Salvador Espriu. «Setmana Santa»

Download Salvador Espriu. «Setmana Santa»

Post on 03-Jun-2015

396 views

Category:

Documents

10 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

<ul><li> 1. Setmana SantaSalvador EspriuA Toms GarcsIEterna, noble, una paraulaen larrelada sequedat.Ara, llum vell, ets apagat,i ja ning no seu a taula.La veritat ens sembla faula,es romp al nu roquer del cant.En trossejats vents de lespantdansem el boig i la barjaula.Alliberats, ens hem lliurat,sota podrits dins de mesell,al ball del crim. Volta el penell,mai no parem, car lamo s ell.Endins del gla duns ulls docell,aguait de forques, dels alatsbraos dels arbres dels penjats.1</li></ul> <p> 2. IIGiravoltem penjats als braosdels arbres secs del pensament.Res no sentn. Un vent dolentens va escanyant amb parats llaosde por de tot. En el dementmn sense llei, dits de buidortiren en creu naips de tarot,i quan ja surt larc majorque clou el joc, som endinsats,presons enll de tempestats,al fons del pot de lnic mot. 2 3. IIIAquest sol mot ens pesa massai el volem peix enfarinatdins xup-xup doli. Ben mirat,qui de nosaltres sescarrassaen el fregit? Uns dits de follmig cruejant lhan trossejat.Mosses dhostal ens han paratllargues, feixugues, coixes taules.Seiem i fem dels mancamentsmolt assenyats raonaments,mentre serveixen les barjaulesa cada mort brins de paraules.3 4. IVBrins de paraules, filagarsesdun mot a miques i a bocins,no ens fan profit. Ventres endins,botxinejaven becs de garses,a la recerca del tresorde cada tros. Xisclem a cor,tips de passar, noms comparsesprivats de sou i son, a farsesdels llargs teatres de la nit,fam en escenes de convit.4 5. VCaldr potser cercar sentirals figurants jocs de convit.Tal volta s lhora de tornara seure junts en un sopardamargues herbes. El cabritesdevingu peix mal fregit.Som escarnits, sovint trats,molt sorollats per necis crits.Mai no podrem, per, deixarel lliure dret dexaminarlleis, fonaments, lmits, raons,rengles denigmes sense fons,amb lcid, fred, subtil rigor.Car viure t tan sols valorsi preguntem davant lassotjusticier de lnic mot.5 6. VIAmb el mnecque li balla,leina tallatemps, el lliton es colgala baralladel llarg dia,de la nit.Ben a trossos,podrits cossossn ja miquesde confita la bocaque remugabrins de dona,de marit.La riallade la dallamai no feiacap brogit.Cauen plugestardorenquesi sajacenpels rostolls.Seques tigespunxegudesencegavencel als tolls. 6 7. VIIEl magalldel cec tempsromp a palpeslenduritcamp de millmort de set.Para ramsenvescatsde paraulesDiu que scel seu filla bon dret.Prou conecel fals dring,foc de palla.Ell, per,fa manyacel llarg crit.Pel xiuletdaquest brillque no falla,atret caicdel tot buitde sentit.7 8. VIIIPosa lamofred marxamoa la mevasolitudi en un sacse memportavaper greixorsde multitud.Cremen laireblens de ciris:ara vela process,quietudarrengleradaque segueixtocs de tambor.Rera taulespetitries,drenen damesdecandides,provedesde musells,nafres, drames,tpics vicis,furguen danys,mancaments vells.Bescanvien,gens gasives,sucs, salives,de secrets,mil histriesde barjaulesamb lasciussenyors distrets.Quan sen cansen,pidolaven,per lamoro mort de Du,degotissosde xavalla,mentre cauenflocs de neu. 8 9. IXSn primes volvesfonedisses, molt lentes.A mig cam de laireparen de caure.La freda nit tremolaen la cremor dels ciris.9 10. XGla enlldel lent seguicihi ha suplicide clarins.Entre nvolssestenia,teranyinamolt subtil,llum rogencadalta llunaper vestigisdenvelat,per blancriesdesmuntades,ja desades,de la neu.I una veuen agoniava cridantque noms volla cendrosacompanyiade paraules,un llenoldamplitudde vent que tapiset i sang,forat de claus,vastitudde la tristesa,gran feresade carrers,la nuesarecordadadels cabellsnegres del sol. 10 11. XIQui demanavaavui unes paraulesque lacompanyin?Llums en aquest seguicide la mort caminada. 