sant marti 83

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 686 42 95 17 – [email protected] | administració: [email protected]

líniasantmartíbarcelona liniasantmarti.cat · 4/2/2016 · Núm.83 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars quinzenals

Reivindicació pàg 8Neix una plataforma veïnal que demana inversions al nord-est

Celebració pàg 8La Fecac guanya el concurs públic i organitzarà la Feria de Abril al Fòrum

Desallotgen la Flor de Maigper risc d’esfondrament

Detecten danys estructurals en una inspecció i l’entitat culpa els propietaris privats de l’estat de l’edifici pàg 8

Via lliurea l’hotelEs confirma que la moratòria no afecta la Torre Agbar i els seus propietaris inicien els tràmits

pàg 9

Comerç pàg 10Els botiguers, dividits per laproposta d’horaris de Colau

Esports pàg 12Kiplagat serà l’estrella d’unaMitja Marató 2016 de rècord

Foto: Jordi M

asag

ué

Reportatge pàg 3Barcelona supera la ratxahistòrica de dies senseploure i ja en suma 93

Confederació de Comerç pàg 11Fraile: “El tren del comerç té molts vagons: alguns ja han sortit del túnel, altres encara no”

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 17 | 2 líniasantmartí.cat 4 febrer 2016

3 | líniasantmartí.cat4 febrer 2016Reportatge

A principis d’abril del 2008 elconseller de Medi Ambient,Francesc Baltasar, va reconèixerque, tot i ser agnòstic, s’havia en-comanat a la Moreneta perquèplogués a Catalunya. Eren dieson el país patia una forta seque-ra. Si aquest 2015 que acabem dedeixar enrere Baltasar haguéstingut un càrrec polític a la ciu-tat de Barcelona, potser hauriatornat a demanar a la Morene-ta el mateix que el 2008.

I és que el 2015 ha estat undels anys més secs de la històriade la ciutat. Cal remuntar-se finsal 1878, quan van ploure329,2l/m, per trobar un any méssec que el passat. El 2015 la xifra

va ser lleugerament superior, jaque van ploure 345,5 l/m. Si nomirem tan enrere i ens fixem enles xifres de l’Observatori Fabra,que va començar a recollir dadesmeteorològiques el 1914 -les da-des anteriors són dels arxius delServei Meteorològic de Catalun-ya-, el 2015 ha estat l’any més sec.

RATXA RÈCORDPel que fa als dies de pluja, el 2015també ha estat un any dolent. Haplogut 42 dies, quan la mitjanadels últims 30 anys és de 55. Toti això, no ha estat el pitjor any, jaque el 1945 i el 2006 la xifra va serde 37 dies. Però especialmentcridanera ha estat la ratxa de finald’any, que ha acabat amb 58 diesseguits sense ploure. Si aquí hi afe-gim que, des de principi d’any, en-cara no ha plogut, la ratxa ja s’haallargat fins als 93 dies.

Alfons Puertas, meteoròlegde l’Observatori Fabra, explica aaquesta publicació que el 2015 haestat un any amb tan poquesprecipitacions a causa de “l’ab-sència de fronts atlàntics actius,poca precipitació a l’estiu i alspocs, i poc actius, temporals de lle-vant”. Puertas afegeix que “anyscom el 2015 presumiblement esrepetiran amb més freqüènciaperò a la pluviometria no s’ob-serva una tendència a què ploguimenys”. Al mateix temps deixaclar que aquesta situació “no espot atribuir al canvi climàtic”.

Pel que fa a la situació detants dies sense pluja, Puertasexplica que el 2007 hi va haveruna ratxa de 70 dies i que la mésllarga data de 1928, quan es vaprolongar fins als 85 dies. És adir, l’actual ratxa ja supera envuit dies la més llarga que hi ha-

via hagut fins avui. En la matei-xa línia que Puertas es mou MarcProhom, cap de l’àrea de clima-tologia del Servei Meteorològic deCatalunya. Prohom afirma que el2015 ha estat “un any molt anò-mal des del punt de vista de laprecipitació” i lliga aquesta si-tuació amb “l’episodi d’El Niño,que provoca que les àrees medi-terrànies tendeixin a tenir anysmés secs”. Igual que Puerta, Pro-hom afirma que “no hi ha lligam”amb el canvi climàtic i recordaque “el clima mediterrani ésmolt variable”. “Les projeccionsclimàtiques indiquen que hi hau-rà períodes de sequera més llargsi intensos”, conclou Prohom.

TEMPERATURES ALTESEl 2015, però, no només ha es-tat un any molt sec, sinó tambémolt càlid. La temperatura mit-

jana anual ha estat de 16,6 ºC, elregistre més elevat de la sèrie cli-màtica, juntament amb el 2006,iniciada l’any 1914. Especial-ment calorós va ser el mes de ju-liol, amb una temperatura mit-jana de 26 ºC. Si es continuenobservant les dades que reculll’Observatori Fabra, també es potapreciar com aquest centre as-tronòmic va registrar per primercop una temperatura superior als20 graus durant un mes desem-bre (el dia 16), concretament20,6 ºC.

Les xifres cridaneres no s’a-turen aquí, ja que també va cau-re el rècord de temperatura mí-nima absoluta més alta: 7,1 ºC.Sembla doncs, que la Barcelonadel futur, tal com mostren les pro-jeccions i confirmen els experts,pot tendir a ser una ciutat mésseca i més calorosa.

Un any sense paraigües» El 2015 ha estat un dels anys més secs de la història de la ciutat i, des del 1878, no n’hi havia un de pitjor

» El 2016 comença igual i dijous passat es va superar la ratxa històrica de 85 dies sense pluja del 1928

Albert RibasBARCELONA

A causa de la poca pluja els episodis d’alta contaminació han estat més freqüents (esquerra). L’Observatori Fabra recull les dades meteorològiques (dreta). Fotos: Línia i Alfons Puertas

| 4Opiniólíniasantmartí.cat 4 febrer 2016

líniasantmartí.cat publicitat 686 42 95 17

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

4La pell finaper Jair Dominguez

#TrumpFail#President? #VotaranNo

4República federal catalanaper Jordi Lleal

Vine, filla, no pateixis. Si el torono pateix, tu tampoc. Has de serforta com ell i divertir-te com ell.Acompanya'm, que t'ensenyaréquè és la vida. La vida és aques-ta quadra on entrarem, la plaçarodona de l'arena on et portarédesprés i l'animal que moriràdavant nostre amb un somriured'orella a orella. D'orella talladaa orella tallada. Y el rabo también.Això és la vida.

