resum d’estratègia d’inversió

© CaixaBank, SA. Tots els drets reservats. En particular, se’n prohibeix la reproducció, la comunicació i l’accés a tercers no autoritzats.

Resum d’estratègia d’inversió

ABRIL DEL 2021

Entorn de mercats

• EUA, exportant creixement

• Els consumidors veuen la llum al final del túnel

Renda fixa

• Tipus als EUA: poden pujar més? Sens dubte

Renda variable

• Per a la borsa de l’Eurozona importa més el creixement global que no pas el local


Entorn de mercat

EUA, exportant creixement.

L’estrella de la recuperació postpandè-mia són, sens dubte, els Estats Units, amb una estimació de creixement real per a l’any 2021 del 6,5 %, que si té lloc serà el més alt des del 1984.

És difícil fer-se càrrec de totes les ramifi-cacions d’aquest creixement. Si mesu-rem el pes econòmic de cada país en dòlars (que ofereix una imatge més fidel de la seva capacitat de compra que la mitjana usual de paritat de poder de compra), els EUA suposen gairebé un 25 % del total, davant del 17 % de la Xina i el 15 % de l’Eurozona.

Que una quarta part de l’economia mundial creixi a aquest ritme ja és sorprenent, però és que, a més, els Estats Units han incrementat, al llarg dels anys, la part del seu creixement

que exporta a la resta del món a través del dèficit comercial (la balança de béns i serveis). El dèficit ha crescut fins i tot després que els EUA deixessin d’importar petroli. De fet, el país és un exportador net de matèries prime-res i també té superàvit en serveis, així que el seu dèficit és bàsicament de productes manufacturats, i, dins d’aquests, de béns de consum, incloent-hi automòbils.

Els beneficiaris principals són els països exportadors, però amb el matís que s’ha de considerar no el valor net de les exportacions i les importacions, sinó el valor afegit agregat.

Fent servir aquestes dades (de l’any 2015, que és l’últim del qual tenim dades), Mèxic passa de tenir un superàvit amb els EUA de gairebé 80.000 milions a només 40.000

milions, no gaire lluny del superàvit que té Itàlia, de 25.000 milions.

El principal beneficiat és, sens dubte, el continent asiàtic, que concentra les dues terceres parts del saldo positiu, seguit per l’Eurozona, amb un 20 % del total.

El país individual més beneficiat és la Xina, que per algun motiu es pensa que es pot relaxar en les polítiques d’estímul, però els cinc següents són, per aquest ordre, Alemanya, l’Índia, Mèxic, el Japó i Itàlia. Creixement per a tothom, sens dubte.

Font: FMI, Bloomberg i elaboració pròpia

Dèficit comercial dels EUA. % PIB

Des

.-65

Des

.-67

Des

.-69

Des

.-71

Des

.-73

Des

.-75

Des

.-77

Des

.-79

Des

.-81

Des

.-83

Des

.-85

Des

.-87

Des

.-89

Des

.-01

Des

.-03

Des

.-05

Des

.-07

Des

.-09

Des

.-11

Des

.-13

Des

.-15

Des

.-17

Des

.-19

Des

.-21

-7 %

-6 %

-5 %

-4 %

-3 %

-2 %

-1 %

0 %

1 %

2 %

Països desenvolupats total

Països emergents

Total ex petroli

Total en petroli


Entorn de mercat

Els consumidors veuen la llum al final del túnel.

Per a molts serà una sorpresa (valgui la redundància) saber que l’Eurozona és la regió que ha deparat grans sorpreses positives en les dades econòmiques les últimes setmanes, tot i que la sorpresa es redueix si considerem que el concepte de sorpresa depèn de dos factors, el que realment passa i les expectatives prèvies. Un esperit escèptic podria pensar que potser les expectatives eren tan baixes que amb poca cosa hem aconseguit superar-les.

Amb tot, no és només un problema d’expectatives baixes. Un dels indicadors més fiables dels que coneixem per calcular l’activitat a

l’Eurozona és el de confiança dels consumidors, elaborat per la Comissió Europea, que avança amb fiabilitat l’evolució de l’activitat econòmica general (cosa que no passa en altres zones, no sabem si per la qualitat de les enquestes o per la franquesa relativa dels europeus).

Al març, l’indicador ha superat la mitjana de llarg termini, els consumidors veuen la llum al final del túnel que els comentaristes econòmics no arriben a distingir. Les dades de vacunació donen suport –si no és que expliquen– aquest optimisme.

