sant marti 57

barcelona

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]

líniasantmartíPublicació quinzenal · 13 de novembre de 2014 · Núm.57 · www.liniasantmarti.cat

Entrevista a Jaume CollboniCandidat del PSC a l’alcaldia

pàgs 10 i 11

Polèmica pàg 12

Una auditoria detectairregularitats en la gestióde la Feria de Abril

Tradició pàg 12

Actuació històrica delsCastellers de Barcelonaa Vilafranca del Penedès

Comerç pàg 19

La Fundació Barcelona Comerç celebra 10 anys

Esports pàg 21

Sant Martí acollirà duescurses aquest diumenge

Llargues cues per participaren la històrica jornada del 9N

Sant Martí va ser el segon districte on l’opció del Sí-No va obtenir més suports i el tercer pel que fa al No pàg 3

“Suggereixo al senyor alcaldeque visiti més elsbarris. Ho fa poc”

Reconeixement pàg 14

El nou auditori acullla 52a edició delsPremis Sant Martí

Entrevista pàg 15

Manuel Martínez: “Cadapersona ha de lluitar pellloc on viu i sentir-se’l seu”

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 13 novembre 2014líniasantmartí.cat

3 | En Portada 13 novembre 2014 líniasantmartí.cat

Més de mig milió. Aquest és elnombre de barcelonins i barce-lonines que van participar diu-menge en la ‘consulta’ del 9N,que a escala catalana va registrarmés de 2,3 milions de partici-pants i que va deixar –com jas’esperava– el Sí-Sí com a clarvencedor, amb un 80,76% delsvots.

A la ciutat, amb 149 punts devotació habilitats, el 9N es vaviure intensament des de pri-mera hora. Com a la resta delpaís, a dos quarts de vuit delmatí els voluntaris –més de40.000 a tot Catalunya– ja es-taven als punts de participaciópreparats per materialitzar una

jornada que no hauria estat pos-sible sense ells. Emoció, ale-gria, il·lusió i esperança van seralgunes de les paraules que lamajoria d’ells van repetir més in-tensament al llarg d’un dia quepassarà a la història.

A diferència d’altres indretsdel país, on es va produir algunincident –com a Girona o a Car-dedeu–, a Barcelona la jornadava estar marcada per la norma-litat i per la imatge de les cues degent esperant per poder votar.En molts casos, les fileres vore-javen tota l’illa de cases del puntde votació en qüestió.

Els resultats barcelonins,força similars als del conjunt delpaís, van deixar el Sí-Sí com aclar vencedor amb el 78,42%dels vots. Tanmateix, a la ciutathi va haver un percentatge lleu-gerament més elevat de Sí-No

(12,88%) respecte als resultatsdel conjunt del país (10,07%). ElNo va fregar, en ambdós casos,el 4,5%.

LA PARTICIPACIÓ, L’ÈXITPerò més enllà dels resultats, l’è-xit de la jornada de diumenge vaser, sens dubte, la participació.Ni les previsions més optimistesimaginaven que es pogués arri-bar al total de 2,3 milions de par-ticipants en el conjunt del país,una xifra que ha tornat a de-mostrar que la societat catalanavol decidir lliurement el seu fu-tur polític.

Com a referència –si bé sal-vant les distàncies–, els 507.454vots d’aquest 9N a la ciutat gai-rebé dupliquen els 257.645 queva registrar la consulta popularque Barcelona Decideix va or-ganitzar el 10 d’abril del 2011.

La participació, l’autèntic triomf» Més de mig milió de barcelonins participen en la ‘consulta’ del 9N, on el Sí-Sí s’imposa amb el 80% dels vots

» La imatge de les llargues cues de veïns i veïnes esperant per poder votar marca la jornada a la ciutat

Arnau NadeuBARCELONA

SANT MARTÍ4Sant Martí vaser un dels districtes de Barce-lona on la imatge de les cues degent per poder votar va veure’smés. Al Centre Educatiu El Clot,el punt de votació amb més me-ses (un total de divuit) i el que varegistrar més vots (7.920) a es-cala de tota la ciutat, la filera degent va arribar a fer la volta a l’i-lla de cases i l’espera per podervotar va ser, en molts casos, depràcticament una hora.

A la cua, l’ambient era festiu,cívic, com totes les mobilitza-cions que s’han dut a terme a fa-vor del dret a decidir i de la in-dependència de Catalunya. Hi

havia moltes famílies amb nensi molta paciència malgrat lapluja que va caure en algunsmoments. I molta gent ja por-tava la butlleta omplerta i ho te-nia tot a punt per votar en unajornada que qualificaven d’“his-tòrica”.

AL PODI DEL SÍ-NO I DEL NOSegons les dades publicades pelperiodista i consultor de comu-nicació Toni Hervás al seu bloc,Sant Martí va ser el segon dis-tricte de la ciutat on l’opció delSí-No va obtenir més suports(13,8%) i el tercer pel que fa alsvots a favor del No (5,34%).

Llargues cues al districteper participar en la jornada

Més de 2,3 milions de catalans van participar en el 9N. Foto: ANC / Galdric Peñarroja

13 novembre 2014

Ciutat| 4

líniasantmartí.cat

Barcelona ja té Llibre Blanc so-bre què pot representar per a laciutat el fet d’esdevenir capitald’un hipotètic Estat català in-dependent. L’obra, titulada Bar-celona, capital d’un nou Estat,inclou un conjunt d’opinions ipropostes que ajuden a refle-xionar sobre aquesta qüestió.

Un total de 137 autors, entretècnics, experts i referents cívicsi professionals reflexionen obreels reptes i oportunitats quesorgirien si Barcelona es con-vertís en la capital d’un Estat ca-talà. Alguns dels beneficis queapunten els experts són el crei-xement d’infraestructures, comel port i l’aeroport, i una majorcaptació d’inversió estrangera.Alhora, com a capital, la ciutathauria d’assumir noves respon-sabilitats envers Catalunya.

La idea d’elaborar aquest

Llibre Blanc la va anunciar l’al-calde Xavier Trias el 8 de se-tembre passat en l’acte institu-cional de la Diada Nacional deCatalunya i el passat dimecresdia 5 de novembre es va pre-sentar en un acte al Saló de

Cent. En la presentació, carre-gada d’humor i ironia, es va si-mular una reunió l’any 2024d’alguns dels experts que hancol·laborat amb el llibre. El Salóde Cent es va teletransportarsimbòlicament deu anys des-prés del 9N i es va convertir enla sala d’embarcament d’un hi-

potètic aeroport “Pau Casals” deBarcelona.

L’investigador BonaventuraClotet, la monja teresiana Vic-tòria Molins o la professorad’Hisenda Pública Marta Espa-sa són alguns dels col·laboradorsque van contribuir al col·loqui ique van coincidir a afirmar que“Catalunya serà molt millor si al-gun dia és independent”.

L’alcalde Xavier Trias es va su-mar a aquesta visió de futur i vadir que “si volem construir un noupaís amb una nova capital, ne-cessitem somiar. Necessitem ima-ginar, ser creatius i innovar”.Però des del present també va afe-gir que “penso que el dret a deci-dir va lligat al dret a conèixer, i peraixò vaig creure oportú que ha-víem de disposar de la màximainformació sobre els possiblesescenaris de futur que es pre-senten a la capital del país”.

El llibre s’ha editat en cata-là i es pot consultar al web mu-nicipal. Pròximament estaràdisponible en castellà i anglès.

Pensant en ser capital d’un nou Estat» Barcelona ja té Llibre Blanc sobre què pot representar la capitalitat d’un Estat català independent

» El treball, de 834 pàgines, reuneix articles de 137 autors, entre tècnics, experts i referents cívics

RedaccióBARCELONA

AGENDA NACIONAL4 El Lli-bre Blanc compta també amb untotal d’onze il·lustracions queexpressen, sintèticament i a tra-vés de la imatge, les opinionsdels seus autors, no necessària-ment coincidents, sinó plurals idiverses.

Les il·lustracions ajuden acondensar la multitud de res-postes que existeixen sobre una

mateixa pregunta. I és que elprocés polític que està protago-nitzant el país té múltiples vi-sions, per la qual cosa el LlibreBlanc és una aproximació a al-gunes d’elles.

Toni Batllori i Jordi Calvo,dos dels il·lustradors que hi hancol·laborat, van dibuixar en di-recte l’acció que es va desenvo-lupar al Saló de Cent.

Onze il·lustracions

Xavier Trias:“Si volem construir

un nou país ambuna nova capital,

necessitem somiar”

Foto de família de l’acte de presentació del Llibre Blanc al Saló de Cent, el passat dimecres 5 de novembre. Foto: Ajuntament

L’estat de la ciutat | Una capital en marxaEl Llibre Blanc incorpora una primera part dedicada a l’estat de la ciutat,

una anàlisi elaborada pel Gabinet Tècnic de Programació de l’Ajuntamentde Barcelona. En aquest apartat s’hi pot trobar tota mena de dades que per-

meten, segons els seus autors, fer-se una idea acurada de com va la ciutat.

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | 13 novembre 2014 líniasantmartí.cat

| 6Opinió13 novembre 2014líniasantmartí.cat

amb el suport de:

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Sant Martí no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]


15.000 exemplars

Dipòsit legal: B.11298-2010

publicitat 619 13 66 88

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

Atesa l’actual degradació de la po-lítica en general, amb els partits iles estructures encarcarades, hansorgit uns quants moviments quetrenquen l’estatus. A través delsmitjans de comunicació i de lesxarxes socials han connectat ambmolts ciutadans desencisats ambels partits polítics i reuneixenprou adeptes per presentar-se ales eleccions amb un nou nom,Podemos/Podem, PAH, ProcésConstituent, etcètera.