11 12. XIIDe primer salarienpalmes, veus, en precaritriomf, quan satansavaja la mort i li obremdintre nostre aquest ridcam que ha de deixar-nosben al fons de labisme. 12 13. XIIIDies, basardasense nom ni refugi.Per cantonadesdoblit sento com sotgesfixos ulls els meus passos.13 14. XIVMira com vnenpel vespre lentes filesdencaputxats. Les aspresmans del temps percudiensense reps estesespells tibants, timbals, cranisque llargament tombegensota els cops.14 15. XVDits dungles esqueixadesdel terral despentinenprims cabells. Per la boiade freds carrers, imatgesamb galtes on lluaa la claror dels cirisparat vidre de llgrimes. 15 16. XVISota la llum rogencade la lluna andarejopels carrers.Damunt la vella esquenasento les bastonadesdaquest vent.A poc a poc mentravael ferro de la llanadel meu temps.Dintre la nit cremadade tremolor de cirisem vaig dient:Com fugiria ara,on anir,quina clau mobririacap recer?Timor mortis conturbat me. 16 17. XVIIParat i escolta: cal que nomadollis ms aquesta por,car vius en ple rovell de loude la ciutat, net, endreat,arrecerat on mai no plou.Prou saps com passen pel foratdun ull dagulla, ben untat,a cor qu vols, grassos camellsi el llarg ramat que put com ells.Amic del fort i tan injustordre, de lor,quin gran disgust,a dalt o a baix, has dendurar?Segur del pa de lendem,si tentafores dins loblit,tadorms tranquil en calent llit. 17 18. XVIIILull de lagulla, bon amicdel gras camell, deixa que hi passia tort i a dret, sense fatic,car no permet que sescarrassi.Com que ja ve de molt anticlanulament bo de lobstacle,no cal trobar-lo gens inicni perdre temps en lespectacle.Melic de larbre, no xemic:apartat sempre del conflictede revoltar-te contra el ric,per ser delicte i ell invicte.Prou llargament que ho ha provaten fer-se lamo del forat.I et dic que val noms el trucper al camell, no per al ruc. 18 19. XIXPer renglessubtilsus exclouendaquest pasdel tossutarriet.Per estranyesfoscors,un rei trgicobre llumde caminsa la set.Decideu,reunits,de tancar-los,car voleusempre totel poder.I que duritamblinjust ordreque corrompel venutpoble meu.En estancesde glacremen atxes.s pagatun amorque traeix.Compreu carala mortdun sol home:trenta dringsben comptatsde diners. 19 20. XXTrenta diners, a Sepharad,sn una grossa quantitat.Et venc per ells, i fins per res,no sols aquest despullat pres,sin la nostra dignitat,el cel, els camps, les deus, el blat,tot el pas, de mar a mar,llenges, costums, passat, futur,el pensament, la llei, el fur.s un bon preu, no et costa car.Noms pretenc de rosegar,segur, tranquil, un tros de pa,al sol, xau-xau, un os de gos.Fes i desfs, com si no hi fos.Vull aquest bri dun curt presentde vell. Desprs, que bufi el vent.Mort jo, i en creu el condemnat,amb forta m pren el ramat.Aparentment brau o lle,mai no li tinguis gens de por:llargs anys de neu han capolatel poble meu de Sepharad.20 21. XXIAra noblanc de neu.Tan sols platadoliveressendinsapels ulls.Bleix de niti prim vent.En canilla,mai no perdencap rastresegur.Torxes, veus,esquinatson dhort pobre,la fugidadun jovecos nus.Xop del totde suorsangonosa,el reu duialligadesles mans.De ben llunys seguitper cauts passosfins a latridel clidpalau.Han oferta la porque sescalfiran de teiesencesesde poc.Preguntatper tres cops,lesglai negamots i tractesamb lhome rebel.De molt altel colpeixla mirada.A trenc dalbacantavenels galls. 