LA REVISTA DELA COMARCA DE POMENT•——— Maig 198C

Any I n ° 2

A G E N D A

URGENCIES

M E T G E S

Dr. Bestard: 1,4,5,9,10,20,21,22,25,26,30 i 31.

Dr. López Viejo: 6,7,8,11,12,16,27,28 i 29.

Dr. Domínguez: 2,3,13,14,15,18,1923 i 24.

Dr. Bernât BestardAvd. Joan Carles 1,1Tl. 671003 (Andratx)

Dr. Jesús Félix López ViejoCamí San Carlos, 1Tl. 673066 (Port d'Andratx)

Dr. Joaquim DomínguezC/ Espanya, 19, 1.Tl. 671252 (Port d'Andratx)

Consultori Mèdic d'AndratxC/"Alemany,Tl. 672161

A partir de les 10 hores.

Consultori Mèdic del Port d 'An-dratx.

Pòsit de Pescadors.C/ Isaac Peral,Tl. 672022

A partir de les 9 hores.

C O M A R E

Da. Regina Sastre, Tl 675767

A.T.S . (Practicant)

D. Ginés Campoy Tl.671204

A P Q T E C A R I E S

30 a 6 Far. Bennassar6 a 13 Far. Mandi lego13 a 20 Far. Bennassar20 a 27 Far. Mandilego27 a 4 Far. Bennassar

TELÈFONS D ' U R G È N C I A

AMBULÀNCIESPOLICIA MUNICIPALBOMBERSJUTJATSTis. 671462 i 671463

HORARI DE miSSES

A N D R A T X

20, 9, 11, 20.

S A C O M A12.

10.

C A M P D E M A R

P O R T D ' A N D R A T X

20, 21, 11, 20, 21

S ' A R R A C Ó

20, 11, 20.

S A N T E L M

18, dissabtes.

URGENT! URGENT! URGENT!M'HE DE SUSCRIURE A N'ALÍ

_AUTOCARES ANDRAITX, S. A._L a R a m b l a . 7 - P a l m a d e M a l l o r c a

H O R A R I O D E V E R A N O

D I A S L A B O R A B L E S —Salidas de Palma para Portals • Delfinarium (Marineland)

P a g u e r a y A n d r a i t x

7'00 • 7'35 • 8'10 • 8'45 • 9'30 • 9'55 • 10'30 • 1 T05 • 11'4012'15 - 12'50 • 13'25 • 14'00 • 14'35 • 15'10 - 15'35 • 16'20

16'55 • 1T30 - 18'05 • 18'40 • 19'15 • 20'00

Salidas de Andraitx para Paguera • Delfinarium (Marineland;P o r t a l s y P a l m a

7'00 • 7'35 • 8'10 • 8'45 - 9'20 - 9'55 • 10'302'15 12'SO • 13'25 • 14-00

16'55 • 17'30 • 18'0514'3518'40

Salidas de Palma para S'ArracóSalidas de S'Arracó para Palma

15'1019'15

9'307'00

1T0515'4520'00

15'3517'00

1T4016'20

¡ D O M I N G O S Y F E S T I V O S ,

Salidas de Palma para Portals • Delfinarium (Marineland)P a g u e r a y A n d r a i t x

8'00 - 9'00 • 10'00 • 1 TOO • 12'00 • 13'0014'00 • 15'00 • 16'00 • 17'00 • 1 8'00 • 19'00

Salidas de Andraitx para Paguera • Delfinarium (Marineland)P o r t a l s y P a l m a

8'00 • 9'00 • 10-00 • 11'00 • 12-00 • 13'0014'00 • 15'00 • 16-00 • 1TOO • 18'00 • 19'00

Salidas de Palma para S'Arracó 9'00 • 15'00Salidas de S'Arracó para Palma 7'30 • 17'30

Salida de Palma para San Telmo 9'00Salida de San Telmo para Palma 17'15

LA ntVIsrA UÈ LA COMARCA Dl PONENT

Ap. Correus 79AndratxEd i ten : Coord i nado -ra Parroquialde joves d'AndratxCentre Culturalde S'Arracó.

Director:SantiagoCortès Forteza

Redactor en Cap:Gaspar Pujol Fle-xas

REDACCIÓBiel EnsenyatPujol, MargalidaFerrà Ensenyat,Gabriel JofreMir, Maria JoséClar Roca, PedróFlexas Flexas,Margalida SastreParpal, BartomeuBosch Palmer,Catalina AlemanyRiera, BernatBestard Nadal,Joana AlemanyMir.

EQUIP TÈCNICIsabel EnsenyatEnsenyat, MariaF. Pujol Mulet,Isabel AlemanyMoya.

GERENTVicenç FlexasAlemany.

D.L.P.M. 295/1986.

Sol. lici tadala inscripcióa 1'Associacióde Premsa Foranade Mallorca.

ED JI TORI/\I_.

Dies passats hem tingut ocasiód'assistir a un esdeveniment molt importantper noi tros els mallorquins, aquest fet.ha estat sa celebració a Mallorca del IICongrés Internacional de La Llengua Catala-na. Lo trist des cas és que per una granmajoria d'illencs aquesta noticia ha passatbastant desapercebuda, sense comprendebé sa trascendencia d'aquest fet. AquestCongrés és un poderós "abono" per sa nostrallengua, perquè la dóna a conèixer a mésgent, a més països, la fa internacional.

De totes formes són molts elsque creuen que sa nostra llengua nomésté importància a unes zones d'Espanya iaixò no és ver, com ha quedat demostrataquests dies passats; molts de països tenenimportants càtedres que estudien i escam-pen sa nostra llengua i més encare, l'es-criuen i la parlen, és a dir, "la se fanseva".

El que si cal dir, és queels mallorquins hem de ser concients d'unfet molt important, que xerram una llengua,el català, i tenim una riquesa de llenguat-ge amb moltes variants de paraules, i hemde conèixer i emprar ses nostre paraulesevitant tots els barberismes vinguts defora no deixant perdre ses paraules tancaracterístiques que empraven els nostrespadrins. Ells conservaven sa puresa desllenguatge, ja que ses seves paraules erentrameses d'una generació a s'al tre senserebre ses influències de gent de fora.

