-lacions entre el govern rwandès i els Es-tats Units, ja que el general Paul Kaga-me (president de Rwanda) va serentrenat per l’US Army Comand andGeneral Staff College de Fort Leaven-worth, a l’estat de Kansas. Segons S’O-livar, els EUA han facilitat assistènciamilitar i finançament a Rwanda (laGran Bretanya també) i han creat la se-va “àrea d’influència” a l’Àfrica de l’est.A més, segons dades del Financial Ti-mes, una de les assessories financeresmés importants del govern rwandès éspropietat del mateix Tony Blair, ambl’empresa Windrush Ventures.

Camp de refugiats rwandesos ubicat a l’est de la República Democràtica del Congo

ARXIU

CATALUNYA • UN INFORME DE L’ONU ACUSA LES ORGANITZACIONS CATALANES INSHUTI I S’OLIVAR DE FINANÇAR LA GUERRILLA HUTU

Les filtracions de l’ONU pretenen tombarla querella contra el govern rwandès

10 • així està el pati 2 de desembre de 2009 • DIRECTA 163

, així està el pati

ALBERT GARCIA

El regidor de joventut de Vilassar accedeix aparlar d’espais per joves gràcies a una protesta

L’alcalde de Vilassar de Mar, Quim Ferrer, el conseller de Cultura i Mitjans de la Generali-tat, Joan Manel Treserras, i el president de la Diputació de Barcelona, Antoni Fogué, van

inaugurar la Biblioteca Municipal Ernest Lluch el 27 de novembre. Durant l’acte institucionaluna desena de persones van desplegar una pancarta on es podia llegir I els joves què?, en al·lu-sió a la “política excloent de l’actual equip de govern, que deixa sense espais ni recursos el tei-xit associatiu vilassarenc de tipus juvenil”. Les concentrades van ser assetjades per un grupnombrós d’agents de la policia municipal, que els va demanar la identificació amb l’objectiu decoaccionar-les. Davant la pressió, Josep Solà, l’actual regidor de joventut, els va comunicar la se-va disposició per negociar, fet que les concentrades van valorar molt positivament, sobretot te-nint en compte que, fins ara, “ha estat quasi impossible concertar una reunió amb algun càrrecde l’administració”. A la propera sessió de l’ Assemblea de Joves de Vilassar de Mar (AJVdM), lesjoves decidiran en quins termes s’ha de donar aquesta negociació. DIRECTA MARESME

ANNA MURILLO

Torna el fantasma de l’’operació Wei’

Els Mossos d’Esquadra van fer 72 registres a comerços regentats per xinesos a Catalunya en-tre els dies 23 i 24 de novembre. Dos dels registres es van produir al barri de Peramàs-Es-

mandies, un d’ells en una assessoria. Tot i que els Mossos d’Esquadra afirmen que no es va pre-cintar cap local, un dels comerços registrats no ha tornat a obrir. En total, es van detenir sispersones. El 24 de novembre, diverses dotacions dels Mossos d’Esquadra i de la Guàrdia Civilvan registrar una assessoria regentada per ciutadanes d’origen xinès, situada al barri de Pera-màs-Esmandies de Mataró (Maresme). Segons el veïnat, la policia també va fer intervencions ad’altres establiments del barri. L’actuació policial forma part de la segona fase de l’operacióWei, que va tenir lloc el 16 de juny a Mataró i va comptar amb la participació de 600 agents.Aquesta segona fase va culminar amb el tancament de 72 tallers i locals i la detenció de 77 per-sones. L’operació va tenir greus conseqüències dins el sector del tèxtil i l’estigmatització queva rebre la comunitat xinesa va ser molt forta. Aquest setmanari ja va publicar, aleshores, queels principals clients dels tallers il·legals eren Inditex i el Corte Inglés. DIRECTA MARESME

BAIX LLOBREGAT • MEDI

Ecologistesd’Olesa critiquenel malbaratamentenergètic delsllums de NadalXavi Miquelbaixllobregat@setmanaridirecta.info

L’entitat Revolució Verda-Jovesd’Olesa ha emès un comunicaton critica el consumisme

energètic que es crea al voltant del’enllumenat nadalenc. Demanen quees creï un programa d’encesa i apaga-da dels llums ornamentals de Nadalque busqui l’estalvi energètic. Així,proposen que la il·luminació nadalen-ca se centri només en els dies festius–entre el 21 de desembre i el 6 de ge-ner– i que s’apagui a partir de la mitja-nit, sense superar les 120 hores en to-tal. A través del comunicat, també esdemana que l’Ajuntament d’Olesa de

Montserrat promogui una campanyade consum responsable adreçada,principalment, al període de consumcompulsiu que es genera durantaquestes dates. Així doncs, proposen,entre altres, la promoció del regal ela-borat de forma manual per les pròpiespersones, la promoció dels jocs querequereixen de la imaginació pel seuús i que comporten valors humanisteso la promoció del boicot a les joguinesde caràcter bèl·lic o sexista.

La contaminació lumínica a OlesaPerò el problema sobre la contamina-ció lumínica a Olesa no és un proble-ma actual ni centrat únicament du-rant el període nadalenc. Ja fa unsanys que Revolució Verda demanamés sensibilitat respecte a aquestaproblemàtica al consistori. Segonsdenuncien des d’aquesta entitat, l’en-llumenat públic que s’utilitza actual-ment a Olesa és molt malbaratador ien algunes places o espais es desapro-fita. En aquest sentit, l’associació vapresentar una proposta d’ordenançad’estalvi energètic on s’incloïen qua-tre punts bàsics, com ara evitar pro-jectar llum cap al cel, prohibir les làm-pades de vapor de mercuri als vials(altament contaminants), reduir lacontaminació als nivells mínims re-comanats i que a partir de les onze dela nit a l’hivern (a les dotze a l’estiu)s’emprin làmpades adequades, espe-cialment les de l’enllumenat orna-mental.

Aquests darrers anys, els llums deNadal s’encenien a principis de des-embre i ho justificaven per manca decapacitat tècnica –ja que no hi haviacontrols independents instal·lats– iper falta de gent a la brigada percol·locar tot el decorat ornamental. Lapressió de l’entitat ha fet que l’ajunta-ment endolli l’enllumenat de maneraindependent, tot i que els llums s’en-cendran el 8 de desembre.

Proposen quefuncionin només del 21 de desembreal 6 de gener

DIRECTA 163 • 2 de desembre de 2009 així està el pati • 11

, així està el pati

Glòria Xancó Ribotbaixllobregat@setmanaridirecta.info

Els Mossos d’Esquadra van dete-nir, el 30 de novembre a Sant

Just Desvern, una persona que estrobava en cerca i captura perquèvolien que declarés sobre els fetsocorreguts al ple de l’Ajuntamentd’Esplugues del mes de març, on uncentenar de persones va ocupar lasala de plens per protestar pel futurempresonament d’un veí membrede la Plataforma Popular Contra elPla Caufec i insubmís a les penesmulta. Tot i que la detenció –que esva produir a les 9 del matí, quan eldetingut estava treballant– nomésera per fer-lo declarar, se’l va rete-nir fins dos quarts d’una de l’ende-mà, ja que el jutjat número 1 d’Es-plugues de Llobregat va decidirque es prendria declaració el diasegüent. L’endemà, el jutjat núme-ro 2 li va prendre declaració i el

van deixar en llibertat. Tant el jut-jat número 2 com l’advocada con-sideren que “el procediment és deltot improcedent”, ja que el jutjatnúmero 1 era qui portava les dili-gències i “és qui hauria d’haverpres declaració al detingut el ma-teix dia de la detenció”.

Amb la seva declaració, la ins-trucció del cas quedarà tancada i elpas següent serà el judici. Les acu-sacions van des de manifestacióil·legal fins a robatori amb força,passant per amenaces, calúmnies,lesions, atemptats, danys i desordrepúblic, entre d’altres. Segons l’advo-cada, les diligències prèvies “s’handut a terme amb vàries irregulari-tats, des de les citacions no envia-des al domicili fins a la no citaciódels advocats a les declaracionsdels denunciants, passant per la po-sada en cerca i captura sense capjustificant d’intent d’entregar la ci-tació al domicili del detingut”.

Directa Manresamanresa@setmanaridirecta.info

L’Audiència Provincial de Bar-celona ha desestimat el re-

curs presentat per les personesokupants de Can Cristu a la sen-tència del 2 juny de 2008 del jutjatde primera instància de Barcelona

per desnonament per precari.Aquesta confirmació de la sentèn-cia suposarà la fixació d’una datade desallotjament –que s’espera

que s’apliqui en un termini de dosmesos– i la imposició de les costesjudicials a les okupants. Desprésde cinc anys d’okupació i de leslluites reiterades contra la propie-tat, Ferrocarrils de la Generalitatde Catalunya, Can Cristu es veuamenaçada de desallotjament de-finitiu.

Per altra banda, el 24 de no-vembre s’havia de produir el judiciper usurpació de la casa okupadade Les Bigues, que va ser suspèsper la manca de diligència delsMossos d’Esquadra en relació ales citacions judicials. Ara, lesokupants esperen la fixació d’unanova data de judici, després que esdecretés una requisitòria per citartotes les imputades. Aquesta ma-teixa setmana, el Centre SocialOkupat de l’Ateneu la Séquia tam-bé ha patit moviments judicials.Dues de les okupants van ser cita-des a declarar davant del jutge.

ESPLUGUES • L’ADVOCADA HO VEU “IMPROCEDENT”

Detingut més de 24 horesper obligar-lo a declarar

PERE ALBIAC

Jornada globalcontra la violènciamasclista

El 25 de novembre s’ha consolidat comuna jornada de lluita contra la violèn-

cia dels homes vers les dones. Enguany, lamanifestació més multitudinària es va fera València i va comptar amb la participa-ció de prop de 5.000 persones, segons l’or-ganització. A Barcelona, es va convocaruna manifestació que va agrupar més d’unmiler de persones. També es van fer jorna-des, actes, homenatges i concentracions aVilafranca del Penedès, Reus, Girona, Llei-da i Tarragona, entre d’altres municipis.La diada reivindicativa s’ha centrat en ladenúncia de la violència física i dels nom-brosos assassinats que se succeeixen, anyrere any, però també s’ha enfocat el modelde bellesa, la publicitat i els estereotips dedona imposats com a problemàtica real defons a eradicar. AGNÈS TORTOSA

ALBERT GARCIA

Estudiants apallissatsi, a més, encausats

Un centenar d’estudiants es van concentrara les portes de la Ciutat Judicial el 26 de

novembre. L’acte volia denunciar la situacióque estan patint sis alumnes que, després deser apallissats, emmanillats i detinguts, el 18de març d’enguany, ara, a més, han de seure ala banqueta dels acusats per respondre davantles denúncies presentades pels Mossos d’Es-quadra i la fiscalia. Els agents van assenyalar-los com a autors de suposades agressions con-tra els policies. Els joves ho van negar i vandenunciar l’evidència que “els fets van passarjustament a l’inrevés”. A la sala del judici, esva visionar un vídeo, on es va fer palesa la rea-litat dels fets. L’advocat dels joves creu que hiha “una intenció econòmica darrere la denún-cia dels agents perquè, si diuen que els danyscausats a alguns objectes personals (rellotge,roba, braçalet) van ser fruit d’una agressió, po-dran aconseguir una indemnització”. A. T

BAGES • DESESTIMEN EL RECURS DE LES OKUPANTS

Can Cristu, sota amenaçade desallotjament

El desallotjaments’espera ques’apliqui en untermini situat enels dos mesos

Glòria Xancó i Xavi Miquelredaccio@setmanaridirecta.info

Icària Arts Gràfiques, una de les em-preses de l'associació sense ànimde lucre Icària Iniciatives Socials,

que fa més de 30 anys que treballa perla dignificació de les persones dismi-nuïdes psíquiques, s'ha vist obligada afer un expedient de regulació d'ocupa-ció (ERO) a 21 de les seves treballadores(més del 25% de la plantilla) desprésque la Generalitat hagi adjudicat elsubministrament de la roba dels hospi-tals públics al Centre d'Iniciatives perla Reinserció (CIRE).

A partir de 2008, la Generalitat vaadjudicar, sense fer un concurs públicprevi, l'elaboració de la roba dels hospi-tals públics al CIRE, empresa públicadel Departament de Justícia que con-tracta les persones preses. Fins alesho-res, la Generalitat adjudicava el submi-nistrament de la roba hospitalàriapública a empreses privades –previ con-curs– i aquestes empreses subcontrac-taven Icària Arts Gràfiques per fer l'es-tampació. Amb l'adjudicació d'aquestafeina al CIRE, Icària ha perdut la feinad'estampació perquè l'empresa públicava considerar que les seves tarifes erenmassa cares. La gerència d'Icària no en-tén com pot ser que, durant dotze anys,les empreses privades –amb ànim de lu-cre– trobessin les tarifes adequades i,ara, “el CIRE, que no hauria de ser unaempresa amb ànim de lucre, les trobielevades”. El CIRE es justifica dient queja se'ls ha compensat amb l'adjudicacióde l'estampació de bosses, però des d'I-cària declaren que l'adjudicació d’a-questa feina –que va suposar la factura-

ció de 361 euros– no compensa la pèr-dua que ha suposat l'estampació de laroba hospitalària, que es quantifica enuns 296.000 euros anuals.

“El CIRE no és una ONG”Des d'Icària lamenten i denuncien queaquest canvi d'adjudicació només res-pon a interessos econòmics, ja que l'es-tampació desenvolupada per personespreses és molt barata perquè no noméscobren molt menys que el que estaven

cobrant les persones disminuïdes, sinóque les instal·lacions i la resta de despe-ses en la feina duta a terme al CIRE sónfinançades amb diners públics, cosaque fa impossible la competència. Se-gons dades tretes de la memòria anualde 2008, es van gastar 9.839.148 euros(dels 23.638.901 euros que van facturardurant aquest any) en 41.530 nòminesd'interns. Això suposa una mitjana de236 euros mensuals davant dels prop de500 euros que cobren els treballadors i

les treballadores d'Icària, tenint encompte que la seva facturació va ser de1.069.778 euros. El sou que marca el CI-RE està molt per sota del salari míniminterprofessional (624 euros l'any2009) i del salari que marca el convenid'aquests sectors. Així ho va definir elgerent del CIRE, Adolf Cabruja, en unaentrevista a La Vanguardia l'any 2008:“Les empreses no ens contracten permotius socials, ho fan perquè som com-petitius i, en molts casos, som una al-

ternativa a la deslocalització. Som com-petitius en qualitat i preu, això és unaempresa, no una ONG”. No és la prime-ra vegada que el CIRE es veu envoltaten aquest tipus de polèmiques. L'anypassat, l'empresa Claved SA (dedicada ala producció de material elèctric) vaacomiadar 34 treballadores i va con-tractar 40 preses de la presó de CanBrians, que cobraven tres vegadesmenys del que estableix el convenicol·lectiu del sector. A l'empresa Rai-mat les preses que hi treballaven tambévan denunciar les condicions, el mal-tractament per part dels carcellers o lano cotització a la Seguretat Social.

Campanya d'IcàriaEls familiars de les persones disminuï-des que treballen o treballaven a Icàriaes mostren molt preocupats, ja que lafeina que duien a terme els seus fami-liars era un punt fonamental per la sevaautoestima i la seva dignitat. Les con-selleries de Salut, Justícia i Treball afir-men que la situació “no és desitjable” ique ho resoldran en breu, però de mo-ment les promeses no es transformenen fets i des d'Icària s'han vist obligatsa presentar un ERO el mes de setembrei a engegar una campanya sota el lemaQue ens tornin la feina, on una de lesaccions empreses és la recollida de sig-natures per demanar que es retorni lafeina d'estampació a Icària, que ja haacumulat més de 16.000 firmes. Se-gons Maria José Pujol, directora d'Icà-ria Arts Gràfiques, en aquests mo-ments, “el procés de retorn de la feinaestà aturat a la Conselleria de Justíciaque es manté contrària a retornar la fei-na a Icària”.

