Llull adapta l’art a les novel·les, als exemples i semblances i

també la llengua

Llatí: teòlegs i savis universitaris

Àrab: conversió dels musulmans

Català: s’adreça a un públic ampli, laic i no especialitzat

Necessita un llenguatge senzill i entenedor per

adreçar-se a totes les àrees del coneixement i

utilitza:

- Prosa sintàcticament travada

- Frases inserides

- Oracions copulatives, completives (subordinades

substantives) i oracions de relatiu.

- Incorpora un gran repertori lèxic amb arabismes i

llatinismes adaptats a la llengua pròpia.

- Neologismes propis del seus sistema de

pensament.

POESIA AUTOBIOGRÀFICA:

- Gènere inèdit en la literatura medieval

- L’autor conta el propi itinerari vital (de manera sincera): angoixes, fracassos i neguits.

• Cant de Ramon (1299): poema de 14 estrofes monorimes de sis versos de vuit síl·labes, forma procedent de la lírica trobadoresca). Autobiografia en vers que demana l’adhesió de l’autor.

• El Desconhort (1295): poema de 69 estrofes monorimes de 12 versos alexandrins. Debat en vers entre Ramon i un ermità (recupera les tècniques literàries de la poesia trobadoresca amb finalitat propagandística)

Poesia de caire religiós i propagandístic: Los Cents noms de Déu, Dictat de Ramon (1299, el dedica a Jaume II d’Aragó).

De temàtica mariana: El plant de Nostra Dona (recrea les lamentacions de la mare de Déu al peu de la Creu).

Pren gèneres de la poesia trobadoresca (canten l’amor profà o la guerra cruel), però refet amb un contingut purament religiós. Tècnica emprada a Lo Concili (cançó de croada) i a A vos dona Santa Maria (cançó amorosa del Blanquerna), en què la midons feudal és la Mare de Déu.

Llibre d’Evast e Blanquerna (Montpeller,

1283). El protagonista, Blanquerna,

encarna els objectius vitals de Llull

envers la perfecció, en un recorregut

pels diferents estats de l’home:

matrimoni, religió, prelatura, apostolat, i

vida ermitana.

Intenció: mostrar l’ideal de vida cristiana,

en els diferents estats de l’home.

Fèlix o Llibre de meravelles (França,

1289). Crítica del poder. Fèlix inicia un

camí de perfecció personal i espiritual.

Inclou el Llibre de les bèsties (apòleg

sobre les lluites polítiques a les corts

medievals.

Intenció didàctica envers les noves

capes socials burgeses.

Llibre d’Amic e Amat (inclòs en el

Blanquerna): recull de 365 versicles o

aforismes per a la meditació diària.

Expressa el desig d’apropar-se a Déu

amb un diàleg entre l’Amic (home o

servidor de Déu) i Amat (Déu).

Intenció: afavorir la meditació i el diàleg

amb Déu. Prosa plena de metàfores,

al·legories, símbols i imatges poètiques.

Llibre de contemplació en Déu (1272). Mètode de meditació religiosa.

Llibre del gentil e los tres savis (1272). Marc de tolerància per a la discussió entre un jueu, un musulmà i un cristià que intenten convèncer un gentil.

L’Arbre de Ciència (1296). Llibre enciclopèdic que pretén estructurar tot el saber humà perquè pugui ser entès amb facilitat.

Llibre de l’orde de cavalleria (1275) destinat a la formació del cavaller cristià (obra que influí en Joanot Martorell).

Doctrina pueril (1278)sobre l’educació dels infants.

Berenguer, Vicent; Cabrera, Beti Serra; Soler, Jeroni (2008). Batxillerat 1. Llengua Catalana i Literatura. Madrid: Anaya.

Camps, Josep; Nigorra, Joan F.; Soldevilla, Llorenç (2009). Llengua Catalana i literatura 1. Batxillerat. Palma: Santillana.

Pàgines d’interès:

http://quisestlullus.narpan.net/72/_cat.html

Universitat de Barcelona

Actualitat literària sobre Ramon Llull a lletrA, l'espai virtual de literatura catalana de la Universitat Oberta de Catalunya http://lletra.uoc.edu/ca/autor/ramon-llull