revisiÓ del pgou de ciutadella de menorca · resum executiu pla general 6 al llarg de les vies...

REVISIÓ DEL PGOU DE CIUTADELLA DE MENORCA

Pla General

RESUM EXECUTIU

APROVACIÓ INICIAL

NOVEMBRE 2018

Resum executiu Pla General


1

RESPONSABLES EQUIP REDACTOR

Per CCRS Arquitectes i Associats

Berta Bajes Ximenes, gestió administrativa i maquetació

David Barreto Expósito, arquitecte

Isabel Castiñeira Palou, dra. arquitecta

Miquel Corominas Ayala, dr. arquitecte

Júlia Corominas Castiñeira, ambientòloga i màster SIG

Eugenia Frontado Jurado, gestió administrativa

Julián Galindo González, dr. arquitecte

Joan Maluquer Margalef, biòleg

Sandra Núñez Malavé, arquitecta i especialista en SIG

Arturo Pérez, topògraf

Joaquim Sabaté Bel, dr. arquitecte i economista

Gloria Sabaté Fernández, arquitecta

Xavier Seguí Garriga, estudiant d’arquitectura

Omar Sosa García, dr. arquitecte

Alberto Zaragoza Talamantes, arquitecte

Per Ezquiaga Arquitectura, Sociedad y Territorio

Marina Ambrosio, llicenciada en ciencies ambientals

Agustín de Asís, dr. en dret

Javier Barros Guerton, arquitecte

José Mª Ezquiaga Domínguez, dr. arquitecte i sociòleg

Alicia Gómez, arqueòloga

Rafael Mata Olmo, dr. geògraf

Lara Pérez Noguerol, arquitecta

Gemma Peribáñez Ayala, arquitecta

Marina Perona, llicenciada en ciencies ambientals

Isabel Ramos Suárez, arquitecta

Félix Ruíz Rabadán, enginyer de camins, canals i ports

Per l’Ajuntament de Ciutadella

Responsables municipals del Pla General i del Pla d’Ordenació Detallada

Elisabet Fiol Bernat, arquitecta municipal

Carlos C. Pons Torres, assessor jurídic municipal


2


3

1. El nou Pla General de Ciutadella

Front a la anterior tendència expansiva, el nou Pla General de Ciutadella aposta per la

recuperació del patrimoni construït, per regenerar els teixits urbans, per buscar

operacions ajustades en escala i ambició, capaces, però, de requalificar teixits

urbans. Sota el lema sintètic "De l'extensió a la reestructuració", ordena les seves

propostes segons sis objectius relatius al nucli urbà i al seu entorn i altres al conjunt del

municipi (millora de les àrees turístiques obsoletes; conservació del sòl rústic com a

garantia de la posada en valor del territori i el paisatge). Aquests són els objectius del

projecte de futur de Ciutadella:

1. Una ciutat accessible i una mobilitat diversificada

2. L'estructuració d'una xarxa viable d'espais lliures

3. Operacions modestes i mesurades de reforma urbana

4. Millorar la estructura normativa

5. Les vores de la ciutat: de les corones a les falques

6. "Urbanitzar" les grans peces especialitzades

Contenció, requalificació, gestió ajustada, sostenibilitat i identitat són paraules clau

en la descripció del projecte d’aquest nou Pla General.

Contenció, quant a l’ajust de la oferta de sòl, habitatge i espai per activitats

econòmiques. De les 801,32 ha de sòl urbà i 480,55 ha de sòl urbanitzable amb

capacitat per més de 122.000 habitants del Pla anterior, passem a 898 ha de sòl urbà i

122,6 ha de sòl urbanitzable, per acollir als previsibles 48.000 habitants, considerant

l’escenari més alt dels versemblants.

Requalificació quant a l’esforç per dotar Ciutadella dels equipaments (474.896 m2) i

espais lliures necessaris (917.128 m2), agrupant-los al llarg d’eixos cívics, perquè la

principal capital de l’illa faci un salt qualitatiu.

Gestió ajustada, per tal d’impulsar operacions de transformació urbanística força anys

bloquejades, amb divuit unitats i onze sectors, on s’han refet paràmetres i

aprofitaments, per garantir la seva viabilitat i distribució equilibrada, recollint la seva

ordenació detallada en els propis documents del Pla.


4

Sostenibilitat, per la seva aposta decidida pel transport públic i pels recorreguts

cívics, per ajustar propostes a recursos, per dissenyar xarxes de serveis més eficients

i situar el patrimoni com a base de qualsevol proposta.

En la identitat del territori esta la seva alternativa és una ferma convicció que hem

defensat sempre. La rica morfologia territorial i els recursos culturals acumulats

durant segles inspiren recorreguts cívics i propostes d’ordenació i nodreixen un

ampli catàleg argumentat de més de dos mil béns de notable valúa.