Imatge de l’interior de les instal·lacions de l’empresa Icària Arts Gràfiques

Joan Canela i Barrullhorta@setmanaridirecta.info

La setena edició de la inspeccióciutadana a la base militar de l’O-TAN a Bétera (Camp del Túria),

celebrada el 28 de novembre, va servirper donar el tret de sortida a una cam-panya d’àmbit estatal que exigeix la re-tirada de les tropes espanyoles de l’Af-ganistan. “Cada cop és més evident quel'Afganistan viu sota condicions d’ocu-pació militar i de guerra. No s’està re-construint el país”, s’afirma des de lacampanya. “Els mateixos motius queexistien per retirar les tropes de l’Iraqel 2004 es poden aplicar avui a l’Afga-nistan”, afegeixen. Entre els col·lectiusconvocants, trobem la Plataforma Atu-rem la Guerra i la Plataforma contra laGuerra de l’Afganistan de Madrid, amés de desenes de col·lectius i entitatssocials. “Les guerres de l’altra punta delmón comencen al costat de casa nostra,a instal·lacions com la de Bétera –apun-ta Carlos Pérez, membre d’Alternativa

Antimilitarista-MOC i participant de lainspecció ciutadana–, per això la nostradenúncia continua essent important”.Com cada any des de 2003, les inspecto-res civils han aconseguit introduir-se ala base per reivindicar el seu desmante-llament i la desaparició dels exèrcits

mitjançant la desobediència civil. En-guany han estat més de quinze les per-sones que han entrat al perímetre mili-tar en quatre grups diferents, a pesardel fort desplegament policial i militar.Després de ser identificades, van seralliberades. Als Països Catalans també

hi va haver convocatòries a Alacant –ones van manifestar unes desenes de per-sones– i a Barcelona –on una processód’espelmes en va aplegar prop de 200.També s’han fet accions i concentra-cions a altres punts de l’Estat espanyolcom Madrid, Jaén, Sevilla o Pamplona.

La presència militar augmentaLluny del valor mostrat per Zapatero facinc anys, la presència militar espan-yola a l’Afganistan continua augmen-tant. Així, a mitjans d’octubre, el Con-grés espanyol va aprovar l’enviamentde 250 soldats més al país asiàtic, on jasumen 1.550 efectius militars, 850dels quals s’hi troben destacats de for-ma permanent. Aquesta és l’operaciómilitar més cara que manté l’Estat es-panyol a l’actualitat. Suma fins a 364milions anuals, més de la meitat delpressupost total en missions exteriorsde l’exèrcit espanyol. Però, tot i l’aug-ment d’efectius, la invasió multinacio-nal de l’Afganistan avança ràpidamentcap a un fracàs absolut, amb un incre-

ment constant de les accions de la re-sistència –que ja controla provínciessenceres–, el rebuig generalitzat d’unapoblació que veu com els seus proble-mes augmenten en lloc de disminuir iun govern col·laboracionista més preo-cupat per saquejar el país que no pasper gestionar-lo. Les darreres elec-cions, marcades per un frau massiu se-gons els mateixos funcionaris de l’O-NU que les van organitzar, podrienservir de test de fins a quin punt l’ocu-pació ha estat un fracàs. I, mentres-tant, l’oposició ciutadana a la guerraasiàtica continua creixent. L’últimaonada d’enquestes assenyala que, perprimera vegada, la majoria dels brità-nics critica la presència de tropes delseu país a l’Afganistan, mentre que aFrança i Alemanya es consolida l’oposi-ció, amb una 64 i un 60%, respectiva-ment, de rebuig a la presència militar.La percepció de la guerra està canviantfins i tot als EUA i sols una quarta partde la població dóna suport a l’incre-ment de tropes que estudia Obama.

Un moment de la inspecció ciutadana feta enguany a la base de l’OTAN a Bétera

HELENA OLCINA I AMGIÓ

CATALUNYA • PER CULPA DE LA DECISIÓ DEL GOVERN, ICÀRIA, QUE TREBALLA AMB DISMINUÏTS PSÍQUICS, HA HAGUT DE PRESENTAR UN ERO

La Generalitat adjudica el subministramentde roba hospitalària al CIRE sense concurs

PAÍS VALENCIÀ • UNA CAMPANYA FETA A LA BASE DE L’OTAN A BÉTERA DEMANA QUE ES RETIRIN LES TROPES DE L’AFGANISTAN

“La guerra comença al costat de casa”

12 • així està el pati 2 de desembre de 2009 • DIRECTA 163

, així està el pati

BARCELONA • LLUITA

La plantilla decàtering de l’Auditorifa vaga indefinidaper reclamar elsseus drets bàsics

Manel Roslaboral@setmanaridirecta.info

Fa gairebé un any que les treballa-dores de Best Catering (CateringParadis) –que forma part d’una

empresa subcontractada de l’Auditoride Barcelona– s’han estat assessorantsobre els seus drets laborals a travésdel Sindicat Unitat dels Treballadors(SUT). Davant dels abusos de l’empresa,el 14 de novembre van començar unavaga indefinida per reclamar els seusdrets bàsics. Les treballadores exigei-xen formar part de la plantilla de l’Audi-tori –i no d’una empresa subcontracta-da– un mínim d’hores a la setmana perevitar els abusos que han patit fins ara(per exemple, treballar només una horaal dia o haver de treballar-ne setze se-guides), que se’ls pagui a temps i no deforma fraccionada o que se’ls pagui–d’acord amb el conveni– un plus pelsdies festius o per nocturnitat. Per altrabanda, també exigeixen la destitució dela directora, a la qual acusen de tracteabusiu i intimidatori. Darrere els abu-sos de la directora, les treballadorescreuen que hi ha un problema econò-mic de l’empresa, que, segons un treba-llador, “té un forat econòmic importanta més de tenir un deute amb l’Auditori”.Segons aquest treballador, “això ha fetque la directora apretés al màxim elstreballadors”. Davant dels abusos, lapersona que protestava se la sanciona-va o se la deixava sense treballar ambuna “sanció indefinida”. Segons el tre-ballador, la directora s’havia inventat“una llibreta amb unes normes”, i quino les respectava se’l sancionava “des-comptant-li diners del seu sou o suspe-nent-lo de feina indefinidament”. Unade les normes de la llibreta era l’obliga-ció dels cambrers de portar el seu propiobridor, i si els treballadors no ho feien“et treien una hora de sou”. La plantilladel bar de l’Auditori, que actualmentacumulen 20 dies de vaga indefinida, através del Comitè de Vaga, es van reunirel 30 de novembre amb el Departamentde Treball, l’empresa i l’Auditori per in-tentar arribar a un acord. Després de lareunió, s’havia arribat a un acord bàsic:fer fora la directora actual i complir elconveni del sector. El Comitè de Vaga vaaixecar una acta dels acords verbals alsquals s’havia arribat per presentar al’assemblea de treballadores i decidir ala propera assemblea si es suspenia lavaga indefinida a l’espera del compli-ment dels acords. Malgrat l’acord, l’1 dedesembre, al matí, les treballadores esvan trobar que la directora continuavaal seu càrrec. Davant d’això, la plantillaha decidit continuar la vaga indefinidaperquè se senten “enganyades per l’ad-ministració i pel preacord al qual s’ha-via arribat”. “La idea és continuar la va-ga; no demanem res de l’altre món; mésque els diners, són els drets laborals,com, per exemple tenir vacances o co-brar la baixa si estàs malalt”, afegei-xen. La plantilla també ha dit queveuen encara més greus aquests abu-sos perquè “la contractació està fetaper una institució pública”.

DIRECTA 163 • 2 de desembre de 2009 així està el pati • 13

, així està el pati

Directa Baix Llobregatbaixllobregat@setmanaridirecta.info

El restaurant Tropical BeachClub de Gavà (Baix Llobregat)està immers en un clima de cris-

pació induït per l’empresa arran d’u-nes eleccions sindicals convocades elmes d’agost i guanyades per un afiliata CCOO, contràriament a les preten-sions de l’empresa. A més a més, l’em-presa ha acomiadat dues treballado-res que anaven a la llista de CCOO iestà intentant que les treballadores re-voquin el lloc de delegat sindical de lapersona que va sortir escollida.

Treballar en negre o amb contractes precarisEl Tropical Beach Club és un restau-rant de luxe situat a la zona de platgesconeguda com a Gavà Mar. A primeralínia de costa, a tocar de la sorra,compta amb salons de luxe, una granterrassa amb gandules i palmeres arti-ficials i té una capacitat total per 270comensals. De fet, habitualment s’hipoden veure personatges famosos ba-rrejats amb empresaris d’alt nivell. Toti això, contrasta la situació precàriade les 23 persones que, oficialment, hitreballen. Com en molts llocs relacio-nats amb l’hostaleria i el turisme, lamajoria de gent treballa amb contrac-tes temporals, amb permisos de tre-ball o senzillament sense cap mena depaper legal. Aquest és el cas d’aquestrestaurant, on hi ha treballadores sen-se papers, amb permisos de treballpendents dels permisos de residènciao amb contractes precaris. Hi ha casospersonals flagrants, com el d’una tre-balladora a qui fa cinc anys que no pa-guen les vacances, o gent que és envia-

da a l’atur, cobra el subsidi i, a part,treballa al restaurant en negre. Tambéhi ha persones que fa deu anys que tre-ballen al restaurant i que no tenen an-tiguitat, ja que els van acomiadant ca-da sis mesos. Es troben, a més,cotitzacions més baixes de les horestreballades, com en el sector de la ne-teja. Les treballadores expliquen l’a-nècdota d’un dia que va venir un ins-pector de treball i “algunes personesvan haver de sortir corrent per la portadel darrere i amagar-se a la platja”.

La plantilla diu prouTotes aquestes condicions laboralsvan fer que la plantilla decidís fer al-guna cosa per combatre la inestabili-tat laboral que acompanya el món del’hostaleria. Per tenir una mica de su-port, van decidir que abans havien desindicar-se i convocar unes eleccions.

Segons expliquen les treballadores, enaquells moments es vivia un ambientpositiu per l’assoliment de les reivin-dicacions plantejades i hi havia unitatentre tots els sectors del restaurant,des dels cambrers i cuiners fins a lespersones que netejaven. Llavors, algu-nes persones es van anar a informar aCCOO –previ pagament de 36 euros– ies van afiliar al sindicat per poder con-vocar unes eleccions sindicals. Quanes va acordar la data per fer les elec-cions sindicals és quan, segons algu-nes treballadores, l’empresa va co-mençar a pressionar perquè noguanyés la persona que es presentavaper CCOO.

Es van fer entrevistes personalsamb gent diferent, on es deia que lapersona candidata a delegada sindi-cal era “massa radical” i que “les qües-tions econòmiques es podien aconse-guir d’altres maneres”. També es vaintentar pressionar la gent més vulne-

rable amb amenaces d’acomiadamenti amb les dificultats resultants a l’horade renovar el permís de residència.L’empresa, fins i tot, va trucar un tre-ballador que fa un any i mig que estàde baixa perquè anés a votar i, final-ment, va utilitzar l’última carta que te-nia, la presentació d’una candidaturaalternativa de la UGT, a mans d’una deles encarregades del restaurant. Tot iaixí, les eleccions les va guanyarCCOO per poc marge. A partir d’aquí,es van fer dues reunions amb el gerentdel restaurant, simplement per fercomplir el conveni del sector. Segonsel delegat sindical, “entre altres in-compliments del conveni, es donava elcas que els sous i les categories profes-sionals no coincidien amb el treballque es desenvolupava”. També van re-clamar que hi hagués un calendari la-boral, que es cobressin les hores ex-tres o que es fessin contractes fixosdiscontinus per la plantilla temporal.

Deslegitimar el delegatTot i que, durant la reunió, el gerentes va mostrar partidari de modifi-car algunes qüestions, en relacióals temes econòmics va dir queeren “inviables” i, aprofitant que eldelegat sindical començava les se-ves vacances, va iniciar un intentde deslegitimació de la seva figura.Les amenaces vers les treballado-res eren constants: deien que era“època de crisi”, que sobraven tre-balladores o que “podria ser que espresentés un ERO”. També deienque el nou delegat sindical estava“plantejant qüestions que l’empre-sa no podia assumir”. A més, tambées van acomiadar dues treballado-res –una d’elles havia anat a la llistaelectoral– suposadament per faltade feina. Aquestes dues treballado-res presentaran un recurs per aco-miadament il·legal i persecuciósindical.

GAVÀ • L’EMPRESA ESTÀ INTENTANT QUE ES REVOQUI EL DELEGAT SINDICAL ELEGIT EL MES D’AGOST

Un restaurant intenta aturar les demandeslaborals amb acomiadaments i coaccions

Les amenaces a lestreballadores erenconstants: l’empresadeia que sobravagent o que es podia“presentar un ERO”

El luxe que mostren les fotografies contrasta amb les condicions de treball precàries que han de suportar les treballadores

, reportatge

14 • reportatge DIRECTA 163 •

La Batalla de l’Ebre vadeixar el seu rastre a laTerra Alta i, avui dia, és

manté de moltes maneres.Encara no fa massa anys anavaamb els de la colla a buscar“fato de la guerra”, és a dir,material bèl·lic escampat perles serres de Pàndols i Cavalls.La nostra distracció no eraaltra que buscar bales, metra-lla i qualsevol artefacte explo-siu que pogués sortir d’entreles pedres. No era pas estranytrobar restes dels soldatsmorts en aquelles muntanyes.Hi han estat sempre des dellavors i, desgraciadament,continuaran allà, fruit de l’o-

blit forçat que l’Estat espanyolha volgut per aquells lluita-dors.

Possiblement, el cementiride Gandesa sigui un dels méspolititzats del país. S’hi podentrobar des de monuments fei-xistes fins a les restes de partde la Brigada Lincoln. L’un alcostat de l’altre, com si el “cafépara todos” es trobés –també–entre nínxol i tomba. De fet,per tota la comarca, es trobenmonòlits construïts per recor-dar el bàndol franquista i sónpocs els monuments –cons-truïts a partir dels anys 80–que dignifiquen la memòriadels lluitadors republicans. No

massa lluny dbem Corbera d’un dels pitjode tota la guequedar arrasapedra per pedsobrevisquerexista van conble de Corberenllà i van derestes intactedat. És per aixpots passejar–la d’abans deprovar que elssia i les casesnen tal com vprés dels bomsi la història

‘La ferida

1 2

5

6 7

reportatge • 15• 2 de desembre de 2009

, reportatge

de Gandesa, tro-d’Ebre, escenariors bombardejos

erra. El poble vaat, casa per casa,dra. Els veïns queen l’ofensiva fei-struir el nou po-a uns metres mésixar a l’atzar les

es del poble fora-xò que, avui dia,

r per la vila vellae la guerra– i com-s carrers, l’esglé-s encara es mante-varen quedar des-mbardejos. És com

s’hagués aturat.

Com si la petjada, massa profunda, no es pogués esborrar.

És provable que, si no esconeix la gent de la comarca,no s’acabi d’entendre perquè hipassen coses tan surrealistescom trobar la cara de Francopintada en un dels carrersprincipals de Gandesa, o la deJosé Antonio –amb un “ArribaEspaña” decorant-lo– al centrehistòric de Bot. No és com-prensible si no es recorda l’a-carnissament que va patiraquesta terra. Encara avui, esrespira una calma tensa, unapor latent fins i tot en les ge-neracions més joves. Fa pocs

mesos, comentava amb dosamics de Gandesa aquesta por:“La gent d’aquí mai parlem depolítica fora de casa”, m’afir-mava. La ferida encara estàoberta, encara brolla sang delsmilers de morts que descansenper aquelles muntanyes i quecap institució no ha volgutdignificar tal com es mereixen.Només alguna pedra mal posa-da, a tall de monument. Peròles despulles, les bombes, elssímbols feixistes i la por enca-ra romanen a la Terra Alta.

FOTOGRAFIA I TEXT: Jordi Borràs

a oberta’FOTO A FOTO:

1-. Restes d’una pintada amb la cara de Franco en un dels carrers principals delmunicipi de Gandesa.

2-. Monument als morts de la Brigada Abraham Lincoln al cementiri de Gandesa.

3-. Panoràmica de les restes de l’església de Corbera d’Ebre, al poble vell, museïtzat fa pocs anys.

4-. Monument feixista ‘A los caidos por Dios y por España’ al cementiri de la localitat de Gandesa.

5-. Tomba del cementiri de Gandesa que recull aquesta inscripció, que conserva la grafia original: “Aqui descansa Angel Fores March, asesinado por los Marchistas, 1-4-1938 a los 56 años de edad”.

6-. Recreació d’una trinxera al museu de la Batalla de l’Ebre de Gandesa.

7-. Vistes d’un dels carrers principals del poble vell de Corbera.

8-. Bales i restes de material bèl·lic trobats prop de Gandesa.

3 4

8

Xavi Martí i José Juan Tomàsbaixllobregat@setmanaridirecta.info

Tot sovint donem per fet que aOccident tothom sap llegir i es-criure. Però la realitat no és ai-

xí. L’any 2008, l’Estat espanyol va re-gistrar 915.300 persones analfabetes,un 2,4% de la població. Catalunyaarriba al 2,1%, però a d’altres llocs tro-bem percentatges més elevats: Meli-lla (7,5), Ceuta (6,8), Castella la Manxa(4), Múrcia (4,2), Extremadura (4,8),Andalusia (4,5), les Canàries (2,7) i elPaís Valencià (2,3). Durant els darrerstres anys, l’analfabetisme ha anatcreixent, tot i que “allò normal –se-gons el professor d’educació de la Uni-versitat de Navarra Javier Laspalas–seria un descens de les persones noalfabetitzades”, ja que la gent gran vamorint. La majoria de persones anal-fabetes són d’edats avançades, però

les causes del seu augment les podemtrobar en l’arribada de gent d’altrespaïsos. El 2005 hi havia 783.800analfabets; el 2006, 830.100 i el 2007,841.700. Laspalas afirma que “hi hauna part important de persones mi-grades que arriben sense saber llegirni escriure” i que “aquí no necessitenl’alfabetització en moltes feines queporten a terme”. A més, sovint, la sevasituació s’agreuja per la desconeixen-ça del català o el castellà.

