REVISTA DIESPORTS, SALUT, CULTURA i LLEURE

INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS

Preus especials als socis i familiars de la FUNDACIÓ CLAROR

1 a Visita, consulta i revisions la Visita ortodòncia (aparells correctors) Urgències / revisions periòdiques Fluoritzacions Radiografies intrabucals Higiene bucal (neteja) + Revisió Extraccions simples

"Gratuïta" "Gratuïta" "Gratuïta" "Gratuïta" "Gratuïta" 3.000 Ptes. 2.000 Ptes.

i un 20% de descompte a la resta de tractaments !

BARCELONA (I) - C/Sardenya 319 baixos - Tel. 93.4570453 BARCELONA (11) - C/Calàbria 251 baixos - Tel. 93.4394500

BARCELONA (I) • Sardenya 319 bal~os BARCELONA (11) • Calàbria 251 baixos SABADELL· Sant Joan, 23-311r1" MANRESA· M. J. Verdaguer 15 baixos MADRID · Sor Angela Cruz 35 baixos

Tel. 93.4570453 Tel. 93.4394500 Tel. 93.7275396 Tel. 93.8774597 Tel. 91.5710002

MATARO · lIuro 90 baixos CORNELLÀ· M. J. Verdaguer 6 2n3a GRANOLLERS· Av. S. Esteve 86 3r4" VALÈNCIA· Gran V. M. Turia 37 baixos BADALONA· Av. Mart! Pujol 254 baixos

Disposem d'una financiació a la seva mida NO TANQUEM PER VACANCES

Tel. 93.7577181 Tel. 93.4741932 Tel. 93.8793228 Tel. 96.3517350 Tel. 93.3894331

, Empresa Col·laboradora amb la "FUNDA CIO CLAROR"

s u M LA PORTADA Revista Tot Claror

Núm. 17 III època

Desembre 1998-Gener 1999

À R I

Les altres portades

OPINiÓ 2. Articles d'opinió de Pedro Andreu, Jaume

Uauradó i Núria Borràs La Vinyeta, per Forges

4. Enquesta: "T'agradaria que els equips de fut­bol tinguessin més jugadors del planter?"

ENTREVISTA 6. Pere Sust, Secretari General de l'Esport de

la Generalitat de Catalunya

SALUT 10. Guia d'exercicis per reduir el mal d'espatlla

DIETÈTICA 12. La dieta i l'exercici per a persones amb dia­

betis

ENFORMA! 15. Prepara't abans d'anar a esquiar

POLIESPORTIU 19. L'esport per a tothom a Catalunya 22. El plaer de jugar a bàdminton

24. GUIA DE SERVEIS

SOCIETAT 27. Som solidaris els catalans? 28. La realitat de les Fundacions a Catalunya

30. LLIBRES 30. INTERNET: les ONG 31. AGENDA D'ACTIVITATS 32. PASSATEMPS 32. CONCURS

NOTíCIES DE LA FUNDACiÓ CLAROR 35. Campanya de solidaritat amb els afectats

de Centreamèrica 36. Finalitzen les obres de l'Esportiu Claror 37. El Poliesportiu Municipal Sagrada Família

edita la seva primera Guia del Soci 38. Activitats de Nadal per a petits i joves

FETS I GENT 40. Dani Sanchez, campió del món de billar.

ENTREVISTA A PERE SUST

L'actual Secretari General de l'Esport de la Generalitat, Pere Sust, fa set mesos que va arribar al càrrec. Des d'aleshores ha hagut d'afrontar qüesti­ons tan delicades com la reforma de la Llei de l'Esport, el finançament de les instal·lacions esportives o la problemà­tica de les seleccions catalanes. A l'en­trevista ens parla d'aquests i altres as­sumptes.

PREPARA1T ABANS DIANAR

A E~QUIAR A hores d'ara ja ha comen~at a nevar a molts indrets del Pirineu. Es per això que Tot Claror us proposa una sèrie de consells pràctics i exercicis per co­men<sar la temporada amb un estat físic envejable i no acabar-la abans d'hora a causa d'alguna lesió.

LIESPORT PER A TOTHOM A CATALUNYA

Cada cop és més gran el nombre de persones de totes les edats i condici­ons que practiquen activitat física d'una manera lliure, se!J.ons motivacions estè­tiques, mèdiques o per pur lleure. És el que coneixem com a esport per a tothom. AI reportatge d'aquest núme­ro parlem de l'estat de la qüestió.

TOT CLAROR

6 :'\ ~.

\ 1,..'

~ ···..,.1

ENTREV'~·l·· . A PERE"

., .. ".,.1 ,., .... _., .. "."

. n9",a¡¡¡,¡,"i!¡¡

L'ESPORT PER A TOTHOM Barcelona acull el Vllè. Congrés Mundial

* . i.

_ ()pl~·01~·~Ó ________________________________________ _

Revista Tot Claror

Tercera època Número 17

desembre 1996 - gener 1999 Tiratge: 13.000 exemplars

Paper reciclat Dipòsit legal: B 26124-64

Sardenya, 333 06025- Barcelona Tel. 93 207 06 40 FAX 93 207 77 35

Entitat editora

Sardenya 337 Entresòl 2a. 06025 Barcelona Tel. 93 207 06 40 Fax 93 207 77 35

E-mail: claror@mx2.redestb.es Web: www.bcn.es/claror

PRESIDENTA

Joana Céspedes

SECRETARI

Jordi Cabanes

DIRECTOR GENERAL

Joan Itxaso Paternain

DIRECTORA ESPORTIU CLAROR:

Núria Borràs

DIRECTOR POLIESPORTIU MUNICIPAL SAGRADA FAMILIA:

Eduard Franco

Revista Tot Claror

CONSELL EDITORIAL:

Joan Itxaso, Jordi Cabanes, Núria Borràs, Eduard Franco, Albert Giménez, Àngels Güell ,

Sergi Larripa.

DIRECTOR:

Sergi Larripa

REDACCiÓ:

Ester Benach

TRACTAMENT INFORMÀTIC :

David Fernandez

CORRECCiÓ LlNGülsTICA:

Ariadna Viñas

PUBLICITAT:

Josep Lluís Vide

COMPOSICiÓ I IMPRESSiÓ:

PCGràfic Bertran, 40

06023 Barcelona IMGESA

Sant Adrià de Besòs

DISTRIBUCIÓ:

Mencor

TOT CLAROR és una revista oberta a totes les opinions. Per això no ne­cessàriament comparteix les opini­ons expressades als articles signats, que són responsabilitat de l'autor.

2 TOT CLAROR

Pedro Andreu Psicòle!1 de l 'Esporl i Oireclor del Servei d'Esporls de 111 [Jniversillll de Bllrcelonll

Decàleg vàlid per a j òrq!osd'al­

tres clubs, excepte el punt 10.

1. Ser culer no hauria de ser

mai un obstacle per po le r

pensar per tu mateix.

2. Gaudéix de les victòries i

relativitza les derrotes. En l'es­

pon es pot guanyar o perdre i

el segon és el primer dels qui

no han guanyat.

3. Pensa en les fabu loses

quantitats del món del futbol i

contribueix amb opinions mo­

derades però fonamentades a

resituar un "entorn" que se'ns

escapa, als ciutadans de peu.

4. Si quan guanyes ridiculit­

zes extremadament e l j òrofo

contrari , la por que e l te u

equip perdi s'agreuja per la

factura que saps que el con­

u'ari et passarà a tu .

Com ser un bon culer i no morir en

l'intent

5. Procura que les teves

opinions sobre el Barça (pre­

sident, directius, jugadors, sec­

cions, etc.) siguin més o meyns

sembla nts tant si es guanya

com si es perd.

6. Fomenta tot el que et ge­

neri sentiments positius, fins i

tot la derrota del teu rival més

directe (innombrable), en el

convenciment que ell té dret

als mateixos sentiments, amb

la qual cosa no podràs moles­

tar-te quan ell s'alegri de les te­

ves derrotes.

7. Valora:

a) Els resultats esportius des de

diversos punts de vista i perío­

des més o menys amplis. L'úl­

tima derrota o victòria no ha

de distorsionar una u·ajectòria.

b) Els fets objectivament, amb

independència dels sentiments (positius o negatius) que t' ins­

piren les persones que els rea­

litzen. 8. La premsa i els mitjans de

comunicació no només infor­

men, també opinen, cosa molt

correcta sobretot si es pot dife­

renciar el que és infOImació del

que és opinió. En qualsevol

cas, no oblidis mai el punt nú­

mero 1.

9. Recorda sempre que tu no ets el Barça, ni tampoc ets

millor ni pitjor perquè el Barça

guanyi o perdi. Pot caure 't ma­

lament però mai afectar-te per­

sonalment.

10. Sempre trobaràs motius

per sentir-te orgullós del Bar­

ça, pensa que altres clubs no

en tenen tants .

________________________________ ()piruó

Jaume Uaurad6 PresMenl del Fòrum Sumj/ier

i de lu Plulu/ormu Pro-Seleccions Cululunes

Les seleccions catalanes no són una utopia

La Plataforma . Pro-Selecci­

ons Catalanes que presideL'{o

pretèn aconseguir el reconei­

xement oficial de les selecci­

ons nacionals catalanes per

tal que puguin participar en

competicions oficials. La nos­

tra associació està integrada

per diferents entitats civils i

col· lectius ciutadans i li do­

nen suport una majoria de

partits polítics catalans , la

Unió de Federacions Esponi­

ves Catalanes (UFEC) i el Co­

mitè Olímpic (COC).

Per fer que la nostra fita

esdevingui una realitat, el pri­

mer que cal fer és modificar

l'actual Llei de l'Espon perquè

legalment concedeixi repre­

sentativitat a les seleccions ca-

talanes. El que ens proposem,

doncs, és recollir les firmes

necessàries per p01tar la nos­

tra iniciativa al Parlament ca­

talà. Amb 65.000 signatures en

tindríem prou, però volem ar­

ribar al mig milió, amb l'ob­

jectiu de demostrar que la

proposta té el suport d'una

gran majoria de catalans.

Els membres de la Platafor­

ma defensem l'existència de

seleccions esp01tives catalanes

perquè les considerem un dret

fonamental de l nostre país.

Creiem que no es pot legislar

Campanyes de solidaritat Núria Borràs Dkec/oru de l'Espur/iu Cluror

Fa pocs dies, en una reunió a la Direcció d'Espons de l'Ajuntament de Barcelona, se'ns va plantejar als diversos representants de les instal'lacions esportives munici­pals la panicipació en una campanya de solidaritat amb els països afectats per l'hura­

cà "Mitch". La resposta va ser positiva i unànime. És una decisió molt imponant, tot i que s'ha demostrat en moltes ocasions la capacitat

de la societat civil per donar supon a regions, països, persones, quan es troben en una situació catastròfica com aquesta.

Insisteixo, és prou primordial com per tenir en compte que la campanya aglutinarà instal 'lacions municipals i privades, que a la mateixa reunió ja es van proposar fórmules per donar continuïtat al potencial solidari que engloben aquestes entitats ... , qui sap si algun dia ens trobarem amb els "Esponistes sense fronteres".

En qualsevol cas, dos adveniments: 1. No caiguem en el parany de convenir una campanya de solid~\'üat en una campanya

d'imatge. 2. Deixem que cadascú faci la feina que coneix: les ONG el treball sobre el terreny i les

instal ' lacions esponives cohesionar un col, lectiu molt ampli que proveeixi els recursos necessaris per donar supon als que ho necessiten: els d'aquí i els d'allà.

en contra de la voluntat de tot

un poble i, en el nostre cas, no

es poden prohibir unes selec­

cions volgudes i desitjades per

la gran majoria le catalans.

Amb 65.000 signa­tures en tindríem prou, però volem arribar al mig milió.

Però per si el sentiment del

poble català no fos un argu­

ment suficient, estem conven­

çuts que hi ha milers de raons

que avalen la nostra deman­

da. El bagatge històric de l'es­

port català és inqüestionable,

però, a més a més, es dóna la

circumstància que d'altres ter­

ritoris que no estan constituïts

com a estats compten amb

se leccions esportives que

competeixen oficialment. És el

cas de les seleccions d'Irlanda

del Nord, País de Gal · les, Es­

còcia, Anglaterra, Illes Feroe,

Puerto Rico, Hong Kong o

Palestina. Per què , doncs,

Cata lunya no pot aspirar al

mateix dret?

Per tot això convidem a tots

els ci\ltadans d'aquest país a

mobilitzar-se i donar supon a

la Plataforma. En breu comen­

çarà la campanya de recollida

de firmes i esperem que tot­

hom vulgui col· laborar-hi. Ara

és el moment de demostrar que

les seleccions espoltives cata­

lanes no són una utopia.

TOT CLAROR 3

_ ()pi=ru=O~4 __________________________________ __

ENQUESTA

Creus que els equips de futbol haurien de tenir més jugadors del planter?

ELISEU DIEZ 19 anys

Sí. M'agradaria perquè crec que la gent s'iden­tifica més amb l'equip quan són jugadors ca­talans o almenys naci­onals. Ara potser hi ha menys gent interessada en el futbol perquè hi ha massa estrangers.

Envieu-nos les vostres opinions!

També per E-mail : claror@mx2.redestb.es

Animeu-vos-hi!

Qualsevol lector pot publi­car el seu text a la revista Tot Claror. Escriviu algun article d'interès general sobre al­gun fet esportiu, social o cu l­tural que us interessi i el veureu publicat en ·aquesta pàgina. Els textos destinats a aquesta secció no han d'excedir les 15 línies i han d'anar signats amb el nom complet de l'au­tor, el DNI o núm. de soci ·i un te lèfon de contacte. Tot Claror es reserva el dret de publicar les col.laboracions, així com de resum ir-les o extractar-les quan es consi­deri oportú.

4 TOT CLAROR

JOSÉ HITA 60 anys

PEPÓN ENRíQUEZ NATALYA INNESS ANNA BIENZOBAS 25 anys 27 anys 32 anys

Sí. Crec que tenim massa estrangers. Amb dos o tres que jugues­sin ja n'hi hauria prou, perquè estan perjudi­cant el treball dels ju­gadors d'aquí.

Sí. Penso que ca ldria estimular el treball dels nois del planter i que no hi hauri a d'haver tants jugadors estran­gers. Tot i així, si hem acceptat la sentència Bosman l'hem d'assu­mir.

Sí. Crec que se' ls ha de donar una oportunitat, sempre que demostrin que tenen la qualitat suficient.

Sí. Hau rien de donar més importància a la gent d'aquí i fomentar més la feina dels nois del planter per fer- los més competitius da­vant els estrangers.

Seleccions catalanes: una qüestió sentimental

No em poso nelviós quan

juga la selecciÓ espanyola, ni

sento tina especial emoció

quan fa algun .gol, cistella o

marca atlètica, no sento res,

res de res, només una total i

saria indiferència.

El meu interès per la crea­

ció de seleccions nacionals

catalanes és un tema senti­

mental. És per aquest motiu

que no entraré a valorar el fet

que no cal ser un Estat per

teni r una selecció pròpia o

que la nostra estructura fecle­

rativamerit superi en escreLx

moltes de les seleccions reco­

negudes com a tals. Només

vull parlar de sentiments, dels

meus i dels d'una gran col·­

lectivitat de gent que, com jo,

no senten res quan, al so de la

música de l'himne espanyol,

veuen com lentament s'hissa- espanyol, el sergent de torn

la bandera "roja y gualda" . em deia que si em tornava a

Aquesta bandera no la sen- sentir parlar català em "fotia

to com a meva a causa de vi- un puro". Quan veig la gran

vències p ròpies amb l'Estat accep tació que tenen e ls

Espanyo l. Per posar uns "Vidal Quadres" a l'Estat, o

exemples , puc explicar que quan la Cope, amb tots els seus els meus pares se les van veu­

re magres fa uns quants anys

per trobar una escola on s'en­

senyés el meu idioma patern i

matern. No entenia res quan,

per Eurovisión, pensant-me

que era espanyol, només "ens

representaven" cantants en un

idioma que no era el meu o

quan veia sorprès que, en el

documental previ de presen­

tació del país, només hi havia

noies vestides de flamenc i

l'espectacle patètic dels toros.

I no comprenc res quan ob­

servo perplex que en la supo­

sada Cambra de representa­

ció territorial (el Senat) no es

permet parlar en català , o

quan a la mili, servint l'exèrcit

tertulians, retransmet els par­

tits de la selecció amb aquell

sentiment tan patriòtic.

No puc pe1tànyer a la ma­

teixa selecció que la gran ma­

joria d'espanyols, ja que pen­

so que ells no m'accepten tal

com sóc i, en conseqüència,

m'han pres tot sentiment fa­

vorable a la selecció.

És per aquest motiu que

defensaré de tot cor i amb tota

la meva força la creació de

seleccions nacionals catala­

nes. Sobretot des que la que

era la meva pròpia selecció

està deixant de ser progressi­

vament "més que un club".

Dani José i Serra

No ajornis la teva il.lusió

EN PIEZAS Y MANO DE OBRA

II

TAY® 350 MULTIMÈDIA SÈRIE REDDIS annb processador

Intel® Pentiunn II®

Ajorna només el pagament Emport~ ... te/t ar~ ¿'~)G d/tUftd ~ tru merDS

UJm- et ttt>Ú ~ar (al Cl>mptlÚ D a.- terHtiItM J.