El nou Pla defensa una ciutat compacte a l’interior de la ronda, la qualifica amb

intervencions puntuals, sistematitza espais lliures, equipaments i mobilitat. Ordenant

el sòl urbà, completant àrees pendents de transformació i endreçant sectors

urbanitzables contigus, n’hi ha prou per allotjar el previsible creixement de la

població.

1. La mobilitat és un dret ciutadà a un transport eficient, a formes diverses de

desplaçament i a un espai públic adaptat a cadascuna d’elles. L’objectiu del nou Pla és

afavorir el passeig en trajectes curts, i l’ús del transport públic en els més llargs,

avançant cap a una mobilitat més sostenible a partir d’uns pocs principis:

a) Racionalitzar el tràfic i alleugerir la seva pressió en el centre urbà.

b) Millorar la oferta de places d’aparcament centrals per residents i treballadors.

c) Disposar aparcaments dissuasius pels visitants en les vores del nucli ampliat.

d) Dissenyar itineraris atractius des d’aquests fins principals nodes d’activitat.

f) Enllaçar aparcaments i nodes, amb línies de transport públic.

g) Preveure una estació d’autobusos en al perímetre del centre ampliat i dues línies de

bus urbà que enllacin amb freqüència els principals nodes d’activitat.

h) Pacificar el tràfic en les avingudes de major valor urbà, donant preferència a tot

aquell imprescindible (veïns, comerç, treballadors, transport públic...).

i) Establir un programa clar per a aquesta progressiva pacificació del trànsit.

2. Dos llenques d’aigua a tots dos costats de Sant Nicolau, donen lloc al Port Vell i a la cala

es Degollador, perllongant-se terra endins. Aquí creix la ciutat interior amb una

considerable qualitat arquitectònica i urbana, amable i còmoda per passejar. En canvi

a l’Eixample i a la ciutat recent, els espais lliures resulten força esporàdics, afectats


5

per la circulació i els aparcaments, i aïllats, sense conformar una veritable estructura.

El nou Pla dissenya una xarxa completa d’espais públics, econòmicament viable i

urbanística i socialment ajustada, una contramurada del segle XXI, un cinturó verd i

blau amb eixos radials que el travessen i que relacionen places, passeigs i jardins de

l’interior, amb espais d’interès en l’entorn del nucli i amb els principals camins rurals.

3. El nou Pla detecta àrees d’oportunitat, on incentiva petites intervencions de

reforma, amb transformacions selectives i acotades, amb una incidència positiva que

s’estengui en tot el seu entorn. Cerca un disseny acurat i incentius equilibrats per fer

viables i raonables aquestes operacions, en els que anomena nous bastions o noves

portes del centre ciutat. En totes elles cerca de desllorigar operacions previstes fa

temps, però que no han estat desplegades per manca d’iniciativa, o de viabilitat. Es

pretén garantir un aprofitament enraonat, que permeti obtenir com a contrapartida espais

lliures, equipaments i àrees d’aparcament per a cobrir les necessitats de residents i

treballadors al nucli. Més important encara és que permeten recosir la trama urbana,

completar itineraris cívics i donar suport a una estructura, composada per cinc bastions

i sis itineraris des del centre històric cap a un cinturó verd i blau.

4. L’ajust de la normativa intenta evitar la confusió entre criteris morfològics i regulació

dels usos. Front a la barreja de condicions tipològiques, volumètriques i funcionals

que menaven al reconeixement d’una trentena de zones diferents, es proposa una

estructura normativa amb criteris clars:

a) Una definició clara i unívoca dels paràmetres i forma de mesurar-los.

b) Uns sistemes d’ordenació (alineació de vial, edificació aïllada i ordenació

específica), àmpliament consagrats per la pràctica urbanística.

c) El reconeixement de poques zones: casc antic, eixample i suburbana, cases aïllades,

ciutat jardí, blocs i naus aïllades, volumetria específica i conjunt unitari, en lloc de les més

de 30 del Pla anterior, recollides en un únic document, clarificant una casuística

dispersa en un nombre considerable d’expedients.

d) Es vol garantir a més un raonable nivell de flexibilitat per poder-se adequar a nous

usos, no previstos en el seu moment.

