revista b30 nº13, març 2009

EL SECTOR FINANCER ANALITZA LA CRISI ECONÒMICA /// 32

B30Antoni Abad, president de la patronal Cecot /// 6Antoni Serra Ramoneda, catedràtic d’economia de l’empresa de la UAB /// 28

N. 13 /// 6.03.2009 La revista econòmica del Vallès

3B30 DIVENDRES 6 DE MARÇ DE 2009 KM ZERO

6.03.2009EL FINANçAMENT NECESSARI pER NO ATuRAR EL MOTOR ECONÒMIC

La crisi ha fet girar moltes mirades cap al sector financer. Del boom immobiliari i el crèdit fàcil s’ha passat a una alarmant falta de finançament en el mercat que està ofegant les empreses fins a deixar-les sense aire per poder continuar. La visió dels banquers, que tenen una perspectiva privilegiada de la crisi, serveix per fer pronòstics, i en aquest sentit el to que impera és el de la prudència. Els responsables de les entitats financeres insisteixen que no s’ha tancat l’aixeta per a les empreses solvents i els projectes de negoci sòlids. El catedràtic d’economia Antoni Serra Ramoneda justifica que els bancs i les caixes s’han tornat selectius, perquè primer han de cobrir els seus deutes a l’estranger. Però les patronals i les empreses alerten que sense crèdit estan abocades al tancament. I el tancament hauria de ser l’última de les opcions per sortir de la crisi. Segons el president de Banc Sabadell, Josep Oliu, la crisi financera internacional està encarrilada i és qüestió que el mercat recuperi la confiança. Les entitats financeres s’haurien d’encomanar aquesta confiança i donar corda a les empreses perquè el motor econòmic no s’arribi a aturar.

Reivindiquem la necessitat de dur a terme reformes estructurals

ANTONI ABAd ///PRESIDEnt DE LA PAtROnAL CECOt

Barberà, vocació per promoure un futur dinàmicANA dEL FRAGO ///ALCALDESSA DE BARBERÀ

EL SECTOR FINANCER pARLA dE LA CRISI

Estudiants de la upC dissenyen una escola bioclimàtica

Turisme rural al costat de casa

RAdAR

6ROTONdA

31

GAS A FONS

26 GpS

34

ÀREA dE dESCANS

38ESTACIÓ dE SERVEI

44L’Ascamm organitza un curs sobre la direcció de plantes industrials

B30 EdITA: Corporació Catalana de Comunicació i Premsa Local Grup de Comunicació. pRESIdENTS: Antoni Cambre-

dó i Ramon Grau. dIRECCIÓ EdITORIAL: Carles Flo i Pere Esquerda. dIRECTORA EdITORIAL: Carmen S. Larra-

buru. SOTSdIRECTOR: Josep M. Vallès. COORdINAdOR dE REdACCIÓ: Francesc Castanyer (PAUTA MEDIA). REdACCIÓ: Xavi-

er Amat, Ivanna Vallespín, Teresa Vallbona, Xavier Barba. pROjECTE GRÀFIC: eixida.cat IL·LuSTRACIÓ pORTAdA: Ivanòvitx. FO-

TOGRAFIA: Isabel Marquès pROduCCIÓ I MAquETACIÓ: Premsa Local Sant Cugat, Sergi Felip. ASSESSORAMENT LINGüíSTIC:

Susanna Turon. AdMINISTRACIÓ: Anna Comella i Ivan Grau. IMpRESSIÓ: Cre-a /// pREMSA LOCAL SANT CuGAT, carrer Sant Antoni, 42-

44. Sant Cugat del Vallès (93 590 86 00) [email protected] /// REdACCIÓ: [email protected] /// puBLICITAT: Oriol Ga-

llisà, Ferran Calonge, Francesc Salas (93 590 86 00) /// AdMINISTRACIÓ COMERCIAL: Toni Garcia /// dIpÒSIT LEGAL: B-9826-2008

INFORMACIÓ GENERAL

pERIOdICITAT: MENSUAL, 11 MESOS L’ANy

ExEMpLARS: 30.000

dISTRIBuCIÓ:

ENCARTAT AL ‘DIARI DE SANT CUGAT’ I A L’‘AVUI’.

LLIURAT EN EL FòRUM SANTCUGATRIBUNA I EN

ALTRES FòRUMS EMPRESARIALS DE LA zONA I

REPARTIT A LES EMPRESES MéS IMPORTANTS,

LLOCS D’INTERèS I EDIFICIS OFICIALS DE LA zONA.

RAdAR5B30

DIVENDRES 6 DE MARÇ DE 2009 RAdAR

Castellar obre una oficina de suport a aturats

L’Ajuntament de Castellar del Vallès ha posat en marxa una oficina de suport a persones en situació d’atur, ubicada a l’edifici de Cal Botafoc. Aquesta oficina facilitarà informació i assessorament sobre el ventall d’ajuts i serveis que s’ofereixen tant des de l’Ajuntament com des d’altres administracions. Entre els que es poden sol·licitar destaquen l’obtenció d’una targeta T-10 gratuïta, lliurant-ne una d’esgotada; l’exempció del pagament de les quotes de l’Escola d’Adults i dels cursos de català, així com descomptes del 50% en les quotes que han de pagar els pares per la inscripció de fills o filles en entitats esportives i lúdiques del municipi.

Parets millorarà la mobilitat del polígon Llevant Industrial

L’Ajuntament de Parets s’ha reu-nit amb el Centre de Recursos Empre-sarials La Marineta i empresaris del polígon Llevant Industrial per tractar els problemes de mobilitat que s’han detectat en aquest polígon, com ara l’ocupació inadequada de la via pública per part dels vehicles pesants i de gran tonatge o la circulació prop de la zona urbana que envolta Llevant Industrial. Ajuntament i empresaris han acordat modificar el sentit de la circulació de diversos carrers del polígon, com ara el de Tenes, Llevant i La Marineta. També es faran les obres oportunes per facili-tar l’entrada de vehicles de gran tonat-ge a les empreses i es crearan noves places d’aparcament per a turismes, que podran fer servir els camions du-rant els caps de setmana.

Sant Cugat pagarà els seus proveïdors a 30 dies

El consistori de Sant Cugat ha po-sat en marxa una iniciativa que per-metrà agilitzar el pagament de les fac-tures als proveïdors de l’Ajuntament. El govern municipal ha anunciat que es compromet a fer el tràmit d’apro-

vació en un termini màxim de 15 dies, de manera que es garanteix que les empreses puguin cobrar abans de 60 dies. En cas que algun proveïdor vul-gui cobrar en menys de 30 dies es po-drà acollir a unes línies de confirming que l’Ajuntament establirà amb tres entitats financeres.

Barberà engega el Pla de noves tecnologies i Societat del Coneixement

L’Ajuntament de Barberà del Vallès ha encarregat a l’empresa Ceres una enquesta telefònica a un miler de per-sones, per conèixer la implantació de les noves tecnologies a les llars i em-preses de la ciutat. Aquesta enquesta donarà pas a una anàlisi i una diagnosi de la situació actual que servirà per es-tudiar les mesures per dur a terme en matèria de noves tecnologies. Aquest estudi de mercat desembocarà en la redacció d’un pla director que establirà el pla d’actuacions i iniciatives concre-tes que es faran a mitjà i a llarg termini per impulsar les noves tecnologies i la societat del coneixement al municipi.

Mollet

Barberà

Castellar

Sant Quirzedel Vallès

Sant Cugat

Castellbisbal

Parets

Santa Perpètua

Sabadell

Cerdanyola

Terrassa

Rubí

El Papiol

1

2

3

4

RAdAR B30

L’INdICAdOR

2

3

4

1

RÀNquING d’ExpORTACIÓ

CADA mES LA REVIStA B30 PRESEntA Un RÀnqUIng DE LES 10 EmPRESES DE LA DEmARCACIó DE LA CAmBRA DE COmERç I InDúStRIA DE tERRASSA qUE hAn tRAmItAt méS CERtIfICAtS D’ExPORtACIó fORA DE LA UnIó EUROPEA A tRAVéS DE L’EntItAt

mARç1 EuRofRaganCE RUBí

2 B. BRaun SuRgiCal RUBí

3 inDCRE, Sa tERRASSA

4 iPagSa inDuSTRial, Sl RUBí

5 ToP CaBlE, Sa RUBí

6 lEng D oR, Sa CAStELLBISBAL

7 inVESTigaCiÓn Y foMEnTo RUBí

8 CiRPRoTEC, Sl tERRASSA

9 ElaSTogRan, Sa RUBí

10 CooPER CRouSE-HinDS tERRASSA

gairebé una setantena d’alcaldes i regidors de municipis de Catalunya han signat al Parlament Europeu el Pacte d’Alcaldes contra el Canvi Climàtic. Els municipis es com-prometen a llançar, en el termini d’un any, plans d’acció lo-cal per aconseguir per a l’any 2020 una reducció del 20%

de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, un 20% d’efici-ència energètica i també un 20% d’ús d’energies renova-bles. Entre els participants hi ha els municipis vallesans de Badia del Vallès, Cerdanyola, mollet, Parets, Rubí, Sabadell, Sant Cugat, Santa Perpètua i terrassa. /// aCn

65 mUnICIPIS

6 RAdAR B30 DIVENDRES 6 DE MARÇ DE 2009

Antoni Abad presideix des de fa quatre anys la patronal Cecot de terrassa, una associació que respon a l’estructura piramidal del teixit empresarial català, o sigui, amb un ampli percentatge d’autònoms, microempreses i pimes, que en són la base, i un altre, més minoritari, de grans empreses tExt: CaRMEn S. laRRaBuRu /// fOtOS: iSaBEl MaRQuÈS

Reivindiquem la necessitat de dur a terme reformes estructurals

Per a la patronal la crisi tam-bé ha passat a ser una prime-ra preocupació. Antoni Abad reclama als polítics coratge i passar a l’acció, amb inter-vencions i reformes urgents,

però no improvisades. La internacionalitza-ció de les empreses i apostar clarament per la R+D+i són, segons Abad, altres cartes que es poden jugar en la difícil conjuntura eco-nòmica actual.

En aquests moments crítics, quines són les prioritats de la Cecot?A curt termini, facilitar l’accés al finança-ment perquè les empreses puguin continu-

ar desenvolupant la seva activitat o incre-mentar el nombre de projectes i d’accions encaminades a la internacionalització i a la innovació de les pimes.

I a la seva agenda interna, què hi posa?Les nostres prioritats no són d’aquest any, sinó que ja fa força exercicis que reclamem coratge polític per dur a terme les reformes estructurals que necessita el país: la refor-ma laboral, la reforma educativa, la reforma de la justícia, el finançament de Catalunya, la gestió de la immigració, la reforma ener-gètica. Està tot per fer, per això des de la Ce-cot demanem tantes vegades a call for ac-tion! (‘una crida a l’acció’). Cal actuar i amb

certa urgència. El diàleg és necessari, però també ho és prendre decisions i actuar, i rectificar si la decisió no ha estat l’encerta-da, però actuant.

En quin sentit han d’actuar els poders de decisió?A la Cecot considerem que en la situació ac-tual el govern ha d’entendre que, si vol man-tenir o millorar el nivell de benestar social, ha de situar la competitivitat-país com a prime-ra prioritat. La clau per sostenir i fins i tot in-crementar en el futur l’estat del benestar de Catalunya serà la seva capacitat per atraure i retenir el major nombre d’empreses compe-titives possible, que creïn llocs de treball es-

tables i de qualitat i que contribueixin a sos-tenir-los. Tot això, finalment, dependrà de dues coses: del finançament que Catalunya aconsegueixi i de la claredat d’idees i la ca-pacitat de decisió per tirar endavant els pro-jectes que tot el món sap que són necessaris, encara que tinguin costos polítics.

quins són els principals problemes que es detecten entre els seus associats?Actualment, sense cap mena de dubte, les dificultats d’accés al finançament i l’aug-ment de la morositat són problemes que estan portant moltes empreses viables a plantejar-se el tancament. Però plantejar el tancament és l’última opció que voldrien

Antoni Abad /// President de la patronal Cecot de terrassa

Antoni Abad (Terrassa, 1958) presideix la potent patronal terrassenca Cecot, la institució que va abandonar la CEOE durant el mandat de José María Cuevas, per les dures declaracions d’aquest contra l’empresariat català quan es va produir l’opa de Gas Natural a Endesa. El president Abad va comentar en aquella ocasió que “el món evoluciona i els empresaris hem d’afrontar nous escenaris cada dia; en conseqüència, les institucions que ens representen han de ser igual d’eficients i evolucionar de la mateixa manera”. El mateix esperit d’aleshores li serveix ara per representar els interessos dels associats de la Cecot. Llicenciat en ciències empresarials (ESADE) i màster en administració i direcció d’empreses (MBA), ha desenvolupat la faceta d’empresari en sectors com el metal·lúrgic, la consultoria financera i el sector turístic.

EL pERFIL

un president amb inquietuds

7B30 DIVENDRES 6 DE MARÇ DE 2009 RAdAR

escollir, i aquí topem amb una problemàti-ca que es deriva de la manca de reforma es-tructural de la justícia.

A què es refereix?Quan una empresa engega un procés con-cursal no pretén arribar a un tancament, ja que la llei concursal, en la seva essència, té per objectiu donar una oportunitat de via-bilitat a l’empresa que necessita puntual-ment un tracte especial. Per fer-ho, l’em-presa ha de fer un pla alternatiu de negoci i la legislació laboral hauria d’ajudar a desen-volupar aquest nou pla. Però què passa en la pràctica? Doncs que els processos es dilaten tant en el temps que al final no es pot salvar l’empresa. Aquí també hi ha un mal asses-sorament per part d’alguns advocats, que no entenen que la llei concursal pretén do-nar una oportunitat de viabilitat a l’empre-sa, no el seu tancament.

Abans s’ha referit a la productivitat.Si ens mirem la situació sense el sedàs de la crisi, en general, la millora de la produc-tivitat és un element clau per al nostre tei-xit empresarial, ja que tenim un dels nivells més baixos de la Unió Europea. I per acon-seguir aquesta millora, les empreses ne-cessiten, entre altres coses, una nova cul-tura laboral, així com la millora de les inefi-ciències de l’aparell administratiu, que són un problema afegit al dia a dia empresarial. L’excés de burocràcia i la manca d’eficièn-cia en els processos provoca una continua-da peregrinació per les desenes de finestre-tes, la sol·licitud reiterada de documenta-ció que l’Administració ja té, l’eternització dels terminis de resposta, per esmentar els casos més recurrents.

què hauria de tenir en compte la reforma laboral?És imprescindible una reforma en profun-ditat. El marc laboral actual ha quedat to-talment obsolet, ja que respon a unes cir-cumstàncies específiques, les de la Trans-ició, que estan completament superades. Tenim un cost d’acomiadament rela-tiu molt elevat. Tampoc no és positiu que l’ajustament de les plantilles es faci en fun-ció de l’edat o antiguitat, quan s’hauria de fer en funció dels valors professionals, d’aquesta manera s’està traient valor afegit a l’empresa i això l’empobreix.

Els diferents plans contra la crisi adoptats per les administracions són veritablement útils per als interessos de les empreses?He de dir que no són suficients, que no deixen de ser un pedaç més sobre una base que ja no s’adapta en molts casos a l’economia real, a la realitat de les empre-ses i moltes vegades ni a la realitat de la societat actual. D’aquí que reivindiquem la necessitat de dur a terme reformes es-tructurals i de deixar les accions improvi-sades. Aquest procés s’hauria d’invertir.

L’empresari té poc protagonisme en la presa de decisions?

Des de la Cecot creiem que als governs no hi ha ningú pensant exclusivament en l’estímul de l’activitat empresarial i això fa que no es pugui fer un plantejament se-riós i coherent. A vegades alguns empre-saris ens han dit que és normal que pas-si això ja que quanta gent de les adminis-tracions ha viscut les problemàtiques de l’empresa privada des de dins? El cert és que no els falta raó.

Sectors de futur

En unes darreres manifestacions pú-bliques es va mostrar optimista res-pecte a alguns sectors empresarials. A quins sectors es referia?Penso en sectors com la biomedicina i la bi-otecnologia, en energies renovables, en el turisme especialitzat (el gastronòmic, el cultural, el de creuers...). N’hi ha molts que van bé i podrien anar millor si tinguessin el suport necessari. Però també crec que s’ha de fer un millor plantejament per man-tenir la indústria i per això calen dues co-ses. D’una banda, apostar clarament per ser país de R+D+i. De l’altra, Catalunya hauria de ser un país atractiu per a la instal·lació d’empreses multinacionals, no només pels llocs de treball que creen directament, sinó pels indirectes.

La internacionalització apareix com una via de sortida a la crisi. quina proporció d’empreses associades a la Cecot estan internacionalitzades?Aproximadament el 8% de les empreses as-sociades formen part del Club Cecot Inter-nacionalització. Moltes d’elles van comen-

Als governs no hi ha ningú pensant exclusivament en l’estímul de l’activitat empresarialEl marc laboral actual ha quedat totalment obsolet, ja que respon a unes circumstàncies específiques, les de la transició, que estan completament superades

çar amb l’exportació, però actualment el Club incorpora empreses exportadores, im-portadores, amb xarxa comercial o coo-perants amb empreses d’altres països. En aquest sentit, la nostra entitat ha fet una aposta molt forta per la internacionalitza-ció de les pimes catalanes. Vam obrir una oficina a la Xina per facilitar contactes, fer prospeccions, gestionar necessitats d’em-preses que tinguessin interès a establir ac-cions comercials en aquests països. També tenim un suport per a Vietnam. Hem estat i continuem cooperant amb les patronals cú-pula de l’Amèrica Central per transmetre el nostre know how patronal cap a aquests organismes i procurar que aquesta xar-xa que hem estat forjant durant els últims cinc anys tingui avantatges per a les empre-ses d’ambdós costats de l’Atlàntic. Un altre servei que vam posar en marxa l’any pas-sat és el de les licitacions internacionals. El màxim objectiu en aquest apartat serà cre-ar una cultura de la cooperació empresari-al per obrir nous horitzons i esdevenir més competitius, ja sigui entre empreses del propi sector, o bé entre empreses de dife-rents sectors.

Respecte al Vallès, quines problemàti-ques específiques detecten?Bàsicament són d’infraestructures. En general a Catalunya patim grans mancances tant pel que fa a la xarxa de transport de persones com de mercaderies. A això cal afegir-hi les deficiències i els alts costos en les infraestructures de serveis bàsics, com són la xarxa elèctrica, de telecomunicacions i de subministrament d’aigua.


EquIpAMENTS /// SAnt CUgAt

Comencen les classes al campus d’ESAdE a Sant Cugat

Per la seva part, la sotsdirectora general d’ESADE, Eugenia Bieto, va destacar que el fet que el campus es trobi integrat al cen-tre Creàpolis és un gran benefici, perquè “permet estrènyer els llaços entre univer-sitat i empresa”, atès que és un centre que concentrarà diverses empreses.

NOVA LíNIA dE BuS. Coincidint amb l’obertura del campus, s’ha posat en mar-xa una nova línia de transport urbà, la L-VIII, que connecta el centre universita-ri amb l’estació de FGC Sant Cugat. El tra-jecte té una durada d’entre 10 i 15 minuts i té 7 parades en el recorregut. La freqüèn-cia de pas dels combois és de 15 minuts en hores punta i de 30 minuts en la resta.

26 MILIONS d’INVERSIÓ. ESADE ha inver-tit un total de 26 milions en el nou cam-pus de Sant Cugat, un centre que se su-marà als que ESADE ja té a Barcelona, Ma-drid i Buenos Aires. El nou equipament universitari està situat en uns terrenys a tocar del Centre Borja, que pertanyen a la Companyia de Jesús; l’entitat ha cedit aquests terrenys a l’escola de negocis per un període de 50 anys.

En total, s’hi construiran 66.560 metres quadrats, dels quals 21.760 seran de zona universitària i, la resta, dedicada a l’em-presa (el conegut com a parc empresari-al Creàpolis). En nou centre educatiu dis-posa de 30 aules i té una capacitat per a 1.500 alumnes. També s’hi està construint una residència universitària per a alum-nes, sobretot estrangers, que cursin el cinquè curs de grau a Sant Cugat; aquest equipament tindrà unes 182 habitacions individuals. /// IVANNA VALLESPíN

Durant l’acte, el director general de l’es-cola de negocis ESADE, Carles Losada, va voler enviar un missatge d’optimisme i esperança per contrarestar “aquests mo-ments tan complicats”, i va afirmar que els programes que s’estudien a Sant Cugat “són programes de futur, que miren a una Europa oberta i un món global”. Losada va afegir que al centre universitari, al voltant del 30% dels alumnes cursen amb ajuts, ja que, segons va afirmar, el que ESADE vol prioritzar és el talent: “La nostra política és que cap estudiant amb mèrits es quedi fora de les aules per una qüestió econò-mica”, va explicar.

El nou campus de l’escola de negocis ESADE, ubicat a Sant Cugat del Va-

llès, funciona des del passat 23 de febrer, després que 1.500 alumnes de més de 40 països s’hi hagin incorporat en els dar-rers dies. No obstant això, els primers a estrenar les noves aules van ser un grup de 80 alumnes, que cursen el programa CEMS Master in International Manage-ment i que van ocupar les noves aules a principis de mes.

Al nou centre universitari de Sant Cugat s’impartiran diferents programes, ja ple-nament adaptats al Pla de Bolonya, com ara el grau en direcció d’empreses-BBA (l’antiga llicenciatura en administració i direcció d’empreses), la llicenciatura en administració i direcció d’empreses i el màster en direcció d’empreses (de 2n a 5è curs), el PhD Programme in Manage-ment Sciences i diferents màsters (Mas-ter in International Management, Mas-ter in Marketing Management, Master in Finance i Master of Research in Manage-ment Sciences).

AdApTAT A L’EEES. El campus està total-ment adaptat als criteris de l’Espai Euro-peu d’Educació Superior (EEES), conegut com a Pla de Bolonya. De fet, les 38 aules del centre són d’una capacitat petita per facilitar el treball en grups reduïts. “Po-sem en clau d’infraestructura les claus de l’ensenyament que ja es portaven a Bar-celona, el campus arrenca amb l’objectiu de posar l’estudiant al centre de tot el pro-cés d’aprenentatge, més proper al marc de Bolonya”, va afirmar el degà del nou campus, Alfons Sauquet, durant la pre-sentació del curs.

Un total de 1.500 alumnes de 40 nacionalitats diferents han estrenat les aules del nou centre universitari vallesà

un grup d’alumnes davant l’entrada principal del campus d’ESAdE a Sant Cugat /// ISABEL MARQUèS

26MILIONS d’EuROSés la inversió que ha fet l’escola de negocis ESADE per a la construcció d’aquest nou equipament universi-tari, que té una superfície de 90.000 metres quadrats. El nou campus de Sant Cugat se sumarà als altres tres que ESADE ja té a Barcelona, madrid i Buenos Aires.

a finals de febrer es van iniciar els pri-mers treballs de construcció del car-

ril d’alta ocupació a la C-58, l’anomenat carril bus-VAO. Es tracta del primer traçat d’aquestes característiques que impulsa el govern català i estarà destinat a la circula-ció d’autobusos i de vehicles ocupats per di-verses persones.

El nou carril bus-VAO s’iniciarà a l’avinguda de la Meridiana de Barcelona i arribarà fins a l’enllaç amb la C-33, a l’altura del munici-pi de Ripollet. Es tracta d’un tram de 6,82 quilòmetres que, segons la Generalitat, és el que més intensitat de trànsit suporta de tot Catalunya, amb el pas de més de 150.000 vehicles cada dia.

Gairebé tot el recorregut del nou carril bus-VAO es construirà a nivell de l’actual C-58, aprofitant el centre de la calçada. En total, s’habilitaran dos carrils de 3,5 metres d’am-plada cadascun i vorals d’1,5 metres. A cau-sa de la manca d’espai a l’actual mitjana, la construcció del nou carril suposarà que la C-58 s’hagi d’eixamplar lateralment. El car-ril serà reversible, de manera que el sentit de circulació es decidirà en funció del tràn-sit i de necessitats concretes de mobilitat.

