Espriu setmana santa

Download Espriu setmana santa

Post on 20-Jul-2015

659 views

Category:

Documents

5 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

<ul><li><p>Setmana Santa (1962-70)</p><p> Salvador Espriu</p></li><li><p>EL LLIBRE</p></li><li><p>Al 1963 escriu nou poemes per a lopuscle de la confradia de Sant Mag mrtir de Tarragona. Al 1970, a petici de Toms Garcs, escriu 31 poemes ms, els quals seran recollits a Quaderns de Poesia dEdicions Poligrafia lany 1971.Els quaranta poemes tenen una significaci simblica ja que sn els 40 dies que Jess va estar pel desert desprs del baptisme al Jord. De fet, aquests quaranta dies, en el cicle de l'any litrgic cristi, precedeixen la festa de Pasqua. Espriu acaba amb el diumenge de resurrecci. </p></li><li><p>Parteix de la passi segons levangeli de Sant Marc i, en concret, del cam com a una nova manera de salvaci, una nova manera dentendre lxode de tot un poble. Ja se sap que Jess el verb, la paraula feta home- va ser arrestat, jutjat, condemnat per Pon Pilat, fuetejat i crucificat i amb la seva mort va salvar i expiar i redimir els pecats de la humanitat (cf. Rm 4,25). Per tant, la nova vida neix de la mort.En el cam cap a la crucifixi -cap a la mort- sorgeix la reflexi de lhome i les seves pors, les temptacions, la covardia de Pere i de lhome en general, langoixa, la injustcia, la lluita de lhome contra el seu propi jo, la solitud; sorgeix la visi del mn no noms de cam cap a la creu sin tamb de la baixesa humana en els valors dexcessiu materialisme, sobrbia,...Tenint en compte la influncia de la cultura hebrea, la cultura cristiana,... es pot apuntar una doble lectura: la literal i la simblica que relacionaria la figura de Jess amb Salvador Espriu, el cam cap a la salvaci de tot un poble, de tota una cultura reprimida. A travs del verb, a travs de la paraula escrita i dita en veu alta es fa un cam que ha de portar lhome i per extensi tota una comunitat- cap al seu dest. </p></li><li><p>Les referncies:La bblia amb els evangelis com a font inesgotable de temes. Especial atenci a lAntic Testament.</p><p>Parbola dels cecs (I), la del camell, llibre de Job, ...</p><p>Els Salms.</p><p>La idea del peix mal fregit (III, V) de sant Agust.</p><p>La passi i tots els temes que shi relacionen.</p><p>La Cbala: el nmero 40 s Venus, s a dir, la Dona (segons indica Rosa M. Delor a Salvador Espriu o el cercle obsessiu de les coses), la dama, s a dir, la mort. Cal dir que el Tor encarna el dest dIsrael i la seva supervivncia. Fortitica la conscincia que t de si mateix i fa augmentar la seva conscincia creadora. No solament permet que Israel sobrevisqui sin que mant, sobretot, la seva identitat nacional.</p><p>La mstica jueva. Tal com diu Espriu al prleg a Setmana Santa (1971): Hi ha moltes allusions a la mstica jueva: cap a la cristiana.</p><p>El mite de Sepharad (XX): el de lEspanya perduda dels sefardites, smbol de lEspanya de la postguerra, i el del laberint, la vida.</p><p>Llibre de Sinera (1959-1962) s el predecessor daquest llibre, conjuntament amb uns petits Poemes de salms que va escriure entre 1956 i 1962, i publicats dins Qestions de vida cristiana Barcelona, 37, 1967 (vegeu salm XXVII relacionat amb timor conturbat mortis me, lengany XXXII, la traci XI, es bastonades a la Passi VIII, el cec que fa de guia I, la sang del capvespre XIV ). </p><p>La paraula cntic (i per extensi cant) esdev sinnim d'oraci, de la mateixa manera que entre els hebreus els salms eren anomenats pregries.</p><p>El vent com a smbol bblic dels camins del Senyor; la neu com a smbol de destrucci, de fred interior; el cercle infinit del vent, signe de repetici de les coses de la vida. </p><p>Tota la seva obra potica s cclica i, per tant, trobem imatges i conceptes que es van repetint.