No facis cas al que et diguinels altres. Els altres no entenend'on venim ni la història familiarque ho justifica tot. Són esvalo-tadors i prou. Pensa que nomésfarem el que ja va fer amb mi elmeu pare i el que va fer amb ellel meu avi, així que no cal que encap moment et passi pel cap laidea que això que estem fent ésimmoral o sàdic. És la tradició, ila tradició s'ha de respectar sem-pre. Què hi ha, filla meva, més fortque la tradició? Què hi ha més po-tent que l'argument del costum?Què pot superar la força d'haverfet les coses sempre d'una ma-teixa manera? És igual, no m'hocontestis ara, que amb 5 mesosprou feina tens amb mantenir elcap a lloc. Però quan creixis en-voltat de toros ajaguts al teu da-vant, regalimant, ho veuràs clar.Igual que ho va veure el teu pare,el teu avi, el teu besavi.

Ara ens farem una foto men-tre toregem la bèstia. Una bèstiatocada i retocada durant mesos.Potser li hauran llimat les bany-es, potser li hauran penjat sacs desorra al voltant del cos perquè lavida li faci pujada abans de sor-tir a la plaça, potser l'haurandrogat una mica. Però nomésperquè gaudeixi. Notes com ensdeu pensar des de la quadra? No-tes com la mirada li gaudeix totaella? És molt probable que facihores que està tancat en un llocsense llum, a les fosques, perquèdesprés l'encegui la realitat quetindrà al davant. I saps per què,filla? Perquè ho mana la tradició.Quan siguis gran la tradició ma-narà la teva vida. I ben fet quefarà.

No deixis que ningú t'inten-ti inculcar mai valors que posinen dubte el que es feia fa quatresegles. No ho permetis, que no etmanipulin el pensament. Vine,puja, que torejarem junts. Queaquí el més important no és el fu-tur que ve, sinó el passat d'on ve-nim. No miris endavant, mira en-rere sempre. Així podràs justifi-car millor cada bèstia que et cai-gui morta a pocs metres. I així fa-ràs callar els valents que et criti-quen mentre envien els seusnens a la mort, a la tortura, al dra-ma humà de fer castells.

per @ModernetdeMerda

4Cul (TOR) tura

Estem en ple procés de formarun nou Estat i tenim el repte deconformar-lo d’acord amb unsparàmetres que caldria posarsobre la taula per ser discutitsentre tots aquells que volem unEstat modern i lluny del quehem suportat durant tres segles.

El primer és fàcil: serà unaRepública. Així ens traurem desobre la monarquia borbònica,cosa que ens alleujarà en granmesura.

El segon és de quina formaes reparteix el poder territorial.Si prenem l’exemple de Suïssa,Alemanya, els EUA i altres pa-ïsos similars, podríem ser unaRepública federal de les sis ve-gueries (Girona, Catalunya cen-tral, Ponent, Terres de l’Ebre,Camp de Tarragona i Barcelo-na amb la seva capital, més laVal d’Aran). Si volguéssim anarmés enllà com a Suïssa, lesnostres 42 comarques podrienser com els cantons. El presi-

dent de la Federació seria rota-tori cada any entre els presi-dents de les sis vegueries. Anantmés lluny en el temps, al seu diaes podria establir la Confede-ració Catalana (el que actual-ment es reclama com a PaïsosCatalans i al que es podria afe-gir Andorra). Si prenem com aexemple la Confederació Hel-vètica, que té una mica més deterritori, amb 26 cantons, peròpràcticament amb la mateixapoblació que Catalunya, nosembla tant de somniar truites.

Queda clar que en una con-federació els seus membresconserven el dret a secessió.És totalment voluntària i noméscedeixen uns pocs drets sobi-rans al poder central, com potser l’exèrcit i la diplomàcia ex-terior. Per cert, Suïssa no ne-cessita ser de la Unió Europea,ho soluciona amb un Tractat decomerç de l’EFTA i sembla quese’n surt prou bé, no?

@JaumeMoyaM: Contemplant els no-morts esmolant ullals per devorar PedroSánchez, em ve la temptació de volerveure'l president de les Espanyes.

@franceschoms: Veient com va la políticaespanyola recordava les crítiques sagnantsque feien a la política catalana... Quinacura d'humilitat!

@celiacernedas: Discurs més humil delque és habitual en Donald Trump. Es de-clara "honorat" d'haver quedat segon alCaucus d’Iowa.

Des que existeix l'humor hi hahagut gent encarregada de re-partir carnets d'humorista. Gentque vetlla pel benestar de la so-cietat i jutja allò que fa riure i allòque no en fa. Els famosos límitsde l'humor.

Què us va semblar la brometade la trucada al Mariano l’altredia? A mi, més enllà que faci méso menys gràcia, em va semblaruna trolejada meravellosa: veureRajoy tal com és –un tio simpà-tic, no serveix per governar unpaís però sí per anar a prendreuna canya– i gaudir d'aquellsmoments de tensió màgics queens regala la ràdio en directe.

Evidentment, sempre quepassa alguna cosa d'aquestes surtel mestretites a dir “això no toca”,“han creuat unes línies verme-lles” o “l'humor és una altracosa”. Ah, sí? Expliqui'm què ésl'humor, doncs. Com fer distin-cions en una disciplina tan vasta?Probablement aquells que no-més riuen amb els exquisits mo-nòlegs de Dario Fo no estan pre-parats per a un show de MiguelNoguera o per a un gag dels Ha-ciendo la Mierda.

El problema és quan aparei-xen els àrbitres de la moral a ex-plicar-nos què és i què no és hu-mor. Gent que valora l'impacteemocional com una cosa nega-tiva, hereus intel·lectuals d'a-quells que cremaven els cinemeson es projectava l'Age d'or. Percontra del que dicten les lleis dela física, amb el temps la pell se'lstorna cada cop més fina. I segu-rament sigui un problema debaixa autoestima. Ni més ni me-nys. Aquell que no tolera l'hu-mor és perquè, en el fons, té porque s'estiguin rient d'ell.

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Sant Martí no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

Dipòsit legal: B.11298-2010

amb el suport de:Difusió controlada

15.025 exemplars quinzenals

Per a publicitat: [email protected] - 686 42 95 17 5 | líniasantmartí.cat4 febrer 2016

| 6Envia’ns les teves cartes a: [email protected]íniasantmartí.cat 4 febrer 2016

@carlosecue: ¿Toda la vida defendiendoque gobierne el más votado y ahora Rajoyni siquiera va a intentar la investidura? Ungiro difícil de explicar.

@Jaumaulet: Diu Pedro Sánchez que faràtot el possible perquè a Espanya hi hagi ungovern progressista. Per això el PSOE se liha tirat a la jugular.

@Oscar-Pinilla: Que Rajoy no pugui fergovern és culpa del coletas, dels indepen-dentistes, d’ETA, del guaperes, de l'in-decís... i del rei!

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

El govern espanyol presumeix d'en-frontar-se a l'independentisme català no-més amb les armes de la llei i l'Estat dedret. Amb aquest esperit, la seva vice-presidenta va anunciar recentment queel Gobierno instava el Tribunal Consti-tucional a anul·lar tots els actes que laGeneralitat realitzi sorgits d'una decla-ració d'independència. Sostenia queera lògic, ja que si la declaració va seranul·lada en el seu dia per aquest tri-bunal, les seves conseqüències han de sernul·les.