21 22. XXIIDues vegades canta el gall.Amb el curt bec romp el cristallprim de la nit, dun jurament,i plores molt amargament.Ai, fonament tan ben bastit,mai no tindrs ni pau ni oblit!Claus, contestada autoritaten el ramat sense unitat.Fel de poder ambigu, fang,reflexos dor mesclat amb sang:aix et pertany, i res no moua perdonar-te, car saps prouqu vas negar, pedra. Desprs,et cal plorar per sempre ms. 22 23. XXIIIPer sempre msexcedeix lhome.No diu tampocqu llan presal fons dels solcsde rptils ventrescolgats al llisclot del no-res.Amb por seguimel finit cercleilimitat,tan clos, del temps.Noms lobscurdit de la torredespant es dreavers el cel.Enll, ms alts,rengles, silencis,entorn darrel,estana, vent.Un vas trencat,llarg play dexili,nombres secretsdel rostre pur,amagatall,oculta guia,senyals de llumen la buidor.Des de molt lluny,so de paraules:romput mirall,la veritat.En cada trosdiscerniremamb lent esfor,pas rera pas,sense descans,rectes respostesals giravoltsdel cam fals.23 24. XXIVQu s la veritat?La solitud de lhomei el seu secret esglai:noms, potser, aquest home,el teu amagatall.El poder sentenciaun reu lligat de mans.Lluny, a la nit de fora,sentim com canten els galls.Sestn remor de fasos,els llums sn apagats. 24 25. XXVQu s la veritat?Vidre llanat, esmicolat,als quatre vents de la ciutat,trossos de fang molt trepitjat,un ltim xiscle de negat,cruels vestigis de raspall,sang a pells fines de cavall,netes agulles de cristalla dits llardosos de brivall,subtils reflexos de mirallal gruix del ferro del magallque cava clots en dolents hortson sn colgats els daus dels morts,paranys de naips, guanys de parracs,itinerant aguait dels llacs,dolor, buidor, pecat, espant:lhome que tinc al meu davant. 25 26. XXVIQu s la veritat?Qui sap si tu, tal volta tuo tamb tu. Potser ning.Mentre vents llops baixen del rason regna dreta damunt glala negra torre, mida, ditilimitat del que s finit,la ratlla es torna just un punt,i dins, colgat, el temps difunt.No hi ha comen, reps ni quivenci lesglai nu del cam.Arc fosc, alat ull de la nit:al clos del buit, mai cap sentit. 26 27. XXVIIPots omplirtot el buitde somriures,enlairatal seientdel saber.Ben muntatal cavallque ts dcil,thi mantenscom un destregenet.Et permetsfins lesclatde rialles,quan entensla remordunes veus.Pobres follsllancen rocsde paraules.A galopacudiesa ells.Pensamentsque fan llumde llargs cirisennoblienel rostreser.Per sentscom sesmunyde la sellala certesade sertu mateix. 27 28. XXVIIIRius i encens llums prou llargs de ble.Remor de veus de folls: cap fe.Per qu, per, ten vas amb ells?A giravoltes de penells,parracs de vent en presons daire.Enll del tot, del res, del gaire,del poc i el molt, hi ha tempestat.Damunt et cauen murs daiguati lesquinada pesantordel vel, del pas a la buidoron sense dany, un cop a lany,amb por potser veia el triaten el perd la veritat.28 29. XXIXJa lnic temple destrut,esdevenem rar exilide milenaris i hem seguit,sempre fidels, fins a loblit,al nom secret que mai no s ditni sens permet tampoc descriure,camins de sang, privats dauxili,pel gran pecat de sobreviure.Som aplegats a so de corn,senyal de lhora del retorn.Mots envescats dun ple perduntaven nafres amb salivamolt compassiva, sedativa.No hi criem pas, car aquell dodels elegits no va prescriure.Durs cstigs eren conservatsen smbols vells. Feia la gentun cop a lany fort escarment,feixuc escarn. Des de terratsoberts al vent, assolellats,o en foscos pisos i a barraques,ens atuen amb matraques. 29 30. XXXFeien sonar matraquesque maten els jueus:pensats, esquerps, luxosos,aquells somnis cruels.Empresonats endintredels mancaments ms vells,estranys culpables semprepledegen dinnocents. 