Després d’un inici decebedor, el ritme de vacunació a l’Eurozona va agafant una dinàmica més atractiva. D’administrar una mitjana diària de 0,2 vacunes per cada 100 habitants

al febrer, passem a 0,3 al març i ja estem a 0,5 a l’abril. La promesa que s’hagin subministrat 50 vacunes per cada 100 habitants abans del juny ja és creïble.

Encara podem salvar la temporada turística. Considerant-ho tot, comença a encaixar que, mesurant tots dos mercats en euros, des del gener l’EuroStoxx superi l’S&P 500.

Els consumidors veuen la llum al final del túnelConfiança dels consumidors als EUA i l'Eurozona, dades normalitzades

Font: Bloomberg i elaboració pròpia

-2,5

-2,0

-1,5

-1,0

-0,5

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

EurozonaEUA

Mar

ç-01

Mar

ç-02

Mar

ç-03

Mar

ç-04

Mar

ç-05

Mar

ç-06

Mar

ç-07

Mar

ç-08

Mar

ç-09

Mar

ç-10

Mar

ç-11

Mar

ç-12

Mar

ç-13

Mar

ç-14

Mar

ç-15

Mar

ç-16

Mar

ç-17

Mar

ç-18

Mar

ç-19

Mar

ç-20

Mar

ç-21


Renda fixa

Tipus als EUA: poden pujar més? Sens dubte.

Ens pregunten sovint quin objectiu tenim en els tipus d’interès de llarg termini als EUA. Al cap i a la fi, la rendibilitat del bo del Tresor a deu anys ha pujat més d’un punt des de mínims, i estem acostumats que moviments d’aquest calibre reverteixin relativament ràpid.

Amb tot, la pregunta sobre objectius està mal plantejada; als mercats, com a la vida, el camí és el destí. No podem fixar a priori un destí per al tipus a deu anys, ni realment per a cap altra variable financera, si ens movem en horitzons raonables (a llarg termini, la reversió a la mitjana és una força poderosa, però només si mesurem el nostre horitzó en dècades). El que sí que podem fer és donar context al nivell de tipus actual i fer experiments

mentals per avaluar la credibilitat, que no la probabilitat, de les alternatives. El context ens diu que, tot i el volum del repunt, encara ens trobem a la part baixa, molt baixa, de la franja recent.

Des del desembre del 2011, el bo a 10 anys s’ha mogut, amb l’excepció dels mesos de la pandèmia, en un rang de rendibilitat entre 1,5 % i 3,0 %, amb una mitjana de 2,25 %, així que el nivell actual, 1,65 %, no sembla gaire atractiu. Una altra manera d’abordar el context és descompondre el tipus nominal a 10 anys en les seves dues parts, el tipus real i la inflació esperada.

El nivell actual és el resultat d’un tipus real negatiu, –0,7 % aproximadament, i una inflació esperada, 2,3 %, propera a la mitjana històrica precrisi. Els tipus d’interès reals es poden llegir com l’extrapolació que fan els

inversors de la política de la Reserva Federal. Amb aquesta lectura, el nivell actual implica que la Fed manté els tipus per sota de la inflació durantmés de cinc anys i no els apuja significativament fins d’aquí a deu.

Pot ser? Per descomptat, però també és possible imaginar que els iguala a la inflació una mica abans, d’aquí a tres anys, per exemple, i que els puja d’aquí a set. Només amb això, el tipus real a deu anys es podria acostar a zero i, sense haver de canviar la inflació esperada, això ens podria portar a la part alta de la franja recent.

És creïble? Doncs sí, força creïble.La conclusió que en traiem és que sense tenir un objectiu clar, el camí encara ens sembla força perillós i la recompensa possible molt limitada. Més val quedar-se a casa.

Bons del tresor als EUA


-1,0%

-0,5%

0,0%

0,5%

1,0%

1,5%

2,0%

2,5%

3,0%

3,5%

4,0%

4,5%

5,0%

5,5%Inflació implícita

Tipus a 10 anys lligat a la inflació

Tipus a 10 anys

Nivell actual del tipus d’interès nominal

Nivell si la inflació implícita torna a la seva mitjana i el tipus real és 0

Ab

r.-0

4

Ab

r.-0

5

Ab

r.-0

6

Ab

r.-0

7

Ab

r.-0

8

Ab

r.-0

9

Ab

r.-1

0

Ab

r.-1

1

Ab

r.-1

2

Ab

r.-1

3

Ab

r.-1

4

Ab

r.-1

5

Ab

r.-1

6

Ab

r.-1

7

Ab

r.-1

8

Ab

r.-1

9

Ab

r.-2

0

Ab

r.-2

1


Renda variable

Per a la borsa de l’Eurozona importa més el creixement global que no pas el local.

