rubí, indústria de futur. bones pràctiques ambientals als polígons d’activitat econòmica

BONES PRÀCTIQUES AMBIENTALS ALS POLÍGONS D’ACTIVITAT ECONÒMICA

INDÚSTRIA DE FUTUR

PRESENTACIÓ

QUALITATATMOSFÈRICA

NETEJA I MANTENIMENT

EDIFICACIONSTERRATS I FAÇANES

SEGURETAT

TANCAMENTSI ESPAIS EXTERIORS

PUBLICITAT I SENYALITZACIÓ

ZONES I SERVEISD’US COMÚ

CONTAMINACIÓACÚSTICA

MOBILITAT

AIGUA RESIDUS

4 6

38

60

76 84

66

46

14

26

54

70

4 Bones pràctiques ambientals als polígons d’activitat econòmica 5

PRESENTACIÓBenvolguts, Benvolgudes,

Rubí és una ciutat econòmicament activa i industrial, amb prop de 500

hectàrees de sòl destinat a aquesta activitat i amb més de 3.000 empreses.

Aquestes dades i el fet que el municipi està emplaçat dins l’eix econòmic

estratègic del Catalonia Innovation Triangle (CIT), el fan molt atractiu per a

la implantació de noves organitzacions.

En vista de l’actual entorn econòmic i social en transformació, l’Ajuntament

de Rubí està treballant amb un pla director de polígons d’activitat econòmica

(PAE). Aquest projecte pretén, d’una banda, potenciar una sèrie d’accions

adreçades a millorar la imatge i el manteniment de tots els polígons del

municipi; i, de l’altra, treballar en el disseny dels PAE del futur. Aquest pla

ha d’analitzar la situació actual i el posicionament d’aquest sector i a partir

d’aquí definir les línies d’actuació necessàries (infraestructures de serveis

i de mobilitat, marca, promoció del sòl, etc.) per aconseguir els nivells de

qualitat i serveis que la indústria del s. XXI necessita.

En el marc de l’acció de millora de la imatge dels PAE, s’ha elaborat aquesta

guia anomenada Rubí, indústria de futur. Bones pràctiques ambientals als polígons d’activitat econòmica, que conté tant la normativa com les

bones pràctiques que poden desenvolupar les empreses particulars per

millorar la imatge de la pròpia organització i del polígon en general.

Amb l’elaboració d’aquesta guia es pretén projectar i fomentar una

bona imatge dels polígons d’activitat econòmica de Rubí, amb l’objectiu

d’incentivar-hi la instal·lació de noves empreses.

Aprofito aquest línies per animar-vos a utilitzar-la, amb la certesa que ens

servirà per contribuir, tots plegats, a projectar una imatge de qualitat del

nostre entorn empresarial.

Rebeu una salutació ben cordial.

Carme García Lores

Alcaldessa de Rubí

6 7

AIGUAL’aigua és indispensable per al desenvolupament de l’activitat humana i

al mateix temps és un recurs molt escàs. A més, el procés de gestionar-la

(potabilització, distribució, depuració i tractament) és complex i

ambientalment costós. Per tot això, és primordial treballar i aplicar mesures

per minimitzar-ne el consum i facilitar la gestió del seu cicle.

En general, les zones industrials consumeixen molta aigua i això fa

necessari aplicar mesures a les empreses perquè aquest consum sigui

eficient. A continuació es proposen diverses bones pràctiques aplicables a

l’organització per reduir el consum d’aigua, amb la qual cosa s’aconseguirà

un estalvi important, tant econòmic com ambiental.

Rubí. Indústria de futur8 Bones pràctiques ambientals als polígons d’activitat econòmica 9

ESTALVI D’AIGUA EN ELS PROCESSOS INDUSTRIALS

* Portar a terme inspeccions periòdiques de la xarxa d’aigua per detectar i

eliminar possibles fugues.

* Realitzar un seguiment de cada màquina o procés mitjançant comptadors

diferenciats; això permet conèixer-ne el consum i detectar possibles anomalies.

* Instal·lar sistemes de tancament automàtic per reduir el consum d’aigua, com

vàlvules de tancament, mànegues amb elements d’interrupció manual, etc.

* Aplicar millores i canvis ens els processos productius, com per exemple la

implantació de sistemes de rentat a contracorrent de peces, envasos, etc.

* Reciclar l’aigua residual quan sigui possible dissenyant xarxes separatives

per a les aigües pluvials, negres i de processos.

* Establir acords amb empreses veïnes per si poden aprofitar les aigües

potables no contaminades de l’organització en els seus processos industrials.

* Minimitzar l’aigua contaminada que s’envia a la depuradora utilitzant

sistemes de pretractament a l’empresa.

* Quan sigui possible, compartir les depuradores amb altres indústries per

optimitzar els processos i l’espai i reduir els costos de construcció i manteniment.

ESTALVI D’AIGUA EN ELS SERVEIS

* Evitar deixar aixetes obertes instal·lant sistemes de detecció de presència

o amb temporitzador de tancament.

* Instal·lar airejadors i limitadors de cabal que redueixin la pressió d’aixetes i dutxes.

* Instal·lar als vàters dipòsits de doble polsador o de baix consum. Si no es

renoven els sistemes de descàrrega, es pot reduir el volum dels dipòsits

introduint-hi recipients plens d’aigua o abaixant la boia.

* Rentar els aliments en recipients amb aigua en lloc de mantenir l’aixeta

oberta per fer aquest procés.

Què podem fer?

ESTALVI EN EL REG I EN LA NETEJA DELS EXTERIORS

* A les zones enjardinades, plantar-hi espècies autòctones o que s’adaptin

fàcilment a les condicions climàtiques de la zona.

* Reduir o eliminar la superfície ocupada per espècies que consumeixin

molta aigua; per exemple, es pot treure la gespa i substituir-la per graves,

plantes entapissants, arbustos o vegetació herbàcia.

* Instal·lar sistemes d’ombra com tendals o arbres i posar recobriments al

sòl, com grava, mulch o escorça de pi, per reduir les necessitats hídriques.

* Instal·lar sistemes d’estalvi de reg als jardins (reg automàtic amb degoteig,

micropressió, etc.) i plantar les espècies agrupades segons les seves

necessitats hídriques.

* Si és possible, utilitzar aigües regenerades, de pluja o subterrànies

per regar les zones enjardinades.

* Mantenir les superfícies el més naturalitzades possible per afavorir

la infiltració d’aigua.

* Per regar, utilitzar mànegues de mitjana o alta pressió i instal·lar-hi

elements d’interrupció manual, com ara pistoles de reg.

* Sempre que sigui possible, emprar sistemes de neteja en sec,

com per exemple sistemes de vibració o d’aire comprimit.

REUTILITZACIÓ I AUTOABASTAMENT D’AIGUA

* Instal·lar sistemes de recollida d’aigües pluvials; poden utilitzar-se en

alguns processos industrials, per a la neteja o per al reg de les zones

enjardinades.

* Valorar l’opció de fer captacions pròpies a través de pous.

* Reciclar les aigües grises per a usos no potables.


NOM DE L’EMPRESA B. Braun

SECTOR D’ACTIVITAT Fabricació, distribució i venda de productes hospitalaris

ÀMBIT DE MILLORA Aigua. Estalvi d’aigua en els processos industrials

MESURA IMPLANTADA Millora del procés de tractament d’aigua en la preparació de solucions de

fluïdoteràpia

OBJECTIUS Reduir el consum d’aigua de xarxa.

COM S’HA PORTAT A TERME? La mesura s’ha aplicat en el procés de captació i tractament de l’aigua de

xarxa que es destina a la fabricació d’aigua per a injectables.

Des de 1997, l’aigua d’entrada se sotmetia a un procés de tractament amb

diferents etapes: filtració amb filtre de sorra, descalcificació amb resines

iòniques, osmosi inversa, electrodesionització i destil·lació.

Aquest sistema requeria 2,5 litres d’aigua de xarxa per obtenir un litre

d’aigua per a injectables. L’any 2009, el procés es va millorar substituint

l’etapa de descalcificació per un tractament d’osmosi inversa, atès que

l’osmosi ofereix un major rendiment i una millor qualitat de l’aigua. Amb el

canvi, s’ha reduït el consum d’aigua i de sal. A més, el fet de realitzar dues

etapes d’osmosi permet reincorporar el rebuig de la segona etapa (o etapa

de refinament) a l’inici del procés, de manera que es redueix tant la quantitat

d’aigua de rebuig com el consum d’aigua de xarxa.