Ara bé, el que està per veureés quan hagin d’actuar entre elsaltres partits, negociar acords degovern o governar en solitari ihaver de fer-se responsables deldia a dia d’alguna administraciópública amb els entrebancs queaixò comporta. Són figues d’unaltre paner, oi? No és el mateixsortir per la televisió i anar desimpàtic i trencador que posar-seal dia i haver d’enfrontar-se ambels problemes reals, que és quanhom ha de tocar de peus a terra.Això demanda un exercici rigo-rós sobre què es pot fer, ambquins mitjans, com i quan.

És aleshores quan vénen lescrítiques, perquè governar és re-bre els clatellots dels de l’oposi-ció. És bo que sorgeixin aquestsmoviments i nous partits polí-tics? Sembla, en principi, que sí.Si es tracta de servir per regene-rar la política, si serveix perquèels partits polítics “de sempre”s’adonin que cal canviar el sis-tema, que cal acostar-se als ciu-tadans i no restar tancats a lesseves seus pensant que cada qua-tre anys rebran un xec en blancper fer i desfer el que vulguin.Més que una imatge simpàtica,cal una ideologia i una estructurapolítica i social modernes.

4Nova políticaper Jordi Lleal

#SeguirTreballant#IndultEncobert #UnitsEndavant

4La reflexió ‘elèctrica’ d’Iglesiasper Andreu Grimalt

De vegades hom pot arribar apensar que la millor definició dela política catalana és la d’untrencaclosques mortificador.De tota manera, sembla que úl-timament s’ha tornat a imposarel seny i la unitat d’acció avan-ça, encara que el més importantés que, tots plegats, ens hem deconscienciar que la mobilitza-ció ha de ser permanent si vo-lem assolir les nostres fitesamb dignitat. Era bàsic que elprocés participatiu del nou 9Nfos un èxit, que milers de ciu-tadans es mullessin a favor deCatalunya; però un cop passa-da aquesta data hem de segu-ir bategant per tal d’exigir queres no s’aturi.

A hores d’ara és imprescin-dible que els polítics catalans es-tiguin a l’altura del momenthistòric i que el poble catalàmantingui viva la flama, l’espe-rit de la mobilització permanent.Això és essencial perquè la su-perestructura de l’Estat espanyolno dorm mai, sempre està a l’a-guait de tot; sempre està pre-parada per manipular la cor-rupció i posar en marxa el ven-tilador contra la nostra nació ca-talana. En aquest sentit, el po-ble i la classe política catalanahan d’estar molt amatents peracabar de fer net; per netejar persempre, amb un detergent moltpotent anomenat transparència

democràtica, totes les xacresdel passat, totes les corruptelesque actualment actuen com unnihilisme demolidor en contradels legítims anhels d’emanci-pació nacional de Catalunya.

No hi ha dubte que vivim enuna campanya permanent d’en-çà de la sentència de l’Estatut i,de cap de les maneres, ens po-dem esgotar. La força i el talentdel poble català ha de fer possi-ble que la política catalana es-devingui un instrument útil pertransformar la realitat i arribar,al més aviat possible, a un esta-di de llibertat nacional i justíciasocial. Ara no podem fallar: po-lítics i poble, institucions i so-cietat civil, hem d’anar tots auna. No ens podem permetremés errades. Hem d’aprofitar elmoment, perquè, de cap de lesmaneres, podem esperar vint otrenta anys més a assolir la nos-tra anhelada llibertat nacional.

Cal tenir molt present quel’independentisme català, jun-tament amb el 15M, han estat undels moviments socials de mas-ses que més persones han mo-bilitzat. Doncs bé, pel que fa acasa nostra, pel que fa referèn-cia al procés d’alliberament na-cional de Catalunya, no podemquedar a mitges tintes, no po-dem quedar amb la feina a migfer. Ara i aquí la mobilització hade ser permanent i total.

per Josep M. Loste

4No dorm mai

Fa temps llegia la intervencióde Pablo Iglesias en unes jor-nades de productors d'energiafotovoltaica, on suposo que esvaren plantejar els reptes defutur d'aquest tipus d'energia iels problemes que estan pa-tint. El líder de Podemos criti-cava les actituds dels distintsgoverns, sempre amb el capcot davant les grans elèctri-ques, aprovant les lleis i nor-matives que garanteixin elnefast oligopoli existent. I vaaportar algunes idees amb lesquals estic totalment d'acord,entre les que hi ha l'estatalitza-ció de la xarxa de distribuciód'un servei essencial com ésl'electricitat, l'impuls a les en-ergies renovables o l'elimina-ció de l'absurd de penalitzarl'eficiència energètica.

Però el que avui m'agrada-ria destacar fa referència alfamós dèficit de tarifa, la supo-sada diferència entre el quecosta produir l'electricitat a les

empreses i el que realment pa-guem els consumidors. Un dè-ficit, per cert, que no prové decap auditoria estatal o externa,sinó del que el Govern del PPva prometre a les grans elèctri-ques que ingressarien. Avuiaquest suposat dèficit superaels 30.000 milions d'euros,gairebé la meitat del dèficit pú-blic de l'Estat.

Per això em quedo ambuna frase de Pablo Iglesias: “Eldèficit de tarifa no existeix, i elque no existeix no es paga”. Noparlem d'eliminar deutes per-què sí ni d'atemptar contra laseguretat jurídica (un tema, elde la seguretat jurídica, “dis-crecional”, que dóna per par-lar-ne un bon parell de dies),sinó de garantir el benestar dela població davant els tripijocsd'uns quants que, amb la com-plicitat necessària dels diri-gents de torn –siguin del colorque siguin–, continuen enri-quint-se a costa de tots.

@joanmena: El PP impugna la democràciaa Catalunya a mode de persecució, peròtreu de la presó delinqüents com Matas.#femlosfora. #abajoelregimen.

@JoanOliu: Quan algú comprèn que obeirlleis injustes és contrari a la seva dignitatd’home, cap tirania pot dominar-lo. Gandhi.#CatalansReadyToVote.

@marcpeiron: No entenc les crítiques a LuisEnrique. Està bé que no vulgui canviar l'estilper dues o tres derrotes. Projecte en con-strucció. Keep calm!

| 8Envia’ns les teves cartes a: [email protected] novembre 2014líniasantmartí.cat

@jimyvegga: Desde Andalucía mi apoyoal derecho a decidir del pueblo catalán,que acogió a miles de andaluces con losbrazos abiertos. #CatalansReadyToVote.

@cristina_pardo: Cospedal: "Hemos he-cho todo lo que podíamos contra la cor-rupción". Sí. El SMS de "Sé fuerte" lo envióHootsuite.

@montserumbau: Trobo molt divertit queels fatxes que van voler destruir les urnes aGirona el 9N es trobessin amb un equip derugby que els va neutralitzar.

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

Gracias Finlandiaofrece las estrategiasprobadas en este país para resolver elfracaso escolar vigente en el nuestro.Desde su honradez, humanidad y hu-mildad, el doctor en pedagogía, XavierMelgarejo, nos regala sus amplios co-nocimientos sobre el sistema educati-vo más exitoso de toda Europa, el fin-landés, un sistema que él mismo estu-dió y se ganó a pulso sin ayuda institu-cional alguna. Para quien conozca al au-tor, éste es, y por encima de todo, un es-píritu bondadoso lleno de lucha, per-severancia y amor, pero que no se en-gañe el lector, ya que este pedagogopráctico exuda crítica, sinceridad y aci-dez hacia la mediocridad institucional.

Su lucha contra el cáncer le ha re-forzado el valor que ya sentía por algoque continuamente se nos escapa de lasmanos: el tiempo. Si las cosas deben re-solverse y sabemos cómo, ¿a qué espe-ramos? Si el modelo finlandés resuelveel fracaso escolar, ¿qué demonios ha-cemos en nuestro país? Hay que aban-donar los debates aceitosos y pegajo-sos –por fuera pero vacíos y teóricos pordentro– por soluciones prácticas y ple-namente probadas. Éste es el enfoquede este libro, un ensayo que todo polí-tico, docente y progenitor debe leer yaplicar en la educación de nuestra in-versión más preciada, la futura. En lassucesivas páginas del texto fermentancontenidos que mejorarán radicalmentenuestro sistema educativo.

El camino finlandés no resulta com-plejo ni novedoso. Éste se fundamentaen maestros y profesores doctos y alta-mente cualificados que enseñan a susalumnos a devenir buenos profesiona-les y cívicas personas. Para ello, y ya enprimaria, se imprime un dominio bru-tal y excelso de la comprensión lectora,base de todo concepto a poseer en lamente y a plasmar en un escrito o ex-posición oral. En todo ello la familia se

siente el principal responsable de la edu-cación de sus hijos y no la escuela. Pa-dres y madres se comprometen a aten-der a sus vástagos bajo el esfuerzo enbuenas rutinas de trabajo, descanso yjuegos, más un hogar tranquilo, orde-nado y ejemplar que todo niño necesi-ta. El Estado y la administración localse encarga que todo escolar tenga lasmismas oportunidades bajo una mismaley consensuada políticamente haceaños. De esta forma, centros educativos,familias y administración trabajan jun-tos configurando el sistema educativonacional.

