quaderns de socials_nº3

Els pobles de la Ribera Els pobles de la Ribera Alta abans de la Alta abans de la Constitució de 1812 Constitució de 1812 Q

UA

DE

RN

SQ

UA

DE

RN

SD

E S

OC

IAL

SD

E S

OC

IAL

S

N.3 any 2012N.3 any 2012

IES PereIES Pere

La Pobla Llarga

La Pobla Llargad'Espluguesd'Esplugues

Quaderns de Socials. IES Pere d’Esplugues, la Pobla Llarg. N. 3. Any 2012

1

QUADERNS DE

SOCIALS

DE L’IES PERE D’ESPLUGUES DE LA POBLA LLARGA

Nº 3 LA RIBERA ALTA ABANS DE LA CONSTITUCIÓ DE 1812


2

LA RIBERA ALTA ABANS DE LA CONSTITUCIÓ DE 1812

ÍNDEX

1. Iintroducció ..…………………………………………………………….. 3 2. El territori de la Ribera Alta ..………………………………………….. 5 3. Les cartes pobles de la Ribera Alta, anàlisi comparatiu .................. 6 4. La Constitució de Cadis de 1812 .................................................... 15 5. Apèndix documental:

a) Carta Pobla d’Alfarp ......................................................... b) Carta Pobla d’Antella ....................................................... c) Carta Pobla de Carcer ..................................................... d) Carta Pobla de Carlet ...................................................... e) Carta Pobla de Catadau ................................................... f) Carta Pobla de la Barraca d’Aigües Vives ....................... g) Carta Pobla de Llombai .................................................... h) Carta Pobla de Manuel .................................................... i) Carta Pobla de Massalavés ............................................. j) Carta Pobla de Rafelguaraf .............................................. k) Carta Pobla de Real ......................................................... l) Carta Pobla de Senyera ................................................... m) Carta Pobla de Turís ....................................................... n) Diccionari ......................................................................... o) Decret 1 de les Corts de Cadis ........................................ p) Decret 2 de les Corts de Cadis ........................................ q) Decret 9 de les Corts de Cadis ........................................ r) Decret 61 de les Corts de Cadis ...................................... s) Decret 82 de les Corts de Cadis ...................................... t) Text de la Constitució de 1812 .........................................

17 21 29 36 45 49 59 62 70 78 86 97 107 110 112 114 116 120 121 124


3

1. INTRODUCCIÓ

El dia 19 de març es va complir el 200 aniversari de la Constitució de 1812.

En el moment d’aprovar-se, les nostres terres estaven sota el domini de les

tropes franceses, per la qual cosa ni tan sols es va celebrar la seua

promulgació.

Malgrat ser una data molt important des del punt de mira històric, no han

proliferant en excés els actes commemoratius de l’esdeveniment, no obstant

això, pensem que és una bona ocasió per a que el nostre centre aporte alguna

cosa per a engrandir i recordar aquesta efemèride.

No anem a centrar-nos en el contingut i les novetats que va aportar aquest

text i les posterior ampliacions en forma de Decrets que varen suposar un

autèntic daltabaix per als nostres avantpassats, malgrat que va tenir una

durada efímera, donat que l’any 1814 va ser derrogada per Ferrann VII, encara

que després tornarà a posar-se en vigència i servirà de base per a fer-ne

d’altres arreu del món.

Per primera vegada els espanyols varen obtenir uns drets que hui en dia

trobem tan elementals i consubstancials a la natura humana. Deixem per als

especialistes l’anàlisi del contingut de la constitució i les seues repercussions

en els distints àmbits de la vida coetània i futura.

El nostre objectiu serà reflectir la situació prèvia a l’aprovació de la

Constitució, com estava l’ordenament legal dels habitats de la Ribera Alta. En

aquells temps, el territori riberenc estava dividit en terres de reialenc i en terres

de senyoriu (Quadre 1). Aquesta dicotomia portava aparellada una desigualtat

jurídica entre els habitants dels distints municipis de la Ribera Alta. La major

part de la superfície era terra de senyoriu, és a dir, propietat d’un senyor o

senyora que exerceix la jurisdicció sobre tot el territori municipal, i la vida diària

dels habitants es regia per unes cartes de poblament que s’havien establit

majoritàriament després de l’expulsió dels moriscos de l’any 1609.

La nostra pretensió es mostrar les característiques d’un ventall prou gran

d’aquestes cartes pobles riberenques per veure quina era la situació que patien


4

els habitants abans de la promulgació de la Constitució de 1812, abans de

l’eliminació dels senyorius jurisdiccionals.

Per a intentar esbrinar aquesta realitat hem treballat un total de 13 cartes

pobles de municipis de la Ribera Alta, i analitzem les diferències que

esdevenen en un territori relativament menut com és la nostra comarca.

Algunes de les cartes pobles ja estan publicades en distints llibres, d’altres

encara no estan publicades i, per suposat encara no s’ha fet un estudi

comparatiu de les mateixes. Eixa vol ser la nostra aportació, reunir les cartes

pobles en un mateix text i fer una comparativa del conjunt com una eina de

treball per a les aules dels nostres centres. Les cartes pobles que hem emprat

son les d’Alfarp, Antella, Carcer, Carlet, Catadau, La Barraca d’Aigües Vives,

Llombai, Manuel, Massalavés, Rafelguaraf, Real, Senyera i Turís.

Aquest treball ha estat realitzat pels alumnes de segon del PQPI del curs

acadèmic 2011-2012 sota la coordinació del professor de l’àmbit social Vicente

Ferrer Pérez. Els alumnes participants han estat:

Rafa Bosch Donat

Daniel Clemente Collado

Jordi Hernández Nicolau

Andrea Lluch Barber

Fernando García Tortosa

Jonatan García Martínez

Leonard Lincan Vasile

Nelson Francés Sanz

Jose Garcia Climent

Ramón Prats Climent

Oscar Sánchez Gorris

Michael Fernández Negre


5

2. EL TERRITORI DE LA RIBERA ALTA

El territori de la Ribera Alta abans de la promulgació de la Constitució de 1812

estava dividit en terres de reialenc i en terres de senyoriu tal i com podem

veure en el quadre següent:

Quadre 1. Situació jurídica dels municipis de la Ribera Alta a finals del XVIII

Terme municipal Situació jurisdiccional Alberic Poble de senyoriu: Duc de l’Infantat Alcàntera del Xúquer Poble de senyoriu: Comte d’Albalat L’Alcúdia Poble de senyoriu: Duquessa d’Almodóvar Alfarp Poble de senyoriu: Duc de Gandia Algemesí Poble de reialenc Alginet Poble de senyoriu: Comte de Casal Alzira Poble de reialenc Antella Poble de senyoriu: Baró d’Antella Beneixida Poble de senyoriu: Comte d’Albalat Benifaió Poble de senyoriu: Pascual Falcons Benimodo Poble de senyoriu: Comte de Carlet Benimuslem Poble de senyoriu: Pascual Julià Carcaixent Poble de reialenc Càrcer Poble de senyoriu: José Cucaló Carlet Poble de senyoriu: Comte de Carlet Catadau Poble de senyoriu: Duc de Gandia Cotes Poble de senyoriu: Marqués d’Ariza L’Ènova Poble de reialenc Gavarda Poble de senyoriu: Duc de l’Infantat Guadassuar Poble de reialenc Llombai Poble de senyoriu: Duc de Gandia Manuel Poble de senyoriu: Rafael Tallada Massalavés Poble de senyoriu: Duc de Montellano Montserrat Poble de senyoriu: Duc de Villahermosa Montroy Poble de senyoriu: Orde de Montesa La Pobla Llarga Poble de senyoriu: Antonio Palavecino Rafelguaraf Poble de senyoriu: Hospital General de València Real Poble de senyoriu: Duc de Villahermosa Sant Joanet Poble de senyoriu: Marqués de Bèlgida Sellent Poble de senyoriu: Marqués de Bèlgida Senyera Poble de senyoriu: Marqués de Benimexís Sumacàrcer Poble de senyoriu: Comte d’Orgaz Tous Poble de senyoriu: Duquessa d’Almodóvar Turís Poble de senyoriu: Marqués de Bèlgida Villanueva de Castellón Poble de reialenc


6

3. ANÀLISI COMPARATIU DE LES CARTES POBLES

Les cartes pobles estan formades per un conjunt de capítols en els que es

desgrana les condicions que tenen que assumir els habitants del terme

municipal del senyoriu. No són idèntiques entre si, no obstant mostren algunes

característiques semblants. El número de capítols és variable, doncs algunes

són relativament curtes i d’altres mostren molts detalls que afecten a la vida

quotidiana dels veïns. A més a més, les condicions que marquen els senyors

són més o menys estrictes en cada terme. A continuació mostrarem alguns

elements presents en la majoria de les cartes pobles i podrem veure con no

són les mateixes imposicions les que s’apliquen als veïns.

Habitualment als nous pobladors se’ls concedia un tros de terra, moltes

vegades sense especificar la seua superfície i d’altres entre 15 i 36 fanecades.

A més rebien una casa o solar, i dels dos lliuraments tenien que pagar una

quantia anual determinada en forma de cens, en Sant Joan de juny i en Nadal,

segons es tractara de terres de regadiu o de secà. En el quadre 2 es mostra el

que rebien els nous pobladors i el que tenien que pagar anualment segons

foren terres de secà o de regadiu.

Quadre 2. Donació i censos als nous pobladors

Casa Horta Secà Alfarb 1 casa, 12 sous

any 2 sous fanecada 3 diners per cafissada

Antella

20 sous per cada 100 lliures de valor

2 sous i 6 diners per fanecada de vinya. 5 sous per fanecada d’alfals

2 sous i 6 diners per fanecada de vinya i 5 sous per fanecada d’alfals

Carcer

25 sous per cada 100 lliures de valor

2 sous i 6 diners per fanecada de vinya 1 diner per cafissada terra horta i mealla per cafissada terra secà

Carlet 1 casa, 2 lliures/any

13 diners per fanecada

2 diners per fanecada

Catadau 1 casa, 12 sous any

3 sous fanecada 3 diners per cafissada

La Barraca Solar de 50 x 90 pams 10 r/any

40 fanecades de terra no cultivada; 12 maravedís per fanecada i any

Llombai 1 casa, 12 sous any

2 sous fanecada 3 diners per cafissada


7

Manuel 1 casa 90 sous 36 fanecades Un tros de secà Massalavés 1 casa 17 sous

anuals 9 sous per cafissada 3 sous per cafissada (6 fanecades)

Rafelguaraf 1 casa 4 anys francs 6 ll.

