L’Escola de Músics (Riera Alta 10 i 43 · 08001 Barcelona. Tel:93 441 00 31) Escola de Música JPC (Carme 15-17 local int 2ª · 08001 Barcelona. Tel:93 301 07 18)

Nov. 2008 Nº13

15 Anys

2

L’escola ja fa 15 anys!!! I com ha crescut! Jo recordo quan vaig començar a treba-llar aquí. Només hi havia el local de Riera Alta, 43; érem uns 15 professors i no arribàvem a 100 alumnes. Qui havia de dir que, uns 10 anys més tard, l’escola hauria arribat a fer-se tan gran... I deixeu-me que ens posem una medalla, però això deu ser senyal que ho hem fet prou bé, tant els professors com els alumnes (el bon ambient és cosa de tots, perquè per estudiar…) i, sobretot pels 3 directors (mai s’ha de deixar escapar l’ocasió de tirar floretes a qui mana, a veure si t’apujen el sou!). Així que, abans de l’estiu, comencem a parlar de la celebració i el Jordi dispara: hauríem de fer-ho al Liceu! Ens mirem els uns als altres pensant “aquest paio neces-sita unes vacances”, però quan al Jordi se li posa una idea al cap… (espero que mai tingui la idea de canviar l’escola i fer-ne un zoo, perquè acabaríem tots netejant gàbies). Comencem a preparar idees pel show i al Tolo i a mi se’ns acudeix que podríem fer una cançó (això d’himne no sona gaire bé) per celebrar aquest aniversa-ri. I LA IDEA ELS VA ENCANTAR!!! Hi ha moments que un percep una idea d’una manera abstracta, sense concretar-la però intuïnt-la, i anant cap a casa em va començar a passar això. Stravinsky deia que, més que tenir clar el que vols fer, has de tenir clar el que no vols. Així que m’hi vaig posar. Però composant sóc molt lent i em costen molt les melodies. I a més es-tava forçat, o potser això va ser el que em va ajudar: pensava que la melodia havia de ser fàcil per cantar i per memoritzar (com ha de ser un himne) però li volia buscar un toc més modern. I m’hi vaig passar hores! El primer en sentir la 1ª idea va ser el Tolo, que em va animar a seguir-la. Gràcies, guapo! I al cap d’un temps, quan ja te-nia una idea força clara, i amb molts nervis, ho vaig ensenyar als 3 capos i al Tolo (veieu que sempre està a tot arreu, aquest?). I, sense discussió, vam començar a per-filar la lletra (cosa que encara costa més!). I ja està, com un naixement, com l’EM, sense adonar-nos-en, ja el teníem!!! Després, però, va venir el pitjor: cantar-lo da-vant de tots els profes!!! (hi ha imatges d’aquest moment; pago el que sigui per recu-perar-les!). Doncs espero que, més que gaudir de l’himne, gaudim tots del privilegi d’estar al Liceu i de celebrar tots junts aquests 15 anys plens d’anècdotes, de riures i, sobretot, de música, i que seguim veient a tanta gent que va creixent i gaudint d’aquest llen-guatge que a tots ens sembla fantàstic. I ara, cap als 25 anys!!!!!

Francesc Pascual

Himne de L’Escola

3

PER QUÈ ESTIMEM LA MÚSICA

I LA COMPARTIM AMB ELS COMPANYS,

TOTS JUNTS CANTEM AMB GANES

I ÉS PER AIXÒ QUE TOCAREM MOLTS ANYS.

TENIM MOLT CLAR EL NOSTRE DESTÍ

AMB LA MÚSICA EL RAVAL UNIR,

FENT ARRIBAR LA NOSTRA VEU

A LA GENT QUE VE DE TOT ARREU.

TANT SI ÉS MÚSICA CLÀSSICA

O CANÇONS POPULARS,

JA SIGUI UN RITME MÉS MODERN

SEGUR QUE EN GAUDIREM.

TENIM MOLT CLAR EL NOSTRE DESTÍ

AMB LA MÚSICA EL RAVAL UNIR,

FENT ARRIBAR LA NOSTRA VEU

CAP EL CEL, BEN AMUNT, JUNTS!

Intercanvi

4

Descansant com es pugui! Quina vida la de músic!