En resumen, podríamos decir que elmodelo educativo finlandés, y las leyesque lo han hecho posible, incide en tresámbitos: el docente, el familiar y el ad-ministrativo. Los docentes son doctosexpertos que dominan la comprensiónlectora, su especialidad y la didácticaempática de todo ello con sus alumnos.Las familias se sienten la parte más im-portante en la educación de sus hijos de-dicándoles tiempo, rutinas y amor. Laadministración local asegura la equidadde los alumnos gracias a un amparo le-gal consensuado políticamente, conpoca burocracia y centros educativosbien integrados entre su población cir-cundante.

Al final Melgarejo nos dice que todoesto se lo debemos a Finlandia, y así ti-tula su libro, Gracias Finlandia, pero re-almente deberíamos decir, GraciasXavier. Ahora que nuestra políticamueva ficha y que el modelo educativoespañol no se vea sólo bajo leyes quesólo afectan a una parte del sistema, loscentros, sino que se rija globalmentecomo en Finlandia. Por desgracia nu-estra, LOGSE, LOCE, LOE y LOMCEsólo legislan las escuelas y no lo demás.Si Unamuno dijo aquello de que in-venten ellos, ya va siendo hora que lousemos.

4Gracias, Finlandiapor David Rabadà

Jorge Fernández Díaz es troba assetjatper la vergonya de Melilla i per la “guerrabruta” en els mitjans de comunicació aCatalunya. El ministre de l’Interior n’ésun dels principals responsables d’a-quests afers des de fa temps i cada vegadamés. Un altre que hauria de dimitir.

El titular d'Interior fa proclames decatolicisme. Molts catòlics no compar-teixen la seva manera d’entendre el ca-tolicisme, ni les seves pressions al Vati-cà per interferir en el nomenament debisbes, ni les seves devocions pietoses.Pietat i justícia inexistents en el tracte do-nat als subsaharians immigrants i pobresque intenten sobreviure a través de Me-lilla. Potser es dóna a aquestes personesuna benvinguda denigrant perquè esconsidera que no tenen la dignitat de serconstitucionalment espanyols i perquèes tracta de complir escrupolosament lallei que “nos hemos dado entre todos”.Tant és així que el catòlic Fernández Díazno cau en la temptació de convidar alpapa Francesc perquè visiti Melilla i vegirostres desesperats i fronteres aixecadesamb tanques altes i terribles. FernándezDíaz no vol que a l’Espanya catòlica sesenti el crit de “vergonya, vergonya”que va sortir dels llavis, del cor i del capde Francesc quan fa un any va visitarLampedusa.

Fernández Díaz és ara acusat direc-tament amb el seu nom i els seus co-gnoms per Ernesto Ekaizer de practicar

la “guerra bruta” en els mitjans de co-municació. El molt ben informat i valentperiodista d’afers polítics i econòmicsacusa el ministre i el seu director ope-ratiu, Eugenio Pino, de “fabricar, distri-buir i disseminar escombraries (infor-mació falsa) per dinamitar i criminalit-zar el procés sobiranista català”. Unprocés democràtic i pacífic. "FernándezDíaz ha donat instruccions per fabricarescombraries", assegura Ekaizer sensetremolar-li la mà.

El Ministeri calla. Però hi ha algú aBarcelona que podria exercir de perio-dista i explicar la manera d’actuar del mi-nistre i com són les entranyes fosquesd’Interior. És Albert Gimeno. Ell va dei-xar La Vanguardia per convertir-se du-rant dos anys en director de l’Oficina deComunicació i Relacions Institucionalsdel Ministeri d’Interior. Va abandonaraquest càrrec el passat 10 de gener for-çat per l’escàndol que hi va haver quanes va divulgar una actuació de la Guàr-dia Civil al País Basc contra un grup d’ad-vocats d’ETA abans que aquesta opera-ció policial és realitzes. Pocs dies després,el 4 de febrer, La Vanguardia acollia Gi-meno i l’anomenava adjunt al directorMàrius Carol. Les actuacions vergony-ants a Melilla i la guerra bruta en l’àm-bit informatiu no corresponen a l’espe-rit de l’Evangeli ni compten amb l’aval dela doctrina catòlica encara que Jorge Fer-nández Díaz es proclami catòlic.

4El catòlic Fernández Díazper Oriol Domingo

| 10 13 novembre 2014líniasantmartí.cat Entrevista

Jaume CollboniCandidat del PSC a l’alcaldia de Barcelona

“Hi ha una part de la ciutat que estàcomençant a sentir que ja no és Barcelona”

Per què Jaume Collboni serà mi-llor candidat a l’alcaldia de Bar-celona que els companys que livan disputar les primàries?Si sóc millor candidat o no ho hau-ran de decidir tots els barcelonins,perquè la prova definitiva seranles eleccions municipals del maigde l’any que ve. Dit això, crec queen el procés de primàries la gentva entendre molt bé el missatgeque vaig llançar i la meva apostasincera, honesta i a fons per la ciu-tat. Em vaig arriscar i va sortir bé.

La persona que li va disputar lesprimàries fins al final, CarmenAndrés, ara forma part del seuequip. Ha guanyat múscul popu-lar amb aquesta incorporació?La Carmen ens aporta una visiómolt important de la ciutat: la dela Barcelona popular, la dels barris,connectada als problemes quoti-dians, sobretot dels sectors queestan patint més la crisi.

Aquesta visió no la tenia vostè?Sí, també. I així crec que ho reflec-

teixen els resultats de les primà-ries. Vaig guanyar a barris molt di-ferents: des de Sarrià fins a SantMartí, des de les Corts fins a Sants.Vaig obtenir un vot molt transver-sal. Fins i tot em va sorprendre po-sitivament a mi.

S’autodefineix com un activista.Creu que la gent el veu així?No ho sé, si m’hi veu o no, però ésaixí. Jo entenc que el fet d’estar vin-culat amb un partit condiciona lavisió que els ciutadans tenen de tu,però afortunadament això estàcanviant molt ràpidament. La mevapretensió no és, en cap cas, ser unprofessional de la política.

Parlant del seu projecte de ciutat,vostè sempre diu que treballaper a la Barcelona real. N’hi hauna d’irreal?Sí, i tant!

Quina?La dels rànquings. Aquesta Barce-lona que se’ns ven com a idíl·lica.La dels grans números, la que viudels mercats internacionals. Peròhi ha una altra Barcelona: la de lamajor part dels veïns de la ciutat.Aquests són, de fet, els grans dam-nificats i els grans oblidats d’un

Ajuntament que té les competèn-cies i els recursos –perquè ha tin-gut superàvits– per fer la vida mésfàcil a la seva gent, però no ho fa.

Actualment, el gran debat d’a-questa Barcelona real de la qualparla és el turisme. Creu que laciutat ha arribat al seu límit?El cas del turisme és un dels ex-emples més clars d’aquesta dobleBarcelona. La que diu que tenim7,4 milions de turistes, que això re-presenta més del 10% del PIB dela ciutat i que tot plegat genera

més de 100.000 llocs de treball,però que paga un preu pel que faa la convivència i a l’ocupació del’espai públic que a molta gent noli compensa. El cost de la indústriadel turisme l’estan pagant aquellsque no en treuen beneficis: la Bar-celona real, en definitiva.

Què proposa el PSC per fer front aaquesta problemàtica?En primer lloc, una cosa molt sen-zilla i concreta: que el 100% de larecaptació de la taxa turística esquedi a la ciutat. En aquests mo-ments, el 70% d’aquesta recapta-ció va destinada a la promocióturística. Nosaltres creiem que aixòno pot ser. La ciutat ha de tenir elsrecursos que genera el turisme percompensar els barris que més enpateixen les conseqüències. Jo de-fenso la indústria del turisme, peròcrec que hem de trobar els meca-nismes per repartir els beneficisque genera.

L’Ajuntament ja ha congelat elspisos turístics. Què hauria fetvostè en aquest cas concret?Quan hauria arribat al despatx del’alcaldia, hauria obert el calaix im’hauria llegit un pla estratègicque hi havia consensuat des delpassat mandat amb tots els actorsde la societat i on ja es recoma-nava canviar la regulació delspisos turístics. Concretament, ja esdeia que s’havia de limitar el nom-bre d’aquests habitatges en fun-ció de la densitat de cada zona.També es deia que s’havia de ferun pla específic per combatre els

pisos il·legals i que s’havia d’anarcap a la concentració dels legalsen edificis sencers. Moltes de lessolucions que ara es venen com agrans novetats ja estaven escrites.

Per què no es van aplicar en el seumoment, doncs?Això li hauria de preguntar al se-nyor alcalde.

I l’alcalde d’abans perquè no hova fer?L’alcalde d’abans va diagnosticarel que estava passant.

No va tenir temps, m’està dient?Va preveure que això podia passar.No em sentirà mai exculpant l’an-terior alcalde de tots els problemesi donant totes les culpes al d’ara.Evidentment, nosaltres vam go-vernar durant trenta anys i tambévam fer coses malament, però enaquest cas concret no. Vam pre-veure el que podia passar i vam co-mençar a planificar les mesures aprendre. Però el govern actual n’hafet cas omís.

Deixant de banda el turisme,vostè demana que es rebaixi elpreu del transport públic...Sí, perquè crec que és un dels drets

Text: Arnau NadeuFotografia: Pamela Martínez

“Suggereixo alsenyor alcalde quevisiti més els barris,perquè ho fa poc”

11 | 13 novembre 2014 líniasantmartí.cat

bàsics d’una ciutat gran com Bar-celona: facilitar la mobilitat i quesigui assequible. I, en canvi, el preude la T-10 ha augmentat un 23%en només 3 anys.

