santa maria, verge de la unitat comunitat/ntr-cmtat... · sancta maria, virgo unitatis 5 revista de...

SANCTA MARIA, VIRGO UNITATIS

REVISTA DE LA NOSTRA UNITAT PASTORAL5La Nostra Comunitat

SA

NT

A M

AR

IA,

VE

RG

E D

E L

A U

NIT

AT

SA

NT

A M

AR

IA,

VE

RG

E D

E L

A U

NIT

AT

SA

NT

A M

AR

IA,

VE

RG

E D

E L

A U

NIT

AT

SA

NT

A M

AR

IA,

VE

RG

E D

E L

A U

NIT

AT

SA

NT

A M

AR

IA,

VE

RG

E D

E L

A U

NIT

AT

2006SANT PERE,

SANT JOAN,MARE DE DÉU DEL CARME

2006SANT PERE,

SANT JOAN,MARE DE DÉU DEL CARME

El Papa Benet XVI, en iniciar aquest any, ens regalà la seva primera encí-clica: “Déu és amor”. En ella ens parla de l’amor que Déu vessa en elsnostres cors i que nosaltres hem de comunicar als altres. “Aquestes parau-les expressen amb una claredat meridiana el cor de la fe cristiana”.

El cristians tenim la gran tasca de desvetllar en nosaltres la consciència deque som estimats amb bogeria per Déu i la consciència de fraternitat (laconsciència social); i, com a conseqüència, hem d’optar per un nou mo-del de societat, tot i acceptant d’una manera més generosa la diversitat.

Possiblement, enlluernats pel benestar modern , molts cristians hem anatenfredorint les nostres aspiracions socials-cristianes. En aquest camp es cons-tata una baixada en nombre i en entusiasme. Pot ser il·lustrador el fet de quemai com ara no havíem tingut el tercer món tant a prop; només ens cal sortirde casa per trobar-lo i potser la nostra actitud pot esdevenir freda i indiferent.

Hem de situar-nos més a prop del germans necessitats i desfavorits de lasocietat, creant, per una banda, iniciatives de solidaritat – no podem res-tar en una actitud passiva- i reprovant, per un altra banda, tot el que porticaire de violència.

Tots ens hem de sentir orgullosos per la maduresa del cristianisme superanterrors del passat, sabent viure la fe amb respecte als altres; no responentamb virulència a les injúries inferides, vivint conscientment de les paraulesde Jesús a Pere a l’hort de les oliveres: ”Guarda l’espasa en la beina” .

Però es l’hora –amb paraules del papa- “ de suscitar en el món un dinamis-me renovat de compromís en la resposta humana a l’amor diví”.

Ho hem de fer nosaltres els sacerdots assimilant, cada dia més, les pa-raules de Sant Pere en una de les seves cartes: “Pastureu aquest ramat queus ha estat confiat; vetlleu per ell, no com qui compleix un deure imposat,sinó de bona gana, per amor de Déu; no buscant aprofitar-vos-en, sinógenerosament“ (I Pe, 5, 3-4).

Tot el poble cristià s’ha d’implicar “ al procés de l’amor que sempre és encamí; l’amor no es dóna mai per acabat i completat i madura en el decursde la vida”. Continuen tenint sentit les paraules de Sant Pau als Gàlates:”Ara que hi som a temps, fem el bé a tothom, però sobretot als qui formenla família dels creients”(6,10).

MN. JOAN MORA, RECTOR

AMOR...ni violents, ni passius

AMOR...ni violents, ni passius

Fotografia de la portada y contraportada: Josep PortaMaquetació: Raquel Contreras, Jesús Fernández (676-019251)

PARRÒQUIA DE LA MARE DE DÉU DEL CARMEAltemir Rodríguez, CristianAñe Perez, Joan MaríaBellmunt Busom, EduardBeltrán Peñariera, Jordi SinaisBoldan, Vanessa DenisaBosch Solsona, SergiBudau, Aarea CristinaCapdevila Font, DanielaCarretero Ramos, Mariona L.Closa Garzo, ElenaCoyago Llanos, AntonCoyago Llanos, WalterDe Graaff Ortega, Robin NoelElekwa, Uche Jordi KingsleyElekwa Okechukwu, Alex ChineduEsnasoaie, RaulEspinet Mele, FaustFarre Pont, Slava-MarcFigueroa Hernández, Thais K.

Franco Obando, Francine NataliaGallardo Fernéndez, IdoiaGarcía Lema, Maira AlejandraGarcía Lema, Tania LisetGavilanes Blanco, RobertoGherca Todinka, Stanislau KevinGili Pachon, ManuelaGili Pachon, LauraGiraldo Ramírez, MateoFernanda Guatera, AlejandraGuerra Fernández, DavidGutierrez Villuendas, Luis MiguelHenao Fernández, CarolinaHernández Rodríguez, PauHugeanu, Eduardo ManuelIlies, ElenaKontehc García, AlexKontehc García, AbrahamKontehc García, Carmen MaríaKontehc García, Yanko Jordi

Lanyoh Jedrzejewska, Paulina H.Llovet Abello, VictoriaLlovet Abello, AnnyaLópez Pérez, AdrianaMarco Blasi, Alba PilarMarco Pastor, JuditMartí Roca, LaiaMartín Corbacho, SaraMena Barragan, JeniferMena Itty, Amaury MatteusMoran Pacheco, Karla GracielaParís Saez, AlejandroReñé Solana, AlbertRequena Medina, AnaRodie Farré, DanielaSaa Guerrero, Ingrid MarianTafache Lemus, EstefaniaUscata González, Oscar ManuelVila Pelegrí, Martí

Gladun Luzhna, JuliaGodia Mas, Laura Irene

Aris Barrachina, EmmaBiosca Badia, XanaBureu Farran, OliviaCapell Lara, AinaCasanovas Ribes, Xavier S.Comes Palacín, EvaEsteban Arruego, BlancaFregola García, SantiagoGaldeano Rodríguez, Juan R.García Mestre, Guillem

PARRÒQUIA DE SANT JOAN BAPTISTA

Lapera Godoy, OscarMalpica Canalejas, Isis MariaMartín Garces, MarcMartínez Lara, MarcMateo Bermúdez, PauMayoral Ganau, PauMayoral Ganau, MariaMele López-Alberca, CarlaMiró Esteban, MarinaMiró Torres, Marcel

Plana Moreno, ArnauRemacha Farré, JuliaRibera Díaz, Miriam ElenaRoig Serrano, BielSánchez Latorre, Miquel B.Serra Chacón, JúliaSerra Rodríguez, MartaSeto Badia, LauraSuarez Gimenez, OscarVirgili Castillo, Gerard

PARRÒQUIA DE SANT PERE APÒSTOL

Godia Mas, Marc AntoniGodia Mas, David Alejandro

Navarro Berbel, FrancescSellart García, Nerea

BAPTISMES

I LA UNITAT PASTORAL i els Sagraments

3

Alvarez Gallardo, NuriaAmoros Parra, DanielAnghelus, Alexandra AdrianaAutoce, CatalinBarticel, ClaudiuBarticel, MihaelaBelart Farre, LaiaBenchea, Diana ValeriaBeresoaie, FlorinBerge Paija, GerardBlaj, DanaBlaj, IonutChereches, Felicia

Chereches, SilviuDamoc, Luiza SimonaDamoc, Matei OctavianGalatanu, EusebiuGheti, AlinaGil Gomez, IsabelGonzález Melero, InmaculadaGuardia Torrelles, JaumeJurado Llena, RosaLópez Rodríguez, ManuelLoren Bielsa, RaquelLucaci, Marian Daniel

PRIMERES COMUNIONS

PARRÒQUIA DEL CARME

Martínez Canton, Laura C.Mateu Casan, DesireeMihaies, Ciprian FlorentinMinac, AndreeaOrtiga Sabaté, DavidParada Pueyo, ManuelPonsoda Aguilera, SantiRubio Carre, MontseRuiz Claverol, NúriaSalmerón Cosialls, Josep MªSolé Targa, NúriaTejedor Pérez, DanielVela Pérez, Carles

CONFIRMACIONS

PARRÒQUIA DEL CARME


Alexandru MartinasAlexandru Antaluca

Alexandru Antal


Narcis ChelarnPaula Gherghel

Denise Borraz Trepat Mª Blanca Martín Tost Laura Millera Camps

Cristian Altemir RodríguezSergio Altemir RodríguezRosa Martí RocaMª Isabel Mora SalvaiKaren Sevilla EscobarRoger Tiell PruneraBrahian Moisés Vergara GamarraÁngela Josefa Arca BoulanggesIngrid Maricela Averos Méndez

Wladimir Beltran PeñarietaSheila Bustamante VargasElmer Chucamaní ManciaValeria Donoso MartinezRai Antoni Escalante GonzálezCristina Giménez SánchezEva Gómez SeguraBrian Henry Iraizós Torres

Oliver Alexis Iraizós TorresPaulina Lanyoh JedrzejewskaKarla Moran PachecoGonzalo Andrés Pimiento D.Sergio Pizarro GarcíaCristian David Raigoza EscobarPaula Rozalia ProgranicznaJonathan San-Juan BerenguerÓscar Uscata González

4

PARRÒQUIA DEL CARME, SANT ANTONI DE PÀDUA ICOL·LEGI SGDA. FAMÍLIA


Pau Asensio Haro amb Angels Bonilla LariosJuan Julián Ballesteros Navazo amb María Teresa Pérez Cruz

Marc Bueria Jové amb Laura Barberá AlarcónSergio Calvo Horcajadas amb Mireia Martínez Fernández

Marcos Campos Fernández amb Montserrat Redorta SabatéRamon Capell Sarramona amb Mónica Ortega Doncel

José Francisco Castelló Estany amb Yolanda Vilanova CastellóXavier Cucurull Serra amb Elena Tomás Sinde

Uche Kingsley Elekwa amb Lovina Chizoba OkechukwuLuciano Hernández Pacheco amb Susana Lara Teixido

José Luís Herrero Martinez amb Ana María Malave BecerraMarc Ibars Baños amb Montserrat Moreno SánchezSanusey Jadama amb María Del Carmen Cañizares Martínez

Juan Ramon Morera Vilanova amb María José Diañez VillabonaJosé María Pedros Carbi amb María Antonia Sabaté Farrús

Oscar Jesús Pelegrí Sanuy amb Meritxell Gil TraverJosé Ignacio Roselló Villas amb Silvia Rodríguez Consuegra

David Sánchez Marin amb Begoña Compans MateosJosé María Zafra Rodríguez amb Silvia Mir Maeso

Juan Abella Llorens amb Mireia Betriu GodiaManuel Agustin Alonso amb Patricia Sánchez PulidoRaul Alcaraz Ezquerra amb Magdalena Valls Sin

Alberto Anaya Rubio amb María Teresa Macia GouOscar Aran Cruz amb Sònia Domenech Angulo

Josep Xavier Arqués Abadias amb Núria Baez FernándezCésar Bafalluy Mele amb Olga Morera Font

Juan Ramón Caballero Casas amb Joana Casals OrriesJoan Capdevila Cebollero amb Carmen Solé RiberaMiguel Angel Caro Duran amb Vanesa Gallardo DiazDavid Carvajal Rodríguez amb María Pilar Serrano GarcíaJosé Ramón Cirac Latorre amb Núria Canales Biosca

Philippe Eugéne Clergue amb Elisabeth Ortiz IbarzIvan Consuegra Puche amb Susana Vázquez Torres

Oscar Dufourg Mateu amb Elena Simo Martinez De GuereñoJordi Esquerre Soldevila amb Judit Laura Modol Gomez

Julián Font Gonzalo amb Lourdes Bonet PerezMiguel Freixa Gallardo amb Ana Belén Peinado Pedrosa

César Fuentes Moral amb Eva María Del Olmo AbrilJosué García Gracia amb Yolanda Rico Murcia

Javier García Redondo amb Mª Del Carmen González SastreRafael González Paton amb Montserrat Magri Ibañez

Jaime Gou Cobija amb Mireia Díaz ChicaDavid Hernández Calero amb Lidia Pubill Díaz

BODES

5

Juan Carlos Herrero Martínez amb Mireia Serés PedrosaXavier Ibarz López amb Meritxell Olives Peña

Jesús Antonio Ichart Doménech amb Marta Martínez GarridoFrancisco Javier Jaenes Marchante amb Cristina Torregrosa Fernandez

Jordi López Rodríguez amb Sonia Cortada ExpósitoJorge Martínez Bergua amb Rosa María Llorca Fontfreda

Miguel Angel Martínez Rodríguez amb Arlen María Lorenzo MuñozSergio Mir Rodríguez amb Ana Isabel Carlos Bueso

Agustin Antonio Morell Pallarés amb Gemma Casals BergesJuan José Narbona Martínez amb María Carmen Aresté Sánchez

José Rogelio Penas Casals amb Natalia Josefa Novell QuiJorge Peralta Gual amb Silvia Carretero MoratoLuis Pérez Cuesta amb Cristina Abella OrtegaJoan Pons Crespo amb María Isabel Bertran Piqué

Luis María Prim Ortis amb Laura Carmen MaestroMarcos-Antonio Rodenas Bueno amb Eva Mir Bravo

Andrés Rodríguez Rodríguez amb Eva Mingorance PérezGenis Romero Tallavi amb Silvia Sisó Aguilá

Jordi Ruano Rodríguez amb Montserrat Rubio CarreMiguel Sancho Guardeño amb Ana María Escrihuela Lara

Luis Sans Sánchez amb María Del Carme Paredes CarmonaConrad Serra Barberá amb María Mercedes Milla Delgado

José Luis Templado Martin amb Meritxell Aranda BertranAntonio Teran Ruiz amb Mª Victoria Mangas Roig

Alberto Torres Muñoz amb Vanesa Montaner CamposJosep Tosquella Marsa amb María José Plaza Plaza

Josep María Vea Escartin amb Marta Aguirre LópezAntoni Joan Vera Vera amb Anna Fernández León