</p></li><li><p>Temes:Lhome, en un estat de desolaci davant lactitud moral i religiosa actual o atemporal, inicia un cam, la passi. </p><p>Visi amarga del comportament moral de la humanitat davant la qesti divina: la perversi de la riquesa, a misria, loposici entre el poder i les vctimes, la corrupci en termes generals i la de linjust ordre/que corromp/ el venut/poble meu (XIX), la traci de Judes o la venda de la seva dignitat i de tot un pas per obtenir noms la seguretat personal, lagonia, la negaci i la debilitat i covardia de Pere, la mort que aparentment priva de fer justcia per que en el fons s linici duna altra vida, el misteri de la mort i la resurrecci les dones pietoses-.</p><p>Lhome que es rebella contra la injustcia i, per tant, acaba fent un cant a la injustcia (dimensi simblica), la profanaci de la paraula.</p><p>El dubte sobre la veritat es barreja amb lerror i el dolor; les respostes no es troben. Viure t tan sols valor/ si preguntem davant lassot/ justicier de lnic mot.(V)</p><p>El cam com a procs de reflexi personal, un procs per salvar tot un poble a travs de la paraula. El caminant davant el dest, la mort.</p><p>La passi i els seus temes: sofriment de linnocent, torturat, mort per defensar la paraula.</p><p>Alliberaci de tot un poble a travs de la paraula, de la cultura.</p><p>La mort com a leivmotiv: meditaci, la vida com a cam (peregrinatio vitae) cap a la mort. </p><p>Lesperana posada en la resurrecci, la llibertat.</p><p>El valor ltim de la paraula i, en especial de la paraula escrita (ref. a Pon Pilat).</p><p>La dialctica entre contraris.</p><p>Joc simblic: el verb fet home (= Jesucrist, el salvador, el guia espiritual) i la paraula de Salvador Espriu(=el poeta).</p></li><li><p>Divisi del llibre segons Bihler, Heinrich. Semana Santa (1971), de Salvador Espriu: anlisis e intento de interpretacin":</p><p>A) I-V: cant de lhome buscant la veritat en el final del cam. Descripci dun mn catic enmig del qual hi ha lhome.</p><p>B) VII a IX, XI a XVI, XXVII a XXIX: el jo solitari davant lespectacle de la process i altres manifestacions de Setmana Santa.</p><p>C) X, XVII a XXII, XXX a XXXII, XXXVI a XL: Sinicia amb lanalogia entre la Passi de Jess amb la del jo davant la realitat actual. Langoixa de lhome amb els fets, personatges, motius essencials dels evangelis relacionats amb el mn davui. Hi ha una actualitzaci dels fets bblics que ofereixen una nova perspectiva. Lhome davui es qestiona una la realitat i el problema sorgeix quan no hi ha una perspectiva viable.</p><p>D) VI, XXIII a XXVI, XXXIII a XXXV: visions csmiques, preocupacions existencials, mort, temps, infinit, Du? (per no apareix en cap moment el seu nom), veritat. </p></li><li><p>ELS VERSOS INICIALS. PUNT DE PARTENA: LA REALITAT FRAGMENTADA I ELS PENSAMENTS DE LHOME</p><p>I II</p><p>Eterna, noble, una paraula Giravoltem penjats als braosEn larrelada sequedat. dels arbres secs del pensament.Ara, llum vell, ets apagat, Res no sentn. Un vent dolentI ja ning no seu a taula. ens va escanyant amb parats llaosLa veritat ens sembla faula, de por de tot. En el dementEs romp al nu roquer del cant. Mn sense llei, dits de buidorEn trossejats vents de lespant tiren en creu naips de tarot,Dansen el boig i la barjaula. I quan ja surt larca majorAlliberats, ens hem lliurat, que clou el joc, som endinsats,Sota podrits dits de mesell, presons enll de tempestats,Al ball del crim. Volta el penell, al fons del pot de lnic mot.Mai no parem, car lamo s ell.Endins del gla duns ulls docell,Aguait de forques, dels alatsBraos dels arbres dels penjats.