Re ortat e: El cas l/e la "IUa llf rur ~a"· Entrevista: Ferran itlascareU

INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS

DISPOSEM D'UN FINANÇAMENT A LA SEVA MIDA

rems especials

PVi sita, consulta i revisions als socis i familiars ,...

l Q Vis ita Ortodòncia (aparells correctors) ,...

Urgèn cies Revisions periòdiques ,...

Fluori tz<:,cions Radiografies intrabucals I I I • ~

Higie ne bucal (neteja) + Revisió I I I • _

Extrac cions simples

I un 20% de descompte a la resta de tractaments no tanquem per vacances -

Barcelona sardenya, 319, Baixos

Tel. 93 457 04 53

Iluro, 90, bai xos

M.J.Verdaguer, 6, 2n 3'

Sant Joan 23-31, 1r, l'

Av.S.Esteve, 86, 3r, 4' Av.Martí Pujol 254, bai xos

M.J.Verdaguer 15, bai xos Sor Angela Cruz 35, bai xos

Ronda de Atocha 7, bai xos Gran V.M.Turia 37, bai xos

Te l .

Te l •

Te lo

Te l .

Te l •

Te l •

Tel.

Te l •

Te l •

calàbria, 251, Baixos Tel. 93 439 A5 00

93.757.71.8 1 Mataro'

93.474.19.32 Cornellà

93.727.53.96 Sabadell

93.879.32.28 Grano l lers

93.389.43.31 Badalona

93.877.45.97 Manresa

91.571.00.02 Madrid

91.467.06.00 Madrid 96.351.73.50 València

E-mail: ioa@ioa.es Web: http://www.ioa.es

s u M LA PORTADA Revista Tot Claror

Núm. 22 , III època ,

A R I

Desembre de 1999-gener del 2000

OPINiÓ · 2. Articles d'opinió de Montserrat Bastida, Salvador Motos i Joana Céspedes 4. Enquesta: "Creus que hi ha suficients equipaments públics al barri de la Sagra­da Família?"

ENTREVISTA 6. Jordi Arcarons, motociclista

SALUT 10. Compte amb la grip! 12. Els cruiximents

DIETÈTICA 14. Cuina vegetariana

SOCIETAT 17. Veïns i entitats de la Sagrada Família formen la plataforma "Salvem Myrurgia" 21. Entrevista al president de l'Associació de Veïns de la Sagrada Família, Antoni Viñas 23. Entrevista a Ferran Mascarell, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona i del Districte de Gràcia

26. CULTURA: LLIBRES, DISCS I WEBS D'INTERÈS

28. GUIA DE SERVEIS i COMPRES

31. CONCURS i PASSATEMPS

NOTíCIES DE LA FUNDACiÓ CLAROR 32. Activitats de Nadal 33. Revetlla de Cap d'Anyal Poliesportiu Sa­grada Família 34. Miscel-lània 35. VI Torneig de Bàsquet Infantil de Nadal 36. L'Esportiu Claror va ser l'escenari esco­llit per La Vanguardia per a "la foto dels can­didats" a la Presidència de la Generalitat 38. Nou Can Caralleu

FETS I GENT 40.Un soci del Claror, pioner en la tècnica d'auto-trasplantament d'ovaris

Les altres portades

EL BARRI VOL EQUIPAMENTS

PÚBLICS A L'ILLA MYRURGIA

Veïns i entitats del barri de la Sa­grada Família han format una pla­taforma cívica per reivindicar equi­paments públics a l'illa que ocupa la fàbrica Myrurgia, tancada des de fa anys. La zona, catalogada com a equipament, ha estat sor­prenentment requalificada, i el Dis­tricte de l'Eixample vol fer-hi ha­bitatges i un gimnàs privat d'elit.

AQUEST HIVERN, PREPARAT PER

COMBATRE LA GRIP

El virus de la grip va afectar l'any passat més de tres milions d'es­panyols, i ara, amb l'arribada del ·fred, se n'espera un nou brot. Una bona prevenció pot evitar­ne el contagi, però per si de cas cal conéixer les actuacions més correctes per passar el tràngol de la millor manera possible .

FERRAN MASCA­RELL, REGIDOR

DE CULTURA I DE GRÀCIA

El regidor de Cultura de l'Ajun­tament de Barcelona, Ferran Mascarell, és també el regidor del districte de Gràcia des de fa quatre mesos. Va rebre la re­vista Tot C/arorper expliéar-nos les 'seves prioritats de govern, tant en matèria cultural com res­pecte del districte.

_ ()p1=·tU=·~Ó ______________________________________ _

Tercera època

Número 22

desembre 1999-gener 2000

Tiratge: 13.000 exemplars

Imprès eh paper ecològic

Dipòsit legal: B 28124-84

REDACCiÓ I ADMINISTRACiÓ:

Sardenya, 333, baixos 08025- Barcelona Tel. 934761390 Fax 93 476 13 91

CONSELL EDITORIAL:

Joan Itxaso, Jordi Cabanes, Núria Borràs, Eduard Franco, Albert Giménez, Àngels Güell ,

Sergi Larripa.

DIRECTOR:

Sergi Larripa

REDACCIÓ :

Ester Benach

DISSENY PORTADA:

Emma Cervera

CORRECCiÓ LINGüíSTICA:

Ariadna Viñas

PUBLICITAT:

Josep Lluís Vide

FOTOMECÀNICA I IMPRESSiÓ:

PC Gràfic IMGESA

DISTRIBUCIÓ :

Mencor

TOT OLARORés una revísta oberta a totes les opinions. Per això no ne­cessàriament comparteix les opini­ons expressades als articles signats, que són responsabilitat de I:autor.

Entitat editora

FUNDACiÓ CLAROR

Sardenya, 337, entresòl 2a. 08025 Barcelona Tel. 934761390 Fax 93 4761391

E-mail: claror@mx2.redestb.es Web: www.claror.org

PRESIDENTA

Joana Céspedes

SECRETARI

Jordi Cabanes

PATRONS:

Montserrat Bastida, Consol Martí, Basili Pérez,

Dolors Rodríguez, Héctor C. Silveïra,

Josep Tablada, Jordi Alonso i Julieta Riberas.

DIRECTOR GENERAL

Joan Itxaso Paternain

DIRECTORA ESPORTIU CLAROR:

Nú ~ia Borràs

DIRECTOR POLIESPORTIU MUNICIPAL

SAGRADA FAMiLIA:

Eduard Franco

2 TOT CLAROR

Solidaritat: moda o compromís

Montse Bastida Representant del Patrona t de la Fundació Claror i de la Plataforma 0,7 Claror

En la proximitat de les fes­tes nadalenques surten, de tot arreu , ofertes i propostes per solidaritzar-se amb multitud de causes, com si "el mercat" de la solidaritat fos una cur­

sa com?etitlva on es tracta de gu anyar prestigi o de vendre imatge.

El fenomen de les "tele­maratons" no és cap nove­tat, són un plat fix a totes les cadenes de televisió. Potser ja ha arribat el moment de donar més serietat a la soli­

daritat i treure-li tota la càr­rega de xou i espectacle que, moltes vegades, desvir­

tua la causa per la qual es vol cridar la consciència solidà­

ria del ciutadà. Tampoc és nou el feno­

men que ofereixen, cada cop més, les grans corporacions i multinacionals, que incor­

poren a les seves estratègies

de màrqueting el factor soli­

dari per consolidar el poder en el mercat o, dit de manera

més planera, per incrementar

les seves vendes, encara que sigui a costa de l'explotació més ferotge d'infants o de po­blacions senceres de països del Tercer Món.

La solidaritat és quelcom més seriós que un xou o un

producte de màrqueting, per deixar-la en mans dels qui

no hi creuen; solidaritat vol dir compromís pe rsonaJ.i de­núncia social de les injustí­cies i desigualtats que es pro-

dueixen, tant al nostre costat com arreu del món.

Ara que arriba Nadal tam­bé hem de ser solidaris, per­què això forma part de les nostres conviccions perso­nals, per refermar un com­promís i no pas una moda, una acció permanent i no pas una imatge, que es dilu­eix quan, després de les va­cances nadalenques', tot tor­

na a l'aparent normalitat comencen les rebaixes.

Com ja sabeu, la Plata­

forma 0,7 Claror agru­

pa un bon col , lectiu

d'individus que viuen

la solidaritat com un

compromís, i aplega

Q.CLAROR PLATAFOR ~ I cooperaciÓ Solidan tat ~

diversitat de persones -manobres, administratius, mestres, tèc­

nics ... - la gran majoria vinculats al Claror. Aquest any hem

engegat dos projectes a Llatinoamèrica, i aviat ens trobarem

per decidir les accions de l'any 2000. Tots els qui vulgueu fer

camí al nostre 0,7, hi teniu un lloc. Us hi esperem!

M_B.

__________________ Opinió

Barcelona, cap a on vas?

Salvador Matas i Dalmases Arquitecte i urhanis/a

Veus crítiques a la política urbanística municipal s'estan deL'{ant sentir dalTerament per paIt dels "pesos pesats" de l'ar­quitectura i de l'urbanisme de la ciutat. Debats i forums orga­

nitzats pels col·legis professi­onals d'arquitectes, d'econo­inistes, el CCCB, mostren una

preocupació pel futur de la ciu­tat. Mobilitzacions d'entitats de barri i creació de plataf01mes de veïns opositores a les dife­

rents actuacions urbanístiques

expressen el desconcelt de la ciutat amb la planificació ur­

banística actual.

A què ve tant enrenou ur­banístic ? Recordem que el

prestigiós Royal Institute of British Architects (RIBA), la

passada primavera, va guar­donar la ciutat de Barcelona amb la medalla d'or per la qualitat de la seva transfor­mació iniciada a la dècada

dels 80. Però ara les coses es­tan canviant.

Què està passant a Bar­celona? Cap a on va ? Actua­cions urbanístiques com Bar­

ça 2000 o Diagonal Mar són motiu de polèmica dins l'àm­

bit professional i ciutadà. La

sobreedificació davant del

moll de Barcelona, amb els complexos del Maremagnum i del \Vorld Trade Centre , quan semblava que la ciutat s'obria definitivament al mar amb l'enderroc d'aquells "tin­

glados". Darrerament, operacions

de pe¡muta de qualificacions,

com les del Pla de l'illa Myrur­gia o la del Corte Inglés a la

plaça de Francesc Macià, se sumen a la llista de les polè­

miques. Tot plegat, sembla apuntar

que avui el planejament de la

Bon Nadal i feliç 2000 per J oana Céspedes, presidenta de la Fundació Claror

Se'ns acaba el 99 i això, com cada any, ens porta a la reflexió d'on. estem i cap a on anem.

Amb el grup d'amics o els companys més propers trobem el moment per pensar en veu alta sobre els fets que hem viscut i les novetats del futur.

Recordem Kosovo, Txetxènia, Timor. .. i tants altres llocs on, desgraciadament, la irracion.alitat ha vençut el sentit comú.

Recordem les agressions que contínuament patim en el nostre planeta i la incapacitat de la comunitat internacional davant dels interessos de les grans multinacionals per fer opera­tius els acords de la cimera de Rio de Janeiro.

Mentrestant, Bill Gates es baralla pel monopoli de la informàtica, Telefónica i els polítics estatals per les stock opcions i a tot arreu ens envolta el bombardeig "consumista" de canvi de segle o de mil·lenni (qualsevol excusa és bona).

La ciutat discuteix cap a on va el seu urbanisme, amb un govern municipal un pèl desorientat. Les eleccions catalan.es han situat el Parlament al centre de la vida social i política del país. Ja era hora!

Aquest és el panorama que ens tocarà viure i al qual haurem d'enfrontar-n.os sense complexos. Paraules com amistat, solidaritat, i, per què no, llibertat i participació, han de formar, cada cop més, part indestmctible de la nostra cultura i de la nostra acció de futur.

Amb aquest veritable esperit esportiu, a la Fundació Claror hem decidit acomiadar el 1999 i rebre el 2000 amb un sopar-festa de germanor.

Entre tots hem de consolidar aquest projecte social, de barri i -de ciutat, que representa Claror. Alguns pensen que el rellotge s'aturarà a les zero hOfes de l'últim dia del 99. Cap de nosaltres té la síndrome del 2000 perquè és un any que volem viure intensament.

ciutat està més controlat pels promotors i propietaris dels terrenys que per la col·lectivi­tat. És a dir, que prevalen més els interessos particulars que

l'interès general de la ciutat. Continuar per aquest camí re­sulta preocupant.

Es troba a faltar e l crite ri

de quin és e l model de ciutat que es vol, es troba a faltar

aquella sensibilitat en el trac­tament de l disseny urbà. En el desenvolupament del pla­

nejament es necessita deci­

sió unitària global en l' àmbit de la ciutat, per evitar que

cada districte pugui decidir d'endegar peticions de paJti­

culars que acaben en modi­

fi cacions importants del Pla general (PGM).

Amb tot això, per poder

"encaixar"aquestes propostes,

proliferen les modificacions puntuals del PGM, una de les

quals és la denúncia de la

Fundació Claror de l'illa

Myrurgia. Aquests documents s'han convertit en "alta engi- ·

nyeria urbanística". Realment

el grau de complexitat a què

s'ha arribat per poder justifi­

car el que és injustificable im-,

pressiona. Amb el joc de mans

que es fa en el Pla Myrurgia

resulta una pèrdua de gairebé

9.000 m2 de sostre previstos

per a nous equipaments de la

ciutat, això sense que , apa­

rentment, se'n perdi ni un.

Tant sobrats anem d'aquestes

dotacions, i sobretot públi­

ques, per pl~pificar les neces­

sitats d'equipaments presents

i futurs.

TOT CLAROR 3

J _ ()p1=·n1=·~Ó~ ________________________________________ _

I)ENQUESTA

Hi ha suficients equipaments públics al barri de la Sagrada Famz1ia?

ROSA GARCIA 30 anys

No. Visc a l'Hospital de Sant Pau i tinc vint mi­nuts fins als dos poliesportius del barri. Pel que fa a altres equ i­paments no ho sé per­què no en faig ús.

R ES e

LECTORS Envieu-nos les

vostres opinions! També per E-mail:

totdaror@daror.org

Animeu-vos-hi!

Qualsevol lector pot publi­car el seu text a la revista Tot Claror. Escriviu un article d'interès general sobre al­gun fet esportiu, social o cul­tural que us interessi i apa­reixerà publicat en aquesta pàgina. -Eis textos no han d'excedir les 15 línies i han d'anar sig­nats amb el nom complet de l'autor, el DNI o núm. de soci i un telèfon de contacte. Tot· Claror es reserva el dret de publ icar les col.laboracions, així com de resumir-les o extractar-les quan es consi­deri oportú.

4 TOT CLAROR

TONI QUESADA 37 anys

FRANCESC SEGÚ 67 anys

VíCTOR RIVERO 16 anys

MAllE FARRÉS 50 anys

Sí. Penso que hi ha de tot, està força comp let.

N o. En podria haver més, per exemple a l'an­tiga Myrurgia en podri­en fer un, per exemple un casal on em deixes­sin connectar a lnternet sense pagar, mentre al­tres juguen a cartes o a escacs.

No. Crec que hi hau­ria d'haver més escoles bressol i escoles públi­ques. Últimament hi ha molts joves al barri que treballen amb quinze anys en lloc d'estudiar.

Em sembla que no, so­bretot per a la gent gran. Hi ha residències per a gent gran però són privades.

I)ENTREVISTA CURTA C~J A~ma Furul/, cap de premsa de la Fundaci6 Amics de la Ge-fit Gran amics de la gent gran

«Cada vegada hi haurà més gent gran que necessitarà espais on relacionar -se i l'Administració ha d'estar preparada»

La Fundació Amics de la Gent Gran va nèixer al barri de la Sagrada Fallli1ia el 1987 i

té la seu al número 3 del car­rer d'en Grassot (tel. 93 207 67 73). És una organització no governamental de voluntariat

que es dedica a donar SUpOlt

afectiu a les persone~ grflns que viuen soles a casa seva.

Quins serveis ofereix Amics de la Gent Gran?

Oferim diversos serveis,

com l'atenció personalitzada a domicili , l'acompanyament

puntual perquè puguin realit­zar gestions i activitats com­

plementàries, dinars de Nadal,

les acollides (que són berenars

que reuneixen els avis del ma­teix ban'i) o la Festa de Prima­

vera. La majoria d'avis que ate­

neu són del barri de la Sa­grada Familia?

Sí, el nombre de demandes

en aquest barri és molt gran, potser perquè nosaltres vam

nèixer aquí. Ara cobrim tots els districtes de Barcelona, però

la demanda de la Sagrada Fa­llli1ia és molt important.

I a l'hora d'organitzar ac­tivitats conjuntes que aple­guin molta gent, trobeu es­pais adequats?

En un dinar de Nadal reu­

nim unes · 350 persones, entre

avis i voluntaris, i això reque­

reix un lloc gran. Fins ara ho hem fet al rebedor de l' esta­

ció del Nord. Per a l~s acolli­des tampoc teníem cap espai, i al fillal un dels voluntaris ens

va ce?ir la seva cafeteria. És clar q1\Ie necessitaríem un es­

pai m9s gran, tant per a la seu

com pr r a les trobades. I, des de la vostra expe­

riència, com veieu el futur de la gent gran?

En el futur cada vegada hi

haurà més gent gran que ne­cessitarà assistèn cia, espais

perquè puguin relacionar-se, i l'Administració ha d'estar pre­

parada. E.B.

~ prepa

NOMBRE

APELLlDOS

DOMICILIO

CP POBLACIÓN

TELÉFONO EDAD

o Masaje Vltal-Corporal o Monitor de Aeróblc. O Nutrlclón Deportlva O Monitor de Balles y Deportlvo Nlvelll de Salón. Avanzado

O Monitor de Jazz O Masaje Terapéutlco O Monitor de F1tness

O Monitor de Funky O Curso de Aslstencla O Técnlc,as Manuales O Glmnasla Postural

O Monitor de Hlp-Hop Sanltarla O Reftexologia Podal O Preparador Físlco

O y Deportlvo O Dance Professional Diploma atorgat per:

Drenaje Llnfàtlco O

Instructor Monitor de Musculaclón

O Monitor de Aeróblc. y Culturlsmo o Monitor de Balles mm Generalitat de Catalunya

Nivell de Salón Institut Català de Noves Professions

O Deseo reclblr, sln compromlso, el nuevo PROGRAMA GENERAL DE LOS CURSOS

SI estas Interesado en reclblr Informació" sobre atfos cursos, señalalos y remlte este CUPÓ" a:

ORTHOS Córcega 371 08037 Barcelona Tel. 93 207 73 03 Fax 93 207 79 67 E-Mail: orthosbcn@arrakls.es

_ Entrevista

Jordi Arcarons va néixer l'any 1962 a Vic, ciutat on resideix amb la seva esposa i els seus dos fills, i de la qual molts conciutadans consideren el màxim representant. Visitar-lo al taller on té les motos, enmig del camp i al costat d'una granja, és entendre perquè a Vic l'idolatren, no solament per les gestes esportives, sinó perla seva manera de ser. Ell mateix es defineix com "una perso­na de pagès, que va néixer al camp, tímida, molt normal". L'única dife­rència respecte de la resta de viga­tans és que ell és un dels millors motociclistes del món sobre super­fícies no asfaltades.