José Antonio Villegas Rodes amb Beatriz Linares Rodríguez

Ovidiu Ciprian Martinas amb Ioana Talida MotoceanuJosé Manuel Prior Prior amb Susana Pérez Osuna

Abel Ruiz Lucha amb María Isabel González Márquez


NOCES D’ORMiquel Roig Nadal amb Carmen María Menéndez Font

Ramón Llevador Guiu amb Maria Motos RoblesMateu Mateu Prunera amb Teresina Vidal Martí

Josep Maria Mateu Prunera amb Montserrat Prunera AltésJosep Marqués Faro amb Roser Puigpinós Gabriel

Joan Farre Cervós amb Carme PicolasAntonio Burrell Perna amb Concepció Badia Enjuanes

NOCES D’ARGENTJordi Capdevila Florensa amb Mª Teresa Marfull Bartra

Miguel Robles Navarro amb Mª Teresa Aragón CampsRamón Pons Alguer amb Mª Carme Agustí Gardeñes

6

DEFUNCIONS

PARRÒQUIA DE LA MARE DE DÉU DEL CARME

José Garrido PeñaJosep Jaume Gómez VidalMaría Dolores Graell Mor

José María Baró PorquerasJosep Maria Menal TremosaCarmen Mesalles CruellasFeliciano Miguel Ramos

Ana María Novoa PazFernando Salvatierra PelardaJose María Sorigué Zamorano


Abril Rojas, William ArielAgreda Farré, RamónAguilá Estruch, FranciscaAlberte Miro, ManuelAlonso Bollo, AngelAresté Vidal, AmaroBaiget Rodríguez, JoaquínBergua Ibañez, PresentaciónBeso Buron, MaríaBordonado Pujol, María CarmenBosch Bo, AntonioBosch Mallada, María TeresaBringueret Cerqueda, CelestinaBurrueco Pavin, FranciscoCabañes Lázaro, JuanaCabasés Bosch, JosepCamacho Martínez, José MiguelCapell Calzada, RafaelCarres Revés, EmiliCasanovas Valls, EnriqueCastanera Lascorz, José MaríaCaubet Ibars, AntoniaColom Siso, JaimeCorral Saiz, José RamónDe La Cruz Rojas, PedroDies Cueto, JoaquínEzquerra Gros, Asunción

Farré Almacellas, NuriaFont Vidal, Maria JuanaFuertes Bernal, CarmenGanuza Hita, IgnacioGarcía Carrasco, GinesGarcía Sorolla, FranciscoGarrofé Farré, AngelGarrofé Marsal, MarcosGese Aragó, TeresaGiné Blanco, AnaHurtado Vallecilla, Manuel FelipeIguacen Beaumont, DiegoLarumbe Iribarren, IgnacioLlavero Moreno, FranciscoLletjós Borrás, RamonLloret Farra, DoloresLorenzo Pìulats, TrinidadMarcos Lacomba, JuanaMarigot Vidal, AmparoMartí Garrigó, SergiMartí Rius, JosepaMartinell Baulide, AnaMartínez Vallés, CarmenMbana, NzeyMelis Palomés, AntoniaNavés Farrerons, CarmenNovell Tomas, AntonioOliver Morell, JuanOlives Serra, Domingo

Ortí Arnau, MaríaPardo Ros, JoaquinPena Bernadó, JuanPey Garcia, ManuelPla Coll, JuanPotcovuta, ViorelPrior Vigo, JosePueyo Vidal, PilarPujol Franch, José MaríaRaya Segura, GermánRemolá Ibars, AntóniaSabaté Torres, Josep PereSánchez Porcel, AntonioSarra Suros, TeresaSauret Ballesté, María TeresaSerrano Navarro, AntonioSetien Fernández, MilagrosSinare, Philipe Jose MartiSola Abad, TeresaSoliva Miranda, CarmenTarroch Calzada, AntoniTorné Farré, MaríaTorrelles Farre, PalmiraTorres Panades, LaureanoTraveria Torres, CarmenVázquez Santos, EmilianoVelasco Galán, JuanaVelasques Durango, Gabriela S.Villahermosa Guerrero, José

PARRÒQUIA DE SANT PERE APÒSTOL I CATEDRALEmilia Busquets CardiJoaquín Castella EscudéManuel Curco JariaCristina Curco Padilla

Cesarea Giron MoralRosario Gistau VilasecaJacinta Mitjanes AbellaMiquel Oromi Guiu

Bernardina Padilla LanzaPilar Ribera GraellsJosefa Tabeni ComesAlberto Xuclá Mir

7

INGRESSOS: EurosPer serveis parroquials 4.112,00Quotes col.laboradors 6.161,00Col.lectes dominicals i bústies 12.219,00Donatius ordinaris 10.676,16Donatius especials per obres 26.279,18Col.lectes especials a entregar 10.486,50Interessos bancaris 1.915,54Subvencions 3.600,00Novena Mare de Déu del Carme 2.126,63

TOTAL INGRESSOS 77.576,01

DESPESES:Articles culte i combustible 9.203,80Obres extraordinàries 19.442,74Reparacions i conservació 3.715,11Mobiliari i estris 1.661,10Primes assegurances 294,05Aigua gas i electricitat 4.728,42Altres retribucions 2.187,63Comunicacions: Telef., corresp. 3.359,24Despeses financeres 156,44Activitats pastorals 6.965,77Activitats assistencials 1.533,14Aportacions als Bisbat 7.945,42Col.lectes especials entregades 10.486,50Tributs i altres 344,39

TOTAL DESPESES 72.023,75

Superávit any 2005 5.552,26Existències al 31-12-2004 34.560,40EXISTÈNCIES AL 31-12-2005 40.112,66

COMPTES PARRÒQUIA

MARE DE DÉU DEL CARME

COMPTES PARRÒQUIA

SANT JOAN

INGRESSOS: EurosPer serveis parroquials 608,00Col.lectes dominicals i bústies 12.155,78Donatius especials per obres 14.558,00Col.lectes especials a entregar 2.876,00Interessos bancaris 20,86Subvencions 2.000,00


DESPESES:Articles culte i combustible 5.068,68Obres extraordinàries 2.188,92Reparacions i conservació 3.133,32Aigua gas i electricitat 1.222,02Altres retribucions 1.027,50Comunicacions:Telef., corresp. 434,62Despeses financeres 26,87Activitats pastorals 1.584,97Aportacions al Bisbat 1.787,66Col.lectes especials entregades 2.876,00Tributs i altres 223,43



II LA UNITAT PASTORAL i l’economia

COL.LECTES ESPECIALSTerra Santa 1.827,50Santa Infància 654,50Mans Unides 994,50Sants Llocs 234,50Càritas 823,00Pro-Papa 293,50Seminari 1.499,00Missions 1.725,00Germanor 2.435,00

COL.LECTES ESPECIALS

Tsunami 484,50Infancia Missionera 362,00Mans Unides 293,50Seminari 347,00Sants Llocs 200,00Càritas 300,00Missions 448,50Germanor 440,50

T O T AL 2.876,00

8

COMPTES PARRÒQUIA

SANT PERE

INGRESSOS: EurosPer serveis parroquials 518,00Quotes col.laboradors 2.650,78Col.lectes dominicals i bústies 6.672,98Donatius especials per obres 4.457,00Col.lectes especials a entregar 1.801,69Interessos bancaris 42,30Donacions i llegats 9.000,00


DESPESES:Articles culte i combustible 1.972,83Reparacions i conservació 509,85Aigua gas i electricitat 1.722,19Altres retribucions 45,50Comunicacions: Telef., corresp. 449,04Despeses financeres 39,94Activitats pastorals 859,83Activitats assistencials 100,00Aportacions al Bisbat 1.583,54Col.lectes especials entregades 1.801,69Tributs i altres 226,65Amortz. Parcial instl. gas 3.300,96



INGRESSOS: EurosRomanent de l’any anterior(2004) 1.341,54Donatius 152,00Campanya recollidaDijous Sant 572,50Interessos bancaris 4,87Compensació despesesbancàries 9,02

TOTAL INGRESSOS 2.079,93 2.079,93

DESPESES:Programa AcollidaParroquial 1.258,75Campanya temporers 150,00Despeses bancàries 18,04

TOTAL DESPESES 1.426,79 1.426,79Romanent per l’any 2006 653,14

ACOLLIDA PER TIPUS D’AJUTTipus d’ajut Atencions Import

Orientació i suport 38Informació laboral 11 51Aliments 89 1.069Desplaçaments 1 10Altres 11 128

TOTAL 150 1.259

DEDICACIÓ VOLUNTARISActivitat Voluntaris Temps dedicat

Acollida i gestions 5 118 h.Reunions del grupde Caritas 6 44 h.

TOTAL temps 162 h.

CÀRITAS

MEMÒRIA ECONÒMICA

COL.LECTES ESPECIALSInfancia Missionera 146,45Mans Unides 278,80Seminari 393,54Càritas 213,00Missions 318,00Germanor 451,90

T O T A L 1.801,69

Explicació dels comptes de Sant Pere: El deuteque tenim en la instal.lació de gas s´ha rebaixat en3.300´96 ˛. Encara en debem 3.850´96 ˛.

9

«Las campanas deduelo, acallando lascampanadas del AñoNuevo, han cubiertode sombras y de do-lor los Obispados deLleida y de Iasi (Ru-mania)». Estas eranlas palabras queabrían el aviso oficialde la muerte del padreMihai Diac, en la tar-

de del 1 de enero. Sobre las 15.10 horas, en unterrible accidente de tráfico en la carretera deZaragoza, a la altura de Fraga, mientras se diri-gía a celebrar la Santa Misa para los compa-triotas de Zaragoza, el mosén cerraba los ojospara este mundo para abrirlos al cielo. El Mo-sén Mihai, de 33 años de los cuales 6 de sacer-docio, había llegado a Lleida el 18 de agosto de2004 primero como colaborador del padreLeonard y desde el 1 de abril de 2005 comoasistente espiritual para la comunidad de ru-manos de Lleida, con extensión a Tarragona ya Zaragoza. Desde el noviembre había sidonombrado vicario de tres parroquias leridanas.Funerales en LleidaEl lunes, 2 de enero, una multitud callada, pro-fundamente conmovida de rumanos de Lleida,Tarragona y Zaragoza ha llenado la Iglesia delCarmen de Lleida para participar en la SantaMisa celebrada en rumano por el padre Leo-nard, acompañado por otros sacerdotes de ladiócesis. El señor obispo de Lleida, FrancescXavier Ciuraneta quiso estar presente en estamisa y al final expresó sus condolencias a lacomunidad de rumanos por la inesperada pér-dida del mosén Mihai, animándoles a poner suconfianza en Dios que «seca las lágrimas delos ojos de todos» y les invitó a seguir a Cristocon el mismo ardor.El martes, 3 de enero, en la misma iglesia, elseñor obispo celebró la Misa funeral acompa-ñado por la mayoría de los sacerdotes de la dió-cesis y en la cual estuvieron presentes variasautoridades de Lleida, el sacerdote ortodoxo

rumano de Barcelona Aurel Bunda y el sacer-dote greco-católico ucraniano Yurij Svystum,sumándose todos al gran numero de fieles ru-manos y catalanes.En una homilía llena de emoción el señor obis-po decía: «Agradezcamos a Dios el que Mihainos haya dado este testimonio tan genuinamen-te cristiano. Y hoy demos gracias a Dios por lavocación sacerdotal de Mihai que le llevó a en-tregar su vida, como sacerdote, al servicio desus queridos rumanos, a los que se entregó contotal generosidad y con una abnegada colabora-ción con Cristo el Buen Pastor, apacentando asu pueblo. Y debemos agradecer a los padres deMihai su generosidad en ofrecer a su hijo a Dios».Al final de la misa varios representantes dela comunidad (Mn. Leonard y Mn. Ezquerra,Anna Maria Gaya, Florentina Budau) han re-cordado el ejemplo de fe, de optimismo y degenerosidad del padre Mihai, dándole las gra-cias por todo lo que les ha dado durante suestancia en Lleida.Entierro en Valea Seaca, la localidadnatalEl día 7 de enero el cuerpo del P. Mihai, acompa-ñado por Mn. Leonard y Mn. Joan Mora, llegabaa su pueblo natal, Valea Seaca y se quedaba ro-deado de flores en la iglesia hasta el día del entie-rro, acompañado en todo momento por la familiay por la gente del pueblo, en continua oración.El entierro se celebró el día 9 de enero, en unambiente cargado de emoción. A la celebración,

EL ULTIMO VIAJE DEL PADRE MIHAI

III LA UNITAT PASTORAL i els que ens han deixat

10

Anna Martinell

Veïna del Carme, viviadues portes mes enllà del’església, matí i tarda hiacudia per participar enla pregària, per acom-panyar i ajudar els qui te-nien dificultats...Mentre la salut li ho permeté, col·laborà endiverses activitats de la parròquia. Pel quefa a la neteja del temple, l’Anna fou una delgrup de voluntàries que vetllaven perl’esplendor de la Casa del Senyor.En definitiva, l’Anna Martinell estava sem-pre disponible amb el somriure afable il’alegria d’una ànima neta que acull tot-hom.Senyora Anita la recordem amb enyorança!