Els mallorquins, anys passats,

Bns. em deixat influenciar massa per sesents que lian invadit sa nostra "Roqueta"

Esperam i desi tjam que ses noves generaci-ons siguin més conscients i estimin mésses nostres coses.

N'AL í

F» E N £5 /\ ÍVIE INT T S

* Com més un sonriu, mes li sonriu la vida* No és feliç l'home que pot, si no el que vol* La il·lusió és font de vida* Si vius d'esquena als altres, restaràs sol* No tens dret a fer pagar als altres la teva malsofridura* El silenci és mestre de moltes coses* Difícilment puc estimar als altres si no som capaç d'es-

timar-me a mi mateix* Ten en compte que a l'hora de la veritat comparteixes,

també, la incultura dels altres* Dóna gano a la teva imaginació i arribaràs a fer granscoses

* No dóna la maduresa ni els anys ni l'experiència, sino la il.lusió

* Només triumfa el qui té capacitat de fer el ridícul* S'ha de ser molt persona per saber perdre el temps mirant

les estrelles* No hi ha pitjor ignorància que la d'aquell que ho sab

tot* Si qualque dia fas alguna cosa eri la qual tothom hi estàd'acord, pensa si t'has equivocat

* Després d'uns copets a l'esquena venen les cosses pelcul

* No és el treball que dignifica a la persona, si no laseva capacitat de fer festa

* Estàs tranquil de conciencia sense fer res? ves que tevegi el metge, pot ser molt greu

* L'amic no és el que dóna, ni manco el qui exigeix, sino el que comparteix

* Si els teus doblers no t'ajuden a compartir la vida ambels demés de res te serveix el teu treball de cada dia

* Viure be no és ésser un "bon vivant", és compartir lavida amb els altres

* Viu sols per treballar i fer doblers i moriràs com unbetzol

* Dir a un al. lot que la seva obligació és estudiar esuna mentida, la veritat és dir-li que la seva obligacióés fer-se persona

* Per perdonar i olvidar no basta ésser bo, s'ha de serpersona

* Difícilment sab estimar qui no aprecia una flor* Si tenim temps per treballar, per dormir, per menjar...

per què no cercam temps per somniar?* Malament comença la jornada qui no sab dir "bon dia"* Es bo de fer creure queson els altres que van errats,

però pensa que ens podem equivocar* No importa ésser humils, basta ser sincers* Te penses ésser imprescindible? segurament fas nosa* Si és important arribar en punt, és una virtut saberdesaparèixer d'hora

* Déu sobre tots? No, Déu amb tots* Ser ateu no és no creure amb Déu, és tancar els ulls

a la realitat* Gastam més el temps morint que per viure* Val més viure un minut que morir tot una vida* Val més morir amb ganes de viure que desesperat* El "súmmum" de la inutilitat i del fracaç és el suicidi

Santiago Cortès Forteza

Ur* si

Un aspecte que em va cridar l'atenció alrellegir el fragment de la Cronica d'en BernatDesclot sobre n'Ali és quan el cronista remar-ca el fet de que el musulmà una vegada davantel rei Jaume I s'agenollà "e saludà-lo enson llatí"(l). Què vol dir això de que elsarraí parlà amb el rei "en son llatí"?.I com així el posa tant d'esment en recalcaraquest fet?.

//CONGRÉS INTERNACIONAL-DE-LALLENCWCATALAN*

86Sense gaire pretensions filològiques, i MCMVI

guiant-nos només per l'evidència i el sentit n^ivivjcomú, cal fer uns breus comentaris a les para-ules del cronista. En primer lloc, l'expresió"son llatí" no es pot entendre (i ningú hofeia així) en un sentit literal, car el llatí aleshores s'emprave ales esglésies, a les corts reials, a la documentació escrita etc. peròno per a parlar col·loquialment, com a n'aquest cas. Així,doncs, siel rei en Jaume i n'Ali parlareren plegats i s'entengueren, amb quinallengua ho feren?.Obviament havia d'ésser en català,no hi volta defulla. "Son llatí", com diu en F.Soldevila, "val tant com dir en el seuidioma" (2).

Ara bé, i aquí està la qestió que volia tocar. Com així en BernatDesclot considera digne de menció que un sarraí pali la mateiza llenguaque en Jaume I?. Idò per la sanzilla raó de que la població mallorquinad'abans de 1.229 parlava un idioma ben diferent: l'àrab. Si no, si elsmallorquins i el catalans de començament del segle XIII haguessin par-lat una llengua semblant, no tendría cap importància que un musulmàmallorquí s'entengués amb el rei de la Corona d'Aragó i el Cronistano hagués remarcat gens ni mica el fet.

Tot això no hauria de fer falta dir-ho, car a nivell científicja ningú discuteix la catalanitat de la nostra llengua vernacle. Peròcom que encara hi ha persones com el senyor Torcuato Luca de Tena ques'atreveixen a dir barrabassades com "es falso que el idioma baleary el valenciano procedan del catalán"(3) no queda més remei que fer-ho. Per cert, ja que també al·ludeix al valencià, com explicaria aquestsenyor el fet de que per a tractar la capitulació de València amb elrei taifa Zayyan en Jaume I hagués de manester un missatger ('Ali Alba-ca) que sabés l'àrab?.

Les tesis d'aquest acadèmic i dels qui pensen com ell (l'existènciad'una llengua romanç a Mallorca durant la dominació musulmana) sóntan indemostrables que no es poden considerar ni tan sols a nivelld'hipòtesi, i desqualifiquen a qui ho fa. I no seria d'estranyar, dinsd'aquest maremàgnum de desgavells, que, com ha ocorregut al País Valen-cià, algú, encara amb més capaciotat d'imaginació, arribas a dir qual-que dia que el mallorquí és anterior al llatí. Ja ho veureu.

NOTES(1) Ferran SOLDEVILA: Les quatre grans cròniques, Barcelona, 1971

pag. 428.(2) id., pag.611.(3) Ressenya d'una entrevista que li feu "Perlas y Cuevas" de Mana-

cor apereguda al diari "EL DIA" el diumenge 22 de setembrede 1985.