El 2005, segons la UNESCO, esvan registrar 771 milions de personesadultes analfabetes al món, la majo-ria d’elles dones. Es calcula que el85% d’analfabets es concentra a 34països i que 103 milions d’infants nopoden anar a l’escola. A més, moltespersones que ara viuen a Catalunyaprovenen de països com el Marroc o elPakistan, on la taxa d’alfabetitzaciópot ser del 50%, el 60% o inferior.

La professora Montse Amigó, del’escola d’adults de Molins de Rei,diu que la majoria de les seves alum-

nes “són dones que tenen més de 50anys”, que “provenen del sud, d’An-dalusia, Extremadura o Conca” i que

“van arribar a Catalunya durant elsanys 60”. També indica que hi ha al-gunes persones “d’origen àrab o del’Europa de l’est que assisteixen poca l’escola per culpa de la feina”. Ami-gó diu que les causes principals quevan fer que les seves alumnes siguinpoc doctes són el fet “d’haver viscuten una zona rural aïllada, la preca-rietat econòmica i la pertinença auna família on havien de cuidar delsseus germans perquè eren les fillesgrans”.

La professora també indica que“anys enrere, no es veia importantque les dones rebessin educació”, jaque “es pensava que només calia quesabessin cuinar, cosir i cuidar lescriatures” i que “el que és comú enles seves vides és el menyspreu cap ala dona que les envoltava”. Hem po-gut parlar amb algunes de les sevesalumnes.

XAVI MARTÍ

CATALUNYA • L’ANALFABETISME ÉS D’UN 2,1% I ELS MARROQUINS I ELS PAKISTANESOS ARRIBEN DE PAÏSOS AMB TAXES DEL 50%

“Anys enrere no era important que les dones rebessin educació”

16 • així està el pati 2 de desembre de 2009 • DIRECTA 163

, així està el pati

“Treballar ha estat la meva escola”DOLORES VARGAS, 63 ANYS“Sóc d’un poble d’Andalusia i mai vaig anar a l’escola perquè els meus pares treballaven i jo ha-via de fer de segona mare dels meus nou germans petits. Quan es podia, la meva mare em deixa-va anar algun dia una estona a l’escola. A Catalunya, amb tretze anys, vaig posar-me a treballarcuidant una dona gran i, després, a la fàbrica… aquesta ha estat la meva escola. Vaig agafar lli-bres i tota sola vaig aprendre a llegir una mica. Ara fa tres anys que vinc a l’escola i tot canvia:t’expresses millor i comences a conèixer algunes coses que abans ignoraves. Sempre he estat po-bra i, sense saber llegir ni escriure, amb l’ajuda de les companyes de la fàbrica, em vaig treure elcarnet de conduir. Abans, quan havia d’omplir un paper, demanava que ho fessin per mi”.

“Tots tenim la mateixa capacitat, però no les mateixes oportunitats”

MARIA JOSÉ VALERO, 67 ANYS“Mai em van portar a l’escola. He tingut moltes necessitats d’aprenentatge i crec que ai-xò és una cosa bàsica per qualsevol ésser humà. Al poble de Sevilla on vivia, eren tempsdifícils, era més important menjar que anar a l’escola. A Catalunya, amb quinze anys, emvaig posar a treballar en una fàbrica tèxtil i, un cop casada, em vaig dedicar a pujar qua-tre fills. La meva mare va creure que era millor que sabés cosir i portar una casa. Va creu-re que era més important que em preparés pel que es preparava abans una dona. Em vanfer classes de multiplicar, sumar i restar i res més. Cada cop és més difícil viure sense sa-ber llegir i escriure. La gent jove no pensa que hi ha persones grans que no estan prepa-rades i arribes a una finestreta i et llencen els papers de qualsevol manera perquè els om-plis… és molt violent. La gent no sap que tots tenim la mateixa capacitat, però no lesmateixes oportunitats. Un dia em vaig jurar que els meus fills anirien a l’escola i, quanvaig portar el meu fill gran per primer cop, vaig plorar tot el dia. El llegat més importantque pot rebre una persona, més que qualsevol propietat, és l’educació”.

“No calia saber llegir perquè portava una ‘fregona’”CARMEN GARCÍA SÁNCHEZ, 73 ANYS“De petita vivia en un poble d’Almeria i vaig anar a l’escola, però no sé per quin motiu no vaigaprendre prou. Quan vaig tenir nòvio, li escrivia cartes amb moltes dificultats. Després vaigdeixar d’escriure i el poc que sabia se’m va oblidar. A Catalunya, vaig treballar durant dissetanys en un laboratori i, de vegades, feia l’esforç de llegir els papers que deixaven a les taules.A la feina mai no em van preguntar si sabia llegir i escriure perquè jo portava un pal de fre-gar. No haver estudiat et porta problemes: et donen un paper i no el pots emplenar. Abans tel’emplenaven, però ara no. Fa quatre anys que he començat a estudiar un altre cop”.

“No saber no et fa sentir bé amb tu mateixa”JOSEFA BENÍTEZ, 66 ANYSVivia a València, al camp. Sóc la gran de set germans i els vaig haver de cuidar. El meu pare esta-va malalt i no podia treballar. Quan els meus germans es van fer grans havia de donar tot el soua casa. Un cop casada, tampoc vaig poder estudiar perquè de seguida vaig tenir tres fills. Desprésvaig cuidar la meva mare. He començat a estudiar seriosament fa un any. Sempre m’he defensatbé amb les matemàtiques, però no en el tema de llegir i escriure. A les fàbriques i als restaurantsmai m’han preguntat si tenia estudis. No saber llegir ni escriure no et fa sentir bé amb tu matei-xa, és incòmode. Ara em sento bé perquè vaig a qualsevol lloc i, més o menys, ho puc llegir tot”.

“Tot el que jo guanyava era per pagar l’escola del meu fill”

MARIA MONTILLA, 77 ANYS“Vaig anar a l’escola fins els deu anys. Quan ja sabies escriure una mica, et deien: “Ja estàs”.Si algú tenia uns pares que s’ho podien permetre, aleshores, marxava a estudiar a la capital, aCòrdova. Jo tenia quatre germans. Dels deu als tretze anys, la meva mare em va apuntar a unaescola de pagament on només t’ensenyaven a brodar a mà i a cosir. Als tretze anys vaig comen-çar a treballar a les cases fent els aixovars. Em vaig casar amb 23 anys i el meu marit es va mo-rir quan el meu fill tenia 50 dies. Vaig venir a Catalunya a cuidar una persona gran fins que esva morir. Després vaig treballar en una boutique fent feines de costura. El meu fill va estudiarals escolapis i tot el que jo guanyava era per pagar la seva escola. Ara és enginyer industrial.Vaig venir a l’escola d’adults quan em vaig jubilar, quan ja no he tingut res a fer”.

Les entrevistades fan classe en una de les aules de l’escola Rafael Farré de Molins

DIRECTA 163 • 2 de desembre de 2009 r0da el món • 17

, roda el món internacional@setmanaridirecta.info

URUGUAI • ELECCIONS

L’exguerrillerPepe Mújica, nou president de l’UruguaiAna Paola van DalenBarcelona

Per primera vegada en la histò-ria política de l’Uruguai, un an-tic dirigent guerriller ha arri-

bat a la presidència. Pepe Mújica, elcandidat del Frente Amplio i antic lí-der del MLN-Tupamaros, va guanyarla segona volta i va derrotar el candi-dat de dretes Luís Alberto Lacalle, delPartit Nacional. Mújica va obtenir el54% dels vots, mentre que Lacalle varebre poc més d’un 45% dels sufragis,en un jornada electoral que, a més demostrar-se expectant davant els re-sultats uruguaians, tenia la miradaposada a Hondures, donada la coinci-dència en la data electoral.

Després de conèixer els resultats,un Mújica emocionat i directe va mani-festar: “Companys, companyes, aquestés el món al revés. Aquí, a l’estrada, hihauríeu de ser vosaltres, perquè la bata-lla la vau mantenir vosaltres. Ens equi-vocarem, però no donarem l’esquenaals problemes”. Tant Pepe Mújica comel seu predecessor Tabaré Vázquez–que deixa la presidència amb un nivellaltíssim de popularitat– es van referir ala jornada electoral d’Hondures. Vanmarcar la diferència amb l'uruguaianai van afirmar que les eleccions hondu-renyes “són il·legítimes i il·legals per-què han estat imposades per un governcolpista”. L’escriptor uruguaià EduardoGaleano també va fer referència a leseleccions i els resultats d’ambdós paï-sos. En unes declaracions a Tele Sur,Galeano es va mostrar complagut ambla victòria de Mújica i va catalogar leseleccions a Hondures de vergonyoses:“És vergonyós el que ha succeït amb elsEstats Units, que han donat suport aaquestes eleccions”.

El govern de Tabaré Vázquez, elprimer que va trencar amb la històricaalternança en el poder dels tradicio-nals partits vermell i blanc, deixa can-vis en els indicadors socioeconòmics,que han vist baixar algunes de les se-ves xifres: la de pobresa del 30 al 20%,la d'indigència del 3 a l'1,5% i la desocu-pació avui ronda el 6,9%. Però, malgratla baixada d’algunes xifres, resta pen-dent la distribució dels ingressos, unapolítica veritablement redistributiva ila integració dels sectors més vulnera-bles i exclosos, com els nuclis de pobre-sa urbana.

Roger RoviraBarcelona

El ball de xifres de la partici-pació electoral a Honduresdificulta el coneixement de

l’abast del boicot a les eleccions. Al-guns indicadors, però, senyalen lapreparació d’un possible frau, comel suposat error informàtic que –se-gons el Tribunal Suprem Electoral(TSE)– va interrompre el recomptequan oficialment ja s'havien escru-tat el 60% dels vots. Tot i això, PepeLobo ja es va declarar guanyador iElvin Santos va acceptar la derrota.

S’acaba la tinta i s’allarga l’horari?Alguns successos posen en entreditles dades del TSE, que anunciavenuna participació del 61% (superiora la de les darreres presidencials).A part de l'error informàtic esmen-tat, l’argument esgrimit basat enque “es va acabar la tinta amb quècada votant havia de marcar-se eldit per evitar dobles vots” i l’allar-gament de l’horari de votació a cau-

sa d'una suposada afluència massi-va d'electorat va despertar el fan-tasma del frau electoral. Aquestaafluència massiva, però, no ha que-dat reflectida en cap imatge. ElFront Nacional de Resistència –queassegura que va dur a terme “unmonitoratge a set de cada deu tau-les electorals”– calcula que la parti-cipació va ser d'entre el 30 i el 35%.

Un altre fet que va aixecar sos-pites va ser la prohibició d'infor-mar sobre “cap tipus de resultats,incloses les enquestes a peu d’urnaabans de les 7 de la tarda” –sota pe-

na de multa de 600 mil dòlars– perpart del TSE. De fet, els mitjansafins a la resistència (Canal 36 i Ra-dio Globo) pràcticament no van po-der emetre arran de les interferèn-cies.

El Front de Resistència, a més,va denunciar que el govern va por-tar militants del partit de dretesd'El Salvador (ARENA) perquè vo-tessin al departament d’Intibucá,fet que va provocar que els movi-ments de solidaritat d'El Salvadorbloquegessin els accessos fronte-rers.

Malgrat tot, els centres de vota-ció que s’havien d’instal·lar a laUniversitat Autònoma d’Hondures(UNAH) es van haver de traslladarperquè les estudiants havien presles instal·lacions amb el suport delsindicat de treballadores de laUNAH.

Coaccions a la feina i repressióDiferents empreses privades i pú-bliques van anunciar que els seusempleats haurien de mostrar el ditmarcat de tinta si no volien ser aco-miadats. Alguns comerços i super-mercats oferien descomptes de finsel 40% als compradors que mos-tressin aquesta evidència d’havervotat. El recompte de la quantitatde repressió és menor del que es te-mia, però ha deixat alguns ferits–un dels quals es troba en estatmolt greu, després de rebre elstrets disparats pels militars que vi-gilaven l’edifici de l’Estat Major– ies denuncia la desaparició de duespersones. Dos religiosos que desen-volupaven tasques d'observaciódels Drets Humans van ser detin-guts. S’han denunciat nombrosesviolacions de domicilis d’activistesi setge militar a les seus sindicals ia algunes comunitats. El Centre deDrets de les Dones de San Pedro Su-la va patir un atemptat, que no vacausar víctimes. En aquest sentit,la persecució política va obligarquinze membres del Consejo Cívicode Organizaciones Populares e In-dígenes de Honduras, Copinh, aexiliar-se a El Salvador, desprésque un d’ells fos durament colpejatper soldats la vigília de les elec-cions.

EUA, Israel, Colòmbia, Perú i Costa Rica feliciten al guanyadorTot i les declaracions d’alguns go-verns sud-americans –com els delBrasil, l'Argentina o Xile– en contradel reconeixement de les eleccions,ja que significaria una “amenaçaseriosa per la democràcia a l'Amèri-ca Llatina”, els EUA, Israel, Colòm-bia, el Perú i Costa Rica han felici-tat Pepe Lobo per la seva victòriaelectoral. El dret internacional re-coneix el govern que exerceix el po-der i serà difícil, segons l’analistahondurenc Manuel Torres, allargarel desconeixement del nou govern.

Es va acabar latinta per marcar el dit de l'electorati un suposat errorinformàtic va aturarel recompte quans’havia escrutat el 60% dels vots

Amb aquesta carta s’obligava les treballadores d’una empresa a anar a un míting

HONDURES • SEGONS LA RESISTÈNCIA, L’ABSTENCIÓ PODRIA ARRIBAR AL 70%

Els indicis de frau electoral marquen les eleccions a Hondures

La història d’Hondures estàplena de cops d'estat i, alhora,

de processos constituents. I ésque, cada cop d’estat ha necessi-tat d’una nova constitució per po-der tornar a la normalitat. El copde Manuel Bonilla de 1904 va sus-pendre la Constitució de 1894 i vaconvocar una constituent. La no-va constitució va ser revocada perun nou cop d’estat, el 1907, que vareinstaurar el text de 1894. L'any

1924, després del cop d’estat deVicente Tosta, es va redactar unaaltra constitució. El 1936, la his-tòria es va repetir amb el dictadorCarías, que es va prolongar al cà-rrec durant més de deu anys. Elcas més similar a l’actual es vaproduir l’any 1954, quan Julio Lo-zano va intentar legitimar el seucop d’estat amb unes eleccions.Va ser destituït pels militars dosanys més tard i es va redactar una

nova constitució. El 1963, va tenirlloc l’enèsim cop i, dos anys méstard, la redacció d'un nou text le-gal. Deu anys després, es va ini-ciar un sèrie de cops d’estat entreels propis militars, fins que es vaconvocar el darrer procés consti-tuent, que va emetre el text de1982. Avui, els esforços del Frontde Resistència i del propi Zelayavan pel mateix camí: una novaconstitució.

Els camins cap a una nova constitució

>Col·lectius: Etcètera, Contra-Infos, Biogràfic, Polémica, AteneuLlibertari del Poble Sec, Ràdio Sants Ona Lliure, Cooperativa deconsum crític.>La coordinadora es reuneix els dimarts a les 20 h.

C/Violant d’Hongria 71, 1er pis. Sants, BCN

Nou horari: de dilluns a divendres

de 18 a 22 h

Ajuda’ns a consolidar econòmicament elprojecte: Necessitem més socis i sòcies per ferfront a lles nombroses despeses mensuals!

Contacta amb nosaltres o passa’t pelContacta amb nosaltres o passa’t pellocal!local!

PAÍS BASC • LA GUERRA PREVENTIVA, LA VIOLÈNCIA I LES TORTURES PER PART DE L’ESTAT ARRIBEN ACTUALMENT AL NIVELL DELS ANYS 80

La macrobatuda contra la joventut Laia GordiRedacció

Què hi ha, de cert, en tot el queens han dit –una vegada i unaaltra– els grans mitjans de co-

municació i el govern respecte les 34persones detingudes la nit del 24 denovembre? On són les proves? Quinaés l’acusació oficial? Cap. Aquesta ésla dolorosa resposta per les famílies iels ciutadans del País Basc.

El ministre d’Interior, Alfredo Pé-rez Rubalcaba, ni tan sols va inventaruna versió oficial respecte les deten-cions. No s’ha difós cap imputació de-lictiva concreta, més enllà de la “perti-nença” a Segi –difícilment provable–,que ja va ser tipificada com a “organit-zació terrorista” el 2007. L’altre argu-ment del ministre cau pel seu propipes, “amb les detencions, s’impedei-xen futurs relleus a ETA”. Així doncs,són detencions preventives.