32 fanecades(12 de moreres)

2 sous per fanecada de moreres, 9 diners per fanecada de vinya

Real

2 sous any per fanecada

1 diner per cafissada 1 sou per cafissada de vinya i per cada cafissada de oliveres o garroferes 1 real

Senyera 1 casa. 7 lliures anuals

2 sous per fanecada de vinya

Turis 1 casa 12 sous any

15 fanecades; 2 sous fanecada

15 fanecades; per cada 6, 1 sou amb arbres o vinya i 1 diner la resta

Els nous pobladors de les terres tenien l’obligació de partit fruits amb el senyor

territorial (quadre 3). Les condicions de partició són variables, sempre diferents

en el regadiu i en el secà, amb alguns termes en els que les condicions són

duríssimes, com a Senyera i Manuel en les terres de regadiu, on la partició del

fruits eren generalment a un terç, és a dir, una part de la producció per al

senyor i dues per al vassall.

Quadre 3. Partició de fruits a la Ribera Alta

REGADIU SECÀ O

liveres

Grans ,

llegums ...

Nous

Garrofers

Vinya

Moreres

Figueres

Garrofers

Vinya

Figueres

Grans

Oliveres

Morera

Alfarb 1/5 1/6 1/5 1/6 1/5 1/6 1/8 1/6 1/5 Antella 1/5 1/5 Carcer 1/4 1/4 1/4 1/4 1/4 1/4 1/5 1/6 1/4 1/4 Carlet 1/6 1/5 1/6 1/6 1/6 1/6 1/6 1/6 1/6 1/6 1/11 1/6 1/6 Catadau 1/5 1/6 1/5 1/6 1/5 1/5 1/6 1/8 1/6 1/8 1/5 1/5 La Barraca 1/5 de tots els productes 1/5 de tots els productes Llombai 1/5 1/6 1/5 1/6 1/5 1/6 1/8 1/6 1/8 1/6 1/5 Manuel 1/3 1/4 1/3 1/3 1/8 Massalavés 1/5 1/5 1/5 1/10 1/10 1/5 Rafelguaraf 1/6 1/6 1/6 1/6 1/30 vi i

9 diners 1/6 1/10 1/6 2

sous Real 1/5 1/6 1/5 1/10 1/6 1/5 1/10 1/9 1/5 1/6 Senyera 1/3 1/4 1/3 1/3 1/3 1/6 1/6 1/3 1/3 Turís 1/5 1/6 1/6 1/6 1/6 1/9 1/5 1/9 1/9

En la resta de municipis majoritàriament eren al voltant del quint i molt

freqüentment a la sisena, sempre parlant de les terres de regadiu, perquè en


8

les terres de secà les condicions eren menys estrictes, podent arribar a ser a la

desena, o a la onzena, és a dir, una part per al senyor i les nou o deu restants

per al vassall. A més, habitualment es realitzava el trasllat dels fruits de manera

gratuïta a la casa de la senyoria, com passa a Rafelguaraf, Manuel, Carlet,

Antella, Senyera i Real.

Habitualment aquestes terres concedides o les cases donades tenien

que ser mantingudes en bon estat, en concret es parla en les cartes a ús de

bon arquitecte o de bon llaurador i, en cas contrari, era normal que es

decomissaren les terres o la casa (quadre 4) o bé es podia obligar a fer les

obres o pagar-les una vegada fetes d’ofici per part del senyor. A la baronia de

Llombai no es podien vendre les terres ni les cases a persones que foren

posseïdores de terres franques. Així mateix, calia avassallar-se en el moment

d’arribar al municipi, en el cas de Carcer, Manuel, Antella, Senyera,

Massalavés i Real. De manera habitual no es podia vendre tota la terra, perquè

la casa sempre porta annexa la meitat de les terres, com és el cas de Turís,

Llombai, Alfarb, Catadau, Carcer, Antella i Real

Quadre 4. Manteniment de terres i cases lliurades als repobladors

Cases Terres Pena en cas contrari Alfarb Bon arquitecte Antella Mantindre-les Carcer Les obres necessàries

o d’ofici pel senyor Paga les obres de les

cases d’ofici Catadau Bon arquitecte La Barraca Bon llaurador Comís Llombai Bon arquitecte Manuel Mantindre-les Obligar-los Massalavés Mantindre-les Bon llaurador Comís Rafelguaraf Mantindre-les Cultivades Comís Real Conservar-les Bon llaurador Comís en 4 anys Senyera No deteriorar i fer obra No deteriorar Turís Bon arquitecte Bon llaurador Comís

En alguns municipis davant les noves plantacions de terres, els senyors

concedien un termini de franquesa, és a dir, un lapse de temps en el que els

vassalls no tenien que fer partició de fruïts (quadre 5), període que va d’un


9

mínim de sis anys en les vinyes de Carlet, a un màxim de 16 anys en les

oliveres de Turís.

Quadre 5. Període de franquesa en les terres posades en conreu

regadiu seca Oliveres vinya arbres vinya arbres Alfarb 8 anys 15 anys 15 anys Antella Carlet 6 anys 6 anys Catadau 8 anys 10 anys Llombai 8 anys 15 anys 10 anys 15 anys Rafelguaraf 4 anys Senyera 7 anys Turis 16 anys

Els senyor territorials tenen el monopoli de les regalies (quadre 6), és a

dir, són de la seua propietat el molí, l’almàssera, el forn, la taverna, la

carnisseria, i el molí entre d’altres i el veïns tenien que anar obligatòriament a

comprar els productes o moldre el blat, picar l’arròs o obtindre oli en les

almàsseres del senyor.

Quadre 6. Monopoli de les regalies senyorials O

li / A

lmàsera

Blat / m

olí

Forn

Taberna

Carnisseria

Molí / picar

Altres

Sanció en cas contrari

Alfarb x x x x x Antella x x x x x x 60 sous Carcer x x x x x x 60 sous Carlet x x x x x x 25 lliures Catadau x x x x x La Barraca x x x x x x x 375 reals de billó /

45 reals billó Llombai x x x x x 10 lliures Manuel x x x x 60 sous Massalavés x x x x x x 60 sous Rafelguaraf x x x x x x 60 sous Real x x x x x x x 6 lliures Senyera x x x x x x x 60 sous Turís x x


10

En cas contrari eren sancionat prou durament, com en el cas de Carlet,

on la pena arriba a les 25 lliures. No només tenien el monopoli de les regalies,

a més eren posseïdors de la jurisdicció civil i criminal, així com reserves

especial al terme (quadre 7), fonamentalment la propietat dels troncs dels

arbres secs i algunes especies arbòries al complet, especialment els pins, les

carrasques i als àlbers.

Quadre 7. Reserves especials del senyor

Alfarb Pins, carrasques i àlbers negres I altres arbres; 25 lliures Antella Jurisdicció alta i baixa. Nomenar Justícia, jurats, sequier i

mostassaf. Soques dels arbres secs Carcer Soques dels arbres secs Carlet Soques de tots els arbres secs o arrencats. 1/6 dels ceps de

vinya arrencades. Catadau Pins, carrasques i àlbers negres I altres arbres; 25 lliures La Barraca Xops, àlbers, pins i carrasques. També trons arbres secs Llombai Pins, carrasques i àlbers negres I altres arbres; 25 lliures Massalavés Establir les penes que considere respecte a les regalies, danys

en horta, secà, marjals i arbres Rafelguaraf Moreral davant casa senyoria i 2 bancals d’alfals Real Jurisdicció civil i criminal. Soques dels arbres Senyera

Jurisdicció civil i criminal. Soques de tots els arbres secs. Un terç de les rames tallades dels arbres. Un quart de la palla. Tots els arbres silvestres

Turís Pinar i pins, carrasques, àlbers negres i altres arbres; 25 lliures; herbatge devesa

Els veïns estaven obligats en cada senyoriu a unes prestacions variables

(quadre 8), generalment tenien que residir per un mínim de temps a les terres i

cases concedides, a la neteja de les sèquies, ponts i assuts. Podien estar

també obligats a guardar el castell o la casa senyorial, a pagar per la possessió

d’animals o a portar el fem generat pels animals als camps de conreu. Les

obligacions arribaven a l’extrem que en alguns casos tenien que realitzar

tandes de jornals en les terres senyorials, de manera habitual a un real castellà

la jornada, però de vegades podien ser de manera franca (quadre 9).


11

Quadre 8. Obligacions dels veïns.

Alfarb Residencia per 6 anys des d’establiment, netejar sèquia Antella Mantindre les sèquies Carcer Residència permanent; mig any fora, comís terra I heretats.

Netejar les sèquies Carlet

Residència continua; 6 mesos fora comís de terres i casa Prestar homenatge de fidelitat 4 jornals francs per casa per a obra en castell i regalies i si no es completen, paguen 4 reals castellans per cada jornal Obligats a guardar el castell i casa del senyor en temps de necessitat Pagar un terç del cost del transport de les noves moles del molí. Donar llet franca els dies de peix a la casa del senyor

Catadau Residencia per 6 anys des d’establiment, netejar sèquia La Barraca

Manteniment de barrancs i desaigües, ponts i camins Donar 1/10 de la calç que fabriquen Pels animals serrill 24 maravedís/any per herbatge Pels matxos cabruns 6 maravedís /any i 1/8 de la llana i Cabres i ovelles la huitena part de cabrits, corders i llana Pagar lluïsme i fadiga en les vendes, amb llicència prèvia

Llombai Residencia per 6 anys des d’establiment, netejar sèquia Manuel

Residencia per 5 anys. Mig any fora, comís terra I heretats, netejar sèquia 2 fanecades d’alfals. Posar en hortes i heretats els fem produït Manteniment de portes, portals i muralla a ses expenses.

Massalavés

2 diners per rusc i 2 diners per cap de ramat Conservació i escura de sèquies majors i menors Residència contínua; 6 mesos d’absència injustificada pena de comís terra i casa Dret de palla a la setena

Rafelguaraf

Residència permanent; un any fora, comís terra i heretats. Posar en hortes i heretats els fem que es produeix. Nous pobladors 5 anys seguits.

Real

Obligació de residència durant 6 anys (25 lliures de multa en cas contrari) 4 mesos continus fora, comís 1 diner per cap de ramat i per cada rusc Conservació de muralles i portals A seguir amb les armes al senyor i oficials Netejar sèquies i assuts, ponts i camins

Senyera

Residència continua; 6 mesos fora comís de terres i casa Residencia per 5 anys dels nous establiments Plantar tots els anys 6 moreres en les seues heretats Netejar les sèquies i conservar els ponts La meitat de la reparació de les bigues de l’almàssera de l’oli Batre els grans en les eres del senyor (pena de perdua dels grans) Manteniment de portes, portals i portells a a ses expenses

Turís Conservació de l’assut


12

Quadre 9. Tanda de jornades a l’any per al senyor.

Alfarb Quan ho demane el señor, a 1 real castellà el dia Carcer 1 jornal per casa, pagant el que sigui acostumat Carlet 1 jornal de llaurar per casa de manera franca Catadau Quan ho demane el señor, a 1 real castellà el dia Llombai 8 jornals, a 1 real castellà el dia Massalavés Tots els jornals necessaris; 1 real per fanecada. Per trasllat

d’objectes a València 13 sous per càrrega. Real 1 jornal franc a l’any per anar a València o 4 llegües del comtat Turís 15 jornades, a 1 real castellà el dia

Així mateix, els veïns tenien vedades una sèrie d’activitats mentre

residiren al senyoriu (quadre 10), majoritàriament referides a la venda de les

terres o la casa, els productes que eren objecte de les regalies com ara el vi,

l’oli, el blat, el pa, la carn o l’arròs, amb fortes sancions en cas de contravenir

els capítols dels establiments. El senyor intentava que no quedara el terme

sense vasalls, per la qual cosa, davant la venda de terres o cases, obligava als

compradors a avassallar-se al terme.

