REVISTA D'ART

La Primavera de la vida per R. MARTÍ 1 ALSINA

(Colecció Pere Arcleriu)

(Fot, Antonietti)S

50 CTS. 47ä

BARTOLOMEiJULIACarroceries per a automobils

Luxe - Esport - Turisme

Secciò de pintura

Proven ça, 219 (xamfrá Aribau) - BARCELONA

R,. Ventosa

Aquest número ha

Pintura decorativa sigut revisat per la

i decoració general censura militar.

Plateria, 65

A101,419RIEXT REVISTA D'ART Redacció i Administració: COMERÇ, 46

N.°1

Barcelona, Abril de 1924

Any I

NOSTRA PORTADA

MARTÍ I ALSINA

En aquella Barcelona carrinclona isimpática del vuitcents, en ple torbellíromàntic i passional ; en aquella Bar-celona on ixi floríen els tallers-cenacles—el taller Rull, el taller Embut...-d'«El gavilán» i ((La Paloma», de lesgatades d'En Pitarra, i de les bom-bes de 1'Espartero, anava produïnt idesgranant-se, exuberantment, l'obradel gran pintor català Martí i Alsina,agitat per les seves grans passions, elsseus amors, pintant amb dalit, amb fe-bre, guanyant molts diners i gastant-nemolts més encara, deixant-nos la me-ravella del seu art reflectat en les sevesmúltiples teles, que fins en el comercia-lisme fatal de les darreries de la sevavida s'hi reflecta i les valora, la gus-pira del seu geni.

L'obra d'En Martí i Alsina, és essen-cialment filla del seu temps i d'un fortregust barceloní del vuitcents.

Conten que cada matí—inclòs el seudia de noces, amb la gentil i formosaCarlota—pujava dalt del terrat a con-templar la sortida del sol, l'espectacledels terrats barcelonins coronats moltsd'ells pels típics colomars, besats pelsprimers raigs del sol matinal, quanapareixen daurats, i van esvaint-se les

ombres de :a nit, mentre les xemeneiesd'algunes Fàbriques de vapor, llençavenal cel son estrident cant, cridant al tre-ball ; ell, —En Martí i Alsina—s'hi ex-tasiava i s'hi emocionava cada matíamb aquest espectacle—com si cada diaFos un nou espectacle.

((Pintar ! Heu'saquí tot l'afany delsmeus dies», escrivia en una de les se-ves notes ; pintar ! aquesta era la sevail-lusió, la seva Faldera, i verament, ellha estat un dels artistes més fecunds,sobrepujant a Rubens, qui havia pro-duït major quantitat d'obres.

Carlota—aquella gentil veïna del ea-rrer de Gíriti, que s'emmaridà ambell—era reproduïda en les teles del seuespòs artista. Aquell còs cimbrejant isensual, aquell rostre formós i enmarcatper la negríssima cabellera, i sos ullsmelangiosos i inquietants, eren cop-sats magníficament, donant-li aquellcaire enciser de mitjans del segle xix,que amb tot i sos prejudicis i de saramploneria, i al costat d'aquells betes

-i-fils i bacallaners, navilers i negociants,florien un pomell d'artistes pintors ipoetes gloriosos.

Els fills d'En Martí—envers els qualssentia un amor inmens—també forenimmortalitzats en les seves teles—la»Nineta» i En Camil, especialment.

3

El Ram de la Passió..., per ROCA

El mar—aquell mar que tant haviaestimat i pintat meravellosament—perveure'l una vegada més, convalescentencara, un mal aire el prengué i pocsdies després, —el 21 de desembre del1894, dia de Sant Tomàs—mentre lesnostres damiselies elegants s'exhibienlluint les sedes dels seus abillaments ila formosor dels seus rostres, prodi-gant somriure's a algun jovincell lechu-

guino i enamorat, per les avingudes denostra Parc Municipal, moría el granpintor En Ramon Martí i Alsina.

LLUIs D'ARA.

O! Rambla, la ben amada

La nostra Gran via, la via sacra, estáen perill. Un procés plebiscitari pesaa son damunt. Hom aixeca acusacions.La Rambla és una nosa, criden veus,sentenciosament. La Rambla és un en-trebanc ciutadà, insinuen certs elements.