Les obres de construcció del carril tenen un pressupost de 80 milions d’euros i està pre-vist que durin tres anys. /// REDACCIÓ

Nou carril bus per al tram més transitat de la C-58

Imatge virtual del futur carril bus-VAO /// DPTOP

INFRAESTRuCTuRES /// VALLÈS

CARLES LOSADA: “En AqUEStS mOmEntS tAn COmPLICAtS ELS PROgRAmES qUE S’EStUDIEn A SAnt CUgAt Són PROgRAmES DE fUtUR, qUE mIREn A UnA EUROPA OBERtA I Un món gLOBAL”


Capio HospitalGeneral de Catalunya

El teu Hospital al Vallès

Més de 5.000 professionals i 21 centres a prop de tu.

www.capiosanidad.es

902 53 33 33

Capio Hospital General de Catalunya forma part de Capio Sanidad,

líder en gestió i assistència sanitària

Té acords amb totes les mútues

Disposa de totes les especialitatsmèdiques i quirúrgiques

Urgències generals ipediatriques 24 hores 365 dies

Demana cita mèdica online a www.capiosanidad.es

Capio Sanidadtu salud en buenas manos

Renfe invertirà al Vallès per millorar la xarxa ferroviària

El Pla d’Infraestructures Ferroviàries de Rodalies de Barcelona 2008-2015

presenta diferents actuacions a la comar-ca del Vallès, com la construcció de diver-ses estacions i nous intercanviadors. El pla preveu una inversió de 4.000 milions d’euros per millorar les instal·lacions ac-tuals i construir 25 quilòmetres de noves vies, que permetran que la xarxa arribi als 492 quilòmetres d’extensió. Segons el se-cretari d’Estat de Planificació, Víctor Mor-lán, la posada en marxa del pla permetrà aconseguir que hi hagi més puntualitat i fiabilitat, “fins al 99%”.

Entre els treballs previstos hi ha la dupli-cació de les línies Barcelona-Vic i Arenys de Mar-Blanes. A més, també incorpora la construcció de 25 quilòmetres de via, in-closos en la nova línia Castelldefels-Cor-nellà, el nou accés a l’aeroport del Prat i el túnel de Montcada. Igualment, està pre-vist construir nou noves estacions, cinc ubicades a Gavà, Montmeló, Sabadell Can Lluch, Terrassa Can Boada i Santa Perpè-tua. Així mateix, s’hi afegiran cinc inter-canviadors amb nova estació, a Sagrera-Meridiana, Barberà-Cerdanyola, La Tor-

rassa, Aeroport T-Sud i Sagrera.Amb tot, Rodalies Renfe passarà de quatre línies ferroviàries a cinc, de les quals quatre aniran pels túnels de Barcelona. Dues lí-nies passaran pel túnel de passeig de Grà-cia i dues pel de plaça Catalunya, a ban-da d’una línia transversal exterior Marto-rell-Granollers.

El pla també inclou l’inici dels estudis per a la definició d’una línia orbital ferrovià-ria, una de les infraestructures més recla-mades, tot i que no està inclòs en el pro-grama d’inversions. /// REDACCIÓ

El servei de Renfe a la comarca s’ampliarà /// I.M.

INFRAESTRuCTuRES /// VALLÈS

pERLLONGAMENT dELS FGC A TERRASSA

Les peces de la segona tuneladora, que ha de treballar en les obres de perllongament dels fgC a terrassa, han començat a arribar a la ciutat vallesana. mentrestant, la primera tuneladora ja ha sortit pel pou d’atac instal·lat a Can Roca i ha arribat a la

futura estació, situada a l’avinguda de Béjar. Aquesta estació ja disposa de l’estructura perimetral i s’estan enllestint els darrers treballs per permetre que la segona tuneladora comenci a perforar, un cop acabada de muntar. /// E. NÚÑEz

la segona tuneladora arriba a Can Roca


desenvolupament econòmic /// Santa Perpètua de mogoda

1 ///

2 ///

3 ///

La ubicació del municipi, prop de l’encreuament entre la B-30 i la C-58, ha estat un dels factors principals per al desenvolupament del poble, que té un total de 12 polígons PER: iVanna VallESPÍn

Santa Perpètua, un gran pol d’atracció per a les empreses

La història de Santa Perpètua de Mogoda comparteix molts ele-ments en comú amb altres mu-nicipis del Vallès Occidental. Amb un passat de més de deu segles, el sector predominant

durant molt de temps va ser l’agricultura, fins que a mitjans del segle xix van començar a instal·lar-se les primeres fàbriques tèxtils al municipi. L’activitat agrícola i la industri-al van conviure fins als anys 50, en què la se-gona es va erigir com a predominant. I les xi-fres així ho indiquen: el municipi disposa de 12 polígons industrials i un cens d’unes 1.300 empreses, que donen feina a uns 17.800 tre-balladors. Les mitjanes i les grans empreses predominen dins l’estructura econòmica, es-pecialment les dels sectors del transport, la construcció, l’hoteleria i el comerç.

L’alcalde de Santa Perpètua, Manuel Ruiz, explica aquest ràpid creixement: “La bo-nança econòmica dels darrers anys va fer que les empreses ubicades a Barcelo-na capital necessitessin ampliar les seves instal·lacions per desenvolupar la seva ac-tivitat en ple creixement i les va obligar a reubicar-se en algun lloc proper a Barcelo-na i on estiguessin ben comunicades”. I és que una de les característiques del muni-cipi són les excel·lents comunicacions per carretera, ja que Santa Perpètua descansa a peu de la B-30, a tocar de l’encreuament amb la C-58.

No obstant això, el transport públic és l’as-signatura pendent de la població: “El trans-port interurbà és clarament insuficient”, reconeix l’alcalde. A part de no disposar

d’una bona xarxa d’autobusos, el munici-pi s’ha de conformar amb una estació de la línia C3 de Renfe (direcció Vic), que l’aïlla ferroviàriament dels municipis vallesans més propers, com Sabadell o Barberà.

oBSERVaToRi EConÒMiC

Santa Perpètua disposa d’un Observatori de l’Economia Local, creat el 2004 a la granja Soldevila. L’observatori té com a objectiu analitzar la realitat socioeconòmi-ca i del teixit empresarial del territori. L’entitat publica de forma periòdica uns informes estadístics, on es recullen els indicadors estadístics del municipi comparats amb la resta de la comarca i amb Catalunya. Un dels darrers treballs més destacats ha estat l’elaboració d’un mapa empresarial de l’anomenat Eix de la

1 /// la gRanja SolDEVila. AQUEST EDIFICI HIS-TòRIC ACULL, DES DEL 2004, L’OBSERVATORI DE L’ECONOMIA LOCAL

2 /// CoMERÇ loCal. L’ACTIVITAT COMERCIAL A LA PART HISTòRICA DEL MUNICIPI éS MOLT IMPORTANT

3 /// PolÍgon inDuSTRial lES MinETES. éS UN DELS 12 POLí-GONS DE QUè DISPOSA SANTA PERPèTUA/// I. MARQUèS

HABITANTS24.325, l’1 de gener del 2008

pOLíGONSCa n’Oller, Bernades-Subirà, Can Vinya-lets, Can Vinyals, CIm Vallès, La Creue-ta, La florida, Les minetes, Les Pereres, Les Plomes, Santiga i torre del Rector

EMpRESES1.313 censades, el febrer del 2009

dAdES

Riera de Caldes, que agrupa els municipis de Caldes de Montbui, La Llagosta, Palau, Polinyà, Santa Perpètua i Sentmenat.


OCupACIÓ /// VALLÈS

10,6 milions d’euros per a l’ocupació al Vallès

El Consorci de l’Ocupació i la Promoció Econòmica del Vallès Occidental des-

tinarà un total de 10,6 milions d’euros per generar nous llocs de treball a la comarca, així com millorar l’ocupació entre les per-sones amb risc d’exclusió social. D’aquesta quantitat, 6 milions els aporta el Departa-ment de Treball, mentre que els 4,6 milions restants provenen del Consorci, una enti-tat formada pels 23 ajuntaments vallesans, els agents socials i econòmics de la comar-ca, la Diputació de Barcelona i el Consell Co-marcal del Vallès Occidental.

El Consorci desenvoluparà 729 accions de promoció de l’ocupació, en cinc línies d’ac-tuació: potenciar l’ocupació de qualitat, la formació, les pimes, la igualtat d’oportuni-tats i la transnacionalitat. Concretament, les mesures van encaminades a donar suport a la creació d’empreses, així com a l’asses-sorament, orientació, formació i seguiment d’empreses creades. El programa d’activi-tats també inclou l’elaboració d’un pla d’in-novació, de capacitació d’equips de profes-sionals, de disseny d’accions innovadores i d’aflorament de nous llocs de treball.

En matèria de formació, es crearan nous cursos especialitzats en els anomenats fu-turs sectors potencials econòmics, com ara la dependència, les energies renovables i els idiomes. Quant a l’àmbit transnacional, el Consorci vol impulsar projectes i xarxes europees d’interès, amb l’objectiu de crear col·laboracions transregionals.

La formació en els nous sectors potencials, com ara les energies renovables, una de les prioritats del Consorci

La consellera de Treball de la Generalitat, Mar Serna, que va presidir el plenari de fe-brer del Consorci, va incidir en la impor-tància de la formació: “Un dels nostres mals és la poca qualificació i l’atur està colpejant més aquestes persones menys qualificades. Hem de ser més competi-tius”, va dir. /// I. VALLESPíNMoment del plenari del Consorci /// CCVOC

Acord de pimec i Caixa Sabadell per crear línies de crèdit a empreses

l a Pimec Vallès Occidental i Caixa Sa-badell han signat un conveni de col-

laboració per millorar el finançament dels autònoms, petites i mitjanes empreses de la comarca. Pimec, mitjançant el seu Depar-tament de Consultoria estratègica, finan-çament i innovació, assessorarà i prepara-rà la documentació de la pime per facilitar l’accés al crèdit de l’entitat, i acompanyarà l’empresari en matèria financera.

Segons Jordi Mestre, director general de Caixa Sabadell, “amb la firma d’aquest con-veni Caixa Sabadell reforça la seva proximi-tat amb les pimes i amb els autònoms, amb la ferma voluntat de fer possible que tots els bons projectes tinguin finançament”.

Per la seva banda, el president de Pimec Va-llès Occidental, Martí Puig, ha assenyalat que amb l’acord “Pimec se situa en el cen-tre mateix dels dos extrems, empresa i en-titat financera, i crea un espai de serveis que possibiliti l’increment de finançament per a les empreses davant les dificultats de liquiditat actuals”. /// REDACCIÓ

FINANçAMENT /// VALLÈS


conjunt del sector. Així, amb un total de 161,5 milions d’euros, l’entitat preveu donar cobertura al 107% de la morositat, mentre que la mitjana general de la resta d’entitats és del 75%. El director general de l’entitat va augurar que per a aquest 2009 es preveu un increment de la morositat de fins al 5%, però que, tot i això, la intenció és igualar els beneficis obtinguts l’any anterior. Mata va explicar que ara vénen anys amb menors nivells de resultats, però que mentre hi hagi resultats positius “no passa res”.

ANy MARCAT pER LA dESCONFIANçA. El director de Caixa Terrassa va explicar que en l’actualitat “hem passat d’una exube-rància econòmica a una situació de crisi”, però que, a diferència del que denuncien els empresaris, “nosaltres hem mantingut plenament operativa la nostra línia de prestacions”. Segons Mata, “no hem limi-tat la línia de crèdits, ni restringit, ni dene-gat”. Mata va destacar la voluntat de Caixa Terrassa per apostar per la banca d’empre-sa, la qual va fer deu anys el passat 2008 i ja suma uns quaranta punts de venda. A més, va recordar que l’entitat ha concedit 18 milions d’euros en préstecs preferents a través de convenis amb la Cambra de Co-merç de Terrassa, la Cambra de Comerç de Tarragona i la Confederació Empresarial de Terrassa. Mata va recordar que en l’úl-tim any l’entitat va atorgar 14 milions de crèdits ICO a unes 250 empreses, un 30% més que el 2007. /// P. GUERRERO

Caixa Terrassa redueix els beneficis un 29% l’any 2008

C aixa Terrassa (CT) va obtenir uns re-sultats nets de 49,5 milions d’euros al

llarg del 2008, un 29% menys que l’any an-terior, tot i que en el conjunt de la seva ac-tivitat financera va guanyar 11.415 milions d’euros, un 9,2% més que el 2007. “Ha estat un any complex”. D’aquesta manera valora-va l’exercici el director general de l’entitat, Enric Mata. El 2008 va ser un any marcat per la caiguda de l’activitat econòmica en general i, en especial, per la reducció d’in-gressos de les filials immobiliàries. L’exerci-ci també va registrar la venda del 50% de la branca asseguradora de Caixa Terrassa a les companyies Reale i Aegon. Mata va expli-car que amb aquesta operació es van gua-nyar 130 milions d’euros, que s’han destinat a provisions extraordinàries per fer front a la insolvència en els pròxims mesos.

El passat 2008, l’índex de morositat de Cai-xa Terrassa no va superar el 3%, un 0,5% menys que la mitjana dels indicadors del

tot i la crisi, l’entitat financera va guanyar 49,5 milions d’euros en l’exercici anterior

d’esquerra a dreta, el director general i el president de Caixa Terrassa, Enric Mata i Francesc Astals /// ACN

ENTITATS FINANCERES /// tERRASSA

ENTITATS FINANCERES /// SABADELL

Caixa Sabadell guanya 42 milions, un 30% menys

rà una reducció de la plantilla, que actu-alment és de 1.743 persones.

AIxETA NO TANCAdA. El màxim directiu de l’entitat ha explicat que durant el 2008 es van fer 30.000 noves operacions de crè-dit per un valor de 3.000 milions de crè-dits nous i que van beneficiar 2.300 em-preses. En aquest sentit, Mestre ha insis-tit que la seva entitat no ha tancat l’aixeta del crèdit i que des de l’activitat dels seus punts de venda el que es podia constatar és que no hi ha demanda de crèdits per part de les empreses i que les sol·licituds de préstecs de particulars ha baixat “es-candalosament”.

En concret, sobre les peticions per aco-llir-se a la línia de l’Institut de Crèdit Ofi-cial (ICO), adscrit al govern de l’Estat es-panyol, Mestre ha dit que pràcticament no s’ha registrat cap petició empresa-rial sobre aquesta línia de crèdits i que l’equip comercial de l’entitat té instruc-cions per “anar a buscar” empreses que necessitin crèdits.

Amb referència a l’estancament de la lí-nia de crèdits hipotecaris, el director ge-neral ha explicat que en aquest àmbit, davant l’expectativa que aquest 2009 continuï la tendència de caiguda de preus, el particular no s’interessa per de-manar una hipoteca per comprar un ha-bitatge. /// REDACCIÓ

Caixa Sabadell va obtenir un resultat consolidat de 42 milions el 2008, un

29,7% menys que el 2007. La caiguda dels beneficis ha estat conseqüència de l’apor-tació de 188 milions a dotacions per fer front a un repunt de la morositat que du-rant l’exercici del 2008 s’ha triplicat, ha passat de l’1,14% amb què va tancar el 31 de desembre del 2007 fins al 3,43% amb què va acabar el 2008. La previsió per a aquest 2009 és que aquesta ràtio arribi fins al 6%. El director general de l’entitat catalana, Jordi Mestre, va explicar que la plusvàlua de 176 milions obtinguda per la venda a Zurich del 50% del negoci assegurador ha anat destinada en la seva totalitat a cobrir aquestes dotacions.

La liquiditat durant el 2007 s’ha mantingut a l’entorn dels 1.500 milions, cosa que dei-xa l’entitat en una situació còmoda, atès que les obligacions per venciments d’en-deutament per als pròxims tres anys són de 250 milions aquest any, 300 milions el 2010 i 250 el 2011.

Mestre també ha explicat que durant el 2009 es fusionaran a l’entorn de 30 ofi-cines de Caixa Sabadell i d’aquestes fusi-ons es crearan 5 noves oficines dedicades exclusivament a empreses. El saldo net d’oficines a finals del 2009 serà d’una re-ducció de cinc oficines a la xarxa de l’en-titat. El director general ha assenyalat que aquesta reducció d’oficines no significa-

L’entitat va fer, durant el 2008, 30.000 noves operacions de crèdit per un valor de 3.000 milions

El president i el director general de Caixa Sabadell, Salvador Soley i jordi Mestre /// ACN


ENTITATS FINANCERES /// SABADELL

BS anuncia 7.000 milions en crèdits per a les empreses

Banc Sabadell ha anunciat que, durant els propers mesos, espera concedir uns

7.000 milions d’euros de crèdit a empreses i autònoms. L’entitat ha informat en un co-municat que ha decidit intensificar l’activi-tat de la seva xarxa comercial “per captar to-tes les oportunitats de negoci derivades de les necessitats de finançament”.

Per aquest motiu, el Sabadell ha llançat al mercat una sèrie de productes destinats tant a empreses com a treballadors autònoms. Així, per exemple, l’entitat ha començat a comercialitzar un paquet financer adreçat a les empreses que contractin amb els ajun-taments obres relacionades amb el Fons Es-tatal d’Inversió Local, amb l’objectiu d’agili-tar els cobraments.

Banc Sabadell també ha llançat un paquet específic per a les persones que treballen pel seu compte, que inclou, entre altres produc-tes, el Préstec Autònoms.

La xarxa comercial de l’entitat, a més, ha re-but la directriu de mostrar-se “especialment activa” en la col·locació de tots aquells pro-ductes ja tradicionals, com les solucions de circulant, tant a Espanya com a l’estranger, o les diferents varietats de les línies ICO.

D’altra banda, el banc ha decidit convocar la junta general ordinària d’accionistes per al pròxim 19 de març, a Sabadell. Està previst que a la junta s’aprovin, entre altres qüesti-ons, els comptes anuals i l’informe de gestió de l’entitat. /// REDACCIÓ

L’entitat celebrarà la seva junta general d’accionistes el pròxim 19 de març a fira Sabadell

Seu històrica del banc, a la plaça Sant Roc de Sabadell /// ISABEL MARQUèS

150è aniversari de Caixa Sabadell

Els prínceps d’Astúries van presidir el sopar institucional commemoratiu del 150è aniversari de Caixa Sabadell, celebrat el passat 4 de febrer. Durant la seva intervenció, el príncep felip va demanar “el màxim esforç i col-laboració” de les forces polítiques,

econòmiques i socials del país per ajudar les famílies i les empreses a superar la crisi. Per la seva part, el president montilla va reclamar “treball, convicció, sacrifici i determinació” als agents públics i privats, especialment a les entitats financeres. /// I.M.

Els prínceps d’astúries, a Sabadell


El gremi de fabricants de Sabadell commemora el 450è aniversari de la seva creació defensant la vigència del tèxtil en el teixit econòmic del Vallès tExt: XaViER aMaT /// fOtOS: iSaBEl MaRQuÈS

josep Casas i Bedós /// President del gremi de fabricants de Sabadell

moda, i no és així. Ens està afectant mol-tíssim la crisi de la construcció, perquè dins d’una llar el tèxtil hi és molt present, les cortines, les catifes, els sofàs...

En el cas de la xina, quins mecanismes de defensa tenen?El que demanem és que les regles del joc si-guin les mateixes, amb això m’hi conformo. No són les mateixes les dificultats que ens posen per anar nosaltres a la Xina que les que tenen ells per venir aquí. I nosaltres es-tem subjectes a unes normes molt estrictes d’ús de determinades substàncies per a la fabricació de roba, mentre que allí aquestes normes no les compleixen.

de tant en tant ens sorprenen notícies del que en podríem dir teixits intel·ligents o amb tecnologia incorporada. És aquest el futur? Aquest és un camp molt important i en què s’està treballant, l’aplicació de la tecnolo-gia als teixits. Penso que no falta gaire per-què els teixits puguin produir energia i, amb ella, per exemple, carregar el mòbil. I aquesta indústria pot ser un valor afegit respecte al tèxtil que es treballa als països en vies de desenvolupament, amb els quals no podem competir en el cost de la mà d’obra, però sí en disseny, innovació...

Malgrat aquest fer l’ullet a les noves tecnologies, sembla que els joves no senten passió pel món del tèxtil. Aquest és un dels grans problemes que tenim. Ha estat tan constant la veu que el tèxtil està en crisi que es fa difícil que desperti vocacions. És una preocupació, perquè necessitem tècnics, i no n’hi ha. S’ha donat la imatge que el sector tèxtil ja ha passat a la història en països com el nostre, que és per a zones poc desen-volupades, quan això no és veritat.

quin és el pas següent?Ara estem treballant amb l’Escola d’Enginyers de Terrassa i amb la Universitat de València per tal de poder configurar uns estudis tèxtils que generin més interès.

estar instal·lada aquí durant força temps. La Cambra de Comerç també va estar ubicada en aquest edifici, i l’Escola Industrial, l’Esco-la de Disseny, la Mútua d’Accidents... Tot ha anat sortint d’aquesta casa. Ara, el llibre és a impremta i l’acte acadèmic de presentació, al maig, presidit pel Comitè d’Honor, serà el moment àlgid de la celebració.

Vostè és a la junta del Gremi des del 2002. Han passat moltes coses en el món del tèxtil en aquests anys.Des d’aquí podem avaluar les coses com si estiguéssim en una talaia, perquè també som presidents de la Federació Llanera, i des de fa dos anys també tenim la presidència del Consejo del Textil Español, que hi entra la seda, llana, cotó, gènere de punt... I efectiva-ment, els darrers anys la transformació ha estat important, bàsicament quan el 2005 hi va haver l’obertura de fronteres i mercats. Tot i que ens anàvem preparant des de feia temps, l’entrada de la Xina va ser un tsuna-mi per al sector, va canviar de dalt a baix la indústria europea.

quin pes específic conserva el sector?Avui el tèxtil a Sabadell encara és el 25% del PIB industrial, té molt de pes, però és evident que Sabadell, com Terrassa i tan-tes altres ciutats, ara té una activitat eco-nòmica molt més variada que fa unes dè-cades. Això és bo. D’altra banda, sovint quan es pensa en tèxtil només es pensa en

o la situació econòmica actual no està per a celebracions?El moment no és gaire bo, però les coses passen quan passen i s’han de fer quan to-quen. Ja fa un parell d’anys vam encarregar a un grup d’historiadors dirigits per Borja de Riquer, i amb la coordinació de Josep M. Ai-naud, la redacció d’un llibre sobre la història del gremi. Serà un llibre important perquè la història del gremi és la història de Sabadell, aquí hi ha nascut tot.

Expliqui’s.El primer crèdit que va donar el Banc de Sa-badell va ser per fer l’edifici de l’entitat, i va

Un document del 2 de no-vembre del 1559 establia les relacions entre el Gre-mi de Paraires i l’Ajunta-ment de Sabadell. Més en-davant, el Gremi va passar

a representar els Fabricants de Sabadell, una organització patronal d’afiliació vo-luntària per defensar els interessos del sector tèxtil. Josep Casas, president des de fa dos anys, tindrà l’honor de presidir els actes del 450 aniversari.

poques entitats poden fullejar un àlbum de quatre segles i mig. Faran festa grossa

L’entrada de la xina va ser un tsunami per al sector, va canviar de dalt a baix la indústria europea S’ha donat la imatge que el tèxtil ja ha passat de moda en països com el nostre, que és per a zones subdesenvolupades, quan no és veritat

La història del gremi és la història de Sabadell, aquí hi ha nascut tot


En aquests temps ha de pendre moltesdecisions importants en la seva empresa.Aquí en té una de molt freqüent.

Coneixem les seves preguntes i peraixò tenim les respostes.

Si vol tenir més respostesconsulti la nostra web.

www.sctradecenter.es

93 552 85 00o truqui’ns al

Com quadrar el pressupostde despeses?a) Incrementant facturaciób) Retallant-lesc) Retallant-les, millorant la

qualitat i el servei

Resposta correcte:Retallant-les, millorant la qualitat i el servei

ASSOCIACIONS /// VALLÈS

L’Eurocities demana influir a Europa

les ciutats espanyoles que formen part de la xarxa Eurocities volen influir en

la presidència espanyola de la Unió Euro-pea, prevista per al primer semestre del 2010. Així ho va reconèixer l’alcalde de Terrassa, Pere Navarro, durant la reunió amb el secretari general de l’entitat, Paul Bevan. Entre les ciutats presents a la tro-bada hi havia Barcelona, Sant Cugat, Ter-rassa, Rubí, Gijón, Saragossa, Múrcia, Ma-drid i València. Però, a més, la reunió va comptar amb representants de Palma de Mallorca i de Tarragona, ciutats que no són membres d’Eurocities però que hi es-tan interessades.

Per poder treballar en aquest direcció, Navarro ha reconegut que seria una bona idea celebrar una reunió dels represen-tants dels municipis “abans o després de l’estiu”. “Les ciutats tenim coses a dir i pro-postes perquè el nostre entorn es pugui preparar per reactivar l’activitat econòmi-ca”, ha recordat l’alcalde vallesà.

Per la seva banda, Bevan va explicar que en aquests moments de crisi econòmica “les

ciutats s’han d’obrir”, però també va avi-sar que “per trobar respostes no només s’hi han d’involucrar els municipis, cal el paper de totes les institucions”.