-BARCELONA • Roger de Flor, 125. T.: 93 265 11 07

• Provença, 485. T.: 93 436 51 38

L'única cadena de botigues d'infonnàtica amb més de 200 Punts

de Venda a Espanya i Portugal.

Consulta preus i altres botigues

BEEPal902 100 501 Internet: http: //www.datalogic.es

r~~33~ JIl

UNITS PER L'ESTALVI -

_ Entrevista

Pere Sust, Secretari General de l'Esport de la

Generalitat

N'hi ha prou amb fer una ullada al seu currículum per veure que en Pere Sust ho ha fet gairebé tot, al món de l'esport. "Una mica més i nei­xo en una pista de bàsquet, ja que era on estava la meva mare quan va sentir els do­lors del part", diu orgullós. Després de tota una vida dedicada a l'esport, Pere Sust es dedica a dirigir l'es­port català en condició de Secretari General de l'Es­port, càrrec que ocu pa des de fa set mesos.

«AFORTUNADAMENT, L1ESPORT CATALÀ ÉS

MOLT PLURAL»

Quan vostè va arribar a la Secre­taria General, el 10 de març d'aquest any, va declarar que tenia tres ob­jectius bàsics: negociar la nova Ley

del Deporte a Madrid, modificar la Llei de l'Esport a Catalunya, i resol-

6 TOT CLAROR

Entrevista: Sergi Larripa

dre el finançament de les instal·­lacions esportives que es va acordar el 1994. S'ha avançat en els tres punts?

La qüestió del f inançament de les

instal'lacions esportives catalanes és un

tema que tirem endavant. Vam acordar

una inversió de 4.000 milions per a re­

modelar i constru ir noves instal·lacions.

Se n'estan fent, i algunes ja són pràcti­

cament acabades. Has de pensar que,

des que sóc a la Secretaria General de

__________________ Entrevista

l ' Esport, cada 12 di es inauguro una

instal·lació. Cada 12 dies. I ara, tal com

anem avançant, aquest termini de 12

dies es va reduint. No ens enganyem,

quan venen períodes electorals tothom

que té interès s'hi esforça una mica

més i inaugurem més coses.

Hi ha un retrat robot del tipus d'insta¡'¡ació que ara mateix s'està inaugurant a Catalunya?

No. No, perquè mira : hem inaugu­

rat dos camps de futbol, tres de rugbi ,

dues piscines cobertes, una pista d'at­

leti sme, pi stes pol iesporti ves, du es

sales petites de barri , vestidors, millores

d ' il ' luminació, hem posat prim eres

pedres ... No hi ha un retrat robot ti­

pus . Hi ha molta vari etat d ' instal ·­

lacions perquè, afortunadament, l'es­

port català és molt plural.

Una altra qüestió és la de la Ley del Deporte de Madrid.

S'han fet negociacions i hem avan­

ça t molt, però tenim en aquest mo­

ment dos temes penjats. On ens tro­

bem més estancats és en el tema de

les seleccions catalanes. I un altre tema

que no estava tan clar, però que jo crec

que sí que tindria solució, és el de la

representació de les federacions cata­

lanes en el si de les espanyoles. Això

de banda, hem arribat pràcti cament a

un acord en relació a les societats anò­

nim es esportives, i hem progressat

molt en altres qü esti ons que poden

semblar menors, i que són de desen­

volupament de la pròpia llei: assump­

tes de seguretat, de dopatge, de vio­

lència en l'esport. . .

I quant a les modificacions de la

«Madrid haurà d'acabar negociant el tema de les

seleccions catalanes»

Com està el tema actual de les seleccions catalanes? El tema es mou en tfes vies diferents: la política, la jurídica -que és la via de

les lleis- i, arribat el cas, la judicial. En què consisteix la via política? En intentar negociar amb el Govern de Madrid. I encara que ens diguin que

no, insistirem fins al final sense descartar que hi hagi acord. Fets que abans semblaven impossibles ara ja no ho semblen. Em penso que podrem seure en una taula i parlar-ho.

La via jurídica? Aquí és on entra tot el treball de la Plataforma o de l'advocat belga Dupont,

amb qui estudiem la possibilitat que pugui col, laborar un advocat català. Es tracta d'analitzar el cas especlÍic de cada federació internacional. Fins ara se n'han examinat cinc, i totes semblen coincidir en què no només accepten estats sinó que també accepten territoris amb una autonomia. La Federació de futbol és potser la més punyent, perquè demana, per aprovar-ho, el vistiplau de la federació del país d'origen, tot i que la resta no plantegen. aquest tema. Per tant, una possibilitat és que les federacions catalanes exigeixin directament reconeixement internacional. Però, és clar, això no ho faran si no tenen la certesa que els digUin que sí, o si estan disposades a denunciar als tribunals les federacions que no les reconeguin.

I vostè estaria d'acord, arribat el cas, que les federacions anessin als tribunals a lluitar per les seleccions catalanes?

Home, a mi no m'agradaria que passés això. M'agradada que poguéssim solucionar-ho abans per la via legislativa o per la política. Pcú tant, aquest seria l'últim camí que adoptaríem.

CURRíCULUM VITAE

• Pere Sust i Sagau va néixer a Barcelona el 28 de novembre de

1941.

• Enginyer Industrial • Entrenador Superior de bàsquet

PERE SUST, ESPORTISTA

• Jugador de bàsquet de primera divisió amb el CB Laietà i el CE

Sant Joan-Maristes.

• Preseleccionat per alsJJOO Roma 60 amb la Selecció Espanyola.

• Jugador de la Selecció Catalana de Bàsquet.

• Campió d'Espanya juvenil , de se­gona divisió, i absolut amb el CE

Sant Joan, Laietà i Universitari.

PERE SUS:r, DIRIGENT

• President de l'Associació Catala­na de Dirigents de l'Esport

• Vocal de la Junta de bàsquet del FC Barcelona

• President de la Federació Catala­na de Bàsquet

• President de la Federació Espa­nyola de Bàsquet

• Vicepresident del Comitè Olím­pic Espanyol

• Vocal del Comitè Executiu del Consejo Supe~ior de Deportes

• Membre del Comitè Executiu del COOB 92

• President del Comitè Organitza­dor dels Campionats del Món de

Bàsquet absolut 1986, femení jú­

nior 1989 i dels Europeus femení

absolut 1987, cadet masculí 1989

i júnior femení 1990.

• Fundador de l'Associació Catala­na de Dirigents de l'Esport, Asso­

ciació Catalana d'Entrenadors de

Bàsquet (núm.}) i Escola Catala­

na d'Àrbitres de Bàsquet.

• Membre de la FIBA i de la Comis­sió Europea.

• Patró de la Fundació del Bàsquet Català.

TOT CLAROR 7

_ Entrevista

La visió que de l'esport

tenim a Catalunya és

totalment diferent de la

que es té a Madrid.

Llei de l'Esport de Catalunya? A co mença ments de novembre

una tramesa informava tota la gent del

món de l'esport de l'avantprojecte de

les modificacions de la Llei . Es farà tot

un treball de visites a moltes entitats

per conèixer una mica opinions, per

reco llir idees i aplegar projectes. De

moment, tot això ho plasma un docu­

ment de seixanta pàgines i escaig.

Durant els set anys que va passar a Madrid, va advertir una visió dife-

rent pel que fa a l'organització de l'esport?

Sí. La visió que es té de l'esport a

Catalunya és absolutament diferent res­

pecte de Madrid i la resta d'Espanya.

Aquí l'esport va de baix a dalt i a Madrid

Comentaris de la reforma de la Llei de l'Esport de Catalunya

Simplificació de la burocràcia "que els clubs han de fer amb les adminis­traciànS públiques, acceptació de l'adscripció d'entitats que no són estrictament esportives: fundacions, empreses, entitats recreatives, etc. que estan escrites en altres registres".

Creació del Consell Català de l'Esport "com un organisme autònom per a la societat civil. Permetrà que les decisions es prenguin en comunió amb tot de representats d'ajuntaments, clubs , federacions, universitats, etc que confor­marien aquest Consell. És un tema important. "

La regulació de la professió. "Ens trobem que moltes entitats que tenen instal ' lacions no tenen tècnics titulats. Hi ha persones amb bona voluntat però sense la formació adequada." .

Regulació de la inspecció d'instal·lacions. "Necessitem que les instal ' -lacions estiguin en condicions, no només des del punt de vista sanitari de les piscines, que és el que ara més tenim regulat, sinó en relació a altres aspectes. Hi haurà un nou règim d'inspecció que permetrà inspeccionar i sancionar."

llei de Jurisdicció Esportiva. "Fins ara enteníem la justícia esportiva, per posar un exemple, com la capacitat de sancionar qui ha insultat un àrbitre. Però al món de l'esport estan sorgint dues menes de situacions noves. Primer, les relacions clubs-federacions. Ara, els conflictes clubs-federacions acaben als jutjats, i ens semblà que hauríem de tenir una figura intermèdia- el Tribunal de l'Esport -que resolgués aquests conflictes. I segon, pel que fa als clubs, hem de regular la relació esportistes-socis-clubs: garantir jurídicament qüestions com els vots de censura o l'expulsió d'un soci en un moment determinat".

El paper de les federacions . "Considerem com a categoria de llei uns assumptes que teníem 'només codificats en termes de decret, una mica com han fet els bascos, Es tracta de determinar les facultats de les federacions cata­lanes per inscriure's o no a les espanyoles o a les internacionals, en quina mesura poden participar en competicions, i de respectar sempre la seva condi­ció de federacions en tant que entitats privades amb estatuts propis."

8 TOT CLAROR

La nova Llei de l'esport

ha de garantir

instanacions en

condicions i amb tècnics

titulats.

de dalt a baix. No vull dir que no hi

hagi excepcions, Hi ha clubs importants

a tot arreu, clubs socials que tenen

moltes seccions i que, per tant, tenen

aquesta, diguem-ne, "gènesi" catalana,

una concepció més europeista de l'es­

port. Però, en línies generals, l'esport

només el fan des de dalt, l'Ajuntament,

les Diputacions. ,. Hi ha una gran debi­

litat d 'estructura de clubs.

Tot el contrari que a Barcelona. És clar. El moviment que hi ha a

Barcelona d'instal·lacions esportives, de

fundacions, d'entitats sense afany de

lucre, és una concepció que no hi exis­

teix fora d'aquí. A Barcelona hi ha un

Claror, un Europòlis, UBAE o Dir. A

Madrid , enca ra que hi ha entitats

d'aquest tipus, no tenen, ni de lluny, la

potència de les d'aquí. És impensable

concebre-les en altres llocs, amb aques­

ta concepció moderna de l'esport.

Aquest és un dels fets diferencials.

Digui-me'n algun altre. A Barcelona tenim un capital

esportiu que moltes vegades no

coneixem. Jo, després de tants anys,

no el dominava, i crec que encara no

el conec prou. I potser marxaré sense

fer-ho del tot. És tanta la varietat de

______________________________________ )gnttevista

gent que fa esport i de tantes diferents

mane res, amb tanta dedicació i esforç

pe rsonals, que no ens ho podem arri­

bar a imaginar ... i és gent que no està

censada! Crec que un dels moviments

més importants que han generat e ls

Jocs Olímpics ha estat bàsicament la

incorporació de gent que no fa esport

de competició.

És el que s'anomena"esport per a tothom".

Sí, sí, sí. Jo penso que l'esport, per

definició, ja és per a tothom. Però sí és

cert que cada vegada és major el nom­

bre de pe rsones que fa esport o activi­

tat físi ca amb motivac io ns mèdiques,

estètiques, o pe r pur lleure. Els factors

mèdics cada cop tenen més pes, però

no he m d'oblidar e ls qui volen fer es­

port senz illament pe rquè vole n estar

més primets per lluir e l cos a la platja.

També són esportistes. I després hi ha

e l fenomen de la gent gran, que abans

no feia res i ara vol fer exercici. És en

definitiva un nou concepte de l'esport

absolutament modern i novedós, i que

es dóna a Catalunya.

li!' Revisió optomètrica gratuïta li!' Montures primeres marques li!' Vidres correctors primeres marques:

INOO, ESSILOR, ZEISS, HOYA ... li!' Tot tipus de lents de contacte li!' Líquids manteniment lents contacte li!' Primeres marques en ulleres de sol

És bo i necessari crear

una Unió de l'Esport per a

Tothom a Catalunya.

Trobarà el seu lloc aju­

dant moltes entitats.

En relació a tot això, ara mateix s'està produint un moviment d'enti­tats que promouen una Unió de l'Es­port per a Tothom a Catalunya. Qui­na opinió li mereix?

Es vol crear una Unió de l'Esport per

a Tothom . Hi ha d ifere nts grups en

aquest moment que estan treba llant

plegats amb aquesta concepció de for­

mació, de fer un servei comú a tota la

gent que practica esport.

Penso que és molt bo que es creïn

entitats, que s' inte rcanviïn idees, que

es facin aportacions positives d irigides

a la gent que rea li tza activitat física i

espo rt. És abso luta me nt necessa ri ,

enca ra que no cal regu lar-ho perquè

aquestes pe rsones no necess ite n re­

gulació sinó assesso rame nt.

Per tant, vostè donarà suport a aquesta Unió de l'Esport per a Tot­hom de Catalunya?

Sí. Penso que té e l seu lloc, co l·- ..

laborant amb les entitats, que és com

es planteja; la seva creació és un e n­

ce rt. Que col·labo ri amb les e ntitats,

que e ls orienti sobre trenta mil aspec­

tes, que ajudi e ls esportistes. Sobretot

amb un criteri que sigui dirigit a la gent,

perquè totes i cada una de les perso­

nes, amb diferents o bjectius, han de

tenir e l suport d'aquestes entitats, de

la mateixa manera que l'esport fede­

rat o l'esport de competició té la seva

i;; implantació i organització mitjançant

~ les federacions esportives.

SOCIS ESPORTIU CLAROR I POLIESPORTIU SAGRADA FAMILIA

FINS 30% de DESCOMPTE* ~excePte en productes ofertats

Pregunles moll personals

• Una ciutat per viure-hi? Barcelona.

• Un lloc on anar de viatge? La Polinèsia.

• Un llibre per llegir? Els llibres d'assaig, on es barre­gen estadístiques, experiència, projeccions de futur ...

• Una pel'lícula de cinema? "Qué bell o es vivir" o "Lo que el viento se llev6".

• Un mitjà per estar informat? La televisi6 per la immediatesa, però quan vols aprofundir en un tema, el diari.

• Mar o muntanya? S6c un home de mar però m'agra­da molt la muntanya.

• Un plat per dinar? Uns rovellons amb all i oli.

• Un cantant o grup musical? Verdi, Mozart, Beethoven .. . , mú­sica clàssica.

• Un esportista? Joaquim Blume, un súubol de l'es­port català.

• Quin personatge històric li hauria agradat conèixer? Joan XXIII, Cristòfol Colom.

• Què valora més de les perso­nes? L'honestedat i l'empenta.

• Si un dia fos president del Govern o de l'ONU, quina pri­mera decisió prendria? Si tingués una vareta màgica, que totes les grans bosses de fam i mi­sèria se solucionessin.

• Dretes o esquerres? És un concepte antiquat.

• Què s'enduria a una illa deser­ta? La família.

• Un desig confesable? Que l'esport català arribés molt amunt.

València, 539 Tel. 93 232 67 65

_ Sa=l=ut~ ____________________________________ __

GUIA O-EXERCICIS

PER REDUIR EL

MAL O-ESPATLLA

Per: Albert Giménez, llicenciat en Medicina

Anomenem tenonitis a la inflamació dels tendons del cos humà. Es pot donar a qualsevol part del cos, canell, tur­mells .. ," , però el més freqüent en els esportistes és patir­Ia a l'espatlla. Independentment de la intensitat del dolor sempre és molest sofrir-la. Per això us oferim una sèrie d'exercicis senzills i consells pràctics per pal ·liar-lo.

La cintura escapular o pectoral és

formada per tres ossos parells: el torà­

cic, que rep el nom de clavícula; l'omò­

plat o l'escàpula; i l'os húmer. El con­

junt d'aquests tres ossos és el que ser­

veix dE! sosteniment a les extremitats

superiors. En aquesta part del cos, per

tant, es troben una complexa sèrie d 'ar­

ticulacions i unions que es combinen

en un complicat patró de lliscada,

CONSELLS PRÀOICS

EVITEU:

• Fer coses si la mà ha d'estar per so­bre del nas.

• Fer moviments que provoquin do­lor, sobretot si són repetits.

• Girar el braç excessivament quan ens vestim.

oscil·lació i rotació per produir un mo­

viment coordinat.

La postura erecta i la marcada mo­

bilitat del cinturó escapular tant en les

activitats de la vida diària com en la

• Portar, aixecar, estirar o empènyer gran pesos. • Dormir sempre sobre el mateix costat. • Esports on s'hagi de moure molt el braç, com el tennis, el frontó, el bàsquet,

la natació en els estils de crol o espatlla • L'aixecament de pesos: ...