Pobra Rambla ! Dissortada Ramblanostra !

Tu també has de sentir la commociói les inquietuds del moment. No podiaésser d'altra manera. O Rambla esti-mada, tu ets quelcom més que un ca-rrer, ets la dipositària gelosa dels ba-tecs més intims de la nostra ánima.

Guardes amorosa les nostres angoi-xes, les dolors més pregones, els senti-ments més arrelats ; serves amb joiales nostres joies i les gestes gloriosesdel nostre esperit.

Ets el reclòs íntim i sagrat de la nos-

4—

tra vida ciutadana. Ets tot mestratgeen seny i amor. Ets caliu encès ons'abranda i vivifica la vida civil del nos-tre poble. Ets l'augusta rectora de lavida ideològica de Catalunya, ets la for-ça espiritual que aguanta la personali-tat nostrada. Per això ets una nosa,

O Rambla que acarones maternal-

ment les illusions de la nostra vida i acau d'orella, amb tremolor emotiva,

t'hem confessat les volades del nostre

esperit, i els desitjos, les cobejances,

les dolors, les glòries... com ho deu-en

fer els ocells 1

Retrat, per A. IGLESIAS

per això entrebanques. O Rambla, ben

amada Rambla ! Rambla de perfums i

flors ; flors de natura, flors d'esperit .

de rebentats clavells de porpra i tija

d'or, de lliris puríssims i d'albes ro-

ses amb clapes de sang...

Per això volen convertir-te en boule-

vard, perquè ets la Rambla, la via sa-

cra, la de 1'ocellada riallera i cants ma-

tinals, la de les flors vermelles amb

sang i or, la de les flors blanques com

—5

Abillant la nuvia, per RAMÓN SOLER

la illusió eternal de joventut, la de lapira roent i flamejant d'ideals !

Per això, per aix,b, estás en perillperò per això tú no deixaràs d'ésser laRambla, la Rambla nostra, la benamada !

JOSEP RICART SALA.

El perque

d'aquesta Revista

Martí i Alsina, Simó Gomez, TomásPadró, Casanovas, Modest Urgell, Xa-vier Gosé, Viladomat, Isidre Nonell,Benet Mercadé, Vayreda, Pellicer, For-tuny..., i tots els mestres de la pintu-ra catalana, aniran passant per les pà-gines d'aquesta revista, junt amb elsjoves, que formen un grup d'artistesvigorosos i plens d'idealitats.

En llençar a publicitat aquesta re-vista, integrada pels qui formem l'agru-pació ((Saló Nou Ambient», ens guiala noble idealitat de fer-ne d'aquestespàgines, quelcom selecte, quelcom sa-

f91

grat, quelcom que vingui a continuarnostres campanyes iniciades en agru-par-nos per primera vegada en l'any1919-que tingué lloc la nostra prime-ra exposició de conjunt a les galeries<(Dalmau))—plena d'entusiasmes i pro-meses,- promeses que més tard s'hananat convertint en realitats—juntant-nos per a fer una campanya i un camíjunts, guiant-nos una mateixa idealitat—destacant-se, emperò, les diferentspersonalitats de cada un, i aquestess'han anat definint palesament. En1920, 1921, 1922 i 1923, hem anatcontinuant nostra camí i ara, aquestarevista ve a ésser una continuació denostres campanyes ; aquestes pàginesestaran obertes a l'art català per ex-celiència ; volem fer una cosa ben nos-tra—de casa nostra — sense, per ço,tancar les portes a ningú—està clar,que combregui amb nosaltres.

Nou AMBIENT saluda reverent i afec-tuosament a tothom que espiritualmentestigui amb nosaltres.

Salut.

1.

Fins el fum s'ha d'expressar per untraç.

INGRES.

Que es lo que fou? Lo mateix queserá. Que es lo que ha sigut fet? Lomateix que es farà : i res hi ha nousota del sol.

ECLESIASTES. Cap. 1 vers 9.

Se pinta amb el cervell, no pas ambles mans.

MIGUEL ANGEL.

