resum d’estratègia d’inversió - "la caixa"

Resum d’estratègia d’inversió

© CaixaBank, SA. Tots els drets reservats. En particular, se’n prohibeix la reproducció, la comunicació i l’accés a tercers no autoritzats.

DESEMBRE DEL 2019

Entorn de mercats

• Un altre any sense recessió

• Les rendes bé, gràcies

Renda fixa

• Excepcional o normalet?

Renda variable

• Dividends, rendes amb blindatge


Entorn de mercat

Un altre any sense recessió.

Un cop més els pronòstics de reces- sió han fallat, l’any 2019 ha estat un altre any d’expansió econòmica, i no sembla que el 2020 hagi de canviar la tendència. No pretendrem a hores d’ara tenir una bola de vidre, no sabem que passarà demà, i encara menys en els propers dotze mesos, però les raons que ens han fet pensar en els últims cinc anys que les probabilitats de recessió eren molt baixes continuen presents.

Tres pilars suporten la salut d’aquest cicle: la moderació financera, la sincronització global i l’absència de tensions inflacionistes. La crisi del 2009 va produir un canvi en l’ús del deute. El sector privat, famílies i empreses, ha dedicat els darrers deu anys a sanejar el seu balanç, i així continua.

Les famílies han reduït el seu nivell de deute respecte a la seva renda fins a nivells de fa 20 anys, i continuen.

Les empreses als EUA sí que han incrementat l’endeutament des del 2014 (a Europa no fins enguany), però no ha estat per a escometre inversions en capacitat, sinó per reduir el pes de les accions en el seu balanç.

Les dues últimes crisis es van produir per excés de capacitat, en Telecomu- nicacions el 2001, a Immobiliari el 2009. La fragilitat d’aquests balanços sens dubte empitjorarà la propera crisi, però no la provocarà. Els inicis del cicle expansiu van ser molt liderats únicament pels EUA, però des que Europa va superar la crisi de l’euro el 2013 la sincronització ha estat notable, i ho continua sent.

El percentatge de països amb creixement positiu supera el 80 %, un nivell rarament assolit en l’últim mig segle.

L’últim pilar, l’absència de pressions inflacionistes, ha permès que els bancs centrals apostin per polítiques expan- sives de manera continuada.

No podem oblidar els riscos, polítics principalment –la tensió comercial provocada per Trump no està resolta i les eleccions presidencials als EUA el novembre del 2020 poden obrir escenaris molt diferents però també inherents al que s’allargui l’expansió.

La taxa d’atur a les principals economies és la més baixa des del 1980, i la pujada dels salaris s’accelera.

En algun moment aquesta acceleració es traslladarà, a la inflació o als marges empresarials, el primer obligarà a actuar, per renuents que siguin, els bancs centrals, el segon pot induir una recessió per manca d’inversió.

Però els riscos no són el nostre escenari central, el futur sempre és incert, però de moment creiem que hem de continuar sent optimistes.

Font: Bloomberg i elaboració pròpia

Quant dura un cicle expansiu?

7 %

6 %

5 %

4 %

3 %

2 %

1 %

0 %

-1 %

-2 %

-3 %0

12

24

36

48

60

72

84

96

108

120 Mesos amb creixement positiu de l’ocupació Tipus real de la Fed, mitjana de l’últim any, dreta

Gen

.-55

Jul.-

57

Gen

.-60

Jul.-

62

Gen

.-65

Jul.-

67

Gen

.-70

Jul.-

72

Gen

.-75

Jul.-

77

Gen

.-80

Jul.-

82

Gen

.-85

Jul.-

87

Gen

.-90

Jul.-

92

Gen

.-95

Jul.-

97

Gen

.-00

Jul.-

02

Gen

.-05

Jul.-

07

Gen

.-10

Jul.-

12

Gen

.-15

Jul.-

17

Gen

.-20


Entorn de mercat

Les rendes bé, gràcies.

El cicle expansiu ha patit un sotrac d’activitat al llarg de l’any, limitat al sector industrial i fruit de la incertesa generada per Trump, però l’efecte sobre les rendes ha estat molt limitat, gràcies a l’increment dels preus.

Els preus de consum, els que mesura l’IPC, no s’han accelerat, però els del conjunt de l’economia, mesurats pel deflactor del PIB, sí que ho han fet.

El creixement de la renda és la suma del creixement de l’activitat i dels preus. Amb les dades de creixement del tercer trimestre, la renda s’ha accelerat en totes les economies desenvolupades, en algunes, com el Japó, de manera important.

Les rendes salarials són un bon exemple del que expliquem.

Tant a la zona euro com als EUA, el creixement de l’ocupació s’ha desaccelerat (cal ser molt curós distingint el creixement, que és positiu, de l’acceleració, que és negativa), i el dels salaris s’ha accelerat.