BIEL ENSENYAT PUJOL

eà "Hobfoob Om^FEL JUNY LA FAU<p AL PUNY'

Amb el juny ve el regar. Semblaque més val així, perqué segons diuenels pagesos "Si el juny és ploguer,no treguis paner". També es diu: "Pel

¿AßoT Juny la fauç al puny" i és ver, sobre«OCA tot durant el minvant de la lluna va

mol bé segar les faves, ciurons i al-tres llegums si ja estan secs.

Al creixent 1 lunar es fan els em-pelts d'escutet als tarongers, figueresametllers... En general tota feinafeta a les plantes durant la llunaplena o en minvant afavoreix la produc-ció de flors i poc el creixement denous brots, el creixent i la llunanova tenen l'efecte contrari, a postas'hi fan els empelts.

É temps de tondre les ovelles,ara és la millor llana i diuen elsentesos que basten cinc toisos pervestir tota una família. Supòs quetot és qüestió de filar prim i rabe--jar-se els dissabtes perqè la mudasigui eixuta.

Finalment no oblidem que aquestmes hi ha la nit màgica per excel·lència: la nit de Sant Joan,nit de foc i encanteris, durant la qual tota la natura es revesteixde propietats extraordinàries. Conta en Miquel Rayó al llibre delsAucells: "Si dia vint-i-tres de juny, al punt de mitja nit, homes fa un bon tip de falzia crua, esdevindrà enginyo i llest, i,en jugar a qualque joc, guanyarà sempre"...En aquest cas, la reali-tat no és menys esbalaïdora. La falzia, popularment dita valsía,tota negre i en forma de fauç (no confondra amb l'oronella), quanvola, arriba als 200km/h. s'aparellen en vol, i, a la posta desol, si no coven ni fa mal temps, s'apleguen en grans grups i volentota la nit a gairebé 2.000m., planant. Estan amb nosaltres desde principis d'abril fins l'agost, i és d'agrair ja que són unesgrans devoradores de petits insectes, uns vint mil diaris quancrien, que cacen al vol.

LA :RLA£!A DE S ' ARRAOÓ

Moltes persones que ens visitende vegades fan una berenadetaassegutsa un dels bancs de laplaça de S'Arracó i despréstroben a faltaruna papereraa on poder tirar-hi els papers,bosses o botelles buides, iper això a les pasteres delsarbres i en terra mateix hisol haver brutor la qual cosapodria evitar-se si l'Ajuntamentn'hi instai.laven algunes, itambé, a lo millor, podria fersembrar altre volta els arbresque s'han mort o que els al-lots han fet malbé.I si l'excusaés que els nins ho destrossentot, podriem justificar-ho dient

que hi ha una manca d'espaisa on on ells puguin espassar-se les ganes de jugar unaestona o practicar una micad'esport perquè només tenena la seva disposició lespistes del nostre Club depetanca i no són gaire àmpli-es i en no ser que vagindins un sembrat i ere im queals amos no els hi cauràmassa bé. Per venture, jaque ens em posat a demanar,ja que hi som, també gosariema demanar un lloc a on elsal.lots i no tan joves puguinexplaiar-se. ¿És això unautopia?

L.A REGEFTA DE3L, MES

"Enguany ha estat bon any"sentim a dir a sa gent d'es campi és ben vera. Quantes mongetes,faves, bledes, carxofes,i que són d'hermoses! Es problemaés què vénen totes de cop i leshem de saber aprofitar. I, sabeucom fer-ho? Idò, si és es bessóde sa fava, sa carxofa o mongeta,s'escalda uns minuts en aiguabullint, i se deixen degotar,se poden ficar dins bosses deplàstic i congelar, i aixi podreupassar gust de menjar faves ten-dres per a Nadal.

I, com podem menjar-les ara?De moltes maneres. Vos n'explica-rem una si vos surt bé segurque vos ne xupareu els dits.

És una recepta amb carxofes,ja sabeu que ses carxofes tenenferro i són molt bones per totssobre tot per. aquells que estanen/'edat de créixer.

UN CONSELL AL TEU SERVEI.Cada any el Consell Insular de

Mallorca du a terme nous projectesper garantir millors serveis públicsa totes les persones que viuen a lanostra illa. A la vegada manté i in-crementa els que ja hi ha. I tot aixòho fa a través de les seves àreesd'actuació.

ÀREA ECONÒMICAG Promoció del turisme. U Pro-

tecció de l'entorn amb campanyesde neteja de platjes i el nostre lloc.

' Impuls de la nostra indústria i co-merç, j Accions de millora de la ra-maderia i l'agricultura.

ACCIÓ SOCIAL I SANITATG Hospital General. G Hospital

Psiquiàtric. G Llar de l'Infància. GLlar de la Joventud. G Llar dels An- .cians. D Patronat Verge de la Sa-lui , Hospital de Niï.

fi Centre de Prevenció del'Abús de Drogues. ! Grup d'Edu-cació Sanitària a les Escoles. :.Elaboració del Mapa de Serveis So-cials de Mallorca.

ÀREA DE CULTURA IESPORT

G Ordenació d'arxius propis Pd'altres organismes. D Difusió cul-tural per mitjà del Teatre Principali la Biblioteca Artesana. G Impulsdel coneixement i l'ús de la nostrallengua. G Difusió del nostre folk-lore. Q Elaboració del Pla d'Ins-tal.lacions Esportives en els muni-cipis. G Foment de l'iniciació i pràc-tica de tot tipus ...;;• .•':.d'esport. .<&$sg: "

•

CARXOFES EN ES FORN

AMB "JAMÓN I BEIXAMEL"

Ingredients per 6 persones:12 carxofes mitjanceres150 grs. pernil dolçElitre de llet25 grs. mantega2 cullerades d'oli fi2 cullerades rases de farina1 llimona60 grs. de formatge rallataigua i sal

Llevam ses fulles dures deses carxofes i les hi tallam sespuntes, en feim dos bussins pelllarg, els hi llevam es cor if regam amb ^ llimona, les treimi ficam dins un altre olla ambaigua bullint, closca de llimonai sal. Les tapam i les deixamcoure durant 30 minuts o una horasegons com estiguin de fortes.

Quan son cuites sedeixen degotar bé.Picam bé es pernil.Col.locam ses carxofesdins una palanganaque pugui anar dinses forn, i les omplimamb so pernil picat.