Maria Dolorsi Montse

També recordem amb molta estimació dues senyores quehan estat molt vinculades a la parròquia del Carme

Vicenta Basora

Un dia que la Parròquia,com es costum cada any,feia una celebració espe-cial pels matrimonis que

commemoren les noces deplata, d’or o aniversaris més

llunyans, recordem la Vicentaemocionada mostrant-nos la fotografia de dosjoveníssims nuvis -la Vicenta i el Ramon- fetafeia cinquanta anys, el dia del seu casament.Dos accidents van fer minvar la salut de la Vi-centa: una caiguda fortuïta en el seu domicili,de la que es recuperà. Després fou atropelladaper un automòbil en un pas de vianants. Res-pecte a aquest succés mai vam escoltar delsseus llavis una reprovació del responsable.Cristiana convençuda, la Vicenta ens ha deixatel record de la seva amabilitat, d’una personaexquisida amb el tracte, sincera i oberta.

presidida por el obispo de Iasi, acompañado porotros dos obispos, participaron casi todos los sa-cerdotes de la diócesis, la comunidad de ValeaSeaca y fieles de las comunidades en las quesirvió Mn. Mihai. El frío de fuera contrastabacon el calor espiritual, con el amor y la fe de lamultitud que no cabía en la iglesia. En la homi-lía el obispo Cosha decía que lo mejor que po-demos hacer para alegrar al Mn. Mihai es tener-lo presente en nuestras oraciones y buenas obras.Al final de la misa, el obispo Gherghel, utilizan-do la metáfora del jardinero, ha dicho que a ve-ces Dios recoge para sí de su jardín la más bellade entre las flores. «Dios llamó a Mihai porquele amó». Antes de leer el mensaje del obispode Lleida, Mn. Joan Mora dijo: «Ha muertoen el extranjero pero no entre extraños». Loscompañeros del padre Mihai (24), tras haberrecordado que ha sido para ellos un ejemplo

de optimismo y entrega, han asegurado queharán todo lo posible para cubrir el vacío deja-do en la actividad pastoral.El cuerpo del padre Mihai, llevado a hombrospor ocho diáconos ha sido depositado en un se-pulcro, frente a la capilla del cementerio delpueblo.Dios, quien le dijo «¡Sígueme!», que lo recibay que lo recompense por todo el bien hecho envida. A Él le agradecemos el regalo que nos hahecho en el padre Mihai, un auténtico amigo,hermano y pastor.Amaba a la Virgen de todo corazón. Ha muertoen su festividad. Ella, que es la Madre de laUnidad, que una a padre Mihai con Dios y contodos los santos.

Florentina i Clemente BudauPadre Leonard Diac

11

LA TORXAPassant per Ferran moltes per-sones hem trobat a faltar un jo-vent enèrgic i sempre amb unsomriure a la cara. Són el jo-ves de La Torxa que han passatja definitivament a ocupar lesnoves instal·lacions de la Ca-

parrella. Ells han guanyat molt, nosaltres hemperdut uns amics ... encara que no. La distàn-cia no redueix l’afecte. Són presents i ells tor-nen la seva mirada afectuosa cap al Carme. Elsdesitgem bona estada en la seva nova casa.

LA CASA D’ARAGÓUn dia deixaren el nostre barri la Casad’Andalucia. Ara s’han acomiadat els nostresamics de la Casa d’Aragó. Cases regionals quesempre han estat disponibles per a lacol·laboració en el que fes falta. Tenim molt peragrair a la Junta directiva i a tots els membres ino diguem a laBanda de Tam-bors. Gràcies pertot. Som cons-cients que no ens

heu deixat. El Carme i Sant Joan continuencomptant amb vosaltres i vosaltres, ho sabem bé,continueu comptant amb nosaltres. Bona estadaa la vostra nova seu del Passeig de Ronda.

LES GERMANES

DOMINIQUES

TANQUEN LA

RESIDÈNCIA DEL

PARE COLLLes germanes del Pare Coll delCarrer Almodí Vell, també enshan deixat. Han tancat lesinstal·lacions de la Residència de noies. Des del’any 1860 han estat servint a la nostra ciutat enun projecte educatiu, tot seguint les petjades delPare Coll. Tenir que dir «adéu» sempre és un pasdolorós. Comprenem que la manca de religiosesles obliga a prendre decisions que mai prendrienen altres circumstàncies. Esperem que aquestadecisió, dolorosa per a la nostra Unitat Pastoral,sigui sembra de nova vitalitat per a la Congrega-ció de les Germanes Dominiques. Gràcies pertot el que heu fet pel nostre barri!

Els col·laboradors de les parròquies sabem que lafinalitat primera de tota comunitat cristiana ésl’evangelització i el cultiu de les «pedres vives» queformen les nostres realitats parroquials. Això noens eximeix d’atendre les necessitats materials delsnostres temples amb les seves instal·lacions. En-guany, com podeu veure pels resultats econòmics,s’han realitzat les obres següents:

AL CARME

• Pintura mural de la Capella de Santa Maria, Ver-ge de la Unitat.

• Adequació d’una de les sales de l’antic parvulari.

• Com a projecte de cara l’any vinent, s’està estu-diant el canvi de les teules de la coberta del tem-ple. conservant l’estructura actual.

A SANT JOAN

• S´ha instal·lat en el temple un sistema d’alarmaamb la finalitat de poder tenir-lo obert per a lesvisites durant el dia. Ens vam determinar a pren-dre aquesta decisió desprès del robatori del Sa-grari que es va produir la tardor passada.

• També s’ha construït un pedestal a la capella delSant Crist per tal de poder accedir a besar-lo.

A SANT PERE

• Aquets dies, en ocasió del cinquè aniversari dela beatificació del Beat Francesc Castelló, s’haninaugurat les obres de restauració de la seva ca-pella.

• De cara al futur, estem iniciant les obresd’adequació dels baixos del temple, començantpels banys.

OBRES REALITZADES EL 2005 I PROJECTES PEL 2006

IV LA UNITAT PASTORAL i gent del barri que ens deixen

12

El matrimoni de Ma Carme Torres i Romà Sol està apunt de celebrar el seu cinquantenari, ja que es vancasar el 7 d’ octubre de 1956... Quan se’ls observa -i jo tinc la sort de fer-ho ja de fa temps- amb una talserenitat i tranquil·la alegria hom no pot estar de pre-guntar-los, mig en broma mig seriosament: «¿Peròno us heu barallat mai?» «Mai!», responen a l’uníson.«Mai. Ens hem sabut adaptar l’un a l’altre...», precisaRomà i rebla el clau Ma.Carme: «Els problemes elsafrontem amb serenitat...» I afegeix encara, suaumentperò amb fermesa: «Es que jo en la gràcia del matri-moni, hi crec».El matrimoni Ma Carme To-rres i Romà Sol destil·la, sí,una serena joia malgrat elsproblemes de salut deis da-rrers temps. Problemes desalut que no els impedeixenseguir treballant com formi-gues cada dia...: «Ara estemcol·laborant en el projecte‘Arrels’ del bisbat de LLeida.Que vol estudiar, en quatrevolums, la presència del’Església catòlica dins la so-cietat lleidatana. Esperem queaviat pugui veure’s publicat»...Els problemes de salut es-mentats, però, fa que a penespuguin fer, ara, vida social.«Estem enclaustrats!», diu,amb humor Romà Sol. Surten a passejar una mica,no gaire perquè es cansen, i tornen al niu. Tal vega-da atendrà una visita... i, després, a tornar a treballaren les seves investigacions.Aquest esperit de treball no ve d’ara, no. En total hanpublicat 43 llibres, aviat es dit! De seguida, però, MaCarme matisa per no semblar massa important:«D’aquests uns són de treball d’arxiu, d’investigació id’altres són de divulgació...» i Romà, completa: «Elstreballs a la premsa, per exemple, que vàrem co-mençar l’any 1989 i no han parat pràcticament finsara mateix, el 2005, i en els que commemoraven lesefemérides del dia -la secció comença dient-se ‘Taldia com avui’- formen part d’aquesta divulgació...»«I els llibres d’investigació principals?», pregunto.

«Vàrem començar amb ‘150 anys de premsa lleida-tana’, ‘Història del Canal de Pinyana’ i ‘Història delpont de LLeida’... però l’obra que ens consagra comhistoriadors fou ‘LLeida i el fet nacional’ que va serconcebuda com una mena de pròleg d’un llibre en elque estàvem treballant de les relacions de LLeida i laMancomunitat i que anà creixent, creixent, fins a con-vertir-se en llibre propi».Per a les seves investigacions el matrimoni Sol-To-rres ha fet servir una magnífica biblioteca i arxiu pri-vats que ara, han decidit llegar a la Universitat. «¿En

què consisteix exactament elllegat que heu fet a la Univer-sitat?» Contesta amb precisióRomà: «6.000 llibres de temà-tica lleidatana, 800 revistes idiaris lleidatans, i entre goigs iromanços a prop d’un miler.També hi ha tots els progra-mes de la Festa Major de Llei-da des de 1863 fins avui!... I,a més, uns 4.000 llibresd’Història de Catalunya i Es-panya».«On estará situat aquest mag-nífic material bibliogràfic?»«En una sala adjacent a la Bi-blioteca de la Universtitat deLLeida, en l’edifici del Semina-ri. La sala durà el nom de‘Fons Bibliogràfic Sol-Torres’.

Ara està acabant-se el procés de catalogació de totel material i esperem veure aviat la sala oberta alpúblic».Fruit del seu tenaç treball ambdós historiadors hanrebut nombrosos reconeixements. Unes vegades al’un o a l’altre, però, de manera característica cadascúde la parella gaudeix del guardó que ha rebut l’altre.El seguit de condecoracions començà l’any 2002, enque Maria Carme Torres rebé la medalla al treball‘Francesc Macià’. «Però la considerem de tots dos!»...comenta Romà Sol. L’any 2003 aquest rebé la Creude Sant Jordi. «Volíem anar-la a recollir tots dos al’hora, però no va ser possible. De fet, però, emreconeixien un treballs que hem fet tots dos a l’hora»,explica també Romà. Segueix després Ma Carme:

MARI CARME TORRES I ROMÀ SOL, entrevista

V LA UNITAT PASTORAL i testimoniatges clars

13

«L’any 2004 ens donaren la medalla d’or de la ciutat deLleida -aquest cop dues medalles- i l’any 2005 la medallad’or de la Universitat de LLeida». Per posar una notad’ironia i rebaixar la solemnitat de les dades anteriors -malgrat no aconsegueixi rebaixar-ne la importància quetenen!- afegeix Romà Sol: «I també tinc unacondecoració que no em mereixo en absolut: Sócmembre honorífic de l’Associació d’Amics del Bacallà!»...-«¿Estan contents de la tasca realitzada?», «Sí. I, amés, hem tocat totes les tecles! Per exemple jo

he arribat a ser director d’un equip d’atletisme iMa Carme fou, durant un temps, directora del volun-tariat de la Creu Roja».-«La religió ha estat molt important en les seves vi-des...», comento, per acabar. «Molt!» respon Ma.Carme, rotunda, ferma i senzilla. «Es una cosa fona-mental! Es una vivència que t’ajuda quan hi ha unaprova com quan hi ha una alegria...».Ma Carme, Romà, moltes gràcies pel vostre testi-moni.

Josep Varela

LLORENÇ DOMINGO,entrevistaLlorenç Domingo és una persona benlliurada al servei de l’Església. Fins elpassat mes de juliol ha estat Presidentde l’Associació de Pessebristes.Malgrat deia que no tenia gran cosa adir, la conversa d’on brolla aquestaentrevista fou un diàleg viu i extenssobre la seva llarga experiència en elcamí de la fe i de la vida.Vostè ha estat fins fa uns mesos, president del’Associació de Pessebristes de Lleida. Quan vanéixer el pessebrisme?He presidit l’Associació durant quaranta anys.Del pessebrisme se’n cuidaven abans de la guerracivil els fejocistes, la Federació de Joves Cristians. Aca-bada la guerra, ho va agafar el consell diocesà, la de-legació d’aspirants d’Acció Catòlica. Però amb el tempses van anar fent grans i Mossèn Jaume Bertran em vademanar de constituir l’Associació. Tot i que volia quefuncionés de forma autònoma a Turisme, el seu dele-gat, Josep Ma. Tarragó feia de president. Va quedarconstituïda oficialment el Nadal de 1963. Els primersanys jo n’era el vicepresident. Després, fins l’estiu pas-sat, el president. També vaig ser president nacionaldurant quatre anys. Vam entrar en la Federació Na-cional de Pessebristes i ens van concedir de fer elprimer congrés a Lleida, el 1970. Pel congrés del 78,que també es va celebrar a Lleida, vam preparar unaexposició de diorames de betlems.Quina activitat ha realitzat a l’Associació?L’Agrupació de Pessebristes promovia la tradició delsFanalets de Sant Jaume, a més d’emparar les activi-

tats del Nadal. El concurs i, després, la mostra denadales, fetes per diferents autors de Lleida, actual-ment convertit en un festival de corals infantils. Des-prés va néixer el pregó a l’ajuntament, que gairebés’ha convertit en l’acte institucional de Lleida.Ha tingut perspectiva de futur en procurar man-tenir la tradició...Sempre m’ha agradat. Des dels inicis he preparatl’arxiu de l’Associació. També vam rehabilitar la ca-pella de Sant Jaume i la seu dels pessebristes.I la decisió de plegar?Han estat molts anys. També la malaltia de la mevamuller. En l’Associació ara tot és més complexe, els

14

tràmits... També em va semblar que convenia unarenovació. A més, hem trobat la persona escaient,Angel León.

Ho troba a faltar?

No, ara ja és un moment diferent per a mi... Demàfarà dos anys que va morir la Josefina, la meva es-posa. M’han costat molt de passar els dies, tot i queels anys han passat ràpid. Però me’n recordo comsi fos ara. El mes d’agost havíem celebrat els cin-quanta anys de casats, i el febrer següent va morir.

Portava molt temps malalta?

Sí, des que els fills eren petits. Sempre havia estatdelicada, però dos anys abans de la seva mort es vaagreujar. Ella va viure la malaltia amb molta serenitat.

Per vostè haurà estat una situació mot dura i molttendra, a la vegada...

Si, molt. Ara queda el record i el pensar que potserhavia de dedicar-li més temps...

Com es van conèixer?

Ens vam conèixer a la parròquia, fent catecisme.Ella era catequista. Vam estar durant deu anys denuvis. Ens vam casar el 1953 a l’església del Car-me, la vella. Vam tenir tres fills i sempre anàvemjunts tota la família.

Ella també es va dedicar plenament al servei del’Església.