El nou procés consumeix 1,4 litres d’aigua de xarxa per produir un litre

d’aigua per a injectables. Veient els beneficis d’aquesta mesura, també ha

estat implantada a la nova Planta LIFT de fabricació de solucions.

FONTS DE FINANÇAMENTRecursos propis

BENEFICIS OBTINGUTS Reducció del consum d’aigua en 40.000.000 de litres per any.

A la nova planta LIFT l’estalvi d’aigua és de 15.000.000 de litres per any.

* Abans de portar a terme qualsevol mesura d’estalvi, és important quantificar l’aigua que es consumeix

a l’empresa; per fer-ho, es poden instal·lar comptadors a les zones més crítiques. Un cop avaluats els

resultats, cal definir i implantar les mesures més adequades. Aquest sistema també permetrà fer un

seguiment del consum posterior i analitzar l’eficàcia de les millores aplicades.

* L’Ajuntament de Rubí disposa d’una ordenança d’estalvi d’aigua que té per objectiu reduir-ne el consum

al municipi. Es pot consultar aquí.

Casos d’èxitCasos d’èxitSabies que...

http://www.rubi.cat/ajrubi/apartats/index.php?apartat=31


NOM DE L’EMPRESA Cevagraf, S. C. C. L

SECTOR D’ACTIVITAT Indústria gràfica

ÀMBIT DE MILLORA Aigua. Estalvi d’aigua en els processos industrials

MESURA IMPLANTADA Millora en l’estalvi d’aigua i en la reducció de residus

OBJECTIUS Estalviar i reutilitzar l’aigua en el procés industrial.

COM S’HA PORTAT A TERME? Primerament, s’ha instal·lat una màquina evaporadora industrial al buit per

bomba de calor que permet filtrar les aigües residuals i reutilitzar-les com a

aigua sanitària per les cisternes dels banys.

A més, els dos equips d’impressió CtP que utilitzen aigua per al revelat

disposen d’un recirculador que filtra i neteja l’aigua residual i la reintrodueix

en el procés. D’aquesta manera, la neteja de la màquina es pot fer cada

15 o 30 dies i es redueix el consum d’aigua de xarxa i s’evita l’abocament

constant d’aigua residual al clavegueram.

Les màquines d’impressió HEILDELBERT CD74 i HEILDELBERT XL75

també utilitzen recirculadors d’aigua (LOGOTEC), gràcies als quals no cal

netejar l’aigua de les neveres setmanalment, sinó que es pot fer un cop

cada sis mesos.

FONTS DE FINANÇAMENTLa major part de la inversió ha estat finançada amb fons propis. Tanmateix,

l’any 2008, el cost d’instal·lació de la màquina evaporadora industrial va ser

subvencionat al 24% i, fiscalment, es va gaudir d’una deducció en l’Impost

de Societats del 6% sobre la part no subvencionada.

BENEFICIS OBTINGUTS Minimització dels residus d’aigua de procés i de líquid revelador.

Estalvi de temps en els processos productius i estalvi d’aigua en els

consums.

NOM DE L’EMPRESA Ipagsa Industrial, S. L.

SECTOR D’ACTIVITAT Fabricació de planxes per a arts gràfiques

ÀMBIT DE MILLORA Aigua. Reutilització i autoabastament d’aigua

MESURA IMPLANTADA Reutilització de l’aigua

OBJECTIUS Estalvi del consum d’aigua de xarxa en el procés industrial.

COM S’HA PORTAT A TERME? S’han instal·lat canonades de sortida dels banys de rentatge cap a la zona

de tractament d’aigües brutes, on s’ha posat en marxa un sistema de

columnes de bescanvi iònic per obtenir aigua tractada. Finalment, per fer

arribar de nou aquesta aigua als banys, s’han instal·lat un dipòsit d’aigua

tractada i una bomba.


BENEFICIS OBTINGUTS Reducció del consum d’aigua de xarxa.

14 15

RESIDUSEl consum de materials -i la posterior gestió dels residus que se’n deriven-

és un dels grans reptes ambientals del futur. Els recursos, la majoria dels

quals no són renovables, s’han d’optimitzar i revaloritzar en la mesura del

possible per assegurar el desenvolupament sostenible.

L’àmbit de la indústria és el que produeix els residus potencialment més

perillosos i, alhora, la diversificació del sector fa que la generació de

deixalles sigui molt variada. La reducció i la minimització dels residus a

l’empresa permet obtenir beneficis perquè s’estalvien recursos naturals,

energètics i econòmics.


PREVENCIÓ DE RESIDUS

* Aplicar la filosofia de les tres R (Reduir, Reutilitzar i Reciclar) en tots els

àmbits de l’empresa.

* Analitzar el procés productiu per si és possible reduir la generació de residus.

* Si l’empresa desenvolupa processos de disseny i producció, procurar

fer-ho seguint criteris d’ecodisseny i de disseny per al reciclatge; així es

redueixen residus i s’estalvien recursos.

* Aplicar criteris de compra verda a l’hora d’adquirir productes.

* Comprar els productes a l’engròs per evitar una generació excessiva de residus.

* Comprar productes reciclats o elaborats amb criteris d’ecodisseny.

* Potenciar les opcions de lísing o rènting per als aparells que s’utilitzen de

manera puntal.

* A l’hora de renovar la maquinària, optar pels aparells que minimitzin la

generació de residus.

* Evitar que els dispensadors de begudes (d’aigua, la cafetera, etc.)

subministrin gots i culleres de plàstic.

REUTILITZACIÓ DE MATERIALS

* Estudiar la possibilitat de valoritzar energèticament els subproductes que

no es poden aprofitar (clofolles de fruita seca, pinyols, etc.).

* Utilitzar la Borsa de Subproductes de Catalunya per gestionar els residus:

poden ser d’utilitat a d’altres empreses per incorporar-los als seus

processos productius.

* Si és possible, compartir el magatzem de matèries primeres amb altres

empreses del polígon; d’aquesta manera s’estalvien costos en la gestió i en

l’adquisició d’aquests materials (en fer comandes a l’engròs) i, en el cas que

siguin perillosos, les tasques per mantenir-los també són més econòmiques.

SEPARACIÓ DE RESIDUS

* Separar els residus correctament i recollir-los selectivament per facilitar-

ne la gestió i la recuperació més adients.

* Col·locar contenidors a l’empresa per a la recollida selectiva i

l’emmagatzematge dels residus especials.

* Portar els residus especials als punts verds.

* Etiquetar degudament els residus perillosos i entregar-los als gestors

autoritzats perquè siguin tractats correctament.

GESTIÓ CONJUNTA DELS RESIDUS

* Fer compost dels residus orgànics que no siguin aprofitables com a

subproductes perquè es pugui utilitzar com a adob per als camps de

conreu veïns o les zones enjardinades.

* Gestionar i emmagatzemar conjuntament els residus entre diferents

empreses; això suposa un estalvi econòmic i també una millora ambiental.

Què podem fer?




ÀMBIT DE MILLORA Residus. Prevenció de residus

MESURA IMPLANTADA Instal·lació del sistema Direct Ink Line

OBJECTIUS Optimització del procés d’impressió, automatitzant la càrrega de tinta a les

màquines d’impressió.

COM S’HA PORTAT A TERME? S’ha instal·lat el sistema Direct Ink Line a tots els equips d’impressió. Aquest

sistema és automàtic i subministra tinta CMYK directament des de barrils

de 300 kg, minimitzant així el consum i les pèrdues de tinta.


l’any 2008, es va comptar amb una subvenció del 24% del cost de la

instal·lació.

BENEFICIS OBTINGUTS Disminució dels residus contaminants (pots de tinta amb restes de

producte) i reducció de la despesa de la gestió dels residus.

Estalvi de temps en els processos productius, gràcies a l’automatització

del procés de càrrega de tinters.

Casos d’èxitSabies que...

* El disseny per al reciclatge és una estratègia de disseny que té en compte criteris ambientals orientats a

utilitzar materials reciclats en la fabricació dels productes i facilitar-ne el reciclatge al final de la seva vida útil.

