redacció: 93 458 87 80 – liniasarria@comunicacio21.com | anuncia’t: 619 13 66 88 – publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@com

barcelonalínia

liniasarria.cat · 6/10/2015 · Núm.60 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars mensuals

sarriàsantgervasi

“He estat ingènua ambl’oposició. Alguns es

dediquen a bombardejar i bloquejar el govern”

Entrevista a Ada ColauAlcaldessa de Barcelonapàgs 6 i 7

La vila de Sarrià viu deu diesintensos de Festa Major

La celebració va arrencar divendres amb el pregó i la presentació de la tercera edició de la Batalla per Sarrià pàg 8

Polèmica pàg 9Jordi Martí (CiU) denuncia l’okupació detres finques al districte

Fundació Barcelona Comerç pàg 11Vicenç Gasca: “Hem d’aconseguireliminar les barreres i tenir un diàleg franc amb el nou govern”

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88| 2 6 octubre 2015líniasarrià.cat

3 | líniasarrià.cat6 octubre 2015Anàlisi

A Barcelona també va guanyarl’independentisme. Aquesta ésla primera conclusió que espot extreure dels resultats deles eleccions al Parlament, enclau plebiscitària, del passat27 de setembre.

També és cert, i així calapuntar-ho abans de desglossarles dades, que l’independen-tisme, igual que ha passat alpaís, no ha aconseguit superarel llindar del 50% dels vots. Defet, els resultats, en percentat-ge de vots, són pràcticamentidèntics als d’arreu del país:47,24% de vots independen-tistes a Barcelona i 47,74% a Ca-talunya.

Donant un cop d’ull al mapaelectoral barceloní post 27S, hi hadiversos factors que cal destacar.El primer és que Junts pel Sí vaser la formació més votada en 9dels 10 districtes i en 58 dels 73barris. On no va guanyar Juntspel Sí ho va fer, a tot arreu, Ciu-tadans, tant al districte restant(Nou Barris) com als 15 barris (8d’aquests 15 són a Nou Barris).

L’EIXAMPLE I GRÀCIALa ciutat té dos grans feus inde-pendentistes: l’Eixample i Gràcia.Aquests són els dos únics dis-trictes on Junts pel Sí i la CUPvan superar el 50% dels vots. Enel cas de Gràcia -l’únic districteon Junts pel Sí i la CUP ocupenla primera i segona posició- la xi-fra es va enfilar fins al 60,68%,mentre que a l’Eixample va serdel 55,29%. L’independentisme

també va estar molt a prop de su-perar la barrera del 50% a SarriàSant-Gervasi (veure notícia an-nexa) i a les Corts.

Pel que fa a Junts pel Sí, on varebre més suports va ser als barrisde Vallvidrera, el Tibidabo i lesPlanes, on la llista de Raül Ro-meva va aconseguir un 49,2%dels sufragis, mentre que els seuspitjors resultats es van produir en8 dels 13 barris de Nou Barris.

CIUTADANSL’altre gran vencedor de la nit vaser Ciutadans. La formació taronjava fomentar els seus bons resul-tats a la Marina del Prat Vermelldel districte de Sants-Montjuïc (onva treure els millors resultatsamb un 28,7% dels vots), a Pe-dralbes, a les Tres Torres, a la Tri-nitat Vella, Baró de Viver i a vuitbarris del districte de Nou Barris.

Victòria independentista» Junts pel Sí i la CUP obtenen el 47,24% de suport a la ciutat, només mig punt menys que a la resta del país» La candidatura liderada per Romeva s’imposa en 58 dels 73 barris, mentre que C’s ho fa als 15 restants

SARRIÀ-SANT GERVASI4Sarrià-Sant Gervasi va ser el tercer dis-tricte on l’independentisme vatreure millors resultats el passat27 de setembre. Tot i que Juntspel Sí i la CUP no van superar elllindar del 50% de vots, s’hi vanquedar molt a prop. Junts pel Sí,la força més votada, va aconseguirel 43,69% dels vots, mentre quela CUP -cinquena força- va rebreun suport del 6,02%. Les dues for-macions es van enfilar fins al49,71% dels vots, a tocar del 50%.

On van ser especialmentbons els resultats de Junts pel Síva ser al barri de Vallvidrera, elTibidabo i les Planes. La forma-

ció liderada per Raül Romeva hiva treure els seus millors resul-tats (49,2% de vots) d’entre totsels barris de la ciutat.

D’altra banda, cal destacar elsbons resultats obtinguts per Ciu-tadans, que va ser la segona for-ça més votada al districte amb el21,62% de suport. Al barri de lesTres Torres la formació taronja vaaconseguir el 27,8% dels vots, elseu tercer millor resultat a laciutat només al darrere del barride la Marina del Prat Vermell(Sants-Montjuïc) i de Pedralbes(Les Corts). Els altres dos partitsmés votats al districte van ser elPP, el tercer, i Unió, el quart.

Junts pel Sí i la CUP freguen el 50% de vots al districte

Junts pel Sí va guanyar a 58 dels 73 barris de la ciutat. Infografia: Albert M. Castillo i Sampedro

Albert RibasBARCELONA

| 4Opiniólíniasarrià.cat 6 octubre 2015

publicitat 619 13 66 88

amb el suport de:

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

Línia Sarrià-Sant Gervasi no comparteix necessàriament les opinionsque els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: liniasarria@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.comadministració: facturacio@comunicacio21.com

líniasarrià.cat

Dipòsit legal: B 17672-2010

Difusió controlada

15.025 exemplars mensuals

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

Serà per la distància de 600 km,que hi ha entre Barcelona i Ma-drid, o per la diferència de pressióatmosfèrica pel desnivell que hiha de 622 m en números rodons,que allà tot és diferent i semblaque les eleccions del 27-S no són elmateix en un lloc que en l’altre. ACatalunya, s’han fet unes elec-cions, amb uns resultats que escompten clarament amb vots i es-cons i en canvi a Madrid surtenuns resultats totalment diferents,es tracta de la quantificació devots a favor, en contra, els que noes defineixen, els en blanc, els nulsi els que no han anat a votar. Sem-bla que això no té discussió, peròno, els mitjans d’informació i par-tits polítics han fet malabarismesper canviar-ho tot a la seva con-veniència i tergiversar els resul-tats. Mariano Rajoy comptant elpercentatge dels vots a favor de laindependència amb la totalitat dela població catalana que podia vo-tar, fa pena, n’hi ha com per tor-nar-los a classes de recuperacióde matemàtiques o repetir curs.Com diu el refranyer, tot plegatsón “Vuits i nous i cartes que nolliguen” tracten d’embolicar latroca i que no s’analitzi el que re-alment ha passat el 27-S, com mésenrenou millor i així posant el capsota l’ala, enrocant-se en les lleis iels tribunals, anar allargant l’ago-nia d’un Estat que està en crisi i noho volen reconèixer. Així no ésgens estrany, que cada vegada hihagi més catalans que vulguin laindependència. Serà questió dedemanar ajut a la NASA i que en-viïn urgentment una sonda d’a-quelles que han enviat a Mart, onhan descobert aigua, a veure si hidescobreixen algun rastre de vidaintel·ligent.