PROCUREU:

• Aixecar els braços sempre per davant. • Fer la feina diària amb els braços per sota de l'alçada del coll. • Aplicar gel sobre la zona dolorosa durant 5 minuts i després calor durant 10

minuts. • Fer banys de relaxació i nedar només fent braça.

10 TOT CLAROR

pràctica d'exercici físic condueixen a

una degeneració dels tendons i els tei­

xits adjacents.

Un dels símptomes d 'aquesta de­

generació o desgast dels tendons és el

mal d'espatlla, sovint causat per una

sobrecàrrega d'aquesta articulació. En

el cas de la tenonitis d'espatlla també

es poden sentir altres noms com Peri­

artritis, Síndrome subacromial, Espat­

lla dolorosa, etc., sense que general­

ment siguin coses diferents.

La causa més freqüent de la infla­

mació és la sobrecàrrega del treball diari

que han de realitzar els músculs de

l'espatlla; de vegades els traumatismes

(cops, torçades) poden representar

l'inici del dolor.

L'edat també és un factor a tenir en

compte, ja que el procés natural de

desgast dels tendons comença a partir

dels 30 anys, i un tendó gastat resis­

teix menys les sobrecàrregues de la

seva funció normal i s'inflama amb

més facilitat.

Les següents recomanacions inten­

taran evitar que les sobrecàrregues de

l'espatlla empitjorin l'actual procés

dolorós. El que no poden és curar o

rejovenir el tendó gastat però sí millo­

rar la qualitat de vida.

Els exercicis exposats a continuació

s'haurien de realitzar dos cops al dia,

en sèries de 30 vegades cada sessió.

És important saber que l'execució dels

exercicis no ha de causar dolor i és

recomanable fer-los davant d ' un mi­

rall per controlar millor la posició.

________________________________________ Sruut

~ ,..... u :::¡ ÇCi

Exercici 1 : El coixí

laxeu-vos, sen­se perdre-la, durant 12 se­gons. Transcor­regut aquest pe­ríode de relaxa­ment, torneu a fe r força, i així successivament fins arribar a les 30 repeticions.

Col 'loqueu un coi­xí entre el braç i e l cos mantenin t les espatlles a la matei­xa alçada. Feu for­ça amb el braç, tot pre ment e l co ix í contra e l cos. Al mateix temps, inten­teu fer baixar el col­ze cap a terra.

Quan hagu eu adoptat la postura feu força durant 6 segons . Després re-

Exercici 2: Estirar els braços

Amb els braços al costat del cos, esti­reu-los pro jectant les mans avall , com si volguéssiu tocar el terra. No heu de baixar les espatlles. En aquesta posició heu de romandre durant 6 segons i, abans de tornar-hi , relaxar-se durant 12 segons.

Exercici 3: La cadira

Asseguts a una cadira de cara a l'espat­ller, poseu-hi les mans i premeu-lo cap al pit. Altre cop, heu de passar 6 segons fent força i 12 rela.'Cant-vos abans de co­mençar una altra repetició.

Les espatlles han d'estar relaxades, ja que la força s'ha de fe r amb les mans. L'exercici no ha d'ocasionar dolor.

Exercici 4.: El pèndol

Arrepengeu-vos sobre una taula amb el colze sa i deL'Ceu caure l'al­u'e braç. Un cop adoptada la pos­tura, move u e l braç e ndava nt i endarrere com si fos un pèndol. La mà ha d'estar sempre mirant endavant i si es vol es pot agafar algun objecte, sem­pre que no pesi més de mig quilo.

Us proposem una sèrie de recomanacions generals que poden evitar que el dolor augmenti. Tot i aixL si en el termini d'un mes encara sentim el mateix mal o veiem que creix, caldrà consultar el traumatòleg o fisioterapeuta.

L'afortunat és un dels clients de l'oficina de St. Antoni M. Claret que utilitzen la Llibreta 1 Plus

s: Caia Madrid lliura un Honda CR·Y a Jose .Luis Rodríguez del Pino Caja Madrid va lliurar el dia 5 d'octubre de 1998 un cotxe mo­del Honda CR-V a J.Luis 'Rodríguez del Pino, un dels seus clients de l'oficina 9223, la que l'entitat té al carrer St. Antoni M. Claret núm.139 de Barcelona, corresponent al sor­teig celebrat durant el mes de setembre entre els clients de l'entitat que tenen una Llibreta 1 Plus. Aquest sorteig té lloc cada di­vendres des del dia 22 de maig passat i fins a finals d ~any. Con­sisteix a mantenir un saldo

Moment en què el senyor Bienvenido Slllíll , director de zona, fa lliurament al senyor J.Lluis Rodriguez del Pina, el client que ha estat guanyador d'aquest sorleig, del .flamant model Honda CR-V en presència del director de l'oficina, Xavier Sarrà.

reflecteixi el compte els di­vendres de cada mes. AI fi­nal del mes es realitzen els sorteigs (dos cotxes cada divendres) amb l'avantatge que els premiats puguin tor­nar a optar als sorteigs pos­teriors si continuen com­plint-ne els requisits . La Llibreta 1 Plus de Caja Madrid admet qualsevol domi­ciliació de càrrecs o abona­ments, i ofereix un interès ma­jor que les llibretes d'estalvi ordinari i amb una liquiditat im­mediata. L'abonament d'inte-

d'almenys cinquanta mil pessetes a la Llibreta 1 Plus cada divendres, amb les quals s'obté un número per a participar; així s'obté major puntuació com més saldo

rès es realitza semestralment, amb una remuneració des de la primera pesseta i sense comissions per administra­ció i manteniment.

902.24.68.10 Ens trobarà molt a prop seu: http://www.cajamadrid.es

Provença, 427 - 431 Castillejos, 248

CAJA MADRID Pg. Sant Joan, 135 St. Antoni M. Claret, 139

_Dietètica

LA DIETA I L1EXERCICI

PER A PERSONES

AMB DIABETIS per Susana Varela Diu, infermeru i educudoru per u Iu sulut

La Diabetes Mellitus és una malaltia que es manifesta amb un augment de glucosa (sucre) a la sang. Aquest augment es deu a la falta d'hormona pancreàtica insulina o a la seva acció insuficient. La millora de l'estat general i l'eliminació dels símptomes de la diabetis s'aconsegueix amb la norma­lització de la glucosa de la sang.

El tractament adequat per prevenir

o frenar bona part de les complicaci­

ons tardanes de la diabetis es basa en

tres aspectes bàsics: seguir una dieta

que limiti i reparteixi els hidrats de car­

boni; prendre hipoglicemiants orals

(en diabètics tipus 11) o insulina (dia­

bètics tipus I) i practicar ,exercici físic.

D'aq uests tres aspectes bàsics el

més important és l'alimentació.

El metge, infermera o educador han

de proporcionar, junt amb una pauta

de medicació, una dieta adequada. Per

12 TOT ClAROR

això cal controlar la quantitat de calo­ries i evitar l'augment o la disminució

excessiva de pes, la proporció i el ti­

pus de sucres; el repartiment dels hi­

drats de carboni al llarg del dia, i la

proporció dels altres aliments.

Es considera ideal la dieta mediter­

rània si es prenen les quantitats per­

meses en un règim per a diabètics i,

pel que fa als productes "per a dia­

bètics", cal anar amb compte a l'hora

d'introduir-los lliurement a la dieta per­

què també tenen sucre.

Els aliments grassos no intervenen immediata­ment en el creixement del sucre a la sang però el seu consum excessiu resulta perjudicial.

Com disminuir el colesterol a la

sang?

1. Aprimar-se en cas d'obesitat, reduir la ingesta calòrica diària.

2. Limitar els aliments rics en co­lesterol, com les vísceres, el rovell d'ou, els formatges gras­sos, la mantega i eIs crustacis.

3. Reduir el consum de greixos sa­turats (que augmenten el coles­terol a la sang), com el porc, el xai, eIs embotits i el cacau.

4. Augmentar el consum de grei­xos insaturats (que disminuei­xen el colesterol a la sang) , com els olis vegetals i el peix blau, perquè l'organisme no pot fa­bricar-los.

5. Alimentació sana i equilibrada rica en llegums, arròs, pasta , patates, fruites, verdures i hor­talisses.

6. Exercici físic.

Si la glicèmia, o nivell de glucosa a

la sang, no està ben controlada es cre­

men greixos per obtenir energia. És

per això que la Diabetes Mellitus va

associada a modificacions del coles­

terol i que malalties com l'arterioes­

c1erosi apareixen abans en les perso­

nes diabètiques. Davant d'aquest risc

és convenient conèixer la xifra de co­

lesterol, almenys un cop l'any.

Un altre factor imprescindible és

reduir els greixos de la dieta. Els ali­

ments grassos no intervenen immedi-

I/

És important fer -se una

revisió mèdica completa

i exposar al metge les

característiques de Pacti­

vitat física que durem a terme.

atament (directament) en el creixe­

ment del sucre a la sang però el seu

consum excessiu resulta perjudi cial.

Fer exercici

Per a la pràctica d 'exerci ci és im­

prescindible que la diabetis estigui

compensada, si no els riscos seran

més notoris que els beneficis.

Els símptomes de la diabetis des-

compensada són, a grans trets: la mic-

ció freqüent i excessiva, l'augment de

la set i la gana, la disminució impor­

tant i ràpida de pes, el cansament, la

irritació i picor cutània i genital i les

infeccions de repetició.

Per a una persona diabètica, abans

de començar la pràctica habitual

d'exercici és necessària una revisió

mèdica que inclogui un electrocardi-

ograma i una prova d'esforç per evitar

complicacions.

Ca l informar el metge del t ipus

d'esport, freqüència, intensitat i du­

ració en què es vol realitzar. Si és con­

venient, ell mod ificarà el tractament

per adaptar la dosi d ' insulina prèvia a

l'exercici o indicar un suplement d'hi­

drats de carboni per evitar l'hipoglicè­

mia o baixada de glucosa a la sang.

Si el tractament es basa només en

la dieta no hi ha risc d'hipoglicèmia,

però si és insulínic o amb antidiabè­

tics orals es pot produir la baixada de

sucre a la sang durant les 24 hores

següents a l 'exe rcic i. Aleshores ca l

augmentar el número de controls gli­

cè mics. Generalment es prendrà un

suplement de menjar abans d'iniciar'

l'exercici, de 10 a 20 g de carbohi­

drats, equivalents a una peça petita

de fruita o a 30 g de pa, per cada hora

d 'activitat que anem a realitzar.

Cal iniciar l'activitat esportiva amb

un escalfament suau i progressiu, de

manera que ens permeti adaptar el

treball al sistema cardiovascular sense

alteracions brusques i prevenir lesions

musculars. AI final de cada sess ió

d'entrenament dedicarem un temps

a realitzar exercicis de relaxació i fle­

xibilitat per tornar els paràmetres nor-

i

Beneficis de l'exercici físic

1. Redueix el nivell de glucosa de la sang i millora l'acció de la insulina i el control de la diabe­tis.

2. Disminueix el risc de malalties cardiovasculars.

3. Afavoreix la reducció del pes en cas d'obesitat.

4. Augmenta e l co les tero l bo (HDL) i disminueix el dolent (LDL).

5. Augmenta la força i la massa muscular.

6. Millora la qualitat de vida, aixf com l'autoestima.

7. Fa minvar l'ansietat.

mals de funcionament al sistema car­

diorespiratori .

No oblidem mai una correcta higi­

ene de la pell, amb aigua tèbia i sabó

neutre, assecar bé els peus i els plecs

cutanis i ap licar crema hidratant quan

la pell estigui perfectament seca, per

evitar infeccions. La roba d'esport i,

especialment, el mitjons han de ser

de cotó.

Recomanem sobretot ca minar, el

ciclisme, la natació, el footing i el ball.

La intensitat sempre serà moderada i

hi dedicarem una hora o hora i mitja

cada dia, uns tres cops per setmana.

És important recordar que els pacients

insulinitzats han d'evitar esports de risc

j a que l 'augmentari en co nsiderable­

ment. Si el metge no ho contraindica

poden practi car qualsevol esport amb

uns resultats molt similars als d'una

persona sana.

Especialitats en: sarsueles (per encàrrec), rap a la marinera, lluç a la donostiarra, musclos a la cervesa, fideuàs, arrossos, etc. Cava propi.

Menú migdia 1.100 ptes (cafè inclòs). de dilluns a divendres

LEPANT, 280 Barcelona 08013 telèfon: 93.435.63.41

especialistes

en complements

pur Iu pràcticu ,

iJe ta nataci6

15 % DESCOMPTE ESPECIAL PER ALS , SO-CIS FUNDACIO CLAROR

Si practiques: aeròbic, natació futbol, handbol squash, tennis, manteniment, etc ..

~IXAMPL~ C. Cartagena, 227 Tel. 93 232 95 68 ( Davant del poliesportiu

Sagrada Família)

"

______________________________________ 1Enfonma

ESQUIAR Per: Andreu Falguera,

professor de manteniment físic

L'esquí alpí és un esport de risc, per

això ca l realitzar un acondicionament

físic el més acurat possible i ser cons­

cients en el moment de sorti r a la pis­

ta de quin és el nostre nive ll per no

acabar la temporada abans d'hora a

causa d ' una lesió.

Per aconseguir-ho és molt impor­

tant que a l ' hora de plantejar-nos

l'acondicionament físic es compti amb

l'ajut d'un preparador que ens acon­

se lli en el tipus i les caracte rístiques

de l 'entre nament i que ens orienti

segons el nostre estat actual.

Tot i així, mai serà sobrer que co­

neguem quines són les parts del cos

que més haurem de treballar i com

ho hem de fer.

L'entrenament

L'esquí alpí requereix un desenvo­

lupament de qualitats fís iques com la

força, la flex ibilitat, la res istència i la

velocitat. Cal centrar l'entrenament en

la musculatura de les extremitats in­

feriors i de la cintura pèlvica. La resta

de la musculatura la treballarem se­

gonse l paper i la importància que

pugui arribar a tenir en la realització

de l'activitat esportiva, a més d'evitar

possibles desequilibris muscu loesque­

lètics .

Abans d'entrar de ple en la sessió

d'entrenament al gimnàs, així com en

el descens de les pistes, ca l fer un

bon escalfament. No hem de pen­

sar en el període d'escalfament com

en un temps que perdem se nse es­

quiar sinó com la preparació indis­

pensable per a esquiar tota la tem-

porada minimitzant els riscos de lesió.

L'esca lfament ca l que estigui

d'acord amb la intensitat, el sistema

d'entrenament, la quantitat i qualitat

del grups musculars, i amb altres as­

pectes com la temperatura ambient,

_ tItJ lIIIIIIJfS

INSTALACIONES DOBLE R, S .L. ALEMANIA, NAVE 5 . MONTIGALA

08917 BADALONA (BARCELONA)

TEL. 93.465.77.47 - FAX 93.465.79.11

TINGUEU EN COMPTE QUE •••

1. Cal evitar en tot moment so­brepassar els angles articu lars. Sobretot en aquelles articula­cions molt febles.

2. Els moviments sempre els hau­rem de tenir controlats.

3. Després de cada entrenament cal deixar un espai de temps per fer una tornada a la calma amb exercicis que permetin descarregar les tensions mus­culars i articulars

4. És important que la muscula­tura fiO perdi funcionalitat o que quedi molt congestiona­da. Això limitarà les ganes d'en­trenar el dia següent i minvarà el nostre rendiment.

5. Un entrenament continuat i p lanificat proporciona la ca­pacitat d'assolir els propòsits amb seguretat, amb menys pe­rill de lesions i amb la satisfac­ció personal de la feina ben feta.

el nivell de l'entrenament o el grau

de d if icultat de l'activitat esportiva.

En genera l, però, hau rem de reali t­

zar un treball cardiovascular i un altre

dedicat a treballar la mobilitat art icu­

lar amb moviments suaus i controlats

(estiraments). Un cop fet l 'esca lfa­

ment ja es pot passar a l'entrenament,

dividit en t res grans grups: la fase de

treball global, l'específic i el concret.

Aquest últim el deixarem per treba­

llar amb el monitor especialista i so­

bre el terreny, els altres dos els po­

drem treballar al gimnàs.

Els grups musculars per treballar en

la part global i l'específica són els ma­

te ixos. És la defi ni ció del moviment

concret el que permetrà passar d'una

incidència global sobre el múscul a un

moviment més se mblant al que es

realitzarà després en pista (específic).

Entrenament global

Concretament treballarem tota aque­

lla muscu latura que ens aj uda a man­

tenir en una posició correcta els ma­

lucs i les extremitats inferiors (quadrí­

ceps, bíceps femoral, dorsals, lumbars,

la musculatura glút ia, l' abductora i ad­

ductora de les extremitats inferi ors ... ).

Pel que fa a la muscu latura de les

extremitats su peri ors treballarem, de

manera ge nera l, e l pectoral

l ' abdominal. Aquestes parts són im­

portants per estabi litzar el moviment

de manera global durant els desplaça­

ments a pista i per evitar les pato logi­

es d'espatlla i de cane ll que també

tenen un grau d ' incidència notable.