Quadre 10. Prohibicions per als veïns

Alfarb No vendre al menut blat, olives, pa, carn, vi sots pena de 10 lliures i pèrdua. Plantar arbres sense fruit. Sis anys sense vendre terres ni casa.

Antella

No poden vendre ni terres ni objectes, sots pena de comís Vendre terra i heretats a ningú en quatre anys Vendre terra i heretats a foraster que no vinga en deu dies i s’avasalle sots pena de comís

Carcer

Vendre terra i heretats a foraster que no vinga en dos mesos i s’avasalle. Vendre o traure olives fora almàssera, pena 10 lliures

Carlet

Vendre terra i heretats a ningú en sis anys No poden tenir ramat boví ni cabrú sense llicència del senyor (25 lliures de pena) No poden vendre vi (llevat de tres mesos a l’any) i restriccions en el cas de l’oli No poden traure botges del terme (60 sous de pena)

Catadau No vendre al menut blat, olives, pa, carn, vi sots pena de 10 lliures i pèrdua Plantar arbres sense fruit. Sis anys sense vendre terres ni casa.

La Barraca Fer arròs al terme. Tenir porcs a la dula pel terme.

Llombai No vendre al menut blat, olives, pa, carn, vi sots pena de 10 lliures i pèrdua. Plantar arbres sense fruit. Sis anys sense vendre terres ni casa.


13

Manuel

Vendre terra i heretats a foraster que no vinga en dos mesos i s’avassalle, però mai a persona del lloc que tinga casa i heretat Vendre pa, vi, oli,... sinó a unitats menudes (..) No poden plantar arbres fruiters sinó en els marges (pena 60 sous) No poden tenir més de 7 fanecades de moreres, la resta forment i arròs No poden tallar arbres (25 lliures)

Massalavés Coure pa fora del forn de la senyoria (25 lliures de pena). Moldre grà, fer oli ni comprar carn (pèrdua del gra i olives i 25 lliures de pena)

Rafelguaraf

Vendre terra i heretats a foraster que no vinga en dos mesos i s’avasalle Vendre pa, vi, oli,... sots pena de 60 sous Tallar arbre, pena de 25 lliures

Real

No poden vendre cases ni terres en sis anys sens llicència Fer carbó en el bovalar, només cendra per a les panses Vendre fruïta sense permís i pagar drets Traure el fem del ramat fora del terme

Senyera Vendre terra i heretats a foraster que no vinga en 2 mesos i s’avasalle sots pena de comís

Turís No vendre vi al menut a casa i fora; 25 lliures i pèrdua vi

No contents els senyors amb els repartiments de fruits i els lluísmes i la

fadiga de les vendes, també recollien regals anuals que servien per a mantenir

la situació de dominació respecte al vassall (quadre11). El més habitual és el

lliurament de gallines, en un número variable, generalment una gallina per

casa, en la festa de Nadal, encara que no són estranys el lliurament de

codonys com passa a Manuel i Rafelguaraf o la palla d’Antella i Càrcer o els

cabrits a Turís. En el cas Antella s’especifica que no donaran jornals, ni

gallines, ni pollastres ni altres drets de servitut, però si una sàrria de palla.

Quadre 11. Regals anuals per cada casa

Alfarb 1 gallina per casa a Nadal Antella 1 sàrria de palla Carcer 1 càrrega de palla (8 arroves) per vassall i any. A més, 36 gallines

en Sant Tomàs Carlet 1 gallina per casa en Nadal Catadau 1 gallina per casa a Nadal Llombai Mitja gallina per casa Manuel 2 dotzenes de codonys per casa Massalavés 1 gallina per casa en Nadal Rafelguaraf 2 dotzenes de codonys per casa Real 1 gallina a l’any per Nadal i 12 sous Turís 1 dotzena de cabrits per Pasqua


14

En moltes poblacions es donava la possibilitat als vassalls de gaudir

d’una certa porció de terreny plantat d’alfals per a les seus cavalcadures

(quadre 12), però si ultrapassaven la mesura establida tenien que fer la partició

de fruïts.

Quadre 12. Porcions de terreny franques

Alfarb 4 fanecades d’alfals per a les seus cavalcadures Antella 3 fanecades d’alfals per a les seus cavalcadures Carcer 6 barcelles d’olives adobades per a casa i 2 fanecades d’alfals (pagant

10 sous), més fanecades o plantar hortalisses, pena de 60 sous. Carlet 1 fanecada d’alfals. Poden tenir espart, botges, rabasses, palma i

ovelles Catadau 4 fanecades d’alfals per a les seus cavalcadures La Barraca 1 fanecada d’alfals franca, tota la resta a 1/5 de partició Llombai 4 fanecades d’alfals per a les seus cavalcadures Real

2 fanecades d’alfals, la resta partició a 1/6 Forns de calç i algeps francs (per a la venda amb llicència) Venda d’oli o sabé una vegada a la setmana

Senyera 3 fanecades d’alfals per a les seus cavalcadures

Darrerament, de vegades els senyors concedien als vassalls les llavors per a

fer les plantacions anuals, no obstant no era una donació gratuïta, sinó una

mena de préstec pel fet que calia tornar-les després de la collita (Quadre 13)

Quadre 13. Llavors proporcionades pels senyors

Forment, arròs, ordi, dacsa Carcer 1 barcella rasa a tornar després de la sega Rafel La llavor necessària Manuel La llavor necessària

Fins a 34 cafissos de forment i 3 de dacsa Antella La llavor necessària a tornar després de la sega


15

4. LA CONSTITUCIÓ DE CADIS DE 1812

En aquest context geogràfic es promulgarà la constitució de 1812. Normalment

coneguem sota el concepte de les Corts de Càdis a l’assemblea constituent

que va ser inaugurada el 24 de setembre de 1810 a Sant Ferrà (Illa de Lleó) i

que posteriorment es va traslladar a Cadis fins l’any 1814, durant el període la

Guerra de la Independència o Guerra del Francès.

Amb la crisi generada aram de la guerra, la Junta Central Suprema. Mitjançant

el decret de 22 de maig de 1809 va ordenar la celebració de Corts

Extraordinàries i Constituents, encara que només el Rei tenia la potestat per a

convocar-les i presidir-les.

A la primera seu de les Corts, (Illa de Lleó) es va decretar la constitució de les

Corts, la sobirania nacional i la divisió de poders (decrets 1 i 2), la igualtat i la

llibertat d’impremta (decret 9), l’abolició de la tortura (decret 61) o l’abolició dels

senyorius (decret 82) entre d’altres. Tot el procés es concretà en l’elaboració de

la Constitució de 1812, promulgada el 12 de març, festa de Sant Josep.

Aquesta va ser la primera constitució que va tenir Espanya, encara que la seua

durada va ser curta pel fet que el 4 de maig de 1814, amb el conegut com a

Decret de València, el rei Ferran VII va declarar nul·la la Constitució de 1812 i

totes les decisions preses en les Corts de Cadis.

No podem dir que aquesta constitució fos l’inici de la democràcia, perquè no

reconeix drets polítics a tothom, ja que exclou a les dones, als indígenes, als

negres i als esclaus. Ara be, estableix que les persones deixen de ser súbdits i

passen a ser ciutadans; per primera vegada la sobirania resideix en la nació,

encara que la sobirania popular, base de la democràcia, no serà reconeguda

en Espanya fins l’any 1931.

Al remat, suposa la primera consagració dels drets humans (entesos en el seu

context històric, és a dir, sense dones, negres ni indis), un autèntic daltabaix

respecte a la situació de l’Àntic Règim, es reconeix la llibertat d’expressió i

impremta i d’altres drets com el de propietat o seguretat personal i serà una

escola política que influirà tant en Amèrica com en Europa, com a model d’un

país que lluita per la seua independència en contra d’un exèrcit invasor i,

alhora, es capaç de fer una revolució política.


16

5. APÈNDIX DOCUMENTAL

a) Carta Pobla d’Alfarb

b) Carta Pobla d’Antella

c) Carta Pobla de Carcer

d) Carta Pobla de Carlet

e) Carta Pobla de Catadau

f) Carta Pobla de la Barraca d’Aigües Vives

g) Carta Pobla de Llombai

h) Carta Pobla de Manuel

i) Carta Pobla de Massalavés

j) Carta Pobla de Rafelguaraf

k) Carta Pobla de Real

l) Carta Pobla de Senyera

m) Carta Pobla de Turís

n) Diccionari

o) Decret 1

p) Decret 2

q) Decret 9

r) Decret 61

s) Decret 82

t) Text de la Constitució de 1812


17

a) ALFARB

i. Primeramente: Se les dará á cada Poblador una casa, de la qual ha de

pagar de censo, fadiga, y luismo, doce Sueldos por cada un año,

pagadores el día de cabo de año,y ha de tener obligacion de conservar

dicha casa á uso de buen Architecto.

ii. Item: Que de las fanegadas que se les dará á cada una en la Huerta,

hayan de pagar por cada una, dos sueldos de censo, ut supra; Que de

las fanegadas que se les dará en Secano, hayan de pagar tres dineros

por caficada, pagadores el día de Cabo de año.

iii. Item: Que de todos los granos, como son, trigo, Sevada, Adaza, Panizo,

y otros qualesquiera granos, y de todo genero de Legumbres, que

Sembraren, en la huerta hayan de pagar se Seys una, y de todo genero

de Grano que Sembraren, en el Monte, hayan de pagar ocho una,

pagados primero, diezmos y primicias.

iv. Item: Que todos los Arboles de la Huerta, es á saber Moreras, Oliveras,

Garroferas, que tuvieren hayan de pagar de cinco una, y se advierte que

las Oliveras, y Moreras que tuvieren en Secano sea la misma Particion,

Solo de las Garroferas, y Oliveras de Secano, hayan de pagar de Seys

una en la forma Sobredicha.

v. Item: Que las Viñas que tendrán en Regadío, hayan de pagar de Seys

arrobas de pasa, una Enjuta, y Seca;y si fuere de Vino hayan de pagar

Seys cantaros uno cobrandolo al Duell, y si fuere de Secano hayan de

pagar de ocho arrovas una, y de ocho Cantaros uno.

vi. Item: Que de las Viñas que plantaren la Huerta, se les dará franca de

particion de fruto, por tiempo ocho años, y de las que plantarán en

secano por tiempo de diez años, con que dén el manifiesto de el año que


18

plantaren al Gobernador de marquesado de Lombay, so pena de

Comiso, y pasado el dicho tiempo esten á la particion arriba dicha.