En efecte, és molt d'agrair que el go-vern espanyol no empri en principi l'e-xèrcit, la Guardia Civil, la repressió i laviolència, com ha fet tradicionalmentper contrarestar el sobiranisme cata-là. Que recorri a la justícia i insti els jut-ges a actuar en el marc de la legalitaten comptes de procedir a rebentar-laa canonades segons inveterat procedirimperial. Només que aquestes decla-racions i aquest esperit són falsos i unengany.

Algú podria dir que l'engany, el frau,consisteix a "judicialitzar" un problemaque no és jurídic sinó polític, és a dir, ainstrumentalitzar els jutges perquè re-solguin un problema que els polítics nopoden solucionar. Aquesta va ser unaqueixa molt freqüent entre especialistesi estudiosos a començaments del rodatgede l'Estat de les Autonomies als anys 80,quan es plantejaven continus recursoscompetencials al Tribunal Constitucio-nal. Fins i tot els magistrats es queixa-ven que el govern i els partits els uses-sin com a parapet per ocultar la seva in-capacitat de resoldre els problemes pervia de negociacions polítiques. Peròaixò també era, no ja totalment fals imentider com les intencions del governactual, sinó erroni.

I era erroni llavors i és fals avui, per-què el TC no és un òrgan judicial ni for-ma part del Poder Judicial. Dur-hi els pro-blemes polítics no és "judicialitzar-los".Això és fals, un estratagema. El TC és unòrgan polític format per juristes nomenatspolíticament i amb una finalitat política.El seu president actual ocupa aquestcàrrec perquè va ser militant del PP, delpartit del govern. Pel que sabem, subjec-tivament ho segueix sent, i la seva funcióés resoldre els assumptes en sentit favo-

rable a una part, al PP, que és qui el va po-sar on és.

O sigui: usar el TC per resoldre uncontenciós polític no és "judicialitzar-lo";és "polititzar-lo". El fet que la Constitu-ció situï la jurisdicció constitucional (aixòés, la competència per resoldre problemesconstitucionals) en un òrgan 'ad hoc' ano-menat Tribunal Constitucional, que veacompanyat de la parafernàlia lèxica dela justícia (autos, sentències, providèn-cies…), no vol dir res. L'invent és una mar-tingala autorreferencial que no atorga ales seves decisions cap legitimitat, sinó no-més una legalitat de part i, per tant, inú-til. L'exemple més obvi: per sentència del2010, aquest TC va decidir que els cata-lans no es podien considerar a si matei-xos com una "nació". Com que dir aques-ta bestiesa manca de tot sentit jurídic, esva haver de fer d'una manera tan com-plicada que la decisió no és justa ni injustasinó, simplement, ridícula, perquè el de"nació" no és un concepte sinó un senti-ment, i cap tribunal del món podrà maiimposar o prendre a ningú un bri de sen-timent nacional.

Per tant, la decisió del govern, anun-ciada als quatre vents de no anar per lavia de la pura repressió i d'acudir als tri-bunals és un engany més, consistent autilitzar la repressió disfressada d'acciójudicial, utilitzar els mateixos elementsde violència camuflant-los com a ma-gistratures que, en realitat, obeeixen lesconsignes del govern com podrien fer elsmilitars o la Guardia Civil.

I això és el que s'ha de destapar comallò que és, com una superxeria. I fer-hoamb atenció, perquè pot resultar difícilexplicar-ho a l'estranger on, en princi-pi, la faula de "judicialitzar" falsamentels problemes polítics pot trobar crèditen funció del prestigi que entre gents ci-vilitzades tenen paraules com "tribunal","jutges", "magistrat" o "justícia".

Que quedi clar que no n'hi ha. Estracta de referir a un òrgan polític unadecisió política en el sentit favorable alsinteressos del govern de torn. Valord'aquest procediment a ulls de la justí-cia, de l'Estat de dret? Zero. Valor perjustificar després un possible recurs a laviolència si el sobiranisme persisteix?Tot. Aquí és on rau el perill, i això és elque s'ha de denunciar.

4El TC, ministeri del Gobiernoper Ramón Cotarelo

Sembla, tanmateix, que estem pen-dents d'Espanya. Potser no hi ha altra al-ternativa: del govern espanyol i delCongrés en depèn que tot això de l'au-todeterminació de Catalunya no siguimés que una altra cara de la frustració,un gest impotent que acabi als tribunals,un plegat de papers que s'impugnen d'u-na forma o de l'altra, sense descartar queamb la reforma de la llei del TC que vanaprovar fa uns mesos es pugui enviar lapolicia al Parlament i dissoldre els or-ganismes que es considerin disconfor-mes als dictats del Sacrosant TribunalConstitucional.

La independència té un full de ruta,teòricament alliberat del que passi o nopassi a Madrid: però la realitat és que deMadrid depenen encara massa coses.Les forces independentistes a Madrid in-tenten condicionar la política d'allà,perquè saben que en penja fatalment lapolítica d'aquí. No arriba cap divendres,així, que no facin a Madrid una reuniódel Consell de Ministres on impugnin,pledegin, amenacin o persegueixin al-guna cosa relacionada amb el sobira-nisme, ara aquesta Comissió Constitu-cional, la feina de la qual és elaborar unesborrany de Constitució per a la Re-pública Catalana.

La formació d'un govern a Madrid noestà sotmesa a terminis, vull dir que po-dem arribar a la primavera i més enllài encara no saber si hi haurà un governprogressista o conservador; si el PP re-peteix gràcies a l'abstenció del PSOE osi el PSOE governa amb Podemos i l'abs-tenció dels independentistes, els qualssempre condicionaran qualsevol ajut alreferèndum, com ho haurien de fer elsdels Podemos, almenys si no volen en-ganyar-nos a tots definitivament. Po-demos i els seus socis catalans podranal final abaixar-se els pantalons amb laproposta —o diluir-la amb alguna fór-mula buida de contingut—, però la for-ça de l'independentisme, sigui el de DLo d'ERC passa per no acceptar res queno sigui això: un referèndum legal i acor-dat, i potser fins i tot la retirada de la que-rella contra Mas i els consellers 'res-ponsables' del 9-N. Errejón ja ha dit quesi formen govern instarà la sempre 'in-dependent' fiscalia a fer-ho. Ens agradapensar que amb una justícia indepen-dent del poder executiu estaríem millor,

menys quan de les querelles se'n pot fermercadeig polític, etc.

