ramon llull solc

8/13/2019 Ramon Llull SOLC

1/7

Tema2RamonLlullVidaR,ql, torLlul l , nasqu ntreel 1232 el 1235 a la ciutatde Mallorca.Proveniad'un llinatgecatalde Barcelona ue s'haviaestablert l' i l la de Mallorca a partirdel 1231. Molts aspectes e la sevavida els coneixemgrcies la Vidacretania,biografianarradaper Llull i transcritaper un seu deixeble.Aix. sabemque fousenescaleJaume I i queescas mb BlancaPicany.Un fet decisiu 'escaiguelsvolts de 1265: uhgsaparicionsde Jesucristdeterrninarena sbita conversideLlul l . El l mateixensho explica I ' in icidel poema Lo Desconhort":

Quan ui grane sent el mnsavanitat,comenc far mal e entrenpecat.oblidantDu,segurnt arnalitat.masplaca .lesucrist.ersagranpieut.queespresent mi cincvelscrucifigat.perQo ueel remembrsen fosenamorat.Aleshores.abandonant aml ia. amistats crrecs.emprenguuna nova vidaguiadaper tresobjectius:a conversi 'infidels: a composici e libresper tal dedifondre ' idealcrist iaprimit iu. i la creaci 'escolesn poder ormar en llengesorientals sobretot rab)els uturs missioners.-'assoliment 'aquestsresobjectiusexiga Llul l una enormeactivitat.Aix. successivamentsimultniament. partde dedicar-se l'estudi. edactes seves bres. und monestirs. ssistia la Uni-versitatde Pars efectu largs freqents iatgesper l'Occidentcristi,o. ambpropositmissioner.pel Nord d'Africa. Finalment,en un intent que el papa elsprincepscrist ians ompart issin ls seusprojectes. ssist . l l3 l l . al concil i deViena del Delfinat. El fracsd'aquesta estis narradaal poema "Lo Concili".L lu l l mor . amb otaprobabi l i ta t . l l316.Introducci6 l'obraLlull sautor d'unaobraque,escrita n quatre lengesllat.catal,rab proven-gal,aquesta arrera nomsper a la produccipotica). omprnuns 243 ttols iabraga, rescindintde a producciestrictament iterria. es msdiverses ranquesdel saber:Filosofia,Teologia,Medicina,Fsica,Astronomia.Astrologia,etc. Defet, Llull fou un delsprimers escriptorseuropeusque utilitz una llenguaneolla-tina per tractar algunesd'aquestesmatries: si l's de 'rab obea la necessitat eser entspels infidels, a llengua latina li permetde fer-seescoltaren els centresculturalsms mportantsde I'E,uropa el seglextu.Llull no fou un escriptoren el sentitmodern de la paraula, si escriv "literatura"ho fu amb unes inalitatsprctiquesmolt precises.En sntesi, a literaturafou perl 6


2/7

Rarr ronL lu l la ell molt msun ntit jqueno pasun fisistemaogicdel pensamentul. l iquesi.delsa la fe deCrist.de 'altrapretenia evida urbana. aotica corronrpuda . e lat ian isme r imi t iu .

per tal de fer conixer a seva Art". und'una banda.havia de convertirels nfi-retornarelsusos costumsde a creixentsocietat ccidental l'ordenaci el cris-

Prosa ilosdficaEl sistenla ilosoficde Llull. basat onamentalment n el platonisme risti autorsl lat insdelsegle t t) ien el pensament riental. nforma totes esseves bres ar iservperals seusproposirs speculat iuspersuasius.L'Art ubreujadad'cttrobar erita versicatalana e la l lat ina Ars Magna) ouescr i ta Mal lorcaversel 121 is e l pr imer intentd 'ar t general u l . l iana. lsprincipis ilosoficshi sn organitzats e maneraque puguin resoldrematemtica-ment tota menade dubtes.Anterior a aquesta bra esel Llibrc dalgenlil c los res.sn' i .sescrit r imer en rab pelsvolls de l 2l2 en catal).L'Arbre de Sc' ittci,l ibre molt extens cabat Roma el 1295.s una veritableenciclopediarganitzada partrrd'unsarbresal.legoricsuecomprenenot el saberhunl.El lector. uan legeix l l l ibre.s'endinsa n el ms antst ic abstracteosc.en una imnrensametfora. n creixen 'arbreelemental. l vegetal. l sensual.' i -maginal . 'humanal.' imper ia l . l ce lest ia l .'angel ical .'ev i terna l. l maternale lsde Jesucrist de Du. A part de les semblances les metfores. e serveixmoltsovint delsproverbis.originals aguts. Ens cal citar tamb a RetltoricaNova,tractat obre 'art depersuadir. scri t nicialnlent n catal I 303)pernoms on-servaten versi lat ina. el Liberde ascettsu l desc'ettsuntel lec'tus1305).Obradidctica religiosaEn aquestapartathi ha tresobres emarcables. a primera.el Llibre de l'ordedec'at,al leria,scrita ntre 215 i l216. es dedicada la formacidel cavaller r ist isegonsa mspuraconcepcimedieval.Aquestaobra exerciunagran nfluncia nTirant lo Blanc, fou adaptada en algunspassatgesradui'daen el Librtdel cava-lleroet delescuden e Don JuanManuel.La segona bra, de caire eligis.s el Llibre de SanctaMaria, estructuratmitjan-gant un dilegentre dues damesal.legoriques: raci i Lausor ("lloanga").quebusquen a maneradepregar de loar millor la Marede Du. Destaquemamb aDoctrina ueri l( l218). compendi e normessobre 'educaciels nfants.ObranarrativaLo romansd'Evaste Blanquerno,al i com el mateixLlull I 'anomena l final de I'o-bra, s senscap mena de dubte una de les fites cabdalsde la producci lulliana.Sobre a datacidelBlanqLterna i ha diverseseories.Segonsa msestesa, emblaque fou escriten duesetapes. n la primera.entre 1218 1288. Llull escrivi dosllibres elde matrimoni el de clerecia), I'epleg. 'any 1294,davant a renncia lPapatde CelestV, Llull reprengu 'obra i la completaamb tres libres ms,el de