vii. Item: Obligamos á los nuevos Pobladores, que dentro de Seys años

desde el día de la Poblacion, rodeen todos los cahices de tierra de la

Huerta de Moreras, entiendiendose que de Seys en Seys hanegadas, las

hayan de plantar, y todas las que de nuevo plantaren sean francas de

particion por tiempo de ocho años, como dén el manifiesto, como arriba

es dicho, so la dicha pena.

viii. Item: Que de todos los Arboles que plantaren en la tierra huerta, y en

Secano se les dará franco de Particion por tiempo de quince años, como

dén el manifiesto, como arriba es dicho; Y se advierte que no pueden

plantar Arboles que no dén fruto.

ix. Item: Obligamos á los dichos Pobladores á la residencia personal en

dichas casas, y que por tiempo de seys años contadores desde el día de

la Poblacion no puedan Vender, transportar, ni enagenar la dichas

casas, ni ningun pedazo de tierra de los que por razon del

establecimiento les tocare, y pasados los dichos seys años, precediendo

licencia nuestra, ó de quien nuestros poderes tuviere para este efecto,

puedan vender la parte de la Tierra, que bien visto les fuere, quedando

siempre la metad anexo á la Casa; y en caso que hayan de deshacerse

de dicha casa, y parte de tieras annexas, aora sea por Venta, ú por vía

de Testamento, ó Donacion, ú en qualquiera de estos otros cabos, se

haga con obligacion á persona á cuyo poder viniere de habitar dicha

casa por sí, ó por quien haya de atender al cultivo de dichas tierras, y

conservacion de dicha casa, y para la observacion de esto, queremos

que en contravencion caygan en pena de Comisso.

x. Ittem: Prohibimos á los dichos Pobladores, y á los que por qualquier

tiempo fueren Dueños de dichas casas, y heredades, el poder Vender, la

dicha Casa, y tierras, ni parte de ellas, á ninguna Persona que tuviere

tierras francas en todo el dicho Marquesado.


19

xi. Item: Nos reservamos para Nos, y nuestros Successores todos los

Pinos, Carrascos, y Alamos negros, y otros qualesquiera Arboles de

regadío, y Secano, sin que los puedan cortar sin expresa Licencia

nuestra, ó del Governador del Marquesado, so pena de Veynte y cinco

Libras, por cada Arbol que cortaren.

xii. Item: Nos reservamos para Nos, y nuestros Successores todas las

Regalías, Hornos, Molinos, Tiendas, Almacerasa, Flecas, Tavernas,

Carnicerías, Mesones, Algecerías, y otros qualesquier que por tiempo

huviere, sin que ninguno pueda pretender lo contrario, so pena de

Comisso y las Carnicerías, cum Jure avituallandi.

xiii. Item: Que todos los Vecinos, y moradores del Lugar de Alfarb, ó los que

en dicho Termino moraren, ó los terratenientes, esten obligados á acudir

á Moler el trigo al Molino de la Señoria, las aceytunas á hacer el aceyte á

la Almacera de la Señoria, el Pan á cocer al Horno del lugar, por carne á

la Carnicería, por Vino á la Taberna, sin que ninguno pueda Vender por

menudo, so pena de perdido el Trigo, las Aceytunas, el Pan, la Carne, y

el Vino, y de diez Libras de pena, por cada vez que lo contrario hiciere.

xiv. Item: Les damos a los nuevos Pobladores licencia, para que puedan

hacer quatro hanegadas de Alfalfe, para el Sustento de sus

cavalgaduras, y que no puedan hacer Mercaduría de ella, pagando tan

solamente el censo y franca de particion de fruto.

xv. Item: Están obligados los nuevos Pobladores, á que siempre y quando

sucediere caso, por el qual, se haya de dar Aviso á su Excelencia, ó, á

sus Successores, ó á quien tuviere los Poderes Generales, ó al Agente

que tuviere sus Negocios en Valencia, hayan de dar Persona que lleve el

tal Viage, como no Sea fuera del Reyno, pagando el Señor por cada dia

un real castellano.


20

xvi. Item: Estén obligados a Limpiar las Acequias, pagar Guardiange, y

Ministros, como es costumbre en los demas Lugares, y cequiage.

xvii. Item: Que todos los que quisieren Poblar en dicho Lugar, se hayan de

desavecindar del Lugar de donde son.

xviii. Item: Que cada uno de los que Poblaren en dicho Lugar de Alfarb, hayan

de dár por casa, de las que hoy son, y por tiempo serán de dicho Lugar,

una Gallina de presente cada un año á la Señoria, por Navidad.

Publicat per Vicente Bisbal del Valle. La Baronia i el marquesat de Llombai. Alfons el Magnànim. València 2005 (tret de Arxiu del Regne de València. Reial Justícia. Volum 809)


21

b) ANTELLA

Primerament estat pactat, e stablit, hanengut y concordat entre les dites parts

que les caszes que al pressent han de restar poblades en lo prefernt lloch y

Baronia de Antella no exedixquen la suma de xixanta casses y heretats en les

empero este numero en las heretats y no en les casses.

Item : en estat partat de que les dites cosses del dit lloch y Baronia de Antella

que es donaron y senyalaran als nou pobladors pera ells y sos fills y

descendents se hajen de estimar en lo just valor per dos persones partes

nomenadores la una per lo dit Señor de Antella, y la altra per los dits nous

pobladors que los dits nous pobladors y descendents de aquelles hajen de

repondre cascun anys perpetuament al dit Senyor de Antella que huy es y per

temps sera vint sous reals de Valencia per cada cent lliures de que seran

estimades les dites cases y a dita raho les que no arribaran al numero cumplit

de cent Lliures en lo dia y festa de Sant Joan de Juny cascun anny en una

paga perpetuament y que los dits nous pobladors tinguen obligacio con ab lo

present capitol se obliquen de conservar dites casses es a saber ab bene

miliorandum et Maliquo non deteriorandun.

Item : es estat establit y concordat entre les dites parts que lo dit Senyor de

Antella repartira a cascu de dits nous pobladors lo que li cabra aixi la horta com

en lo seca del dit terme de Antella, ab que tots los dits nous pobladors lo que li

cabra aisi la horta com en seca del dit terme de Antella ab que tots los dits nous

pobladors o successors de aquells in per petuom hagen de respondre al dit

señor de Antella que huy es o per temps sera de tot genero de gra. Aixi en la

horta com en lo seca al quint, en esta forma que de cinch parts la una sia pera

el señor y les quatre pera els nous pobladors fent la dita particio en les heres

com se acostiuna ab fadiga y lluisme y aço le entenga en tots los demes

esplets que es faran en tot lo terme del dit lloch y baronia de Antella.

Item : es estat pactat stablit y encordat entre les dites parts que aixi matex los

dits nous pobladors que huy son y los successors de quelles del dit lloch de


22

Antella hajen de respondre al dit Senyor de antella de les moreres, oliveres y

garroferes que huy llevarles y donar los pertrets que seran menester pera

conservacio de dita cequia y assuts y que el dits nous pobladors se obligaran a

portar los dits pertrets al lloch y puestos de la acequia ahon se seguirá la dita

obra a ses despeces de aquelles.

Item: es esta establit havengut y concordat entre les dites parts que los dites

part que los dits nous pobladors que huy son y per temps seran de la dita

Baronia de Antella no tinguen obligacio de pagar al dit señor servici algú

personal, ni donarli jornals, ni gallines, ni pollastres ni altres drets algu de

servitut.

Item : es estat y estat establit y concordat entre les dites parts que aixi mateix lo

dit señor de Antella provenga a son carrech y la asumeixca com ab lo present

Capitol se obliga a pagar tots los censals que los moriscos de la dita Baronia

de Antella se carregaron ab tal empero que los dits nous pobladors que huy

son e per temps seran del dit lloch de Antella no espuguen caregar censals

alguns sens expressa llicencia del dit señor de Antella ; Y per alguns censals

carregats per alguns moriscos de dita Baronia de Antella se instara eixecusio

alguna contra los dits nous pobladors, en tal cas totes les despeces y gastos

vinguen a carrech del dit señor de Antella.

Item : es estat pactat establit havengut y concordat entre les dites parts que, los

dits nous pobladors que huy son y per temps seran del dit lloch de Antella

tinguen obligacio de reconeixer al dit señor directe de totes les cosses del dit

lloch y terme de Antella y que aquells no puguen vendre ni empeñar aquelles

sens llisensia del dit senyor de Antella sots pena de comis de les cosses y

terres dells contrafecients y sens sentencia ni declaracio alguna resten

comisades pera el dit señor de Antella.

Ytem : es estat pactat establit y concordat entre les dites parts que los dits nous

pobladors que huy son y per temps seran de la presents Baronia de Antella

hajen de donar y portar tots los fruits que les podran al castell, o, cassa o

graner del Señor de Antella y que aixi mateix tinguen obligacio los dits nous


23

pobladors de cada herada que habran donar una sarria de pal la possada en la

cassa del dit señor pera el servici de la dita cassa del señor.

Ytem : es estat establit y concordat entre les dites parts que los dits nous

pobladors que huy son y per temps seran de dita Baronia de Antella aixi per ells

com per tots sos successors no tinguen obligacio de partit los halets essent

aquells empero moderats en forma propia de halets y que del solatge que

reste del muntó apres de haver passat la barcella replegant en dita barcella tot

lo que es puga replegar de lo que restara no tinguen obligacio de pagar dret

algu al señor


pobladors que huy son y per temps seran en dita Baronia de Antella aixi per

ells, com per tots los successors hajen de avasallarse en lo dit lloch de Antella

prestant al señor lo jurament y homenatje de fidelitat y vasallaje sotmetentse al

for y jurisdicció del dit señor de Antella, com ab lo present capitol se avassallen

y presten dit jurament.


pobladors que huy son y per temps seran de dit lloch de Antella sien obligats a

moldre en lo moli dell señor, coure en lo forn, fer oli en la almacera, comprar en

la tenda, taverna fleca y carniceria del dit lloch sots pena de xixanta sous per

cascuna vegada que contrafaran aplicadora a la señora ab tal empero que lo

foraster que portara vitualla a la plaça puixa fer plaça una vegada cada semana

sens encorrer en pena ninguna.

Ytem : se estat pactat establit y concordat entre les dites parts que los dits nous

pobladors que huy son y per temps seran en dit lloch de Antella hajen de pagar

la dit señor de Antella perpetuament dos sous y sis diners per cascus fanecada

de terra vinya, aixi de les que huy estan plantades com de les que de hoy en

avant se plantaran pagadores en lo dia y festa de Nadal cascun any en una

paga per tot dret de señoria ab fadiga y lluisme que los dits nous pobladors

puguen vendre vide sa collita en ses a canteres, michs canters, y quartes, sens

pagar ningu-cosa ni demanar llicencia a la señoria.


24

Ytem : es estat pactat establit y concordat entre les dites parts que lo dit señor

de Antella tinga obligacio de passar en dites regalies les persones que tinguen

tot lo recapte y en cas que no el tinguen puguen ser compellits ab penes de

tenit tot lo necessari aconecguda del dit señor Balle o Governador de dit lloch.