Se prepara sa bei-xamel amb sa mantegafarina i llet, i seposa per damunt sescarxofes. I posam des-prés es formatge rallati les ficam a dinses forn a gratinaruns 15 ò 20 minuts.Quan siguin ben rossesse poden servir.

ÀREA DE COOPERACIÓ IORDENACIÓ DELTERRITORI

r ' Elaboració del Pla d'Obres iServeis per dotar els pobles de l'in-frastructura bàsica. Q Mantenimentde la xarxa viària pròpia (39% de lescarreteres mallorquines), f.i Serveide Prevenció i Extinció d'incendis iSalvament.

m SEPREISAL |

B Consell Insular de Mallorca tre-balla intensament des de aquestesquatre àrees perquè a la nostra illaes pugui viure cada dia millor, ambtotes les comoditats, salut, i unconstant enriquiment cultural.L'avanç en aquest sentit ha estatcontinu durant els vuit anys de fun-cionament del Consell, i els fruitsobtinguts, molt nombrosos. Peraixò, avui ens sentim satisfets de lafeina feta, i a la vegada, plens d'il.lu-sió por incrementar-la cada any

CONSELL INSULAR DE MALLORCA

Com veis és unplat no massa complicatque pot resultar a1'horade cercar cosesper posar un poc d'ima-ginació a la taulaja que tenir-la a l'ho-ra de ses menjadesajuda molt a la convi-vència. I pensau quesa cuina tant la potfer s'homo com sa dona.

Vos animam a quemos envieu aquestsreceptes de cuina tanbones que teniu a ca-vostra i N'ALÍ lespublicarà.

LA Z^ARE PE DE] U PE LA TRAF» A

A S'ARRAOÓTV. S. HE ü„V TRAPA,¿á aVa/farea.

-CONSOlÍATRlXí AFFLICTORVM.

<9 9o/ •^tf'&'·J'·jfifJJin tyv&n de w4 ¡¿$£ ' v—:/' ^ 'epJ££§K /» /rö3>- . j äSjw»* /e-^

{Jwteffv, ¿fvaa~$Cr-& jfant.

-*/'.-.-./.jEsynnAJiLtTVraiutxjf, , 'mtaar itaxjaj MARIA,Yzn:K*~-jjigyTK ir SEA, -l j~f ratxxtv.jixffasxsTS jiurm-rraaftornar¿Mjuai*é...MMi,'rmt rtmuxar; .O( hör aaciftj jucunu,- I juiujuf err COMTJIIHX,

¿r&Èr.txutfTZJt Muraunf l xajttjuaat JUDKZ JOÄ.

/Después de doce años de per-manencia en la Trapa de sus fun-dadores y constructores con suiglesia naturalmente, levantaronbancales con tierras nuevas,manantiales y fuentes abundantescon estanques, riego de un huertoy siembra de selector (vid oviña), al monasterio de SantaSusana de Zaragoza, su marchase realizaria en el año 1822.A su marcha, lamentablementeya definitiva, la DiputaciónProvincial adquirió la fincaen propiedad, siendo así la pro-pietaria primera de la nuevay reciente levantada finca, deeritremalezas, matorrales, peñas-cos, es decir sobre terrenoscompletamente improductivos.

La Comunidad de trapensesestaba compuesta de diez padresy unos treinta hermanos, entrelos que había profesionales dela construcción, carpinteros,herreros agricultores y hortela-nos, había de todas las profesio-nes, su trabajo diario era muypesado,árduo en todos los senti-dos, basta ver lo que fueroncapaces de construir tanto enla parte religiosa-urbana comoen la otra parte de rústica,agricola e incluso de regadío.Como se ha dicho ya anteriormentese fueron al monasterio de Zara-goza dejando aquí todo cuantohablan trabajado y levantadocon sus sudores y sacrificios.En breve estancia en la Trapa

convirtieron aquellas superficiesimproductivas y eriales en verda-dero jardín.

Unos 20 años después de au-sentarse convinieron,el clero,sa madona de Son Joan y el pueblodevoto de la Mare de Déu, entraer la sagrada imagen a S'ima-gen a S'Arracó, facilitando asíla veneración al estar la Virgenen casa, recibiendo a sus hijosen la nueva capilla que se prepa-ró para trono de la que era yaPatrona, Reina y Madre del puebloLa nueva capilla tuvo tres nom-bres: "la trapa""nueva"y"fonda" .Acabados los preparativos seorganizó una procesión un día8 de setiembre fiesta de "LaMare de Déu"y de buena mañanasalió el pueblo hacia la Trapapara traer la imagen.

El regreso se hizo pasandoprimero por Son Joan donde saMadona había preparado comiday bebida para todos, tambiénpagaba todos los gastos de lafestividad del día. Se bailóy cantando y rezando se llegóa S'Arracó celebrándose solemneacto religioso venerándose laImagen en su nuevo altar, repi-tiéndose los bailes y la fiestay desde este día S'Arracó celebracada año la fiesta de la "Marede Déu de la Trapa" con procesiónoficio solemne y fiestas popula-res.

Un arraconense

NOTICIES

UN BON RECITAL

A S * ARRACÔ

El passât 27 d'abril tinguélloc a S'Arracó un recital delcantautor francès, d'ascendènciaespanyola, Antoine Candelas,queacompanyat de la guiterra, inter-pretà una vintena de cançonsrepartides en dues parts. Laprimera de cançons pròpies, enfrancès on posà de relleu labona escola del païs veinât peraquest tipus de cançons moltquotidianes totes elles. La sego-na part fou en català, i totade cançons d'un autor del Rosse-lló, Joan Pau Giner, i cantadesamb la frescura del llenguatged'aquestes terres germanes ique el públic l'hi agraí moltja que segons ell l'hi són mésdifícils de cantar. Els assis-tents, que eren pocs, disfrutareni aplaudiren molt i amb ganesobXigant al cantant a repetir-ne unes quantes. Fou un recitalque valgué la pena. L'acte fouorganitzat per l'Aliança Francesade Palma amb el suport de LaCaixa d'Estalvis "Sa Nostra".

MOLTA. F ARTI CITA-

CIÓ A SES EXCUR-SIONS A L.A TRAF» A'

La primavera és una estacióque convida a fer excursionsi un lloc molt adequat és lavall de Sant Josep, la Trapa,així ho entengueren arraconési andritxols. Una quarentanad'arraconés el darrer diumenged'abril pujaren a la Trapa. L'as-cenció fou una mica borrascosa,mai millor aplicada la paraula,ja que la pluja els acompanyà.Una vegada dalt el sol sortíi ajudÀ a cloure la jornada ambalegria i rialles de tothom.