5. El nucli urbà ha crescut històricament per extensió amb una recomanable parsimònia.

Però en la segona meitat del segle passat s’ha accelerat, amb operacions fragmentàries


6

al llarg de les vies principals. El pla vigent pretén diferenciar estrictament el que és, del

que no considera ciutat, provocant tensions considerables en les vores. I aquestes es

veuen agreujades per operacions singulars com el nou port, o el traçat d’unes rondes

que deixen al seu interior terrenys no urbanitzables, però expectants. Un objectiu clau

del nou Pla ha estat el tractament curós d’aquestes vores cercant d’aconseguir alhora

diversos objectius:

a) Garantir una transició adequada des de la ciutat interior al territori que la envolta,

donant continuïtat a recorreguts cívics i a eixos d’espais lliures.

b) Establir mecanismes per garantir la qualitat del paisatge agrari, que incentivin el

manteniment dels conreus i de les construccions característiques.

c) Eliminar els efectes perversos de les expectatives de transformació, cercant una

“ordenació en actiu” dels terrenys no urbans, incentivant el manteniment del

patrimoni i el paisatge, amb activitats i construccions respectuoses amb el seu

caràcter, però que al temps ho facin econòmicament possible.

d) Cercar complementarietat amb les activitats, dotacions i espais lliures del nucli urbà.

6. En els extrems de Ciutadella existeixen peces de gran dimensió i importància, com el

nou port i el polígon industrial. Son fonamentals en el futur de Ciutadella, però no

estan prou ben integrades a la seva estructura, no gaudeixen de prou lligam amb la

resta de la ciutat, ni una adequada urbanitat. Així com la bocana del vell port és un dels

àmbits més rics i diversos de la estructura urbana, on la ciutat s’emmiralla al mar, el nou

port i algunes altres peces romanen al marge, mantenen connexions umbilicals amb les

carreteres principals i no garanteixen prou sinergies amb la ciutat central. El nou Pla

pretenen dotar aquestes peces d’una major urbanitat i una relació més estreta amb la

ciutat, convertir uns recintes monotemàtics i aïllats, en àrees amb diversitat d’usos i

tipologies, estretament integrades a partir de:

a) Vincular millor aquestes peces amb la ciutat, convertint carreteres en passeigs.

b) Combinar accessos amb eixos d’espais lliures, incentivant itineraris atractius.

c) Diversificar els usos, sense afectar les condicions de les activitats principals.

d) Facilitar les transformacions i adaptacions a necessitats canviants.

e) Generar teixits heterogenis amb complexitat positiva, introduint usos diversos.

f) Cercar una bona comunicació amb el centre urbà a través del transport públic.


7

El projecte implícit en el nou Pla pot explicar-se sintèticament com la construcció d’un

conjunt d’enllaços per estendre la centralitat als límits de la ciutat real, per fer el centre

més accessible física, temporal i simbòlicament. Fer-ho alliberant-la del tràfic de

fregament, estirant la urbanitat dels bastions, al llarg dels itineraris i més enllà del

cinturo verd i blau, fent amables i atractius els recorreguts des dels nous

aparcaments i la nova estació d’autobusos, fins al centre de la ciutat, acompanyant-

los d’activitats que estenguin aquests valors de centralitat.

Cinc bastions, un cinturó verd i blau i sis itineraris al llarg dels camins transversals

és l’enunciat esquemàtic d’aquest projecte de futur per Ciutadella.

2. Abast i àmbit de les alteracions de l'ordenació vigent

Cal prestar atenció a aquells àmbits en els quals l'ordenació d’aquest Pla General altera la

vigent en els termes establerts en l'article 39.2.d).iii de la LUIB (per canvi de l'ús global o de

l'edificabilitat bruta, en relació amb l'aprofitament atribuït pel planejament anterior).

Aquest Pla General adapta la seva normativa urbanística a la legislació vigent i a les

circumstàncies urbanístiques del municipi, la ordenació a les bases cartogràfiques

actualitzades i la classificació del sòl urbà i urbanitzable, categories de sòl rústic i

característiques dels sistemes a les determinacions sobrevingudes i, en particular al PTI.

Però en concret modifica l'ús global o l'edificabilitat bruta, en relació amb l'aprofitament

atribuït pel planejament anterior, de diverses unitats d’actuació en sòl urbà i sectors en sòl

urbanitzable.

Pel que fa a les unitats, la major part estan recollides en les operacions que hem anomenat

bastions, i en concret hi ha canvis en la seva ordenació estructural (detalladament explicats

a les Memòries del PG i del POD) a aquestes:

- Àmbit Plaça La Pau, ara UA La Pau.

- Àmbit La Concòrdia, ara UA Concòrdia.

- Àmbit Plaça Sevilla, ara UA Plaça Sevilla.

- Àmbit Sa Farola, ara UA Sa Farola.

La resta d’unitats d’actuació es mantenen sense canvis estructurals.

En el quadre següent es recullen les característiques de les unitats que es modifiquen.


8

Quant als actuals sectors de sòl urbanitzable es modifica la ordenació estructural

(detalladament explicats a les Memòries del PG i del POD) dels següents:

- UA-1/sector B2, ara SUDO General Morera.

- Sector B1, ara SUDO Melitón Pérez.

- Sector C3, ara SUDO Es Port Vell.

- Sòl rústic Canal Salat, ara SUDO Canal Salat.