* La compra i la contractació verdes fan referència a l’adquisició de béns i serveis en què no només es tenen

en compte criteris econòmics i tècnics, sinó també ambientals i socials. D’aquesta manera s’aconsegueix

adquirir productes i serveis que ofereixen els nivells de qualitat i de servei exigits i que generen un impacte

ambiental menor.

* La Borsa de Subproductes de Catalunya (BSC) és un servei gratuït que té com a objectius potenciar

l’aprofitament dels residus, promoure el reciclatge i proporcionar a les empreses una eina per reduir despeses

i millorar la competitivitat. Amb aquesta finalitat, la Borsa gestiona una base de dades d’empreses que

ofereixen residus o que en sol·liciten per introduir-los als seus processos productius com a matèries primeres.

A l’Estat espanyol hi ha altres borses de subproductes que depenen de diferents demarcacions camerals.

Es poden consultar a www.camaras.org/bolsasubproductos/.

http://www20.gencat.cat/portal/site/arc/menuitem.0b722e55d906c87b624a1d25b0c0e1a0/?vgnextoid=aab8e708d52d6210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=aab8e708d52d6210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

http://www.subproductes.com/eBSPWEB

http://www.camaras.org/bolsasubproductos/


NOM DE L’EMPRESA DSV ROAD SPAIN, S. A. U.; DSV AIR & SEA, S. A. U. i DSV SOLUTIONS

SPAIN, S.A.U.

SECTOR D’ACTIVITAT Transport i magatzem


MESURA IMPLANTADA Implantació de l’expedient electrònic

OBJECTIUS Reduir el consum de paper.

Minimitzar els residus.

COM S’HA PORTAT A TERME? En l’activitat de la companyia s’ha posat en marxa l’expedient electrònic i

s’ha reduït l’ús del format en paper. Per iniciar aquest canvi, primer es va

verificar la capacitat dels servidors informàtics propis per poder treballar amb

arxius electrònics, i després es van fer sessions informatives i de formació

al personal, per facilitar la implantació i l’ús de l’expedient electrònic.


BENEFICIS OBTINGUTS Reducció del 60% del consum de paper i del manteniment d’equips i

consumibles.

Juntament amb altres mesures implantades s’ha aconseguit reduir les

emissions de CO2 en un 44%.



ÀMBIT DE MILLORA Residus. Separació de residus

MESURA IMPLANTADA Instal·lació de contenidors per als residus valoritzables

OBJECTIUS Millorar la gestió dels residus valoritzables.

Reduir els residus generats en el procés industrial.

COM S’HA PORTAT A TERME? En primer lloc s’ha fet un estudi de la composició i el volum dels residus que

genera l’empresa. Després s’ha negociat amb diferents gestors de residus

la col·locació de contenidors adients per a cada tipus de deixalla i s’ha

habilitat i senyalitzat una zona del pati per ubicar-los.

Finalment, per tal de fomentar la separació dels residus del procés industrial,

tota la plantilla ha participat en sessions de formació i sensibilització sobre

el nou sistema de gestió.


BENEFICIS OBTINGUTS Augment de la gestió de residus valoritzables: ferralla, fusta i cartró.


NOM DE L’EMPRESA VAK KIMSA, S. A.

SECTOR D’ACTIVITAT Fabricació d’agitadors, mescladors en línia i instal·lacions completes de

mescla

ÀMBIT DE MILLORA Residus. Reutilització de materials

MESURA IMPLANTADA Reciclatge d’embalatges

OBJECTIUS Reduir la generació de residus de cartró i fusta i fer-ne recollida selectiva.

Reduir la despesa d’adquisició de nous embalatges.

Promoure una actitud empresarial responsable amb el medi ambient.

COM S’HA PORTAT A TERME? S’ha instaurat un procés de reutilització dels embalatges provinents dels

proveïdors, i se’ls dóna un nou ús com a embalatges per als productes

propis de l’empresa.

Els embalatges rebuts es manipulen i es classifiquen seleccionant aquells

que són aptes per a un segon ús, per als quals s’ha destinat una nova zona

de magatzem. Els embalatges no reutilitzables es dipositen en el contenidor

de residus pertinent.

Els embalatges reutilitzats s’identifiquen amb una etiqueta ben visible, amb

la finalitat d’informar als destinataris sobre el tractament responsable dels

embalatges que fa l’empresa i, al mateix temps, motivar actituds solidàries

amb el medi ambient.


BENEFICIS OBTINGUTS Reducció de la factura de gestió i recollida de residus de cartró i fusta.

Estalvi en l’adquisició de nous embalatges de cartró i de fusta.

Augment de la satisfacció empresarial i també en la plantilla per contribuir

a desenvolupar pràctiques responsables amb el medi ambient.

NOM DE L’EMPRESA Cevagraf, S. C. C. L.



MESURA IMPLANTADA Minimització del residu de líquid revelador en el procés productiu

OBJECTIUS Reduir la generació de residus.

Estalviar i reutilitzar l’aigua en el procés industrial.

COM S’HA PORTAT A TERME? S’ha instal·lat una màquina evaporadora industrial al buit per bomba de

calor que filtra i neteja les aigües residuals per poder aprofitar-les per a

altres usos. La màquina filtra l’aigua per tal d’extreure’n el líquid revelador

que hi ha dissolt, i s’obté un residu minimitzat en forma de pasta residual

que es porta al corresponent gestor de residus.


l’any 2008, el cost d’instal·lació de la màquina evaporadora industrial va ser

subvencionat al 24% i, fiscalment, es va gaudir d’una deducció en l’Impost

de Societats del 6% sobre la part no subvencionada.

BENEFICIS OBTINGUTS Minimització dels residus de líquid revelador i d’aigües residuals.


NOM DE L’EMPRESA Continental Automotive Spain, S. A.

SECTOR D’ACTIVITAT Automoció

ÀMBIT DE MILLORA Residus. Separació de residus

MESURA IMPLANTADA Creació d’un centre de reciclatge

OBJECTIUS Augmentar el percentatge de valorització de residus.

COM S’HA PORTAT A TERME? A la zona exterior del recinte, on hi havia els contenidors, s’ha fet un

tancament per habilitar-hi un centre de reciclatge. En aquest centre de

reciclatge, que funciona en dos torns, matí i tarda, s’hi fa la separació de

residus que no es pot dur a terme dins del procés de producció per falta de

capacitat. Se seleccionen els residus que no són retornables als proveïdors,

se separen els plàstics d’altres materials i es classifiquen per facilitar-ne el

reciclatge i la valorització.

El personal destinat a aquesta àrea és subcontractat al gestor de residus

autoritzat per l’Agència Catalana de Residus.


BENEFICIS OBTINGUTS Augment de la valorització dels residus i disminució dels enviats a

l’abocador.

Reducció d’entre el 30% i el 40% dels costos de gestió de residus. Creació

de dos llocs de treball.

26 27

QUALITAT ATMOSFÈRICA Els contaminants atmosfèrics tenen una sèrie d’efectes nocius sobre les

plantes, animals, persones, aigua i materials, sobretot pel que fa a les olors

i les repercussions dels gasos hivernacle sobre el canvi climàtic.

A part del sector de la mobilitat, el de les activitats econòmiques és un dels

que genera més emissions, algunes de les quals especialment perjudicials

per al medi ambient. A continuació es presenten diverses mesures per

aplicar a l’empresa per reduir la contaminació atmosfèrica.


EFICIÈNCIA EN EL FUNCIONAMENT DE L’EMPRESA

* Fer una auditoria energètica de la instal·lació per saber quines millores es

poden implementar per estalviar energia; aquesta acció pot representar

un estalvi del 20% en el consum energètic.

* Posar plaques solars fotovoltaiques al teulat; això permet estalviar gran

part de l’energia que es consumeix a l’empresa.

* Optimitzar la tarifa de contractació del subministrament de gas natural i

energia elèctrica per reduir costos econòmics en el consum.

* A l’hora de canviar la caldera, substituir-la per una de biomassa, que

permet generar poder calorífic amb baixes emissions atmosfèriques i, a

més, gestionar de manera indirecta els boscos de Catalunya.

* Utilitzar equips i aparells amb classificació energètica A o B.

* Procurar tenir els forns, els focs i les plaques nets per millorar l’intercanvi

i la transmissió de calor.

* Substituir els aparells amb CFC per altres que no continguin compostos

de clor per reduir les emissions contaminats a l’atmosfera.