La borsa de l’Eurozona s’ha comportat significativament pitjor que la dels EUA des de la gran crisi financera, i és fàcil pensar que es deu al comportament relatiu de la nostra economia. Amb tot, el diferencial de creixement els últims anys no ha estat gaire diferent al que hi havia a principis d’aquest segle, quan la borsa de l’Eurozona sí que va tenir un comportament relatiu molt millor que la dels EUA.

Entre els anys 2002 i 2008, el creixement nominal a l’Eurozona va ser de 4,4 %, davant del 5,5 % de l’OCDE i el 5,8 % dels EUA.

El diferencial, negatiu per a l’Eurozona en més d’un punt, no va impedir que

el rendiment de l’índex Eurostoxx pràcticament doblés el de l’S&P 500. Entre l’any 2008 i el 2014, l’EuroStoxx es va comportar molt pitjor, perdent tota la rendibilitat extra, però aquells van ser els anys durs de la crisi de l’euro, i Europa només va créixer de mitjana un 0,9 %, davant de gairebé un 2,9 % de l’OCDE (i 2,6 % als EUA).

Des del 2014-2019, el creixement relatiu de l’Eurozona ha estat millor que el del primer període, un 3,25 % davant del 4 % de l’OCDE i dels EUA, però l’EuroStoxx ho ha continuat fent pitjor (tot i que han estat anys molt bons, en general, per a la inversió borsària: des del desembre del 2014, la rendibilitat anualitzada de la borsa de l’Eurozona ha estat del 8,4 %,però la de l’índex global ha estat de l’11,4 % i la dels EUA del 14,2 %).

Quan l’Eurozona creixia més d’un punt per sota de la mitjana dels països desenvolupats, l’EuroStoxx ho feia millor que quan el diferencial de creixement es va reduir a 0,75 punts; per què? L’explicació la trobem en l’exposició de l’índex europeu al creixement global. La nostra borsa és un reflex de com li va al món, molt més que de com ens va a nosaltres.

Tindrem el millor any de creixement global dels últims 30 anys, potser per això l’EuroStoxx és el millor índex desenvolupat els últims sis mesos, i pot continuar molt més.

Relatiu borsa Eurozona, importa més el creixement global que no pas el local


0 %

1 %

2 %

3 %

4 %

5 %

-40 %

-20 %

0 %

20 %

40 %

60 %

80 % Creixement mitjà Eurozona, escala dreta

Creixement mitjà OCDE, escala dreta

Rendiment relatiu Eurostoxx / S&P 500 mateixa divisa

Des

.-02

Des

.-04

Des

.-06

Des

.-08

Des

.-10

Des

.-12

Des

.-14

Des

.-16

Des

.-18

Des

.-20


Aquest document l’ha elaborat CaixaBank, SA (CaixaBank) amb la finalitat de proporcionar informació general en la data d’emissió de l’informe. Les opinions que s’hi expressen, la informació i els aspectes financers, econòmics i/o de mercat no són en cap cas definitius, i poden variar sense avís previ. Ni CaixaBank ni cap de les empreses del Grup assumeixen el compromís de comunicar aquests canvis ni d’actualitzar el contingut d’aquest document. Ni el document ni el contingut són cap oferta, invitació o sol·licitud de compra o subscripció de valors o d’altres instruments, ni de realització i cancel·lació d’inversions, ni tampoc poden servir de base en contractes, compromisos o decisions de cap mena ni es poden interpretar com a assessorament legal, financer, comptable o fiscal. Aquest informe no presta assessorament financer personalitzat. S’ha elaborat independentment de les circumstàncies i els objectius financers particulars de les persones que el reben. La informació que s’hi inclou s’ha obtingut de fonts públiques que es consideren fiables i, tot i que s’ha tingut una cura raonable per garantir que no sigui incerta ni inequívoca quan es publiqui, no manifestem que sigui exacta ni completa i no s’hi ha de confiar com si ho fos. Ni CaixaBank ni les empreses del grup no assumeixen cap responsabilitat per pèrdua, directa o indirecta, que pugui resultar de l’ús de la informació que ofereix aquest informe. Addicionalment, ni CaixaBank ni les empreses del Grup no accepten cap responsabilitat per la utilització que faci d’aquest informe qualsevol tercer que no sigui el destinatari. Els comportaments de variables en el passat poden no ser un bon indicador de resultat en el futur. Si vol informació addicional de la informació que conté aquest informe, la pot demanar en qualsevol oficina de CaixaBank, SA © CaixaBank, SA. Tots els drets reservats. En particular, se’n prohibeix la reproducció i la comunicació o l’accés a tercers no autoritzats.

Advertiments legals

resum d’estratègia d’inversió

Documents