El dia primer de maig forenels andritxols qui anaren a laTrapa pel camí de "Les Basses".Fou un dia molt divertit pelssetanta andritxols, petits igrans que feren del primer demaig un dia de convivència ambla natura i les persones. Desprésde dinar tingueren temps d'ajudara uns membres del GOB que havienpujat per portar aigua. La baixa-da es feu per Sant Elm.

EXITOSA FESTA F» A-

GESA

Amb molt d'èxit i no manco par-ticipació, quasi mil persones,escelebrà dia 3 de maig la I FestaPagesa organitzada per la Coordinadora Parroquial de Joves d'Andratxamb la col·laboració del ConsellInsular de Mallorca. Tots elsassistents foren convidats a soparen una gran torrada i també aballar amb la música popular inter-pretada per "Música Nostra" ihem de dir que l'animació no mancàni un sol moment. A mitjan sopares presentà el President del Con-sell Insular, D.Jeroni Alberti,acompanyat de D.Santiago Collqui, com uns més, soparen ambla gent. Totes les persones queanaven vestides a l'ample, mésde 200, foren obsequiados ambun siurell.

La festa durà més de dues horeson la gent s'ho passà bé i animàals organitzadors a preparar lasegona Festa Pagesa.

ES RESTAURA L * OR-

GUE PE S * ARRACÔ

La inicitiva de restaurar l'orguede la Parròquia de S'Arracó,quela Comissió d'Obres Parroquialsestà disposta a dur a terme, se-gueix endavant. A finals d'abrilvingué el retaurador holandès,JanVeldkamp, qui hi feu feina durantuna setmana de les seves vacances,deim això perquè aquest artisàho fa dessinteressadament, mitjan-çant la invitació del bon amic,Walter Maier, qui també hi dedicatot el temps que pot de la mateixamanera sense cap casta de interés.Encara manca una estreta per

acabar d'arreglar-lo, sobre totper la manca d'unes peces moltimportants, i aquestes si s'hande pagar i és clar per això mancaun altre estreta forta de col·la-boracions econòmiques; vèiam sientre tots ho feim possible iaquest estiu podem tenir-lo llest.Així recuperarem una peça històri-ca, que data del segle passati que és molt entrenyable pera tots i no deixam perdre mesde tal manera la seva recuperaciósigui totalment impossible.

10ISrOT±CIES

LJISÍ ATLETA A LA

VALLDEMOSSA—

F»ALZyiA

A la segona edició de lacursa Val1demossa-Pa1ma,S'Arracó hi tingué un repre-sentant a la categoria seniorque conseguí una molt honrosacinquena plaça, no conseguintper poc la quarta posició,es tracta de N'Antoni AlemanyAlemany, qui, a més rebaixàel seu temps en un minut.Dins la categoria infantil

hi corregueren els dos ger-mans Bartomeu i Guillem Xavi-er Vich Palmer que consigue-ren arribar a meta.Enhorabona a tots tres

i endavant.

AGARA ESTRENA-RÀ U1NT OBRA FERSANT FEREfSi el mes passat donàvem

males notícies de AGARA,aquest mes les podem donarbones ja que ens hem enteratque la crisi ha passat ique ja estan un altre vegadapreparant una obra que estre-naran per les pròximes festesde Sant Pere. Se tractade "Molta feina i pocs do-blers".

C O IST S ELL, ESCO-

LAR

A ses escoles públiquestingué lloc la votació perdesignar el Consell Escolarque donà el següent resultat:Pares:Lluis de Abasolo(76vots), Matias Terrades(53),Gabriel Ensefiat(48), JoanBorràs(33),Margal ida Esteva(32).Professors:Maria Calafell(19),Angel Sanchez(15),JoanManera(13), Magdalena Ferrer(10), Manuel Rivera(8),TomasaLorente(8),Vicenç Miñana(7),yAina Porcel(5).Alumnes:Jesús Campoy(56),Es-ter de Abasolo(53),y JorgeValenzuela(52).Personal no docent:IldefonsoEscolano.Manca designar el represen-tant municipal.

CONGRES PE LA

LLEISTOLJA CATALANA

Una representació de N'ALÍ foupresent a l'obertura del II Con-grés Internacional de la LlenguaCatalana celabrada a l'Auditorium.

Abans les campanes de la Parrò-quia de Santa Maria d'Andratx,unint-se als milers de veus quecantaven l'Himne, repicaren alsquatre vents saludant aquest IICongrés.

El divendres dia 9 de maig laCapella de la Sang era escenaride l'acte de presentació a Andratxd'aquest II Congrés. D.Jaume Gual,Director de l'Institut de FormacióProfesional d'Inca pronuncià unaconferència sobre la nostra Llen-gua i seguidament el tercet declarinets "Ximbellí" interpretàvàries composicions, acabant ambl'Himne del Congrés amb una armo-ni tzació feta aposta per aquestrecital. L'acte que estigué moltconcorregut, hi assistiren mésde cinquantè persones-xifre moltelevada en aquesta classe d'actes)fou presidit pel Sr.Batle i pelRector d'Andratx.

L'organització corregué a cà-rrec de la Coordinadora Parroquialde Joves d'Andratx.

DETECTOR DE RA-

DIOACTIVITAT

Dies passats a l'ajuntament d'An-dratx arribà un aparell extranyque resultà èsser un detectorde Radioactivitat. Fetes les pro-ves oportunes digueren que nohi havia perill, la nostra admòs-fera és neta.

FIRAOLJISPgE AL

FORT D * ANDRATX

Tots els qui vulguin -fer pira-guisme, el Club de Vela del Portanuncia que cada cap de setmanade durant el mes de juny, es donaun curset intensiu. A més el dia15, també de juny hi ha el "TrofeoPrimavera".

NOUS FATRONSOrganitzats per el Club de Vela

amb la col·laboració de la Federa-ció de Motonàutica tingueren llocel dia 24 de maig uns exàmensper obtenir el carnet de Patrós'hi presentaren 30 aspirants.