Ytem : es estat pactat establit y concordat entre les dites parts que cascu dels

nous pobladors que huy son y per temps seran del dit lloch de Antella puga fer

tres fanecades de alfals pera el sustento de ses cavalcadures pagant aquelles

ab señor per cascuna fanecada cinch sous en lo dia de sent Joan de Juny en

una paga cascun anys perpetuament, y si mes ne faran encorreguen en pena

de xixanta sous y puga lo señor fero llaurar lo que sera de mes de dites tres

fanecades a despesses del vassall contrafahent y que puga qualsevol dels dits

vassals si voldran flaxarse ab una fanecada, o, dos de alfals y larestant terra

puixa fer ortalisa pera el señor de sa casa pagat lo mateix dret de cinch sous

per fanecada com damunt es dit.

Ytem : es estat pactat establit y concordat entre les dites parts que les nous

pobladors que huy son y per temps seran de la present Baronia de Antella

puguen plantar moreres en les terres de la horta que resten camps rodats y que

aixi mateix tinguen llibertat pera poder plantar moreres en totes aquelles terres

que seran inutils pera sembrar grans fent morerals ab la mateixa partisio que

huy partixent los morerals que huy estan.

Ytem : es estat pactat establit y concordat entre les dites parts que si lo dit

señor de Antella prestara grans pera sembrar forment y altres grans als

vassalls que huy son y per temps seran de dita Baronia de Antella los done la

barcella arras y quells hay hujen de tornar a la collita en la hera corrent, perço,

que los grans valen molt mes al temps de sebrar que no a la collita,

Ytem : es estat pactat establit y concordat entre les dites parts que lo dit señor

de Antella se reserva tota la jurisdiccio alta y baixa, mer y mixt imperi que te y

que lo justicia del dit lloch de Antella puga capturar qualsevols persones per


25

qualsevols dilctes y que no puga decarcerar aquelles sens expresa facultat y

llicencia del dit señor, o de son Alcayt o Governador.

Ytem : es estat pactat establit y concordat els que los dits nous pobladors que

huy son y per temps seran de dita Baronia tinguen obligacio de formar pau y

trehua en poder del Justicia de dit lloch de Antella y que lo dit Justicia en los

casos molt leves y que no son criminales puga possar en la presso y

descarcerar aquells que li parexere.

Ytem : es estat pactat establit y concordat entre les dites parts que la

nominacio fahedora cascun any pera la justicia, Jurats y Mustasaf y cequier se

haja de fer de aquesta forma, ço es, que los Justicia y Jurats del lloch de

Antella,hajen denomenat dres persones pera eleccio de Justicia y li hajen de

presentar la nomina al señor de Antella la bespra de sant Thomas y lo dit señor

de Antella de aquells tres persones nomene una la qui le parexiera pera

Justicia pera lany apres viñent, lo qual haja de parar dia de Nadal en Iglesia

Machor de dit lloch a la Missa machor en mas poder del dit señor, o de son

Balley que lo dit Justicia apres de haver jurat faça nominacio de Llochtinent de

Justicia pera dit any lo qual aiximateix han de jurar dit dia en poder del dit señor

o Balle del dit Loch de Antella y en lo respecte dels jurats lo Justicia y Jurats

hajen de fer nominacio de quatre persones y aquella nominacio sia persentada

al dit señor sis dies abans de Pasqua del Espirit Sant, y que dit señor de

aquelles quatre, faça ellecio de dos persones pera Jurats pera lany següent

agraduant los lo dit señor a cada hu en la lloch que ha de estar; y en respecto

de la nominacio de cequier es faça lo mateix dia dels Jurats entrants tres

persones nomenades por dits Justicia Jurats y presentades al señor en la

desusditas jornadas pera que lo señor faça eleccio de una de aquelles pera

cequier jurant lo dia de Pasqua de Esperit Sant apres del jurament dels Jurats

en la forma desusdita; Y en respecte de la eleccio de Mustasaf que los dits

Justicia y Jurats de dita Baronia de Antella nomenen tres persones y aquelles

presentades al dit señor de Antella sis dies abans del dia de Sant Miguel de

Settembre pera que dit señor faça nominacio de una de aquelles pera

Mustasaf pera lany apres seguent, lo qual haja de jurar en lo dit lloch en forma

y manera que los demes officialls juraran en lo dit dia de San Miguel.


26

Ytem : es estat pactat establit y concordat entre les dites parts que tots los

officials de dit Lloch puguen impossar penes pera la bona Administracio de

aquell ab que no exedeixguen de seixanta sous aplicadores, çoes les dos parts

pera el señor y la tercera part pera el comú del poble ço pera aquell official que

possara la tal pena entense empero los Justicia, Mustasaf y Cequier.

Ytem : es estat pactat establit y concordat entre les dites parts que los salaris

de Guardians y Ministren los hajen de pagar los vassalls del comú del Lloch

deixant lo modo de repartirlos a dispocissio dels Jurats que seran ab que la

nominacio de aquells y la facultat de despedirlos reste a leccio de Justicia y

Jurats ab que desde el mes de Març fins tot lo mes de Octubre tots los anys

hajen de tenir dos guardians.

Ytem : es estat pactat establit y concordat entre les dites parts que ninguns

pobladors que huy son e per temps seran no puixen tallar ningun arbre sech en

lo terme de dit lloch sens llicensia particular del señor, o, de la persona que

estara per dit señor sots pena de xixanta sous pera la señoria per cascun arbre

que es tallara declarant en aquest cap que les rames dels tals arbres sechs

sien dels dits vassalls y les soques resten pera el dit señor . Ygalen respecte

dels arbres verts can es Pins, Garroferes y oliveres que lo señor posse la pena

que li parexiera pera que ningu talle ningun arbre vert . Y en respecte de la

lleña seca de la montaña tinguen facultat tots los particulars de la Baronia de

Antella de portaren aquella pera servici de les casses sens llicencia ni encorrer

en pena ninguna y que si qualsevol particular y vassall de Antella hacera

menester algún pi , o, pins del terme de Antella pera obrar y millorar les cases

tinga obligacio lo dit señor de Antella donarlos llicencia pera tallarlos llibrement

ab que les tals obres si en necessaries y los pins sien convenients pera la obra

que sea de fer y que aixi mateix los pobladors que huy son y per temps seran

puixen desimalar y escombrar oliveres y garroferes y llevar los sechs a forte

pasat ahonestat que no sien ab dany dels arbres y portasen la lleña aixi verda

com seca a ses casses senson correr en pena alguna.


27

Ytem : es estat pactat establit y concordat entre les dites parts que ningun

poblador que huy es y per temps sera de dita Baronia no puixa fer forn, hostal,

moli, ni carniseria, ne tenir tenda ni altres regalies en lo dit lloch ni terme de

aquells sots pena de sa perdicio de la tal regalia que faran y de vint y cinch

lliures applicadores a la señoria.


poblador nou del dita Baronia puixa vendre ninguna de les terres y casses que

li seran establides dins quatre anys apres del dia del establiment, y que passant

dit termini y seguintse lo cas de poder vendre no pugan vendre totes les terres

que estaran establides, si no que tan solament puguen vendrenla mitad y la

altra mitat de dites terres reste encorporada en les casses de tal manera que

en cas de venta de dita mitat de terres no puixen vendreles sino juntament ab

les casses ni les casses sens dita mitat de terres pera que no vinguen a restar

a soles y derruhides, y en cas de venta hajen de demanar la fadiga al señor, o

la persona que restara per lo dit señor pagant lo venedor dos sous per lliura al

señor per raho del lluisme sots pena de comis.


poblador que huy es y per temps sera de dita Baronia puixa vendre casses ni

terres a ningún foraster, sino es que lo tal comprador foraster faça acte de

vasallament en Antella dins deu dies apres de la compra y venda sots pena de

comis, sens sentencia ni declaracio perque lo señor no ha menester

terratinents, sino vasalls, pobladors y residents.

Ytem : es estat pactat establit y concordat entre les dites parts los dits nous

pobladors que huy son y per temps seran co lo Justicia y Jurats de dita

Baronia de Antella puixen empossar sissa en la carn pera els gastos ordinaris

dell comú de dita Baronia los que els pareixera conforme las necesitaes de dita

Baronia.

Ytem : es estat pactat establit y concordat entre les dites parts que gamay per

ningun temps ni pera ninguna ocasio se puguen juntar pera consell General los

vehins de Antella sens expresa llicencia de dit señor del dit lloch de Antella, o,


28

de la persona que estara per lo señor en Antella sots pena de vint y cinch

lliures.

Ytem : es estat pactat establit y concordat entre les dites parts que los Capitols

y cascu de aquells sien eixecutoris ab sumisio y renunciacio de propi for,

variacio de Juny. E altres clausules roborats juxta lo estil y practica del notari

rebedor de la present capitulacio, establiment y concordia.

Publicat per Eugenio Ciscar Pallarés. Tierra y señorio en el País Valenciano (1570-1620). València, Del Cenia al Segura. 1977 (pp. 343-351). (Tret de Arxiu del Regne de Valencia, Manaments y Empares, llibre 2, any 1679)


29

c) CARCER

Primerament: Es estat pactat, establit, havengut, y concordat, entre les dites

parts, que los dits nous pobladors del dit, y present Lloch de Carcer abans de

totes coses hagen de avasallarse en lo present lloch de Carcer prestant los

homenajes de fidelitat, y vasallatse acostumats sotsmetense al for, y Jurisdicció

del Senyor en tant quant per furs del present Regne li es llicit, y permes lo

eixersisi de la Jurisdiccio Alfonsina.

2. Ittem: Es estat pactat, establit, havengut, y concordat, que dits nous

pobladors prometen, y se obliguen, per si, y per tots los successors de aquells

en dit lloch de residir en aquell continuament ab son domicili, cassa y familia, y

cap major, e si qualsevol de aquells faltara en dita residencia personal per

temps de mig any continuo encorrega lo tal contravinent en pena de comís de

la casa y heretats, que tindra en dit lloch, y terme, y aço sens sentencia, ni

solemnitat alguna de jutje.

