1.

• Ramon Llull

• Ciutat de Mallorca (1232-1316)

2.

Context histric

A Mallorca hi convivien persones de les tres cultures religioses majoritries: la cristiana, la musulmana i la jueva. Les influncies entre unes i altres es far evident a Ramon Llull. 3. Balears comerciava amb el nord dfrica especialment. La concepci geogrfica subjectiva, que cadasc tenia, era diferent a ara. Avui en dia ens sembla que Frana o Alemanya sn molt a prop, per al segle XIII era ms a prop el nord dfrica (viatjar per mar s ms rpid que per terra). Aix doncs, no s tan estrany la dria luliana danar-sen cap a les terres musulmanes.

4.

Biografia

Llull va nixer aPalma , aMallorca , poc desprs queJaume Iconquers l'illa. No se sap la data exacta del seu naixement, per devia ser entre el final del1232i el comenament del1233 . Era fill de Ramon Amat Llull i Isabel d'Erill, una famlia acomodada probablement de la noblesa catalana. [1] [2]No se sap gaire ms sobre la seva joventut, tret que el1257es va casar amb la jove Blanca Picany, que li va donar dos fills: Domnec i Magdalena. 5. Abans de casar-se, el jove Llull va ingressar a la cort del rei Jaume en qualitat depatge . Els nobles aviat van ser conscients de la brillant intelligncia del noi i el van convertir en preceptor de l'infant Jaume, fill deJaume I . El seu ascens a la cort va ser meteric: va ser successivament senescal imajordom de palaudel futurJaume II . 6. Durant els seus anys a la cort, Llull va portar una vida mundana, llicenciosa i alegre. Gaudint de tota mena de luxes amb una gran ostentaci, va tindre relacions amoroses amb diverses donzelles, i fins i tot adulteris declarats. Sovint s'ha exagerat aquesta faceta de Llull per, en comparaci, exaltar la seva posterior conversi mstica, per la veritat s que no era ni ms ni menys donat als excessos hedonstics que la resta de cortesans del seu temps. 7. Durant aquest perode l'obra de Llull es redueix a canons d'amor picaresques i divertides, enoccit , aptes per ser cantades pelstrobadors . D'aquestes peces no se n'ha conservat cap, per va aprofitar les tcniques retriques i prosdiques de la poesia en la seva producci posterior. [3]

8.

Biografia 2

Cap al1263experiment un canvi radical en la seva vida arran d'una srie de cinc visions deCristcrucificat. La profunda impressi que li va causar aquesta visi exttica el va portar a vendre's les propietats i el patrimoni per avanar l'herncia a la seva dona i els seus fills, a qui va abandonar perqu havia sentit la crida deDuper dedicar-se a la predicaci. 9. La seva etapa de formaci teolgica i moral va durar fins al1275 . Durant aquests anys Llull va tenir la convicci de qu el Senyor li demanava que ans a les terres musulmanes a estendre la doctrina cristiana. Va aprendrerabgrcies a un captiu sarra que tamb li va ensenyar la lgica d' Al-Gazzali . Quan va compartir amb el captiu les seves intencions d'evangelitzar els habitants de les seves terres sarranes, aquest es va sucidar. 10. Ms endavant Llull es va retirar a una cova alpuig de Randa(Mallorca) on es va entregar a la meditaci i la contemplaci, i finalment va entrar (encara com alaic ) almonestir de la Real , de l' orde cistercenc , on els monjos li van ensenyarllat ,gramticaifilosofia , tantislmicacomcatlica .

11.

La tasca missionera

De les visions que Llull va tenir va extreure que havia de fer, a partir daquell moment, tres coses:

• Intentar convertir els infidels i, sobretot, els musulmans (sarrans) sense tmer un possible martiri; 12. Escriure un llibre contra els errors dels infidels, que fos el millor llibre del mn; i 13. Intentar convncer el Papa , els reis i els prnceps de fundar monestirs per a la formaci de missioners.

Per a la seva formaci va estudiar durant 9 anys seguits intensament. 14. Cap el 1274 t la revelaci de Randa i comena a escriure lesArs .

15.