Fotos: Llüisa Barnadas

Viatge a Alemanya

Després de 17 hores de viatge en autobús (a excepció d’alguns, que van anar-hi en avió, eh Cati, Kiko,

Dani, Carlos i Enrica?? jajaja xD), vam arribar per fi a Zimmern, un dels pobles, on ens va rebre el Víctor,

director de la banda alemanya; evidentment, amb sandàlies i mitjons, tradició alemanya.

Vam estar tots els dies menjant porc: per esmorzar, per dinar, per sopar (per cert, sopàvem a les 6 de la

tarda!!)... però és que no hi havia més opció, és l’aliment que més es menja allà.

Vam fer moltes sortides: a les catarates del Rin, al llac

Konstanza, a una fàbrica de vidre, al rellotge de cucut més

gran del món... i vam presenciar els trucs del gran mag, el

Jordi Guri, que ens va ensenyar la seva faceta més

misteriosa... El Tolo, en canvi, estava sempre preparat per

tocar el glissando de Rhapsody in Blue o El vuelo del

moscardón, amb posicions de circ. L’altre Jordi, el Farrés,

no es va poder resistir a explicar els seus coneguts jocs de

paraules impossibles i, l’Oriol, feia ús del seu humor

intel·ligent.

Al viatge de tornada, el Tolo va triomfar amb les grans

imitacions i amb... ¡¡EL CHISTE DEL PAN QUE HABLA!! El segon acudit del ranking era el de “¿a ti

cuáles te gustan más, las rubias o las morenas?”. L’altre triomfador va ser el Pau Carreño, veritable

ànima de la festa. Hem d’agrair el detall de l’Oliver en traduir-nos el que ens deien els alemanys, ja que, per

cert, pocs sabien parlar anglès. Algú fins i tot es va portar un mini diccionari traductor on hi havia frases

extravagants del tipus “Tengo un agujero en el zapato.”

La nostra gran troballa va ser el LIDL; sí, costa de creure que en un poble

on no hi ha ni un trist bar i que consta de dos únics carrers, hi hagi un súper, a

més a més, enorme!, però és cert: allà molta gent va aprofitar per comprar

fruita i iogurts per fer-se una neteja d’estómac xD. Altres vam comprar altres

coses. Hi havia Fanta, Coca-cola! xD

A veure si quan vinguin els alemanys a Barcelona ens ho passem tan bé;

això sí, passaran gana.

He penjat totes les meves fotos del viatge en aquest àlbum virtual:

http://s197.photobucket.com/albums/aa9/victor87wox/Alemanya%202008/

la contrasenya és immendingen (és el nom d’un dels pobles) Fotos i texte: Víctor Oller

Parlen els pares...

5

Hi ha records que són una imatge, altres un so i d’altres una sensació. Segurament hi ha de més tipus, però uns molt especials són els de les sen-sacions.

M’imagino el pizzicatto de la Pavane de Fauré creant un coixí i donant peu a la melodia, i, aleshores, comença. No és només la melodia és com se sent. També penso en algunes de les vegades que he tornat a casa després d’una audició on has interpretat allò que has preparat al llarg del trimestre. No és només un o altre tema és com ho sents i com t’invaeix. Aquestes sen-sacions són comparables a la llum del cel d’una esplèndida tarda d’estiu o al repòs després de l’esforç.

Tot queda després en la quotidianitat. Ja ha passat, però et nodreix, vo-lent o sense saber-ho folra l’estómac, t’embolica. Potser no passaria sense el desig, l’esforç i la paciència. De vegades és quasi com adonar-te de la presència de les sals minerals d’una aigua en repòs!

Sona Charlie Parker i la frase que sento em dóna peu a pensar en l’elegància de la direcció i del professorat de l’Escola de Músics i Juan Pe-dro Carrero. Aquesta escola té un envejable programa d’ensenyament que proposa, per exemple, la participació en una banda o en una orquestra com són la Raval’s band i la Raval simfònic amb unes direccions admirables i en-tranyables,i, aquesta escola té un carisma que aconsegueix que els seus alumnes intentin parlar de les “sensacions” que els provoca la música.

Feliç 15è aniversari! I...per molts més!

Cati Melo

Pares , mares, avis i àvies, no us ho penseu, aporteu la vostra col.laboració al butlletí. Podeu lliurar els vostres escrits a la secretaria

de qualsevol de les nostres tres escoles.

Colònies 2008

6

LES COLÒNIES DE MÚSICA

Les colònies d’aquest any, com cada any, han estat genials!