La major part de l’informe respec-te les confiscacions del dia 24 de no-vembre, fet públic el 28 de novembrepel jutge Grande-Marlaska, parla decentenars de samarretes, CD de músi-ca, adhesius o DVD que qualsevol potadquirir al País Basc. L’arsenal con-fiscat, però, representa gran part dela base de l’acusació de “pertinença”a Segi –i, a la pràctica, a ETA– que nova ser posada en dubte per cap delsgrans mitjans estatals o autonòmics.

Més enllà, arran de “la seva situacióil·legal”, diu el jutge, la major part dela seva activitat la desenvolupa sotaaltres sigles, com Duina i Malatxa,“col·lectius que fa anys que van dei-xar d’existir i que la majoria dels jo-ves detinguts segurament ni coneixe-rà”, apuntava el diari Gara. D’altrabanda, el jutge sí que acusa directa-

ment Segi d’organitzar “marxes demuntanya, dies a favor de la indepen-dència o escoles d’estiu”.

És tracta de la batuda més grandes dels anys 80 a Euskal Herria. Ladimensió de l’operatiu dóna fe del in-terès del govern espanyol per llençarun missatge de duresa a l’esquerraabertzale. I ho fa precisament en el

moment en què aquesta intenta mou-re fitxa cap al terreny polític. L’opera-tiu culmina un estiu calent de repres-sió contra l’expressió de movimentsjuvenils, però sobretot ve després dela detenció d’Arnaldo Otegi, Rafa Dí-ez, Rufi Etxeberria i sis polítics més,el 13 d’octubre, mentre presumptiva-ment –i sense provar– reestructura-

ven la cúpula directiva de Batasuna.Queda a l’aire si més aviat no estavencreant una plataforma política àm-plia de l’esquerra abertzale per oferiruna solució política al conflicte, coms’ensumava fins i tot als mitjans decomunicació espanyols.

D’altra banda, segons fonts poli-cials espanyoles citades per les agèn-

Concentració contra la repressió als moviments juvenils bascos celebrada a Barcelona després de les darrerres detencions relacionades amb Segi

ROBERT BONET

18 • roda el món

, roda el món

DIRECTA 163 •

El jutge destaca que les detingudestenien samarretes,CD o adhesius que qualsevol potadquirir al País Basc

Higínia RoigBarcelona

L’ànima i l’esma de 30 anys demoviment juvenil basc, l’esco-la Jarrai ha format tres gene-

racions de joves i és una de les expe-riències de moviment juvenil políticd’alliberament més interessants d’Eu-ropa de les darreres dècades. D’ençàde les primeres passes amb la consti-tució de Jarrai el maig de 1979, pas-sant per Gazteriak a Iparralde (PaísBasc francès) fins a la triple il·legalit-zació de Jarrai, Haika i Segi decretadapel Tribunal Suprem el febrer de 2007,milers de joves s’hi han socialitzat enpràctiques polítiques alternatives i decombat social. Il·legals o no, perse-guits, estigmatitzats i criminalitzats.

Bèstia negra preferida del perio-disme de caverna, objectiu i punt demira destacat dels poders de l’Estat i

preferència dels dards informatiusenverinats de sociòlegs i periodistes,cap sentència no ha establert, encara,la relació directa entre la kale borro-ka i els organismes juvenils bascos.Ni ha estat capaç de descodificar eldinamisme juvenil basc ni les troba-des sociopolítiques de més de 20.000joves comprometent-se amb el futurpolític i social del País Basc, covantcompromisos socials de revolta juve-nil als centres d’estudi, als barris, alsgaztetxes.

“Tot és ETA. I quan tot és ETA,doncs, tot és ETA”, és la síntesi del pa-re d’un condemnat a sis anys de presóper militar al moviment juvenil basc.I un cop tot és ETA, l’embogida lògiaantiterrorista fa la resta. Fins al ridí-cul reiterat. Aquest mateix juliol vanser detinguts tres joves com a respon-sables del portal de referència Gazte-sarea (xarxa juvenil). Les acusacions

que van esbombar els mitjans al matívan caure al capvespre: el delicte delstres joves detinguts era haver infor-mat al web dels números premiats

d’una rifa de suport a Segi. Llavors, laConselleria d’Interior va prohibir lesmanifestacions de protesta convoca-des aquella mateixa tarda, però no lesva poder evitar.

Segi, organització terrorista?Sí, perquè el febrer de 2007, el Tribu-nal Suprem (TS), a través d’una modi-ficació a l’alça de la sentència de l’Au-diència Nacional, va considerardefinitivament com a “organitzacióterrorista” Jarrai, Haika i Segi. D’a-quella sentència, encara en deriva l’o-peració del 24 de novembre. Però pagala pena recordar que aquella sentèn-cia va ser ben ajustada. Estat d’excep-ció per la mínima: tres vots a dos a laSala del Penal del TS espanyol que varesoldre –en fals– la causa judicial.

Els dos jutges que van discreparho van fer obertament, adduint que esfeia una “interpretació extensiva enexcés del concepte d’organització te-rrorista”. Els magistrats Andrés Mar-tínez Arrieta i Joaquín Gimémez Gar-cía es van negar obertament, amb elseu vot particular, a qualificar Segicom una “organització terrorista”. El

magistrat Martínez Arrieta va cons-tatar que la sentència creava “una no-va banda armada”, que no es podienjutjar “pronòstics de conducta futu-ra” i que concorrien “activitats novinculades a la violència”. GiménezGarcia va invocar el principi de pro-porcionalitat penal per desmarcar-sede la categorització d’organització te-rrorista; va negar que la densa activi-tat social dels joves fos mera pantallai va valorar que calia, necessària-ment, una interpretació rigorosa-ment restrictiva per titllar tota unaorganització com a “terrorista”. Elmagistrat era endeví: va alertar quetriomfava una concepte expansiu deterrorisme que sembraria “el germenper acabar absorbint totes les altresassociacions”.

Els que sí que van dictar i dicta-minar la mort política del movimentjuvenil basc –en matèria de drets ci-

Cap sentència no haestablert la relaciódirecta entre la ‘kale borroka’i els organismesjuvenils bascos

PAÍS BASC • LA IL·LEGALITZACIÓ SENSE CONSENS DEL GRUP DE JOVES VA PROVOCAR TENSIONS FORTES A LA CÚPULA DEL TRIBUNAL SUPREM

30 anys de moviment juvenil basc: de Jarrai a Segi

cies majoritàries, la batuda continuaoberta i s’haurien emès 40 ordres dedetenció en total. Segons el movimentproamnistia, les forces de seguretatespanyoles van anar als domicilis deset joves més –als quals no va trobar–i a casa els pares de dos casos méssense mostrar cap ordre de detenció.

Violència i tortures denunciadespels familiars i els advocatsEls familiars han denunciat que, en lasituació d’incomunicació en què han

tingut els detinguts, s’han produïttortures, com les que “any rere any de-nuncien desenes de ciutadans bas-cos”, tal com fa públic el movimentproaministia. Tocaments, simulacióde violacions, cops continuats al cap ials genitals, bromes sobre injeccionsde droga, encanonament de pistola,hores en posicions forçades i pres-sions psicològiques. Aquestes són al-gunes de les formes de tortura recolli-des per familiars i advocats de les 31persones empresonades.

A la manifestació del 28 de no-vembre, organitzada per familiars dela gent detinguda a Bilbao, hi van as-sistir 20.000 persones.

Els familiars van voler subratllarque els seus fills i filles “no són delin-qüents ni lladres, són estudiants tre-balladors, somiadors, generosos illuitadors” i que “treballen pel que vo-len i expressen els seus pensaments”.Les dues famílies que van prendre laparaula després de la marxa van aca-bar dient: “Quin és el futur d’un pobleon es neguen els drets més bàsics a lajoventut?”

basca

• 2 de desembre de 2009

, roda el món

roda el món • 19

Segons fontspolicials espanyoles,la batuda continuaoberta i, en total,s’haurien emès 40ordres de detenció

vils i polítics fonamentals– van ser elsmagistrats Juan Saavedra Ruiz, Mi-guel Colmenero Menéndez de Luarca i

el ponent Francisco Monterde Ferrer.Aquests tres magistrats encara nohan llegit les conclusions inquietantsde Martin Scheinin, el Relator Espe-

cial de l’ONU per als Drets Humans enla lluita contra el terrorisme. El des-embre de 2008, Scheinin va afirmarque l’Estat qualificava “com a terro-ristes –amb definicions vagues, am-ples i difuses– activitats que no hoeren”. I cloïa: “Quan es cau per aquestpendent, es corre el risc de la derivaantidemocràtica i de conculcació demolts drets”.

Sigui com sigui, entre 1978 i 2001i d’ençà fins avui, sense cap permísgovernatiu, el moviment juvenil hacontinuat la seva tasca. Legals, al·le-gals o il·legals, tres dècades de lluita itreball polític per l’alliberament queno ensorrarà un ministre d’Interior niun superjutge ni 30 anys de rebrecops.

El mateix pare del jove empreso-nat ho deia: “Es poden endur els ins-truments, però mai s’enduran la mú-sica”. I poble que canta, no mor.

David FernàndezRedacció

34detencions. 96 escor-colls. Centenars depolicies escometent

simultàniament, alhora. I untribunal extraordinari, l’AudiènciaNacional, que capitaneja el darrerestat d’excepció a la UE: el PaísBasc. Portes esbotzades ambcaputxes de negra foscor. I boires imanilles i caps cots. Crònica del que

passa de veres al País Basc. Malal-tissa obsessió repressiva en laparticular nit dels llapis de Rubalca-ba. Desenes de joves detinguts,missatge de crua duresa total: no sesalvarà ningú, l’única estratègiaestatal és liquidar la iniciativapolítica de l’esquerra abertzale.Memòria d’un futur anterior, detemps pitjors consumats: calrebobinar a la dècada dels 80 pertrobar ràtzies polítiques d’aitaldimensió al País Basc. El cranc:

avançar retrocedint. Filologia purad’etimologia repressiva. GranEnciclopèdia Catalana. Ràtzia:“Incursió armada en un territori perrobar o destruir”. Ràtzia. Matinadadel 25 de novembre a Euskal Herria:incursió armada per robar temps devida i intentar destruir militànciesendebades. Que algun filòlegpacifista faci arribar al ministre dela porra els versos precisos deBenedetti: “Qui pacifiqui el pacifica-dor / bon pacificador serà”.

Eudald VilamajóBelfast

El jutge Tom Burgess s’ha posicio-nat negativament en el cas d’ex-tradició d’Arturo Beñat Villanue-

va –acusat de pertànyer a l’organitzaciójuvenil Jarrai– i ha menyspreat les pro-ves presentades per l’Estat espanyol.

Malgrat tot, el col·lectiu irlandèsDon’t Extradite the Basques demanaperseverança en la lluita, ja que el casno està del tot guanyat i espera que eljutge emeti el mateix veredicte en elcas d’extradició d’Iñaki de Juana.

Cas Jarrai-Haika-Segi:un entre tantsBeñat va ser detingut pel Police Serviceof Northern Ireland (PSNI ) i traslladatals jutjats de Belfast, el 22 d’abril, arrande la petició d’extradició emesa perl’Estat espanyol, que té la intenció dejutjar-lo a Madrid per pertinença a una“organització juvenil il·legal i terroris-ta”. Posteriorment, Beñat va ser posaten llibertat condicional sota fiança de5.600 euros, amb l’obligació d’anar afirmar cada dia a la comissaria i d’es-tar-se a casa de les nou del vespre a lesset del matí, a més de no poder sortird’Irlanda del Nord. La motivació d’a-questa extradició era, concretament, lapertinença a l’organització juvenil Ja-rrai entre els anys 1994 i 2000 i la sevasuposada participació en actes de kaleborroka. El jutge encarregat de dicta-minar sentència, Tom Burgess, va dei-xar clar en tot moment que no entraria“a valorar la seva culpabilitat” i que eslimitaria “a valorar la validesa de la pe-tició”. En aquest sentit, Burgess va con-siderar que la concreció de l’Estat es-panyol a l’hora de presentar proves “nohavia estat suficient, ni respecte la sevapertinença a l’organització –a través dela participació a mítings o reunions– nipel que fa a la seva participació en actesde kale borroka”. Així doncs, el 18 denovembre, va refusar la petició d’extra-dició de l’Estat espanyol.

L’Estat, però, ja ha anunciat que re-correrà la sentència i, per tant, Beñatencara no pot estar tranquil. La seva de-fensa, però, té una llista molt llargad’arguments per rebatre l’euroordre.

Entre ells, destaquen la no retroactivi-tat –ja que l’organització va ser declara-da terrorista l’any 2007– o la impossibi-litat d’un judici just i el perill de patirtortures. Aquests fets, segons paraulesde Beñat, són els que van fer que “mar-xés a Irlanda a principis de 2004”.

La versió més optimista del casapunta que la sentència podria ser defi-nitiva, amb la retirada de les condi-cions imposades sobre la seva llibertat.A l’estiu ja se li va retirar l’arrest domi-ciliari. No obstant això, aquesta situa-ció només seria possible si l’Estat es-panyol perdés el termini per recórrer lasentència actual. El final feliç suposa-ria un cop molt dur per l’Estat espanyol,que veuria com un jutge del Regne Unit–còmplice en política antiterrorista–segueix el precedent d’altres sentèn-cies de jutges d’estats tan còmplicescom el francès però que, a l’hora de dic-taminar, busquen –senzillament– ofe-rir un judici just.

De Juana detingut a BelfastEl 17 de novembre de 2008, també a Bel-fast, Iñaki de Juana Chaos va ser detin-gut arran d’una ordre d’extradició del’Estat espanyol, que el volia jutjar aMadrid per enaltiment del terrorisme.Quan va ser informat de l’ordre de re-cerca i captura que pesava sobre seu aBelfast, De Juana es va presentar a de-clarar als jutjats. Un cop allà, davant lamanca de traducció, va ser detingutfins que prestés declaració i se li vanimposar –també fins l’estiu– unes con-dicions semblants a la primera llibertatcondicional.

Les coincidències amb el cas d’Ar-turo Villanueva són més que evidents i,a més de la persecució política, ambdósexiliats també comparteixen jutge, és adir, Tom Brugess. Això fa pensar quel’extradició d’Iñaki de Juana podria serrefusada, ja que l’Estat espanyol no hapogut demostrar l’autoria de la carta enquè es basa l’acusació.

La diferència fonamental entreambdós casos, però, és que l’Estat es-panyol ha convertit De Juana en un sím-bol mediàtic de la lluita antiterrorista i,per tant, farà tot el que calgui per jutjar-lo a Madrid. Tot i així, el precedent de lasentència de Brugess a favor de Beñatdóna esperances als advocats, al grupde suport i al mateix De Juana de cara ala seva hipotètica extradició, la sentèn-cia de la qual es podria fer públicaaviat.