11

L f ARXIDUC SA. TORRE DE SANT ELZV3

Un dels precursors del turis-me a Balears és indiscutiblementl'Arxiduc Lluís Salvador. Avuiels homes que parlen seriosamentde turisme no posen gens en dubteaquest personatge descendentdirecte d'en Felip II i En CarlesI. La seva gran obra: Die Balea-ren Inselm, Les Illes Balears,de nou volums, és indiscutible,autèntica, inqüestionable i miladjectius més.

Sense ella el famós espeleò-leg francès: Eduard Alfred Martelno hagués pogut descubrir lesfamoses Coves del Drac, el mésimportant espectacle musicaldintre la Mediterrània, i quefins i tot supera al famós espec-tacle musical de Keops a Egipte.

Amb el seu vaixell, el Nixeva recorre molts de llocs delmon; La índia, Constantinopla,Grécia, Trieste, Venècia, Marse-lla, Nova York, a on era membrehonorari de molts de museus.

Un dia de 1866 arribà a Ma-llorca i va quedà fascinat perla nostra costa occidental.CompràSon Gal lard, Miramar, Son Mora-gues, Son Marroig, Sa Torre deSant Elm.

Han passat 120 anys i seguimparlant dels encants de Son Ma-rroig i de Sa Foradada, de laflora i fauna de Son Mor aguesamb la seva posada gastronòmica

i visita al museu, de Miramar,el col·legi de llengües orientalsdirigit per el gran Ramon Llull.

Avui, Sa Torre és l'únic llocdels preferits per l'Arxiduc quedesapareix al voltant de torresque influències no mallorquinesens han imposat.

Després ens diran: si, perònoi tros hem de viure, les pedresno ens donen pa. Això que ho dema-nin als hereus de Son Moragueso Son Marroig, que amb una adequa-da visió turística, no s'han empo-brit gens, no, més bé al revés.

Jo crec que ja va essent horade lluitar per conservar Sa Torre,per fer un entorn paisagísticde flors de Philaos -arbre prefe-rit de l'Arxiduc i crear un museu.

L'Arxiduc, aquest gran home,descubrí que Sa Torre de SantElm dominava un dels indrets méshermosos de tota la Mediterrània.

El futur de Sant Elm estàen la qualitat del turisme, SantElm és encara un dels llocs onel turisme de qualitat hi té pre-dilecció per la seva tranquilitat,per uns elements culturals. Seriauna bona idea potenciar i resaltaraquest hermós edifici, punt detrobada, per altre banda, de famolts d'anys del Pancaritat.

BON VENT

NOT±OIES

TROBADA DE DO-

NANTS DE SANG

El passat dia 27 d'abril tin-gué lloc a Peguera la II TrobadaComarcal de Donants de Sang presi-dida per el President Jeroni Al-berti i el Batle de Calvià, PacoObrador. A l'acte celebrat alCasal de Peguera se imposà lainsignia de la Germandat als quihan cumplít la seva decena donacióque d'Andratx son els sigüents:Magdalena Rocafort, Baltasar PujolGuillem Alemany, Guillem Pujol,Maria Rigo, Joan Enseftat, AinaAlemany, Joan Coll, FranciscàSimó, Mercedes Egea, Josefa PorcelManuel Rodriguez, Francisca Pujol,José Prados, Margalida Moragues,Maria Teresa Ruiz, Franciscà Alca-raz, Magdalena Bauza de S'Arracó.

Al mateix acte reberen premisguanyats al concurs de dibuixels sigüents escolars: EscolesNacionals, Yolanda, Juan A.. Medina,Maribel Flanells, Juan Manuel,Javier Soto, Toni Bosch, CeciliaFerrer, Maria Flexas, M.AngelesMartínez.Col·legi Ramon Llull:Abraham LuqueMaria del Carme Rubí, MargalidaNadal, Rosario Berrocal.

DEMOGRAFIA

Abril. Naixements. Daniel GarciaSerrano,Raul Sanchez Vicens,AdrianRodriguez Gómez,Angeles FaustinaEscami 1la Delgado,Rubén PeralejoLópez,Florencio Gómez Palmer,Lore-na Man Li Sit Gari jo, José PorcelGonzález,Bartolomé Fernández Bala-guer. Enhorabona a tots.

12

L'OFICI DE GERRER

Des de la finestra de ca-nostra, allà on teñe el meuracó per escriure i llegir,esveu la ximenea alta i esbrinadad'una velia taulera.

La taulera, avui abandonada,refugi de moixos pobladors d'e-dificis deserts, visqué tempsde laboriositat on la feinadels' gerrers omplia l'espaique delimitaven les parets.Aquesta feina anònima i vertade-rament útil combinava l'estèticade 1'artesaniaamb el pragmatismedels objectes d'us quotidià.Aquests objectes, a força defamiliars i necessaris es con-vertien en vulgars, i noméses veia la seva utilitat quanmancaven en el moment precís.

L'ofici de gerrer és undels més vells de la humanitat

Des de que els primers brotshumans damunt la terra varenestablir-se a un lloc determinatper arrelar-se i tenir millorscondicions de vida conrant laterra i desenvolupant una incipi-ent ramaderia, es va anar desco-brint maneres i tècniques perfabricar els utensilis que neces-sitaven per la bona, administraciódomèstica.

Les peces del gerrer sónla síntesis dels quatre elementsmés a mà: La terra, l'aigua,l'aire i el foc; aquests elementsunits ens donen la bellesa iel testimoni d'unes formes devida que si sempre han estatdiferentes tenen en comú el mèritde provar que la evolució humanaés fruit de l'esforç per la supe-ració dels obstacles.

L'art de 1'alfarería s'haperdut en el nostre poble, talvolta és hora de que escomencia recuperar uns dels oficis quemés ha significat dins la histò-ria de la humanitat.

Arguta

L f ESTEL DE LA OOZYITjriM I TAT

El passat dia 28 d'abril a l'escola pública de Peguera hi haguéun esclat d'alegria: la casa Nestlé els comunicà que un dels"collage"realitzats per els alumnes de Ser.i 4rt.curs d'EGB haviaestat premiat.