Quan un quadro está malament,sempre ho estará, tant si ho diu lacrítica com si no ho diu. Quan unquadro está bé, ho estará sempre,tant si la crítica l'elogia com si el re-venta.

J. VAYREDA.

a! 1— x x 1r`

Maternitat, per F. VIDAL-GALICIA

— l

Noia núa aj

CAÇAT AL VOLFeia una curta estona que el vailet

anava al meu davant bo i xiulant untros de La Montería i repetint a plenaveu i vocalitzant fortament en arribara l'Ay que ver... quan tot d'una elveig llarg a terra, tot estiragassat. Hicorrem els dos o tres que casualmentveïerem la formidable relliscada, peròal mateix temps el xicot s'aixeca ambles mans al davant tot encongit. S'hafet mal pobre noi, però ni temps depensar-ho tenim, quan el noi llença unformidable cop de peu endavant i guai-ta on ha anat a parar un objecte queningú ha vist. Fa una ganyota de satis-facció ; ha estat un bon xut, ben bé haarribat a la ratlla de defensses contra-ris. Comprenem. Alló, no era una re-lliscada, era un superb <<plongeón>>...,

pur Zamora. Ja ho crec... Perb bo ianant seguint carrer avall, el noi hadonat dos espetarrants jocs de cap ques'han anullat, una carga a un innocentvailet que anava carregat amb una ga-rrafa ; seguidament una parada al vol,un saque i ha aguantat al mateix tempsuna entrada colossal de l'invisible da-vanter.

Ha passat a fer de mig i ha donatjoc a una ala que s'ha encarregat ellmateix de suplir. Ah, allavors ! quinaarrencada amb aquella pilota que solsveu ell, ha driblat tres o quatre tran-seünts i a un altre li ha pegat sens vo-ler una puntada de peu. El transeüntli ha tustat el cap i el partit ha sofert unpetit entrebancament. Finalment es tor-na iniciar una arrencada brutal perl'ala dreta que es porta corrent ambun peu a la vorera i l'altre al carrer.

8—

:ESC CAMPS

Ara el joc és amb l'inteior, que es tor-nen uns passes de cap justos i admira-bles, finalment ha centrat i passa ellmateix, a davanter centre per Fer elgol.

El marc imaginari és la sortida delcarrer de la Palla i el gol será la Pla

-ça Nova. Va a xutar quan veu veniruna bimba de debè. Déu del cel !... unabimba... un altre equipier des de laplaça Nova corría darrera d'ella. Elnostre noi fa un crit. i Ojo !... quevinc... va un xut de defenssa... fora...Pega cop de peu i la pilota va desvia-da dins d'una botiga. Nostre heroi que-da més astorat, que els sorpresos com-pradors que tant a deshora veuen en-trar aquella brunzent pilota. El boti

-guer roig d'ira acorda que el projectilrestará com a penyora per la malifeta.

Reunió de jugadors i acords previs.

El defensa improvisat o siga el cau-sant anirà a cercar la bimba. El xicotentra a la botiga i acte seguit surt comun coet amb una mitja cana saltant-liper l'esquena. De nostre heroi no sen'ha sabut res més. Els altres jugadors,usant un llenguatge pintoresc, acabenla paciència al botiguer. Aquest surttot sufocat i insegur, seguit de les mit-ges rialletes dels parroquians, quèfarà? Rebentarà la pilota? Ho prova...no pot. S'impacienta i sense dar-sencompte se sent xutador i la pilota, delseu patadot, va a parar recta com unllampec contra un fanal i els vidres quecauen a bocins fan adonar als tran-seünts de l'admirable gol que ha fetel botiguer.

PALLARÉS.

!s!7

Paisatge de la Bordeta, per TOMÁS LLOBET

Elogi del critic d'Art

per veure que no ho és, però per mí ésun humorista, fixint-s'hi bé i veurancorn té més d'humorista que de pa-llasso.

Peró allí on el seu humorisme es fafort i punxa com el punxó del pinxoaquel] de don Panxo, es a Las Noti-cias.

Allà són crítiques d'art i no les xim-pleries que escriu en els altres.