* Vetllar perquè els aparells d’extinció d’incendis no continguin halons.

Què podem fer?

MILLORA DELS PROCESSOS INDUSTRIALS

* Substituir els forns i les calderes antics per altres amb baixos nivells

de contaminació; aquesta acció contribueix a millorar la qualitat de

l’atmosfera.

* Fer el manteniment continu dels equips d’extracció i assegurar que funcionen

amb els filtres adequats, la qual cosa ajuda a complir amb els límits d’emissions.

* Instal·lar sistemes d’extracció, tractament i depuració de gasos com a

mesura preventiva.

* En el cas de tenir forns o calderes, utilitzar la càrrega tèrmica dels gasos

en altres instal·lacions en què es necessiti energia calorífica.

* Fer servir els cremadors de baix NOx perquè s’endarrereixi la barreja d’aire

i combustible; si és possible, fer una combustió amb poc excés d’aire.

* Utilitzar fonts d’energia menys contaminants; per exemple, el gas natural

o el propà són menys contaminants que el gasoil.

* Fer el manteniment adequat de les cambres de refrigeració i comprovar

que les portes tanquen hermèticament per evitar pèrdues d’energia.

* Regular el termòstat de les cambres de fred per adequar la temperatura

als productes emmagatzemats.


* L’etiqueta energètica classifica els aparells mitjançant l’assignació de lletres i de colors, que van des de la

A fins a la G i del verd al vermell -en què la A i el color verd indiquen el grau més alt d’eficiència i la G i el

color vermell, el més baix. En el cas dels frigorífics i congeladors, encara hi ha dos nivells més: la A+ i la

A++, la més eficient de totes.

* El nou POUM de Rubí (actualment en tràmit) incorporarà una ordenança específica d’estalvi energètic a

l’edificació que regularà les mesures que han d’incorporar les noves construccions del municipi en aquest

àmbit (vegeu l’Annex 5). El document està aprovat provisionalment i es pot consultar a aquí.

* Pel que fa a la contaminació lluminosa, la normativa ambiental catalana va ser pionera a l’Estat espanyol

en disposar del primer reglament sobre prevenció d’aquest fenomen. En aquest sentit, l’any 2001 es

va aprovar la Llei d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn, que va

desplegar-se per decret el 2005. A la pàgina web del Departament de Medi Ambient es pot consultar

aquesta normativa i també la d’aplicació en l’àmbit estatal.

ESTALVI EN LA IL·LUMINACIÓ

* Procurar mantenir els tubs florescents ben emmagatzemats, ja que si es

trenquen emeten gasos contaminants.

* Prioritzar la il·luminació natural: és millor per a la vista i permet estalviar energia.

* Substituir les bombetes tradicionals per fluorescents o bombetes de baix

consum, les quals consumeixen un 80% menys i duren fins a 10 vegades més.

* Sempre que sigui possible, substituir les reactàncies electromagnètiques

dels tubs fluorescents per altres d’electròniques per minimitzar el consum.

* Fer servir interruptors amb temporitzador i apagament automàtic.

* Instal·lar un sistema sectoritzat d’il·luminació i d’interruptors perquè es

puguin obrir només els que siguin necessaris.

* Utilitzar sensors de presència per a les zones de pas, de serveis, etc. i per

a la il·luminació exterior.

* Reduir al màxim la il·luminació exterior innecessària, ja que produeix

contaminació lluminosa.



http://www20.gencat.cat/portal/site/dmah/menuitem.718bbc75771059204e9cac3bb0c0e1a0/?vgnextoid=e5ca081e8e68b210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=e5ca081e8e68b210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default


NOM DE L’EMPRESA EUROFRAGANCE, S. L.

SECTOR D’ACTIVITAT Disseny, fabricació i comercialització de fragàncies i aromes per a la indústria

ÀMBIT DE MILLORA Qualitat atmosfèrica. Estalvi en il·luminació

MESURA IMPLANTADA Millora dels sistemes d’il·luminació

OBJECTIUS Optimitzar el consum elèctric.

COM S’HA PORTAT A TERME? La mesura va ser proposada pel responsable de Gestió Integral de l’empresa

i aprovada per la Direcció General. En primer lloc es va iniciar un procés

d’anàlisi per detectar els espais i zones de la instal·lació on es produïa un

malbaratament en el consum de llum. Després es va estudiar quin sistema

d’il·luminació era el més adient segons la tipologia i els usos de cada espai.

Finalment, l’equip de manteniment va substituir els interruptors tradicionals

per sistemes d’il·luminació amb sensors de moviment i amb polsadors amb

temporitzador.


BENEFICIS OBTINGUTS Disminució del consum elèctric.



ÀMBIT DE MILLORA Qualitat atmosfèrica. Millora dels processos industrials

MESURA IMPLANTADA Tractament de compostos orgànics volàtils

OBJECTIUS Reduir les emissions de gasos a l’atmosfera

COM S’HA PORTAT A TERME? S’han instal·lat conductes sobre la teulada i ventiladors, per tal de conduir

les emissions del procés industrial fins a un nou oxidador de compostos

orgànics volàtils que tracta l’aire que hi arriba.

A més, per facilitar els controls interns i externs d’aquest tractament, s’han

adequat diversos punts de mostreig de l’oxidador.


BENEFICIS OBTINGUTS Eliminació del focus d’emissió directa a l’atmosfera

Casos d’èxit


NOM DE L’EMPRESA PJM Pujadas, S. A.

SECTOR D’ACTIVITAT Indústria química. Fabricació d’adhesius industrials i auxiliars químics per

als sectors d’alimentació, paper, metall i tèxtil


MESURA IMPLANTADA Instal·lació de lluernes i llums de baix consum

OBJECTIUS Millorar les condicions laborals del personal maximitzant l’entrada de llum

natural als llocs de treball.

Estalvi energètic.

COM S’HA PORTAT A TERME? A la zona de magatzem s’han substituït les antigues lluernes opaques o

translúcides per altres de noves i transparents que aprofiten al màxim la

llum natural. D’aquesta manera no cal utilitzar llum artificial durant el dia.

A la zona d’oficines, s’han substituït totes les fonts de llum elèctrica per

il·luminació de baix consum.


BENEFICIS OBTINGUTS Millora de la qualitat del lloc de treball.

Estalvi energètic i econòmic en el consum de llum.




MESURA IMPLANTADA Canvi de l’enllumenat exterior

OBJECTIUS Reduir l’emissió lumínica de l’enllumenat exterior.

Reduir el consum i la despesa en il·luminació.

COM S’HA PORTAT A TERME? S’ha fet una revisió de les necessitats d’il·luminació de les diferents zones

exteriors de la instal·lació, d’acord amb les característiques i usos dels

espais. L’enllumenat exterior ha estat substituït, retirant els focus antics

i canviant-los per equips de baix consum orientats al terra i amb cèdula

fotoelèctrica d’activació.


BENEFICIS OBTINGUTS Reducció de l’emissió de contaminació lumínica.

Disminució i estalvi econòmic en el consum d’energia elèctrica.

Rubí. Indústria de futur36

NOM DE L’EMPRESA DSV ROAD SPAIN, S. A. U.; DSV AIR & SEA, S. A. U. i DSV SOLUTIONS

SPAIN, S.A.U.

SECTOR D’ACTIVITAT Transport i magatzem

ÀMBIT DE MILLORA Qualitat atmosfèrica. Millora dels processos industrials

MESURA IMPLANTADA Canvi de la flota de vehicles per cotxes híbrids

OBJECTIUS Reduir les emissions de CO2 derivades de l’activitat empresarial.

COM S’HA PORTAT A TERME? S’ha signat un acord amb una companyia que comercialitza cotxes híbrids

i s’ha substituït la flota de vehicles de tot el departament comercial. Per

portar-ho a terme, es va fer una cerca de companyies de vehicles híbrids que

reunissin les característiques necessàries per poder assolir les expectatives

de reducció d’emissions de CO2 que s’havia fixat el Grup DSV.


BENEFICIS OBTINGUTS Reducció del 34% de les emissions anuals per vehicle (52,2 t CO2 menys).

Juntament amb altres mesures implantades, s’ha aconseguit reduir les

emissions de CO2 en un 44%.