Tres vots a dos a la Sala del Penal del TSespanyol vanresoldre –en fals– la causa judicialcontra Segi

passant per Haika

IRLANDA • ‘BEÑAT’, ACUSAT DE PERTÀNYER A JARRAI, NO SERÀ EXTRADIT

Revés a la justíciaespanyola des de Belfast

La ràtziaOPINIÓ

‘BERRIA’

Els jutges tambédemanen l’extradiciód’Iñaki de Juana,i tot indica quepodria ser refusada

Manifestació de suport a les persones detingudes pels carrers de Bilbo

Els jutges espanyols volen fer efectiva l’extradició d’Arturo ‘Beñat’ Villanueva

, espai directa

DIRECTA 16320 • directa

BARCELONA. LES CORTS: Copisteria Facul-tat de Biologia UB | Copisteria Facultatde Física i Química UB | Llibreria l’Econo-mista Facultat d’Economia UB. GRÀCIA:Cap i Cua • Torrent de l’Olla, 99 | Infoespai• Plaça del Sol, 19 | Taifa • Verdi, 12 | Distri-vinyes • Or, 8 (plaça del Diamant) | QuioscPunt i Coma • Guillem Tell, 29 | Estanc •Roselló amb Castillejos. EIXAMPLE: QuioscManu • Nàpols-Roselló. CLOT: La Farinera •Gran Via, 837 | CSO La Revoltosa • Rogent,82. SANT ANDREU: Patapalo • Rubén Dario,25 | Bar La Lira • Coroleu, 14 | Bar La Lluna• Ramón Batlle, 17 | Quiosc Comerç • PlaçaComerç | Quiosc Rambla • Fabra i Puig, 10| Trèvol • Portugal, 22. NOU BARRIS: AteneuPopular de 9 Barris • Portlligat, 11-15 | CanBasté • Passeig Fabra i Puig, 274 | Casal deJoves de la Guineueta • Pl. ca n’Ensenya, 4.CIUTAT VELLA: AQUENI • Méndez Núñez, 1principal | Xarxa Consum Solidari • Pl.Sant Agustí Vell, 15 | El Lokal • Cera, 1 bis |La Rosa de Foc • Joaquín Costa, 34 | QuioscColom • Rambles | Quiosc Tallers • Ram-bles | Quiosc Canaletes • Rambles | QuioscHospital • Rambles. SANTS: Centre Socialde Sants • Olzinelles, 30 | Espai Obert •Violant d’Hongria, 71 | La Ciutat Invisible• Riego, 35 | Terra d’Escudella • Premià, 20| Teteria Malea • Riego, 16. POBLENOU: Lli-breria Etcétera • Llull, 203. BELLATERRA:Quiosc de Ciències de la Comunicació.BERGA: Llibreria La Mafalda • Plaça Vila-domat, 21. BISBAL D’EMPORDÀ: Casal EstelRoig • Pg Marimon Asprer, 11 1er | AteneuLlibertari Paquita • Pg Marimón Asprer,16. CORNELLÀ DE LLOBREGAT: El Grillo Li-bertario • Florida, 40 | CSO Banka Rota •Rubió i Ors, 103. ESPARREGUERA: TavernaCatalana L’Esparracat • Feliu Munné, 18.ESPLUGUES DE LLOBREGAT: Quiosc Reine •Ctra. Cornellà amb Dr. Manuel Riera |Ubud Artesania • Mestre Joaquim Rosal,22. FIGUERES: Estanc Soler • Plaça de l’A-juntament, 22. GIRONA: Llibreria 22 • Hor-tes, 22 | Llibreria Les Voltes • Plaça del Vi,2 | La Màquia • Vern, 15. SANTA COLOMA DEGRAMENET: La Krida • Sicília, 97 | AteneuJulia Romera • Santa Rosa, 18 GRANO-LLERS: Llibreria La Gralla • Plaça dels Ca-brits, 5 | Anònims • Miquel Ricomà, 57 | ElRacó Ecològic • Roger de Flor, 85. L’HOSPI-TALET DE LLOBREGAT: Quiosc Montserrat •Pl. Mare de Déu de Montserrat | Quiosc •Plaça del Repartidor | La Resistència • Ro-salía de Castro, 92. LLEIDA: Ateneu La Ma-ranya • Parc, 13 | La Falcata • La Panera, 2 |Quiosc Discom • Alfred Perenya, 64 | EspaiFunàtic • Pi i Margall s26. MATARÓ: Llibre-ria Robafaves • Nou, 9. MANRESA: Moe’s •Joc de la Pilota, 9 | Quiosc Arroniz • Avin-guda de les Bases, 31. MOLINS DE REI: Lli-breria Barba • Rafael Casanova, 45 | La Bo-degueta • Pintor Fortuny, 45.PALAFRUGELL: Ateneu Palafrugellenc •Ample, 1. EL PRAT DE LLOBREGAT: KOP ElPrat • Doctor Soler i Torrents, 36 | QuioscPiscis • Avinguda Montserrat, 45. REUS:Bat a Bat Kultur • Sant Elies, 29. RIBESDEL GARRAF: Llibreria Gabaldà • Plaça dela Font, 2. SANT BOI DE LLOBREGAT: AteneuSantboià • Av. Maria Girona, 2. SANT FELIUDE LLOBREGAT: Teteria Índia • Jacint Ver-daguer, 9 | Ateneu Sanfeliuenc • Vidal i Ri-bas, 23. SANT JOAN DESPÍ: Llibreria Recort• Major, 60. LA SEU D’URGELL: Llibreria LaLlibreria • Sant Ot, 1. SOLSONA: LlibreriaCal Dach • Sant Miquel, 5. TARRAGONA:CGT Tarragona • Rambla Nova, 97-99, 2npis. TERRASSA: L’Estapera • de Baix, 14. VA-LÈNCIA: Llibreria Sahiri • Danzas, 5 | BarTerra • Baró de Sant Petrillo, 9 | Sodepau •Carnissers 8. VALLS: La Maria de Valls •Forn nou, 26. VIC: Llibreria La Tralla • Rie-ra, 5. VILADECANS: Llibreria Els Nou Rals •Sant Joan, 19. VILAFRANCA DEL PENEDÈS:La Fornal • Sant Julià, 20.

PUNTS DE VENDA:

B-12: Cafete-ria ecològica i100% vegeta-riana. Especialistes en cerveses artesa-nals catalanes. - Menjar i cultura po-pular i alternativa. Esmorzars, dinars,sopars, tapes, sucs naturals, cafè decomerç just, pastissos casolans, me-nús per a colles… Dilluns a dimecres08:00-21:00, dijous i divendres 08:00-23:00. Dissabte i diumenge obert per acolles amb reserva prèvia.

C. Rutlla 147. Girona972 911 333. cafebar-b12@riseup.netwww.b12cafebar.org

TERRA: Desdel cor de Be-nimaclet, a lacomarca de l'-Horta, el Centre Social-bar Terra conti-nuem (i ja van 10 anys) alimentant iconstruint resistències! Cuina valencia-na, casolana i ecològica a un dels puntsde trobada i treball dels moviments so-cials de la ciutat de València. Obert: di-lluns, dimarts i dimecres: de 12 del mig-dia a 12 de la nit; dijous i divendres de12 a 1:30 h.; dissabte: 19:30 a 1:30 h.

Baró de S.Petrillo 9, BenimacletValència. www.elterra.org

ES PINZELL: Es Pinzellés un bar d'ambienttranquil, per gaudirtant dels nostres so-pars de pa amb oli itapes com de la nostraàmplia varietat de cerveses d'importa-ció, i acabar fent una bona gerra de po-mada! Obert de dimarts a dijous de 20ha 1h i divendres i dissabte de 21h a 3h

C/ de les Caputxines, 13, Palma telf. 971 227 361

SLÀVIA: La cafe-teria Slàvia és unescenari privile-giat per observarel quefer diari dela capital de les Garrigues, i un punt dereferència cultural a les terres de po-nent. A més, ofereix música en viu.

Passeig del Terrall, 14Les Borges Blan-ques · Lleida · Tel. 973140972 info@slavia.cat • http://slavia.cat

MÀQUIA: La Mà-quia vol ser un es-pai de trobada irelació dels movi-ments socialsicombatius de Gi-rona. Hi trobaràsun servei de bar,xarxa sense fils, uns soparsboníssims,un espai de debat i crítica social.Obert de dilluns a dijous de 18h a 12hdivendres i dissabte de 18h a 01h

c\Vern 15-17 bxs 17004, 972-205363 Girona www.lamaquia.org info@lamaquia.org

EL BROT: Asso-ciació culturalamb exposicions, xerrades, actua-cions… encarregada de gestionar elbar del Centre Cultural La Farinera delClot. Especialista en entrepans i tapesvegetarianes. Obert de 10h a 22h dedilluns a divendres.

Gran Via de les Corts Catalanes 837:932 324 423, Bcn. elbrot@riseup.net

LOGO ATZUCAC:La Taverna Atzu-cac és un puntde trobada id'esbarjo per al

jovent compromès, inquiet, combatiu...Es tracta d’una cooperativa creada famés de 7 anys, on hi podreu degustarels productes de la nostra terra. Dillunstancat; de dimarts a dijous de 17 a 23h; divendres de 17 a 3 h; dissabte de 12a 15 h 17 a 3 h.; diumenge 17 a 23 h.

El Carreró, 31 baix 08301 Mataró937 551 638 taverna@atzucac.netwww.atzucac.net

EL CAMPUS:El Campus ésuna taverna-bar, amb vocació d’associació cultural.Es tracta d’un espai intercultural de re-lació i intercanvi, situat al centre deReus, i gestionat per la cooperativaMahlik SCCL. Obert tots els dies de lasetmana a partir de les 18h.

C. Sant Llorenç 11, Reus; 977 319 553info@campusreus.orgwww.campusreus.org

MALEA: Coo-perativa auto-gestionàriaespecialitzadaen l’elaboració d’esmorzars i berenarscassolans i ecològics. A més a més,podreu degustar els nostres tès i infu-sions d’arreu del móns, Obert de di-marts a diumenge. Dimarts i caps desetmana tancada al matí.

C. Riego 16, Sants, Bcn, 93 331 20 30teteria-malea.blogspot.com

LA TORNA: Ateneuindependentista ipopular de la Vila de Gràcia, va néixerel 1996 com espai de lluita, trobada icompromís per fomentar la dissidència,la resistència i la transformació social.Està integrat per persones que militen

a l'esquerra independentista, als movi-ments socials i al teixit veïnal i ens de-finim com un espai públic no estatal.

C. Sant Pere Màrtir, 37, baixos. Vila deGràcia. Dijous 19h-00h. Divendres i dis-sabte 18h-01h www.ateneulatorna.cat

I si no pots participar a la ruta gastronò-mica, elegeix entre un d'aquests regals:Tens 5 títols editorials i un dvd a elegir!

DVD PALESTINAUn documental en quèels i les protagonistessón palestines, quemostren la seua veu,les vivències i deman-des, malauradamentplenes d’injustícia id’esperances, d’un ampli ventall desectors de la societat palestina.

LOT DE LLIBRES ICÀRIARepensar la política(Más Madera). El prin-cipio de precaución(Más Madera). Econo-mía solidaria (Más Ma-dera). De pronto elDr.Leal (Nadhari narra-tiva). Continuar la his-toria (Antrazyt)

La necessitat i el plaer estan units íntimament a la cuina tradicional i les festes són unes bones dates per gaudird’un bon tiberi. Per això, aquest Nadal, per cada subscripció que aportis a la Directa, et convidem a dinar al bar que

t'agradi més de la llista que et proposem. Perquè sabem menjar bé i,dels àpats, en podem fer una festa, subscriuuna amiga o un amic, la veïna o la família i aprofita per trobar-te amb elles tot degustant un menú allà on et vingui

més de gust, mai més ben dit. Endinsa't en la creativitat, l’originalitat i la riquesa de la cuina catalana i experimentala joiosa forma d’evasió amb què ens captiva.

Aquest Nadal, omple’t lo pap amb la DirectaRuta gast ronòmica 2009

DIRECTA 163 • 2 de desembre de 2009 observatori dels mitjans • 21

, observatori dels mitjans observatorimitjans@setmanaridirecta.info

FREQÜÈNCIES LLIURES I POPULARS [RÀDIO I TELEVISIÓ]Ràdio Bronka 104.5FM Àrea metropolitana de Barcelona www.radiobronka.info | Contrabanda 91.4FM Àrea metropolitana de Barcelona www.contrabanda.org |Ràdio Línea IV 103.9FM Barcelona www.radiolinea4.net | Ràdio Pica 96.6FM Barcelona www.radiopica.net | Ràdio Trama 91.41FM Sabadellwww.radiotrama.net | Ràdio Kaos 90.1FM Terrassa www.canangladajove.terrassa.net | Ràdio Pinsania 90.6FM Berguedà www.radiopinsania.net | Ràdio 90 101.4FM Olot www.r90.org | Ràdio Klara 104.4FM València www.radioklara.org | Radio Malva 105FM València www.radiomalva.wordpress.com | Radio Aktiva 107.6FM Alcoi www.radioaktivafm.blogspot.com | Radio Mistelera 100.8FM Dènia - La Xara www.lamistelera.org | La Tele 52UHF Gràcia(Barcelona) www.okupemlesones.org | Coettv Nou Barris (Barcelona) coettv@gmail.com | Gramenettv Gramenet del Besós www.tvgramenet.org

Xavier Blasco Piñol

Quan falta una setmana perquèse celebri la Cimera Climàticade Copenhaguen, la percepció

que els experts no es posen d’acord al’hora de definir amb claredat lescauses de l’escalfament global supo-sa un obstacle per mirar de comba-tre’l. Aquesta percepció pot fer quees desactivin els discursos críticsamb les polítiques mediambientalsque acorden les grans potènciesmundials i que es justifiqui que nos’apliquin mesures per reduir l’emis-sió de gasos contaminats, entre d’al-tres coses. En aquest sentit, els es-cèptics climàtics continuen lesseves invectives per fer trontollar lacredibilitat del fort consens científicque situa l’acció humana com la cau-sant de l’escalfament global.

El ‘Climategate’, un nou intent de descrèdit dels escèpticsEl darrer atac contra el consens cientí-fic és el cas del robatori de correuselectrònics de científics, conegut coma Climategate (que ja compta amb unaextensa entrada a la Vikipèdia duessetmanes després de produir-se).

El 26 de novembre, Rajendra Pa-chauri, president del Panell Intergo-vernamental sobre el Canvi Climàticde l’ONU (IPCC) va desmentir que elrobatori d’una sèrie de correus elec-trònics escrits per especialistes d’a-quest camp “soscavi l’evidència del’escalfament global antropogènic”(causat per l’acció humana).

Aquests correus van ser robatsde la universitat britànica d’East An-glia per un hacker desconegut i esvan difondre amb rapidesa a travésde la xarxa.

Segons els escèptics, són uns do-cuments que exageren l’escalfamentglobal causat per l’acció humana através de la manipulació de proves,la retenció de dades i l’exclusió d’opi-nions contràries.

La universitat anglesa va res-pondre dient que “la informació sos-treta va ser escollida deliberada-ment per mirar de minar el fortconsens que diu que l’activitat hu-mana està afectant el clima mundialde manera potencialment perillosa”.La universitat va afegir que “la publi-cació selectiva de correus robats id’altres documents trets de contextés maliciosa i una manera irrespon-sable d’actuar”.

Pachauri defensa el Fourth As-sessment Report (AR4), el macroin-forme de l’ONU que recull tota la in-formació rellevant de la ciència delclima, i afirma que “tot el procés d’e-

laboració de l’informe de l’IPCC sesotmet a revisions àmplies i de ma-nera repetida, tant per part d’expertscom per part de governs”. I afegeixque “això garanteix que no s’exclo-gui cap opinió contrària, sempre iquan hagi estat publicada en revis-tes o altres publicacions especialit-zades.

Menys nord-americans creuen que‘l’home’ provoca l’escalfament globalUna altra dada preocupant és que elpercentatge de gent nord-americanaque creu que hi ha evidències sòlidesque s’està produint un escalfamentglobal del planeta ha caigut 20 puntsrespecte fa dos anys (del 77% ha pas-sat al 57%). També ha baixat el nom-bre de persones que consideren quel’escalfament global és un problemagreu o molt greu (65%). Així, única-ment un 36% dels nord-americanspensen que l’escalfament es deu al’acció humana.

Aquestes són dades extretes deldarrer informe del think tank PewResearch Center for the People & thePress (PRCPP), que subratlla que elsgrups més escèptics amb l’escalfa-ment global comparteixen la “varia-

ble del privilegi: són homes, d’edatavançada, republicans, blancs i rics”.

L’analista Anthony DiMaggio, al’article A Culture of Denial, conside-ra que això no és sorprenent, atèsque les elits nord-americanes s’hanbeneficiat d’un sistema econòmic in-sostenible durant dècades. “La tristarealitat –diu– és que el nostre siste-ma econòmic capitalista ha encegatles elits privilegiades americanesrespecte als perills que les seves ac-cions suposen per la humanitat”.Una de les claus per entendre aquestaugment de l’escepticisme entre elsnord-americans és el paper que hi ju-guen els mitjans de comunicacióconservadors. Segons DiMaggio, elsexperts d’aquests mitjans gaudeixende gran cobertura quan es tracta depervertir el debat públic sobre el me-di ambient. I les ràdios i les televi-sions conservadores continuen apli-cant el que es coneix com a falsequilibri: situar en un mateix pla entermes de credibilitat els escèpticsde l’escalfament global –que, sovint,formen part de lobbies conservadorso són representants d’indústries pe-trolieres– i els arguments científics.Això fa que el públic pensi que els ex-perts no es posen d’acord.

La cobertura de què gaudeixenels escèptics climàtics no acaba alsmitjans conservadors: també rebenuna atenció significativa en d’altresgrans grups mediàtics. Un estudi re-cent dels investigadors Jules i MaxBoykoff desvetlla que, des de finalsdels 80 fins més enllà de 2000, un53% dels articles dels diaris donavenla mateixa importància a les notíciesque concloïen que “les accions hu-manes contribueixen a l’escalfa-ment global” i les que deien que “elcanvi climàtic és el resultat de fluc-tuacions naturals”. Tan sols un 6%de les informacions oferien només elconsens científic que el clima de laTerra està “essent afectat per activi-tats humanes”.

El paper dels escèptics a CopenhaguenEls mitjans conservadors nord-americans i el ‘cas Climategate’ volen minar el consens científic que diu que l’acció humana és la causant de l’escalfament global

> Indymediafa deu anys

Poc abans de les manifesta-cions de Seattle contra la con-

ferència de l’Organització Mun-dial del Comerç (OMC) del 29 denovembre de 1999, el movimentcontra la mundialització econòmi-ca havia vist néixer un nou mitjàde comunicació alternatiu: la xar-xa Independent Media Center(IMC), més coneguda com a Indy-media. Basada en principis com ladeslocalització i l’autogestió, esva convertir en referència infor-mativa dels moviments socials iva ajudar a la cobertura de les pro-testes des de la base i generantmaterials com les cròniques mi-nut a minut, les fotografies, els àu-dios i els vídeos per internet. Des-prés de deu anys, durant els qualsinternet ha evolucionat molt i hanaparegut molts altres mitjans,Indymedia continua essent un re-ferent, amb més de 170 nodes lo-cals arreu del món, quatre delsquals al nostre país. X.B.P.

