. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .4

4

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .5

5

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

7

9

10

12

13

14

15

7

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

18

21

24

18

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .26

26

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

27

31

27

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

32

33

39

45

50

60

32

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .65

65

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .72

72

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .73

Table of Contents

Carta de la presidentaCarta de la presidenta

Presentació de la memòriaPresentació de la memòria

La Diputació de BarcelonaPrincipals xifres 2016

Qui som

Com ens organitzem

Relació amb els ens locals

El nostre compromís

La cadena de subministrament

Premis i reconeixements

La nostra responsabilitat socialMissió, visió i valors

Pla director de responsabilitat social

Compromís amb la qualitat

Grups de relacióGrups de relació

Aspectes rellevants de la nostra RSCSelecció dels aspectes materials

Assumptes més rellevants per a la Diputació de Barcelona i els seus grups de relació en matèria d'RSC

Dimensions de la responsabilitat social corporativaDimensions de la responsabilitat social corporativa

Dimensió bon govern

Dimensió laboral

Dimensió social

Dimensió ambiental

Dimensió econòmica

Índex de continguts GRIÍndex de continguts GRI (Global Reporting Initiative)

GlossariGlossari

Legal Notice

2Responsabilitat Social Corporativa >

3Responsabilitat Social Corporativa >

Carta de la presidenta

Carta de la presidenta

!# # # !

La Diputació de Barcelona ha assumit decididament laintegració de la responsabilitat social corporativa (RSC) enl’estratègia organitzativa. Ho hem fet perquè estemconvençuts que cal enfortir la prestació de serveis al territorid’acord amb els valors de proximitat, transversalitat,transparència, sostenibilitat, eficàcia i eficiència. Volem ser unreferent per al món local en el desenvolupament sostenible i,per aconseguir-ho, l’RSC s’ha convertit en una einafonamental.

Els nous reptes socials, econòmics i ambientals afectendirectament els governs locals, que són les administracionsmés properes a la ciutadania, les que coneixen més bé elcontext de les demandes de les persones i les sevesnecessitats reals. Per contribuir a aprofundir la responsabilitatsocial d’aquesta acció de govern, la Diputació estàcompromesa a desenvolupar una actuació i un discurs definitsper l’excel·lència, la transparència i la gestió sostenible, quefacin no solament que ens convertim en una organitzaciósocialment responsable, sinó que ho sigui també tot el territoride la demarcació de Barcelona.

Òscar Ferrer / Diputació de Barcelona

El Ple de la Diputació va aprovar al 2014 el Pla director d’RSC, que en defineix les línies estratègiques i les concreta enactuacions i en assignació de responsabilitats, recursos i temporalització, i que s’actualitza anualment. D’altra banda,el 10 de març de 2016 la Junta de Govern va aprovar el Pla d’actuació de mandat 2016-2019, que recull els objectius iels principals projectes estratègics de la Diputació. D’acord amb aquestes dues eines bàsiques per al nostrefuncionament, durant 2016 hem treballat per integrar les línies d’actuació i els objectius estratègics del Pla de mandatamb els eixos i les línies estratègiques en què s’estructura el Pla director d’RSC.

Aquest document és la memòria de sostenibilitat corresponent a l’exercici 2016 i recull les mesures que demostren elcompromís de la Diputació amb la sostenibilitat i la transparència institucional. La memòria segueix l’estructura i elscontinguts de la guia del Global Reporting Initiative G4, una metodologia altament estandarditzada i acceptada perelaborar memòries de sostenibilitat i que és un acreditat marc de referència europeu i internacional que ens permetràvalorar adequadament el nostre progrés en RSC, així com retre comptes de manera estricta.

Vull aprofitar la publicació d’aquest document per agrair a totes les persones que formen part de la Diputació l’esforç ila feina diaris per aconseguir una institució socialment responsable, que queden ben reflectits en aquesta memòriaque recull tot el que s’ha fet durant 2016 en els cinc àmbits de la responsabilitat social: bon govern, laboral, social,ambiental i econòmica. És molt el que ja hem fet i us encoratjo a seguir avançant.

Mercè Conesa i PagèsPresidenta de la Diputació de Barcelona

4Responsabilitat Social Corporativa > Carta de la presidenta > Carta de la presidenta

Presentació de la memòria

Presentació de la memòria!# # # !

Òscar Ferrer (Ago2) / Diputació de Barcelona

Aquesta és la tercera memòria d'RSC de la Diputació de Barcelona i la primera elaborada seguint la guia G4 de laGlobal Reporting Initiative (en endavant GRI).

El GRI és una organització internacional independent que dóna suport a empreses, governs i organitzacions perquècomprenguin i comuniquin l’impacte de la seva activitat en aspectes cabdals per a la sostenibilitat com el canvi climàtic,els drets humans, la corrupció o altres. Per a tal efecte, el GRI ha desenvolupat la guia G4, una metodologia pròpiaper elaborar memòries de RSC altament estandarditzada i acceptada. Aquestes memòries són informes que recullenels impactes positius i negatius de caire econòmic, ambiental i social generats en una organització, així com els seusvalors i model de govern. Tot plegat, un exercici d’autoanàlisi, millora i informació cap als grups de relació.

A més, el GRI és un marc de referència europeu i internacional, altament acreditat i emprat. Treballar en aquestmarc ens permetrà una comparabilitat en el temps i una rendició de comptes estricta, ja que la guia empra unametodologia pautada i clara.

Per a la redacció de la memòria hem tingut en compte les accions impulsades des de les cinc àrees corporatives de laDiputació (veure l’organigrama), les quals van adreçades a la corporació i als ens locals. Les accions corporatives(abast intern) són aquelles que repercuteixen en la pròpia gestió o en les persones de la corporació, mentre que lesaccions territorials (abast extern) suposen impactes externs a l’organització i sovint estan adreçades majoritàriamentals ens locals.

Pel que fa al seu contingut, aquest document, i tal com marca la metodologia GRI, té dues parts: una de general i unad’específica.

La part general (apartats 3 a 6) inclou els continguts bàsics generals i és comuna a totes les memòries GRI. Enconcret se’ns demana que expliquem el plantejament que fem de la sostenibilitat, el perfil de la Diputació(estructura, cadena de subministrament, nombre de treballadors, etc.), la nostra relació amb els ens locals ialtres grups de relació, la forma de govern, aspectes d’ètica i integritat, el perfil de la memòria i una descripciódels aspectes rellevants els quals es tractaran a l’apartat específic.

La part específica (apartat 7) inclou els aspectes més rellevants (anomenats materials en terminologia GRI)que han sigut identificats tant per nosaltres com pels nostres grups de relació en relació a la sostenibilitat. És,

5Responsabilitat Social Corporativa > Presentació de la memòria > Presentació de la memòria

per tan, específica de cada organització. En concret, tracta els impactes positius i negatius principals de laDiputació en les dimensions de l’RSC: social, ambiental i econòmica. La part social es diferencia entre aspectesde bon govern, laborals, i socials. A més, per a cadascuna de les dimensions esmentades es diferencien lesaccions corporatives i les accions territorials. També s’inclou un recull de les accions més destacables, queanomenem Bones pràctiques.

Per a l’elaboració d’aquesta memòria hem escollit l’opció “de conformitat” essencial, que conté els elements principalsd’un informe de sostenibilitat basada en GRI. També hi ha l’opció “de conformitat” exhaustiva, la qual inclou mésinformació. Generalment escullen la primera opció les organitzacions que publiquen per primer cop una memòriasegons GRI. Això permet treballar, durant els primers anys, amb la recollida d’informació i rendiment de comptes delsindicadors més significatius, i anar aprofundint any rere any. La verificació externa, de caràcter opcional, no es plantejaen aquest període tot i ser un aspecte a valorar en el futur.

Per a l'elaboració d'aquesta memòria s'han tingut en compte els documents interns:el Pla director d'RSC del 2016,el Quadre de comandament Integral d'RSC 2015 i 2016,la Memòria d'RSC de 2014,les memòries anuals de la corporació,la informació disponible en el Portal de la transparència,i altres fonts d'informació que s'han considerat rellevants per donar una imatge fidel del nostre compromís enmatèria de sostenibilitat i responsabilitat social

Per la consulta de materialitat (selecció dels aspectes rellevants per a la memòria) s’ha considerat l’estàndardAA1000SES (2011) de relació amb els grups d’interès. S’han inclòs aspectes de la guia G4 del GRI i del suplement deGRI relatiu a les organitzacions no governamentals (en endavant ONGs). També s’han identificat assumptes rellevantsque no formen part de la guia G4 del GRI (assumptes NO GRI).

L’elaboració de la memòria ha estat possible gràcies al treball en col·laboració i participatiu amb els referents deresponsabilitat social que integren la Comissió tècnica de responsabilitat social de la corporació (en endavant CTRSC).La CTRSC té, entre altres funcions, definir els eixos i les línies estratègiques del Pla, establir els indicadors del quadrede comandament del Pla director i proposar accions de difusió i comunicació de la política d’RSC. A més, amb lafinalitat d’incorporar una visió objectiva i d’expertesa en matèria d’elaboració de memòries de sostenibilitat, hemcomptat amb el suport de l’empresa “Lavola” per al disseny del document i l’assessorament en l’elecció i presentaciódels continguts.

Per qualsevol qüestió relacionada amb el contingut d’aquest informe, us podeu adreçar a rscorp@diba.cat .

6Responsabilitat Social Corporativa > Presentació de la memòria > Presentació de la memòria

La Diputació de Barcelona

Principals xifres 2016!# # # !

Aquestes són les principals xifres que donen una imatge directa de les activitats de la Diputació deBarcelona, així com una idea general de la nostra RSC.

Activitat

311

Municipis

5.542.680

Habitants

7.727,5 km2

Superfície

Este es un texto

Economia

896 milions d'€ (2016)870 milions d'€ (2015)

Ingressos

896 milions d'€ (2016)

870 milions d'€ (2015)

Despeses

x

Persones

7 dones15 homes

Equip de Govern

3.938 (2016)3.894 (2015)

Persones enplantilla[1]

51

Diputats i diputades,representants de totala demarcació, al Ple

7Responsabilitat Social Corporativa > La Diputació de Barcelona > Principals xifres 2016

Este es un texto

Medi ambient

13.376,8 MWh (2016)14.210,7 MWh (2015)

Consum d'energiaelèctrica

4.120 t CO2 eq (2016)

4.377 t CO2 eq (2015)

Emissions de CO2

267 MWh (2,0% deltotal) (2016) 324 MWh (2,3% del total)(2015)

Consum d'energia defonts renovables

Proveïdors

19 (2016)19 (2015)

Expedientsadjudicats ambclàusules ambientals

17 (2016)

17 (2015)

Expedientsadjudicats ambclàusules socials

25,21 dies (2016)

24,52 dies (2015)

Termini mitjà depagament

[1] Tots els treballadors i treballadores exceptuant eventuals i càrrecs electes

8Responsabilitat Social Corporativa > La Diputació de Barcelona > Principals xifres 2016

Qui som

!# # # !

La Diputació de Barcelona és una administració pública de governlocal que impulsa el progrés i el benestar de la ciutadania del seu àmbitterritorial, la demarcació de Barcelona, que inclou 311 municipis ambun padró total de 5.542.680 habitants. Des de la Diputació donemsuport tècnic, econòmic i tecnològic als ens locals perquè puguin prestarserveis locals de qualitat de manera homogènia a tot el territori.Coordinem serveis municipals i organitzem serveis públics de caràctersupramunicipal.

Enguany hem gestionat 896M€, els quals majoritàriament s’han transferitals ens locals.

Noemí Elias / Diputació

de Barcelona

Municipis fins a 1.000 habitants 94

Municipis de 1.001 a 5.000 habitants 88

Municipis de 5.001 a 20.000 habitants 84

Municipis de 20.001 a 50.000 habitants 26

Municipis de 50.001 a 75.000 habitants 8

Municipis de més de 75.000 habitants 11

TOTAL 311

Figura 1: Distribució dels municipis de la demarcació en franges per nombre d'habitants.

La Diputació està governada per alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores dels ens locals barcelonins, escollits demanera indirecta, és a dir, els seus diputats són elegits entre els alcaldes i regidors dels consistoris. Tenim diversosrecintes operatius i la seu central es troba a Barcelona ciutat, en concret a l’edifici Can Serra, situat a Rambla deCatalunya, 126 (08008 Barcelona).

El nostre model de treball pivota sobre el Pla “Xarxa de Governs Locals”, instrument a través del qual impulsem latransferència de recursos tècnics, econòmics i materials per donar un suport integral als governs locals.

9Responsabilitat Social Corporativa > La Diputació de Barcelona > Qui som

Com ens organitzem!# # # !

Pel que fa a la nostra estructura, la Diputació té una plantilla de 3.938 persones distribuïdes en cinc àreescompetencials i executives, que són: l’Àrea de Presidència, l’Àrea d’Atenció a les Persones, l’Àrea de Territori iSostenibilitat, l’Àrea de Desenvolupament Econòmic Local i l’Àrea de Cultura, Educació i Esports.

Figura 3: Organigrama de la Diputació

Àrea de Presidència Àrea de Territori i Sostenibilitat

Integra la Coordinació General, òrgan que té com amissió la coordinació de l’alta direcció per tal d’impulsar idesenvolupar les decisions polítiques adoptades pelsòrgans de govern de la corporació.

També inclou Hisenda, Recursos Interns i NovesTecnologies, des d’on es lideren les polítiquestransversals que afecten al conjunt de la corporació,tractant d’aconseguir que l’assignació dels recursos i elsserveis que es presten des de les diferents unitats siguineficaços i eficients i responguin als valors i a lesnecessitats de la resta d’àrees que formen l’estructuraorganitzativa de la Diputació de Barcelona.

D’altra banda, en forma part la Secretaria General, queté per missió l’assessorament legal preceptiu a laPresidència, al Ple, a la Junta de Govern i a lescomissions informatives i de seguiment, així com la fepública de totes les resolucions que dicti la Presidència oels diputats o diputades per delegació.

Lidera les polítiques en matèria d’infraestructures viàries,urbanisme, habitatge, espais naturals i medi ambientque contribueixen a millorar la qualitat de vida de laciutadania. En concret, dóna suport als ajuntaments entemes com la preservació del patrimoni arquitectònic, lacartografia bàsica, les activitats i els establiments decompetència municipal i la rehabilitació d’edificis.

També es posen en valor els recursos naturals i elsespais agraris existents en el territori, i es treballa enl’anàlisi i disseny d’estratègies i sistemes per a laprevenció d’incendis forestals i la restauració d’àreesdegradades i afectades pels incendis. Finalment,s’ocupa de l’avaluació i gestió ambiental, i dels temes decanvi climàtic, sostenibilitat, educació i promocióambiental.

Àrea de Desenvolupament EconòmicLocal

Àrea d'Atenció a les Persones

Dóna suport a les actuacions dels municipis a través dela promoció de models territorials sostenibles icompetitius, el foment de la dinamització de l'activitateconòmica local i la qualitat de l'ocupació. Impulsa i dónasuport a les polítiques de turisme local, i promou elcomerç urbà i de proximitat i impulsa mercats i fireslocals.

Té per missió donar suport als municipis per tal quetotes les persones, en qualsevol moment de la seva vidai en qualsevol indret de la demarcació de Barcelona,disposin de serveis que satisfacin les seves necessitats.Per això, treballa per enfortir els serveis socials locals,per promoure l’autonomia personal, la igualtatd’oportunitats, els hàbits saludables i unes condicions devida dignes. També treballa per la cohesió social, en unsentorns on les persones puguin participar, conviure i

10Responsabilitat Social Corporativa > La Diputació de Barcelona > Com ens organitzem

identificar-se.

Àrea de Cultura i Esports

Coopera amb els ens locals en la definició i prestació deserveis de manera conjunta, per garantir que s’ofereixinrecursos culturals, educatius i esportius de qualitat quecontribueixin al desenvolupament cultural, educatiu iesportiu local.

Es treballa la dinamització del patrimoni cultural i de lacultura popular i tradicional, s’impulsen polítiqueseducatives que afavoreixen la coresponsabilitat il’educació inclusiva i es contribueix a la millora de laqualitat de vida de la ciutadania mitjançant l’impuls de lapràctica esportiva.

Val a dir que durant el 2016 hem fet una reestructuracióde les àrees competencials i executives de la corporació.L’Àrea d’Hisenda, Recursos Humans, Processos iSocietat de la Informació ha passat a formar part del’Àrea de Presidència, que n’ha assumit totes lescompetències. Per altra banda, s’ha creat l’Àrea deCultura, Educació i Esports.

Judit Contreras / Diputació de Barcelona

11Responsabilitat Social Corporativa > La Diputació de Barcelona > Com ens organitzem

Relació amb els ens locals

!# # # !

La solidesa i fortalesa del món local passa per fer possible que tots els municipis disposin de recursossuficients per assumir un desenvolupament equilibrat i sostenible del seu territori. Cal, a més, tenir present laimportància del desenvolupament social i econòmic dels governs locals per a garantir la seva prosperitat i, endefinitiva, la plenitud de la seva autonomia.