Motocròs, raids, enduro, ho ha guanyat pràcticament tot i en reite­rades ocasions, però és conegut po­pularment pel paper que des de fa dotze anys desenvolupa al Ral·li París-Dakar, paradoxalment l'únic que encara no ha assolit.

La seva trajectòria és un exemple per als qui comencen i, abans que

6 TOT CLAROR

JORDI ARCARONS )

Vol guanyar el Dakar i tancar la millor temporada del motociclisme català

Entrevista: Sergi Larripa Fotos: Sport

Aquesta temporada ha estat, sense dubte, la millor en la història del motociclisme català. A l'alegria de Crivillé i Alzamora es vol sumar ara Jordi Arcarons, un vigatà de 37 anys que aspira a guanyar, d'una vegada per totes, el més fort de tots els ral·lis: el Dakar. Fa temps, va afirmar que el del 2000 seria el seu últim Dakar, però ara explica que no vol pensar en una possible retirada, sinó en la victòria que des de fa dotze anys se li resisteix. Potser la tretzena serà la bona per al pilot de Vic. Les dunes del desert l'esperen .

es retiri, ja volen succeir-lo. Va co­mençar per afició, i a poc a poc va anar pujant esglaons fins arribar on és ara.

"La veritat és que no hi va haver un

moment clau en què em digués "Vull de­

dicar-me a això". Potser va ser quan

vaig anar a córrer el Dakar per primer

cop, pel meu compte i sense l'ajuda

de cap patrocinador; vaig fer una in­

versió, llençant la casa per la finestra.

Fins aleshores tot ho havia fet per afi­

ció, perquè m'agradava."

Fins i tot treballava per mantenir les despeses de la moto, oi?

Sí. És un esport car, córrer en moto!

Vaig començar gràcies a l'ajuda dels

meus pares, però després em vaig

posar a treballar de pagès, després de

paleta ... i vaig tenir la sort de sortir-me'n,

que és el que molts no aconsegueixen. I

així anava fent, pujant cada any un es­

glaó fins que vaig arribar a un punt en

què, tenint un cert nom en el món del

motor, comences a tenir ajudes ... , i quan

te n'adones, ja ets professional . Una cosa

va darrera l'altra, el fet important és cada

any pujar un nou esglaó.

La seva vida són les motos, però, curiosament, pràcticament no la uti-

litza com a mitjà de transport. No. De fet, a mi mai m'ha agradat la

moto de carretera perquè la veig com

un perill, no m'ha agradat mai depen­

dre del moviment de la resta de vehi­

cles que hi circulen. Per carretera em

moc molt poc en moto, ho faig més

en cotxe.

Com a pilot, com es considera? Ce­rebral?

He experimentat una transformació,

vaig començar molt agressiu i espontani i

he anat canviant. L'edat i l'experiència et

fan canviar.

Quin percentatge té de pilot de motos i quin d'aventurer?

Pilot de motos cent per cent, perquè

és el que sempre m'he plantejat, i m'hi

he dedicat.

És a dir, que es planteja les curses com una competició i no com una aventura?

Jo, personalment, afronto les curses

com una competició, però em sento a

gust quan arriba el component aventura.

M'hi sento a gust i capaç d'afrontar-ho bé.

Ral ·lis com el Dakar, com el d'Egipte ... , si

no tinguessin el component aventurer"si

fossin només cursa, serien com un mun­

dial de velocitat on tot és matemàtic i són

______________________ Entrevista

perfectament previsibles tots els pro­

blemes amb què et pots trobar. En

canvi, les competicions on jo participo

tenen un alt component aventurer; si

et perds al desert és imprevis ibl e el

que pot passar. I aquest compo nent

m'agrada, però tot i així em plantejo

les cu rses com una competició. No hi

vaig a fer turisme.

A què es dedica Arcarons entre

ral·li i ral·li?

Sempre estic molt actiu, faig cu rses de

motocròs o d'enduro. Quan arriba el mes

d'abril canvio d'especialitat i em fico a l'ai­

gua amb moto aquàtica, participo al cam­

pionat d'Espanya de raids amb motos

aq uàtiques, que és molt similar a les cur­

ses que fem al desert, amb la diferència

que es fan en mitjà aquàtic. Així que en­

tre l'abril i el setembre em mantinc en

forma amb la moto aquàtica.

I a partir del setembre torna a pen­

sar en el Dakar?

Sí. Començo a preparar-me tres me­

sos abans, entrenant-me, muntant l'equip

i fent les curses de pre-Dakar: Egipte, Ar­

gentina, Emirats Àrabs ... El Dakar és la

"prova mare" que determina qui és el

millor: qui el guanya és el número 1.

Parlem del Dakar. Què té aquest

ral·li que no tingui un altre?

És el raid més dur que existeix, els al­

tres volen imitar-lo, però el Dakar segueix

sent el més fort. Una persona capaç de

" lluitar per les primeres posicions del Da­

" kar demostra ser molt completa sobre una

moto : has de ser ràpid, bon navegant,

bon mecànic per arreglar-te-la sol, i has

de saber dominar-te psicològicament.

Com ha evolucionat el Dakar en els

darrers anys? En quin moment es tro­

ba?

La cursa va tenir un moment diftéil

quan, després de la mort del seu creador

Thierry Sabine, la van agafar una sèrie de

persones que no van ser capaces de man­

tenir-ne l'esperit original. Des que la diri­

geix l'Aubert Oriol, que havia competit

tant en cotxes com en motos, ha tornat a

revifar en tots els sentits, i ara està en un

bon moment.

En què consisteix l'entrenament de

preparació per al Dakar?

La preparació més i m portant és la físi-

Un Dakar especial per celebrar l'arribada del 2000

El primer Dakar del 2000 havia de ser espe­cial. Per aquest motiu, l'organització ha previst un nou i original recorregut que començarà a Dakar i acabarà a Egipte, travessant tot el desen del Sàhara dloest a est.

S'ha anunciat que la competició d'enguany tindrà 16 etapes amb 9.022 quilòmetres (5.800 cronometrats), menys dunes, més trams plans ... Com comenta el pilot de Vic, "el recorregut no el sabem. És completament secret, però crec que la segona part del ral, li serà molt dura, passarem molts quilòmetres al més pur desert, on no trobarem absolutament ningú, i on farà una calor molt falta". Aquestes dificultats diu que el motiven i el fan feliç.

Serà la segona vegada en què Dakar, en comptes d'arribada, sigui sGrtida. Aquest fet, que per Arcarons "serà com començar un llibre a l'inrevés", també afegirà atractiu. "Començarem en un país càlid i acabarem en un altre també càlid. l això farà més dura la prova".

El repte d'Arcarons serà, un cop més, "ser el primer". Què farà després del Dakar? Es retirarà? Diu que guanyi o perdi, ho decidirà

quan s'acabi, ara només es vol concentrar en la victòria. Que tingui molta sort!

Mai m 'ha agradat la moto de carretera perquè la veig com un perill. Nombgrada dependre del moviment de la resta de vehicles que hi circulen

Afronto les curses com una competició, però em sento a gust quan arriba el component aventura

El Dakar és el raid més dur; els altres volen imitar-lo, però segueix sent el més fort

ca, la psíquica és una qüestió més per­

sonal. Jo pràcticament no la necessito

perquè em vaig mentalitzant durant

tot l'any, conec les meves possibilitats,

sé fins a on puc arribar ... , i tot això fa

que durant els mesos previs vagi aga­

fant la consistència psicològicaneces­

sària. Però en l'aspecte físic sí que he

. de fer una planificació d'entrenaments

mo lt important per poder arr ibar al

màxim. Això signifi ca passar-me tres

hores diàries al gimnàs durant els tres

mesos previs.

Angoixa, ansietat, nervis, desmo­

ralització ... , què és ~el que s'ha de

dominar més, psicològicament?

Jo diria que una mica tot. Cada si­

tuació provoca diferents sensacions, i

allò important és tenir un domini glo­

bal d'un mateix, i no desesperar-se mai

encara que et perdis al desert.

Quin és el pitjor moment que re­

corda?

De pitjors moments n'hi ha bastants.

Cada any, i he corregut dotze ed ici­

ons, hi ha hagut un moment dolent~ , El primer Dakar, l'any 1987, va ser

el més dur?

Sí, ho vaig passar molt malament. Vaig

participar-hi sense mitjans, no tenia no­

cions d'orientació i a penes sabia com

TOT CLAROR 7

_ Entrevista

funcionava una brúixola. Molts dies vaig

estar a punt d'abandonar, un dia vaig

caure i em vaig fer mal enmig del de­

sert, sol, i quan ja es feia de nit, vaig

espantar-me molt i fins i tot vaig té­

mer per la meva vida. Vaig voler aban­

donar, però no em va funcionar l'emis­

sora de busca; fent les mil i una, no

vaig tenir m és remei que arribar sol al

campament. Allà em van animar per­

què acabés la cursa. Desprès, l'any

1996, vaig haver de deixar la cursa en

helicòpter, lesionat i insconcient, per­

què se m'havia creuat un gos quan anava

a 140. És una manera dura d'acabar.

El moment més trist? El pitjor, potser, va ser l'any que vaig

El primer Dakar en què vaig participar va ser el més dur; hi vaig anar soL sense mitjans ni nocions dorientaci6 a penes sabia com funcionava una brúixola

fer segon, a un minut i esca ig del pri­

mer, quan a dues jornades del final

tenia pràctica ment la vi ctò ri a a les

mans. Ja diuen que el primer s'empor­

ta la glòria i el segon és el primer dels

perdedors ... , i aquesta és la sensació

que vaig tenir.

I el millor moment? Quan vaig fer segon per primera

vegada. Després, quan vaig repetir tres

vegades més aquesta posició ja no em

va fer il ·lusió, p erò la primera va ser

com un somni .

Hi ha bona relació entre els pilots?

En general sí. Fas més amistat segons

la nacionalitat dels corredors; amb els es­

panyols hi ha amistat, encara que tam­

bé hi ha una espècie de competitivitat

per veure qui és el millor cl assificat,

amb els italians, portuguesos i sud­

americans ens portem molt bé, i amb

els francesos no tant.

Quina relació teniu amb les per­sones dels països per on passeu?

Jo recordo fa anys que la gent dels

països per on passàvem era molt ama­

ble, ens haguessin donat el poc que

A l'Àfrica aprens a valorar molt més tot el que tenim aquí. Allà no tenen res, viuen amb les coses justes i semblen més feliços que nosaltres

tenien a canvi de res. Sobretot les per­

sones que viuen al desert, els tuaregs,

són molt hospi ta làri es. Però en els úl­

t ims anys la situació ha canviat perquè

ens han vist passar massa vegades i

molts han pensat que no n'han tret res

de profitós, i la situació s'ha anat com­

plicant fins al punt de patir robatoris i

assa lts.

Què ha après de l'Àfrica? Tothom qui hi ha anat n'ha après

molt, només anant-hi una vegada ja

t'adones del que és. Crec que s'hi ha

d'anar, aprens a valorar molt més tot

el que tenim aquí. Allà no tenen res,

viuen amb les coses justes i semblen

més feliços que nosaltres. Hi aprens

moltes coses de la vida.

En relació a mb la repercussió mediàtica, als mitjans econòmics ... , l'Enduro i els Raids són els germans pobres de la família del motociclis­me?

Desgraciadament, l'esport no es me­

sura per la intensitat físi ca o de risc, sinó

per uns alt res factors: les audiències. Hi

ha esdeveniments esportius espectaculars

i que diuen molt del valor i les qualitats

de les persones que els practiquen, i que

en canvi no tenen el seguiment que es

mereixen. I és que el factor televisió és

molt important, la velocitat és un produc­

te on les telev isions poden col·locar

perfectament les seves càmeres i ofe-

Xarcuteria

C6rcega, 537 (entre Marina y Cerdeña) 08025 Barcelona

Vins i Caves. Extens assortiment de licors i maltes Cava de Puros

Servei de cuina de 10h a 24h ininterrompudament Tel. 93 435 8048

____________ Entrevista

Desgraciadament Pesport no es mesura per la intensitat física, el risc o les qualitats de Pesportista, sinó per altres factors, com les audiències

ri r un espectacle d'hora i mitj a que

s'adapta a les seves necessitats. El Da­

kar, en canvi, és complicat de retrans-

Avila. GaudI, 8 Ida. e/MaIIora, 490.

Hi deu haver qui cregui que guanyem molts diners, però em penso que pel risc que tenim no estem ben pagats, especialment si ens comparem amb altres esportistes

metre, tot i que la Televisió Francesa

està aconseguint unes audiències es­

pectaculars, amb el Dakar, però a can­

vi d'un esforç d'infraestructures extra­

ordinari. A Espanya, en canvi, les te­

levisions mai s'han interessat a fer -ne

ca p retransmissió, si mplement s'han

dedicat a obtenir unes imatges i a pas­

sar-l es, a pesar de la gran afició que hi

ha. I com que no hi ha televisió, tam­

poc estem ben pagats, una cosa porta

l'a ltra. Però bé ... les coses són així.

Us sentiu injustament valorats? Sí. Hi ha esports on el practicant no

req uereix les nostres qualitats i va lor, i

estan molt més ben pagats. Hi deu

haver qui cregui que nosaltres gua­

nyem molts diners, però em penso que

pel risc que tenim no estem ben pa­

gats, especialment si ens comparem

amb altres esporti stes, fins i tot d'al­

tres especialitats del motor.

(DavanI Temple Sgda. Famlla) (Cantonada Cartagena) +. +. 93/456-57-75 93/247-19-64

FINQUES SAFA LA IMMOBILIÀRIA DEL BARRI DE LA SGDA. FAMILIA de

, Preguntes molt personals

• Una ciutat per viure-W? Vic

• Un lloc per anar de viatge? El Brasil , Santa Domingo, Cuba ...

• Un llibre per llegir? Qualsevol d'entrenament físic i esportiu, alimentació ...

• Una pel'lícula de cinema? Una comèdia

• Un mitjà pe.r estar infonnat? La ràdio

• Mar o muntanya? Muntanya

• Un cantant o grup musical? John Lennon

• Un esportista? Indurain

• Quin personatge històric li hauria agradat conèixer? Jesucrist

• Què valora més de les perso­nes? La sinceritat

• Si un dia fos president del Govern o de l'ONU, quina pri­mera decisió prendria? Buscaria que hi hagués més trans­parència en tot

• Dretes o esquerres? Els qui ho facin millor

• Què s'enduria a una illa deser­ta? Tot allò que em fes falta per estar­hi bé. Amb una cosa sola no n'hi hauria prou

• Un desig confessable? Un món perfecte sense guerres de races o ètnies

15 ANYS AL SEU SERVEI

FINANCEM EL 100%

Entrega este vale en tu Restaurante McDonald's" de Sagrada Familia cuando compres un BIG MAC'"

Y Jlévate otro ¡GRATIS!

HIPOTEQUES DES DEL 3,5% PROFESSIONALS DMlBILIARIS AGRUPATS

COMPRA - VENDA - LLOGUERS - TRASPASOS - INVERSIONS.

OBSEQUI ESPECIAL D'UN TELEVISOR EN LA COMPRA O LA VENDA D'UN IMMOBLE A LA NOSTRA EMPRESA A V ANTS D'ACABAR EL MJLENI. *

*Presentant aquest anunci a l 'iniciar la rel.lació comercial

T.93 456.57.75 Srta. Dolors

~ I.¡rad.famll ia

Provença, 427-431 (esquin a Sardenya)

_ Sa~l~u~t ________________________ __

AQUEST HIVERN TINGUES COMPTE

AMB LA GRIP! Ha arribat l'hivern i, amb la baixada de les temperatures, han aflorat virus com el de la grip, que l'any passat va afec­tar més de tres milions d'espanyols. Aquest any, Sanitat ja ha advertit que pot tornar a fer estralls, a pesar de la propera comercialització d'un nou antigripal. Estem preparats per combatre- la? Prenem les prevencions necessàries?

Toth om, qui més qui menys, ha

sofrit més d'un a vegada les co nse­

qüències de la grip . En ca nvi, en mas­

sa ocas ions en parl em amb desco­

neixement perqu è la co nfonem amb

un refredat comú . És important, per

tant, co mença r per distingir què és

ben bé la grip .

M és qu e co m una malalti a, po­

dem co nsiderar-l a com una síndro­

me (és a dir, un nombre va ri at de

si gnes i símptomes, co m febre, tos,

ca lfreds, dolors arti culars,que es pre­

senten junts).

Aqu es ta sínd ro me es tà ca usada

per un tipus de virus que pot va ri ar

cada any, la qual cosa fa més difícil

tractar-l a i, sobretot, preve nir-la.

La grip acostum a a aparèixe r en

època hi ve rn al, amb l'arribada del

fred, quan els virus s'intensifiquen. A

més, és molt fàc il de co ntagiar, ja que

es transmet a través de la respirac ió

o de la tos, i un simple esternut, per

exempl e, pot pro paga r el virus mit­

jançant unes gotes de saliva micros­

còpiques anomenades Pfli.igge . Tots hi estem exposats, però quan

El nou fàrmac contra la grip

Les falmacioles espanyoles tindran aviat un nou farmac contra la grip; es

tracta d'un inhalador que pot escurçar el procés més de dos dies i frenar-ne la

gravetat. Es comercialitzarà amb el nom de Relenza, al preu de 7.800 pessetes.

Els metges, però, tot i valorar l'apo11ació del nou antigripal, són prudents al

respecte. Diuen que no pot administrar-se de manera indiscriminada, que

s'ha de prendre amb moderació i que sempre és convenient un diagnòstic de

cada cas.

La millor prevenció davant qualsevol virus, i la grip no és una excepció, és dur una vida sana, fer exercici i controlar la dieta

parlem de grups de risc ens referim al

conjunt de persones a les quals el vi­

rus pot causar més dificultats. Es trac­

ta dels nens petits, gent gran, adults

amb problemes immunològics, malal­

ti es cardiovasculars o respiratòries, di­

abèti cs .. . Són els qui han de dotar el

seu organisme del màxim d'immuni­

tatper prevenir la possible arribada del

virus.

Com prevenir-la?

La millor prevenció que hi ha con­

tra els viru s, i la grip no és una ex­

cepció, és dur una vida sana. Practi ­

ca r exe rci ci habitu alment, controlar

INSTAL·LACIONS I MANTENIMENT DE:

@studis de ctlimatitza • AIRE CONDICIONAT

• CALEFACCIÓ

• VENTILACIÓ Encarnació, 140 . Tel. 932851227· Fax: 932851252·08025 Barcelona • FREDINDUSTRIAL

__________________________________________ salut

la d ieta i no fumar enfo rteixen l'orga­

nisme davant qualsevol malalt ia in ­

fecc iosa.

Podem estimular les nostres defen­

ses mitjançant infusions o decoccions,

amb aliments frescos o amb suple­

ments di etèti cs.