- UA-3 i Sectors B2 i B3, ara SUDO Ciutat de Palma i SUDO Son Marçal.

- Sòl rústic Sa Coma, ara SUNOD Sa Coma.

- Sector B4, ara SUNOD Son Óleo.

- Sòl rústic Son Eloi, ara SUNOD Son Eloi.

- Sector A3, ara SUNOD Son Carrió.

La resta de sectors ja s'incloïen sense canvis en el planejament general vigent.

En el quadre següent es recullen les característiques dels sectors que es modifiquen.

Els esquemes que segueixen mostren la ordenació prèvia i prevista.

Tipus sòl Nom sector Superfície

Edfificabilitat

neta

(m² st/m² s)

Edfificabilitat

bruta

(m² st/m²s)

Sistemes Zones

Sostre no

residencial

(m²sostre)

Sostre

residencial

(m²sostre)

Núm.

Habitatges

Potencial

habitants

Potencial

turística%

10 UA Concòrdia 3.744 2,27 0,98 56,9% 43,1% 956 2.700 26 78 16,8%

11 UA La Pau 8.587 2,49 1,00 59,9% 40,1% 2.687 5.900 62 186 40,0%

12 UA Plaça Sevilla 8.935 2,01 0,76 62,5% 37,5% 652 6.101 67 201 43,2%

Tipus sòl Nom sector Superfície

Edfificabilitat

neta

(m² st/m² s)

Edfificabilitat

bruta

(m² st/m²s)

Sistemes Zones

Sostre no

residencial

(m²sostre)

Sostre

residencial

(m²sostre)

Núm.

Habitatges

Potencial

habitants

Potencial

turística%

SUDO Canal Salat 87.721 2,01 0,49 75,7% 24,3% 13.081 29.759 283 849 10,4%

SUDO Ciutat de Palma 85.122 1,74 0,50 71,2% 28,8% 3.007 40.035 502 1.506 18,5%

SUDO Son Marçal 93.781 2,32 0,49 78,7% 21,5% 7.281 39.047 426 1.278 15,7%

SUDO General Morera

70.421 m2

SB i 22.195

m2 SR

adscri t

1,56 0,50 58,0% 42,0% 2.998 43.140 512 1.536 18,9%

SUDO Es Port Vell

38076 m2

SB i 2674

m2 SU

adscri t

1,31 0,36 72,2% 27,8% 4.420 10.446 125 375 4,6%

SUDO Melitón Pérez 85.045 1,78 0,50 68,6% 28,1% 12.500 30.022 531 1.593 19,6%

SUNOD Sa Coma

37819 m2

SB i 14645

m2 SR

adscri t i

7219 SU

adscri t

- 0,40 75,2% 24,8% 156 468 5,8%

SUNOD Son Óleo 50.280 - 0,40 59,7% 40,3% 100 300 3,7%

SUNOD Son Carrió 43.609 - 0,35 51,3% 48,7% 18 54 180 2,9%

23.873

20.000

15.073


9

- Àmbit Plaça La Pau, ara UA La Pau.

- Àmbit La Concòrdia, ara UA Concòrdia.

- Àmbit Plaça Sevilla, ara UA Plaça Sevilla.


10

- Àmbit Sa Farola, ara UA Sa Farola.

- UA-1/sector B2, ara SUDO General Morera.

- Sector B1, ara SUDO Melitón Pérez.


11

- Sector C3, ara SUDO Es Port Vell.

- Sòl rústic Canal Salat, ara SUDO Canal Salat.

- UA-3 i Sectors B2 i B3, ara SUDO Ciutat de Palma i SUDO Son Marçal.


12

- Sòl rústic Sa Coma, ara SUNOD Sa Coma.

- Sector B4, ara SUNOD Son Óleo.

- Sòl rústic Son Eloi, ara SUNOD Son Eloi.


13

- Sector A3, ara SUNOD Son Carrió.


14

3. Durada i àmbits en que es suspèn l'ordenació vigent

D'acord amb l'article 51 de la LUIB, amb l'aprovació inicial del Pla General i del POD queda

suspès pel termini de dos anys, prorrogable un any més si es repeteix el tràmit d'informació

pública, l'atorgament de llicències, i amb l'aprovació provisional, de forma automàtica un

altre any més, fins a un total de quatre anys.

Com que es tracta d'una revisió del PGOU vigent, l'àmbit de suspensió de llicències

s'estén a tot el terme municipal, atès que en major o menor mesura hi ha alteració dels

paràmetres i requisits de l'actual PGOU en totes les parcel·les del terme.

Ara bé, aquesta suspensió es fa sense perjudici que puguin concedir-se les llicències

basades en el règim urbanístic vigent sempre que es respectin també les determinacions

del nou planejament.

revisiÓ del pgou de ciutadella de menorca · resum executiu pla general 6 al llarg de les vies...

Documents