38 39

CONTAMINACIÓ ACÚSTICALa contaminació acústica es produeix quan s’alteren les condicions de so

normals del medi ambient en una determinada zona, la qual cosa provoca

efectes negatius sobre la salut auditiva, física i mental de les persones, al

mateix temps que té efectes nocius en els animals.

És un problema important en les zones industrials, tant per a la gent que

viu als voltants com per als mateixos treballadors, que estan sotmesos a un

ambient poc saludable. A continuació es proposen diverses mesures per

aplicar a l’empresa per reduir aquest tipus de contaminació.


MINIMITZACIÓ DEL SOROLL EN LES EDIFICACIONS

* Aplicar els criteris del Codi tècnic de l’edificació referents al soroll per

reduir la contaminació acústica a l’edifici.

* Assegurar que els sistemes de ventilació són els adequats per

desenvolupar l’activitat amb les portes i les finestres tancades.

* Situar les activitats més sorolloses a les zones amb aïllament acústic.

* Assegurar que els tancaments, com ara les portes d’accés o les persianes,

estiguin en bon estat i disposin de les mesures correctores adequades

per evitar la transmissió de soroll i de vibracions.

* Col·locar paviments que absorbeixin el soroll en les zones amb més

trànsit per reduir-hi l’impacte acústic.

* Conduir de manera suau per evitar accelerades innecessàries i fer servir

el clàxon només quan sigui estrictament necessari.

* Portar a terme les activitats de càrrega i descàrrega dins d’un horari

determinat per no reduir la qualitat acústica dels veïns.

* Utilitzar la megafonia exterior únicament en casos d’emergència; els

dispositius mòbils poden ser útils per comunicar-nos sense contaminar

acústicament.

Què podem fer?

MINIMITZACIÓ DEL SOROLL EN ELS PROCESSOS PRODUCTIUS

* Optar pels equips i eines que facin menys soroll, utilitzar-los només el

temps necessari i fer-ne el manteniment adequat.

* Instal·lar pantalles i aïllaments acústics, sistemes d’absorció i silenciadors

on calgui; això permet aconseguir un ambient laboral més agradable i

reduir la contaminació ambiental exterior.

* Sempre que sigui possible, establir franges horàries per desenvolupar les

activitats que generin més soroll (en horaris diürns).

* Respectar les normes de seguretat i fer servir els taps i cascs especials

en els entorns de soroll més elevat.

http://www.coac.net/coditecnic/




ÀMBIT DE MILLORA Contaminació acústica. Minimització del soroll en els processos productius

MESURA IMPLANTADA Insonorització i organització d’espais

OBJECTIUS Minimitzar l’impacte acústic de la pròpia activitat industrial.

COM S’HA PORTAT A TERME? D’una banda, s’han insonoritzat diversos espais: les sales d’estacions

transformadores, la zona de màquines refredadores d’aire condicionat,

les sales de compressors d’aire comprimit i la sala tècnica on hi ha els

climatitzadors i els equips de generació de nitrogen.

D’altra banda, s’ha prohibit al personal sortir a la part posterior de les

instal·lacions entre les 22 i les 8 h per tal de respectar el descans dels veïns.

FONTS DE FINANÇAMENTRecursos propis i amb deduccions fiscals

BENEFICIS OBTINGUTS Millora de la convivència cívica amb el veïnat, tant amb els industrials

com amb els particulars.

Projecció de bona imatge corporativa de l’empresa.


* El nou POUM de Rubí (actualment en tràmit) incorporarà una regulació específica en matèria de contaminació

acústica (vegeu l’Annex 10). El document està aprovat provisionalment i es pot consultar a aquí.

* A la web de la Generalitat es pot consultar tota la normativa d’aplicació a Catalunya en matèria de soroll.

* L’Organització Mundial de la Salut disposa de les Guies per al soroll urbà, que recullen els efectes negatius

de la contaminació acústica sobre la salut de les persones i fa recomanacions sobre això.


http://www20.gencat.cat/portal/site/dmah/menuitem.64be942b6641a1214e9cac3bb0c0e1a0/?vgnextoid=dc930fdfb0f2b210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=dc930fdfb0f2b210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

http://www.juristas-ruidos.org/Documentacion/guia_oms_ruido_1.pdf




ÀMBIT DE MILLORA Contaminació acústica. Minimització del soroll en els processos productius

MESURA IMPLANTADA Insonorització dels equips de fred.

OBJECTIUS Reduir el soroll i la contaminació acústica a l’empresa.

COM S’HA PORTAT A TERME? S’han substituït els equips de fred antics per equips nous de baix consum i

amb menors emissions de soroll.

A més, s’ha tancat la zona dels equips de fred amb panells acústics per tal

d’insonoritzar el recinte.


BENEFICIS OBTINGUTS Reducció del nivell de soroll.

Reducció i estalvi econòmic en el consum d’energia elèctrica.



ÀMBIT DE MILLORA Contaminació acústica. Minimització del soroll en les edificacions

MESURA IMPLANTADA Col·locació d’un fals sostre a les oficines de CEVAGRAF, S. C. C. L. a Rubí

OBJECTIUS Minimitzar el soroll a l’espai d’oficines de l’empresa.

Estalviar en el consum elèctric de l’aire condicionat.

COM S’HA PORTAT A TERME? El sostre de tota la superfície d’oficines, que inicialment estava a una alçària

de 5,20 metres, s’ha abaixat fins a una alçària d’entre 2,5 i 2,8 metres. Per fer-

ho, s’ha col·locat un fals sostre de plaques Armstrong aïllades de 60x60 cm.


BENEFICIS OBTINGUTS Minimització de la contaminació acústica provinent de la màquina d’aire

condicionat i del soroll ambiental.

Estalvi d’entre el 30 i el 50% en el consum de l’aire condicionat.

46 47

MOBILITATUn dels grans reptes del segle XXI és passar del sistema de transport actual

–que consumeix una gran quantitat d’energia i té efectes negatius sobre

la salut de la població– a un sistema de mobilitat sostenible, en el qual els

modes de transport públic optimitzin tant els recursos energètics com les

infraestructures i en què el transport en bicicleta i a peu tingui un pes molt

més important.

En el cas concret de les zones industrials, la circulació és un aspecte

complex en el qual intervenen molts factors. De totes maneres, si apliquem

alguns petits canvis en la manera de desplaçar-nos-hi, podrem millorar

substancialment la mobilitat dels polígons.


FOMENT DE LA CONDUCCIÓ EFICIENT I SEGURA

* Planificar la ruta a seguir per circular pels itineraris que presenten menys

retencions.

* Carregar el cotxe sense excessos de pes innecessaris; el pes extra o

elements com la baca, tant si està carregada com si no, fan augmentar el

consum de carburant.

* Fer servir l’aire condicionat només quan calgui; la refrigeració pot

incrementar el consum del cotxe en un 20%, mentre que circular amb les

finestretes obertes ho fa només en un 5%.

* Posar a punt i fer el manteniment periòdic del vehicle.

* Conduir de manera fina i suau; les accelerades i frenades contínues i

brusques o els canvis de marxa innecessaris disparen el consum de

combustible.

Què podem fer?

REGULACIÓ DE LES ZONES D’ESTACIONAMENT

* Destinar espais per a l’aparcament dels vehicles dins de la parcel·la

i senyalitzar-los degudament.

* Aparcar a les àrees destinades a fer-ho. Els descampats i els solars sense

construir no són els llocs més adequats per estacionar el vehicle.

OPTIMITZACIÓ DE LA MOBILITAT

* Per anar a treballar, utilitzar el transport col·lectiu sempre que sigui possible.

* Compartir camions per fer les mateixes rutes; això ajuda a ser

energèticament eficients, a estalviar costos i a millorar la mobilitat.

* Analitzar i redefinir les rutes de transport per tal de fer-les més eficients.

* En el cas d’utilitzar el cotxe particular per anar a treballar, procurar

compartir-lo; hi ha diversos sistemes que ens poden ajudar a fer-ho, com

per exemple el projecte Compartir cotxe.




ÀMBIT DE MILLORA Mobilitat. Regulació dels estacionaments

MESURA IMPLANTADA Estacionament dins i fora de la parcel·la

OBJECTIUS Proporcionar el màxim nombre de places d’aparcament al personal de l’empresa.