</p></li><li><p>LHOME, EL CAMINANT</p></li><li><p>EL MN FRAGMENTAT EN EL CAM IIIIV</p><p>Aquest sol mot ens pesa massaBrins de paraules, filagarsesI el volem peix enfarinatdun mot a miques i a bocins,Dins xup-xup doli. Ben mirat,no ens fan profit. Ventres endins,Qui de nosaltres sescarrassabotxinejaven becs de garses,En el fregit? Uns dits de folla la recerca del tresorMig cuejant lhan trossejat.De cada tros. Xisclem a cor,Mosses dhostal ens han parattips de passar, noms comparsesLlargues, feixugues, coixes taules.Privats de sou i son, a farsesSeiem i fem dels mancamentsdels llargs teatres de la nit,Molt assenyats raonaments,fam en escenes de convit.Mentre serveixen les barjaulesA cada mort brins de paraules.</p></li><li><p>Fragments esparsosmai no podrem, per deixarEl lliure dret dexaminarLleis, fonaments, lmits, raons,Rengles denigmes sense fons,Amb lcid,fred, subtil rigor.Car viure t tan sols valorSi preguntem davant lassotJusticier de lnic mot (V)</p><p>la freda nit tremolaEn la cremor dels ciris. (IX)</p><p>Qui demanavaAvui unes paraulesQue lacompanyin? (XI)</p></li><li><p>X</p><p>Gla enllcompanyiaDel lent seguicide paraules,Hi ha supliciun llenolDe clarins.DamplitudEntre nvolsde vent que tapiSestenia,set i sang,Teranyinaforats de clau,Molt subtil,vastitudLlum rogencade la tristesa,Dalta llunagran feresaPer vestigisde carrers,Denvelat,la nuesaPer blancriesrecordadaDesmuntades,dels cabellsJa desades,negres del sol.De la neu.I una veuEn agoniaVa cridantQue noms volLa cendrosa</p></li><li><p>LA PASSI XIXIII</p><p>Qui demanava Dies, basardaAvui unes paraulessense nom ni refugiQue lacompanyin?Per cantonadesLlums en aquest seguicidoblit sento com sotgenDe la mort caminada.Fixos ulls els meus passos.</p><p>XII </p><p>De primer salarien Palmes, veus, en precariTriomf, quan satansavaJa la mort i li obremDintre nostre aquest ridCam que ha de deixar-nosBen al fons de labisme.</p></li><li><p>LA PASSI DE LHOME: LA REALITAT METAFRICA I EL SALMXVISota la llum rogencade la lluna andarejopels carrers.</p><p>Damunt la vella esquenasento les bastonadesdaquest vent.</p><p>A poc a poc mentravael ferro de la llanadel meu temps.</p><p>Dintre la nit cremadade tremolor de cirisem vaig dient:-Com fugiria ara,on anir,quina clau mobririacap recer?Timor mortis conturbat me.</p></li><li><p>LA MORAL DE LA SOCIETAT AMB JOC DE PARBOLESXVIIXVIII</p><p>Parat i escolta: cal que noLull de lagulla, bon amicMadollis ms aquesta pordel gras camell, deixa que hi passiCar vius en ple rovell de loua tort i a dret, sense fatic,De la ciutat, net, endreat,car no permet que sescarrassi.Arrecerat on mai no plou.Com que ja ve de molt anticProu saps com passen pel foratlanullament bo de lobstacle,Dun ull dagulla, ben untat,no cal trobar-lo gens inicA cor qu vols, grassos camellsni perdre temps en lespectacle.I el llarg ramat que put com ells.Melic de larbre, no xemic:Amic del fort i tan injustapartat sempre del conflicteOrdre, de lor, quin gran disgust,de revoltar-te contra el ric,A dalt o a baix, has dendurar?Per ser delicte i ell invicte.Segur del pa de lendemProu llargament ho ha provatSi tentafores dins loblit,en fer-se lamo del forat.Tadorms tranquil en calent llit.I et dic que val noms el trucper al camell, no per al ruc.</p></li><li><p>EL JO SOLITARI DAVANT LA PASSIXIX</p><p>Per renglesI que durisubtilstambus exclouenlinjust ordredaquest pasque corrompdel tossutel venutarriet.poble meu.</p><p>Per estranyesEn estancesfoscors,de glaun rei trgiccremen atxes.obre llums pagatde caminsun amora la set.que traeix.</p><p>Decideu,Compreu carareunits,la mortde tancar-los,dun sol home:car voleutrenta dringssempre totben comptatsel poder.De diners.