4A 600 KMper Jordi Lleal

#Matemàtiques#27S #Imputat

4Partitura socialistaper Mari Carmen Lozano

Josep Antoni Duran Lleida pas-sarà a la història per haver-se en-fonsat amb Unió Democràtica deCatalunya, partit fundat l’any1931 i d’ideologia democristianao socialcristiana. L’aportaciód’Unió, des de la seva fundació,ha consistit a aplicar uns princi-pis cristians a l’acció política. I hoha fet de manera respectuosa,sense imposicions, i sense capmena de nacionalcatolicisme.

Ara Duran i el seu col·labo-rador Ramon Espadaler, queencapçalava la candidatura d’U-nió a les eleccions del 27S, hanfracassat. Trencant amb l’im-pecable historial del partit, Uniós’ha posat al mateix bàndol delPP, del PSOE i de Ciudadanoscontra el procés sobiranista im-pulsat per Junts pel Si i la CUP.S’han convertit en partit extra-parlamentari. L’enfonsamentdel tàndem Duran/Espadalerva començar el dia que endega-ren una operació de l’anomena-da tercera via, que també hafracassat, que va culminar ambla divisió d’Unió per la meitat iamb la ruptura de la coalició Con-vergència i Unió.

Duran i Espadaler diuen quehan posat el seu càrrec a dispo-sició de la cúpula del partit. Hopresenten com un gest demo-cràtic, però només ho fan de caraa la galeria. Ells dominen la cú-pula del partit i saben que aques-ta els hi demanarà que continu-

ïn en els seus càrrecs. Espadalerfins i tot ha expressat la seva con-vicció que Duran encapçalarà lacandidatura d’Unió en les elec-cions espanyoles del pròxim mesde desembre. Si la intenció deDuran i Espadaler fos de debò lade plegar haurien de dimitir deforma irrevocable.

El fracàs electoral d’Unió hacomportat que els cent mil votsque ha rebut hagin anat a les es-combraries. Són cent mil votsque haguessin pogut anar a so-cial cristians com Joan Rigol, Nú-ria de Gispert, Antoni Castellà,Josep Martorell que han for-mat part de la candidatura deJunts pe SI. Duran i Espadalers’enfonsen intentant que el so-biranisme s’enfonsi. Però aquestobjectiu no l’han aconseguit.

Rigol, de Gispert, Castellà,Martorell i tants altres han posaten marxa una nova formaciópolítica que es fa seu l’esperit fun-dacional d’Unió Democràtica.Es tracta de Demòcrates de Ca-talunya (DC). Es defineixen així:“Som demòcrates, personescompromeses amb la llibertat, lafraternitat, la justícia social i l’as-soliment d’un estat català inde-pendent amb una majoria par-lamentària. Un partit del segleXXI que neix amb voluntat decontribuir en el procés de rege-neració democràtica del país,amb voluntaris i amb un finan-çament transparent”.

per Oriol Domingo

4Duran i Unió s’enfonsen

L’ésser humà és un animal sim-bòlic. Una de les seves caracte-rístiques és la capacitat de sim-bolització, així ens trobem quela paraula tres és el resultat de launitat de l’un i del dos, la sumadel cel i la terra.

Històricament entre els an-tics pobladors el tres era el méssagrat dels números. Encaraque sigui una figura aritmètica,se li va atribuir algunes virtutsmístiques, com ara a la filosofiade Plató, on era considerat labase dels signes de la perfeccióen les seves tres personalitats: lamaterial, l’espiritual i la intel·lec-tual, que és allò que determinaa la Unitat de l’home. Potser peraixò Aristòtil va arribar al con-venciment que l’home conté ensi mateix el principi, el mitjà i lafi, mostrant-nos que l’home és elsímbol de la perfecta harmonia.També a la mitologia grega i ro-mana el número tres va serconsiderat com el principal atri-but dels successos llegendaris,com per exemple, que l’Astre Reitenia tres noms: Sol, Apolo i Li-ber. El tres representa l’equili-bri. Pitàgores considerava que el

tres era el número ideal perquèaconseguia l’equilibri de totes lespartes; el triangle “complet” delgran matemàtic, qui va creure enla relació dels números i el des-tí dels homes.

En la seva representació nu-merològica el tres és auto ex-pressiu en moltes vessants iamb capacitat comunicativa; ésel signe de l’expressió artística, dela sociabilitat, de la simpatia, i dela comunicació. També està as-sociat amb el sentit de l’humor,de la inspiració i de la intel·li-gència imaginativa amb capaci-tats especials capaces de generarles idees més importants que po-den arribar a ser clau en l’esferadels pensaments, de les empre-ses i de les institucions.

La nova distribució del Par-lament situa al PSC com la ter-cera força política. Aquells quees van mostrar escèptics amb elball socialista, que vagin prenentnota i comencen a aprendre aballar, perquè Miquel Iceta s’haconsolidat com líder al capda-vant del PSC i ha deixat ben pa-lès que a la partitura socialistasona una nova melodia.

@eudald31: La meva valoració reposadadels resultats de les eleccions de diu-menge: ens hem guanyat el dret moral aforçar la màquina fins que rebenti.

@enricvd: Com a president, Mas pot fer elprimer acte real de sobirania preguntant alParlament si s'ha de sotmetre o no a la justí-cia espanyola.

@XavierGLuque: Arrimadas demananoves eleccions. Ho entenc. Amb 25 da-vant de 62+10 no té res a fer a part d'anara La Sexta cada setmana.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 885 | 6 octubre 2015 líniasarrià.cat

| 6 líniasarrià.cat 6 octubre 2015

Està satisfeta dels primers 100dies al capdavant de l’Ajun-tament?

Molt satisfeta, però sense auto-complaença. Sóc conscient quequeden moltes coses a fer i que notot es pot resoldre amb pocs mesosde mandat. Però tenint en compteles limitacions, com el fet de ser ungovern de només 11 regidors i re-gidores, que per a molts de nosaltresés la primera experiència institu-cional i que hem tingut tots els focusa sobre des del primer dia, crec queels principals objectius els hem po-sat en marxa. I això és el més im-portant: els compromisos que vamadquirir ja els hem activat.

Vostè ha parlat recentment de di-ficultats i contradiccions. A què esrefereix?A què no tot depèn de tu. I repe-teixo, estem en minoria i això ens hoposa més difícil tot. També hem ha-gut d’aprendre com funciona lainstitució i interioritzar les regles deljoc i, mentrestant, intentar tirar en-davant el nostre programa.