l 7


3/7

It gsnyoroeu lorogl uencfflca [rsn crfoneelolloorbcn vcfkgob aroftrrgrxie vrutybcncdrciocomarbtobctrur8 -oeBlomo:ce Btsrqumronll oquolcec irrrnrarcoqucloebgnng gien cruur:ctcndrsrecolsr:cfcrurrog: comquc|o 9ofnanoq#r psrufi5f clfcturc:recoutfr:reroeu.Scoolaodouqucfouocogcgcokg.tr'polecbabi trLrbeuifiooelsobu, m**i##ffiXf.Fiqn apv(rleffingl*ks t'aacaforff:oonsoncrcr crcr r cmbrlo fcuPooela cruru ocl olobk:I cqplLr t nqueeftau:Y{lltm caofr oque l lrbreenct_ncbllttcl pr

:: il ;;Iili' iii.fioi"n' "-*l rrnrbnr. Z ofrgoncoocleltanrct9*E{l rrttr$o. iLo tcr{crcrocl llemtrg :-$lnc plc{tttrru.Aoquec$ dclt-;-r-;-l lrrrintrcpoftoltrolf nroln:qucffihx[,'|iriJ"f.'Ti:**,H:

l iacsimil de la primera pgina deBlunquertra en l 'edici de Valdncia det 5 2 1 .

"prelatura".el "d'apostol icalenyoria" "el de vida ermitana".Recordem ue elSant Paredecidde renunciaral Papat retornar ala vida ermitana, et quedeguimpressionar rofundament lull, car concebiamolt semblantment'ordenaci elmn per lloangaa Du.El Blanquernaesrorganttzaten cinc llibresen record de les cinc nafresde Crist iper a exemplificarels cinc possiblesestatsde vida. Vol ser una reivindicacidelcristianismeprimitiu, del retorn als usossocialsque entrarenen crisi a l'pocadeLlull. s la primera novel.la atalanaque t com a protagonistaun burgs quenopasun cavaller), aquestes mou per dins ciutats viles en lloc de fer-ho per castellsi paisatgesantstics. 'ambientacisdecididament ealista: 'hi descriuen amps,boscos, arrers,places,avernes, tc.D'altresprotagonistes el "romang" sn Evast Aloma, paresde Blanquerna:Nas-tasia Natana, mare i filla vei'nesde I'hostald'Evast, tot un seguitde personatgessimblicscom Fe, Veritat, Enteniment,Devoci. el Joglar de Valor, Ramon lofoll, etc. Hi trobem tambuna mplia mostra de la societatdel seu emps:merca-ders,pagesos, lergues, errers,gentde mala vida, etc. Llull en aquesta bra narcatot el cicle vital d'una persona,Blanquerna,que s successivamentnfant, jove,frare, bisbe,SantPare finalment ermil. Ens dna alhora un ampli panoramadelmn mediterrani del segleXIII i delsproblemesms angoixantsde I'home cristi.l 8