Obres filosfiques

Llibre del gentil e los tres savis(1272-3) 16. Art abreujada datrobar veritat(1274) 17. Art demostrativa(1283) 18. Art inventivaiArt memorativa(1289-90) 19. Arbre de cincia(1295-96) 20. Llibre de filosofia damor(1298) 21. Dhome(1300) 22. Logica novaiLogica brevis(1303) 23. Art general ltima(1305) Anomenada tambArt magna 24. Llibre dascens i descens de lintel.lecte(1305) 25. Art breu(1308)

26.

L Arslulliana 1

Ramon creia que totes les veritats de fe podien provar-se mitjanant la ra; noms podria convertir els infidels si la fe es recolzava amb arguments racionals. 27. No bastava esbucar els arguments de ladversari, si hom no podia oferir en contrapartida arguments lgicament acceptables, capaos de persuadir-los de la veritat dels dogmes cristians. 28. El que es proposava Ramon era trobar un sistema que li proporcions raons necessries que els infidels no poguessin dubtar delles. 29. Lalgicas el mtode per arribar a aquestes raons necessries. 30. Ramon t una concepci unitria del saber, front la divisi regnant entre cincia i teologia. 31. A aquests objectius estan dedicades les obres de Ramon anomenadesArts, Arsen llat, que era una de les tres llenges en qu escrivia Ramon Llull.

32.

L Arslulliana 2

El sistema de les Ars lullianes parteixen sempre dels atributs de Du, que sn anomenats dignitats divines. La combinatria de lesArss una lgica i una dialctica adreades a una finalitat teolgica de conversi dels infidels. Els elements essencials daquesta combinatria sn: leslletres(A representa a Du, B, C, D... representen dignitats), lescambres(agrupacions de lletres/conceptes que formen doncs proposicions o enunciats), lesfigures(les lletres i les cambres formen triangles, pentgons, cercles, etc.), elscorrelatius(adjectius acabats en-iu[bonificatiu]), (verbs actius en forma infinitiva [bonificar]), i els adjectius finits acabats en-ble[bonificable]). Aquesta frmula ternria ajuda Llull a provar la trinitat, lencarnaci i la creaci. Tamb formen part, en algunes obres, elsarbresi lestaules . Un cas apart s elLlibre de lascens i el descens de lintellecte , on usaescales , i es considera lobra ms llegible de la lgica lulliana.

33.

Etapes de lesArs

Etapa quaternria : figures mltiples de 4, degut als actes de les potncies de lnima. (Bonner, 67) Dignitats divines: bonesa, grandesa, eternitat, poder, saviesa, voluntat, virtut, veritat, glria, perfecci, justcia, llarguesa, simplicitat, noblesa, misericrdia i senyoria. 34. Etapa ternria : mltiples de 3, segons les 3 potncies de lnima: enteniment, voluntat i memria. Dignitats divines (9): bonesa, grandesa, eternitat, poder, saviesa, voluntat, virtut, veritat, glria.

35.

Filosofia de Llull

Els dos problemes centrals de la visi musulmana del cristianisme sn: a) com ha pogut rebaixar-se un Du transcendent a convertir-se en un cos hum, de carn i ossos? b) qu s aix de tres dus en un? 36. Si aquests dogmes essencials de la Trinitat i lEncarnaci no eren demostrables per lara , lafemateixa era falsa. Si la fe catlica no es pot provar segons la manera dentendre, s impossible que sigui vertadera. LaTrinitatser explicada com lactivitat intrnseca (ad intra) de Du, i l Encarnacicom lactivitat externa (ad extra): si Du s all major que el qual res pot ser pensat (musulmans i jueus hi estan dacord), shan dacceptar aquestes dues activitats. 37. Per discutir amb els musulmans, Ramon, en lloc datacar els seus errors, els hi diu: si podeu trobar errors en la meva doctrina, jo em convertir a lislam. 38. Correspondncia entre la realitat i el coneixement, entre elmodus essendii elmodus intelligendi. 39. Ontologia : identificaci entre el que una cosa s i all que fa, la seva activitat: sser=acci.

40.

Webs

http://quisestlullus.narpan.net/1_intro.html 41. http://www.narpan.net/documents/ciencia_llull_lola.htm