El model de treball amb els ens locals pivota sobre el Pla Xarxa de Governs Locals (en endavant Pla Xarxa), que esfonamenta en el respecte a l'autonomia local i en el treball en xarxa entre els governs locals i la Diputació, i que técom a propòsit construir un programa d'actuació conjunt, d'acord amb els principis d'eficiència i d'economia del'acció pública. Aquest pla vetlla pel municipalisme, establint les bases per a donar suport a tots i cadascun delsgoverns locals del seu àmbit territorial, sigui quina sigui la seva dimensió. Dins el Pla Xarxa es comparteixenobjectius, es millora la qualitat dels serveis i es crea més benestar a tot el territori. El funcionament es basa en lacol·laboració interadministrativa desenvolupada d'acord amb els principis de diferenciació, interdependència i lleialtatinstitucional, la qual ofereix espais per a la millora de l'eficàcia, l'eficiència i l'aprofitament d'economies d'escala.

Els instruments de relació i col·laboració entre els representants de la Diputació i dels governs locals en què esbasa el Pla Xarxa són:

Les Meses de concertació són espais oberts de relació entre els representants de la Diputació i delsgoverns locals del que resulten preacords o compromisos de suport de la Diputació a projectes locals,majoritàriament obres en equipaments i infraestructures. La materialització d’aquests compromisos, de tipuseconòmic, tècnic o material, requereix el compliment de les condicions administratives i tècniquesnecessàries per a l’execució de les actuacions.

El Catàleg de serveis té com a destinataris preferents els ajuntaments i els consells comarcals, i té perfinalitat principal reforçar les competències locals i garantir la prestació dels serveis mínims arreu delterritori. Per aquesta raó, i tenint en compte la asimetria territorial, fruit de conjugar els principis desubsidiarietat i proximitat, el Catàleg preveu un reconeixement especial als municipis petits, amb l’impulsd’un model de desenvolupament integral que parteix d’una convicció municipalista i que s’orienta a ladiversificació econòmica i a afavorir el progrés social. Des de l’any 2014 el Catàleg s’articula com una Cartade serveis orientada als governs locals d’acord amb les directrius de la norma UNE 93200:2008, essent launitat responsable del seguiment d’aquesta carta el Servei de Planificació i Avaluació.

Els Programes complementaris són instruments específics de cooperació elaborats de forma contingentper tal d'ajustar-se a les necessitats dels governs locals de l'àmbit territorial de la Diputació de Barcelona,per fer front a situacions conjunturals. Els Programes complementaris poden tenir diversos destinataris, enfunció de la situació a la que es vulgui conferir cobertura, o de la naturalesa i àmbit de la contingència queen motiva la seva aprovació.

Actualment el Pla Xarxa vigent és el Pla Xarxa de Governs Locals 2016-2019, que preveu l’exercici de lescompetències en matèria de cooperació i assistència local orientada a prestar un suport integral als governs locals,però també centrada en les persones i en l'impuls de l'economia productiva local per contribuir efectivament a undesenvolupament territorial, econòmic i social equilibrat i sostenible. Aquest pla s'ha confeccionat partint d'unprocés obert i participatiu, amb enquestes realitzades a bona part dels alcaldes, secretaris i tècnics dels municipisde la demarcació de Barcelona, tot amb la finalitat d'ajustar-lo a la realitat del món local.

12Responsabilitat Social Corporativa > La Diputació de Barcelona > Relació amb els ens locals

El nostre compromís!# # # !

A la Diputació estem compromesos amb el desenvolupament d’iniciatives i actuacions que millorin la confiança de lespersones en les institucions. Per aquesta raó, integrem la responsabilitat social en la nostra estratègia i vetllemper garantir l’ètica institucional, la transparència, l’accés a la informació pública i la rendició de comptes. Volemesdevenir un referent en la prestació de serveis al món local, contribuint al desenvolupament sostenible delterritori.

Durant el 2016 hem treballat en el disseny i implantació del sistema de gestió de l’RSC, d’acord amb l’estàndardIQnetSR10, articulat entorn el Pla director de responsabilitat social, i amb la Política de responsabilitat social dela Diputació de Barcelona, aprovada a la Junta de Govern de la corporació el 31 de març d’aquest mateix any.

En el marc d’aquest objectiu global, durant el 2016 també s’ha treballat en la redacció del Codi de Bon Govern iQualitat Institucional, (el Codi s’aprova el 2017). Es tracta d’una declaració de principis, compromisos i valorsque constituiran una guia del que és exigible i dels valors i principis que han de fonamentar l’activitat pública.

Per altra banda, evidenciem també el nostre compromís amb els valors de la sostenibilitat, la transparència, l'ètica i elbon govern a partir de l'adhesió i la col·laboració amb diverses organitzacions nacionals i internacionals, com són:

ACTE (Associació de Col·lectivitats Tèxtils Europees)

Associació Cultural Xarxa Alcover

Associació d'Arxivers

Associació de Museòlegs de Catalunya

CEPE (Coordinadora Española de Polígonos Empresariales)

CGLU (Ciutats i Governs Locals Units)

Climate Alliance

Fons català de Cooperació al Desenvolupament

Fundació Factor Humà

Fundació Josep Comaposada

Fundació Internacional Olof Palme

Fundació Ulls del Món

ICLEI-Local governments for sustainability

ICOM-Espanya

La Red Española de Teatros, Auditorios, Circuitos y Festivales de titularidad pública

Red española de ciudades por el clima

Red Retos

Xarxa de l'Arc Llatí

Xarxa OTL (Oficines tècniques laborals)

Xarxa Productes de la Terra

13Responsabilitat Social Corporativa > La Diputació de Barcelona > El nostre compromís

La cadena de subministrament!# # # !

És mitjançant els instruments esmentats del Pla Xarxa, i a través dels ens locals, que som capaços de donar servei i assistència ala ciutadania de la nostra demarcació. Per fer-ho, confiem en els nostres proveïdors, ja siguin d’obres i serveis, de material ode subministraments bàsics, a partir dels quals es dóna resposta a algunes de les nostres necessitats i les dels ens locals i laciutadania.

ProveïdorsAdministracions

Entitats DIPUTACIÓ Ens locals Ciutadania

Figura 2: Cadena de valor de la Diputació.

Per portar el nostre compromís amb l’RSC més enllà de la corporació, enguany hem començat a treballar de manera explícita enla incorporació de clàusules socials i ambientals en la relació amb alguns proveïdors. En aquest sentit, a data 8 d’abril de2016, s’aprova la Instrucció per a la incorporació de clàusules socials en la contractació de la Diputació. Aquesta Instrucció aportales pautes necessàries per incorporar, sempre que sigui possible, en qualsevol expedient de contractació de la corporació,clàusules que tenen en compte un o més dels següents aspectes socials: oportunitats d’ocupació, treball digne, compliment ambels drets socials i laborals, inclusió social, igualtat d’oportunitats, disseny d’accessibilitat, criteris de sostenibilitat o comerç ètic,entre d’altres.

14Responsabilitat Social Corporativa > La Diputació de Barcelona > La cadena de subministrament

Premis i reconeixements!# # # !

Dins l'àmplia diversitat d'àmbits d'actuació de la corporació i donat l'elevat nivell de competència de les persones quehi treballen així com la innovació i qualitat dels productes i serveis que es dissenyen i es desenvolupen, la Diputacióestà, sovint, en disposició d'optar a diferents premis o guardons. Durant el 2015 i 2016, alguns dels premis concedits ala Diputació de Barcelona han estat:

PREMI D'EXCEL·LÈNCIA EN EL SECTOR PÚBLIC

El projecte "Entorn urbà i salut" ha rebut el primer premial millor projecte transversal dels Premis a l'excel·lènciadel sector públic (EPSA) 2015, que concedeixbianualment l'Institut Europeu d'Administració Pública(EIPA) per fomentar el progrés de l'actuació pública aEuropa.

"Entorn urbà i salut" és un dels projectes méstransversals i pluridisciplinars que tenim. Liderats perSalut Pública, hi participen, des que va ser creat fa cincanys, la gran majoria d'àmbits de la corporació:Urbanisme, Esports, Medi Ambient, Igualtat i Ciutadaniao Benestar Social, entre d'altres. Es tracta d'aplicarl'estratègia promoguda per l'OMS, "Salut a totes lespolítiques".

PREMI ESTRATÈGIA DE COMUNICACIÓINTERNA

El Gabinet de Premsa i Comunicació fou guardonatamb el Premi a la Millor Estratègia de ComunicacióInterna de l’edició del VIII Premis Gabinets deComunicació del Col·legi de Periodistes deCatalunya per a la campanya “Guanyem Salut”.

Aquesta campanya fou una iniciativa del grup detreball d’RSC “Gent DeBé” que es va desenvolupari implementar durant l’any 2015. L’objectiu eramodificar hàbits i aconseguir viure d’una maneramés saludable. El jurat va valorar especialment latransversalitat de la iniciativa, en tant que implicavadiferents àrees i els resultats assolits, i les accionsper assolir la participació directa.

PREMI A LA INNOVACIÓ EN LA GESTIÓ PÚBLICA

El Portal d'Informació Econòmica i de Serveis Locals(PIESL) de l'Àmbit d'Hisenda de l'Àrea de Presidència haestat guardonat amb el premi a "la Innovación en laGestión Pública" que concedeix la “Agencia deEvaluación y Calidad (AEVAL)”.

Hem creat un portal d'informació en línia que facilita latransformació de la informació relativa als serveis públicsi a les finances dels municipis de la demarcació, enconeixement, amb la finalitat d’ajudar a entendre, demanera àgil i rigorosa, la realitat de la política local en elseu context global. Aquest premi és fruit de lacol·laboració transversal de les diferents àrees de lacorporació i dels tècnics municipals que treballen en elprojecte dels Cercles de Comparació Intermunicipal.

PREMI A LA QUALITAT DE LA NOSTRAFORMACIÓ

La Direcció de Serveis de Formació ha rebut dospremis en la V edició dels Premis a la Qualitat en laFormació per a l'Ocupació de les AdministracionsPúbliques que convoca el Instituto Nacional deAdministración Pública.

Un dels premis ha estat a la innovació didàctica enla formació per a l'ocupació de les administracionspúbliques pel projecte: “Programa deacreditaciones ofimáticas a través de recursosautoformativos". I l'altre ha estat per les millorsactuacions en la gestió de la formació per al'ocupació de les administracions públiques pelprojecte: “105 itinerarios formativos de los puestosde trabajo de los Ayuntamientos de la provincia deBarcelona".

15Responsabilitat Social Corporativa > La Diputació de Barcelona > Premis i reconeixements

PREMIS A LES INICIATIVES INNOVADORES ISOSTENIBLES EN L'ÀMBIT DE L'RSC

El Pla Director d'RSC de la Diputació i el seu sistema degestió han estat guardonats com un dels cinc finalistesdels VII Premis Corresponsables a les iniciatives mésinnovadores i sostenibles en l'àmbit de l'RSC aIberoamèrica, en la categoria d'administracionspúbliques, i seleccionat d'entre més de 300 candidaturesper la Fundació Corresponsables.

Per a la selecció dels guardonats, la FundaciónCorresponsables ha comptat amb un Comitè Tècnicformat per 25 experts en Responsabilitat Social iSostenibilitat en l'àmbit internacional, que ha dut a termeuna anàlisi exhaustiva de les iniciatives. Posteriorment,el Jurat dels Premis, integrat per 62 acadèmics delsector de l'RSC i la sostenibilitat, han seleccionat lescandidatures premiades.

PREMI DE TURISME SOSTENIBLE

La Comissió Europea ha atorgat a la Diputació elpremi European Tourism Indicator System (ETIS)and Accesible Tourism pel projecte "Sistemad'Indicadors del Turisme Sostenible", dins lacategoria de Gestió Global del Turisme Sostenible.

El treball premiat és fruit de la cooperació entreTurisme de la Diputació de Barcelona i el grup derecerca Anterrit de la Universitat de Barcelona ambla col·laboració del grup CETT; una cooperacióbasada en el desplegament d'un sistemad'indicadors per mesurar i comparar l'evoluciósostenible de l'activitat turística a 35 destinacionsde les comarques barcelonines.

RECONEIXEMENT A LA FINESTRETA ÚNICAEMPRESARIAL

La Direcció de Cooperació Local actua com a referentdel Conveni de col·laboració signat el 17 de setembre de2015 (núm. 902/15 del Registre de Convenis) entre lesDiputacions catalanes, la Generalitat de Catalunya, elConsorci AOC, l’AMC i la FMC per a la implantació de lafinestreta única empresarial (FUE) als ens locals deCatalunya i altres actuacions de desplegament de la Lleide simplificació de l’activitat administrativa.

La FUE té per objectiu facilitar i oferir de forma integradales gestions i els tràmits administratius que han de fer lesempreses, els professionals i els autònoms que volenexercir qualsevol activitat econòmica a Catalunya, ambles diferents administracions públiques, tant l’estatal il’autonòmica com la local. Actualment, estàimplementada al 96% dels municipis de Catalunya.

Aquesta iniciativa ha estat reconeguda com a BonaPràctica Europea i participa, en la categoria regional, al’edició 2017 de l’European Public Sector Award (EPSA),organitzat per l’European Institute of PublicAdministration (EIPA).

RECONEIXEMENT AL SERVEI RESPIR

La Gerència de Serveis Residencials d'EstadesTemporals i Respir de l'Àrea d'Atenció a lesPersones ha rebut un reconeixement dins de lacategoria "administracions i institucions públiques",en la segona edició dels premis "Super cuidadores"que atorga l'empresa del mateix nom de laFundació UNIR (Universitat Internacional de laRioja).

Amb aquest premi es reconeix la tasca per millorarla qualitat de vida de persones que pateixin alguntipus de malaltia o es troben en situació dediscapacitat i/o dependència. En aquest marc,Respir és un programa d'atenció residencialtemporal per a persones amb un determinat graude dependència per raons d'edat i/o discapacitatque vol millorar la qualitat de vida dels cuidadors,proporcionant-los un temps de descans i donantresposta a determinades situacions familiarsimprevistes.

16Responsabilitat Social Corporativa > La Diputació de Barcelona > Premis i reconeixements

Administration (EIPA).

MENCIÓ AL SERVEI D’INTERMEDIACIÓ ‘DEUTES DEL’HABITATGE’

El Servei d'Intermediació en Deutes de l'Habitatge haestat mencionat com a Bona Pràctica per part del PremiEuropeu del Sector Públic EPSA 2015.

Aquest servei, impulsat conjuntament per l'Àread'Atenció a les Persones i l'Àrea de Territori iSostenibilitat de la Diputació de Barcelona, amb lacol·laboració dels col·legis d'advocats de la demarcacióde Barcelona, la Generalitat de Catalunya, elsajuntaments i els consells comarcals, ofereixassessorament jurídic i intermediació amb les entitatsfinanceres a persones i famílies que tenen problemesper afrontar els deutes hipotecaris, des d'una acciócoordinada i un model i circuit únic de mediació en tot elterritori de la demarcació de Barcelona.

17Responsabilitat Social Corporativa > La Diputació de Barcelona > Premis i reconeixements

La nostra responsabilitat social

Missió, visió i valors!# # # !

La gestió responsable i eficient dels recursos és un dels nostres compromisos principals, coma base per al desenvolupament de la nostra activitat amb criteris de sostenibilitat.

A la Diputació de Barcelona entenem la responsabilitat social com la integració voluntària de les preocupacionssocials, econòmiques i ambientals en les activitats de l'organització i en el nostre tracte amb els grups de relació, ésa dir, en l’estratègia organitzativa. És per això que comptem amb una Política de responsabilitat social i disposemd’un Pla director de responsabilitat social (en endavant Pla director) que s’actualitza amb caràcter anual. AquestPla constitueix el principal instrument de planificació i avaluació de les actuacions impulsades des delsdiferents àmbits funcionals, i que ha de permetre consolidar la responsabilitat social en la pròpia organització i en elmón local.

Els diferents àmbits corporatius porten a terme accions per millorar la seva activitat i funcionament diari, com ara lacreació de grups de treball transversals i comunitats virtuals, dins i entre els diferents àmbits funcionals, que ajuden amillorar la gestió global de la corporació.

18Responsabilitat Social Corporativa > La nostra responsabilitat social > Missió, visió i valors

La missió, la visió i els valors de la Diputació de Barcelona establerts al Pla director 2016, amb especial esment a lasostenibilitat, són els següents:

La missió

Incorporar la responsabilitat social en l’estratègiacorporativa mitjançant un model de gestió integral ienfortir la prestació de serveis al territori ambcriteris de sostenibilitat.

La visió

Esdevenir una organització socialment responsablei un referent en la prestació de serveis al món localcontribuint al desenvolupament sostenible.