Si pogués tornar a començar, fa-ria alguna cosa diferent?Ara que ja conec com funcionen elsmecanismes de l’oposició, segura-ment des del principi hauria in-tentat sistematitzar i fer pública larelació amb la resta de grups, per-què ens han retret que no col·la-borem amb ells però la veritat ésque no hem parat de parlar-hi.Potser no ho hem visibilitzat prou.De fet, nosaltres hem dit i repetitque estem oberts a pactes de ciu-tat i al consens, però algunes for-macions es dediquen a bombar-dejar i bloquejar el govern.

Està decebuda amb l’oposició?Bé, sí. Sento que he estat una micaingènua amb l’oposició. No vull po-sar tothom en el mateix sac perquèno tothom actua igual, però sí queés veritat que una pensa que elsgrups municipals actuaran en be-nefici dels interessos de la ciutat i nosempre és així. Hem vist que algunspartits utilitzen els mecanismes queté l’oposició amb ús partidista.

Expliqui’s.Alguns s’han dedicat, només co-mençar, a fer el que no s’havia fet maien cap altre mandat: convocar co-missions extraordinàries i plens ex-

traordinaris, entrar centenars depreguntes per secretaria per blo-quejar l’acció de govern... Nosaltresrespondrem totes les vegades quecalgui, però quan l’oposició et fa lamateixa pregunta en tres comissionsdiferents una setmana rere l’altraestà clar que ho fa des d’un interèspartidista per atacar i bloquejar elgovern.

Moltes crítiques van adreçades, enconcret, a vostè. L’exalcalde Triasja parla d’una alcaldessa que “bà-sicament es fa selfies”. Com s’hopren?Entenc que l’oposició faci les críti-ques que cregui convenients. Ésnecessari i saludable. Ara bé, crecque la ciutadania, ja no jo mateixa,agrairia que aquestes crítiques secentrin en temes concrets que l’a-fecten i que, sobretot, vagin acom-panyades de propostes.

Aquests primers mesos també haquedat clar que tindrà una fortaoposició per l’esquerra per part dela CUP. La preocupa?Preocupar-me, no. Però crec quehem d’estar d’acord amb unes reglesmínimes de respecte mutu perquèaquesta oposició sigui constructivai dels debats en surti alguna cosa in-teressant per a la ciutat, que al cap ia la fi és pel que estem aquí. Lliber-tat d’expressió tota, però sense co-accionar ni condicionar els altres.

Es veu quatre anys governant enminoria?Si fa falta, m’hi veig, sí. Ho estem fentja. Però també hem dit que som par-tidaris d’arribar a acords el més am-plis i estables possibles. Mentre aixòno succeeix, com a mínim treballemper arribar a pactes de ciutat sobretemes concrets, com en el cas delsrefugiats. Sigui com sigui, la portaestà oberta perquè puguem arribara acords més estables amb les for-ces que tenim coincidències pro-gramàtiques.

Pensa en el PSC i Esquerra? Hi aca-barà havent un pacte perquè en-trin al govern?Nosaltres estem oberts a parlar-ne,però de moment no hi ha conver-

ses concretes sobre això. Com els hedit, estem en un període electoralque no ho afavoreix. Ja s’anirà veient.

Vostè ho preferiria, però.Jo sóc molt conscient que som el go-vern més en minoria que ha go-vernat Barcelona i, per tant, treba-llarem per arribar a acords el més es-tables possibles. Però en base al pro-grama, això sí, no a interessos par-tidistes.

Parlant del programa, una de lesdecisions que ha pres fins ara queha generat més polèmica ha estatla moratòria hotelera. Als barris onno hi ha conflictes amb el turismees moderarà o s’eliminarà la me-sura?Primer deixin-me dir que el que vo-lem fer és una política seriosa ambel turisme. Ens hem trobat un turis-me descontrolat que es va deixar to-talment en mans de la iniciativa pri-vada, com el cas de la Barceloneta,on els veïns ens segueixen pressio-nant i demanant reunions. Per aixòhem d’escoltar tothom. Fem unaproposta en positiu: cal posar ordrei els primers interessats són els em-presaris del sector. La mesura que ci-ten és temporal i ens ha de servir perfer una foto fixa i aplicar solucions.

Ada ColauAlcaldessa de Barcelona

Text: Arnau Nadeu / Albert RibasFotografia: Neus Marmol

“Cal posar ordre en el turisme: elsprimers interessats són els empresaris”

“Estem oberts a parlar del govern ambPSC i ERC, però perara no ho hem fet”

Entrevista

7 | líniasarrià.cat6 octubre 2015

Canviant de tema, vostè destina-rà 96 milions del superàvit de l’an-terior govern a polítiques socials.A banda d’això, quines mesures es-tructurals prendrà per reduir lesdesigualtats?D’entrada hem posat en marxa me-sures de xoc com l’augment de be-ques menjador o els ajuts al llo-guer. Però cal pensar en una políti-ca a llarg termini. Des de mesures pergovernar l’economia de la ciutat i re-distribuir millor els beneficis, com lesrelacionades amb el turisme, fins agrans projectes de ciutat, com im-pulsar el transport públic desenca-llant el projecte del tramvia i reacti-vant les obres de la Sagrera. Tambéestem treballant per posar en mar-xa un pla de barris, ja que els més cas-tigats per les desigualtats necessitenuna intervenció extraordinària.

Parlant de pobresa, Barcelona haliderat la resposta de les ciutats en-vers el drama dels refugiats. Estàprevist que n’arribin uns 1.200. Laciutat està preparada?Sí, està molt més preparada que al-tres ciutats. Té grans serveis tècnics,d’emergència, protecció civil i social...Amb el nou responsable, IgnasiCalbó, estem treballant perquè s’a-daptin els plans que ja tenim aaquesta nova situació. És un reptemolt gran que tenim com a ciutatperquè estem davant d’una crisisense precedents. La xifra que citenencara no és oficial i, en tot cas, seràper al novembre. Després en po-drien venir més perquè estem par-lant de centenars de milers de per-sones que sol·liciten asil.

Tornant a temes més locals, ¿hi hauna voluntat expressa de tirarenrere projectes de CiU que ja es-taven molt avançats? La xarxaortogonal de bus, el pla de laRambla, la gestió de dues escolesbressol...Nosaltres apostem per la xarxa or-togonal, en som uns grans defen-sors, però s’ha endarrerit una faseperquè hi hagi participació veïnal peruna millor implementació. És unaclara aposta associada a la del tram-via. El que sí que hem fet, perquè eraun compromís, és aturar processosde privatització de serveis bàsics,com és el cas de les escoles bressols.

