REVISTA D'ESPORTS, SALUT, CULTURA i LLEURE

Editada per la Fundació Claror Núm. 18 Febrer-Març de 1999

Entrevista a Valero Rivera, entrenador del Barça d1handbol

DISPOSEM D'UN FINANÇAMENT A LA SEVA MIDA

,...

PVi sita, consulta i revisions ,...

1 ~ Vis ita OrrfodòlIlcia (aparellis corliectors) [ <1 • ,...

Urgèn cies Revisions periòdiques 'li

Fluorit ~acions Radiografies intrabucals " , -

lHigielí1 e buoal (neteja) -t Revisi6 I I I • ~

INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS

Extrac cions simples no tanquem per vacances I un 20% de descompte a la resta de tractaments

Barcelona sardenya, 319, Baixos calàbria, 251, Baixos

Tel. 93 457 04 53 Tel. 93 439 45 00

ILuro, 90, baixos Te L. 93.757.71 .81 Mataro'

M.J .Verdaguer, 6, 2n 3' Te L . 93.474.19.32 CorneLLà

Sant Joan 23-31, 1 r, 1 ' Te L . 93.727.53.96 SabadeLL

Av.S.Esteve, 86, 3r, 4' Te L . 93.879.32.28 GranoLLers

Av.Martí PujoL 254, baixos Te L . 93.389.43.31 BadaLona

M.J .Verdaguer 15, baixos Te L . 93.877.45.97 Manresa

Sor AngeLa Cruz 35, baixos Te L . 91.571.00.02 Madrid Ronda de

\ Atocha 7, bai xos Te L . 91.467.06.00 Madrid

\ Gran V.M.Turia 37, bai xos Te L. 96.351.73.50 VaLència

: , ¡ ioa@ioa.es " http://www.ioa.es

I I

s u M A R I 'UG6"A,,' "."11,,;;';;1 ,;,,';;.;*+

.TOTC~OR~--------------------------------------~

"''' ... _---OPINiÓ

LA PORTADA Revista Tot CkJror Núm. 18 , III època

Febrer-març de 1999

2. Articles d'opinió de Jordi Basté i Toni Sans. La Vinyeta, per Òscar.

4. Enquesta: "Fins a quin punt un entrenador és responsable dels èxits i fracassos de l'equip?"

ENTREVISTA 6. Valero Rivero, entrenador de l'equip d'hand­

bol del FC Barcelona.

SALUT 10. Per què es produeixen les rampes?

DIETÈTICA 12. La teràpia antiestrès de la bona taula.

ENFORMA! 15. La informatització dE? les sales de musculació.

REPORTATGE 18. Els castellers, una tradició en alça.

22. GUIA DE SERVEIS i COMPRES

SOCIETAT 25. És gran ser gran? 26. Entrevista a Ernest Sena, Director de l'Institut

Català de Finances.

28. LLIBRES, INTERNET, DISCS 29. AGENDA D'ACTIVITATS 30. CONCURS i PASSATEMPS

NOTíCIES DE LA FUNDACiÓ CLAROR 32. La Fundació Claror gestionarà el complex

esportiu de Can Caralleu 35. 'Q,7 Claror': un projecte de cooperació 36. La Milla de la Sagrada Família ja té data: el

18 d'abril 37. Nous grups d'activitats dirigides per 1999 38. El Poliesportiu Sagrada Família participa en

el Pla d'Educació Ambiental 39. El Torneig de Bàsquet de Nadal guanya pres­

tigi

FETS I GENT 40. L'esport català ja està representat per un

campió del món: Xavi Moya

Les altres portades

ENTREVISTA A VALERO RIVERA

L'equip d'handbol del Barça és actual­ment el millor del món en aquest es­port. Els últims anys ha guanyat pràcti­cament tots els títols possibles : I els ha aconseguit amb una superiorit~lt, un es­til i un fair-playque no han fet més que augmentar el valor d'un equip que avui dia ja és llegenda. Tot Claror ha pogut parlar amb Valero Rivera, alguna cosa més que el seu entrenador. Ell és el forjador d'un autèntic Dream Team.

ENTREVISTA A ERNEST SENA,

DIRECTOR .. DE L'ICF

Tretze anys després de la seva creació, l'Institut Català de Finances comença a ser socialment valorat com es mereix . Aquesta és una de les reflexions del seu director, Ernest Sena, que també opina sobre altres qüestions de l'eco­nomia catalana .

LA FUNDACiÓ CLARO~

GESTIONARA CAN CARELLEU

El proper mes de març la Fundació Cla­ror ja gestionarà el complex esportiu de Can Caràlleu, juntament amb la Uni­versitat Ramon Llull i el Centre Excursi­onista de Catalunya. Des d'aleshores fins a la primavera de l'any 2001 Can Caralleu serà totalment remodelat se­gons un projecte que preveu una inver­sió de 700 milions de pessetes.

8TOTCLAROR

V ALERO RIVERA l'entrenador dels somnis

8TOTCLAROR

ER .... EST SE .... A

8TOTCLAROR

~7' ----- ... Iiiiii

. \~ -------~------

------~ --...::.;;. ."...... --- " ~-'-------------

CAM CARELLEU la tercera instal·lêfció de la FunClacló Claror

_ ()pl=·ni~Ó ______________________________________ _

Q TOTCLAROR Tercera època

Número 18 febrer-març de 1999

Tiratge: 13.000 exemplars Paper reciclat

Dipòsit legal: B 28124-84

REDACCiÓ I ADMINISTRACIÓ:

Sardenya, 333, baixos 08025- Barcelona Tel. 93 207 06 40 FAX 9320777 35

CONSELL EDITORIAL :

Joan Itxaso, Jordi Cabanes, Núria Borràs, Eduard Franco, Albert Giménez, Àngels Güell,

Sergi Larripa.

DIRECTOR:

Sergi Larripa REDACCIÓ :

Ester Benach

TRACTAMENT INFORMÀTIC:

David Fernandez CORRECCiÓ LlNGÜrSTICA:

Ariadna Viñas

PUBLICITAT:

Josep Lluís Vide

COMPOSICIÓ I IMPRESSIÓ:

PCGràfic Bertran, 40. 08023 Barcelona

IMGESA Sant Adrià de Besòs

DISTRIBUCIÓ:

Mencor

TOT CLAROR és na revista oberta a totes les opinions. Per això no neces­sàriament comparteix les opinions expressades als articles signats, que són responsabilitat de I·autor.

Entitat editora

FUNDACiÓ CLAROR Sardenya, 337, eJi1t~esòl 2a.

08025 Barcelona Tel. 93 207 06 40 Fax 93 207 77 35

E-mail: claror@mx2.redestb.es Web: www.bcn.es/claror

PRESIDENTA

Joana Céspedes

SECRETARI

Jordi Cabanes

P ATRONS:

Montserrat Basiida, Consol Martí, Basili Pérez,

Dolors Rodríguez, Héctor C. Silveïra,

Josep Tablada, Jordi Alonso i Julieta Filiberas.

DIRECTOR GENERAL

Joan Itxaso Paternain

DIRECTORA ESPORTIU CLAROR:

Núria Borràs

DIRECTOR POLIESPORTIU MUNICIPAL

SAGRADA FAMiLIA:

Eduard Franco

2 TOT CLAROR

Jordi Baslé

Periodista es por/iu. JJirec/or del programa "No ho diguis a J1inglÍ ';· de Catalunya Ràdio

Em vaig comprar les pri­

meres AIR JORDAN a Nova

York. Tenia vint anys i les

vaig veure exposades a la

botiga del Madison Square

Gat·den. Era el 1986 i costa­

ven 29 dòlars amb 95 (unes

quatre mil pessetes d 'ara);

guardo la factura de la Jerry

Cosby Store, i a casa els pa­

res hi ha un lloc preferenci­

al per a aquelles botes altes,

"horteres", de color vermell

i negre. Evidentment, van

servir per ensenyar-les, per­

què mai no vaig notar els

efectes secundaris de portar

aquelles botes de Déu quan

jugava amb e ls Salessians

d'Horta. No volava, ni treia la

llengua. Res: tot ho vaig con­

vertir en una farsa .

Jordan ha gaudit d'un lloc

Jordan Forever

preferencial en la meva histò­

ria de mitòman. Com totes les

criatures, la qüestió era tenir

un ídol per situar dalt d'un pe­

destal. És la mitomania una

malaltia recomanable per a

tothom, sense distinció de ra-

ces ni de sexe; només es

recomana moderació. l el

bon mitòman té el seu ido­

latrat lluny, inassequible.

Com ha de ser.

Jordan, com els grans,

s'ha sabut retirar a temps. l

a partir d'avui continuarem

imaginant-nos un número

23 volant, amb la llengua

fora, esmaixant la pilota, far­

cint els parquets dels pave­

llons nord-americans de

baba a granel.

Mentrestant, a casa els

pares, al meu Hali of Fame

amb forma de calaix, continu­

en amagades les botes "horte­

res" , velmelles i negres de 29

dòlars amb 95 amb el logotip

deJorclan. Allà quedaran amb

el record del més gran.

Jordan forever.

-_ ..... ""~. 2 :- ó G(Uè EN 6(VEl)A, 'DE TV, SAI«fA ESTiMAT?

,EN El.. DiA 'D'AVUi, CAPTiU i DESARMAT I.. EXèRCIT CUI..ER, ~ES TROPES I-\O!..ANDESES KAN OCUPAT EI..S a. TIMS OBcJECTIUS Mil..iTARS.

E(... BARÇ-A S 'KA ACABAT

FiRMAT: FRANC.iSc.O VAN 4AA~ BAHAMON'DE 2N ANY TRiOMFAl..

~ Z :::J

~ ¡:¡

8 iS ·0

~

«

6 ¡¡¡ ;r '" es (3 o x

~ ------------- ----_ ___ _ _ _ ________ ~ iS

_I

_ _ ________________ Opinió

Ciutadans o ''súbditos'' Toni Sants

La policia antiavalots va re­

primir amb una duresa inneces­

sària un grup d'estucUants que

pretenia manifestar-se en con­

tra de la presència del senyor

Aznar al campus de la Universi­

tat Autònoma de Barcelona. De

fet, la resposta de les forces de

seguretat, atès el que s'ha pogut

veure per te levisió, va ser des­

proporcionada en relació a l'ac­

tuació dels manifestants. Tal ve­

gada es tractava d'un assaig de

la seva actuació una vegada

s'aprovi la nova llei de policia.

Potser els agents ja cobraven a

tant el mastegot o la diana.

Tant la Delegada del Gobi­

em o a Barcelona com el Minis­

tro del Interior van defensar

l'actuació de les forces de l'or­

dre, negant l'evidència i mani-

pulant la informació amb un clar

propòsit d'intoxicació de l'opi­

nió pública . Tampoc té res d'es­

trany: un llunyà Rector de la

Universitat de Barcelona, homò­

nim de la Delegada, va expulsar

els estudiants que havien faltat a

classe durant una vaga i els va

obligar a jurar adhesions en fals

per tal de tornar a admetre'ls a la

Universitat. I la sensibilitat del

Ministro és ben coneguda. No

resulten, doncs, estranyes, ni la

interpretació ni la manipu lació

dels fets.

Poc després, en una confe­

rència, el Vice-presidente del

Gobiem o va qualificar els ma­

nifestants de l'Autònoma d' in­

dependentistes violents i els va

equiparar al proletariat de la Rús­

sia prerevolucionària, a les jo-

ventuts hitlerianes dellIl Reich,

alsJarrai d'Eta i als grups de caps

rapats que actuen als diferents

camps de futbol.

Aquest raonament justifica -

Cascos sensu- l'esbatussada que

van rebre els manifestants, però

no explica per què no hi va

haver la mateixa eficiència poli­

cial el dia del pattit Atlético de

Madrid-Real Sociedad que a Be­

llaterra. Són igual de dolents,

però els tracten diferent.

Més preocupant que els pro­

pis fets és el context en què es

produeixe n, i la reacció que hi

ha hagut.

Per posar uns exemples d'ac­

tituds força esteses actualment al

nosu'e país, en una tettúlia racUo­

fonica es qualifica de prosepara­

tista el senyor Herrero del Mi-

"Comp~o, luego existo" Sergi Larripa. Director de Tot Claror

Hi ha una cUta repugnant que cUu que per Nadal qui res no estrena res no val. Així que,

arribat el Nadal, va tomar a succeir. No, no em refereixo a la febre de compres nadalen­

ques en les quals tots els mortals vam caure un cop més, sinó a les d'uns personatges que,

cfeient que estaven per sobre del bé i del mal, no esperava que fossin afectats pel vims de la

compra: els presidents de futbol. Quina decepció!Jo, que sec a general, a tercera clase, pensava que

ells, que ho fan a la llotja, allunyats de la meva vulgaritat, dirigien els clubs dotats d'una superioritat

intel . lecnlal que els situava prop de la més pura essència de la raó. Però no. Com jo, han estat

incapaços de contenir-se davant l'encant dels venedors, intermediaris de les mercaderies futbolísti­

ques. Va arribar el Nadal i tots els presidents, imbuïts de l'esperit dels Reis Mags, van encarregar

joguines noves. I van fer-ho gastant-se (un altre cop) diversos milers de milions de pessetes en nous

jugadors. Uns van portar joguines del Brasil, uns altres d'Anglaterra, de Nigèria .. . Aquívan repetir de

país proveïdor..., però aquesta vegada ens van portar uns bessons. Per què els Déus de la llotja es

comporten com vulgars mortals? Compren per demostrar que existeixen? Pensen que tirar de

talonari és el gest resolutiu que d'ells s'espera? Jo, i la portera de casa meva, esperàvem que

reivindiquessin la seva existència pensant, com va dir el filòsof. Veig que no. Per a ells, Descartes no

és més que el nom amb què es refereixen als nois del planter ... I jo a general!

ñón (!) i es canten les lloances

del senyor Gil. Alguns milers de

persones es manifesten dema­

nant l'alliberament del president

de l'Atlético en nom de la demo­

cràcia i fins i tot s'organitza un

acte al Vicente Calderón.

D'altra banda, dava nt d'un

comportament po licial propi

d'èpoques anteriors, només els

estaments universitaris han pres

alguna mesura i més aviat testi­

monial. Tant els partits polítics

com els mitjans de comunicació,

els sindicats i la ciutadania en

general s' han limitat a protestar

fo rmalment i a deixar-ho estar

tant aviat com han pogut, amb

comptades excepcions. El col'­

lectiu estudiantil , normalment

molt actiu , no ha fet ni un dia de

vaga, ara que es pot fer legal­

ment. La Generalitat i el Gqvern

de Catalunya han passat de pun­

tetes per damunt de l'assumpte .

La qüestió és si aquesta indi­

ferència és motivada per la por,

l'oporntnisme po lític -en el sen­

tit de si és o no és OpOltú badar

boca- o, simplement, perquè en

aquests moments l'autoritarisme

torna a vendre. Dóna la impres­

sió que un segment significatiu

de la societat espanyola no és

capaç de diferenciar l'ordre de­

fensat amb fermesa de l'autori­

tarisme arbitrari, i que aquest úl­

tim és políticament rendible, si

més no segons les enquestes.

No és greu però pot arribar a

ser-ho. En qualsevol cas, caldrà

que estiguem atents, no sigui

que el pròxim Delegado del Go­

biemo en Catalunya torni a ser

¡ef e Local i deixem de ser ciuta­

dans per tornar a ser súbdüos.

TOT CLAROR 3

_ ()p=iru=ó~ ____________________________ _

ENQUESTA

Fins a quin punt un entrenador és responsable dels èxits o fracassos d'un equip esportiu?

ALBERT ORELLANA 26 anys

Penso que potser l'en-trenador té més res-ponsabilitat però la re-partiria meitat i meitat , perquè si els jugadors no volen jugar ell no pot fer-hi gaire cosa.

Envieu-nos les vostres opinions!

També per E-mail: darot@m2redesIb

Animeu-vos-hi!

Qualsevol lector pot publi­car el seu text a la revista Tot Claror. Escriviu un a rtic le d'interès gene ral sobre al­gun fet esportiu, social o cu l­tura l que us interessi i e l veureu publicat en aquesta pàgina. Els textos destinats a aquesta secció no han d'excedir les 15 línies i han d'anar signats amb el nom complet de l'au­tor, e l DNI o núm. de soci i un telèfon de contacte. Tot Claror es reserva e l dret de publicar les col. laboracions, així com de resumir-les o extractar-les quan es consi­deri oportú.

4 TOT CLAROR

RAFI MAYA POL FERRER BERTA SOLÉ MIQUEL GIL 49 anys 13 anys 14 anys 62 anys

Ha de ser responsable L'entrenador és res- La responsabilitat é~ de Crec que la responsa-però no crec que en pon sable dels resultats tot l'equip. De l'entre- bilitat és de l'entrena-tingui tota la cu lpa. Els de l'equip però els ju- nador per no haver vist dor en un 70%. Ell és jugadors també hi te- gadors també hi tenen el que anava malament qui els ha d'inculcar la nen molt a veure, tant mo lta importància, i dels jugadors per ha- manera de comportar-si l'equip guanya com perquè si no li fan cas ver jugat malament. se a la pista i ser com-si perd. La responsabi- l'estratègia de joc no petitius, i més quan es litat és repartida al cin- serveix de res. tracta d'equips infantils. quanta per cent.

On és l'institut? Departament d'Ensenyament, més baixa, és un dels barris

entre les construccions encar- amb més densitat de pobla-

L'edifici de l'lES Secretari regades per als anys 1998 i ció de Barcelona, i que està

Coloma, que ha d'ubicar-se 1999, aquest institut no hi mancada d'instituts públics.

en el solar situat al carrer Se- constava. Efectivament, no D'altra banda, els alumnes

cretari Coloma, entre Romans

i Pare LaÚ1ez, havia estat clas­

sificat com a institut de prio­

ritat preferent en el Mapa Es­

colar presentat l'any 1996, pel

Departament d'Ensenya­

ment.