Tot i que no va voler explicar gaires detalls dels projectes en què treballen, Bevan va afirmar que estan estudiant temes com

El secretari general de la xarxa, Paul Bevan, es va reunir amb les ciutats catalanes que en formen part

els afers socials, la integració dels immi-grants, el medi ambient, la mobilitat urba-na i els transports, entre d’altres.

A part d’aquesta trobada que va tenir lloc a Terrassa, Bevan va visitar equipaments de la comarca, com ara Creàpolis o el Parc Audiovisual de Terrassa. /// REDACCIÓMoment de la trobada a Terrassa /// ACN

Els Amics de la uAB promouen jornades sobre coneixement

l’Associació d’Amics de la Universitat Autònoma de Barcelona posa a l’abast

de les entitats de la comarca el Banc de Co-neixement, format per professorat de la UAB, amb la finalitat de contribuir a la for-mació d’opinió dels ciutadans a partir del co-neixement basat en l’estudi i la recerca. En aquest sentit, l’associació ofereix a les asso-ciacions de veïns, ateneus o entitats civico-culturals, la possibilitat d’organitzar confe-rències o tertúlies sobre temes d’actualitat científica o cultural.

Des d’abril del 2008, i en aquest marc, ja s’han fet conferències on han participat professors com Maria Lluïsa Fabra (asser-tivitat), Jaume Botey (memòria històrica), Josep M. Solé i Sabater (mites i realitats), Josep Maria Masjuan (l’herència biològica i la conducta humana), Ramon Maria Nogu-és (el cervell i la consciència) o Ángel Cebo-llada (la xarxa de transports). La propera conferència anirà a càrrec de Pedro José Otaegui, professor del Departament de Bi-oquímica i de Biologia Molecular, i tractarà sobre els transgènics. /// REDACCIÓ

ASSOCIACIONS /// BELLAtERRA


de cop i volta”. Galí ha demanat a les pimes un esforç per interioritzar instruments de gestió economicofinancera: “Serà necessari que les pimes aprenguin a impulsar projec-tes ben plantejats pel que fa a inversió, tre-soreria i control dels costos”. Igualment, ha animat les empreses a posar com a prioritat en la seva agenda els mercats internacionals: “Per a moltes empreses, ara la internaciona-lització ha deixat de ser una opció per passar a ser una alternativa clau”.

CRIdA A L’OpTIMISME. Malgrat la delicada si-tuació econòmica, Galí ha llançat un missat-ge positiu i ha afirmat que “és d’esperar que a poc a poc canviïn de tendència algunes va-riables fins a arribar a fer que el consum dei-xi de caure, que això propiciï que algunes em-preses s’animin a nous projectes d’inversió, que les empreses exportadores tornin a fer bons negocis i, en definitiva, que aquesta re-cessió toqui fons”.

En aquest sentit, el president de la cambra egarenca ha assegurat que cal “mantenir la confiança empresarial i social”, i per això ha anunciat que l’entitat posarà en marxa pròxi-mament una campanya de comunicació soci-al adreçada als empresaris i a la societat per fomentar aquesta confiança.

Per al 2009, la Cambra es marca com a objec-tiu augmentar el nombre de noves empreses creades fins a les 150 (l’any 2008 se’n van cre-ar 130). /// I. VALLESPíN

La Cambra de Terrassa demana agilitat a les administracions

El president de la Cambra de Comerç de Terrassa, Marià Galí, ha reclamat a les

administracions una “major concreció” a l’hora de posar en marxa algunes mesures de suport a l’economia; concretament, Galí ha fet referència a les línies de préstecs de l’ICO o de l’Institut Català de Finances, que “realment estan trigant a arribar”. En aquest sentit, el president de la Cambra ha assenya-lat com a assignatures pendents de l’Admi-nistració la reducció de la pressió fiscal, la ri-gidesa del mercat laboral, la baixa inversió en R+D, la liberalització del mercat energè-tic i la reducció de les traves administratives. Galí també ha tornat a reclamar al sector fi-nancer que faciliti l’accés al finançament de la petita i mitjana empresa.

Quant a les empreses, el president de la Cam-bra els ha criticat la “manca de planificació a llarg termini, ja que moltes es van deixar portar per la bonança econòmica, però sen-se pensar que un dia això s’acabaria i, a més,

gali ha criticat la manca de planificació de les empreses per afrontar la crisi

El president de la Cambra egarenca, Marià Galí, va fer balanç de l’exercici passat /// LL. LLEBOT

ASSOCIACIONS /// tERRASSA

pimec reclama unió dels polítics per afrontar la crisi

El president de Pimec Vallès Occidental, Martí Puig, ha reivindicat que en aquests

moments cal que totes les forces polítiques es posin d’acord per crear un “pla de xoc” i re-prendre de nou l’activitat econòmica, ajudant a generar confiança. Puig ha destacat també la necessitat de crear clústers que ajudin les pimes a tirar endavant i fer viables els pro-jectes empresarials del territori. Des de Pi-mec també asseguren que s’hauria d’ajudar a potenciar sectors com l’alimentari, l’eco-lògic i l’educació, així com posar en marxa la Llei de dependència, “que generaria molts llocs de treball”.

En el sector industrial, el president de Pimec Vallès Sud, Francesc Elías, ha assenyalat que en aquests moments cal fomentar l’empre-nedoria i millorar la relació amb les universi-tats: ”Si aconseguim que les empreses i uni-versitats del territori cooperin, obtindrem bons resultats, i més tenint en compte que al Vallès s’ubiquen un grup important d’uni-versitats, i que som un dels nuclis industri-als més importants de Catalunya”. També ha destacat que en aquests moments hi ha una gran dificultat d’enllaç sobretot per sectors, i que és necessari crear centres d’investiga-

ció, entre indústria i universitats, lligats a la realitat i les necessitats actuals.

D’altra banda, Pimec ha reclamat un acord entre les forces polítiques quant a infraes-tructures i ha denunciat, en temes de medi ambient, moltes normatives no efectives i que “la burocràcia ofega les pimes”.

Els dos presidents de Pimec es van reunir amb els representants d’Iniciativa-Verds a la comarca per exposar les inquietuds i proble-màtiques de les pimes, els comerços i els au-tònoms d’aquest territori. /// REDACCIÓ

Trobada entre pimec i ICV de la comarca /// PIMEC

ASSOCIACIONS /// VALLÈS

La ‘B30’ reuneix institucions i empresaris en el seu consellLa revista B30 va reunir el seu consell edi-torial general el dimecres 25 de febrer pas-sat, coincidint amb el primer aniversari de la revista. L’acte, celebrat a l’hotel Qgat, va estar presidit pels representants de les em-preses editores, Carles Flo, director general de la Corporació Catalana de Comunicació, i Ramon Grau, president de Premsa Local Grup de Comunicació. L’equip de la B30 va estar representat per la seva directora edi-torial, Carmen Larraburu; per Pere Esquer-da, que també exerceix de responsable edi-torial, i per Francesc Castanyer, encarregat de la producció de continguts informatius.

El consell, el segon que se celebra des de la creació de la revista, va tornar a convo-car les principals institucions públiques i privades del Vallès. Concretament, hi van assistir el tinent d’alcalde d’Economia de Sant Cugat, Jordi Joly; Glòria Arrèbola, en representació de l’Ajuntament de Barbe-rà, i la cap de Comunicació de l’Ajuntament de Rubí, Dolors Sierra. També les patronals van acudir a l’hotel Qgat. En nom de la Ce-cot hi havia Joseba Ruiz, secretari adjunt, i Raquel Moreno, directora de comunica-ció; la Cambra de Comerç de Terrassa va es-

tar representada pel seu delegat a Sant Cu-gat, David Chaler, i el cap de comunicació, Albert Raich; també va assistir-hi Gabriel Morera, gerent de l’Associació d’Empresa-ris de Sant Cugat; Miguel Martínez, gerent de Pimec Vallès Occidental, i el president del Centre Metal·lúrgic, Ramon Alberich. La universitat també hi va fer acte de pre-sència a través del vicerector de Transfe-rència Social i Cultural de la UAB, Bonaven-tura Bassegoda.

Després de presentar un vídeo sobre l’es-tructura informativa de la revista i els principals temes que s’han publicat durant els dotze primers números, el consell va analitzar diferents aspectes de la B30 en àmbits estratègics com la distribució, el disseny o l’oferta de continguts. L’equip del mensual econòmic, per la seva part, va ex-plicar que per a l’any 2009 la capçalera in-troduirà novetats amb l’objectiu d’esdeve-nir una revista més útil als interessos dels empresaris, més lleugera des del punt de vista del disseny i més participativa, ofe-rint nous recursos perquè el lector tingui fàcil accés a ampliar i aprofundir els con-tinguts de la B30. /// REDACCIÓ

COMuNICACIÓ /// SAnt CUgAt

fRaSES:

“ les línies de préstecs de l’iCo o de

l’institut Català de finances real-

ment estan trigant a arribar”

“Moltes empreses es van deixar por-

tar per la bonança econòmica”

“la internacionalització ha deixat

de ser una opció per passar a ser una

alternativa clau”

“És d’esperar que el consum deixi de

caure, les empreses s’animin a nous

projectes d’inversió i, en definitiva,

que aquesta recessió toqui fons”


C M Y CM MY CY CMY K

El metall demana mesures urgents per salvar el sector

un miler d’empresaris van acudir el pas-sat 10 de febrer a l’acte convocat pel sec-

tor del metall i que porta el nom de Crida del metall català. Els empresaris van incidir en la necessitat d’aplicar mesures urgents per a les empreses, que estan escanyades per la manca d’accés al finançament. Durant l’acte es va signar un manifest on es concreten deu mesures a curt termini. Entre d’altres, desta-ca la necessitat de garantir l’accés al finança-ment i la reducció temporal d’alguns impos-tos. A més, els empresaris coincideixen en la necessitat de reformar l’entrada i sortida al mercat laboral i retreuen al govern que hagi apujat el sou als funcionaris.

Els empresaris consideren aquestes mesu-res “imprescindibles per salvar les empre-ses”. Afirmen que el sistema financer està estigmatitzant el sector i les institucions fi-nanceres estan acabant d’escanyar les em-preses. Per això demanen amb urgència in-jectar liquiditat i garantir el finançament amb ajuts directes. Entre les deu mesures proposades destaca la reducció temporal d’alguns impostos, com l’IVA, l’IRPF o l’im-post de matriculació, el de societats o les quotes de la Seguretat Social.

Els empresaris també proposen la reducció de l’absentisme i més flexibilitat laboral. El president de Foment del Treball, Joan Rossell, va dir que “no és just que 10 milions de perso-nes tinguin contractes fixos” i, en canvi, n’hi hagi 5 milions de temporals. A més, Rossell reconeix que “els temporals són els primers que l’empresari acomiada i això afecta espe-cialment el futur del joves”.

Durant l’acte, es va fer públic el resultat de l’enquesta, on els empresaris consideren que el principal problema que afronten és la da-vallada de la demanda. /// REDACCIÓ

Trobada del metall català a Barcelona /// ACN

CRISI /// VALLÈS

L’automoció perd 7.000 treballadors en 3 mesos

D elphi, Ficosa, Magneti Marelli, Estam-pacions Sabadell o Pirelli són alguns

dels casos d’expedients de regulació d’ocu-pació (ERO) més sonats que han tingut lloc a la comarca. Però l’abast de la crisi de l’au-tomoció té una hemorràgia molt més im-portant al Vallès Occidental. Segons les da-des del Centre Metal·lúrgic, durant el quart trimestre del 2008 un total de 117 empre-ses van presentar algun tipus d’expedient de regulació, ja fos de reducció de jornada, rescissió o, directament, de suspensió de llocs de treball.

Aquests ERO han afectat 6.827 treballadors, els primers perjudicats per la crisi del con-sum que està travessant el país. ‘‘El pes de la crisi ens l’enduem nosaltres i el Baix Llobregat, cap territori de la resta del país s’acosta mínimament a aquestes xifres’’, va afirmar el secretari general d’USOC a la comarca, Manuel Navarrete. Igual que la resta de sindicats majoritaris de la zona, aquests dies acumulen a les seves depen-dències una gran quantitat d’expedients ‘‘que mirarem amb lupa’’, va expressar el responsable d’Acció Sindical del Vallès Oc-cidental de CCOO, Jordi Bermúdez.

Tot i això, Bermúdez també va denunciar que ‘‘algunes empreses aprofiten la conjun-tura per mantenir els balanços positius”.

CAu uN 36% LA MATRICuLACIÓ. La crisi de consum s’ha notat especialment en la re-ducció de compra de vehicles nous. Segons un dels gurus del sector a tot l’Estat, José Armenteros, el mercat de l’automòbil va per sota dels nivells del 2002 i, de moment, està en caiguda lliure. D’altra banda, les xi-fres oficials indiquen que durant el 2008 es van matriculat un 36,1% de vehicles menys a la comarca. /// C. FARRéS

Les vendes de cotxes han caigut molt /// I.M.

CRISI /// VALLÈS

El pla de la Bruguera pot quedar buit en sis mesos

“Probablement, com a molt, en mig any ja estaran tancades les 600

empreses que hi ha al polígon industrial del Pla de la Bruguera, amb més de 6.000 treballadors a l’atur’’. Així veuen el seu futur els productors de Castellar del Va-llès, en paraules del gerent d’un taller de xapa i pintura de la zona, Juan Fernán-dez. La seva experiència és la mateixa que la de molts altres: línies de crèdit i bonificacions que les entitats financeres no reediten, molts problemes de cobra-ment, reduccions dràstiques de plantilla i, finalment, acabar tancant arrossegant en la majoria de casos crèdits impagats. ‘‘Aquest matí hem tingut una reunió a Sentmenat i allò és un polígon fantasma’’, va assenyalar Fernández, una problemàti-ca que s’està repetint entre pràcticament totes les pimes i els autònoms.

Per aquest motiu, Fernández i la resta d’em-presaris han decidit unir-se per buscar solu-cions. ‘‘Demanem garanties de cobrament’’, va expressar Maria Teresa Quintana, gerent d’un negoci de maquinària industrial, en una trobada a l’Espai Tolrà, que va agrupar més de 200 persones. Quintana va explicar

que alguns dels seus clients, per poder fer front als deutes, li havien arribat a pagar en espècie. ‘‘A mi alguns clients m’han in-tentat regalar un pis i algun cotxe per fer efectius els pagaments que hi havia pen-dents’’, va afegir.

La crisi també està posant entre l’espasa i la paret els sectors productius amb més potencial. ‘‘Jo tinc una empresa dedicada a les energies renovables i ara també tinc problemes perquè em deuen factures del mes de novembre”, va comentar un dels assistents a l’acte. /// C. FARRéS

una de les empreses del polígon afectades /// A.P.

CRISI /// VALLÈS


1 ///

2 /// 3 ///

Cipsa: un creixement pas a pas i una ferma internacionalització

Actualment, qualsevol dis-positiu electrònic (des d’un ordinador fins a un televisor, mòbil o una ren-tadora) disposa d’un cir-cuit imprès, que és el que

fa possible que aquest funcioni. A Rubí, hi ha instal·lada una de les empreses lí-ders del mercat espanyol que es dedica a la fabricació d’aquests circuits. Concreta-ment, el grup Cipsa està format per cinc empreses, cada una especialitzada en un producte diferent: els circuits impresos de doble cara i multicapa, els teclats de membrana, les pantalles serigràfiques, les caixes de plàstic i els circuits impre-sos d’una sola cara.

Des de la seva fundació, ara fa 26 anys, l’empresa estava ubicada a Terrassa, però des de l’any 2000 estan localitzats a Rubí. En aquest municipi es troba la seu central de l’empresa, però Cipsa té tres plantes de producció al sud-est asiàtic, una a la Xina (inaugurada el passat mes de desembre) i dues a l’Índia. El gerent de Cipsa, Evarist Mitjavila, defensa el fet de la internacionalització com una ne-cessitat vital per fomentar la competiti-vitat de les empreses: ”Obrir a l’Índia ens ha fet més competitius aquí. Però abans hem de ser molt forts aquí per poder en-viar comandes a l’exterior. Està clar que si no estàs internacionalitzat, tens un mercat més petit”. Aquesta obertura a l’exterior ha permès a Cipsa exportar els seus productes a països com Portugal, Ir-landa, França, Alemanya, Suïssa i Israel. Amb vista al futur, també s’estan plante-jant obrir nous fronts comercials en zo-nes com l’Est d’Europa o Mèxic.

I és que Cipsa és un exemple de treball di-ari i constant. Quan es parla de creixe-ment, Evarist Mitjavila ho té clar: “A la in-dústria no hi ha pelotazos, el treball es fa dia a dia. El que s’ha de fer és treballar i a pas ferm”. En aquest sentit, el gerent de Cipsa explica quin ha estat el seu model d’obertura cap a l’exterior: “Fer un crei-xement consolidat, créixer pas a pas. I també tenir la confiança dels clients, per-què els clients són els que ens han ajudat a créixer”.

inVERSiÓ ConSTanTUna de les polítiques que defineixen Cip-sa és la inversió constant, que repercu-teix en dos àmbits essencials. El primer és la tecnologia, ja que l’empresa de Rubí ha de fer un gran esforç per estar a l’últi-ma quant a maquinària, i donar així res-posta a les exigències i als productes més innovadors que creen els seus clients.

D’altra banda, Cipsa també realitza una inversió contínua en mesures mediam-bientals relacionades amb el tractament de l’aigua i dels residus. D’aquesta mane-ra, l’empresa va aconseguir el certificat ISO 14001, gràcies a l’aplicació de mesu-res per reduir el consum d’energia i l’ús de contaminants i, sobretot, per revalo-rar més d’una vintena de residus que es generen durant el procés.

A més d’aquest tipus de certificat, Cipsa ha rebut diferents guardons; l’any passat, en el marc de la III Nit de l’Empresa de

Rubí, va ser premiada per ser una empresa de tecnologia capdavantera en el seu sector i pel seu procés d’internaci-onalització. Igualment, Cipsa va rebre el Premi Cambra 2007 a la internacionalit-zació, en reconeixement a la seva política d’implantació i expansió en els mercats internacionals.

pimes /// CIPSA

L’empresa de Rubí, dedicada a la fabricació de circuits impresos, és un exemple de treball diari, d’una externalització mesurada i de competitivitat, un factor molt buscat actualment PER: iVanna VallESPÍn

SECtOR: CIRCUItS ImPRESOS DE DOBLE CARA I mULtICAPA

UBICACIó: RUBí

AnY DE fUnDACIó: 1983

525 tREBALLADORS, DELS qUALS 100 tREBALLEn A RUBí

fILIALS: ínDIA I xInA

fACtURACIó: 28 mILIOnS D’EUROS L’AnY 2008 I UnA PREVISIó DE 35 mILIOnS PER A L’AnY 2009

InVERSIó: 800.000 EUROS InVERtItS En mAqUInÀRIA

CIpSA

“A LA InDúStRIA nO hI hA ‘PELOtAzOS’, EL tREBALL ES fA DIA A DIA. EL qUE S’hA DE fER éS tREBALLAR A PAS fERm”

1 /// EVaRiST MiTjaVila, funDaDoR i gEREnT DE CiPSa. LA SEU CENTRAL DE L’EMPRESA ES TROBA A RUBí, PERò TENEN PLANTES PRODUCTI-VES A L’íNDIA I LA XINA

2 /// MaQuinàRia MoDERna. CIPSA REALITzA ANU-ALMENT UN ESFORÇ D’INVERSIÓ PER DISPO-SAR DE LES MàQUINES MéS MODERNES

3 /// CiRCuiTS iMPRESoS. L’EMPRESA ES DEDI-CA A LA FABRICACIÓ DE CIRCUITS IMPRESOS DE DOBLE CAPA I MULTICA-PA, MEMBRANES DE TE-CLATS I ALTRES PRO-DUCTES/// ISABEL MARQUèS


regió o del nucli urbà consolidat. El conjunt Terrassa, Sabadell, Sant Quirze i Rubí, amb la resta de poblacions de la comarca, com-pleix amb escreix les condicions. Alguns dels problemes amb els quals s’ha topat Sidor-me són els de les normatives municipals. És un obstacle que tindrà pes en la decisió final sobre l’indret escollit. De llocs ja n’ha mirat, a totes les ciutats, i s’ha fixat també en les comunicacions, un altre dels factors que cal tenir en compte.

HABITACIONS ASSEquIBLES. L’empresa pensa en un hotel d’entre 98 i 100 habitaci-ons, que segueix la filosofia de la resta d’es-tabliments: el fonamental és dormir bé, “al millor preu de la zona, i en un edifici mo-dern i confortable”, explica Fernando Rivas. Tanmateix, a l’hotel es vol fer un petit res-taurant i un gimnàs d’uns 500-1.000 metres quadrats. La inversió inicial prevista és de 4 milions d’euros.

El preu per habitació se situarà entre els 42 i els 45 euros, per a dos adults i amb la pos-sibilitat d’incloure-hi dos infants, que gau-deixen d’una àrea de jocs gratuïta. No s’ad-meten mai tres persones grans. El nou hotel funcionarà amb 22 treballadors.

Sidorme, amb seu a Sant Cugat, té avui 5 hotels (Figueres, Girona, Granollers, Valèn-cia i Mollet), on treballen 75 persones. El nou hotel a la comarca està previst que obri el 2012. /// J.M. OLLER

Sidorme projecta un hotel ‘low cost’ al Vallès per al 2012

T errassa, Sabadell, Sant Quirze i Rubí són candidates a acollir el nou hotel de

low cost que construirà a la comarca. I no necessàriament en aquest ordre. La moda dels viatges a bon preu s’ha traslladat ara a aquest tipus d’establiment i el Vallès Occi-dental no en quedarà al marge.

Fernando Rivas, president de Sidorme Qua-lity Low Cost Hotels, té clar que el grup ater-rarà a la comarca en un termini màxim de dos o tres anys. Ara per ara, la tasca prin-cipal és trobar el lloc més adient i la ciu-tat que ofereixi les millors condicions. El preu del solar tindrà un pes específic, en-cara que no es descarta apostar pel lloguer o per un acord de cessió d’espai amb algun dels consistoris.

Sidorme creu que un hotel de baix cost té fu-tur sempre que se situï en una àrea de més de 300.000 habitants, encara que pot haver-hi excepcions en funció de la tipologia de la

Disposarà d’unes 100 habitacions, que costaran entre 42 i 45 euros la nit

L’hotel de baix cost de la marca Sidorme no es podrà veure a la comarca fins al 2012 /// S.H.

EMpRESES /// SAnt CUgAt

EMpRESES /// SABADELL

Es presenta un estudi sobre l’‘eyetracking’

l’empresa sabadellenca Gea IPC ha pre-sentat un estudi sobre la tècnica de

l’eyetracking al terreny del turisme: “L’estu-di es basa en la recerca d’hotel a Barcelona amb el Google. Vam treballar amb 50 usua-ris i ens vam adonar que la majoria d’ells es fixava en un anunci que contenia la paraula luxury i en els que incloïen xifres”, explica Montserrat Peñarroya, consellera delega-da de l’empresa. Aquesta és, precisament, una de les conclusions a les quals arriba l’estudi: hi ha paraules que, per un motiu o altre, criden la nostra atenció i donen pis-tes a les empreses sobre com han de posi-cionar-se al Google.

Prèviament, Peñarroya va estudiar si el tri-angle d’or de Google es complia (els inter-

nautes llegeixen els resultats de la recerca formant un triangle amb la mirada).

puBLICITAT MÉS EFICAç. Si la majoria d’internautes menors de 25 anys ignora la publicitat que es troba a la dreta de les pà-gines web, tal com explica la consultora, s’han de fer canvis. D’aquí el gran atractiu de l’eyetracking (o equip de seguiment ocu-lar, com també se l’anomena).

Les empreses poden encarregar estudis de màrqueting per saber què és llegit i què no ho és. Un ordinador adaptat amb la tecno-logia d’infrarojos, el programa adequat, uns quants càlculs matemàtics i, el més impor-tant, la nostra mirada, són els instruments necessaris. /// B. PADILLA

gea IPC ha dut a terme una recerca per esbrinar en quins punts fixen la mirada els usuaris de google

Establir els punts de fixació de la mirada a la pantalla pot ser molt útil per a les empreses /// B.P.


Grans empreses /// Apli

L’empresa, ubicada a Barberà, ven els seus productes a més de 80 països de tot el món. fins i tot, l’exèrcit xinès fa servir les seves etiquetes PER: iVanna VallESPÍn

Apli, 75 anys liderant el sector d’etiquetes autoadhesives

Pràcticament a totes les ofici-nes es pot trobar materials indispensables com les eti-quetes, les notes adhesives, clips, i un llarg etcètera d’ele-ments que fan més fàcil la fei-

na diària. Molts d’aquests materials porten impresa la marca Apli, una empresa amb més de 75 anys d’experiència en el sector i que està ubicada al polígon Santiga de Bar-berà del Vallès.