Sí, a més de la catequesi, era Presidenta d’Acció Ca-tòlica. També va col·laborar molt al Taller litúrgic...

Vostè també era catequista?

Mossèn Gené m’ho va demanar i jo mateix portavala catequesi. Teníem cent nens diaris, que veniencada dia en sortir de l’escola, de dotze a una. Aixòals anys quaranta. Després, va venir Don LorenzoHidalgo, un capellà castrense que va portar-mealumnes del col·legi Sagrada Família per fer de ca-tequistes. Vam formar una molt bona colla d’amics.Fèiem força sortides. Per pasqua anàvem a menjarla mona amb els nens...

On feien la catequesi?

A dins de l’església. Ens separàvem per grups i des-prés els reuníem, els hi feia un sermonet i cap acasa. Feia una mica de capellà... D’aquí en va sortirun bon grup de noies que van continuar vinculadesa la parròquia. També feien teatre als Maristes. Comque jo era de l’AEM, tot quedava a casa.

Vostè també portava l’activitat juvenil aquí al Car-me?La juvenil i la dels grans, ja des de l’època de Mn.Arner, que era el rector quan vaig començar. I Mn.Gené era el vicari.La seva ha estat una vida dedicada a l’Església.Déu m’ha ajudat. Sempre organitzàvem activitats.L’any 48 vam portar la Mare de Déu de Fàtimaper tots els pobles. És la imatge que ara està alCor de MariaI ara continua al peu del canó. Vostè té una feben arrelada...Sempre l’he viscut d’una forma natural. Però joem vaig autoformar al catecisme, ensenyant allòque no sabia.Tornant al pessebrisme, com creu que es podriaimpulsar aquesta activitat tan bonica entre elsinfants?De pessebres no n’he fet cap. Només una vegada,on ara hi ha la capella del Santíssim. Amb en Vil-ches, un company meu de la meva edat que ara viua València, i amb Maria Latorre, catequistes tots dos.Era el primer o segon any de catecisme. Amb paperd’embalar hi vam fer tot d’estrelletes... Però a casael Betlem el feia la Josefina. Jo no tinc manetes.Però sí que m’ha agradat de difondre la tradició...Tot i que Llorenç Domingo es confessa ferventdevot de la Verge de Fàtima, a tots nosaltres diaa dia se’ns fa evident la devoció que també sentper la Mare de Déu del Carme. Rosari, missa, ora-ció, servei...Sr. Llorenç, le agraim sincerament el seutestimoni.

Anna Maria

Dia de Pasqua a la Bordeta, 20 d’abril 1942.

15

Què ha suposat en la vostra vida el fet de re-bre el Ministeri del diaconat ?

Antoni : El meu diaconat representa per a mimolta alegria, molta pau interior. Jo vaig des-cobrir Déu als 17 anys, em captivà el seu lliu-rament, el seu amor infinit, la seva transcen-dència – només Ell té paraules de vida eterna –i vaig decidir coneixer-lo mitjançant la parrò-quia i cursos de teologia. Arran de tot això, vaigdecidir oferir-me a Déu, lliurar-li el meu tempsi els meus esforços ; decidí seguir aquest camí...

Robert: Desprès de més de10 anys d’estudis,d’il·lusions i d’espera, la re-cepció del ministeri del dia-conat fou per a mi un mo-ment molt important,percebut no com un fi sinócom una etapa envers la totaldonació a Déu per al seu ser-vei i el dels meus germans enl’Església. El diaconat és unaetapa, i el meu camí conti-nua. Perquè més enllà de lesordenacions per a un servei,

es tracta aquí com en tota elecció de vida, decercar la santedat a la que tots hi som cridats,«sigueu sants com el vostre Pare és sant».

Fra Genis : Per a mi ha estat la il·lusió de totala meva vida, ja que així puc desenvolupar ambmés llibertat i empeny la pastoral que faig i pro-posat com el ministeri propi del diaconat quehe rebut.

Actualment, quines són les vostres tasques enatenció al ministeri ?

Antoni : A nivell diocesà, sóc el delegat de lapastoral vocacional, juntament amb la meva es-posa María. Estem en contacte amb el Semi-nari on, cada 3er diumenge del mes, a les 18 h,es fa una hora de pregària per a que hi hagimés vocacions. M’agradaria que d’aquí sorgísun grup de joves amb inquietuds, que amb laseva vida i exemple ajudés els altres joves.

També col·laboro amb el Col·legi del’Ensenyança, a la parroquià de Sta Ma.Magdalena i, esporàdicament, a la parròquia delCarme on visc. Dic gràcies a tots.

Robert : El diaca té uns ser-veis propis al seu ministerials que no hi he estat sempreprou fidel. Per això aprofitol’avinentesa per demanar per-dó a tots. Cal saber queaquest període està consti-tuït per moments de pràcti-ca. Per tant observo, escolto,medito molt i, així,m’enriqueixo (per al futur)amb tot el que veig, visc i en-tenc. En aquests moments depràctica, no tinc altra missió

Del mes de Març de 2005, a l’Església en general i a les nostres comunitats enparticular, gaudim de la dedicació al servei dels fidels de tres diaques.- Antoni Ruiz, diaca permanent, ordenat el dia 19 de Març de 2005 a la Catedral.- Robert Louan Sibangbeu, ordenat el dia 17 de Juliol a l’Església del Carme.- Fra Genis, Franciscà, ordenat el dia 17 de Setembre al Santuari de St. Antoni.Amb aquest motiu, hem volgut fer-los unes preguntes per tal que ens expressinla seva vivència del seu diaconat. Aqui teniu les seves respostes.

VI LA UNITAT PASTORAL i tres nous diaques

16

CONFERÈNCIA

SOBRE SANTA

EDITH STEIN

El P. Àngel Briñas, priordel Santuari de Santa Te-resina, ens ha acostatd’una manera senzilla iprofunda la biografia dela copatrona d’Europa ca-nonitzada per Joan Pau II. A la vegada ques’anava endinsant en la dimensió humana i es-piritual de la santa, el P. Àngel ens va suggeriralgunes pautes per a viure aquesta Quaresmaa la llum del testimoni d’Edith Stein.

Enguany la Casa de Andalucia de Lleida estàcelebrant el seu 25è aniversari. I ho ha fet enel marc de les Jornadas Culturales Conme-morativas del día de Andalucía. El passatdiumenge dia 5 de febrer va voler-ho solem-nitzar amb una missa rociera a l’església delCarme, oficiada pel Bisbe de Lleida Fran-cesc Xavier Ciuraneta. Amb aquest acte laCasa de Andalucía ha volgut retornar a la pa-rroquia del barri que la va veure néixer i onva estar ubicada la seva seu fins l’any 2000.

que posar-me a disposiciódels meus responsables.Voldria acabar expressant elmeu agraïment als meus res-ponsables i als feligresos perla seva atenció i generositatper tal de facilitar-mel’aprenentatge de la tascaque hauré de desenvoluparmés endavant. Gràcies.

Fra Genis : Les meves tas-ques actuals són : visita als malalts i portar-losla comunió ; algunes vegades, més que malalts,són gent gran que no poden sortir de casa. Tam-bé, la celebració litúrgica de la Paraula de Déu idistribució de la comunió als avis de la nostraresidència «St. Antoni de Pàdua». Així mateix,

participo i actuo com a dia-ca en les celebracions so-lemnes de l’Eucaristia. Fi-nalment, segueixo fent quesempre he fet, tenir cura delSantuari de Sant Antoni dePàdua, això si, amb renova-da il·lusió.

Fins aquí, les paraules delsnous diaques que han deservir per a que nosaltres,

juntament amb ells, treballem per donar aconèixer la paraula de Déu i sapiguem donar-los-hi tot el nostre suport acompanyat de lesnostres pregàries. I no podem acabar d’altramanera que dient Gràcies a tots tres !!!

Manolo Julià

MISSA ROCIERA AL CARME

El dia de la Candelera la parròquia del Carme vaacollir a tots els nens i nenes batejats durant l’any2005 per a presentar-los a la Mare de Déu.

Candelera: presentació d’infants al temple

17

CAPELLA DE LA VERGE DE LA UNITAT

Una decoració amb ànima

La parròquia del Carme ha esdevingut al llargde la seva curta història en un exponent d’art.

Artistes importants com Serrasanta, Monjo,Padrós, Victor P. Pallarés, sr. Ramón Aguiló...han decorat el nostre temple. Últimament laSra. Carme Benet, alcaldessa de Les BorgesBlanques ha estat la encarregada de decorarla capella de la Verge de la Unitat amb quatreescenes bíbliques que tenen com a missióinstruir-nos en la font de la Unitat. Quedareflectida la trinitat de Mambré, el naixement

de Crist i el naixement de l’Església –la Pen-tecosta- Tot això presidit per l’estrella deSalomó en la part alta de la capella. La pin-tora ha apostat per una fusió de la tècnica deles icones orientals amb expressió occiden-tal. Aquestes escenes fan que la capella res-piri amb els dos pulmons d’Europa: l’Orienti l’Occident; fan que el resultat sigui una pin-tura amb ànima, viva, que fa que es respiriuna gran força espiritual.La inauguració i benedicció de la capella vatenir lloc la vigília de la Mare de Déu de laAcadèmia, dia en què se celebrava elCertamen Literari en Honor de la Mare deDéu de la Unitat.En la capella hiconsta l’acta debenedicció ques’expressa així: «Ales 6 de a tarda deldia 1 d’octubre, vigília de la festa de la VergeBlanca».

18

Què ha suposat per a vostèaquesta nova pintura de laVerge de la Unitat ?

Quan vaig rebre léncàrrec depintar un petit retaule de laVerge Maria, sota les direc-trius de Mn Leonard, era im-pensable que aquell retauledonés pas a tota una capellaa lÉsglésia del Carme, estractava dúna representa-ció que fos entenedorasense massa esforç pels fi-dels romanesos i per to-thom. Léspai generós delmur ens va permetre depoder concebre la figuradúna Verge imponent quesenyoreja tot léspai. Se-ria molt llarg fer el co-mentari de la muniódíntencions doctrinalsque conté el mural. Esticsegura que ha significatquelcom més que el resul-tat dúns dies de creativi-tat, treball i inspiració.Considero a Mn Leonardi a Mn Joan els vers artí-fexs de la capella, en la qualjo, no he fet altra cosa que po-sar al servei de la seva ideaels meus coneixements artís-tics però també tot lámor i lafe que conforma la part mésimportant del meu ésser.

Avui, 1 d’octubre de 2005, Mons. Francesc Ciuraneta,Bisbe de Lleida, acompanyat de Mons. Pedtru Gherg-hel, Bisbe de Iasi – Romania -, i de Mons. Marc Nemta-rul, bisbe dels ortodoxos romanesos resident a Bor-deus, beneí aquesta capella de Santa Maria, Verge dela Unitat, pintada per Na. Carme Benet. És vigilia delCertamen de l’Acadèmia Mariana, dedicat aquest anya la present imatge. «Ut omnes unum sint» per Mariam.

ACTA DE BENEDICCIÓ DE LA CAPELLA

Quina tècnica va fer servir?

Amb el sentit, la intenciona-litat i l’essència de lárt orto-dox calia emprar la tècnicapròpia dún retaule. Constadúna preparació del muradequada amb una base de«gesso» polit, preparat perser panelat amb el pa dór i

pintat amb pigments de te-rres naturals amb agluti-nant acrílic.

Satisfeta del seu treballrealitzat?

En el mural no hi man-quen les limitacions prò-pies de tota obra feta permà de l´home, però he in-tentat donar-li una viadáccés a la realitat mésprofunda, la de promoureun fèrtil ambient de pre-gària que tindrà sensdubte repercussions sig-nificatives al qui contem-pla, és com una crida es-pecial que ens recorda acada ú que láliança que

estableix la Verge i el Nenamb nosaltres. Crec que vamés enllà de tota exigènciaartística, implica la invitacióa la vera unitat de totes lespersones i de les sevescreences.

Quina va ser la seva primeraimpressió en acabar lóbra?En contemplar aquesta cape-lla símbol dúnió entre els

pobles vaig sentir que sóbriaal món com a instrument de co-municació entre lÍntangible ila manifestació viva i humanadels nostres pobles del món queno son res més que la unitatdel poble de Déu.

Carme Benet,Pintora

19

NOTICIES DE CASA

«LA PASSIÓ» A LLEIDA

En la seva vuitena edició, la Pas-sió de Lleida està ja ben conso-lidada a la parròquia del Carme.Art i religió es fonen en unamagnífica representació inter-

pretada pels actors de TOAR. Enguany engalanada amb elsquadres escènics pintats per l’artista Josep A. Ferrer.

PREDICACIONS QUARESMALS A LA CATEDRAL

Amb motiu de la celebració de l’Any del’Eucaristia, l’arxiprestat Seu Vella va or-ganitzar la passada Quaresma unes jor-nades de pregària i reflexió. Emmarcadesdins de l’acte Eucarístic, Mn. Joan R. Ez-querra, Vicari General de la diòcesi, vaorientar la reflexió sobre el sagrament méssant dissertant sobre els temes: Jesús «ElSalvador» i Jesús «El Mestre».

ECUMENISME

El dimecres 19 de gener,dins de la Setmana dePregària per la Unió deles Esglésies, vam orga-nitzar, des de la Delega-ció d’Ecumenisme, unaTaula Rodona amb el tí-tol Què aportem les di-ferents esglésies cristia-nes a la societat d’avui?

Va ser una trobada ambels pastors protestants deles esglésies establertes ala nostra ciutat en el quecada u exposà quina erala seva participació en elsnostres temps. TambéMn. Jaume Pedrós, con-siliari de la delegació,aportà la seva visió.

L’acte es celebrà a la salad’actes de la BibliotecaPública que es va omplirde persones àvides deconèixer i seguir el mo-viment ecumènic.