En l'acte d'inauguració del

nou edifici del CEIP PAU CA­

SALS-GRÀCIA, el gener de

1997, el Conseller d'Ensenya­

ment va prometre la construc­

ció immediata de l'lES. Tot­

hom creia, per tant, que seria

imminent, un cop que l'Ajun­

tament cedís el terreny.

La sorpresa va arribar

quan, al pla d'inversions del

s'ha mogut cap pedra i el so­

lar resta sol i abandonat des

de fa sis anys, quan van treu­

re els barracons de l'institut

que constituïa una extensió de

la Sedeta per traslladar~lo a la

Riera de Sant Miquel, on es tro­

ba l'actual lES Vila de Gràcia.

Preguntat el Departament

d'Ensenyament pel comença­

ment de les obres, no hem re­

but cap resposta, fet que fa

augmentar la nostra incertesa

sobre la construcció de l'edi­

fici.

No hi ha dubte que és ne­

cessari, si es té en compte que

Gràcia, sobretot en la seva part

de l'IES Secretari Coloma es

troben provisionalment a l'edi­

fici de l'escola Sagrada Famí­

lia. A part dels inconvenients

que això comporta, es preveu

per a l'any vinent que l'espai

serà insuficient.

Exigim, per tant, la cons­

trucció immediata del nou

edifici. Estem tips de sentir a

parlar de grans obres i que,'

per altres costats, s'escatimin

diners per crear escoles, un

servei bàsic per als ciutadans.

Núria Boixaderas Saez

Francesc X. Erruz Seall

Montserrat Bastida Vilà

FAX RESPOSTA

Truca al 607 80 39 59 610 5116 86

Nom i Cognoms ___________ ______ _____________ ____ ___ NIF ______ ____ __________ _ _

Càrrec _______________ _____ _____ ________ ___ _ Antiguitat a la feina - - - - - - - - - - - - - -

Dades Bancàries ____ / ____ / __ / ____ ~ ____ _ Entitat Oficina Control Compte

Telèfon de Contacte __ ___ - - - - - - - - _____ _ - - - - - Model de telèfon escollit- _____ __ _________ _

Tipus d'abonament- ___ ___ ____ ___ __ ____ __ . Signatura

_ Entrevista

6 TOT CLAROR

V ALERO RIVERA,

EL DRENA TRAlHER Entrevista: Sergi Larripa

A Valero Rivera li agrada la paraula èxit. Però nomé~ quan el substantiu ve precedit dels verbs t reballar, entregar-se i concentrar-se, i acompanyat d'adjectius com esportiu, net, seriós o merescut. Diuen que el seu és !'autèntic "dream team", i que e" és l'entrenador dels somnis de tot j ugador, president i aficionat.

Li vam demanar una entrevista i e ns

la va concedir a la primera sense fe r­

se prega r. Vam arribar al Palau Blau­

grana, e l punt de trobada, i va precipi­

tar e l fina l d'una reunió amb lñaki Ur­

dangarín per no fe r espera r més d'un

minu t e l pe riodi sta a mb qui s'havi a

compromès. Dins e l seu despatx, sen­

zill , com és e ll , va d isposar d ues cadi­

res e nm ig de la sala, una davant de

l'altra, va despenjar e l te lèfon pe rquè

ningú no ens molestés i es va dedicar

a l'entrevista amb la concentració i de­

dicació que tant de mana a ls seus ju­

gadors. La resposta a la prime ra pre­

gunta de l pe ri odista va se r tota una

demostració de gene rositat. "De quant

temps podem disposar?" "De tot e l que

necessiti ." De seguida vaig ve ure que

és l'e ntre nador de ls somnis .. . també

per a un periodista. Per què no dir-li,

doncs, e l dream trainer? Com va començar la relació de

Valero Rivera amb l'han~bol? Do ncs va se r d 'una ma ne ra mo lt

estranya. A l'escola on anava, La Salle

Gràcia, jugava a futbol , l' únic esport

que e n principi m'agradava. Després

va a rriba r e l minibàsquet, i vaig com­

bina r tots dos espo rts . I, més ta rd ,

l' handbo l. De mane ra que, amb tret­

ze anys, jugava e ls dissabtes un partit

de minibàsquet i un d 'ha ndbo l i e ls

diumenges, un de futbo l. Quan no-

bol, i jo e ra infantil , e m van proposar

fe r una prova amb l'equip juve nil de l

Barça. Després de fe r quatre e ntre­

name nts de prova e m van fitxar, com

a infantil , pe r jugar al juvenil.

Aleshores tenia tretze anys, i de­via ser un jove físicament desenvo­lupat.

Fe ia 1,84 metres, que era una a lça­

da normal e n aque ll context, pe rò e ra

molt prim, és a dir, que tampoc e ra

massa cosa físicame nt.

I amb dinou anys va arribar al pri­mer equip, amb el qual en passaria onze com a jugador ...

Sí, sí. La veritat és que vaig arribar

mo lt jove però em van anar molt bé

les coses. Em van re bre molt bé i als

pocs mesos ja e ra titula r. Aque ll any

vam guanyar la Lliga i la Copa de l Rei,

a ixí qu e tin c un mo lt bo n reco rd

d 'aque lls inicis.

Quin és el seu primer record com a jugador del Barça?

Recordo amb "carinyo" un partit ju-

i;: ~ més havia jugat tres part its d 'ha nd-

L'únic que demano a un

jugador és que s'entregui

al màxim, que ho doni tot.

Només així estarà satisfet

amb si mateix.

¡ ,

, I

___________________________________ 1Entre~sm

Des de ben jove vaig

preferir ser entrenador

que jugador. Tenia clar

que com a entrenador

podia fer-ho millor.

gat al Picadero, contra el Filomatic, que

aleshores era el nostre rival a la Lliga.

La lesió d'un company em va perme­

tre entrar a l'equip, i la veritat és que

aquell partit em va sortir molt bé. Vam

acabar 7 a 7 (aleshores no es feien tants

gols com ara) i jo va ig fer dos d 'aquells

gols. La veritat és que després d'aquell

partit ja em va ig quedar a la titularitat

de l'equip.

Com es considerava com a juga­dor?

Tècnicament ho feia bastant bé, fí­

sica ment no era massa fort, però la

meva entrega en els partits era sem­

pre la màxima.

Vostè era dels que, a banda de jugar, estudiava i, fins i tot, treba­llava?

Sí, bé, sempre va ig tenir clar que

vo lia compaginar jugar amb estudiar i

treba llar, fent-ho tot en el camp de l'es­

port, però va ig haver d'esperar fins als

21 anys per poder començar la carrera

d' IN EF. No va ig poder fer-la abans per­

què no es fe ia a Barcelona, i no vaig

voler anar a Madrid . Així que, fins ales­

hores, va ig aprofitar per fer la "mili", i

per entrenar l'equip d'handbol de l'Es­

cola Sagrada Família d'Horta.

Què troba a faltar de l'època de jugador que no tingui ara com a en­trenador?

Res. AI contrari, ara tinc més possi­

bilitats que abans. No trobo a faltar res.

Sempre va tenir clar que entre ju­gar i entrenar preferia entrenar?

Sí, sí. Fins al punt que, amb 17

anys, a més de juga r amb el segon

equip del Ba rça els diumenges, va ig

jugar els dissabtes amb l'equip esco­

lar del col' legi Sagrada Família d'Hor­

ta. Però vaig entrar-hi amb la condi­

ció de que, a més de jugar, havia de

se r l'entrenador de l'equip. Vaig dir

que si no em deixaven ser-ho, no ju­

gava. Em van donar el lloc i la veritat

és que ens van anar molt bé les co­

ses ja que, a més de passa r-nas-ho

bé, vam qu eda r ca mpions de

Barce lona, de Cata lunya, i terce rs

d 'Espanya.

CURRíCULUM VITAE

• Valero Rivera López va néixer a Saragossa l'any 1952, però amb tres mesos d'edat va venir a viure a Barcelona, així que diu sentir­se "plenament català". Tota la vida ha viscut al barri de Les Corts.

• Llicenciat e n Educació Física per l'INEFC.

• Amb 14 anys, l'any 1966 va fit­xar per l'equip juvenil del Bar­ça d'handbol.

• Amb 19 anys, l'any 71, va de-butar com a ju-

CopacfEuropa

gador del primer equ ip de l Barça, on va jugar 11 tempora­des, i en va ser e l capità.

• Com a jugador del Barça va gua­nyar 8 títols: 3 Lligues (72173 , 79/ 80, 81/82), 3 Copes del Rei (71/ 72, 72173, 82/83), 2 Lligues Cata­lanes (81/82, 82/83).

• Va retirar-se com a jugador en ac­tiu l'any 1983, amb 31 anys.

• El mateix any 83 . és anomenat primer entrena­dor del primer equip d'hand­bol del Barça . Des d'aleshores ha dirigit l'equip lliga

a la consecució de 50 títols:

- 4 Copes d'Europa (90/91, 95/96, 96/97, 97/98)

- 5 Recopes d'Europa (83/84, 84/ 85, 85/86, 93/94, 94/95)

- 2 Supercopes d'Europa (96/97, 97/98)

- 9 Lligues Espanyoles (85/86, 87/ 88,88/89,89/90,90/91,92/92,95/ 96, 96/97, 97/98).

- 8 Copes del Rei (83/84,84/85,87/ 88,89/90,92/93,93/94,96/97,97/ 98).

- 8 Supercopes d'Espanya (86/87, 88/89,89/90,90/91,91/92,93/94, 96/97,97/98).

- 2 Copes ASOBAL (94/95,95/96). 11 Lligues Catalanes (83/84, 84/ 85,87/88,89/90,92/93,93/94,96/ 97,97/98).

TOT CLAROR 7

_ Entrevista

Què el va motivar, ja des de tant

jove, a ser entrenador?

Jo creia que ho podia fer millor que

com a jugador. Sempre em veia amb

més capacitat per a pensar i per a

manar que per a fer o executar. He de

dir que la meva experiència com a ju­

gador m'ha ajudat moltíssim per a ser

entrenador, tant dins com fora de la

pista . M'ha ajudat a saber què pensa,

què li preocupa, què necessita un ju­

gador o un vestidor.

I amb trenta anys per fi va poder

fer realitat el seu somni. Va acabar

la seva carrera com a jugador i, sen­

se haver d'esperar gens, el presi­

dent Núñez li va oferir la possibili­

tat de ser l'entrenador del primer

equip del Barça.

Sí. Tenia 30 anys, era.la temporada

82/83, i en l'últim partit vaig jugar tots

els minuts de la final de la Copa del

Rei, que vam guanyar. I tot i que era

titular, i relativament jove, vaig parlar

amb l'e ntrenador d'aleshores, Sergi

8 TOT CLAROR

Petit, i va ig dir-li que preferia ser e l

seu segon entre nador que jugar un,

dos o tres anys més. Així que la tem­

porada següent vaig viure- la ja com a

segon entrenador fins al febrer, mo­

ment en què, a causa d'una cri si, e l

president em va proposar com a pri­

mer entrenador fins a final de tem­

porada. M'oferia cinc mesos per de­

mostrar si va lia o no.

Tinc molt bon record d'aquells mo­

ments. Per mi no només e ra e ntre nar

e l primer eq uip del Barça, era dirigir

jugadors que, fins ci nc mesos abans,

havie n estat e ls meus companys. I la

veritat és que em van rebre i ajudar

moltíssim. Tant, que vam guanyar tot

allò e n què encara teníem possibili­

tats: la Copa del Rei i la Recopa d'Eu­

ropa . Com recorda l'escena en què li

van oferir ser el primer entrenador?

M'ho va comu ni car el senyor Ven­

tura, a l cotxe, venint del seu despatx,

i me ntre circulàvem al voltant de la

rotonda que hi ha a la Plaça Francesc

Macià, a leshores Plaça Calvo Sotelo,

e n direcció al Pa lau Blaugrana. No

oblidaré mai aquell moment, ni la for­

ma, ni el lloc on va succeir: va ser

l'aco mplime nt de la meva il·lusió.

Què li va fer més il·lusió, debu­

tar com a jugador del Barça o com a

entrenador?

Com a entrenador (respon sense

dubtar-ho). Com a jugador el que em

va fer il·lusió va ser debutar amb tret­

ze anys. D'aleshores recordo el mo­

ment en què, per primera vegada,

aquell nano que era jo es posava la

samarreta del Barça . Però les millors

sensacions les vaig viure el dia que

vaig debutar com a entrenador.

Recorda el resultat del primer

partit en què vostè dirigia el primer

equip del Barça?

Sí, vam guanyar a Canàries 22 a 38.

Des d'aleshores han passat quin­

ze anys, que han estat els més im­

portants de la història del Barça

d'handbol. Com els definiria?

Meravellosos. Hi ha hagut moments

difícils, però la valoració global és im­

millorable.

No crec en la sort ni en la

loteria. Només crec en la

força de voluntat, en el

treball, en l'entrega, en la

concentració i dedicació. .

Diuen que ha arribat a fer

d 'aquest equip el millor del món.

Està d'acord amb aquesta valora­

ció?

Jo mai ho he dit, això. El que sí dic,

intentant ser objectiu, és que cap equip

havia guanyat tres Copes d'Europa con­

secutives. Això demostra que "espe­

cia ls" sí que som. Per a alguns serem

els millors, per a uns altres no, però

"especia ls" sí.

Fem un exercici d'imaginaéió: si

aquest grup de jugadors més' entre­

nador el trasplantéssim per jugar a

handbol en un altre club que no fos

el Barça, seria capaç d'aconseguir

el mateix?

No ho sé. A mi m'és molt difícil

pensar que jo seria capaç de fer i do­

nar a un altre club el que he fet i do­

nat pel Barça. Jo porto tota la vida al

Barça, i visc el Barça no només com

un professional. Ho visc com si fos part

de la meva vida. I, si jo penso així,

crec que també pensarien igual juga­

dors que porten dotze o tretze anys al

club. Els sentiments no es poden tras­

plantar.

Abans de fer un fitxatge, vostè es

fixa també molt en la manera de ser

dels jugadors fora de la pista?

Intento fitxar jugadors que, a ban­

da de ser bons tècnicament, s'inte­

grin ràpidament al club i a l'equip. Per

això en busco primer del planter, i

després de la resta de Catalunya, d'Es-

Més molt difícil pensar

que podria fer i donar per

un altre club el que he fet i

donat pel Barça. No em

veig en un altre lloc.

I ¡

___________________ Entrevista

No es pot fer tot per gua­

nyar: La fi no justifica els

mitjans. S'ha de guanya~

però amb fair-plQ}0 de

forma exemplar.

panya i d'Europa, per aquest ordre . Després .observo com s'expressen

dins la pista. Si , encara que un sigui

molt bon jugador, no té una bona con­

nexió amb els companys, no té un

bon fair-play, ja no miro més. També

m'interesso per com és fora de la pis­

ta; si estudia o no, si treballa ... Ser al

Barça és més complicat que fer-ho a

qualsevol altre lloc, i vull estar sem­

pre segur que els jugadors que tinc

entre mans són persones responsables

que, en cas de problemes, no per­

dran el cap.

S'ha de fer qualsevol cosa per guanyar?

No, no; la fi no justifica els mitjans.

Representar el Barça no només obliga

a guanyar, sinó a fer-ho de manera

exemplar. Significa tenir un comporta­

ment que enorgulleixi les persones a

qui representem. A mi, per exemple,

mai m'han ensenyat una targeta ver­

mella ni m'han sancionat en quinze

anys com a entrenador. I el nostre

equip no només és el primer en punts,

sinó també en joc net. La nostra ban­

queta mai protesta. Jo no podria fitxar

un jugador que no sabés comportar­

se.

la força de voluntat és el que més valora d'un esportista?

Sí. L'únic que demano a un juga­

dor és que s'entregui al màxim. Sem­

pre els dic que allò important és que,

quan acabi el partit, independentment

Els quinze anys que porto

com a entrenador del

Barça, tot i els moments

difícils, han estat

meravellosos.

del resultat, hem d'estar satisfets amb

nosaltres mateixos. I això només ho

podem aconsegu ir si ho donem tot. I

de fet penso que, si en una cosa és

exemplar el nostre equ ip, és en l'en­

trega absoluta. I això la gent ho veu,

perquè sap que encara que en un par­

tit estiguem guanyant de deu, lluita­

rem per tractar de guanyar d'onze.

Vostè creu que voler és poder? No, però ajuda molt.

Creu en la sort o en el destí? No, no, la sort és la loteria. Tu pots

comprar un número, i que et toqui o

no, però quan parlem de la professió, l'èxit està directament relacionat amb

l'entrega que hi posis. Sempre dic que

arribarà més lluny un treballador amb

un nivell mitjà que una persona amb

nivell alt però que no treballi. Jo con­

sidero que, independentment de les

meves qualitats com a entrenador, sóc

un treballador. I vull que els meus ju­

gadors siguin i es cons iderin treballa­

dors.

l'afecten les crítiques? Sí, sí, sóc emotiu, m'afecten les co­

ses. Molt. Tant quan són elogis posi­

tius com crítiques injustes, m'afecten

molt, més del que la gent pugui pen­

sar.

Un entrenador pot ser amic dels seus jugadors?

S'ha de tenir bona relació, però

l'amistat és molt difícil. Si ho és fora

de la feina, imagina't quan has de ma­

nar sobre el teu amic: és molt difícil.

El jugador sempre vol jugar i l'entre­

nador ha de mirar per l'interès de

l'equip; de vegades no coincideixen

els desitjos i les lectures de l'un i de

l'altre. Tot i així, la relació ha de ser

bona, i l'entrenador de vegades ha

d'ajudar el jugador, fins i tot fora de

la pista.