En el quadre 1 podeu trobar alguns

dels exercicis més destacats i les con­

dicorts en què s'han de fer.

Entrenament específic

En la fase de força dirigida o especial

ca l combinar els exerc icis establerts

amb d'altres que millorin la capacitat

cardiorespiratoria.

Per aconseguir-ho caldrà fer un tre­

ball pliomètric i de multisalts. Un dia

de descans actiu, l'aprofitarem per tre­

ballar la flexibilitat general i de mane­

ra més concreta aquelles articulacions

implicades en els moviments més

agressi us o que tinguem més febles,

sobretot genolls i malucs. Cal anar amb

molta cura amb les antigues lesions.

(vegeu quadre 2)

Un entrenament continuat, planifi­

cat i ben distribuït proporciona a l'es­

portista la capacitat d 'assolir el que s'ha

proposat amb seguretat, minimitzant el

perill de lesions, a més de la satisfac­

ció personal del treball ben fet.

Tens problemes d'aparcament al barri de la Sagrada Família?

Tenim la solució! I si ets soci o usuari de l'Esportiu Claror, gaudeix

la tarifa especial de 100ptes/hora

PÀRQUING-CONCESIONARIA DE EXPLOTACIONES Doble entrada i sortida: Nàpols, 274 (entre Rosselló i Provença) Sicília, 257 (entre Rosselló i Provença) Telèfon 93-457·37·06S

A 100 metres de la Sagrada Família (Q) --ClIlCESIOIUlllf O1l1rUllfS, s. L

PARKING

l/

_____________________________________ 1Enfo~a

Exercicis per a Ilentrenament global

1. Esquena: dorsals en politja baixa, rem inclinat en màqui­na, pes mort, aixecament mi­litar.

2. Braços: ganxo bíceps bran­quial en barra (foto 1).

3. Abdominals: elevacions del tronc en una taula inclinada.

4. Malucs: treball de gluti en màquina o politges.

5 . Canles: premsa vertical, prem­sa a 45", gatzonetes, abducto­ra i adductores en màquina (foto 2).

Condicions d'entrenament:

De 3 a 4 di es a la setmana.

Una hora i mitja per sessió, apro­

ximadament. Cal fer sèries d'exer­

cicis (no més de 6 sèries) de 15 a

20 repeticions per sèrie. Les re­

cuperacions han de ser quasi com­

pletes. Les càrregues han de ser

estables, és a dir, treballant sem­

pre amb el mateix pes. L'execució dels exercicis ha de

ser ràpida i la intensitat mitjana.

Exercicis per a Ilentrenament específic

1. Esquena: dorsals (foto 3), rotacions del tronc amb barra asseguts, hiperextensions del tronc.

2. Braços: ganxo bíceps femora l en màquina vertical, ganxo bíceps bran­quial amb manuella (concèntric).

3. Pectorals: obertures planes, ober­tures inclinades.

4. Abdominals: abdominals al te rra (combinació).

5. Malucs: gluti en politja baixa. 6. Cames: caigudes laterals de cames

en barra, extensions de quadríceps (foto 4), mitja gatzoneta.

Condicions d'entrenament:

De 2 a 3 dies per setma­

na. De 2 a 3 sèri es de 8 a 10

repeticions per sèri e. Els de­

ca nsos ca l que siguin qu as i

complets (1 o 2 minuts). Uti­

litzarem de manera combina­

da el mètode de càrrega es­

table i de piràmide trencada

(variacions del pes) . La intensitat ha de ser alta i el

ritme d'execució del moviment ràpid.

~ LINEA PREFERENTE DE FINANCIACION

~ TRANSPARENCIA GARANTIZADA

ESTUDIO DE

~ FINANCIACION GRATUITO Y PERSONALlZADO TEL. A TENCIÓN AL CLIENTE

900.70.80.90 www.expofinques.com

E·mail: expofinques@expofinques.com

ADMINISTRA ClON DEFINCAS:

COMPRA-VENTA, VALORACIONES,

ASESORIA JURIDICA YFISCAL

FINANCIACION A c:!D PARTIR DEL 3,5 %

GRAN DIFUSION PUBLlCITARIA

Le vendemos su piso en 21 dias o se lo compramos al contado

COMPRE SU PISO AL PRECIO DE UN ALQUILER

BARCELONA (central)

Avda. Diagonal, 484 principal 2" Tel 93 .328.50.60

Escocia, 134·138 (Esq. Felipe 11) Tel. 93 .349.26.26

Clot, 123 Tel. 93 .265.48.49

Rosellón, 372 Tel. 93 .207.64.94

Ctra. de Sants, 365 Tel. 93.440.09.09

Dante Aligheri, 2·4 (Esq. Maragall) Tel. 93.429.37.00

BARCELONES BADALONA

Alfonso XIII, 608 Tel. 93.460.33.22

SANTA COLOMA DE GRAMANET

SiCília, 11 Tel. 93.392.81.61

Artículo 47: Todos los españoles tienen derecho a

disfrutar de una vivienda digna y adecuada ...

?!~ en eIh ...

VALLES SABADELL

Avda. Barbera, 363. Tel. 93 .712.41.22 Avda Francesc Macià, 54·bis

Tel. 93 .716.01.00 Avda. Matadepera, 59. Tel. 93 .723.23 .22

TERRASSA Transversal, 2·4. Tel. 93.789.28.11

Gutenberg, 30. Tel.lFax 93.733.20.70 CERDANYOLA

Reis, 24. Tel. 93.594.02.02 RUBI

Maximi Fornés, 12. Tel. 93 .699.39.39 MOUEf

Jaume I, 144. Tel. 93.570.77.88 CASTELLAR DEL VALLÈS

Sala Boadella, 10. Tel. 93 .715 .86.00

ILLES BALEARS PALMA DE MALLORCA

Avda. Alemania, 4 Tels. 971.75.89.00-971.75.11.88 Aragón, 56. Tel. 971.25.05.50

Llibertat, 25. Tel. 971.45 .15.25

___________________________________ Ileportat~

TOTHOM A

CATALUNYA ..,..

li Fa pocs dies va tenir lloc a Barcelona el VII Con­grés de l'Esport per a Tothom, amb el lema "L'es­port per a tothom i els reptes educatius a nivell mundial". L'organització d'aquest VII Congrés és una prova de l'empremta social que arreu del món represen­ta el concepte de l'esport i l'activitat física en l'àmbit de l'ensenyament, el lleure i la salut.

S. L. El temps fa evolucionar el sentit de

les paraules, i a finals del segle XX

"esportista" ja no defi neix només la

persona que es guanya la vida practi­

cant un esport o que realitza activitat

física competint per assolir una deter­

minada marca. "Esportista" és ja qual-

sevol persona, gran o petita, que prac­

tica esport o activitat física d'una ma­

nera regular, ja sigui per pur lleure o

per mantenir el cos en un saludable

estat físic.

Cada vegada són més les perso­

nes que, a Catalunya i arreu del món,

duen a terme alguna activitat física o

L'esport per a tothom és el dret que tenen avui elia els ciutadans de realitzar qualsevol acti­vitat física, a la seva mida, d'una manera flexible, i pel simple plaer de fruir-ne .

esport. No és una moda passa tge ra.

L'esport ha deixat de ser una activitat

reservada als més joves. Des dels més

petits, com els nadons que inicien la

seva relac ió amb l'aigua a les pisc i­

nes municipals, fin s als més grans, que

troben als poliesportius un nou espai

de sociali tzac ió i manteniment físic,

tothom fa es port. Ha deixa t de ser

per a uns pocs, l'esport és ja per a

toth om.

Qu è entenem, per tant, per "es­

port per a tothom"? És el dret que te­

nen avui dia els ciutadans de reali tzar

qu alsevo l activitat física, a la seva

mida, d'una manera flexible, i pel sim­

ple plaer de fruir-n e. '

Un exemple. L'actual generació de

persones majors de 60 anys és la pri­

mera generació d'avis en la història

que practi ca activitat físi ca i esport

d'una manera regular i massiva. Per

qu è fan esport és el menys impor­

tant: sa lut, lleure o socialització po­

den ser només alguns motius. El fet

ha estat motivat per moltes i vari a­

des qüestions sociològiques: m és

temps d'oci , major esperan ça de

vida .. . Però també ha tingut molt a

veure l'existència d'una sèrie d'enti­

tats que en els últims anys han ani­

mat a practicar activitat físi ca i esport

persones de les més variades condi­

cions. Són les entitats promotores

de l'esport per a tothom .

Entitats de l'esport per a tothom

A Catalunya existeixen des de fa

anys una sèrie d'entitats que promo­

uen l'esport per a tothom. Són més d'un

centenar (vegeu al quadre les princi-

TOT CLAROR 19

VII Congrés Mundial d'Esport per a Tothom a

Barcelona

y,~ ~f.: ::"r:':'-' -

Barcelona va acollir el mes pas­sat el VII Congrés Mundial d'Esport per a Tothom, que va aplegar re­presentants de 102 països.

Va realitzar-se durant quatre dies, entre el 19 i el 22 de novem­bre, a l'Institut Nacional d'Educa­ció Física (INEFC) de Montjuïc.

El tema central va ser "L'ESp01t per a Tothom i els reptes educatius a nivell mundial".

L'objectiu del Congrés era real­çar ~Is valors educatius de l'esport i promoure les activitats esportives en els programes d'educació.

Per això, va reunir representants de totes les institucions i organis­mes- públics i privats -actius en l'àm­bit de l'esport per a tothom i l'edu­cació.

Es va estructurar en sessions ple­nàries i paral'leles amb ponències entre 15 i 30 minuts, i debats entre els presents.

Els ponents provenien de 15 paIsos diferents. Els representants catalans en les ponències van ser Albert Badle, Regidor d'Esports de l'Ajuntament de Barcelona, i Miquel de Moragas, Director del Centre d'Estudis Olímpies.

Va ser organitzat amb el patro­cini del Comitè Internacional Olím­pic (CIO), en col'laboraeió amb l'Organització de les Nacions Uni­des per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i l'Asso­ciació General de Federacions In­ternacionals d'Esports (AGFIS).

20 TOT "CLAROR

pals) que fomenten l'exercici físic en­

tre persones de totes les edats i condi­

cions, ja sigui gestionant instal ·lacions

esportives o organitzant activitats es­

portives, fins i tot al carrer. Només cal

constatar la quantitat de festes esporti­

ves "per a tothom" que han nascut i

s'han consolidat en els darrers anys: des

de curses populars fins a classes d'ae­

ròbic al carrer.

A Catalunya hi ha una gran varietat dentitats que promouen des de fa molts anys el concepte d lIesport per a tothom Il.

Els principals problemes amb què

es troben aquestes entitats deriven,

en la majoria dels casos, de la manca

de reconeixement i la falta de coordi­

nació que hi ha entre elles.

nyol ... ) dedicats a la formació d'espor­

tistes d'elit co mpten amb reconeixe­

ment i mecanismes de coordinació .

Les federacions, amb les seves pròpi­

es realitats, també.

Els clubs (Barça, Joventut, Espa-

Però, ¿estan prou reconeguts i co­

ordinats els centenars d'entitats que

Principals entitats catalanes que promouen l'esport per a tothom

EN1TfAT

Agrupació Catalana d'Esport per Tothom (ACET) .... .. ................ .. • agrupa 35 entitats

Centre Excursionista de Catalunya .................. .. .......................... .. Club Esportiu Mediterrani ...................... ..... , ..... ,. ,. , .... ,.,. , .......... .. .. . Club Natació Reus Ploms ..................... .. .................................. .... . Club Natació Sabadell ........... ......... ... ..... ..... ..... ........... ....... .. ......... . Club Tennis Vic .......... ..... ... ..... ..... ......... .. ....... .. ............ : ...... ... ...... .. Fundació Claror ............. ... ....................................... , .......... , ........ .. Grup EXC)Jrsionista i Esportiu Gironí (GEIEG) ............................ .. Servei d'Ensenyament i Assessorament Esportiu (SEAE) ............ .. Secretariat d'Entitats de Sants, Hostafrancs i La Bordeta .............. .

• agrupa 206 entitats, de les quals 26 són esportives Unió Barcelonina d'Associacions Esportives (UBAE) ...... .. ........ ..

• agrupa 26 entitats Universitat de Barcelona (Servei d'Esports) .. .... .......................... .. Universitat Politècnica de Catalunya (Univers) .. .......................... . Universitat Autònoma de Barcelona (Servei d'Activitat Física) .... .

ABONATS

30.000

5.600 15.300 4.100

26.000 2.000

17.000 18.500 8.000 7.500

56.000

7.000 15.000 8.000

j l

_________________ Reportat~

al nostre país treba lle n dia a dia l'es­

port per a tothom? Comencen a es­ta r-ho. Dos fets, produïts en les últi­mes dates, així semblen indicar- ho. D'una banda, l' organ itzac ió a Barcelona del VII Congrés Mund ial de

l'Esport per a Tothom. De l'altra, e l pro­cés de creació de la Unió de l'Esport per a Tothom de Cata lunya (U ETC).

El paper de la UETC

Sensibles a les proble màtiques co­

munes i mogudes per un espe rit de

Aquestes entitats col'laboren des de fa un any per constituir la Unió de l'Esport per a Tothom de Catalunya (UETC).

Joan IImIo Paternafn Direc/or Ceneral

de la Fundació Claror

Unir esforços de l'esport per a tothom

Quan parlem de "l'esport per a tothom" no estem parlant de les elits sin6 de centenars de milions de persones que a les portes del segle XXI interioritzen l'esport i l'activitat física com a part important de la seva

cultura vivencial, que cada cop més s'estén al llarg i l'ample dels cinc conti­nents.

L'esport per a tothom encara no té la força ni el reconeixement institucional d'altres estaments esportius, molt més jerarquitzats i estructurats, tant estatalment com internacionalment. La ra6 d'aquest fet hem de trobar-la en la pluralitat i diversitat d'aquest moviment, d'una banda, i en la joventut i inexperiència, de l'altra. Malgrat això, països com França, Itàlia, Anglaterra, etc. tenen ja una tradici6 i unes organitzacions gens menyspreables que es remunten als anys 50 amb una tasca social i una oferta de serveis considerables.

A casa nostra, a Catalunya, aquest moviment ha crescut i està augmentant espectacularment, cosa que ens fa reflexionar sobre la necessitat que tenen totes les organitzacions, siguin grans o petites, d'aglutinar esforços per assolir dues finalitats bàsiques:

Millorar les prestacions i serveis que reben les persones que participen en aquest moviment.

Enfortir la presència social i el reconeixement institucional perquè la cultura i la ftlosofia de l'esport per a tothom penetri cada cop més en tots els àmbits.

Ben aviat, ell7 de desembre, tindrà lloc el congrés constituent de LA UNIÓ DE L'ESPORT PER A TOmaM A CATALUNYA. Les entitats que hem impulsat aquesta uni6 volem establir les bases per enfortir l'esport per a tothom a casa nostra. La Uni6 és oberta a tots i en un procés no gaire llarg ha d'aconseguir arreplegar totes les energies de clubs, entitats i associacions de Catalunya. Nin­gú no pot negar la necessitat de crear la Uni6. Es tracta d'integrar i no de diferenciar, de respectar la personalitat pròpia de cadascú i trobar els punts de coincidència. Es mira, en definitiva, que tothom aporti el gra de sorra perquè

l'esport per a tothom i les seves entitats s'enforteixin i millorin.

col·laboració, les principals entitats ca­

talanes promotores de l'esport pe r a

tothom han decidit unir esforços i crear

la Unió de l'Esport pe r a Tothom de

Catalunya. L'objectiu és aglutina r e n

un mateix organi sme d'àmbit català,

democràtic i participatiu, les diverses

e ntitats, realitats i persones que en e ls

últims anys han treballat per fomen­

tar l'esport com un hàb it dels ciuta­

dans.

La UETC es troba e ncara e n fase

constitue nt, i se rà durant l'any 1999

quan començarà a donar les prime­

res passes. En qualsevol cas, e l mo­

viment que està gene rant deixa ben

cla rs tres punts: que l'esport per a

tothom és una realitat activa i madu­

ra al nostre país, que les e ntitats que

e l promouen treballen a mb propòsits

com uns i ta mbé qu e té per davant

un futur ple de projectes l'assolime nt

dels quals possibilitarà que hi gua­

nyem tots .

TOT CLAROR 21

_ ~liesportiu

L PLAER DE JUGAR " BADMINTON

El bàGlminton és un esport poc conegut i, sovint, el seu nom duu penjada una etiqueta que el titlla de lent i avorrit. Però qualsevol persona que el conegui sap que darrere aquesta etiqueta es troba un esport que pot despertar passions. El , Secretari Tècnic del Poliesportiu Sagrada Família, Alfons Font, reflexiona al voltant de les sensacions que pot generar aquest esport i, alhora, ens fa cinc cèntims de la seva història i carac­terístiques.