Com sempre, fem classe, però si la fem es per preparar l’actuació de l’últim dia davant dels pares i mares, avis, tiets, germans... Allà també fem pastissos per celebrar el comiat.

També tenim temps lliure el qual: NO PODEM ESTAR A LA HABITACIÓ i a tothom li agradaria, però sempre hi pots anar d’amagat, sempre amb el risc que t’enxampi la Cristina...

Els grans grups de música com: La Raval’s Band, La Big Band, La Sinfònica Del Raval... No ens podem oblidar de les cançons fetes amb melodies conegudes i les samarretes, sempre amb motius de les colònies.

Tot aixó i molt més, a:

LES COLÒNIES DE L’ESCOLA DE MÚSICS I JPC!

Susana De La Hera Català. Joan Bas Pujols.

Calendari

7

29 de novembre: Duet violí i guitarra. Cati Santos (guitarra) i MªJosé Santos (violí) Centre Cívic Can Castelló 18:00h.

30 de novembre: Assaig General pel concert del Liceu al Poliesportiu Milà i Fon-tanals

8 de desembre: Gran espectacle ENS RAVAL’EM al Liceu per l’Escola de Músics 19:00h.

9 de desembre: Festa per lliure elecció del Centre

15 al 20 de desembre: Audicions Musicals pels alumnes de l’escola Riera Alta 10

21 de desembre al 7 de gener: Festes de Nadal

9 al 15 de febrer: Festes de Santa Eulàlia. Activitats de l'escola pel barri.

21 de febrer: Pas de nivell

31 de març al 4 d’abril: Concerts de Conjunts Instrumentals

5 al 13 d’abril: Festes de Setmana Santa

16 de maig: Pas de nivell

21 al 24 de maig: Dates provisionals per intercanvi d'Alemanya a Barcelona

30 de maig al 1 de juny: Colònies musicals

15 de juny al 19 de juny: Audicions final de curs 08-09

21 de juny: Dia de Música

30 de juny : Finalitzen les classes

Què escoltem?

8

Alumnes i professors de l’escola us recomanen els seus discos preferits

Tony Martinez & The Cuban Power “ Maferefum ” Toca el piano i les percussions, vocalitza, composa i, tanmateix, realitza els arranja-ments del seu grup resultant un Latin-Jazz explosiu!!!

Javier Crespo,

professor de bateria

Ignacio Berroa “ Codes ” El bateria cubà està molt content amb l’èxit que ha obtingut amb el seu primer disc. Molt bé acompanyat, la música sona molt agradable i musical.

Javier Crespo,

professor de bateria

John coltrane “ Blue train ” És el primer disc que va treure amb el prestigiós segell blue note. Temes Hard Bop amb una interpretació exquisita i un disc ple de figures.

Pablo Arias,

professor de saxó

Cannonball Adderley with Bill Evans “ Know what I mean? ” El fantàstic trio de Bill Evans amb l’exuberant i expressiu Cannonball Adderley. Temes de caire tranquil majoritàriament balades i tempos lentos.

Pablo Arias,

professor de saxó

Esteban Sánchez

Isaac Albéniz

Albéniz

L’any 2009 es celebra el centenari de la mort del composi-tor i pianista, Isaac Albéniz. Per recordar-lo et recomanem el CD que conté la Suite Ibe-ria, Suite España, Recuerdos de Viaje i la Sonata nº5, inter-pretat per Esteban Sànchez, un dels millors enregistra-ments, a banda de les musicades per Alícia de la Rocha.