Aquest fet ha creat un problemaamb el nombre de places?Treballarem perquè no sigui així. Elque hi ha és un problema de fons,que és el govern espanyol del PP. Ungovern que atempta contra la sobi-rania catalana i municipal i que ambla Llei Montoro limita que no es pu-gui fer oferta i contractació pública.

El Top Manta és un altre dels rep-tes que afronta. El repunt de la pro-blemàtica es deu a una indefiniciódel seu govern amb la qüestió, talcom li han retret?En primer lloc, lamento que algunspartits de l’oposició hagin volgut uti-litzar el Top Manta per atacar el go-vern. Nosaltres hem mantingut elsdispositius de la Guàrdia Urbanaque ja funcionaven per encarar unconflicte que no és nou. I quans’ha produït un incident amb vio-

lència, hem estat taxatius i hem ditque no ho tolerarem. Dit això, el quehem fet ha estat ampliar la respos-ta. Només amb la gestió policial isancionadora de l’ordenança noés suficient, perquè el fenomen esmanté igual des de fa anys. Cal do-nar una resposta més integral quevagi als orígens. Cal ampliar la in-tervenció amb més educadors decarrer i fent un pla transversal per co-nèixer bé el fenomen i intentar in-tervenir més en les causes.

També volíem preguntar-li pelpetit comerç, un sector que el tépreocupat amb el tema de lesterrasses i amb decisions com lade prescindir de la pista de gel. Hacomençat amb bon peu amb elscomerciants?Hem dit sempre que el comerç deproximitat és essencial, i no nomésper ser una de les principals activi-tats econòmiques de la ciutat quegenera més llocs de treball que el tu-risme. És el nostre model de ciutat,diversifica l’activitat econòmica, co-hesiona els barris, genera més vida,seguretat, redistribueix la riquesa...Per tot plegat hem ampliat ajudesi intervencions. Una de les coses queha fet el nou comissionat de Comerç,

Miquel Ortega, és augmentar en160.000 euros les ajudes per gene-rar més activitats de carrer als dis-trictes i així beneficiar el comerç. Ianirem implementant diferents ac-tuacions. Sobre el fet de retirar la pis-ta de gel, la decisió responia a dife-rents motius i ha tingut molt con-sens a la ciutat. Seria criticable que

a canvi no féssim res, però diem quela pista privatitzava l’ús de la plaçaCatalunya amb una activitat poc sos-tenible i que la substituirem per ac-tivitats de carrer, familiars, i diversi-ficarem les actuacions perquè arri-bin a més barris i districtes.

No podem acabar sense pregun-tar-li pel procés sobiranista. Veu-rem un Ajuntament més implicaten el procés, a partir d’ara, peraconseguir el referèndum vincu-

lant que vostè reclama per des-bloquejar el conflicte?Aquest és un dels grans temesque no han de ser només cosa dela formació que és al govern, sinóque s’ha de decidir dialogant ambla resta de grups municipals. Peròcrec que és una evidència que calun referèndum, perquè el 27S hadeixat uns resultats molt igualats enclau plebiscitària però molt clars en-vers el dret a decidir. Hi ha una ma-joria de vots i d’escons que defen-sa que els ciutadans es puguin ex-pressar en un referèndum.

Es replanteja la seva posició res-pecte a l’entrada de Barcelona al’AMI?Nosaltres mantenim la nostra pos-tura al respecte. Creiem que cal unaconsulta a la ciutadania de Barcelo-na perquè puguin decidir-ho ella ma-teixa, però per fer-ho caldria que hihagués consens amb la resta degrups municipals. És una possibilitat,però crec que l’important no és si Bar-celona entra a l’AMI o no. L’importantés poder fer un referèndum a Cata-lunya per donar una sortida al con-flicte. I amb això, com a demòcrates,hi estarem compromesos i farem elque estigui a les nostres mans.

“Només amb lapolicia i les sancions

no se soluciona el Top Manta”

“Mantenim la nostrapostura respecte a

l’entrada de la ciutat a l’AMI”

L’Assemblea de Joves de Vallvi-drera ha tornat a reivindicar re-centment la necessitat dels ba-rris de muntanya de tenir trans-port públic nocturn per no que-dar incomunicats durant la nit.Satisfarà la demanda?Coneixem la demanda i la reivin-dicació perquè no és nova. Ens reu-

nirem aviat amb ells per parlar-neen primera persona. Estem estu-diant com abordar el tema de lamobilitat a Vallvidrera i la resta debarris de muntanya. Volem oferiruna solució a una demanda legí-tima, que no és altra que no que-dar incomunicats amb la resta dela ciutat durant la nit.

“Estem estudiant com abordar eltema de la mobilitat a Vallvidrera”

SARRIÀ-SANT GERVASI

Entrevista

6 octubre 2015

Sarrià-Sant Gervasi| 8

líniasarrià.cat

Sarrià està de Festa Major. Des dedivendres passat els sarrianencsi sarrianenques estan gaudint dela seva diada, que va arrencar di-vendres passat amb el pregó ar-tístic compartit de Marc Carrizo,Marc Sastre, Blai Juanet i OriolPla que va tenir lloc a peu de ca-rrer de la plaça del Consell de laVila. L’acte també va comptaramb la presència de l’alcaldessaAda Colau, que va ser rebudaamb crits d’”independència” du-rant la seva intervenció. Una es-tona abans les coreografies dels jo-ves de l’escola de dansa Yisbell vanservir per donar la benviguda a lesentitats.

El mateix divendres tambées va fer la presentació de la IIIBatalla per Sarrià, mentre que elvespre i la nit el protagonisme va

ser per als diferents sopars po-pulars i de veïns i els concerts deMe and the bees i Les Sueques del’Alternativa de Sarrià i els delPony Pisador i LURY & The WiseMen, que van tenir lloc a la CasaOrlandai.

Dissabte la Festa Major vacontinuar amb molta intensitat. Alllarg del matí es van celebrar di-ferents proves esportives i la dia-da castellera, mentre que a latarda i al vespre va arribar l’hora

de la cercavila de Festa Major, laXocogresca, la correvila amb ta-balada i el novè sopar de cul a te-rra. La jornada es va allargar finsa les tres de la matinada amb di-ferents concerts.

Entre diumenge i ahir el pro-grama va tornar a estar farcitd’activitats. El concurs de paelles,la trobada gegantera, la visita alsbalcons del barri amb mostresd’artites o la vetllada musical‘Amb la música al cor de Sarrià’.

La cultura popular, una de les protagonistes de la Festa Major. Foto: Twitter

La Festa Major omple Sarriàd’activitats fins diumenge que ve

» La diada sarrianenca va arrencar divendres amb el pregói la presentació de la tercera edició de la popular Batalla per Sarrià

Obert el procés participatiude la nova xarxa de bus

TRANSPORT4Al llarg d’aquestmes d’octubre arrencarà el procésparticipatiu per tal que les entitatsi els veïns puguin participar en laimplantació de la quarta fase dela nova xarxa de bus.