L'equinàcia és el millor tractament

natural contra la grip, ja que augmenta

l'activitat dels facocits, que són les cèl-­

lules que devoren els cossos estranys.

La llimona i la taronja, pel seu alt

co ntingut en vitamina C, resulten

també de gran ajuda, i l'a ll , per la seva

acció antibacteri ana, es pot conside­

rar un autèntic antibi òti c, ca paç de

dificultar l'entrada dels gèrmens que

causen les infeccions respiratòri es.

A banda d'això, no podem descartar

les vacunes antigripals, que són també

un bon mètode preventiu, si bé no ga­

ranteixen al cent per cent la immuni­

tat, especialment pel fet que les clas­

ses de virus canvien cada any.

Símptomes

Com a regla general, el primer símp­

toma és la presència de ca lfreds, als

quals de vegades no donem la impor­

tància necessàri a. Una errada co mu­

na, en aq uests casos, és recó rrer al

conyac o a altres remeis casolans amb

la falsa presumpció que "matarem el

microbi ". I així només debilitem l'or-

" ganisme, l'únic que pot lluitar contra

un virus que ja hem contret.

Si no prenem les mesures adequa­

des, després dels calfreds vindran la

resta de símptomes: febres, dolors a

les arti culacions i l'esquena, neuràlgi­

es, cefàlies, refredat de la faringe i dels

bronquis, i dolors a les clavícules i a la

nuca, com si tot el cos estigués con­

tusionat. També podem notar un cert

Sanitat preveu una grip virulenta

El ministeri de Sanitat preveu que aquest hivern la gri p se rà tan virulenta

com l'any passat, e n què va afectar més de tres milions d' spanyols i va

col ' lapsar els hospita ls. Els experts comparteL,<en aquesta opini6 (El Periódico,

4 de novembre) i aconsellen als gru ps de risc que es vacunin, encara que aL,<ò

no garanteL,<i una immunitat del cent per cent." o hi cap cap ind ici que

vingui una grip encara més virulenta aquest any, però hem d'estar prepa rats

davant una possible pandèmia, per una mutaci6 inesperada del virus, que

podria afectar entre el 25 i el 400/0 de la poblaci6" , va indicar el cap del servei

de microbiologia de l'Hospita l de Basurto (Bil bao) , Ram6n Cisterna.

Les farmacioles ven­dran un inhalador anti­gripal que escurçarà el procés, però s'haurà de prendre amb molta moderació

La llimona, la taronja, Tall i Tequinàcia són aliments aconsellables per prevenir la grip. Les vacunes hi ajuden molt però no són una garantia total

dolor de ronyons, molèsties a la gola,

la boca seca o pastosa, molta set i mal­

estar general d'ossos. En defi n iti va,

un malestar general que ens fa estar

tres dies al llit.

La grip genera dos símptomes prin­

cipals : la profunda debilitat muscular,

no justificada per cap lesió orgànica, i

l'abatiment moral.

Cal dir que ens pot afectar l'aparell

respiratori (és el més freqüent), el d i­

gestiu (les molèsties se centren en l'es­

tòmac i els in testins) o el sistema ner­

viós. Amb això i tot, en ocasions aques­

tes tres form es poden mani festa r-se

alhora.

Primera reacció davant els símptomes

Un cop hem contret la grip, el mi ­

llor és adoptar una actitud positiva per

superar el tràngol; obsessionar-n os en

una recuperació ràpida no pot més que

generar compli cac ions com la pneu­

mònia o la bronquitis. La grip és una

malaltia benigna, i es cura so la si el

nostre cos gaudeix de bona sa lu t. Gre­

gorio Marañón deia que es cura en

set d ies amb tractament, i en una set­

mana se nse. El que hem de fe r és

co l·labora r amb el nostre cos perquè

pugui fer front al virus.

És fonamental, per tant, actuar en po-'

sitiu, i pensar que passar la grip pot servir­

nos per desintoxicar el nostre organisme i

estimular la nostra immunitat. S,L.

Aquestesfestes canvia el color dels teus ulls

Revisl6 Optomètrica gratuïta

Adaptadó de lents de contacte toves I semlrigides

flRTIVER .OPTICS

Sardenya, 385 - Tel, 93 458 39 33 l '

Lents de contacte de color + liquid de neteja + adaptació

3.990 Ptes.

, ~

, UUeres graduades per a tot tipus d'esports

Fins a un 300/0 de dte. a tots els socis de l'Esportiu Claror

i P~liesportiu Sagrada Família --no acumulable amb altres ofertes--

_Sa~lu~_t ____________________________________ _

CRUIXIMENT: EL IlMALII DE TOTS

ELS ESPORTISTES

En el transcurs del temps, el crui­

ximent, que en terminologia mèdica

anomenem dolor muscular després de

l'esforç, s'ha atribuït a diferents cau­

ses i per això ha rebut diferents trac­

taments . A grans trets, hi ha dues me­

nes de molèsti es doloroses un cop re­

alitzat l'esforç. El primer tipus de do­

lor muscular és d'aparició ràpida i de

poq ues hores de duradai es pensa

que és causat per l'acumulació de

de ixa ll es del metabo li sme ce l ·lul ar

muscular produïdes durant l 'esforç.

Aquest dolor acostuma a ser genera­

li tzat en tota la massa muscular.

El segon tipus és el cruiximent d'apa-

12 TOT CLAROR

Per: Albert Giménez, llicenciat en Medicina i Cap de l'Àrea de Salut de la Fundació C!(fJ'(}T

Tant l'esportista habitual com el que s'inicia solen tenir una experiència comuna: l'aparició del dolor muscular 24-48 hores després d'haver realitzat un exercici intens o prolon­gat. És l'adoloriment, en castellà anomenatagujetas. Encara que estem acostumats a aquestes molèsties, sabem per què apareixen i com les podem tractar?

rició tardana, a les poques hores d'ha­

ver finali tzat l'exercici. Aquesta mena

de dolor dura uns quants dies, tot i que

té el punt àlgid entre les 24-72 hores i

després disminueix fins a desaparéixer.

Es troba més locali tzat en la unió mús­

cul-tendinosa del múscul, encara que

també pot ser generalitzat.

Teories sobre l'origen del dolor muscular

Hi ha diverses teories que han inten­

tat explicar el motiu de l'apari ció tar­

dana d'aquest dolor.

N'hi ha una, que gaudeix de poca

credi bilitat actualment, que les atri ­

bu eix a l'acumulació d 'àc id lacti .

Segons aquesta explicació, l'augment

de l'acidesa local actuaria com a es­

tímul nociu de les terminacions ner­

vioses sensibles al dolor i, encara que

amb dubte, per m ic ro les ions que

produirien sobre el múscul petits cris­

talls de lactat.

Una segona interpretació és la de

l'espasme muscular, basada en tres afir­

macions: les contraccions intenses fan

disminuir l'aportació sanguínia al mús­

cul (isquèmia); la disminució d'oxigen

afavoreix la difusió de substàncies a

l'espai intesticial (que són les causants

del dolor en estimular directament o

indirecta les f ibres nervioses), i els re-

ceptors nerviosos del dolor provocari­

en contraccions tòniques de les fi bres

musculars, una nova isquèmia i l'alli ­

berac ió de substàncies nocives que

tancarien el cercle viciós.

Encara una altra teoria les justifica per

l'augment de la temperatura, que afec­

taria algunes estructures del múscul.

Per últim, la teoria que té més adep­

tes i més va lidesa científicament és la

que les atribueix a una lesió múscul ­

tendinosa per esqueixament que alte­

raria a nivell de la miofibril ·la.

Tractament del cruiximent

L'adoloriment és una patologia limi­

tada quant a duració en el temps i no

causa danys posteriorment.

L'aparició del cruiximent pot ser immediat o al cap de 24 o 72 hores d'haver practicat esport. El temps que triga a mani­festar -se i la durada són dos factors que determi­nen el tipus i les causes' que el produeixen

fi

___________________ salut

La millor manera de tractar l'adoloriment és continuar amb el mateix exercici que l'ha produït, perquè el múscul dhi adapti progressivament

Després d'un esforç intens i prolongat solen aparèixer tiretes en aquells músculs que m és han patit

El tractament hauria de ser simpto­

màtic i adreçat a d isminuir el dolor; es

poden prendre analgèsics habituals o

d'ús comú, com el Paracetamol 500-

600 mg o l'Àcid Aceti lè Salicílic 0,5-1

mg, dos o t res cops al dia, i ta mbé

els AlNES (antiinflamatoris, no este­

ro ides).

Els esportistes saben que l'adolori ­

ment només apareix després de la pri­

mera o segona sessió d'un nou pro­

grama d'entrenament, cosa que ha afa­

vori t la creença que l'entrenament pre­

vé o disminueix la lesió muscular i les

consegüents molèsties. Per això, la

millor manera de rebaixar el dolor es

la rea li tzació del mateix exercici que

les va prod uir. Tot i que després de

descansar reaparegui el dolor, ho farà

, GAU O I

Ò PT I C S

Quadre de tractament

• Prevenir la lesió, avaluant bé les sessions d'entrenament evitant sobrecàrregues innecessàries.

• Repetició del mateix exercici que les va produir.

• Aplicació de gel després de cada sessió d'entrenament sobre les zones més dèbils o que més han treballat com a mesura d' "higie­ne esp01tiva".

• Analgèsics per via oral sï les mo­lèsties són intenses: Paracetamol 500-600 mg. cada 8-12h., Àcid Acetilè Salicl1ic 0,5-1 mg. cada 8-12h.

en menor intensi tat i el múscul s'adap­

ta rà poc a poc a l'exercici.

(¡IUAN DE TEMPS FA (¡IUE NO ET GRADUES LA VISTA?

POSEM A LA TEVA DISPOSICiÓ DE FORMA GRATuïTA L'ÚLTIMA TECNOLOGIA

PER A UN COMPLET EXAMEN VISUAL I, A MÉS,

PER LA COMPRA D'UNES ULLERES ET REGALEM UNES ALTRES* [

HAS DUT LENTS DE CONTACTE ALGUNA VEGADA?

SÓN LA SOLUCiÓ IDEAL PER A UN ESPORTISTA COM TU:

PRÀCTI~UES, CÒMODES I MOLT FÀCILS D ' U S AR. ,

I , , VINE I PROVA-LES DE FRANC A GAUDI OPTICS

'* E STOC L IMITAT

C / MAL LORCA 437 (CANTONADA PADILLA) TEL. 93 436 72 40

_ Dietètica

COMPLEMENTAR LA DIETA VEGETARIANA

per Maria Dolors Villanueva, dietista

La cu i na vegetariana cada cop té més adeptes en aquells que rebutgen els aliments p rovinents d'animals. I és bona si es programa correctament, de manera que aporti tots els nutrients ne­cessa ri s a l nos tre o rga ni sm e, especialment les proteïnes, les més com­plicades a l'hora de seguir aq uest ti pus de règim .

La dieta vegetariana no és un tipus

de dieta establerta i consensuada, sinó

que cadascú l'adapta en fu nció de ls

seus gustos culinaris sempre amb el

respecte a unes premises bàsiques: eli­

minar la carn i el peix. Els vegetari ans

més purs van més enllà en la restricció

d'aliments, i rebutgen molts derivats de

productes animals, com els ous o els

làctics .

La manca de certs aliments en la di­

eta pot produir dèficit de nutrients ne­

cessaris per a l'organisme, per això ca l

tenir la màxima cura a l'hora de buscar

aquells aliments que ens aportin els

mateixos beneficis que tenen els que

hem deixat de consumir. I és que l'or­

ganisme humà, per mantenir la salut i

la plena activitat intel·lectual i física,

necessita hidrats de carboni, greixos,

proteïn es, vita mines, minerals, ce l·­

lulosa i aigua.

Si som vegetari ans, no hem de pati r,

per exemple, pels hidrats de carboni,

ja que en trobem en quantitat elevada

en les frui tes, la mel, la fècula o patata,

les farin es i els cereals. Tampoc pels mi­

nerals, principalment fe rro, perquè n'hi

ha en productes d'origen animal com

la carn vermella, la sang i el fetge, i tam­

bé en altres d'origen vegeta l, com la

14 TOT CLAROR

melassa, el caca u, el suc de poma,

els espinacs, la ca rbassa, les mores,

els llevats, la pela dels cereals, els lle­

gu minosos (soja, mongetes, llent ies,

faves i cigrons), el rovell de l'ou, la

tonyina, els musclos i les algues.

Si la dieta és estri ctament vegetaria­

na, s'ha de tenir molt en compte l'apor­

ta ment de ll egums, lleva ts i suc de

poma en els àpats per tal d'arribar a la

dosi diària de fe rro.

La fibra també és garantida en altes

quantitats en aq uestes dietes, per la

qual cosa moltes vegades es corregeix

l 'estrenyi ment.

Les proteïnes, principal problema

Perquè les cè l·lules es formin i rege­

nerin, la ració diària de proteïnes ne­

cessàri a per a l'organisme és de 120

grams.

Els principals proveïdors de proteï­

nes són la carn i el peix, dos aliments

que els vegetarians no consumeixen;

aquesta mancança és un dels princi­

pals problemes, perqu è pot produir

augment de l'artros i o desgast arti cu­

lar, envelliment de la pell i d isminució

de l'activitat intel·lectual i sexual, en-

tre altres complicacions.

Dos dels aliments més rics en pro­

teïn es són la soja i els llevats, i també

els fo rmatges, la llet, la llet en pols,

els frui ts secs (ametll es, avellanes, ca­

cauets i nous) i els llegums secs. En

proporció menor, però també notable,

en contenen els cerea ls (de 1'1 al 2%

de proteïnes) i les fruites i verdures

fresques (0,5 a 1'1 %) .

Si seguim una dieta vegetariana, cal tenir cura per tal que no ens manquin proteí'nes i vitamines

El consum d'aquests productes es

pot combinar de manera que, encara

que és necessari un plat de llegums di­

ari per a l'aportament proteic, si un dia

es mengen ous no cal que es prengu i

el llegum.

També podem menjar carn vegetal

preparada a base de soja, llevat i amet­

lles; aquesta carn es presenta en for­

ma d'hamburgueses o paté i la podem

comprar al mercat o preparar-la fàcil­

ment a casa (vegeu el quadre).

La proteïna de soja es troba en po,ls

o granulat i es pot afegir als cereals i

als sofregits de tomàquet.

____________________ Dietètica

PREPARA HAMBURGUESES VEGETARIANES A CASA

Les hamburgueses fetes amb productes vegeta ls són productes rics en prote­ïnes, lliures de colesterol i amb gra n potencial nutritiu. AI mercat en trobem de diverses marques, sobretot a les botigues de dietètica, però si volem gau­dir d'una variada oferta no hi ha res millor que preparar-les a casa i al nostre gust. Podem fer servir molts productes diferents, tants com la nostra imagina­ció sigui capaç de concebre. Alguns consells que cal tenir en compte són aquests:

1. La massa no ha de ser molt consistent 2. Per això, els ingredients han d'estar molt escorreguts, siguin lle

gums, cereals o verdures 3. Si no aconseguim la consistènca desitjada, podem afegir-hi pa

ratllat, tenint en compte que restarà sabor a l'hamburguesa 4. Podem variar les receptes si afegim abans de la cocció algun pro

ducte que hi contrasti, per exemple formatge o pasta d'olives 5. Si la massa és de patata, és aconsellable bullir-la amb pell 6. També en podem potenciar el sabor amb herbes aromàtiques i

espècies 7. Per cuinar-les, la solució més pràctica és fer selvir una paella an

tiadherent 8. Podem guardar-les un o dos dies a la nevera, dins d'un recipient

hermètic o bé entre dos plats de porcellana

Vigilar les vitamines i el calci

Si la dieta permet la ingestió d'ou o

llet, ja inclou greixos de tota mena per­

què es tracta d'aliments ri cs en vitami­

nes A i D, però un vegetarià pur no con­

sumeix ous i làctics. L'eliminació

d'aquests dos productes de la dieta pot

ocasionar carència de calci, encara que

els derivats de la soja (com ara la llet de

soja) poden substituir la llet animal; i

de vitamines del grup B, sobretot la B12,

que només es troba en els productes

d'origen animal.

El complex de vitamines del grup B

abunda sobretot en aliments d'origen

animal, com fetge, vísceres, carns ver­

melles, peixos, llet i ous. Pel que fa als

Cal tenir molt en compte l'aportament diari de llegums, llevats i sucs de poma per arribar a la dosi necessària de ferro

d'origen vegeta l, en trobem en el lle­

vat, el germen de blat, les fruites i la

pela dels cereals complets en forma de

fl ocs, pa o arròs integral. Per cobrir

aq uesta mancança, podem prendre su­

plements d'espirilina i derivats de la soja

enriquits amb ca lci, un suplement de

vitamina B12, i complementar la dieta

amb llevat de cervesa.

De la mateixa manera que la vitami­

na E s'adquireix amb l'oli d'oliva i les lla­

vors, caldrà que busquem les vitamines

A i O: la A podem obtenir-la del carotè,

provitamina A que es troba sobretot en

la pastanaga; i la vitamina D, amb una

discreta exposició del cos al sol.

~IXAMPL~ especialistes

en complements

l1er la I1ràctíca

tJe la natació

15 % DESCOMPTE ESPEClAL PER ALS SOCIS FUNDACIÓ CLAROR

Si practiques: aeròbic, natació futbol, handbol squash, tennis, manteniment, etc ..

C.Cartagena,227 Tel. 93 232 95 68 ( Davant del poliesportiu

Sagrada Família)

Llibreta 1 Plus CAJA MADRID

De Toyota a Tayota

; cada setmana toca.

FELICITATS !!! Amb la Llibreta 1 PLUS e, podrà guanyar un fabulós

TOYOTA RAV-4VX 5 p. cada divendres.

'FELICITATS! al Sr. ÀNGEL VILLORIA SIMÓN, client de la sucursal SAGRADA FAMILIA e/PROVENÇA, 427-431 de BARCELONA, darrer guanyador d'un dels TOYOTA RAV-4VX 5p. ,

També al seu servei al barri:

.Pg. Sant Joan, 135

.Castillejos, 248

.Sant Antoni Maria Claret, 139

El Sr. Àngel Villoria Sim6n rep el premi lliurat pel Sr. Pedro Ansa, Director de Zona de CAJA MADRID

~";~¡¡,:', •. ~n",w ,

¡ . ~<M"""'<N.l ,

Doble S.L.

AI.,mlt' •• , n.,. 4S· Monligalà. 08917 Badalona Tel. 93 465 77 47 - Fax: 93 465 79 11

Societat

VEïNS I ENTITATS DE lA SAGRADA FAMíliA CREEN lA PLATAFORMA

"SALVEM L'IllA MYRURGIA" TOTHOM POT ADHERIR-SE A LA PLATAFORMA SIGNANT EL MANIFEST

Veïns i entitats del barri de la

Sagrada Família han format la

plataforma cívica "Salvem 1'lIIa

Myrurgia" per tal de tornar a

demanar, un cop més, que es

facin equipaments públics que

el barri necessita al solar on hi

havia l'antiga fàbrica Myrurgia,

a l'illa compresa pels carrers

Provença, Nàpols, Mallorca i

Roger de Flor. Un solar histò­

ricament reivindivicat pels ve­

ïns, i que el Districte vol re­

qualificar per a ús privat.