L’inici d’Apli es remunta a l’any 1932, quan Josep Maria Puigbó va començar, en un petit taller del seu domicili al pas-seig de Sant Joan de Barcelona, a fabri-car unes volanderes de reforç per als pa-

1 ///

1 /// SEu D’aPli a BaRBERà DEl VallÈS. L’EMPRESA ESTà UBI-CADA AL POLíGON SAN-TIGA, MOLT A PROP DE LA B-30/// I. MARQUèS

aPoSTa PER la SoSTEniBiliTaT

Però la gran aposta actual d’Apli són les eti-quetes reciclades, tot i que no és una nove-tat per a l’empresa, tal com explica Jaume Puigbó, conseller delegat d’Apli i fill del fun-dador de la societat: “De fet, ja les van treu-re fa 15 anys, però llavors el material reciclat era més car i tenia pitjor aparença, així que no va tenir gaire èxit”. Però amb l’actual ma-jor conscienciació ecològica i l’augment de la qualitat del paper, la rebuda del nou pro-ducte també ha estat diferent.

Apli està apostant fort per la sostenibili-tat en els darrers anys, un dels valors afe-gits i de futur per a qualsevol empresa, se-gons afirma la responsable de comunica-

pers. Però no serà fins a l’any 1944, quan Puigbó decideix fundar l’empresa Capo-sa (Compañía: Aplicaciones para Ofici-nas, S.A.). En un primer moment, quan a Josep Maria Puigbó li van oferir una de les llicències per fabricar etiquetes auto-adhesives –en aquella època només n’hi havia tres a tot el món–, l’empresari ho va rebutjar i van ser els seus fills els que van tirar endavant aquest negoci, que actualment és el pilar bàsic de l’empre-sa. A més d’elaborar una àmplia gamma d’etiquetes adhesives, el catàleg d’Apli es completa amb una sèrie de productes com les targetes, les caràtules per a pro-ductes multimèdia, transparències i dife-rents tipus de papers, entre d’altres.

SECtOR: mAtERIAL D’OfICInES

UBICACIó: POLígOn SAntIgA. BARBERÀ DEL VALLÈS

AnY DE fUnDACIó: 1932

218 tREBALLADORS

SIS fILIALS: fRAnçA, PORtUgAL, RúSSIA, BÈLgICA, POLÒnIA I ALEmAnYA

fACtURACIó: 38,2 mILIOnS D’EUROS L’AnY 2008

ApLI


1 ///

2 ///

2 ///

5 ///

4 ///

ció de l’empresa, Roser Malet: “Cada vegada té més força el màrqueting ètic i la sosteni-bilitat en forma part. Les empreses punte-res ens hem d’encaminar cap aquí i ser més responsables en tots els sentits, ja no no-més pels principis de l’empresa, sinó per-què els usuaris també ho demanen”. En aquest sentit, Apli va aconseguir a finals del 2008 la certificació en cadena de cus-tòdia FSC i el PEFC. Es tracta de dues inicia-tives que asseguren que el paper compleix una sèrie de criteris sostenibles durant tot el procés, tant en la matèria primera (que prové d’explotacions forestals controlades) com en el procés d’elaboració.

R+D PaRTiCiPaTiu

Tot i que la R+D no és tan cabdal com en empreses amb més caràcter tecnològic, Apli desenvolupa una política diferent a l’hora de cercar noves idees per a produc-tes. L’empresa promou la participació de tots els treballadors i aquests poden lliu-rement aportar idees i propostes. L’em-presa recompensa aquesta tasca, igual que també premia els usuaris, que a tra-vés de la web també poden prendre part en aquest procés participatiu. I és que, se-gons afirma el conseller delegat d’Apli, “la innovació no té per què ser només en pro-ducte, sinó que també pot ser innovació del servei o de la gestió interna”.

PRESÈnCia EXTERioR

Amb una facturació de 38,2 milions d’euros el 2008, Apli és la tercera mar-ca a Europa, però té el 80% del mer-cat espanyol d’etiquetes autoadhesives. Un mercat que, segons Puigbó, “està molt fragmentat i actualment hi ha re-gistrats més de 400 fabricants, però la majoria estan especialitzats en el sec-tor industrial, mentre que Apli se cen-tra en oficines”.

Apli compta amb una plantilla global de 218 persones, repartides a les sis filials que la companyia té a França, Portugal, Rússia, Bèlgica, Polònia i Alemanya. Amb vista al futur, la companyia se centra en les bones oportunitats que pot donar el sud-est asiàtic, especialment la Xina, on volen consolidar la presència.

Des de l’any 1987, Apli té la seu central a Barberà, però inicialment la ubicació de la marca va ser a la veïna població vallesana de Polinyà. I és que Puigbó valora molt po-sitivament la comarca: “És un territori molt dinàmic, amb empreses molt importants i punteres, amb una indústria molt diversi-ficada, amb una bona xarxa d’autopistes i

unes comunicacions molt bones amb Bar-celona i amb infraestructures com el port o l’aeroport”. No obstant això, l’empresari destaca també les mancances del territori,

com ara els abundants embussos de trànsit i la manca de transport públic, tant d’auto-busos com de trens, que connectin els mu-nicipis amb els polígons industrials.

ESTRaTÈgia DaVanT la CRiSiCom a qualsevol empresa, la situació de crisi està molt present a l’hora de planificar. Des d’Apli comenten que estan aplicant una “estratègia múltiple”, és a dir, estalviar però alhora expandir la quota de mercat i ampliar la gamma de productes: “Estem intentant reduir despeses, intentant ser més flexibles, però també buscant noves oportunitats, com ara, comprar empreses del sector”, assegura Puigbó. Però l’empresa vallesana també reclama ajuts externs, especialment de les administracions: “A Espanya li calen unes quantes reformes, com ara flexibilit-zar el mercat laboral o reduir l’absentisme laboral”, afegeix Puigbó.

AmB UnA fACtURACIó DE 38,2 mILIOnS D’EUROS, APLI té EL 80% DEL mERCAt nACIOnAL D’EtIqUEtES AUtOADhESIVES

1 /// SEgona gEnERaCiÓ. JAUME PUIGBÓ éS CON-SELLER DELEGAT D’APLI I FILL DEL FUNDADOR DE L’EMPRESA

2 /// PoRTafoli. EN PRIMER TERME, UNA MOSTRA DE LA VARIE-TAT D’ETIQUETES QUE FABRICA APLI

3 /// àMPlia gaMMa DE PRoDuCTES. APLI TAMBé FABRICA PAPERS, TARGETES I TOT TIPUS DE MATERI-ALS PER A OFICINES

4 /// BaRBERà. A LA SEU DEL VALLèS HI HA LA PLANTA DE PRODUCCIÓ I LES OFICI-NES CENTRALS DE L’EM-PRESA

5 /// inTERnaCional.ELS PRODUCTES D’APLI ES VENEN A 80 PAïSOS DE TOT EL MÓN/// I. MARQUèS

Etiquetes

multimèdia i targetes de visita

Paper –5%

transparències

Oficina i comerç

Escola i llarAltres etiquetes

Vendes d’Apli, segons família de productes

63%5%

5%1%

11%

8%

7%


joves emprenedors /// Electric Waves

tres joves de diferents municipis del Vallès van crear fa un parell d’anys un sistema propi per generar electricitat aprofitant la força de les onades del mar PER: iVanna VallESPÍn

Cercant un futur més net i sostenible en el camp energètic

Electric Waves és una de les companyies que formen part dels “sectors potencials de fu-tur” i que tenen “gran valor afegit”. Es tracta d’una jove empresa de Parets del Vallès,

creada l’any 2007 per tres emprenedors vallesans, Xavier Tous, José Antonio Pache-co i Guillem Pastor, que han aconseguit de-senvolupar un sistema propi de generació d’energia elèctrica mitjançant el moviment de les onades del mar.

Electric Waves neix de la fusió de tres jo-ves amb formacions diferents, però com-plementàries (un llicenciat en dret, un en-ginyer de camins, canals i ports i un lli-cenciat en ciències ambientals), que van coincidir cursant un màster a ESADE i van decidir emprendre junts aquesta aventu-ra empresarial.

SiSTEMa PaTEnTaT

El sistema que ha patentat Electric Waves, anomenat columna oscil·lant vertical, con-sisteix en un cub –on s’emmagatzema l’ai-re– i en uns pilons mòbils, que comprimei-xen l’aire de dins del tub, segons la pressió de les ones. L’aire comprimit circula pel conducte fins a una turbina, que és on es genera l’energia elèctrica. Del generador de la turbina surt un cable que, via subma-rina, arriba fins a una estació que trans-forma l’energia produïda i la bolca a la xar-xa elèctrica.

“La nostra solució ofereix una opció per-fectament integrable en el medi marí, amb molt poc impacte ambiental i amb si-nergies per als mateixos ports, en la me-sura que els nostres cubs absorbeixen part de la virulència de les onades, i això repercuteix en un allargament de la vida útil dels espigons”, ressalten els emprene-dors. Amb tot, i malgrat que el sistema en-cara està en una fase molt embrionària, els joves emprenedors ja han rebut reacci-ons positives des de les administracions, empreses i possibles inversors.

I és que, cada cop més, les energies reno-vables es perfilen com un dels sectors eco-nòmics de futur, però això sí, d’un futur més sostenible: “Comença a haver-hi una

conscienciació sobre el fet que les energi-es renovables, tard o d’hora, seran el fu-tur. Ja sigui des d’un punt de vista medi-ambiental o per qüestió de l’exhauriment progressiu dels recursos petrolífers, soci-alment i políticament comença a haver-hi consens sobre el fet que el model energè-tic actual no és sostenible”, comenten des d’Electric Waves.

DifiCulTaTS DE finanÇaMEnT

La manca d’ajuts i subvencions a l’hora de tirar endavant una nova empresa acos-tuma a ser el principal handicap dels jo-ves emprenedors. I els tres vallesans no n’han estat una excepció. Afirmen que el capital per muntar l’empresa va sor-tir quasi exclusivament de les seves but-xaques: “L’única ajuda que hem rebut per

part d’entitats financeres ha estat el premi que vam guanyar l’any passat per a la cre-ació de noves empreses de Caixa Manre-sa”, afegeixen.

Tot i ser un projecte de R+D+i, Electric Wa-ves també té dificultats d’accedir a préste-cis i a finançament públic: “El fet de ser una petita empresa acabada de néixer, que no està lligada a cap important grup empresa-rial o centre públic d’innovació, és un llo-sa per poder optar a aquests recursos. Des de les administracions públiques es respira una certa desconfiança cap a projectes d’in-novació com el nostre. Paradoxalment, la majoria de fons per a R+D+i acaben en mans de grans grups empresarials o centres pú-blics d’innovació, amb la qual cosa existeix molt poc marge per als projectes indepen-dents sorgits del sector privat”.

Des d’aquesta empresa de Parets recla-men més línies d’ajuts per a emprenedors, menys burocràcia en el procés de peti-ció d’aquests ajuts, però també més pres-tigi social per als joves empresaris: “Ma-lauradament, a la nostra societat encara hi ha massa prejudicis amb relació a aque-lles persones que arrisquen el seu temps i els seus recursos per arrencar un projecte empresarial. De vegades, ser empresari o emprenedor està vist amb desconfiança”.

Tot i aquestes dificultats, els tres joves va-llesans miren esperançats cap a un futur millor, on ells poden posar el seu granet de sorra: “És gratificant crear un projecte i veure com es va desenvolupant. A més, amb aquest projecte contribuïm a la millo-ra del medi ambient i a l’autonomia ener-gètica del nostre país”. De moment, en-guany tenen previst fer les primeres pro-ves experimentals del prototip del seu sistema al canal d’onades de la UPC i tam-bé preveuen instal·lar la primera planta pilot a la Costa Brava.

Amb tot, Electric Waves s’ha guanyat el reconeixement públic mitjançant guardons com el tercer premi Emprene-dors 08, que atorga Caixa Manresa, però també com a finalistes als premis Innovacat i del Concurs d’Idees de Negoci del Programa Innova de la UPC.

1 ///

2 ///

1 /// TRES EMPREnEDoRS VallESanS. D’ESQUERRA A DRETA, XAVIER TOUS, GUILLEM PASTOR I JOSé ANTO-NIO PACHECO SÓN ELS FUNDADORS D’ELEC-TRIC WAVES

2-3 /// iMaTgE ViRTual DEl SiSTEMa. AQUESTA EMPRESA UBICADA A PARETS DEL VALLèS HA DISSENyAT EL SEU PROPI MèTODE PER GENERAR ELECTRI-CITAT AMB LES ONADES DEL MAR/// CEDIDES

3///

“JA SIgUI DES D’Un PUnt DE VIStA mEDIAmBIEntAL O PER L’ExhAURImEnt DELS RECURSOS PEtROLífERS, COmEnçA A hAVER-hI COnSEnS SOBRE EL fEt qUE EL mODEL EnERgÈtIC ACtUAL nO éS SOStEnIBLE”

TURBINES

FLUXOS D’AIRE

CUBS

ONADES


ment els resultats i els impostos. Cal, doncs, un bon assessorament i tenir professionals formats i preparats per atendre totes aques-tes demandes.

És cert que aquest escenari afecta poc més d’un miler d’empreses espanyoles, però hi ha dues circumstàncies importants que po-den marcar el futur cap a la globalització del sistema: la voluntat de les institucions eu-ropees d’esdevenir líders en la lluita vers el canvi climàtic i la voluntat d’anar incorpo-rant nous sectors dins de la directiva euro-pea que regula els drets d’emissió; aquest és el cas del sector del transport aeri i la indús-tria química en la propera revisió del Proto-col de Kyoto. La Fundació Empresa i Clima ajuda les em-preses a afrontar la problemàtica i els rep-tes exigits per les noves normatives, identi-fica i desenvolupa oportunitats de negoci derivades del mercat del carboni, guia inici-atives empresarials per reduir les emissions i difon les bones pràctiques encaminades a la mitigació del canvi climàtic. La nova eco-nomia del carboni necessita experts prepa-rats per afrontar els nous reptes de la com-petitivitat empresarial. Cal que els gestors adquireixin aquest rol i desenvolupin les ha-bilitats oportunes per ajudar les empreses a afrontar el futur derivat del canvi climàtic amb garanties d’èxit. /// ALFONSO LLUzAR,

PRESIDENT DEL COL·LEGI DE GESTORS ADMINISTRA-

TIUS DE CATALUNyA

Les empreses s’adapten als nous requisits mediambientals

El canvi climàtic és un fet constatat que comporta l’existència d’un nou factor de

l’entorn que cal tenir en compte en les deci-sions econòmiques. Durant la COP14 de Can-vi Climàtic a Poznan, el mes de desembre del 2008, el prestigiós economista Nicholas Stern va afirmar que cal invertir el 2% del PIB en mesures de mitigació del canvi cli-màtic de manera immediata, ja que si no ho fem, el canvi que s’esdevindrà ens pot arri-bar a costar fins al 20% del PIB.

Atenent els futurs escenaris climàtics que es plantegen en els models desenvolupats pels diferents científics vers el canvi climàtic, hi ha sectors econòmics a Espanya i a Catalu-nya que es veuen amenaçats clarament per la influència climàtica en el seu àmbit d’ac-tuació, el turisme per exemple. Malgrat tot, on hi ha amenaces també hi ha noves opor-tunitats; efectivament, les mesures i políti-ques de gran abast generen nous camps per a la innovació, per exemple. En aquest sen-

tit, en els negocis directes i indirectes pro-vinents del mercat de les energies renova-bles es veu potenciat, amb creixements im-portants, el seu poc o nul impacte vers les emissions de GEH (gasos d’efecte hiverna-cle), principals causants del canvi climàtic. És una bona oportunitat perquè els estats i les empreses potenciïn la R+D+i, la qual cosa ha de permetre millorar l’eficiència energè-tica del sistema per obtenir un creixement econòmic amb menor despesa energètica i menys emissions de GEH.

El paper dels gestors administratiusEls gestors, com a enllaç eficient i directe amb l’Administració, són també un element important en la gestió de les operacions en el mercat d’emissions de CO2, en àrees de competència clara com són la fiscal i tribu-tària, així com el vessant de l’auditoria. To-tes aquestes operacions de mercat han de ser registrades, comptabilitzades, aprovi-sionades, moviments que afecten directa-

Els gestors, com a enllaç eficient i directe amb l’Administració, són també un element important en la gestió de les operacions en el mercat d’emissions de CO

2

Energies renovables al parc Central del Vallès /// I.M.

Ha variat el termini per invertir el saldo dels comptes habitatge?El Reial decret 1975/2008 amplia el ter-mini per destinar els saldos dels comptes habitatge que s’havien d’invertir entre el dia 1 de gener del 2008 i el 30 de desem-bre del 2010, fins al dia 31 de desembre del 2010, sense perdre el dret a la deducció per inversió en habitatge habitual. S’ha de tenir en compte, però, que les quanti-tats que es dipositin en els comptes habi-tatge un cop transcorregut el termini de 4 anys des que es van obrir, no donaran dret a la deducció. És a dir, tan sols s’allar-ga el temps per fer la compra de l’habi-tatge, però no el nombre d’anys en què es pot aplicar la deducció.

què és l’IpREM? No és el mateix que l’SMI?

L’IPREM és l’índex de referència del nivell de renda que s’utilitza per calcular el llin-dar d’ingressos a diversos efectes (aju-des, beques, subsidis, etc.). Es va introduir l’any 2004 en substitució del salari mínim interprofessional (SMI), que va quedar re-servat a l’àmbit laboral (retribució sala-rial mínima, bases de cotització, atur.). L’increment anual de l’IPREM es determi-na tenint en compte la previsió d’infla-

ció dels pressupostos generals de l’Estat i acostuma a estar per sota del salari mí-nim interprofessional, que es determina tenint en compte altres factors. Per a l’any 2009, l’SMI s’ha fixat en 624 euros/mes i l’IPREM en 527,24 euros/mes.

Si estic aplicant la de-ducció per compra de l’habitatge habitual en la meva declaració de la renda, com puc demanar la reducció en dos punts del tipus de retenció que m’aplica l’empresa a la nòmina?

La reducció del tipus de retenció es pot de-manar quan els rendiments del treball si-guin inferiors a 33.007 euros i sempre que s’hagi notificat al pagador que s’està apli-cant la deducció per adquisició d’habitat-ge. Aquesta notificació es fa a través del model 145 de comunicació de dades al pa-gador. Si es reben retribucions de més d’un pagador, el total de 33.007 euros es refereix a la quantia total de tots els rendi-ments rebuts.S’ha de tenir en compte que no és proce-dent l’aplicació de la reducció si es tracta d’inversió en la construcció o l’ampliació d’habitatge, ni tampoc d’aportacions a un compte habitatge.

Sóc un empresari en rè-gim simplificat d’IVA. puc acollir-me al nou sistema de devolució mensual?

No. Els contribuents amb activitats que tributen en el règim simplificat no poden acollir-se a aquest nou sistema de devolu-ció. Hauran d’esperar a la declaració-liqui-dació de l’últim trimestre de l’any, tal com feien fins ara. Tan sols els transportistes de persones o de mercaderies podran sol-licitar la devolució de les quotes suporta-des en la compra dels vehicles afectes a l’activitat, durant els 20 dies naturals del mes següent a l’adquisició.

S’ha establert algun tipus d’ajuda per incen-tivar la contractació?Les empreses que contractin indefinida-ment i a jornada completa treballadors amb responsabilitats familiars que es-tiguin a l’atur tindran dret a una bonifi-cació en la quota empresarial a la Segu-retat Social de 125 euros/mes (1.500 eu-ros/any) durant dos anys. Transcorregut aquest període podran acollir-se a qual-sevol altra bonificació de les existents, exclusivament pel temps que faltés, un cop descomptats els dos anys d’aquesta bonificació.

CONSuLTORI FISCALEn aquesta secció el Col·legi Oficial de gestors Administratius de Catalunya ofereix respostes a qüestions relacionades amb temes de fiscalitat,d’interès per a particulars i empreses

COL·LEGI dE GESTORS AdMINISTRATIuS dE CATALuNyA /// TEMPS DE CRISI


jORNAdES /// SABADELL

Castells preveu un decreixement del 2%

antoni Castells, el conseller d’Economia i Finances, va protagonitzar el passat 12

de febrer una conferència del cicle Sabadell Tribuna, davant un centenar d’empresaris vallesans. Durant l’acte, va criticar el sector financer, que “no ho va fer bé, no va saber va-lorar el risc” dels crèdits concedits. El titular d’Economia va tornar a reclamar que el crè-dit torni a les empreses i famílies solvents. “Fa cinc anys se li donava un crèdit a tothom i, ara, a ningú. Ni una cosa ni l’altra”. Castells va posar especial èmfasi en el problema de li-quiditat “que està afectant les empreses que van bé”. Per evitar-ho, el conseller va anun-ciar que el govern català està estudiant la possibilitat que l’Administració exerceixi d’avalador en els crèdits nous d’empreses productives per, d’aquesta manera, donar confiança als bancs a l’hora de concedir-los.

Durant la xerrada, Castells va anunciar que la taxa de creixement de l’economia catalana fregarà enguany el 2% negatiu, l’índex “més baix dels darrers 60 anys”, va dir. Castells va reconèixer que la previsió de 0,1% de creixe-ment negatiu feta per la Generalitat fa uns mesos “s’ha quedat curta”.

AuGMENT dE LA pROduCTIVITAT. D’altra banda, el conseller Castells va defensar, com a via de solució a la crisi, el model pro-ductiu català, “basat en valors com l’esforç, el treball, la iniciativa i el risc. No pot ser un capitalisme basat en la cobdícia i l’especu-lació”. Amb la finalitat d’augmentar la com-petitivitat de les empreses, Castells va

El conseller proposa, en el marc del Sabadell tribuna, que el govern avali crèdits per donar confiança als bancs

apostar per un augment de la productivitat: “Produir més amb les mateixes hores”. Per a això, el titular d’Rconomia va afirmar que cal augmentar la formació de treballadors i empresaris, però alhora cal “un sacrifici compartit entre tots, i per aconseguir-ho és necessari un gran pacte entre els diferents agents econòmics”. /// IVANNA VALLESPíNAntoni Castells al Sabadell Tribuna /// I. MARQUèS

Sabadell acollirà la primera fira d’incentius per a empreses

Els propers dies 12, 13 i 14 de març del 2009, Fira Sabadell acollirà la primera

edició de Turiswork. Es tracta de la Fira Pro-fessional d’Incentius i Reunions per a Em-preses, que promou el Consorci de Turisme del Vallès Occidental.

Els organitzadors de la fira afirmen que Tu-riswork oferirà als participants i visitants “excel·lents oportunitats per al networ-king, establir contactes comercials i eines de comunicació”. Així mateix, durant la ce-lebració de la fira s’han programat una sè-rie de presentacions i workshops. L’organit-zació de Turiswork, a més, coincidirà amb les I Jornades Professionals de Turisme de Negoci, que tindran lloc en el mateix recin-te de Fira Sabadell.