La clau de tot, ara mateix, no la té elPP, que està sent cada vegada més ar-raconat, víctima del seu sectarisme, laseva putrefacta corrupció i la seva cur-tesa de mires. La nova esquerra dels Po-demos i les seves mil marques 'confe-derals' és la que pot aportar la llum queli falta a tot plegat; serà la prova de focque ens mostri que vertaderament sónreformistes i no tan sols una altra formad'embolicar la troca (latuerka). Podemosi els seus companys de viatge poden for-mar govern a Madrid, i aquí a Catalunyapoden sumar-se al procés constituent —cosa que portaven al seu programa—, acanvi que els independentistes de Madridels ajudin a fer-se amb el govern d'Es-panya. Per fer tot això els cal cintura po-lítica i deixar de banda un sectarisme queja els fa assemblar-se massa a aquells quevolen desplaçar. El sectarisme de PP iPSOE ja és una cosa horrorosa.

Aquesta setmana, Rajoy es queixa-va que els seus milions de votants que-darien desatesos amb un pacte 'pro-gressista', sense pensar en els milions decatalans que només troben frustració po-lítica, governi qui governi. A Espanya tot-hom governa 'per als seus', i als altres queels bombin... La cultura política espa-nyola es troba ara forçada a canviar, em-pesa pel repte que se'ls ha plantejat desde Catalunya. Podríem esperar que enun parell de mesos s'abonin a la cultu-ra del pacte —governar per a tothom,però de moment és més probable el pai-satge amb noves eleccions que no l'ar-ribada de l'entesa.

Si aquesta acabés arribant, però,només seria per deixar clara una novadecepció: la d'aquells catalans que en-cara esperen que Espanya faci un pas ipacti un nou acord amb Catalunya, si-gui en forma de referèndum o d'algunsuccedani fiscal o aquell ministeri de laplurinacionalitat, cosa grotesca. Elspròxims mesos —que seran mesosllargs— serviran per portar cap a El Pro-cés tots aquells ingenus que encara cre-uen que els reis màgics poden repartirtotes les joguines en una sola nit, i por-tar la igualtat, la prosperitat i la mera-vella en un món en què sempre s'ha detriar entre dos mals igualment fastigo-sos. Ja ho veurem. Salut, etc.

4La troca espanyolaper Melcior Comes

Sant Martí| 8

líniasantmartí.cat 4 febrer 2016

El Districte va decidir desallot-jar abans-d’ahir l’edifici històricde la cooperativa La Flor deMaig després que una inspecciódels Bombers, juntament ambtècnics municipals i la GuàrdiaUrbana, determinés que l’im-moble ha de ser apuntalat perrisc d’esfondrament a causa dedanys estructurals.

L’entrada i el primer pis del’edifici són propietat municipal,mentre que la resta de l’edifici ésde propietat privada. Precisa-ment des de la Flor de Maig, enun comunicat emès després deldesallotjament, atribueixen la si-tuació a “l’enèsim estratagemade la propietat de l’immoble, lafamília Aguilar, que ha estatpercebent rendes en concepte delloguer per part de l’Ajunta-

ment durant gairebé 30 anys, iposteriorment va vendre un im-moble degradat per més d’unmilió d’euros de la mà de l’an-terior govern municipal”.

En paral·lel, una portaveude la Flor de Maig ha deixatclar en declaracions a aquestapublicació que “el projecte de laFlor de Maig no s’acaba i espe-rem poder tornar a l’edifici almés aviat possible”.

D’altra banda, fonts del Dis-

tricte han explicat a Línia SantMartí que molt probablementavui ja es tanqui la nova ubicacióper tal que els integrants de la Florde Maig puguin continuar des-envolupant les seves tasques.Aquestes mateixes fonts expli-quen que “el projecte de remo-delació de la façana, que estavamolt avançat, s’aturarà per tald’accelerar la reforma estructuralde l’edifici, de la qual ja s’havienfet anàlisis”.

La cooperativa de consum la Flor de Maig va néixer el 1890. Foto: Arxiu

Desallotgen la Flor de Maig per risc d’esfondrament

» Els Bombers van detectar danys estructurals durant una inspecció» Els membres del casal en culpen els propietaris de la part privada

Una cadena humana traslladaels llibres de la No Llegiu

CULTURA4La llibreria no Lle-giu es va traslladar el passat capde setmana de la seva antigaubicació del carrer de l’Amistat,al barri del Poblenou, al seunou espai, l’edifici Juanita -unhistòric comerç de roba del ba-rri- del carrer Pons i Sobirà. I hova fer de la manera més originalpossible: una cadena humanaque va servir per traslladar totsels llibres.

Més d’un centenar de per-sones, la majoria lectors de la NoLlegiu que amb el temps tambés’han convertit en amics del

propietari de la llibreria, en Xa-vier Vidal, van citar-se dissab-te el matí per fer de peons d’u-na cadena humana formada pergent de totes les edats. Al mig-dia, la feina ja estava feta.

Nascuda fa poc més de dosanys, la No Llegiu ha arrelat en-tre els veïns del Poblenou i dis-posa d’un públic fidel. La sevanova ubicació li permetrà dis-posar d’un espai més gran detres pisos, ja que l’antic s’haviaquedat petit sobretot els dies queorganitzava xerrades i tertúliesamb autors.

Neix una plataforma veïnal perdemanar inversions al nord-estREIVINDICACIÓ4Un ampli grupd’associacions de veïns del dis-tricte han creat la PlataformaVeïnal Nord-est Sant Martí perreivindicar més inversions a lapart del districte més propera alBesòs.

La plataforma està integradaper diferents representants veï-nals dels barris de Sant Martí deProvençals, la Verneda i la Pau,el Besòs i el Maresme, Provençalsdel Poblenou i Sant Martí deProvençals, la Verneda i la Pau,el Besòs i el Maresme, DiagonalMar i el Front Marítim, i Pro-

vençals del Poblenou. Els inte-grants de la nova plataforma rei-vindiquen la necessitat que elsseus barris rebin l’atenció del’administració després de moltsanys, segons denuncien, d’oblit.

La nova plataforma focalitzales seves demandes en les millo-res urbanístiques i socials. Deta-llen, per exemple, que els eixosviaris que formen la rambla Gui-púscoa o la rambla Prim neces-siten més inversió o la necessitatde més equipaments, com ara ha-bitatge social o espais per a lagent jove i la gent gran.

La Fecac guanya el concurs i organitzarà la Feria de Abril

TRADICIÓ4L’Ajuntament vaanunciar abans-d’ahir que la Fe-deración de Entidades Culturalesde Catalunya (Fecac) ha estat laguanyadora del concurs públicper decidir l’organització de laFeria de Abril.

La notícia arriba després de lapolèmica de les últimes setmanes,quan la Fecac va amenaçar demarxar del Fòrum i traslladar laFeria de Abril en una altra ciutatdesprés que el consistori decidís

reduir l’espai de les atraccions il’horari de l’esdeveniment i con-vocar un concurs públic per deci-dir l’organitzador de la Feria.

Després de guanyar el concurspresentant la millor oferta eco-nòmica -90.000 euros, mentreque la Fundació Fecac en va ofe-rir 20.000- la Fecac ha celebratque “el bon criteri i la garantia dela bona organització acreditada erla Fecac hagin prevalgut a l’horad’adjudicar el concurs”.