S.L. La plataforma "Salvem l'Illa Myrur­

gia" es va formar el passat 10 de

" novembre en una reunió celebrada al local de l'Associació de Veïns de la

Sagrada Família.

L'acta fundacional va ser un Mani­

fest (que reproduïm íntegrament a la

pàgina 19) en què els veïns i entitats

adherides demanen que el Distri cte

de l'Eixample rectifiqui la proposta de

modificació que (a instàncies de Pro-

El Districte, que diu que el barri no reclama equipaments públics, beneficiarà els interes­sos privats en detriment dels col'lectius

El xamfrà Nàpols-Mallorca de l'antiga fàbrica Myrurgia. en una foto d 'arxiu cedida per La Vanguardia.

Eixample) ha fet del Pla General Me­

tropolità (pGM), segons la qual l'es­

pai ocupat per l'antiga fàbrica Myrur­gia deixaria de ser qualificat' ~om a

"equipament" per ser qualificat de

manera que es poguessin construir

habitatges i un poliesportiu privat.

Espai reivindicat històricament

L'espai ocupat per l'antiga fàbrica de

l'émpresa Myrurgia ha estat reclamat

pèls veïns de la Sagrada Família des de

fa 15 a:,,~ys, quan va tancar la fàbrica.

De'S" de 1976, quan es va fer el

PGM, el ., so lar està definit com a re­

serva d'éq'u.ipament. Des d'a leshores

èls veïns del barri han reclamat l'en­

derrocament d~ la inutil'itzada fàbrica,

i la construcció d'alguns dels equipa­

ments públi cs que necessita el barri ,

especialment un geriàtri c públic, una

escola bressol i un espai de dinamit­

zació per a joves. L'ú ltima mobili tzació veïnal respec­

te a l'Illa Myrurgia va tenir lloc fa tres

anys, quan el barri es va oposa r al .

projecte d'insta l·lar-hi una benzinera

i un gimnàs privat. Es va aconseguir

aturar el projecte, però l'episodi va servi r perquè el barr i intuís les in ten­

c ions dels promoto rs res pecte a •

aquest espai.

En els últims tres anys, el barri ha

seguit demanant que, d'una vegada

per totes, es donés a l'Illa Myrurgia la

funció per a la qual en definit iva esta­

va catalogada: com a equipament al

servei del barri .

El Districte modifica el PGM

L'ú lt im capítol de la història va comen­

çar a mi tjans del passat mes d'abri l

TOT· CLAROR 17

_ Societat

El Districte ha promogut la requalificació del solar per poder fer-hi habitat­ges dalt nivell i un gim­nàs elitista en benefici dels interessos privats i no dels públics.

quan l'Ajuntament, sense informar l'As­

sociació de Veïns ni altres entitats del

barri , va proposar la modificació del

PGM per poder-hi construir habitat­

ges i un poliesportiu privat.

Per tal de vestir l'operació, el Dis­

tr icte de l'Eixample va fer un pla dis­

continu que afecta cinc illes de l'Eixam­

ple, en concret les finqu es dels carrers

Provença 408 (l'Illa Myrurgia, a la Sa­

grada Família)), Rosselló 191 (a l'alça­

da d'Enric Granados, a l'Esquerra de l'Ei­

xample), Comte Borrell 243 i 212 (en­

tre Mallorca i Provença, també a l'Es­

querra de l'Ei xample), i Ronda Sant

Antoni 19 (es tracta de l'Institut d'En­

senyament Secundari Lluïsa Cura, situ­

at al costat del Mercat de Sant An toni).

L'objectiu és un joc de requalifica­

cions de sò l i sostre edificat de ma­

nera que en finqu es catalogades com

a equipaments (és el cas de Myrur­

gia) es puguin construir habi tatges. I

en compensació, per tal que l'opera­

ció quadri, finqu es actualment cata­

logades com a habitatges passari en a ser catalogades com a equipaments.

A l'hora de buscar, dins el districte

de l'Eixa mple, f inqu es qualifi cades

co m a habitatges i que passari en a

se r qualifi cades co m a equipament,

El solar de l1lla Myrurgia ha estat històricament reivindi­cat pels veïns, que volen equipaments públics per a la gent gran i els joves

18 TOT CLAROR

s'h an esco llit les finqu es abans es­

mentades. Són quatre finqu es actu­

alment ocupades per tres escoles en

fun cionament, una de les quals és

pública (lES L1uisa Cura), i que estan

catalogades com a "13a", és dir, sus­

ceptible de construir-hi habitatges.

Conseqüències

L'operació té diverses conseqüèn­

cies. La primera és que els veïns del

barri de la Sagrada Família perdran

La façana de la fàbrica Myrurgia reflecteix des de fa mesos el sentir del barri.

Segons la plataforma, l'operació prevista pel Districte farà que la ciutat perdi 8.800 m2 de sostre destinat a nous equipaments

I

definiti va ment l'oportunitat de ve ure

com es fan equ ipaments per al barri

a l'Illa Myrurgia. Els "equipaments" que

no es faran a la Sagrada Famíl ia "es

guanyarien" a altres ba rri s del distri c­

te: Sant Antoni i Esquerra de l'Eixam­

ple. Però ni ai xò, ja que aquests bar­

ri s suposadament "benefi ciats" tam­

poc guanyaran nous equipaments. Els

"nous equipaments" són equipaments

que ja ex iste ixen: les escoles que des

de fa molts anys ja estan en funcio­

nament.

I, mentrestant, els veïns de la Sa­

grada Família veuran com, en comp­

tes dels reivindicats geri àtri cs públi cs,

ce ntres de joves o escola bresso l, a

Myrurgia es faran hqbitatges i, en una

demostració de plani f icac ió urbanís­

ti ca, un poliesportiu privat que esta­

rà situat a només tres illes d'un dels

dos po li esportiu s públi cs del barr i,

l'Esport iu Claror, que tot i ser munici­

pal, no ha estat tingut en compte pel

Distri cte de l'Eixample perquè admi­

nistrativament no està adscrit al seu

districte, sinó al de Gràcia.

L'únic que guanyarà el barri és un

espai enjardinat a l'interi or de l'Ill a

Myrurgia. Un espai que, d'a ltra ban­

da, també s'hauria guanyat si no s'ha­

gués modificat el PGM i es fessin els

equipaments públ ics.

Si la reforma del Pla General Metropolità tira endavant el barri perdrà per sempre un dels pocs llocs que queden on es poden fer els reclamats equipaments públics

Els propietaris privats de les finques requa1ifi­cades obtindran unes plusvàlues de més de 800 milions de pessetes. A canvi, el barri només guanyarà un espai enjardinat a Pinterior de l'Illa Myrurgia

El Districte no recorda que fa tres anys el barri ja es va mobilitzar de­manant un equipament públic a l'Illa Myrurgia, quan es volia construir una benzinera i un gimnàs privat.

Els interessos privats, prioritaris

L'operació del Distri cte de l'Eixam­

ple, promoguda per Pro-Eixample, be­

neficiarà els in teressos privats i no els

públics, tant des del punt de vista ur­

banístic com econòmic.

Des del punt de vista urbanístic (ta l

Societat

MANIFEST EN DEFENSA D'UN EQUIPAMENT PÚBLIC A L'ILLA MYRURGIA

L'any 1996, els veYns i les entitats del bani en vàr mmobilitza r en conU<l del projecte de consuuir una benzinera i un poliesportiu privat d' èlit als terr nys de l'antiga fàbrica de Myrurgia.

La reivindicadó veïnal va quedar ben palesa en la lemanda que el solar de Myrurgia es destinés a equipament públic.

Tres anys després, els especuladors immobiliaris tornen a la càrrega i dema­nen una requalificadó de la meitat del solar per consu'uir-hi pisos de 40 milions i un equipament esportiu elitista (que el barri no necessita) a l'a lu'a meitat.

El fet més greu és que l'Ajuntament de Barcelona, ignorant les entitats del barri, ha promogut una operadó on la d utat perd 9000m2 d'equ ipaments, qu es requalifiquen com a habitatges, per tal de recuperar com a zona verda 2 interiors d'illa que, segons el planejament vigent, ja es contemplen com a espa is enjardinats.

L'Ajuntament justifica aquesta actuadó argumentant que, d'aquesta mane­ra, és més ràpida la recuperadó dels espais enjarclinats de l'interior d'illa i perquè no existeixen demandes d'equipament públic.

La realitat és que els promotors privats s'empon en una Plus-vàlua de 800 milions de pessetes i que es perden 9000m2 d'equipament, que són molt neces­saris per a la dutat.

Els veïns i entitats signants d'aquest document volen expressar l'opinió del barri de la Sagrada FamIlia.

MANIFESTANT,

1. El rebuig a la modificadó del Pla General Meu'opolità que afecta l' illa Myrurgia i l'illa del carrer de Rosselló 191.

2. Demanen a l'Ajuntament que la recuperadó dels espais Lnteriors de les illes no es fad a qualsevol preu i per sobre dels interessos privats dels propietaris del sòl, es defensi l'interès de la d utat.

3, Ens reiterem en la reivindicació històrica del barri perquè el solar de Myrurgia es destini als equipaments públics, que el barri necessita:

• Residènda de gent gran. • Escola Bressol de O a 3 anys. • Centre d'inidatives per a joves.

PLATAFORMA DE VEÏNS l ENTITATS EN DEFENSA D'UN EQUIPAMENT PÚBLIC A L'ILLA MYRURGIA

i com diu l'arquitecte i urban ista Sa l­

vado r M atas en el se u inform e tèc­

nic), el resultat final de l'operació és

que Barce lona "perdrà 8.871 metres

quad rats de sostre desti nat a nous

equipaments, i que la. compensació de

l'operació en aportar escoles qualifi­

cades co m co nstru ïb les és fi ctíc ia i

perjudi ca clarament els in teressos ge­

nera ls" .

Des del punt de vista econòm ic,

ca lculant les plusvà lues que previsible­

ment es produiran tenint en compte

els preus de mercat, els opositors al

pla han demostrat que els propietari s

de les f inques de l'i lla de Rossel ló 191 .

guanyaran 384 mi lions de pessetes en

l'operació, mentre que a l'Illa Myrur­

gia les plusvà lues arribarien a 542 mi­

lions. Entre les dues finqu es, els pro­

pietaris privats tenen unes plusvà lues

de més de 800 mi li ons de pessetes.

La justifi cac ió que fan el.s redac­

tors municipals del projecte en la seva

defensa és que al barri de la Sagrada

Família no hi ha demanda de sò l per

a equ ipaments pClbl ics. Veure per

creure.

TOT CLAROR 19

_Societat

SAGRADA FAMíliA, EL BARRI MÉS DENS I AMB MENYS EQUIPAMENTS

El barri de la Sagrada Família és un

dels més densament poblats de

Barcelona. Té (comptant només les

ill es correspo nents a l'Ei xa mpl e)

48.931 habitants en una su perfície de

1'04 km2, el que el converteix en el

més poblat dels cinc barris de l'Eixam­

ple, amb 47 .049 habitants per quilò­

metre quadrat.

Aquestes dades, però, no es cor­

responen amb el nombre d'equipa­

ments públics del barri . Fent la lec­

tura més optimista, és a dir, sumant

els eq uipaments situats ad mini stra­

tivament a illes que pertanyen al dis­

tricte de Gràcia (illes de co lor groc)

però que geogràfica ment formen

part de la Sagrada Família, podem

veure que el barri té 9 eq uipaments

públics dels que només ci nc corres­

ponen a l'Eixa mple.

SANT ANTONI MARIA CLARET

o~ono~ 0000]1 O ~

En total hi ha dos poliesportius mu­

nicipals: l'Esportiu Claror (punt 5 del plà­

nol) i el Poliesportiu Sagrada Família (2);

dos Centres d'Ensenyament I nfantil i

Primari : CEIP Sagrada Família (6) i el

CEIP Tabor (1) ; un Institut de Secun­

dària: lES Secretari Coloma (6), una Es­

cola Bressol: Barrufets (7); un mercat

(4); el Centre Cívic de la Sedeta (8); i

el Centre de Serveis Personals (3) que

concentra sis espais diferents.

De geriàtrics o residències de dia

per a gent gran no n'hi ha cap pública.

Sí hi ha una oferta de petits centres

privats als que, properament, s'afegi-

El Districte de IIEixamplediu que a la Sagrada Família ningú reclama equipaments

El gerent del Districte de l'Eixample, Jordi Carbonell, en unes declaracions efectuades a La Vanguardia (LV, 11/ 11/ 99), va dir que al Districte no ha arribat cap queixa veïnal relativa al projecte actual de l'Illa Myrurgia, excepte la de la Fundació Claror. Carbonell, que va dir que el projecte era "positiu per a la ciutat', va ~puntar que el pla "aconseguirà urbanitzar uns terrenys en des­úS' , afegint que no generarà plusvàlues especulatives. També va dir que el pla "es va plantejar des d'un primer moment amb llums i taquígrafs i obert a totes les parts'.

En declaracions fetes a Barcelona Televisió, el mateix Carbonell va ampliar les seves declaracions dient que l'única al· legació que hi ha hagut contra el pla "ha estat la formulada per una fundaci(J' (sic) ''ja que ells tenen por que el poliesportiu privat que es vol fer a Myrurgia afecti en el funcionament del Poliesportiu de la Sagrad({l Famt7ia que està a prop ... a prop vull dir a cinc mansanes. l nosaltres pensem que no serà així, ja que el projecte que és previst fer a Myrurgia és un projecte d'àmbit de ciutat i seran unes instal·­lacions netament més cares d'utilitzar que les d'un poliesportiu municipal'.

Carbonell va obviar que, a banda del Poliesportiu Municipal Sagrada Famí­lia, al barri hi ha un altre poliesportiu Municipal, el Claror, que tot i pertànyer administrativament al Districte de Gràcia, està a dues illes de cases de l'Illa Myrurgia. S.L.

20 TOT CLAROR

La Sagrada Família no té geriàtric ni centre de dia pe a gent gran públic. Tampoc casals de gent jove ni biblioteca.

rà el geriàtri c privat que es construeix

al carrer Castillejos. L'oferta privada

d'aquests centres, però, no és capaç

d'atendre la demanda de la gent gran

del barri , ni pel nombre de places ofer­

tades, ni per unes tarifes econòmiques

que no tothom pot assumir. Per això,

els veïns recl amen un equipament

públic, de cara a un futur (que ja és

present) on cada dia creix el nombre

de gent gran del barri .

Casals de gent jove?, Biblioteca?, Hemeroteca?, InterneU, Teatre?

En el panorama d'equipaments pú­

blics de la Sagrada Família no hi ha ni

un sol centre per a la gent jove, a ban­

da, és clar, dels dos poliesportius mu­

nicipals i els gimnasos privats. Els .joves

no amants de l'esport tenen l'opció de

petar la xerrada al carrer o a la plaça, a

algun dels "fast-foods" del barri o anar

al cine Niza (la sala del barri). I els in­

quiets per la cultura poden observar la

meravellosa grandessa de la Sagrada Fa­

mília.

Si no, els queda l'opció de dirigir­

se a un dels sis accessos al'estació de

metro i anar a altres barris. S.L.

ANTONI VIÑAS, president de l'AssociaCió de Veïns Sagrada Família

"HEM DE LLUITAR PERQUÈ A LI.LLA MYRURGIA ES FACIN

EQUIPAMENTS PÚBLICS"

Els problemes s'acumulen sobre la taula del president de l'Associa­ció de Veïns. Violència d'algunes tri­bus urbanes, l'aparcament dels au­tocars de turistes, el futur de l'anti­ga discoteca Barçalles ...

I, per acabar-ho d'adobar, la nova i inesperada problemàtica sorgida amb el cas de l'illa Myrurgia. Un espai his­tòricament reclamat pels veïns per a la construcció d'equipaments, i que ara veuen que poden perdre en be­nefici dels interessos privats.

"L'espai antigament ocupat per la fà­

brica Myrurgia fa molts anys que és re­

ivindicat per l'Associació de Veïns com

a espai d'ús públic per al barri . Fa un

temps ja s'hi va voler instal·lar una ben­

zinera i el rebuig dels veïns va aconse­

guir aturar el projecte. I ara ens consta

que s'està estudiant la ubicació d'un

poliesportiu privat, quan ja en tenim

un molt a la vora, a més de la cons­

trucció d'habitatges. I això no pot ser.

No pot ser perquè, nosaltres com a

. veïns, com a Associació de Veïns, igual

• que les entitats del barri, ho hem ma­

nifestat en diverses ocasions, estem dis­

posats a reivindicar aquest espai com

un espai d'ús públic i a discutir les se­

ves necessitats per al barri. Sabem que

no tenim un centre de gent gran, no

tenim biblioteca, no tenim un espai per

a gent jove ... 1 aquí és on em preguñto

si els capítols de violència que estem

vivint al barri poden estar motivats per­

què el barri no tingui espais adequats

per a la gent jove. En definitiva, el tema

de Myrurgia s'ha de replantejar de nou.

li ha agradat com el Districte de l'Eixample ha portat el tema?

No. No, per una senzilla raó : si sa­

ben que nosaltres des de fa temps es­

tem damunt d'aquest tema, hauríem

d'haver sabut directament per ells, des

del principi, els projectes que tenien

respecte a aquest espai, el projecte que

tenien de modificar el Pla General Me­

tropolità. Ningú ens va dir res, hem

estat margin ats. No podem estar

d'acord amb aquest projecte.

Han fet saber al Districte la seva

disconformitat sobre el fons i la forma

del projecte?

Nosa ltres hem demanat al Districte

explicacions del que es pensa fer amb

aq uest espai, i segons la seva resposta ac­

tuarem.

Quines actuacions farien? Evidentment reivindicatives. Totes

les entitats del barri estan d'acord a fer

una reivindicació d'aquest espai per a

ús públic.

Ens calen tants espais

que queda fora de tota lògica pensar en fer un nou esportiu, i privat.

En concret, que li agradaria a l'As­sociació de Veïns que hi hagués a l'es­pai de l'Illa Myrurgia?

Nosaltres el que no entenem és que

es vulgui posar un poliesportiu privat,

elitista, quan tenim al barri dos polies­

portius municipals, un d'ells molt nou,

de fa un any i mig, que donen un ser­

vei als veïns, que estan en un concert

econòmic municipal ... No tindria sen­

tit posar un esportiu privat a dos-cents

metres de l'Esportiu Claror. I, sobretot,

perquè al nostre barri ens caldria una

escola bressol, ens caldria una biblio­

teca, ens caldria un espai de gent jove,

ens caldria un centre per a gent gran,

un ateneu ... ens calen tants espais que

queda fora de tota lògica pensar a fer

un nou esportiu, i privat." S.L.

Societat

Prestigiosos arquitectes diuen que l'urbanisme barceloní afavoreix l'iniciativa

privada

Els arquitectes Oriol Bohigas,

Eduard Bru, Manuel de Sola­

Morales i Jordi Borja, van denunci­

ar l'actual política de l'Ajuntament

de Barcelona en materia urbanísti­

ca en un debat celebrat al Centre

de Cultura Contemporània de

Barcelona el passat 29 d'octubre.