Està previst que el pròximdia 26 es convoqui una sessió in-formativa adreçada a tot el veïnatafectat i, de manera especial, a lagent gran. La sessió tindrà lloc alCentre cívic Vil·la Florida. Des delDistricte expliquen que “el procésparticipatiu tindrà una durada de3 mesos i les accions previstes in-clouen reunions de la comissió deseguiment de la nova xarxa de busi del grup de treball de transportpúblic del Pacte per la mobilitat”.

També, afegeixen, es durà a ter-me “una enquesta entre els usua-ris de les línies que s’han de subs-tituir per detectar les milloresque cal fer en el servei quan esdespleguin les línies noves”. Estracta de les línies V11 i V13.

Per altra banda, el Districtetambé impulsarà una campan-ya informativa que consistirà a“instal·lar espais d’informacióals principals equipaments si-tuats al llarg dels itineraris de lesfutures línies”, al mateix tempsque “s’organitzaran sessions te-rritorialitzades amb els princi-pals agents socials de cada dis-tricte o barri afectat, obertes a totel veïnat.”

SOLIDARITAT4El Teatre de Sa-rrià va ser l’escenari el passat 23de setembre d’una gala solidàriaper als refugiats on es van acon-seguir recaptar 4.700 euros.

L’acte, que va ser presentatper la presidenta del Centre de Sa-rrià, Montserrat Morera, va tenircom a protagonistes les entitatsartístiques els Amics de l’Òpera deSarrià i Barcelona City Ballet; laFundació ACSAR -l’entitat desti-natària dels fons recollits-, que vaestar representada per Jordi Ló-

pez Camps, Arcadi Oliveres i elmossèn Manel Valls; el regidordel Districte, Gerardo Pisarello iXesco Reverter, cap de la secciód’Internacional dels Serveis In-formatius de TV3.

Reverter va narrar la seva ex-periència sobre la cobertura d’a-quest drama i va recordar que elsrefugiats fugen del seu país “perconservar la dignitat i la vida, re-butjats pels dirigents d’una so-cietat recelosa del seu benestarque ha perdut de vista els valors

de la persona que ella mateixa vaproclamar per a tot el món”.

Els encarregats de recollir elsdonatius van ser Jordi López i Ar-cadi Oliveres. Ambdós van agrairla iniciativa del Centre de Sarrià.Des de l’organització s’ha volgutremarcar que “Més enllà dels re-cursos aconseguits, ha estat ungest que marca un camí: el des-vetllament de la pressió dels ciu-tadans europeus sobre els seusgovernants perquè actuïn a favordels refugiats.”

Agenda Nacional | Crida en suport als imputats del 9N L’ANC, Òmnium, l’AMI i l’ACM han convocat per al 13 i 15 d’octubre mobilitzacions en

defensa d’Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega, imputats per haver tirat endavantel 9N. La primera mobilització serà el dia 13 a davant dels ajuntaments catalans,

mentre que el mateix 13 i el 15 s’acompanyarà els imputats a declarar al TSJC.

RedaccióSARRIÀ

Les noves línies que passaran pel districte són la V11 i la V13. Foto: Arxiu

4.700 euros per als refugiats

Imatge d’un moment de la gala solidària. Foto: Teatre de Sarrià

9 | Sarrià-Sant Gervasi líniasarrià.cat6 octubre 2015

El jovent de Vallvidrera torna a demanar transport nocturnREIVINDICACIÓ4L’Assembleade Joves de Vallvidrera ha tor-nat a reivindicar recentment, enaquesta ocasió amb la publica-ció d’un vídeo, la manca detransport públic nocturn que,denuncien, provoca la incomu-nicació del barri amb la ciutatquan el funicular està tancat, en-tre dos quarts de tres i dosquarts de sis de la matinada.

Amb un to marcadamenthumorístic, el vídeo mostra to-tes les peripècies que els joveshan de fer per tornar als barrisde Collserola. Des de l’assem-blea asseguren que “no pararem

fins a aconseguir aquest trans-port públic nocturn” i afegeixenque no volen haver de continuar“pujant a peu, fent autoestop odormint a Barcelona esperant elprimer tren”.

Aquesta campanya de l’As-semblea de Joves de Vallvidreraestà en marxa des de fa molts me-sos. A finals del passat mes d’a-bril un centenar de veïns es vanconcentrar a la plaça de Vallvi-drera i van tallar una estona eltrànsit per fer escoltar la seva re-clamació. En paral·lel l’assembleatambé està duent a terme una re-collida de signatures.

El grup municipal de CiU, a tra-vés del seu regidor Jordi Martí,que també és el president delConsell del Districte, va denunciara mitjans de setembre “l’okupa-ció de tres finques, de propietatpública i privada, al districte”.

Les finques ocupades, segonsdenuncia Martí, són al número 15del carrer Canet i al número 2 del

carrer Tres Reis -les dues priva-des- i una altra de titularitat pú-blica al carrer Isaac Albéniz nú-mero 16.

En declaracions a Línia SarriàSant Gervasi, Martí ha lamentatque la seva interpel·lació al govern“no ha obtingut cap resposta”. “Defet, es tracta d’un govern que no res-pon, ja que de 200 preguntes quehem presentat només n’han con-testa una”, afirma. Martí conside-ra que, tant des del govern com desdel Districte, es “vol minimitzaraquesta problemàtica, tot i que hi

ha veïns que s’han adreçat a no-saltres per queixar-se d’aquestasituació”, i afegeix que tampoc es-pera cap resposta “perquè aquestgovern és amic dels okupes”.

EL GOVERN HO ESTUDIAPer la seva banda, des del Districtehan assegurat a aquesta publica-ció que de moment estan “enuna fase, conjuntament amb elsserveis socials, d’estudiar quina ésla tipologia de l’okupació per veu-re quines actuacions i mediacionss’han de fer”.

Imatge de la casa del carrer Canet que ha estat ocupada. Foto: Google Maps

CiU denuncia l’okupació de tres finques al districte

RedaccióSARRIÀ-SANT GERVASI

Una captura del vídeo reivindicatiu. Foto: Assemblea de Joves de Vallvidrera

6 octubre 2015

Comerç| 10

líniasarrià.cat

El lliurament del Premi ComerçBarcelona –els antics guardonsBarcelona, la millor botiga delmón–, ja té data. El pròxim 27d’octubre l’Auditori acollirà la18a edició d’aquest premi que re-coneix la tasca dels botiguers al’hora d’impulsar el petit co-merç de proximitat.