Els valors corporatius

Són el conjunt de principis, regles i aspectes queregeixen les accions en matèria de responsabilitatsocial que porta a terme la corporació:

I. Proximitat: conjunt de característiques que fanl’organització accessible i orientada als grups de relació,específicament als governs locals, per mitjà de polítiquesi estratègies compartides i una prestació de serveis fàcil ipropera als usuaris.

II. Transversalitat: qualitat de les polítiques i les accionsde l’organització per tal d’assegurar la implicació de totsels àmbits relacionats, més enllà de les divisionsadministratives i la diversitat de disciplines, aprofitant elconeixement i els recursos compartits per obtenir unavisió integral en les actuacions.

III. Transparència: propietat que ens orienta cap a unacomunicació oberta i honesta, que implica la rendició decomptes, servint-se de les possibilitats de les novestecnologies per explicar de manera clara i accessible iamb criteris de rigor i veracitat allò que es fa, amb elslímits que marquen la responsabilitat, el dret a la intimitati l’interès general.

IV. Sostenibilitat : conjunt de polítiques i decisionseconòmiques, socials, culturals i ambientals destinades aassolir una gestió local més respectuosa amb l’entorn,d’acord amb el criteri de fer servir els recursos que enscalen per tal de satisfer les necessitats del present sensecomprometre la capacitat de les generacions futures desatisfer les pròpies, així com a sensibilitzar els diferentsactors sobre la responsabilitat conjunta.

V. Eficàcia i eficiència: conjunt de propietats quepermeten assolir els objectius fixats, optimitzant l’ús delsrecursos disponibles, per satisfer la demanda de serveispúblics de qualitat. Comporten generar processos fàcils,àgils i assumibles tant per part de la mateixa

19Responsabilitat Social Corporativa > La nostra responsabilitat social > Missió, visió i valors

organització com dels seus principals grups de relació.

20Responsabilitat Social Corporativa > La nostra responsabilitat social > Missió, visió i valors

Pla director de responsabilitat social

!# # # !

El Pla director de 2016 estableix les línies estratègiques en matèria de responsabilitat social de la corporació. És,per tant, un instrument que ens permetrà assolir els objectius marcats de responsabilitat social en el marc de cincdimensions.

Bon govern

Integració de l'RSC al govern corporatiu, en ladefinició de l'estratègia, en la pròpia gestió i en larelació i comunicació amb els grups de relació.Transversalitat, proximitat, transparència, rendicióde comptes, participació, comportament ètic igestió responsable.

Laboral

Millora dels aspectes laborals des del punt de vistade la responsabilitat social: no discriminació, salut iseguretat, integració, conciliació de la vida laboral ifamiliar, bon clima laboral, formació i promoció deles persones, etc.

Social

Foment de la igualtat d'oportunitats i el benestar deles persones, a través de la cultura, l'esport, lasalut, l'educació, l’ocupació, etc. per garantir lacohesió social.

Ambiental

Protecció del medi ambient; preservació delsespais naturals i la biodiversitat i prevenció de lacontaminació, per a un desenvolupamentsostenible.

Econòmica

Dinamització dels entorns econòmics locals i delsterritoris, a través de mesures dedesenvolupament que incorporin, també, criterisextra-econòmics com la sostenibilitat, la innovació,l'equilibri territorial, etc.

Figura 4: Esquema del Pla director de RSC de la Diputació.

L’abast del Pla director és tant intern, és a dir, la responsabilitat social en la pròpia gestió de la Diputació, com extern,englobant totes les accions que duem a terme cap enfora, dirigides als ens locals, a altres organitzacions, a laciutadania, a col·lectius concrets i a altres grups. S'estructura en eixos i línies estratègiques. Les dimensionscontribueixen a construir els eixos, que són, en definitiva, els grans àmbits d’actuació de la corporació en matèriad’RSC tant d’abast intern com extern. Les línies estratègiques són la concreció d’aquests eixos en les finalitats de laDiputació, que es posen en pràctica a través d’actuacions concretes impulsades per part dels diferents àmbitsfuncionals, tant a nivell corporatiu (intern) com a nivell territorial (extern), i d'acord amb la nostra missió, visió i valorsde responsabilitat social.

Les accions incloses en el Pla director es classifiquen en les temàtiques següents:

21Responsabilitat Social Corporativa > La nostra responsabilitat social > Pla director de responsabilitat social

Accés a la cultura i l’educació

Accessibilitat universal

Biodiversitat

Bon govern, transparència i participació

Comerç de proximitat i consum responsable

Cooperació al desenvolupament

Clàusules socials i ambientals: compraresponsable

Conciliació i condicions laborals responsables

Dades obertes i tràmits electrònics

Esport responsable

Formació i sensibilització

Gestió responsable

Igualtat i gestió de la diversitat

Integració i cohesió social

Mobilitat

Responsabilitat social empresarial

Salut i qualitat de vida

Smart cities

Sostenibilitat ambiental

Territoris socialment responsables

Turisme sostenible

Voluntariat i solidaritat

La definició de l’estructura i el contingut del Pla director és el resultat de la participació activa de tots els àmbitscorporatius i els agents sindicals.

Per altra banda, el procés d’implantació del Pla director requereix d'un acompanyament imprescindible en formació isensibilització en matèria de responsabilitat social, així com una comunicació i difusió del mateix, tant a nivellintern com extern. Concretament, i amb l’objectiu de transmetre el nostre compromís amb els valors de l’RSC, durantel 2016 hem desenvolupat dues accions formatives:

Jornada d’actualització en RSC per als referents corporatius (membres de la Comissió Tècnica d’RSC)

Taller d’introducció a l’RSC a l’administració local, adreçat a personal tècnic i de comandament dels ens locals.

Ambdues accions formatives han assolit els objectius tant de participació de les persones convocades com de nivell desatisfacció.

Durant el 2016 també hem dut a terme un projecte de comunicació per definir les bases per a un relat comunicatiusobre l’RSC a la corporació. Mitjançant aquest projecte, desenvolupat amb les aportacions i participació dels membresde la Comissió Tècnica d’RSC, s’ha definit el compromís de la corporació per crear valor compartit en qualitat de vidai territori sostenible, mitjançant un govern obert que dialoga, innova i explica què fa i com ho fa. També s’han definitles tres idees força per orientar l’estratègia comunicativa:

COMPROMÍS: Estem compromesos en servir elsajuntaments i la ciutadania des de laprofessionalitat.

GOVERN OBERT: Obrim les portes perquè laciutadania no sigui sols destinatària sinó que ensajudi a progressar, col·laborant en la creació i lamillora de serveis públics i en l'enfortiment de latransparència i la rendició de comptes.

VALOR COMPARTIT: Cada acció que fem ha decrear valor social, econòmic, ambiental, laboral i degovernança. Hem de generar una culturasostenible.

22Responsabilitat Social Corporativa > La nostra responsabilitat social > Pla director de responsabilitat social

A partir de l’elaboració d’aquest relat comunicatiu, durant el 2016 hem treballat també en un Pla de Comunicació queinclourà, per exemple, un conjunt de vídeos de curta durada (un per cada dimensió de l’RSC) que mostraran diversesactuacions incloses en el Pla director 2016 i que es realitzaran durant el 2017.

El seguiment, anàlisi i millora del Pla director es fa des dels diferents àmbits funcionals de la corporació (gerènciesi direccions de serveis, organismes autònoms i agents sindicals) responsables de l’impuls de les diferents actuacions,juntament amb la Subdirecció de Modernització Corporativa i Publicacions Oficials, que en fa el tractament més global iestratègic. Així mateix, l’organització disposa d’un sistema de seguiment anual de les actuacions que són els Quadres deComandament Intern i Extern, els quals relacionen els eixos RS amb les línies estratègiques de RSC i incorporen elsobjectius específics per a cada línia estratègica i els indicadors associats. Per tal d’assegurar que el quadre decomandament reflecteixi la globalitat de la corporació, i incorpori l’estratègia de tots els àmbits funcionals, aquests’alinea amb els objectius estratègics del Pla d’actuació de mandat.

23Responsabilitat Social Corporativa > La nostra responsabilitat social > Pla director de responsabilitat social

Compromís amb la qualitat!# # # !

La Diputació de Barcelona disposa de Cartes de Serveis, i de diversos sistemes de gestió certificats i distintius en elsàmbits de la qualitat, el medi ambient i la seguretat.

Les Cartes de Serveis són documents públics a través dels quals la corporació informa els seus usuaris dels serveisque ofereix i dels compromisos de qualitat que assumeix en la seva prestació, així com dels drets dels usuaris. Elsistema de gestió que hi ha darrere una Carta de Serveis té una repercussió directa en la millora del servei i en lapercepció de la qualitat per part dels seus usuaris.

Els sistemes de gestió són els instruments necessaris per a l'impuls de la qualitat i la millora contínua i la satisfacciódels requisits dels seus usuaris. Alguns d'aquests sistemes de gestió han estat certificats i han obtingut distintius dequalitat.

Sistemes de gestió certificats

9001:2008Sistema de gestió de la qualitat: Subdirecció deLogística

14001:2004Sistema de gestió ambiental: Parc Mòbil

18001:2007Sistema de gestió de la seguretat i salut en el treball:Parc Mòbil

Model d’excel·lència EFQM: 2015Servei del Butlletí Oficial de la Província de Barcelona id'altres publicacions oficials

SICTED

Parc del Garraf, Parc d'Olèrdola i Parc del Foix

Carta Europea de Turisme Sostenible

Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, Parc Natural delMontseny

24Responsabilitat Social Corporativa > La nostra responsabilitat social > Compromís amb la qualitat

Distintiu de Garantia de Qualitat AmbientalTaller del Parc Móbil de la Diputació de BarcelonaParc mòbil de la Diputació de Barcelona

Sistema de gestió d'RSC: Estratègia corporativaEn procés. Fase 1 finalitzada.

93200:2008Catàleg de Serveis de la Diputació de Barcelona

Figura 5: Sistemes de gestió certificats de la Diputació.

25Responsabilitat Social Corporativa > La nostra responsabilitat social > Compromís amb la qualitat

Grups de relació

Grups de relació

!# # # !

Els grups de relació són aquelles persones, grups de persones o organitzacions implicades o afectades per lesactivitats, els productes i/o els serveis de la nostra organització. Conèixer-los ha estat fonamental per poderincorporar llurs necessitats i expectatives a l’estratègia d’RSC i fer que els impactes resultants de la nostraactivitat sobre aquests grups siguin positius.

Els nostres grups de relació, tal i com descriu el Pla Director són el següents:

CORPORACIÓ

TREBALLADORS

CENTRES GESTORS

SINDICATS

GOVERNS LOCALS

CIUTADANIA

UNIVERSITATS,ESCOLES I SOCIETATCIVIL

TERCER SECTOR

EMPRESES DELTERRITORI

PROVEÏDORS

ALTRESADMINISTRACIONSAMB LES QUALSINTERACTUEM

La comunicació i difusió de l’estratègia d’RSC és essencial per impregnar i consolidar la responsabilitat social a lacorporació i influir positivament en els grups de relació perquè l’RSC transcendeixi. Per tant, el procésd'implicació dels grups de relació en l'organització requereix la consolidació de canals efectius de diàleg.

Des de la Diputació mantenim un contacte estret amb els nostres grups de relació per mitjà de múltiples canals decomunicació de caràcter bidireccional, sempre amb la intenció de donar a conèixer les accions de responsabilitatsocial, reforçar el sentiment de pertinença, conèixer-ne les necessitats i expectatives, i atendre les seves consultes,peticions, queixes i reclamacions. Aquests canals són els següents: la Bústia corporativa, les diferents bústiessectorials, la Bústia de suggeriments de la Seu electrònica, els correus electrònics, el Registre necessitats del PortalMunicipal de Tràmits (PMT), l’enquesta anual als secretaris a través del Catàleg de serveis, les diverses Xarxescorporatives i Comunitats virtuals, els actes com les jornades i seminaris, les reunions tècniques, les Comissions informatives, les enquestes, l’Espai participa d’RSC, l’Espai personal a Intradiba, els diferents comptes corporatius ales xarxes socials com Facebook, Instagram, Twitter i Youtube, etc.

26Responsabilitat Social Corporativa > Grups de relació > Grups de relació

Aspectes rellevants de la nostra RSC

Selecció dels aspectes materials!# # # !

A través d’aquesta memòria la Diputació explica els impactes socials, ambientals i econòmics més importantsconseqüència de la seva activitat quotidiana. La llista d’impactes que s’inclouen a la memòria és una selecció delstemes més importants (aspectes materials) per a la corporació i els seus grups de relació, i són fruit d’un procésd’identificació, priorització i validació participatiu.

En la identificació dels aspectes rellevants es prepara una primera llista d’assumptes importants a partir de lesactivitats de la corporació recollides en les diferents fonts d’informació consultades. Aquesta llista es posa aconsideració de la corporació i dels seus grups de relació, que en fan una priorització. Finalment els aspectesrellevants seleccionats, anomenats aspectes materials, es validen amb la corporació. Els aspectes materials socials,ambientals i econòmics resultants són els que es reporten. Aquest procés s’anomena anàlisi de materialitat, i s’ha fetde conformitat amb la norma AA1000SES del AccountAbility i considerant els principis de la Guia G4 del GRI.

27Responsabilitat Social Corporativa > Aspectes rellevants de la nostra RSC > Selecció dels aspectes materials

This is a text

Identificació

Per a la fase d’identificació s’han tingut en compte fonts d’informació de la corporació com la Memòria deResponsabilitat Social 2014, el Pla director de RSC 2016, el Pla d’actuació del mandat 2016-2019 i d’altra informaciópublicada als mitjans de comunicació corporatius (butlletins electrònics, web, xarxes socials).

Pel que fa al GRI, per tal d’identificar els aspectes potencialment materials[2] hem utilitzat les següents fontsd’informació: la Guia general G4 de GRI, el GRI Sustainability Topics i el suplement sectorial per a ONGs de GRI.

Les accions diferenciades de cada temàtica del Pla director 2016 s’han vinculat a un aspecte potencialment rellevantconcret (biodiversitat, drets humans, smart cities, etc) que, a la vegada, ha estat classificat fent servir la terminologiadel GRI, com:

aspecte GRI,

aspecte GRI del suplement sectorial d’ONGs del GRI

aspecte no GRI, és a dir, que no està recollit dins la metodologia GRI però que ha sortit com a assumpterellevant.

Com a resultat d’aquesta fase, s’ha obtingut una llista inicial d’aspectes rellevants.

This is a text

Priorització

Per valorar el grau d’importància de la llista d’aspectes rellevants identificats a la fase anterior s’ha dut a terme unaanàlisi interna directa (rellevància per a la Diputació) i una anàlisi externa indirecta (rellevància per als grups derelació), mitjançant una dinàmica de participació amb els membres de la Comissió Tècnica d’RSC, que han aportat lavisió dels grups de relació.

Se’ls ha demanat que assignin una puntuació, del 0 al 3 (0 gens important i 3 molt important) a cadascun delsaspectes potencialment materials identificats (presentats en forma de taula) en funció del grau de rellevància que cadaaspecte té per a l’RSC de l’organització.

El resultat ha estat una taula d’aspectes rellevants amb quatre valoracions cadascuna que posteriorment hem analitzati validat.

This is a text

Validació

S’han analitzat detingudament els resultats obtinguts en la priorització, s’han classificat tal i com es mostra a la Matriude materialitat. A banda, s’ha valorat la inclusió de tres temes que no s’havien incorporat a l’exercici de priorització:‘Sensibilització i conscienciació’, ‘Participació dels grups de relació’, ‘Atenció a la immigració, gènere i diversitat’,donada la seva rellevància dins l’estratègia i objectius corporatius.

‘Sensibilització i conscienciació’ forma part del suplement sectorial de ONGs de GRI i es tractarà com a aspecterellevant de responsabilitat sobre el servei;

28Responsabilitat Social Corporativa > Aspectes rellevants de la nostra RSC > Selecció dels aspectes materials

La ‘participació dels grups de relació’ ja es tracta als apartats ens locals i grups de relació d’aquesta memòria iper tant no es torna a incloure de manera específica;

'Atenció a la immigració, gènere i diversitat’ es tracta separadament. Per una banda ‘Gènere i diversitat’ s’incloua l’aspecte GRI ‘no discriminació’ de Drets Humans i al de ‘igualtat entre homes i dones’ de pràctiques laborals; iper altra, ‘Atenció a la immigració’ s’inclou a l’aspecte GRI ‘Diversitat i Igualtat d’oportunitats’ de pràctiqueslaborals.

El resultat d’aquest exercici d’identificació, priorització i validació ha permès determinar i classificar els aspectessocials, ambientals i econòmics materials que s’inclouran a la memòria. Aquests aspectes s’anomenen aspectesmaterials, i són els que presentem de manera estructurada a la taula inferior, i que també es recullen a la Matriu dematerialitat.

Per tal de relacionar els aspectes materials del GRI amb la terminologia que emprem en el Pla director d’RSC de laDiputació, a la següent taula apareixen els aspectes materials i les dimensions del Pla director de la corporació .