En el transcurs del debat (veure

"La Vanguardia" del 31/10199), els

quatre experts van coincidir a as­

~enyaJar que "l'equip de govern de

la ciutat va a remolc de la iniciativa

privada", afegint expressions com

que "l'Ajuntament de Barcelona fa

el "Don Tancredo" en materia ur­

banística" o que "Barcelona era fins

ara com una cuina de' mercat que

vigilava cada plat i ara és un "fast­

food"".

L'ex-regidor de Cultura Oriol

Bohigas va dir que Barcelona pas­

sava per "un moment de depressió

urbanística" ja que "els plans d'ur­

banisme es caracteritzen per ser fmit

de les propostes de la iniciativa pri­

vada i no per suggeriment de l'Ajun­

tament". Va posar com a exemples

que, al seu judici, avalen les seves

paraules el Front Marítim, Diago­

nal Mar, el Marmàgnum o el Fòrum

2004, la construcció d'un gran ho- .

tel a la bocana del port, i el projecte

Barça-2000.

Els arquitectes van coincidir a

assenyalar la mancança d'idees que '

hi ha a l'Ajuntament. Manuel de

Sola-Morales va dir que "Barcelona

és una ciutat que té energies per a

qüestions relacionades amb. les

infraestructures, com l'aeroport, el

port o l'A VE, però no les té per a les

actuacions als barris." S.L.

TOT CLAROR 21 .

FRECUENCIA BLANQ

Su Especialista en electrodomésticos

Mallorca,. 487 - Tel. 93 435 24 65 - Fax: 93 450 23 07 BOSCH

Precios especio/es en Secodoros Consultar ofertas Aire acondlcionado

con bomba de calor Preclos I.V.A Incluido

•• LUQUE ELEVADORES Y MONTACARGAS, S.L. cI Alella, 2 - 4 Tel. 93.243.16.60 Fax 93.243.16.61

REHABILITACION - INSTALACION - MANTENIMIENTO Y CONSERVACION

REHABILlTACION EDIFICIO ANTIGUO

El proceso de rehabilitación exige uno s amplios conoci­

mientos y una prolongada expe­riencia para obtener la solucÍón mas eficaz. Ascensores LUQUE dispone de un equipo de exper­tos profesionales y la mas avan­zada tecnologia para adaptar convenientemente los medios con las necesidades del usuario, respetando las características propias del edificio.

FERRAN MASCARELL, REGIDOR DEL DISTRICTE DE GRÀCIA I

REGIDOR DE CULTURA DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA

«LIADMINISTRACIÓ HA ,

DE CREAR UNA DENSITAT

CONSIDERABLE D1EQUIPAMENTS

PÚBLICS»

Entrevista: Ester Benach

Ferran Mascarell és una persona vinculada, de fa molts anys, a l'Administració pública i al món de la cultura. Actualment combina dues regidories, la de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona i la del Districte de Gràcia, un càrrec que ocupa des de fa poc més de quatre mesos en substitució de Teresa Sandoval

AI cor de la Vila de Gràcia, a la pla­

ça Rius i Taulet, és on hi ha la seu del

Districte. Davant la torre del rellotge,

Ferran M ascarell desenvo lupa la seva

tasca de regidor d 'un di stri cte que

defineix com "un espai divers, histò­ric, molt cívic i on la gent encara salu­da pel carrer". Com a t ret positiu, en

destaca "la densitat cívica" i cri t ica el

fet que "hi ha massa soroll". Si alguna • cosa hagués d'afegir-hi, seri en "alguns arbres a la Vila de Gràcia històrica" , però si pogués exportar una caracte­

rísti ca a altres indrets de Barce lona se­

ri a "la trama associativa" .

Precisament aquesta última carac­

terísti ca apuntada per M ascarell és !Sl que ens permet fer referència al Con­

grés "Gràcia cap al 2000", un espai

de reflexió de les entitats gracienques

per fomentar noves propostes de fu ­

tur que va tenir lloc a princi pis d'octu­

bre i del qual ja s'han publi cat les con­

clusions.

Una de les demandes plasmades va ser la creació de nous equipa­ments públics. Una reivindicació que és extensible a molts districtes

de la ciutat? En termes genera ls hi ha d 'have r

més equipaments públi cs . Crec que

l'obligació pública és justament la de

densificar el vo lum d'espais públi cs

perqu è d 'aqu es ta densitat n'acaba

sortint creati vitat, di fusió, consum ...

Bàs icament, si alguna funció té l'Ad­

ministració és aquesta, posa r en el

territo ri una densita t co nsidera bl e

d 'equipaments de caràcter públic.

Però hi ha reivindicacions que s'ar­rosseguen en el temps i no es reso­len .. .

Hi ha coses que t inc clares, que la den­

sitat és petita i s'ha d 'enfort ir, però hi ha

d'a ltres que a poc a poc s' han anat con­

vertint en una mena de latiguillos que

ut ilitzem i no sabem massa bé el que vo­

lem dir.

"De la densificació del volum d'espais públics n'acaba sortint creativitat difusi6 consum ... 11

Societat

En concret, a les conclusions del Congrés es reivindica, per exem-ple, una biblioteca pública .. .

Si parl em de biblioteques .. . sí, de

biblioteq ues en aquesta ciutat n'hi ha

poques, n'hi ha hagut poques històri -

.. cament. Els ini cis, fins als anys 20, van

ser bons, però per raons lligades a les

viss ici tuds hi stòriqu es no van te nir

continuïtat i no s'ha reaccionat fins a

la dècada dels 90. Sempre ho dic i ho

dic amb tota contundència perquè és

així, no hi ha hagut en la hi stòri a

d 'aq uesta ciu tat un tri enni en què

s' hagin produït tantes inauguracions

de bones bib li otequ es.

l'elaboració del pla de biblioteques és el resultat de la . reacció? En què consisteix?

Sí, nosaltres vam fer un pla de biblio­

teques que es considera modèlic per re­

so ldre en una dècada tots els endarreri­

ments històri cs . Pensem que la bibliote­

ca està mal cata logada en el conjunt del

que són les dinàmiques de recuperació

cultural de la ciutat i tots plegats fem grans

esforços perquè es deixi de pensar que

és un equipament del passat, perquè se

sà piga tècn icament que és un equi-

TOT CLAROR 23

II I

_Societat

Principals eixos com a regidor de Gràcia

1. Entreteixirem la Vila de Gràcia amb els barris de la part de dalt del Districte.

2. Cooperarem, dialogarem i farem el Districte conjuntament amb el món asso­

ciatiu.

3. Millorarem el transport transversal.

4. Crearem aquells equipaments, juntament amb les administracions a les quals

penoqui, que afectin sobretot dos grans col· lectius: la gent jove i la gent

gran.

Principals eixos com a regidor de Cultura

1. Fer de Barcelona una ciutat essencialment de continguts culturals, on la

cultura s'identifiqui amb la capacitat de produir continguts nous.

2. Desenvolupar un procés de major connexió entre la iniciativa pública i tot

eis sectors professionals d'iniciativa privada.

3. Acabar els grans equipaments culturals històrics, i consolidar la capacitat de

produir cultura dels grans equipaments (MACBA; MNAC, CCCc. .. ).

4. Dotar la ciutat d'una xarxa de biblioteques modèlica.

5. Millorar ¡'encaix entre tot això i eis districtes i els barris.

pament essencialment de futur.

I com va el desenvolupament del pla?

El pla està ben orientat i va enda­

vant.

Entre les reivindicacions, també hi ha la de creació de més equipa­ments per a joves?

Els joves circulen per llocs molt am­

plis de la geografia i hem de reformu··

lar una mica quan parlem d'a ixò. Que

no és per a joves una biblioteca, un

teatre o el cinema? AI Districte, d'equi­

paments culturals per a joves i per a

grans n'hi ha molts; problamement el

que hauríem de veure és co m fem

"No hi ha hagut en la història d'aquesta ciutat un trienni en què s1Jagin inaugurat tantes bones biblioteques. El pla de biblioteques està ben orientat i va endavant. II

24 TOT CLAROR

perquè els històrics revitalitzin la seva presència en el territori i si aleshores

falten coses, quines hi hem d 'afegi r.

Sembla que hi ha joves que no troben resposta en els equipaments tradicionals i busquen espais ade­quats a les seves necessitats on des­envolupar tota mena d'activitats cul­turals.

Hi ha joves que a partir d'actituds

vitals, que en diem okupes, o altres,

conformen un tipus d'actuació respec­

te alguns locals i un tipus d'espai on

s'expressa una determinada mirada so­

bre la realitat. Però no podem parlar

en temes absoluts dels joves que es­

tan en aquell indret a aquell altre per­

què no és així, els joves estan a tot

arreu.

Que no siguin tots els joves els que busquen espais nous i altena­tius no vol dir que aquest fet no existeixi?

Sí, això és un fenomen universal de

grups que busquen uns espais propis

no contaminats, entre cometes, amb

la resta de la societat. És un fenomen

apassionant, interessant, que jo res­

pecto molt, però no he vist encara cap

in iciativa pública, social, cap discurs

privat que l'acabi d'entendre o expli­

car com a fenomen ...

Com es poden combinar els in­teressos públics d'una coHectivitat amb els privats?

Amb sentit comú i sabent què és

el que costa cada cosa. Crec qu e l 'Ajuntament de Barce lona ha admi­

nistrat qmb moltíss ima cura aquesta

complexa relac ió entre l'espai públic

i l 'equipament privat, partint d ' una

ciutat on els espais són escassos. Sin­

cerament, en termes generals, sem­

pre es primen, i de llarg, els interes­

sos públics i no és per casua litat que

ens col·loquen com una ciutat modè­

lica en la seva gestió i la seva transició

entre el que era una ciutat de l 'any

1979, predemocràtica, i una ciutat de­

mocràtica .

I, tot i així, proliferen les plata­formes veïnals a Barcelona en con­tra d'alguns projectes que s'hi han de dur a terme.

La gent que està adminstrant aques­

ta ciutat ha pensat sempre en termes

d'interessos públics, d'interessos co l·­

lectius. També és veritat que sob re

això també hi ha algun tòpic. Per

exemp le, quan de vegades em par­

Ien dels interessos públics i. privats res­

pecte el món teatral. .. , bé, una bona

xarxa de teatres privats és un interès

públic notable perquè vol dir llocs de

treball , més llocs on entretenir-se i

convertir Barcelona en un referent cul­

tural. Si només haguéssim fet una de­

fensa a l'antiga d'a llò públic a hores

d'ara només tindríem el Mercat de les

Flors i el Poliorama.

D'això que diu es desprèn que no està gens d'acord amb les de­claracions que va fer l'exregidor de cultura de l'Ajuntament de Barcelona, Oriol Bohigas?

No, no hi estic d'acord. L'Oriol Bo­

higas és un dels publicistes ... , a ban­

da d'un magnífic arquitecte i un insti­

gador activista cultural extraordi[1ari, a

banda de tot això l 'Oriol és una

persona que es caracteritza per tenir

l' habilitat de posar, de tant en tant,

tem es sobre la taula, sempre amb

"Hi ha un debat que condueix a la idea que no s'està prestant prou atenció a Barcelona i de la qual sortirà algun element profitós per als arquitectes, no en tinc cap dubte. 11

molta claredat de titular i no sempre

amb molta claredat conceptua l.

És a dir, que per vostè Barcelona

no està canviant la seva política

quant a urbanisme, cultura ...

Jo crec que a Barce lo na e l model

que s'està seguint és si milar o ga irebé

igual al que hi havia fa ci nc anys. Aquí

hi ha un debat de fons o n d'una ma­

ne ra més o me nys simple es condu­

e ix cap a la idea que a Barcelona no s'

està prestant prou ate nció, que a ixò

servirà perquè es dinamitzi e l debat i

en surti algun e lement profitós per a ls

arquitectes, no en tinc cap dubte. Ho

liLa previsió del Districte és que nES Secretari Coloma tiri endavant i en els terminis previstos. 11

saben fer i quan toca saben posar da­munt la taula les coses, i l'O rio l és un

magnífic portantveu d'aq uest tipus d'in­

quietuds, ca l escolta r-lo, mirar-lo i res­

pectar totes les opi ni ons, però global­

ment no hi estic d 'acord.

Un altre dels temes que preocu­

pen tant veïns de Gràcia com del

barri de la Sagrada Família és el

futur del solar del carrer Secretari

Coloma-Romans, on s'ha de fer

l'lES Secretari Coloma.

Si t'he de ser franc, dels 200 temes

que e m pots plantejar, em semb la

que m'has agafat amb aquell que se­

gurame nt, si no ho consul to, et diria

una frivolitat i no te la vu ll dir. Jo no

tinc notíc ia que hi hagi per part del

Districte cap idea diferent a la de l'es­

cola, ningú me l'ha posada al davant

com un problema si nó com un cosa

apamada. Des d 'aq uest punt de vista

la previsió del Distri cte és que l'esco­

la tiri e ndavant i e n e ls te rmini s pre­

vistos.

Cap al 2000 havia d'estar enlles­

tida.

No ho conec. He de pregunta r-ho,

si no vo ls que et digui me nt ides o

coses que no sé. (S'aixeca i pregun­

ta sobre al tema). Si he de donar-te

una resposta segons e l que em diuen

és que aquest Districte e l que vol és

que la Generalitat comenci les obres.

Per últim, com a regidor de Cul-

Societat

tura de l'Ajuntament, com és que

molts museus són tancats els diu­

menges a la tarda?

És una pregunta que no sols me la

qüestiono sinó que, si puc, la reso l­

dré . Però, si he de dir la veritat, e ls

museus estan tancats e l diume nge a

la tarda per una sola raó: perquè les

persones que hi treballen i e ls propis

sindi cats no ho fan fàcil, ho fan tan

e no rmement complicat i costós que

resulta impossible .

Monogràfic d 'esquí

~ l""",teIepolis.comlmonografico

El buscadorTelepolis ofereix una bona quant itat de m~nogràfics de diversos esports. Si trie u el d'esquf, trobareu informació de tota mena, des de l'es­tat de les mil lors pistes fins a ¡¡ .. ks que LIS portaran el les pàgines amb el currí­culum i la història dels mi llors esquia­dors. També podreu consullar les no­vetats en material esportiu , les prin­cipals associacions i federacions i un xal per conversar amb altres amants de la ncu.

"_= .. =_-" .

Preparar-se per a la teInporada d'hivern

http://www.infonieve.com

Si LI S interessa anar a esq uiar, aquest hivern [n fon ieve us dóna tota la in­formació sobre l'es tat de les 28 es­tac ions espanyoles i les millors eu­ropees i nord-americanes, a més de les novetats més rellevants pel que Fa a les tendències i nous esports der ivats de l'esquí, consells, com­peticions i ofertes de viatges. Tot plegat en un es pà gin es molt edulcorades per la coneguda Firma de xocolata que fig ura com a patro­cinadora.

PEACE

EURYTHMICS BMG ARIOlA. 1999

Després de deu anys d'intentar carreres en solitari, Annie Lennox i Dave Stewart tornen plegats en un disc on trobem una bona càrrega de balades sense oblidar alguna cançó més rockera a l 'estil d'Stèwart, com "I want it all" .

EL MEU SEGLE

GÜNTER GRASS EDICIONS 62

357 PÀGINES

Günter Grass, guardonat fa poc amb el premi Nobel de literatura, ens ofe­reix una crònica del segle vi nt mit­jançant cent narracions , cadascu­na dedicada a un any, des de l 1900 al 1999. Els re lats ens acosten als moments més significatius del se­gle des de punts de vista diferents i personatges que tant poden ser his­tòrics com imaginaris.

HISTORIA OXFORD SIGLOXX

HISTORIA OXFORD DEL SIGLO XX

MICHAEL HOW ARD¡W. ROGER LOUIS

EDITORIAL PLANETA 677 PÀGINES

Un bon nombre d'escriptors han col·­laborat a escriure en aquesta obra la història del segle vint, didgida per la Uni versitat d'Oxford. Combina temes com la demografia, la ciència, l'eco­nomia, la cultura i l'art amb les prin­c ipals fités cronològiques.

UN MAR DE CONFIANZA

lUZCASAl HISPAVOX. 1999

Luz Casal treu un nou treball on queda lluny l'estil rocker que la va llançar a la fama. Amb Un mar de confianza, ens submer­geix en un mÓn intimista gràci­es a balades interpretades amb la mateixa força i sentiment de sempre.

EL ANIMAL PÚBLIC O

MANUEL DELGADO EDITORIAL ANAGRAMA

210 PÀGINES

L'antropòleg i professor de la Un i­versitat de Barcelona Manuel Delgada va rebre el premi Anagra­ma d'Assaig amb aquesta ag uda visió de la societat contemporània que vo l analitzar, des de la seva dis­cip lina, les carac terístiques de la societat urbana.

LOS HOMBRES SON DE MARTE Y LAS MUJERES DE

VENUS

JOHN GRAY EDITORIAL GRIJALB O

351 PÀGINES

Els codis de comportament, els va­lors i la manera d'expressar-se d'ho­mes i dones és diferent. Així ho demostra John Gray, que ens ofe­reix una guia per millorar la comuni­cac ió i la comprensió entre les pa­relles.

CWULA NEl·lO Y LA BANDA

DElZOCO EDEl MUSIC 1 999

Dani Nel'lo, antic membre de Los Rebeldes, va formar banda pròpia amb la qual, des de fa dos anys, no deixa d 'assolir èxits. Hi ha qui troba, no sense raó, una gran similitud amb eIs sons que van fer triomfar Rà­dio Futura fa una dècada.

39~~.uuuYU

39 VECES LA PRIMERA VEZ

MAGDA BANDERA ED. ACTUAL ETERNO

151 PÀGINES

Magda Bandera és una autora ca­ta lana que ha vo lgut re flectir en aq uest llibre les primeres experièn­c ies sexuals de trenta-nou perso­nes, gràcies al relat sincer de les quals es descobreix un món de sen­sacions ple de pors , esperances, ta­bús i el coneixement del propi cos i del de la parella.

MELOCOTONES HELADOS

ESPIDO FREIRE EDITORIAL PLANETA

328 PÀGINES

Freire ha estat, amb 2S anys, la gua­nyadora del premi Planeta amb una obra on la protagonista, Eisa, es veu obligada a abandonar casa seva davant d'unes amenaces de mort i s'enfronta a la seva fragilitat, als errors, a la barreja d'identitats, i a viure una v ida equivocada sense saber-ho.

HOURS ...

DAVID BOWIE VIRGIN. 1999

El camaleònic David Bome tor­na a satisfer eIs desitjos deIs seus incondicionals amb la publica­ció d'un nou CD que ha estat moh ben rebut per la crítica. Conté deu peces i, tot i haver estat tit­llat de "comercial", valIa pena escoltar-lo.