COM S’HA PORTAT A TERME? S’ha redissenyat l’estacionament interior aprofitant al màxim la parcel·la per

a places d’aparcament, sempre procurant deixar l’espai necessari per fer

maniobres. També s’han reordenat els contenidors i àrees buides per posar-

hi nous aparcaments.

L’assignació de places entre el personal funciona per sorteig anual. Les

persones que es queden sense, l’any següent en tenen una d’assegurada

directament. A més, es comparteixen les places entre treballadors de

diferents torns per així evitar que n’hi hagi de buides o inutilitzades.

Dins la parcel·la també s’han senyalitzat els límits de velocitat permesos

i s’han instal·lat bandes reductores de velocitat a les zones de visibilitat

reduïda. Pel que fa a l’aparcament a l’exterior, s’han fet campanyes de

conscienciació del personal demanant-los i aconsellant-los que també hi

aparquin de manera ordenada.


BENEFICIS OBTINGUTS Pràcticament el 90% de la plantilla de Continental estaciona dins de la

parcel·la.

Millora del clima laboral, ja que tothom té assignada una plaça

d’aparcament durant un any o el següent.

Millora de la puntualitat del personal, atès que no han de buscar

estacionament a l’exterior.

Millora en la seguretat viària gràcies a la instal·lació de les bandes

reductores i a la senyalització per a vianants i vehicles.

Major protecció dels vehicles davant d’actes vandàlics.

Sabies que...

* El projecte Compartir cotxe neix de la voluntat del Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona

amb l’objectiu de fomentar l’ús racional del cotxe entre la població d’aquesta àrea. És un servei en línia

que pretén facilitar la trobada de persones que estan interessades a compartir el vehicle privat a l’hora de

fer un viatge.

Casos d’èxit

http://pacteind.compartir.org/


NOM DE L’EMPRESA B. Braun

SECTOR D’ACTIVITAT Fabricació, distribució i venda de productes hospitalaris

ÀMBIT DE MILLORA Mobilitat. Optimització de la mobilitat

MESURA IMPLANTADA Pla de mobilitat

OBJECTIUS Facilitar el trasllat del personal al centre de treball.

COM S’HA PORTAT A TERME? Després d’analitzar les necessitats de mobilitat de les persones de cada torn

de treball i la disponibilitat de recursos econòmics i materials de l’empresa,

l’any 1969 es van implantar a l’organització les mesures següents: un servei

d’autobusos i un espai d’aparcament gratuït. Des d’aleshores es fa un

seguiment continuat d’aquestes mesures.

Amb el temps s’han adequat les rutes i els horaris dels autobusos a les noves

necessitats per tal d’ampliar-ne el nombre d’usuaris. Per als residents a

Rubí, els autobusos recullen els treballadors en diferents punts de la ciutat,

al matí, a la tarda i a la nit, i els retornen als mateixos llocs en finalitzar la

jornada. Aquest servei l’utilitzen més de 200 persones cada dia. Per als no

residents a Rubí, un autobús llançadora connecta l’estació dels Ferrocarrils

de la Generalitat de Catalunya amb les instal·lacions de B. Braun.

L’empresa també ofereix 400 places d’aparcament gratuït al personal de

tots els torns que va en cotxe a la feina. A més, s’ha fet una ampliació al

pàrquing per encabir-hi motos i bicicletes.

FONTS DE FINANÇAMENT Recursos propis

BENEFICIS OBTINGUTS Millora de l’accessibilitat de la plantilla al centre de treball.

Estalvi econòmic en carburant i vehicle privat per als treballadors.

Estalvi energètic i reducció de les emissions contaminants gràcies a l’ús

d’un mitjà de transport col·lectiu.

Augment de la puntualitat del personal.

Reducció de l’estrès dels treballadors relacionat amb el problema de

trobar aparcament.

54 55

NETEJA I MANTENIMENTTant pel que fa a l’optimització de recursos en general com de l’aigua i

l’energia en particular, és primordial ser actius respecte al manteniment i la

neteja de les instal·lacions.

Aquesta actitud reportarà beneficis a l’empresa: econòmics, d’estalvi

energètic i de durabilitat de la instal·lació, entre d’altres. A continuació es

proposen diverses mesures que permeten fer el manteniment adequat de

les instal·lacions de l’empresa sense perjudicar el medi ambient.


NETEJA I MANTENIMENT DELS EQUIPAMENTS, APARELLS I MAQUINÀRIA

* Fer el manteniment adequat dels equipaments i les màquines; això

permet millorar l’eficiència dels processos.

* Netejar de manera periòdica el sistema d’il·luminació; aquesta acció

permet estalviar fins a un 10% d’energia.

* Millorar els processos de neteja per ser més eficients i minimitzar els

residus.

* Utilitzar productes de neteja respectuosos amb el medi ambient.

* Evitar l’ús d’aerosols amb CFC o compostos orgànics volàtils que facin

malbé la capa d’ozó.

* Prioritzar els sistemes mecànics de neteja.

NETEJA DE LA PARCEL·LA

* Utilitzar aigües regenerades, de pluja o aigües grises per netejar la parcel·la.

* Procurar tenir la parcel·la endreçada i sense andròmines; la imatge

exterior diu molt de l’organització.

* Utilitzar sistemes d’apantallament visual o receptacles en cas que s’hagin

d’emmagatzemar estris a l’exterior de l’edifici.

MANTENIMENT DELS ESPAIS COMUNS

* Dipositar els residus únicament als indrets destinats a aquesta finalitat.

* Respectar i cuidar les zones d’ús comú: les parades de transport públic,

el mobiliari urbà, les zones verdes...

Què podem fer?



SECTOR D’ACTIVITATAutomoció

ÀMBIT DE MILLORA Neteja i manteniment. Manteniment dels espais comuns

MESURA IMPLANTADA Auditories, neteges diàries i treballs de jardineria

OBJECTIUS Mantenir una bona imatge exterior de l’empresa.

COM S’HA PORTAT A TERME? A les zones exteriors s’ha implantat un sistema d’auditories 5S cada dos

mesos i, a més, cada dia es fan revisions de manteniment.

La neteja diària d’aquests espais es porta a terme amb una màquina

aspiradora dins de la parcel·la i manualment si és necessari netejar a fora.

Els vidres de l’edifici es netegen periòdicament.

Durant el cap de setmana es fan tasques de jardineria a la parcel·la, tant

a l’interior com als límits exteriors no propis però que afecten la imatge de

l’empresa.

FONTS DE FINANÇAMENT Recursos propis

BENEFICIS OBTINGUTS Projecció d’un impacte visual agradable, tant per al veïnat com per a les

visites.

Creació d’un entorn de treball acollidor i de zones de descans

confortables.


* Existeix un ampli ventall de productes ecològics que es poden utilitzar en les tasques de neteja. A la Xarxa

Compra Reciclat n’hi ha alguns exemples.

* Les ecoetiquetes són un sistema de certificació que verifica que el producte compleix amb criteris

ambientals, de manera que és respectuós amb el medi ambient. N’hi ha una àmplia varietat, també per a

productes de neteja.

http://xcr.arc.cat/web/guest/catalegdeproductes

http://xcr.arc.cat/web/guest/catalegdeproductes

http://www.ecolabelindex.com/ecolabels/?st=category,cleaning

60 61

SEGURETATLa seguretat i l’autoprotecció són elements imprescindibles a l’hora de

desenvolupar qualsevol activitat. Als polígons industrials, aquests aspectes

es posen especialment de manifest en els casos d’emergències i accidents.

Per aquesta raó, és imprescindible establir una sèrie de protocols i bones

pràctiques que permetin reduir les repercussions que poden tenir els accidents

i actuar de manera eficient davant de situacions d’emergència o de risc.



APLICACIÓ DE LES NORMES D’AUTOPROTECCIÓ

* Si és necessari, elaborar un pla d’autoprotecció per a l’empresa. El Decret

82/2010, de 29 de juny, recull el catàleg d’activitats i centres que estan obligats

a adoptar mesures d’autoprotecció i fixa el contingut d’aquestes mesures.

* Fer servir caixes de seguretat per guardar els documents de valor i evitar

deixar grans quantitats de diners en calaixos i armaris.

* Fer revisions periòdiques dels sistemes de seguretat instal·lats.

* Disposar de diversos sistemes de seguretat combinats (càmeres de

videovigilància, detectors volumètrics, contactes magnètics, alarmes,

vigilants privats, etc.) i sobretot no divulgar-los a terceres persones.