Este es un texto

Aspectes materials

ECONOMIA

DIMENSIÓ ECONÒMICA

1. Conseqüències econòmiques indirectes

MEDI AMBIENT

DIMENSIÓ AMBIENTAL

1. Efluents i residus2. Biodiversitat3. Energia4. Emissions

SOCIAL

DIMENSIÓ BON GOVERN DIMENSIÓ LABORAL DIMENSIÓ SOCIAL

Responsabilitat sobre elservei1. Gestió responsable interna iexterna*2. Dades obertes i tràmitselectrònics*3. Ètica i integritat

Pràctiques laborals1. Capacitació ieducació2. Salut i seguretat enel treball3. Diversitat i igualtatd'oportunitats4. Igualtat de retribució

Responsabilitat sobre elservei1. Sensibilització iconscienciació+2. Avaluació de les pràctiqueslaborals dels proveïdors

Figura 6: Llistat d'aspectes materials inclosos a l'apartat específic de la memòria. * Assumpte NO GRI. + Aspecte del suplement

29Responsabilitat Social Corporativa > Aspectes rellevants de la nostra RSC > Selecció dels aspectes materials

sectorial per a ONGs de GRI.

[2] Materialitat i rellevància són termes sinònims en aquest cas.

30Responsabilitat Social Corporativa > Aspectes rellevants de la nostra RSC > Selecció dels aspectes materials

Assumptes més rellevants per a la Diputació de

Barcelona i els seus grups de relació en matèria d'RSC!# # # !

La Matriu de materialitat defineix els aspectes ambientals, econòmics i socials que són prioritaris per a la Diputació i el seus grupsde relació, l’evolució dels quals s’informarà mitjançant indicadors específics.

Els aspectes dels quadrants marcats en color són els que s’han seleccionat com a materials o rellevants, i sobre els quals esreportarà a aquesta memòria.

31Responsabilitat Social Corporativa > Aspectes rellevants de la nostra RSC > Assumptes més rellevants per a la D…

Dimensions de la responsabilitat social corporativa

Dimensions de la responsabilitat social corporativa!# # # !

A la Diputació entenem que la integració de la responsabilitat social al govern corporatiusuposa l’evolució cap a un model de gestió necessàriament incorporat a l’estratègiacorporativa que estableix objectius compatibles amb el desenvolupament sosteniblede la societat, com una “política d’empresa” que incorpora en els seus processos decreació de valor els interessos i inquietuds dels agents que formen part del seu interès.

Entenem la sostenibilitat com la nostra responsabilitat corporativa vers els nostres grups de relació, en les vessantssocial, ambiental i econòmica, tal i com recollim en el Pla director de responsabilitat social.

El Pla director, que és el principal instrument per consolidar la responsabilitat social en la pròpia organització i en elmón local, s’estructura en 5 dimensions, enteses com les grans matèries a les quals afecten totes les actuacionsd’RSC de la corporació: bon govern, laboral, ambiental, econòmica i social. Dins cadascuna d’aquestes cincdimensions hi definim línies estratègiques i actuacions internes o externes, segons repercuteixin en la pròpia gestió oen les persones de la corporació, o si tenen una relació i un impacte extern a l’organització, respectivament.

32Responsabilitat Social Corporativa > Dimensions de la responsabilitat social corporativa > Dimensions de la resp…

Dimensió bon govern

!# # # !

Entenem la dimensió bon govern com la integració de l’RSC al govern corporatiu, en la definició de l'estratègia, en lapròpia gestió i en la relació i comunicació amb els grups de relació. Transversalitat, proximitat, transparència, rendicióde comptes, participació, comportament ètic i gestió responsable són els aspectes pels quals vetllem.

Amb l'objectiu d'assegurar la transparència en la gestió pública i el comportament ètic de tots els nostrestreballadors, enguany ens hem proposat elaborar i aprovar un Codi de bon govern, impulsar una estratègiacorporativa global de transparència i accés a la informació que passa per crear un protocol que reguli el dret d’accés ala informació pública i un canal per formular propostes i suggeriments i donar una major assistència i suport als enslocals en matèria de responsabilitat social, transparència i comunicació. També assumim un dels nostres compromisosprincipals com a base per al desenvolupament de la nostra activitat amb criteris de sostenibilitat: la gestióresponsable i eficient dels recursos.

Este es un texto

Creem una cultura d’ètica i convivència amb el Codi de bon govern i qualitatinstitucional

Treballem per recollir i definir els principis i compromisos que hem d’assumir en relació a les parts interessades, per talde crear una cultura d’ètica i bona convivència. Aquest Codi (aprovat el 2017) es constitueix com una declaracióde principis, compromisos i valors que ens faran de guia del que és exigible i que hauran de fonamentar l’activitatpública de la nostra corporació. El Codi ha de ser aplicable als càrrecs electes i a tot el personal de la corporació i delsseus organismes autònoms. També s’ha de respectar per part dels governs locals, la ciutadania, els proveïdors i laresta d’agents relacionats amb la corporació.

Este es un texto

Rendim comptes a la ciutadania i als ens locals de la demarcació mitjançant elnou Portal de transparència de la Diputació de Barcelona (en endavant PTDB) i elweb Dades obertes

La societat "exigeix una major transparència sobre el funcionament de les administracions i els processos de presa dedecisió, incloent-hi el reconeixement d'un dret ampli d'accés a la informació pública, així com una major participació enla presa de decisions".El PTDB ofereix informació sobre nosaltres i la nostra organització i l’activitat que duem a terme. A més, permet sabercom es gestionen els recursos econòmics i el patrimoni de la corporació, així com conèixer les normes defuncionament i els acords presos en els òrgans de govern. Dins el PTDB s’ha creat, a més, un canal que dónacompliment al dret de formular propostes i suggeriments dels ens locals i de la ciutadania en relació al funcionamentdels serveis públics de la Diputació. Tot plegat respon al nostre compromís inequívoc de transparència, accés a lainformació i actuació ètica.

Pel que fa a dades d'ús i consulta del PTDB, des del 14 de desembre de 2015 fins al 31 de desembre de 2016, hanentrat al PTDB 13.700 usuaris en 20.873 sessions i han consultat 149.548 pàgines, de manera que en cadasessió s'han vist unes 7 pàgines de mitjana. Cada usuari, que pot ser la mateixa persona comptabilitzada diversesvegades, ha obert 1,8 sessions de mitjana. Des d'una altra perspectiva, cada dia 31 usuaris han iniciat de mitjana 57sessions, amb una durada d'uns 5 minuts.

33Responsabilitat Social Corporativa > Dimensions de la responsabilitat social corporativa > Dimensió bon govern

La gran majoria de visitants (81%) han estat nous i el 19% restant, recurrents. Els usuaris recurrents de mitjana hanconsultat gairebé 10 pàgines i la durada de les sessions ha estat de 7 minuts, mentre que els usuaris nous hanconsultat de mitjana la meitat de les pàgines (4,82) i s'hi han quedat una mica menys de la meitat del temps (3:15minuts).

USUARIS SESSIONSPÀGINESCONSULTADES

MITJANA PÀG.CONSULTADES

Usuarisnous

11.048 11.176 53.861 4,82

Usuarisrecurrents

2.652 9.697 95.687 9,87

TOTAL 13.700 20.873 149.548 7,16

Figura 8: Dades generals del Portal de Transparència de la Diputació (PTDB)

Les Dades obertes són conjunts de dades produïdes o recopilades per organismes públics que es posen adisposició d’empreses, associacions i ciutadania per mitjà d’Internet perquè les usin i elaborin nous productes iserveis que aportin valor, innovació i impuls econòmic i social. Poden ser dades de tipus estadístic, econòmic,geogràfic, mèdic, etc. El principi clau de les dades obertes és, doncs, generar valor a la comunitat de ciutadans,professionals i organitzacions interessats en l’obertura i reutilització de la informació del sector públic. Aquestainiciativa respon a una voluntat de transparència i estratègia d’obertura del coneixement en general de la corporació.

Per caminar cap a una gestió responsable i eficient dels nostres recursos treballem de manera transversal. Amés, hem desenvolupat sistemes de simplificació administrativa i de reforç dels controls d’eficàcia i eficiència dela gestió administrativa.

A nivell corporatiu, hem elaborat 18 propostes que contribueixen a la millora contínua dels processos interns degestió econòmico-administratius amb l’objectiu d’impulsar la simplificació administrativa, i 9 propostes d'instruccionsi metodologies que milloren l'eficàcia i l'eficiència en la gestió dels recursos. Per exemple, aconseguim la puntuació489 en l'autoavaluació del model EFQM al Servei del Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB) i altresPublicacions Oficials.

En el territori, un 10.56% d’ens locals han fet actuacions de millora organitzativa i de processos en els seus equipsbàsics d’atenció social amb el nostre suport. Per altra banda, un 11% d'ajuntaments amb població de fins a 30.000habitants ja tenen una gestió digital de la despesa, fet que afavoreix l’eficiència en la seva gestió econòmica. A més,la demarcació estalvia 7,5 MEUR durant dos anys en la compra agregada dels serveis de telecomunicacions.

Este es un texto

Hem incorporat criteris ambientals i socials en els plecs de condicions per a lescompres i les contractacions de la Diputació i de les entitats associades

La instrucció per a la incorporació de clàusules socials en la contractació de la Diputació de Barcelona (en endavantICSC) té per objecte la contractació pública socialment responsable i planteja incorporar de forma transversal (notant sols als contractes de caràcter social, sinó a qualsevol dels objectes contractuals que promoguin les diferentsÀrees), criteris socials, ètics i mediambientals a l’hora de preparar i executar els contractes públics.

Concretament, hem incorporat criteris ambientals en la contractació de serveis i productes, com ara de recintes iedificis corporatius, la recollida de residus, les arts gràfiques, els serveis de missatgeria i paqueteria, la bugaderia

34Responsabilitat Social Corporativa > Dimensions de la responsabilitat social corporativa > Dimensió bon govern

industrial, el subministrament de productes alimentaris els serveis d’informació i control d’accessos, suport aesdeveniments i jornades i restauració.

Els criteris socials inclouen la contractació d’empreses d’inserció laboral. Així mateix, a través d’aquesta instrucció,també preveiem la reserva social a favor dels Centres Especials de Treball (CET) i empreses de reinserció, amb lafinalitat d’afavorir l’ocupació dels sectors més desfavorits o amb especial risc d’exclusió social, tal com estableixen leslínies estratègiques de gestió responsable de la corporació descrites en el Pla director.

En l’exercici de 2016 l’import total adjudicat va ser de 541.040,80€. L’import total dels contractes prorrogats dereserva social va ser de 690.510,15€. El percentatge de contractació adjudicada del màxim destinat a reserva socialva ser del 85,2 %. En el de 2015, l’import total adjudicat va ser de 852.276,47€, amb el mateix percentatge decontractació adjudicada del màxim destinat a reserva social.

EXPEDIENTS ADJUDICATS

2015 2016

NOMBREEXPEDIENTS

IMPORTADJUDICAT

NOMBREEXPEDIENTS

IMPORTADJUDICAT

Nombre total d’adjudicacions 226 48.581.215€ 221 73.570.159€

Total expedients adjudicats any 2016Mesa de Contractació de l’Àrea de

Presidència

144 30.208.008€ 158 64.210.210€

Total expedients adjudicats any 2016Mesa de Contractació de l’Àrea de

Territori i Sostenibilitat

82 18.373.207€ 63 9.359.949€

Expedients adjudicats amb clàusulessocials

17 17

Expedients adjudicats amb clàusulesambientals

19 19

Expedients adjudicats amb reserva social 3

Figura 9: Taula d'expedients adjudicats.

Entre els projectes adjudicats volem destacar:

Les Obres del Projecte executiu de la rehabilitació i dotació d’equipaments de l’edifici Paranimf del Recinte del’Escola Industrial, amb un import adjudicat de 4.092.021,52 €,

L’Acord marc amb un màxim de 3 empreses per al subministrament de carburants per als vehicles de diferentsserveis de la Diputació i de l’ORGT d’import adjudicat 1.090.000.00€.

Contractes d’execució d’obres de rehabilitació i adaptació funcional (arranjaments) dels habitatges de personesgrans de municipis menors de 300.000 habitants, mitjançant inserció sociolaboral i qualitat en l’ocupació, i elServei local de teleassistència per als municipis de la província de Barcelona menors de 300.000 habitants.

Des de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat, i derivat dels compromisos adquirits per la Diputació de Barcelona en elconveni de col·laboració amb la Fundació “La Caixa” en matèria d’espais naturals protegits, amb la finalitatd’afavorir l’ocupació de persones amb especial risc d’exclusió social, aprovat el 2014, l’import adjudicat per al2015 per als plans d’actuació va ascendir a 451.164,57€.

En concordança amb el nostre compromís de gestióresponsable de la cadena de subministrament, mantenim eltermini mitjà de pagament dels nostres proveïdors significativamentinferior a l'establert per normativa vigent. Així doncs, l’any 2015 erade 24,52 dies i enguany ha estat de 25,21 dies, encara inferior als

Paguem els nostres proveïdorsen un termini inferior en cinc diesrespecte el que marca la llei.

35Responsabilitat Social Corporativa > Dimensions de la responsabilitat social corporativa > Dimensió bon govern

30 dies reglamentaris.

36Responsabilitat Social Corporativa > Dimensions de la responsabilitat social corporativa > Dimensió bon govern

Bones pràctiques

Donem assistència en transparència, accés i reutilització de la informació publica alsens locals

Hem ofert una assistència tècnica en el desenvolupament de la transparència adaptada a l’heterogeneïtat municipal ial grau de maduresa organitzativa de cada ens local. Així, en el marc del Catàleg de serveis de la Diputació deBarcelona per a 2016, s’ha ofert un recurs intitulat “Transparència, accés i reutilització de la informació pública,” quepodia incloure algunes de les actuacions següents:

Diagnosi i millora de la informació municipal en matèria de transparència, accés a la informació i reutilitzaciód’acord amb el marc legal vigent.Elaboració de l’inventari de dades reutilitzables.

Mitjançant aquest recurs de Catàleg es van desenvolupar, amb recursos humans propis, 17 projectes dedesplegament de la transparència a diferents ens locals.

Així mateix, i en el marc de la Xarxa de Governs transparents de Catalunya, fruit del Conveni Marc de 2 de juny de2015 entre les Diputacions, la Generalitat de Catalunya, el Consorci AOC i les entitats municipalistes de Catalunya, laDiputació, a través del Servei d’Assistència a l’Organització Municipal (SAOM), hem col·laborat activamentdesenvolupant les següents tasques:

Participació en el Comitè TIC de Transparència pels ens locals. En aquest marc s’han aprovat i publicat mésde 85 models d’ítems de transparència que faciliten a les entitats locals el tipus d’informació que s’ha depublicar en cadascun dels conceptes previstos dins el portal de Transparència AOC.

S’han impartit, amb docents propis del SAOMi, 16 sessions formatives adreçades a més de 300 assistentsde 185 entitats locals. Es tracta d’una acció formativa per al personal dels ens locals que disposen del Portalde transparència subministrat per l’AOC per donar a conèixer les obligacions de transparència que afecten elsens locals; identificar els recursos disponibles al seu abast, i facilitar els coneixements necessaris per poderutilitzar el portal.

El Pla d’actuació del mandat 2016-2019 recull els principals objectius polítics i líniesd’actuació que donen resposta a les prioritats del govern de la Diputació

Tot i que les dades mostren petites variacions, els 6 objectius estratègics per l’any 2016 s’han assolit amb escreix i,per tant, el Pla s’ha executat globalment. Els objectius estratègics són:

1. Facilitar l’establiment d’un model territorial equilibrat i sostenible. +9,7%

2. Impulsar l’estructura productiva local i el foment de l’ocupació. +11,6%

3. Promoure la cultura, l’educació i l’esport com a eines de cohesió i progrés. +14,5%

4. Fomentar polítiques socials orientades a la cohesió i la reducció de les desigualtats +1,9%

5. Consolidar una Administració pública, transparent i professional, al servei dels governs locals i de la ciutadania+4,7%

6. Contribuir activament al procés de transició nacional apostant per una Administració local que tingui garantidesl’autonomia i la suficiència financera +8,6%

Els objectius estratègics amb més objectius específics vinculats a línies d’actuació de mandat assolits són el 3 i el 6,amb més del 80%. Tots els objectius estratègics tenen menys d’un 25% d’objectius específics sense assolir, amb unadesviació inferior al 50% i no n’hi ha cap amb objectius sense assolir amb una desviació superior al 50%.