3. Ittem: Es estat pactat, establit, havengut, y concordat, entre les dites parts,

que ningu de dits nous pobladors ni successors de aquells per ningún temps

puguen vendre sa cassa, y heretats á foraster algu, que primerament lo tal

comprador no se obligue a venir dins dos mesos apres del dia de la venda á

vasallarse en dit lloch, y portar sa cassa, y familia á aquell obligant ab lo

present al vendedor á fer cumplir al comprador lo de sus dit sots pena de comís

de la cassa, y heretats que li serán venudes, de tal manera, que sens

sentencia, ni altra solemnitat de juhi, resten comissades, declarant empero que

ningu dels dits pobladors puixa vendre á ninguna persona ni en manera alguna

totes les terres, que tindrá sino tan solament la mitat de les terres, com laltra

mitad de les terres hajen de restar, y resten incorporades en la cassa pera

conservacio de dita cassa, de tal manera que aquella mitad de terra nos puga

vendre sino ab la cassa, y que la cassa nos puga vendre sino ab dita mitad de

terra. Y que la facultad de poder vendre casses, ó terres en dita forma, no haja

lloch sino pasats quatre anys apres que será avassallat sots pena de comís,


30

reservants empero lo Senyor la fadiga, y facultad pera poder donar la llisencia

pera les tals vendes, á la persona que voldra.


que los dits nous pobladors, y los successors de aquells sien obligats de

moldre en lo moli del Senyor, sin tindrá, coure en lo forn, fer oli en la almasera

comprar en la tenda, taberna, fleca y carniseria de dit lloch, sots pena de

sexanta sous per cascuna vegada, que contrafaran trobant empero recapte

competent en cascuna de dites regalies respectivament.


que los salaris de guardians, ministres, y cequiers los haja de pagar lo comu

del dit lloch deixant la facultat als Jurats, y particulars del dit lloch pera pagarlos

en lo modo, y forma, que aquells voldran ó algra, ó fent tacha, ó particio entre

los particulars pera pagar dits salaris.


que tots los vehins, y habitadors del present lloch de Carcer que huy son, y per

temps seran tinguen obligacio de escurar, esbardomar, netejar, y conservar les

cequies de terme, y lloch de Carcer, si, i segons, y en lo modo, que fins hui se

ha acostumat á despesses dels dits habitadors del dit lloch de Carcer.


que los dits vehins, y habitadors i vasalls del present lloch de Carcer, y los

successors de aquells, sien obligats a fer les obres necessaries en les casses

pera la deguda conservacio de aquelles conforme huy estan; y que no fentles

algu, ó alguns lo Senyor, que huy es y per temps será los puixa cominar â fer

les obres necessaries dins lo termini, que li pareixera passat lo qual sino les

auran fetes puixa lo Senyor fer regoneixer les obres necessaries per un expert,

y si dins los dies, que lo Senyor li manará, que les fassa, y no les aura fetes

puixa ferles fer lo Senyor â despeses del tal inovedient fentlos traure penyores,

y vendreles á totes pasades per pagar dites obres.


31


que los dits vasalls, y pobladors, que huy son, y per temps serán del present

lloch de Carcer tinguen obligacio de pagar los fruits dels arbres ço es de les

moreres, oliveres, y garrofers, y noguers al quart, ço es les tres parts pera el

vasall, y la quarta part pera el Senyor en esta forma, ço es la fulla de les

moreres se haja de alfarrazar de quatre en quatre anys deixant la part del

Senyor en les moreres, y de les oliveres se haja de pagar lo dret en oli, ço es

de quatre arrobes una peral Senyor en la almazera abans de traure loli de la

almazera, donantlos empero lo Senyor almazera franca als vasalls per fer loli, y

que ningu puixa traure olives a moldre, ni á vendre fora de la almazera de

Carcer sots pena de deu lliures per cascuna vegada pagadores per lo

contrafaent de la Senyoria, donant empero facultad lo Senyor als vasalls pera

que cascuna cassa cassada puixa adobar sis barcelles de olives per al servici

de sa cassa, y no mes sots pena de seixanta sous per cascuna vegada restant

empero tot lo pinyol peral Senyor sens remoldre; y en respecte de la partició de

les garrofes se hagen de plegar, y portar per los vasalls de la Plaza, ço es al

cortixo peraque quant les tinguen totes juntes se partixquen pagant al Senyor

de quatre arrobes una, y les tres perals vasalls; y en respecte de les anous se

hagen de partir al mateix lloch, y pagar lo dret del quart en la mateixa forma,

que les garrofes; y en respecte dels frutals de fruites verdes de menchar que

huy son plantades, que lo Senyor tinga facultad de prendre â son temps lo que

li pareixera pera sa cassa y que no sen puixen plantar mes sens llicencia del

Senyor sots pena de deu sous, y quels puga fer arramaçar lo Senyor exceptant

empero les figueres de secar les quals se hagen de partir y pagar apres de

seques en ses casses de cinch arrobes una arroba peral Senyor, y les quatre

peral vasall.


que de tots los grans ques colliran en les terres de regadiu se hagen de pagar

de aquells al Senyor al quart, ço es les tres parts perals vasalls, y la quarta

part peral Senyor; Y que la part del Senyor la hagen de portar los vasalls al

graner del Senyor y lo lli tambe pagant en garba.


32

10. Ittem; Es estat pactat, establit, havengut, y concordat, entre les dites parts,

que tots los vasalls del dit, y present lloc de Carcer puixen fer dos fanecades de

alfals cascu ab que hagen de pagar al Senyor sinc sous per cascuna fanecada,

ab que no puguen fer mes que les dites dos fanecades sots pena de sexanta

sous y que lo Senyor puga ferlo llaurar lo demes que será de les dos

fanecades; Y que ningu puixa fer ortalisa sens llisencia del Senyor sots pena de

sexanta sous.

11 Ittem; Es estat pactat, establit, havengut, y concordat, entre les dites parts,

que si algún vasall sembrara en lo secá qualsevol genero de grans hagen de

partir ab lo Senyor â la sisena, ço es cinch parts perals vasalls, y una part peral

Senyor.

12. Ittem; Es estat pactat, establit, y concordat, entre les dites parts, que si per

algún temps en les terres, que hui son de secá lo Senyor los donas aygua, que

en tal cas hagen de pagar tot genero de fruit de la mateixa manera que es

partia en la horta que huy ya aygua.


que cascun vasall tinga obligació de donar al Senyor cascun any una carrega

de palla de huit arrobes peral servici de la cassa del Senyor y portarla a la

pallisa del Senyor.


que lo dit Senyor de Carcer dona y concedeix llicencia, y poder, y facultat als

dits vasalls, que huy son, y per temps serán, pera plantar moreres en la Horta

damunt la Cequia de Beneixides en esta forma que no puguen fer morerals

sino camps rodats ab que no tinguen obligacio de pagar Dret al Senyor de dites

plantes noves sino del primer any que seran delmades exen avant de tal

manera que lo primer any que paguen delme de aquelles hagen de pagartambé

lo quart al Senyor de aquelles, del modo que es partix dels demes morerals de

la horta de Carcer.


33


que per raho de les viñes que hui son, y per temps seran aixi de planta, com de

vi, hagen de pagar al Senyor los dits vasalls dos sous, y sis diners per cascuna

fanecada de vinya, pagadors en lo dia de Sant Joan y Nadal migerament.


que per raho de les casses que prendrá cascun particular del present lloc de

Carcer hagen de pagar al Senyor cascun any perpetuament â raho de vint y

cinch sous per cascun sentenar de lliures de lo que seran estimades, y les

quals se hagen de estimar per dos persones nomenadores la una per part del

Senyor y la altra per part dels vasalls pagadors al Senyor perpetuament per

raho de cens, fadiga, y lloysme en dos iguals pagues, ço es la mitad en lo dia

de Sent Joan de Juny, y laltra mitad en lo dia de Nadal.


que si lo dit Senyor de Carcer haura de menester entre lo any alguns jornals

aixi de home a soles, com de home, y cavalgadura per ser cossa tan justa, que

lo Senyor trobe ab sos diners en son lloch quil servixca aixi en lo dit lloc com

anar á Valencia ab alguna carrega, que cascuna cassa cassada hagen de

donar un jornal cascun any si lo haura menester pagant lo Senyor per lo tal

jornal lo mateix salari, que qualsevol particular del dit lloch sol, y acostuma

guanyar en lo dit lloch de Carcer.

18. Es estat pactat, establit, havengut, y concordat, entre les dites parts, que lo

dit Senyor de Carcer, que huy es, y per temps será, estiga obligat á donar als

vasalls cascun any lo forment y altres grans pera sembrar, en esta forma, que

lo Senyor los done la barsella á raz, y los vasalls la hagen de tornar al Senyor

en la hera la barsella á corrent, per ço que tots temps valen los grans molt mes

al temps del sembrar, que no á la collita, y perque lo Senyor done los grans

netes, y los ha de rebre en les heres aixi com se partirán.


que ninguna persona puga arrancar ningún arbre sech sens llisencia del

Senyor sots pena de deu sous, y en cas, que lo Senyor done la llisencia haja


34

de ser en esta forma, que lo vasall lo arranque, y sen porte les rames pera ell, y

deixe la soca pera el Senyor sots la mateixa pena, y no puguen plantar ningún

arbre de fruita sens llisensia del Senyor sots la mateixa pena.


que lo dit Senyor de Carcer se retura tots los drets civils, y criminals, fins la

primera, segona y tercera instancia, y no altre jutje algu.


que lo dit Senyor de Carcer puixa fer, y ordenar qualsevols altres capitols

consernents á la conservacio del dit lloch, y terme de aquell y regalies sempre,

que voldra llevant dels uns y afegint als altres los capitols, que mes convindrá

fer.


que de tot lo present acte de establiment, y de la reparticio de casses, y terres

sen haja de fer un llibre capatro, y que los dits habitadors del present lloch de

Carcer hagen de pagar la mitad del salari del present contracte, y per lo copiar

de tot lo demes hagen de pagar un real Castellá per cascuna carta en forma de

la copia.


que tots los dits habitadors del dit lloch de Carcer hagen de pagar y paguen al

Senyor un diner per cascuna cafisada de terra de la horta, y mealla per

cascuna cafisada de terra de secá de sens, lluisme y fadiga, y tot altre dret

emphiteotich segons furs de Valencia, pagador dit cens en lo dia de Sent Joan

de Juny en una paga.


que si los Justicia, Jurats, y Universitat del dit lloch de Carcer, que huy son, y

per temps serán hagen de donar al dir Senyor de Carcer, que huy es, y per

temps será perpetuament trenta, y sis gallines cascun any en lo dia de Sent

Thomas per via de present gracios, y estrenes de Nadal.


35


que tots los dits capitols, y cascu de aquells sien eixecutoris ab sumissio, y

renunciacio de propi for, variacio de juhi, y altres clausules, roborats juxta lo

estil, y practica del Notari rebedor de la present capitulacio, establiment y

concordia.

Arxiu del Regne de Valencia. Justicia Civil nº 799


36

d) CARLET

E primerament es estat pactat, clos, avengut, capitulat y concordat per y

entre dites parts que los que viuran y habitaran en dita vila de Carlet hajen de

fer recidentia personal y continua en dita vila ab sa casa y familia y que si

estaran 6 mesos continuos sens residir en Carlet sens llicentia del senyor, puga

lo senyor conte llevar los les terres y casses y donarles a altri sens poder

demanar millores.

II

Ittem es estat entre dites parts, pactat, clos, avengut y concordat que per

temps de sis anys contadors de huy avant no puguen vendre cases ni terres a

ningu si no que anantsen o desfentse o volent sen desfer de les terres y casses

les hajen de deixar al senyor sens poder pendre millores.

III

Ittem es pactat, clos, avengut y encordat per y entre dites parts que los dits

nous pobladors hajen de prestar al senyor los homenatges de fidelitat.