TMB té un deute acumulat moltimportant...És cert, però no pot ser que aixòvagi sempre a costa del preu de laT-10 o dels altres títols. El transportpúblic és un element cabdal per ala ciutat.

Vostè l’utilitza?Sí.

Què li sembla la nova xarxa debus ortogonal?Jo faig servir més el metro i el bi-cing. Però la nova xarxa de bus or-togonal, que era un projecte queja venia del nostre govern, estàmolt bé si no s’utilitza com a ex-cusa per suprimir altres línies quecontinuen tenint sentit o els busosde barri els caps de setmana.

Joaquim Forn diu que han “ra-cionalitzat” el servei de bus...Sobre el paper sí, però la realitatem diu una altra cosa. Es tracta demillorar, no d’empitjorar. Crec quealguns detalls de la implementaciódel projecte s’han de replantejar.

En tot cas, això no és la Barce-lona real?No si no es fa pensant, precisa-ment, en la Barcelona real. No si esfan reformes de laboratori sense

participació. Aquest govern té unproblema que és constant: disse-nya molt les coses des de la casagran sense escoltar gaire els Dis-trictes. És un Ajuntament moltcentralista i això té efectes greus enel dia a dia dels barcelonins.

L’alcalde Trias diu que fa políti-ques més socials que les ques’han fet durant els últims trentaanys...No sé què pensar...

...Si les desigualtats a la ciutat hanaugmentat un 12% en només unany, vol dir que alguna cosa greuestà passant. Suggereixo al senyoralcalde que visiti més els barris,perquè ho fa poc. Sobretot els delBesòs. I ja no dic Ciutat Meridiana,que segurament és el paradigmad’una part de la ciutat que, no ésque senti que Barcelona li ha giratl’esquena, sinó que està comen-çant a sentir que ja no és Barce-lona. Hi ha un problema socialmolt greu i una desconnexió del’Ajuntament amb una part im-portant de la ciutat. S’han deixatde fer moltes polítiques preventi-ves mentre, en canvi, es fa de bancbo de la Generalitat.

Precisament aquesta crítica ja lifeien anys enrere altres partits algovern d’Hereu...Sí, però les xifres no tenen res aveure. En un flux entre administra-cions, que hi hagi un petit percen-

tatge d’impagaments es pot enten-dre. Però ara estem parlant de mésde 200 milions d’euros. I s’estan fentinversions fonamentals per a la ciu-tat a compte de l’Ajuntament sensereconèixer el deute. Fins i tot l’Ajun-tament està comprant edificis a laGeneralitat que prèviament els hihavia cedit el mateix consistori. Unaficció comptable que provoca que

els barcelonins paguem dues i tresvegades molts serveis. Altres ajun-taments han portat el deute de laGeneralitat als tribunals. Nosaltresni tan sols el reclamem.

Vostè diu que cal una renovació al’Ajuntament. Un partit com elseu, que l’ha governat tants anys,pot representar aquest aire fresc?Absolutament. Nosaltres hem estatels impulsors d’aquesta Barcelonade la qual ara n’estem tots tan or-gullosos. Com tot a la vida, aquellprojecte es va esgotar. Però el pro-blema és que no s’ha substituït perun altre: s’ha substituït un projecteper una inèrcia. I què passa quan es

fa això? Doncs el que està passantamb el turisme, amb els comerços...Si tu no fas la ciutat, te la fan. I enaquests moments qui està fent laciutat són els interessos econòmicsi el projecte nacional del presidentMas, molt respectable però que noés el de Barcelona. La ciutat ha detenir projecte propi i aquest, ara,també ha de ser renovador.

El seu projecte ho és? Senseanar més lluny, el seu consell as-sessor està presidit per l’exal-calde Hereu...El meu projecte té vocació de resol-dre problemes i, en aquest sentit, jaés renovador. Però els socialistes notenim la vocació de ser els més re-novadors. El que volem és confec-cionar un projecte i poder-lo aplicar.I que això tingui efectes reals en lavida quotidiana de la gent.

Sigui com sigui, no creu que potser més atractiu el projecte d’al-tres partits que no han governatmai o que comencen de zero,com Guanyem Barcelona?No ho sé, ja es veurà a les elec-cions. Concretament, els partitsque estan naixent a la nostra es-querra me’ls prenc com un estí-mul, però els demano que tinguinvocació de govern. És a dir, que noes quedin només en el testimo-

niatge. Que tinguin vocació decanviar les coses i, per tant, de go-vernar. I governar també vol diradministrar les contradiccions queaixò implica, que no és gens fàcil.Dit això, ho segueixo amb molt in-terès perquè penso que cal articu-lar una majoria de progrés quepugui governar la ciutat.

Miquel Iceta va obrir la porta auna sociovergència a escala na-cional. Vostè estaria disposat agovernar amb Xavier Trias des-prés de les eleccions?No. Jo espero liderar un projecte

per a la ciutat i desitjo que aquestsigui de progrés, com el que haviagovernat Barcelona durant trentaanys. Amb quina fórmula? No hosé, ja ho veurem. Ara per ara estàtot molt obert. Ja veurem com s’a-caba configurant la correlació deforces. Però jo mantinc el que vaigdir a les primàries: la meva idea ésliderar una alternativa de progrés ien aquesta equació no hi entra CiU.

Hi entra Guanyem Barcelona?És clar, en principi molt més queCiU. Ara bé, dit això primer vull co-nèixer el seu programa. De mo-ment, aquestes forces emergentstenen una diagnosi, una imatge.Però crec que tots plegats hem defer un esforç per traslladar tot aixòen un programa perquè, al cap i ala fi, una coalició de govern s’ha defer sobre la base d’un programa.Però, a priori, el que és lògic pen-sar és que sempre tens més cosesen comú amb els partits de l’es-querra que no pas amb la resta.Però bé, ja ho veurem.

Parlant de Miquel Iceta, recent-ment va comparar unes hipotè-tiques eleccions plebiscitàriescatalanes amb l’Alemanya nazi.Què en pensa?Que és un error. No es poden fercomparacions d’aquest tipus. Josempre dic que el feixisme noméss’ha de citar per condemnar-lo. Ellmateix va reconèixer el seu error iho considero una relliscada que vaestar fora de lloc.

Creu que Barcelona podrà seralgun dia la capital d’un Estatcatalà?Si la gent així ho decideix, sí. I crecque Barcelona també ha d’estarpreparada en aquest sentit. Peròno esperem que això passi, no hosupeditem tot a aquest fet, nomirem Barcelona només com lacapital d’un futur Estat. Som méscoses i hem de seguir-ho sent.

Entrevista

“Si tu no fas la ciutat, te la fan. I en aquests moments quil’està fent són els interessoseconòmics i el projecte nacional del president Mas”

“Les declaracionsd’Iceta van ser unerror. El feixisme

només s’ha de citar per condemnar-lo”

“Altres ajuntamentshan portat el deutede la Generalitat alstribunals. Nosaltres

ni el reclamem”

“El cost de la indústria del turisme

l’estan pagantaquells que no entreuen beneficis”

13 novembre 2014

Sant Martí| 12


Una pàgina d’or en la seva his-tòria. Això és el que van escriu-re els Castellers de Barcelona elpassat dia 2 de novembre a la pla-ça més castellera de totes, la pla-ça de la Vila de Vilafranca del Pe-nedès, després d’aconseguir elprimer nou de vuit amb enxanetade la seva història i convertir-seaixí en colla de gamma extra.

La fita aconseguida per la co-lla amb seu al districte té un mè-rit enorme, ja que fins ara nomésels Castellers de Vilafranca ha-vien assolit aquest castell. Elsvermells, demostrant la sevaconfiança, van optar per dur-loa terme en primera ronda. L’ex-hibició de la colla no va acabaraquí, ja que en segona ronda vandescarregar el quatre de nouamb folre (sisè consecutiu que

descarreguen i cinquè de l’any),mentre que en la tercera rondavan completar el tres de nouamb folre, que han descarregaten els seus darrers cinc intents.En la ronda de pilars, els ver-mells només van poder coronarl’espadat de sis. D’aquesta ma-nera, els Castellers de Barcelo-

na van culminar una jornadaque suposa un ascens especta-cular en la seva trajectòria. Diu-menge que ve podran confirmarel seu bon estat de forma a laFesta Major del Clot, diada quel’any passat va servir perquèfessin la seva primera tripletamàgica.

Imatge del nou de vuit amb enxaneta. Foto: Natàlia Mocholí

Els Castellers de Barcelona fan el salt a la gamma extra

» Descarreguen el seu primer nou de vuit amb una enxaneta» Són la segona colla, després dels Castellers de Vilafranca, que ho fan

Detecten irregularitats en la gestió de la Feria de Abril

INVESTIGACIÓ4Una auditoriainterna encarregada per la novadirecció de la Fundació de la Fe-deració d'Associacions CulturalsAndaluses de Catalunya (FE-CAC), que ja ha estat enviada a laFiscalia, ha detectat irregularitatscomptables milionàries en lagestió de la Feria de Abril entreels anys 2008 i 2013, segons in-formen diversos mitjans.

L’informe apunta que hi hau-ria pagaments a tercers sensejustificar i per conceptes queno estarien ben especificats.També parla d’una comptabili-tat que presentaria tres puntsfoscos: “irregularitats”, “incom-

pliment de normativa” i “ope-racions dubtoses”.