4/7

Ramon L lu l lEs, en certa mesura. a respostaa la crisi d'una societat eudaldavant I'aparicid'un nou mn -mercantilista- que no t cap endncia ontemplativa.El BlanqLternaonten elsseus inc libresalgunes bresescrites nteriorment erLlull. Aquestsel cas delLlibre d'Aventaria, resentat om escritpel mateixBlan-querna.En el Ll ibre d'Att t ice Antat,una de lesseves eces abdals la mscone-gudamodernament.ntentade donar a la vida ermitanaun contingutmstic,men-tre que 'Art de cottletrrplaciri,ueapareix om a epileg. n dnael vessant sctic.El Llibre de merat,elles Flx, fou escritentre 1288 1289.E,ns elata a historiad'un home que. veient que les altrespersones o coneixienni amaven Du. esdecidi a escriureun llibre. el Llibre de nteravelles,lo qual se departeixen deuparts.Qos a saber:Du. Angels,Cel. Elements. lantes.Metal ls.Bsties, onie,Paradis. nfern". Felix. el protagonista,ecorreel mn observant aprenent e lavida queduen els ermitans els ilosofsamb elsquals parla.A diferncia e Blan-querna.que viu totes es etapes e la vida, Flix sempres ove. Aix, semblaqueen aquest libre interessimolt ms a Llull la impressiespacial els contingutsideologico-doctrinalsue no pasel personatge rotagonista. 'altra banda,el Lli-bre de nteravelles staescritamb una tcnicamolt propia de l'poca:el dilegentreel mestre el deixebler er tant. som molt lluny de a claredat la senzillesaxposi-t iva del Blanquerna.La setena artde 'obra.el Llibre de esbesties, s unapeqamolt especial ue rencala tonicadelsaltres libres,simples ractats numeratius. o s el tpic bestiarime-dieval . inun interessantpoleg o l t ic socio logicobre avidadelshomes.

l - any 1307 L lu l l fu un de lsseusv la tges 'evange l i t zacrotsug ia - Iun is) . en aquesta amina h i ve iem represen tadaasevaarr ibada . BC)I 'ragrnentde l 'esculturade la tomba de Ramon Llull alconvent de Sant Francescde Ciutat de Mallorca, feta pe rFrancescSagrerados segles esprs e la sevamort.

l 9


5/7

Tema 2ObramsticaEl Llibre de contemplaci n Du s I'origen de tota la mstica ul.liana,que culmi-nar sintetitzada lrica en el Llibre d'Amic e Amat, i que serdesenrotllada dmi-rablementenl'Arbre de ilosofia d'amor. E,scritprobablement 'any 1272,s el seullibre ms extens un delsprimers que escrigu.s una mena d'oraci on I'autorexposael seudesigd'unir-seamb Du en la contemplaci.No s'hi veuen empteigsprimerencsni assaigsitubejants.s una obra mestra,d'un gran rigor intel'lectual,perfectaen la prosa d'un alpoticsingular.El Llibre d'Amic e Amat s una obra breu. escritaen versicleso metforesmoralsque es poden llegir independentment.En cont una per cadadia de I'any, ambprevisi dels de traspso bixests.Tres elementsessencials structurenel llibre:I'Amic (l'home). 'Amat (Du) i I'Amor, moltes vegades ersonalitzat interme-diari d'ambds.s escritperqu 'utilitzin els ermitans, la brevetatde cadaversi-cle per a meditar scompensada er la densitatde contingut. s aquesta ensitat aque exigeixel llenguatgemetafric,quecont un elevat ndex de poesia.Llull basael llibre en una constantanttesi.a que, segonsell, com ms difcil s I'art mscoses nexplicables ot aclarir. Una altra constants a personalitzaci e les deesabstractes.En el Llibre d'Amic e Amat trobem nfluncies el CanticdelsCanricsbiblic; aix,per exemple, 'idil' l i msticque es creaamb els dilegs ntreDu i I'home.Tambcont ressonncies els trobadors. sobretoten I'estil, i una important influnciarab quan. seguintels models dels sufs hispano-musulmans, consegueix nesmeravellosesmatgesesgotadores, sigui que una imatgeen creauna altra de novai complementria:Jahia 'amic en ll i t d'amorr os l langolserende plaers,e lo cobertorera de languiments,el cux era de plors. E era qesti si el drap del cux era del drap dels llanqols o delcobertor.Llull, en aquest libre, com en d'altres,contrafd a I'espiritual ota la casusticaamorosaprofanaa temes figures eligioses: u domina; Amic/home i Amor/vassallatge.L'Arbre de.filosofiad'amor, escrit a Paris I'any 1298, s, en certsaspectes, naobra paral.lela complemenlriade l'anterior. Basant-se n I'estructura pica deI'arbre,Llull escriuun llibre per aconsolarFilosofiad'Amor (personatge l.legoric),que es queixa de no tenir tants servidors com la sevagermana, a Filosofia deSaber.Sovint hi apareixenmetforesdel mateix tipus que les del Llibre d'Amic eAmat. L'Arbresuna mpressionant meravellosa l.legoriaobre 'Amor, I'Amat il"Amic. Tamb aqu, Llull contraf a I'espiritual, hi s palesa a influncia delRomande la Rose,quesegurament profit amb la ideade captar-se mpliescapesde lectors,a queel Romanera una obra molt coneguda Europa.