IV

Ittem es estat pactat , clos , avengut , y concordat per y entre dites parts que

lo dit senyor te en dita vila y condat tota jurisdictio civil y criminal, alta y baixa,

mer i mixt imperi.

V

Ittem es estat pactat, clos, avengut y concordat per y entre dites parts que

los dits pobladors y sos succesors hajen de pagar cens de cascun pati de casa

dos liures en les festes de Nadal y Sent Joan migerament ab lloisme y fadiga y

tot altre plen dret emphiteotich segons fur de Valencia, pagant per loisme la

decima que es a raho de dos sous per liura y de les partitions la mitat y lo

mateix luisme de les terres .


37

VI

Ittem es estat entre dites parts pactat, clos, avengut y concordat que dits

pobladors y sos succesors hajen de donar de present al senyor en la festa de

Nadal una gallina per cascuna casa francament.

VII

Ittem es estat entre dites parts pactat, clos, avengut y concordat que dits

pobladors y son succesors hajen de pagar de cens de les terres de la horta de

Carlet, Maçalet y la Daya a raho de tretze dines per fanecada ab fadiga y

lloisme y tot altre plen dret emphiteotich segons furs de Valencia.

VIII

Ittem es estat entre dites parts pactat, clos, avengut y concordat, que dits

pobladors y sos succesors hajen de pagar del seca a raho de dos diners per

fanecada ab loisme y fadiga y tot altre plen dret emphiteotich segons furs de

Valencia. Los quals censos hajen de pagar en les festes de Nadal y Sent Joan

migerament com de sus es dit.

IX

Ittem es estat entre dites parts pactat, clos, avingut y concordat que lo dit

senyor te en la dita vila y condat de Carlet ters delme, morabati, host y

cavalgada.

X

Ittem es estat entre dites parts pactat, clos, avingut y concordat que lo dits

vasalls hajen de partit ab lo senyor dels fruits y tot genero de grans y splets que

es colliran en les terres de la horta de Carlet al quint; dels fruyts y splets ques

colliran en la horta de Masalet y la Daya, aixi la que era horta antiguament con

la demes, a la sisena, y de la montanya a la onzena y de la palla al mateix

respecte.

XI

ittem es estat entre dites parts pactat, clos, avengut y concordat que si lo dit

conte o sos succesors portaran alguna cequia nova de aygua que de tot lo


38

ques regara hajen de pagar al quint ,y lo cens a tretze dines con la horta de

Carlet.

XII


los dits vasalls hajen de partir del oli ab lo senyor aixi de horta com de seca a la

sisena, de sis parts una, ultra del terç delme, barcella y moltura, de manera que

aixi com antiguament, apres de haver fet oli y pagada barcilla, moltura y ters

delme, pagaven de quatre hu e hajen de pagar de sis hu.

XIII


los dits vasalls hajen de pagar de les vinyes la sisena part, ço es, de sis arroves

de pança una, ultra dels ters delme. Les quals hajen de pagar o en el sequer en

ses cases, a voluntat del senyor, alfarrasant la primer en lo sequer y present lo

senyor la sua part del canto que elegira. Y qe lo senyor al temps del raym puga

enviar a les vinyes de particio per raym per a la provissio de sa casa casa

cascun dia per tanda, com fins a huy se ha acostumat y acostuma, y lo mateix

en les figues.

XIV

Ittem es estat pactat, clos, avengut y concordat per y entredites parts que

los dits vasalls hajen de pagar de la fulla de sis carregues una, o de sis arroves

una.

XV

ittem es estat entre dites parts pactat, clos, avingut y concordat que dits

vasalls hajen de pagar de la garrofa, anous, amella, figa y altre arbres de sis

una, collint dits fruyts dits vasalls y portant a ses cases y pagant lo dret en ses

cases.


39

XVI

Ittem es estat dites parts pactat, clos, avingut y concordat que del alfals hajen

de pagar a la sisena, y es restant cent y deu fanecades de alfals franques de

particio pera els dits cent y deu pobladors de Carlet, y no mes.

XVII

Ittem es estat entre dites parts pactat, clos, avingut y concordat que dits

vasalls sien obligats a totes les regalies del senyor, ço es, moldre en lo moli del

senyor, fer oli en la almaçera del senyor, comprar carn en la carniseria del

senyor, coure en los forns del senyor, comprar en les tendes del senyor y pa en

la flaqueria del senyor, sots pena de vint y cinch lliures per cascuna vegada que

contravindran a cascuna de dites coses.

XVIII

Ittem es estat entre dites parts pactat, clos, avingut y concordat que si per lo

cas no y hagues aygua en lo moli del senyor per a moldre hajen de anar a

moldre al moli que lo senyor los senyalar sota la mateixa pena, y anant altre

moli que no sia senyalat per lo senyor, precehint licentia del senyor, hajen de

pagar la mitat de la moltura al muli de la senyoria conforme los vasalls antichs

estan obligats.

XIX

Ittem es estat entre dites parts pactat, clos, concordat que dits vassalls sien

obligats de donar per tanda un jornal de laurar per cascuna casa cascun any

francament.

XX

Ittem es estat entre dites parts pactat, clos, avingut y concordat que dits vasalls

sien obligats a portar los grans y fruyts del dret al graner y casa del senyor en

Carlet francament, ço es, cascu lo que li tocara de porcio.

XXI

Ittem es estat entre dites parts pactat, clos, avingut y concordat que dits vasalls

sien obligats de donar per tanda al dit conde y a sos succesors quatre jornals


40

per cascuna casa cascun any debades aixi forros com ab cavalgadures com lo

dit conte o sos succesors demanaran pera la obra del castell y regalies com

son molins, forns, almaceres, hort, tenda, taverna, hostal y carneceria, en lo

mateix modo y forma que los vells pobladors estan obligats a prestar y presten.

Reduhint los empero a dits quatre jornals a soles de tal manera que aixi com

los dits pobladors vells estan obligats a prestar al dit conte tots los jornals que

vol per a la obra del dit castell y regalies, los dits pobladors nous tan solament

hajen de prestar dits quatre jornals, y que si seguira cas que lo dit conte o sos

succesors deixaran de rebre dita servitut de dits quatre jornals per cualsevol

causa i raho, o per no voler o per no poder o per qualsevol altra causa que dir o

considerar se puga, en qualsevol de dites casos sien obligats dits nous

pobladors de pagar al dit conte los jornals que al cap del any deixaran de

prestar en tot o en part, en diners a raho de quatre reals castellans per jornal,

no haguda consideratio en lo dit cas si los jornals havien de ser de homens

ferros o cavalcadures.

XXII

Ittem es estat entre dites parts pactat, clos, avingut, concordat que jatsia la

universitat dels moriscos de la present vila de Carlet havia fet y fermat diversos

carregaments de censals a diverses persones en molt mayors summes y

quantitats que les que davall se diran, empero que los dits pobladors nous per

raho de qualsevols censals a que dita universitat de moriscos stigues obligada,

tan solament sien tenguts y obligats, mentres possehiran dits bens, de haver de

pagar y respondre les annues pentions dels censals inmediatament declaradors

y en son cas les propietats en lo modo empero y forma que davall se dira.

Primi un censal de propietat de noucenses lliures y de pentio annua de seixanta

liures que cascum any se fa y respon a don Ximen Perez Joan en cert terminis.

Ittem altre censal de propietat de setanta y cinch liures y de annua pentio

cinch liures, dotze sous y sis diners que cascun any se respo a Joan Batiste

Caldero, argenter.

Ittem altre censal de propietat de trescentes liures y pentio de vint y dos liures,

deu sous ques fa y respon cascun any a Hierony Bayarri.

Ittem altre censal de propietat de mil liures, y annua pentio de seixanta sis

liures, tretze sous y quatre dines ques fa y respon a March Anthoni Castro.


41

Ittem altre censal de propietat de mil y cinchcents liures y annua pencio de

cent liures de mayor censal que fa y respon a Joan Batiste Camarena.

Les quals pencions annues pujen doscentes cinquanta quatre lliures, quinze

sous y deu dines cascun any, y les propietats importen tres mil setcentes

setanta cinch liures , aço empero entes i declarat que los dits pobladors nous

hajen de pagar i paguen al dit conte y a sos sucessors dites doscentes

cinquanta quatre liures quinze sous y deu dines cascun any migerament en les

festes de Sent Joan del any mil siscents y onze y la segona en Nadal seguent y

aixi consecutivament cascun any, y que lo dit conte y sos succesors se hajen

de asumir y asumixquen y prenguen a son carech de aver de pagar dites

pensions en sos deguts terminis als dits cinch acrehedors censalistes o als

havents causa de aquells, ab que si abans del dit dia y festa de Sent Joan o

Nadal respectivament se instaran executions per raho de dits censals o algu de

aquells his causaran despeses aquells hajen de venir y vinguen a carrech dit

conte o sos successors, y si les dites execucions se causaran apres dels dies

de Sent Joan o Nadal com se ha dit de sus y los dits vasalls no hauran pagat al

dit conte la mitat de dita pensio, que son cent vint y set liures, setze sous y

onze dines, de la paga precedent, les tales despeses hajan de venir y vinguen

a carrech de dits nous pobladors. Y que per dita causa y raho y per qualsevol

altres abligations de censals a que a que la dita universitat de dits christians

nous de Carlet estigues obligda, lo dit conte per si y per sos successors los

haya de prometre segons que ab lo present capitol los promit servar los

indempnes en lo dany y que puix lo dit conte los promet servar los indempnes

en lo dany y apres del any per raho de qualsevols altre censals a que dits

moriscos estiguessen obligats no puguen los dits pobladors nous valerse de les

cartes de indempnitat antigues que lo dit conte y altres perdones tenien fetes

als moriscos ans aquelles resten extrictes y resoluts sino sols de la present

indempnitat. Y finalment ab pacte que si sa magestat manara reduhir los

censals en lo present regne la reductio fahedora en respecte de dits censals sia

en benefici de dits nous pobladors.


42

XXIII

Ittem es estat entre dites parts pactat, clos, avingut y concordat que dits nous

pobladors sien obligats de guardar lo castell y casa de senyor e la vila en temps

de necessitat de senyor o de si mateixos.

XXIV

Ittem es pactat, clos, avengut y concordat per y entre dites parts que dits

pobladors nous sien obligats de pagar lo ters del port de les moles que se

hauran de portar per als molins de dita vila, como lo cost de aquelles vinga a

carrech del senyor, perço que les altres dos parts venen a carrech dels vells

pobladors y dels veins de Benimodol.

XXV

Ittem es estat entre dites parts pactat, clos, avingut y concordat que dits

pobladors nous no puguen tenir ganado cabriu ni boviu en lo terme de dita vila

sens licentia del senyor sots pena de vint y cinch lliures.

XXVI


los dits particulars ni ningu de aquells no puga tenir taverna, ni vendre vi en ses

cases per menut empero puguen vendre lo vi de sa collita a canters y migs

canters, quartes y mijes quartes exceptats empero tres mesos del any eligidors

per lo dit conte en los quals ningu puga vendre vi en ses cases en gros ni per

menut sino sols lo vi de la senyoria y que oli de ses collites nol puguen vendre

sino arroves y mijers arroves.