Allí vinga consells, que ningú escol-ta naturalment perquè de mal agraitsl'infern n'és ple, però si els artistesfessin cas de don Manuel, bona dife-rència hi hauria. Tothom pintaria bé,amb seny, amb estalvi de sensacions.sense amoïnar-s'hi gens ni mica, comaquell qui renta bugada.

Les cases de colors vendrien colorspreparats—color de cel núvol, —colorde cel clar, color de cama d'home, co-lor d'esquena de dona, color de goscanela, etc., i tothom, fins les senyore-tes que encara no pinten (que són po-ques), podrïen atrevir-s'hi perquè donManuel editaria segurament una ((Guíadel perfecte i manso pintor)).

JORDI.

A En Manuel Marinel•lo,entusiasta defensor d'art do-lent.

Encara que un volgués no podría dir-li cap mala paraula a don Manuel.

Ens ha fet riurer tant ! Mireu que endiu unes a L'Esquella. Es allò que se'npot dir ben bé un viu ! Té un cop d'ull !Mare de Déu, quin cop d'ull ! un nasMare de Déu, quin nas té el senyorMarinello. Es ben bé un home de nas,potser dels homes de més nas que hiha a Barcelona.

Per als pintors d'avançada ! Quinsdesficis, Senyor, per als pintors d'avan-çada ! No té pas mirament. Els diu detot, això si amb gràcia, amb xispa.

Encara que el gènre Esquella sigamolt relliscós i exposat a fer pallassa-des, don Manuel no ho és un pallasso.Ho sembla, un s'hi ha de fixar molt

10

Arlequí, per J. VENTOSA

TROSSOS

EL CAFE

Els cafés—nostres més típics cafés—anaven desapareixent l'un a l'altre ;ací i allá florien infinitat de "bars>> in-cómodes i pocasoltes, amb el seu pia-no eléctric, terror dels veins, que dei-xava anar inarmónicament els com-passos de tots els cuplets de moda detotes les operetes, primer vienesesi després completament indígenes :«Condes de Luxemburgos», ((Prince-sas del dóllar>>, ((Ven y ven)), fins a((La Montería», ((El pájaro azul» i elsmés descabellats fox-trots i tangos,empatxaven als pacífics ciutadans quetenien la desgràcia de viurer propd'un ((bar)).

Mentres tant el café de «Noveda-des>>, el ((Colón)), la <<Maison Dorée»anaven desapareixent, i els altres quequedaven arrocegaven una vida llasti-mosa i trista. El ((bar matava al café.

Nosaltres que sentiem la nostalgiadel café, quan ens trovabem a Madridens sadollavem d'ells. Aquells ((Caféde Pombo)>, tan tradicional i literari,el ((Colonial», tan abigarrat, el "Orien-tal)..., i aquells cafés incomparablesde raval on l'esperit hi reposava i so-bre tot en aquelles altes hores de latarda en la penombra que l'envoltava,tant propici per a dir-se amors o llegiralgún llibre de versos a l'enamorada,en aquella dolça calma, arreconats enun diván ronec, en aquella solitut ons'hi destacava la figura negre d'algúncapellá provinciá o una família que hiprenia xocolata — aquell ((Café delPrado»... de dolços records. Nosaltresque mai ens haviem pogut conciliar-

Cap de noia, per E. QUINTANA

nos amb el ((bar)) veiem amb penacom desapareixien nostres cafés.

Per fi, la malura de] ((bar)) semblaque va passant. El café torna a con-querir els llocs que havia perdut. El«Colón», nostra popular ((Colón)),tornará a reapareixer i Força digna-ment, decorat pél notable artista EnXavier Nogués, segons en diu-en.

Alte cop podrem passar les tardesplujoses darrera els vidres del cafémentre la pluja menuda i persistent,va caient sobre la ciutat.

SETMANA SANTA

L'aire es embaumat per l'odorantfarigola. Dies propicis al recolliment,dies sants, plens d'encís i misteri.Olor d'incens i farigola, olor de cirisi romaní.

Dijous i divendres sants amb sonsilenci i remoreig de sedes—de les se-des dels vestits de nostres damiselles—i remoreig d'oracions.