El certamen comptarà amb un espai d’ex-posició de 3.200 metres quadrats i ja està confirmada l’assistència d’uns 80 expo-sitors. Els organitzadors de l’esdeveni-ment calculen que, en aquesta primera edició, el volum d’assistents serà d’unes 5.000 persones. /// REDACCIÓ

FIRES /// SABADELL


fInS AL 29 DE mARç

EXPoSiCiÓ ‘5 CaTalanS uniVERSalS: DalÍ, MiRÓ, gauDÍ, CaSalS i SuBiRaCHS’ L’exposició mostra els dibuixos originals de Pilarín Bayés, la il·lustradora catalana que més llibres ha il·lustrat. A través dels seus dibuixos ens acostem a les vides de cinc grans artistes universals del nostre país. LLOC: Centre Cultural fundació Caixa terrassa (rambla d’Ègara, 340, terrassa)Organitza: fundació Caixa terrassa més info: www.fundacioct.es

pANELL INFO

6 DE mARçCuRS TEoRiCoPRàCTiC DE DEfEnSa PERSonalCurs exclusiu per a dones que anirà a càrrec de la Policia Local de Castellbisbal i dels mossos d’Esquadra de terrassa. Organitza: Ajuntament de CastellbisbalLloc: sala polivalent del Centre de Dia El Serral (c/ font del Cabrer, 16, baixos)més info: www.castellbisbal.org

14 I 28 DE mARçRuTa: ‘El MoDERniSME inDuSTRial aMB ElS 5 SEnTiTS’Visita guiada per descobrir un dels més importants atractius de terrassa: el modernisme de moltes de les seves in-dústries. Aquestes rutes estan pensa-des per a petits grups, parelles o famí-lies que fan una sortida de cap de set-mana, persones que viatgen de forma independent, persones apassionades pel turisme industrial i cultural...Organitza: Ajuntament de terrassamés info: www.visitaterrassa.cat

15 DE mARçXV fiRa DEl DESToRBOrganitzada per l’Associació de Col-leccionistes de mollet i Comarca, des de les 9 del matí i fins a les 2 del migdia la plaça de Prat de la Riba i el carrer de Sant Vicenç acullen aquesta fira periò-dica amb parades de productes antics, a la venda i per fer intercanvis de cro-mos, còmics, discos, electrodomèstics, llibres, monedes i curiositats diverses. tothom hi és convidat per intercanviar tota mena d’objectes.Lloc: plaça de Prat de la Riba i carrer de Sant Vicenç, mollet del Vallès Organitza: Associació de Col-leccionistes de mollet i Comarca

16 DE mARçConfERÈnCia : ‘El liDERaTgE’A càrrec d’Angel Castiñeire, filòsof. Dins el cicle de conferències temps per Saber: Valors pel Segle xxI.hora i lloc: Centre Cultural Caixa ter-rassa (rambla d’Ègara, 340, terrassa)Organitza: Caixa terrassamés info: www.fundacioct.es

19 DE mARç‘la gESTiÓ DEl TEMPS i DEl TREBall DE lES DonES En TEMPS DE CRiSi’xerrada a càrrec de teresa torns, soci-òloga i professora del Departament de Sociologia i membre del Centre Espe-cial de Recerca d’Estudis sobre el tre-ball i la Vida quotidiana (qUIt) i del Se-minari Dona de la Universitat Autòno-ma de Barcelona.hora i lloc: A les 19 h, al Casal Pere quart (pl. de Sant Roc, 14, Sabadell)Organitza: Programa d’Igualtat Dona - homemés info: www.sabadell.cat

26 DE mARçConEguEM RECuRSoS PER a DonESL’acte servirà per donar a conèixer el funcionament i les funcions del Ser-vei d’Atenció i Informació a les Dones (SAID) i del grup d’Atenció a la Víctima dels mossos d’Esquadra de Santa Per-pètua, fent una introducció al concep-te de violència.hora i lloc: A les 15.15 h, al Centre Cívic Can folguera (c/ Pau Picasso, 32, Santa Perpètua de mogoda)Organitza: Regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament de Santa Perpètuamés info: www.staperpetua.cat

La companyia d’aigües de Sabadell (CASSA) ha posat en marxa la nova depuradora d’ai-gües del Ginestar, a la comarca de la Ribera d’Ebre. La instal·lació permetrà sanejar les aigües residuals urbanes del municipi i apor-tarà una millora mediambiental al riu Ebre. La depuradora de Ginestar forma part del Pla de Sanejament de la Conca de l’Ebre, que consis-teix a millorar el sanejament a les comarques de la Ribera d’Ebre, Terra Alta, Baix Ebre, el Montsià, el Priorat i les Garrigues.

La nova EDAR (estació depuradora d’aigües re-siduals), té capacitat per tractar un cabal diari de 200 m3 al dia i disposa d’una línia de tracta-ment de fangs consistent en un espessiment, una digestió anaeròbia i una posterior deshi-dratació amb centrífuga. A part d’aquest pro-jecte, CASSA ha anunciat que el 2009 iniciarà l’explotació de 19 depuradores a les comarques tarragonines de característiques similars.

Com a part de l’alineació estratègica de les empreses del Grup Kantar, TNS (investiga-ció Ad-Hoc) i Research International, dues de les majors agències d’informació i insights del mercat, s’han unit per crear la més gran orga-nització d’investigació Ad-Hoc del món.

El nou negoci serà liderat per Bob Meyers i Pedro Ros, com a president i CEO, respecti-vament. La marca global d’aquesta combi-nació de negocis serà TNS. La fusió combi-na l’experiència de Research International en investigació sobre consum, tècniques qualitatives i innovació, juntament amb l’experiència sectorial i solucions de ne-goci de TNS, una companyia que té la seva seu a Sant Cugat del Vallès.

Aquest negoci combinat serà el primer o segon en el rànquing d’investigació de mercats en gairebé tots els països, i oferi-rà un coneixement més profund del sector gràcies a l’expertise sectorial i al portafolis reforçat de solucions d’investigació.

L’empresa Natura Bissé, instal·lada al Parc Tecnològic del Vallès, va ser

un dels noms destacats en la glamurosa nit dels Oscars de Hollywood. Durant l’exhibi-ció de la joieria per part de H. Stern, la mar-ca de cosmètica vallesana va oferir a les ce-lebritats un tractament anomenat Santua-ri de diamants, una exclusiva sessió d’aire pur i diamants que va preparar les estre-lles de Hollywood per a l’emocionant nit dels Oscars. La principal novetat de Natura Bissé, que fa quatre anys que treballa amb famosos de Hollywood, és la bombolla O2, un habitacle de forma esfèrica que s’infla amb aire pur, semblant al que existeix en els quiròfans. Entre les clientes hi ha la cantant Beyoncé o l’actriu Sarah Jessica Parker.

TNS-RI /// SAnt CUgAt

fusió entre TnS i Research international

CASSA /// SABADELL

CaSSa inaugura una depuradora a les terres de l’Ebre

NATuRA BISSÉ /// CERDAnYOLA

natura Bissé fa les delícies dels actors de Hollywood

LES CARES dE LA B-30

jORdI pARERA, NOu pRESIdENT dE CECOT RuBí

El Fòrum Empresa-rial Cecot de Rubí va triar durant la passa-

da junta directiva Jordi Parera com a nou president de la patronal rubinenca. Parera, de 46 anys, és el director gene-ral de l’empresa Top Cable i substitueix Joan Arch al capdavant de l’entitat.

Hp NOMBRA CORTÉS VICEpRESIdENT dE TSG pER A ORIENT MITjÀ I ÀFRICA

Santiago Cortés ha estat nomenat Managing Director i vicepresident de Technology Solutions Group (TSG), a la regió d’Orient Mitjà, Mediterrani i Àfri-ca, on el negoci cobreix 71 països.

jOSÉ ANTONIO dE pAZ, NOu RESpONSABLE A ESpANyA dE Hp

Hewlett Packard ha anunciat, al mes de

febrer, que José Antonio de Paz és el nou Managing Director i vicepresident de Technology Solutions Group per a HP Espanya i Portugal, en substitució de Santiago Cortés.

26 GAS A FONS B30 DIVENDRES 6 DE MARÇ DE 2009

Les entitats financeres davant la crisi

LA VEu dELS dINERS

4 ///

1 /// 2 ///

3 ///

El sector financer presenta aquests dies els resultats de l’exercici 2008 i són balanços de crisi. És un altre símptoma, juntament amb la taxa d’atur o el tancament d’empreses, que

confirma un canvi de cicle econòmic. Sal-vador Soley, president de Caixa Sabadell, s’ha referit a un “entorn advers en tots els àmbits econòmics i financers”, per resu-mir en poques paraules l’any que deixem enrere. Però el present no és pas més en-coratjador. “Aquest 2009 serà un any dur, en què es farà més intens l’ajustament a la realitat d’una economia en recessió. I això comportarà molt d’esforç i molts sacrificis, als quals no estem gaire acostumats, per-què venim d’un llarg període de bonança”, exposava Josep Oliu, president de Banc Sa-badell des de les pàgines de la B30.

Les empreses i les institucions públiques han girat la mirada cap als responsables de les entitats d’estalvis per trobar explicaci-ons a la falta de liquiditat que està ofegant l’economia. Joan Cavallé, director general de Caixa d’Enginyers, entitat que ha obert re-centment oficina a Sant Cugat del Vallès, no considera que es pugui assenyalar nin-gú en concret perquè respongui de la cri-si: “No hem d’assenyalar culpables, ja que la responsabilitat recau sobre el conjunt dels agents econòmics que, malauradament, s’han deixat portar per una excessiva com-plaença en els darrers anys i que, malgrat l’existència d’indicadors que mostraven que no tot anava tan bé, no van fer un exercici d’autodiagnòstic profund i van pensar que els cicles econòmics o bé no existien o que a ells no els afectarien”. Jordi Mestre, direc-tor general de Caixa Sabadell, reconeix que “en els darrers anys hi ha hagut un excés en les facilitats de concedir crèdits”. Introdu-eix, però, una altra qüestió amb referència al sector que, tot indica, està patint més la crisi, i del qual també es parla com un dels causants, l’immobiliari: “El gran problema d’aquest país és que ningú no sap què val re-alment un habitatge. Caldria saber què val un pis a cada lloc, i per això l’Estat hauria de fer una taxació donant un valor específic als mòduls d’habitatges en funció de la zona i ciutat”, exposa.

La unanimitat entre els responsables de les entitats financeres és total quan es tracta de definir la situació econòmica d’aquests mo-ments. Per Joan Cavallé, “aquesta és una cri-si diferent a les que hem viscut fins ara, amb un abast i unes conseqüències que només es poden comparar amb la de l’any 1929. En aquell moment es va generar una nova ma-nera d’enfocar la política econòmica, desen-volupant un model econòmic amb vigència per a tot el que quedava de segle”. Per Josep Oliu, “han coincidit una crisi financera, glo-bal i sense precedents, i una crisi econòmi-ca pròpia d’un canvi de cicle, que s’ha inten-sificat més del que era previsible per aques-ta mateixa crisi financera global. És una situació coincident totalment nova, la pri-mera gran crisi financera del segle xxi”. Tot

EmPRESARIS I InStItUCIOnS PúBLIqUES hAn fOCALItzAt LA SEVA mIRADA SOBRE LES EntItAtS BAnCÀRIES qUAn L’ECOnOmIA hA PRESEntAt SímPtOmES DE LLARgA mALALtIA I LA fALtA DE LIqUIDItAt AmEnAçA D’OfEgAR EL SIStEmA. RESPOnSABLES fInAnCERS DEL VALLÈS AVALUEn LA SItUACIó ECOnÒmICA COInCIDInt AmB ELS RESULtAtS DEL 2008 TEXT: XaViER aMaT /// FOTOS: iSaBEl MaRQuÈS

1 /// joan CaVallÉ

Director general de Caixa d’Enginyers,

que té una seu des de fa pocs mesos a Sant

Cugat del Vallès

2 /// joSEP oliu

President de Banc Sabadell

3 /// EnRiC MaTa

Director general de Caixa Terrassa

4 /// joRDi MESTRE

Director general de Caixa Sabadell

27GAS A FONSB30 DIVENDRES 6 DE MARÇ DE 2009

i això, es guarda un racó per a l’optimisme; per Cavallé, “s’ha començat a perdre de vis-ta el principi del túnel, és a dir, la incertesa que ha caracteritzat la crisi del sector finan-cer ha estat ja superada després de 18 me-sos. Ara cal treballar per recuperar la dinà-mica del sector, que serà més ràpida en la mesura que formulem les bases de la nova economia que viurem les pròximes dèca-des”. Segons Josep Oliu, “la crisi financera internacional està ben encarrilada. El que cal és que la confiança torni als mercats, però és qüestió de temps que les mesures que s’han adoptat siguin efectives”.

l’aiXETa, oBERTa o TanCaDa?

Les crítiques que està reben darrerament el sector és que s’han tancat les línies de fi-nançament a empreses i particulars. El di-rector general de Caixa Sabadell, Jordi Mes-tre, és molt contundent quan sent a dir que les caixes i els bancs han passat d’un ex-trem a l’altre: “Caixa Sabadell està disposa-da a donar qualsevol crèdit a peticions rao-nables, i s’està fent, no només amb opera-cions petites”, i afegeix que “no amaguem que les concessions s’han situat a uns ni-vells d’ortodòxia semblants als de fa deu anys. Flac favor faríem al sistema finan-cer si no ho féssim així, ho fem per a la ma-teixa supervivència del sistema”, conclou. En la mateixa línia es pronuncia el direc-tor general de Caixa Terrassa, Enric Mata: “Nosaltres no hem paralitzat ni una sola operació d’una empresa que sigui solvent. Al llarg del 2008 hem donat 1.900 milions d’euros en crèdits formalitzats a les famíli-es i empreses, la majoria pimes”.

Mestre, en nom de Caixa Sabadell, si-tua les operacions de crèdit de l’any pas-sat en 30.000, per un valor de 3.000 mili-ons i beneficiant 2.300 empreses. “El que sí que s’ha donat és una caiguda escandalo-sa en les sol·licituds de crèdits i de préstecs per part d’empreses i de particulars”, expli-ca, abans de recordar de nou que l’entitat té obertes totes les línies de finançament de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) i que “fins i tot estem cercant nosaltres operacions sus-ceptibles de ser finançades, ja que tenim la sensació que no ens arriben les empreses que ens podrien arribar”.

PREoCuPaCiÓ PER la MoRoSiTaT

Un indicador també prou definitiu de la complicada situació econòmica per la qual s’està travessant és l’augment de la morositat. Caixa Sabadell va finalit-zar l’any amb una ràtio de morositat del 3,43%, quasi el triple que un any enrere, i Jordi Mestre creu que “aquest 2009 es pot arribar al 6% i per tant aquesta és una qüestió que ens preocupa i sobre la qual hem d’actuar”. El director general de Caixa Sabadell explica que la meitat dels casos provenen del sector promotor-construc-tor, un 40% de particulars i tan sols un 10% d’empreses. “Tenim un exercici al da-vant per treballar en la qüestió de la mo-rositat i en la recuperació d’actius”.

4 ///

3 ///

De xifres molt semblants es parla des de Caixa Terrassa. El director general, En-ric Mata, parla d’una “ràtio de morositat al final del 2008 del 3,02%, tres vegades més que la registrada a finals del 2007. Preveiem que a finals del 2009 se situa-rà en el 5,5%”.

PaS EnRERE En l’oBERTuRa D’ofiCinES

Les dues caixes que porten el nom de les cocapitals del Vallès Occidental tam-bé semblen dur camins paral·lels a l’ho-ra de plantejar-se obrir noves oficines. El 2009 no serà el moment per fer-ho, di-uen, i no només això, sinó que se’n tanca-ran algunes. Caixa Sabadell fusionarà al voltant de trenta oficines, però d’aques-tes, cinc seran reconvertides per dedi-car-les exclusivament a empreses. El director general, però, assenyala que “aquesta reducció d’oficines no signifi-carà una reducció de la plantilla”, que ac-tualment és de 1.743 treballadors. Quant a Caixa Terrassa, Enric Mata és enca-ra més clar: “S’ha canviat el pla estratè-gic de manera radical, pel canvi de pano-rama econòmic, i així s’han paralitzat els plans d’expansió de l’entitat. En els prò-xims dos anys tancarem unes deu ofici-nes, si bé n’hem obert quatre a principis d’aquest any dedicades a donar servei a les empreses”.

no ÉS El MoMEnT DE fuSionaR-SE

Superar la situació actual a través de fusions entre entitats d’estalvis. És aquest un tema del qual es parla cíclicament i més en moments com l’actual, però, segons sembla, més al carrer que no pas als despatxos dels directius de les entitats. És més, Enric Mata considera que “justament aquest moment, de manca de liquiditat general, de forta morositat i de condicions econòmiques adverses, és el menys ade-quat per afrontar un possible projecte de fusions entre caixes”. Jordi Mestre defineix el tema com a “delicat”, però creu que “en l’àmbit català la situació és prou solvent i cada caixa pot seguir tenint la seva parcel·la”. Per les parau-les de Mestre, doncs, es desprèn que, malgrat tot, no s’està tan malament. Aquest mateix missatge optimista el vol donar Joan Cavallé des de Caixa d’Engi-nyers: “Catalunya gaudeix d’una estructura econòmica diversificada, amb una àmplia xarxa empresarial caracteritzada per la seva iniciativa i l’esperit emprenedor. Aquestes quali-tats ara guanyen valor, ja que la capaci-tat de reinventar-se serà imprescindible per sortir de la crisi”, conclou.

3 i 4 /// aCToRS EConÒMiCS.Les entitats d’estalvis són decisives per a l’evolució de l’economia.A la foto, les seus de Banc Sabadell (a dalt) i de Caixa Terrassa (a baix)

“La responsabiLitat (de La crisi) recau sobre eL conjunt deLs agents econòmics, que s’han deixat portar per una excessiva compLaença en eLs darrers anys”, considera joan cavaLLé, dg de caixa d’enginyers“eL gran probLema d’aquest país és que ningú no sap què vaL reaLment un habitatge. L’estat hauria de fer una taxació donant un vaLor específic aLs mòduLs d’habitatges en funció de La zona i ciutat”, exposa jordi mestre, dg de caixa sabadeLL

28 GAS A FONS B30 DIVENDRES 6 DE MARÇ DE 2009

cional peta, tot se’n va en orris. I em temo, tant de bo que m’equivoqui, que trigarem a sortir-ne.

podem fixar dates per a aquest “trigarem” que diu?Potser recuperar una certa activi-tat econòmica suposarà un parell d’anys, però per al canvi a fons que necessitem caldrà molt més temps. Un canvi de model productiu que serà molt lent.

Així doncs, la causa de la crisi és un model productiu equivocat?Al voltant del 17% del PIB provenia de la construcció. Una part molt gran de gent que vivia d’això ara està al carrer. On la col·locarem? Aquest és el gran problema. Reconvertir tota aquesta mà d’obra és lentíssim. Es veia a venir que això passaria, no cal ser un expert.

podien fer més els governs del que han fet els darrers anys per evitar la situació actual?Bastant més. No dic el govern actual, sinó també els anteriors. Per exemple, elimi-nar la desgravació per la compra d’habi-tatges. Les immobiliàries haguessin po-sat el crit al cel, però d’alguna mane-ra s’havia d’anar desinflant la bombolla. També, per exemple, intentar que el con-trol de les escriptures públiques anés a càrrec d’Hisenda, és a dir, que el client no pagués directament al notari, sinó que es fes a través d’Hisenda. No es van pren-dre mesures.

En què es diferencia d’altres crisis que hi ha hagut en les darreres dècades?S’ha unit tot: una crisi financera in-ternacional, i a Espanya, amb la situa-ció de disbauxa que s’ha viscut en els darrers anys, sobretot en el món im-mobiliari. Havia de petar un dia o al-tre, i ha estat tot alhora. Pensi que to-tes les grues que vèiem construint eren finançades per capital estranger, amb diners que demanaven els bancs d’aquí. Quan el finançament interna-

aquest fet, juntament amb la crisi finan-cera internacional, porta el nostre país a una situació difícilment comparable amb cap d’anterior. Per Serra Ramone-da, una de les primeres coses a fer, tot i que comportarà anys i sacrificis, és can-viar de model productiu, obsolet segons el catedràtic.

És tan greu la crisi com la pinten?És molt greu. Significa un daltabaix mundial, però sobretot per a l’economia espanyola.

El catedràtic Antoni Serra Ramoneda acumula una llarga experiència en el món empresarial, universitari i financer. Reconeix no tenir receptes màgiques per a la situació econòmica, que veia a venir tExt: XaViER aMaT /// fOtOS: iSaBEl MaRQuÈS

Poc marge per a l’optimis-me deixa Antoni Serra Ra-moneda en l’actual marc econòmic. El que va ser president de Caixa Cata-lunya i rector de la Uni-

versitat Autònoma de Barcelona (UAB), i que actualment segueix treballant al Departament d’Economia de l’Empre-sa de la UAB, considera que ningú no va fer els deures quan encara s’hi era a temps, que es va actuar en general com ho acostumen a fer els nous rics, i

Fill d’una família industrial del sector tèxtil, Antoni Serra Ramoneda (Bar-celona, 1933), catedràtic d’econo-mia de l’empresa, ha ocupat una llar-ga llista de càrrecs rellevants: rector de la Universitat Autònoma de Bar-celona, president de Caixa Catalunya i de la seva Fundació, president del Consell de Direcció de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universita-ri de la Generalitat de Catalunya, pre-sident de la Societat Catalana d’Eco-nomia de l’Institut d’Estudis Cata-lans... La seva mirada, però, sempre ha estat posada en el món empresa-rial, com ho demostren els seus tre-balls publicats: Sistema económico y empresa (1986), Formas de empresa (1988), L’empresa: fonaments eco-nòmics (1989) o Mercados, contra-tos y empresa (2001). De distincions i condecoracions tampoc n’hi falten, les principals destaquen la seva tas-ca científica i tecnològica.

EL pERFIL

Empresa, universitat i banca

El model productiu ha de deixar de dependre del turisme i la construcció

Antoni Serra Ramoneda /// Catedràtic d’economia de l’empresa de la UAB

29GAS A FONSB30 DIVENDRES 6 DE MARÇ DE 2009

joaquín Almunia, comissari europeu d’Economia, va dir fa uns mesos que prendre segons quines mesures hagués estat com retirar les copes en plena festa.No dic que s’haguessin de treure les co-pes, però sí rebaixar el consum d’alcohol.

quina part de responsabilitat, al seu entendre, han tingut caixes i bancs?Com tota la societat espanyola, tothom hi té la seva part. Les promotores im-mobiliàries anaven apareixent com bo-lets; als polítics ja els anava bé perquè s’anava cap a la plena ocupació; moltes persones que compraven habitatges per pura especulació... Va ser una fo-llia col·lectiva, es va perdre una mica el nord, i això és molt típic de nous rics.Ens pensàvem que tot plegat era xauxa.Sí, la frase que ho resumeix molt bé és l’“Espanya va bé” d’Aznar. Anava bé, però contra una paret. I Zapatero actu-ant com si l’economia es tractés d’una cursa: “Hem avançat Itàlia, ara anem a superar França”...

Arribats a aquest punt, qui o quins seran els més afectats per aquesta situació?Els pobres, com sempre. La crisi la pagaran els treballadors, els immi-grants...

I la petita i la mitjana empresa més que la gran?Sí, els rics, els grans, sempre tenen més coixí que els petits.

I ara estan actuant correctament, els polítics?He de creure que sí, que fan tot el pos-sible, però de manera molt improvisa-da, van abocant galledes d’aigua allà on es van encenent nous focs. Suposo, però, que tampoc no es pot fer d’una altra for-ma, perquè pensar mesures ben estruc-turades requeriria temps, i mentrestant el foc va cremant.

Hi ha hagut un cert enfrontament del govern amb les entitats financeres perquè sembla que, tot i rebre diners de l’Estat, no obren l’aixeta.No és pot obligar les caixes en aquest sen-tit, perquè primer els diners els necessi-ten per pagar els seus deutes. Si les enti-tats bancàries no paguen el que deuen a l’estranger, van cap a la suspensió de pa-gaments. O sigui que encara menys po-den donar crèdit a les empreses. I en èpo-ques de crisi, la prudència de les enti-tats financeres els fa ser molt selectives a l’hora de donar crèdits.

Tot plegat, un peix que es mossega la cua. De fórmules màgiques no n’hi ha, i quan veig que l’oposició només es dedica a criticar... Trobo admirable el que va fer el ministre d’Economia alemany, que va dimitir fart de les crítiques i va dir que s’hi posés un altre a veure si ho podia fer millor.

per algun lloc s’ha de poder començar a arreglar, no?

Els grans economistes i els premis No-bel estan dient coses totalment diferents i contradictòries, i això demostra que no se sap ben bé què s’ha de fer.

En sortirà beneficiat algú d’aquesta crisi global?El que jo desitjaria és que d’una vegada hi hagi un replantejament de l’economia es-panyola. Fa dècades que se sustenta en dues potes: el turisme i la construcció. Gran part de la segona va ser a causa de la primera, i també pels moviments mi-gratoris interns. Gràcies a tot això l’eco-nomia va anar creixent i una part va ser-vir per millorar la indústria, però sempre posant al davant el turisme i la construc-ció. Ara que hem arribat a un nivell de vida equiparable a la majoria de països europeus, hem d’intentar canviar de mo-del, cercar altres activitats que siguin bà-siques per a l’economia. Ens hem dei-xat enlluernar massa per la construcció, i s’ha estat afavorint per davant d’altres sectors. Per tant, l’única cosa bona que pot aportar la crisi és si d’una vegada ve-iem que hi ha activitat més enllà del turis-me i la construcció.

Això demana un canvi de mentalitat molt transversal.Sí, és molt sorprenent veure que no-més un 4% dels joves que han d’accedir a la universitat posen en primeres opci-ons carreres científiques. Tothom par-la de la importància de la biotecnologia, però pocs la volen estudiar. Es reflectei-xen unes preferències socials molt adver-

S’ha viscut una situació de disbauxa en els darrers anys, sobretot en el món immobiliari no es pot obligar les caixes a obrir l’aixeta, perquè primer necessiten els diners per pagar els seus deutesEls governs podrien haver fet bastant més per evitar aquesta situació, per exemple, eliminant la desgravació per la compra d’habitatgesés molt sorprenent que només un 4% dels joves que han d’accedir a la universitat posin en primeres opcions carreres científiques

ses a un canvi de model. Necessitem més enginyers, químics, geòlegs...