DISCURSOS MEDIÀTICS

PUBLICITAT

“El robatori de lainformació es va ferper minar el fortconsens que diu quel’acció dels ‘homes’afecta el clima”

> Periodismecontra la corrupció

Com tracten la corrupció els mitjansde comunicació? Aquest va ser el te-

ma de la tercera Jornada de Comunica-ció Ramon Barnils, el 30 de novembre aSant Cugat i organitzada per l’Ajunta-ment, Cugat.cat i el GPRB. Arran delscasos Millet i Pretòria, es van reunir elsperiodistes Jofre Llombart (de Catalun-ya Ràdio), Albert Balanzà (de l’Avui) iDavid Fernández (del setmanari DIREC-TA), que van reivindicar el periodismed’investigació a l’hora d’informar sobrecorrupció, amb la idea de “col·laborar ala reflexió crítica de la ciutadania”. Vancriticar la lentitud de la justícia i les di-nàmiques del periodisme de cadira quedepèn exclusivament de les filtracionsi van fer una crida per un periodismeacurat que contempli la diversificacióde fonts, trepitgi el carrer i continuïbuscant escletxes a través de les qualses pugui informar sobre la corrupciómés enllà dels entramats institucio-nals i de poder. X.B.P.

PERE ALBIA

22 • expressions DIRECTA 163 •

, expressions

40 anys construint Les federacions d’associacions veïnals de Barcelona i Madrid reivindiquen el potencial del moviment en

Roger Palàexpressions@setmanaridirecta.info

Barcelona i Madrid explicades através de les seves lluitesveïnals. Aquesta és la filosofia

de Barcelona-Madrid. 40 anysd’acció veïnal, una exposició multi-disciplinària organitzada per lesfederacions d’associacions de veïns iveïnes de Barcelona (FAVB) i deMadrid (FRAVM) que, fins l’1 defebrer de 2010, es podrà visitar a lacapella de Santa Àgata del Museud’Història de Barcelona.

Eva Fernàndez, presidenta de laFAVB, explica que “l’exposició volcontribuir a fer visible la història delmoviment veïnal i la seva influènciadecisiva a Madrid i Barcelona durantels darrers 40 anys”. Els continguts

de l’exposició han estat elaborats perun equip de treball multidisciplinariformat per historiadors, periodistes,sociòlegs, antropòlegs, dissenyadorsi activistes veïnals. A més a més,Barcelona-Madrid també comptaamb un domini web propi, www.me-moriaveinal.org, l’exposició perma-nent i un arxiu de lliure accés.

Lluites ciutadanes oblidadesFernàndez explica que volen “feremergir una història massa copsignorada que recull lluites ciutada-nes que no només se centren enl’urbanisme, els equipaments o elsserveis públics, sinó que han contri-buït a la construcció de la democrà-cia, les ciutats i els barris, concebutscom a xarxes de relacions i espais deconvivència”.

La mostra proposa un recorregut–des de la dictadura franquista i latransició fins als nostres dies– perdos centenars de “conquestes veï-

nals” a Barcelona i Madrid: “Estracta d’espais i equipaments que,sense la lluita ciutadana, avui no

existirien”, diu Fernàndez, que volreclamar el caràcter positiu de lainiciativa. “És obvi que queda moltafeina per fer; hi ha hagut moltesderrotes i hi ha moltíssims conflic-tes oberts, però volem transmetre elmissatge que lluitar val la pena”.

Al mapa de les 100 accionsveïnals que han canviat Barcelona, hitrobem lluites històriques com la queva suposar la cobertura de part de laronda de Dalt –demanda històrica deles associacions veïnals de NouBarris–, l’assoliment del Parc del’Escorxador –”potser no massareeixit, però fruit de la lluita veïnal”,diu el plafó explicatiu de l’exposi-ció–, un equipament com el Mercatde les Flors –va ser l’associació deveïns del Poble Sec qui va preservaraquest edifici noucentista, avui

teatre municipal, a través de lareclamació d’un ateneu popular– o,més recentment, l’aturada de part delprojecte municipal previst per CanRicart.

font: FAVB

La mostra proposaun recorregut per200 “conquestesveïnals” situadesentre el franquismei els nostres dies

Entre les 100accions que hancanviat Barcelonahi ha l’assolimentde l’Escorxador ol’aturada del plade Can Ricart

• 2 de desembre de 2009

, expressions

expressions • 23

una altra ciutat una exposició conjunta al Museu d’Història

130 punts al mapa de la ciutatLa selecció de les 100 accions veïnalsque han canviat la ciutat els últimsquaranta anys es visualitza en 130punts concrets sobre el mapa de laciutat: parcs, places, edificis, equipa-ments... Un 10% d’aquestes victòriesveïnals corresponen als últims anysde la dictadura, un 30% als dos anysde l’anomenada transició i un 60%als 30 anys d’ajuntaments democrà-tics. Una estadística reveladora de laqual el periodista i historiadorJaume Fabre extreu una conclusió:“Durant la transició hi va haver unavictòria veïnal cada mes; durant elperíode democràtic, la mitjana és dedues cada any”.

Segons Fernàndez, “Madrid iBarcelona plantegen dos models decreixement urbà, d’organització

municipal i de participació ciutada-na diferents”. No obstant això, les

dues ciutats “han afrontat problemà-tiques i lluites comunes i, actual-ment, tenen reptes compartits als

quals han de donar resposta”. L’orga-nització conjunta d’aquesta exposi-ció permet mostrar, segons Fernàn-dez, “que el moviment veïnal cons-trueix ciutat i ciutadania des de lapràctica activa de la solidaritat”.

L’exposició es completa amb uncatàleg amb articles en profunditatde l’urbanista Joan Antoni Solans, laperiodista Maria Eugènia Ibáñez,l’economista i vicepresident de laFAVB Albert Recio, l’escriptor IgnasiRiera, el sociòleg Pep Martí o elperiodista de la DIRECTA David Fer-nàndez. A partir del mes de febrer,l’exposició anirà itinerant per tots elsdistrictes de la ciutat. Durant aquesttemps, al Museu d’història de Barce-lona, s’organitzen taules rodones iconferències relacionades ambl’exposició (veure calendari adjunt).

> L’APUNT

Xavier Urbano

La FAVB ha representat –des desempre– un pal de paller que haaglutinat persones, entitats i

lluites. Si bé és cert que ha anatpassant pels alts i baixos naturalsque acompanyen els cicles de mobi-lització, sempre ha estat un referentper molta de la gent que comparteixel carrer. Actualment, la FAVB –i, perextensió, les associacions veïnalsque l’integren– afronta nous reptes.El principal, segurament, és el relleugeneracional i la incorporació denous membres a les assemblees.

L’exposició Barcelona-Madrid.40 anys d’acció veïnal obre lapossibilitat de valorar la tascadesenvolupada pel movimentveïnal a partir d’una mirada globala tota la seva existència. Potser undels èxits mes interessants del’exposició –al marge de recuperarla memòria d’ambdues federa-cions– és el fet de recuperar l’espe-rit solidari entre els veïnats de lesdues ciutats. Des de les pàginesd’un número especial de la revistaCarrer centrat en l’exposició,Andrés Naya i Manel Andreu –dosmotors de la FAVB– invoquen la

relació que es plasmava en algunscartells de la guerra civil a partirde l’eslògan Defensar Madrid esdefensar Catalunya.

L’exposició també té el mèrit desituar el moviment veinal dins deldiscurs oficial d’unes celebracionsinstitucionals pels 30 anys d’ajunta-ments democràtics carregadesd’actes formals i, d’aquesta forma,demostrar que això que ara s’ano-mena democràcia, en aquest país, nova venir de la mà de cap pacte social,sinó que es va guanyar a base delluita i persistència a cada un delsbarris i els centres de treball.

Barcelona-Madrid. 40 anysd’acció veïnal també destaca laimportància de l’àmbit de la culturapopular en l’estructura veïnal, através de la recuperació de les festesmajors o de la reivindicació d’ate-neus i centres cívics i culturals.Aquests bombilleros, lluitadores dela cultura de carrer, són els que vananar configurant espais comunita-ris que després van esdevenir elviver per futures organitzacions decaràcter sociopolític.

Així doncs, els espais comunita-ris, les reivindicacions concretes, eltreball intergeneracional i l’afront

davant els nous reptes semblen serla recepta ideal per oposar el modelveïnal a aquesta marca Barcelonaque repensen constantment elsthink thank municipals.

El lema Salvem Barcelona per ala democràcia amb què la FAVB vaencarar els seus primers anysd’existència és més vigent que maii es podria mantenir pels propersanys. Una Barcelona viva que no téres a veure amb la Barcelonainstitucional, caracteritzada perprocessos participatius senseparticipants i plans comunitarissense comunitat.

“Salvem Barcelona per la democràcia”

TAULA RODONA: ‘El moviment veïnal: 40 anys fent barri, ciutat i democràcia’.10 de desembre de 2009, 19h. Museu d’Història de Barcelona.Amb Pamela Radcliff, historiadora de la Universitat de Califòrnia; VicentePérez Quintana, sociòleg i membre de la junta de la FRAVM i Eva Fernàn-dez, antropòloga i presidenta de la FAVB. Modera: Jordi Borja, urbanista.TAULA RODONA: ‘El moviment ciutadà: estratègies per fer emergir una història oculta’.14 de gener 2010, 19h. Museu d’Història de Barcelona.Amb Marc Andreu, periodista i historiador del Grup de Recerca i Anàlisidel Món Actual; Ricard Martínez, historiador del Centre d’EstudisFranquisme i Democràcia; Tania Magro, arquitecta del Grup de Recercasobre Model Barcelona i Jordi Mir, historiador del Centre d’Estudis sobreMoviments Socials. Modera: Jaume Fabre, periodista i historiador.CONFERÈNCIA: ‘Els moviments urbans del segle XXI’.28 de gener 2010, 19h. Museu d’Història de Barcelona.Ponent: Tom Angotti, urbanista i director del Centre de Planificació iDesenvolupament Comunitari de Nova York. Presenta: Albert Recio,professor d’Economia de la UAB i vicepresident de la FAVB.

CALENDARI D’ACTES

Les dues ciutats“han afrontatlluites comunes i,actualment, tenenreptes compartitsals quals han dedonar resposta”

La foto de l’esquerra recull una manifestació del veïnat de Nou Barris que es va oposar l’any1976 a la instal·lació d’una planta asfàltica en una zona forestal. La fotografia de la dretamostra un edifici del Poble Sec recuperat gràcies a la lluita de l’AVV del barri (1977-1990)

ARXIUARXIU

Abdul Azrahedexpressions@setmanaridirecta.info

Abans de l'estiu obríem, ambaquell anhel de les llarguesesperes, la recent traducció de

La Insurrection que vient del ComitèInvisible. Sabíem que aquest llibre–publicat a França el 2007– haviaadquirit molt de ressò al voltant del'afer Tarnac, però, al marge d'expecta-tives morboses, aviat vam descobrirque s'hi amagava un interessantimaginari a l'estela del situacionisme.Un oasi enmig del desert de discursosen què sembla que s'ha submergit lateoria crítica i, sobretot, la políticaradical durant els darrers temps. Ésper aquest motiu que, des de la coope-rativa autogestionària La ciutatinvisible, s'ha volgut obrir un espai dedebat al voltant d'aquest imaginariamb la celebració d'un seminari detreball, els propers 10, 11 i 12 de desem-bre, a Barcelona.

‘Afer Tarnac’L'anomenat afer Tarnac va començarel 15 de novembre de 2008 quan lapolicia francesa va detenir deu perso-nes a Tarnac, un petit poble del centredel país, acusades de sabotejar –setdies abans– diverses catenàries de lesvies del Tren d'Alta Velocitat. L'únicaprova acusatòria es fonamentava en elperfil dels acusats i la suposadaautoria del llibre mencionat. Gairebétots van ser alliberats, tot i que ambcàrrecs, menys Yldune Levy –quesortiria de la presó la primera quinze-na de gener– i Julien Coupat –que nosortiria en llibertat vigilada fins elmaig de 2009. A aquest últim, liatribuïen tant l'autoria de l'escrit com

un suposat lideratge dins el grup.Més enllà dels detalls de l'afer, a

partir d'aquesta lectura i atrets per lacontundència del discurs, la curiositates va convertir en addicció i vamcomençar a llegir voraçment tots elstítols publicats en paper o on line quevam poder, ens vam posar a estirar delfil de la misteriosa autoria i els seus

orígens. Fent una mica d'arqueologiafàcil, vam excavar fins a trobarTiqqun, una revista-fanzine de la qualtan sols van aparèixer dos números.Tiqqun 1: Òrgan conscient del Partitimaginari (1999), i Tiqqun 2: Òrgan deconnexió al si del Partit Imaginari(2001). Totes dues edicions, així comtots els escrits del col·lectiu, estan

disponibles al web http://www.blo-om0101.org. En castellà, s’han traduïttres títols de l'editorial Melusina:Teoría del Bloom (2005), Introduccióna la guerra civil (2008) i La insurrec-ción que viene (2009). Recentment haaparegut Llamamiento y otros fogona-zos, un recull de textos i fragments deprincipis de 2003, editat per Acuarela& A. Machado.

L'imaginari ‘Tiqqun’Tiqqun –un terme d'origen hebraic dela kabbala de Luria que significa“restitució o reparació de la cosainacabada”– proposa un discurs ambressonàncies insurreccionals, a partird'una mescla explosiva i heterogèniade tendències filosòfiques (Debord,Nietzche, Foucault, Deleuze, Scmith,Benjamin, Heidegger i, sobretot,Agamben).

És l'articulació d'un discurs sòlid,intens i propi escrit des de la ràbia,que emociona, ressona i crispa com uncrit de guerra. És, com diuen una ialtra vegada, una presa de partit dinsla situació des d'una posició determi-nada. Per ells, el joc de la política no ésmés que l’equació que marca aquestaposició. Prendre posició és prendrepartit i prendre partit és activar laguerra civil. La guerra civil és lasituació on es produeix certa intensi-tat en el joc de les formes de vida.

Tot el seu pensament és com eltítol d'un dels seus llibres més recoma-nables, un appel, una crida, un llama-miento… a despertar... a la insurrecció,a la deserció ofensiva. I tot i que, devegades, resulti complicat, gairebéesotèric en la seva comprensió, feiatemps que uns textos no aconseguientransmetre'ns tals sensacions.

PENSAMENT

24 • expressions 2 de desembre de 2009 • DIRECTA 163

, expressions

Banc del Temps de la Bordeta: repensar la vida quotidianaCicle de xerrades sobre l'autogestió a la ciutat de Lleida

CAMPANYES

Rosa Pachterresponent@setmamaridirecta.info

El Banc del Temps de la Borde-ta de Lleida ha endegat uncicle de xerrades mensuals

per apropar al barri temes com elconeixement personal o el decreixe-ment, entre altres, amb la voluntat

d'arribar a tota la ciutat. La iniciati-va sorgeix de la necessitat de lesseves dinamitzadores d'aportarinformació útil i contrastada perafrontar els problemes actuals de lasocietat. Les dues primeres ses-sions, que es van dur a terme elsmesos d'octubre i novembre, vantractar l'autogestió de la salut i el

cooperativisme. La següent xerradatindrà lloc el dia 18 de desembresota el títol L'origen de la malaltia:les emocions en la salut.

El Banc del Temps de la Bordetava néixer fa menys de dos mesos i jacompta amb una quinzena de partici-pants. Aquest projecte va sorgir dedues amigues que, fruit d'inquietuds

vitals i socials comunes, van decidirdifondre la tasca dels movimentssocials i les alternatives de transfor-mació social a la gent lleidatana,amb seu a La Botiga de la Cris. Elprojecte ha començat a caminar sotaun model de funcionament flexibleque tendeix cap a una xarxa d'inter-canvi de serveis, productes i idees.

Banc del Tempsde la Bordeta

La Botiga de la Cris. C. Hostal 14La Bordeta, Lleida. 973 213 981marisagarciahorcajada@hotmail.com

Tiqqun... i la guerra tot just ha començatLa Ciutat Invisible organitza un seminari al voltant de llibres i documents sotasignats per termes com Tiqqun o el Comitè Invisible

Seminari Tiqqun... i la guerra tot just ha començat

10,11 i 12 de desembre.CSA Can Vies. C. Jocs Florals 42,Barcelona (10 i 11 de desembre).Espai Obert. C. Violant d’Hongria,71, 1r. Barcelona (12 de desembre).Sol·licitar material de lectura a:botiga@laciutatinvisible.org.Per més informació: www.laciutatinvisible.coop.