Els soldadets uniformats de gala—amb sos plomers esclatants com cla-vells i sos vestits virolats, pantalonsvermells o blau puríssim, brillant al

12 —

sol, amb destells metállics, els cascosdeis dragons—donen una nota de co-lor en mig de la seriositat deis vestitsnegres deis ciutadans.

L'arrocegar els peus — tan classicd'aquesta diada—i algún cego tocanten un violí llastimós <(La Passió» sonles músiques d'aquestos dies.

els ulls puríssims de la nostra estima-da—aquesta noia tan catalana—plenade frescor, gentil i encisera, mostrant

-nos sa boca esclatant per a petone-jar-la.

Primavera de la vida, la dolça...

P. DE SILS.

Dissabte de glòria.Repiqueteig de campanes llençades

al sol. Caramelles, cançons i flors.Diumenge de Pasqüa, sota un cel

blau, blavíssim, aquest cel de la nos-fra pátria, mentre ens enmirallem en

rte.

L'arc de Sant Martí, per JASCINT OLIVÉ

L1E

13

NOTICIARI

Fins ara, i preguem per qué nos'espatlli, ((El Camarin» és l'únic Salód'exposició on s'hi pot entrar sense porde fugir-ne esverat.

Entre les exhibicions habudes finsara totes elles ben interessants, cita-rem les d'En Vayreda, Carles, Casa-novas, F. Camps, Llavanera, Iu Pas

-cual, i queden encara en cartera les d'EnCanals.

Felicitem el senyor Jordá, per l'en-cert en escollir els artistes que més pres-tigi poden donar a la casa.

D'ençà que són obertes les Ga-leries Dalmau al Paseig de Gràcia, espot dir que el plat fort fou l'exposicióinaugural, en la qual s'hi exhibirenobres força interessantes.

Per aquesta temporada hi ha encaraa celebrar una exposició de l'escultorGustau Violet i l'exhibició de conjuntde ((Les Arts i els Artistes>> que sabu-da ja la vàlua dels components d'aques-ta agrupació, no és aventurat preveu-re un exitàs.

El nostre amic i company En JosepVentosa ha contret noces amb la gen-til senyoreta Conxita Subirana.

Els desitgem tota mena de felicitats.

Terrats, per F. VIDAL-GALICIA

14 —

— ¿Que si soc artista? No senyors, soc corredor de betes i fils.(per ROCA)

Hem vist amb delectació l'anunci deíra reaparició dels Balls Russos en nos-tre ((Gran Teatro del Liceo», aquestaprimavera i debutant el dissabte de Giò-ria ; ho celebrem de debò, i molt mésencara perquè a més dei seu repertorifigura l'estrena de ((Le Tricorne)> i')Pulcinella>> amb figurins i decorat d'EnPicasso, qui sempre ens aporta quel-com d'interessant i sugestiu, pie d'emo-ció i bon gust, a l'ensems que ens de-lecta amb la visió de verdader art.

Felicitem coralment a l'empresa pelbon encert en donar-nos aquesta ma-nifestació d'art, que tan poc podemassaborir en aquesta ciutat.

En S. Matilla ens ha sorprès ambun ben pintat auto-retrat a can Dalmau.Aquesta pintura sobresurt notablement

de la producció a la qual fins ara enstenia acostumats aquest pintor, i aques-tes ganes de rejovenir-se el fan doble-ment simpàtic.

Aviat s'estrenará en els cines de Bar-celona una pellícula titulada «Nandu ila seva pellícula>> ilustrada amb cari-catures de nostre amic i company, eInotable artista Antoni Roca.

Dita película sabem que és una ver-dadera novetat dins l'art cinematogrà-fic, havent causat sensació en diversoslocals de l'estranger on s'ha projectat.

El pintor i amic En Francesc Camps,se troba actualment a Paris, on Ii handut assumptes artístics.

— 15

Banys Noies, 22, botiga

BARCELONA

AN'1'ONIETTIFOTOGRAF

Fotos d'Art : Postals

Reproduccions de totes Hienes

Ampliacions : Diapositius

Fotos lluminoses

El mes nou. Darrera trovalla de la fotografia

Sala especial per exposicions d'art

Galeria oberta de i o a i i de 4 a 8

^^r^pREr+Ta

r^xc^arEe^n. ;ts

cs,/-3II