Ha de ser pare? A vegades sí, ha de ser pare, ha de

ser mare i el que sigui. Perquè l'entre­

nador, de la mateixa manera que ha

d'exigir, ha de donar i ajudar.

Es veuria capaç d'entrenar un al­tre club que no fos el Barça?

No m'hi veig. Si algun dia he de

marxar per anar a un altre club, em

Preguntes molt personals

• Una ciutat per viure-hi? Barcelona, sens dubte.

• Un lloc on anar de viatge? Lanzarote.

• Un llibre per llegir? La biografia d'un esportista.

• Una pel'1ícula de cinema? Justicia para todos, d'Al Pacino, o Mejor imposible.

• Un mitjà per estar informat? Prefereixo la televisió, encara que cada matí escolto la ràdio.

• Mar o muntanya? Mar.

• Un plat per dinar? Te'n diré dos: cargols i gambes.

• Un cantant o grup musical? Joan Manuel Serrat i Alejandro Sanz.

• Un esportista? Michael Jordan.

• Quin personatge històric li .hauria agradat conèixer? Michael Jordan.

• Què valora més de les perso­nes? La sinceritat.

• Si un dia fos president del Govern o de l'ONU, quina pri­mera decisió prendria? Jo estic absoluta'ment en contra del terrorisme.

• Dretes o esquerres? No em situo. Crec que cada ve­gada es dóna menys aquesta di­cotomia.

• Què s'enduria a una illa deser­ta? La faml1ia.

• Un desig confessable? Salut per a la meva faml1ia.

doldrà molt; ho faria com a professio­

nal però, veure-m'hi, no m'hi veig.

I d'entrenar en aquest club amb un altre president que no fos Núñez, amb qui sembla que té una excel·· lent relació?

AI president Núñez l'admiro i li es­

tic molt agraït per la confiança que

m'ha demostrat tots aquests anys, però

crec que sí podria seguir al club amb

un altre president. Lògicament seria

una altra situació a la qual m'hauria

d'acostumar, encara que em seria més

fàcil que haver de marxar a un altre

club.

TOT CLAROR 9

_ Sa=lu=t~ ____________________________________ __

PER QUÈ ES

PRODUEIXEN

LES RAMPES?

Per: Albert Giménez, jjkencjul en Medkjnu

Les rampes són contraccions musculars que patim tots, amb més o menys regularitat. Són molestes i sovint no en sabem les causes ni com frenar el mal que produeixen. Tot i que no hi ha una única raó ni un sol remei per evitar-les sí que

podem trobar pautes ge-nerals que defineixen la seva aparició i alguns consells per prevenir­les i tractar- les.

Diagnòstic diferencial RAMPA

• Contracció involuntària • Instauració brusca • Resolució espontània • Dolor localitzat • Incapacitat funcional

CONTRACTURA

• Contracció involunt~ria • Instauració progressiva • Resolució amb tractament • Dolor local o difús • Permet continuar l'activitat

10 TOT CLAROR

Les rampes són contraccions brus­

ques, intenses i doloroses del múscul

produïdes de manera involuntària i

amb un efecte passatger. La raó del

mal intens es deu a que, amb la con­

tracció, es dóna un efecte d'isquèmia

o dèficit d'aportació sanguínia.

Moltes vegades notem que es

produirà la rampa i tenim temps d'es­

tirar la musculatura contreta per evi­

tar-la, però, en d'altres ocasions, com

acostúma a ocórrer amb les rampes

nocturnes, apareixen sense que les

puguem controlar interrompent el son.

Causes de les rampes

És difícil conèixer amb exactitud la

causa que provoca les rampes, encara

"Els bessons són un dels músculs més susceptibles de patir una

rampa per sobrecàrrega»

que, entre els possibles factors, desta­

quem els següents:

• Dèficit d'alguns minerals (potasi,

calci, magnesi) si la rampa apareix en

situacions de calor intensa o quan fem

exercici prolongat amb sudoració

abundant.

• Fatiga muscular causada o afavo­

rida pel dèficit o l'excés d'entrenament,

la deshidratació i els esforços prolon­

gats o de gran intensitat.

• Manca d'entrenament.

• Escalfament insuficient, que fa que

les condicions amb què es desenvolu­

pa l'exercici no siguin les òptimes: més

viscositat intramuscular, menys tempe­

ratura, menys aportació sanguínia .. .

• Gest tècnic defectuós, amb el qual

es disminueix l'eficàcia de la contrac­

ció muscular i es requereix més esforç

muscular del que seria necessari si

s'apliqués el gest tècnic correcte.

• Desequilibris musculars guan tre­

ballem excessivament una determina­

da zona -grup agonista- i deixem pràc­

ticament inactiu un altre grup muscu­

lar -grup antagonista.

, ¡

Tant les rampes com les contractures apa­

reixen de manera involuntària i es pro­

dueixen per sobrecàr­rega o .cansament

muscular.

• Exercici de caraterístiques anae­

ròbiques o de gran intensitat, que ori­

gina l'esgotament d'algunes substànci­

es energètiques i, en co nseqüència,

l'augment de l'àcid làctic i altres modi­

ficacions que afavoreixen l'aparició de

rampes.

Tractament i prevenció

En la fase aguda cal estirar el mús­

cul contret i fe r un massatge suau.

Posteriorment podem fer moviments

ampli s fins a assegurar la superació

d'episodi .

Ens ajudaran a evitar les rampes la

rehidratació contínua i l'entrenament

adequat, progressiu i continuat. Tam­

bé cal que recordem fer l'escalfament

previ a qualsevol activi tat esportiva i

millorar la tècnica i els desequilibris

musculars.

Diferència amb les contractures

Sovint podem caure en l'error de

confondre les cOt:ltractures amb les

Per prevenir les rampes cal una

rehidratació contínua i un entrenament

adequat, progressiu i seguit.

rampes. De fet, tenen algunes coses

en co mú . Totes dues apareixe n de

manera involuntàri a, poden afectar un

múscul en concret i solen produir-se

per sobrecàrrega o cansa ment mus­

cular.

Les princi pals d iferències són que

la instauració del dolor es produeix, en

les contractures, de manera progressi­

va. A més, la desaparició d'aquest do­

lor no és espontània, com succeeix en

el cas de les rampes. En la contractu­

ra, el múscul es nota com un cordo

Si patim rampes en situacions de calor intensa o quan fem exercici prolongat amb sudoració abundant vol dir que estem deficitaris dalguns minerals

i

En les contractures la instauració del dolor apareix de

manera progressiva i, generalment,

difusa.

endurit i, tot i patir-la, ens permet con­

tinuar l'activitat esport iva.

Els símptomes de la contractura es

fan patents -cl ínic.ament- quan, en pal­

par la zona afectada, es nota un dolor

muscular, ja sigui local, si afecta un

múscul concret, o difús, si afecta un

gru p muscular.

També produeix dolor quan es re­

ali tza una contracció amb una força

que exerce ix resistència al moviment

qUe vo lem fer. En ca nvi , només es

nota una molèstia to lerable quan es

fa un estirament.

Amb un tractament adequat acos­

tuma a desaparèixer en 4 o 6 d ies.

Aquest tractament consisteix a fer es­

tiraments miotensius (a mb res istèn­

cia), prendre medicaments o analgè­

sics que relaxin el múscul, massatge,

hidroteràpia (banys d'aigua ca lenta) o

aplicació d'altres elements que pro­

dueixin calor local.

Per prevenir-les és important una

preparació prèvia i posteri or a l'entre­

nament i la potenciació progressiva de

la musculatura.

Especialitats en: sarsueles (per encàrrec), rap a la marinera, lluç a la donostiarra, musclos a la cervesa, fideuàs, arrossos, etc. Cava propi.

Menú migdia 1.100 ptes (cafè inclòs). de dilluns a divendres

LEPANT, 280 Barcelona 08013 telèfon: 93.435.63.41

_Dietètica

LA TERÀPIA ANTI ESTRÈS DE LA

BONA TAULA

per Maria Dolors Villanueva, dietista

U n dels problemes més candents de la societat moderna és l'estrès. El remeis tot just han començat a aparèixer: massatges, cursos de relaxació, ioga, etc, es posen de moda per combatre una nova malaltia. Però no tothom és consci­ent que el tipus d'alimentació i la manera de menjar és tan o més important que prendre una sauna després d 'una in­tensa jornada laboral.

Uns estudis recents fets a Europa

demostren que un de cada tres euro­

peus sofreix estrès a la feina, una

dada que ha portat la Comissió Euro­

pea d'Assumptes Socials a prioritzar

aquest tema dins el programa de sa­

lut i seguretat laboral. Un estudi bri­

tànic difós per la BBC proposa una so­

lució: fer un dinar tranquil. I és que la

directora d'aquest estudi, Pam Sparr,

assegura que "prendre's una hora de descans al llarg de la jornada és la mi-

12 TOT CLAROR

llor manera per no patir estrès" . Retrocedint en la història veiem

que, des que l'ésser humà va desco­

brir el foc i va aprendre a cuinar -i amb

la cuina a evitar moltes malalties- els

coneixements necessaris per a la su­

pervivència s'han transmès a les di­

verses cultures i gastronomies. L'ali­

mentació també ha complert funcions

centrals com la sociabilitat i la comu­

nicació. Les emocions més profundes

neixen i es reflecteixen en l'acte de

Combateu II t' es res ...

1. Variant els aliments. 2. Cuidant la presentació dels plats

per fer-los més apetitosos. 3. No saltant-vos àpats. 4. Menjant pausadament. Maste­" gar i ensalivar bé els aliments

millorarà la digestió. 5. Quedant amb altres persones

per menjar. 6. Preparant-vos plats atractius si

heu de menjar sols. 7. l , per últim, ~enseu que, amb

un coneixement de l'alimenta­ció , es pot aconseguir un ma­jor equilibri personal, millorar la salut i el desenvolupament físic i intel·lectual. En definiti­va: es pot viure millor.

menjar, ja des del bressolo fins i tot

abans, a través de la mare.

Menjar representa el cordó umbili­

cal, un dels fils màgics entre la natu­

ralesa i la cultura. Per això és un plaer

que hem de tenir present; saber men­

jar actualment és fàcil, ja que la cuina

moderna ens permet alimentar-nos bé

sense un excés de calories.

El cercle viciós de menjar malament

El frenètic ritme de vida ens obli­

ga, més d'un cop, a dirigir-nos a l'ham­

burgueseria més propera per dinar o

sopar ràpid i, massa sovint, sols. És una

opció còmoda però gens saludable,

perquè oblida detalls que ens ajuden

a viure millor.

La monotonia i les tensions emoci­

onals també provoquen que, de ve­

gades, mengem de manera compulsi­

va buscant el plaer de menjar, un pla­

er que curiosament perdem amb

aquesta actitud quan ens sentim cul­

pables . Les societats modernes han

superat la fam i les malalties infeccio-

II

____________________ Dietètica

Un estudi europeu ha demostrat que un de cada tres treballadors pateix estrès a la feina. Preparar el dinar cada dia i menjar re1axada­ment ajuda a pa1-liar-10.

ses que van delmar l'Antic Món però

ara tenen un cava ll de batalla dur, que

és l'estrès. Caiem en un cercle viciós

on estrès, alimentació deficient i ma­

lalties com l'obes itat, l'anorèxia i la

bulímia interactuen.

Segons alguns estudi s, els pares

obesos tenen més possibilitats de te­

nir fill s també obesos i aquest efecte

és igual d'intens per als fills adoptats,

la qual cosa significa que no sempre

la genètica n'és la culpable.

L'equilibri en la natura és una as­

segurança de vida. Durant la històri a

els sistemes de vida se mpre impli­

quen les activitats i els coneixements

necessari s per sobreviure alimentant­

se . Perqu è els humans no naixe m

amb aquesta qualitat incrustada a la

pell , sinó que cal crear-la i recrear-la

en cada nou protagoni sta, i dins la

família i l'escola s'ensenyen les nor­

mes i les lleis bàsiques per a aquesta

su pervi vència .

La poesia a la cuina

Cada cop és necessari un nombre

més gran d'adeptes a la bona cuina

perqu è el bon menjar sigui un dret

. legítim reconegut. Seria bo co mpro­

metre'ns, com Pablo Neruda, a fer de

cada menjada un poema: "q ue el fet de saber molt no és el que atipa i sa tis­fà l'ànima, sinó el de sentir i assaborir les coses intensament". Això vol dir que

no hem de conformar-nos a saber les

coses sinó que hem de posar-les en

pràcti ca.

Relaxar-nos, sense caure en l'er­

ror comú d'escollir el més fàcil, com

el típic entrepà a l'hora de sopar que

Un sac de nervis, jo?

Un dels remeis més utilitzats per calmar un moment de molt nerviosisme són les infusions: Una til'la

abans d'un examen o un poliol-menta després d'una intensa jornada laboral són soludons oportunes i que

donen bons resultats. Però si el vostre problema és de nervis constants el millor és que seguiu un tractament d'infusions. Us recomanem, per exemple , prendre d'una a tres infusions al dia d'espfgol, espf blanc, hipèric o herba foradada , helisa, menta o passionera. La valeriana i la berbena van molt bé, i les podeu trobar també en comprimits. Pel que fa a la rosella, la sàlvia i la til'la, el millor és una o dues al dia. I una altra coneguda , l'avena, la podem prendre en un vas d'aigua o infusió (15-30 gotes) d'una a tres vegades al dia.

Dinar o sopar a l'ham­burgueseria més prope­ra és una opció còmoda però gens saludable.

Cuinar creativament i amb fantasia, tot i que es tracti de plats sen­zills, és important per desconnectar de les preocupacions.

ens avorreix i ens ca nsa, i evitar els

mals hàbits, és vital per a la salut físi­

ca i psíquica. També ho és la bona

taula, i un bon exemple és quan uti­

litzem la imaginació, la fantasia i des­

connectem de les preocupacions fent

uns panellets. Aquest acte creatiu ens

ca usa plaer i, a més, és una mostra

d'amor, i alhora un detall.

És veritat que, per a la dona, la fei­

na i la casa suposen totes les hores

del dia i que resulta difícil cuidar-se.

M oltes vegades és més fàcil anar al

supermercat i comprar productes pre­

cuinats. Ens estalviem temps, però surt

més car i no ens satisfà tant com pen­

se m .

El mercat és més tranquil i tradicio­

nal, alhora que personal ; a més, hi

podem trobar també plats cuinats del

dia, co m pasta, llegums, amanides i

verdu res a punt per consumir. Si els

combinem amb segons plats ens re­

su lta bo i econòmic. També per a la

dona treballadora la cuina és més gra­

tifi cant i motivadora si es comparteix

amb la parella; la seva co l·laboració

incrementa els vi ncles afectius i amis­

tosos .

La necessitat i obligació de menjar

i la bona taula no han d'estar renyid es

en la nostra cultura. És important no

renunciar a aquest "bon plaer" i gau­

dir dels moments especial s del dia

quan preparem el menjar i se iem a

taula. M enj ar a poc a poc, amb

tranquil·litat, companyia i un entorn

agradable ens ajudarà a variar, de ma­

nera espontàni a, els aliments, a cui­

dar-ne més la presentació i a menjar

pausadament. Aquesta és la millor te­

ràpia per combatre l'estrès: saber es­

timar-nos.

TOT CLAROR 13

Les Corts, 12-14, baixos 08028 Barcelona Tel. 93 330 00 11

(j) w > -r-~ a a. (j)

~ pldec,s.a. a -ü g Empresa C!: constructora ~ del Poliesportiu ~ Municipal ü Sagrada Famz1ia

I¡

___________________________________ 1Enfo~

LES SALES DE

FITNESS

S·INFORMATITZEN

En l'era de la informàtica i les noves tecnologies, les sa­Ies de fitness no es podien quedar enrera. Per això, d'un temps ençà els millors gim­nasos han afegit a les tradi­cionals peses unes sofistica­des màquines informatitza­des que multipliquen les possibilitats d'entrenament optimitzant el rendiment i fent més lúdica la tasca de posar-se en forma.

E.B. Fer una excursió per la muntanya,

competir amb un adversari virtual en

una carrera ciclista o participar en una

cursa de rems són activitats que ja es

poden fer a diari des del gimnàs.

La progressiva i cada cop més per­

feccionada integració de la tecnologia

més moderna a les màquines de fit­ness i musculació permet la pràctica

esportiva com si d'un joc es tractés i

i amb total garantia.

Quan parlem d'informatització, ·no

nom és ca l tenir en compte aquelles

màq uines amb una pantalla en què

apareixen escenaris virtuals. Actual­

ment, també n'hi ha d'altres de mus­

culació que han deixat enrere les pi­

les de pesos que cada usuari gradua

manualment per aconseguir la resis­

tència desitjada. Algunes ja ofereixen

la possibilitat d'introduir el pes pitjant

un botó, amb l'avantatge afegit que

és la pròpi a màquina qui calcula la

resta de valors que necessitem saber

per aconseguir un bon resultat en l'en­

trenament.

Aprofita-ho! Rellf.s16 Optomètrlea ",.atuïta

Adaptaél6 de lents de eontacte tOlies I semlrt,ldes

Vileres ",.ad ... des per a tot tipus d'esports

E1RTIVER OPllCS

6.900 Pies. Muntura

+ Vidres

Fins a un 30% de dte. a tots els socis de l'Esportiu Claror

i Poliesportiu Sagrada Faml1ia -- no acumulable amb altres ofertes -

.a,rd.,.v,. 365 - Tel. 93 458 39 33 FINS AL :3 1 DE MARÇ

- En forma

Les màquines informatitzades fan més lúdic el treball de l'usuari, però no li eviten l'esforç personal que han de fer per aconseguir els objectius

Amb això i tot, no hi ha dubte que,

de totes les màquines, les més atrac­

t ives són les que perm eten rea li tza r

exercici i "jugar" a la vegada. En una

gran majoria són les de treball cardio­

vascular, ja que requereixen exercicis

més ruti nari s.