Francesca Agustí

ASSEMBLEA 2005 DE LA NOSTRA

UNITAT PARROQUIALEl diumenge 6 de març a les 5,30 de la tarda, vam celebrar l’Assembleade la Unitat Parroquial Pastoral que va estar emmarcada dins del noupla de pastoral 2005-2008 que ens ha presentat el Sr. Bisbe com a einade treball per aquest trienni dins de la línia «Obrint nous camins».Consta de quatreeixos: Participació,Formació, Celebraciói El Testimoni de vida.A l’Assemblea allí re-unida es va exposar lamanera com podemaplicar aquests pun-tals tant en la nostravida interior com en la nostra tasca vers el proïsme i treball pastoral.Amb la presentació de notícies, informacions i novetats apostòliquesvam finalitzar una tarda viscuda amb joia amb la feligresia i els nostrespreveres al redós de la Mare de Déu del Carme.

Francesca Agustí

20

El primer trimestre de curs id’acord amb la proposta pre-sentada al consell de pastoraldel mes d’octubre, es va reali-tzar a la parròquia un cursetd’Introduccio a la reflexo-teràpia de les mans amb unaparticipació de 12 persones. Esva crear un clima d’amistat ialhora es va donar l’oportunitatde conèixer altres membres dela nostra comunitat i obrir-nosa altres. També vàrem poderinformar-nos una mica de latècnica de la reflexoteràpia aixícom aprendre a utilitzar aques-ta tècnica a fi d’ajudar a «gua-rir» alguna dolència.Al mateix temps (un cop finalit-zada aquesta classe) començàun altre curs de Reforç de lamemòria amb una participa-ció de 27 persones. Aquestcurs i responent a les neces-sitats dels assistents va sermés nombrós. Ambdós cur-sets varen ser impartits per la

REFLEXIOTERÀPIA DE LES MANS IREFORÇ DE LA MEMÒRIA

LA CASA D’ARAGÓ CELEBRA LA

FESTA DEL PILAR A SANT JOAN

Amb l’església plena degom a gom i la Mare deDéu del Pilar ben guarni-da i perfumada de flors esva celebrar l’Eucaristia i laprocessó des de la sevanova seu al temple deSant Joan. La devoció a lapatrona dels aragonesosestà també ben arrelada alcor dels lleidatans.

V ANIVERSARI DE LA

BEATIFICACIÓ DE

FRANCESC CASTELLÓ

El disabte 11 de març, vamcelebrar a la Parròquia deSant Pere uns actes per sig-nificar aquesta data impor-tant per als lleidatans. Jades del matí , Mn. GerardSoler celebrá la misa en lacapella recenment restaura-da del Beat Francesc. A latarda després del Sant Ro-sari dirigit per l’Hospitalitatde la Mare de Déu de Lour-des, es celebrà l’Eucaristiapresidida pel nostre Sr. Bis-be. Acabàrem amb el cantdels Goigs i la veneració dela relíquia del Beat.Va ser una tarda entranya-ble que vam poder conclou-re visitant l’exposició perma-nent que, des de fa unsmesos, s’ha augmentat ambtres vitrines que contenenalgunes peces de roba queva utilitzar en Francesc tantd’adult com de nen.

Francesca Agustí

professora Ma. Carme Vidal.Per «reforçar» la memòria hova fer amb una didàctica moltdinàmica, tot fent-nos conèixerDones Famoses, obres d’Art,etc. Podeu fer la prova i pre-guntar a alguns assistents, perexemple qui era Coco Chanel,Amelia Earhart, Elionord’Aquitània, la Mare Teresa deCalcuta... o bé l’estil del qua-dre El Entierro del Conde deOrgaz, La Llegenda del SantDrap... etc.

Cal agrair a Ma. Carme Vidalaquesta aportació, perquè hafet possible que un col·lectiude persones aprofités el seutemps lliure formant-se cultu-ralment alhora que es fomen-tava la participació en la vidad’una parròquia que vol seguirobrint nous caminsUs volem animar a apuntar-vosal propers cursos de REFORÇDE LA MEMÒRIA.

Paquita Arturo

21

La novena s’ha organitzat con-juntament amb Santa Teresina.Els predicadors han estat elsrectors de Lleida.Enguany s’ha realitzat la sego-na edició de la processó en ho-nor de la Mare de Déu del Car-me, amb la participació del’Associació de Comerciants.Quatre gegants van encapça-lar la comitiva seguits dels tam-borilers de la Casa d’Aragó.Aquest any el recorregut, da-vant la impossibilitat de passarpel carrer Magdalena, es vadesenvolupar pel carrer delCarme, Portaferrissa, plaça dela Sal i plaça de Sant Joan. Entornar al temple es va fer l’ofrenafloral en què van participar elsnens i les autoritats.Una bona ocasió per a que Ma-ria beneeixi les nostres llars iles nostres activitats.

FESTA DE LA

MARE DE

DEU DEL CARME

Aquest és el títol d’una obra teatral sobre el beat papaJoan XXIII estrenada abans de Nadal en el Santuari deSant Antoni, on es venera un altar al mateix Sant Pare.

El text és del pare Francesc Gamissans, o.f.m., i la inter-pretació anà a càrrec de l’Agrupació Teatral TOAR quedirigeix el Sr. Enric Castells. Posteriorment a Lleida, l’obraha estat representada a la catedral i en les parròquies dela Mare de Déu del Pilar i de Sant Jaume amb un aplaudi-ment del nombrós públic.

El mateix pare Gamissans a finals de novembre dirigí unseminari en l’IREL sobre el mateix papa Giuseppe Ronca-lli. El text ha estat publicat i està a la venda en la llibreriaLlull sota el títol «El papa Joan XXIII, paradigma debondat i pau».

MISSA DEL BARRI NOGUEROLA AL CARME

Les festes del barri són un motiu de trobada entre les personesque hi vivim o treballem. Amb la celebració de l’Eucaristia do-nem gràcies a Déu per la bona convivència i li demanem queestrenyi els nostres vincles d’amistat.

ESCENIFICACIÓ DE L’OBRA

«JOAN XXIII, EL PAPA BO»

22

VETLLA DE LA FESTA DE SANT JOANSense foguera i sense petards, però amb el caliu i l’alegria dels de Casa, ens aplegarem

amistosament per a celebrar el final de curs i la festa dels «joans».

UN BISBE UCRAÏNÈS A LLEIDAEl bisbe ucraïnès Hilb Lontxinael dia 8 de desembre. va realit-zar la seva visita apostòlica a lacomunitat de cristians grecoca-tòlics de la nostra ciutat. Van ce-lebrar la Sagrada Litúrgia al’església de Sant Joan. Un mo-ment de pregària intensa i decomunió amb les nostres Esglé-sies orientals.

MARE DE DÉU DE L’ARCADA,ÚLTIM DIUMENGE DE GENER

L’Associació de Comerciants del carrer Major iPaeria juntament amb la Parròquia de Sant Pere,ens convidaren als actes preparats amb motiude la celebració de la festa de la Mare de Déu del’Arcada. El Vicari General de la diòcesi, Mn.Joan R. Ezquerra presidí l’Eucaristia. Tot seguit,la tradicional ofrena floral a la Mare de Déu, i unpica-pica a la plaça de St. Francesc.

Unció comunitària a Sant Joan en ocasiódel Dia dels Malalts

TROBADA DELS ARAGONESOS IDE LA CASA D’ARAGÓ(Missa baturra al Carme)

La Casa d’Aragó ja no està al nostre barri,però continua fent estada al nostre cor. Aixíes va posar de manifest al compartir ambels seus cants i la seva oració l’Eucaristiadel darrer diumenge d’Advent.

23

LA RONDALLA DEL CLUB

SANT JORDI A SANT JOAN

Pòrtic de les festes nadalenquesLa coral « Naixent» i la Rondalla «Amics de l’Art» delClub sant Jordi de la Caixa Catalunya, inaugurarenles festes nadalenques el 22 de desembre, a les 18hores, amb un concert de variades peces musicals. Eldirector expressà la seva força animadora, donant vidaals instruments i al cant coral. Trobada inoblidable imolt apropiat per a la benedicció i inauguració delPessebre monumental preparat pels artistes VicençSolé, Jaume Escuin i Antoni Bonet. Gràcies a tots!

Presento nuestra Asociación como miem-bro de la misma y en nombre del grupoque se ha iniciado en la parroquia del Car-me de Lleida.

Narcóticos Anónimos es una confraterni-dad o asociación sin ánimo de lucro com-puesta por hombres y mujeres para quie-nes las drogas se habían convertido en unproblema muy grave.

Somos adictos en recuperación y nos re-unimos con regularidad para ayudarnos apermanecer «limpios».Este es un progra-ma de abstinencia completa de todo tipode drogas. Sólo hay un requisito para sermiembro: el deseo de dejar de consumir.Sugerimos que mantengas una menteabierta para poder aprovechar esta opor-tunidad. Nuestro programa consiste en unaserie de principios escritos de forma sen-cilla a fin de poder seguirlos diariamente.Lo más importante es que ¡funcionan!

Nuestra experiencia colectiva nos ha en-señado que las personas que asisten re-gularmente a nuestras reuniones se man-tienen «limpias». Se mantiene connuestras propias contribuciones.

Narcóticos Anónimos promete tres cosas:dejar de consumir drogas, perder la ob-sesión por éstas y encontrar una nueva for-ma de vivir, a aquellas personas que es-tén dispuestas a poner su esfuerzo

Queremos agradecer sinceramente a laparroquia del Carme el habernos facili-tado la posibilidad de realizar nuestras re-uniones en Lleida, y así ayudarnos a quepodamos llevar a cabo nuestro objetivoprimordial que es llevar el mensaje aladicto que todavía sufre.

NARCÒTICS ANÓNIMSR

Fins ara ja han sortit vuit edicions de «PortesObertes». Amb la finalitat de fer més prope-res les parròquies a totes les llars de la UnitatPastoral, informem de les activitats progra-mades i us convidem a participar-hi.

FULL INFORMATIU

PORTES OBERTES 2006

24

FEM ESGLÉSIAEl Col·legi Sagrada Família de Llei-da, no vol ser un bolet aïllat de lavida de la ciutat i del barrí. Des dediferents ámbits es potencia la vin-culació amb el veïnatge, la qual cosainclou la parròquia, i també amb lesdiferents institucions de la ciutat.Com a escola cristiana que somoferim un creixement integral delsnostres alumnes que passa perobrir els ulls a la realitat que ensenvolta. Per aquest motiu vam de-

manar a la Parròquia amb la quehabitualment col·laborem, si teniapensat organitzar una campanyasolidària per Nadal.Les famílies del nostre Col·legi vanrespondre, amb generositat, a lacrida que els vam fer des del De-partament de Pastoral i várem lliu-rar un bon nombre de capses ple-nes d’aliments per compartir ambels immigrants i famílies necessi-tades de la Parròquia del Carme.Els joves de batxillerat també vanadherir-s’hi donant-los la cistellaque sortejaven per al viatge de fide curs i que va quedar senseguanyador. No menys generosa vaestar l’aportacio del stock de jogui-nes que els alumnes del col·legiMater Salvatoris ens van oferir pelsnens inmigrants de la parròquia.La nostra vivència de l’Advent ensva portar a preparar «amb Maria»aquest nou aniversari del naixementde Jesús. Per a ensenyar a viure elprofund sentit del Misteri de

fan possible un diàleg entre fe i cultura. Loschicos del coro; Hotel Rwanda; Hermano sol,Hermana luna, són els títols que enguanys’han projectat.Gràcies a la generosa col·laboració de TOARla parròquia també ha organitzat sessions deTeatrefòrum, amb la mateixa finalitat forma-tiva. Així, els actors de El Petit Príncep vanapropar-nos els personatges que interpreta-ven en un diàleg espontani amb el públic.Enguany, pel temps de Quaresma aprofundi-rem en santa Edith Stein amb la representa-ció de l’obra Arrencada del seu poble.

CAMPANYA DE NADAL: ALIMENTS COL·LEGI DE LA

SAGRADA FAMÍLIA I JOGUINES DEL MATER SALVATORIS

l’Encarnació cal recórrer a recursosmolt diversos. El pessebre vivent vaservir per recrear el context en quéel Déu cristià va decidir fer-se «undels nostres»: un senzill establelluny de casa. L’alegria dels pastorsi la recerca dels mags contrastavenamb el neguit d’Herodes, que sesentía amenaçat pel naixement delMessies. Tot plegat, una catequesique us convidem a visitar en pro-peres edicions.

L’Equip de Pastoral

Formació, entreteniment i comunió. Aquestaés la proposta del Cinefòrum: la visualitzacióde pel·lícules ben fonamentades en valors, que

CINEFÒRUM

25

50 anys del Trasllat i entronització de la Verge deGrenyana des de Sant Joan a la seva ermita

El diumenge 15 de maig l’ermita deGrenyana celebrà una festa grossa percommemorar el 50è aniversari del’entronització de l’actual imatge. Va serel 19 de maig de l’any 1955 quan, desde la parròquia de Sant Joan, va arribaren processó a l’ermita la nova tallaexecutada per l’escultor Jaume Gort.Que Maria torni els seus ullsmisericordiosos cap a la casa i lafeligresia d’on va sortir.

BORREGO I CARQUINYOLI

Fidels a la seva cita anual amb la parròquia, Els Pastorets s’hanposat novament a escena amb actors dels grups escènics TOAR,Agrupació teatral del Carme, AEM-Belles Arts i el Grup Sardanis-

ta Montserrat. Un elenc degrans actors de quatre ge-neracions, entre 70 i qua-tre anys. El més petit i bufóera, però, el Nen Jesús,aquesta vegada «encar-nat» pel nét del director del’obra, Enric Castells. En-horabona!

L’OBRA DEL

«PA DE SANT ANTONI»Amb aquest nom es coneix l’obra socialdel Santuari que porta a terme el pareguardià de la comunitat franciscana, Joa-quim Recasens, i un grup de senyoresvoluntàries.