37Responsabilitat Social Corporativa > Dimensions de la responsabilitat social corporativa > Dimensió bon govern

Figura 10: Percentatge del grau d'assoliment dels objectius per cada

línia d’actuació del Pla d’actuació del mandat 2016-19

Tenim habilitat un Espai de reflexió ètica al Centre residencial d'estades temporals irespir

L’Espai de Reflexió Ètica (en endavant ERESS) del centre residencial d’estades temporals i respir és un espai decaràcter consultiu, plural i interdisciplinari per a l’assessorament i deliberació sobre qüestions ètiques que puguin sorgiren el nostre àmbit d’actuació. Així mateix, té la voluntat d’esdevenir un espai de diàleg i debat per a tots elsprofessionals del centre per al discerniment de dilemes ètics, així com una eina per contribuir a la millora ihumanització de l’assistència.

Els objectius de l’ERESS són:

Incorporar la perspectiva ètica en la pràctica quotidiana dels equips de treball.

Vetllar per la dignitat, l’autonomia i la justícia de les persones ateses, familiars i professionals implicats en elnostre centre residencial.

Fomentar l’excel·lència de l’exercici professional i la prestació dels serveis.

El nombre d'integrants de l’ERESS és de 15 professionals que representen totes les disciplines del personal delcentre.

Durant el 2016 s’ha dut a terme una reunió, la de constitució de l’Espai, donat que els documents per a la sevaformalització (Codi ètic, Reglament de funcionament intern, formulari per plantejar dilemes ètics) es van finalitzar alnovembre de 2016.

38Responsabilitat Social Corporativa > Dimensions de la responsabilitat social corporativa > Dimensió bon govern

Dimensió laboral

!# # # !

La dimensió laboral l’entenem com l’impuls d’accions que assegurin un bon entorn de treball i afavoreixin lamillora d’aspectes laborals com el foment de la salut i la seguretat en el lloc de treball, la integració de personesamb discapacitat, la conciliació de la vida laboral, personal i familiar, el bon clima laboral i la formació i promoció de lespersones, entre d’altres.

A nivell intern, fomentem el treball en equip i la bona comunicació, ja que considerem que aquests són dos pilarsprincipals de la gestió del nostre equip humà. A més, impulsem actuacions específiques que afavoreixin la igualtatd’oportunitats, sense cap discriminació per raó de gènere, edat, discapacitat ni raons culturals.

Promovem el talent mitjançant la formació contínua

La formació és una línia estratègica de la corporació per contribuir a la capacitació dels nostres treballadors i al’enfortiment i la modernització dels ens locals de la demarcació de Barcelona mitjançant recursos d'aprenentatgeque desenvolupin les competències professionals dels empleats públics.

La Direcció de Serveis de Formació és el principal referent dels serveis i recursos d'aprenentatge que es posen adisposició dels ens locals. Les línies estratègiques per assolir aquest objectiu són:

Dissenyar i innovar en la creació i desenvolupament d'eines i recursos formatius adaptats a les demandes delsens locals que donin cobertura a les seves necessitats organitzatives.

Adequar els itineraris formatius dels llocs de treball dels ens locals a les seves necessitats organitzatives per auna prestació de serveis de qualitat.

Capacitar i acompanyar els interlocutors de formació dels ens locals perquè impulsin una política de formacióalineada amb les seves línies estratègiques.

Vetllar per l'establiment d'un mapa de processos homogeni que aposti per la implantació d'una gestió integralcorporativa en matèria de formació.

Crear i desenvolupar un sistema d'informació que mesuri l'acompliment de les línies estratègiques establertes,reti comptes als ens locals de l'activitat realitzada i avaluï una correcta presa de decisions.

A tal efecte tenim operatiu el Banc d’Accions Formatives (BAF), una einaelectrònica amb l’oferta formativa que adrecem als prop de 36.000 empleatspúblics de la corporació i dels 311 ens locals de la demarcació adherits alPla. El BAF es concep com un repositori de la totalitat d’accions formativesque conformen els itineraris formatius dels llocs de treball presents en els enslocals. Esdevé un instrument viu, actualitzat i flexible per recollir lesnecessitats formatives dels seus destinataris. Es difon a través de la pàginaweb de la Diputació i també de la intranet.

El nombre mitjà d’horesde formació impartidaper treballador l’any2016 és de 19h i el 2015de 15h.

Hem posat a l’abast dels treballadors públics dels ens locals diferents formats d’aprenentatge:

Formació presencial - S'imparteix en una aula, en la qual alumnes i docent comparteixen un espai físic comú is'interrelacionen personalment. És la modalitat majoritària.

Formació semipresencial - Combina dos espais d’aprenentatge: un físic (aula) i un virtual (ordinador). L’espaivirtual afavoreix la presència de materials autoformatius.

Formació en línia – S’imparteix mitjançant canals electrònics, emprant eines o aplicacions d'hipertext com a

39Responsabilitat Social Corporativa > Dimensions de la responsabilitat social corporativa > Dimensió laboral

suport dels processos d'aprenentatge. És, per tant, completament virtual.

Recursos d’autoaprenentatge en línia - recull de materials, dissenyats a partir de criteris pedagògics, quetenen com a objectiu ampliar i perfeccionar, de manera flexible i individualitzada, les competències tècniques iqualitatives dels empleats públics locals, sense la presència d'un docent ni l'existència d'una programacióestablerta amb caràcter previ. Estan disponibles en format obert a Formadiba. Hi ha més de 200 materials endiferents formats: interactius, materials en HTML, PDF, vídeos, àudios i diversos formats d'arxius.

També considerem molt important millorar les competències lingüístiques a la corporació. La integració delsaspectes lingüístics en la RSC significa anar més enllà del marc normatiu i considerar la qualitat lingüística i l'eficàciacomunicativa com una estratègia corporativa.

Precisament, les actuacions principals de la Unitat Lingüística estan encaminades a impulsar l'autonomia i lacompetència lingüístiques dels empleats, cosa que millora els processos de treball, la relació amb la ciutadania i laimatge que projecta l'organització.

Durant l’any 2016 hem posat a l’abast dels treballadorsdiverses eines:

El Llibre d'estil de la Diputació de Barcelona, elaboratper la Unitat, revisat per l'Institut d'Estudis Catalans ipublicat el juny de 2016.

Pàgina de llengua de la Unitat Lingüística a laintranet. Inclou recursos lingüístics en línia: diccionaris,vocabularis, motors de cerca, verificadors ortogràfics igramaticals, traductors, etc. Ha tingut 908 visites, i s’hanconsultat 5.060 pàgines.

Redacció i maquetació de les «Notes de llengua»,publicades quinzenalment i enviades als empleats pertal d’incidir en els aspectes lingüístics que són objected'errors freqüents. S’han publicat 14 notes.

Assessorament personalitzat, ja sigui mitjançant atenciótelefònica o correu electrònic, i revisió de textos. S’hanfet 120 assessoraments i s’han revisat 795 pàgines.

Judit Contreras / Diputació de Barcelona

This is a text

Política de prevenció de riscos laborals

Amb l'objecte d'aconseguir els nivells més alts de seguretat i salut la Diputació de Barcelona declara els següentsprincipis bàsics de la seva política en prevenció de riscos laborals:

La Diputació de Barcelona és una administració pública compromesa amb la societat, el medi ambient i lasalut dels seus treballadors, respectant el marc legal i normatiu establert per a cada cas.

Assumeix la necessitat d'una millora contínua en la qualitat dels seus serveis, processos i condicions de treball.Això s’aconsegueix amb el treball ben fet i assegurant que cap tasca sigui realitzada sense les degudesmesures de seguretat.

Garantir la seguretat i salut en el treball, dels empleats i empleades de la Diputació de Barcelona, mitjançantl’aplicació efectiva de les tècniques de prevenció.

Assolir una plena integració de la cultura i l’activitat preventiva a la Diputació de Barcelona, tant en elconjunt de les seves activitats i serveis, com en la funció que desenvolupen els diferents nivells jeràrquics.

40Responsabilitat Social Corporativa > Dimensions de la responsabilitat social corporativa > Dimensió laboral

El Pla de Prevenció té una vigència indefinida fins que l’actual marc organitzatiu de la Diputació de Barcelonaexperimenti canvis substancials que puguin influir en la política preventiva adoptada. El Pla de prevenció també podràser modificat quan hi hagin canvis substancials que afectin a la seguretat i salut dels treballadors, a qualsevol delselements que l’integren i que facin necessària aquesta modificació.

Per tal de garantir la possibilitat de consulta regular i periòdica de les actuacions de la Corporació en matèria deprevenció de riscos laborals, existeixen els següents òrgans de participació i consulta dels treballadors:

Comitè de seguretat i salut

Subcomitès de centre

Delegats de prevenció

This is a text

La igualtat d'oportunitats entre homes i dones i la conciliació de la vida laboral, familiari personal són aspectes que treballem activament

Hem aprovat el Pla d’igualtat de gènere de la Diputació de Barcelona, amb l’objectiu de tenir una estratègiainstitucional destinada a eliminar els obstacles que poden impedir una participació equilibrada de dones id'homes en totes les ocupacions i les jerarquies. Aquest pla es coordina a través de la Comissió de seguiment delPla d’Igualtat i s’ha elaborat de manera participativa. Hem recollit les opinions dels treballadors de l'organització, permitjà d'una enquesta en línia anònima dissenyada específicament per a aquest projecte. Així mateix, la Direcció hi haestat implicada des del començament i el document s’ha aprovat pel Ple corporatiu de data 30 d’abril de 2015 .

Hem publicat i difós el Pla d’igualtat de gènere entre el personal de la corporació. També hem preparat una guia perfomentar la importància de la igualtat d’oportunitats en la cultura i valors corporatius, hem creat una bústia per recollirpropostes de millora, hem establert un circuit institucional intern per fer visibles els casos de dones víctimes de laviolència de gènere i hem implicat el personal de la corporació en campanyes de sensibilització en aquest àmbit.

Per altra banda, l’1 de març de 2016 es va presentar la Xarxa de Referents d'Igualtat, la qual està formada perrepresentants de totes les gerències, direccions de serveis i gabinets de les àrees que integren la Diputació deBarcelona.

La Xarxa té com a objectiu la incorporació de la perspectiva de gènere en totes les àrees de la Corporació i lesseves funcions són:

Fer arribar al personal de la gerència/direcció de serveis/gabinet la informació de les accions del pla que es vanimplementant i fer difusió i incentivar la participació en els actes i actuacions que s'organitzin relacionats amb lapromoció de la igualtat a la Corporació.

Derivar a la comissió del Pla d'Igualtat de Gènere les aportacions pròpies i les que el personal faci en relació a laimplementació del pla intern.

Vetllar per incorporar la variable sexe en totes les dades registrades i estadístiques que s'elaborin en el seuàmbit de treball, així com per que la documentació que s'elabori incorpori la perspectiva de gènere.

This is a text

Distribució per gènere de la plantilla

La nostra plantilla[5] de treballadors i treballadores està formada, majoritàriament perdones. Tant l’any 2015 com el 2016 la distribució per gènere dels treballadors itreballadores de la corporació era d’un 38% d’homes i un 62% de dones.

41Responsabilitat Social Corporativa > Dimensions de la responsabilitat social corporativa > Dimensió laboral

Nom

bre

34

267

720 85

9

527

2.4k

44

229

741 89

0

532

2.4k

150 41

0 550

363

1.5k

143 41

7 523

395

1.5k

Dones 2015 Dones 2016 Homes 2015 Homes 2016

25 De 25 a35

De 36 a45

De 46 a55

> 55 Total0k

1k

2k

3k

Figura 11: Distribució per edats de la plantilla.

No obstant això, en els òrgans de govern la relació s’inverteix. Així doncs, l’estructura de govern de 2016 compta amb7 dones i 15 homes (31% i 69%, respectivament).

El mateix passa amb el Ple, constituït per 51 diputats i diputades, representants de tota la demarcació. Ladistribució per gènere és de 18 dones (35%), 32 homes (63%) i 1 pendent de nomenament.

El total de persones amb una discapacitat igual o superior al 33% és de 129 persones el 2015 (3,19%) i de 130persones el 2016 (3,16%).

Els conceptes retributius (retribucions bàsiques i complementàries) dels empleats al servei de la Diputació deBarcelona es determinen per la normativa vigent de funció pública i la llei de pressupostos generals de l'Estat que espublica anualment. Es basen, per tant, en conceptes objectius sense esbiaix per raó de gènere o d'altres aspectes.

Este es un texto

42Responsabilitat Social Corporativa > Dimensions de la responsabilitat social corporativa > Dimensió laboral

Bones pràctiques

Convocatòria del projecte de Certificacions ofimàtiques

Durant el 2016 es va fer la primera convocatòria del projecte de Certificacions ofimàtiques, que té per objectiuacreditar la competència digital dels empleats públics en l’ús del programari ofimàtic Microsoft Office 2010 (programesMs Access, Ms Excel, Ms Powerpoint i Ms Word) i, alhora, fomentar l’autoaprenentatge a partir de materials en formatvirtual. Aquesta primera convocatòria va assolir una demanda de 1.690 places per participar en les diferents sessionsde les proves.

Campanyes per millorar les competències lingüístiques

S’han fet 19 edicions de promoció de la sessió «El bon ús de la llengua i la implantació corporativa del Llibre d'estilde la Diputació de Barcelona», que imparteix la Unitat Lingüística de la corporació. Amb aquesta campanya volemtransmetre la necessitat d'incorporar la qualitat lingüística com a valor en la feina del dia a dia i presentar les eines queho poden fer possible. Hem tingut 224 assistents.

També hem impulsat una campanya de comunicació interna «Afinem la llengua». En destaquem dues actuacions:l'agregació, als escriptoris dels ordinadors, d'una icona d'accés directe a la pàgina de llengua, i l'enviament d'unqüestionari als empleats amb la finalitat de detectar les necessitats en aquest àmbit. Enguany hem tingut 1.121respostes, un nombre molt exitós ja que duplica i quadriplica, respectivament, els qüestionaris de les duescampanyes internes anteriors.

Campanya de comunicació interna "Millorem el medi ambient"

Durant el 2016, la campanya de comunicació interna “Millorem el medi ambient” va voler abordar els reptes del mediambient entre les persones que treballen a la Diputació, interpel·lant-les sobre la incidència que els petits gestos de lavida personal i professional tenen per a la millora del medi ambient.

Els objectius generals de la campanya van ser:

Sensibilitzar sobre els valors sosteniblesReduir la factura energèticaContribuir a fer un planeta més sostenibleAfegir nous valors a la marca de la Diputació de Barcelona

Per a la campanya s’han desenvolupat diversos materials i altres recursos, entre els que es troben un seguit d’accionsparticipatives, de les que destaquem:

Tallers «Estalvia energia, estalvia diners». Es van dur a terme 20 sessions amb una participació total de 280persones. La valoració global va ser de 8,5/10.Acció «Dona vida al reciclatge». Es tractava d’oferir llavors de flors a canvi de elements a reciclar (piles, paper,roba, CD i DVD, etc.) . i es va desenvolupar als vestíbuls dels cinc edificis corporatius. El nombre departicipants va ser de 510.Festa familiar «Millorem el medi ambient», que es va dur a terme al recinte de l’Escola Industrial i on hi varenparticipar unes 300 persones.

43Responsabilitat Social Corporativa > Dimensions de la responsabilitat social corporativa > Dimensió laboral

Imatge de la campanya de comunicació interna

“Millorem el medi ambient”

Foto de la bicicletada, una de les activitats desenvolupades en el marc de la Campanya «Millorem el medi

ambient»

[5] Tots els treballadors i treballadores exceptuant eventuals i electes.

44Responsabilitat Social Corporativa > Dimensions de la responsabilitat social corporativa > Dimensió laboral

Dimensió social

!# # # !

La dimensió social l’entenem com el foment de la igualtat d'oportunitats i el benestar de les persones, a travésde la cultura, l'esport, la salut, l'educació o l’ocupació per garantir la cohesió social.

En concret, dissenyem accions i iniciatives que ajuden a la cohesió social i afavoreixen la convivència, integrantels diferents col·lectius, tot oferint-los els serveis necessaris, i que milloren la salut i el benestar de les persones através del foment de l’esport i d’hàbits saludables.

Una de les nostres tasques principals és la sensibilització i conscienciació col·lectiva. Impulsem campanyesadreçades a la difusió del consum responsable, la millora del benestar de les persones, i el respecte pel medi natural.Ho fem internament, tot fomentant la participació dels treballadors i treballadores de la corporació en accions desensibilització concretes, i també externament, amb accions directes al territori.

Les activitats de sensibilització i educació ambiental tracten temes de mitigació i adaptació al canvi climàtic,eficiència i estalvi d'energia, mobilitat sostenible, ambientalització de la gestió local, prevenció de residus, contaminacióatmosfèrica i acústica, cicle local de l'aigua i gestió d'àmbits litorals. Les campanyes de sensibilització social volenconscienciar la població en temes com l’eradicació de la violència envers les dones, el respecte envers el col·lectiu degent gran, la pobresa o la inclusió de persones amb discapacitats.

k

Augmentem un 9% el nombre de d'ajuntaments beneficiaris del suport tècnic enactivitats d’educació per a la salut

Per millorar la qualitat de vida de les persones hem desplegat un seguitd’actuacions que inclouen, entre altres, potenciar el serveis socials d’atenciódomiciliària, impulsar un pla de xoc contra la pobresa, i la inserciósociolaboral de col·lectius en risc d’exclusió.