Paulo Kolb professor de piano

L’entrevista

9

>Nom: _45minuts >Components: _Francesc (baix i efectes), Júlia (violí), Àlvar (bateria), Marta (teclats) i Gabi (saxo). >Quan fa que toqueu? _Des de el setembre del 2007, fa un any i tres mesos, encara que no érem els ma-teixos. >Així que no sou els del principi. _No, avans el bateria era el germà de la Júlia, va deixar-ho i l’escola ens va buscar un altre, l’Àlvar, que s’ha posat al dia dels nostres temes. >En què treballeu ara? _Ara estem tocant el “Jamming” de bob Marley i l’”oye como va!” de Tito Fuente. >Quin és el tema que més us agrada? _El “Jamming”, ja que sempre hi ha afinitat amb la ideologia d’en Bob. >Quin és el vostre objectiu com a combo? _Passar-ho bé, fer música i preparar els concerts. >Us agrada actuar? _Sí, sempre és emocionant i diferent, però alhora ens posa nerviosos. >Alguna vegada us han vençut els nervis? _Sí, sobretot a les primeres actuacions, ja que no sabíem com afrontaríem el públic. >Teniu plans de futur? _Bé, sempre hi ha aquell somni d’arribar a fer la nostra música i aconseguir el nos-tre públic en concert. Però per això ens fan falta anys d’esforç, pràctica, motivació i ganes. >Quina és la vostra relació amb el professor? _La veritat és que és molt bona. L’ambient a l’aula és molt càlid i això ens motiva. S’ha de dir que per nosaltres és el MESTRE FRESC. >D’on ve aquest sobre nom? _Un dia a classe es va fer una broma i des d’aleshores se li ha quedat aquest nom. >Bé nois i noies, us desitjo molta sort.

Gràcies!

El poema

10

El meu instrument preferit.

El meu instrument preferit és la guitarra, la toco sempre que vull o quan algú m’ho demana.

Té sis cordes i un forat i un braç molt allargat té un so molt afinat encara que de vegades és ratllat.

Jo toco moltes cançons com la guineueta, les oques i els ocells m’agrada tocar en orquestra perquè així sembla una festa.

Guillem Tarrés

Històries musicals

11

Isaac, el futur polissó. Neix a Camprodon, una vila de Catalunya el 1860. Abans d’aprendre a caminar, Isaac viatja amb la seva família a Barcelona; viuen en un pis a prop de la Capitania General del port, y el petit no es perd ni un sol relleu de la guàrdia. Molt aviat, el seu germà es sorprèn en veure com Isaac marcava el ritme i comença a donar-li classes de piano. L’infant fa uns progressos tan fabulosos que dóna el seu primer concert als quatre anys en un gran teatre, el Romea, ple a vessar de gent. Els pares de l’Isaac decideixen donar-li la millor formació musical, la qual cosa, en aquella època, volia dir anar a París. Acabat d’arribar, l’Isaac toca pels professors del conservatori que no es creuen el que sen-ten; i mentre discuteixen a quina classe podria ingressar, aquest “ petit monstre espanyol “, l’Isaac juga al carrer a futbol i amb un xut potentíssim, trenca el vidre de la sala de professors. És un escàndol i la família d’Albéniz torna a Barcelona. Després, quan l’Isaac té nou anys, es trasllada a Madrid: allà pot estudiar al conservatori i millorar al seva punteria amb la pilota. Als deu anys, l’Isaac s’escapa de casa per donar concerts per tota la Península. El seu pare el perse-gueix, i el pot trobar (era suficient consultar la cartellera), torna a casa, però l’Isaac tornar a marxar més lluny encara. S’embarca com a polissó en un vaixell cap a les Amèriques i comença, ¡ al dotze anys ¡, una vida aventurera a l’Argentina, a l’Uruguay, al Brasil, als Estats Units per anar a parar a Cuba, a on la poli-cia el deté i avisa la família que, en aquella situació, estava morta d’ansietat. Finalment, els pares entenen que el noi, per damunt de tot, és un concertista i que ja no és tan nen i l’autoritzen per seguir fent concerts... L’Isaac torna a Europa als catorze anys i viatja de nou a Cuba i als Estats Units. Amb divuit anys torna de nou a Europa i toca per a un gran compositor, Liszt que li dóna algunes classes. Després de diversos viatges transatlàntics, l’Isaac en tornar a Espanya, es casa amb Rosina Jordana amb qui tindrà un fill i dues filles. Albéniz ja no viatja tant com abans, perquè vol estar amb la seva família i es dedica a composar “ RECUERDOS DE VIAJE “, uns records de músiques sentides o imaginades du-rant els seus viatges per Espanya i pel món.Pots escoltar alguns d’aquests records en el CD. Als trenta anys decideix seguir estudiant. Viatja a París i després a Londres a on treballa com a compo-sitor. Coneix diversos compositors, com Debussy. Posteriorment, Albéniz i la seva família viuen entre Catalunya i el sud de France a on escriu al seva a admirable obra IBERIA ( El puerto, Triana, Málaga, formen part d’aquesta o col.lecció ) abans de morir als 49 anys, envoltat per l’amor de la s seva família i dels seus amics més estimats.