El canvi de nom respon a lavoluntat municipal d’adaptarels premis a la visió actual que esté de Barcelona, ja que el nomanterior “simplificava en excés laimatge de la ciutat”. La convo-catòria d’enguany consta de vuitmodalitats: Premi a la milloriniciativa comercial, Premi a lamillor iniciativa agrupada per ala dinamització comercial de laciutat, Premi Albert González ala tasca de contribució a la pro-moció i el coneixement del co-

merç de la ciutat, Premi a l’es-tabliment comercial, Premi almodel comercial sostenible, Pre-mi al comerç cultural de proxi-mitat, Premi a l’accessibilitat enel comerç i el Premi Barcelona,els millors mercats del món. Elnombre de modalitats ha anatcreixent amb els anys, ja que enles primeres edicions nomésn’hi havia cinc.

Aquests premis els organitzal’Ajuntament mitjançant la sevaàrea de comerç i ja s’han conso-lidat com un dels guardons mésimportants del sector. A més, desdel consistori remarquen queaquest reconeixement ajuda a“fomentar el petit comerç”, un sec-tor “clau per promoure el desen-volupament local a través de la ge-neració d’ocupació”, afegeixen.

Una foto de família dels premiats de l’any passat. Foto: Ajuntament

Els guardons del comerç localcanvien de nomenclatura

» Els Premis Barcelona, la millor botiga del mónpassen a dir-se PremisComerç de Barcelona i celebraran la seva 18a edició el pròxim dia 27

La Generalitat homenatjarà les botigues centenàries

PREMIS4El Consorci de Co-merç, Artesania i Moda de la Ge-neralitat acaba d’obrir la convo-catòria dels Premis Nacionals ala Iniciativa Comercial i als Es-tabliments Centenaris del 2016.

Els Premis Nacionals a la Ini-ciativa Comercial tenen com aobjectiu distingir les persones fí-siques o empreses que hagin in-novat al llarg de l’últim any enl’àmbit comercial. Per exem-ple, hi ha una categoria queguardona les iniciatives creati-ves relacionades amb el comerça la xarxa.

Per la seva banda, els Premis

Nacionals als Establiments Co-mercials Centenaris volen dis-tingir els comerços en actiu queal llarg de més de cent anys hanofert “un servei de qualitat ipersonalitzat als seus clients,tot adaptant-se a les necessi-tats de compra dels ciutadans”.

Aquests últims guardonsconsten de dues categories: unaper a les botigues de cent anys omés d’història i un altre per aaquelles que acreditin cent cin-quanta o més anys de vida.

Les sol·licituds es podranpresentar fins al pròxim 18 dedesembre.

FIRA4L’Associació de Comer-ciants i Professionals Barnavasija treballa en els últims detalls dela seva tercera Mostra de Tardor,que se celebrarà el pròxim dis-sabte 17 d’octubre a la plaça Jo-aquim Folguera de 10 del matí avuit de la tarda. Seguidament, elMercat de Sant Gervasi acollirà elTast de Nit fins a la mitjanit, unaocasió durant la qual els para-distes del mercat ofereixen les se-

ves creacions als visitants. Aquestesdeveniment estarà amenitzatper un grup de rumba catalana.

Però abans del tast, la plaçaJoaquim Folguera serà l’escena-ri d’una jornada on participaran30 botiguers de Barnavasi. Du-rant les hores que duri la mostrahi haurà tallers per a la canalla ifins i tot una pollastrada popular,a partir de dos quarts de sis de latarda davant del mercat.

RedaccióBARCELONA

El termini per presentar sol·licituds finalitza el 18 de desembre. Foto: Arxiu

Barnavasi prepara la sevatercera Mostra de Tardor

MOSTRA4La Mostra de Comerçal Carrer i Gastronòmica de l’EixSarrià se celebrarà el pròxim dis-sabte 24 d’octubre al carrer Ma-jor de Sarrià, des de les 10 delmatí fins a les vuit de la tarda.

Durant aquell dia, els co-merciants associats a l’eix oferi-ran els seus productes als visi-tants. Hi haurà des de moda, finsa complements, sabateries i ali-mentació.

De fet, la gastronomia seràun dels eixos de la jornada, jaque, paral·lelament, la plaça deSarrià serà l’escenari de la Mos-tra Gastronòmica, on es podràtrobar un assortit variat de pro-ductes selectes del barri.

L’eix comercial organitzarà,com ja és costum durant la sevaMostra de Comerç de la tardor,un parc infantil per als més pe-tits amb diverses activitats.

Gastronomia i comerç, de la mà amb l’Eix Sarrià

Programa | Tret de sortida al ‘Comerç i les escoles’La desena edició del programa educatiu El Comerç i les escoles va arrencar

dimarts passat al Born Centre Cultural, en un acte on la comunitat educativa va poder descobrir les novetats d’enguany de la iniciativa, com ara les visites que es faran a les “botigues singulars” de la ciutat, les quals destaquen per la seva activitat.

11 | Entrevista líniasarrià.cat6 octubre 2015

Afronta un Nadal sense lapista de gel de plaça Cata-lunya. Considera encertada

aquesta decisió de l'Ajuntament?No. Era un acte consolidat i en-guany hauria estat el cinquè any. Peròl’espai on s’ubicava és públic i l’A-juntament el cedeix a qui creu. Res-pectem la seva decisió, tot i que pera nosaltres era molt important.

Com a alternativa a la pista, fa pocva parlar sobre una “descentralit-zació” dels actes de la Fundaciódurant el Nadal. En què consisti-rà aquest nou model?Quan ens van dir ‘no’ a la pista de gel,vam presentar un projecte amb di-verses activitats rotatives i itinerantsals diferents eixos de la ciutat. Ensagradaria, no obstant això, que la co-ordinació dels actes es fes entre laFundació i l’Àrea de Comerç. Però en-cara no sabem com es farà.

No hi haurà, llavors, cap acte cen-tral com la pista...Organitzat per la Fundació no. No sa-bem si l’Ajuntament celebrarà algu-na cosa. Nosaltres volem descentra-litzar els actes a tots els districtes. Lapista de gel, per les seves dimensions,no es podia ubicar a gaires llocs.

Per altra banda, el govern muni-cipal vol implementar un enllu-menat nadalenc “més sostenible”.Creu necessari aquest canvi?No ens podem posar benes abans defer-nos la ferida. Ara estem parlant de

l’enllumenat de Nadal del 2015 elqual, per a la tranquil·litat dels nos-tres companys botiguers, conti-nuarà sent igual que el passat, ja quela subvenció de l’Ajuntament esmantindrà. No passa el mateix, però,amb la subvenció per il·luminarMuntaner i Via Laietana, els dos ca-rrers que es volien enllumenar mit-jançant un concurs públic.

L’Encén el Nadal...Sí. Es premiarà els guanyadors, peròl’enllumenat no es col·locarà a no serque hi hagi un acord entre els boti-guers d’aquella zona i el consistori perpagar la il·luminació al 50% cadascú,com es fa a la resta de carrers.