Cada any es fa públic el balanç econò-mic de l’obra, amb la particularitat quela majoria dels donatius són anònims. Pelque fa a les necessitats, es concreten enqueviures, roba, pagament de lloguersd’estatges, medicaments, viatges, aiguai llum, etc. La majoria dels qui demanen són emigrants: homesde color sense feina, dones amb criatures i padrinetes del paísamb una pensió no contributiva de misèria, etc.

RESIDÈNCIA

GERIÀTRICA

SANT ANTONI

DE PÀDUA

La transformació de l’anticCol.legi Major d’estudiants,dirigit pels franciscans enresidència geriàtrica, estàdonant els seus fruits.D’antuvi cal dir que estàplena de gom a gom: 83avis, homes i dones a totestar; i a més a més, 35d’assistència de dia.

Durant aquets mesosd’hivern han abundat actesculturals i lùdics en laresidència: recitacionspoètiques de rapsodes,concerts de corals od’instruments musicals,jocs col.lectius, treballsmanuals, etc. etc. Tambédiverses ONGs de joveshan vingut per fer passarestones agradables idistretes als nostres vellets.

L’atenció espiritual de laresidència va a càrrec dela comunitat franciscana:dos dies a la setmana, fraGenís, diaca, celebra lalitúrgia de la Paraula iadministra l’Eucaristia a totsels avis que ho volen.

A Lleida, la residència Sant

Antoni de Pàdua es vaconsolidant i és coneguda iestimada per tothom.

Francesc Gamissans

26

JOAN PAU II IBENET XVIEls ulls de la Humanitates tornaren cap a Roma.El Papa Joan Pau II, des-prés d’una exemplar ago-nia moria el 2 d’abrild’aquest any. La respos-ta, especialment delscristians, ens demostra-va el que afirmà el nouPapa que «l’Església estàviva i és jove».

Aquesta imatge sugges-tiva ens recorda el que hade ser la missió del Papai de tots el cristians: com-partir la creu de Crist.

«... Em consola el fet deque Déu sap treballar iactuar amb instrumentsinsuficients ... Amb l’ajutdel senyor ressuscitat iconfiant en el seu ajutpersistent m’encomanoa les vostres pregàries».Així s’expressava el PapaBenet XVI en les prime-res paraules de salutaciói benedicció a la Plaça deSant Pere el 19 d’abril del2005.

CHARLES DE FOUCAULD, BEATEl 13 de novembre es beatificà aRoma a Carles de Foucauld,l’apòstol dels tuaregs del Sàhara.Militar francès que a través de la vidacontemplativa i oculta a Nazareth vatrobar la veritat de la humanitat deJesús. El seu carisma ha inspirat enl’Església una vintena de congrega-cions i associacions de vida espiri-tual. És coneguda la seva pregàriade abandonament: «Pare,m’abandono a Tu, fes de mi el quevulguis. Del que facis de mi, te’n

dono gràcies. Estic disposat a tot, ho accepto tot».

40 ANYS DEL VATICÀ IIEl 8 de desembre es commemorà el 40è aniversari de la clo-enda del concili Vaticà II. Els concilis de l’Església tardenmolts anys a realitzar-se plenament. En ell es despertà unadinàmica de corresponsabilitat en els laics i una manera defer església més comunitària. Tots ens hi hem d’implicar enel corrent conciliar, assimilant els seus documents i posantmés esforç per a madurar en la fe i en l’amor.

... I 10 DEL TARRACONENSETrobada commemorativa dels 10 anys del concili. Montse-rrat 4 i 5 de juny. Una oportunitat per a preguntar-nos quèens demana avui la nova realitat o per a fer un balanç sobreel que ens cal fer perquè l’Església pugui acompanyar el mo-viment del moment que estem vivint.

COLÒNIA: XX JMJAquesta ciutat alemanya acollí la XX jornada mundial dela joventut, la primera sense Juan Pau II. Amb el lema:«Hem vingut a adorar-lo», un milió de joves s’aplegarenal voltant de Benet XVI.

NOTICIES ECLESIALS 2006

27

Tots recordem la figura del germà Roger. Pro-fundament recollit, insinuant un somriure, trans-parentant el seu diàleg interior amb el Senyor,envoltat de joves i promotor de l’ecumenisme.En aquesta mateixa actitud va morir assassi-nat el 16 d’agost. Els seus germans expres-saven amb aquestes paraules els sentimentsde la comunitat: «A la violència, només hi po-dem reaccionar amb pau».

Ell ha ajudat a molts joves a fer l’experiènciacristiana per mitjà de la pregària.Que des del cel faci que el seu carisma conti-nuï viu a l’Església.Encara recordo el dia que vaig conèixer el ger-mà Roger de Taizé. Era allà al mig de l’esglésiarodejat de joves. Encara record la mirada trans-parent, límpida, brillant, una mirada que et pe-netrava i amb la qual podies sentir que Déuera dins d’aquell cos fràgil i somriure seré.

Fa uns pocs mesos ens va deixar mort per unadona romanesa, la qual no sabia el que es feia;la resta de germans mai van recriminar aaquesta dona el seu acte i va ser perdonadacom Jesús va perdonar els seus botxins.

Benvolgut germà Roger, avui ja ets amb elPare, assegut amb ell, et demano que preguisper tots nosaltres que encara som en aquestmón, per que sigui un món amb més toleràn-cia i comunió entre els cristians, a la qual cau-sa vas dedicar la teva vida.

Que Déu et beneeixi per sempre. Amen.

Quim

ANY DE L’EUCARISTIA

Des d’octubre de 2004fins al’0ctubre del2005. Un any peraprofundir en aquestmisteri i redescobrir lapresència salvadora deJesús en les celebracio-ns dominicals en lesque se’ns dónal’aliment més preciósque l’Església por tenir.A les nostres comuni-tats hem intentat viureamb més intensitat lescelebracions domini-cals i intensificar elsmoments d’adoració al’Eucaristia: tots el dies a Sant Pere i elsdimecres al Carme.

TAIZÉ:MORT DEL GERMÀ ROGER

V ENCONTRE MUNDIAL

DE LA FAMILIA

València, juliol 2006

Es tracta d’una gran convocatòria quecada tres anys realitza el Papa per a cele-brar el do diví que suposa tota família, jaque «en la família es forja el futur de laHumanitat», segons unes paraules delPapa Joan Pau iniciador d’aquestes tro-bades.Del’s 1 al 7 de juliol es faràla Fira de les famílies,juntament amb uncongrés internacio-nal teològico-pasto-ral. El dia 8, vigíliade la gran Festa: Unatrobada festiva i testi-monial. El dia 9, diu-menge, el Papa BenetXVI presidirà l’Eu-caristia conclusiva.¿Ens animem a assistir-hi?

28

ELS PESSEBRES ALS NOSTRES TEMPLES

DIORAMA DE LA

MARE DE DÉU DEL

CARME

Un finestral gran ens intro-dueix en unes escenesnadalenques que regalimenun caliu familiar i unspanorames palestins. Tota unaobra del Sr. Josep Baraona,detallista i artista, constant iincansable. Endavant!

PESSEBRE DE SANT JOAN

Aquest any ha estat la tercera ediciód’aquest pessebre que ja era tradicional alClub sant Jordi de la Caixa d’Estalvis deCatalunya. El Sr. Vicenç Solé acompanyatdels incansables Antoni Bonet i JaumeEscuin es fan presents en una obra mestra:els misteris de la infància de Jesús. Art ireligiositat s’ajunten en aquest granpessebre que ens acompanya les festesnadalenques i que es visitat per moltespersones. Gràcies.

PESSEBRE NADALENC FRANCISCANS

Per Nadal, el pessebre al Santuari de Sant Anto-ni construït pels artistes Josep Figueras, AntoniGil i José Antonio Ferrer, meresqué el segon pre-mi atorgat per l’Associació de Pessebristes deLleida. Tots tres artistes confessen que la pers-pectiva i la il.luminació és la part més dificild’aconseguir en un pessebre i que el que impre-siona més d’ell als infants és la cova del NenJesús, el bou i la mula, i els tres reis d’Orient.

L’origen del pessebre es remunta a sant Fran-cesc d’Assís que en va contruir un de vivental poble de Greccio (Itàlia). Després, els fran-ciscans l’han propagat per tot el món.

29

INMIGRANTS

CURSO DE AGENTES DE

PASTORAL MIGRATORIA

Iniciativa nueva. Se ha realizado en su primeraedición del 15 de octubre al 17 de diciembredel 2005. Diez sesiones en las que los partici-pantes pudieron recibir un baño de formaciónsobre los puntos fundamentales de nuestra fe ysobre la doctrina social de la Iglesia. Una bue-na herramienta para convencernos que todos so-mos responsables del mundo en que vivimos yque nadie puede ser un parásito, sino que he-mos de prestar nuestros servicios para que laspersonas y los ambientes mejoren.

NIEVE EN BOÍ –TAULL IBAQUEIRA

Si conviene formarnos, no podemos olvidarnuestros momentos de expansión. Ya va conso-lidándose la excursión anual a la nieve. Ale-gría, cantos, trineos y patinaje fueron las acti-tudes y actividades de los componentes de laexpedición de este año que llenaba tres autoca-res.

TAMBIÉN VA SIENDO YATRADICIONAL LA PEREGRINACIÓNAL SANTUARIO DE LOURDES

También fuimos tres autocares. Convivenciaamistosa, encuentro con personas de varias na-cionalidades, plegaria en diversos idiomas, citacon la Virgen que, como buena Madre, se gozade encontrarse con todos sus hijos.

Somos muchos losque nos vamosreuniendo en laIglesia delCarmen. Hastacierto puntopuede ser nuestrorefugio y nuestrapalestra para lanzarnos con másentusiasmo en la lucha de la vida quetodo inmigrante tiene al llegar a unatierra forastera.

• La revista Informanà nos ayuda aaglutinar el colectivo inmigrante.Con la información y la formaciónque nos comunica, quiere convertir-se en el «Maná» o alimento que elpueblo recibía mientras peregri-naba en el desierto.

• Este año, al empezar el curso 2005-2006, concretamente el 9 de octubre,se realizó la primera Asamblea Ex-traordinaria. Fue una oportunidadpara intercambiar experiencias y pro-mover nuevos proyectos.

La mesa redonda se inició planteandolas situaciones críticas a las que se vensometidos los inmigrantes. También se in-sistió en la actitud que la Iglesia debetener con nosotros empleando tres esce-nas evangélicas: Emaús (representa laacogida); Jericó, el buen samaritano (laasistencia) y Jerusalen–Pentecostés (di-versidad de lenguas unidas por la granfuerza del amor).

Uno de los puntos que con más insisten-cia afloraba era el que se expresa conesta afirmación: «el coste de la integra-ción conlleva muchas veces la pérdidade valores».

Al final se llegó a unas conclusiones ycompromisos. Una buena palestra paralanzarnos a dar nuevos pasos en la pas-toral migratoria.

30

REUNIÓN MENSUAL Y MISSA

DOMINICAL

La perseverancia todo lo alcanza. Vamos con-tinuando en nuestra formación (todos los pri-meros domingos a las 18 h.) y en nuestras ce-lebraciones (en el Carmen, 11’30 los rumanos;en San Pedro,13 h. los ucranianos; y a las 20h,los latinos). Asimismo, todos los sábados fun-ciona un «esplai» a las 12 h. en los Bajos de laIglesia.

MISA EN SANT JOAN EN EL«DIA NACIONAL DEL INMIGRANTE»Realmente este encuentro anual es una expe-riencia fuerte de la universalidad de la Igle-sia. Diversos idiomas. Colorido impresionan-te y una misma fe. Todos alrededor del altarviviendo una gran fraternidad. Rumanos, ucra-nianos, subsaharianos y representantes delas diferentes naciones de Latinoamérica. Pre-sidió la ceremonia el Sr. Obispo de la dióce-sis. Encontramos a faltar la presencia del Pa-dre Mihai, aunque... estaba presente.

NAVIDAD Y REYES

Días de familia.Precisamente portener nuestras fa-milias lejos deaquí hemos inten-tado favorecer unclima de convi-vencia estos díasen que todos nossentimos máshermanos.

La Misa extraor-dinaria del 25 porla noche en elCarmen, precedida por el encuentro festivo conturrón, en el Local parroquial del Carmen.

En este mismo local vivimos la llegada de losReyes Magos que se aprestaron a ofrecer rega-los para los pequeños y también para los ma-yores; dígalo sino el jamón que le tocó a la Sra.Fortunata.

Julia Hernández i Jesús Mejia (Honduras)

31

ACCIÓ DELS GRUPS PARROQUIALS

Grup de«VidaCreixent»El grup de vida creixentcontinua amb les sevestrobades mensuals enriquint-se del temari assignat aquestany, «L’esperança una manerade viure».

La trobada anual va tenir llocal santuari de Poblet on ensvam reunir 1.300 membres detot Catalunya, presidits pelArquebisbe de Tarragona Mn.Jaume Pujol.

Després ens vam reunir totsen un dinar de germanor.

Qui es vulgui agregar al grup,serà molt ven rebut.

Amb una flamad’Esperança encesaQue encara resta uncamí per fressar,Caminarem amb totala fermesaPer dur l’alegria alcor del germàI aquesta alegria ningúno ens la pendrà!(del nostre himne)

Josep Mª Condal

GRUP D’ATENCIÓ

ALS MALALTS

Els malalts de la Parròquia: UNAPRIORITAT. Som un grup reduït de laPastoral de la Salut, la nostra missiò esfer possible, amb el nostre afecte iestima, que el malalt o l’anciá vegirealitzades les «BENAURANCES DE L’ANCIÀ»:

Benaurats els qui em miren amb simpatia.

Benaurats els qui comprenen el meu lent caminar.

Benaurats els qui parlen amb veu alta per minimitzar la mevasordera.

Benaurats els qui estrenyen la meva mà tremolosa.

Benaurats els qui s’interessen per la meva llunyana joventut.