; I

"Temps de Ràdio", al Centre de Cultura Contemporà­nia de Barcelona

El 14 de novembre de 1924 Rà­

dio Barcelona va emetre de fo r­

ma oficial , amb l' indicatiu EAJ­

I, les primeres paraules de rà­

dio de l' Estat Espanyol. Setan­

ta-cinc anys després , Ràdio

Barcelona-Cadena Ser i el Cen­

tre de Cultura Contemporània de

Barcelona presenten "Temps de

ràdio", una exposició que propo­

sa un recorregut per la història

contemporània d'Espanya a tra­

vés de la de la ràdio. La mostra

recopila prop d'un miler de do­

cuments sonors seleccionats a

partir d ' una minuciosa recerca

en els arxius de les principals

emissores de l'Estat, en la reu­

nió de documentació sonora

més exhaustiva i sistematitzada

feta mai fins avui.

El preu de les entrades és de 600

Ressetes; en cas de jubilats, atu­

r¡llS, estudiants i dimecres no fes­

tius, costa 400 pessetes, i és gra­

tuït per a menors de 16 anys.

DEEP BLUE SEA

DIR .: RENNY HARLlN

El director de la segona part de laJut/gla de crlstal i p'esadilla en Elm Street 4, torna a l'escena cinematogràfica amb una nova ¡w.l·lícula de suspens i terror hereva de l'angoixós Tiburó1I d'Stevel} Spielberg i on juguen un paper molt important els efec­tes especials.

¿QUiérl teme a Virgillia Woolf? d'Edward Albee, al Te­atre Tívoli

La tempestuosa relació ma­

trimonial e ntre Martha i

George s' ha convertit en el

revulsiu que necess itava

Adolfo Marsil1ach per pren-

dre la decisió de tornar a actuar en un escenari després de més de

quinze anys d'absència. L'autor de la versió i també director ha esco­

llit com a companya de repartiment Núria Espert, una altra figura de

l'escena espanyola.

La vers ió de ¿ Quién feme a Virginia Woolf? que fi rma Ado lfo

Marsillach busca allunyar-se dels e lements més americans dels dià­

legs de l' obra. El preu cie les entrades oscil ·la entre les 1.800 i les

3.500 pessetes segons e ls clies.

L'estiueig, de Cario Goldoni, al Teatre Nacional de Catalunya

Amb L'estiueig , el TNC planteja una nova dramatúrgia sobre la fa­

mosa trilogia de Cario Goldoni, que retrata la passió pel luxe, ·Ja frivo­

litat i el món d'aparences cie la societat de l'època.

L'obra presenta un seguit de personatges que converteixen l'obsessió

per l'estiueig en un objectiu vital. L' acció, divertida i colorista, té lloc

en esplèndides viles, relativament a prop de Venècia, i en les cases

nobles i burgeses dels camps veïns.

El preu de les entrades oscil·la entre les 2.500 i les 3.000 pessetes.

SEXTa SENTIDa

DIR .: M. NIGHTSHYAMALAN

Bruce willIs interpreta un psicò­leg infantil emocionalment des­truït obsessionat pel seu passat i pel diagnòstic d'un nen de vuit an)'!> que pateix al·lucinaclons. Es tracta d'un thrlUer que juga amb el terror piscològic a l'estil de fihns com The Hau1lti1lg o The Blair Witch Project

ATAQUE VERBAL

DIR . MIGUELALBALADE..IO

El film consta de set vinyetes en què dos personatges parlen i dis­cuteixen sobre una qüestió. Per tant, set temes diferents entre els quals destaca l'episodi interpre· tat per Elvira Lindo i Geli Albaladejo sobre dos escombri· aires que troben un nadó en un contenidor.

TAEKWONDO 18 de desembre Campionat de Catalunya sènior i jl1nior Palau d'Espons

FUTBOL 19 de desembre Panit de Lliga FC Barcelo na·Atlè tlc de Madrid Camp Noti

BÀSQUET 22 de desembre Lli!l'IACB FC Barcelona-Pamesa València Palau Blaugrana

23 I 24 de desembre VI To rne ig de Bàsque t Infamil Esponiu Claro r

FUTBOL 25 de desembre Diada de veterans del Barça Organitzada pel FC Barcelona Miniestadi

NATACiÓ 25 de desembre Copa cie Nadal Pon de Barce lona Moll d'Espanya)

FUTBOL 30 de gener El derbi arriba a la Lliga RCD Espanyol-FC Barcelona Estadi O límpic

WONDERLAND

DIR . MICHAEL WINTERBOTTOM

Melodrama sob~ la soledat de les persones en 'tfla gran ciutat a tra· vés de la trajectòria dels membres d 'l,ma família de classe mitjana· baixa del sud dt; Londres. Una pel'lícula filmada amb poc equip tècnic per aconseguir imatges versemblants.

I

Guia de Serveis i COlllpres

tIr:J4!!fJ.-~ .

INSTITUT DE BELLESA PRESTIGI

• Especialitats: . Acne . Taques . Regeneració

• Obesitat i reflexologia • Terapeutes i quiromassatgistes

titulats

INSTITUT DE BELLESA PRESTIGI

• Grans descomptes a socis i familiars de la Fundació Claror

• No tanquem als migdies

Sicília, 352, baixos Tel. 93 207 69 94

PERRUQUERIA ESTÈTICA TOT ART • Serveis de qualitat a preus molt raonables

Dos de Maig, 200 entl 3" Tel. 93 265 8283

6*,1)1:'. -BAR RIBEIRA

• Entrepans, tapes i vins gallecs

Rosselló, 411. Tel. 93 458 63 85

DELIRIUM BAR-CAFETERIA

• Esmorzars especials

• Menú de 1.000 ptes. i servei a la carta. Especialitzats en carns a la brasa

• Obert de 7 a I h de la matinada

Sicília, 263-273 (entre Rosselló i Còrsega) Tel. 93 459 38 60

GRANJA L'ESTONETA • Esmorzars, menú quatre opcions

de dilluns a divendres, 975 ptes., i dissabtes LlOO ptes.

Mallorca, 469. Tel. 93 455 33 15

LA VINOTECA • Vins Fabregat, SL • Vins de totes les denominacions d'origen

d'Espanya (Penedès, Rioja, Ribe"ra del Duero .. . ) Enamorats, 31 (cantonada 'Padilla) Tel. i fax 93 265 45 89

LA YAYA AMELIA

• La cuina del bacallà

Sardenya, 364. Tel. 93 456 45 73

!LIZARRAN TABERNASSELECTAS • Molt a prop de la Sagrada Familia pots tastar més de 300 tapes i pinchos del Nord, per escollir directament de la barra. Tots a 110 pessetes. • També cassoletes de revoltims variats, pochas a la basca, costelles de bou, bacallà al pil-pi l i moltes coses més. On quedem després del partit? AI LIZARRAN, com sempre! Sardenya, 324 Tel. 93 446 20 03

XARCUTERIA NEBOT • La millor qualitat al millor preu Còrsega, 510 - Tel. 93 207 39 18 Mallorca, 160 - Tel. 93 453 05 59

EDIFESA- COFAC • Ferreteria professional i parament

Còrsega 527. Tel. 93 457 52 49

FERRETERIA PABLOS-COFAC • Sempre al servei del barri • Ofertes noves cada mes Provença, 504 (al costat del mercat) Tel. i fax 93 436 66 56

mtl.jl.lê1 ; ' .'~' . -MURAL COLOR • Laboratoris color, revelatges i còpies

normal 6 hores sense recàrrec • Màxima qualitat Mallorca, 502 - Tel. 93 265 72 70

[1JI 1~ll.] ;n,.\~[., . -

AM INFORMÀTICA

• Venta, actualización y reparación de ordenadores

• Ordenadores portatiles

• Periféricos: impresoras, monitores, escaner, DVD, CD-ROM, módem fax, tarjeta TV, fax papel normal

AM INFORM1iTICA

• Precios especiales estudiantes y tercera edad en Microsoft y CoreI

• Consumibles • Telefonía móvil: Amena Pack

Rosselló, 427 (Sardenya-Marina) Tel. 93 455 56 84

.I(.~ i ~:1 , . DIAZ

• Loteria Nacional, travesses , Bonoloto, Primitiva, la Grossa de Nadal.

Castillejos, 268 (cant. Provença) Tel. i fax 93 436 34 19

PACO SA.NCHEZ MOBILIARI I DECORACIÓ • Som profess ionals: Tenim una solució per a cada espai Rosselló, 412 - Av.Gaudí, 21 Tel. i fax . 93 347 57 25

PARQUETS VALLFER • Especialistes en restauració • Col· locació de tot tipus de parquets • Encolats , flotants , tarima, etc. • Col ·locació de tot tipus de sòcols Castillejos, 265 Tel. 93 435 66 62 Mòbil 670 054 728

PlMARC • Marcs a mida • Obra gràfica original , pintures i pòsters Mallorca, 477 (xamfrà Cartagena) Tel. i fax: 93 436 77 58

t LLEURE : e

• Parc infantil • Festes d'aniversari o dates especials • Hores de joc amb piscines de boles, tobogans ...

Consell de Cent, 461. Tel. 93 232 97 05

f2t' ~¡ t.]." -DEZER PELETERÍA

• Temporada tardor-hivern • Gran assortiment de peces de pell • Jaquetes, ant, napa, nobuk i peces de

pelleteria, astracan, visó, renard, xinxilles ...

• Arranjaments, transformacions i peces a mida

• Finançament total de la compra • Targeta (Financi a o Cofigasa)

Mallorca, 483 08013 Barcelona Tel. 93 435 05 88 Fax 93 347 9111

EMILIA • Roba esportiva - llenceria • 30 anys al vostre servei Sicília, 334 Tel. 93 457 19 13

INSTITUTO TÉXTIL

• Representants des de 1970

• Moda dona actual (cada setmana nous models)

• Regalem fu lards

• Descobreix la qualitat-preu

Rosselló, 400 (tocant a Marina)

MAITE SANAHUJA, SABATERIA I COMPLEMENTS • Darreres novetats en sabates i

compleme nts Castillejos, 290 (Rosselló) Tel. 93 347 01 44

• Lli breria i objectes de regal • Fotocòpies i se rvei de fax • La teva botiga. Obert dissabtes tarda

Rossel1ó, 3S4 / Tel. i fax: 93 456 56 17 (Sardenya - Marina)

.;~:C€1.'{_ ES MASSA

• Regals i decoració • Novetats i exclusi ves • Complements de la ll ar Còr sega, 504 - Tel. 93 45S 93 Sl 08025 Barcelona

GEMMA AMORÓS JOIERS • Dissenyi la seva pròpia joia • Dissenys i taller propi • Grans descomptes als socis de la

Fundació Claror

. Mallorca, 482 (entre Cartagena i "Castillejos) Tel. 93 232 84 54

E-mail: gamoros@net-way.net

GIRBAU REGALS • Mil detalls per a tu , 10% de descompte

als socis de la Fundació Claror

Cò rsega, 511. Rosselló, 396

JOIERIA SANT PAU • Taller propi • Descomptes especials als socis de la

Fundació Claror Car·tagena, 311 - Tel. 93 436 48 10 08025 Barcelona

PIRULETA • Llaminadures, regals,

articles de t'estes • Bateigs, comunions, noces Sardenya, 331 . Tel. 93 207 02 34 Rosselló, 415

• Revisions de la vista gratuïtes • Adaptació de lents de contacte • Especiali stes en vidres progressius Sardenya, 365. Tel.lFax 93 458 39 33

CENTRE MÈDIC SAGRADA FAMÍLIA

Gabinet de psicologia • Tractaments de fòbies, ansietat,

depressió, pors, estrès • Grups de ludopaties i addiccions • Mediació en relació matrimonial • Elaboració d' informes pericials

Castillejos, 259 - Tel. 93 232 34 17 (Hores convingudes)

FARMACIA BRICIO

Nou horari de l'any 1999:

De 9 a 22 hores

FARMACIA BRI CIO

Tot l'any

Cada dia

Sardenya, 334 Tel. 93 436 77 34

INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS

• Ben a prop teu Calàbria, 251 Tel. 93 439 45 00

• Molt a prop teu Sardenya, 319, baixos Tel. 93 457 04 53

MAROBA CENTRE ORTOPÈDIC • Plantilles a mida • Proteccions esportives

Sardenya, 388 - Tel. 93 456 76 30

I

L'OLIVERA "espai natural" • Alimentació biològica, macrobiòtica

i integral • Productes dietètics i frescos • Sala d'activitats: ioga i tai-txi

(matins, tardes i migdies) • 5% dte. als socis de la Fundació

Claror (tres primers mesos) CÒ.·sega, 504 (Sardenya-Sicília) Tel. 93 457 87 27 Fax 93 458 55 29

MYSORE • Consulta naturòpata. Reflexologia

poda!. Quiromassatge. Flors de Bach • Consulta de tarot. Ajuda humanísti ca Rosselló, 431 (cantonada Marina) Tel. 93 435 23 40

PSICÓLOGO CUNlCO • Daniel Ce na Reido, p ' icoana lista • Consulta (homs convenidas)

Sant Antoni Maria Claret, 79, 11' la 08025 Barcelona Tel. 93 347 84 92

• Serveis finques urbanes i industri als • Consergeria . Neteges. Manteniment .

Nàpols, 268 Tel. 237 27 12 Fax 93 217 93 70

MUDANCES ÀNGEL LLEÓ, SL

• A qualsevol punt d 'Europa • Guardamobles, muntatges i desmuntatges

Roger de Flor, 277 - Tel. 93 457 12 25

UTISAN • Distribució de material elèctric

• Aire condicionat, calefacció, fonta neri a

• Xarxes informàtiques

• Automatismes, il·luminació

Perú, 140-142 Tel. 93 307 31 54 Fax 93 266 08 15 08018 Barcelona

D1' i~~~¡.]~I' .­

LA BOUTIQUE DEL MÓVIL

• Telefonia mòbil • Accessoris • Descomptes especials als socis de

l'Esportiu Claror i Sagrada Família

Speak Digital. Sardenya, 342 Tel. 93 456 59 33 08025 -Barcelona

Servei d'hosteleria

en general per a:

Col.legis

Residències

Empreses

Centres Hospitalaris

CÇ' Hosteleria de Servicios

~ ~d~~~:~;:O;;,S.A HOSTESA"' Tel. 93 4551 307 - Fax: 435 23 74

08025 Barcelona

-Neteja i manteniment

Oficines i locals comercials

Especialista en poliesportius

E1j/¿<f;@11f!~~(fJ[fts; @L@ ~@ 1j/¿@~€j;@ @L@ ~'1flsp@r¡1[i1y¿ C~@}¡@1t #. @L@~

P@W@sp@m1iJl SXtJl9jf'@d!.@ F@mi~~@

Te gustaría conocer .. . Comidas y cenas para grupos yempresas.

Propuestas de menú a su medida.

SI TE GUSTA COMER BIEN ___ _ REPETIRAS .. ff

QUEREMOS HACER UN AMIGO DE CADA CLlENTE.

Nàpols, 285 98925 8arcelona rel. 93 458 73 93 Fax : 93 459 14 15

publicitat disseny gràfic proves de color impressió digital impressió off-set grans formilts

fotolits

') ~ rlv1ste, cAtàlegs ,cartél1s. tanques pub11c1 Ur1es . illpressos ,papereria oficina .etc... ./ " " ',l ' · ~ ,:; ~,~' ,

Portes

Finestres

Persianes

Mpmp<m~s de Bany

\ oer a ta Sostres d'Alumini e. r ~~ ~?J,'( Tendals

..... C? ,,~, - Reformes de Banys i Cuines

Ñ~ ~lJ

QU'l> Pintura de Pisos

CI Nàpols 292 - 08025 Barcelona

Tel. i Fax. 93 459 Ol 25

gesmlcro

Ordinadors - Components- Software- T. V. P Multimèdia - Programació a mida- Xarxes Internet - Comunicacions - Servei Tècnic

allorca, 470 08013 Barcelona Tel.93 2473490

e·mail:mallorca@gesmicro.com http://www.gesmicro.com

Concurs

---Un "pack Claror" format per una motxilla, una samarreta, una ronyonera i una gorra.

et >-­e et ::I ca ----..c • et a. --u --... .. et

A.

El concurs del passat número el va guanyar •..

Participeu-hi enviant-nos la but­lleta adjunta per correu (Revista Tot Claror, Sardenya 333, 08025 Barce lona), o dipositant-la a les urnes situades al control d'accés -------------1 de l'Esportiu Claror o del Polies­

Esther Fernandez portiu Municipal Sagrada Família.

r~--------------------, I Ó '-

: ~:r:ç·~·::::::::: :::::::::: :: : .~.~.~~~.~.~. :::: : ::::: : : : : ::::::'~~'I~~~~'::::: : :: ::: :: ::::::::: :::: Ciutat. ........ .. .... ... ............. .................................. ... .. DP ...................... . .

Edat .. ... Ets soci/a ........ .... . Esportiu Claror D PM Sagrada Família D

Qüestionari per al concurs

1. A quin país acabarà el Ral·1i Dakar del 2000?

2. Quants espanyols van patir la grip l'any passat?

3. A quin teatre s'està representant l'obra "L'estiueig"?

Què penses de la revista Tot Claror?

1. Què és el que més t'ha agradat d'aquest número?

2. I què t'ha agradat menys?

3. Quina secció t'agrada més?

4. A qui t'agradaria que entrevistéssim?

5. Què creus que li falta . a la revista?

'6. Globalment, quina nota posaries a la revista entre 1'1 i el 10?

Passatem S

per Miquel Garcia

Sopa de lletres

Troba el nom de 8 golfistes en actiu

G

A

R

C

E

A

T

O

G

Z

F N A T O A L I

L E T M E A E L

I L E X B E R U

O A S A I D S A

R T Z E L L V S

U A R S F U G O

L I AM DW E S

O R D E N O V L

I M E N I Z O I

E N E M I J LW

Test Demostra la teva cultura

U

S

L

T

A

I

C

R

A

G

1. Quina selecció ha estat la gua­nyadora del Mundi al de rugby?

2. En qui n equip milita l'ex-juga­dor del Sagrada Família-Claror César Sanmartín?

3. Quin pi lot català ha guanyat la Fòrmula Indy Lights?

4. Quina escuderia de la Fòrmula 1 ha estat la campiona del Mun­dial de marques?

5. Quin tennista és l'actual núme­ro 1 del món?

6. Com es diu l'actual selecciona­dor de futbol d'Anglaterra?

'uul:1aa)l U!'\;» )l

(9 ' !ssu3V 9.1PUV (ç 'IJU1.IO,1 ( t '~ ! ".lOs ¡O!JO <I: '~pUp!SJ'J¡\! Un uy'ZfoO.18 (z 'u!Hplsny ( I :salsodsaU

Troba la parena Relaciono les dues columnes ...