El tema d'enguany era:"La Comunitat Econòmica Europea, unaunió de països, en un camí comú". La tècnica que s'utilitza perla realització del treball fou el collage. Aquesta tècnica queconsisteix en aferrar paper, tela o qualsevol al'tre .materialdamunt una base per fer-ne una composició. Aquesta base pot sercartró, cartolina, fusta, etc.

El motiu del treball premiat consisteix en un estel de colorblaublau que inclou dotze estrelles daurades (la bandera de laComunitat). La coa de l'estel la formen tires de paper de colorsrepresentant les banderes dels països de la Comunitat.Dintre els propers dies es farà entrega del premi consistent

en un obsequi a cada nin participant en el collage premiat, unafesta per a tota l'escola i un xec d'una quantitat en metàlicper activitats culturals.D'altra banda la satisfacció per la distinció obtinguda ha

estat molt gran tant per a pares,mestres i alumnes. ARGUTA

13

GURAU — X/OS EIN SALUT

No sé si sabíeu, i si no ho sabieu convé saber, que en aquestpoble hi ha molta gent amb mal de cap, tants, que fins i tot n'hiha molts que mos ne donen.

Molts de vol tros ja sabeu com fer-lo passar, prenent un medi-cament i si no fuig anau en es metge perquè ell posi remei. Segonscom ées es mal de cap es metge vos donarà un medicament, un con-sell, vos farà fer un estudi radiològic, o, a vegades li fareu"perdre els papers". Abans d'arribar a tot això hi- ha un remeique pocs saben, i és es que vos diré,(és molt bo per embarassades,

ja que elles no han de prendre medicaments)però abans vos vull advertir que aquest remeinomés és vàlid quan es mal de cap el teniuen es front, si és en es clotell o per totes cap no serveix. (Si el teniu per aquestsllocs i vos interessa, escriviu a sa revistai vos ho explicarem).

Es remei per es mal de cap frontal és essegüent:

Heu de cercar un punt que se troba a sa cara anterior de samunyeca, a on se pren es pols, però un poc més amunt en direccióal colze (1). Com trobar-ho? per exemple cercarem es punt a samunyeca esquerra, posarem a-questa mà en posició que esdit gros miri per amunt separatd'ets altres dits; amb sa màdreta en forma de pinça seencaixen els dos dits grossos,(2) es dret damunt sa palmaesquerra,(3) enrevoltant samassa carnosa que perllongaes dit gros per avall. Sapunta des dit index (es segon dit), estès i molt recte se posaràdamunt sa munyeca, (4) un poc més amunt d'on batega es pols; aquí

a on se recolce senyala a on hem d'aplicares massatge; ets altres dits descansaran damuntsa mà.(5)

Es massatge l'aplicarem amb sa punta dessegon dit, pitjant amb força. Si el mal nocalma després de donar es massatge durant 5ò 10 minuts, és que no hem localitzat bé espunt i convé cercar^ho de nou.

Es punt respon en es massatge tantes vega-des com volguem, és a dir, se pot estimularcada vegada que hi ha maldecap, si son 20 vega-des, 20 vegades el podem pressionar.

Una darrera fòqüestió a teniren compte ésque si fa males front en escostat dret hemd'estimular sa ^ _sa munyeca esque- *~~~- Cì3/;-

esquerra, i si se que fa mal és sa part esquerra sa que hem d'estimular és sa munyeca dreta.

Ja sabeu que per qualsevol qüestió vos podeu dirigir per es-crit a N'ALÍ. Esperam ses vostres cartes.

14

EL G . P . AISTÖRAI TX PE IMUE\/O

EN PUERTAS

Otra temporada el equipo an-dritxol queda en puertas de poderjugar la fase de ascenso, trasuna campaña en la que el equipoexperimental que se había logradono ha satisfecho al aficionado,pero a fuer de ser si'roseros ha«conseguido la plaza que se habíaprevisto en principio, si tenemosen cuenta que la base del equipoeran unos juveniles recién inte-grados en el primer equipo juntocon toros que ya anteriormenteestaban ya en el equipo, pocomás se podía esperar, cierto quese podrá decir que lo que menosha gustado han sido las numerosasgoleadas que ha encajado en campocontrario. En su defensa debemosdecir que el actual Andraitx alver perforada su meta perdía lacompostura de ahí que todo seviniera abajo en un afán de buscarequilibrar el resultado cuandoquizás hubiera sido mejor esperary verlas venir, pero no, la juven-tud a veces traiciona de ahí estosresultados adversos y abultados.

La propuesta del club erala de alinear a la mayor cantidadde jugadores locales, ello hatenido dos consecuencias en contrauna la que estos jugadores nohan tenido la paciencia suficientepara aguardar su posible entradaen el equipo y poco a poco hanido dejando de acudir a los éntre-nos de ahí que se fallara en unode los planteamientos, otra conse-cuencia es más triste y es lade ver como el aficionado ha dadola espalda al equipo, la aficiónandritxola antes que a los jugado-res de aquí prefiere buenos resul-tados, o sea ser primeros con"negros" antes que estar en pues-tos intermedios con lo nuestro,esto es triste poro es la purarealidad.

Por ello se impone volvera contar con jugadores foráneos,si se quiere que la afición acudaa Sa Plana, en unos momentos enque la economía del club no esmuy boyante, de no ser así tristevemos el panorama andritxol.JOFRE

XIU XIU

La temporada turís-tica ha acabat pelsnostres futbolistes,esperam, desitjami confiam que latemporada vinentsigui de veritatfutbolística.

Això si, al mancopodem dir que hanquedat per davantdel nostre rivalel CADE de Peguerai això si mateixés qualque cosa.

Semble que lo defer un equip solsde gent de casa nofunciona i és unallàstima ens agrada-ria que tots ajudasimper veure si d'unavegada feim un equipque mos faci bonfutbol.

Positiu ha estatpoder comptar amben Inarejos, és unveterà però amb lail·lusió de jovenil,iaixò és lo que hemde mester.

Amb aquesta calori tenint es mundialsaprop semble quel'activitat deportivaha de mancabar isols s'han de teniren compte aquellsdeports de la marno obstant en JoanForteza ja ha organit-zat es torneig de"futbito". Joan espe-ram que siguis mésimparcial que l'anypassat. Ah! i tambépensa organitzarun partit de futbitoper veterans. Enhi vorem.