Puj ar esca les amb la màqu ina

d'steps, fer bicicleta estàtica vertical o

hori tzonta l, treball de moviment cir­

cular amb els braços, rem o córre r per

la cinta rodant, s'acostumava a fer amb

el walkman al costat per fer més en­

tretinguda l'estona d'entrenament. Ara,

a la música s'afegeix el joc que, fi ns i

tot, permet competir, ja sigui amb un

adversari "virtual" o amb companys del

gi mnàs.

Optimitzar l'entrenament

Però aquesta mena de màquines no

han estat pensades només per diver­

tir; l'esforç físic no minva, al contrari .

El grau de tecnificació que estan asso-

!in t els fabricants permet que l'usuari

aprofiti millor l'entrenament i obtingui

uns resultats fiab les per a desenvo lu­

par un bon programa.

Controlar el temps, la distància de

recorregut, la ve locitat, les ca lori es con­

sumides, la potència, són alguns dels

va lors que proporcionen. Txela Inness,

monitora de la sa la de musculació de

l'Esportiu Claror, comenta que "es pot dirigir molt millor l'entrenament en fun­ció de l'objectiu de l'usuari . Per exem­

ple, si el que vol és aprimar-se, s'haurà de mirar la freqüència cardíaca per veu­

re a quantes pulsacions cal treballar.

Ho pot anar controlant a mesura que va fent l'exercici; si passa de pulsaci­ons, baixa el ritme, i si no hi arriba, l'incrementa".

A més, la connexió de les màqui ­

nes a impressores permet valorar, jun­

ta ment amb el preparador fís ic, tots.

els resultats per ta l d'ajustar el progra­

ma d'e ntre nament. A lgu nes, per

exemple, tenen més d'un nive ll de joc.

Per ~xem p l e, les cin tes rodants o les

. bicicletes perm eten fe r curses a peu

pla, pujar muntanyes petites o afron­

ta r el repte de pujar fins al cim d'una

gran muntanya. L'usuari només ca l que

canviï les marxes, si es tracta d'una

bicicleta, o que incre menti o d ismi­

nueixi el ri tme i la intensitat si corre.

"És la màquina la que et posa la resis­tència, no has d'anar posant-la' tu com

passava, per exemple, amb les' bicicle­tes estàtiques d'abans. Ara hi ha mar­xes i només cal posar-les en funció del nivell i el terreny. Realment tens la ma­teixa sensació, com si ho fessis de veri­tat", afirma la Txe la, i afege ix que

"a questes màquines són ideals, però tenen un problema: hi ha el risc que la gent més gran, si es van tecnificant i

són més rebuscades, no sàpiguen fer­Ies servir tan bé. Quan t'acostumes és

simple, però fins que no s'aprenen a

utilitzar pot costar més que no pas les que no incorporen programes informà­tics. Potser per això el millor és tenir­ne de les dues menes".

especialistes

en complements

pu, Iu p,àctitu

iJe tu "ututió

15 % DESCOMPTE ESPECIAL PER ALS , SOCIS FUNDACIO CLAROR

Si practiques: aeròbic, natació futbol, handbol squash, tennis, manteniment, etc ..

~IXAMPL~ C. Cartagena, 227 Tel. 93 232 95 68 ( Davant del poliesportiu

Sagrada Família)

CASTELLERS, LA TRADICiÓ EN ALÇA

per Ester Benach

Actualment a Catalunya hi ha 58 colles castelleres, 41 de les quals han estat creades des de 1990. Una xifra que, ajudada per les fites dels últims anys, la popularització -gràcies als mitjans de comunicació- i el bon estat de forma de les princi­pals colles, fa pensar que la tradició castellera viu la seva segona època daurada.

18 TOT CLAROR

La tradició castellera situa els seus orígens més immediats en els Balls dels Valencians, dels quals trobem una primera referència el 1687.

l

"Entre tots ho farem tot ". Aquesta

és la insigne empremta que envolta

la cultura dels castellers.

Quan s'aixeca un castell, tothom

qui hi vol participar hi té cabuda. Ca­

dascun dels braços que s'uneixen per

a la pinya són necessaris per formar

una bona base i , no només carregar­

el castell, sinó també descarregar-lo

amb èxit. En paraules del músic, poe­

ta i polític Josep Anselm Clavé, per

fer i desfer un castell es necessita "for­

ça, equilibri, valor i seny", postulats

que formen part de la seva composi­

ció musical Los Xiquets de Valls , data­

da el 1867. I és que els castells hu­

mans constitueixen una de les expres­

sions més originals i genuïnes de la

cultura popular catalana, i deixen bo­

cabadats els estrangers sense deixar

de sorprendre mai els de casa.

D'on neix la febre dels castellers?

Trobar una data que situï el comen­

çament de la tradició castellera al nos­

tre país és una tasca difícil. Els orígens

es basen en la documentació que s'ha

anat compilant any rere any, però se­

gurament ja abans de la primera dada

històrica trobada ja existien els caste­

llers. Sembla demostrat que la proce­

dència més immediata va lligada al Ball

dels Valencians, una sèrie de quadres

de dansa, amb força càrrega religiosa,

que finalitzaven amb l'aixecament

d'una petita torre humana de no gai­

re alçada. La referència més antiga

d'aquest ball és del 1687. A poc a poc,

però, el fet d'aixecar una torre huma­

na va anar agafant sentit propi.

Lligar els orígens més remots dels

"

castell e rs amb el Ball dels Valencians

condiciona, e n part, e ls o rígens geo­

gràfics. Segurament, l'ar ribada a les

comarques de Tarragona i del Penedès

devia se r gràcies a l'actuació dels Balls

dels Valencians en aquestes terres .

Valls, ciutat bressol

Però e ls castells humans que es fe ­

ien a l Ball dels Valencians poc tenien

a veure amb e ls que coneixem actu­

alment, pel que fa a la tècnica i a l'es­

tructu ra. Per aq uest motiu deu ser que

és la ca pita l de l'Alt Camp, Valls, la

que gaude ix del recone ixement unà­

nime de tot el mó n castel ler, consi­

derada ciutat bressol i element verte­

brador i irradiador de la cultura caste­

llera. De Valls provenen les primeres

referències, ja e l 1805, de l'existèn­

cia de colles castelleres i, actua lment,

compta amb dues de les més impor­

tants i co negudes de Cata lunya: la

Col la Vella dels Xiquets Valls, la més

antiga, ja que e ls seus inicis es remun­

ten a l segle XIX tot i que va ser reor­

ganitzada e l 1946; i la Colla Joves Xi­

quets de Valls, creada e l 1971 . La ri ­

valitat i la coexistència de dues colles

vallenques alhora ha estat e l tret dis­

tintiu de la història dels caste llers a la

ci utat.

Un altre fet que ratifi ca aq uesta im­

portància de Valls com a ci utat bres­

sol és la iniciativa del Museu de Valls

de posar en marxa el Museu Casteller

Valls té el reconeixe­ment unànime de tot el món casteller com a ciutat bressol de la cultura castellera.

~ Revisió optomètrica gratuïta ~ Muntures primeres marques ~ Vidres correctors primeres marques:

INDO, ESSILOR, ZEISS, HOYA ... ~ Tot tipus de lents de contacte ~ Líquids manteniment lents contacte ~ Primeres marques en ulleres de sol

SOCIS ESPORTIU CLAROR I POLIESPORTIU SAGRADA FAMILIA

Un castell «1 Q.

per a la història

El passat 22 de novembre es va es­criure una de les pàgines que passa­ran a la història de la cultura dels cas­tellers i de Catalunya.

Els Minyons de Terrassa van com­pletar el primer castell de 10 pisos de la història: els tres de deu amb folre i manilles. També van descarregar un dels castells més dif{dls: el dnc de nou amb folre.

Quan cada cop sovintegen més els castells de nou perfectament descar­regats, el repte de pujar un pis va pre­nent força . La setmana anterior ja l'ha-

de Catalunya, a mb l'objectiu d'aple­

gar, conse rva r i estudia r tots e ls e le­

me nts re lac io nats amb e ls caste lls i

difondre'n l'origen i l'evolució, a ixí com

les diverses tipologies i constru ccions,

la tècnica o les fites més significati­

ves.

La primera època d'or

La història dels castells, les èpoques

d'or i les de decadència, han estat

sempre marcades pels èxits assolits i

per les condicions socia ls i econòmi­

ques del país. Així, trobem la primera

è poca d 'or a mitjans del segle XIX, el

FINS 30% de DESCOMPTE* ' excepte en productes ofertats

portatB~

vien coronat, tot i que no van aconse­guir descarregar-lo, els Castellers de Vilafranca.

1851, quan es descarrega a Tarragona

e l primer caste ll de la hi stò ri a dels

castells: e l tres de nou amb folre. Des­

prés d ' unes dècades d'èxit i de proli­

feració de l'activitat, la plaga de la fil ·­

loxera, la Guerra de Cuba i la Primera

Gue rra Mundial van representar una

davallada estrepitosa, patent amb la

impossibilitat de carregar i descarre­

ga r caste ll s més importants que e ls

aco nseguits fins a leshores . Pe rò, a

partir dels anys vint, a les dues coll es

vallenques s'hi van su mar una prime­

renca colla a Tarragona i e ls Nens del

Vendrell (1926). Potser va ser la rivali­

tat de les quatre colles la que va revi-

València, 539 Tel. 93 232 67 65

_ Reportatge

far altre cop la tradició castellera. S'en­

trava a una renaixença dels castellers.

La segona època d'or començaria

el 1981 , concretament la Diada de

Santa Úrsula, celebrada a la plaça del

Blat de Valls. En aquel la actuació es

van aconseguir dos caste ll s nous

d 'aquest segle: el cinc de vuit com­

pletat per la Jove de Valls i el quatre

de nou amb folre de la Vella dels Xi­

quets de Valls .

Des d'aleshores l'evolució dels cas­

tells ha fet un tomb impressionant.

Tres factors en donen fe.En primer

lloc, els caste lls de més envergadura

cada cop sovintegen més i són a l'abast

de col les que no són les de sempre,

és a dir, les de Valls i les de Vilafranca.

Llau o la gallina? Agustí Forné, Delegat de TV3 a Tarragona

Hi ha algú disposat encara a perdre el temps en un debat tan inútil per saber què va ser primer, si l'ou o la gallina? És en aquest debat que em fa pensar quan algú em pregunta la influència dels mitjans de comunicació en el boom dels castells.

El fet objectiu és que la qualitat i la quantitat han augmentat de manera espectacular els últims anys, i és per això que tots plegats ens n'hem de felici­tar. Més enllà, mai no sabrem si és la difusió als mitjans de comunicació de masses el que ha esperonat els castellers, o al revés, si els mitjans s'han vist obligats a fer-se ressò del fenomen per una necessitat del mercat.

Del que estic convençut és que els mitjans de comunicació de masses, especialment la televisió, han ajudat, i molt, a fer conèixer i divulgar, més enllà de les comarques anomenades "tradicionals", el món casteller.

El cinc de set és un dels castells amb més dificultat ja que té una doble estructura, la de tres i la de dos. Els Xiquets de Tarragona el van descarregar per primer cop l'any 1972.

En segon lloc, l'aparició de noves

col les a zones sense tradició . Fins i

tot, actualment, n'existeix una a la

Catalunya Nord i dues a les Illes Bale­

ars. I, en tercer lloc, la popularització,

en fer-se ressò de les diades caste ll e~

res els diaris d'àmbit nacional i la te­

levisió .

La rivalitat creada pel sol fet que hi

hagi tantes colles té més conseqüènci ­

es positives que negatives. L'afany per

descarregar caste lls insòlits i per batre

rècords motiva els caste llers i dóna vida

a aquesta tradició centenària. Res de

negatiu pot haver-hi en una activitat en

què la co l·laboració entre les perso­

nes i l'esforç conju nt és l'única garantia

d'èxit.

INFORMÀTICA

Ordenadores PC Y Hp VECTRA a la carta. Terminales de venta y programas para tiendas. Distribuidor oficial COMPAQ (pago en 6 meses sin intereses) y BROTHER.

e/Rosselló, 427 (Sardenya-Marina) Tel. 93 455 56 84 Fax 93 458 57 48

Ordenadores Portatiles. Impresoras, accesorios, consumibles. Juegos, programas educativos. Reparación y actualización de ordenadores. Precios especiales para estudiantes, · profesores, escuelas, en programas COREL y MICROSOFT.

4 % de descuento a los socios del Claror y P.M. Sagrada Família

eportat~

QUATRE DE VUIT, TRES DE NOU, FOLRE, MANILLER

"

TIPUS DE CASTELLS

El castell pot ser de diferents tipus en funció del nombre de persones i la manera com es carrega:

Pilar: a cada pis un casteller. A la foto en podeu veure un de set amb folre . El primer es descarregà l'any 96.

Torre: cada pis format per dues persones, és a dir, dos pilars.

Castell: tres o més persones per pis. Per designar-los s'utilitzen dues xifres: la pri­mera indica el número de castellers per pis i la segona el número de pisos. Per exemple, un tres de vuit és un castell de vuit pisos amb tres castellers per pis. Tot i així, quan es tracta d'un pilar o d'una torre només s'anomena el número de pisos (pilar de quatre o torre de set, enlloc de dir 'un de quatre' o 'dos de set').

ESTRUCTURA

La pinya. És la base. Tot el cos de castellers i persones alienes a la colla s'agrupen al vol­tant del tronc del castell per donar-li suport. Quan més gent hi participa, més compacte i segur resulta.

El tronc. Estructura des dels baixos fins al pis immediata­ment inferior als dosos, excloent la pinya i e! pom de dalt.

El peu del castell. Part més interior de la base on cadascú, a diferència de la pinya, té una funció específica. -Els baixos: Ben travats i fent rotlle formen el primer pis. Compten amb un equip que els dóna suport: -Les crosses: col'loquen l'espatlla sota l'aixella de! baix i l'ajuden a aguantar e! pes de! castell. -Els contraforts o contracordó: se situen darrera de! baix, pit contra esquena, per evitar que s'obri, s'ensorri o es

Servei d'hostelería

en general per a:

Col.legiats

Residències

Empreses

Centres Hospitalaris

Hosteleria de Servicios Colectivos, S.A. Indústria , 180, entl.

HOSTESA® Tel. 93 4551307 - Fax: 4352374 08025 Barcelona

desquadri el castell. S'agafen els braços i, en cas que no hi hagi crosses, passen els braços per sota del baix per fermar- lo. -Les agu lles: a l'interior del castell , de cara als baixos i amb els braços alçats. Fermen els segons. -L'equip de mans: és format pels primers cordons de mans altes, els laterals i els vents. Tots ells ajuden els baixos a suportar els segons. Les primeres mans n'aguan­ten les natges des de darrere de cada contrafort. Els late­rals, a cada costat de les primeres mans i darrere les

crosses, els agafen per les cuixes. Els vents, entre crossa i crossa, obren els braços en creu i amb cada mà en subjecten un de diferent. Els pisos. Un cop feta la base, ja poden comen­çar a pujar segons, terços, quarts ... Si el castell és de molta envergadura s'acostuma a afegir:

-El folre: segona pinya al pis dels segons que dóna suport als terços.

-Les manilles: tercera pinya col · locada al pis dels terços, a sobre del folre , que sustenta els quarts. El pom de dalt. És format per les tres últimes parts del castell i va a càrrec de l'equip de "cana­lla" de la colla:

- Els dosos: parella d'infants que pugen so­bre l'últim pis del tronc. -L'aixecador, acotxador o cassoleta: es col'loca eixar­rancat sobre les espatlles dels dosos. -L'enxaneta: és el nen o nena que culmina e! castell. Normalment hi puja per un cantó i en baixa per l'altre després de traspassar l'aixecador tot fent un gest amb el braç, l'aleta, que indica que e! castell ha estat carregat.

Grallers: Ells són els que marquen les fases de construc­ció del castell a tota la colla, per tant, no hi poden faltar mai. Les melodies més típiques són el toc de matinades, el toc de castells, el toc de pilar i el toc de vermut.

Celebra el teL/oniversori a f'lJcDonaldsrf'1 5agrada Familia ..

Et rego/e/n el PA..5rÍ..5 I

Gui. cie Serveis i C_.pres

LfJó' :14!!ft·_ ... CENTRO DE ESTÉTICAY SALUD ASUNCION FERRER Tractaments facials, ceres i massatges Provença, 522 Tel. 93.435.11 .17

PERRUQUERIA ESTÈTICA TOT ART Serveis de qualitat a preus molt raonables Dos de Maig, 200, entl. 3" Tel. 93.265.82.83

SLENDERYOU SAGRADA FAMILIA • UVA, quiromassatge, teràpies

alternatives, reflexologia, flors de Bach, pedicura, manicura, ungles porcellana, depilació tèbia i elèctrica sense dolor, estètica, maquillatge, dietètica, control mèdic, gimnàstica pass iva.

• També obrim dissabtes al matí. • Atenció especial als socis (excepte

promocions). Sardenya, 362 - Tel. 93.433.08.81

iU'ê[IJI:r.-DELIRIUM BAR-CAFETERIA • Esmorzars especials. • Menú de 975 ptes. i servei a la

carta. Especialitzats en carns a la brasa.

• Obert de 7h a Ih de la matinada. Sicília, 463-273 (entre Rosselló i Còrsega) Tel. 93.459.38.60

LA YAYAAMELIA LA CUINA DEL BACALLÀ.

Sardenya,364 Tel. 93.456.45.73

BAR RESTAURANT LA MORENETA • Especialitat en xai rostit,

mariscada i embotits ibèrics . • Sala per a empreses i grups. • Dtes. als socis de l'Esportiu Claror i

Poliesportiu Sagrada Família en dinars i sopars.