30 31. XXXIRes no comprenc del fons del plet.Culpes de qui? Tels de secretvan embolcant la veritat.Avui men vinc al lloc pelat.Dalt del cavall del meu saber,furgo tenebres amb plaer.Volto per on foren alats,junts, els tres pals dels condemnats.El cos del rei s ja desatal vas per ell just estrenat.Rars cortesans ben despullats,els altres dos crucificatssn morts amb els genolls trencats.Gossos amb fam roseguen peus,fins als turmells inflats, dels reus.La terra es mou. La llum del llampmabat de cop en aquest camp. 31 32. XXXIIPer quin cam et pot ferir la llumi amb dard mortal abatret del cavall?Quan ets cremor, no veus lofec del fumque al teu davant et priva del mirall.Et sents llavor, espasa, clam, estrall,i fas de tu mateix un llarg escrit.Creurs potser que tens ja lesperitguardat en pau dins el recer del nom.All lesglai et sap tamb, i el ditraspa records, triomfs, tot el neguitde salvament, i amb el desdeny dun crittentra, esborrat, al clos ball de tothom.32 33. XXXIIILlargs dits que mai no paren de sonaramb tocs cruels als cranis tombejantsens tornen ball al sec clos de la mque no permet reps, ni planys, ni cants.Mesclats homes i dones, vells, infants,rostres iguals, sense record de comrem llenats on ara som ja tants,giravoltem, enterca multitud,entorn de leix del buit, privats de nom,a part i junta cada solitud.33 34. XXXIVEntornde leixdel buit,al ball,mai capreps,tampocsentit.Potsernomslesglaidun crit.Lluny,confs,ofecde planys.Al mnde dalt,per finslleganys,el soles pon,ja vela nit.Damuntel fortsuportdel gel,es vadreanta poca poc,com unllarg ditque rompel cel, aquestmeu fosc,pensat,subtil,amarg,estrany,perversmalson. 34 35. XXXVPotser lexilis acabat,el rostre pujafins larrel,vindr leternregne del vent,obrim lestanaresplendent,el lloc on totsreposarem?Preguntes sensefonamentreben silencisfreds del seny,glaat desdenyde la ra.Volem dollcid poncem,deixem en pauel viol,hbils paranysde fcils guanys,fingits sanglots,falsos atots:la vella clauno pot servir.Foll en cam,cobert de pols,larc majorens clou el joca poc a poc.Rera lleganysel sol es pon.Per la clarorsomorta, nit,fum abaltit,avs, neguitdencerclamentde temps dolent.Ombres. Dreadadamunt gel,recta, rebel,esvelta, ditadvers al cel,la negra torredel malson.35 36. XXXVISc jo mateixel meu malson.No ens destriem,per potserara refusodesguardarels fixos ullasentits al fonsde les respostesdel mirall.Qui sens dredins el vas nou,quan ms silenciestn la nit?Dones fidelsvaren vetllari just a lalbafeien jacam, ben juntesen el plor,fins al misteridel llindar.36 37. XXXVIIElles demanen sols ajutper acomplir la pietatdungir daromes aquell cosque dins el vas saben posat.Quins dits mourienel gran pes de la llosa,quan s lalba? Que vinguina consolar-nosde la buidor vetlladaunes veus compassives.Del tot immbils, amb espantmiren, escolten i desprsja sen tornaven a ciutat.Per la qui lestima mssent un subtil dolor sobtatquan perd, veient-lo al seu davant,fins alambins de soledat. 37 38. XXXVIIIPotser creieugens de fiaruns ulls que tanthan estimat?La vella deucalma la set?Al llarg del freucalla la veude lantic cant.No veig pas resal meu davant,ran de lavenc.Per comprencque cal volerlcid, sencer,ilimitat,mai ms sotmsa pors, al pesde les raonsdautoritat,ben arrelaten slid fons,el lliure dretde preguntar. 38 39. XXXIXSi preguntaves,s que tan sols voldriesreposar, destriar-te,que fugi el fred de lombradel teu malson? Ulls lcids,a laguait, prou sabienparanys dengany, les altesraons daquest silenci.Per la llum de lalbatapropa llunyaniesde vent de mar, i salcenvols docells, una micade pols, remor de fullesdel mort hivern, a penesincertitud de passosmolt lleus en el cam. 39 40. XLQu veies al cam?Guspires encenienun foc en lalta nit.Qu veies al cam?El regalim de laiguaesborra sang dels dits.Esguardes al camla incertitud de lalba?Potser no, potser s.Com que el malson fugper un instant, gosaves,amb arguments subtils,varar dins esperances,esvelts, clarosos, prims,velers dengany que solquinserenes mars doblit.No provis de tocar-mecap mot, si et sembla trist.Prou saps que no podries:el que he escrit s escrit. B., 19621970 40</p>