Enguany 12.839persones més que l’any2015 han participat enactivitats d’educació pera la salut que es fan alterritori.

Este es un texto

L’esport com a instrument de cohesió social

Veiem en l’esport una manera de vehicular i treballar la cohesió social. Per al 2016 ens hem proposat augmentar elsuport tècnic als ajuntaments i incrementar el nombre d’activitats i persones participants. Per això hem atorgat650.000,43 € en forma de beques municipals per prevenir risc d'exclusió en activitats esportives. Aquesta quantitatrepresenta 32.124,19 € més que l’any 2015.

Este es un texto

45Responsabilitat Social Corporativa > Dimensions de la responsabilitat social corporativa > Dimensió social

Ampliem significativament el nombre d’ens locals amb programes de suport a lesfamílies i de lluita contra la pobresa

El Pla Xarxa, a banda de prestar suport als governs locals, vol incidir en la millora de les condicions de vida de lespersones i en particular d’aquella població en risc d’exclusió social d’una població total de més de cinc milions i migde persones. Aquest pla s’ha gestat en un context de crisi, i neix amb una clara consciència de la realitat social delterritori. Malgrat la crisi no ha fet emergir problemàtiques noves, sí que s'han donat importants canvis estructuralsd'ordre econòmic, social i cultural, provocant que les problemàtiques ja existents i les situacions d'exclusió socials'expandissin cap a sectors de la població que gaudien d'un cert benestar.

En aquest context, hem aconseguit augmentar en més del 7% el percentatged'ens locals amb grups de suport emocional i d'ajuda mútua, passant del22.36% el 2015 al 30% el 2016. Així mateix, el percentatge de municipis queparticipen en el programa «Els serveis socials més a prop» és del 20%, eldoble que l’any anterior.

Augmenta un 7,59 % elsusuaris del servei localde teleassistència,valorat amb un 4,7 sobre5

El Servei local de teleassistència (SLT, en endavant) s’adreça principalment a persones que es troben en risc perraons d’edat, solitud, fragilitat i/o dependència. El seu principal objectiu és proporcionar a les persones i a les sevesfamílies la seguretat de ser atesos davant una emergència les 24 hores i els 365 dies a l’any.

Des de l’octubre de 2005, el creixement del nombre d’usuaris del SLT ha estat continu, passant de 3.819 personesusuàries inicials, fins arribar als 72.375 persones usuàries el mes de desembre de l’any 2016. Actualment el SLT ésun dels programes socials amb major implantació al territori (310 municipis) i un dels que valoren méssatisfactòriament les persones usuàries; concretament, amb 4,7 punts sobre 5 en l’índex de satisfacció de la darreraavaluació.

La cobertura del servei sobre la població major de 65 anys en els municipis de la demarcació de Barcelona ambmenys de 300.000 habitants és del 11,2%. Per comarques, comprèn des del 8,8% de cobertura del Maresme fins el12,5% de la comarca d’Osona. Pel que fa a les persones més grans de 80 anys, la cobertura del servei a lademarcació és del 36,7%. La comarca amb més cobertura és el Barcelonès, amb un 41,21%; i la que en té menys ésel Maresme, amb un 29%.

Pel que fa a programes de lluita contra la pobresa, podem afirmar que el percentatge d'ens locals que han realitzatactuacions de lluita contra la pobresa energètica ha passat del 0,6% al 3% entre 2015 i 2016, respectivament.També s’han creat taules i xarxes per a l'acció coordinada en l'àmbit de la infància i adolescència en risc a lesquals hi ha participat el 35,78% dels ens de la corporació.

A més, continua habilitat el Servei d'intermediació en deutes de l'habitatge ajuda les persones que no poden pagarla hipoteca o el lloguer. Aquest servei ha tingut un desplegament territorial del 80,98% de la població potencialmentusuària del servei[6], i del 95,86% dels municipis de cobertura del servei[7]. Els expedients gestionats finalitzen amb unacord favorable en un 57% i un 67% els anys 2016 i 2015, respectivament.

46Responsabilitat Social Corporativa > Dimensions de la responsabilitat social corporativa > Dimensió social

Nom

bre

d'ex

pedi

ents

ges

tiona

ts

197410

580151

275

331

Intermediacions finalitzades propostes acceptades

2013 2014 2015 20160

500

1000

Figura 11: Gràfica dels expedients gestionats pel Servei d'Intermediació en Deutes de l'Habitatge

Este es un texto

La igualtat de gènere i d’oportunitats formen part de la nostra essència

A banda del Pla d’igualtat de gènere, a través del qual treballem en la promoció de la igualtat entre homes i dones i laprevenció de la violència masclista, la gestió de la diversitat cultural i la integració de població immigrada també és unapeça fonamental en la promoció de la igualtat d’oportunitats. Així mateix, donem suport als ens locals en l'impulsde les polítiques de recepció i acollida de les persones nouvingudes.

En aquest sentit, el desembre de 2016 hem aprovat, en Ple, la nostra adhesió a la Declaració institucional de les“Ciutats Defensores dels Drets Humans”, que vol donar a conèixer la feina dels defensors dels drets humans,ajudant a conscienciar a la ciutadania de les ciutats participants sobre la necessitat d’integrar la defensa dels dretshumans en la tasca quotidiana.

Este es un texto

47Responsabilitat Social Corporativa > Dimensions de la responsabilitat social corporativa > Dimensió social

Bones pràctiques

Servei d'intermediació de deutes d'habitatge

Servei ofert en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya, juntamentamb els consells comarcals, els ens locals i els col·legis d'advocats de lademarcació de Barcelona per oferir un servei adreçat a les persones que nopoden fer front al pagament de la hipoteca o el lloguer del seu habitatge, al’entitat bancària, o que volen realitzar reclamacions de mediació de consumen l’àmbit hipotecari.

Cessió d'ús d'habitatges per a programes d'inclusió social

Formalització de convenis amb entitats sense ànim de lucre per a la cessió d’us de diversos habitatges de la Diputacióde Barcelona per tal d’impulsar programes socials relacionats amb la inclusió de persones amb necessitatsespecials. A més a més, es fa cessió d’us dels locals a aquestes entitats. El 2016 es destinen 17,35% d’habitatges ahabitatge social, i 6,12% de locals i oficines a espais per entitats sense ànim de lucre. El 2015 foren 16,23% i5,84%, respectivament.

Cuidem les nostres platges

Volem destacar la campanya d’educació ambiental destinada a reduir lesdeixalles de les platges: el ‘Clean-up Day’. Durant el ‘Clean-up Day' voluntarisdel Cercle de voluntaris dels Parcs Naturals recolliren 200 kg deplàstic i 200 més de rebuig dels 2km recorreguts a les platges de Sitges il'Espai natural dels Colls i Miralpeix. Aquesta iniciativa va ser impulsada pelCentre d'estudis del Mar (CEM) de Sitges, un equipament d'educacióambiental de la Diputació de Barcelona.

Per altra banda. en el marc de la campanya "Cuida les platges i cuida't tu!”,oferim material de sensibilització i educació, com són els ventalls ambinformació sobre mesures de protecció solar, de bany segur i de tractamentper picada de medusa; els minicontenidors de brossa petita, que permetendipositar-hi petites deixalles, i el conte Els pirates de la platja, que permet queels infants coneguin, de manera lúdica, els riscos que hi ha a la platja i elsaprenguin a minimitzar.

La mitjana de satisfacció global (famílies i usuaris) delservei Respir és de 9,08 sobre 10

Respir és un programa d'atenció residencial temporal a través del qual esporten a terme programes de suport a famílies cuidadores de persones ambun determinat grau de dependència per raons d’edat i/o discapacitat. Té coma finalitat millorar la qualitat de vida dels cuidadors, proporcionant-los untemps de descans i donant resposta a determinades situacions familiarsimprevistes.

Activitats inclusives de natura als nostres Parcs Naturals, desenvolupades en itineraris

48Responsabilitat Social Corporativa > Dimensions de la responsabilitat social corporativa > Dimensió social

senyalitzats adaptats

Enguany hem preparat sis itineraris adaptats per a persones amb mobilitat reduïda, dos dels quals també són per ainvidents. Aquests són:

Aigua, un viatge pels 5 sentits - Itinerari inclusiu pel Parc Natural del Montseny on hi ha participat 117 persones.És una ruta teatralitzada inclusiva realitzada al Parc Natural del Montseny que, de la mà de personatgessingulars, explora en diferents parades, els cincs sentits (vista, tacte, oïda, gust i olfacte). La ruta inclouaudiodescripció.

Natura, un viatge pels 5 sentits. Itinerari inclusiu pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac on hi haparticipat 129 persones. Aquest itinerari és un itinerari inclusiu que es realitza al llarg de l’itinerari adaptat de laCasa Nova de l’Obac fins a l’Obac vell, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, i en el qual intervenendos actors i un educador ambiental. Una proposta d’integració amb l’entorn, tot desenvolupant els cinc sentits.

Camins, un viatge pels 5 sentits. Itinerari inclusiu pel Parc del Montnegre i el Corredor amb 318 participants.Aquest és un itinerari guiat inclusiu que es realitza que es realitza a la plana del Corredor, un terreny fàcilmenttransitable. En aquest itinerari inclusiu hi intervenen dos actors i un educador ambiental. Una propostad’integració amb l’entorn, on es desenvolupen els cinc sentits.

Totes les rutes Inclouen interpretació en llengua de signes i estan adaptades a persones amb discapacitat i mobilitatreduïda

Josep Cano / Diputació de

Barcelona

49Responsabilitat Social Corporativa > Dimensions de la responsabilitat social corporativa > Dimensió social

Dimensió ambiental

!# # # !

Entenem la dimensió ambiental com la protecció del medi ambient, és a dir, la preservació dels espais naturals i labiodiversitat, i la prevenció de la contaminació, per assolir un desenvolupament sostenible. Així doncs, promoveminiciatives per al desenvolupament ambientalment sostenible de la pròpia corporació i dels municipis de la demarcació.

En concret, internament, desenvolupem accions per a la reducció de l’impacte ambiental de la corporació, fomentem elconsum responsable i l’ús eficient dels recursos naturals, i promovem el respecte pel medi ambient a través de lasensibilització. Per fer això, hem incorporat criteris per a l’ús eficient dels recursos (aigua, paper i tòner) i eldesenvolupament d’una nova cultura energètica, i hem promogut accions de mobilitat sostenible que han aconseguitreduir el cost energètic associat als desplaçaments dels nostres treballadors al territori. També hem dut a termeauditories energètiques i instal·lacions d’energies renovables en edificis de la corporació. També hem aprovatuna instrucció per a l’ambientalització de la contractació (IAC) per incorporar criteris ambientals en elsprocediments de contractació administrativa.

A nivell territorial, impulsem actuacions que ajuden a realitzar una gestió local ambientalment sostenible i apreservar els espais naturals i la biodiversitat, a lluitar contra el canvi climàtic, la sobreexplotació de recursos i lacontaminació, i a sensibilitzar i educar en relació al medi. Hem donat suport a iniciatives per afavorir la mobilitatsostenible, com ara els plans de mobilitat urbana sostenible, els plans d’implantació del vehicle elèctric i lesexposicions de sensibilització vers aquesta problemàtica. També hem desenvolupat actuacions orientades a laconservació de diverses espècies vulnerables a la Xarxa de Parcs Naturals.

Disposem d’un programa corporatiu consolidat, el Pla d'optimització de recursos 2.0 (POR 2.0), que dóna respostaa la línia d’actuació "Prestació de serveis interns i finalistes amb criteris de sostenibilitat i eficiència als diferentsdepartaments de la Diputació de Barcelona" del Pla d'Actuació de Mandat 2016-2019.

This is a text

Durant el 2016 hem aconseguit millorar la recollida selectiva dels recintes i edificiscorporatius

A nivell intern, el nostre objectiu és realitzar una gestió més eficient dels residus generats per la corporació. Elnostre objectiu és realitzar una gestió més eficient dels residus generats per la corporació, mitjançant l'extensió de larecollida selectiva a totes les dependències o activitats, i la implantació d'objectius i pràctiques per a la minimitzaciód'aquests residus, com per exemple el consum de paper d’oficina. En guany hem aconseguit augmentar un 7%aquesta recollida.

Recollida selectiva de residus als recintes iedificis corporatius (kg)

50Responsabilitat Social Corporativa > Dimensions de la responsabilitat social corporativa > Dimensió ambiental

243,920

221,546

202,725

246,317231,414

205,934220,768

2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016150k

200k

250k

300k

Figura 12: Evolució de la recollida selectiva de residus als recintes i edificis corporatius

La recollida selectiva als recintes i edificis corporatius inclou residus de tots tipus, com cartró i paper, plàstic i envasos,piles, roba, etc. Aquesta recollida es fa a través de la recollida municipal i dels gestors autoritzats corresponents.

Destí Material 2011 2013 2014 2015 2016

NO PERILLOSOS

Reciclatge Paper (kg) 144.462 122.110 145.561 143.195 133.804

Plàstics ienvasos (kg)

18.877 25.347 46.118 35.145 20.004

Oli (l) 1.100 1.755

Reutilització Roba usada 55.398 53.385 53.071 50.396 64.464

Abocador Residus sòlids(kg)

2.060 1.170 957 1.997 1.552

Residuslíquids (l)

3.120 1.136 3.983 6.146 4.267

PERILLOSOS

Reciclatge Piles (kg) 521 593 439 681 777

Cd i Dvd (kg) 228 120 172 59 96

Figura 13: Taula de recollida selectiva de residus als recintes i edificis corporatius.

This is a text

Vetllem per preservar el nostre entorn natural i la seva biodiversitat

51Responsabilitat Social Corporativa > Dimensions de la responsabilitat social corporativa > Dimensió ambiental

A nivell extern, des de la corporació promovem actuacions orientades a lapreservació dels espais naturals i la biodiversitat, i al seguiment i laconservació de diverses espècies vulnerables a la Xarxa de Parcs Naturalsde la Diputació de Barcelona. En aquesta xarxa gestionem 12 espaisnaturals conjuntament amb els 100 municipis del seu àmbit geogràfic. Entotal abasta 102.587 hectàrees.

Una de les activitats que es duen a terme és la senyalització d’itineraris dinsels parcs.

Entre altres, planifiquem i gestionem els espais naturals i agraris, protegimels valors naturals, agrícoles i forestals, culturals i paisatgístics d’aquestentorn, n’incentivem el desenvolupament econòmic i fomentem l’ús públic il’educació ambiental entorn aquest patrimoni cultural i natural.

La Xarxa de Parcs Naturals posa a l'abast de la ciutadania centresd'informació i documentació, itineraris senyalitzats i rutes guiades, museus iexposicions temporals, equipaments pedagògics i culturals, albergs,allotjaments rurals, àrees d'esplai i d'acampada, publicacions i audiovisuals, amés de cursos, tallers i estades ambientals; tot plegat per gaudir, conèixer irespectar el medi natural.

Figura 14: Mapa dels Parcs Naturals gestionats

per la Diputació

This is a text

Apostem per l'eficiència energètica

El POR observa com a criteri general l'exercici de bones pràctiques ambientals en els edificis de la corporació. Aquestcriteri dóna impuls a tota una sèrie de mesures o actuacions amb la finalitat de racionalitzar l'ús de l'energia, ja siguifent un ús de l'energia proporcional a les finalitats que es volen assolir, o incorporant l’ús d’elements naturals percomplir amb les necessitats de confort als edificis.

Els objectius que ens hem marcat a la corporació passen per augmentar l'eficiència energètica dels edificis i laseva seguretat, per tal de mantenir o reduir el consum elèctric.

Els consums energètics de la Diputació estan bàsicament relacionats amb l’ús d’electricitat per a la llum i climatitzacióde les seves dependències, i de gas per a calefacció i cuines, d’alguns espais i edificis.

El consum elèctric intern inclou els consums Patrimonial i Logística. Logística correspon al consum de tots els edificis irecintes de la corporació (anomenat “de logística” perquè està gestionat per la Subdirecció de Logística). Patrimonialequival al consum que es fa en els immobles de la Diputació gestionats per l’Oficina de Patrimoni i Gestió Immobiliària,que bàsicament són pisos de lloguer.

A nivell territorial volem optimitzar l'enllumenat públic, millorar de l'eficiència en la gestió de l’energia, l’aigua i elsresidus i augmentar l'ús d'energies renovables en els nous equipaments locals i en els ens locals.

Consum elèctric (Kw/h)

2015 2016

Patrimonial 30.604 31.170

Logística 14.180.069 13.345.619

TOTAL Corporatiu 14.210.673 13.376.789

La Diputacióredueix el seuconsum elèctricen un 5,87% i elde gas en un13,6%.