Amb més o menys llums, com espresenta la campanya de Nadal? Les expectatives són bones. Els indi-cadors econòmics ens mostren quela baixada de les vendes ja s’ha atu-rat. Això no vol dir, però, que hàgimde tirar coets. Ara ja estem començanta remuntar, i esperem que, de mit-jana, ens vagi millor.

Fa un any, vostè ens va dir en unaentrevista que el petit comerç bar-celoní “havia albirat terra”. Podemdir, dotze mesos més tard, que elsector ha arribat a la costa?Si no hi ha cap factor aliè que pro-voqui un canvi de la dinàmica, sí.

El top manta podria ser un d’a-quests factors externs de què emparla. Creu que l’Ajuntament ac-tua amb fermesa davant d’aquestfenomen? En aquesta problemàtica han coin-cidit diversos factors: un canvi d’Ajuntament, la sensació que el nou

equip de govern seria més permis-siu i el fet que a l’estiu hi ha més man-ters. Tot això ha provocat un augmentdels manters als carrers i menys efec-tius de policia amb unes directriusd’actuació, creiem, poc clares.

Ara ja ha passat l’estiu. Esperem que minvi la presència demanters a la ciutat i s’encari aquestproblema, que no només és una di-ficultat per als botiguers, sinó quetambé és una qüestió social. Com-prenem que aquesta és la forma deviure de moltes persones, però aixòs’ha de solucionar perquè no es potpermetre que molts carrers ambfort trànsit de vianants estiguin in-undats de mantes.

O de terrasses... Considera ne-cessari reduir-les, tal com es plan-teja des del govern municipal?Aquest és un tema complicat. Hi hamolts bars que tiren endavant grà-cies a les seves terrasses. Els nostrespassadissos són els carrers de la ciu-tat, per on la gent hi passeja. Per tant,volem que estiguin ordenats, peròtambé creiem que les terrasses ani-men la vida dels nostres carrers.Hem de ser sensibles amb aquestaqüestió.

S’han posat en contacte amb vos-tès des de l’Ajuntament per trac-

tar la possible reducció o no de lesterrasses?No, però nosaltres som part interes-sada i hem demanat participar-hi.

Unes terrasses que se solen omplirde gent els diumenges. Comafronten l’obertura en festius decara a l’any vinent?En aquest tema hem de seure a ne-gociar amb totes les organitzacionsque formen part del món del comerçi els sindicats.

Aquests diumenges servirien peratraure turistes, un sector que l’A-juntament també s’ha proposat re-gular. Com afectaria el comerçuna reducció dels visitants?No es tancaran instal·lacions, els tu-ristes seran els mateixos. Ordenar lacasa no vol dir tancar-la. És bo, tan-mateix, que hi hagi una visió de fu-tur positiva perquè les inversionsno marxin. El que també seria bo ésesponjar el turisme a altres zones dela ciutat, perquè donin vida als barrisi els turistes puguin descobrir novesicones de Barcelona.

Nadal, terrasses, top manta, tu-risme... Creu que han començatamb bon peu amb el nou govern?Sí. L’escenari ha canviat i hi ha uns ac-tors que no coneixem, però creiemque hi ha d’haver una relació de con-

fiança perquè ens puguem conèixeri crear vincles que abans no hi erenperquè no ens coneixíem. Hem d’a-conseguir entre tots que no hi hagibarreres i tenir un diàleg franc.

S’està assolint aquesta confiançaen les primeres trobades?Sí. Amb el comissionat de Comerç, Mi-quel Ortega, hem tingut diversesreunions i anem pel bon camí pel quefa al diàleg i a la coneixença. Que des-prés puguem estar d’acord ambmoltes coses... el camí ens ho dirà.

Quin és el camí que seguirà ara perara la Fundació? Horaris de zones turístiques, terras-ses, l’ambientació de Nadal... i, so-bretot, fomentar el diàleg.

Sigui com sigui, seguirà VicençGasca al capdavant per aconse-guir aquests reptes?Acabo mandat a principis de l’anyque ve, però restaré a disposiciódel nou president.

Quina és la relació de la Fundacióamb Barcelona Oberta? Tots els criteris són respectables. A laFundació hi havia diferents criterisque feien que el discurs no fos tancomplet com ho és ara, on la majo-ria dels patrons de la Fundació de-fensem la mateixa línia.

F. Javier RodríguezBARCELONA

Vicenç Gasca és el president de la Fundació Barcelona Comerç

Als peus d’un Mercat de Sant Antoni encara en obres, Vicenç Gasca, que finalitzarà el seu mandat a principis de l’any que ve, fa una crida al diàleg per consolidar el model barceloní de comerç de proximitat.

“Hem d’aconseguir eliminar les barreres i tenir un diàleg franc amb el nou govern”

6 octubre 2015

Esports| 12

líniasarrià.cat

Els atletes Carles Castillejo, queva córrer per Nou Barris i EnkaViñas, que ho va fer per Sant An-dreu, van ser els guanyadors in-dividuals de la quarta edició delCorrebarri, la prova atlètica de 10quilòmetres que enfronta elsdistrictes de la ciutat.

Més de 4.000 corredors vanomplir els carrers de la ciutatdiumenge passat, cadascun d’ellsamb una samarreta d’un colorque representava el districte pelqual competien.

Sant Martí va aconseguir lavictòria un any més amb 4.435punts, i va completar el seu pò-quer particular en la competició.

SARRIÀ MILLORA UNA POSICIÓPel que fa als resultats globals deldistricte, els corredors del districte

van millorar els resultats aconse-guits el 2014 i es van acostarmolt al seu millor resultat.

Els atletes sarrianencs vanaconseguir sumar 8.433 punts,una xifra que millora els 9.150 del’any passat (en aquesta cursa

guanya qui té la puntuació mésbaixa, no pas la més alta), i es vanquedar a només 461 punts d’i-gualar la seva millor classificacióhistòrica, la sisena posició de2012, que aquest any va ser per aSants-Montjuïc.

Un moment de la cursa al passeig de Colom. Foto: Correbarri

Carles Castillejo i Enka Viñass’imposen en el quart Correbarri» Sarrià acaba en setena posició a la quarta edició de la prova atlètica» El districte de Sant Martí aconsegueix el seu pòquer de victòries

La sisena Milla de Sarrià aplegamés de cinquanta atletes

ATLETISME4Diumenge va serun dia esportivament intens aSarrià. En el marc de la FestaMajor del barri es va celebrar lasisena edició de la Milla de Sa-rrià, la popular cursa que orga-nitzen conjuntament el CentreParroquial de Sarrià i el CentreExcursionista els Blaus.

Hi van participar una cin-quantena d’atletes, que van com-pletar el recorregut de 1609 me-tres que resultava de fer dues

voltes al circuit que hi havia al’interior del parc de Joan Ra-ventós en la categoria sènior.