Loteria | Reparteixen el premi de ‘La Paga’ al PoblenouJorge Jiménez, un venedor de l’ONCE del carrer Llull va ser l’encarregat de

repartir el premi ‘La Paga’ de 3.000 euros al mes durant 25 anys que es va sortejar dijous passat. Aquest venedor va vendre tres cupons premiats

amb 35.000 euros cadascú i un d’ells va ser agraciat amb ‘La Paga’.

Albert RibasEL POBLENOU

Una cadena veïnal va traslladar els llibres. Foto: Twitter (@AlbertJaimeC)

9 | Sant Martí líniasantmartí.cat4 febrer 2016

Aposta per salvar el patrimoniindustrial del Poblenou

COMISSIÓ4L’Ajuntament vaconvocar fa una setmana la Co-missió Tècnica de PatrimoniIndustrial del Poblenou per talde reactivar-la i poder començara combatre l’abandó i el dete-riorament que pateixen algunsedificis del barri amb passatindustrial.

El crit d’alerta sobre aquestdeteriorament el va donar fadues setmanes el president de

l’Associació de Veïns del Poble-nou, Salvador Clarós, en una en-trevista a BTV. Clarós va avisarque calia una intervenció urgenten alguns edificis, com ara al re-cinte de La Escocesa del carrerPere IV, on dues de les sevesnaus són propietat de l’Institutde Cultura de Barcelona.

Durant l’anterior mandataquesta comissió només es vareunir dues vegades.

Colau participa en una trobadasobre el PAM a Sant Martí

PARTICIPACIÓ4L’Alcaldessa AdaColau, acompanyada de la regi-dora de Participació i Districtes,Gala Pin, van ser aquest dilluns al’Auditori de Sant Martí en elmarc de la primera trobada ambentitats per explicar-los el docu-ment base del Programa d’Actua-ció Municipal (PAM) i del procésparticipatiu que el consistori im-pulsa per al disseny del documentdefinitiu d’aquest pla municipal.

L’objectiu de l’Ajuntament és“generar multiplicitat d’espais dedebat i de trobada en què es par-li sobre les necessitats i prioritatsdels territoris i els temes quemés preocupen la ciutadania”. Pertal de tirar endavant aquest pro-

cés participatiu l’Ajuntament l’ex-ternalitzarà per tal que siguinempreses vinculades a la partici-pació les que el liderin. Aquestprocés d’externalització tindràun cost de mig milió d’euros.

CRÍTIQUES DE L’OPOSICIÓ Les intencions del consistori ambel PAM han topat amb el rebuigde l’oposició. El cap de files delPSC, Jaume Collboni, ha lamen-tat que presentar el PAM senseabordar-lo dificulta les negocia-cions, mentre que el regidor deCiU Jordi Martí ha asseguratque l’aposta per “externalitzarun servei” era el que criticava Co-lau quan no era alcaldessa.

Sembla que la moratòria hote-lera decretada per l’Ajuntamentno evitarà que la Torre Agbar estransformi en un hotel. Els pro-pietaris de l’edifici, Emin Capi-tal, ja han iniciat els tràmits i handemanat la llicència d’allotja-ment turístic per poder tirar en-davant el projecte.

Emin Capital pot tirar enda-vant aquests tràmits després de

fer valdre el certificat d’aprofi-tament urbanístic del projecteque els promotors van tramitarabans que Colau decretés, elpassat dos de juliol, la suspen-sió cautelar de la concessió denoves llicències. Es tracta d’undocument que permetia a EminCapital demanar la llicènciaabans de sis mesos i, segons vacomunicar dilluns l’Ajuntamenten un comunicat, el grup inver-sor va tirar endavant el tràmitl’11 de gener.

En el mateix comunicat, però,l’Ajuntament vol deixar clar que,

un cop la propietat ha superataquest tràmit, “el procés re-quereix l’elaboració de diversosinformes tècnics per avaluar laseva viabilitat, com el de Bom-bers, el d’Activitats i el de Pro-jectes Urbans per les afectacionsque pugui haver-hi en l’espaiurbanitzat al voltant de l’edifici”.

Emin Capital, que té com aconseller delegat l’empresari an-dorrà Jordi Badia, va comprar laTorre Agbar el 2013 per 150 mi-lions d’euros amb la intenciód’obrir-hi un hotel de luxe delgrup Hyatt.

La Torre Agbar es convertirà en un hotel de luxe. Foto: Google Maps

La Torre Agbar inicia els tràmitsper convertir-se en hotel de luxe

RedaccióSANT MARTÍ

Comerç| 10


Torna la polèmica pels horaris co-mercials a la ciutat. Dilluns a latarda el consistori feia una pro-posta per eliminar els 10 diu-menges d’obertura a l’estiu –es-tablerts fa dos anys– i crear qua-tre de nous al maig i a l’octubre.Aquesta proposta es basa en unprocés participatiu online enge-gat per l’Ajuntament a l’octubrei que va voler copsar l’opinió debotiguers, veïns i entitats –i queva ser presentat dimarts–.

La proposició ja ha generat l’e-nèsima divisió entre els boti-guers. Des de Barcelona Oberta,l’associació que engloba els eixosmés turístics, han mostrat la seva“indignació” per una oferta a laqual “la majoria del sector s’hioposa”, un extrem que, tenint encompte la postura de la Fundació

Barcelona Comerç –que agrupaprincipalment associacions delsbarris–, podria tenir matisos. I ésque, en canvi, el seu president, Vi-cenç Gasca, veu amb bons ulls laproposta municipal. “El conjuntdel comerç no té necessitat d’obrirels diumenges”, assegura Gasca,que emplaça l’Ajuntament a bus-car el suport d’altres partits perportar la proposta al Ple.

Un suport que ara per arasembla difícil. Des de CiU ja hanacusat el govern de Colau de“fer saltar pels aires el consens as-solit amb el sector” la passada le-

gislatura, una postura compar-tida per Ciutadans, que conside-ra que restringir els horaris “és unexemple més” de l’actuació “sen-se diàleg ni consens” de Colau.Des del PSC també critiquen ladecisió, tot i que posen èmfasi enla “poca participació” que hatingut l’enquesta: 1.913 aporta-cions, de les quals només 206 vanvenir des de botigues o eixos.

Des del consistori es defensenadduint que aquest procés “no esbasa només en una enquesta”, ique va acompanyat d’estudis i in-formes sobre la qüestió.

Els botiguers, dividits perla proposta d’horaris de Colau» L’oferta municipal d’eliminar els 10 diumenges d’obertura a l’estiucrispa els eixos turístics però agrada a la Fundació BCN Comerç

F. Javier RodríguezSANT MARTÍ

Formació | Es reprenen les visites guiades del Comerç i les EscolesLes visites dels escolars a les botigues de la ciutat del programa El Comerç i les Escoles han reiniciat la seva activitat després de l’aturada de Nadal. Fins al pròxim mes d’abril,

prop de 6.500 alumnes de 73 col·legis visitaran diferents comerços de la ciutat en 299 visites guiades. Enguany, el cicle ofereix novetats com ara un taller de pizzes.