S. Pippen L.A. Lak:ers

T. Duncan H. Rockets

K. Bryant P. 76Ers

L. Sprewell P. S uns

A. Hardaway N.Y. Knicks

C. Barkley S.A. Spurs

A. Iverson P.T. Blazers

·S.l39L ,I ' uos.laJ\ ( ·v ~Sl~r:po~ 'H '¡(oppug 'J :suns 'd 'AU,\\Up.mH ·v :S~' !U )I'A 'N ' 1I0h\O.lcls '"I :s.t O~l!l """1 ·um,(.t ¡¡ ' )1

~s.lnd s ·v·s ' UIJ;)UI1O ] . !S.IJ7.\!18 ·..L·d 'lI;)dd!d ·S :9P"IOS

_ FUNDACiÓ CLAROR

LA WEB

D'INTERNET TÉ

NOVA ADREÇA I

MÉS INFORMACiÓ

La Fund ac ió Claror ha

co ntractat un domini pro­

pi per a la seva web d'I n­

ternet, a ca usa de l'ampli­

ac ió de conti nguts i serveis

previstos. Així, la nova

ad reça de la web és, des

de principis de desembre,

www.claror.org.

De tota manera, i durant

un temps, tothom qui uti­

litzi l'antiga adreça, per er­

ror o desconeixement, se­

guirà acced int-hi.

La web ha ampliat les se­

ves pàgines per afegir-hi in­

formació de la secció de

bàsqu et Safa-Claror, dels

màste rs de natac ió i dels

Amics de la Bici de Claror,

entre d'altres.

LES QUOTES

S'INCREMENTARAN

UN TRES PER CENT

L'l DE GENER

Les tarifes d 'abonament

com a soci de l'Esportiu

Claror i del Poliesportiu Sagra­

da Famíla s'incrementaran

un tres per cent de promig

a partir de 1'1 de gener de

l'any 2000.

En les activitats dirigides,

s'aplica el mateix criteri d'in­

crement que per als abonats,

excepte en les de gimnàstica

i aeròbic per a socis en què,

seguint la pauta dels tres úl;

ti ms anys, no h i ha i ncre­

ment. A l'Esportiu Claror es

rebaixa 100 ptes. la tarifa

de l'esquaix.

El preu dels drets d'ins­

cripció no s'incrementa.

32 TOT CLAROR

ESPORTIU CLAROR I POLIESPORTIU SAGRADA FAMíLIA

ACTIVITATS DE NADAL PER ALS

MÉS JOVES A LES INSTAL-LACIONS L'Esportiu Claror i el Poli­

esportiu Municipal Sagrada

Famíli a han programat di­

verses activitats perquè els

més joves puguin practicar es­

port i activitats també durant

els dies festius de Nadal (del

27 al 31 de desembre i del3

al 5 de gener).

L'Esportiu Claror organita­

rà l'esplai, per a tots aquells

nascuts entre el 1986 i el

1995, i el Poliesportiu Sagra­

da Família durà a terme l'sta­

ge, per als nascuts entre el

1986 i e11991.

Sis nenes fan manualitats a l'esplai de l'estiu passat

que en l'esplai es combina

l'activitat esportiva amb ta­

llers d'activitats manuals i re­

creatives, com els jocs de

taula.

novembre (esplai) i el 22 de

novembre (stage); el torn

obert s'iniciarà 1'1 de desem­

bre. Les inscripcions s'han

de formalitzar a les instal·-

La diferència entre totes

dues activitats radica en el fet

que la darrera està més cen­

trada en l'esport, mentre

El torn d'inscripcions per a lacions que organitzen l'ac-

socis va començar el 16 de tivitat.

"LA HIGIENE ÉS COSA DE TOTS", UNA CAMPANYA PER TENIR EN COMPTE

La higiene és un dels as­

pectes més importants que

cal tenir en compte en

instal ·lacions com l'Esportiu

Claror o el Poliesportiu Sa­

grada Família, on cada dia

milers de persones compar­

teixen diferents espais. Les

enquestes de percepció de

la satisfació dels nostres usu­

aris van reflectir l'alt grau de

sensibilitat que tenen res­

pecte d'aquests temes.

I el manteniment de la hi­

giene, encara que una -àrea

específica se n'ocupi, és cosa

de tots: dels usuaris i tam-

bé de la resta de treballa­

dors de la instal·lació.

Campanya de comunicació

La Fundació Claror va ini­

ciar a mitjans d'octubre una

campanya comunicativa en

tots els eq u i paments que

gestiona per tal d'involucrar

a tothom en la preservació

de la higiene de les instal·­

lacions.

Amb aquest motiu, s'han

editat uns pòsters genèrics i

uns d'específics per a cadas­

cun dels espais on la cura

Reproducció del pòster general de la campanya

de la higiene resulta fona­

mental: vestidors, pisci nes,

hidromassatges, saunes i

bany de vapor.

La campanya es comple­

ta amb unes falques infor­

matives de quinze segons

que, cada hora en punt,

s'emetran per la megafonia.

El POLIESPORTIU SAGRADA FAMíliA REBRÀ llANY 2000 AMB UNA GRAN FESTA Hi haurà un sopar per a 300 persones, i un ball per a 500. Els tiquets, que ja són a la venda a la recepció dels poliesportius, s'han de comprar anticipadament. Podran accedir-hi els no socis.

L'arribada de l'any 2000

(que no és la del nou mil ·­

lenni) serà sonada. Això, al­

menys, és el que pretén la

Fundació Claror, que orga­

nitzarà una gran revetlla al

poliesportiu Sagrada Família

per donar la benvinguda al

nou any.

La festa, que tindrà lloc al

pavelló de la instal ·lació, es

dividirà en dos actes: el so­

par i el ball .

I s'ha previst una organit­

zació en dos actes per satis­

fer els qui vu lguin una festa

completa (sopar i ball) i els qui

desitgin venir només al ball,

quan ja sigui Any Nou.

Sopar i ball

Per a aquells qui vu lguin

la festa completa, s'ha pre­

vist un sopar per a tres-cen­

tes persones, que es dispo­

saran en trenta taules de

~IC C/ Córcega, 612 (esq. cartagena)

Tel./fax. 93 435 30 17

deu persones, amb un

menú d'all ò més atractiu ,

amb cotilló i, evidentment,

el raïm de la sort.

,

El preu dels tiqu ets del

sopar és de 10.000 pesse­

tes, i inclou l'entrada al bal l

amb tres consumicions i una

quarta per a la xocolata amb

xurros.

Les persones que vu lguin

sopar en grup ca l que com­

prin totes les entrades alhora

per tal de poder seure en

una mateixa taula, ja que els

tiquets són numerats.

Les entrades del sopar

només es vendran anticipa­

dament fins al 27 de desem­

bre, a l'administració del Po­

li esportiu Sagrada Família,

ULTIMS BITLLETS DE LOTERIA DE NADAL

Els bitllets de la Grossa de Nadal de la Fundació Claror

són a la venda a les instal·lacions. Enguany, el número

triat per la Fundació és e l 64.603, i el preu de venda al

públic és de 250 pessetes per bitllet.

Revisiones gratuitas Adaptaciones lentes de contacto

Terapias visuales (ambliopia, estrabismos, etc) Audifonos

PROGRESIVOS 19.900.- Pts .

. Gaudiràs d'un 15% dte.

l'Esportiu Claror i Nou Can

Caralleu, i es lliuraran previ

pagament sense admissió de

reserves te lefòniques.

D es prés de seguir les

ca mpanades mitj ança nt

una pantalla gegant instal·­

lada per a l'ocasió, arribarà

el ba ll.

Ball amb orquestra

A les 0.15 hores comen­

çarà el ba ll , amenitzat per

l'orquestra Impacto, que to­

carà fins a quarts de cinc.

L'entrada per al ball serà

limi tada a les 200 persones

que hagin adquirit el tiquet

al preu de 5.000 pessetes,

que inclourà tres consumi­

cions i una altra per a la xo­

co latada. Les condic ions de

venda són les mateixes que

les referents al ba ll , però

aquestes es vendran fins al

29 de desembre.

35 % DTO'. en monturas 30 % DTO. resto productos a los socios de la Fundació Claror

en presentar aquest anunci en totes les teves comandes al KFC de Sagrada Família

• O, si ho desitges, t 'ho portem a casa trucant al telèfon del nostre selVei

a domicili 93 435 71 00 (servei exempt del 15% dte.

Av. Gaudí, num. 2 Horari limitat)

_ FUNDACiÓ ClAROR

V TORNEIG DE FUTBOL SALA

INFANTIL A LES INSTAL-LACIONS Tindrà lloc als poliesportius Claror i Sagrada Família entre el27 de desembre i el5 de gener. Participaran nois i noies d'edat infantil.

Els poliesportius Claror i

Sagrada Família acolli ran, en­

tre el 27 de desembre i el

5 de gener, la cinquena ed i­

ció del Torneig Infantil de

Futbol Sala que organitza la

Fundació Claror.

Poden apuntar-s'hi tant els

socis de les dues instal·laions

co m els alumnes del CE IP

Sagrada Família, l'lES Secre­

tari Coloma i el CEIP Tabor.

El torneig de ls més pe­

tits, de 3r a 6è de Primària,

es disputarà a l'Esportiu

Claror, i al Poliesportiu

Sagrada Família jugaran els

nois i noies de 1 r a 4t d'ESO.

Les inscripcions es faran

del 29 de novembre al 17

de desembre i costaran

1.2 00 pessetes per perso­

na, preu que inclou la sa­

marreta del torneig i una

medalla.

ELS MÀSTERS OE NATACiÓ ES PREPAREN PER

ALS CAMPIONATS O-ESPANYA O-HIVERN

L'equip de màsters­

veterans de natació de

la Fwndació Claror

s'està preparant de va­

lent per als campionats

d 'Espanya d 'hivern ,

que tindran lloc a la

seu del Club Natació

Helios, a Saragossa,

entre el 21 i el 23 de

gener.

Els màsters arribaran

als campionats havent dispu­

tat sis competicions. El IV

Màsters Atlètic Barcelone­

ta, el 23 d'octubre, va ser la

primera de la temporada, i.

l'equip va aconseguir bons

resultats individuals i d'equip.

Després hi va haver el VII

Gran Premi de velocitat del

CN Igualada.

Abans dels campionats

34 TOT CLAROR

d'Espanya hi haurà quatre

competicions més. La pri­

mera serà la III Competició

. de Fons i Estils que organit­

za el CN Sabadell, que tin­

drà lloc el 13 de desembre.

El dia 25 arribarà la clàssica

Copa Nadal, amb una tra­

vessia al port de Barcelona

en què s'espera la participa­

ció de Mercè Bel, que sem-

pre ha assolit grans re­

su ltats.

Entre la travessia de

Nadal i e ls campio­

nats d'Espanya hi hau­

rà tres competicions,

totes a Sitges.

L'equip màsters­

veterans està format

aq uesta temporada

per 34 membres: 22

dones i 1 3 homes

entre 25 i 79 anys que són

socis de l'Esportiu Claror o

del Poliesportiu Sagrada Fa­

mília . La nedadora més ve­

terana és Pilar Oncins, que

amb 79 anys segue ix do­

nant exemple de voluntat i

espo rtivitat.

L'entrenadora de l'eq uip

és enguany l'E lena Mora, i el

delegat, Emilio José Brieva.

ELS AMICS

DE LA BICI

CONTINUEN

LES SORTIDES

Els Amics de la Bici de la Fundació Claror han començat amb bon peu la temporada. Comptant els dos nivells, ja formen part de la secció 48 per­sones, 11 de les quals s'han incorporat aquest any.

De moment, els Amics de la Bici s'han reunit tres vegades. El grup A, de nivell suau , va fer una primera sortida pels car­rils bici de Barcelona i una segona per la platja de Badalona.El grup B, per als qui agrada fer sor­tides més fortes, va peda­lejar fins a Sitges en una sortida que va agradar molt a tots els participants.

Properes sortides

Per als propers mesos, els Amics de la Bici han previst quatre sortides més.

El 12 de desembre s'uniran els dos grups, l'A i el B, per anar plegats al Delta del Llobregat.

Començat el nou any, el grup B s'escaparà fins a Corbera el16 de gener, i el grup A farà un tomb per Montjuïc el 30 del mateix mes.

A principis de febrer, concretament el dia 13, el grup dels més atrevits podrà apuntar-se a la sor­tida de La Granada -del Penedès.

Els interessats a parti­cipar-hi només hauran d'estar atents als cartells informatius que els dies previs a les sortides hi haurà als plafons' infor­matius de l'Esportiu Cla-, ror i al Poliesportiu Sagra­da Faml1ia.

TINDRÀ LLOC A L'EsPORTIU CLAROR

EL 23 I 24 DE DESEMBRE

TORNA EL TORNEIG

DE BÀSQUET

INFANTIL DE NADAL

Més de 240 nens i ne­

nes i les seves respectives

famílies convertiran l'Espor­

tiu Claror, els propers dies

23 i 24 de desembre, en la

capital del bàsquet barcelo­

ní. El motiu serà el VI Tor­

neig de Bàsquet de Nada l

Infantil , que s'articularà en

quatre trofeus: els correspo­

nents a les categories Pre­

infantil, femení i masculí, i

Infanti l, femení i masculí.

serà el de la clàssica final a

quatre (fina l (our): dues se­

mi finals, que es disputaran

el d ia 23, i la final i el ter­

cer i quart lloc, que es juga­

ran el dia 24.

Actes durant el torneig

A banda de l' interès in­

trínsec de ls partits, l'orga-

L'infantil masculí del Safa-Claror s'enfrontarà amb el FC Barcelona, el Joventut de Badalona i la Unió Manresana.

nització ha preparat una al­

tra sèrie d'al·licients.

El dijous, quan finalitzi

cada partit, es farà un con­

curs de tirs lliures entre dos

jugadors de cada eq uip, i

hauran de provar sort amb

tres tirs cadascun. Es comp­

tarà el nClm ero d'ence rts

consecutius i, en cas d'em­

pat, es decidirà el resul tat

el divendres; si es tornés

a empatar, s'adjudicar ia el

to rneig al jugador més jove.

En cada categoria hi hau­

rà quatre parti cipa nts, tres

eq uips co nvidats i l'equip

del Safa-Claror (la secció de

bàsquet de la Fundació Cla­

ror).

CALENDARI DELS PARTITS

L'entrada a l'Esportiu Cla­

ror per veure aq uests par­

tits serà gratuïta.

En total es disputaran 16

partits al llarg de les dues

jornades i durant 12 hores

diàries ininterrompudes.

Participació de luxe

El ca rtell de participants,

un cop més, és de luxe. En

categori a Preinfantil mascu­

lina els equips convidats són

el Grup Barna, la UE Claret

i el SESE, i en la femenina,

la UE M ataró, el CB Vedru­

na i el SESE.

En categori a Infanti l par­

ti ciparan el FC Barcelona B,

la Unió M anresana (fi lial del

TDK Manresa) i el Joventut

de Badalona (mascu lí), i el

Tecla Sala, el Grup Barna i

el SESE (femení).

El sistema de competició

23 de desembre

HORA CATEGORIA

09.00 Preinfantil masculí 10.30 Preinfantil femení 12.00 Preinfantil masculí 13.30 Preinfantil femení 15.30 Infantil femení 17.00 Infantil masculí 18.30 Infantil femení 20.00 Infantil masculí

24 de desembre

HORA CATEGORIA

09.00 Preinfantil femení 10.30 Infantil masculí 12.00 Infantil masculí 13.30 Preinfantil masculí 15.30 Infantil femení 17.00 Preinfantil femení 18~30 Preinfantil masculí 20.00 Infantil femení

B\R1Tf

Grup Barna/SESE Safa-Claror/UE Mataró Safa-Claror/ UE Claret CB Vedruna/SESE Grup Barna/SESE Safa-Claror/Joventut de Badalona Safa-Claror/Tecla Sala Unió Manresana/FC Barcelona

PAR1Tr

Tercer i quart lloc Tercer i quart lloc Final Tercer i quart lloc Tercer i quart lloc Final Final Final

HISTORIAL DEL TORNEIG

Torneig de l'Escola de Bàsquet

El 23 de desembre ,

para l' lelament a la ce lebra­

ció del VI Torneig de Bàs­

quet, tindrà lloc a l'Espor­

tiu Claror el Torneig de l'Es­

co la de Bàsquet, amb la .

participació de nens i ne­

nes entre 8 i 10 anys. Les

escoles convidades són l'Es­

co la de Bàsquet Nacho So­

lozabal, l'Escola de Bàsquet ·

Safa-Claror i l'Escola de Bàs­

quet del Poliesportiu Muni­

ci pal Sagrada Família.

Preinfantil masc. Preinfantil fem. Infantil masc. Infantil fem.

94-95 Safa-Claror Safa-Claror FC Barcelona Safa-Claror 95-96 7 Up Joventut BBC Badalona Safa-Claror Gmp Barna 96-97 AE Minguella UE Horta FC Barcelona Safa-Claror 97-98 Maristes Ademar Ado Barcelona FC Barcelona Safa-Claror 98-99 SESE Bàsquet Llor FC Barcelona CN Sabadell

_ FUNDACiÓ CLAROR

L1EsPORTIU CLAROR VA TORNAR

A SER PUNT DE TROBADA, TAMBÉ EN L1ÀMBIT POLíTIC

Va ser l'escenari triat per Lo Vonguordioper a la foto dels set principals candidats a les eleccions al Parlament de Catalunya del proppassat 17 d'octubre

~ ~t~-----Un president para el

Els candidats dels set

partits principals a les elec­

cions al Parlament de

Catalunya del passat 17 d'oc­

tubre van visitar l'Esportiu

Claror, el dia de la jornada

de reflexió, per fer-se la tra­

dicional fotografia de porta­

da que publica en aquestes

ocasions el diari La Vanguar­dia.

Prop de 250 nens i nen~s

van envoltar els presidenci­

ables durant la sessió foto­

gràfica; la majoria eren alum­

nes del CEIP Sagrada Famí­

lia, tot i que la secció de bàs­

quet Safa-Claror també va

36 TOT CLAROR

aconseguir que

tant .els seus jugadors com

els dels equips que aquell

dissabte visitaven el Claror

baixessin al pavelló per aug­

mentar el nombre de nens.

L'únic requisit de La Van­guardia va ser que els joves

tinguessin entre 7 i 17 anys,

per poder reflectir de mane­

ra més plural la Catalunya

del futur amb persones que

encara no tinguess in edat

per votar. Així ho expressa­

va el director de La Vanguar­dia, Joan Tapia: "Volíem re­flectir la Catalunya del futur i vam pensar que amb una foto dels candidats envoltats

de nens podíem aconseguir­ho. Coneixíem l'Esportiu Cla­ror; una insta/·/ació pública, i la seva vinculació amb l'es­cola, també pública, Sagra­da Família".

Una festa per als petits

Abans de l'esperat mo­

ment de la fotografia, que va

fer Pedro Madueño, tots els

nens i nenes van romandre

asseguts al pavelló atenent

les instruccions del subdirec­

tor de La Vanguardia, Carlos

Pérez de Rozas, qui va assa­

jar amb ells les indicacions i

els moviments que calia re-

al itzar durant els quinze mi­

nuts que va durar la sessió,

amb la incorporació d'algu­

na sorpresa. Així, l'espera no

va ser gaire llarga, sobretot

per als nens, gràcies també

a l'animació de l'Asun i la

Marta, dues monitores de

l'Esporti u Claror.