Cartagena, 234 Tel. 93.347.63.04 08013 Barcelona

BARRIBEIRA • Entrepans, tapes i vins gallecs.

Rosselló, 411 Tel. 93.458.63.85

GRANJA L'ESTONETA • Esmorzars, menú quatre opcions

de dilluns a divendres 975 ptes. , i dissabtes I.J 00 ptes.

Mallorca, 469 Tel. 93.455.33.15

XARCUTERIA NEBOT • La millor qualitat al millor preu Còrsega, 510 • Tel. 93.207.39.18 Mallorca, 160 • Tel. 93.453.05.59

ELECTRICITAT

A.PLlCACIONES ELECTRICAS ENE, S.A. • Equipament de telecomunicacions. Costa, 16 • 18, local 2 • Tel. 93.254.15.51

FOTOGRAFIA

MURAL COLOR • Laboratoris color, revelatges i còpies

normal 6 hores sense recàrrec. • Màxima qualitat Mallorca, 502 • Tel. 93.265.72.70

• GERIATRIA

RESIDÈNCIA ARCO IRIS • Amplis salons, llargues estades. Hab. ind. i comp. Cuina pròpia, centre de dia. Sicília, 402, 2n 2a . Tel. 93.207.58.73

COMPANYA 3a EDAT AMICS DE LA LLAR posa en contacte persones grans que viuen soles i necessiten companyia, amb joves que vénen a estudiar a Barcelona i busquen allotjament, per fer un intercanvi. Si voleu més informació truqueu al:

Tel. 93 436 96 51. Entitat reconeguda per la Genera litat de Catalunya na SO 3030 Industria, 218, 4° 1" - 08026 Barcelona

[i] INFORMATICA

BEEP INFORMÀTICA • Ordinadors

-Venda - Reparació

• Xarxes locals -Instal ·lació - Manteniment

• Telefonia mòbil Provença, 485 - Tel. 93.436.51.38 Roger de Flor, 125 - Tel. 93.265.11.07

PACO SANCHEZ MOBILIARI I DECORACIÓ • Som professionals:

Tenim una solució per a cada espai. Rosselló, 412 • Av. Gaudí, 21. Tel. i fax. 93.347.5725

PlMARC • Marcs a mida • Obra gràfica original , pintures i pósters Mallorca, 477 (xamfrà Cartagena) Tel. i fax: 93.436.77.58

FERRETERIA

EDIFESA- COFAC • Ferreteria professional i parament Corsega 527 Tel. 93 457 52 49

.11(.ji~ ; }r ' __ .1

DIAZ • Loteria nacional , travessa,

bonoloto, primitiva. Castillejos, 268 (cant. Provença) Tel . i fax 93.436.34.19

MODA

JERSEY Gèneres de punt i confecció de senyora Mallorca, 477 • Tel. 93.348.19.56 Roger de Flor, 123 - Tel. 93.231.74.18

YAIZA • Moda infantil i complements. • Tot per al nadó. Tenim banyadors,

ulleres , gorres ... Rosselló, 378 Tel. 93.436.77.49

MÉSxMENYS • La botiga més barata del barri • On trobaràs camises a 1.000 ptes. ? Sardenya, 338 Tel. 93.436.77.44

MAITE SANAHUJA, SABATERIA I COMPLEMENTS Darreres novetats en sabates i complements. Castillejos, 290 (Rosselló). TeI.93.347.01.44

PELETERIA DEZER TARDOR- HIVERN • Gran assortiment de peces de pell • Jaquetes d'ant, napa i pelleteria fina • Arranjaments, transformacions i peces de roba a mida

Mallorca,483 Tel.93.435.05.88 Fax 93.347.91.11 08013 Barcelona

BEECHCRAFT Moda esport i vestir unisex. Per la compra de 10.000 ptes. en productes Beechcraft, un regal (si presenteu aquest anunci). Preus de fabric!!. Marina, 294 • Tel. 93.455.10.24

"

EMILIA • Roba esporti va - llenceria • 30 anys al vostre servei Sicília 334 Tel . 93.457 .19.13

TÈCNIC GRAF • Taller i articles per a manualitats • 20% dte. soci s Espoltiu Claror i

Poliesportiu Sagrada FamOia València, 524 - Tel. 93.245.54.28

TÈCNIC GRAF • Oficina, dibuix, escriptura, belles arts i

consumibles informàtica. València, 524 - Tel. 93.245.54.28

GIRBA.U REGALS • Mil detall s per a tu , 10% de descompte

als socis de l'Esportiu Claror. Còrsega, Sl Rosselló, 396

PIRULETA. • Llaminadures, regals,

articles de festes • Bateigs, comunions, noces. Sardenya, 331 - Tel . 93.207.02.34

JOIERIA CONXITA • Especialitat enjoies de platí • Joies amb disseny • Diamants amb

certificat HRD (IGI) • Taller propi

Mallorca,494 Tel. 93.231.56.70 Fax. 93.246.18.90

WELCOME FIESTA.S • Nadal i cotillons, festes infantils i

populars; globus, carnestoltes, hoteleria i bromes

València, 508 Tel. 93.245.99.85

INSTITUTS . ODONTOLÒGICS ASSOCIATS • Ben a prop teu Calàbria, 251 • Tel. 439.45.00

• Molt a prop teu Sardenya, 319, baixos Tel. 93.457.04.53

FARMACIA BRICIO

NOU HORARI ANY 1999

DE 9 A 22 HORES

TOT L 'ANY

TOTS ELS DIES

Sardenya,334 Tel. 93.436.77.34

CENTRE ORTOPÈDIC MAROBA. • Plantilles a mida. • Pro tecc ions esportives. Sardenya, 388 - Tel. 93.456.76.30

CENTRE DE PSICOLOGIA. • Ajuda psicològica i.tractaments. • Adults, infants i adolescents Tel . 93.237.72.22 (hores convingudes)

CENTRE MÈDIC SAGRADA FAMÍLIA Gabinet de psicologia • Tractaments de fòbies, ansietat,

depressió, pors, estrès. • Grups de ludopaties i addiccions. • Mediació en relació matrimonial • Elaboració d ' informes pericials.

CastiIIejos, 259· Tel. 93.232.34.17 (Hores convingudes)

CENTRE DE SALUT MENTAL Jordi Riera i Jofre, psicòleg clínic. Adolescents i adults. Hores convingudes. Tel. 93.218.49.08 i 93.430.98.15 Verntallat, 17-19 - 08024 Barcelona

MYSORE • Consulta naturòpata. Ref1exologi a

podal. Quiromassatge. Flors de Bach. • Consulta de tarot. Ajuda humanística. Rossellò, 431 (cantonada Marina) Tel. 93.435.23.40

r~ ;¡'J~f_ ••••

Nn]DANCESÀNGELLLEÓ • A qualsevol punt d' Euro pa i guardamobles Roger de Flor, 277 - Tel. 93.457.12.25

UTISAN • Distribució de material elèctric • Aire condicionat, calefacció ,

fontaneria • Xarxes informàtiques • Automatismes, il·luminació

Perú, 140-142 Tel. 93.307.31.54 Fax 93.266.08.15 08018 Barcelona

ALTERRA Les vostres idees mereixen qualitat. • MOQUETES-PAVIMENTS • CATIFES-PARQUETS • FIBRESNATURALS 'frav. de Gràcia, 12 (Francesc Macià) Tel. 93.200.57.07 Fax 93.200.58.02 08021 Barcelona

VlA.JES CUA.TRO 87 • Tot tipus de viatges • Atencions especials als socis Còrsega, 545 - Tel. 93.456.85.00

DJ' H~~¡·]~It ·­

LA BOUTIQUE DEL MOVIL • Telefonia mòbil • Accessoris • Descomptes especials • Als socis de l'Esportiu Claror Speak Digital. Sardenya, 342 Tel. 93.456.59.33 08025 ·Barcelona

GESCAT - S.C.C.L. Assessorament fiscal, laboral i comptable.

• Assessoria jurídica. • Dtes. Especials als socis de

l'Esportiu Claror i Poliesportiu Municipal Sagrada Família Rosselló, 431, baixos int. Tel. i fax: 93.455.39.41 08025 Barcelona

Menú diari

-Neteja i manteniment

Oficines i locals comercials

Especialista en poliesportius

lEJtt¿CCf&l}f1J'@@/&l1t$; @L@ ~@ 7fIJ.@1t~@ @L@ . ~J)lE.$;.p@1J'1tm <C~@1f@1t i¡ dL@Q JP(Q}¡;¡@$;lfJ@1f1t~'7¡J¿ S@@j1J'@dL@ JlI'@}flí/ti¡7¡j¡@

Menjadors escolars j Càtering

Carre r de l Sol, 179, e ntresol Sa. Tel. 93 726 99 77 - Fax : 93 726 98 56 082 10 SABA DELL

TO

[RJ V E

Aigua, gas i electricitat Antenes

Sist. Intercomunicació Construcció general

ROSSELLÓ, 427 bis 450.49.70 436.84.57

Pintor Fusteria

Caixes fortes Persianes

Manyà Metal.listeria d'alumini

Neteja industrial Reixes

Sist. de seguretat Guals

Portes automàtiques Gravats

Tot tipus de claus

\í

PARC INFANTIL

CoNSELL DE CENT. 461 TEL. 93 23297 OS 08013 BARCELONA

Festes d'aniversari, o dates especials. Hores de joc amb piscines de boles, tobogans ... HORARI: de dilluns a divendres: de 17 a 21 h

dissabtes, diumenges i festius de 11 a 21 h

VAL 500/0 dte. la 1a h. VéÍlid per a un nen

*És obligatori l'ús de mitjons *No compatible amb cap altre tipus prom.

Val per persona i dia· Caduca el 31 -3-99

Societat ,

L'Assemblea General de les Nacions Uni­des va declarar l'any 1999 "Any Internaci­onal de les Persones Grans", per tal de pro­moure la participació de la gent gran en les societats i per al re­coneixement de les seves necessitats i in­teressos. En aquest context, el citat col ·­lecti u de Barcelona va debatre la seva si­tuació en un congrés el passat gener, que va tenir com a lema "ÉS gran ser gran!".

Es GRAN SER GRAN?

El Congrés va te nir lloc

al Palau de Congressos de

Montjuïc els dies 20 i 21 de

gener. Més de 1500 perso­

nes majors de 65 anys van

ap lega r-se per t rac tar els

problemes co muns de les

més de 300 .000 perso nes

que a Barce lona conformen

aquest grup social.

"Era el tercer congrés que,

en deu anys, tenia lloc a la

ci utat comptal per t ractar

aquests assumptes. El d'en­

guany va girar entorn a tres

ponències : "Cicle vital i en­

vell iment sati sfactori ", "La

imatge de la ve llesa en una

societat canviant", i "Vers

una ciutat compromesa: in­

novació i qualitat dels ser­

veis per a la gent gran".

En co njunt, l'obj ec tiu

era, segons paraules de la

pres identa del Consell As­

sessor de la Gent Gran de

Barce lona, Eu làli a Vin tró,

" fer present la gent gran en

el present i futur de la ciu­

tat, i fer una reclamació de

respecte co m a perso nes,

perquè la gent gran vo l ser

valorada per allò que fa i per

allò que vo l fer. "

No van va lorar-se espe­

cífi ca ment problemes que

afecten la gent gran, com

la jub ilac ió, les pensions o

els serve is que els dona l'Ad­

ministraci ó, sinó que va n

afrontar-se qü est ions més

globals. ¿Com fer que la so­

cietat va lori el paper que pot

jugar la gent gran avui dia

se nse margin ar- la?, Co m

QUATRE DADES

Un de cada cinc barcelonins té més de 65 anys. L'índex d'envelliment de la població ciutadana és actual­ment del 174 %. El Districte de Ciutat Vella, amb un 281 %, és el que té un índex d'envelliment demogràfic més alt, i el de Les Corts, amb un 125%, el que el té més baix. L'índex de solitud entre la gent gran és del 21'2%.

Font: pàgina d'Internet www.bcn.es.

se'n pot millorar la imatge i

la presència en els mi tjans

de comunicaci ó? .. .

I és que, com va quedar

palès en el congrés, el grup

soc ial que confo rma la gent

gran no deixa de crèixe r i

les seves problemàtiqu es

necessitats són canviants.

Cal, per tant, que siguem

ca paços de donar resposta

a les necess itats de la gent

gran, i la fem més partícep

de la marxa de la societat.

Cal fer, en definitiva, que

"És gran ser gran!" no només

sigui un es lògan, sina una

rea litat.

Quin és el principal problema de la gent gran?

Dr. Antoni Maria Badia i Margarit Catedràtic i president del III Congrés de la Gent Gran de Barcelona

És molt difícil dir quin és el principal problema de la gent gran. Crec que es traota d'una qüestió molt personal que cadascú interpreta a la seva

manera. ] 0 sóc mestre catedràtic de la Universitat, estic jubilat, però tinc més feina ara que abans. I, entre els que eren els meus companys, veig sinlacions tan diverses, que no m'atreveixo a assenyalar un problema principal. La qualitat de vida, per exem­ple: què entenem per qualitat de vida? l, quant al reconeixement social que hi ha respecte del paper de la gent gran, és una qüestió que s'està corregint. Cada vegada estem més valorats ..

Juan Manuel Velasco President de lo Coordinadora Nacional de Jubilats i Pensionistes de Catalunya

Quan parlem de gent gran no podem parlar de problema, sinó de problemes. En tenim molts en relació als serveis, moltes carències, perquè les administracions no són capaces de dotar la societat d'allò que necessita un col, lectiu que

no para de créixer: per això sempre tenim dèficit. I a banda que aquest grup augmenti, el seu nivell d'exigència també creix quant a la qualitat i humanitat dels serveis que sol' licitem. Per això, més que parlar d'un problema concret, hem oregut oportú fer un congrés que abordés en la seva totalitat les problemàtiques de la gent gran, els afers de serveis i la qüestió del reconeixement social.

TOT CLAROR 25

_ Societat

Entrevista a Ernest Sena, Director de l'Institut Català de Finances

11 LI ECONOMIA DE LIESPORT I EL

LLEURE ESTÀ CLARAMENT EN ALÇAII,

S.L. Ernest Sena és el Director

de l'Institut Català de Finan­

ces (ICF) , l'entitat pública

concebuda per la Genera­

litat l'any 85 per promoure

les inversions de la petita i

mitjan a empresa a

Catalunya .

Una de les operacions

de l'Institut va fer possible

l'acabament de les obres de

l'actual Pol iesporti u Mu n ici­

pal Sagrada Família. I és

que l'ICF va finançar la Fun­

dació amb un crèdit de 180

milions a un termini de 10

anys . .

Tot Claror ha vo lgut co­

nèixer i donar a conèixer

una mica més l'ICF, una de

les entitats més importants

del país, i probablement, no

gaire coneguda.

Creu que socialment és prou reconeguda la tasca que fa l'/CF?

R- Per sort, crec Slue la

tasca de l' Institut comença

a estar socia lment recone­

guda. Pensi que és una en­

titat que, amb dotze anys

de fu ncionament; ha rea­

li tzat operacions per va lor

de 120.000 milions de pes­

setes amb més de mil prés­

tecs i avals, que ha crescut

de l'ordre d'un 20 per cent

anual, que té un capital pú­

blic -però que no ha per­

dut mai ni una pesseta dels

contribuents- i que, tot i

26 TOT CLAROR

El món econòmic utilitza un llen­guatgemo1t tècnic i de vega­des no és fàcil comparar ofer­tes.

. Per sort, crec que la tasca de l1nstitut comen­ça a estar social­ment reconegu­da.

En el 90% dels casos se'ns adre­cen empreses de menys de 50 treballadors.

que no està en la ment del

Parlament, si demà es tan­

qués l ' Institut, encara do­

naria un petit benefi ci. En

aquest se ntit ca l valorar

molt positivament la seva

tasca.

Quina diferència hi ha entre una entitat pública com l'/CF i un banc pri­vat?

Formalment, l ' Institut

no té fitxa bancària, però

aquest és un fet que no té

transcendència en les se­

ves activ itats, ja que de la

mateixa manera fa préstecs

i avals. Què no tenim ? No

tenim llibretes, no tenim

dipòsits de particulars. Ens

dediquem bàsicament als

préstecs a empreses, i do­

nem uns diners que s' han

de tornar amb interessos,

com qualsevol banc. Una

diferència és que normal­

ment fem e ls préstecs a

molt llarg termini , on les

empreses poden trobar-se

amb més problemes a l'ho­

ra de trobar finançament.

Hi ha més diferències, en­

tre el tracte que pot donar

un banc a una empresa i el

que pot donar -li l' ICF. Una

és l'especialització; mirem

de fer un préstec a mida

de cada inversió i de cada

empresa.

Qui s'acostuma a adre­çar a l'/CH

Normalment se 'ns ad re-

ce n PIMES, que en el 90

per ce nt dels casos tenen

menys de 50 treba lladors,

amb una certa trajectòria, i

per a les quals la inversió

que es proposen suposa un

punt important en l'evolu­

ció de l'empresa. Normal­

ment les ope racions de

l'ICF que més transcendei­

xen són les que fa amb

empreses grans però, en

ca nvi , e l maj or nombre

d 'aqu estes operac ions és

amb empreses petites. Se'n

realitzen moltes de 50 mi­

li ons, però acostumen a

transcendir als mitjans de

co municació les poques

que fem de 500, per dir­

ho gràficament.

/ això evita que es fa­cin més operacions a P/­MES?