El resultat és que el creixement de la renda salarial s’ha estabilitzat en creixements del 5 % als EUA i del 4 % a la zona euro.

Les rendes empresarials també s’han beneficiat de l’efecte dels preus, però a un ritme menor que les salarials.

Malgrat les reduccions d’impostos, la participació dels ingressos del capital en la renda nacional s’està reduint, i la de la feina incrementa. El procés pot tenir un llarg recorregut i el nivell de participació del capital en la renda dels EUA es troba cinc punts per sobre de la mitjana dels anys 90.

Mentre la renda creixi a un ritme suficient, la redistribució és compatible amb l’increment dels beneficis empresarials, i tant el consens com nosaltres esperem que el creixement el 2020 sigui suficient per mantenir la tendència alcista en els mercats borsaris.


Variació 19 / 18

AUSTRÀLIA

BRASIL

CANADÀ

XINA

FRANÇA

ITÀLIA

JAPÓ

COREA

ESPANYA

REGNE UNITEUA

-2,0 %

-1,5 %

-1,0 %

-0,5 %

0,0 %

0,5 %

1,0 %

1,5 %

2,0 %

-2,5 % -2,5 % -1,5 % -1,0 % -0,5 % 0,0 % 0,5 % 1 %

PREU

S

ACTIVITAT

BÈLGICASUÏSSA

SUÈCIAALEMANYA

AUSTRÀLIAHOLANDA

POLÒNIAPORTUGAL

ÀUSTRIA

HONGRIA


Renda fixa

Dividends, rendes amb blindatge.

Per aconseguir rendibilitats absolutes cal buscar en el món dels dividends.

La rendibilitat per dividend a les borses desenvolupades oscil·la entre un mínim de l’1,8 % als EUA i un màxim del 4,8 % al Regne Unit, mentre que en mercats emergents el rang és de 2,5 % a Àsia a 6 % a Europa emer- gent, on pesa molt Rússia.

El mateix exercici en sectors ens dona un rang entre l’1,5 % en Tecnologia i el 5 % en Energia. La rendibilitat per a tot l’índex és del 2,6 %.

Aquesta rendibilitat s’aconsegueix distribuint un 40 % del benefici, i aquesta és una dada molt important per avaluar la sostenibilitat del dividend.

El percentatge de benefici distribuït com a dividend (Payout en anglès) és l’eina que les empreses fan servir per treure volatilitat al pagament de dividends.

Els accionistes no volen que les rendes que perceben pateixin la mateixa volatilitat que els beneficis, per això les empreses redueixen el Payout en els temps bons, com ara, per apujar-lo en els dolents. Als EUA la pitjor caiguda dels dividends des de la Segona Guerra Mundial ha estat del 28 %, la dels beneficis del 85 %.

Dit d’una altra manera: en aquest període els beneficis anuals han caigut en 23 ocasions, els dividends a 8.

La sostenibilitat dels dividends està relacionada amb el Payout, les empreses poden arribar a distribuir, temporalment, el 100 % dels seus

beneficis, però no més, de fet fins i tot en crisi és estrany veure un Payout agregat superior al 80 %.

Des del nivell actual (40 % de Payout) els beneficis podrien caure un 50 % sense afectar els dividends, és un blindatge considerable.

El mateix blindatge és als sectors, el Payout és molt baix en els que han de reinvertir una part del benefici en la seva activitat (Vehicles, per exemple) i moderat en els que no tenen aquesta necessitat (Concessions o, en el nou escenari del petroli, Energia), i tots tenen prou coixí per si venen mals temps.


Rendibilitat per dividend de la borsa global. El dividend és sostenible fins i tot en escenaris extrems

ENERGIA

MATERIALS

INDUSTRIALS

CONSUM CÍCLIC

CONSUM DEFENSIUSALUT

FINANCER

TECNOLOGIA

TELECOM.

CONCESSIONS

IMMOBILIARI

INDEX

1,0 %

1,5 %

2,0 %

2,5 %

3,0 %

3,5 %

4,0 %

4,5 %

5,0 %

30 % 35 % 40 % 45 % 50 % 55 % 60 % 65 % 70 %

REN

DIB

ILIT

AT

PER

DIV

IDEN

D

% BENEFICI DEDICAT A DIVIDEND


Renda variable

Excepcional o normalet?

L’any 2019 promet posar fi a rendibilitats superiors al 20 % en els índexs borsaris (potser és el millor any borsari des del 2009).

A la premsa i els informes de les cases especialitzades proliferen els comen- taris ponderant el rècord, però la veritat és que fa dotze mesos també batíem rècords, amb una caiguda al desembre que no vèiem des de feia gairebé 100 anys.