* Instal·lar sistemes de seguretat en els accessos a l’empresa, com ara

panys i portes d’alta seguretat, tancaments fixos, rescloses amb sistemes

que evitin l’obertura de dues portes a la vegada, etc.

* No col·locar escales, palets, caixes o altres elements a la parcel·la que

serveixin per escalar i facilitar l’entrada a l’edifici.

* A l’hora de marxar, assegurar-se que no queda ningú a l’interior de l’edifici.

* Il·luminar adequadament el perímetre, els accessos i les zones més

desprotegides amb sensors de moviment, procurant alhora per l’eficiència

energètica i per minimitzar la contaminació lluminosa.

* En cas de tancar l’empresa durant uns dies, fer-hi alguna visita.

* En cas d’emergència és important:

- disposar d’una ràdio, una llanterna amb piles i una farmaciola

- tenir localitzats els documents més rellevants

- tenir a mà els números de telèfon de la Policia, Bombers, serveis mèdics

o Protecció Civil i el número d’emergències (112)

- evitar utilitzar simultàniament i de forma massiva el telèfon, ja que es

poden bloquejar les línies

* Si es creu convenient, es pot plantejar un sistema de protecció col·lectiva

a través de vigilància privada per a totes les empreses del polígon; és un

sistema més eficient que contractar vigilància privada per a cada empresa.

* També es poden instal·lar videocàmeres en les vies d’ús comú destinades

a la vigilància dels polígons.

* Es pot consultar el Decret d’autoprotecció i tota la documentació relacionada amb els plans d’autoprotecció

a la web del Departament d’Interior de la Generalitat.

Què podem fer?

http://www20.gencat.cat/portal/site/interior/menuitem.749d9d1d4de644df65d789a2b0c0e1a0/?vgnextoid=b8373129e41b9210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=b8373129e41b9210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD



SECTOR D’ACTIVITAT Industria química. Fabricació d’adhesius industrials i auxiliars químics per

als sectors de l’alimentació, paper, metall i tèxtil

ÀMBIT DE MILLORA Seguretat. Aplicació de les normes d’autoprotecció

MESURA IMPLANTADA Implantació d’un sistema de gestió de la prevenció de riscos laborals (PRL)

OBJECTIUS Certificació i adequació del sistema de protecció de riscos laborals de

l’empresa als estàndards internacionals.

COM S’HA PORTAT A TERME? S’ha implantat i homologat el sistema de gestió PRL de l’empresa d’acord

amb l’especificació OHSAS 18001 i amb el consell d’una consultoria

externa.

Així mateix, s’han establert mesures de seguretat laboral i s’han portat a

terme actuacions diverses: simulacres, instal·lació de detectors de fum en

àrees de producció i magatzem i implantació de passadissos de vianants a

la zona de fàbrica.


BENEFICIS OBTINGUTS Minimització dels riscos laborals a la fàbrica.

Casos d’èxit

66 67

PUBLICITAT I SENYALITZACIÓEl paisatge urbà i industrial té un efecte important sobre la qualitat de vida

de les persones. A més a més, un entorn cuidat i de qualitat revaloritza els

indrets i les àrees d’activitat econòmica.

Al mateix torn, els elements publicitaris i de senyalització modifiquen el

paisatge dels polígons industrials; per això caldrà tenir-ne cura per aconseguir

unes àrees industrials de qualitat que atreguin visitants, inversors i noves

activitats econòmiques. A continuació es proposen diverses mesures per

aplicar a l’empresa que ajudaran a millorar el paisatge industrial del polígon.


MILLORA DE LA QUALITAT PAISATGÍSTICA DELS ELEMENTS PUBLICITARIS I DE SENYALITZACIÓ

* Col·locar els rètols i elements publicitaris de manera decorativa i harmònica

-en forma i color- amb l’edifici, de manera que tot quedi integrat.

* Mantenir nets i en condicions tots els elements de publicitat i senyalització;

són la cara visible de l’empresa.

* Evitar que els elements publicitaris sobresurtin de la línia de façanes.

* Evitar utilitzar banderes i cartells per cridar l’atenció.

* No col·locar suports publicitaris que puguin impedir la visibilitat dels

conductors o vianants, ja sigui pel lloc on estan ubicats, la forma, color,

disseny o inscripcions.

* No fer servir elements publicitaris i rètols amb enllumenats llampants o

intermitents que afectin els sentits.

* No col·locar publicitat a les terrasses o vetlladors. Les cadires, tendals i

taules que s’utilitzin han de ser de materials de qualitat.

* Sempre que sigui possible, col·locar els elements de senyalització en un

suport únic per evitar la confusió de tenir molts elements direccionals.

* Apagar la il·luminació de la publicitat i la senyalització durant les hores

menys transitades per augmentar l’eficiència i reduir la contaminació

lluminosa.



ÀMBIT DE MILLORA Publicitat i senyalització. Millora de la qualitat paisatgística dels elements

publicitaris i la senyalització

MESURA IMPLANTADA Retolació de l’empresa

OBJECTIUS Facilitar la identificació de l’empresa des de l’exterior.

COM S’HA PORTAT A TERME? S’han retolat totes les façanes de l’edifici per tal que es pugui veure des

de qualsevol dels seus accessos i s’han senyalitzat les diferents zones

d’entrada a l’empresa: magatzem, oficines i zona de producció. També s’ha

col·locat en un lloc visible un panell amb les coordenades GPS que indica

la ubicació exacta de l’organització i es fa el manteniment periòdic de tots

els rètols exteriors per conservar-los en bon estat.

D’altra banda, amb l’objectiu de fomentar la relació amb els proveïdors

locals i el consum de proximitat, la fabricació dels elements de retolació

s’ha encarregat a una empresa de Rubí.


BENEFICIS OBTINGUTS Facilitació de l’accés a les instal·lacions de l’empresa a vianants,

transportistes i personal.

Enfortiment del compromís de relació amb proveïdors locals.

Què podem fer? Casos d’èxit

70 71

Actualment, el paisatge industrial de Catalunya es pot considerar un

paisatge malmès per una arquitectura inexistent, un urbanisme precari, uns

serveis elementals i una escassa integració paisatgística.

De la mateixa manera que la publicitat, la composició de les edificacions i

els elements construïts tenen un efecte important en la qualitat paisatgística

dels polígons. A continuació, es proposen diverses mesures que, tot i ser

senzilles, poden arribar a tenir un fort impacte en la qualitat paisatgística de

l’empresa i de tot el sector industrial en general.

EDIFICACIONSTERRATS I FAÇANES


MILLORES EN EL TRACTAMENT DE LES FAÇANES

* Pintar les façanes seguint una gamma de colors terrosos o grisosos clars

per alleugerir la presència de l’edifici.

* Evitar les superfícies brillants o blanques que produeixen reflexos i les

superfícies amb relleu.

* Acordar la utilització de colors similars o, fins i tot, unificar el color de les

façanes amb les empreses veïnes.

* Fer un manteniment adequat de la façana i els seus elements (portes,

finestres...).

* Utilitzar materials durables i amb certificacions ecològiques.

Què podem fer?

COL·LOCACIÓ DELS ELEMENTS EXTERIORS

* Col·locar els aparells d’aire condicionat, les antenes, etc. als terrats de

manera agrupada i ordenada.

* Situar les plaques solars de manera uniforme i homogènia al llarg de tota

la superfície.

MILLORES EN LES NOVES EDIFICACIONS DE LA PARCEL·LA

* Si s’han de construir nous immobles dins de la parcel·la caldrà:

- integrar-ne el disseny en la imatge de conjunt del recinte

- ubicar-los de forma annexa a l’edifici principal

- unificar-ne la façana amb la de l’edifici principal

- utilitzar vegetació per millorar-ne la integració paisatgística




ÀMBIT DE MILLORA Edificacions, terrats i façanes. Millores en les noves edificacions de la

parcel·la

MESURA IMPLANTADA Tancament de la zona de residus

OBJECTIUS Millorar l’impacte visual dels contenidors exteriors.

COM S’HA PORTAT A TERME? S’ha tancat l’espai exterior on hi havia els contenidors, amb unes portes

corredisses que permeten l’entrada i sortida dels contenidors i faciliten la

gestió dels residus; d’aquesta manera, l’àrea de reciclatge queda ubicada

en un recinte delimitat, annex a l’edifici principal.