52Responsabilitat Social Corporativa > Dimensions de la responsabilitat social corporativa > Dimensió ambiental

Figura 15: Consum elèctric de la corporació

L’evolució del consum elèctric dels edificis i recintes de la corporació mostra una certa tendència a l’alça des del 2013però una disminució significativa respecte el 2015.

12,876,71512,578,588

14,180,069

13,345,619

2013 2014 2015 201610M

12M

14M

16M

Figura 16: Evolució del consum elèctric dels edificis i recintes de la corporació

A nivell contractual tenim establert que tota l’energia subministrada per les companyies distribuïdores provingui defonts renovables. A més, disposem de plaques solars tèrmiques per a l’escalfament de l’ACS en diferents recintescorporatius i de plaques solars fotovoltaiques l’energia generada de les quals s’injecta a xarxa de distribucióelèctrica.

Plaques de generació d’energia elèctrica per a autoconsum:

168 a la coberta de l’Edifici Serradell Trabal (Recinte Mundet) ,

70 a la coberta de la nau del parc mòbil

Plaques de generació d’energia elèctrica per a injecció a la xarxa de distribució elèctrica:

468 a la coberta de la nau de la Plataforma de Distribució Logística (PDL)

79 a la coberta de Can Serra

78 a la coberta de l’Edifici Migjorn (Recinte Mundet)

96 a la coberta del Pavelló Nord (Recinte Mundet)

36 a la coberta de l’Edifici Can Batlló (Recinte Escola Industrial)

Tot plegat representa una producció energètica de 267MWh repartits de la manera següent:

2015 2016

Generació d’energia neta (kwh) 323.714 267.175

Generació d’energia neta injectada axarxa (kwh)

249.348 244.587

Energia neta d'autoconsum (kwh) 74.366 22.588

Figura 17: Producció d’energia neta

53Responsabilitat Social Corporativa > Dimensions de la responsabilitat social corporativa > Dimensió ambiental

El consum de gas corporatiu (inclou només als edificis i recintes de la corporació, no als patrimonials) ha disminuïtsubstancialment des del 2013, i un 13,6% respecte el 2015. L’evolució dels darrers quatre anys és clarament a labaixa.

Consum de gas (m3)

606,799

409,611462,462

399,587

2013 2014 2015 2016200k

400k

600k

800k

Figura 18: Evolució del consum de gas dels edificis i recintes de la corporació

També disposem de plaques solars tèrmiques per a l’escalfament d’aigua calenta sanitària. Actualment hi hainstal·lats:

26 a la coberta de l’Edifici Serradell Trabal (Recinte Mundet)

3 al terrat de l’Edifici Minerva

3 a l’edifici del Taller de manteniment (Recinte Escola Industrial)

La disminució en els consums d’electricitat i gas es poden atribuir a les intervencions de manteniment, millora iadequació a nous usos d’edificis corporatius que s’han fet.

Instal·lació de llums, sistemes i mecanismes en els espais corporatius interiors, adreçats a l'estalvi i eficièncialumínica: una de les últimes actuacions que s'han fet en tema energètic ha estat la renovació de l'enllumenat del'edifici del Rellotge. S’han substituït les lluminàries amb baixa eficiència energètica per uns equips nous ambtecnologia led. Aquesta actuació comporta un estalvi energètic superior al 50%.

Telegestió i monitorització de consums: s’ha augmentat el control del consum elèctric en els edificis quepermeten determinar la corba de funcionament de la instal·lació i comprovar si hi ha màquines o equipsfuncionant d'una forma inadequada.

Adequació de potències subministrament elèctric: des de 2014 s’exigeix a les comercialitzadores desubministrament elèctric (plecs) un informe semestral per tal d’adequar les potències contractades a lesnecessitats reals.

A nivell territorial, el percentatge de municipis de menys de 20.000 habitants amb pla director d’enllumenat haaugmentat en un dos per cent, i es troba al 55% dels municipis. També s’han millorat els equipaments públics i elsespais urbans. El consum energètic per càpita a la demarcació de Barcelona ha passat de 11,20 MWh/hab/any el2015 a 10,6 MWh/hab/any el 2016.

This is a text

Lluita contra el Canvi Climàtic

54Responsabilitat Social Corporativa > Dimensions de la responsabilitat social corporativa > Dimensió ambiental

La reducció del consum energètic de la corporació repercuteix directament en la disminució de la petjada de carbonien el mateix percentatge. Així doncs, les emissions derivades del consum elèctric[8] són 9.237 tn CO2eq el 2015 i8.695 tn CO2eq el 2016, amb una reducció corresponent d’un 5,8%.

A banda, també ens hem compromès a mantenir o reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle dels vehiclescorporatius a través de la compra de vehicles amb criteris ambientals, que estalvien 563 grams de CO2eq perKm recorregut que altrament haguessin estat alliberats a l’atmosfera. En el territori també estem impulsant la millorade la xarxa d’equipaments esportius locals.

Un altre àmbit que repercuteix en la reducció d’emissions és la recollida selectiva de residus. El 2016 hem reduït5.265 kg CO2eq, i el 2015 2.970 kg CO2eq, gairebé el doble.

Durant el 2016 hemcompensat un 68% mésd’emissions que el2015.

Les emissions de CO2 compensades per any per les activitats de la Xarxade ciutats i pobles cap a la sostenibilitat ha passat de 10,86tn CO2eq el2015 a 18,28tn CO2eq el 2016. Aquesta compensació consisteix en fer unadonació econòmica a un projecte de gestió de boscos, o d’implantaciód’energies renovables a través d’una ONG.

55Responsabilitat Social Corporativa > Dimensions de la responsabilitat social corporativa > Dimensió ambiental

Bones pràctiques

Cercle de Voluntaris dels Parcs Naturals

El Cercle de Voluntaris dels Parcs Naturals és un bon exemple de bona pràctica ambiental dirigida a la ciutadania. ElCercle va iniciar les seves activitats per aquest any 2016, amb una actuació que va tenir lloc al Parc del Garraf, amb elcondicionament d'un tram de la Ruta dels castells a Olesa de Bonesvalls. El programa d'aquest any ha inclòs un totaldel 15 actuacions ambientals que s'han dut a terme en els diversos espais inclosos en la Xarxa de Parcs Naturals.La tipologia de les activitats programades ha contemplat des de la millora del patrimoni natural i cultural, accions complantades populars fins a millores en espais d'esbarjo dels parcs.

Un dels trets distintius del Cercle de Voluntaris és la participació activa en les diverses campanyes vinculades a laprotecció del espais naturals. Aquest 2016, s'han inclòs accions en 12 parcs de la Xarxa com són el Parc Naturaldel Montseny, l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona, el Parc del Castell de Montesquiu, el Parc del Montnegre i elCorredor, el Parc de la Serralada de Marina, el Parc de la Serralada Litoral, el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt il'Obac, el Parc del Garraf i el Parc Agrari del Baix Llobregat, així com en accions de sensibilització mediambiental comel Clean Up Day del programa "Let's Clean Up Europe", el Dia Europeu dels Parcs, la Setmana del VoluntariatAmbiental de Catalunya i el Dia Internacional de les Muntanyes.

Actualment el Cercle està integrat per més de 300voluntaris, tots ells compromesos amb els valorsmediambientals i de preservació de la natura. Elprograma de voluntaris compren també sessions deformació en accions mediambientals i anualment escelebra una Trobada en la que es fa balanç de lesaccions realitzades i es presenta el programa d'accionsper l'any en curs.

Oriol Clavera / Diputació de Barcelona

L'espai personal de la Intradiba, una eina sostenible

L’Espai personal és el lloc web creat a la Diputació de Barcelona l’any 2009, que ofereix a l’empleat d’una manera fàcili integrada, l’accés a diferents recursos i serveis relacionats amb els recursos humans.Durant els darrers anys s’han millorat els serveis i s’hi han incorporat noves funcionalitats que han estat útils id’interès per als empleats de la corporació, esdevenint-se com l’eina corporativa més utilitzada dels últims temps.

Aquestes gestions en línia permeten un estalvi econòmic i ecològic important, perquè no s’han de fer els tràmits enpaper. Així mateix, s’optimitzen recursos, garanteix la confidencialitat i es redueixen els terminis de resposta (celeritaten els processos).

L'Espai personal és una eina indispensable per a l'administració electrònica de processos administratius. Les millores iles actualitzacions incorporades han fet que cada cop més persones hi accedeixin i l'utilitzin de manera habitual.

A més, l'ús creixent d'aquesta eina de gestió virtual ha provocat una notable davallada de l'ús del paper, fet quesitua la corporació en un marc ambientalment més sostenible i contribueix a alinear-nos amb les actuacions incloses alPla d'optimització de recursos i amb els objectius estratègics que planteja el Pla d'actuació de mandat 2016-2019.

56Responsabilitat Social Corporativa > Dimensions de la responsabilitat social corporativa > Dimensió ambiental

Tràm

its re

alitz

ats

31,503 35,25145,230

48,785

22,723 19,967 23,30415,802

Tràmits paper Espai personal

2NSEMESTRE

2014

1RSEMESTRE

2015

2NSEMESTRE

2015

1RSEMESTRE

2016

20k

40k

60k

0k

2015

35%

65%

Tràmits paperEspai personal

2016

24%

76%

Tràmits paperEspai personal

La gràfica il•lustra l'evolució positiva dels tràmits realitzats des de 2014 fins als primers mesos de 2016 en comparacióamb els tràmits en paper. Des de 2015, s'han fet 35 actuacions de millora (creació de nous serveis i actualització delsexistents). Gràcies a aquestes novetats, l'ús de l'eina s'ha incrementat més d'un 211% respecte al 2014: s'han fetmés 1.272.628 visites, entre les quals l'11% han estat realitzades fora de la xarxa corporativa. La mitjana de visites i/ogestions per empleat durant aquest període ha estat de 197.

Així mateix, al llarg del primer semestre del 2016 s'han fet cada dia 2.696 accessos. La pàgina més visitada ha estatla de Control horari, amb una mitjana de 683 d'empleats al dia.

Suport a l'autoconsum fotovoltaic

Hem creat un full de càlcul per tal de valorar la viabilitat o no d'instal·lar energia solar fotovoltaica per autoconsum alsequipaments municipals. Aquesta eina, que ha estat creada pels tècnics de la Oficina Tècnica de Canvi Climàtic iSostenibilitat, ofereix una primera aproximació sobre el cost, els estalvis i les amortitzacions de possibles instal·lacionsfotovoltaiques sobre coberta a edificis públics.

L'eina permet calcular tres escenaris diferents en funció de l'espai disponible i la potència instal·lada. En l’opció estalvies prioritza l'estalvi energètic aconseguit a l'edifici, en l’opció rendibilitat es potencia l'equilibri entre estalvi i inversió i,una tercera opció permet donar una alternativa en cas que l'espai de la coberta no sigui suficient per a instal·lar-hi lapotència dels escenaris anteriors. L'excel permet calcular la viabilitat d'edificis amb tarifes 3.0 o 2.0 i 2.1, que són lesdiferents possibles tarifes elèctriques.

Estalvi d'emissions de CO2 als complexos esportius municipals

Els equipaments amb més potencial d’estalvi d’emissions de CO2 són els complexos esportius municipals, atès quesón els equipaments amb consums més elevats degut a la presència de les piscines cobertes.

Als Plans d’Estalvi Energètic realitzats en el marc del Catàleg de Serveis de 2016 es proposaven diverses mesuresd’estalvi energètic. Aquestes mesures anaven orientades a millorar l’eficiència energètica i la gestió de les diverses

57Responsabilitat Social Corporativa > Dimensions de la responsabilitat social corporativa > Dimensió ambiental

instal·lacions de cada equipament: l’enllumenat, la calefacció, la generació d’aigua calenta sanitària, els aïllaments, larefrigeració, els tancaments, entre d’altres.

En conjunt es van fer plans d’estalvi a 23 municipis de la demarcació de Barcelona (veure quadre adjunt). Lesactuacions proposades a tots els plans suposarien un estalvi de 624,22 t de CO2.

MunicipiEquipamentmunicipal

t CO2 estalviades ambaplicació de mesures

Lliçà de Vall Pavelló poliesportiu 4,46

Sant Pol deMar

Pavelló poliesportiu 2,67

Monistrol deMontserrat

Piscina d'estiu ipavelló poliesportiu

15,94

Sant Hipòlitde Voltregà

Pavelló d'hoquei ipavelló poliesportiu

18,57

Sant Vicençde Torelló

Pavelló poliesportiu 2,32

Torelló Pavelló poliesportiu 38,21

Igualada Complex esportiu 95,89

Pineda deMar

Complex esportiu 128,29

Sant EsteveSesrovires

Complex esportiu 126,14

Ullastrell Camp de futbol 0,57

Muntanyola Zona esportiva 10,15

Esparraguera Piscina coberta ipavelló poliesportiu

47,10

Monistrol deCalders

Camp de futbol ipavelló poliesportiu

16,04

Perafita Pavelló poliesportiu 2,10

Prats deLluçanès

Pavelló poliesportiu 26,40

Sant Antonide Vilamajor

Camp de futbol ipavelló poliesportiu

14,38

Centelles Zona esportiva 26,14

Sant Quintíde Mediona

Camp de futbol ipavelló poliesportiu

3,94

Collbató Zona esportiva 6,34

La Granada Piscina d'estiu 6,10

Sant Mateude Bages

Zona esportiva ipiscina d'estiu

2,67

58Responsabilitat Social Corporativa > Dimensions de la responsabilitat social corporativa > Dimensió ambiental

Matadepera Pavelló poliesportiu 14,97

Vilanova delVallès

Camp de futbol 14,83

TOTAL 624,22

Adquisició de bicicletes elèctriques per a tècnics i serveis municipals de la província deBarcelona

L’adquisició i cessió de bicicletes elèctriques s’emmarca dins les línies estratègiques de la Diputació de Barcelona enmatèria de polítiques de mobilitat sostenible i eficiència energètica, materialitzades en el Pacte dels Alcaldes pel Climai l’Energia. La Diputació de Barcelona és un dels coordinadors regionals del Pacte dels Alcaldes i ofereix suport tècnic,econòmic i material als municipis que es volen adherir i aconseguir els objectius del Pacte.

L’any 2016 s’han entregat 201 unitats de bicicletes elèctriques a 103 municipis, un volum molt superior aqualsevol dels anys anteriors.

Amb l’ús de les 201 bicicletes elèctriques cedides alsmunicipis l’any 2016 s’evitarà l’emissió de més de 9,6tones de CO2 anuals i el consum de 32,10 MWhd’energia primària. Addicionalment, s’han reduït lesemissions de NOx i micropartícules en suspensió (PM).

L’ús de les bicicletes elèctriques per part de lesadministracions locals, pel seu caràcter demostratiu iexemplificador, es pot definir com una mesura de:

Estalvi energètic i mitigació del canvi climàticReducció de la contaminació atmosfèrica iacústicaPacificació del trànsit (mobilitat tova)

[8] El factor de conversió emprat és 308 g CO2/kWh.

59Responsabilitat Social Corporativa > Dimensions de la responsabilitat social corporativa > Dimensió ambiental

Dimensió econòmica

!# # # !

Entenem la dimensió econòmica com la dinamització dels entorns econòmics locals i dels territoris, a través demesures de desenvolupament que incorporin, també, criteris extraeconòmics com la sostenibilitat, la innovació,l'equilibri territorial, etc.

Durant l’any 2016, des de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic Local hem atorgat, com a subvencions directes, untotal de 60 ajuts econòmics a 56 entitats amb representació i/o incidència al món local per finançar actuacions ambl’objectiu d’impulsar l’activitat econòmica local i millorar la qualitat de l’ocupació.

No obstant, les principals activitats de suport i assistència al territori s’han executat d’acord amb el desplegament delProtocol general del Pla "Xarxa de Governs Locals 2016-2019" i l’aprovació del Catàleg de suport a serveis i a lesactivitats locals 2016.

This is a text

El còmput total d’ingressos i despeses per a l’any 2016 és de 896M€. El 2015 fou de870M€.

INGRESSOS

M€

2015

M€

2016 DESPESES

M€

2015

M€

2016

Impostos directes 109 123 Despeses personal 211 215

Impostos indirectes 74 79 Despeses correntsen béns i serveis

85 89

Taxes, preus públics,i altres ingressos

8 8 Despesesfinanceres

3 2

Transferènciescorrents

470 469 Transferènciescorrents

209 232

Ingressospatrimonials

4 3 Fons decontingència i altresimprevistos

4 4

Transferències decapital

--- 110 Inversions reals 59 52

Actius financers 131 153 Transferències decapital

118 99

Passius financers 73 58 Actius financers 161 178

Passiu financers 19 21

Figura 19: Resum d’ingressos i despeses per capítols.

60Responsabilitat Social Corporativa > Dimensions de la responsabilitat social corporativa > Dimensió econòmica

This is a text

Des de l'Oficina Tècnica d'Estratègies per al Desenvolupament Econòmic (OTEDE) hemgestionat 1.501.000 € per impulsar l’economia local

L’OTEDE és l'equip professional que dóna suport als governs locals en la definició i impuls de les polítiques dedesenvolupament econòmic dels municipis, a partir d'una visió global i estratègica del territori.