Torna l’amor a l’Eix Clot ambun sorteig de premis ‘online’

CAMPANYA4Com ja és unatradició, l’Eix Clot sortejarà di-versos premis amb motiu del 14de febrer, Dia de Sant Valen-tí –sacerdot romà del segle IIImartiritzat per casar joves ena-morats d’amagat–.

Per participar en la campan-ya Comparteix l’amor amb l’EixClot només cal penjar la imatgedel concurs a les xarxes socials iseguir a l’associació. D’aquestamanera, es podrà entrar en el

sorteig de 18 premis diferents,entre nits d’hotel, sopars i vals decompra.

El certamen està obert des dedimarts passat i romandrà enmarxa fins al pròxim dia 9. L’en-demà se celebrarà el sorteig. Elsguanyadors podran anar a bus-car el seu premi a la farmàcia J.Mesia –carrer València, 614– onhauran de mostrar el missatgeque hauran rebut i que els acre-dita com a guanyadors.

L’IcoB alerta que el petitcomerç “no acaba d’arrencar”

ESTUDI4El petit comerç nose’n surt encara. Aquesta és laconclusió més clara que es potextreure de l’últim estudi de l’I-coB, presentat ahir i que feia re-ferència al quart trimestre del’any passat.

Segons aquest estudi, ela-borat per ESADE i encarregatper la Fundació Barcelona Co-merç, les diverses campanyesiniciades des de finals de no-vembre i el mateix Nadal nohan aconseguit “deixar enrere lacrisi”. “El comerç no fa res mésque reflectir la realitat de l’eco-nomia de les famílies”, explicaVicenç Gasca, president de lafundació, que reconeix que la re-

cuperació econòmica que es vendes de les grans instàncies “no haarribat encara” a les famílies.

Per la seva banda, el cate-dràtic de màrqueting d’ESADEi autor de l’estudi, Josep-Fran-cesc Valls, opina que el petitcomerç “va a una velocitat moltmés lenta per sortir de la crisi”,i afirma que “caldrà analitzar-neles causes”.

De totes maneres, l’estudi síque destaca un augment de l’a-fluència de clients a les botiguesdurant l’últim trimestre de l’anyi, segons els botiguers enques-tats, l’actitud dels consumidorsha estat “molt més eixerida”que en períodes anteriors.

Els comerciants aprofiten elCarnestoltes per sortir al carrerCELEBRACIÓ4Dijous Gras ja ésaquí. El Rei Carnestoltes ja haaterrat i els comerciants hanpreparat tot un seguit d’activitatsper dinamitzar els barris.

L’Eix Sant Martí organitzadissabte al matí una rua de Car-nestoltes que arrencarà a la ram-bla Guipúscoa amb Selva deMar. Seguidament, a la plaçade la Palmera hi haurà un con-curs on es lliuraran premis per ales millors comparses i disfresses.

Per la seva banda, EncantsNous es vestirà demà de festa percelebrar un concurs de disfresses.Durant tot el dia es guarnirà elcentre i els botiguers es disfres-saran per animar l’ambient.

Per la seva banda, l’Eix Clottornarà a col·laborar amb el Car-nestoltes de la Federació d’Enti-tats del Clot Camp de l’Arpa,mentre que el Mercat de SantMartí celebrarà un concurs detruites avui.

Segons l’IcoB, la recuperació del comerç no acaba d’arribar. Foto: Arxiu

11 |

Entrevistalíniasantmartí.cat 4 febrer 2016

Vostè va dir fa ja unes set-manes que havíem viscut“la millor campanya de

Nadal des del 2007”. Creu que elbalanç de les rebaixes serà igualde bo?En el cas de les rebaixes, el balançserà més aviat justet. Aniran igualque l’any passat o potser una micamillor i, en tot cas, dependrà de cadasector en concret. Perquè les gransfranquícies ja tornen a anar com unamoto però al botiguer de barri li estàcostant molt més.

La previsió de la Confederació ésque es facturaran uns 850 milionsd’euros. Anem pel bon camí?Sí. Crec que arribarem a aquestes xi-fres. El problema, repeteixo, és laseva distribució. Per exemple, en elsector de la moda han aparegut ca-denes i franquícies monomarcaque han fet molt mal a les petitesbotigues multimarca, que ara venenmenys que fa 20 anys. I si al final elnostre petit comerç perd presència,els carrers comercials corren el pe-rill de clonificar-se i veure devaluatsels seus atractius.

Això ja està passant a moltes zo-nes...Malauradament sí. I si les botiguesde barri queden relegades per lesgrans franquícies i cadenes, ales-hores tindrem problemes en la lí-nia del que li comentava anterior-ment.

No tot són males notícies. Vostèmateix ho deia: hem tingut unbon Nadal.Sí, alguns ja han sortit del túnel, peròaltres no. El tren del comerç enca-ra no ha agafat velocitat i tots els va-gons no són iguals. Per això, els quevan al davant tenen una situació mi-llor, mentre que els del darrere en-cara estan sortint del túnel. Amb tot,

ara hem d’aconseguir que tothomen pugui sortir i agafar velocitat.

Molts dels que van en els últims va-gons d’aquest tren considerenque les rebaixes han quedat ob-soletes, perquè moltes marquesfan descomptes durant tot l’any.Cal reformular-les?És un debat intern, cert. Però el sec-tor de la moda –perquè, al cap i a lafi, les rebaixes es fan sobretot a lamoda–sempre ha intentat regularla campanya per poder captar elconsumidor en dates molt arreladesen l’imaginari col·lectiu. Tothomsap que després de Reis i a l’1 de ju-liol comencen les rebaixes. Que hiha promocions i ofertes abans?Això sempre ha passat, però la gentfeia la despesa grossa a partir de l’i-nici de les rebaixes. Si ara això des-apareix, perquè el Tribunal Consti-

tucional ha suspès la llei catalanad’horaris, haurem d’intentar auto-regular-nos. El Black Friday, perexemple, no es va fer a partir d’unanormativa. Doncs amb les rebaixesigual, hem d’intentar sostenir quecomencen l’endemà de Reis.

Encara que no hi hagi una regu-lació explícita?Ens toca fer-ho, fins i tot de cara alsnostres clients. No necessitem quehi hagi una llei. Que hi haurà com-petidors que avançaran els des-comptes? Sí, però el que hem de ferés fidelitzar el client perquè valori elproducte que li estàs oferint. Un pro-ducte que, en el nostre cas, té unpreu rebaixat però que no ha estatfabricat expressament per a la cam-panya, com sí que fan altres.