En paral·lel, la Fiscalia con-tinua la investigació oberta a fi-nals de l’any passat al voltant dela fundació de la FECAC i que vacomençar després que mem-bres de la mateixa junta vanportar el controvertit expresi-dent de l’entitat, Francisco Gar-cía Prieto, als tribunals. Els de-nunciants van xifrar en "mi-lions d'euros" els presumptesdesviaments en la comptabilitat.García Prieto era, alhora, presi-dent de la FECAC i de la sevafundació, que era l’encarregadad’organitzar la Feria de Abril.

MÚSICA4Des del passat dia 7de novembre i fins el pròxim dia29 d’aquest mateix mes, el Cen-tre Cívic Besòs acull el cicle deflamenc Infusión Flamenca, quese celebra des de l’any 2003.

El tret de sortida del cicle elva protagonitzar una inaugura-ció de l’exposició de fotografiesd’Alberto Vega i el concert delTomás Lorenzo Sextet. A l’ex-posició de Vega, oberta fins queacabi el cicle, s’hi pot veure unarepresentació, a través de la fo-

tografia, de l’essència més puradel flamenc en la seva repre-sentació actual. El dissabte va serel torn de l’espectacle teatralLa Petita (in)fusiónamb la com-panyia Tripunteros i dilluns esva celebrar la Tertúlia Flamen-ca, a càrrec de la BibliotecaRmon d’Alòs-Moner.

Avui el cicle continua amb lasessió de Novel·les Sonores ambCuando canto, la boca me sabea sangre, a càrrec de David No-fuentes. Fins el dia 29 l’agenda la

completen, entre d’altres, la Pin-zellada Flamenca amb DuesGuitarres Flamenques, la xerra-da Flamenc i Dona, dirigida perSonia Salmerón; l’espectacle dedansa en petit format Ponde-rarte de la companyia AITA; laxerrada La Chana: la recupe-ració d’un mite, amb Beatrizdel Pozo i, finalment, la presen-tació del nou projecte del guita-rrista barceloní César Morenoamb l’espectacle Cesar MorenoGroup & Maria José González.

RedaccióSANT MARTÍ

Ritme flamenc al Besòs

Agressió | Cinc detinguts per un robatori amb insults racistesEls Mossos d’Esquadra van detenir el cap de setmana passat cinc joves per agredir i

proferir insults racistes contra una noia i robar la bossa d’una seva amiga. Els fets van tenir lloc al carrer Almogàvers. Després que la policia fos alertada per la baralla que

s’estava produint, els agents van detenir els suposats agressors al carrer Sancho d’Àvila.

| 14Sant Martí13 novembre 2014líniasantmartí.cat

Esforç, dedicació i compromís.Aquestes són tres qualitats, tot ique se’n podrien citar moltesmés, que es pot dir que reuneixentotes les persones, associacions onegocis que abans-d’ahir van serpremiades durant la 52a ediciódels Premis Sant Martí, que perprimera vegada es van celebrar al’acabat d’estrenar Auditori deSant Martí de Provençals [veurepàgina 16]. Prèviament, es va ofe-rir un reconeixement al presidentde l’Associació de Veïns de SantMartí de Provençals, ManuelMartínez [veure pàgina següent].

Enguany, el premi individualva ser per a Josep Tobias, un socihistòric del C.E. Júpiter amb unallarga trajectòria de col·laboracióamb entitats del barri i que des del’any 1978 forma part de la direc-tiva d’aquest club de futbol. Pos-teriorment es va fer l’entrega delpremi col·lectiu, que va anar a pa-rar a les mans d’ ‘Unitat contra el

feixisme i el racisme a Sant Mar-tí’, una organització social cons-tituïda el març de 2012 que tre-balla per aconseguir que el dis-tricte i la ciutat esdevinguin unlloc de convivència i diversitat ones respectin els drets humans, totassenyalant les actituds feixistesque no els respecten. El següentprotagonista de la jornada va ser

el Club Esportiu Vila Olímpica,que va rebre la Medalla esportiva.Fundat l’any 2004, vol ser un clubreferent que es distingeix per laqualitat humana dels seus es-portistes, els seus continguts for-matius i per l’excel·lència en la ges-tió esportiva. Gestiona dos equi-paments municipals com el campde l’Agapito Fernández i el com-plex del Clot de la Mel. Tot seguit

va arribar el torn de la MedallaMón Juvenil, que va ser per a laCoordinadora de Joves del Clot iCamp de l’Arpa La Pinya, nascu-da l’any 2008 per tal d’organitzaractivitats i reivindicar espais peral jovent del barri. Organitzen ac-tivitats en el marc de la festa ma-jor, les festes de primavera i la firaboja, entre d’altres.

Un dels altres protagonistesde la nit van ser les XarcuteriesBosch, que van ser premiadesamb la Medalla Món del Treball.Aquesta és una empresa i botigaemblemàtica del barri del Clot-Camp de l’Arpa amb 151 anysd’experiència. Jordi i XavierBosch segueixen el negoci fami-liar, apostant per la qualitat i elbon tracte amb el barri. Final-ment, les Medalles aniversarisvan ser entregades a l’Hospital delMar, que enguany compleix el seucentenari, i a la Secció de la Donadel Foment Martinenc, que cele-bra el seu 50è aniversari.

L’acte va estar amenitzat deforma magistral pel grup El Pe-tit Comitè, format per vuit mem-bres que canten a cappella.

Uns premis molt especials» Abans-d’ahir es va celebrar la 52a edició dels Premis Sant Martí a l’Auditori Sant Martí de Provençals

» Els guardons van servir per reconèixer diferents trajectòries, tant individuals com associatives

RECONEIXEMENT4 L’alcaldede la ciutat, Xavier Trias, va serl’encarregat de presidir l’entre-ga dels premis.

Trias va voler destacar que“Sant Martí i tot Barcelona sónfruit de l’esforç, la il·lusió i la te-nacitat de moltes persones i en-titats”, i va afegir que “amb elsPremis Sant Martí es vol desta-car que es pot esdevenir prota-gonista de la construcció d’a-questa ciutat i d’aquest país desd’àmbits molt diversos”.

Durant el seu parlament, elbatlle barceloní va voler destacarla necessitat d’homenatjar latrajectòria de totes aquelles per-sones i entitats que han man-tingut viva la seva tasca al llargdels anys. “Tots vosaltres sou unexemple d’implicació i de com-promís amb el districte de SantMartí i amb tot Barcelona i aju-deu a fer més gran aquesta ciu-tat”, va concloure.

“Un exemple d’implicació”

Tres moments de la celebració de la 52a edició dels Premis Sant Martí. Fotos: Ajuntament

Els premis són, desde fa temps, un

clàssic del districte


Entrevista15 | 13 novembre 2014 líniasantmartí.cat

Tota una vida dedicada albarri ha merescut una pla-ca a la plaça dels Porxos.

Què va sentir dimarts?Em vaig emportar una sorpresamolt gran, perquè em van enre-dar i jo no sabia on anava real-ment. A més, rebre aquest premiel dia 11 de novembre, dia de SantMartí, és molt emocionant.

De tots aquests anys al capda-vant de l’associació, quin és eltriomf de la seva lluita veïnalque més recorda?Cada tema té la seva especialimportància, però recordo justa-ment la urbanització de la plaçadels Porxos, que fins i tot va arri-bar al Tribunal Suprem, on vamguanyar. Una altra reivindicacióimportant va ser la dels ‘1.001 ha-bitatges’, unes cases que estavenen molt mal estat. Per protestarper aquest fet, vam ocupar elPalau Sant Jordi dies abans de l’i-nici dels Jocs Olímpics.

Una acció certament sonada…Vam sortir a les portades delsdiaris més importants del món.Jo encapçalava la gentada que vaanar-hi i em vaig haver d’en-frontar als guàrdies de seguretatque hi havia. Volíem que l’A-juntament ens escoltés, i l’en-demà d’aquells fets ens vam en-trevistar amb l’alcalde. Poc des-prés, una proposició no de llei vainstar el govern central a reha-bilitar aquests habitatges, quepertanyien a la Seguretat Social.

I què pot dir de l’arribada de la Lí-nia 2 de metro al barri?Això va significar la fi de l’aïlla-ment que havia patit Sant Mar-tí durant tants anys. Vam ser delsúltims barris amb més poblacióon el metro va arribar. Poblenou,la Verneda o la Pau ja tenien me-tro des de feia anys. L’associacióva aconseguir posar en marxa denou les obres d’aquesta línia, quefeia anys que estaven aturades aTetuán.

Una altra de les fites de l’associa-ció és la Rambla de Guipúscoa…Aquesta és l’única rambla delmón que té un sentit horitzontal.

…?Ens van titllar d’ignorants, dientque una rambla ha de tenirsempre una orientació mun-tanya-mar. Llavors vam anar aNormalització Lingüística i allàens va donar la raó: ‘Rambla’ ésfamília de ramblejar, que éspassejar. Vam lluitar molt percanviar la nomenclatura d’a-questa antiga avinguda. Jo sem-pre dic que a Sant Martí tenimuna ‘plaça de la Vila’ –la delsPorxos– i la rambla, com tots elspobles.

D’entre elles, quina va ser la de-manda més difícil d’aconseguir?Com he dit, jo destacaria la de laplaça dels Porxos, la dels ‘1.001habitatges’ i la de la Rambla Gui-púscoa. També cal dir que aques-ta última va servir per remodelaruna avinguda que tallava el barri

en dos, ja que era com una au-tèntica autopista on no hi haviasemàfors i per creuar t’havies dejugar la vida. Fins i tot l’antic re-gidor del Districte, Francesc Nar-váez, va ser atropellat de petit perun cotxe francès quan anava al’escola.