Benaurats els qui no es cansen d’escoltar les històries querepeteixo.

Benaurats els qui comprenen la meva falta d’estimació.

Benaurats els qui em regalen part del seu temps.

Benaurats els qui es recorden de la meva soledat.

Benaurats els qui m’acompanyen en el sofriment.

Benaurats els qui alegren els darrers dies de la meva vida.

Benaurats els qui m’acompanyen al moment del traspàs.

Els visitem freqüenment, respectant les seves creences. Elsque desitgen rebre la Comuniò se’ls hi porta amb la freqüènciaque volen.Si algù vol agregar-se al grup, será molt ben rebut.

María Beneit

ELS REIS MAGS, A LA

RESIDÈNCIA MONTSERRAT

Els avis de la Residència Montserrat han estattambé aquest any, de molta sort. Els Reis mags dela nostra parròquia, vinguts de tres continentsdiferents, han anat a visitar-los i a lliurar-los unsregals molt escaients. Tots es van posar moltcontents. Certament, la il·lusió no té edat.

32

En acabar el curs 2004-2005 la Blanca Julià que haviadirigit la nostra Coral des de l’inici de la formació delgrup, hagué de deixar-nos per motius professionals.Naturalment, sense un motiu tan justificat, mai no lihauríem permès, ni ella hagués gosat, abandonarl’obra que havia vist néixer (1997) i a la que lliurà elseu impuls juvenil i habilitat. Endemés la Blanca co-neix i n’està segura de la nostra admiració i estima.Malgrat el sentiment per l’absència de la Blanca, la Coralha rebut amb il·lusió la persona que la Blanca volguéque prosseguís la seva tasca: la Gemma Naranjo, quiacceptà voluntàriament l’encàrrec i des de la represadel curs el passat octubre, dirigeix la Coral i ha demos-trat la seva destresa. Així la Coral no ha interromput laseva preparació durant l’any 2005. Els assaigs setma-nals han continuat i públicament ha pres part en elssegüents actes:1 d’abril: Concert de «Mans Unides», celebrat al’Auditori Municipal .19 de juny: Missa a l’Església del Carme amb motiude la Festa Major dels Veïns del Noguerola.18 de desembre, a l’Església del Carme: Recital deNadales per a felicitar el Nadal als sacerdots de la pa-rròquia i a la feligresia.

Maria Dolors

TALLER L ITÚRGIC

El rober parro-quial el formen ungrup de senyoresque es reuneixentotes les setma-nes de 5 a 9 de latarda en una deles dependènciesde la parròquia.La seva missió principal és confeccionar i arre-glar tota la roba emprada per al culte del’església: tovalles pels altars, corporals, purifi-cadors, etc... També es confeccionen gran nom-bre de labors destinades a l’exposició i vendaque tots els anys organitza «Mans Unides».Cada any es renova i manté el vestuari de laPassió i dels Pastorets. Es col·labora el dia dela representació perquè tot estigui al seu llocoportú, de manera que els actors puguin can-viar-se amb rapidesa.

De forma extraordinària es van confeccionarsis casulles -dues blanques, dues morades idues verdes-, destinades a una parròquia delnord d’Àfrica. Arribaren a la seva destinacióper mitjà del Sr. Filiberto en un dels viatgesque va realitzar al seu país.També es van confeccionar sis estoles blan-ques i sis morades per a les concelebracionslitúrgiques.El rober també té la funció de reunir i enfortircada vegada més l’amistat entre les personesque el conformen.

Dolors

LA CORAL DEL CARME

33

Ha nascut laHa nascut laHa nascut laHa nascut laHa nascut laCORAL INFANTILCORAL INFANTILCORAL INFANTILCORAL INFANTILCORAL INFANTIL

del Carmedel Carmedel Carmedel Carmedel CarmeDes del primer diumenge de març elsnens i nenes de tot el món, de laparròquia del Carme, hem format unaCoral dirigida per Paul, Michel i Bruno.Els assaigs els fem al Saló parroquialdesprés de la missa de les 11:30 h.Estem molt il·lusionats de poder cantartots junts i ser cada dia més amics.

Vols participar-hi? T’agradarà.T’esperem el proper diumenge.

MIJAC

Hola!Els nens i nenes del MIJAC del Carme vancomençar el curs 2005-2006 amb un noulema per als propers dos cursos: Cuida elque estimes i no ho perdràs. Aquest lemael comparteixen amb els altres infants delMIJAC d’arreu de Catalunya i les Balears.

Uns quants infants del nostre centre ialtres nens i nenes de la diòcesi de Llei-da van treballar el lema en l’AssembleaDiocesana d’Infants, que va tenir llocdurant l’últim cap de setmana de novem-bre de 2005. En aquesta assemblea vandecidir quina campanya durien a termeper treballar aquest lema. Van decidir queaniria enfocada cap a la gent gran: Elspadrins són família, estima’ls!Però no tot ha estat treballar. Els nostresinfants també han jugat pels carrers delnostre barri, van fer la Castanyada i, comno, van celebrar el Nadal anant d’excursióa Butsénit. Allí tots junts vam fer un pes-sebre que el vam deixar allí. I com a cosesfutures us podem dir que aquesta prima-vera anirem d’excursió de cap de setmanaa Talarn, continuarem jugant pel barri,revisarem les nostres accions, comença-rem a treballar la campanya, i a l’estiu ani-rem de colònies. A on? a la casa de colò-nies de Bastanís del 3 al 13 d’agost.I els animadors? No hem parat. Dissabtedarrera dissabte hem acompanyat els in-fants en les seves dinàmiques, jocs, acti-vitats... tot revisant-les amb ells a la llumi l’escalfor de l’Evangeli.Fins la propera,

L’Equip d’AnimadorsL’Equip d’AnimadorsL’Equip d’AnimadorsL’Equip d’AnimadorsL’Equip d’Animadors

EL GRUP

MISSIONER

DEL CARME

També penseu quetots podeu sermisssioners. Aquí,sense moure’ns dela ciutat. La tasca ésmolta però ambsenzillesa i un cor obert als que se’ns acostenpodem potenciar l’animació missionera.

Antonieta Alzúria

34

Aquestgrup denens inenes esvan prepa-rar per rebreel sagra-ment delBaptisme lanit dePasqua.

ELS INFANTS I LA CATEQUESI

No ens hem d’acontentar en «ser» comunitat,sinó que hem de «fer» comunitat. Aquest «fer»suposa la capacitat de comunicar i transmetreals altres la pròpia experiència de fe, i devalorar la importància que té per a tots laformació. La catequesi és la brasa quealimenta el foc de la fe. A totes les edats. Peròcal cuidar-la especialment en l’edat de lainiciació.

La preparació per a rebre el sagrament del’Eucaristia és un objectiu inicial de laCatequesi d’infants. Però no és l’únic objectiu.Procurem que la iniciació dels infants en la fei en la celebració de la missa els ajudi a unaformació que perduri més enllà de la PrimeraComunió. Comptant, això si, amb lanecessària col·laboració dels pares i, també,de tota la comunitat.

Tarda de berenar i jocsTarda de berenar i jocs

Inici de curs de CatequesiInici de curs de Catequesi

PRIMERES COMUNIONS 2005,AL CARME I A SANT JOAN

PRIMERES COMUNIONS 2005,AL CARME I A SANT JOAN

35

Al temps de Nadal preparemels pastorets. Participem en larepresentació de Borrego iCarquinyoli, però també pre-parem la nostra pròpia repre-sentació, l’Estel de Nadal. Hiposem molta il·lusió!

Allí mateix, al pati de l’IEI, unsdies després vam participaren la representació de l’obra«Sant Jaume ve de Galícia».Amb els nostres fanals acom-panyàvem a l’apòstol SantJaume tot cantant la tradicio-nal cançó.

El Dijous Sant dotze nens vam escenificar el Lavatori de Peus.I Divendres Sant vam col·laborar en la representació de la Passió.

Fins i tot hem guanyat un pre-mi que vam recollir a l’Institutd’Estudis Ilerdencs després dela processó de Sant Jaume.

Enguany tambéhem participaten el concurs deFanalets.

Quan arriba l’estiu, a l’Esplai preparem pomells de flors per ferl’ofrena floral a la Mare de Déu del Carme, sempre amb les bo-nes mans d’un bon grup de senyores que tenen, a més, moltadevoció per la Mare de Déu.

36

INICI DE CURS DEL

CONSELL PARROQUIAL

DE LA UNITAT PASTORAL

Un bon grup de les tres comunitats ens reuni-rem a la casa de la família Melcior per a plane-jar el programa d’activitats del nou curs.

VIACRUCIS A BALAGUER

El dia 20 de febrer, segon diumenge de quares-ma, vàrem anar dos autocars grans i molts cot-xes particulars, a Balaguer per a celebrar el via-crucis d’inici de Quaresma.

Es van llegir les estacions preparades per mos-sèn Lluis Pociello. Foren uns comentaris moltprofitosos. Des d’aquí fem un record especialdavant Déu per ell. I que intercedeixi per totsnosaltres.

PASSIÓ D’OLESA DE

MONTSERRAT

Dia 13 de març. De bon mati sortírem per a veurela passió. Ens va agradar molt. Però ho hauríemgaudit més si no haguéssim passat tant de fred,ja que al teatre no hi havia calefacció. Tots ambl’abric posat. Vam dinar a la casa parroquial.

Per la tarda, vam pujar a Montserrat. La missaes va celebrar al cambril de la Mare de Déu. Undia molt aprofitat i bonic.

PINZELLADES DE LES EXCURCIONS DEL PASSAT 2005

VIATGE A VIC

27 de maig. Final de curs. Els participants: elsmossens, un bon grup de la Unitat Pastoral i del’Arxiprestat. Al matí vàrem conèixer Vic. Laciutat, en conjunt es normal. Passejant per ca-rrers trobàrem la catedral, on es destaca el cam-panar romànic; es esvelt i elegant, molt bonic.

A la cripta celebració de la missa, el claustregòtic. Allí ens trobàrem amb el senyor bisbe;jove i agradable. Ens férem fotograf iesamb ell.

També visitàrem el museu, que es un del mésimportants d’arqueologia i d’art cristià, unajoia per a Vic. Desprès, ens dirigírem a Fol-gueroles, pàtria de mossèn Cinto Verdaguer.Una rapsoda del poble, ens va fer un recitalde poemes al temple parroquial, i ella mateixaens va acompanyar a visitar la casa de mossènCinto Verdaguer.

La Ramona Tost també ens va recitar una poe-sia de Verdaguer; per cert, molt bé. El poblemolt bonic i acollidor. Sortírem cap al camí queens portaria a l’embassament de Sau es una granobra hidràulica que aprofita les aigües del Teren el seu pas per les Guilleries. Al fons del Pantàvàrem veure el campanar del poble que hi hasota l’aigua. Estava en obres un edifici, que vaser on es va firmar l’Estatut.Donant gràcies per aquest dia tan bo als mos-sens, tornem cap a casa, feliços i contents.

37

VIATGE A RÚSSIA

Viatge estrella de l’any. Els dies 23 al 30 d’Agost, amb113 participants, Visitant Sant Petersburg i Moscou.Sant Petersburg, és una ciutat cèlebre de l’imperi Rus,no solament, pels seus magnífics palaus sinó que tam-bé pels museus, i teatres. És enorme, les seves avin-gudes grans amb jardins, parcs, elegants ponts sobreels rius i dels 86 canals. La ciutat rep del riu Neva unregal que encara la fa ser més maca i lluminosa. Elseu panorama i siluetes, per orientacions les dues agu-lles daurades: la de l’Almirantatge i la de Sant Pere iSant Pau.El que més ens va agradar va ser l’església de la Re-surrecció, la catedral de la fortalesa de Pere i Pau, esel panteó dels emperadors russos, la catedral de santIsaac i monument a Nicolau I, el palau de l’Ermitatge,una meravella. Peterhof, situat davant del golf, és unencant extraordinari, els seus jardins amb flors de to-tes les varietats, sortidors, cascades, a la porta del’entrada de l’edifici. Allí uns músics ens varen tocarl’himne de Catalunya.Finalment, voldria recalcar tres coses: el passeig ambgolondrina pels canals, amb una panoràmica esplèn-dida; el teatre, on vàrem veure El Llac del Cigne; i elviatge a Moscou en tren, amb l’andana de gom a gom,i empentes per poder-hi pujar. Malgrat l’angoixa pen-sant que sens escaparia, a Déu gràcies tot va anarmolt bé.Moscou. La capital de Rússia, és molt diferent de SanPetersburg. El seu encant són les catedrals que estantocant una de l’altra, totes diferents amb unes cúpulesd’or treballades amb diferents formes, colors i dibuixos.

Són una meravella. La primera cosa que vàrem visi-tar en baixar del tren, va ser la Plaça Roja. En a-quells moment estava buida doncs era molt matí. Lapoguérem veure amb tranquil·litat; vam fer moltes fo-tografies. El nom de la plaça ja ve del segle XV. Hi hauna muralla que separa de la plaça del Kremlin. I allíhi ha el mausoleu de Lenin, botigues, i un museu his-tòric. Molt a prop hi ha la catedral de Sant Basili; ésmolt maca.El Kremlin és un conjunt de catedrals amb les sevesextraordinàries cúpules d’or; aquí es veuen el símbolsde la grandesa. Tot esta molt ben conservat. A la cate-dral de la Dormició varen ser coronats tots el monar-ques russos. Nosaltres també ens vam trobar amb lacelebració de la festa de la Assumpció de la Mare deDéu que va ser molt solemne. Feren una processó,amb totes les jerarquies ortodoxes, tots amb uns orna-ments molt vistosos; feien mol de goig.Vam passar tot el matí contemplant tantes coses boni-ques. Una de molt graciosa, la campana que varen fertan gran i pesada que no la pogueren col·locar; aquí lafotografia no hi podia faltar. Les catedrals tan magnifi-ques, els seus interiors amb les icones, làmpades...;no sabíem on mirar de tanta majestuositat.El metro de Moscou, a més de ser el medi més ràpid detransport, és una obra arquitectònica única digna de vi-sitar. Les estacions estan adornades per estàtues, pin-tures, mosaics, llums i vidrieres de colors, té un aspecteelegant i majestuós. L’andana es destaca per les esvel-tes columnes d’acer inoxidable i marbres vermells.Bé, ja ha arribat l’hora de posar punt final a aquestcomentari sobre Rússia. Doncs han quedat moltescoses per contar. Val la pena anar-hi.