</p></li><li><p>LA TRACI: JOC DE CORRESPONDNCIESXX</p><p>Trenta diners, a Sepharad,sn una grossa quantitat.Et venc per ells, i fins per res,no sols aquest despullat pres,sin la nostra dignitat,el cel, els camps, les deus, el blat,tot el pas, de mar a mar,llenges, costums, passat, futur,el pensament, la llei, el fur.s un bon preu, no et costa car.Noms pretenc de rosegar,segur, tranquil, un tros de pa,al sol, xau-xau, un os de gos.Fs i desfs, com si no hi fos.Vull aquest bri dun curt presentde vell. Desprs, que bufi el vent.mort jo, i en creu el condemnat,amb forta m pren el ramat. Aparentment brau o lle,mai no li tinguis gens de por:llargs anys de neu han capolatel poble meu de Sepharad.</p></li><li><p>LA POR, EL DUBTE, EL TEMPS, EL CAM, EL SILENCI, LA SOLITUD, EL VENT, EL NO-RES, EL GUIA, ... XXIIIPer sempre msUn vas trencat,excedeix lhome.Llarg plany dexili,No diu tampocnombres secretsqu llan presdel nostre pur,al fons dels solcsamagatall,de rptils ventresoculta guia,colgats al llissenyals de llumclot del no-res.En la buidor.Amb por seguimDes de molt lluny,el finit cercleso de paraules:illimitat,romput mirall,tan clos, del temps.La veritat.Noms lobscurEn cada trosdit de la torrediscerniremdespant es dreaamb lent esforvers el cel.Pas rere pas,Enll, ms alts,sense descans,rengles, silencis,rectes respostesentorn darrel,als giravoltsestana, vent.Del cam fals.</p></li><li><p>EL DUBTE XXIV</p><p>Qu s la veritat?La solitud de lhomei el seu secret esglai:noms, potser, aquest home,el teu amagatall.El poder sentenciaun reu lligat de mans.Lluny, a la nit de fora,sentim com canten galls.Sentn remor de falsos,els llums sn apagats.</p></li><li><p>EL MTODE DEL DUBTEXXV</p><p>Qu s la veritat?Vidre llanat, esmicolat,als quatre vents de la ciutat,trossos de fang molt trepitjat,un ltim xiscle de negat,cruels vestigis de aspall,sang a pells fines de cavall,netes agulles de cristalla dits llardosos de brivall,subtils reflexos de mirallal guix del ferro del magallque cava clots en dolents hortson sn colgats els daus dels morts,paranys de naips, guanys de parracs,itinerant aguait dels llacs,dolor, buidor, pecat, espant:lhome que tinc al meu davant.</p></li><li><p>XXVIQu s la veritat?Qui sap si tu, tal volta tuo tamb tu. Potser ning.Mentre vents llops baixen del rason regna dreta damunt glala negra torre, mida, ditillimitat del que s finit,la ratlla es torna just un punt,i dins, colgat, el temps difunt.No hi ha comen, reps ni quivenci lesglai un del cam.Ara fosc, alat ull de la nit:al clos del buit, mai cap sentit.</p></li><li><p>EL DRAMATISME DEL VERS BISLLAB, SEGUINT EL RITME DELS TAMBORS I DELS PASSOS</p><p>XXXIV EntornDamuntde leixel fort del buit,suportal ball,del gel,mai capes vareps,dreanttampoca pocsentit.a poc, Potsercom un nomsllarg dit lesglaique romp dun crit.el cel, Lluny,aquest confs,meu fosc, ofecpensat, de planys.subtil, Al mnamarg, de dalt,estrany, per finspervers lleganys,malson. el soles pon,ja vela nit.</p></li><li><p>LEXILI DUN POBLE, LESPERANA EN LA RESURRECCIXXXV</p><p>Potser lexilila vella claus acabat,no pot servir.el rostre pujaFoll en cam,fins larrel,cobert de pols,vindr leternlard majorregne del vent,ens clou el jocobrim lestanaa poc a poc.resplendent,Rera lleganysel lloc on totsel sol es pon.reposarem?Per la clarorpreguntes sensesomorta, nit,fonament fum, abaltit,reben silencisavs, neguitfreds del seny,dencerclamentglaat desdenyde temps dolent.de la ra.Ombres. DreadaVolem doldamunt gel,lcid poncem,recta, rebel,deixem en pauesvelta, ditel viol,advers al cel,hbits paranysla negra torrede fcils guanys,del malson.fingits sanglots,falsos atots:</p></li><li><p>El JO I EL MISTERI DE LA RESURRECCIXXXVI</p><p>Sc jo mateixel meu malson.No ens destriem,per potserara refusodesguardarels fixos ullssentits al fonsde les respostesdel mirall.Qui sen dredins el vas nou,quan ms silenciestn la nit?Dones fidelsvaren vetllari just a lalbafeien jacam, ben juntesen el plor,fins al misteridel llindar.</p></li><li><p>LES PREOCUPACIONS, VISI...</p></li></ul>