El Bàsquet tambéestà a punt d'acabarla temporada, ihem de dir que noha fet mal papertenint en comptaque és el primerany i més o mancoha quedat a un llocdigne encara queel play off no hagianat de lo millor.Així i tot, moltbé! .

Ara és hora deprogramar, la tempo-rada és aquí a lavora, si no volemfer el ridícul posar-mos-hi a temps tots:Futbol,bàsquet,petan-ca. I ja que parlamde petanca: An imS'Arracó que enguanyla cosa ha estatmagre !.

TRIBULETE

15

A JL in ¿a io .1. ¿a G o in

E> . G/XEiKZEJL, lnJI\J£^ l^fÑJ/\T OAJL. Al^FJ I_,I_.

E3 Jtr © s ± ci es n t €3 cio J. O. D. /\r-ici3r<a ± t >c

Hoy traemos a nuestras pagi-nas al actual presidente delC.D.Andraitx, D.Gabriel EnseñatCalafell quien antes que frailefue monaguillo, ya que ha ocupadola casi totalidad de cargos dela directiva y desde muy jovenha vivido con pasión los coloresdel club.

-¿Se van cumpliendo las previ-siones que se propuso al ocupaiel cargo?

-Hasta el momento todo se desa-rrolla como estaba previsto,cuan-do me hice cargo del puesto lohice con la ilusión de ocupartal puesto por,el espacio previs-to o sea cuatro años,creo queeste es el espacio mínimo paraconseguir lo previsto,voy paraLa tercera temporada y hastael momento todo se desarrollanormalmente.

-¿Se seguirá según lo previstò}-Quizás tengamos que cambiar'

algo nuestra pol í tica,nos propo-níamos formar un equipo con laplantilla formada totalmentepor jugadores locales,pero hemosvisto que ello es imposible.

-¿Por quév

-Porque los jugadores andritxo-ies al no verse en principiocomo titulares,pronto pierdenla ilusión y dejan de acudira ios éntrenos de ahi que quizasno tengan la suficiente pacienciapara seguir hasta la obtencióndel título.-¿Se les da a estos jugadores

las mismas facilidades que aotros?

-Al inicio de temporada Cobocontaba con todos los jugadoresy a la totalidad se les dio lasmismas fací l idades,quizás algunosno tuvieran la paciencia necesa-ria para proseguir en pos dela titularidad.

-¿Falla algo más?-También me he dado cuenta

que al aficionado,si hacemosalgunas excepciones poco lesInteresa que sean de Andrà itxlos jugadores,sólo Les interesalos triunfos y no una labor decantera,la muestra la tenemosen los pocos aficionados queeste año han acudido a Sa Plana.

-¿Se volverá atraer a todos losjugadores de Palma?-Estudiaremos eltema y luego obra-remos en consecuen-cia.-¿Cómo va la econo-mía del club?-También se ajustaa lo previsto,

desbordados por lashemos efectuado enla nueva iluminación

poco escorados.Raúl Cobo como

quizás algoobras queSa Plana y apor ahí vamos un

-¿Continuaráentrenador?

-Estamos de acuerdo en todo,de ahí que podemos confirmarlo.

-¿Seguirán también los jugado-res ya conocidos?

-Estamos en conversaciones,espero que todos continuarán.

-¿Habrá caras nuevas?-¿Massip?-Algunas habrá, lo de Massip

no depende de nosotros, si consi-gue la baja del Constancia, segu-ramente jugará con nosotros.

-¿Cómo está el fútbol base?-Nos ocupamos de éste pero

quizás,como dije antes,la aficiónno está muy pendiente de ello.

-¿Reciben suficientes ayudas?-Hablando localmente todos

nos ayudan en mayor o menor cuan-tía, provincialmente ya no pode-mos decir lo mismo, a los políti-cos de Palma les interesan otrospuntos.

-¿Cómo se portan los compañe-ros de junta?

-Somos pocos, pero muy bienavenidos, aunque tengo que decirque muchas ¿ayudas que se me pro-metieron al ocupar la presidenciano han llegado y es una lástimapues si queremos que el C.D. An-drà i tx se consolide y sea ungran equipo ocupando el sitioque le corresponde se necesitala ayuda de todos.

Gracias y adelante.

JOFRE

Es titres motejeisTres metges ben desxondits

tingueren una entrevista,dentista un, s'altre oculistai es tercer especialista,eren metges dels sentits.

Discutiren molts de tempsi sa conversa veniaper veure quin d'ells teniamés contents els seus clients:

Amb fort acaloraments'oculista se queixavadels seus, i recalcavaque el miraven malament;-N'han venguts uns quants avuique tenien un uixol,i fent sa cara de betzoltots m'han mirat amb mal ull".

"Hi havia una roseta,per cert ella molt atent,jo m'he posat ben content,però /m'ha fet sa punyeta,pensant que em feia s'uileti jo tot entusiasmathe quedat ben estorat,ha estat torta de s'ull dret".

El dels sentits que escoltava,be el remenava a nel capamb el gavatx ben inflatd'esmolar ell molt fris.

I com ell era un bon tordpero ben mal de plomarva parlar llampant i clar.

"Aquí ve qualque albardaque el té ben sa a nes corepero sempre me fa el sordquan ve s'hora de pagar".

El dentista tot riguentva dir: "Perdonau si ricés de content, perquè esticsatisfet del meu clientidò jo tene sa gran sortada,i ho dic ara que me senten:a mi sempre me contemplentots amb sa boca badada".

Toni Graneretes

UN ZYÏALALT

-Què fa es malalt?-Malament, senyor metge moriràjo crec que l'ha de matars'anissat i s'aigoardent.

De prop es metge el se mirai quan ja l'hagué polsat ,exclamà tot estorat:

-Aquest homo no respira!duis "èter", diu a la gent,de presa!-L'hem acabat.-Duis esperit refinat,-no tenim més que aigoardent.-Venga s'aigoardent de presa,que aquest homo ja s'en vasa poca vida que hi haper totes ses parts li vessa.Quan es metge li tenia sa botellaarran des nas perquè així milloraloras s'esperit que allà dinshi havia, es malalt sentí s'olori a penes la va sentira n'es metge li va dir:

- Un poc més ava 11, senyor !

(La recitava en Toni Graneretes,a c s, qui l'aprengué de mestreJ.Mascaró).

H U M O R