38

PÀGINA D’HUMOR

Més que aMés que aMés que aMés que aMés que asomriure,somriure,somriure,somriure,somriure,aquestaaquestaaquestaaquestaaquestaimatgeimatgeimatgeimatgeimatgeconvida aconvida aconvida aconvida aconvida apensar...pensar...pensar...pensar...pensar...

Més que aMés que aMés que aMés que aMés que asomriure,somriure,somriure,somriure,somriure,aquestaaquestaaquestaaquestaaquestaimatgeimatgeimatgeimatgeimatgeconvida aconvida aconvida aconvida aconvida apensar...pensar...pensar...pensar...pensar...

De Alfa y Omega

PEREGRINACIÓ A LOURDES

Dies 18 i 19 de Juny. Com ja és costum, férempinya amb els participants de la Peregrinacióde l’Hospitalitat de Lourdes del Bisbat de Llei-da. Els dos autocars ens unírem als actes pre-parats per l’Hospitalitat. El dia 19 diumenge,amb la direcció de Mossèn Joan, un nombrósgrup d’emigrants tingueren una jornada inten-

sa. Tres autocars. Tot un èxit. La gent contentaamb ganes de tornar. L’esplanada de la grutaestà plena de gom a gom. La Mare ens mira isomriu amb amor. Els pelegrins emocionats lacontemplem i preguem amb fe i devoció. «OhLourdes, sortosa, flor del Pirineu, que t’ha fetformosa la Mare de Déu».

ROMERIA DE LA RIBAGORÇA A SOPEIRAEl primer dissabte de setembre. Trobada detotes les Verges de la Ribagorça. Ens hi vamreunír un bon grup. Donem moltes gràcies aDéu, doncs tots els viatges que s’han organit-

zat, han estat un èxit. Hem fet amics! Perquèhem tingut molt bona convivència per part detothom. I hem compartit el pa de l’Eucaristia.

Montse Ges

39

PÀGI

NA

DE N

ENS

PÀGI

NA

DE N

ENS

PÀGI

NA

DE N

ENS

PÀGI

NA

DE N

ENS

PÀGI

NA

DE N

ENS

Hi havia una vegada un cuc que anava pel camp. Erade color blanc amb puntets verds a l’esquena. Nin-gú l’estimava perquè deien que era molt lleig i re-pugnant. El pobre cuc s’arrossegava molt trist pelterra. Quan arribava a una planta, tots els insec-tes que hi havia allí es burlaven d’ell. No trobavaningú que li fes companyia, o volgués jugar amb ell.L’única distracció que tenia, era pujar-se a dalt d’un

arbre i veure volar les papallones. Hauria donat qual-sevol cosa per a volar como elles. Es passava allí ho-

res y hores observant-les. Però quan baixava al terra,tornava a trobar-se amb les mateixes burles i insults de sempre. Cansatde tot això, va decidir pujar-se a lo més alt d’un arbre perquè ningúpogués trobar-lo. Mai més tornaria a baixar a terra.Un dia, una papallona es va posar a descansar a la branca on era el cuc.Aquest va atansar-se a la papallona i van començar a parlar. Al final, esvan fer molt amics. I des de llavors passaven estones molt boniquesparlant i cantant junts. Després d’un temps, el cuc li va fer aquesta pre-gunta:—Per què has volgut ser amiga meva si ningú m’estima pel lleig i repug-nant que sóc?I la papallona li va contestar:—El que importa per a ser amics,no és cóm ets per fora, sinó labona persona que ets per dins.El cuc estava molt content per-què havia trobat un amic de ve-ritat. Estava tan feliç, que unanit, mentre estava dormint a dalt del’arbre, el seu cos començà a transfor-mar-se. L’endemà, s’havia convertit en una preciosa papallona, com mais’havia vist. Quan la seva amiga papallona va anar a veure’l, i va veure elque li havia passat, es va alegrar molt i li va dir:—Ara has tret fora la bellesa i la bona persona que abans eres per dins.I les dues es van posar a volar juntes. Des d’aquell moment, cada vega-da que veien un cuc trist dalt d’alguna branca, pujaven i es posaven alseu costat. I es tornava a repetir la mateixa història.

EL cuc i la papallonaEL cuc i la papallonaEL cuc i la papallonaEL cuc i la papallonaEL cuc i la papallonaEL cuc i la papallonaEL cuc i la papallonaEL cuc i la papallonaEL cuc i la papallonaEL cuc i la papallona

40

PÀGINA DE JO

VESPÀGIN

A DE JOVES

PÀGINA DE JO

VESPÀGIN

A DE JOVES

PÀGINA DE JO

VES

Un mestre a l’escola, va demanar als seus alumnes que escrivissin enun full, «les 7 meravelles del món». Després d’una estona, els hi vademanar els fulls amb les llistes.La gran majoria havien escrit la següent llista:La gran majoria havien escrit la següent llista:La gran majoria havien escrit la següent llista:La gran majoria havien escrit la següent llista:La gran majoria havien escrit la següent llista:1.- Les Piràmides d’Egipte.2.- El Taj Mahal.3.- El Colós de Rodes.4.- Els Jardins de Babilònia.5.- El Colosseu de Roma.6.- La gran Muralla de Xina.El mestre buscava el consens dels seus alumnes per escriure la setenameravella. I es va adonar que una noia romania callada i no havia lliuratencara la seva llista. Li va preguntar si tenia problemes per fer-la.La noia digué, amb certa timidesa: Són tantes les meravelles, que emcosta molt triar-ne només «7».El mestre, li respongué: Si ens llegeixes les que has escrit, tal vegada,et podrem ajudar a completar-ho.La noia, ben decidida va comencar a llegir:La noia, ben decidida va comencar a llegir:La noia, ben decidida va comencar a llegir:La noia, ben decidida va comencar a llegir:La noia, ben decidida va comencar a llegir:1.- La capacitat de poder escoltar i raonar.2.- La possibilitat de comunicar-nos.3.- La capacitat de decidir i actuar.4.- La capacitat de poder engendrar un fill.5.- Poder-nos servir els uns als altres.6.- La sensibilitat i la compassió.7.- I, la més important: Poder ESTIMAR I SER ESTIMAT!Acabada la lectura, tota la classe va restar en profund silenci.

Resulta molt senzill poder veure les obres dels homes i donesResulta molt senzill poder veure les obres dels homes i donesResulta molt senzill poder veure les obres dels homes i donesResulta molt senzill poder veure les obres dels homes i donesResulta molt senzill poder veure les obres dels homes i donesi referir-nos a elles com a meravelles d’aquest món.i referir-nos a elles com a meravelles d’aquest món.i referir-nos a elles com a meravelles d’aquest món.i referir-nos a elles com a meravelles d’aquest món.i referir-nos a elles com a meravelles d’aquest món.Però, molt sovint, no ens adonem de les meravellesPerò, molt sovint, no ens adonem de les meravellesPerò, molt sovint, no ens adonem de les meravellesPerò, molt sovint, no ens adonem de les meravellesPerò, molt sovint, no ens adonem de les meravelles

que Déu fa en tots nosaltres...que Déu fa en tots nosaltres...que Déu fa en tots nosaltres...que Déu fa en tots nosaltres...que Déu fa en tots nosaltres...

Recorda: HAS ESTAT CREAT, PER SER «UNA MERAVELLA»!Recorda: HAS ESTAT CREAT, PER SER «UNA MERAVELLA»!Recorda: HAS ESTAT CREAT, PER SER «UNA MERAVELLA»!Recorda: HAS ESTAT CREAT, PER SER «UNA MERAVELLA»!Recorda: HAS ESTAT CREAT, PER SER «UNA MERAVELLA»!

Resulta molt senzill poder veure les obres dels homes i donesResulta molt senzill poder veure les obres dels homes i donesResulta molt senzill poder veure les obres dels homes i donesResulta molt senzill poder veure les obres dels homes i donesResulta molt senzill poder veure les obres dels homes i donesi referir-nos a elles com a meravelles d’aquest món.i referir-nos a elles com a meravelles d’aquest món.i referir-nos a elles com a meravelles d’aquest món.i referir-nos a elles com a meravelles d’aquest món.i referir-nos a elles com a meravelles d’aquest món.Però, molt sovint, no ens adonem de les meravellesPerò, molt sovint, no ens adonem de les meravellesPerò, molt sovint, no ens adonem de les meravellesPerò, molt sovint, no ens adonem de les meravellesPerò, molt sovint, no ens adonem de les meravelles

que Déu fa en tots nosaltres...que Déu fa en tots nosaltres...que Déu fa en tots nosaltres...que Déu fa en tots nosaltres...que Déu fa en tots nosaltres...

Recorda: HAS ESTAT CREAT, PER SER «UNA MERAVELLA»!Recorda: HAS ESTAT CREAT, PER SER «UNA MERAVELLA»!Recorda: HAS ESTAT CREAT, PER SER «UNA MERAVELLA»!Recorda: HAS ESTAT CREAT, PER SER «UNA MERAVELLA»!Recorda: HAS ESTAT CREAT, PER SER «UNA MERAVELLA»!

«Les 7 meravelles»«Les 7 meravelles»

41

SSSSSÓCÓCÓCÓCÓC UNUNUNUNUN P P P P PARAIGUAARAIGUAARAIGUAARAIGUAARAIGUAPÀ

GINA

DE G

RANS

PÀGI

NA

DE G

RANS

PÀGI

NA

DE G

RANS

PÀGI

NA

DE G

RANS

PÀGI

NA

DE G

RANS

Sí, jo no sóc res més que això: un paraigua. De color negre, verd,vermell o groc; de mànec de fusta o d’acer; amb puny de nacre o devori; però al capdavall, un paraigua.

Em fa servir el nen quan va al col·legi i la noia que va a la universitat,la dona que surt de compres, el ric i el pobre, la reina i la monja,l’empresari i l’obrer... tots em fan servir, tots em necessiten i ningúes recorda de mi.

La meva missió es acollir i aixoplugar tothom, tant si está alegre com siestá malhumorat, tant si riu com si plora, tant si és de dretes com

d’esquerres, creient o no creient, blanc o ne-gre. Sempre estic a punt perquè una mà m’agafii m’estengui barnilles amunt. Sóc per servir atots.

A vegades em passo dies i dies arraconat enun armari o empolsegat en un paraigüer;però, si começa a ploure, renoi, quines cor-

redisses! No em deixen ni un moment tran-quil i quedo xop, xop com una esponja. És clarque això és precisament el que haig de fer:mullar-me jo per resguardar els altres de lapluja. Sense queixar-me, en silenci.

Que n’és de bonic, ser paraigua! Ser paraiguade l’avi, que em fa servir per aixoplugar-se, oem fa servir de bastó per recolzar-se; de la sen-

yora, que m’agafa per cobrir-se el cap en dies demassa sol; de la senyoreta, que em passeja tota

presumida pels carrers...! De molts d’altres, com d’aquelles que se’mdescuiden a tot arreu i que, si no em troben, tot són crits contra mi.Que n’és de bonic, ser paraigua! Ser paraigua obert o paraigua tancat.Ser paraigua quan em necessiten i quan m’arraconen. Ser paraigua del’home que es pensa ser l’amo del món i ser paraigua del qui no té ningúque l’acompanyi. Ser paraigua dels qui m’acaronen amorosament i delsqui rondinen perqué sóc massa vell...

Que n’és de bo, ser paraigua! Ser paraigua de mànec segur peraguantar tothom, i de tela resistent i impermeable perquè ningú noes mulli, que acull tothom i tothom s’hi pot aixoplugar! Que ho ésde bonic ser paraigua!

42

PARRÒQUIES DE LA UNITAT PASTORAL

HORARIS DE SETMANA SANTA

Recital Poètic del Dia de RamsDia 9, diumenge, a les 19 h., al Carme.

ConfessionsCada dia, mitja hora abans de les Misses.Celebració Comunitària de la Penitència:al Carme: Dimecres Sant, a les 19�30 h.

Representació de la Passió de LleidaDivendres Sant, Parròquia del Carme, a les 19�15 h.

OFICIS LITÚRGICS Sant Pere Sant Joan Carme Franciscans Catedral

Diumenge Rams

Benedicció 11’30 (plaça) 11’30 12’00 12’00

Dijous Sant

Missa 20’00 19’30 17 i 20’30 19’00 20’00

Hora Santa 21’00 23’00

Divendres Sant

Viacrucis Interparroquial, sortint del Carme, 9 matí 8’30 11’00

Ofici de la Passió 18’00 18’30 17’30 18’00 18’00

Dissabte Sant 10 h. Pregària del silenci, a Sant Joan

Vetlla Pasqual 20’30 22’30 21’00 23’00

43

Crist ahir i avuiPrincipi i fi

Alfa i omegaD’ell són els temps i els segles

L’església de sant Joan és per al visitant una mostra d’art que l’invita alhora a ladevoció i a la pregària. Una bella manifestació és aquesta imatge del Crist, obrade Jaume Gort i Farré (1919-1966). Art, bellesa, realisme, emotivitat, vivència de lafe, estima dels fidels i devoció arrelada. Crist, en la creu , ens invita a reflexionarsobre el camí a seguir vers la joiosa celebració de la Pasqua del Senyor.

PASQUA2006

Per la mortdel CRIST,a laresurreció

Per la mortdel CRIST,a laresurreció

PASQUA2006

santa maria, verge de la unitat comunitat/ntr-cmtat... · sancta maria, virgo unitatis 5 revista de...

Documents