Potser sí. El que costa als

empresaris és orientar-se

davant el vo lum d 'oferta

existent. El món econòmic

utilitza un llenguatge molt

tècnic i de vegades no és

fàcil comparar ofertes. Pen­

so que les condicions que

l ' Institut ofereix a les em ­

preses són millors que les

que pugui oferir qualsevol

banc, i en la majoria de ca­

sos molt millors. El valor

afegit de l ' ICF és que ens

podem ajustar molt al cicle

de l'empresa. Per exemple,

a les empreses turístiques,

que tenen el cicl e anua l

"

mo lt marca t , e ls ofe rim

adaptar les amortitzacions

de l'operació al propi cicle

de fac turació de l 'empre­

sa. Ai xò, que pot se mblar

superfi c ial, és rea lment

mo lt important.

Analitza nt l'evolució econòmica del país, com valora la situació econòmi­ca del sector de l'esport i el lleure?

És un secto r cla rament

en alça, sense cap mena de

dubte. És clar que una de

les co nseqüències de l'es­

tat del benestar és una ma­

j or se nsibi l itat soc ia l per

qüestions com la salut i l'oci

i, en aquest cas, hi ha enti ­

tats com la Fundació Claror

qu e co breixen aq uestes

dob les necessitats, i que

estan en alça.

Societat

IIHi hauria d'haver una major coordinació amb l'ICO a Catalunyall

El Govern central va concedir l'any passat a l'lnstituto de Crédito Oficial (ICO) una línia de crèdit de 300.000 milions de pessetes per ajudar a les petites

i mitjanes empreses. I:ICF rep alguna part d 'aquest suport? No, no. Una de les reclamacions de l'ICF és que considerem que hauria d'haver -hi

major coordinació amb les actuacions de l'ICO a Catalunya, perquè no hi ha hagut ocasió de posar-se d'acord en la forma de fer-ho.

Quina és la fonna de coordinació que creuria més convenient?

Sempre és millor que actuïn sobre el territori les entitats instal·lades en aquest territori , encara que no amb exclusivitat. L'ICO actua aquí a Catalunya, i a més és una de les zones on dóna més préstecs pel fet que és una de les zones amb més Pimes, però funciona a través d'intermediaris bancaris que no apliquen estrictament els criteris de l'ICO.

Seria bo que l'ICF asumís les funcions de l'ICO, de manera que només hi hagués una institució pública, catalana, que fes la funció actual d 'ambdues enti­

tats?

No seria descabellat pensar-ho, però no és una decisió que ens pertoqui. El que podem fer i seguirem fent és insistir a fi que hi hagi una major coordinació entfe ambdues entitats.

COTA "O ... ..J

AL TEU SERVEI A:

Padilla, 308 i Provença, 455-457

Permís de:

cotxe . , camlo

moto tràiler

autocar

CI)

Si tems menys de dos Clnys d'antiguitat en el permís de cotxe,

pregunta pel nostre curs de perfeccionament i seguretat

en la conducció.

í també a tots aquests punts:

Bisbe, 2 Tel: 93.315.04.04 BARCELONA

Rocafort, 67 ~9 Tel.: 93.424.00.67 BARCELONA

Joan Güell, 153 ent A Tel.: 93.330.32.50 BARCELONA

Cantàbria, 42 bis Tel.: 93.305.23.23 BARCELONA

Ronda Sant Antoni, 102 enl1a. Tel.: 93.302.11.40 BARCELONA

Torrent de l'Olla, 157 Tel. : 93.218.01.86 BARCELONA

Carmen Amaya, 35-37 Tel.: 93.335.63.14 HOSPITALET DE LL

I Passeig Zona Franca, 142 Tel.: 93.332.81.62 BARCELONA

Gran de Sant Andreu, 450 Tel.: 93.345.52.99 BARCELONA

I Muntaner, 430 Tel.: 93.201 .69.70 BARCELONA

I Pi i Margall, 24 Tel.: 93.658.92.34 VILADECANS

I Gran Via, 1019 Tel.: 93.307.85.91 BARCELONA

Sants, 46 pral Tel.: 93.421.79.47 BARCELONA

Rosas, 11 Tel.: 93.437.23.71 HOSPITALET DE LL

YDlOSENTRÓ ENLAHABANA

MANUEL V AZQUEZ MONTALBAN

EL PAÍS-AGUILAR 281 PÀGINES

Montalban ens torna a seduir amb un retrat actual de La Habana (Cuba), segons les prò­pies experiències. Una obra el1 un doble pla d'escriptura: d'una banda, la consciència revoluci­onària del castrisme i, de l'altra, la societat real que experimenta les vibracions causades per l'ar­ribada a La Habana de papa Joan Pau Il.

EL ORDEN ALFABÉTICO JUAN JOSÉ MILLAS

EDITORIAL ALFAGUARA 267 PÀGINES

Et valencià MiIl4s, guanyador del premi Nadal l'any 1990 amb La soledad era esta, juga, en aquesta publicació amb el sentit de les paraules i el valor de les lletres.

EL VIATGE D'EN THÉO . CATHERINE CLÉMENT

BARCANOVA-SIRUELA 573 pAGINES

De Jel1.lsalem a Benarès, passant per Rio de Janeiro, Djilkarta, Nova York, Kyoto o El Caire, el jove Théo i la seva excèntri­ca tia Marthe fan un viatge per conèixer el món i les religions buscant la resposta a la pregun­ta de si existeix Déu.

LA INFORMACIÓ MÉS

PROPERA TAMBÉ LA PODEM

TROBAR A LA XARXA

Vila de Gràcia http://www.gracianet.org Gracianet és un projecte associa­tiu que vol estendre i difondre Internet en el territori de Gràcia. Podeu consultar-hi l'últim núme­ro de Gràcia 6, la revista del Dis­tricte, i informació sobre les enti­tats gracienques.

BTV http://www.~arcelonatv.COIll

La web de Barcelona Televisió és de gran utilitat per consultar-ne la programació. les notícies o l' agenda. En procés de construc­ció es troba l'arxiu de BTV Tam­bé hi podeu xatejar amb alt res persones.

Vilaweh http://www.vilaweb.com Es tracta d'un diari electrònic in­dependent amb tota mena d'infor­macions , per accedir a l'actuali­tat del Districte de Gràcia. Té enllaços als buscadors yahoo i a ltavista.

Entitats http://www.gencat.es/ entitats / index.htrn Trobareu un llarg llistat d'entitats culturals, de serveis socials, ambi­enta ls, de cooperació internacio­nal, recreatives , d'emergència i socors, entre d'altres.

Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya http://www.xtec.es Una bona web amb multitud d'en­llaços que us portaran a indrets relacionats amb l'educació, des de les últimes novetats en literatura infantil fins a la formació tècni­ca, e ls recursos educatius o l'edu­cació ambiental.

'u. -AV Sagrada Familia http://www.gencat.es/ entitats/ avsfarnÏ.htrn

-

Amb aquesta adreça us podeu diri­gi r directament a la web de l'Associacó de Veïns del barri, on hi trobareu les principals dades i les activitats que duu a terme.

~.LTAR ••• PARTICIPAR! ~

"Made in USA: art nord-axn.ericà de postguerra" al Centre Cultural de la Fundació la Caixa:fins al 28 de Illarç.

Amb 1'arribada dels na­zis a París durant la Se­gona Guerra Mundial , Nova York es va conver­tir en la capital internaci­onal de l'art. Els principals artistes de la capital fran­cesa, molts d ' ells surrea­listes, van fugir cap als Estats Units. La consci­ència de trobar-se en el centre de l'escena artís­tica internacional va do­nar confiança als artistes nord-americans, que ben aviat van deixar d'imi-

tar els estils importats. L'exposició "Made in

USA: art nord-americà de postguerra" fa un re­corregut per un dels perí­odes més importants de la pintura dels Estats Units, a través del treball de tres grans generacions: des de l'expressionisme abstrac­te dels anys quaranta, amb Arshile Gorky, Willem de Koonig o Jackson Po­llock, fins a la pintura pop d'Andy Warhol, Roy Lichtenstein o Tom Wesselmann, als setanta, passant per la generació intermèdia dels anys cin­quanta i seixanta, en què destaquen els canvis radi­cals introduïts per Robert Rauschenberg i J asp er Johns.

Mesuraper7neS1tra, de WilliaI11 Shakespeare, al Teatre Nacional de Catalunya fins al 20 de

I11arç. "No judiqueu, a fi de no

ser judicats, perquè amb el mateix judici amb què judi­queu , sereu judicats, i amb la mateixa mesura amb què

"Muecas". Dibuixos, escultures, instal.lacions i fotografies de Susana So­lano al Museu d'Art Con­teIIlporani de Barcelona, fins al5 d'abril.

"Muecas" ofereix una

mesureu, se reu mesurat ." Eva ngeli egons Sant Ma­teu, 7.1.

Una dona demana c le­mència a un jutge per a un condemnat a mort. E l jutge la hi concedeix a canvi de po se ir-la. Després , però , no respectarà la seva parau­la i vo ldrà executar la en­tència. A par tir d 'aques ta situac ió, àmpliament tracta­da per la literatura uni versal , Shakespeare mo tra una ve­gada més a Mesura per_me­sura desconfi ança i rebuig davant de la naturalesa mo­ral de l' home.

àmpli a revisió del treball re­a litzat pe r Susana Solano durant els últims anys i in­c lou obres e n suports tan diferents com l' escultura, el dibuix o la fotografia. La mostra inclou unes 25 escul­tures, més d ' un a vintena d 'obres tridimensionals, di­verses sèries fotogràfiques, un s 100 dibuix os i dues i nstal.l acio ns i nèdi tes pro­duïdes pe l MACBA: "New York" i "A dalt i a baix" .

ACTIVITATS ESP<>R.TIVES I>·IN"TER.ÈS

El Dream Team es tornarà a reunir en l'homenatge a Johan Cruyff

Els amants del futbol te­nen una cita ineludible el proper 10 de març al Nou Camp. El motiu, el tan discutit homenatge a Jo­han Cruyff, que perme­trà veure un interessan­

tíssim partit entre l'actual equip del FC Barcelona i la selecció de jug~dors que en el seu dia van formar part dellegendari Dream Team.

El partit promet ser de la màxima qualitat, atès que jugadors com Koeman, Stoichkov, Zubizarreta, Eusebio, Bakero o Txiki han assegurat la seva pre­sència. Fins i tot el brasiler Romario ha promès viat­jar des del Brasil per participar en la vetllada.

Les localitats, a preus populars, de ben segur que s'esgotaran ràpidament. l és que ningú no es voldrà perdre el duel de banquetes Van Gaal-Cruyff.

JUDO Campionat d 'Espanya júnior masculí i femení El 20 de febrer els afeccionats al judo podreu assistir a la fase del campionat d'Espanya, la prèvia a la final. Els participants seran de Catalunya, Balears, Múrcia i Va­lència. El campionat començarà entre les 9.00 i les 9.30 a les instal·lacions esportives de les Llars Mundet. L'en­trada és gratuïta.

RAL'LI X Ral·li internacional de cotxes d'època Barcelona-Sitges El Foment de Turisme de Sitges torna a organitzar el ral·li de cotxes d'època, que sortirà de la plaça de Sant Jaume el dia 7 de març a les 11 .00h. A més, el dissabte 6 podreu contemplar els cotxes al Palau de Pedralbes, on, a partir de les 10.45, hi haurà un concert de la Banda Municipal de Barcelona. A les 13.00 hores tots els participants engegaran motors per Iniciar un recorregut per Barcelona: Palaude Pedralbes,Diagonal, Pg.deGràcia,PI. Catalunya, Rambles, Pg. de Colom, Port de Barcelona.

3 lIlesos de quota gratuïta a l'Esportiu Claror o al Poliesportiu Municipal Sagrada Fanúlia

El concurs del passat nÚln.ero el va guanyar •••

Rosa Maria Aldea

Oferta vàlida fins al 31 de lDarç de 1999

Participeu-hi enviant-nos la butlleta acljuJil ta per correu (Revista Tot Claror, Sardenya 333, 08025 Bar­celona), o dipositant-la a les urnes situades al co ntrol d'accés de l'Esportiu Claror o del Poliesportiu Munioipal Sagrada Família.

r~~-------------------ï

I I I I I I I I I I I I I I I

Nom ... .... .. ...... ... .. .. ... Cognoms ....... ... .... ........ .... .... .... .... .... .. ... .... .... .. ..

Adreça .... .. .. .. ..... ... .... .. .... .. ..... ... .. ..... ..... .. ... .... Te lèfon .. ...... .. ... .. ...... .. ..

Ciutat. ....... ..... ... .... ....... .. ....... ...... ... .... ..... .. ......... .. .. OP .......... .. .. ........ ..

Edat.. .. Ets soci/a ....... ..... Esportiu Claror D . PM Sagrada Família O

Qüestionari per al concurs

1. Quants tftols va guanyar Valero Rivera com a jugador d'handbol?

2. Quin nom rep el grup de "canalla" que forma els tres últims pisos d'un castell?

3. Quina serà la tercera instal·lació que gestionarà la Fundació Claror?

Què penses de la Revista Tot Claror?

1. Què és el que més t'ha agradat d'aquest número?

2. I què t'ha agradat menys?

3. Quina secció t'agrada més?

4. A qui t'agradaria que entrevistéssim?

5. Què creus que li falta, a la revista?

6. Globalment, quina nota posaries a la revista entre 1'1 i el 10?

....... .... ............. .. ... , ....... ........... .. ....... ........... , ......... ......... .... ..... ....... ...... ......... .

B

B

O

L

E

R

O

E

U

S

per Miquel Garcia

Sopa de lletres Troba 10 tipus de

balls de saló

P I E Y R O C K

C L R F G L D E

T H U N O E N I

R E A I A X U G

O T I C D U G S

E T E A H S L F

S O B U R A T E

T M O Z V L C O

A P O L K S E H

S W N G A M I

Test Demostra la teva cultura

P

A

S

D

O

B

L

E

A

A

1. Quants campionats d e l'NBA ha guanyat Michael Jordan al llarg de la seva carrera?

2. Quin futbolista ha estat esco­llit el millor jugador europeu del segle?

3. Quin tennista va guanyar la medalla d'or als Jocs Olímpics de Barcelona 92?

4. Qui ha estat el darrer guanya­dor del Mundial de ra1-lis? .

5. Amb quina marca de motoci­cletes correrà Carles Checa la propera temporada?

'UlIP.lU 13A (ç 'U;;)UPPlllJAI '.L (p '¡OSSOll .~ (t 'jJ,(n.lJ " Oliar (l 'SiS ( I :s,¡sodSOH

Troba la pare~!a Relaciona les dues columnes ...

Los Àngeles 1976 Moscou 1968

Mèxic DF 1920 París 1980

Berlín 1936 Montreal 1972

Munic 1984

'U6 1 'o!"n~ ~9L6 1 ' IUOJ¡"O~ ~9¡;61 'UJI·IOS ~m:6 1 'S).md ~ 8961 'da ,.x~~ :086 1 ' nooso~ :P86 1 'SOI.3uy Sal '9poloS

Ens trobarà molt a prop seu:

Provença, 427 - 431

. Pg. Sant Joan, 135

Castillejos, 248

CAJA MADRID St. Antoni M. Claret, 139

A I tots els avantatges de les hipoteques Caja Madrid • Caja Madrid és líder en el mercat hipotecari. • A Caja Madrid trobarà la més àmplia oferta hipotecària, els imports més elevats de finançament, i

els preus més competitius del mercat. • Els nostres professionals l'assessoraran sobre el producte que millor s'adapti a les seves necessitats

i li resoldran tots els dubtes sobre els tràmits per adquirir el seu habitatge. • l, a més, podrà escollir el tipus d'interès que més li convingui: fix, variable o mixt.

A LA HIPOTECA Fins al 85% del valor de taxació de l'habitatge, i fins a 25 anys per amortitzar-lo. A interès fix, variable o mixt.

••

Hipoteques Caja Madrid. Pensades per cobrir totes les seves necessitats ..

~ HIPOTECA MAXI n 100:

Fins al 100% del valor de taxació, per al seu primer habitatge. A interès fix, variable o mixt, i fins a 30 anys per pagar-lo.

.. ;.:

~ HIPOTECA QUOTA n FIXA

Per als qui prefereixin pagar la mateixa quota cada mes, pugin o baixin els tipus d'interès. Fins a un 85% del valor de taxació de l'habitatge.

~ PRÉSTEC AUTO-PROMO­n TOR Per a la construcció o rehabilitació de l'habitatge de propietat, amb un tipus d'Interès fix, variable o mixt, i fins al 85% del valor de taxació del projecte.

LUQUE ELEVADORES Y MONTACARGAS, S.L. cI Alella, 2 - 4 Tel. 93.408.15.26 Fax 93.408.25.67

REHABILlTACION - INSTALACION - MANTENIMIENTO Y CONSERVACION

REHABILlTACION EDIFICIO ANTIGUO

El proceso de rehabilitación exige unos amplios conoci­

mientos y una prolongada expe­riencia para obtener la solución mas eficaz. Ascensores LUQUE dispone de un equipo de exper­tos profesionales y la mas avan­zada tecnologia para adaptar convenientemente los medios con las necesidades del usuario, respetando las características propi as del edificio.

_ FUNDACiÓ CLAROR

LA FUNDACiÓ CLAROR

PARTICIPARÀ EN LA GESTiÓ DEL

COMPLEX DE CAN CARELLEU

La instaHació serà cogestionada amb el Centre Excursionista de Catalunya i la Universitat Ramon Llull en un projecte conjunt

A les reunions dels mesos d'octubre i novembre, el Patronat va acor­dar que la Fundació presentés un projecte de gestió de dues instal· ­lacions municipals que havien sortit a concurs recentment: el com­plex esportiu de Can Carelleu, situat a Sarrià, i el complex esportiu Marítim, a la Barceloneta. L'Ajuntament ja s'ha pronunciat sobre el concurs relatiu a Can Carelleu.