Recordo, com si fos avui, aquelles tardes del mes d'agost que, tot just havent dinat, corria cap a la riereta: un espa i fresc i ombrejat per uns altíssims pollancres que definien el cor-

riol sinuós de la riera de Begur. Tardes d'interminables partits de bàdminton, de llargs i disputats punts, plenes de pujades a la xarxa, acurades deixades i poderoses rematades. A fe de xarxa,

un cordill que lligàvem a un clau per un extrem i a un arbre per l'altre, i amb les limitacions que el terreny ens mar­cava, cada tarda del mes d'agost ens convertíem en autèntics professionals del bàdminton. Si més no, lluitàvem cada punt, com si un xic de glòria s'es­capés amb aquella ploma que, irreme-' iablement, acabava descansant al ter­ra prohibit mercès a l'enginy del rival. Qui ens havia de dir que fruíem d'un esp6rt mi¡'¡enari i tremendament es­pectacular, qui ens havia cie clir que ...

Fa dos mil anys a la Xina ...

Hi ha qui situa els antecedents del

bàdminton en un joc practicat a la Xina

fa més de 2000 anys, altres l'atribuei­

xen a un joc practicat pels inques ano­

menat Indiaka. Tanmateix cal situar els

orígens de l'esport del bàdminton en

un joc de l'índia anomenat poona que

uns militars anglesos importaren el

1873. Un dia plujós d'aquell any, a

Bàdminton House, comtat de Glouces­

tershire, davant la impossibilitat de re­

alitzar una altra activitat a l'aire lliure,

els oficials de l'exèrcit anglès que co­

neixien el poona decidiren jugar de

forma similar. El volant -la "pilota" - fou

improvisat amb un tap d 'ampolla de

cava i plomes d'au . El resultat d'aque­

lla diversió fou el bàdminton com el

cone ixem actualment.

Les primeres regles del joc foren

publicades el 1877 i la primera asso­

ciació fou creada el 1893. La federa­

ció internacional que agrupava un cen­

tenar de. països es fundà l'any 1934, i

la primera competició oficial de ca ire

internacional fou disputada al 1949,

reservada únicament a la participació

masculina. No va ser fins l'any 1957 i

amb el nom d 'Uber Cup que s'inicià

la competició femenina.

Ordenadores PC y Hp VECTRA a la carta. Terminales de venta y programas para tiendas.

INFORMÀTICA

e/Rosselló, 427 (Sardenya-Marina) Tel. 93 455 56 84 Fax 93 458 57 48

Distribuidor oficial COMPAQ (pago en 6 meses sin intereses) y BROTHER. Ordenadores Portàtiles. Impresoras, accesorios, consumibles. Juegos, programas educativos. Reparación y actualización de ordenadores. Precios especiales para estudiantes, profesores, escuelas, en programas COREL y MICROSOFf.

4 % de descuento a los socios del Claror y P.M. Sagrada Família

¡ ,

_________________ }lQliesportiu

El bàdminton un esport molt complet quant a la capacitat que té per treballar a diferents nivells,

A Espanya el bàdminton s' introduí

per-Galícia a fi nals dels anys 70 i tret­

ze anys després fou creda la Federa­

ció Españo la de Bàdminton. A

Catalunya un reduït grup d 'esportis­

tes de Barcelona i la Seu d 'Urgell n' ini­

ciaren la pràctica cap el 1981 . La con­

sagració final de l'esport a Espanya té

lloc quan és declarat Esport Olímpic,

amb competicions oficials a partir del

1992, en els JJOO de Barce lona.

Com explicar-vos les meves corredis­ses rere el volant, la satisfacció del punt elaborat, o la deixada mortal que et concedeix el partit. Com explicar-vos la sensació del cop impossible o de l'error no forçat. Com explicar-vos ...

Com es juga al bàdminton?

Les característiques del bàdminton

permeten que sigui un joc de compe­

tició, o bé un divertiment per mante­

nir la forma. És molt atractiu i el seu

aprenentatge en els nive lls inicials és

altament fàcil i ràpid, ja que no calen

grans coneixements tècnics .

Es pot practicar a qual­

sevol edat; és ideal per al desenvolupament motriu

dels nens i per al mante­

niment fisic dels grans,

Per jugar només calen tres ingredi­ents: el camp, la raqueta i el volant..,

El camp de bàdminton fa 13,40 m x 6,10 m, dividit en dues meitats per una xarxa que s'aL""<eca del terra l ,55 m. La raqueta és formada per un enreixat de cordes molt tibants dins un marc ovalat de fibra de vidre, grafit, a lumini, etc. proveït d'un mànec que serveix per colpejar e l volant. Per ú ltim, e l volant és una base semiesfèrica de suro o de material sintètic de 25 a 28 mm de diàmetre que duu fixades setze p lomes d'au o bé una faldilla altificial d'un pes glo­bal de 4'74 a 5'50 grams. El volant pot ser artificial, de niló, de plàstic o de plomes naturals .

Es pot practicar a qualsevol edat, ja

que per una banda és idea l perquè

els/les nens/es en edat de cre ixement

desenvolupin perfectament totes les

habil itats motrius i les capaci tats fís i­

ques de forma equilibrada i segura i,

per una altra banda, pot convertir-se

en una activitat idònia pel manteni­

ment físi c de qualsevol perso na, es­

pecialment d 'aquelles que volen com­

batre la vida sedentària, l'estrès, o que

simplement vo len gaud ir d'una apas­

sionant tarda d 'estiu. El joc del bàd­

minton desprèn una bellesa plàstica

increïble i una espectacularitat fora de

qualsevol dubte i se' ns mostra com

un esport tremendam ent co mplet

quant a la capacitat que té per treba­

llar a diferents nivells.

És preferible practicar-lo en una sa la

coberta, tot i que per la seva si mplici­

tat pot jugar-se en qualsevol lloc que

reuneixi unes condicions mínimes.

L'obj ectiu del joc consiste ix a fer

caure el volant dins del camp del con­

trari , combinant diversos cops com el

c1ear (u n cop de trajectòria alta i al

fons de la pista), la deixada, la rema­

tada o el drive (cop de trajectòria lIar-

ga i horitzontal). Tot i que l'aparença

és la d'un joc lent i suau, si es vol, pot

jugar-se d'una manera molt ràpida i

explosiva combinant cops ràpids amb

cops lents al fons de la pista i/o deixa­

des . Cops que sàv iament combin ats

poden dur els jugadors a aconsegui r

jugades màgiques i a lliurar duels es­

pectaculars.

Un racó de la memòria .. ,

Ara, tot ha canviat. A la riereta de Begur també. Els altíssims pollancres ja no existeixen i han estat substituïts per uns altres arbres més segurs i nets, els apartaments han crescut en forma de terrassa i pàrquing, i han acondicionat el camí que discorria al costat del sim­pàtic rierol. També hi aparquen més cotxes i, ara, ja ningú passa les tardes lluitant cada punt com si un xic de glò­ria s'escapés amb aquella ploma que, irremeiablement, acabava descansant al terra prohibit mercès a l'enginy del ri­va l. De fet, ara ja mai ningú hi juga. Qui ens havia de dir que, malgrat tot, la passió pel joc i el desig de jugar cada tarda no el perdríem mai.

100 MOBILS La Perla GRA TIS~ ELECTRODOMÈSTICS

Les cent primeres trucades al Tel. 610998498

"Donant-se d'alta a qualsevol pià d'abonament mensual, en el nostre establiment Oferta vàlida fins al20 de desembre de 1998

ROSSELLÓ, 431 (entre Sardenya i Marina)

08025

Gu.ia de Serveis i COD1pres

~:J:;¡ l1li :t~ \) SALÓ DE BELLESA I

PERRUQUERIA LEAM

Extensions i metxes de color. Tatuatjes i micropigmentació. Rentar, pentinar i tallar: 1590+IVA Rentar, pentinar i reflexos: 2990+IVA Rentar, pentinar i color: 2990+IVA

Sardenya, 325 Tel. 93.207.52.23 Urgell, 169-171 Tel. 93.453.62.97

TALLER D'INICIACIÓ AL MAQUILLATGE

• Particulars O grups reduïts • 4 sessions 60 minuts, per a dones de totes les edats • Aprèn trucs, correccions, gammes de colors, etc.

Preus especials als socis . Esther Tel 93.458.86.47

CENTRO DE ESTETICA YSALUD ASUNOONFERRER

Tractaments facials, ceres i massatges Provença, 522 Tel. 93.435.11.17

PERRUQUERIA ESTÈTICA TOT ART Serveis de qualitat a preus molt raonables Dos de Maig, 200 entl. 3" Tel. 93.265.82.83

SLENDERYOU SAGRADA FAMILIA UVA, quiromassatge, teràpies alternatives, reflexologia, flors de Bach, pedicura, manicura, ungles porcellana, depilació tèbia i elèctrica sense dolor, estètica, maquillatge, dietètica, control mèdic, gimnàstica passiva. També obrim dissabte al matí. Atenció especial especial als socis (excepte promocions). Sardenya, 362 Tel. 93.433.08.81

MMU'~~ . . . DELIRIUM BAR-CAFETERIA

• Esmorzars especials. • Menú de 975 ptes. i servei a la

carta. Especialitzats en carns a la brasa.

• Obert de 7h a 1h de la matinada.

Sicília, 263-273 (entre Rosselló i Còrsega) Tel. 93.459.38.60

24 TOT CLAROR

LA YAYA AMELIA

LA CUINA DEL BACALLÀ

Sardenya, 364 Tel. 93.456.45.73

BAR RESTAURANT LA MORENETA

~ ¡ni ¡tIft tM fi ,~ MURAL COLOR

Laboratoris color, revelatges i còpies normal 6 hores sense recàrrec. Màxima qualitat Mallorca, 502 Tel. 93.265.72.70

FOTOGILMA Revelatges de gran qual itat. Foto carnet Fotocòpies color i b/n. Servei de fax

• Especialitat en xai rostit, Rosselló, 417 Tel. 93.436.03.46

mariscada i embotits ibèrics .

• Sala per a empreses i grups. ~ij *uu tU

• Dtes. als socis de l'Esportiu 'RESIDÈNCIA ARCO IRIS Claror i Poliesportiu Sagrada Farru1ia

Amplis salons, llargues estades. Hab. en dinars i sopars.

ind. i comp. Cuina pròpia, centre de dia. Cartagena, 234 Tel. 93.347.63.04 Sicília, 402 2n 2a Tel. 93.207.58.73 08013 Barcelona

----------------~I~I¡mt¡~'~'i(R BAR RIBEIRA

Entrepans, tapes i vins gallecs.

Rosselló, 411 Tel. 93 .458.63.85

BEEP INFORMÀTICA

• Ordinadors Venda Reparació

• Xarxes locals GRANJA L'ESTONETA Instal·lació Esmorzars, menú quatre opcions de Manteniment

• Telefonia mòbil dilluns a divendres 975 ptes, i Provença, 485 Tel. 93.436.51.38

dissabtes 1.100 ptes. Roger de Flor, 125 Tel. 93.265.11.07 Mallorca, 469 Tel. 93.455.33.15 r=Jl ------------~lIítJt

RESTAURANTE VILARET PACO SANCH.EZ MOBILIARI Pizzeria-braseria I DECORACIO

Som professionals: Tenim una solució Pizzes i plats del dia per emportar per a cada espai. Rosselló, 412 Passatge Vilaret, 54 (cant. Provença) Av. Gaudí, 21. Tel.-Fax.93.347.5725 Tel. 93.456.35.34 ~

---------------Li!I{Oi:;¡tJ'~ XARCUTERIA NEBOT DIAZ La millor qualitat al millor preu

Còrsega, 510 Tel.93.207.39.18 Mallorca, 160 Tel. 93.453.05.59

§:ït 11 :oi.;¡ (li j f4'j'

APLICA ClONES ELECTRICAS ENE S.A. Equipament de telecomunicacions. Costa, 16 - 18 local 2 Tel. 93.254.15.51

DEUMAR IL·LUMINACIÓ

• IL:LUMINACIÓ: • Esportiva • Decorativa • Comercial • Residencial • Disseny

Mallorca, 215 Tel. 93.454.75.05

Loteria nacional, travessa, bonoloto, primitiva. Es reserva loteria de Nadal. Castillejos, 268 (cant. Provença). Tel. i Fax 93.436.34.19

OO"cn.'4

JERSEY Gèneres de punt i confecció de senyora Mallorca, 477 Tel. 93.348.19.56 Roger de Flor, 123 Tel. 93.231.74.18

YAIZA Moda infantil i complements. Tot per al nadó. Tenim banyadors, ulleres, gorres ... Rosselló, 378 Tel. 93.436.77.49

MÉSxMENYS

La botiga més barata del barri On trobaràs camises a 1.000 ptes.?

Sardenya, 338 Tel. 93.436.77.44

INSTITUTO TEXTIL

• L'institut cuida la teva salut • El tèxtil et vesteix de moda • També obrim els dissabtes

• Visa

Naturalment tot a: Rosselló, 400 ( Marina) TeI.93.347.02.05

JOIERIA CONXITA

• Especialitat en joies de platí • Joies amb disseny • Diamants amb certificat HRD (IGI)

• Taller propi • Per Nadal, sortegem un anell d 'or, platí i brillants entre els nostres clients valorat en 130.000 ptes. Mallorca, 494 Tel. 93.231.56.70 Fax. 93.246.18.90

MAITESANAHUJA, WELCOME FIESTAS SABATERIAICOMPLEMENTS Nadal i cotillons, festes infantils i Darreres novetats en sabates i populars, globus, carnestoltes, complements hosteleria i bromes Castillejos, 290 (Rosselló) Valencia, 508. Tel. 93.245.99.85 TeI.93.347.01.44 W

--------------------~~RU

PELETERIA DEZER INSTITUTS TARDOR- HIVERN ODONTOLÒGICS • Gran assortiment de peces de peU ASSOCIATS • Jaquetes d'ant, napa i pelleteria

fina • Arranjaments, transformacions i

peces de roba a mida

Mallorca, 483. Tel.93.435.05.88 Fax 93.347.91.11 - 08013 Barcelona

~ ï1.' W:ít t~:ïI t~ ,. TÈCNIC GRAF Taller i articles per a manualitats 20% dte. socis Esportiu Claror i Poliesportiu Sagrada Família València 524 Tel. 93.245.54.28

TÈCNIC GRAF Oficina, dibuix, escriptura, belles

• ,arts, i consumibles informàtica. València, 524 Tel. 93.245.54.28

XEITO Llibreria i objectes de regal La teva botiga. Obert dissabte. Rosselló, 384- TeI.93.456.56.17

00 a pe"., «;

GIRBAUREGALS Mil detalls per a tu, 10% de descompte als socis de l'E.Claror.

• Ben a prop teu Calàbria, 251 Tel. 439.45.00

• Molt a prop teu

Sardenya, 319, baixos, Tel. 93.457.04.53

FARMÀCIA BRICIO

• Servei de guàrdia de 9 a 22h

• Dies de desembre:

Dissabte, dia 5

Diumenge, dia 13

Dilluns, dia 21

Dimarts, dia 29

NOU HORARI ANY 1999

De 9 a 22 hores

Tots els dies, tot l'any

Sardenya, 334

Tel. 93.436.77.34

CENTRE DE PSICOLOGIA • Ajuda psicològica i.tractaments.

Adults, infants i adolescents Tel. 93.237.72.22 (Hores convingudes)

CENTRE MÈDIC SAGRADA FAMÍLIA

Gabinet de psicologia • Tractaments de fòbies, ansietat,

depressió, pors, estrès. • Grups de ludopaties i adiccions. • Mediació en relació matrimonial • Elaboració d ' informes pericials. Castillejos, 259 Tel. 93.232.34.17 (Hores convingudes)

~i:ïltW:ïlJ; MUDANCES ÀNGEL LLEÓ A qualsevol punt d'Europa i guardamobles Roger de Flor, 277 Tel. 93.457.12.25

TINTORERIA BUGADERIA CÒRSEGA Especialitat en catifes. Servei a domicili Guardem la roba de temporada gratuïtament Sardenya, 351- TeI.93.457.80.17

UTISAN

• Distribució de material elèctric

• Aire condicionat, calefacció,

fontaneria

• Xarxes informàtiques

• Automatismes, il·luminació

Perú, 140-142. Tel. 93.307.31.54 Fax. 93.266.08.15 - 08018 Barcelona

ALTERRA

Les vostres idees mereixen qualitat.

MOQUETES-PAVIMENTS

CATIFES-PARQUETS

FIBRES NATURALS

Trav. de Gràcia 12 (Francesc Macià) Tel. 93.200.57.07 Fax 93.200.58.02 08021 Barcelona

Còrsega, 51 - Rosselló, 396

PIRULETA Llaminadures, regals, articles de festes

- C- E-N-T-R-E- O-R-T-O-P-E-' D-I-C---~'4('4itt*

Bateigs, comunions, noces. 'Sardenya, 331 Tel. 93.207.02.34

MA ROBA VIAJES CUATRO 87 • Plantilles a mida. • Proteccions esportives. Sardenya, 375 Tel. 93.457.12.76

Tot tipus de viatges. Atencions especials als socis Còrsega, 545 Tel. 93.456.85.00

TOT CLAROR 25

TOT

cm Aigua, gas i electricitat

Antenes Sist. Intercomunicació Construcció general

ROSSELLÓ, 427 bis 450.49.70 436.84.57

E

Pintor Fusteria

Caixes fortes Persianes

Manyà Metal.listeria d'alumini

Neteja industrial Reixes

Sist. de seguretat Guals

Portes automàtiques Gravats

Tot tipus de claus

INSTAL·LACIONS I MANTENIMENT DE:

• AIRE CONDICIONAT • CALEFACCIÓ • VENTILACIÓ • FRED INDUSTRIAL

Encarnació, 140 . Tel.: 93.285.12.27

·MARCS A MIDA

-OBRA ORIGINAL

·PÓSTERS, PINTURES

·PORTAFOTOS

Un servei professional de qualitat avalat per més de quinze anys d~ experiència

C/Mallorca 477 (xamfrà e/Cartagena) Tel. i Fax 93 436 77 58 08013 Barcelona

NETEJA

HERSAN, s.c.p.