Els temps canvien. S’està apagantla flama del moviment veïnal?Potser les associacions de veïnsno són suficientment atractivesper a la joventut, que no hi veula necessitat d’incorporar-s’hi,perquè crea unes altres agrupa-cions que tenen un altre caràc-ter. En un principi aquestes as-sociacions van ser combatives:eren un lloc on es feia oposició alrègim. Amb l’arribada de la de-

mocràcia, però, molts dels seusmembres es van incorporar alspartits polítics i van perdre in-terès en el moviment veïnal. Elspartits d’esquerra sovint les con-sideraven com una oposició, jaque ells creien que tots els pro-blemes s’havien resolt amb l’a-rribada dels ajuntaments de-mocràtics. L’experiència, però,ha demostrat que no era cert.

En aquest sentit, com veu el fu-tur de la seva associació?Fa anys, en una assemblea aBac de Roda, vaig anunciar quedeixava l’associació de veïns.Aleshores els companys van dirque si jo marxava, ells també.L’associació hauria tancat. Vaigseguir a la presidència, i durantanys vaig pensar que no hi hau-ria possibilitats reals perquèl’entitat continués la seva tasca.Però ara et puc dir que hi hauràrelleu, i que molt aviat podré ce-dir el meu càrrec perquè uns al-tres prenguin la direcció de l’as-sociació. No obstant això, el mo-viment veïnal no és homogeni.Cada barri té les seves caracte-rístiques i ha de construir el seufutur.

Parlant de futur, quins són elsreptes que tenen a tocar?Tenim els projectes del casal degent gran i l’estació de l’AVE laSagrera-Sant Martí.

Voldrà dir la Sagrera...Com veus, jo dic Sagrera-SantMartí. Aquesta nomenclatura lava aprovar el Ple municipal fauns anys. L’estació és més deSant Martí que de la Sagrera.Molts pensaran que aquestaqüestió no té importància, peròcreiem que el nom de Sant Mar-tí és conegut a tot arreu, mentreque el de la Sagrera gairebé nin-gú el coneix. A més, aquesta in-fraestructura ocuparà molt espaidel nostre barri.

I sobre el casal de gent gran?Volem un centre per a la gentgran al solar de l’antiga caserna depolicia, però aquesta reivindica-ció no serà fàcil. Ho seria si l’A-juntament tingués voluntat polí-

tica, però l’argument que dóna ésque la Generalitat no té diners.

Què significa per a vostè SantMartí?Aquest és un tema sentimental.Jo penso que cada persona ha delluitar per aquell lloc on viu i sen-tir-se’l seu. Els orígens de cadascúestan molt bé però, on vius real-ment? S’ha de lluitar pel teu en-torn. La gent també ha assumitel nom de Sant Martí com quel-com propi, i això per a mi és unasatisfacció. Aquest és un temaque hem treballat molt. Recordoque quan van inaugurar el metrode la Línia 2, l’expresident JordiPujol va dir que aquesta estaciós’hauria de dir ‘Sant Martínez’. Elfet és que la lluita intensa per po-sar al mapa i reconèixer la sin-

gularitat del barri m’omple d’or-gull i il·lusió.

Fem un apunt sobre el tema na-cional. Tot i que de manera no vin-culant, fa pocs dies els catalanshan donat almenys la seva opiniórespecte al futur polític del país...Tots els pobles tenen el dret a ex-pressar-se a les urnes. Sóc par-tidari que la gent pugui decidir,perquè no deixar votar és anti-democràtic. Jo abans tenia dub-tes, però Espanya ha dut els ca-talans a una situació injusta.Catalunya ha estat solidàriasempre. Prova d’això és quemolta gent d’altres parts de l’Es-tat van venir a treballar aquí, iningú els va menystenir o mal-tractar, ni es van imposar crite-ris polítics o llengües.

HOMENATGE4La plaça dels Por-xos, potser la gran reivindicaciói victòria dels veïns de Sant Mar-tí de Provençals, recordarà persempre la trajectòria d’un delsseus habitants més lluitadorsamb una placa commemorativaque es va descobrir abans de l’i-nici de la gala dels Premis SantMartí. Manuel Martínez, “unapersona que ha treballat tota laseva vida per millorar aquest ba-

rri i el benestar i qualitat de vidadels seus veïns i veïnes”, en pa-raules de l’alcalde Xavier Trias, varebre un nou reconeixement pú-blic a la seva tasca al capdavant“d’una associació de personeshumils, treballadores i amb mol-ta determinació”.

Justament l’associació quepresideix va rebre l’any passat laMedalla d’Or al Mèrit Cívic del’Ajuntament.

“Una persona que ha treballattota la seva vida pel barri”

“Cada persona ha de lluitar pel lloc onviu i sentir-se’l seu”

F. Javier RodríguezSANT MARTÍ

“Molt aviat podré cedir

el meu càrrec perquè

uns altres prenguin la

direcció de l’associació”

Manuel Martínez, president de l’AV de Sant Martí de Provençals

La veu de tro del ‘nét del lector de diaris’ –en referència a la biografia publicadaara fa uns anys– és història viva de les reivindicacions veïnals al barri i a la ciutat.Martínez fa balanç dels seus anys al capdavant de l’associació i de les lluites per

dignificar la vida dels seus veïns i portar el nom de Sant Martí a tot arreu.

Sant Martí| 16 13 novembre 2014líniasantmartí.cat

REDACCIÓ4Les obres de re-modelació de l’Escola Arc deSant Martí, del barri de la Ver-neda i la Pau, ja han començat.Ho van fer el passat mes d’oc-tubre i es preveu que quedin en-llestides el mes de desembre del’any que ve. La reforma comp-ta amb un pressupost total de1.813.022 euros que aporta elConsorci d’Educació de Barce-lona.

Segons explica el Districte,aquesta reforma integral dónaresposta a una actuació molt ne-cessària per a la comunitat edu-cativa i per als veïns, que tin-dran un equipament al barri“amb totes les garanties de se-guretat”.

Els objectius principals delprojecte consisteixen en la re-habilitació estructural de l’edi-fici per adaptar-lo a les neces-sitats actuals de l’escola, de ma-nera que l’edificació responguia uns paràmetres formals i ar-quitectònics a fi que l’edificis’adapti millor a l’entorn.

La reforma també inclou lanova edificació d’un edifici an-nex al principal, on s’ubicaranla nova cuina, el menjador del’escola i la sala de calderes.

L’escola consta d’una plan-ta baixa i de dues plantes més.També es tenen en compte al-tres aspectes, com el sistemaconstructiu utilitzat, l’eficiènciaenergètica de l’edifici i el res-

pecte pel medi ambient tant enel procés constructiu com en l’úsdel mateix edifici.

El projecte de reforma inte-gral també preveu un accés di-ferenciat per accedir a l’escola ia l’escola bressol existent, ladistribució en planta baixa iplanta primera, del CFA LaVerneda. Aquest centre dispo-sarà de cinc aules i pot tenir unclaustre de fins a vuit docents.El centre ha de tenir capacitatper a uns 135 alumnes en torndoble o triple de matí, tarda ivespre.

UNA ESCOLA AMB HISTÒRIAL’Escola Arc de Sant Martí és lamés antiga del barri. Va serconstruïda el 1970 i des de famés de 40 anys educa els nensi nenes del barri de la Vernedai la Pau, de procedència diver-sa. Tal com s’explica a la pàgi-na web del centre, “aquesta his-tòria multicultural” els ha ofert“l'oportunitat d'anar construintuna experiència enriquidora iuna perspectiva nova per en-tendre la ciutadania, la cultura,la llengua i els valors”. En aquestsentit, el centre s’autodefineixcom “una escola del món”.

Amb tot, aquestes obres hande permetre a l’escola seguir es-crivint la seva història ambunes instal·lacions a l’alturadels nous temps.

Els Premis Sant Martí, acte em-blemàtic del districte (veure pà-gina 14), s’han celebrat enguanyen un nou equipament del barri:l’Auditori de Sant Martí de Pro-vençals. L’espai, antiga sala com-partida pels IES Joan d’Àustriai l’IES Infanta Isabel, ha estat re-modelat recentment i a partird’aquest primer acte s’ha oberta celebrar altres activitats cul-turals i lúdiques del barri.

La reforma, que va començarel mes de desembre passat, haconsistit en la remodelació delscamerinos situats a la planta delsoterrani, l’adequació de l’es-

cenari, la col·locació de les ca-dires de la sala i, en general, laposada en marxa de totes lesinstal·lacions per al correctefuncionament de la sala.

Aquesta sala d’actes ja va serobjecte d’una reforma integralper part de la Generalitat durantel mes de juliol de 2010. Aque-lla actuació, que va consistiren la reforma dels paraments in-teriors de la sala, en el reforç deles jàssenes metàl·liques de lacoberta i l’adequació de la ins-tal·lació a la normativa contraincendis, va restar inacabada.Per aquest motiu, les darreresobres han permès donar peracabada la reforma de la salad’actes.

Amb tot, després de 10 anysd’impàs, ara els veïns del dis-

tricte podran tornar a gaudird’aquest auditori: un equipa-ment cultural polivalent.