La Fundació Claror parti­

ciparà a partir del proper

mes d'abril en la gestió

d'una tercera i nstal·lació

esportiva, el complex es­

portiu municipal de Can Ca-

rell~~, SitJ. .. ?~t al Di~tri~t~ de Sarna-Sa!tfGervasl. Alxl ho

32 TOT CLAROR

va resoldre el Plenari de

l'Aju ntament de Barce lona

el passat 22 de desembre,

en fer públic el resultat del

concurs de gestió d'aquesta

instal ·lac ió, al qual el Pa­

tronat de la Fundació Claror

havia resolt presentar-se.

En aq uest projecte la

Fundació participa conjun­

tament amb la Universi­

tat Ramon Llull i el Cen­

tre Exc ursionista de

Catalunya. La gestió l'as­

sumiran conjuntament les

tres entitats.

El complex, de 22.400 m2, té piscina a Paire lliure, camp de futbol i pistes de tennis, entre altres espais.

El Director General de la Fundació Claror, Joan Itxa­so, explica les raons per les quals la Fundació va presen­tar el projecte de la mà de les altres dues entitats . "El

nostre objectiu en presen­tar-lo era abordar, bàsica­ment, tres grans àmbits

d 'actuac ió. D'una banda, fer una instal·lació verita­blement de districte i, fins

i tot, pér a tota la zona nord

de la "ciu~at. De l'altra, pen­sem que representarà un gran servei també com a

campus univers itari de la comunitat universitària de

la Ramon Llull. Volíem tam­

bé que fos una instal·laci<5 de natura i de muntanya i

per això el CEC, co m a

entitat pionera i degana de les esport ives de

Catalunya, té un a gran aportació per fer."

22.400 m 2 d'instaHació

Les instal·lacions de Can

Carelleu disposen actual­ment d'una superfície de

22.400 m2, amb piscines

d'estiu, camp de futbol, pis­

tes de tennis, pista poliva­

lent, frontó cobert i un bar­

restaurant amb zona social.

El seu estat actual de

conservació, però, és defi­

cient, i requerirà importants

inve rsions per millorar els

espais ja existents i fer-ne

___________ FYNDÀCIÓ CLAROR

de nous, perquè en el ter- re , fina lització de la tasca

mini de dos anys sigui un perimetral del recinte, con-

dels com pl exos esportius dicionament de l'ed ifici del

més moderns i potents de bar-cafeteria i de la zona

Barcelona. d'administració provisional,

El projecte presentat per on s'ubicarà el control d'ac-

les tres entitats cogestores cessos, mill ores als vesti-

té previst aplicar un pla en dors ex istents i renovac ió

du es fases, entre l'any en del paviment de la pista po-

curs i el 2001 , que signifi- li valent i del camp de fut-

carà una inversió global de bol , i de les quatre pistes

720 milions de pessetes. de tennis. També està pre-

vista la insta l·lació d'un ro-Primera fase: estiu del 1999 còd rom i un circu it de fit -

La primera, que suposa- ness a l'aire lliure.

rà una inversió de 120 mili-

ons de pessetes, s'engega- Segona fase: 1999·2001

rà entre els mesos d'abril i La segona fase, que sig-

setembre de 1999 i com- nificarà una inversió de 600

prendrà les següents actua- milions de pessetes, es pen-

cions: sa iniciar entre els mesos

Renovació de' la depura- d'octubre i desembre de

ció i desinfecció de l'aigua 1999 fins al maig-juny del

de les piscines a l'a ire Iliu- 2001. Comportarà la realit-

Hi ha previst invertir 700 mili­onsen3anys per tal de remo­delar la insta1--1ació.

Aquest estiu es farà una inversió de 120 milions per remodelar les insta1-1acions actuals.

Es construirà un nou edifici poli­esportiu de tres

"\ . / ... - ~ ',', , ".

~'·% .. ·[rrtr .. , .i.lI!I!I!. [ft1P:'. . ]:¡:¡ il,

_.. . ',w,tm., ' .~I ! i •... ;:!hl !

-... -'.'- .

I~~ Seu social amb bar-cafeteria

Camp de futbol

plantes amb una Pista de tennis

important zona d'aigües.

zació d'un nou equipament

esportiu de 3 plantes amb

2 piscines cobe rtes, una

zona d'hidromassatges, sau-

nes i banys de vapor, una

gran sa la de fitness i mus-

culació, sa les polivalents,

servei mèd ic, sala de mas-

satges i vestidors. En el so-

terrani de l'edifici es cons-

truirà un pàrquing de 150

places.

Pel que fa a les quatre

pistes de tennis actuals, en

desapareixeran dues per

construir-hi quatre pistes de

paddle.

Continuïtat del servei

La realitzac ió d'aquest

projecte, si bé rep resenta-

rà la remodelació de pràc-

ticament tota la instal· lació,

no suposarà en cap mo-

Pistes de futbol sala

Pavelló-Frontó cobert

ment el seu tancament ni

la interrupció dels serveis.

Així, les ob res en cap cas

perjudicaran els actua ls

usuaris de l'eq uipament, ni

les entitats (esco les públi­

ques, clubs del Districte ... )

que hi duen a terme pro­

grames esporti us.

TOT CLAROR 33

_ FUNDACiÓ CLAROR

UNA ALTRA OPCiÓ:

L1EsPORTIU

MARíTIM

Paral·lelament al projec­te presentat per a Can Ca­relleu, la Fundació Claror va presentar-n e un altre per 'gestionar el complex espor­tiu Marítim, situat al barri de la Barceloneta, al costat de l'Hospital del Mar.

El concurs de gestió del CE Marítim no es resoldrà

fins al.ple municipal del pro­per 19 de febrer.

El projecte, de 300 mili­ons de pessetes, inclouria la finalització de les obres i la gestió de la instal·lació per

25 anys.

Constari a d'un pavell ó cobert de 40x2 0 m, d'una pisc ina de 19x7 m, d'una sa la de fitness, d'una gran zona termal amb tot tipus de serveis, vestidors i cafe­teria. A més, preveu que hi hagi un accés directe de la

instal'lació a la platja per a les activitats de mar. En

qualsevol cas, i si finalment l'Ajuntament de Barcelona, aprovés el projec te de la Fundac ió, aquesta instal ·­lac ió entraria en funciona­

ment a la primavera de l'any 2.000.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

EL CAS FALLIT

DE L1EsPORTIU

VINTRÓ

Prèviament als con cur­

sos de gestió dels comple­xos esportius de Can Care­

lleu i del Marítim, la Fun­

dació Claror n'havia presen­tat un altre. Va ser amb

motiu del concurs públi c

de gestió del complex Es­

portiu Vintró, situat al pas­

satge Vintró, molt a prop de

la plaça de .Ies Glòr ies, al

districte de Sant Martí.

La proximitat d 'aquest

equipament respecte del

Poli esportiu Sagrada Famí­

lia i la llista d'espera exis­

tent en aquest últim, van ser dos dels diversos mo-

34 TOT CLAROR

tiu s que van impulsar la

Fundació a presentar un pro­jecte d'inversió de 190 mi­

lions de pessetes.

A banda del projecte de

la Fundació s'hi van presen­tar dues entitats més: UBAE

i l'Associació Esportiva Sant

Martí (ASME) .

Finalment, l'Ajuntament

va adjudicar el concurs al

projecte d'ASME, entitat del

Di stricte , per un marge

molt reduït de puntuació:

51 punts per a l'ASME i 49

punts per a la Fundació Cla­

ror, que havia . presentat la

millor proposta d'inversió.

Joan Itxaso Patemaio,

Direc/or General de la Fundació Claror

la Fundació i el mapa esportiu de la ciutat

El mapa de futur de les instal ·lacions esportives

de la ciutat està rebent un impuls decisiu, el més

gran des dels Jocs Olímpics de 1992.

S'està plasmant, especialment, en el gran nom­

bre d'instal·lacions de titularitat municipal que,

malgrat les seves potencialitats futures, han quedat

obsoletes i requereixen una profunda transforma­

ció i un enfocament de gestió diferent.

L'any 1998 ha estat significatiu pel gran nombre

de concursos que l'Ajuntament ha convocat, per a

la gestió indirecta d'entitats, segons el model ja es­

tablert en el període olímpic.

Aquest fenomen, junt a l'eclosió de l'Esport per

a Tothom ha propiciat que els gestors esportius es

plantegessin l'estratègia de futur, que indubtable­

ment marcarà de manera decisiva la seva presència

en el mapa de gestors de la ciutat.

La Fundació Claror ha decidit estar present de

manera activa en tot aquest moviment, perquè en­

tén que el seu projecte i model de gestió s'insereix

plenament en les demandes dels ciutadans de

Barcelona.

És per això que, després d'una anàlisi dels dife­

rents concursos, ha decidit presentar una proposta

a tres que, consideràvem, reunien els requisits ne­

cessaris en tots els àmbits de gestió: esportiu, soci­

al i econòmic.

En poc temps coneixerem els resultats d'aquest

esforç. Som optimistes, perquè confiem de ple en

el nostre projecte. Independentment del resultat,

però, creiem que valia la pena tirar endavant aquesta

feina, malgrat que algun resultat no sigui el que es­

perem o mereixem.

-

___________ FYNDACI6 CLAROR

AQUEST ANY PARTICIPARÀ EN UN PROJECTE DE SOLIDARITAT A NICARAGUA

LA FUNDACiÓ IMPULSA UNA PLATAFORMA

DE TREBALL DEDICADA A LA SOLIDARITAT

Tothom qui vulgui podrà participar activament en els projectes de la Plataforma, aportació trimestral voluntària i participant activament en els projectes que es duran a terme

La Fund ac ió Claror ha

decidit crear una platafor­

ma de treball dedicada a la

cooperació i la so l idaritat

amb la ferm a voluntat

d'aglutinar l'esperit de col'­

laboració internacional i ciu­

tadana entre els seus mem­

bres . Aquesta iniciativa,

anomenada "0,7 Claror", va

ser ratificada el passat 27

de gener pel Patronat de la

Fundació.

Montse Bastida, membre

del Patronat, explica que "la Fundació Claror fa anys que creu en la necessitat de cre­ar aquesta plataforma de tre­ball". No es tracta tant de crear una ONC, sinó un es­

pai que ens permeti fer tro-o

bades entre la Fundació i els membres co¡'¡aboradors, se­guir projectes i, fins i tot, col·laborar amb determina­des iniciatives a través d'or­ganitzacions ja creades".

El plantejament inicial és

aconseguir un bon nombre

de persones que s'impli-

quin qu e s'impliquin en

aquest projecte a dos ni­

ve ll s. Amb una apo rtac ió

vo luntàri a tr imestra l i parti­

cipant amb l'ava luac ió, se­

lecció i seguiment dels pro­

jectes en que es decideix i

actuar.

La parti cipac ió és oberta

a tothom i, és per això, que

s' han estab lert diverses

quotes en funció de la dis­

ponibilitat de cadascCI.

Pel que fa a la Fundació

Claror, la impli cac ió se rà

també important i es ma-

Pimer objectiu: Nicaragua

La primera acció que realitzarà la Fundació Claror serà la del manteniment d'unes 40 o 45 nenes majors de deu anys a la ciutat de León (Nicaragua). D'entrada, aquest projecte és indefinit fins que s'hagin assolit els objectius. Montse Bastida afirma que '!31 que ha rev'ifat la 'idea d'adquirir un compromís sostenible i permanent ha estat el plantejament concret que ens van fer t'a Un'iver­sitat de Barcelona i la de León, a Nicaragua ':

En concret es durà a terme a l'Hogar La Recolección, un centre de tres plantes que compta amb un internat per

a 80 nenes i una escola a la qual n'assisteixen 1.500. En una primera fase s'ha rehabilitat el tercer pis per poder encabir-hi les nenes que hi entrin de nou.

El paper de la Fundació Claror serà aportar els recur­sos econòmics necessaris per al seu manteniment. El cost

és de 180.000 pessetes mensuals.

te ri ali tza en tres àmbi ts.

En primer lloc, aportant

diners als projectes de la

plataforma (es vo l ar ribar E!n

pocs anys a l'objectiu de l

0'7% de l pressupost).

En segon ll oc, donant

suport logístic i administra ­

t iu a la plataforma per ta l

que tots e ls in gressos es

destinin íntegrament als pro­

jectes.

En tercer lloc, estab lint

mecanismes de trasparèn­

cia i garantia per assegurar

que l'esforç de tot un col '­

lectiu tingui el destí desit­

j at.

En el sí del Patronat s'ha

des ignat un responsable per

coo rdinar les actuac io ns

amb la plataforma.

El fet de tenir un primer

proj ecte concret ha estat un

impuls decisiu per organit­

zar aquest treba ll co l·lectiu

que, ben segur, tindrà con­

t inuïtat en d'altres proj ec­

t es, tant en l'àmbit nacio­

nal com internacional.

. , -- l"~

"PLATAFORMA 0'7 CLAROR" BUTLLETA DE COL·LABORACIO INDIVIDUAL

Nom

Adreça

Cognoms

Ciutat

Telèfon

CP

Ets soci d'alguna instal'lació gestior:lada per la Fundació Clarór? No Sí Quina?

Vull ser membre de la plataforma de solidaritat i cooperació fent una aportació* trimestral de:

0 1.000 ptes. 0 2.000 ptes. 0 3.000 ptes. I I ptes.(posa la qualíltitat)

que la FUlíldació Claror cobrarà els dies 1 dels mesos de gener, abril, juliol, octubre de cada any.

Dades bancaries**Entitat Oficina Compte

Data Signatura FUr:ldaci6 Claror. Sardenya 337 entresoL2a . 08025 Barcelol'1a,

, Les aportaciorls desg~aven un 20% de la Renda.

"Les dades bancànies nomès SÓ til

necessaries en cas de tilO ser soci.

_ FUNDACiÓ CLAROR

JA HI HA DATA PER A LA MILLA DE LA SAGRADA fAMíLlA'99: EL 18 D'ABRIL

La Milla de la Sagrada

Família, que organitza la

Fundació Claror, arribarà a la

quinzena edició el diumen­

ge 18 d'abril.

Serà molt similar a la de

l'any passat. El recorregut

serà el mateix, amb sortida

al carrer Rosselló, entre Sar-

denya i Marina, i arribada

al carrer Mallorca, entre

Marina i Lepant, davant de

la Plaça Gaudí. Si voleu par­

ticipar-hi , tingueu l'edat

que tingueu, aneu-vos pre­

parant.

Les inscripcions comen­

çaran el 22 de març.

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

LA FUNDACiÓ CLAROR, MEMBRE FUNDADOR DE LA UNiÓ DE L'EsPORT PER A TOTHOM DE CATALUNYA

La Fundació Claror és

membre fundador de la

Unió de l'Esport per a Tot­

hom de Catalunya (UETC),

que va néixer formalment ·

el passat 19 de desembre

en l'assemblea constituent

celebrada a la Galeria Olím­

pica. La UETC és formada

per 58 entitats d'arreu de

Catalunya que treballen per

a la promoció de l'Esport per

36 TOT CLAROR

a Tothom a casa nostra, i

aglutinen més de 200.000

persones. En l'assemblea es

va escollir la primera Junta

Directiva de l'entitat, amb

el president del CN Reus

Ploms, Josep Casanovas (a

la foto), com a president.

El Director General de la

Fundació Claror, Joan Itxa­

so, va ser escollit membre

de la Junta.

CANVIS AL PATRONAT DE LA FUNDACiÓ

El Patronat de la Fundació Claror ha iniciat l'any 1999 amb nous membres. I és que el passat 3 de desembre van haver eleccions per renovar el patró representant dels treballadors, i l'elecció relativa a una de les tres places en representació dels socis de l'Esportiu Claror. Com a resultat d'aquestes eleccions, Julieta Riberas s'hi ha incorporat en representació dels treballadors, en substitució de Núria Borràs que havia presentat la seva renúncia . La plaç~ relativa al representant dels socis l'ocupa Jordi Alonso, soci número 30 de l'Espor­tiu Claror, a causa de la renúncia de Josep Edo. Així, la composició actual del Patronat és la següent:

Presidenta : Joana Céspedes i Martí Secretari: Jordi Cabanes i Orri ols Vocals: Montserrat Bastida i Vilà, Consol Martí i Soto,

Basili Pérez i Garda, Dolors Rodríguez i Sanchez, Héc­tor C. Silveïra Gorski, Josep Tablada i Rodríguez, Jordi Alonso i Julieta Riberas.

• • • • • • • • • • • • • •

LA FUNDACiÓ RECULL 148.500 PESSETES EN LA CAMPANYA PER A CENTREAMÈRICA

La campanya "Esport

amb Centreamèrica" que es

va dur a terme durant el

mes de desembre a l'Espor­

tiu Claror i al Poliesportiu

Municipal Sagrada Família va

aconseguir 148.500 pesse­

tes, que la Direcció d'Es­

ports de l'Ajuntament de

Barcelona destinarà, junta­

ment amb els diners apor­

tats per altres entitats espor­

tives, a les regions de Cen­

treamèrica més afectades

per l'huracà Mitch.

La campanya consistia a

comprar una entrada solidà­

ria per 500 pessetes. A ban­

da de les adquirides pels so­

cis i usuaris cadascuna de

les instal·lacions va col·­

laborar amb la iniciativa amb

l'aportació de 80.000 pes­

setes entre totes dues.

• • • • • • • • • • • • • •

DISTINCiÓ DE L'AssOCIACIÓ DE GESTORS ESPORTIUS DE CATALUNYA

L'Associació de Gestors

Esportius de Catalunya va _

distingir la Fundació Claror

amb el premi a la millor tra­

jectòria en la gestió, en el

transcurs de la segona edi­

ció dels Premis Catalunya a

la Gestió en l'Esport, que va

tenir lloc el 3 de desembre

a l'Hotel Alimara de

Barcelona. El Director Ge­

neral de la Fundació, Joan

Itxaso, va recollir el trofeu i

un diploma acreditatiu del

premi de mans del Secreta­

ri General de l'Esport de la

Generalitat, Pere Sust. A la

cerimònia, on eren presents

les principals entitats espor­

tives catalanes, es van lliu­

rar els premis Catalunya a

la millor gestió esportiva a

entitats com el TDK

Manresa o el FC Barcelona.