PUBLICITAT

Imatge extreta de l’interior del llibre ‘La insurreción que viene’

DIRECTA 163 • 2 de desembre de 2009 expressions • 25

, expressions

L’ull de Centelles al camp de concentració de BramUna exposició recupera imatges enmig de la polèmica per la venda a l’Estat espanyol dels negatius inèdits

Xavier Urbanoexpressions@setmanaridirecta.info

L’exposició no deixa de ser unapetita mostra d’una persona,fotògraf i punt de referència de

tot el període de la Guerra Civil.Centelles es va encarregar de situar elfotoperiodisme de guerra a un nivellprofessional altíssim i, d’altra banda,també es va implicar en la defensa dela República. Va ser mobilitzat i vacontinuar fent fotografies pel comissa-riat general de guerra de l’exèrcit del’Est, fet que el va convertir en testimo-ni d’excepció d’alguns dels momentsclau de la història del país. D’algunamanera, doncs, no és d'estranyar ques’hagi convertit en referent per lesgeneracions de fotoperiodistes quel’han reconegut com el Capa català.

Com l'hongarès, Centelles té unahistòria de resistència i compromís.Amb la derrota i l’ocupació, es vaexiliar –com tantes altres persones–

als indignes camps de refugiatsfrancesos i, posteriorment, se'n vaescapar gràcies a un contracte en unestudi de fotografia a Carcassonne. Apartir d’aquí, va decidir aprofitar lasituació per muntar un laboratoriclandestí a la botiga on treballava, desd'on facilitava documentació falsa atots aquells que lluitaven contral’ocupació nazi i col·laborava activa-ment amb la resistència antifeixista.

Quan alguns dels membres delgrup de la resistència van ser detin-guts el 1944, el laboratori fotogràfic vaser desmantellat. Centelles va deixarels seus negatius a càrrec d'un amic iva tornar a Catalunya a través de lafrontera andorrana. Es va instal·lar aReus, on va residir de forma clandesti-na durant dos anys. El 1946, va tornara Barcelona i es va presentar davantles autoritats. Va ser jutjat i va quedaren llibertat condicional. El seu passatpolític va impedir que es poguésdedicar de nou al fotoperiodisme i,

llavors, es va decantar per la fotografiaindustrial. L'any 1955 es va traslladar aviure a Premià de Mar fins que vamorir, el 1985. El 1976 va poderrecuperar els negatius que haviadeixat a França durant el seu exili. Lesimatges es van tornar a exposar iCentelles es va convertir en un símboldels fotoperiodistes de guerra. Final-ment, li va arribar el reconeixementinstitucional amb el Premio Nacionalde Fotografia l’any 1984.

Al marge de la maleta amagada aCarcassonne, tot just fa un any, es vanfer públiques un centenar de fotogra-fies inèdites de Centelles, fet que vatornar a situar el fotògraf a la rimeralínia mediàtica.

FOTOGRAFIA

JornadesAnticonstitucionalsa LleidaLa Maranya convida grups independentistesrevolucionaris de tota la península

CAMPANYES

Ares Arbósexpressions@setmanaridirecta.info

La DIRECTA ha pogut parlaramb persones de La Maranyade Lleida que han organitzat

unes jornades per veure què estàpassant en matèria de lluita anacions històriques com l'andalu-sa, la canària, l'aragonesa i l'astu-riana, i poder conèixer d’aquestamanera altres realitats a part deldiscurs de les dues esquerresindependentistes més conegudesde l'Estat espanyol –la basca i lacatalana. És per això que haconvidat membres de les diferentsorganitzacions que treballen enaquest àmbit als diferents territo-ris. El 4 de desembre, membres delcol·lectiu canari Azarug visitaranla capital de Ponent per explicar enquina situació es troba el seumoviment, quina realitat es viu al'esquerra revolucionària i antico-lonialista canària i tot allò quepugui ser d'interès per les pre-sents. El mateix dia 4, el movimentantirepressiu asturià Sofituexplicarà la situació en què estroba després de la detenciód'alguns dels seus membres perevidenciar, des del propi movi-ment, la necessitat d'estructurarl'organització a partir de la repres-sió que pateixen les seves mili-tants. La jornada s’acabarà amb unsopar popular a base de pinxos almateix espai. El 5 de desembre,membres del col·lectiu andalúsJaleo visitaran Lleida per explicarla situació actual d'aquest movi-ment i per reivindicar l'allibera-ment del poble andalús en un marcsocialista i revolucionari. El

mateix dia, la gent de l'organitza-ció independentista aragonesaChobenalla explicarà la sevasituació en defensa de la llibertatdel poble i la cultura aragoneses ila lluita que porten a terme pelsdos idiomes minoritzats delterritori veí: l'aragonès i el catalàde la Franja. La jornada acabaràamb un sopar popular.

Des del CSA La Maranya fanuna proclama per la llibertat delsindividus des de la llibertat delspobles, que esdevé –segons diuen–“una cosa lligada a l'altra”.

Jornades anti-constitucionalsa La Maranya

4 i 5 de desembre a la tarda.Centre Social Autogestionat La Maranya.C. Del Parc, 13. Lleida.

Agustí CentellesEl camp de concentració de Bram. 1939

Centre d’Arts Santa Mònica.Rambla, 7 (Barcelona).Fins el 10 de gener.

El Centre d’Art Santa Mònica acull, fins el proper 10 de gener, l’exposicióAgustí Centelles . El camp de concentració de Bram, 1939, centrada sobre-tot en el temps que el fotògraf va passar en un dels camps de refugiatsdel sud de França, el de Bram, situat prop de la localitat Carcassonne.

La imatge mostra l’interior del camp de concnetració de Bram

AGUSTÍ CENTELLES

“El Centre Social Autogestionat La Maranya vol dir la seva enmatèria d'estatuts i constitucions”. D'aquesta manera, les mem-bres d'aquest espai anuncien les jornades anticonstitucionals quehan organitzat pel cap de setmana del 4 i 5 de desembre, quecomptaran amb la participació de persones d'un seguit de col·lec-tius independentistes d'arreu de la península.

En total, l’arxiu d’Agustí Cente-lles compta amb prop de 10.000

imatges que, fins fa poc, no tenienclar el seu futur. La família, propie-tària de l’arxiu, estava decidintquin havia de ser el destí d’aquesttresor gràfic. Després de mesosd’incògnites, el Ministeri deCultura espanyol ha acabat com-prant tot l’arxiu per 700.000 eurosi ha anunciat que anirà a parar a laciutat de Salamanca i engreixarà elfons del Centro Documental de laMemòria Històrica que té la sevaseu al carrer de l’Expolio número 2.

El que havia de ser un fettranscendental per la recuperació

de la memòria històrica ha acabatdegenerant en una subhasta veladaentre administracions i altresentitats privades, la casa interna-cional Christie’s entre elles. Unprocés de competència que té mésrelació amb el prestigi públic i larivalitat entre elles que amb laveritable consideració de l’obra coma peça indispensable per entendrela història del poble català durantla guerra i la revolució.

Al marge de les connotacionssimbòliques del fet que l’arxiu acabiallà on, precisament, el fotògraf novolia i de l’actitud de la família queha conduït a aquest fet, aquest no

deixa de ser un episodi més quedemostra el posicionament de lesinstitucions catalanes a l'horad’afrontar el diàleg amb el passat.

El mateix Centelles ja vamanifestar el seu malestar, en vida,pel tracte que va rebre de la Genera-litat i les institucions catalanes,més interessades a enterrar aquestpassat que no a reivindicar-lo com apropi. La figura de Centelles i laseva obra sembla una víctima mésde l’onada expansiva de la transiciói la voluntat d’esborrar la memòriahistòrica per substituir-la per unareconciliació i una superació quemai no han quallat.

Negatius i negocis

Muntanyisme amb intencióLa Valldigna acull l’edició 33 de l’Aplec Excursionista dels Països Catalans

Joan Canela i Barrullexpressions@setmanaridirecta.info

Aquests aplecs es van començara celebrar l’any 1977 amb lavoluntat de reprendre la

col·laboració que els centres excur-sionistes de Catalunya, el PaísValencià i les Illes havien iniciat alsanys 20 –una col·laboració truncadapel feixisme– i agrupar centenarsd’enamorats de la muntanya.

“Es tracta de conèixer el país i elsseus habitants –explica Guillem Pérez,membre de Viarany i un dels organit-zadors de l’Aplec– i, com que la gent noconeix la comarca que visita, hemvolgut incloure-hi una sèrie d’activi-tats culturals”. Així, a més de lescaminades –veritable leit motiv del’Aplec–, durant els quatre dies quedura la trobada, s’han previst exposi-cions –en record dels 400 anys del’expulsió dels moriscos–, concerts–amb Pep Gimeno el Botifarra i lesbandes de Simat i Benifairó–, visites

als monestirs cistercencs de la comar-ca i observacions astronòmiques.Toc reivindicatiu a l’aplec“Sembla que cada vegada hi ha mésgent que ix a la muntanya però que, encanvi, es desvincula dels àmbitshistòrics, ecològics i de país que abanscomportava”, explica Pérez. Per això,aquest any, l’Aplec inclou una càrregareivindicativa important “marca de lacasa”, apunta en una clara referènciaal fet que Viarany és una colla excur-sionista molt vinculada a l’activismesocial i a l’esquerra independentista.

El programa inclou xerrades iexposicions sobre models de trans-port sostenible, sobre les líniesd’alta tensió –una lluita molt pre-sent a la Valldigna–, la història del’independentisme o el movimentagroecològic. “Al País Valencià, elscentres excursionistes han protago-nitzat importants batalles en

defensa del territori, els usosresponsables de la muntanya, lallengua o la cultura –continuaPérez– i, encara que aquesta sigaavui una faceta menys visible –sigaperquè els nous centres no la tenen,siga perquè alguns dels de semprel’estiguen perdent–, nosaltrescreiem que cal recuperar-la”.

Canvi de lloc i molta feinaGuillem Pérez reconeix que l’organit-zació de l’Aplec és “una feinada”,sobretot per unes colles petites comViarany, el Grup d’Esports de Mun-tanya de Benifairó i el Grup deMuntanya Valldigna, les tres entitatsorganitzadores. “Sort que hem tingutel suport d’altres institucions, comels ajuntaments dels pobles amfi-trions, la Universitat de València oAcció Cultural del País Valencià”.

Aquesta feina, a més, l’han hagutde fer amb menys temps de l’habitual,ja que en un principi l’Aplec s’havia defer a l’Alguer, però l’entitat que ho ha-via d’organitzar va decidir que no es-tava preparada i va demanar que escanviés el lloc. “Quan ens ho van pro-posar no sabíem que seria tanta fa-ena”, reconeix Pérez amb un deixd’ironia. Però, en compensació, lesassistents a l’Aplec podran gaudird’un meravellós entorn natural entrela serra de les Agulles i el massís deMondúver.

VIARANY

. EL REBOST

Dolç com la melJoan-Andreu Moll Gamboaelrebost@setmanaridirecta.info

Ales coves de l’Aranya, aBicorp (València), l’any1920, es van descobrir

unes pintures rupestres on,entre altres activitats, unafigura humana amb l’ajudad’una escala de corda –aquestaés la interpretació consensua-da– s’enfila dalt d’una roca perabastar un rusc amagat entreels forats de la pedra, enmig delbrunzir d’una munió d’abellesdisgustades. La cronologiad’aquestes representacionsartístiques ha estat molt discu-tida i, si bé al principi es consi-deraven del paleolític superior,actualment es pensa que són delneolític i que tenen una edatd’entre 6.000 i 8.000 anys.

La relació entre humans iabelles, doncs, ve de lluny i, tot ique al començament ens confor-màvem amb els assalts furtiuscom el que s’escenifica a Bicorp,aviat vam aprendre a domesti-car la producció de mel, acontrolar ruscos propis i aaprofitar altres productes comla gelea reial, la cera, el pròpolisi el pol·len. La importància de lamel va arribar a ser tal que fins itot entre els romans servia demoneda de canvi, com l’or o lasal.

Símbol per excel·lència de ladolçor –no només la gustativa,sinó també l’afectiva–, la meltambé gaudeix d’una reputadafama per les seves propietatsterapèutiques, ja conegudes al’antic Egipte i entre els metgesgrecs, com Hipòcrates, que lavan fer servir per tractar afec-cions de la pell, úlceres, talls,cremades i, fins i tot, cataractes.

Rica en vitamines, minerals,antioxidants i aminoàcids, lamel es caracteritza per la sevaacció antimicrobiana i antisèp-tica. Ajuda a cicatritzar i preve-nir infeccions de ferides, acombatre els refredats i tambés’usa a bastament en la cosmèti-ca natural, tot aprofitant lesseves qualitats astringents,suavitzants i nutritives.

També és un conservantnatural excel·lent. De fet, entreels aixovars de les dinastiesegípcies, s’hi ha trobat mel en

bones condicions, després demilers d’anys d’emmagatzemat-ge, tot un èxit per la indústriaconservera del Nil.

El seu alt contingut ensucres simples, d’assimilacióràpida, la converteix en unaliment molt calòric i energèticque, com la resta de sucres, estàcontraindicat pels menors dedivuit mesos i les persones ambhiperglucèmia.

Un altre dels camps onl’anomenada de la mel sempreha gaudit de bona salut és en elde les menges afrodisíaques.Allò de marxar de lluna de melno feia només referència al’endolcim enganxifós de lesparelles novelles, sinó que eracostum regalar gerres plenes demel als amants per assegurarl’èxit de les seves trobadesamoroses. A més, moltes de lescures tradicionals contra l’este-rilitat, la impotència i la inape-tència sexual prenien la melcom a element base. La mel, simés no, és rica en vitamina B ipodria elevar els nivells detestosterona a la sang.

Us deixem una receptasenzilla i boníssima, per endol-cir les postres i els sentits.

CAMPANYES

26 • expressions 2 de desembre de 2009 • DIRECTA 163

, expressions

150grs. mel, 150grs. Nous, 1 tassade rom, 1 pessic de canyella,200grs. farina, 125grs. sucre,125grs. mantega tallada a daus,un polsim de sal, la ratlladurad’una llimona, 1 ou i 1 rovell

Passem la farina pel sedàs i labarregem amb el sucre, la mante-ga, el polsim de sal i la ratlladurade llimona. Treballem la mesclaràpidament amb els dits, demanera que la mantega s’incorpo-

ri bé a la farina i el sucre. Hiafegim l’ou i el rovell fins queobtinguem una massa lligada i enfem una bola, que embolicaremamb paper film i deixaremreposar a la nevera dues hores.Estirem la massa –no gaire fina– ila farcim amb la barreja quehaurem preparat amb la mel, lesnous, el rom i la canyella. Enfor-nem la coca a 190ºC entre 30 i 40minuts. Esperem que es refrediper desemmotllar-la.

Coca de mel i nous

“Al si de la catalanitat, l’ex-cursionisme ha desenvolu-

pat una colla de trets identifica-dors que li atorguen una fesomiaforça definida com són la moderni-tat, el cientisme, l’ecologisme i elcomponent nacional. La combina-ció de tots quatre dóna com aresultat un excursionisme denotòria projecció social”, explicaVicent Pitarch, de l’Institut

d’Estudis Catalans. Un alpinismeque enfonsa les seves arrels enl’Associació Catalanista d’Excur-sions Científiques –fundada el1876 i precursora del CentreExcursionista Català (CEC), una deles entitats més antigues d’Euro-pa– i que després es converteix enun dels eixos vertebradors delsmoviments republicans, obreris-tes o catalanistes.

Es tracta només de caminar per la muntanya o hi ha alguna cosa mésal darrere? Més de 130 anys d’excursionisme al nostre país avalen unasòlida tradició cultural i social rere aquesta pràctica esportiva pecu-liar –sobretot perquè, a diferència de la resta d’esports, no es basa enla competitivitat. Amor per la natura, interès científic i, fins i tot,catalanisme en la frase “el paisatge és un element de formació patriò-tica”. Són paraules que va deixar escrites el poeta i excursionistaCarles Salvador i que acompanyen l’exercici físic en l’alpinisme queencara avui reivindiquen els clubs de muntanya que, aquesta setmana,celebren l’edició 33 de l’Aplec Excursionista dels Països Catalans alspobles de Benifairó i Simat de la Valldigna, a la comarca de la Safor.

Marxa intercomarcal celebrada a la Valldigna

Un excursionisme amb trets distintius

“Es tracta deconèixer el país iels seus habitantsdurant aquestsquatre dies”

la graella • 27DIRECTA 163 • 2 de desembre de 2009

Recomanem

Arts Visuals · Divulgació · Arts Escèniques · Música

BARCELONA

3 de DesembrePresentació dels resultats de laCampanya Balanç Social 200819:30h. Aula Ronda Ronda Sant Pere 56, 1r 2a.