DISSABTE, CONCERT LÍRICUna de les primeres activitatsculturals que acollirà pròxima-ment el remodelat auditori seràun concert líric. Serà aquestpròxim dissabte, 15 de novem-bre, a partir de dos quarts dedeu del vespre, quan l’espaiacollirà l’Antologia de la Sar-suela i Dansa, un concert quecomptarà amb la participaciódel ballet Quindalé i el cos dedansa del Petit Ballet de Barce-lona, sota la direcció d’Isa Mo-ren. El concert s’emmarca en elsactes de la Festa Major de SantMartí de Provençals i cal com-prar entrades anticipades.

Inauguren el nou Auditori de Sant Martí de Provençals

» Els Premis Sant Martí han estat el primer acte fet a l’espai remodelat» Després de 10 anys, els veïns poden tornar a gaudir de l’equipament

» Comencen les obres en aquest centre educatiu de la Verneda i la Pau, que s’allargaran durant un any» L’escola és la més antiga del barri i amb la reforma integral es posarà al dia i guanyarà seguretat

L’Escola Arc de Sant Martí es remodela


L’Escola Arc de Sant Martí és la més antiga del barri. Foto: Google Maps

Sant Martí17 | 13 novembre 2014 líniasantmartí.cat

La jornada de demà estarà marcada pel seu to festiu. Foto: Google Maps

L’Equip d’Atenció Primària El Clot celebra el 20è aniversari

MÚSICA4Anunci d’impacte. Elgrup de rock The Strokes formaràpart del cartell del PrimaveraSound 2015, que se celebraràdel 28 al 30 de maig de l’any queve al Parc del Fòrum.

Així ho van confirmar ahir elsorganitzadors del festival a travésd’un comunicat després que di-marts aparegués un cartell pu-blicitari de gran format penjat enun edifici del Passeig del Bornamb el nom del grup. Des d’unprimer moment es va intuir queseria un anunci dels organitza-dors del Primavera Sound, jaque l’any passat van utilitzar unaestratègia similar, en aquestaocasió s’ha amagat durant 24hores el nom del festival, peranunciar el grup Arcade Fire.

The Strokes, cap de cartell alPrimavera Sound

INVESTIGACIÓ4Ahir va arribaral Parlament l’informe del Síndicde Comptes sobre la gestió del Fò-rum de les Cultures. La comissióde la sindicatura comptable vaevidenciar les dificultats que hihaurà per treure aigua clara de lesirregularitats detectades.

Tal com ha informat El Pe-riódico, els representants delspartits es van repartir les res-ponsabilitats, especialment entreJosé Antonio Coto (PP) i JordiTerrades (PSC). Coto va parlard’una responsabilitat “transver-sal”, però va intentar apartar-neel PP, mentre que Terrades vaafirmar que “aquí hi vam parti-cipar tots”. Alba Vergés (ERC) vadenunciar que el Fòrum es va ferservir “per moltes altres coses” iDavid Companyon (ICV-EUiA)va parlar d’un comportament“èticament reprovable”.

Les irregularitatsdel Fòrum arribenal Parlament

L’Equip d’Atenció Primària ElClot celebra demà el seu 20è ani-versari amb una jornada festivafarcida d’actes.

La celebració arrencarà a lesnou del matí amb l’activitat‘L’Escola entra al CAP del Clot’,una activitat programada per ales escoles del barri. Una horamés tard tindrà lloc el ‘Taller dereforç de la memòria i estimu-lació cognitiva’ i l’activitat ‘Femexercici’, al Parc del Clot de la

Mel. D’onze a dotze es farà unpartit de bàsquet al mateix parc,just abans que comenci l’acte ins-titucional, amb la presència delregidor del Districte, EduardFreixedes. Posteriorment, a dosquarts d’una, arribarà el torn dela xerrada ‘Tricentenari del Ba-rri del Clot’, que es farà a l’AulaSanitària del CAP i anirà a càrrecdel Taller d’Història Clot Campde l’Arpa. Quan la xerrada aca-bi arribarà l’hora del taller deball, que serà la prèvia de lamostra castellera, a càrrec de lacolla dels Castellers de Barcelo-na, que començarà a les set al ca-rrer Concili de Trento amb Bil-

bao. Per cloure la jornada festi-va, el personal del CAP repre-sentarà l’obra de teatre ‘El ma-lalt imaginari’ de Molière al Cen-tre Cultural La Farinera a partirde les vuit del vespre. Per aaquest últim acte ja no quedenentrades disponibles.

TAULA-DEBAT REIVINDICATIVAFora del programa oficial se ce-lebrarà, a dos quarts d’una delmigdia, una taula-debat amb laparticipació el metge i secretaride la plataforma Dempeus, ToniBarbarà; la membre de Guan-yem i exlíder de la PAH, Ada Co-lau, i l’activista Arcadi Oliveres.

RedaccióEL CLOT

19 |

13 novembre 2014

Comerçlíniasantmartí.cat

La Fundació Barcelona Comerçva celebrar el seu desè aniversa-ri dimarts passat al World TradeCenter amb un sopar on es va re-conèixer la tasca dels 18 dina-mitzadors dels eixos comercialsque formen la fundació amb elguardó especial de l’ens.

Els premiats van ser RaquelJúlvez, de Cor d’Horta i Mercat;Lola Ortiz, de l’Eix Clot; MayteFernández, de l’Eix Nou Barris;Elisabet Prat, de Cor Eixample;Rut Sans, de l’Eix Sant Andreu;Cristina Pando, de Barnavasi;Ignasi Sans, de l’Eix Raval; Este-ve Franco; de l’Eix Sagrada Fa-mília; Isabel Morell, de Creu Co-berta; Mercè González, d’Amicsde la Rambla; Mireia Romero, del’Eix Maragall; Mónica Pérez, del’Eix Sarrià; Pilar Gimeno, de

l’Eix Sants-les Corts; RamonPuig, de l’Eix Sant Antoni; IsabelRodríguez, de Barnacentre; Lour-des Segura, de l’Eix Sant Martí iEva Marticella, de Sants-Esta-bliments Units. També es vaguardonar Esco Gallego, JuliaRivieri i Elena Tuñón.

Vicenç Gasca, president de lafundació, va expressar la seva “es-pecial satisfacció personal” perhaver lliurat el Premi Fundació

als dinamitzadors. L’alcade, Xa-vier Trias, també present a la gala,va fer una crida a la unitat del co-merç barceloní i va assegurarque qualsevol nova decisió sobreel sector “haurà de comptar ambel suport dels eixos”.

Durant el sopar es va presen-tar la campanya de descomptesAvui comença el Nadal, quearrencarà el pròxim dia 21 ambl’encesa dels llums nadalencs.

Foto de família dels dinamitzadors guardonats. Foto: Fundació

La Fundació Barcelona Comerçcelebra el seu desè aniversari

» L’organització premia la tasca dels 18 dinamitzadors dels eixos que la conformen durant un sopar commemoratiu de celebració

Arriba la segona Nit de Tapes del Mercat del Clot

GASTRONOMIA4Les tapes se-ran les protagonistes aquest dis-sabte a la nit amb la segona Nitde Tapes al Mercat del Clot.Aquesta activitat, que organitzenels comerciants de l’Eix Clot i elMercat, s’emmarca en els actesde la Festa Major del Clot iCamp de l’Arpa.

La cita gastronòmica comen-çarà a partir de les 8 del vespre idurarà fins ben entrada la nit. Du-rant aquestes hores, els para-distes del mercat oferiran el bo imillor dels seus productes fres-cos. La vetllada estarà amenit-zada per la música de Tarots i

Jack Rock i The Rayberis. Els ti-quets per poder tastar les deli-catessen del Mercat del Clot espoden comprar des del passat 1de novembre.

A més, l’Eix Clot instal·larà al’equipament comercial la sevaparadeta dels descomptes, un in-dret on comprovar les ofertesamb què compten les botiguesassociades a l’eix. En aquesta pa-rada se celebraran també di-versos sortejos de regals, i unapart dels beneficis aniran a pa-rar a la Fundació Miquel Valls,que dedica la seva tasca a lluitarcontra l’ELA.

FIRA4L’Eix comercial SantMartí, conjuntament amb l’As-sociació de Veïns La PalmeraCentre, l’Associació Cultural iRecreativa La Pau i l’Associacióde Veïns La Verneda Alta, cele-brarà aquest dissabte la prime-ra Mostra de Tardor a la RamblaGuipúscoa i Rambla Prim.Aquesta sortida té com a objec-tiu donar a conèixer el teixit as-sociatiu i comercial de la zona.Aquest acte coincideix amb laFesta Major de Sant Martí.

En el cas dels comerciantsmartinencs, l’eix aportarà untotal de 20 associats que mos-traran els seus productes als vi-sitants des de les 10 del matí finsa les 8 de la tarda. En concret, elsbotiguers s’instal·laran a la partde la Rambla Guipúscoa com-presa entre els carrers Pugicer-dà i Maresme.

DIA DE SORTEIGL’Eix comercial aprofitarà perrealitzar el sorteig dels 4 vals de

compra de 500 euros cadascunentre tots els clients que haginparticipat en la campanya. Elguanyador del sorteig rebrà unval de compra per valor de 500euros a bescanviar a les boti-gues associades a l’Eix Sant Mar-tí. La condició indispensable pera fer-lo efectiu és que totes lescompres es realitzin el mateix dia. Per altra banda, l’Eix Sant Mar-tí també participarà en la cam-panya de descompte Avui co-mença el Nadal.