Ara que parla de la universitat, l’està notant, aquesta institució, la crisi?Penso que de moment la crisi econòmi-ca no es nota en el món universitari, que, d’altra banda, ja té prous problemes i de-bats d’altra mena! Però és evident que se-gons on arribi aquesta situació, la univer-sitat també ho notarà, perquè el funcio-nament de tot depèn de l’economia, que hi hagi recursos, i si en general aquesta va malament, la repercussió també és gene-ral, en tots els camps.

El Vallès Occidental se’n sortirà millor que altres comarques de la complicada situació?D’entrada, les zones més afectades són les que més depenien de la construcció, el creixement de l’atur a Múrcia i a Valèn-cia és molt més elevat que en altres llocs. Però la indústria està rebent en general, i per tant el Vallès és probable que pateixi.

Aquesta crisi posa en dubte el sistema capitalista?No, això són paraules molt grans i que queden molt bé per a titulars, això que torna Marx.

Malgrat tot, és optimista?A la meva edat ja no ho puc ser. Tampoc no vull ser pessimista, però està tot enormement difícil. O ens hi posem tots, o serà molt complicat, les perspectives són dolentes.

30 ROTONdA B30 DIVENDRES 6 DE MARÇ DE 2009

ja són quasi sis mesos des que ens hem despertat immersos en una crisi que ningú aventurava tan profunda ni tan dilatada en el temps. Vam despertar un dia de setembre amb la sensació que alguna cosa estava canviant i a més, molt de pressa. Setmanes més tard tot va començar a precipitar-se:

empreses que tancaven, ciutadans al carrer cada dia reivin-dicant el seu lloc de treball, estalvis esfumats, bancs amb di-ficultats, crèdits desapareguts, i així una llarga llista de fets característics d’una crisi econòmica mai vista, ni compara-ble a d’altres del passat.

De tot això, a més dels efectes que cadascú pugui patir, és evident que se n’han extret lliçons que no oblidarem en molt de temps, algunes generacions. Una d’aquestes lliçons és que una economia no es pot sostenir basant-se en sectors com el de la construcció i el financer, únicament. Pel que fa al primer, cal dir que el creixement de la construcció to-tal era elevadíssim, un 5% l’any entre 1996 i 2007, i un parc d’habitatges que va créixer un 30%. Primera lliçó: una casa només val per viure-hi i si no es vol fer, aleshores no val res. Difícilment un habitatge tancat es pot convertir en un va-lor per al futur. Però Espanya vivia dins una bombolla espe-culativa, malgrat les observacions del Servei d’Estudis del Banc d’Espanya, que apuntava que els preus estaven molt per sobre dels nivells justificats pels fonaments econòmics. Es compraven habitatges com a inversió perquè s’esperava una revaloració i es considerava una inversió segura davant els riscos dels actius financers amb la caiguda de les borses l’any 2002. La revista econòmica The Economist afirmava que la sobrevaloració de l’habitatge a Espanya estava per sobre del 52%, i això ja l’any 2003.

Pel que fa al segon, el sector financer, l’endeutament de les famílies espanyoles era un dels més elevats de la Unió Eu-ropea. La facilitat per a l’obtenció de crèdits va ser total i sense limitacions, la qual cosa va crear un estament soci-al fortament deutor i acostumat a un nivell de despesa, im-propi de les seves possibilitats. Aquesta ha estat una sego-na i molt important lliçó: la necessitat de la contenció de la despesa via crèdits.

Tot i ser importants, aquestes no són ni molt menys les úni-ques lliçons, ara toca la tercera: aprendre a innovar, a rein-ventar-se, a buscar noves formes de vida estalviant els re-cursos disponibles per poder oferir a les generacions futu-res un model social més sòlid, més equitatiu i més esperançador.

L’Associació d’Em-preses del Parc Tecnològic del Vallès (AEPTV) és una petita asso-ciació que va néi-xer per transme-tre les necessitats

dels associats a la Direcció del Parc Tecno-lògic del Vallès. Sempre hem tingut, però, un esperit emprenedor i de construcció del país. En els últims anys, els fets que ens en-volten han provocat un replantejament de les nostres fites i objectius. Estem ubicats a la zona limítrof de l’anomenat projecte de la Plana del Castell, Parc Alba, Parc de la Ci-ència, Centre Direccional... Bé, el nom és el de menys. El més important és que es trac-ta d’un projecte que afecta 350 hectàrees, i on es preveu ubicar empreses d’alt valor afegit, innovadores, amb capacitat d’inves-tigar i de crear un gran nombre de llocs de treball per tota la zona del vallès.

Fa uns dies vaig poder tenir el privilegi de veure una presentació que em va sobtar, la del Sr. Stig Jorgensen, Managing Director del Medicon Valley. Personalment desco-neixia que existia un lloc anomenat Medi-con Valley que es va fundar el 1990. Penso que és important saber com han aconseguit ser un dels clústers en Life Science més im-portants del món. Es tracta d’un lloc en què dos països (Dinamarca i Suècia) han unit esforços per facilitar la implantació i el de-senvolupament d’empreses dedicades a la recerca de temes relacionats amb les cièn-cies de la salut. El resultat crec que és prou interessant. Segons la presentació del Sr. Jorgensen, les empreses del Medicon Va-lley tenen 10 vegades més productes en el seu pipeline que totes les empreses (de ci-ències de la salut) del nostre país juntes. És això fruit de la casualitat?, l’esforç d’un vi-sionari?, la presentació deixa ben clar quin ha estat l’origen de l’èxit, la col·laboració conjunta. Quina col·laboració?, què és el que cal unir? Ells tenen molt clar que han necessitat la participació d’institucions pú-bliques, universitats, inversors, empreses

farmacèutiques i de biotecnologia, empre-ses de serveis i assessorament, infraestruc-tures per a noves empreses/projectes... Tot i això, coordinant les necessitats i realitats de dos països amb diferents regulacions le-gals (impostos...), diferent tipologia d’em-preses, públiques i privades, start up’s amb més madures.

La pregunta que cal fer-nos ara és si aquest model és reproduïble al nostre territori. L’espai per ubicar noves empreses d’alt va-lor afegit sembla que hi és, la implicació ins-titucional en un projecte d’aquest tipus la tenim, des de la seva concepció. Tenim im-portants universitats, un nombre impor-tant d’empreses innovadores estan localit-zades a la zona, i algunes d’elles amb im-portants inversions previstes en un futur proper, i d’altres en procés de decisió. Te-nim centenars d’empreses de biotecnolo-gia que, una part d’elles, en un futur proper i pel seu creixement natural, necessitaran nous espais.

Algú pot pensar que amb la crisi actual ens faltaran els inversors, però sempre hi ha di-ners per als bons projectes. El que ha succe-ït en el passat (no gaire llunyà) és que hem viscut una etapa en què moltes idees i ini-ciatives poc elaborades o poc fonamenta-des (que no vol dir poc encertades o que no tinguessin possibilitat d’èxit) aconseguien el finançament necessari per començar. Ara estem en una part del cicle econòmic en què els diners requereixen més garan-ties per ser invertits i per tant els projec-tes han de ser més elaborats i madurs que temps enrere.

Tenim tots els components per a un projec-te d’èxit. Definim, doncs, des de les institu-cions pertinents, el “cuiner” i el seu equip de treball, que ha d’aglutinar tots els partí-cips en la definició comuna del projecte i l’establiment de les actuacions concretes que portin a la materialització del dibuix d’un punt situat al nostre territori, dins del mapa mundial dels clústers tecnològics de les ciències de la salut.

tenim tots els components per a un pro-jecte d’èxit. De-finim, doncs, les actuacions concretes que portin a la ma-terialització del dibuix

CARMEN S. LARRABuRu DIRECtORA EDItORIAL DE ‘B30’

jOSEp j. FERNáNdEZ MuNNÉ PRESIDEnt AEPtV

uNINT ESFORçOS pER SER EN EL MApA MuNdIAL TOT EL quE

HEM ApRèS EN TAN pOC TEMpS...

31ROTONdAB30 DIVENDRES 6 DE MARÇ DE 2009

BARBERÀ, VOLuNTAT I VOCACIÓ pER pROMOuRE uN FuTuR dINÀMICL’alcaldessa de Barberà del Vallès, Ana del frago, explica els serveis que s’ofereixen al municipi tant a empreses com a particulars per impulsar projectes i economia

LECTuRES

joseph E. StiglitzCómO hACER qUE fUnCIOnE LA gLOBALIzACIónEl llibre del premi nobel d’economia ofereix un nou impuls al debat sobre com arreglar l’economia global/// EDItORIAL tAURUS

L’Ajuntament de Barberà del Va-llès ha establert, al llarg dels anys, una sèrie de polí-tiques integrades i actives de pro-moció econòmi-

ca, que s’han dotat de dos instruments bàsics per oferir serveis a les persones i serveis a les empreses. La Fundació Bar-berà Promoció està al servei de les perso-nes per implementar totes les polítiques actives d’ocupació, programes, projec-tes i actuacions que afavoreixen la situ-ació social, laboral, professional i econò-mica de la ciutadania del nostre territori. Treballant sempre per generar i facilitar la participació econòmica, la millora en el treball i el sentiment de contribució al desenvolupament local, per part del con-junt de persones treballadores i empre-nedores del territori i de les seves orga-nitzacions.

Per altra part, l’empresa municipal Acti-vitats Integrades SA (AISA), està al ser-vei de les empreses i dels polígons in-dustrials de la ciutat. S’ha dotat d’una infraestructura singular, Nodus Barbe-rà, Centre de Negocis i Empreses, que, situat al polígon industrial Can Salva-tella, posa a l’abats dels seus usuaris una sèrie de serveis, entre els quals hi ha serveis d’alt valor afegit al teixit em-presarial del territori; ser un marc de trobada entre l’Administració local i el món empresarial; afavorir la qualitat, la innovació i la competitivitat de les empreses del municipi; impulsar el di-àleg entre els diferents agents socioe-conòmics per crear i aprofitar sinergies que permetin consolidar el desenvolu-pament del territori; acostar a les em-preses els elements existents a les ad-ministracions i institucions per tal que puguin endegar projectes de R+D+i; ser una plataforma de trobada entre l’em-presa i la universitat i incentivar la co-operació mútua.

Així mateix, l’Ajuntament de Barberà del Vallès participa activament en els treballs del Consell Econòmic i Social (CES – BdV), que es va crear a iniciativa de la corpo-ració municipal i al qual s’ha confiat el Pla Estratègic de Promoció Econòmica (2008-2013), coordina, de manera trans-versal, les actuacions necessàries per as-segurar un desenvolupament equilibrat i sostingut tant en el terreny econòmic com social.

En els moments actuals, en què la crisi econòmica preocupa, legítimament, ciu-tadans i empreses, Barberà fa un esforç de concentrar totes les actuacions pos-sibles en el terreny de la reactivació sen-se perdre de vista la necessària protec-ció social.

Crec sincerament que amb els instru-ments de què disposem i amb les polí-tiques que estem activant, contribui-rem positivament a optimitzar les pos-sibilitats de Barberà del Vallès a superar aquests moments adversos.

En aquesta línia, la Fira Barberà Innova aporta processos innovadors de gestió,

producció i recerca a les empreses de la ciutat, territori i entorn de l’Eix de la B-30. També els Premis a les Iniciatives Empre-sarials promouen i potencien els progra-mes dels emprenedors i emprenedores de la nostra ciutat.

Així mateix, tot el seguit de mesures que des de la Fundació Barberà Promoció s’endeguen i donen suport a les pimes i als autònoms locals. S’han de tenir tam-bé en compte els projectes de mobilitat que s’estan duent a terme. Moltes vega-des, no n’hi ha prou amb solucions tra-dicionals, és per això que hem apostat i apostem per la innovació.

Un altre exemple d’aquest tarannà és que el Departament de Treball de la Genera-litat de Catalunya hagi confiat en el nos-tre municipi per fer la primera prova pilot que es fa a l’Estat espanyol sobre concili-ació de la vida laboral i familiar a les em-preses dels nostres polígons industrials, juntament amb els de Rubí. Estem con-vençuts que la conciliació de la vida labo-ral i personal és un tema cada vegada més important per a l’empresa.

Voldria fer una altra referència a la per-tinença de la nostra ciutat, Barberà del Vallès, a l’eix empresarial de la B-30, re-marcant que som un municipi amb una llarga trajectòria productiva, on la situ-ació geoestratègica ha fet que puguem comptar al nostre territori amb empre-ses de diferents sectors estratègics en el conjunt de Catalunya. Però sobretot vull destacar el fet que Barberà del Vallès és una ciutat on des de sempre ens coordi-nem amb els municipis del nostre entorn en el desenvolupament econòmic i soci-al, tant institucionalment com empresa-rialment i sense oblidar que tenim una llarga tradició en la concertació socioeco-nòmica perquè Barberà del Vallès sempre ha tingut i té voluntat i vocació per pro-moure un futur dinàmic, no només per a la nostra ciutat, sinó també per a la co-marca i per a Catalunya.

luis de SebastiánEL REY DESnUDOEl llibre pretén despullar el mercat dels ornaments i mostrar què és el que en realitat hi ha a sota./// EDItORIAL tROttA

ANA dEL FRAGO ALCALDESSA DE BARBERÀ DEL VALLÈS

Crec sincerament que amb els instruments de què disposem i amb les polítiques que estem activant, contribuirem positivament a optimitzar les possibilitats de Barberà del Vallès de superar aquests moments adversos

32 ROTONdA B30 DIVENDRES 6 DE MARÇ DE 2009

EMili agullÓ28 AnYSPERIODIStA

Jo vaig demanar una hipo-teca l’any passat, quan co-mençaven a tallar l’aixeta, però no tant com ara. Lla-vors vaig haver de presen-tar avals extres i vaig no-tar que la taxa diferenci-al sobre l’Euribor no era tan bona com abans.Crec que les entitats finan-ceres s’han trobat que la bomba els ha esclatat a les mans, però no afirmaria que són els únics culpables o que n’hi ha més.Considero que també l’element psicològic és important, i que la dimen-sió mediàtica que tota aquesta situació està agafant afecta el consum i, fins i tot, la gent que té feina i li van bé les coses, mira de gastar menys per por, pel que veuen per televisió. I si baixa el consum, el petit comerç ho passa malament i no poden demanar crèdits. És una bola de neu que es va fent més grossa.

joSEfina MaRTÍnEz65 AnYSmEStRESSA DE CASA

De moment, ni jo ni nin-gú de la meva família tenim previst demanar cap crè-dit als bancs. A més, que jo sàpiga, ara mateix cap en-titat financera està conce-dint crèdits.Jo crec que en aquesta cri-si sí que els bancs tenen part de culpa, crec que no han fet les coses bé i que s’ha fet una mala gestió, al-menys aquesta és la meva opinió.Però també crec que hi ha hagut altres culpables de tota aquesta situació, espe-cialment els poderosos, els que manen, tant econòmi-cament com políticament. També considero que la gent del carrer hem tingut part de culpa, per haver comprat pisos a preus tan alts. Ens havíem d’haver esperat i no haver comprat res, a veure si així abaixa-ven els preus. Si jo m’hagués trobat en aquesta situació hagués anat de lloguer.

anToni Tafalla64 AnYSJUBILAt

Ara ja fa temps que ningú de la meva família no ha ha-gut de demanar un crèdit. Això sí, sí que molts tenen hipoteques.Crec que els bancs són molt llestos, perquè ara estan rebent diners i tenen liqui-ditat, però s’ho estan que-dant i quan has d’anar a de-manar un crèdit ara s’ho miren amb lupa i no n’estan donant. A més, crec que ara qui més necessita préstecs són les empreses i no n’es-tan rebent, així que la situa-ció econòmica no millorarà.Considero que bancs i cai-xes són culpables de la crisi i també d’haver-la fet més gran, ja que sabien que tot això passaria. Però mentre guanyen diners, tot va bé.Un altre gran culpable de tot això és el govern, per no haver-hi fet res, ja que també sabien que tot això petaria, però no van fer res per prevenir-ho i, en canvi, ara tot són paraules.

CElESTÍ TaRRÉS67 AnYSPEnSIOnIStA

Darrerament, ningú que jo conegui ha hagut de dema-nar cap crèdit.Jo sí que crec que bancs i caixes estan donant crè-dits, però això sí, demanant moltes garanties i molts avals, molt més que fa un any o dos. Clar, s’han d’as-segurar que els tornaran els diners.Crec que bancs i caixes en tenen culpa, però també constructores, immobiliàri-es i particulars. Tothom ha entrat en aquesta roda d’especulació, comprant cases i pensant que tot això sempre aniria pujant i pujant, fins que al final ha petat tot plegat. Així que tots han estat culpables, però potser la gent amb més coneixement, com els bancs i el govern, són els que més havien d’haver previst el que passaria i els que havien d’haver advertit la gent. Aquí tothom ha intentat fer diners, però al final tothom hi perdrà.

EnRiC MaS33 AnYSCOmERCIAL

No, de fet no conec ningú que darrerament hagi ha-gut de demanar un crèdit. Però és clar, l’índex de mo-rositat ha pujat molt i ara els bancs s’ho miren molt abans de donar-te un prés-tec. Han tallat l’aixeta i ara és molt complicat.Ara sí que demanen avals, però abans amb una nòmi-na ja te’n donaven un. Si a això li afegim els interessos alts, les comissions, etc., vol dir que la gent té mol-tes despeses i, és clar, així no m’estranya que haguem arribat a aquesta situació. I és evident que part de la culpa és dels bancs.Però crec no són els únics responsables de la crisi, sinó que també hi han intervingut altres factors, com ara l’especulació, el sector immobiliari. Especialment la construc-ció ha fet molt de mal. Però també l’endeutament, la gent ha estirat el braç més que la màniga.

SaRa Ruiz17 AnYSEStUDIAnt

Encara no he demanat cap crèdit, i de fet no el penso demanar. Ningú de la meva família darrerament ho ha fet. Però una amiga meva, de 18 anys, va demanar un préstec per poder com-prar-se un cotxe i no li han donat.Sí que crec que les enti-tats financeres són culpa-bles d’aquesta crisi econò-mica, i també de com es-tem ara, ja que el govern els està donant diners i ajuts perquè bancs i caixes con-cedeixin crèdits, però no ho estan fent, s’estan quedant els diners.D’altra banda, tampoc no sabria contestar si hi ha algun altre culpable de la crisi, no m’atreveixo a opinar.

dEMANAR uN CRèdIT A uN BANC O uNA CAIxA ÉS AVuI dIA uNA MISSIÓ IMpOSSIBLE pER A MOLTA GENThi ha moltes persones que darrerament apliquen un exercici de contenció i prefereixen no demanar un préstec. Però qui s’ha trobat amb la necessitat de fer-ho ha vist com li exigien moltes més garanties que fa un temps. L’aixeta dels bancs potser no està tancada, però flueix molt menys que fa un any PER: iVanna VallESPÍn

Ha hagut de demanar algun crèdit als bancs? Creu que han tallat l’aixeta? Considera que bancs i caixes són culpables de la crisi?

ENquESTA qUÈ PEnSEn ELS VIAnAntS...

33B30 DIVENDRES 6 DE MARÇ DE 2009 GpS /// UnIVERSItAtS

265 mm � 330 mm

Sab

adel

lAtlán

tico

és

una

mar

ca r

egis

trad

a de

Ban

co d

e S

abad

ell,

S.A

BS Dipòsits

SabadellAtlántico

M’agrada treballar al costat de gent amb experiència. Professionals que han millorat gràcies a l’esforç diari. Confio en les persones que saben fer bé la seva feina. Per això sóc clienta de SabadellAtlántico. Perquè vull per als meus estalvis l’experiència de professionals reconeguts per més de 10.000 empreses. Hi confio quan es tracta de treure el màxim als meus estalvis. Perquè cada persona, com cada manera d’estalviar, és única a SabadellAtlántico.

Informa’t sobre el teu estalvi personalitzat en qualsevol oficina de SabadellAtlántico o trucant al 902 32 32 22.

Montserrat GálvezAdvocada mercantil

“Si treballen per a més de 10.000 empreses,

com no han de treballar per als meus estalvis?”

B30 26,5x33.indd 1 16/02/09 14:00

34 GpS /// UnIVERSItAtS B30 DIVENDRES 6 DE MARÇ DE 2009

Reportatge /// Bioconstrucció

El centre té un cost previst de 264.000 euros i forma part d’un projecte de cooperació que porta a terme el campus de la universitat de terrassa a Burkina faso PER: iVanna VallESPÍn

Estudiants de la UPC de terrassa dissenyen una escola bioclimàtica

qualsevol centre educatiu català podria consumir gairebé la meitat d’ener-gia, només aplicant una sèrie de criteris cons-tructius. Així ho han de-

mostrat Jordi Macià, Adrià Belmonte i Xavier Vela, tres estudiants de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeries Industri-al i Aeronàutica de Terrassa. El projecte dels estudiants consisteix en la cons-trucció d’una escola a Burkina Faso, on gràcies a elements com l’orientació de l’edifici, els materials usats i l’ús de les energies renovables s’aconsegueix una reducció del 39% del consum energètic, cosa que equival a evitar emetre 6,26 to-nes de CO2 a l’any. Segons els estudiants, això s’aconsegueix combinant dos ele-ments: “la metodologia científica i la sa-viesa de l’arquitectura popular autòcto-na, molt adaptada als seu entorns”.

Per a la construcció del complex escolar els estudiants van analitzar les condici-ons ambientals i meteorològiques de la zona i van estudiar-ne el funcionament energètic. Amb totes aquestes dades, els joves enginyers van conèixer elements bàsics a tenir en compte en la construc-ció, com ara la incidència i el recorregut del sol, la freqüència de les pluges o les característiques del terreny. En aquests factors es van basar decisions com on col·locar el mobiliari escolar o el tipus d’instal·lacions.

ElEMEnTS ConSTRuCTiuS

Seguint els principis de les construcci-ons bioclimàtiques, la primera decisió va afectar l’orientació de l’edifici, que s’ha dissenyat en l’eix est-oest, per fu-gir al màxim de la incidència solar. Igual-ment, per a la construcció del centre, els estudiants van escollir l’atovó (una tipus de maó fet amb terra seca i argila) com a material principal, ja que és un recurs fà-cil de trobar a la zona, fàcil de fabricar, de mantenir i per la seva alta capacitat d’absorció de la calor.

Altres mesures per aïllar l’escola de l’al-ta radiació solar ha estat pintar de blanc la coberta i els murs exteriors, posar do-

ble vidre a les finestres i instal·lar un sistema de molles a les portes. També s’ha projectat la col·locació d’una sèrie de porxos a les façanes, que també in-corporen unes obertures que permeten circular l’aire, i aconseguir així una ma-jor ventilació.

EnERgia i aigua

L’alta radiació solar del país del tròpic africà ha estat aprofitada en aquest pro-jecte per instal·lar un grup de 53 plaques solars fotovoltaiques, que s’encarreguen de subministrar tota l’energia elèctri-ca que necessita el centre educatiu. A les plaques s’afegirien un conjunt de bateri-es, de manera que s’asseguraria el sub-ministrament elèctric durant cinc dies.Igualment, l’energia solar també serà

aprofitada a la cuina, on s’ha previst instal·lar una cuina solar per elaborar el menjar dels 50 escolars que ha d’acollir el centre. Gràcies a aquest sistema, els responsables del projecte calculen que el consum de llenya es reduirà de 3,6 tones a 0,9 tones.

D’altra banda, també s’ha dissenyat un sistema d’aprofitament de les aigües pluvials, ja que a Burkina Faso la tempo-rada de pluges es concentra en uns pocs mesos a l’any. En aquest sentit, els estu-diants egarencs han projectat 8 grans di-pòsits cilíndrics, amb una capacitat de 50.000 litres cadascun, que recollirien l’aigua de pluja, destinada tant al con-sum humà, com per a usos sanitaris i per mantenir un hort.

oBjECTE D’ESTuDi

Amb tot, els autors del projecte tenen com a objectiu que la pròpia escola fun-cioni com a laboratori i objecte d’estu-di: “El centre educatiu, per si mateix, se-ria un exemple i un laboratori on els es-tudiants podran experimentar, veure i aprendre com desenvolupar-se aprofi-tant al màxim l’energia natural i els re-cursos de què disposen. A més, l’escola inclourà la formació en l’ús de les ener-gies renovables, el cultiu d’un hort amb criteris de sostenibilitat adaptats a les necessitats de la zona i l’autogestió dels recursos hídrics”.