3 i 4 de desembreSeminari internacional:‘Comunicació, desesenvolupament i dretshumans a la Mediterrània’9h. Col·legi de Periodistes de Catalunya. Rambla Catalunya 10, principal.Experts en comunicació i desenvo-lupament, pertanyents a institu-cions de caire diferent i ambdiverses perspectives, debatran

sobre la responsabilitat social delsmitjans i els drets a la informació ila comunicació a la zona delmediterrani i els reptes de lacomunicació pel desenvolupamenten l’agenda de la cooperació.Organitza: Observatori mediterra-ni de la comunicació (OMEC) Més informació: omec.uab.cat

4 i 5 de desembreTeatre: ‘El Cubo Libre’ i ‘Historie-ta de un abrazo’21:30h. AdriAntic. Vía Trajana 11, 1r. De la Compañía Dromosofista(Itàlia-Argentina). Preu: 6 euros.

5 de desembreConcert de GATIBU + ARRAMAZKA + DJ22h. Farinera del Clot. Gran Via deles Corts Catalanes, 837.Preu: 5 euros (socis i sòcies del’Euskal Etxea 2,5 euros)www.ehsona.com

9 de desembreConferència: ‘El paper de les ONG davant la crisi global:denúncia permanent o alternatives viables’19h. Seu de la FCONGD C. de les Tàpies, 1.La Federació Catalana d’ONG peral Desenvolupament, en el marcdel seu vintè aniversari, usconvida a la conferència queimpartirà el senyor Adolfo PérezEsquivel, premi Nobel de la Pau.Després d’un any tan intens,volem aprofitar aquesta oportu-nitat per retrobar-nos com asector. Comptarem amb la presènciad’aquest expert internacionalque ens ajudarà a fer balançsobre la tasca duta a terme perles ONG durant aquests 20 anys iens donarà algunes idees pelfutur. Les places són limitades. Usagrairem que ens confirmeu lavostra assistència afcongd@fcongd.orgOrganitza: FCONGDMés inforamció: www.fcongd.org

BORDILS

7 de desembreActe central de la campanyaBordils Decideix20h. Casal de BordilsXerrada-Debat a càrrec de JordiBilbeny, Biel de Montserrat iFrancesc Ribera Titot. Totseguit, podreu gaudir d’un pica-pica a base de pà amb tomàquet iembotit i, a continuació, d’unconcert amb format acústic d’enTitot i en David Rosell, que enspresenten L’esca Pecat. Més info:www.bordilsdecideix.blogspot.com

GIRONA

2 i 3 de desembreCinema: ‘Destí Woodstock’(V.O.S.E.)18:10h. Cinema TruffautC. Portal Nou, 7.També a les 20:20h. i a les 22:30h.Estats Units, 2009. Direcció: AngLee. Guió: James Schamus.Intèrprets: Demetri Martin,Imelda Staunton, Emile Hirsch,Dan Fogler. Durada: 120 min.info@cinematruffaut.com

agenda@setmanaridirecta.info • <envieu les vostres convocatòries>

LLEIDA4 i 5 de desembreJORNADES ANTICONSTITUCIONALSINTERNACIONALISTES

CSA La Maranya. C. del Parc 13.

En temps de resolucions d’estatuts perpart de tribunals constitucionals, decorrupcions generalitzades i de debatseterns sobre què és o deixa de ser unpaís, el CSA La Maranya també decideixdir-hi la seva. Hem volgut fer aquestesjornades amb la idea de reforçar elslligams entre els pobles, perquè cappersona no serà lliure sense que ho siguiel seu poble.

Sortim de casa

BARCELONA6a FESTA MAJOR REIVINDICATIVASANT ANDREU ‘09

Dijous 3 de desembre: Taller de Bricolatge Sexual.19h. Auditori de Can Fabra. Divendres 4 de desem-bre: 17h. 3a Tarda de jocs freaks. Avv. Nord-Tramun-tana (Pg.Torras i Bages, 101-103). 19h. Presentaciódel llibre La setmana tràgica de Dolors Marín. Llocper confirmar. 22:30h. 3a Ruta Jove del Porró. Pl. deles Palmeres. Dissabte 5 de desembre: 20h. Concertde la FMR amb grups andreuencs: Bliss Thru,Medicina y Agua. 22h. Concert de la FMR amb grups de fora: Poca Broma(9Barris), Rauxa, Escalivada. Jardinets de Can Fabra. Diumenge 6 de desem-bre: 16h. 4t Torneig de futbol de la FMR: Fes-li un gol a la Constitució! PistesSant Pacià (C. Sòcrates cantonada Monges). Dilluns 7 de desembre: 21:30h.Sopar de Festa major + Festa 80’s amb Dj’s. Vine disfressada! Porxada delMercat. Dimarts 8 de desembre: 11h. Matinal de Infantil i de Cultura Popular.Pl. de les Palmeres. Es farà xocolata calenta, animació infantil, mags Compan-yia Piques i Cors, contacontes, jocs tradicionals, bitlles catalanes, collesbastoneres. Es repartiran els premis del 2n Concurs Literari de la FMR deSant Andreu, La fàbrica Zero. Hi haurà botifarrada popular.

BARCELONA5 de desembre2on FESTIVAL DE MÚSIQUESDES D’UN BALCÓ17:30h. Balcons de la plaça Comerç de Sant Andreu de Palomar

“L’únic festival on els escenaris sónbalcons”. Gratuït i apte per tots elspúblics. Sant Andreu Jazz Band(www.myspace.com/santandreujazz-band), Enildo Rasúa (percussiócubana, www.myspace.com/enildora-sua), Cecilia Ledesma (tango,www.myspace.com/cecilialedesma),El Trío Chikiboom (swing a cappella,www.myspace.com/eltriochikiboom),Institut FATIMA (electrònica,www.myspace.com/InstitutFATIMA).

BARCELONA18enes FESTES ALTER-NATIVES DE SANTANDREU DE PALOMARActivitats a la Carpa (C. Segre).Divendres 4 de desembre: 17h.Trobada de distris i xiringuitosllibertaris. 21:30h. Concert:Transición, Kaskezur, Hipokon-dira i Tollendo Ponens. Dissab-te 5 de desembre: 11h. Taularodona: Ateneus llibertaris desde la falsa transició. 17h. Poesiade guerrilla. 21:30h. Concert:Bittah, 2DB i At Versaris.Diumenge 6 de desembre: 11h.Matinal infantil. 14h. Dinarpopular vegà. 17:30h. Documen-tal: Lucio Urtubia. 19:30h. Sorteig pro Ateneu Llibertari. 22h. Concert:Swing Maker Band. Dilluns 7 de desembre: 21h. Festassa a Diables (C.Ramon Batlle 9).

Els propers dies tindrem diverses afectacions de perturbacions del nor-doest, que provacaran nevades fortes al Pirineu Occidental, especial-

ment als Pallars i la Vall d’Aran. Tindrem dos episodis de pluges i nevadesa cotes altes. El primer serà el dijous 3 de desembre al matí, el segon seràel dilluns 7 de desembre, amb pluges més extenses. La setmana vinent unagran massa d’aire fred baixarà des del pol nord i s’instal·larà a l’Europa del’Est. Una circumstància imprescindible per tenir uns nadals ben freds.

Acumulació d’aire fred a l’Europa de l’Est

BARCELONA3 de desembre.MANIFESTACIÓ UNITÀRIA D’ESTUDIANTS CONTRA EL PLA BOLONYA12h. Plaça Universitat.

Oriol Andrésentrevista@setmanaridirecta.info

L’any 1977 es va plantejar el de-bat entre reforma o rupturaen la transició. L’esquerra

abertzale opta ,convençuda, per laruptura. 30 anys després, com veusaquella decisió?Ho valorem com un gran encert, unagran visió de futur. Vam veure que l’es-tat de les autonomies era un inventdels neofranquistes per aparentar quees produïa un canvi sense canviar ab-solutament res fonamental. Es vandeixar intactes els aparells militar i ju-dicial i el plantejament ideològic bàsicque l’Estat és indivisible i que la unitatd’Espanya és el principi fonamentalque ha d’unir totes les forces. Aquestavia suposava la mort lenta d’EuskalHerria com a nació.Va haver-hi algun moment en què cre-guéssiu que era possible un Estat es-panyol que reconegués, per exemple,el dret d’autodeterminació?Sí, durant els darrers anys del fran-quisme, quan el PSOE, el PCE i el PNVreconeixien Euskal Herria com a na-ció i plantejaven com a necessari reco-nèixer el dret d’autodeterminació.Una data molt important per nosaltresva ser el juliol de 1977, quan el PSOE vafer el seu primer congrés als quatre te-rritoris d’Euskal Herria sud i va adop-tar una resolució on, literalment, deia:“Al País Basc no hi haurà pau ni nor-malització política mentre no es reco-negui el dret d’autodeterminació i noes desenvolupi un estatut per Euskadisud”. Però, al cap d’un any, el PSOE varenunciar al dret d’autodeterminació ia un estatut que englobés els quatreterritoris i va cedir al xantatge de l’e-xèrcit. Allà es va trencar la possibilitatque fos una transició real.En aquest sentit, com vau viure la se-gregació de Nafarroa com a autono-mia independent?Arzalluz –que llavors participava a to-tes les meses de negociació pel PNV–ha reconegut públicament que va serl’exèrcit qui els va posar entre l’espasai la paret: “O se separa Nafarroa o no hiha autonomies”. I el PSOE i el PNV vanclaudicar. Per nosaltres va ser un grancop perquè érem conscients que aque-lla divisió política i territorial podiasuposar un dur handicap per cons-truir el país de cara al futur. Per això,els nostres eixos han estat precisa-ment la unitat política i territorial i el

dret de decidir, pel naixement d’un Es-tat espanyol plural on les diverses na-cions tinguéssim un recorregut propien pau i en funció de normes democrà-tiques.Una dècada després, el 1989, l’esque-rra abertzale pren la decisió de parti-cipar a les institucions polítiques del’Estat espanyol. A què es deu aquestcanvi?Nosaltres mai no hem acceptat el par-lament espanyol amb la configuracióactual. En aquell moment, però, justhavien acabat les Converses d’Alger inosaltres volíem reprendre el diàlegamb l’Estat. En aquest context, vamentendre que el Congrés podia ser unainstància idònia per articular rela-cions i podia servir d’altaveu per ex-pressar clarament la nostra voluntatd’arribar a acords i resoldre el conflic-te de manera dialogada.Però, llavors, Josu Muguruza –elegitdiputat al Congrés– va ser assassinatper dos tiradors a Madrid, quan estrobava reunit amb els altres electesd’HB.Després d’anys reclamant la nostraparticipació al Congrés, la primera ve-gada que hi vam anar a recollir l’actade diputat, hi va haver l’atemptat con-tra Josu Muguruza. Ens va passar elmateix al parlament basc: primer, ensinsistien perquè hi anéssim i, quanvam començar a intervenir-hi de ma-nera dinàmica i constant, ens van il·le-galitzar perquè no hi tinguéssim pre-sència. O ens integrem al sistemasometent-nos a les directrius de l’Es-tat o no podem existir ni fora ni dinsde les institucions.Però, de vegades, sembla que la lluitade l’esquerra abertzale per la sobira-nia hagi eclipsat la lluita social, quetambé és part del seu ideari. Pot ser?És una percepció real i una de les nos-tres autocrítiques. Nosaltres, teòrica-ment, tenim clar que no hi ha lluita na-cional sense lluita social. Però,després, a la pràctica, conjugar-les to-tes dues no és fàcil perquè la maquinà-ria de l’Estat ens imposa un ritme dedetencions, empresonaments i tortu-res que ens obliga a una dinàmica deresposta. En la mesura que arribem auna situació de respecte de llibertats,la construcció nacional en tots elsseus vessants –econòmics, socials,culturals, etc.– adquirirà més empen-ta. És el que estem desitjant.Durant tots aquests anys, l’esquerraabertzale s’ha donat per morta mol-

tes vegades. Ara torneu a sorgir ambforça amb la proposta d’Altsasu…El nostre projecte polític ha anat ma-durant i concretant-se. La declaraciód’Altsasu parteix de tres constata-cions històriques: que l’estat de les au-tonomies ha fracassat a Euskal He-rria. ELA, PNV i EA, que en el seumoment es van mostrar favorables al’estatut, ara el qüestionen –igual queAralar i LAB–, és a dir, la majoria sindi-cal, política i social d’Euskal Herria.La segona constatació és que l’Estatespanyol es troba molt a gust amb laconfrontació i la repressió. Això ensporta a la tercera constatació. Creiemque l’esquerra abertzale té prou forçaper adoptar una iniciativa que situïl’enfrontament en paràmetres de de-bat polític i que ens porti a un altre es-cenari en què es reconeguin els matei-xos drets a tots els partits i les opcionspolítiques.Quins són els propers passos?Tenim dues grans apostes que han deser els pals de paller d’un procés demo-cràtic. Una és la creació d’un fòrum so-biranista que agrupi totes les forcesindependentistes i sobiranistes, unmoviment popular ampli que vagi mésenllà d’un plantejament electoral i que

tingui com a funció despertar la nacióbasca. En segon lloc, és fonamentalque s’acordin uns principis democrà-tics mínims entre els partits políticsd’àmbit basc, ja que l’Estat només ensrespectarà si és així.A la proposta dieu que no és el mo-ment per “la lluita armada” i que laDeclaració és “un pas irreversible”.En aquest sentit, creieu que ETA hidonarà suport?Nosaltres tenim confiança plena queETA donarà suport a aquest camí per-què entenem que aquesta és la volun-tat majoritària expressada pel nostrepoble i que anirà creant il·lusió.Què li sembla la iniciativa de les con-sultes catalanes?Em sembla molt maca i molt interes-sant. Molt maca perquè és una inicia-tiva sorgida d’organismes populars ala qual els partits han donat suportmig obligats per les circumstàncies.Interessant perquè marca un nord queposa molt nerviós l’Estat –com es vademostrar a Arenys de Munt– i que técalat de fons. Evidentment, caldrà ar-ticular aquest moviment d’alguna ma-nera amb uns mínims polítics, peròmarca una perspectiva de futur moltinteressant.

ALBERT GARCIA

Tasio Erkizia milita a l’esquerra abertzale des de fa més de 30anys. Va formar part de la mesa d’Herri Batasuna (HB) i actual-ment és un dels impulsors de la proposta d’Altsasu per la creaciód’un marc que impulsi un procés democràtic que posi fi al conflictea Euskal Herria. Parlem amb ell del passat i el present de l’esque-rra independentista basca.

LA INDIRECTA

“Vam creure possible un Estatespanyol que reconegués el dret d’autodeterminació”

Jaume Barrull Castellvíopinio@setmanaridirecta.info

Hi ha qui pensa que com mésen tens, més en vols. Dequè? De tot, suposo. De

cavall, de vacances, de canelonsd’espinacs, de quintos i, sobretot,de diners. I si no pregunteu-li alFèlix Millet, que passava tiquets devuit euros de l’esmorzar al bar de lacantonada i les factures del telèfonde casa al Palau.

Hi ha molta gent que si potpassa dietes; forma part d’un petitsobresou que s’esgarrapa perquè lapaga és miserable i tot hi ajuda perarribar a final de mes. Però, quancobres centenars de milers d’euros,és molt poc elegant fer aquestescoses, tot i que de vegades semblaque és un tic de ric anar pel mónd’aquesta manera i molta gentpensa que és així com es fan elsdiners. Són estrets de mena, sem-pre calculant i comparant, conspi-rant fins l’últim cèntim i creientque tot s’hi val per emportar-se a labutxaca, d’amagat, la propina queels companys de feina han deixat alsopar d’empresa. Acumulen ambinstint malaltís i els bull la sangquan se’ls escapa un duro.

Però de tot el que s’ha fetpúblic, el que m’agrada més ésl’estafa al consogre amb l’excusadel casament de la filla. Això ésimpagable malgrat hi ha qui en té lafactura original i una punyalada al’esquena.

Resulta que la boda va costar80.000 euros i la pagaven a mitgesels pares dels nuvis, els quals, perdefecte, deuen tenir les butxaquesplenes i foradades. Doncs Millet, nonomés va passar totes les despesesal Palau, sinó que encara va embut-xacar-se els 40.000 del consogre.Hi ha molta gent que s’hipoteca perpagar aquestes festasses i ellaconsegueix treure’n benefici? Deuser dels pocs catalans que ho hanaconseguit. Ara s’acosta Nadal i nosé pas quina cara faran tots plegatsa l’hora de dinar. No crec que elcornut que va pagar el beure truquien Millet per desitjar-li bonesfestes. Qui podria localitzar-lo és enCastells, l’hauria de llogar pernegociar el finançament ambMadrid. Un home a qui el Vaticà vadonar permís per enderrocar unaesglésia, vés a saber què aconsegui-ria a banda d’una bona comissió.

. LA COLUMNA

Com més en tens...

. L’ENTREVISTA

Tasio Erkizia MILITANT HISTÒRIC DE L’ESQUERRA ‘ABERTZALE’

No només va passar totes lesdespeses al Palau,sinó que vaembutxacar-seels 40.000 del consogre