INDUSTRIAL

Neteja i manteniment Oficines i locals comercials Especialitat en poliesportius Encarregats de la neteja de l'Esportiu Claror

Parc Vall Palau, 13 7è 4a 08740 SANT ANDREU DE LA BARCA

FAX: 93.285.12.52 . Barcelona I ----------------------r----------------------

PARC INFANTIL

CoNSELL DE CENT, 461 TEL. 9] 232 91 os OSOl] BARCELONA

\,

Festes d'aniversari, o dates especials. Hores de joc amb piscines de boles, tobogans .. . HORARI: de dilluns a divendres: de 17 a 21 h

dissabtes, diumenges i festius de 11 a 21 h

VAL 500/0 dte. la 1a h. Valid per a un nen

*És obligatori l'ús de mitjons *No compatible amb cap altre tipus prom.

Val per persona i dia - Caduca 31 - 1 - 99

cuinats mediterrània

Menjadors escolars i catering

Carrer del Sol, 179 entresò 5a. 08201 Sabadell Tel. 93.726.99.77 . FAX 93.726.98.56

/ .

Nou CENTRE D1INFORMAOÓ

JUVENIL A GRÀCIA

El Districte de Gràcia ha

obe rt rece ntment el Punt

d'Informació Juveni l i Asso­

ciatiu , situat a la seu del dis­

tri cte (Plaça Rius i Taulet).

El Punt de Gràcia oferirà

di ve rsos se rve is als j oves,

com la recerca bibliogràfi ca,

consultes gratuïtes a Inter­

net, inform ació a entitats i

co l·lectius juveni ls, assesso­

rament i ori entació laboral,

deri vac ió a assesso ries ex­

ternes (juríd iques, informà­

tiqu es, fi sca ls, co mpta­

bles ... ) i ori entació i infor­

mac ió so bre temes co m

l'ensenyament, la part ici pa­

ció ciutadana, la sa lut, el

turisme o l'esport.

Concurs per al logotip

També s'hi faran activi tats

pu ntuals que s'anunciaran

als butlletins d'EI Punt.

La més pro pera és e l

concurs per esco lli r-n e el

logotip, on poden participar

tots els joves nascuts entre

el 1968 i el 1982 .

El dibuix ha d'estar rela­

cionat amb el D istri cte de

Gràcia i ca l presentar- lo en

un DIN A4, a dues tintes i

en tres mides diferents. Les

dates de lli urament són de

1'1 al 31 de desembre, al

carrer Francesc Giner, 46.

Per a més informació:

Plaça Rius i Taulet, s/n

Tel. 93 291 66 76

Fax 93 291 66 66

e-mai l: punt@gracianet.org

Imatge d 'una de les persones afectades a Cenframèrica p els efectes de l'huracà Mitch.

Les gra ns ca tàstro fes o

confl ictes inciten a la co l·­

labo rac ió . El mov im ent

mundial de cooperació ge­

nerat en relació a la desgrà­

cia de l'huracà Mitch a Cen­

treamèri ca, les campanyes

de so lidaritat amb Bòsn ia,

Extremadura o el Zaire en

són només uns exemples.

Catalunya és un país so­

lidari . Ho ha demostrat en

nombroses ocas ion s, tant

en actes al carrer co m en

grans "telemaratons" que re-

Som solidaris els catalans?

Xavier Masllorens

Director de Comunicació i Educació d'/ntermón

Societat

ELS CATALANS?

Dades per a reflexionar

• Hi ha 1.300 persones que viuen amb menys d'un dò­lar al dia.

• Els països menys desenvolupats, en què viu el 10% de la poblaci6 de! m6n, registren només el 0,3% del comerç mu ndial.

• Les 359 societats majors acaparen el 40% d'aquest comerç i la seva facturaci6 és superior al PIB de molts països.

• Cada nen pemà quan neix deu ja un mili6 de dòlars. • Prop de 140 milions de nens no van a l'escola. • Hi ha 1000 milions d'adults analfabets, dos terços dels

quals s6n dones.

cull en elevades quant ita ts

d e din ers amb mo tiu de

moltes i diferents ca uses.

Però, ¿què succeeix quan la

pressió mediàtica es redu­

eix? En s obl idem qu e els

problemes persisteixen? O

segu i m co l· laborant, la res­

ta de l'any, fent aportac i-

Rosa Pueyo

Responsable de Comunicació del Districte de L'Eixample

Font: Mans Unides.

ons econòmiques a les d i­

ferents ONG que actuen a

to t el món? Necess item i

mereixem ser constantment

bombardejats pels mitj ans

de comunicació?

Davant aquestes qüesti­

ons, seguim creient que els

catalans som solidari s?

Martl Barri

Llicenciat en Econò­miques

Sí. Som compassius com la resta d'europeus i im­pulsius com la resta de pobles mediterranis. En­cara hem d'avançar a pre­guntar-nos quins hàbits i actituds cal canviar per fer possible una solidaritat continuada. Però avan­cem.

Està oiar que la solidaritat col, lectiva co­mença per la individual i es tracta, més que d'una qüestió caritativa i/o puntual, d'una aotitud davant la vida.

Sí, i molt. El poble català, en algu ns casos, som tontament solidaris per­què subsidiem països però no sempre les aju­des van destinades a cre­ar les infraestruotures ne­cessàries perquè puguin viure per ells mateixos.

Té a veure amb una integració sociocultural i amb un talant oben, cooperador i panicipa­tiu. Crec que els catalans tenim, en general, aquestes caraaterístiques i, encara que de ve­gades tendim a mirar-nos excessivament el melic, quan es traOla d'abocar-nos en un pro­jecte, solidari ? no, ho fem i convençuts.

TOT CLAROR 27

_Societat

Sabíeu que a Catalu­nya existeixen actual­ment 1.210 fundaci­ons privades? Que aquestes entitats tre­ballen sense ànim de lucre per oferir a la societat allò que no pot oferir l'Adminis­tració o l'empresa pri­vada? Que gràcies a diferents fundacions s'està construint el temple de la Sagrada Família, s'ha remode­lat l'Hospital de Sant Pau o s'ha fet realitat el Poliesportiu Muni­cipal Sagrada FamOia?

FUNDACiÓ CLAROR

FUNDACiÓ

FC BARCELONA

Fundació Barcelona Olímpica

FUNDACIOCONSTRUCTORA DEL TEMPLE DE LA

SAGRADA FAMILIA

28 TOT CLAROR

LES FUNDACIONS,

TOTA UNA REALITAT ,

SOCIAL I ECONOMICA

NO PROU CONEGUDA 5.L.

Una Fundació és, segons

e l Diccionari de la Llengua

Catalana de l'Enciclopèdia,

un "Patrimoni organitzat

sense finalitat lucrativa al

qua l la ll e i recone ix perso­

nalitat jurídica" . Però, ser­

veix aquesta definició per a

va lorar el que signifiquen

avui les fundacions al nos­

tre país?

Les fundacions han esde­

vingut els darrers anys un

agent molt important e n

l'economia i la societat ca­

talanes. Han atès necessi­

tats socials a les quals no

podien arribar les adminis­

tracions o que no interessa­

ven a les empreses privades

que busquen un rendiment

a totes les seves accions.

El manteniment i recupe­

ració d'edificis històrics de

gran vàlua sovint ha quedat

en mans de fundacions pri­

vades. És e l cas de l'Hospi­

tal de la Santa Creu i Sant

Pau, el Teatre Fortuny de

Reus, el Museu del Cinema

de Girona o la mateixa Sa­

grada Família de Barcelona.

Àrees d'actuació

Si analitzem les àrees

d'activitat en què es mouen

les fundaciors, els àmbits

principals són el cultural i el

docent, seguits molt de

prop de l'assistencial.

AI món de l'esport no hi

ha gaires fund ac ions, tot i

que el nombre ha c rescut

e n e ls darre rs temps. De

tots és coneguda la tasca

que fa la Fundació de l FC

Barcelo-na, sense oblidar el

servei esportiu i social que

ofe reix la Fundació Claror

des de fa nou anys al barri

de la Sagrada Família de

Barcelona. Però aquests són

només alguns dels molts

exemples que es podrien

citar.

Quantes fundacions hi ha a Catalunya i què representen?

Actualment actuen a

Catalunya 1.210 fundacions

privades. Això representa

aproximadament el 33 per

cent del total de les funda­

cions enregistrades a l'Estat

Espanyol. És important des­

tacar que, només quatre

anys abans, el 1994, les fun­

dacions catalanes només re­

presentaven un 11 per cent

del total de les espanyoles.

Valors econòmics

A partir d'uns estudis re­

alitzats per la Coordinadora

de Fundacions Catalanes, i

de les dades facilitades per

523 fundacions, se sap que

aquestes entitats compten

amb uns pressupostos totals

que superen els 142 .000

Les 1.210 funda­cions catalanes representen el 33% de les que hi ha a Espanya.

milions de pessetes l'any.

Els ingressos de les fund aci­

ons consultades provenen,

en línies generals, en un

50%, dels recursos propis, i

en l'a ltre 50%, de les admi­

nistracions públiques.

Pel que fa a dades labo­

rals, les fundacions catala­

nes donen feina a prop de

20.000 persones. A més, el

55% admeten la col·­

laboració de voluntaris per

dur a terme el seu objectiu

fu ndacional.

L'àmbit geogràfic

El 85 per cent de les

fundacions privades catala­

nes estan ubicades, actual­

ment, a la demarcació de

Barcelona. A Girona se'n

concentren el 6%, a

Tarragona, el 5%, i a Lleida,

el 4%. Tot i així, si es fa la

mitjana entre el nombre de

fundacions amb la distribu­

ció de la població, es cons­

tata que la relació és molt

més equilibrada . A

Barcelona hi ha 2'1 funda­

cions per cada 10.000 ha-

bitants, a Gi rona i Ll eida

1'4, i a Tarragona, 1. Val a di r que només cinc comar­

ques ca talan es no tenen

enregistrada cap fundació.

El marc legal

El fenomen de creixe ­

ment s' ha produït bàs ica ­

ment en els darrers 25 anys,

a partir de l'obertura demo­

cràtica i l'oportu ni tat que

aquesta ha donat a les enti­

tats de participar activament

en la societat i la política del

país. Un dels inconvenients

de la joventut del fenomen

ha estat la manca d'un marc

jurídic que articulés i facili ­

tés l'ex istència d 'aqu estes

entitats sense ànim de lucre.

L'any 1982, el Parlament

de Cata lunya va donar el

vist iplau defin itiu a la Llei

E185%de1es fundacions cata-1anes estan ubicades a la província de Barcelona.

1/1982, de 3 de març, de

Fundacions Privades. A par­tir d 'aquell moment la so­

cietat civil catalana dispo­

sari a ja del marc legal ne­

cessa r i i entre els anys

1983 i 1994 van comença r

a funcionar a Catalunya 320

noves fun dac ions. Un a

d ' ell es ser ia la Fund ac ió

Claror, nascuda 1'1 de de­

se mbre de 1989 i inscrita

al registre el 9 d 'a bril de

l 'any següent amb el nú ­

mero 481 .

El 1994, una nova norma-

U NA DE CADA TRES

FUNDACIONS FORMEN

PART DE LA

COORDINADORA CATALANA

Ara fa vint anys, l'any 1978, va néixer la Coordina­

dora Catalana de Fundacions fruit de la intensa activi­

tat que l'obertura de la transició democràtica va ge­

nerar en la societat civil catalana. Actualment la Co­

ordinadora agrupa prop de 400 fundacions, aprox i­

madament un 30 per cent de les fundacions priva­

des que hi ha al país.

Enguany, i coincidint amb el vi ntè aniversar i, la

Coordinadora ha editat el primer "Directori de Fun­dacions Privades de Catalunya". Es

tracta d'un volum de 81 6 pàgines on

es pot trobar informació detallada i

actual itzada de 625 fundacions, i in­

fo rm aci ó ge nèri ca de 559 més.

L'obra té una versió informatitzada

que és previst que s'actualitzi anu­

alment.

INA

Societat

Existeixja l'avantprojecte duna nova llei de fundacions que aviat arribarà al Fbrlament.

ti va (la Llei 30/1994, de 24

de novembre, de Fundaci ­

ons i d' Incentius Fiscals a la

Participació Privada en Acti­

vitats d ' Interès General de

l'Estat Espanyol) va donar un

nou impuls perquè 103 no­

ves fundacions catalanes es­

devinguessin una rea li tat.

El proper salt endavant es

preveu per als propers anys,

un cop el Par lament de

Catalu nya hagi aprovat la

nova Llei de Fundacions Pri ­

vades, probablement durant

la propera legislatura. De

moment ja se n'ha redactat

l'avantprojecte. La nova llei,

entre altres novetats, uni fi ­

carà els cri teri s establerts a

la reglamentació catalana i

espanyo la de manera que

només caldrà ajustar-se a un

únic text i a una sola Admi­

nistració, la catalana.

ce n t re d e s u b In a rin i s In e Castlll810s, 270 (cant. Provença) 08025 Barcelona

Telèfon I fax 93.455.29.62 Http://www.sucdebytes.comlaquamarlna

E-mall: aquamarlna@dragonet.es

sense prob

• Cursos de busseig (tots els mesos)

• or -4'" I ,.. .I.,:: :./.:::; " - "~":r ... • Bateig de busseig .::: 4J

... ~ '" Cursos teòrlco-pràotics de submarinisme FEDAS I CMAS/SSI. "'':J, Edat mlnlma: t 2114 anys. ~-!I Personal docent: Instructors REDAS I CMAS ISSI. ~~

• Venda i lloguer de material de submarinisme .~ • Sortides col ·lectives durant tot l'any, dissabtes i diumenges • Socis del poliesportiu preus especials • Bateigs gratuïts si posteriorment s'efectua el curs

Tltol lntemaclonal CMAS

Instructors de la Federació Catalana FECDAS A partir de ~4anys

SSI Titol Nacional Ilntemacional.

A partir de 14 anys

El Mètode KUMON va néixer amb la

final itat de solucion ar els problemes de ls nens i d e les nenes a mb les matemàtiques. Des de llavors, 9 milions d 'alumnes de to l el món han util itzat e l M èlod e KUMO N per de senvolupar a l màxim possible les seves capaci tats.

La seva apl ica c ió co ntin uada ha demostrat, a més a més, que amb uns

quants mi nuls al d ia, i sense interferir en el pro[Jrama escolar, proporciona:

• Una bas. sòlida .n mat.màtlqu.s. • Hàbit d' •• tudl. • Autoconflan,a.

• Capacitat de concentració. • Una actitud autodidacta. • I, com a conseqüència, una gran

millora en totes le. assignatures.

Tots els socis de l'Esportiu Cloror que s' informin sobre el Mètode KUMON

rebran un regal sorpresa:

932080049 · 932458849 Aquest mes, 1 S DIES GRATUïTS per provar el Mètode KUMON

f&KUMON KUMON I nsti tu to de Edu ca cl 6n de Espai\a . La .

LLIBRES EL ÚLTIMO DÍA DE SALVA.

DORALLENDE OSCAR, SOTO

EL PAíS-AGUILAR 281 PÀGINES

l;v1agnífica i estremidora cròni­ca del que va succeir l'on2le de se tembre de 19;13 en l'assalt p inochetista al Palacio de la Moneda de Santiag@ de Xile. Óscar Soto. metge personal d'AlIende. narra oorn va viure les últimes hores el president democràtic xilè.

VIDA, PASION Y MUERT'E DE FEDERICO GARCIA LORCA

JAN GIBSON EDiTOR[AL PUZA Y

JANÉS 70Q PÀGINES

En l'aniversari del naixement de Federioo Garda Lorca. sempre és recomanable una obra d'aquest rigor històric. per als amants del poeta granadí i. en general. de la llibertat.

MANUAL DEL GUERRERO DE LA LUZ

MULO COELHO PLANETA

149 PÀGINES

Paulo Coelho. escriptor brasi­ler autor d'obres com L'Alqui­mista. reuneix en aquest llibre un conjunt de textos intimis­tes. magnf~ics.. i molt útils per ffi@ure's en el m6n que vivim.

LLEGIR, MIRAR, ESC '

LA COOPERACIÓ

GUANYA POSICIONS

A INTERNET

Greenpeace http://www.greenpeace.org Explica els projectes que duu a terme en les diverses àrees d'ac­tuació (oceans. boscos. genèti­ca, temes nuclears. tòxics ... ). Un dels handicaps és que la infor­mació és en anglès.