L’escola projectada pels estudiants de la UPC té una superfície total de 7.000 metres quadrats i una estructura mo-dular formada per cinc blocs: un per a les aules, un altre per a la cuina i el menjador, un tercer com a sala d’ac-tes, un quart per a un taller de formació professional i el darrer seria l’habitatge de la persona encarregada del manteni-ment del centre.

La inversió prevista de la construcció del centre és de 264.000 euros, que es tradueix en un cost de 107 euros/metre quadrat, una xifra molt inferior als 800-1.200 euros/metre quadrat que costa de mitjana una escola als països occidentals.

1 ///

1 /// aDRià BElMonTE i joRDi MaCià. DOS DELS ESTUDIANTS QUE HAN DISSENyAT AQUESTA ESCOLA BIO-CLIMàTICA/// I.V.

2 /// ViSiÓ ViRTual DE l’ESCola. EL CENTRE ESTà CON-CEBUT DE FORMA MO-DULAR I ESTà FORMAT PER CINC ESPAIS DIFE-RENTS/// CEDIDA

2 ///


tics que actualment no existeixen, però que, teòricament, podrien posseir unes deter-minades propietats de densitat, resistència i de límit elàstic. “A partir de les propietats descrites sobre els materials que ens van proposar vam poder calcular, dissenyar i demostrar que investigar-hi podria ser fac-tible, ja que podrien servir per fabricar un coet que arribés a l’espai i es mantingués en òrbita, amb unes prestacions millors que l’Ariane-5 actual”, explica Busquets. El dis-seny que es va endur la medalla d’or va ser considerat el més factible i el millor treba-llat, i incorporava materials lleugers com una ploma, durs i resistents com un dia-mant i flexibles com una goma.

CONEIxENT uNA BASE ESpACIAL. Un cop acabada l’escola d’estiu, Jorgina Busquets va realitzar una estada d’11 dies a la gran base espacial europea de Kourou, a la Gua-iana Francesa, juntament amb dos estudi-ants més d’enginyeria aeronàutica de la UPC. Allà van poder gaudir del funciona-ment de les plataformes de llançament i dels sofisticats centres de control des d’on s’han posat en òrbita els satèl·lits Soyuz, Vega i Ariane-5.

La CVA és una organització que promou els estudis de tecnologia aeroespacial; in-tegra 19 ciutats europees, les empreses més importants del sector i agències es-pacials. /// REDACCIÓ

premiat un coet Ariane fet amb materials reutilitzables

la Communauté des Viles Ariane (CVA) ha atorgat a Jorgina Busquets, una es-

tudiant de l’ETSEIAT de Terrassa, la me-dalla d’or al millor disseny d’un coet re-alitzat amb materials extrems ficticis. Busquets ha projectat un nou coet Ariane completament reutilitzable, juntament amb un grup d’estudiants francesos, ro-manesos i alemanys.

L’estiu passat tres alumnes de la UPC de Terrassa van viatjar a la base espacial eu-ropea de Kourou (a la Guaiana Francesa). Busquets va participar en l’escola d’estiu de la Communauté des Viles Ariane (CVA), on, juntament amb altres universitaris eu-ropeus, van dissenyar un coet Ariane amb materials ficticis i extrems. Per aquest dis-seny van rebre la medalla d’or al millor tre-ball presentat.

El repte dels estudiants consistia a disse-nyar el coet Ariane amb materials hipotè-

L’estudiant Jorgina Busquets va fer una estada a la base espacial de Kourou

Foto de família del grup d’estudiants a la base espacial de Kourou /// UPC

upC /// PREmI AL DISSEnY

La upC presenta la seva recerca en biotecnologia

Millorar l’efectivitat en la lluita contra la retinosi pigmentària, contra la ceguesa

nocturna, contra l’Alzheimer i contra altres malalties neurodegeneratives és l’objectiu dels projectes de recerca que actualment de-senvolupen els investigadors del Campus de la UPC a Terrassa. Aquests grups van pre-sentar, durant el mes de febrer, als anome-nats Dimecres de Gaia, les seves recerques i els resultats davant empreses, institucions, investigadors, professorat i estudiants.

LA BIOLOGIA SINTèTICA. El Grup de Dinà-mica no Lineal, Òptica no Lineal i Làsers de la UPC a Terrassa treballa en projectes de recerca basats en aplicacions que sorgeixen arran de la biologia de sistemes i de la bio-logia sintètica. El coneixement que generen aquests projectes farà més eficients els pro-cessos de diferenciació cel·lular en cèl·lules mare i millorarà l’obtenció de diferents tipus de noves cèl·lules. Això permetrà fer més eficaços els tractaments terapèutics de de-terminades malalties.

LA LLuITA CONTRA L’ALZHEIMER. Per la seva part, els científics del Grup de Biotec-nologia Molecular i Industrial lidera un

projecte del Pla Nacional de Biomedicina per obtenir informació dels receptors aco-blats a la proteïna G, és a dir, a les mutaci-ons que condueixen a malalties com ara la retinosi pigmentària, una malaltia de la vi-sió que no es pot curar i que deriva inevi-tablement en ceguesa. El GBMI estudia aquestes mutacions per tal de conèixer quin és el mecanisme molecular d’aques-ta patologia de la visió. Els resultats dels estudis conduiran a l’obtenció de fàrmacs més eficaços per a malalties del sistema respiratori o neurodegeneratives, com ara l’Alzheimer. /// REDACCIÓ

Edifici Gaia de la upC a Terrassa /// I. MARQUèS

upC /// UBICACIó

36 GpS /// UnIVERSItAtS B30 DIVENDRES 6 DE MARÇ DE 2009

necessitats del sector, incidint en aspectes com la reducció de costos, la disminució del pes dels vehicles i el seu consum ener-gètic, la sostenibilitat, la qualitat i flexibili-tat en els seus processos productius, entre altres aspectes.

Segons la Fundació Ascamm, amb el pro-jecte nAUTO “es crearà una nova genera-ció de components d’automoció amb les millors funcions i prestacions que la nano-tecnologia els pot conferir i seran claus per a la millora de la nostra competitivitat in-dustrial”.

40 MILIONS EN RECERCA. La Fundació Pri-vada Ascamm, amb seu en el Parc Tecnolò-gic del Vallès, té previst invertir al llarg dels pròxims anys un total de 40 milions d’eu-ros en R+D+i, en el marc del seu Pla Estra-tègic fins a l’any 2011.

Un dels àmbits prioritaris de la fundació és la nanotecnologia, un camp de les cièn-cies aplicades dedicat al control i manipu-lació de la matèria a una escala menor que un micròmetre, és a dir, a nivell d’àtoms i molècules.

Però l’entitat també té com a objectiu la ge-neració de tecnologia pròpia, i també po-tenciar les activitats relacionades amb la innovació en tecnologies de disseny, mate-rials i fabricació avançada al servei de les empreses. /// REDACCIÓ

La nanotecnologia, part del futur del sector de l’automoció

la Fundació Ascamm està impulsant un projecte de R+D, juntament amb

Seat i diversos proveïdors, per desenvolu-par solucions nanotecnològiquesque per-metin millorar la competitivitat del sec-tor d’automoció.

Es tracta del projecte nAUTO, que la fun-dació va presentar el passat mes de febrer, aprofitant la seva presència a la fira Na-notech 09 de Tòquio, el certamen més im-portant del món sobre nanotecnologia. En aquest projecte, que es perllongarà fins al 2010, hi participen el Centre Tecnològic de la Fundació Ascamm, el centre de nanotec-nologies de la UPC i set empreses proveï-dores del sector de l’automoció, sota la co-ordinació de SEAT.

La investigació s’orienta a l’adquisició de nous coneixements científics i tecnològics que permetin desenvolupar, a mitjà termi-ni, productes avançats que responguin a les

Ascamm participa en un projecte que coordina Seat i en el qual participa la UPC

Seu d’Ascamm al parc Tecnològic del Vallès /// I.M.

ASCAMM /// nAnOtECnOLOgIA

es d’oftalmologia, biologia molecular de la retina, física òptica i biopolímers; en l’apli-cació de làser al control de processos en els teixits vius i en la seva expressió gènica, així com en el desenvolupament de tecno-logies per a l’alliberació controlada de prin-cipis actius i regeneradors de retina.

Altres objectius que s’han marcat les dues entitats són la resolució de problemes d’impacte social elevat en l’àmbit de la vi-sió, aportar solucions innovadores a pro-blemes visuals, desenvolupant noves tèc-niques i nova instrumentació, i potenciar la situació de Terrassa en la futura creació de la Bioregió Europea de Catalunya.

En aquest projecte hi participen els depar-taments d’Òptica i Optometria, d’Enginye-ria Química i de Física i Enginyeria Nuclear de la UPC i el Servei d’Oftalmologia i el La-boratori de Genètica Molecular del CST. /// REDACCIÓ

CST i upC s’uneixen per investigar sobre oftalmologia

la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i el Consorci Sanitari de Terras-

sa (CST) han signat un conveni per poten-ciar la recerca i la innovació en oftalmolo-gia i ciències de la visió. L’acord suposa que les dues institucions col·laboraran de for-ma habitual en l’organització d’activitats de formació, recerca, desenvolupament i transferència de resultats.

A més, gràcies al conveni es realitzaran projectes conjunts en diverses àrees de re-cerca bàsica, clínica i aplicada i es treballa-rà per desenvolupar programes de millora assistencial, nous instruments i tècniques per solucionar problemes visuals concrets. El conveni també preveu la codirecció de projectes de final de carrera i de tesis.

En aquest sentit, aquest nou acord possi-bilitarà l’intercanvi de coneixement i la in-teracció entre equips de recerca amb vis-ta a executar projectes comuns en les àre-

Equips de les dues entitats intercanviaran coneixements en temes d’òptica

El rector de la upC, Antoni Giró, i la presidenta del CST, Núria paniello, tanquen l’acord /// CST

CST I upC /// OftALmOLOgIA

ES REALItzARAn PROJECtES En ÀREES DE RECERCA BÀSICA, CLínICA I APLICADA I SE CERCARAn tÈCnIqUES PER SOLUCIOnAR PROBLEmES VISUALS


La uAB participa en la identificació de fosses

u n equip d’investigadors de la UAB ha identificat els 4 soldats de Gavà desa-

pareguts l’any 1939 entre les 13 restes exhu-mades de la fossa comuna de Gurb (Osona). Les restes pertanyen a Gabriel Ivern, Anto-ni Olivella, Josep Roig i Joan Solé, que han estat identificats a través de l’ADN i a par-tir d’estudis morfològics. Els treballs realit-zats pels investigadors han servit per ela-borar les bases d’un protocol que definirà les futures actuacions de la Generalitat en aplicació de la Llei de fosses, ara en tràmit parlamentari.

La responsable del projecte, Assumpció Malgosa, ha explicat que els 13 individus localitzats a la fossa “van morir com a con-seqüència de lesions per arma de foc, pro-bablement en context de batalla”. En els treballs d’exhumació, realitzats el passat mes de juny, també es van localitzar diver-sos objectes, com ara bales, botes, culleres i una ampolla de vidre amb un missatge a l’interior que parla de l’enterrament dels soldats. Les restes que han estat identifi-cades seran lliurades a les famílies, mentre que les que romanen anònimes seran dipo-sitades al cementiri de Gurb.

pROVA pILOT. La Direcció General de Me-mòria Democràtica de la Generalitat va tri-ar la fossa de Gurb per fer una prova pilot perquè reuneix els requisits que imposa el Projecte de llei de fosses, com ara la recla-mació de l’exhumació per part dels fami-liars o l’existència de dades historiogràfi-ques que en certifiquen l’existència. El pro-jecte de llei, que prioritza la dignificació i senyalització de les fosses per evitar que caiguin en l’oblit, reconeix el dret de fami-liars de desapareguts o entitats sense fina-litat de lucre, dedicades a la recerca o la re-cuperació de la memòria històrica, a de-manar la recerca i actuació en una fossa si hi ha dades historiogràfiques que en certi-fiquen l’existència i si una comissió asses-sora n’aprova la intervenció.

El document de bases per a l’elaboració del protocol detalla les fases de l’actuació dels treballs de recerca: documentació de la fos-sa; senyalització i dignificació, i exhumació i identificació de les restes per als casos en què hi hagi una petició d’obertura i aquesta sigui aprovada. A més, es considera essen-cial una àmplia documentació historiogrà-fica de la fossa i que totes les actuacions les realitzin equips interdisciplinaris d’investi-gadors per garantir-ne el rigor científic.

En els treballs de recuperació i d’identifi-cació dels cossos hi han participat més de 30 investigadors procedents de la UAB, de la UB, de la Pompeu Fabra i de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya.

AdApTACIÓ A BOLONyA. D’altra banda, l’Autònoma ha anunciat les reformes que viurà el campus que la universitat té a Sa-badell (on fins ara es cursaven les llicenci-atures d’empresarials i d’informàtica) per adaptar-se a l’Espai Europeu d’Ensenya-ment Superior, conegut com Pla de Bolo-nya. El centre oferirà el proper curs 2009-

Un grup de l’Autònoma ha aconseguit identificar quatre persones d’una fossa de la guerra Civil a gurb

2010 els graus de comptabilitat i finances i d’empresa i tecnologia. La reestructura-ció del campus de Sabadell afecta també l’Escola Universitària d’Informàtica, que passarà a formar part de la nova Escola d’Enginyeria de la UAB, juntament amb l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria (amb seu a Bellaterra). /// REDACCIÓInvestigadors excavant una de les fosses /// UAB

uAB /// mEmÒRIA hIStÒRICA

Entre tots construïml’eix empresarial de la B30

SASTRERIA Y CAMISERIA MEDIDA A DOMICILIO

El 1r divendres de cada mes,encartada a l’AVUI i a Diari de Sant Cugat

38 ÀREA dE dESCANS B30 DIVENDRES 6 DE MARÇ DE 2009

Amb l’arribada del bon temps els allotjats aprofiten a bastament els exteriors de la casa ///ISABEL MARQUèS

Oci/// turisme rural al Vallès Occidental

quan decidim anar a la recerca d’algun dels anomenats establiments rurals, difícilment es pensa en el Vallès Occidental, tot i que la comarca disposa d’opcions excel·lents

ÀREA dE dESCANS

turisme rural al costat de casa

Potser ara que per a molts són temps d’estrènyer-se el cinturó, es pot seguir gau-dint de la natura i del món rural de la mateixa mane-ra que ho faríem si anés-

sim a comarques més agrícoles o de mun-tanya que no pas ho és el Vallès Occidental, però havent-nos de desplaçar molts menys quilòmetres i, per tant, reduint de manera important algunes de les despeses habitu-als en un viatge o una sortida d’uns quants dies. A les poblacions vallesanes de Gallifa i de Sant Llorenç Savall, a l’extrem nord de la comarca, hi trobem allotjaments rurals que res tenen a envejar d’altres ofertes del ma-teix estil en altres punts del país.

No ens enganyem: el ventall per triar aques-ta opció de vacances al Vallès Occidental és minso, en total dos establiments, i a més els seus propietaris reconeixen que turisme rural i Vallès Occidental són dos conceptes que, almenys fins ara, semblen difícils d’en-caixar dins d’una mateixa frase. Com expli-ca la propietària de Can Farré, a Gallifa, Rosa Turón, “estem massa a prop de Barcelona i massa lluny de zones amb tanta oferta tu-rística i bellesa com poden ser els Pirineus”. Malgrat tot, tant en aquest allotjament com a la masia L’Armengol, a Sant Llorenç Savall, van arribant inquilins al llarg de l’any, de procedències i característiques molt diver-ses. “La majoria de persones que fan estada a la casa són excursionistes o marxaires que fan alguna travessa per les muntanyes dels voltants, però també hi han vingut famíli-es, equips de treball o grups d’amics”, expo-sa Joan Vallhonrat, propietari de L’Armengol, que afegeix que a vegades se sorprèn dels estrangers que han sol·licitat la casa, sor-presa que també subscriu Rosa Turón.

PoCa DifuSiÓ

I és que internet ha facilitat molt la fei-na dels viatgers i turistes a l’hora de cercar allotjaments a l’altra punta de món i amb característiques singulars. Però tant Can Farré com L’Armengol no tenen, a dia d’avui, pàgina web pròpia, i sembla que no tenen intenció de fer-ne. No és pas perquè donin l’esquena a les noves tecnologies, ja que, com informa Turón, “dins la casa hi ha con-nexió a internet i calefacció i tot el que faci falta, perquè a la gent li agrada anar al camp i estar en contacte amb la natura, però tam-bé els agrada estar còmodes”. El motiu de no tenir web és un altre: “Com que no ens

La masia de L’Armengol es troba situada al terme de Sant Llorenç Savall /// ISABEL MARQUèS

39ÀREA dE dESCANSB30 DIVENDRES 6 DE MARÇ DE 2009

guanyem la vida amb aquest tema, tampoc no n’estem potenciant la difusió. Tenim la casa, sí, endreçada i a punt perquè qui la de-mani hi pugui passar uns dies, però no in-vertim en publicitat ni ens posem nerviosos si durant uns mesos no la demana ningú”, explica Vallhonrat. Tant una casa com l’al-tra, això sí, apareixen en webs generals so-bre turisme rural.

DuES HiSTÒRiES DifEREnTS

La tradició per l’hostaleria en el cas de Rosa Turón ve d’antic: els seus avis ja usaven la casa com a hostal, i ella recorda com hi anaven famílies senceres a passar els es-tius, moltes s’hi estaven ben bé dos me-sos, i compartien taula amb els propieta-ris. “Aleshores en dèiem estiuejants, i d’ai-xò que fèiem no se’n deia turisme rural, tot i que era molt semblant al que ara es fa ar-reu. El turisme rural no s’ha inventat ara fa quatre dies”, diu Turón. La casa va deixar de fer aquesta funció ben bé durant tres dècades, fins que, ara fa sis anys, Turón va rebre com a herència de la seva mare aquesta casa, i la manera de mantenir-la que va trobar va ser reformant-la i conver-tint-la en un allotjament rural. “No ens hi vam pensar dues vegades, perquè per a no-saltres també era una manera de recupe-rar una certa tradició familiar, tot i que sa-bíem que amb el que hi guanyaríem en tin-dríem per anar mantenint la casa i poc més”, explica.

No gaire lluny, a Sant Llorenç Savall, i tam-bé per la mateixa època, cap a l’any 2003, Joan Vallhonrat es va trobar que una de les dues masoveries de la casa –una masia del segle xvii– quedava lliure, i eren anys en què des de la Generalitat i el Consell Co-marcal s’estava impulsant amb força la re-cuperació del patrimoni i la seva conser-vació, i una potenciació del turisme ru-ral. “No va ser fàcil la decisió de reformar la masoveria i convertir-la en allotjament, ja que a més s’havia cremat feia poc tota aquesta zona. Però vam veure que era una oportunitat perquè la casa seguís en peu”, diu el seu propietari.

CaSa i EnToRnS

Els paisatges que envolten tant Gallifa com Sant Llorenç Savall poc tenen a veure amb el Vallès Occidental més conegut. La natura hi predomina, i les possibilitats de fer excursions, sigui a peu o en bicicleta, en són moltes. “La ruta estrella és la dels tres monts, el Montseny, Sant Llorenç del Munt, i Montserrat”, diu Turón, que tam-bé recomana un passeig pel mateix poble de Gallifa, “que sembla més d’alta munta-nya que no pas un lloc tan proper a grans ciutats”, i que d’altra banda té quatre er-

mites romàniques dins del seu terme mu-nicipal i restes d’un castell medieval a la muntanya del Farell. La masia de L’Armen-gol, per la seva banda, està tocant al parc natural de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac, i del patrimoni de Sant Llorenç Savall se’n pot destacar el casal neoromà-nic del Marquet de les Roques, al fons de la vall d’Horta, i l’església romànica de Sant Feliu de Vallcarca.

Però si el temps no acompanya o el cami-nar no ve de gust, les cases disposen de tot el necessari per passar-hi les hores que faci falta. La masia L’Armengol és un assenta-ment rural independent, que vol dir que el grup que hi va té les claus de la masia i dis-posa lliurement de la casa. Té capacitat per a cinc persones, amb tres habitacions, i per tant es converteix en una bona opció per a famílies. El seu propietari en destaca que “és senzilla, endreçada i arreglada”, i afir-ma que quan hi ha més demanda sempre és dels dies que van de Nadal a Cap d’Any. Té alguns animals de granja pels voltants, i disposa de piscina i pistes esportives.

A Can Farré la capacitat és de 12 persones, amb cinc habitacions, i el funcionament és una mica diferent de L’Armengol: es pot llogar tota la casa, però també es pot fer per habitacions. Per tant, qui llogui una habitació ha de saber que es pot trobar durant aquells dies amb altres inquilins a la mateixa casa. La part dedicada al turisme rural es troba porta a porta amb la casa que ocupa la família, i els espais exteriors, com la piscina, els jardins i la barbacoa, són compartits. TEXT: XAVIER AMAT /// FOTOS:

ISABEL MARQUèS

L’Armengol, a Sant Llorenç Savall, té capacitat per a cinc persones, i Can farré, a gallifa, per a dotze

Els entorns de Sant Llorenç Savall i de Gallifa, ideals per desconnectar al costat mateix de casa /// ISABEL MARQUèS

87,7

Masia l’armengol

Afores, s/nSant Llorenç Savalltelèfon: 93 783 13 30

allotjament Rural Can farré

Can farré, 1gallifatelèfon: 93 866 00 12

(tancat temporalment)

FITxA

milers de persones

Van allotjar-se en establiments de turisme rural a Catalunya en el darrer trimestre del 2008. la zona pirinenca s’emporta més de la meitat de pernoctacions d’aquest sector, seguida de lluny per la Costa Brava.

40 ÀREA dE dESCANS B30 DIVENDRES 6 DE MARÇ DE 2009

Castellar del Vallès i els coixins de la vídua tolrà

Primer va ser l’agricultura i després la indústria. El riu Ripoll ha estat l’artèria d’una vila que, en menor escala, continua regant les seves terres fèrtils tExt: TERESa VallBona fOtOS: iSaBEl MaRQuÈS

Castellar del Vallès passarà a la història gràcies al fill il·lustre de la vila: el jove pilot de mo-tos Dani Pedrosa. No obstant això, aquest municipi del Va-llès Occidental, un dels més

extensos de la comarca, gaudeix d’un ric lle-gat que encara avui constitueix tot un refe-rent. Els famosos llençols i coixins de cotó de la vídua Tolrà eren fabricats a Castellar. Avui, tot i que de la rica indústria tèxtil instal·lada a Castellar des de mitjans del segle xix no en queda gaire cosa, sí que resten les obres de mecenatge promogudes per aquesta família. L’Espai Tolrà, un enorme recinte firal, dóna la benvinguda al poble. Just davant, a l’altre cos-tat de la carretera, un restaurant ocupa la fà-brica de Can Turuguet, que també van ser de-

pendències dels Tolrà. Les primeres escoles del municipi, el Patronat Tolrà, avui acullen l’Escola La Immaculada i el Palau Tolrà, an-tiga residència de la família, és la casa de la vila. A Castellar hi ha fleques Tolrà, bars de tapes, carrers i tot tipus de comerços que re-corden el llegat d’aquesta família d’indus-trials, peça clau en el desenvolupament so-cioeconòmic de la vila. La visita a Castellar pot començar per l’Ajuntament, situat en el número 1 del passeig Tolrà. L’edifici, de for-mes clàssiques i de gust luxós, va ser cons-truït el 1890. Avui, està tot rehabilitat. El jar-dí, de vegetació espessa i arbres centenaris, té un brollador i alguns bancs modernistes. Es tracta d’un indret d’estètica romàntica, amb una glorieta i una pèrgola envoltada de rosers. A tocar hi ha l’església de Sant Esteve,

un edifici neogòtic “conegut com la catedral del Vallès per la seva extraordinària dimen-sió”, explica Pepa Martínez, regidora de Cul-tura de l’Ajuntament de Castellar.