Composicions dels més petits

12

Ai, mare… Aïna Sanfeliu

La Canasta Ariadna Pedrero

El saló del rei Félix Orriols

6anys

Els més petits ja fan concerts...

13

Adrià  Mariona  Ishtar 

Lia  Judit  Yolanda: professora 

en família S1 

Qui és qui?

14

Regles d’or de la música de cambra

Toqueu tots la mateixa obra. Atura't després de cada signe de repetició i discuteix durant molta estona si s'ha

de fer o no la repetició. Al públic li encantarà. Si t'equivoques en una nota, mira furiosament a algun dels teus companys. Afina amb molta cura abans de començar a tocar. Així podràs desafinar tota

l'estona amb la consciència tranquila. No comptis mai els compassos d'espera..! Ja els compten els del davant. Quan sigui forte, accelera, quan sigui piano, toca més a poc a poc. Quan tots els altres deixin de tocar, no toquis les notes que encara et falten per

acabar.

Cada professor té el seu doble. Qui serà?

Passatemps

15

Col.laboradors: Xavier Alayrach, Irene Andreu, Pablo Arias, Llüisa Barnadas, Joan Bas, Cristina Colomer, Magalí Colomer, Javier Crespo, Susana De La Hera, Dalai del Vall, Joan Farrés, Jordi Farrés, Gabriel Fort, Marta Garcia, Bartolomé Garcia-Plata, Gemma Godal, Paulo Kolb, Mafalda, Yolanda Mallofré, Cati Melo, Víctor Oller, Félix Orriols, Francesc Pascual, Ariadna Pedrero, Alvar Pellicero, Júlia Pérez, Maria Ponsatí, Oriol Salamí, Aïna Sanfeliu, Samuel Scott, Joaquim Tardido, Guillem Tarrés, Rod Young.

Heu vist quina castanyada tan fantàstica que s’han muntat aquests amics? No hi falta de res: les castanyes ben torrades, els moniatos, els panellets .... UMMM! Tot sembla tan bo que gairebé se’n sent l’olor! Però si us hi fixeu, us adonareu que hi ha quatre elements que no són propis de la castanyada sinó del Halloween. A veure si sou capaços de descobrir quins són.

E  N  R  I  C M O  R  E  R  A  T  S  F M  T  G 

U  R  L  L  U  R  R  U  B  F  N  R  F  J  O  W  U 

J  G  T  O  L  R  D  A  O  L  A  O  T  V  N  O  I 

S  R  O  V  I  O  L  O  N  C  E  F  T  R  T  A  N 

T  A  L  B  E  N  I  Z  G  H  T  A  O  L  O  Z  O 

D  N  D  H W A  A  I  S  C  B  C  O  Y  L  Y  V 

G  A  R  U  O  P M O M A  N  N  R  R  I  G  A 

U  D  A  A  R  A  G  D  Z  X  P  A  T  Y  U  K  R 

N  O  I  G  U  I  U  A  R  R  A  L  T  K  E    S  T 

N  S  P  A  U  C  A  S  A  L  S  B  T  K  E  S  Q 

En aquesta SOPA DE LLETRES hi trobaràs el nom de 10 compossitors catalans: Granados, Blancafort, Albéniz, Enric Morera, Mompou, Pau Casals, Guinovart, F. Burrull, Montoliu, Toldrà.

Tinc moltes dents! Unes blanques i molt grosses i d’altres ne-gres mes petites. Saps quin instruments sóc?

Tinc un bec com els ànecs que els músics el bufen amb moltes ga-nes. Puc ser de plàstic o de fusta, barroca o alemana.

Començo amb camp, porto un pa al mig, i acabo com l’avellana: el que no endevini això és animal de tartana.

T’ho dic que és net i

clar, i ho sap prou bé el

qui el tocarà. Encara no

encertes de qui et vull

parlar?

Halloween: Aranya , carbassa, disfressa esquelet, calavera. Endevinalles: 1– campana 2– clarinet 3– piano 4– flauta dolça Diferències: Clau de sol, barret de Nadal, nota fa. Nena la, nota la, el si, vestit do’ i doble barra.

SOLUCIONS:

1

2

3

4

Endevinalles musicals!

BUSCA LES 8 DIFERÈNCIES

Pinta el dibuix amb colors ben alegres