Metges sense fronteres http://www.barcelona.msf.org

Podeu consultar-hi la seva his­tòria. el principis. la Carta Mag­na. els recursos econòmics. els projectes actuals. les àrees d'ac­tuació .... i com col· laborar-hi.

Intennón http://www.pangea.org/ org/interrrl.on Descriu les accions que porta a cap arreu del món. Hi trobareu l'interessant debat "Què faig jo per canviar el món?". on podeu proposar les vostres solucions.

Pangea http://www.pangea.org Un dels millors webs d"Organitzacions No Governa­mentals. Informa de tota l'acti­vitat relacionada amb la coope­ració. fins·i tot de la duta a terme per altres entitats.

Manos~unldas ~ .. _I'141VES

ó _ 6 _

Mans Unides http://www.seker.es/ rrl.unidas Informa de les característiques d'aquesta ONG i inclou un ser­vei de documentació i un catàleg de recursos didàctics (vídeos. ex­posicions ... )

a::Z .. ,.LZA .. , !. _ .2.AQ.2..P.l:...!..&.~.a ;:-,._ .... -

u.-.. ..... w-..w .. w •• .. l' .... _s-.t' ....... ,~

P .. _S ... F_._ .. ___ . _______ .. ,

Pallassos Sense Fronteres http://www.pangea.org/psf Inclou cròniques de les expedi­cions recents a diversos països i fotografies que descriuen "la irracionalitat dels conflictes bèl·­lics i les injustícies humanes" .

• ,I

, I

~LTAR ••• · PARTICIPARl

«ExpRÉs CAP AL FUTUR. L'EXPOSICIÓ

DEL TREN» COMMEMORA EL 150È ANIVERSARI DEL FERROCARRIL

El 28 d'octubre de 1848 s'estrenava la

primera línia ferroviària espanyola, que

enllaçava Barcelona i Mataró. Per com­

memorar-ho, la Fundación de los Fer­

rocarriles Españoles ha organitzat un se­

guit d'activitats que inclouen l'exposició

"Expréscap al futur", que es presenta a

l'estació de França fins el 31 de gener

de 1999.

"Exprés cap al futur" aborda, d'una ma­

nera original i avantguardista, el paper del ferrocarril en

l'evolució de la societat al llarg dels seus 150 anys d'exis­

tència, així com les possibilitats presents i futures en re­

lació a altres mitjans de transport. En aquest suggeridor

recorregut per la història del ferrocarril, els visitants po­

dran admirar, per primera vegada, trens dels segles XIX,

XX i XXI. També podran veure un espectacular audiovi­

sual multidifusió que traslladarà els visitants al futur, així

com la maqueta de trens més gran del món.

«RENDEIX-TE! OCTA VETES I GUERRA

PSICOLÒGICA AL SEGLE ~) AL

CENTRE DE CULTURA

CONTEMPORÀNIA DE BARCELONA

L'objectiu de "Rendeix-te! Octavetes i guer­

ra psicològica al segle XX" és el de mos­

trar l'ús d 'octavetes, llançades de l'aire,

com una de les estratègies més habituals

en el camp de la guerra psicològica dels

conflictes bèl.lics del segle XX. L'octave­

ta és aquell document escrit o gràfic llan­

çat sobre l'enemic o amic, amb la intenció

de convèncer, informar o amenaçar l'audi­

ència en qüestió.

El material seleccionat prové d'una extensa recerca arreu

del món que cobreix bona part de les guerres del segle

XX: les dues Guerres Mundials, la Guerra Civil Espa­

nyola, les de Corea, Vietnam, Algèria, Afganistan, el

Golf, Bòsnia, i també conflictes diversos com la

Guerra Freda o les operacions d'ajuda humanitària a

Somàlia o Bòsnia. A més , s'hi mostraran alguns exem­

ples d'octavetes i pamflets utilitzats durant la transi­

ció democràtica a Barcelona.

A.CT~TA.TS ESP<>R..TIVES I>·IN'TER..ÈS

-- BÀDMINTON Exhibició al Poliesportiu

Municipal Sagrada Família

El diumenge 13 de desem­

bre, a partir de les 12.00

hores, podreu gaudir de l'ex­

hibició de bàdminton que

es farà al pave-

lló del polies­

portiu (Cartage­

na, 231-239),

en el marc de la

Jornada de Por­

tes Obertes.

---- ESCACS Ciutat de Barcelona

d'Escacs

I quan acabi l'exhibició de

bàdminton ... acosteu-vos al

Maremàgnum. Podreu se-

guir el VIII Torneig d'Escacs

organitzat per la Federació

Catalana d'Escacs. Teniu

temps fins a

les 19.30h del lA mateix 13 de

desembre.

CICLISME Amics de la Bici

La secció Amics de la Bici de

la Fundació Claror organitza

la propera sortida el 13 de

desembre. Serà un recorre­

gut fàcil (grup A) pels carrils

bici de Barcelona, en cocret

del Districte de Sant Martí.

Les altres sortides estan pre­

vistes els següents dies: el 20 de desembre i el 10 de ge­

ner, sortida del grup B a la

serralada de Sant

Mateu, i el 24 de ge­

ner, sortida del grup

A a la carretera de les

Aigües.

---- FUTBOL Partit "Drogues NO"

El FC Barcelona jugarà el 27

de gener contra un combi­

nat de jugadors de la Lliga

al Camp Nou, en una jor­

nada de sensibilització desti­

nada a conscienciar els jo­

ves pel que fa

a les drogues. A El partit s'em-

marca dins els

actes del Cen-

tenari del Fut-

bol Club Barcelona.

--- NATACI6 8 7a Copa de Nadal

Per al 25 de desembre el

Club Natació Barcelona or­

ganitza una nova edició de

la Copa de Nadal de nata­

ció, una cursa de 200 me­

tres pel Port de Barcelona.

Hi competeixen diverses

categories i els únics requi­

sits per inscriure-s'hi són te­

nir més de 10 anys (noies)

o més de 12 (nois) i estar

federat.

Si no teniu fitxa, el mateix

Club s'encarrega dels trà­

mits per un cost entre 500 i

800 pessetes.

Més informació:

Tel. 93 221.46.00

• • • 3 Dlesos de quota gratuïta a l'Esportiu Claror o al Poliesportiu Municipal Sagrada Fanúlia

CU ~ = CU = OI)

.f1Í14 ..= • CU ~ .,... CJ .,...

.... El concurs del passat 1-4 nÚInero el va guanyar ..•

~ José J. RODlero

Oferta vàlida fins al 31 de gener de 1999

Participeu-hi enviant-nos la butlleta adjunta per correu (Revista Tot Claror, Sardenya 333, 08025 Bar­celona), o dipositant-la a les urnes situades al control d'accés de l'Esportiu Claror o del Poliesportiu Municipal Sagrada Família.

r SL-------- - -----------, I ¿f' .

: ~:r:~~·:::::: :::::::: :::::::.~.~.~~~.~.~.::::::::: : : :: :::::::.~~;~.;~~.::::::::::: : :::: :: ::: : ::: I Ciutat. ....... ............ .. .. .. ............ ........ .............. .... .. .. . OP ...................... ..

I Edat.. .. Ets soci/a ............ Esportiu Claror O PM Sagrada Família O

I : Qüestionari per al concurs

I 1. De qUina federació espanyola va ser president Pere Sust?

I ...... .. ....... ... ........... ... ....... ........ .......... ... .. ............. .. ...................................... .. .. I 2. Quina entitat està formant-se en re lació a l'esport per a tothom?

3. Què es va celebrar el 15 de novembre al Poliesportiu Municipal Sagrada Família?

Què penses de la Revista Tot Claror?

1. Què és el que més t'ha agradat d'aquest número?

2. I què t'ha agradat menys?

3. Quina secció t'agrada més?

4. A qui t'agradaria que entrevistéssim?

5. Què creus que li falta, a la revista?

6. Globalment, quina nota posaries a la revista entre 1'1 i el 10?

per Miquel Garcia

Sopa de lletres

Troba el nom o el cognom de 10 actors espanyols

B P I E S E G U R A-O A L R E S I N E S

T J N U G Y E N I U

O A E D I A V U G L

D R R E D O G A T

I E T E S R N B F U

L S O G U R A T E Z

E T I O Z R H S O N

MA L L A N C E R A

A S B A R D E M I S

Test I Demostra la teva cultura

1. Qui va ser el màxim anotador del darrer Mundial de bàsquet?

2. Per quin equip ha fitxat el ci­clista Abraham O\ano?

3. Quin any va ser fundat el FC Barcelona?

4. I l'Esportiu Claror? 5. Qui va ser el guanyador del

Mundial de Motociclisme de 500cc?

6. Com es diu el nou entrenador del RCD Espanyol?

'IS!PUU8 'V 'W (9 'UCllooa 'W (ç ',861 (1-'868 1 <I: '3::JNO (z 'SOJOJJOH ouoqlV (I ""lsodSOll

Troba la parella Relaciona les dues columnes ...

DeIa Peña Olimpique

Amor Galatasaray

Ferrer Lazio

Pizzi Fiorentina

Dugarry Inter de Milà

Popescu RiverPlate

Ronaldo Chelsea

·~I!W ~p J'OIU( 'oP¡CUOM ~¡(luCsell~ leo

' n:>s~od :;)nb!thu!lO ·,{.uc'íina ~~lnld l:)¡\ !~ ' !ZZ!d ~U~S I;)lO

'l a.lIod :cU!l l1;JJO!d :JOtUV :O!Zl!l ' u!J~d UI 00 :1)!JDloS

Construccions , AMORIN-LA MOQA, S.L. EMPRESA COL·LABORADORA EN LA REMODELACiÓ DE LESPORTIU CLAROR

, * REHABILITACIO

INTEGRAL . , * DECORACIO

PERSONALITZADA

* BANYS

* CUINES

Rda. Guinardó, 213 - 08041 Barcelona - Tel. i fax: 93 450 01 12

______________ ~ndació CLAROR

CAMPANYA DE SOLIDARITAT AMB

ELS AFECTATS DE CENTREAMÈRICA

La Fundació Claror s' ha

sumat a una campanya de

so lidaritat amb els afectats

que ha deixat a diversos

països de Centreamèrica el

pas de l'huracà Mitch. Té

com a objectiu la recollida

de recu rsos econòmics que

es faran arribar a les ONC

que actuen a la zona. Amb

aquesta fina litat s'ha creat

l'E ntrada Zero, un tiquet de

500 pessetes que qualsevol

persona pot comprar a l'en­

trada de l'Esportiu Claror i

del Poliesportiu Municipal

Sagrada Família. Té una uti­

l itat si mbòli ca, ja que no

dóna dret d 'accés a les

t 1'K)IQU('0I0 .lDnal, ~I' l'I l:al) DI! llUJ.' · P.ta. l'J" -------LA VANCiUARDIA

instal ·lacions, però sí pot

ajudar molt, per un mòdic

preu, perquè els afectats

millorin la seva paupèrrima

situació.

Cinc-centes pessetes poden ser suficients per solucionar molts problemes.

A la campanya, coord ina­

da per la Direcció d'Esports

de l 'Ajuntament de

Barcelona, hi participen la

majoria de poliesportius

municipals barcelon ins, així

com un bon nomb re

d'instal ·lacions privades.

És previst que la campa­

nya fi nal itz i el 24 de desem­

bre.

BON FUNCIONAMENT DE LES

BÚSTIES DE SUGGERIMENTS

La gestió

de la bústia

de queixes i

sugge rim ents

/I s'ha consolidat

com un meca­

ni sme molt

útil en el se-

guiment de la qualitat, ja

que l'opinió dels usuaris re­

flecteix amb claredat els en­

certs i les deficiències del

servei que reben.

Les bústies de Suggeri­

ments, opinions i queixes

col·locades a l'Esportiu Cla­

ror i al Poliesportiu Munici­

pal Sagrada Família han es­

tat utilitzades durant l'any

per més de 500 socis i usu­

aris entre totes dues instal·­

lacions.

Esportiu Claror

A l'Esportiu Claror s'han

rebut, entre gener i octubre

d'enguany, un total de 157

cartes: 99 queixes i 58 sug­

geriments. L'element que

més queixes ha motivat ha

estat el funcionament de les

saunes, que les obres han

ja remodelat tota lment.

Pel que fa als suggeri ­

ments, la millora de la sala

de musculació-cardiovascu­

lar i dels vestidors han estat

els punts de major coi nci­

dència entre els socis.

Poliesportiu

Sagrada Família

S'han rebut 356 cartes

des del 10 de maig passat.

El tema que ha generat

més cartes ha estat el rela­

tiu al procés d' inscr ipc ió

dels nous socis (83), segu it

de la utili tzació dels espais

esportius (70) i dels equi ­

paments existents (42). Els

horaris d'obertura de la

instal·lació n'han motivat

28, i les normes de funcio­

nament 22. Els socis tam­

bé han mostrat el seu inte­

rès sobre les qüestions eco­

nòm iqu es, e l programa

d'activitats o els paràmetres

de qualitat.

Actualment, els directors

de totes dues instal·acions

responen el 98% de les car­

tes rebudes en el termin i

previst de 15 dies.

LES QUOTES

S'INCREMENTARAN

UN 2% L'l DE GENER

Les tarifes d'abonament

com a soci de l'Esportiu Cla­

ror i del Po liesportiu Sagra­

da Família s' incrementaran

a partir de 1'1 de gener de

1999 un 2%.

El preu dels drets d'ins­

cripció i del lloguer dels es­

pais esporti us no s'i ncre­

menten .

A l'Esportiu Claror es re­

ba ixa 100 ptes . la quota

d'abonats relativa a l'esquaix.

I en les activitats dirigides

s'aplica el mateix criteri d'in­

crement que per als abo­

nats, excepte en les activi­

tats de gimnàstica i aeròbic

d'abonats, en què, seguint la

pauta dels dos últims anys,

no hi ha increment.

ÚLTIMES

BUTLLETES DE LA

LOTERIA DE

NADAL

Els interessats poden en­

cara adq uirir butlletes de

participació del número

57.167, que és el que juga

la Fundació Claror en el sor­

teig que es farà a Madrid el

proper 22 de desembre.

El preu és de 250 pesse­

tes. D'aquestes, se'n juguen

200 . i la resta van destina­

des a le·s activitats socia ls i

a les seccions de la Funda­

ció Claror.

Podeu adquirir-la al con­

trol d'accés o a l'Administra­

ció tant de l'Esportiu Claror

com del Poliesportiu Muni­

cipal Sagrada Família.

TOT CLAROR 35

_ pmdació CLAROR

ESPORTIU CLAROR

FINALITZEN LES OBRES DE

, REMODELACIO

. Les obres de remode la­ció que des del passat estiu s' han dut a te rme a l'Espor­tiu Claror ja s'han acabat.

La pa rt a ntiga de la instal·lació s'ha convertit, ara, en un ampli espai on tenen cabuda diversos serveis.

Pel que fa a la sa la de fi t­ness, s'ha ampli at, i ara la zona cardiovasc ular comp­ta amb un espai propi i de­finit. En un nive ll superi or hi ha la sa la annexa desti­nada a acti vitats de ba ix impacte . (Foto 3)

També hi podem trobar la sala d'express ió corporal,

on es faran activitats dirigi­des com el ioga, e l tai-txi, la da nsa -jazz , la da nsa clàssica ... (Foto 1)

Més enl là de les portes del passadís hi ha els se r­veis de l'àrea de Salut- ser­vei mèdic, infermeri a i sala de massa tge -i la sa la de tennis taula ..

A la planta (-3) s'ha cons­truit un nou ves tid o r de grups. (Foto 2)

En total la re modelació ha afectat més de 650 me­tres, que ja són totalment ad a ptats pe r a pe rso nes amb di scapac itats.

El Secretari General de IIEsport, Pere Sust, visita les instal'lacions

gestionades per la Fundació Claror

36 TOT ClAROR

El passat 18 de novem­

bre el Secretari General de

l'Esport de la Generalitat

de Catalunya, Peve Sust,

va visitar les instal ' lacions

de l'Esportiu Claror i del

Poliesportiu Municipal

Sagrada Faml1ia. La per­

cepció de Pere Sust va ser

molt positiva. A la foto, el

veiem dialogant amb la

Presidenta de la Funda­

ció, Joana Céspedes, i

amb el Director General,

Joan Itxaso.

III Gala Mundial de les Arts Marcials al Poliesportiu

Sagrada Família

El passat 15 de novembre va tenir lloc al pavelló del

Poliesportiu Municipal Sagrada Faml1ia la III Gala

Mundial de les Arts Marcials.

L'acte va consistir en una exhibició de sis modalitats

d'arts marcials (Jiu-Jitsu, Cboy Leefut, Sib Pal Ki, Mu­

gendo, Wu Sbu i Tai Cbi Cbuan) a càrrec d'esportis­

tes del més alt nivell.

L'Agrupació Catalana d'Esport per a Tothom el va orga­

nitzar, amb la col'laboració de la Diputació de

Barcelona, l'Ajuntament de Barcelona i les Associaci­

ons Catalanes i Espanyola de Cbi-bung.