La recent creació de la seva tar-geta Compradors pel paíspot seruna manera de fidelitzar la clien-tela. Com l’estan rebent els co-merciants?Estem en una fase de compromisosperquè la targeta es pugui posar enmarxa d’aquí a un parell de mesos.El nostre calendari s’ha endarreritjustament per l’èxit de la iniciativa.Barcelona, Tarragona, Badalona,Vic... són territoris on hi ha com-promisos perquè la targeta entri enfuncionament. Serà l’eina més po-tent que mai hem ofert als comer-ciants catalans. És jugar la Cham-pions League del màrqueting co-mercial.

Tant?Bé, és un sistema que permet quecada botiga, individualment, puguifidelitzar els seus clients i s’empor-ti el seu propi benefici. Aquí cada co-merciant definirà els seus des-comptes. És una gran eina.

I quines són les previsions en elseu conjunt?Quan acabem aquest any, creiemque podrem tenir unes 20.000 bo-tigues associades a la campan-ya –tot i que si finalment Barcelo-na hi entra, seran moltes més–, iprop d’un milió de targetes re-partides entre els consumidors.

Tot plegat, per intentar frenar lafuga de consumidors cap a lesgrans superfícies. Una altra ma-nera de fer-ho és aliar-se ambaquests centres comercials, comja han fet alguns eixos. Creu queés un camí assenyat?Hi poden haver aliances entre elscentres comercials i els eixos i asso-ciacions sempre que hi hagi una cer-ta complementarietat i cooperació,perquè tot en aquesta vida té ame-naces i oportunitats. Però crec que fercréixer l’oferta comercial a base degrans superfícies artificials suposa ungran perill, sobretot per a les ciutats.Ara bé, hi ha qui vol situar-se al cos-tat d’aquell gran magatzem per-

què genera un alt trànsit de perso-nes i se’n pot beneficiar.

De quin perill parla, doncs?Hi ha botigues que es volen ins-tal·lar al costat de grans marquesperquè potser tenen línies de pro-

ductes més fortes i això els pot re-percutir positivament. Però siaquestes superfícies se situen als ex-traradis en comptes d’estar a les ciu-tats, la gent se’n va i el petit comerçpot perdre els seus clients.

Quina solució proposa?La implantació de centres comer-cials ha de respondre a unes ne-cessitats i a uns equilibris. Però sihem de competir amb el nou ou-tlet de Viladecans, per exemple, ila gent marxa cap allà, ja pots ferel que vulguis. A la primera coro-na metropolitana tenim, per unabanda, la B-30, que és el carrer Ma-jor dels centres comercials, i, perl’altra, les grans superfícies deCornellà i del Baix Llobregat. No-saltres volem que la regulació si-

gui clara i que es limiti a unes ne-cessitats específiques.

L’altre gran debat és el turisme,un sector que creix cada vegadamés. Creu que el petit comerç had’adaptar els seus horaris perintentar aprofitar-se’n?Estem d’acord que hi ha d’haver unaatenció especialitzada als turistesdurant els dies festius, però cal li-mitar-la a unes zones concretes i auns horaris adequats perquè hihagi un equilibri.

Aquesta qüestió ha creat contro-vèrsia entre els comerciants de leszones turístiques i els dels barris,com és el cas de Barcelona. Hem d’intentar tenir més perspec-tiva. De vegades els líders comer-ciants podem discrepar en algunstemes, però en molts altres coinci-dim. No sempre hem de pensarigual, tot i que això no ha de signi-ficar el trencament del diàleg. Jo crecque ho superarem.

Quins són els altres reptes de fu-tur als quals s’enfronta el sector?Donar eines als botiguers per mi-llorar la competitivitat i treballar elcomerç online, ja que és un canal devenda que complementa l’habi-tual. El 56% dels comerciants jasón a la xarxa, però necessitemque hi aterrin tots. Per tant, hem debuscar més cooperació gremial i sec-torial, que s’està perdent molt.

“El tren del comerç té moltsvagons: alguns ja han sortitdel túnel, altres encara no”

Perfil | 30 anys al capdavant dels botiguersMiquel Àngel Fraile ha estat vinculat a la Confederació de Comerç de Catalunya (CCC) des de la seva

fundació, l’any 1985, sempre com a secretari general. Tot i així, durant l’etapa 2004-2011 va compaginar aquest càrrec amb la mateixa responsabilitat a la Confederació Espanyola de Comerç (CEC), de la qual va plegar

per discrepàncies amb la direcció. Fraile és llicenciat en Ciències Empresarials i diplomat en Comerç Exterior.

M. Àngel Fraile / Secretari general de la Confederació de Comerç

Fraile repassa les principals qüestions que afecten el comerç en un any que vaarrencar amb els bons resultats de Nadal i que s’espera que trenqui, finalment,amb la dinàmica negativa dels anteriors. El secretari general també fa una crida a la unió dels botiguers i destaca el món online com el futur del sector.

“Apostar per la targeta

‘Compradors pel país’

és jugar la Champions

del màrqueting”

F. Javier RodríguezBARCELONA

“Hem de buscar més

cooperació gremial

i sectorial, que

s’està perdent molt”

Esports| 12


El compte enrere per a la MitjaMarató ja ha començat. Els co-rredors tenen marcat en vermellel dia 14 de febrer, la data en laqual es disputarà una nova ediciód’aquesta emblemàtica cursa, quetornarà a tenir el seu epicentre aldistricte. A més, la prova tornaràa comptar amb la keniana Flo-rence Kiplagat com a gran reclam.

L’atleta africana, vencedorade les dues darreres edicions de laMitja, tornarà a la ciutat per pro-tagonitzar un nou episodi en laseva lluita per autosuperar-se.Kiplagat va completar la Mitja de2015 en 1 hora, 5 minuts i 9 se-gons (el rècord mundial de ladistància) i enguany aspira a re-baixar aquesta marca.

La sortida i la meta de la pro-va seran al passeig de Pujades.

Després d’un tram inicial perCiutat Vella, a partir del quilò-metre 8 la cursa transcorreràpels barris del districte, en primerainstància pel barri de Provençalsdel Poblenou, després fent unbon tros de la Diagonal en els dossentits i finalment per tot el FrontMarítim.

L’organització ja ha confir-mat que enguany se superarà elrècord de participants, amb mésde 15.000 inscrits. A això hi con-tribueixen el bon temps que estàfent aquest hivern i el bon mo-ment que viu l’atletisme popular.El procés d’inscripció estarà obertfins a dilluns que ve.

Kiplagat vol tornar a rebaixar la plusmarca mundial a la Mitja. Foto: MMB

Kiplagat serà l’estrella d’una Mitja Marató 2016 de rècord

» La keniana lluitarà per rebaixar el temps que va marcar l’any passat» El districte serà l’escenari principal d’aquesta emblemàtica cursa

Els Enginyers esclafen elsQuímics al derbi de la ciutat

RUGBI4Els Enginyers conti-nuen en línia ascendent. Malgratperdre l’últim matx a domicili alcamp del líder, els homes de Jor-di Sánchez es van refer d’a-questa derrota amb una con-tundent victòria dissabte passata la Mar Bella contra els QuímicsBarcelona Rugby (39-3).