RedaccióBARCELONA

La nit de tapes de l’any passat va aplegar nombrosos visitants. Foto: Mercats

La Mostra de Tardor, a punt

La mostra tindrà un triple vessant: comercial, associatiu i veïnal. Foto: Arxiu

Moda | Prop de 8.000 visitants a les passarel·les urbanesEl programa de desfilades de moda de tardor que organitzen la Fundació Barcelona

Comerç a través dels eixos comercials de la ciutat, el BCN Moda al Carrer, ja acumula prop de 8.000 espectadors durant el passat mes d’octubre, segons

dades de la Fundació. Enguany aquesta iniciativa celebra els seus 7 anys de vida.

21 |

13 novembre 2014

Esportslíniasantmartí.cat

Aquest diumenge l’esport tor-narà a envair el districte. Durantel matí se celebraran dues cur-ses importants, com són la Cur-sa Popular del Clot, Camp del’Arpa i la Verneda i el Cros Es-colar de Sant Martí, que en-guany arriba a la seva desenaedició.

Pel que fa a la Cursa Popular,aquesta començarà a partir dedos quarts de 10 del matí davantde les instal·lacions del FomentMartinenc, al carrer Provença591. La prova, de 10 quilòmetres,recorrerà els barris del Clot, elCamp de l’Arpa i la Verneda i fi-nalitzarà al mateix punt de sor-tida. Aquesta carrera està orga-nitzada per la Secció Excursio-nista del Foment Martinenc il’Associació Sant Martí Esport.

Els organitzadors facilitaran unxip als corredors que no en tin-guin per poder participar en lacursa, i que s’haurà de retornaral final de la prova.

Uns minuts més tard, i auna altra banda de Sant Martí,el Consell de l’Esport Escolar(CEEB) i el Club Atletisme Ca-naletes celebraran el desè Cros

Escolar del districte, on tradi-cionalment participen fins a unmiler de nens i nenes de les di-ferents escoles de la ciutat.

Aquesta cursa començarà apartir de les 10 del matí a la pis-ta d’atletisme de la Mar Bella. Lacompetició s’emmarca en el pro-grama de la lliga de ChallengeCros Escolar del CEEB.

Sant Martí celebra diumenge una cursa popular i el Cros Escolar. Foto: Arxiu

El districte acollirà dues provesd’atletisme aquest diumenge

» La Cursa Popular del Clot ofereix un recorregut de 10 quilòmetres» El Cros Escolar, que es farà a la Mar Bella, celebrarà la desena edició

La Mar Bella acull la primeratrobada de voleibol del curs

VOLEIBOL4La primera trobadade la temporada de voleibol delConsell de l’Esport Escolar(CEEB) tindrà lloc aquest dis-sabte al poliesportiu de la MarBella durant tot el matí. De mo-ment ja s’hi han inscrit més de 10equips de tota la ciutat que par-ticiparan en aquesta tradicionalcita que vol promocionar aquestesport i generar un entorn es-portiu amè al voltant del voleibol.I és que a trobades com aquestal’aspecte important no és acon-seguir un gran resultat, sinó par-ticipar-hi i agafar experiència.

Les inscripcions per apuntar-sea la cita romanen encara obertesper a equips de categories com-preses entre Menudets i Cadet.

MÉS JUGADORS DE VOLEIBOLJustament aquest esport ha es-tat el que més ha augmentat enpracticants durant aquest inici detemporada, segons dades delCEEB. En comparació amb l’anypassat, els participants a les lli-gues de voleibol del Consell hanincrementat un 20%. Un aug-ment de jugadors que ben segures notarà dissabte a Sant Martí.

El Júpiter empata a Girona i trenca la ratxa de derrotes

FUTBOL4El CE Júpiter va acon-seguir esgarrapar un punt dis-sabte passat al Municipal de Salt(0-0) davant d’un Girona B queva gaudir de bones ocasions degol per avançar-se al marcador.

A la primera part els de Juan-jo García van buscar intensa-ment el gol per tal de fer oblidarles dues derrotes consecutivesque els de la Verneda havien pa-tit en els dos partits anteriors. Elsgironins, un cop van apoderar-

se de la pilota, van abocar-se a laporteria del Júpiter, sobretot ales acaballes del partit, però fi-nalment l’electrònic no es vamoure i els martinencs van acon-seguir un punt important pertrencar la mala ratxa de resul-tats –i de sort– que arrossegaval’equip darrerament.

Ara per ara el Júpiter és ter-cer amb 19 punts –amb un par-tit menys–, a 6 de l’EC Granollers,el líder de Primera catalana.

L’Enginyers s’endú l’altre derbibarceloní de waterpolo

WATERPOLO4El CN Poble NouEnginyers va derrotar dissabtepassat a domicili el CN Catalun-ya per un ajustat 8 a 9. Aquestderbi barceloní no va ser l’únic dela sisena jornada de Divisiód’Honor, ja que el CN Barcelonai l’Atlètic-Barceloneta van dis-putar un gran matx a la Nova Es-cullera que va decantar-se a fa-vor dels mariners (7-15).

Amb la nova victòria de l’En-ginyers, l’equip de Daniel Garcia

ja suma dos triomfs consecu-tius –la jornada anterior va de-rrotar com a local el ConcepciónArenal madrileny per un con-tundent 13 a 3-. En el partit con-tra el Catalunya de dissabte pas-sat van destacar els martinencsMiguel Hernando i Joshua Mon-peat, ambdós amb 3 gols.

Actualment el Poble Nou En-ginyers ocupa la novena plaçaamb dues victòries, quatre de-rrotes i cap empat.


De moment ja s’hi han inscrit 10 equips de la ciutat. Foto: CEEB

Obres | La Marina de Vela, per al 2016L’Espai Marina de Vela, situat a la Bocana Nord del Port de Barcelona, es convertirà en un

nou punt per a embarcacions esportives i de lleure després de les obres de remodelació que ja s’han iniciat i que conclouran aproximadament a inicis del 2016. Aquesta actuació

permetrà augmentar el terreny de l’espai i allotjar fins a 134 embarcacions de 14 a 40 metres.

Agenda| 22 13 novembre 2014líniasantmartí.cat

[email protected]

AGENDA UINZENALQDIUMENGE 16 NOVEMBRE18:00 En el marc de la Festa Major de Sant Mar-

tí de Provençals, el Centre cívic del barri aco-llirà una cantada d’havaneres amb rom cre-mat. / Centre cívic Sant Martí.

DIMARTS 18 DE NOVEMBRE20:30 Pinzellada flamenca, Els viatges de la pa-

raula. Anthony Carrubba i Paul Bosauder en-capçalen aquest projecte on la guitarra fla-menca és la protagonista. Entrada lliure. / Bi-blioteca Ramon d’Alòs-Moner.

DIJOUS 27 DE NOVEMBRE18:00 Club de lectura, on els membres co-

mentaran A sang freda, de Truman Capote. Calinscriure’s al club per poder participar-hi. Acàrrec de Fernando Muñiz. / Biblioteca SantMartí de Provençals.

FINS AL 28 DE NOVEMBREMatí-Tarda Dondelduende. Col·lecció de foto-

grafies sobre l’essència més pura del flamenc.Exposició a càrrec d’Alberto Vega emmarca-da en el cicle de flamenc al Besòs, (In)Fusiónflamenca. / Centre cívic del Besòs.

FINS AL 28 DE NOVEMBREMatí-Tarda Exposició fotogràfica de Marta

Huetas sobre el Club Social Aixec, un projectede la cooperativa del mateix nom que promoula integració en la comunicació i la participacióde les persones amb malalties mentals. / Cen-tre cívic del Parc.

DEMÀ DIVENDRES DIA 1418:00 Contes contats i cantats. Les històries que

s’expliquen en aquesta activitat estan can-tades. Aquesta és una sessió de paraules i mú-sica. / Biblioteca Ramon d’Alòs-Moner.

DIJOUS 20 DE NOVEMBRE17:30 Taller de música per a infants que posa

èmfasi en la importància de la música des deben petits. A través d’aquest primer contac-te, els infants podran gaudir d’una bona es-tona amb la seva família. / Centre cívic del Parc.

DISSABTE 22 DE NOVEMBRE18:30 Partit de waterpolo entre el Poblenou En-

ginyers i el CD Waterpolo Navarra, correspo-nent a la setena jornada de Divisió d’Honor./ Piscina Sant Jordi.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

En aquest taller els participants apren-dran les bases per dissenyar els per-sonatges dels seus còmics mitjan-çant l’aplicació de diferents tècni-ques. Activitat per a joves d’entre 12i 15 anys. / Biblioteca Camp de l’Arpa.

Taller de còmicCreació de personatgesDj. 20 de novembre a les 18:00

A càrrec d’Iñaki Barrón, director del De-partament de Viatgers de la UIC (UnióInternacional de Ferrocarrils, i directorde la Comissió Tècnica del Ministeri deFoment. S’abordarà els reptes futursd’aquest transport. / Can Felipa.

Xerrada sobre el futur del ferrocarril

Ds. 22 de novembre a les 18:30

L’Auditori de Sant Martí presentarà l’An-tologia de la Sarsuela i Dansa, unconcert líric que comptarà amb laparticipació del ballet Quindalé i el cosde dansa del Petit Ballet de Barcelo-na. / Auditori de Sant Martí.

Concert lírica l’Auditori

Ds. 15 de novembre a les 21:30

El Júpiter rep al camp de la Verneda elBanyoles, amb l’objectiu de tornar alcamí de la victòria. Partit corresponenta l’onzena jornada del grup 1 de Pri-mera catalana. / La Verneda.

Partit de futbolJúpiter-Banyoles

Dg. 16 de novembre a les 12:00

| 24 13 novembre 2014líniasantmartí.cat Pròxima edició: 27 de novembre

sant marti 57

Documents