Si ajuntem els dos anys vam passar del terreny de l’excepcionalitat al de la normalitat més absoluta. Si fem servir l’índex S&P 500, per al qual hi ha sèries històriques llargues, la rendibilitat mitjana en dos anys des de 1959 (real, traient-li la inflació que en sèries tan llargues és important) ha estat del 7,4 %, i la del conjunt del 2018 i 2019 va estar a prop del 7%, gairebé en la mitjana. El curiós és que si allarguem el termini de la inversió ens passa el mateix en gairebé tots els horitzons.

Una manera d’avaluar l’excepcionalitat d’una observació és organitzar la informació per percentils. El primer percentil, l’1, recull les rendibilitats més baixes de la història; l’últim, el 99, les més altes.

Convencionalment podem dir que les rendibilitats que es queden per sota del percentil 20 o per sobre del 80 són excepcionals. Si fem servir rendibilitats anuals, el rang definit per aquests dos percentils es va tancant, lògicament, si allarguem l’horitzó d’inversió (encara que això és una cosa que tenim tendència a oblidar, si el nostre horitzó d’inversió són dos anys el pitjor resultat, real, insistim, en 60 anys ha estat un -28 %, en vint anys un +0,3 %, en trenta un +4 %).

Amb la rendibilitat real al desembre del 2019 només hi ha dues observa- cions excepcionals, i per una diferència mínima, la d’1 any i la de 20 anys.

Qui va comprar la borsa el desembre de 1999 només ha obtingut una rendibilitat real del 3,5 %, molt inferior

a la mitjana per a aquest horitzó, un 6,6 %, i una dècima inferior a la del percentil 20, un 3,6 % (i per ser sincers parlem de la borsa dels EUA, un inversor a la zona euro només hauria aconseguit un 1 % real en 20 anys).

L’exercici és útil per considerar que el que vivim és poc excepcional; tendim a exagerar la nostra experiència personal, i la veritat és que no és difícil si només ens fixem en alguns fets excel·lents. Al cap i a la fi en els últims 25 anys hem viscut la caiguda del mur de Berlín, el naixement de l’euro, la pitjor crisi des de 1930... excepcional, oi? Doncs no, oblidem que en els anys anteriors van viure altres esdeveniments que no van ser menys innovadors i sorprenents (crisi dels míssils, guerra del Vietnam, arribada de l’home a la Lluna).

L’estadística dels rendiments borsaris ens torna a posar a lloc, vivim temps normalets, afortunadament.


Rendibilitat de la borsa als EUA 1959 - 2019. Diferència respecte de la mitjana segons l’horitzó d’inversió

-14 %

-12 %

-10 %

-8 %

-6%

-4 %

-2 %

0 %

2 %

4 %

6 %

8 %

10 %

12 %

14 %Desembre 2019 Percentil 20 Percentil 80

1 an

y

2 an

ys

4 an

ys

6 an

ys

8 an

ys

10 a

nys

12 a

nys

14 a

nys

16 a

nys

18 a

nys

20 a

nys

22 a

nys

24 a

nys

26 a

nys

28 a

nys

30 a

nys


Aquest document l’ha elaborat CaixaBank, SA (CaixaBank) amb la finalitat de proporcionar informació general en la data d’emissió de l’informe. Les opinions que s’hi expressen, la informació i els aspectes financers, econòmics i/o de mercat no són en cap cas definitius, i poden variar sense avís previ. Ni CaixaBank ni cap de les empreses del Grup assumeixen el compromís de comunicar aquests canvis ni d’actualitzar el contingut d’aquest document. Ni el document ni el contingut són cap oferta, invitació o sol·licitud de compra o subscripció de valors o d’altres instruments, ni de realització i cancel·lació d’inversions, ni tampoc poden servir de base en contractes, compromisos o decisions de cap mena ni es poden interpretar com a assessorament legal, financer, comptable o fiscal. Aquest informe no presta assessorament financer personalitzat. S’ha elaborat independentment de les circumstàncies i els objectius financers particulars de les persones que el reben. La informació que s’hi inclou s’ha obtingut de fonts públiques que es consideren fiables i, tot i que s’ha tingut una cura raonable per garantir que no sigui incerta ni inequívoca quan es publiqui, no manifestem que sigui exacta ni completa i no s’hi ha de confiar com si ho fos. Ni CaixaBank ni les empreses del grup assumeixen cap responsabilitat per pèrdua, directa o indirecta, que pugui resultar de l’ús de la informació que ofereix aquest informe. Addicionalment, ni CaixaBank ni les empreses del Grup accepten cap responsabilitat per la utilització que faci d’aquest informe qualsevol tercer que no sigui el destinatari. Els comportaments de variables en el passat poden no ser un bon indicador de resultat en el futur. Si vol informació addicional de la informació que conté aquest informe, la pot demanar en qualsevol oficina de CaixaBank, SA © CaixaBank, SA. Tots els drets reservats. En particular, se’n prohibeix la reproducció i la comunicació o l’accés a tercers no autoritzats.

Advertiments legals

resum d’estratègia d’inversió - "la caixa"

Documents