Amb aquest tancament s’ha guanyat una nova zona de treball, ja que s’hi

fa la separació de residus que no es pot dur a terme a l’interior per falta

d’espai.


BENEFICIS OBTINGUTS Eliminació de l’impacte visual que els contenidors provocaven a l’exterior.

Augment de la valorització dels residus i disminució dels que s’envien a

l’abocador.

Sabies que...

* Rubí disposa d’una ordenança específica relacionada amb la conservació i seguretat dels edificis i les

construccions, que té com a objectiu principal establir els protocols necessaris per evitar les conseqüències

negatives que comporta la falta d’una conservació apropiada dels edificis.

* Es pot consultar la normativa urbanística vigent en cada una de les zones industrials de Rubí a l’oficina del

Servei del Plànol de la Ciutat (Servei de Planejament i Gestió Urbanística), de dilluns a divendres de 9 a 13.30 h.

Casos d’èxit

http://www.rubi.cat/perfil/rubi/recursos/recursos/ordenan_a_pdf.pdf

http://www.rubi.cat/ajrubi/directori/detall.php?entitat=1086&apartat=355


76 77

Els elements exteriors del recinte, com les tanques, els enjardinaments

o els espais externs de la parcel·la, representen la primera imatge visible

d’una empresa. Per tant, és important que estiguin cuidats per generar una

impressió inicial adequada de l’organització.

Les tanques, en concret, són elements de protecció que regulen l’accés

als espais privats i que alhora s’utilitzen per delimitar el recinte, ocultar-lo

o limitar-ne la visió. En molts casos, aquests elements acaben empobrint

el paisatge, ja que es construeixen amb materials pobres o desiguals i

sovint tampoc no se’n planteja el manteniment correcte. Per aquesta raó,

és important establir mesures que permetin integrar les tanques al paisatge

i, al mateix temps, millorar la imatge de l’empresa.

TANCAMENTSI ESPAIS EXTERIORS


MILLORA DELS TANCAMENTS DE LA PARCEL·LA

* En la mesura del possible, evitar utilitzar tanques per delimitar la parcel·la

perquè augmenten l’impacte visual del recinte.

* En el cas d’utilitzar-ne, procurar que siguin senzilles i homogènies pel que

fa a composició, material i color a fi de mantenir-ne la unitat formal.

* Evitar col·locar tanques opaques, ja que interrompen la visió. Si és

possible, optar per tanques transparents i discretes que minimitzin

l’efecte barrera.

* Utilitzar la vegetació com a element de tancament: és visualment més

atractiva i permet delimitar correctament la parcel·la.

MILLORA DELS ESPAIS D’EMMAGATZEMATGE

* Fixar unes zones determinades per a cada element o activitat; això permet

ser més eficients i ordenats i alhora millorar la imatge de l’empresa.

* Situar les zones d’emmagatzematge en els llocs menys visibles.

* Col·locar els diferents materials de forma ordenada i evitar que, un cop

apilats, sobresurtin dels límits visuals dels tancaments.

* Utilitzar la vegetació com a filtre visual per reduir l’impacte dels materials.

* Portar a la deixalleria o als gestors autoritzats els elements obsolets o que

ja no s’utilitzin.

* Si és possible, instal·lar paviments permeables per facilitar la infiltració

d’aigua al sòl.

MILLORA DELS ESPAIS ENJARDINATS

* Construir sistemes de recollida d’aigües pluvials mitjançant basses de

retenció d’aigua; això permet millorar el paisatge i alhora estalviar aigua.

* Plantar vegetació autòctona o que s’adapti fàcilment a les condicions

climàtiques de la zona.

* Si la parcel·la ho permet, col·locar-hi petites zones boscoses alternades

al llarg del perímetre; això proporcionarà una major qualitat paisatgística i

millorarà la imatge del conjunt.

* Fer el manteniment adequat de la vegetació i retirar les plantes seques.

* Situar la vegetació als límits de la parcel·la o fent pantalla amb elements

que destorben.

* Utilitzar compost com a adob orgànic per als enjardinaments.

Què podem fer?




ÀMBIT DE MILLORA Tancaments i espais exteriors. Millora dels espais d’emmagatzematge

MESURA IMPLANTADA Substitució del tanc de nitrogen per un sistema de generació pròpia

d’aquest gas

OBJECTIUS Millorar la seguretat i l’impacte visual de l’empresa.

Reduir el cost de subministrament de nitrogen.

COM S’HA PORTAT A TERME? S’ha eliminat el tanc de nitrogen líquid de 12 m d’alçària i 3 m de diàmetre

que hi havia a la part posterior de la nau i que era adjacent a habitatges d’ús

particular. L’espai resultant s’ha habilitat com a zona de descans.

Pel que fa a la disponibilitat de nitrogen, s’ha instal·lat un sistema de

generació pròpia d’aquest gas en una de les sales tècniques de la nau.


BENEFICIS OBTINGUTS Millora de l’impacte visual dels espais exteriors de la nau.

Disminució dels costos del consum de nitrogen.

Reducció de l’emissió de gasos contaminants derivats del transport del

nitrogen líquid (abans calia que un camió cisterna fes un viatge cada

setmana).

Millora de la seguretat de l’emmagatzematge i de la disponibilitat

continuada de nitrogen, atesa l’alta capacitat de generació d’aquest gas

del nou sistema.

Sabies que...


Servei del Plànol de la Ciutat (Servei de Planejament i Gestió Urbanística), de dilluns a divendres de 9 a

13.30 h.

Casos d’èxit





SECTOR D’ACTIVITAT Indústria química. Fabricació d’adhesius industrials i auxiliars químics per

als sectors d’alimentació, paper, metall i tèxtil

ÀMBIT DE MILLORA Tancaments i espais exteriors. Millora dels espais d’emmagatzematge.

MESURA IMPLANTADA Revamping NAU 1 i NAU 3. Millora dels espais exteriors a l’interior de la

parcel·la.

OBJECTIUS Millorar l’impacte visual de les zones exteriors de l’empresa.

COM S’HA PORTAT A TERME? S’han pintat els dipòsits externs de productes químics per tal de millorar-

ne la imatge. També s’ha pintat la façana externa de les diferents naus de

producció i magatzem.


BENEFICIS OBTINGUTS Millora paisatgística de les instal·lacions de l’empresa.

84 85

Les zones i serveis d’ús comú inclouen un gran nombre d’elements, que van

des de les zones verdes fins a les parades de transport públic. Normalment

presenten un tractament deficitari, ja sigui per manca de recursos, per

dificultats de gestió o perquè no es valoren convenientment.

Aquests espais poden millorar de manera significativa la qualitat del

paisatge urbà i marcar la diferència entre diversos polígons d’activitat

econòmica. A continuació es presenten diverses mesures que poden

contribuir a revitalitzar aquestes àrees comunes del polígon.

ZONES I SERVEISD’US COMÚ


MILLORA DELS ESPAIS DE LLEURE, LES ZONES D’ESTADA I ELS SOLARS NO URBANITZATS

* Respectar i tenir cura dels espais comuns. És important comptar amb la

col·laboració de totes les empreses del polígon per aconseguir un entorn

de qualitat.

* Plantejar la gestió i el manteniment d’aquests espais verds del polígon

i de les àrees naturals properes com una acció de responsabilitat social

corporativa de l’empresa.

* No abocar deixalles ni altres materials als solars no urbanitzats.

* Estacionar els vehicles a les zones permeses; els solars sense construir

no són espais per fer-ho.

* Si es tenen excedents d’aigua de pluja o depurada, utilitzar-los per regar

els espais comuns i contribuir així a millorar la qualitat del polígon.

* Si es disposa d’excedents de compost, fer-los servir per millorar les zones

enjardinades del polígon.

Què podem fer? Casos d’èxitCasos d’èxitSabies que...

* Rubí disposa d’una ordenança municipal on es defineixen les normes de comportament, conducta i ús

dels béns i espais públics del municipi, amb l’objectiu de fer de Rubí una ciutat amable i acollidora on viure

i conviure.


Servei del Plànol de la Ciutat (Servei de Planejament i Gestió Urbanística), de dilluns a divendres de 9 a

13.30 h.




Amb el suport de:

rubí, indústria de futur. bones pràctiques ambientals als polígons d’activitat econòmica

Documents