Però, a més dels infants,

l'acte també va aplegar molts

pares i curiosos que van om­

plir les grades del pavelló i

que no volien perdre's un

acte únic i, segurament, ir­

repetible.

Un cop feta la fotografia,

molts dels joves van aprofi­

tar el tiquet per obtenir un

U NA FOTOGRAFIA POC CONVENCIONAL

Qui recordi fotografies anteriors de La Vanguardia la vigl1ia d'eleccions evocarà imatges del Liceu , la Pedrera, la plaça de Sant Jaume o estudis de fotografia amb deco­rats diferents , Potser per això, molts dels assistents van coincidir que la fotografia a l'Esportiu Claror era de les més originals i fresques; tots els candidats en van desta­car també aquesta originalitat,

Jordi Pujol, aleshores candidat pel' CiU, va afirmar que "em sembla molt bé, 'i a més estic content de fer-ho aquí", fent referència als inicis de l'Esportiu Claror i a la trajectòria de la Fundació en aquests disset anys, i va afegir: "És un cas bonic",

Pasqual Maragall, de PSC-CPC, va trobar la idea "una novetat" i va recordar el dia que es va inaugurar l'ampli­ació de l'equipament, el 1993, en un acte al qual va assis­tir com a alcalde de Barcelona: "Va ser molt emotiu, estava ple de gom a gom i, a més, Claror significava una fórmula novedosa de gestió privada d'instal'lacions municipals".

A Alberto Fermíndez Diaz, del PP, li va semblar "una idea excel·lent ,perquè la feina que realitza la Fun­dació Claror crec que ratifica la funció social de l'es­port".

Josep Lluís Carod-Rovira, d'ERC, ho va trobar "molt divertit, perquè s'allunya dels escenaris estàtics i

convencials. La canalla sempre dóna alegria, i fer la fotografia en una instal'lació esportiva fa que ens ho prenguem tots d'una manera més relaxada, més olím­pica".

Rafael Ribó, d'IC, va afirmar que "és original, i segu­rament la foto més participativa i dinàmica de les que hem f et, en un ambient de futur i a més amb una cultura que jo crec imprescindible, que és la de l'es­plai, l'esport i la formació".

Antoni Lucchetti, d'EUiA, també va considerar-la una

molt bona idea "per sortir de l'encarcarament d'aquest tipus de fotos ". Amb ajxò i tot, va afirmar que "no sóc partidari d'aquestes cerimònies, em sembla massa for­çat i artificial",

I per Elisenda Forés, cap de llista per Els Verds, "la foto fuig qel tema institucional i-:fo, personalment, em sento més!còmoda en llocs com aquest, al costat de la gentil

, I

refrigeri , per ¡fer constar el

seu nom a Iai notícia de La,

Vanguardia i perquè els polí­

tics els signessi n autògrafs.

Els que més èxit van tenir

van ser l'aleshores candidat de

CiU, Jordi Pujol, i el candidat

del PSC,0 ;?C, Pasqual Marag~IL G d I . . \"1\

ran P;¡¡rt e s nOIs I no, , i , ies, un cop aconseguit l'au-

tògraf, van preferir guardar

aquest "document històric"

en comptes de canviar-lo per

la cola i les patates.

EL PROJECTE DEL POLIESPORTIU

MARíTIM, PRESENTAT ALS VEïNS

DE LA BARCELONETA DURANT

LA FESTA MAJOR

M entre continuen les

ob res de co nstru cc ió de

l'equipament, la Fundació Cla­

ror està desenvolupant una

tasca informativa per tal de

donar a conèixer el seu pro­

jecte respecte del poliespor­

t iu Marítim . Així, en els últims

mesos s'han intensifi cat de

manera considerable els con­

tactes amb les diferents enti ­

tats del districte de Ciutat Ve­

lla i, en concret, del barri de la Barce loneta. "

Un exemple és la partici­

pació de la Fundació en la

Diadeta d'Entitats de la Bar­

celoneta que es va fer amb

motiu de la Festa Major del

barri , una bona ocasió per

entrar en contacte amb els

veïns, exposar-los el projec­

te i recollir un bon grapat

de butlletes de so l·licitud

d'informació. Aquestes but­

lletes, que es poden trobar

en qualsevol de les insta l·­

lacions que gestiona Claror,

permetran estar puntual­

ment informats del procés

d'inscripció definitiva, per

no tenir cap problema en

abonar-se al Marítim des del

primer dia.

La Fundació Claror, que

gestionarà el poliesportiu

Marítim els propers 25 anys,

convertirà l'equipament situ­

at al passe ig Marítim de la .

Barceloneta en el primer

centre de talassoteràpia de

Barcelona.

ÈXIT DE L'OPERACiÓ

MARíTIM 2000 L'operació de finançament Marítim 2000, amb socis

i treballadors de là Fundació Claror, ha obtingut una

positiva resposta ~ocia l; no solament s'ha cobert del , \

tot la previsió inicial de contractació, de 60 milions

de pessetes, s'inó que s'ha hagut d'ampliar fins d 84

milions per cobrir la demanda. En aquest sentit tam­

bé cal remarcar la resposta dels treballadors d~ la

Fundació, gràcies als quals s'ha cobert el vint per

cent de la contractació.

_ FUNDACiÓ CLAROR

LA INSTALoLACIÓ VA INAUGURAR ELS ESPAIS REMODELATS EN LA PRIMERA FASE

OFERTA ESPECIAL DE Nou CAN CARALLEU

ALS SOCIS DE LA FUNDACiÓ CLAROR

Els abonats a l'Esportiu Claror i al Poliesportiu Sagrada Família poden fer-ho ja a Nou Can Caralleu per 1.500 pessetes mensuals, o 3.000 si volen un abonament fqmiliar

La Fundació Claror ha ar­

ribat a un acord amb l'As­

sociació d'Ent itats per a la

Gestió de Nou Can Caralleu

(de la qual forma part, jun­

ta ment amb el Centre Ex­

cursionista de Catalunya i la

Un ive rsitat Ramon Llull )

per tal que els socis de l'Es­

portiu Claror i del Poliespor­

t iu Sagrada Família puguin

gaudir de les insta l'lacions

de Nou Ca n Ca rall eu en

unes condicions avantatj o­

ses .

L'aco rd fa co nstar que

els primers 500 socis de la

Fundació 'Claror que vulguin

abona r-se a Nou Can Ca­

ralleu només hauran de pa­

gar 1.500 pessetes men­

suals per gaudir de tots els

avantatges i se rve is qu e

ofereix la renovada insta l·­

lac ió. En el cas de les per­

sones interessades a tenir

un abo nament famili ar

(matrim o ni i t ots els fill s

Les insta1'lacions de Can Caralleu complementen Poferta que els socis poden trobar als poliesportius Claror i Sagrada Familia

38 TOT CLAROR

Imatge actual de les ins ta1'lacions de Can Caralleu vistes des de la carretera de les Aigües

menors de 16 anys), la ta­

rifa se rà de només 3.000

pessetes al mes.

Facilitats en els tràmits

La Fundació Claror ha es­

tablert un mecanisme d'ins­

cri pció còmode per als abo­

nats; els socis interessats

no hauran de desplaçar-se

fins a Can Caralleu, n'h i hau­

rà prou que ho comuniquin

a les ofi cines de l'Esporti u

Claror o del Poliesportiu Sa­

grada Famíli a. A més, no

hauran d'adjuntar cap docu­

mentació, ja que va ldrà la

que tenen les administraci­

ons del poliesportiu del qual

són actualment abonats,

L'oferta es mantindrà fins

a arribar a la xifra de 500

socis, o fins al proper 28 de

fe brer, i les so l· li c i t ud s

s'atendran per rigorós ordre

de petició, per la qual cosa

és convenient que no espe­

reu a l'últim dia per fer-la.

Serveis complementaris

Les instal·lacions de Nou

Can Ca rall eu són, per les

seves característiques i ser­

ve is, un co mplement ideal

per a les persones abona­

des a l'Esportiu Claror. Can

Caralleu, situat al peu de

la serra de Collserola (sor­

tida 9 de la Ronda de Dalt),

té 30 .000 metres quadrats

ideals per gaudi r de l'esport

a l'aire lliure i la natura.

La remodelació acabada fa

poc poss ibilita que dispos i

d'un magnífic camp de futbol

de gespa arti f icial (divisible

en dos camps de futbol sala

i futbol 7), una pista peri­

metral d'entrenament, qua­

tre de tennis, una altra de

Més informació: Nou Can Caralleu

Carrer dels Esports, s/n 08017 Barcelona Tel. 93 203 78 74 Fax 932800210

Http://www.claror.org

polivalent a l'aire lliure i un

circuit de fitn ess exterior, a

més d'una reformada pisci­

na a l'ai re lliure ideal per re­

mullar-se a l'estiu .

L'equ ipament ofereix ac­

t ivitats dirigides per a totes

les edats, o ri entades a les

persones que volen practi ­

car esport en grup. Cal des­

taca r, en aq uest sent it, les

activitats di rigides de mun­

tanya (vegeu Tòt Claror, 21 )

i el te nni s per a petits i

grans.

Cal remarcar que el fet

de se r abonats co mpo rta

importants descomptes en

totes les activitats i servéis.

Podran gquclir de Pofertae1s primers 500 socis que form ulin, abans de128 de febrer, la inscrip­ció com a abo­nats de Nou Can Caralleu

LA PISCINA ES COBRIRÀ DURANT

EL PRIMER TRIMESTRE DEL 2000 La piscina d'estiu de Nou

Can Cara l leu serà coberta

durant el primer trim estre

de' l'any 2000, tal com va de­

cidi r l'Associació d'Entitats ges­

tores amb l'objecti u d'oferir a

tots els abonats la possibilitat

d'utilitzar la piscina durant el

període hivernal.

Aquesta actuació suposa

un pas endavant en el pro­

jecte de dotar Can Caral leu

d'unes instal·lacions i serveis

a l'a lçada dels capdavanters

de la ciutàt.

Amb el. sistema de cober­

ta mòbil es podran fer ser-

Aspecte actual de la piscina d'estiu, on es coJ.locarà una coberta mòbil

vir les dues piscines durant

tot l'any, sense perdre l'en ­

ca nt que presenta se mpre

una piscina d'estiu a l'aire Iliu-

re, ja que entre els mesos

de juny i setembre es treu­

rà la coberta mòbil per tal

que qued i l'espai obert.

TOTA LA

INFORMACiÓ,

A INTERNET

Tota la in formació re­

lativa al Nou Can Cara­

lleu és ja present a la

xarxa d'Internet, ja que

la Fundació Claror ha

desenvolupat una web amb totes les dades de

la instal·lació. Hi ha in­

formació sobre les dife­

rents modalitats d'abo­

nament, horaris i preus

de les d iferents Ç\c ti vi­

tats dirigides, i sobre les

obres de remodelació.

L'ad reça de la web és:

www.claror.org

LA 'FESTA O-INAUGURACIÓ VA SER UN ÈXIT L'alcalde de Barcelona va presidir el 9 d'octubre una jornada festiva amb gimcana

esportiva inclosa i emmarcada en la Festa Major de Sarrià

L'acabament de la prime­

ra fase de les obres de re­

modelació de Nou Can Ca­

I ra lleu va ser rematada el 9

d'octubre amb la celebració

d'una festa socioesportiva.

La jornada va començar

amb una gimcana esporti-

va en què petits i grans van

haver de supera r diferents

proves de tennis, futbol, pi­

ragüi sme a la piscina, tir

amb arc i bàsquet, de ma­

nera i nd ivid ual o formant

equip amb membres de la

família .

Van participar-hi prop de

400 persones.

Posteri orment es \;a dur

a terme l'acte oficial d'inau­

guració de l'equipament re­

novat. Van ser-hi presents

l'alcalde de Barcelona, Joan

Clos; el regidor d'Esports,

Albert Batlle, i el regidor de

Sarrià, Carles Martí, així com

representants de les tres en­

t itats gestores, enca pça la­

des per Enric Nosàs, presi­

dent del Centre Excursionis­

ta de Catalunya; Joana Cés­

pedes, presidenta de la Fun­

dació Claror, i Miquel Gas­

siot, rector de la Universi­

tat Ramon Llull.

_Fets i gent

UN SOCI DEL CLAROR, PIONER EN LA

TÈCNICA OIAUTO-TRASPLANTAMENT OIOVARIS

E. B. Justo Ca ll ejo viu molt a

prop de l'Esportiu Claror, la seva fa mília i e ll hi estan vi nçulats de fa molts anys.

És e l Cap de Gi necolo­gia de l'Hospi ta l Sant Joan de Dé u i, d es d e fa dos mesos, mo lts mitj a ns de comunicació l'han entrevis­tat per haver encapçalat un nou projecte e n medicina: l'auto-trasplantame nt d'ova­ris . L'avenç consisteix a ex­treure te ixit de l'ovari men­t re duri un tractament que e l pugui pe rjudicar pe r ta l d' im pla nta r-l o més ta rd , qu an la mala ltia ja estigui curada.

L'auto-trasplantament

aplicat a nénes

La notícia s'ha publicat fa poc pe rquè vo li en espe rar e ls resultats, pe rò e l ce rt és que la primera ope ració es va d ur a terme fa un any. Ara, Justo Call ejo ha prac­ti cat tres ope raci ons a se­nyores de 45 anys amb re­sultats molt positius.

L' objectiu principal de la

URGÈNCIES

Fa dos mesos, els principals mitjans de comu­nicació del país es van fer ressò d'un nou avenç en medicina: l'auto-trasplantament d'ovaris. El "capità" del projecte és Justo Callejo, una persona lligada a l'Esportiu Claror des de fa més de 10 anys.

investigac ió i el somn i de Ca ll e jo és aplica r aqu ests avenços als casos que afec­tin nenes: "El 70 o 80% de les malalties es poden cu­rar, però els tractaments són altament agressius i poden afectar els ovaris i incapaci-

ta r-los perquè més enda­vant puguin exercir les se­ves dues principals fun cions: la reproductora i l'endocri­na" .

Justo Cal lejo és un entu­siasta de la feina que realit­za, li costa triar un únic as-

"El meu somni és que funcionin totes les idees

que tinc en la meva línia d'in­vestigació"

pecte d e la profess ió : "M'agrada tot. La meva pro­fess ió té tres branques, l'as­sistencial, la docent i la de la investigació, i m'apassio­nen totes tres".

Pe r a ixò, co mbin a les classes com a professor, des de 1985, de la Unive rsitat de Barcelona amb el desig d'atendre amb qua litat tots els seus pacients.

I si e n e l vessa nt pro­fe ssional és un ho me que lluita per complir e ls se us somni s, e n e l pe rson a l potse r al gun di a aco nse­guirà resoldre una assigna­tura pend e nt: apre ndre a jugar a bàsquet, un espo rt que va descobrir gràcies a ls molts partits qu e els seus fills van disputa r amb e l Safa-Cla ror.

Ferrocarrils General itat ........ .. 93 205-15-15 Diputació BCN ...................... .. 93 402-~2-22 Informació carreteres ............. 9.3 204~22-47 Aeroport del Prat .. ................. 93 301 -39-93 ESPORTS Urgències mèdiques .. .. .................. .. ........... 061

Serveis Socials ...... .. .... .... .. .. .... . 900 .30-90-30 Correus .. .............. .. .......... .. ....... 93 318-38-3 1

Esportiu Claror .... .. .. .. ...... .. ...... 93 476-13-90 Poliesportiu Sagrada Família. 93 435 05 66 Nou Can Caralleu .......... .. .... .. .. 93 203 78 74 Servei d'Info rmació Esportiva .... .. ............ .. .... .. ...... .. 93 432- 19-92 Agenda d'Activitats ............ .. .. 93 481 -00-21 Fed. Cat. Bàsquet.. ...... .. .......... . 93 454-90-62 Fed. Cat. Judo .................... .. ..... 93 318-26-1,6

HOSPITALS H. Sant Pau .......... .. .......... .. ...... 93 291 -90-00 H. Del Mar ............ .. ................. 93 22 1-10-10 H. Clínic .. .............................. .. . 93 454-70-00 H. L'Esperança ........................ 93 285 -02-00

Ambulàncies Creu Roja ...... .. .. 93 300-20-20 Farmàcies de guàrdia .. .. ........................ .. ... O 1 O Bombers General itat ............... 93 692-80-80 Bombers BCN ciutat .... .. ........................... 080 Bombers BCN comarques ......................... 085 Mossos d'Esquadra .... .. ............ 93 300-22-96 Pol icia .......................... ... ........... .. ............... 09 1 Guàrdia Urbana BCN ......... .. .. .. ...... .. .... .. .. .. 092

SERVEIS Fed. Cat. Gimnàstica .... ...... ..... 93 426-94-78 Fed. Cat. Natació ........ .. ...... .. .. 93 30 1-82-70

H. Vall d 'Hebron ..................... 93 4] 8-34-00 H. Sant Joan de Déu .......... .. .... 93 203-40-00

Inf.Metropolitana .............................. .. ..... O I O CENTRES OFICIALS

Fed. Cat. Futból ...... .. ............ .. . 93 302-56-42 Protecció Civi l .. ...................... 93 319-25-00 Fed. Esp. Tennis .... .. ................ 93 200-53-55 Accidents en carretera .... ......... 93 352-61-61 Aj untament BCN .. .. ............... .. 93 402-70-00 Consell Esport Escolar . RENFE .. .......... .. ............... ......... 93 490-02-02 Gener.ali tat .... ......... .. ... ........ ..... 93 315 -13-13 de Barcelona (CEEB) .... ....... . 93 219-32-16

PLATAfORM{' Solidar1tat

CLARO~ COoperaC10

11

Què és la Plataforma 0'7 Claror? "0'7 Claror" és una plataforma de solidaritat creada

per la Fundació Claror. El seu objectiu és

desenvolupar projectes de cooperació, ja sigui

d'àmbit internacional o de l'entorn "!:1és proper.

"0'7 Claror i Nicaragua" La Plataforma "0'7 Claror" va assumir, el passat mes

de febrer, el manteniment de 55 nenes en situació

d'alt risc que ara viuen en un centre escolar i

internat anomenat "Hogar La Recolección" a

Nicaragua. De manera indefinida, "0'7 Claror" hi

destina 180.000 pessetes mensuals que inclouen la

contractació de dues educadores que se'n fan càrrec

de la bona,aplicació del programa.

Apunta't a la Plataforma 0'7

i participa directament en els

nostres projectes.

Col· laboraràs en el

manteniment de 55 nenes

del "Hogar La Reco/ección ",

a León, Nicaragua, amb una

aportació trimestral

de només 1.000 pessetes.

Com podeu col·laborar-hi? La coHaboració econòmica amb la plataforma és

voluntària i oberta a tothom. Podeu fer-ho amb un

mínim de 1.000 pessetes trimestrals.

A més, podreu participar en l'avaluació, selecció i

seguiment dels projectes en què es decideixi

. actuar, començant pel de Nicaragua.

Si esteu interessats: Fundació Claror

Sardenya, 337, entresòl, 2a.

Telèfon: 93 47613 90

Fax: 93 47613 91 FUNDACiÓ CLAROR