20


6/7

Ramon L lu l lPoesiaEn el casde Ramon Llull no sempreel concepte "'obra rimada"coincideix mb eld"'obra potica".El Llibre d'Amic e Amat n's a prova msclara.E,scrit n prosa,cont un extraordinari delicat irisme.Llull. quan seservdel vers i la rima, hofu no tant en funci de crear literatura.sin per a facilitar la comprensi laretencide les dees xplicades.A part de les mostrespotiques ntercalades n el Blanquerna(un cant a Mariaescrit amb les tcniques l'estil dels trobadors.per contrafeta l'espiritual), aldestacar l Cant de Ranton,una dolorosa onfessi ersonal n ensdescobreix lsseuspecats els seus racassosensproclama 'excel.lnciae a seva Art". trans-mesaper Du. Lo Desconltorfconsideradaa ms mportantde lesseves bresenvers,cont828 versosalexandrins reflecteixa grancrisi moral de Llull quans'a-don quecappodersno se 'escoltava.En el Plant a la Verge, scrit amben alexandrins. lull ensnarra la passi lamort de Jesucrist istesper la Verge.D'altrespoemes n: Lr.,.seiltsnomsdeDu,on pretnde competiramb l'Alcor; Les tores e YostraDrnaSantaMaria, recullde loances la Mare de Dur a l larguissinla cdicinadepec'at5.872versos)LoConcli,escritper transmetre es seves deesals assistents l concili de Viena delDe l f ina t ,'any 3 l l .Ramon Llull, que no era, ni de bon tros, un escriptorprofessional, consegu edonar I'empentadefinitiva a la llengua catalanaen formaci, i esconvert, per launiversalitat el seupensament. n una figurasenyera, ingular nicaen el pano-rama de la cultura medievaleuropea.

2lIl'lustraci de Manuel Viusd al Llibre de lesbsties


7/7

Tema2Llengua estilLa importanciade Llull en el capitol ingsticesbasaen dos fets.En primer lloc.fou el creadordel catal iterari . en segon loc, a sevaprosa.d'unasintaxiexcep-cionalmentdctil i flexible,esdevingu n modelde llenguaque no fou modificatfins que. empsdesprs.a CancelleriaReial n'imposun altre.Pel sol fet de tractar,per primera vegadaen caal. disciplines om les filosofiques,Llull hagude crearconceptes ous. reqentment er mitj d'un curissistema ederivaci.Aix, per exemple. e la paraula magnificanga" n deriv "magnifica-tiu". "magnificable", magnificador". magnificar".etc., ins a un total de catorzevariants.La idea ul.lianade la llenguaentesa om a mer instrument condicionengran manerael seu estill al Llibre del gentil,per exemple, a les segents fltrma-cions:Cadaciencia a mesterosvocableser osqualsmills millor]sia manifestada:caraaquestaincia emostrativaienmenesterocablesscurs que oshomenslecs o hanens.e carns agam questlibrealshomenslecs. eragobreument abplans ocablesparlarem 'esta incia.Amb el mateixpropositde didactisme. lull utilitz una sriede recursos rfics(com figures.arbres,cercles. tc.)que intentaven e facilitar a comprensi e lesseves dees.Els arbres.per exemple. n treballatsamb tant de detallque,en al-gunscasos. onstitueixen utntics mbolsde l'obra lul.liana.Al costatd'aquestesil' lustracions. amb idntica ntenci.cal considerar 's d"'eximplis", narracionsbreusd'estructura l.leeoricafinalitat didctico-moral.

Comentaride textDementreque Nastisia estavaa la finestra,una donzella,ab molt gran gent,veniapregarDusa I'esgleia, deviasser'endemi nvia.Molt fo bellae molt noblementvestida,e cavalcava n un bell palafr.Molts honrats hmens a seguiena peu, emolteshonradesdones;bornadors, oglars qui cantavene sonaven truments, hd-mensqui ballaven, ahienhonor a aquelladonzella.Nast)siacrid) Natana,e dix questegus b ella a la finestra.Natana venc a la finestra. Filla -{ix Nastisia-:Vejats con bella cosa s a veher la donzella e tots los altres qui van ab ella-.Dementre que Nastisia dix aquestes araules,passi un cors quehom portavasoter-rar a I'esgleia.Lo dol ni el plor que sa muller fahia, qui el vos poria dir? - Mare-dix Natana: iveetsvs con gran dolor ha aquelladona qui ha perdut son ma-rit?-. Nastisia no respdsa sesparaules, llevi's de la finestraper co queNatanase'n levis e no ves o plor ni la dolor que a dona meneva.

Ramon Llull, Llibre d'Evaste Blanquerna

ramon llull solc

Documents