A banda d’aquesta cursa dela categoria absoluta, com ja éshabitual es van disputar la pro-va juvenil i l’infantil i aleví, quehavien de fer el mateix recorre-gut que els més grans i la cursadels benjamins, que només ha-vien de completar una volta alrecorregut. L’entrega de meda-lles va cloure la jornada.

Gran inici de lliga del CP Sarrià,que suma 11 de 15 punts

FUTBOL4Després d’un curs2014-2015 per oblidar, que es vasaldar amb el descens a TerceraCatalana, el CP Sarrià s’ha pro-posat aconseguir l’ascens i, de mo-ment, l’equip va pel bon camí.

Els blaugrana han començatla temporada sumant 11 dels pri-mers 15 punts (3 victòries i 2 em-pats), amb 12 gols a favor i només5 encaixats.

A més, els sarrianencs s’hanfet forts al Municipal de Can Ca-ralleu, on han aconseguit dostriomfs en els dos partits quehan disputat (6-2 contra la Uni-

ficación Santa Perpètua i 2-1 con-tra el CF Montmeló).

Tot i que els sarrianencs vandeixar escapar la primera posiciódesprés de l’empat que van acon-seguir a Canovelles dissabte pas-sat (1-1), diumenge al migdia elfutbol torna al districte. L’equiphaurà d’afrontar un dels com-promisos més exigents del que vade temporada. La Penya Barce-lonista de Sant Celoni, que ocu-pa la cinquena posició, visitaràCan Caralleu en el que serà unabona pedra de toc per conèixer elnivell real de l’equip.

Garbiñe Muguruza, del CT Barcino, al top 5 mundial

TENNIS4Aquest 2015 està sentun dels millors anys de la carre-ra de Garbiñe Muguruza. Finalistaa Wimbledon contra Serena Wi-lliams, i guanyadora de dos cam-pionats fent parella amb CarlaSuárez (a Birmingham i a Tò-quio), la tennista forma part deltop 5 mundial de la WTA des delpassat cap de setmana.

La tennista del Barcino, però,va aconseguir aquest històric re-sultat de manera agredolça. Mu-

guruza estava disputant la final del’Open de Wuhan, a la Xina, con-tra Venus Williams, quan es vahaver de retirar de la competicióper una lesió al turmell esquerre.

La cinquena posició de la his-panoveneçolana és la seva millorclassificació personal i el tercer mi-llor resultat per a una tennista del’estat espanyol per darrere del nú-mero 1 que va aconseguir Arant-xa Sánchez Vicario i el número 2de Conchita Martínez l’any 1995.

Solidaritat | Obren les inscripcions per a la tercera ‘Correm Junts’Des de finals de setembre està obert el procés d’inscripcions per a la sisena edició de CorremJunts, 3a Milla de Sarrià, una prova oberta a tothom que té com a objectiu que les persones

amb discapacitat puguin córrer conjuntament amb la resta d’atletes del seu sexe i edat. Lesinscripcions es poden fer a www.corremjunts.org i la cursa se celebrarà el dia 25 d’aquest mes.

RedaccióSARRIÀ-SANT GERVASI

Un dels premiats de la categoria sènior. Foto: Centre de Sarrià

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 8813 | 6 octubre 2015 líniasarrià.cat

| 14Agendalíniasarrià.cat 6 octubre 2015

AVUI DIMARTS 6 D’OCTUBRE21:00 Sopar i ball per a la gent gran, organit-

zat pel casal de Can Fàbregas en el marc dela Festa Major de Sarrià. / Plaça de Sarrià.

DIJOUS 15 D’OCTUBRE18:00 Xerrada sobre el part, preguntes i respostes.

Un col·loqui que se celebrarà a càrrec de la lle-vadora Imma Sàrries, organitzat per DonaLlum, l’Associació Catalana per un part res-pectat i la Saleta. / Casa Sagnier.

DIJOUS 22 D’OCTUBRE18:00Trobada Cineknitting: Amb llicència per tri-

cotar,una activitat que consisteix a veure unapel·lícula mentre es fa ganxet, com a casa. L’en-trada és gratuïta, però cal inscripció prèvia./ Casa Sagnier.

FINS AL 9 D’OCTUBREMatí-Tarda La presència del collage. Exposició

que mostra les possibilitats artístiques de latècnica del collage, a càrrec del col·lectiu Es-tampalliure. / Centre cívic Pere Pruna.

FINS AL 31 D’OCTUBREMatí-Tarda Exposició Natura i tardor, una oca-

sió per contemplar els colors de la tardor ambuna mostra de fotografies d’aquesta estacióde l’any a càrrec de Sylvia Parès. / Centre cí-vic Vil·la Florida.

DISSABTE 10 D’OCTUBRE18:00 En el marc de la Festa Major de Sarrià, con-

curs de menjar flams, on l’equip que enmenys temps acabi amb tots els flams seràel guanyador. Activitat per a adults i infants./ Plaça del Consell de la Vila.

DIVENDRES 23 D’OCTUBRE18:00 Van Gogh. La Paula i en Vicent són amics.

Activitat infantil per conèixer l’obra del pin-tor holandès a càrrec de Subi & Anna. Per amajors de quatre anys. / Biblioteca Clarà.

DIVENDRES 9 D’OCTUBRE19:00 En el marc de la Festa Major de Sarrià, con-

curs de triples i pica pica per als equips par-ticipants. / Espai Gardenyes.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

agenda@comunicacio21.com

La finalitat d’aquesta activitat és ex-plicar la història del barri als més pe-tits a través del joc i les imatges. Estaràa càrrec de Yolanda Fernández. Entradagratuïta. / Biblioteca Clarà.

Taller per explicar la història del barri

Dv. 18 d’octubre a les 18:00

AGENDA MENSUAL

Activitat adreçada a aquells que vul-guin millorar la seva salut mitjançantla una correcta tècnica per respirar. En-trada gratuïta. Cal inscripció prèvia. /Casa Orlandai.

TallerRespiració i salut

Demà dc. 7 d’octubre a les 19:00

La cloenda de la Festa Major de Sarriàd’enguany es farà mitjançant un pi-romusical a partir d’un quart de 10 dela nit al Centro Asturiano.

Piromusical de laFesta Major de SarriàDg. 11 d’octubre a les 21:45

En el marc de la Festa Major de Sarrià,s’instal·larà a la plaça del Consell de laVila un gran inflable, rèplica d’un fut-bolí, o hi jugaran dos equips.

Festa MajorFutbolí humà

Ds. 10 d’octubre a les 17:00

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 8815 | 6 octubre 2015 líniasarrià.cat

| 16 6 octubre 2015líniasarrià.cat Pròxima edició: 3 de novembre