La seva activitat gira entorn a dos eixos: servir com a un espai de referència per a la generació i gestió delconeixement en l'àmbit del desenvolupament econòmic local; i l’elaboració de productes i el desenvolupament demetodologies que permetin als ens locals desplegar i gestionar les estratègies de desenvolupament econòmic.

This is a text

Mitjançant el Pla Xarxa de Governs Locals hem concedit 361.640.410€ en forma de 7.002actuacions

El Pla Xarxa és el nostre instrument preferent per a les funcions d’assistència i cooperació local. A través d’aquest plagestionem la transferència de recursos econòmics, tècnics i materials als ens locals mitjançant diferentsinstruments: les Meses de concertació, el Catàleg de serveis i els Programes complementaris.

El 2016, s'han dut a terme 7.002 actuacions per un import total de 361.640.410 €, distribuïts de la manera següent:

MESES DECONCERTACIÓ

CATÀLEG DESERVEIS

PROGRAMESCOMPLEMENTARIS

Actuacions Import Actuacions Import Actuacions Import

910 240.341.920 4.322 31.097.009 1.770 90.201.480

Figura 20: Ajuts econòmics de les Meses de concertació (preacords inicials), el Catàleg de serveis i els Programes complementaris.

€ x

1.00

0

19k

32k

53k

35k

20k

75k

5.5k

2.1k 3.7k 8.

2k

6.3k

3.8k 4.9k

2.1k8.

3k 12k

24k

16k

8.9k

18k

2.5k

MESES DE CONCERTACIÓ CATÀLEG DE SERVEIS PROGRAMES COMPLEMENTARIS

Tram I:Fins a1.000

habitants

Tram II:De 1.001a 5.000

habitants

Tram III:De 5.001a 20.000habitants

Tram IV:De 20.001a 50.000habitants

Tram V:De 50.001a 75.000habitants

Tram VI:Més de75.000

habitants

Tram VII:Altres

entitatslocals

0k

25k

50k

75k

100k

61Responsabilitat Social Corporativa > Dimensions de la responsabilitat social corporativa > Dimensió econòmica

Figura 21: Distribució per trams de població dels ajuts econòmics de les Meses de concertació*, el Catàleg de serveis i els Programes

complementaris (*són dades relatives als preacords inicials).

€ X

1.00

0

14k

13k 16

k

33k

53k

8.8k

7.1k

22k

2.8k

17k

32k

22k

1.6k

1.9k

2.0k 5.

1k

1.9k

1.1k

1.4k 3.

8k

664 2.9k 5.

1k

3.5k4.5k 5.2k 6.0k

16k

7.4k

3.6k

3.6k

10k

1.3k

7.4k

15k

11k

MESES DE CONCERTACIÓ CATÀLEG DE SERVEIS PROGRAMES COMPLEMENTARIS

AltPenedès

Anoia

Bages

BaixLlobregat

Barcelonès

Berguedà

Garraf

Maresme

Moianès

Osona

Selva

VallèsOccidental

VallèsOriental

0k

20k

40k

60k

Figura 22: Distribució per comarca de la concessió dels ajuts econòmics de les Meses de concertació (preacords inicials), el Catàleg de serveis i els

Programes complementaris .

62Responsabilitat Social Corporativa > Dimensions de la responsabilitat social corporativa > Dimensió econòmica

Bones pràctiques

Promovem el comerç just, el consum responsable i la banca ètica

A través de l’Oficina de Cooperació al Desenvolupament donem suport als ens locals de la demarcació en lesiniciatives de promoció del comerç just, el consum responsable i la banca ètica al seu territori.

Per impulsar aquesta línia de treball emprem diferents instruments. D’una banda, els ajuntaments poden incloureaccions d’aquesta temàtica a les sol·licituds dels recursos educatius. D’altra banda, donem suport a propostespresentades per ONGs amb experiència i arrelament al territori.

Així, anualment recolzem la campanya Som Comerç Just i Banca Ètica, liderada per l’entitat SETEM, la qual facilitamaterials de difusió i activitats de sensibilització a tots els municipis interessats en el marc de la setmana internacionaldel comerç just. Durant l’any 2016 s’hi van adherir 20 ajuntaments. També donem suport al projecte Café Ciutat,una xarxa formada per 11 municipis i 3 entitats per la promoció dels valors del comerç just per mitjà de cafè.

Xarxa productes de la terra

La Xarxa productes de la terra és una agrupació voluntària de 12 ens locals d’àmbit supramunicipal impulsada perla Diputació l’any 2010 que a finals de l’any 2016 tenia un cens de 1.167 empreses productores i elaboradores deproductes alimentaris de qualitat. L’objectiu principal de la Xarxa és enfortir aquest teixit empresarial, per tal que lesempreses siguin més competitives i sostenibles, i els territoris més atractius i de qualitat.

El juliol de l’any 2016 s’ha aprovat l’actual Pla estratègic i operatiu del 2016 al 2020, que inclou 325 activitats amb unpressupost previst de 6,4 milions d’€. S’han creat 12 empreses noves i s’han recuperat 22 varietats locals. Lavaloració global mitjana dels membres de les Xarxa: 8,4/10.

A través dels ens locals membres de la Xarxa donem suport a les empreses en aquests àmbits:

En gestió empresarial: formació i assessorament en tots els àmbits de la gestió de l’empresa: tràmits,ordenances, sol·licitud i gestió de subvencions.

En els processos productius: formació i assessorament en qualitat i seguretat dels aliments, transformacióagroalimentària, certificacions, denominacions d’origen, reconversió a l’agricultura ecològica, innovaciótecnològica i productiva.

La comercialització: coneixement i estratègia de mercats, fidelització de clients, plataformes i sistemes decomercialització.

La cooperació entre les empreses: impuls a processos de constitució d’associacions i foment de projectes decooperació entre empreses.

Per altra banda, la Xarxa ha elaborat una llista de 55 productes singulars, que tenen unes característiques pròpies iexcepcionals sovint arrelats a una comarca o territori molt concret.

Xarxa territorial de turisme de la província de Barcelona

En col·laboració amb els ens locals hem desenvolupat polítiques de dinamització i promoció turística del territori quehan permès millorar l’oferta turística i situar-la en els mercats nacionals i internacionals. Aquesta col·laboració s’haarticulat a través d’estructures turístiques supramunicipals (de nivell comarcal) i s’ha materialitzat a través deContractes-programa com a instrument de gestió estratègica amb caràcter quadriennal.

L’aportació als contractes programa en l’exercici 2016 ha estat de 1.100.000€ distribuïts entre els 11 consorcisterritorials.

El Contracte Programa estableix un marc de treball estable definit per uns objectius estratègics:

63Responsabilitat Social Corporativa > Dimensions de la responsabilitat social corporativa > Dimensió econòmica

Orientar la destinació comarcal cap a la gestió sostenible i responsable del turisme que inclou la qualitat,tenint en compte tres grans reptes: el treball conjunt amb els empresaris i resta d’agents del sector turístic,l’orientació al client i el treball orientat a la hospitalitat i l’acollida del visitant i una millora continua dels serveisamb la creació de productes més sostenibles i més eficients.

Orientar la destinació comarcal cap a la nova estratègia de qualificació i de màrqueting de Catalunya.

A través dels contractes-programa hem desenvolupat 22 reunions amb tècnics municipals, 88 reunions amb el sectorprivat, 80 accions formatives amb 1.808 alumnes, 11 presentacions de plans d’acció comarcals i 729 empresesimplicades en projectes de comunicació i qualitat turística.

64Responsabilitat Social Corporativa > Dimensions de la responsabilitat social corporativa > Dimensió econòmica

Índex de continguts GRI

Índex de continguts GRI (Global Reporting Initiative)!# # # !

Continguts bàsics generals

65Responsabilitat Social Corporativa > Índex de continguts GRI > Índex de continguts GRI (Global Reporting Initiati…

Aspectesmaterials Descripció Pàgina Omissions

Respostadirecta

1. Estratègia ianàlisi

G4-1 Declaració del màximresponsable màxim del’organització.

Carta de la presidenta

2. Perfil del'organització

G4-3 Nom de l’organització. Qui som

G4-4 Principals marques,productes i serveis.

Qui som

G4-5 Localització de la seucentral.

Qui som

G4-6 Nombre de països onopera.

Qui som

G4-7 Naturalesa del ràgim depropietat i forma jurídica.

Qui som

G4-8 Mercats servits. Qui som

G4-9 Mida de l'organització. Principals xifres 2016

G4-10 Número total detreballadors.

Principals xifres 2016

G4-11 Percentatge de treballadorscoberts per conveniscol•lectius.

Dimensió laboral

G4-12 Cadena desubministrament.

La cadena de subministrament

G4-13 Canvis significatius durantel període de la memòria.

Qui som

Relació amb els ens locals

Assumptes més rellevants per ala Diputació de Barcelona i elsseus grups de relació en matèriad'RSC

G4-14 Implementació del principide precaució.

Dimensió ambiental

G4-15 Suport a iniciativesexternes.

El nostre compromís

G4-16 Associacions iorganitzacions a las qualses pertany.

El nostre compromís

3. Aspectes

66Responsabilitat Social Corporativa > Índex de continguts GRI > Índex de continguts GRI (Global Reporting Initiati…

materials icobertura

G4-17 Entitats que surten a lamemòria.

Presentació de la memòria

G4-18 Definició del contingut de lamemòria i cobertura decada aspecte.

Selecció dels aspectes materials

G4-19 Aspectes materials. Assumptes més rellevants per ala Diputació de Barcelona i elsseus grups de relació en matèriad'RSC

G4-20 Cobertura de cada aspectematerial.

Assumptes més rellevants per ala Diputació de Barcelona i elsseus grups de relació en matèriad'RSC

G4-21 Límit de cada aspectematerial fora del’organització.

Assumptes més rellevants per ala Diputació de Barcelona i elsseus grups de relació en matèriad'RSC

G4-22 Informació de memòriesanteriors.

Presentació de la memòria Aquesta ésla primeramemòriad'RSCbasada en laguia GRI.

G4-23 Canvi significatiu en l’abasti cobertura de cada aspecterespecte a memòriesanteriors.

Aquesta ésla primeramemòriad'RSCbasada en laguia GRI.

4. Participaciódels grups derelació

G4-24 Grups de relació. Grups de relació

G4-25 Base per a la identificaciódels grups de relació.

Grups de relació

G4-26 Participació dels grups derelació.

Selecció dels aspectes materials

G4-27 Qüestions i problemes clauque han sorgit rel de laparticipació dels grups derelació.

Grups de relació

5. Perfil de lamemòria

G4-28 Període de la memòria. Presentació de la memòria

G4-29 Data de la darreramemòria.

Presentació de la memòria

67Responsabilitat Social Corporativa > Índex de continguts GRI > Índex de continguts GRI (Global Reporting Initiati…

G4-30 Cicle de presentació dememòries.

Presentació de la memòria

G4-31 Punt de contacte per adubtes sobre el contingutde la memòria.

Presentació de la memòria

G4-32 Opció De conformitat ambla guia que ha escollitl’organització i índex GRI.

Presentació de la memòria

G4-33 Política i pràctiquesrespecte la verificacióexterna de la memòria.

No esdisposa deverificacióexterna.

6.Governança

G4-34 Estructura de govern del’organització.

Com ens organitzem

7. Ètica iintegritat

G4-56 Valors, principis i codis deconducta o altres.

Missió, visió i valors

Continguts bàsics específics

Economia

68Responsabilitat Social Corporativa > Índex de continguts GRI > Índex de continguts GRI (Global Reporting Initiati…

Aspecte material Indicadors Descripció Pàgina OmissionsRespostadirecta

Acomplimenteconòmic

DMA Enfocament de gestió Dimensióeconòmica

G4-EC1 Valor econòmic directe generat idistribuït

Dimensióeconòmica

Medi ambient

Aspectesmaterials Indicadors Descripció Pàgina Omissions

Respostadirecta

Energia DMA Enfocament de gestió. Dimensióambiental

G4-EN6 Reducció del consum energètic. Dimensióambiental

Biodiversitat DMA Enfocament de gestió. Dimensióambiental

G4-EN11 Instal•lacions operatives pròpies, arrendades,gestionades que siguin adjacents, continguin o estiguinubicades en àrees protegides i àrees no protegides degran valor per la biodiversitat.

Dimensióambiental

G4-EN12 Descripció dels impactes més significatius sobre labiodiversitat de les àrees protegides o àrees d’altaviodiversitat no protegides derivades de les activitats,els productes o els serveis.

Dimensióambiental

Emissions DMA Enfocament de gestió Dimensióambiental

G4-EN15 Emisiones directes de gasos amb efecte hivernacle(Abast 1).

Dimensióambiental

G4-EN16 Emisiones directes de gasos amb efecte hivernacle(Abast 2).

Dimensióambiental

Efluents iresidus

DMA Enfocament de gestió. Dimensióambiental

G4-23 Pes total de residus, segons tipus i mètode detractament.

Dimensióambiental

69Responsabilitat Social Corporativa > Índex de continguts GRI > Índex de continguts GRI (Global Reporting Initiati…

Social

Pràctiques laborals i treball digne

Aspectes materials Indicadors Descripció Pàgina OmissionsRespostadirecta

Salut i seguretat en eltreball

DMA Enfocament de gestió. Dimensiólaboral

G4-LA5 Percentatge de terballadors representats encomités formals de salut i seguretat conjuntsper a dirección i treballadors.

Dimensiólaboral

G4-LA6 Tipus i taxa de lesions, enfermetatsprofessionals, dies perduts, absentisme.

Dimensiólaboral

Capacitació i educació DMA Enfocament de gestió. Dimensiólaboral

G4-LA9 Promig d’hores de formació anuals pertreballador, desglossat per sexe i categorialaboral.

Dimensiólaboral

Diversitat i igualtatd'oportunitats

DMA Enfocament de gestió. Dimensiólaboral

G4-LA12 Composició dels òrgans de govern i de laplantilla.

Dimensiólaboral

Igualtat en laretribució entre donesi homes

DMA Enfocament de gestió. Dimensiólaboral

G4-LA13 Relació entre el sou base dels homesrespecte el de les dones.

Dimensiólaboral

Avaluació de lespràctiques laboralsdels proveïdors

DMA Enfocament de gestió. Dimensiólaboral

G4-LA14 Percentatge de nous proveïdors examinatsen funció de criteris relatius apràctiqueslaborals.

Dimensiólaboral

Societat

Aspectesmaterials Indicadors Descripció Pàgina Omissions

Respostadirecta

Comunitatslocals

DMA Enfocament de gestió. Dimensiósocial

G4-SO1 Percentatge de centres on s’han implantat programes dedesenvolupament, avaluació d’impactes i participació dela comunitat local.

Dimensiósocial

70Responsabilitat Social Corporativa > Índex de continguts GRI > Índex de continguts GRI (Global Reporting Initiati…

Responsabilitat sobre el servei

Aspectes materials Indicadors Descripció Pàgina OmissionsRespostadirecta

Gestió responsable interna iexterna*

No GRI Pla director deresponsabilitat social

Dades obertes i tràmitselectrònics*

No GRI Dimensió bon govern

71Responsabilitat Social Corporativa > Índex de continguts GRI > Índex de continguts GRI (Global Reporting Initiati…

Glossari

Glossari!# # # !

Aspectes materials – Llista d’impactes que s’inclouran a la memòria i que són una selecció dels temes mésimportants o rellevants per la corporació i els seus grups de relació.

Cadena de valor – Processos involucrats de manera directa o indirecta en l’acció de satisfer les necessitats del client.En organitzacions de servei inclou proveïdors, emmagatzematge indirecte, canals de distribució i client final.

GRI – Organització internacional independent que dóna suport a empreses, governs i organitzacions perquècomprenguin i comuniquin l’impacte de la seva activitat en aspectes cabdals per a la sostenibilitat com el canvi climàtic,els drets humans, la corrupció o altres.

Grups de relació – Persones, grups de persones o organitzacions implicades o afectades per les activitats, elsproductes i/o els serveis d’una organització.

Materialitat – Procés d’identificació dels aspectes materials.

Matriu de materialitat – Representació gràfica dels aspectes ambientals, econòmics i socials que són prioritaris per ala Diputació i els seus grups de relació, i sobre l’evolució dels quals s’informarà mitjançant indicadors específics RSC.

Responsabilitat Social Corporativa (RSC) – Compromís d’una organització envers les necessitats dels seus grupsde relació en els diferents àmbits (laboral, acció social, medi ambient, clientela i entitats proveïdores, i bon govern itransparència), per mitjà d'una implicació voluntària i solidària més enllà del que estableix la legislació vigent.

72Responsabilitat Social Corporativa > Glossari > Glossari

Legal Notice!# # # !

This document was authored and rendered using the Enablon Publisher

73Responsabilitat Social Corporativa > Legal Notice