Els del Poblenou van enca-rrilar el partit ben aviat amb dosassaigs abans del primer quartd’hora de joc (el primer de Mar-

tí Vicente i el segon de JonathanMiranda). Els visitants van acon-seguir l’única anotació amb uncop de càstig al minut 24, peròel monòleg dels Enginyers es vaprolongar fins al final del partitamb quatre assaigs més.

Demà passat l’equip afron-tarà el partit de la dissetena jor-nada a domicili. Els Enginyersviatjaran fins al Garraf per jugara camp del penúltim classificat,l’RC Sitges.

El Júpiter perd el derbi de Tercera contra la Monta

FUTBOL4Cinquena derrota perla mínima del curs. El Júpiter vaperdre el derbi de diumengepassat contra la Monta (1-0) i caufins a la novena posició, tot i quel’equip continua a només quatrepunts de la zona de play-offd’ascens.

Els de Nou Barris van sumarels tres punts gràcies a un gol afor-tunat de Velillas quan només esportaven tres minuts de joc. Alminut 3 de partit l’esfèrica va cau-re als peus de l’extrem de la Mon-ta, que va connectar un potent xutamb l’esquerra. La pilota va topar

amb un defensa que va desviar laseva trajectòria i es va colar a laporteria d’Unzué.

El Júpiter va buscar l’empat iJosu va estar molt a prop del golen dues jugades a pilota aturada.Burgada va aturar la primera fal-ta mentre que la segona va picarcontra el pal. La Monta va acon-seguir controlar el partit durantels segons 45 minuts i va estar apunt d’aconseguir el segon des-prés d’un xut al pal de Toni Pérez.

Diumenge a les 12 del migdial’equip torna a la Verneda, on re-brà el Cerdanyola FC.

El Sant Martí Adrianenc cau a la pista del nou líder

HANDBOL4Canvi al capdavantdel grup D de la Primera estatalmasculina d’handbol. El SantMartí Adrianenc va perdre el ter-cer partit de la temporada diu-menge passat a la pista del’Handbol Sant Quirze (26-21), demanera que els vallesans tornena ser al capdavant de la taula.

Els de Pedro Pérez van pagarun inici de partit molt fluix i vananar per darrere en el marcadordurant tot el partit. L’actuació

d’un Marc García extraordinari(va marcar 10 dels 21 gols de l’e-quip) no va ser suficient per con-trarestar l’ofensiva local. Els de laVerneda no van poder reduir ladistància a menys de tres gols encap moment i van tornar del Va-llès amb les mans buides.

L’equip continuarà afrontantpartits contra equips de la zonaalta aquest cap de setmana. El fi-lial del BM Granollers visitarà laVerneda dissabte a la tarda.

Canvi | El Consell Municipal de l’Esport renova els seus membresEl Consell Municipal de l’Esport ha escollit recentment 26 membres per completar

la seva renovació en virtut d’un procés participatiu que va començar el passat dia 11 degener. La primera sessió del Consell, un espai de relació i participació entre els diversos

agents i actors del sistema esportiu de la ciutat, se celebrarà durant el matí de demà.

RedaccióSANT MARTÍ

Els del Poblenou no van donar cap opció al rival. Foto: CNPE

| 14Agendalíniasantmartí.cat 4 febrer 2016

[email protected]

AGENDA UINZENALQDISSABTE 6 DE FEBRER21:30 Concert de tribut als Beatles. En el marc

del 50è aniversari de la publicació del disc Re-volver, la banda The Flaming Shakers inter-pretarà el disc en directe. / Auditori de SantMartí de Provençals.

DEMÀ 5 DE FEBRER09:30 Taller Android. Penúltima sessió d’aquest

taller en el qual es poden aprendre tots els trucsper treure el màxim rendiment al sistema ope-ratiu d’aquests telèfons intel·ligents. / Casal deBarri Diagonal Mar.

DIMARTS 16 DE FEBRER19:00 Taller de retoc d’imatge digital. Avantpe-

núltima sessió d’aquest curs que ensenya a ferservir diferents softwaresper tractar i retocarfotografies i il·lustracions. / Casal de Barri Bacde Roda-Poblenou.

FINS AL 26 DE FEBRERMatí-Tarda Exposició La vida entre vies: el fe-

rrocarril al Clot-Camp de l’Arpa. Mostra queil·lustra l’evolució del barri a partir de l’irrupciódel ferrocarril direcció França a mitjans del se-gle XIX. / Espai Antonio Miró Peris.

FINS AL 27 DE FEBRERTot el dia Diario de una monja artista i Des-

monjados. Dolo Navas s’encarrega d’aques-ta exposició on conviuen escultures i pintu-res. / Centre Cultural La Farinera del Clot. DISSABTE 6 DE FEBRER

12:00 Els més petits del Camp de l’Arpa del Clotpodran gaudir d’una matinal d’activitatsque giraran al voltant del pàdel. / Escola Mi-ralletes.

DIMARTS 16 DE FEBRER18:00 Contes per atrevits i porucs. Vivi Lapori s’en-

carregarà d’aquesta activitat que s’emmar-ca en el cicle Sac de rondalles. L’accés a la bi-blioteca serà lliure. / Biblioteca Sant Martí deProvençals.

DIUMENGE 14 DE FEBRER09:00 Un any més, el districte serà l’escenari prin-

cipal de la mitja marató de la ciutat. La pro-va començarà i acabarà al passeig de Puja-des i recorrerà tots els barris.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

La gresca i els excessos arriben al ba-rri. Durant tot el matí, els paradistesguarniran les seves parades de cara alprimer Tiberi del Carnaval, on no hi fal-tarà la botifarra d’ou. Prepareu la vos-tra millor disfressa!/ Mercat del Clot.

El Mercat del Clot acull elprimer Tiberi del Carnaval

Avui 4 de febrer a les 10:30

Quarta sessió del taller per aprendrea tocar la guitarra. Gerard Pàmiess’encarrega d’aquest curset pensatper a gent que s’inicia en aquest ins-trument i persones amb un nivell in-termig. / Casal de Barri La Verneda.

El Casal La Verneda continua el curs de guitarra

Dm. 9 de febrer a les 18:30

El cantant anglès Marc Almond serà aRazzmatazz. El creador de Taintedlove interpretarà els seus grans èxitsi els temes del seu darrer treball, TheVelvet Trail. / Sala Razzmatazz.

Marc Almond porta els seusgrans èxits a RazzmatazzDs. 13 de febrer a les 21:30

Partit de futbol corresponent a lavint-i-quatrena jornada de la Terceradivisió entre el Júpiter i el Cerdanyo-la FC. / Municipal de la Verneda.

El Júpiter rep la visita delCerdanyola FC a la Verneda

Dg. 7 de febrer a les 12:00

| 16 líniasantmartí.cat 4 febrer 2016 Pròxima edició: 18 de febrer

sant marti 83

Documents