______ _ ___ FUNDACIÓ CLAROR

NOVES ACTIVITATS DIRIGIDES A LES INSTALoLACIONS

JOCS A LIAIGUA, BÀDMINTON I

BALLS DE SALÓ, BASE DE LIOFERTA

Donar la benvinguda al

nou any no significa variar

l'oferta d'activitats dirigides

de les instal ·lacions, ja que

el programa es defineix se­

gons el calendari del curs

escolar.

L'oferta, però, s'ha ampli­

at al Poliesportiu Sagrada

Família pel que fa a alguns

cursos d'activitats aquàti­

ques. S'han afegit noves

franges horàries a la natació

infantil (els dissabtes a pri­

mera hora del matí) i

d'adultS (els divendres a les

20.15h) i als cursos d'aigua­

gim exclusius per als socis.

També s'ha incorporat al pro­

grama un nou dia per al ioga

(dissabtes a les 12.30h), un

nou grup d'aeròbic (dilluns i

dimecres a les 9.30h) i de

gimnàstica per a gent gran.

Jocs a l'aigua

El Poliesportiu Sagrada

Família ofereix, des del pas-

sat 16 de gener, una nova

activitat anomenada Jocs a

l'Aigua. Va destinada als nois

i noies entre 9 i 14 anys que

siguin socis de la instal ·lació.

Com que és gratuïta, no cal

inscripció prèvia ni assistir­

hi tots els dies. Es realitza

els dissabtes de 18.00 a

18.45 i tothom qui hi esti­

gui interessat cal que recu­

lli el tiquet el mateix dia a

les oficines. Les places són

limitades.

Una altra activitat dirigi­

da als joves és el Bàdmin­

ton, un esport poc conegut

però que conté tots els in­

gredients perquè nens i ne­

nes s'ho passin d'allò més bé

alhora que desenvolupen

les habilitats motrius i les ca­

pacitats físiques.

AI Sagrada Família el Bàd­

minton va dirigit als joves

entre 8 i 12 anys. Les clas­

ses es fan els dimarts i di­

jous de 17.45 a 19.00 i el

preu és de 2.650 pessetes

per a socis i de 3.375 per a

no socis. A l'Esportiu Claror

va dirigit a socis majors de

catorze anys i fins al mes de

juny resulta gratuïta per als

socis. Les classes es fan els

dilluns de 19.39 a 21 .00

hores.

Balls de saló

Seguint amb el programa

establert, cal recordar que

el 16 de març comença al

Poliesportiu Sagrada Família

el segon nivell de Balls de

saló, on podreu aprendre i

millorar el Fox, el Pasdoble,

el Rock, el Txa-txa-txa,el

Bolero, el Vals anglès i el

Tango europeu . Pel que fa

al rock, si voleu perfeccio­

nar-ne la tècnica, podeu

apuntar-vos al monogràfic

de Rock and Roll que co­

mençara el 19 de març.

A l'Esportiu Claror el se­

gon nivell de Balls de saló

començarà el 18 de febrer.

HI HAuRÀ

MULT111QUETS

D'ENTRADA PUNTUALS

AL POUESPORTlU

SAGRADA FAMíUA

A partir del mes de març

totes les persones que utilit­

zen assíduament el Poli es­

portiu Municipal Sagrada Fa­

mília pagant l'entrada puntu­

al podran comprar un multi­

tiquet, amb descomptes.

Hi haurà dues opcions,

el multitiquet de cinc sessi­

ons i el que donarà dret a

accedir-hi en deu ocasions.

Pel que fa a l'entrada de

cinc usos, costarà 2.000 pes­

setes per als usuaris menors

de 16 anys i 3.750 per als

adults. El preu del tiquet de

deu usos serà de 3.400 pes­

setes l'infantil i 6.375 el

d'adults.

• • • • • • • • • • • • • •

TOTS ELS SOCIS

REBRAN LA GUIA

DEL SOCI AQUEST

MES A CASA SEVA

Tant els socis de l'Espor­

tiu Claror com els del Poli­

esportiu Municipal Sagrada

Família rebran aquest mes

a casa la Guia del Soci de la

seva instal·lació. Cadascuna

consta de 24 planes amb els

compromisos de qualitat en

el servei de la instal·lació,

així com els reglaments d'ús,

entre altres coses.

TOT CLAROR 37

_ FUNDACiÓ CLAROR

El POLIESPORTIU SAGRADA

FAMíliA PARTICIPA EN El PLA

D-EDUCACIÓ MEDIAMBIENTAL

El Po liesportiu Municipa l

Sagrada Famíli a co l·l abora

des de fa tres mesos, junta­

ment amb altres entitats del

barri , amb l'Institut d'Educa­

ció de l'Ajuntament i el D is­

tricte de l'Eixample en la de­

f inició del programa de tre­

ball i actes a desenvo lu par

d'u n nou projecte: el Pla

d'Ed uca'ció Ambienta l.

Aq uest Pla pretén co ns­

cienciar els ciutadans sobre

d ive rsos aspectes relac io­

nats amb l'escola, el t rànsit,

la neteja, l'energia, la infor-

mació o el med i ambient,

mitjançant acc ions in te rnes

i individ uals que duran a ter­

me cadascu na de les enti­

tats, i acc ions externes i

conjuntes dirigides més di­

rectament als ci utadans.

Projecte Educatiu de la Ciutat

El Pla d'Educac ió Ambi­

ental s'inclou en el Projecte

Ed ucatiu de la Ciu tat, que

s'està dese nvo lu pant a

Ba rce l ona des de fa un

L'ús de la bici pot ajudar a millorar el trànsit i el medi ambient.

te mps amb l'objectiu d' im­

plicar en el procés d'educa­

ció i formac ió e l màx im

nombre d'entitats i instàn­

c ies possib les. Entenent,

d'una banda, que aquesta

responsabi litat no és exclu­

sivament de les escoles i fa­

mílies sinó de tota la com u­

ni tat en genera l i, de l'a ltra,

que els destinataris no són

només els nens i nenes en

edat escolar, sinó tots els ciu ­

tadans que al llarg de la vida

han d'anar ampliant els seus

coneixements en una acti­

tud de formació permanent.

Així, es vo l aconsegu i r

que Barcelona arribi a ser la

Ciutat del Coneixement, és

a d ir, una ciutat més convi­

vencial, sa ludable i agrada­

ble per viure i visita r.

Eduard Franco

Direc/or Poliesportiu Sagrada FamJ1ia

La Fundació Claror ha estat implicada des del co­mençament en aquest pro­jecte, que encaixa totalment en els seus principis bàsics fundacionals de promoure la salut, la cultura, el lleure i l'esport a l'abast de tothom, amb una tasca tota lment compromesa amb els veïns i e l barri on es troba. D'aquesta forma, hem estat a totes les reunions, tenim presència a la comissió que defineix el programa, i les nostres instal'lacions s'ofe­reixen per a qualsevol acte que es pugui plantejar.

Esperem el suport de tots els nostres associats en les activitats que es convo­quin, i des d'ara posem a disposició les pàgines de la revista Ibt Claror per mantenir viva la informació del projecte i per tal que qualsevol soci que ho de­sitgi pugui fer-nos arribar inquietuds i suggeriments.

Castillejas, 270 (cant. Provençal 08025 Barcelana Telèfon i fax 93.455.29.62

Http://www.sucdebytes.com/aquamarina E-mail : aquamarlna@dragonet.es

sense prob

• Cursos de busseig (tots els mesos)

• Bateig de busseig ~

Cursos teòrico-pràctics de submari nisme FEDAS 1 CMAS/SSI. 'J':J, Edat minima: 12/14anys. U~ Personal docent: instructors FEDAS 1 CMAS ISSI. ~j-

• Venda i lloguer de mate~ial de submarinisme .~ • Sortides col· lectives du r.ant tot l'any, dissabtes i diumenges • Socis del poliesportiu preus especials • Bateigs gratuïts si posteriorment s'efectua el curs

Titol Nacional FEDAS

Titol Internacional CMAS

Instructors de la Federació Catalana FECDAS A partir de 14 anys

SS'I Titol Nacional i Internacional.

A parti r de 14 anys

El Mètode KUMON va néixer amb la

final itat de solucionar els p rob lemes dels nens i de les nenes amb les matemàtiques. Des de llavors, 9 milions d'a lu mnes de tot el món han uti litzat el Mètode KUMON per de,erlvo lupar a l màxim possible les seves capacitats.

La seva ap l icac ió cont in uada ha demostrat, a més a més, que amb uns

quants minuts a l dia, i sense interferi r en el proç¡rama escolar, proporciona:

o Una base sòlida en matemàtiques. o Hàbit d'estudi. o Autoconflanla. o Capacitat de concentraciò. o Una actitud autodidacta. o I, com a conseqüència, una gran . millora en totes les assignatures.

Tots els socis de l' Esportiu Claror que s'i nformin sobre e l Mètode KUMON

rebran un regal sorpresa:

93 208 00 49 • 93 245 88 49 Aquest mes, 15 DIES GRATlfllS per provar el Mètode KUMON

~K.UMON KUMON Instituto de Educaci6n de Espal"la, s.a .

I

___________ FUNDACIÓ CLAROR

EL TORNEIG DE BÀSQUET DE

NADAL GUANYA PRESTIGI

Va tenir lloc a fEsportiu Claror els dies 7 i 8 de gener

Els passats 7 i 8 de gener

es va organi tzar a l'Esportiu

Claror el V Torneig de Nadal

de bàsquet preinfantil i in­

fantil, que va assolir grans

èx its en molts aspectes.

Socialment, per la gran

afluència de pClblic durant

e ls dos di es i, esportiva­

ment, per la qualitat dels

parti ci pants, que van oferir

emoció i igualtat a ga irebé

tots els partits.

Una noveta t resp ecte

edicions anteriors va ser el

concurs de tirs lliures i els

premis al millor jugador del

torneig, tant en categoria

masculina com femenina.

(veure quadre adjunt).

Entre els espectadors ca l

destacar la presència del

President de la Federació

Catalana de Bàsquet, Enric

Piquet; el representant ter­

ritorial de la Secretaria Ge­

neral -de l'Esport de la Ge­

neralitat, Josep Maria Asen­

sio, i el Conseller d'Esports

del Districte de Gràcia ,

Albert Mussons.

El torneig va estar patro­

cinat per Wall Street Insti­

tute i hi van co l·laborar les

entitats següents: Instituts

Odontològics Associats, Ei­

xample Esports, diari Sport i

Barcelona Televisió.

Instalaciones Doble R, S.L. Alemania, nave 5 - Montigalà 08917 Badalona (Barcelona) Tel. 93 465 77 47 - Fax: 93 465 79 11

QUADRE DE RESULTATS

Infantil masculí 1 l' FC Barcelona (foto 1)

2n UE Claret

3 1' Safa-Claror

4t CB Joventut

Pre-infantil masculí 1 l' SESE

2n Escola Thau

3 1' IPSI

4t Safa-Claror

Infantil femení

1 l' CN Sabadel l

2n Safa-Claror

31' SESE

4t CB Tarragona

Pre-infantil femení

1 l' Bàsquet Llor

2 n Safa-Claror

31' SESE

4t Tecla Sala

Millor jugador torneig: Sergi Perez, UE Claret.

Mil lor jugadora torneig: Marta Ginest, CN Sabadell.

Guanyador concu rs tirs lliures: Oriol Comas, Safa-Claror. (f. 2)

Guanyadora concurs tirs lliures: JCilia Vern iol, Safa-C laror. (f. 3)

ELS AMICS DE LA BICI

MARXEN A OLOT

El proper diumenge 14

de març tots els Amics de

la Bi ci marx n a la capital

de la Garrotxa, Olot, per

passejar pel car ril et de la

ciutat i passar-hi tot el dia.

Per ana l'-hi es llogarà una

furgoneta amb xofe r que

permetrà traslladar totes les

bicicletes i, a més, que pe­

tits i grans es puguin orga­

nitzar la pedalada a la seva

mida pujant al cotxe si es

troben molt cansats.

La sorticla està organitza­

da amb el suport tècnic cie

Biciclot i el preu, incloent-hi

el clinar, és cie 4.500 pesse­

tes.

Els menys agosarats,

però, pocleu apuntar-vos a

la sorticl a del 21 cie febrer

al Port de Barcelona i l' Es­

cullera.

• • • • • • • • • • • • • •

Nous ÉXITS DELS

JUDOQUES

Du es judoques de l'Es­

portiu Claror van proclamar­

se campiones de Catalunya

absolutes en el campionat

ce lebrat a les Llars Mundet

el passat 12 de desembre.

Conchita M artínez va gua­

nyar en categoria menys 66 kilos i Maria L1uisa Lopez en

la catego ri a menys 78.

David Carl os Soriano va que­

clar tercer en categor ia

menys 73.

_Fets i gent

XAVI MOYA, CAMPiÓ DEL MÓN DE FULL CONTACT AMB CATALUNYA El Full Contact i el Korfoll són les dues úniques disciplines que competeixen sota la bandera catalana

L1ESPORT CATALÀ JA ESTÀ

REPRESENTAT PER UN CAMPiÓ

DEL MÓN: XAVI MOYA

E.B. El proper 5 de març fina­

litza el període de recollida

de signatures a favor de les

Seleccions Catalanes, i el

suport popular a la iniciati­

va ha estat molt positiu. Un

dels indicis és que, segons

el cap de premsa de la Pla­

taforma, Xavi Torres, "tot i que el recompte no ha aca­bat, la xifra aconseguida fins ara pot superar el que ens demana la llei" .

Però el moviment Prose­

leccions no es cenyeix no­

més a la recollida de signa­

tures . Algunes federac ions

cata lanes ja han demanat a

les respectives federac ions

internacionals que se les re­

conegui amb caràcter ofici­

al, fins i tot ja hi ha espor­

tistes que han aconseguit

defensar, per primer cop, els

colors de la bandera catala­

na en una competició inter­

nacional.

El moviment engegat per la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes perquè si­guin reconegudes de manera oficial està as­solint els seus objectius i aconseguint els pri­mers fruits d1una intensa activitat de consci­enciació ciutadana.

ha estat diferent,"vaig dema­nar permís a l'organització internacional del campionat per participar-hi representant Catalunya. Hi havia gent vin­culada que em donava su­port i vaig veure clar que es podia convertir en una reali­tat" , explica. La gestió la va

realitzar la Federació Cata­

lana de Boxa, a la qual es­

tan lligades les competici­

ons de Full Contacto Després

del doble èxit aconseguit,

tant pel Xavi com pels par­

tidaris de les Seleccions Ca­

talanes, la intenció de Moya

és "continuar competint com a català, ja que el Full

Contact ja està oficialitzat".

El cas Xavi Moya que han donat a conèixer

actors com Chuck Norris o

Jean Claude Van Damme.

A part del Full Contact, només el Korfoll té el reco­

neixement internacional per

competir oficialment amb

Catalunya. És una disciplina

olímpica on equips mixtos

formats per dues persones

han de fer cistella ..

En Xavi, un barceloní de

. 31 anys, va proclamar-se el

passat 20 de desembre

campió del món de Full Contact, u na art marcial

Des dels 17, que va co­

mençar a competir, sempre

havia defensat la Selecció

Espanyola. Però aquest any

URGÈNCIES Urgències Mèdiques .................................. 061 Ambulàncies Creu Roja .. .. ...... 93 300-20-20 Farmàcies de guàrdia .......................... .. ..... O 1 O Bombers Generalitat ........ .. ..... 93 692-80-80 Bombers BCN ciutat ................................. 080 Bombers BCN comarques ....... 1 ............ ... .. 085 Mossos d'Esq uadra .: ................ 93 300-22-96 Po lícia ......................................................... 091 Guàrdia Urbana BCN ................................. 092

SERVEIS Inf. Metropolitana ..... .. ............................. O I O Protecció Civil ............ ... .. ....... 93 319-25 -00 Acc idents en carretera ............ 93 352-61-61 RENFE ........ .. ............................ 93 490-02-02

Ferrocarri ls General itat .......... 93 205-15-15 Informació Carreteres ............ 93 204-22-47 Aeroport El Prat.. ................... 93 301-39-93 Serveis Socials ........... .............. 900.30-90-30 Correus ..................................... 93 3 18-38-31

HOSPITALS H. Sant Pau .......... .................... 93 291-90-00 H. Del Mar ............ ............. ...... 93 221- 10-10 H. Clínic ................................... 93 454-70-00 H. L'Esperança ........................ 93 285-02-00 H. Vall d'Hebrón ..................... 93 4 18-34-00 H. Sant Joan de Déu ................ 93 203-40-00

CENTRES OFICIALS Ajuntament BCN ..................... 93 402-70-00 Generalita t ............... .. .............. 933 15-13- 13

Diputació BCN ........................ 93 402-22-22

ESPORTS Esport iu Claror ................ .. ...... 93 207 -06-40 Poliesportiu Sagrada Familia. 93 435 05 66 Servei d'Informació

Esport i va .............................. 93 432-19-92 Fed. Cat. Bàsquet .... .. ............... 93 454-90-62 Fed. Cat. Judo ........................... 93 318-26-16 Fed. Cat. Gimnàstica ............... 93 426-94-78 Fed. Cat. Natació .................... 93 301-82-70 Fed. Cat. Futbol ....................... 93 302-56-42 Fed. Cat. Esports per

a Dism inuïts Físics ............. 93 211-43-73 Co¡¡sell Esport Escolar

de Barcelona (CEEB) ........ 93219-32- 16 Agenda d ~ Activitats ................ 93 481-00-21