ElS ToPÒniMS DE CaSTEllaR

Castellar del Vallès s’ha dit de diverses ma-neres: a l’edat mitjana era Castrum Kastella-re, més tard, la parròquia de la dreta del riu Ripoll va ser Sant Esteve i la de l’esquerra Sa-grera de les Fàbregues. Castellar també es va anomenar Clasquerí, cognom del llinat-ge que durant uns anys va controlar el terme municipal i que vivia al castell de Clasquerí, des d’on exercia els seus drets feudals. Des del castell medieval es té excepcional pano-ràmica sobre el nucli urbà de Castellar i sobre el riu Ripoll. Les parets de pedra, les fines-

Ciutats /// Una ruta per Castellar del Vallès

El castell, que es pot visitar amb cita prèvia, està molt ben conservat i es lloga per a convits i rodatges. La visita val molt la pena

1 ///

2 ///

3 ///


1 ///VISTA PANORàMICA DE L’ESGLéSIA DE SANT ES-TEVE2 ///CASTELL DE CLASQUE-Rí, A LA CARRETERA QUE PORTA DE CASTELLAR A TERRASSA3 ///FAÇANA DE L’AJUNTA-MENT, ANTIGA RESI-DèNCIA DE LA FAMíLIA TOLRà4 ///EL PONT VELL, CONS-TRUïT EL 1808, PERME-TIA ACCEDIR ALS CAMPS DE CONREU D’UN COSTAT I L’ALTRE DEL RIU RIPOLL

tres amb columnes i els merlets a les torres de l’edifici recorden aquella època en què els veïns de Castellar treballaven la terra a can-vi de pagar els tributs als senyors. El castell, que es pot visitar amb cita prèvia, està molt ben conservat i es lloga per a convits i rodat-ges. La visita val molt la pena. Molt a prop hi ha Castellar Vell, “antiga església parroqui-al de Sant Esteve de Castellar, d’estil romànic, construïda entre els segles xi i xvi”, explica la regidora de Cultura.

CEREalS i VinYES

Durant molts anys, la vida de la població de Castellar es va desenvolupar al voltant del camp. Els cereals, la vinya i les oliveres eren els conreus majoritaris. El riu Ripoll, que al seu pas per Castellar tenia salts d’aigua, transformava les terres del seu voltant en fèrtils camps de conreu. Per poder accedir als camps dels dos costats del riu van cons-truir el 1808 el pont Vell, “un pont de pedra de 42 metres de llargada, 4 d’amplada i 19 d’alçada”, expliquen des del consistori caste-llanenc. El pont, format per tres arcs de mig punt, va ser rehabilitat el 2002, ja que estava malmès per la riada del 1962. Una passejada pel pont, de pas exclusiu per a vianants, per-met veure els camps de conreu que encara avui resten a la vila.

Un 30% del territori de Castellar està protegit per la normativa del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Més de 1.300 hectàrees del municipi, segons dades del Consell Comarcal del Vallès Occidental, formen part d’aquest parc de cingles i monòlits de conglomerat color rogenc i vegetació de pins i alzines. El monestir medieval de Sant Llorenç del Munt, situat al punt més elevat del massís, al cim de la Mola (1.104 m), és el monument més emblemàtic de la zona. A més, al massís hi ha un gran nombre de capelles medievals; algunes en runes i d’altres en molt bon estat de conservació. Sigui com sigui, el parc és una bona opció per gaudir d’una ruta o d’una activitat en família els caps de setmana. Una proposta apta per a tots els públics.

4 ///

ajuntament de Castellar del Vallès Passeig tolrà, 1 tel.: 93 714 40 40 www.castellardelvalles.cat

Castell de Clasquerí Carretera de Castellar a terrassa (C-1415), km 25,5 tel.: 93 254 19 70 www.castillodeclasqueri.com

Parc natural de Sant llorenç del Munt i l’obac Carretera de terrassa a navarcles, km 14,8. matadepera tel.: 93 831 83 50 www.diba.es/parca/stllorenc

FITxA

Financi el seu circulant amb les millors condicions

Descobreixi nous productes i serveis per dinamitzar l’activitat de la seva empresa.

www.caixasabadell.es/empresaPer subscriure’s al butlletí +Empresa i ser el primer a conèixer les nostres darreres novetats, registri’s a:

Nou impuls de les línies del Pla de Foment Empresarial 2009

Caixa Sabadell s’afegeix a l’impuls de l’economia i al fi nançament de pimes i autònoms amb les diferents modalitats del nou pla de foment empresarial creat per

l’Institut de Crèdit Ofi cial.

Per a més informació, visiti la seva ofi cina i rebrà assessorament personalitzat.

Línia ICO - Pimes: per al fi nançament de projectes d’inversió en actius nous fi xes productius, amb un màxim d’1,5 milions d’euros i fi ns el 100%.

Línia ICO - Emprenedors: destinats al fi nançament d’actius per a l’inici de noves empreses i negocis, fi ns a 200.000 € per benefi ciari i any.

Línia ICO - Creixement empresarial: destinada al desenvolupament de nous projectes d’inversió de fi ns a 6 milions d’euros.

Línia ICO - Internacionalització: per impulsar la presència a l’exterior fi nançant les inversions amb un màxim de 6 milions d’euros per client i any.

Caixa Sabadell posa a disposició de pimes i autònoms la Línia ICO-Liquiditat, una iniciativa de l’Institut de Crèdit Ofi cial que té l’objectiu de donar suport i fi nançar en condicions preferents les necessitats de capital circulant del seu negoci.

Podrà aconseguir un préstec de fi ns a 500.000 € per empresa i any, amb les millors condicions.

Aconsegueixi el millor fi nançament i augmenti la seva liquiditat amb Caixa Sabadell.

Caixa Sabadell li ofereix el fi nançament que necessita per equipar el seu negoci amb les darreres in-novacions en tecnologia de la informació i la comunicació, en condicions preferents.

Connexió de banda ampla, software, hardware... Gaudeixi de condicions excepcionals per a la reno-vació tecnològica de la seva empresa.

Apunti’s a les noves tecnologies i avanci cap al futur amb Caixa Sabadell. Informi-se’n a la seva ofi cina o entri a www.caixasabadell.es

Inverteixi en noves tecnologies amb la Línia ICO- Plan Avanza

mesempresa_feb09_b30_290x350.indd 1 13/02/2009 11:50:17


Sense gluten, amb molt de gust

diferents productes per a celíacs en un establiment d’alimentació /// ISABEL MARQUèS

la celiaquia, el rebuig al gluten, és la causa de molts dels tras-torns intestinals. El problema afecta més de l’1% de la po-blació, un nombre prou am-pli perquè hagi fet sorgir una

nova indústria alimentària al seu voltant, especialitzada a fer la vida més còmoda als qui la pateixen.

Tot i que ja al segle ii es descriuen persones desnerides que empitjoren en el moment de menjar blat –que era una part molt impor-tant de la dieta en aquells moments–, no va ser fins al xix que es comença a tenir cons-ciència de la malaltia i de la seva relació amb la ingestió d’alguns aliments concrets. Molts anys després, i gràcies curiosament a l’escas-setat de blat durant la Segona Guerra Mundi-al, el pediatre holandès Williem Kare desco-breix que els malalts milloraven radicalment amb la substitució del blat per arròs i blat de moro. Un cop acabada la guerra i recuperat el subministrament, la malaltia tornava al mateix nivell d’abans. La malaltia se segueix investigant i finalment es descobreix que el causant del mal és el gluten, present en infi-nitat d’aliments.

Els celíacs rebutgen el gluten i, per això, no poden consumir ni farina de blat, ordi, sègol, civada o malt. La seva ingestió els provoca una lesió progressiva de les vellositats de l’in-testí, les encarregades d’absorbir els nutri-ents dels aliments i passar-los a l’organisme. Les seves conseqüències van des de la mala nutrició fins al càncer. Tot i els avenços mè-dics, es calcula que menys d’una quarta part dels celíacs saben que la pateixen.

Malauradament, de moment, l’únic tracta-ment d’aquesta malaltia és la dieta. Els qui la pateixen han d’estar contínuament controlant tot el que mengen, ja que aproximadament el 86% dels productes en una botiga contenen gluten. Les persones afectades han d’anar amb molta cura a l’hora de comprar i també amb la cartera ben plena, ja que el menjar per a celí-acs pot arribar a ser un 200% més car que els aliments d’una persona no malalta.

També anar a menjar a un restaurant pot ser tot un repte per a un celíac, ja que el glu-ten no tan sols el trobem en productes ob-vis com la pasta o el pa, sinó que també està present en multitud d’additius, d’estabilit-zadors, aromatitzants, midons i en algunes proteïnes vegetals.

Hi ha fabricants que han començat a tenir en compte aquest 1% de la població celía-ca. Per exemple, la companyia de cerveses Damm elabora des de fa uns anys una cer-vesa (aliment absolutament prohibit per als celíacs) que tot i mantenir el mateix gust té unes quantitats tolerables de gluten per als malalts. Mercadona també ha marcat la ma-joria dels productes de la seva marca Hacen-dado amb el senyal “sense gluten”.

Però també hi ha indústria especialitzada que només fa menjar per a celíacs. Al Vallès, i concretament a Sabadell, empesos per la demanda del col·lectiu celíac de consumir menjar precuinat lliure de gluten, va néixer l’empresa Moncelíac, que treballa plats fets artesanalment, sense colorants ni conser-vants, i els serveix frescos.

Jordi Nadal, un dels seus propietaris, expli-ca que es van adonar del potencial comerci-al d’aquests plats per la demanda que els fe-ien els seus clients a la parada que la família té al Mercat Central de Sabadell. La seva relació amb l’Associació de Celíacs de Catalunya els va acabar de convèncer per fer el cop de cap i ini-ciar la nova empresa. Des de fa dos anys, i amb un obrador especialitzat, Moncelíac treballa plats de màxima qualitat i casolans, com ca-nelons, lasanya, croquetes, macarrons, man-donguilles, llibrets, hamburgueses o calamars a la romana. Segons Nadal, el futur de la seva empresa “passa per servir plats precuinats a la secció de productes frescos de la botiga de compra habitual de cada celíac”.

Segons aquests empresaris sabadellencs, la celiaquia ja no pot impedir que algú assabo-reixi el que més li vingui de gust. “Recent-ment hem tret els espaguetis carbonara i a la bolonyesa. En breu podrem oferir llibrets de pernil dolç i fideuà. Perquè la innovació Moncelíac passa per la pregunta: què vols? Fes-nos la teva petició, l’elaborem i te la ser-vim”. /// XAVIER BARBA

L’empresa moncelíac, de Sabadell, treballa plats fets artesanalment, sense colorants ni conservants

Gastronomia /// menjar per a celíacs

Els avenços mèdics han permès descobrir l’origen d’alguns desajustaments intestinals, fins ara associats a una mala dieta o a la dificultat de digerir alguns aliments

44 ESTACIÓ dE SERVEI B30 DIVENDRES 6 DE MARÇ DE 2009

DEL 5 AL 19 DE mARçDiRECCiÓ PER a PRojECTESquan finalitza un projecte, no acostumem a fer algunes de les següents preguntes: per què s’ha disparat el pressupost inici-al previst? Per què s’ha desajustat la pro-gramació inicial? Per què han sorgit tants conflictes en l’equip? Per què el client no ha quedat satisfet? Dominar la gestió de projectes és avui una habilitat clau per a la competitivitat de l’empresa en un entorn de canvi i incertesa com l’actual.

LLOC: Cambra Oficial de Comerç i Indús-tria de terrassa, delegació de Sant CugatVallespir, 19, 1a plantaméS InfO: www.cambraterrassa.com

9, 16 I 26 DE mARçCoMERÇ inTERnaCional PER a CoMERCialSEl programa va adreçat a tots aquells ge-rents i/o directius d’exportació i comerci-als de petites i mitjanes empreses que es-tiguin desenvolupant tasques dins el de-partament internacional i que vulguin iniciar, actualitzar i millorar els seus conei-xements en matèria comercial interna-cional. tots els continguts i aprenentat-ges del programa han estat creats i disse-

nyats per adaptar-se a les necessitats de les pimes.

LLOC: Cambra Oficial de Comerç i Indús-tria de terrassaBlasco de garay, 29-49méS InfO: www.cambraterrassa.com

DEL 10 AL 31 DE mARçConTRaCTaCiÓ inTERnaCionalEl curs té per objectiu aprofundir en el co-neixement de tota la gamma de contrac-tes comercials habitualment utilitzats en el món dels negocis internacionals, així com les vies més indicades per resoldre els conflictes que se’n deriven (arbitratge comercial, jurisdicció ordinària, etc.).

LLOC: Cambra de Comerç de SabadellAv. de francesc maciàméS InfO: www.cambrasabadell.org

DEL 18 DE mARç AL 15 D’ABRILConTaPluSEl curs va adreçat a qui vulgui conèixer el funcionament de l’aplicació SP ContaPlus i agilitzar la seva pràctica comptable mit-jançant aquesta aplicació, de forma intuï-tiva i senzilla. LLOC: Cambra Oficial de Comerç i Indús-tria de terrassa

Blasco de garay, 29-49méS InfO: www.cambraterrassa.com

DE L’11 AL 25 DE mARçREnoVaCiÓ DEl CERTifiCaT DE ConSEllER DE SEguRETaT En TRanSPoRT DE MERCaDERiES PERilloSESL’objectiu del curs és donar a conèixer les principals modificacions de l’ADR 2005 així com les del nou ADR 2007 per tal de donar la informació necessària per prepa-rar la prova de renovació dels consellers que fa cinc anys que tenen el certificat que atorga la generalitat de Catalunya.

LLOC: Cambra Oficial de Comerç i Indús-tria de terrassaBlasco de garay, 29-49méS InfO: www.cambraterrassa.com

24 DE mARçPlanifiCaCiÓ i ESTRaTÈgia EMPRESaRialL’objectiu del curs és orientar els partici-pants cap a la reflexió estratègica de les

seves organitzacions, desenvolupar una metodologia per passar de la visió a l’acció i identificar els indicadors necessaris per pilotar la seva organització. Està adreçat als membres d’equips de direcció i tècnics d’organitzacions interessats en la gestió empresarial.

LLOC: Centre d’Empreses del PtVAv. Parc tecnològic, 3més info: [email protected]

31 DE mARç iSo 9001:2008 – REQuiSiTS i SiSTEMa DE gESTiÓ DE la QualiTaTL’objectiu del curs és aportar als partici-pants els coneixements sobre els requi-sits de la nova versió de la norma UnE-En ISO 9001:2008 i capacitar-los per aplicar-la a les seves organitzacions. Està adreçat a persones amb la responsabilitat de ges-tionar un sistema de gestió de qualitat a la seva empresa, o que vulguin iniciar-se en aquest àmbit professional. tècnics de qualitat d’empreses certificades o en pro-cés de certificació.

LLOC: Centre d’Empreses del PtVAv. Parc tecnològic, 3més info: [email protected] · www.ingecal.cat

CuRSOS I SEMINARIS

als i al seu processament. Es fa també èmfasi en l’aplicació de les noves tecnologies en ca-dascun d’aquests sectors de transformació. El programa inclou vuit grans apartats, entre els quals, planificació i gestió dels sistemes productius, millora de processos industrials, aspectes econòmics i financers, gestió i inte-gració de la qualitat total i del medi ambient, gestió de recursos humans i equips de treball, o gestió de la innovació. El darrer mòdul és electiu en funció de l’especialització.

En total seran 160 hores de curs que s’impar-tiran els divendres, de 4 de la tarda a 8 del vespre, i els dissabtes al matí, de 9 a 1. Per a més informació i inscripcions, es pot envi-ar un correu electrònic a [email protected], o bé trucar al telèfon 93 594 47 30.

La missió de la Fundació Ascamm, que es va crear l’any 1987 i amb l’actual forma d’entitat independent privada sense ànim de lucre el 1996, és ajudar les empreses industrials a mi-llorar la seva competitivitat per la via de la in-novació tecnològica i la transferència del co-neixement. La visió de la Fundació Ascamm és consolidar-se com un referent europeu en l’àmbit de la innovació tecnològica i la trans-ferència del coneixement en el camp del dis-seny i la producció industrial, en particular de productes i utillatges de plàstic, metalls fer-rosos i aliatges lleugers. El seu centre es tro-ba situat a l’avinguda Universitat Autònoma, 23, dins del Parc Tecnològic del Vallès (Cerda-nyola del Vallès). /// REDACCIÓ

Curs de postgrau en direcció de plantes industrials

El Centre Tecnològic de la Fundació priva-da Ascamm, al Parc Tecnològic del Vallès,

acull fins a principis de setembre un complet postgrau en direcció de plantes industrials. El curs va adreçat especialment a enginyers industrials, enginyers tècnics i professionals amb experiència equivalent interessats a de-senvolupar la seva professió, assumint res-ponsabilitats de gestió i direcció de les ope-racions i processos en empreses d’injecció de termoplàstics, injecció d’aliatges no fer-ris, estampació de peces metàl·liques o de fabricació mecànica.

El propòsit del curs és formar professionals en la direcció i gestió de plantes de producció en les especialitats esmentades, des dels as-pectes d’organització i gestió dels processos industrials i sistemes productius, i el control pressupostari, així com els relacionats amb la gestió de persones, la qualitat i la innova-ció, però sense abandonar la perspectiva dels aspectes més tècnics i associats als materi-

L’organitza la fundació Ascamm des d’aquest mes de març fins al setembre

Ascamm té el seu Centre Tecnològic situat al pTV /// ISABEL MARQUèS

FORMACIÓ /// ASCAmm

45B30 DIVENDRES 6 DE MARÇ DE 2009 ESTACIÓ dE SERVEI

LEONORGARCíA MONTOLIu ASSESSORA COMERCIAL

EL VENEdOR, NEIx O ES FA?

En els temps que corren, està clar que ningú no dubta que el client, que sempre ha estat “el rei”, és més rei que mai, i que

cal guanyar-lo a pols. Però, tanmateix, en relació amb el tema de la venda, conti-nuen vius alguns tòpics, com creure que per triomfar en la venda, cal ser un “xer-raire totterreny”. Doncs bé, res més lluny de la realitat actual, ja que avui en dia, el venedor que intenta convèncer i entaba-nar un client a base “d’enginyoses argú-cies” és un mal venedor.

L’EFECTIVITAT dELS MITjANS dE COMu-

NICACIÓ permet informar i formar el pú-blic i, per tant, cal tenir clar que la gent compra i actua per satisfer les seves ne-cessitats. Els beneficis o avantatges dels productes són els esglaons de la cadena que condueixen a l’èxit. L’habilitat per aconseguir vendes requereix una combi-nació de coneixements adquirits i quali-tats innates en el venedor, que poden re-sumir-se en:

- Actitud davant la feina, una combina-ció d’entusiasme i empatia.

- Coneixement profund del producte o servei, i exposar-los d’acord amb les ne-cessitats del client. És a dir, primer avan-tatges per al comprador i finalment ca-racterístics del producte. “El bon vene-dor n’ha de saber molt i parlar poc”.

- Domini de la tècnica de vendes, que consisteix a fer i dir aspectes que reduei-xen el risc de rebuig i que ajuden a acon-seguir l’objectiu.

- Capacitat d’interessar-se pels proble-mes dels altres, fins a poder afirmar: “Gaudeixo més i obtinc més èxit quan deixo d’intentar aconseguir el que jo vull i ajudo altres persones a aconseguir el que elles volen”.

- I per últim, paciència i perseverança davant del fracàs, ja que són els fracas-sos els que li permeten al venedor treu-re les conclusions pertinents per triom-far després.

[email protected]

ajterrassa.es/ajuntament/foment/viver/viver.htmVIVER D’EMPRESES DE FOMENT DE TERRASSAEl Viver d’Empreses de foment de ter-rassa S.A. ofereix tot un seguit de ser-veis amb la finalitat d’ajudar a dinamit-zar l’activitat empresarial de la ciutat i millorar l’accés a l’ocupació mitjançant la creació de noves iniciatives empre-sarials. S’ofereix un suport en l’elabora-ció del pla d’empresa i assessorament en tots els aspectes. El Viver també posa a disposició dels promotors/ores locals de serveis de 40 metres qua-drats i locals industrials amb una su-perfície mitjana de 106 metres qua-drats, amb unes condicions preferenci-als i convenientment equipats per a la ubicació immediata d’activitats profes-sionals. també hi ha altres serveis d’au-toempresa i cursos i seminaris.

ciesc.comCONSELL INTERSECTORIAL D’EMPRESARIS DE SABADELL I COMARCA

federació d’associacions professionals d’empresaris dels diferents sectors in-dustrials, comercials i de serveis.

cat365.net/inici/ServeisEmpreses/?i=1WEB DE LA GENERALITAT

Diversos serveis i tràmits on line per a empreses, organitzats per sectors i en-titats.

WEBS

leander KahneyEN LA CABEzA DE STEVE JOBSCosta entendre que una mateixa per-sona revolucionés els anys setanta i vuitanta el món de la informàtica (amb Apple), els noranta el de l’animació (amb Pixar) i el 2000 el de la música di-gital (amb l’iPod). El llibre ens mostra la personalitat de Jobs i els secrets del seu indiscutible èxit. Ens aproxima a la seva figura i les múltiples contradicci-ons que formen la seva mentalitat. El resultat és la combinació de la biogra-fia i una guia de lideratge. Un retrat del més significatiu exemple d’innovació, constància i talent del món dels nego-cis. /// gEStIón2000

nicholas CarrEL GRAN INTERRUPTOR

Amb aquesta obra Carr ens ofereix una anàlisi demolidora i controver-tida de com la nova re-volució informàtica està redefinint el món dels negocis, la societat i la cultura./// DEUStO

Pascale Bang-Rouhet¿QUÉ NOS JUGAMOS CUANDO HABLAMOS EN PúBLICO?

Bang-Rouhet explica en aquest llibre els factors que ens impedeixen ex-pressar-nos en públic amb confiança i con-venciment. /// ALIEntA

LLIBRES

‘Crisis, mentiras y grandes oportunidades’SURt A LA VEnDA UnA RECOPILACIó DE PREgUntES I RESPOStES SOBRE LA CRISI ECOnÒmICA

L’11 de febrer es va presentar el llibre del professor d’ESADE Carles torre-cilla i el periodista i director del pro-grama El món a RAC1, Jordi Basté. En una situació com l’actual, els au-tors volen respondre les preguntes que ens fem diàriament sobre la cri-si i les seves conseqüències en l’eco-nomia real de les persones, així com les claus per sortir-se’n. L’obra, en format entrevista, consta de tres blocs; el primer planteja què ha pas-sat per arribar a la situació econò-mica actual. El segon tracta què pas-sarà si no hi fem res, i l’últim expli-ca què s’ha de fer per solucionar-ho. és a dir, una reflexió sobre els possi-

bles remeis que hi ha per no hipote-car-se el futur. Els autors també re-velen els sectors que han sortit be-neficiats per la crisi i han aprofitat les oportunitats.La idea del llibre va sorgir arran de la col·laboració setmanal del professor torrecilla al programa El món a Rac1. Al llarg de l’espai radiofònic, torre-cilla i Basté intercanvien preguntes i opinions de temes econòmics, des d’una perspectiva propera, pensant en l’oient. El llibre ha tingut una molt bona rebuda entre el públic. Els tres dies següents de la sortida de l’obra a les llibreries ja s’havia exhaurit la primera edició en castellà. Per a la festivitat de Sant Jordi, editorial i au-tors esperen tenir presència tant al carrer com a les llibreries.

d’INTERèS

46 ESTACIÓ dE SERVEI B30 DIVENDRES 6 DE MARÇ DE 2009

1. Per fer la volta al món Amb motiu de la 10a edició de la Volvo Ocean Race, la volta al món de vela que començarà el proper mes d’octubre a Alacant, la firma esportiva Puma ha llançat una edi-ció especial de rellotges, els Sailing, que es presenten en diverses versi-ons i colors. A partir de 119 €.

2. Pur àloe S’acosta el moment de començar a regenerar la pell dels excessos de l’estiu, i per fer-ho, la nova firma de cosmètica france-sa Veld’s ens proposa el Pure Pulp Aloe ferox, que conté el 99% dels principis d’una varietat salvatge de l’àloe que creix a Sud-àfrica i que té un alt poder hidratant i reparador.

3. Concentrat La firma LaCie ha presentat el disc dur portà-til més potent construït fins ara, el LaCie Little Big Disk quadra. Amb 1 tB de capacitat, cap al palmell de la mà.

4. Lleuger i sofisticat Si teniu pensat canviar de mòbil, us proposem el nou Sony Ericsson t700, un telèfon de disseny sofis-ticat i cos lleuger. A part de comu-nicar-vos, podreu fer fotos amb la seva càmera de 3,2 megapíxels i ballar al ritme de la música que més us agrada amb una gran qua-litat de so estèreo.

5. Sabatilles de píxels Els bits, les gigues i els píxels han ins-pirat l’estampat de les noves saba-tilles d’esport de la firma nike, les tuned Air 10. Creades per celebrar el 10è aniversari de l’exitosa tecno-logia nike tuned Air de les soles, que amorteix els impactes en dife-rents zones del peu, estaran a la venda a partir d’aquesta tardor a les botigues foot Locker.

6. Braçalet xxL han estat els reis de l’estiu, fets de tots els mate-rials, formes i colors. Aprofiteu que torna el bon temps per seguir-los lluint. nosaltres us proposem aquest de fusta negra, de la col-lecció natural Instinct, de la firma guess Jewellery. Costa 40 €.

4

1

2

3

56

revista b30 nº13, març 2009

Documents