_______________ pmdació CLAROR

El POLIESPORTIU MUNICIPAL

SAGRADA FAMíliA EDITA lA

PRIMERA GUIA DEL SOCI Amb la propera revista Tot Claror els socis de l'EsporÚu Claror i del

Poliesportiu Municipal Sagrada Famllia rebran la Guia del Soci, amb tot el que cal saber sobre el funcionament de les instaHacions

La Guia del Soci és un

document co mp let editat

anualment per la Fundació

Claror on podeu trobar tota

la informació necessària so­

bre el funcionament de les

instal·lacions i les dades bà­

siques de l'entitat.

L'Esportiu Claror va ser la

pri mera i nstal·lació esporti­

va que va oferir als socis un

document d'aquest tipus. Es

va entregar el desembre de

l'any passat amb motiu dels

quinze anys.

Aquest serà el segon any

de la Guia del Soci per a l'Es­

portiu Claror i el pri mer per

al Poliesportiu Municipal Sa­

grada Família. S'enviarà amb

la propera revista del mes de

febre r a les perso nes ja

apuntades a la instal·lació i

es l liu rarà personalment a

tots aquells que fo rmali tzin

la inscri pció per primer cop.

Informació d'interès

La Guia del Soci s'estruc­

tura en d iversos capíto ls,

que van des de l'estructura

i activitats de la Fundació

Claror- entitat que gestiona

totes dues i nsta l ·lacions -

fins a una relació detallada

de l'equ ip humà.

També hi podreu trobar

dades de l'organ ització dels

es pais, els preus dels se r­

veis i les modalitat de soci,

els horaris de la instal·lació

i de les oficines, el procedi­

ment per rea litzar qualsevol

tràmit administratiu , etc.

Altres temes tracten els

paràmetres de confort i el

compromís que adopta l'en­

titat amb els socis i usuaris,

els serveis de l'Àrea de sa­

lut i les activ itats dir igides

que podeu cursar.

Per últim, la Guia del Soci inclou un ex tracte de les

normatives de fu ncio na­

ment i d'higiene amb les

normes més importants- ja

sigu in genera ls o específi ­

ques de cada espai -d'ob li­

gat compliment per part de

tots els socis i usuaris.

El Poliesportiu Sagrada Família ja prepara la Carta de Serveis

Abans del proper estiu és previst que estigui enlles­tida la Carta de Serveis del Poliesportiu Sagrada Famí­lia. La Carta de Serveis és un compromís de la instal 'lació i l'entitat gesto­ra respecte de la qualitat del servei envers el.s socis i uS\Jaris. El projecte sobre . el qual es treballa serà de to similar al que, des de

L'atenció al soci, un dels punts de la Carta

1996, té l'Esportiu Claror. Constarà de sis punts, cadas-

cun dels quals desenvolu­parà un compromís amb els socis: el d'atendre i infor­mar-los bé, la neteja i la hi­giene, el nivell de confort de la instal'lació, el man­teniment i conservació, i el nivell tècnic i professional del personal. A més, s'esta­bliran uns paràmetres cie confort de cada espai de llequipament.

Nou SERVEI DE LLOGUER DE TOVALLOLES

El Poliespo rtiu Sagrada Famíli a ha posat en marxa un servei de lloguer de to­va llo les per satisfer les de­mandes dels usuaris. El preu del lloguer és de 150 pes­setes, i permet gaudir d'una tovallola durant una sess ió. Les toval loles es donen al control d'accés (a canvi del ca rn et)a mb una protecció de plàstic que en garanteix el correcte estat d'higiene.

EL 13 DE DESEMBRE, PORTES OBERTES AL POLIESPORTIU SAGRADA FAMíLIA

El Po liesportiu Sagrada Família obri rà el proper 13 de desembre les portes per tal que les persones interes­sades a fer-se sòcies de la instal·lació en pugu in conèi­xer les característiques.

L'experiència, que ja es va dur a te rm e al mes d 'abril, abans de la inaugu­ració, no sign ificarà cap pro­blema per als actuals socis del Poliesportiu, als quals es garantirà el normal funcio­nament del centre.

Un equip de guies acom­panyarà els visitants pels es­pais més signif icatius de la instal·lació .

El mateix 13 de desem­bre, a partir de les 12.00h, tindrà l loc al pave ll ó una exhibició de bàdminton.

TOT CLAROR 37

_ pt!ndació CLAROR

ACTIVITATS DE NADAL A LES INSTAL"LACIONS

ESPLAI I IISTAGEII

PER A PETITS I JOVES

Les vacances de Nadal són molt a prop. Tot i així, les instal·lacions esportives de la Fun­dació Claror no aturen les activitats. Per a tots aquells nois i noies que es queden a Barcelona comencen l'esplai i l'"stage" de Nadal.

El Poliesportiu Municipal

Sagrada, Família estrena el

seu primer Nadal amb '' l'sta­

ge". Serà un úni c to rn de

vuit dies: del 28 al 31 de

desembre, i els dies 4, 5, 7

i 8 de gener.

S'hi poden inscriure tots

els nois i noies nascuts en­

t re el 1985 i el 1990, tots

dos inclosos.

Les act iv ita t s qu e s'hi

duran a te rm e seran ce nt

per cent esportives, combi­

nant activitats com el bàd­

minton, e l futbo l sa la, e l

beisbol, el bàsquet, les ac­

tivitats aquàtiques, l'escala­

da ... amb els Jocs tradicio­

nals i de taula.

L'activitat co mençarà .a

les 9.00 del matí j finalitza­

rà a les 14.00 o a les 15.30

en funció de si contracteu

o no serve i de menjador.

Els preus són: 7.850 pes-

38 TOT CLAROR

setes per a soc is (13.45 0

amb serve i de menjador) i

9.725 per a no socis (15.325

amb serve i de menjador).

Esplai al Claror

A I¡Espo rtiu Claror es

durà a te rme, els mate ixos

diesi l'esplai de Nadal.

L'es pl ai es tà dedica t a

nens i nenes més petits

(nascuts entre el 1985 i el

El Poliesportiu Sagrada Familk!I organitza rstage" i el Cla­rol'¡ l'esplai.

1994) i alterna les activitats

esport ives amb les recreati­

ves com els tallers o jocs d i­

versos.

Les opcions d'inscripció,

en el cas de l'Esport iu Cla­

ror, són tres:

Horari de matí, de 9.00

a 13.30; horari de matí i d i­

nar, de 9.00 a 15.00, i ho­

ra ri de tot el dia f ins a les

17.00 hores. Els preus són:

per als socis 7.850 pesse­

tes, 13.450 o 15. 250, res­

pectivament; per als no so­

cis, 9.725, 15.325 i 17.600

pessetes.

El to rn d'inscripcions es

va obrir el mateix dia en to­

tes dues instal·lacions. El 16

de novembre va començar

e l torn preferencial per a

socis i, 1'1 de desembre, el

to rn obert per a la resta d'in­

teressats.

CREAT L'EQUIP DE FUTBOL SALA SAFA-TABOR

El co nve ni de co l ·­

laboració entre l'Escola Ta­

bor i el Poliesporti u Sagrada

Fam íl ia re latiu a les activi- .

tats esport ives extraescolars

dels nois i noies de l'escola

està donant els seus fru its.

Un d'ells ha estat la creació

d' un equip de futbo l sa la

integrat per nois de 12 anys

que partici pen en les com­

peticions organitzades pel

Conse ll de l'Esport Escolar

de Ba rcelo na. El nom de

l'equip és Safa-Tabor, i ves­

te ixen d'acord amb els co­

lors de ls equips de la Fun­

dac ió Claro r: sa marreta i

panta lons bl au marí amb

contorns taronja.

ELS MÀSTERS DE NATACiÓ COMPETIRAN A MALLORCA

L'equip de màsters-vete­

rans de natació de la Funda­

ció Claror participarà en el

VI Campi o nat d'Espanya

que es farà el dies 30 i 31

de ge ner a Palma de

M all orca . Abans d'aqu esta

cita, però, el 16 de gener els

podrem veure al CN Atlè­

ti c- Barce loneta en els IV

Màsters Atlètic-Barce loneta.

L'equip màsters va orga­

nitzar el 16 d'octubre un so­

par de germanor en el t rans­

curs del qual e l Director

General de la Fundació Cla­

ror, Joan Itxaso, va fer lliu­

rament d'una placa a Joan

So lè, D i recto r d'Insti t uts

Odontològics Associats, pel

suport d'aquesta entitat des

de ja fa un temps a la Fun­

dació Claro r.

_______________ Flli1dació CLAROR

V TORNEIG DE BÀSQUET PREINFANTIL I INFANTIL DE NADAL . cada partit, es farà un con­

curs de tirs lliures entre dos

jugadors de cada eq uip, i

hauran de prova r sort amb

tres tirs lliures cadascun. Es

comptarà el nLlmero d'en­

ce rts consecutius i, en cas

d 'empat, es decidirà el re­

sultat el divendres. Si es tor­

nés a empatar s'adjudicaria

el torneig al jugador més

jove.

ELS MILLORS EQUIPS

PREINFANTILS I INFANTILS

S·ENFRONTARAN AL CLAROR

L'Esportiu Claror tornarà

a ser aquest Nadal escenari

del millor torneig de bàsquet

preinfantil i infantil que es

fa a Barcelona. El motiu serà

la cinquena edició d'un tor­

neig que enguany tindrà lloc

els dies 7 i 8 de gener.

Estarà articulat en quatre

trofeus: els corresponents a

les categories Preinfantil, fe-

mení i masculí, i Infanti l, fe­

mení i masculí. En cada ca­

tegoria hi haurà quatre parti­

cipants:. Un serà el repre­

sentant del Safa-Cl aror (la

secció de bàsquet de la Fun­

dació Claror), i els altres res­

tants, tres equ ips convidats.

El carte ll de participants,

un cop més, és de luxe. En

categoria Preinfantil mascu-

lina, IPSI , SESE i Esco la

Thau, i en la femenina, Sant

Josep Obrer, Bàsquet Llor i

Tecla Sala.

En categoria In fanti l par­

ti ciparan el FC Barc~lona, la

U E Claret i el Joventut de

Badalona (mascu lí), i e l

SESE, el CN Sabadell i el CB

Tarragona (femení).

El sistema de competició

serà el de la clàssica final a

quatre (fina l (our) : dues se­

mifinals, que es disputaran

el dia 7, i la final i el tercer i

quart lloc, que es jugaran el

dia 8.

Actes durant el torneig

A banda de l' interès in­

trínsec dels partits, l'orga­

nització ha prepa'rat una al­

tra sèrie d 'a l·licients.

El dijous, quan finalitzi

~

També podreu gaudir de

dues exhibicions d'aeròbic,

a càrrec de Jordi Mateu, pro­

fessor d 'aeròbic de l'Espor­

tiu Claror, i de l se u grup

d'alumnes. La primera tindrà

ll oc el dij ous, apoximada­

ment a les 19.30 hores, du­

rant la mitja part del partit

que enfrontarà el Safa-Cla­

ror "f!\' i el FC Barcelona "B".

La segona es farà el di­

vendres a la mateixa hora,

també durant la mitj a part

del partit en què es decidi­

rà el campió i subcampió de

la categoria Infanti l masculí.

L'entrada a l'Esportiu Cla­

ror per veure aquests par­

tits serà gratuïta. El torneig,

organitzat per la Fundació

Claror, serà patrocinat per

Wall Street Institute.

DEPILA CIO DECISIVA • NO CAL DEMANAR HORA • Dempeus, amb cera de baixa temperatura • Notable disminució de la molèstia

• Extracció total de l'arrel del pèl • Major duració de la depilació • Servei ràpid, higiènic i econòmic

Ex. Mitges cames, 10 min., 1.500 pIes. Cames senceres, 15 min., 2.000 pies.

• obert 12 a 19h. de dilluns a divendres

SlmMA

~ 1\'10 1\1 I tER I® ~

Cartagena, 214, cant. Mallorca PUJA

Dt~ l lq .~¡II~ lll8tRW • L 1,L2,L5 - BeN TELÈFON 93.232.28.68

En Dani Sànchez va néixer a Barcelona fa 24 anys i és el juga­dor més jove que ha aconseguit ser campió del món de carambo­les. Amb ell hem aprofitat per parlar de billar, el seu esport i la seva professió.

E.B . En Dani va agafar el pri­

mer tac de billar als nou

anys, amb quinze co mpe­

tia, i va arribar a Campió

d'Espanya Júnior. Entre les

moltes co mpet icio ns gua­

nyades ca l destacar la Copa

del M ó n aconsegu ida el

1995 en amateurs. Aqu esta tempo rada és

tercer del rànquing mundi­

al. Els resultats li han per­

mès que, des de fa set anys,

pugui viure del billar i esti­

gui en molts campionats in­

ternacio·nals.

Sota una aparença tími­

da, la seva vida és un no

parar d'agafar avions que el

duen d'un lloc a un altre

del món. Realitza una mit­

jana de trenta viatges l'any i

té uns quaranta caps de set­

mana de l'any ocupats.

Definir què significa el

billar per a ell no li resulta

URGÈNCIES

DANI SANCHEZ, CAMPiÓ DEL

MÓN DE BILLAR DE CARAMBOLES

fàcil :"Quan jugues es tàs cre­ant i plasmes el caràcter a ca da jugada. Pots sa ber com són els contrin cants: uns juguen a la de fensa, d'altres a l'a tac, uns són més agressius, d'altres més retin­guts ... Qua n coneixes la persona fora de la taula és

tal com t'havia demostrat jugant".

Pensa també que "el bi­liar, al contrari del que molts diuen, és un esport, tot i que no es tracti d'una acti­vitat física molt dura" i afe­

geix que "el que passa és

que la gent no coneix bé el món del billar de competi­ció" .

Com a esportista d'elit va

estar-se dos anys al Centre

d'Alt Rendiment de Sant

Cugat amb un psicòleg, un

dietista i un preparador físic

que el feia córrer i fer esti­

raments. "És clar que quan millor condició física i psí­quica tingu is millor jugaràs, aguantaràs la pressió, et con­centraràs. Jo ara, amb 24 anys, no necessito cuidar-me massa; quan arribes als 30

o 40 és quan has de mante­nir una bona forma física si vols continuar competint amb bons resultats."

I és que, per molt que

el billar tingui detracto rs

que no el conceben com un

"Quan jugues estàs creant plasmes el ca­ràcter a cada jugada i pots conèixer com és el contrincant.

esport, el 1996 va ser reco­

negut per la Federació

Olímpica, pas previ per es­

devenir esport olímpic. Està

previst que tres moda litats

- bola 9, snoocker i el billar

a tres bandes - ho siguin el

2004.

Ferrocarrils Generalitat ..... ..... 93 205- 15-15 Diputació BCN ....................... , 93 402-22-22 Informació Carreteres ............ 93 204-22-47 Aeroport El PraL ................... 93 301-39-93

Urgències Mèdiques ....... : ..... ............. .. ...... 061 ESPORTS Ambulàncies Creu Roja .......... 93 300-20-20 Farmàcies de guàrdia .... ...... ... ......... ........... O 1 O Bombers Generalitat ...... ......... 93 692-80-80 Bombers BCN ciutat ... ...... ..... .......... ... ...... 080 Bombers BCN comarques .......... , ............ .. 085 Mossos d'Esquadra ........... ..... .. 93 300-22-96 Polícia ..................... .... ' ................................ 091 Guàrdia Urbana BCN ................................. 092

SERVEIS lnf. Metropolitana .............................. .. .... O 10 Protecció Civil ............... ......... 93 3 19-25-00 Accidents en carretera ............ 93 352-61-6 1 RENFE .. .. ........ ........ ......... ....... .. 93 490-02-02

Serveis SoCials ..... ...... ....... ..... .. 900 .30-90-30 Correus ..................................... 93 318-38-31

HOSPITAlS H. Sant Pau ........................... .. . 93 291-90-00 H. Del Mar ..... .. ............... .. ....... 93 221- 10-10

Esportiu Claror ............... ...... ... 93 207-06-40 Poliesportiu Sagrada Familia. 93 435 05 66 Servei d' Informació

Esportiva ....................... .. ..... 93 432-19-92 Fed, Cat. Bàsquet ..................... 93 454-90-62 Fed. Cat. Judo .. ........... .............. 93 318-26-16

H. Clínic ... .. .......... .. ........ ....... ... 93 454-70-00 Fed, Cat. Gimnàstica ............... 93 426-94-78 H. L'Esperança ........ .. .............. 93 285-02-00 Fed. Cat. Natació .... ......... ..... .. 93 301-82-70 H. Vall d'Hebrón ..................... 93 418-34-00 , Fed, Cat. Futbol .. ..................... 93 302-56-42 H. Sant Joan de Déu .... ....... .... . 93 203-40-00 Fed. Cat. Esports per

CENTRES OFICIALS a Disminuïts Físics ............. 93 211-43-73

Consell Esport Escolar Ajuntament BCN ..................... 93 402-70-00 de Barcelona (CEEB) ...... .. 93 2 .1 9-32-16 Generalitat .. .. ....... .................... 93 3 15-13-13 Agenda d'Activitats ......... ....... 93 481-00-21