XXVII

Ittem es estat pactat, clos, avengut y concordat per y entre dites parts que los

dits particulars hajen de pagar de les vinyes de vi a la sisena ultra dels ters

delme deixant lo dret en les vinyes pertires ab que cascu que plantara vinya del

vi o de planta no pague dret algu al senyor los primers sis anys apres que

haura plantat.


43

XXVIII

Ittem es estat pactat, clos, avengut y concordat per y entre dites parts que les

soques de tots les arbres ques secaran o arrancaran sien del senyor y les

rames de dits pobladors, ab que dit senyor haja de arrancar dites soques,y de

les vinyes ques arrancaran de sis una y que lo conte les arranque.

XXIX


dits particulars no puguen traure botges del terme sens licencia del senyor sots

pena de sexanta sous.

XXX

Ittem es estat pactat, clos, avingut y concordat que los dits particulars

puguen fer spart y botches, rabaçes y palma en lo terme de dita vila francament

y tenir ganados de ovelles y pasturar aquelles en lo terme de dita vita exceptat

en la horta, bovalar devesa y que sols hajen de pagar ters delme dels dits

ganados y que en los mesos de abril y maig hajen de donar al dit conte llet pera

sa casa los dies de peix francament.

XXXI

Ittem es estat pactat, clos, avengut y concordat per y entre dites parts que lo

dit conte haja de repartir les terres de la horta y la fulla entre cent y deu

pobladors hygualment restanse empero lo dit conte cent carregues de fulla altra

lo dret pera si mateix y la fulla que se ha donat a don Miquel Vich y a don

Francisco de Castelvi, sos cosins, y que los carrechs dels censals specificats

en lo capitol XXII se hajen de repartir entre los dits cent y deu pobladors y que

mentres no y haura numero conpetent de cent y deu pobladors, hajen de pagar

los que hi seran al respecte de com cabria entre cent y deu per lo que

possehiran y lo demes ho hajen de pagar les persones que possehiran les

altres terres.

XXXII

Ittem es estat entre dites parts pactat, clos, avengut y concordat que les dites

parts per si y per sos successors prometran, segons que ab lo present capitol


44

prometen, la una part a l'altra y l'altra a l'atra ad invicem et visisim fer, effectuar

i complir les coses en la present capitulacio contengudes sots pena de

doscentes liures pagadores per la part inobedient a la part obedient, ratto pacto

manente.

XXXIII

Ittem es estat entre dites parts pactat, clos, avengut y concordat que los

presents capitols y cascu de aquells sien executorios ab sumissio y renunciato

de propri for, variatio de juhi y altres clausules roborats y que de aquells y

cascu de aquells sen faca y allargue per lo notari davall scrit un acte o mes

juxta lo serie y continentia de dits capitols in aliquo non mutata substantia.

Publicat a “Las cartas pueblas del condado de Carlet y los conflictos sobre su aplicación” en Saitabi nº 36. Valencia 1986.


45

e) CATADAU

1. Primeramente se les dará á cada poblador una casa, dela qual ha de pagar

de censo, fadiga y luysmo doze sueldos, por cada un año, pagadores el dia

de cabo de año, y ha de tener obligacion conservar dicha cassa á uso de

buen arquitecto.

2. Ittem que delas fanecadas que se les dará á cada uno en la huerta hayan

de pagar por cada una tres sueldos de censo, ut supra, y de las fanecadas

que seles dará en secano hayan de pagar tres dineros por cahizada,

pagadores el dia de cabo de año.

3. Ittem: que de todos los granos, como son trigo, cevada, daza, panizo y otros

qualesquiera, y de todos genero de legumbres, que sembraran en la huerta

hayan de pagar de seis una, y de todo genero de granos, que sembrarán en

el -------, hayan der pagar de ocho una, pagados primero diezmo y primicia.

4. Ittem: que de todos los arboles dela huerta; es á saber: moreral, oliveras,

garroferas, e higueras, que tuvieren, hayan de pagar de cinco una: Y se

advierte que delas oliveras y moreras, que hubieran en el secano, sea la

misma particion; solo delas garroferas, e higueras de secano hayan de

pagar de seis una en la forma sobredicha.

5. Ittem: que de las viñas, que tendran en regadio hayan de pagar de seis

arrobas de parra, una enjuta y seca y si fuera de viña hayan de pagar de

seis cantaros uno al duell, y si fuere en secano, hayan de pagar de ocho

arrobas una.

6. Ittem: que de las viñas, que plantaren en la huerta y en secano, seles dará

franca de partición y de fruta, por tiempo de ocho años; y delas que

plantaren en el secano, por tiempo de diez años, como den el manifiesto del


46

año, que las plantaren al Governador del Marquesado de Llombay so pena

de comiso, y pasado el tiempo, esten a la partición arriba dicha.

7. Ittem obligamos a los nuevos pobladores que dentro de seis años, desde el

dia de la poblacion, rodeen todos los campos de tierra de la huerta de

moreras, entendiéndose que de seis en seis anegadas, las hayan de

plantar, y todas las que demenos plantaren sean francas de partición, por

tiempo de ocho años, como den el manifiesto, como arriba está dicho en la

dicha pena.

8. Ittem: que de todos los arboles, que plantaren en la huerta y en secano, se

le dará franco de partición, por tiempo de quinze años, á saber: oliveras y

garroferas, como den el manifiesto, como arriba está dicho: Y se ha de

advertir, que no puedan plantar arboles, que no den fruto.

9. Ittem obligamos á dichos pobladores, ala residencia personal alas dichas

cassas, y que por tiempo de seis años, contadores desde el dia de la

poblacion, no puedan vender, transportar, ni enagenar las dichas cassas sin

ningún pedazo de tierra, de las que, por razón del establecimiento les

tocare: y passados los dichos seis años, precediendo licencia nuestra, o de

quien nuestros poderes tuviere para este efecto, puedan vender la parte

delas tierras, que bien visto les fuere, quedando siempre la metad annexa

ala casa, y en caso que hayan de hacerse de dicha casa y parte de tierras

annexa, ahora sea por venta, o, por via de testamento, o, donacion o en

qualquiera de estos otros ---- , se haga con obligación a la persona á cuyo

poder viniere de habitar dicha cassa, por si, o, por quien haya de entender

el cultivo de dichas tierras, y conservación de dicha cassa: Y para la

observancia de esto, queremos que en contravenir caygan en pena de

comiso.

10. Ittem: prohibimos a los dichos labradores, y a las que por qualquier tiempo

fueren dueños de las dichas cassas y heredades, el poder vender la dicha

csasa y tierras, ni parte de ellas a ninguna persona que hubiese tierras

francas en todo el dicho marquesado.


47

11. Ittem: nos reservamos para por y nuestros succesores todos los pinos,

carrascas, y alamos negros y otras qualesquiere arboles, en regadío y

secano, sin que los puedan cortar, sin expresa licencia nuestra, o, del

gobernador del marquesado, ço pena de veinte y cinco libras por cada arbol

que cortaren.

12. Ittem: nos reservamos para nos y nuestros succesores todas las regalías,

ornos, molinos, tiendas, almaceras, flecas, tavernas, carnicerías, mesones,

algererias, y otras qualesquiera, que por tiempo huviere, sin que ninguno

pueda pretender lo contrario, ço pena de comiso, y las carnicerías cum iure

avituallandi.

13. Ittem: que todos los vecinos y moradores del lugar de Catadau a la que en

dicho termino moraren, o, los terratenientes esten obligados á acudir á

moler el trigo, al molino de la Señoria; las azeytunas a hacer el azeyte a la

almacera de la Señoria, el pan á cocer al orno del lugar, por carne a la

carnicería, por vino a la taverna, sin que ninguno lo pueda vender por

menudo, ço pena de perder el trigo, las azeytunas, el pan, la carne y vino y

diez libras de pena por cada vez, que lo contrario hicieren.

14. Ittem: les damos alos nuevos pobladores licencia para que puedan hacer

quatro fanegadas de alfalfe, para el sustento de sus cavalgaduras y que no

puedan hacer mercaderia de ello.

15. Ittem: estén obligados los nuevos pobladores á que siempre, y quando

incediere caso por el qual se haya de dar aviso á su Excelencia, o, a mi

succesor, o, quien huviere los poderes generales, o, al agente, que en

Valencia huviere sus negocios, hayan de dar persona que lleve el tal aviso,

como no sea fuera del Reyno, pagando el Señor, por cada dia un real

castellano.

16. Ittem: esten obligados á limpiar las acequias, pagar guardianage y ministro,

como es costumbre en los demas lugares y cequiaje.


48

17. Ittem: que todos los que quisieren poblar en dicho lugar, se hayan de

desavecindar del lugar donde ----

18. Ittem estén obligados los nuevos pobladores dar, cada un año para el dia de

Navidad, por presente al Señor, gallina por cassa, de las que hay o, por

tiempo seran

Arxiu del Regne de València. Justicia Civil nº 796


49

f) Capítulos de nueva población del lugar que se está

formando de SANTA MARÍA DE AGUAS VIVAS

1.º Primeramente: Ha sido convenido entre ambas partes: Que el prior del

Convento de Nuestra Señora de Aguas Vivas en representación de su

Comunidad haya de nombrar por la primera vez los oficiales de Justicia

prestando estos ante el mismo Juramento correspondiente: Y despues cada

Ayuntamiento al fin de su año que sera por ultimos de Noviembre haya de

hacer propuesta de los oficiales que tengan que suceder de cada uno por lo

respectivo a su oficio incluyendo en ella tres sugetos para que el Padre Prior

pueda elegir al que le parezca mas conveniente quedandole siempre la

facultad, y libertad a dicho Padre Prior de poner en nombre de su Comunidad

un Alcalde mayor o Governador, quando bien visto le sea, el qual tenga igual

Jurisdicción a la del otro Alcalde, y la que el Derecho le concede según Leyes

de este Reyno.

2.º Otrosi: Ha sido convenido: Que el Alcalde y Ayuntamiento tengan facultad

de nombrar Tenientes para guardar el Termino los que igualmente hayan de

prestar su Juramento en Ayuntamiento, obligándose al pago de daños,

mientras no se enquentre dañador en el modo que se acostumbra en otras

poblaciones. Y cuando se encuentre dañador haya de pagar este mes a mas

del daño que justiprecien los peritos, la pena de quarenta y cinco reales de

vellon aplicados por terceras partes a los mismos Tenientes Denunciadores,

Propios y arbitrios del Pueblo y Penas de Camara.

3º Otrosi: Ha sido convenido: Que si encontrasen daños en ganados haya de

procederse según lo establecido por Leyes Reales a la pena , monta y deguello

en los casos que correspondiese.

4º Otrosi: Ha sido convenido: que si por el tiempo se aumentase el Pueblo y

pensaran sus Habitadores en hacer Yglesia particular separada de la del

Convento, guarde el Patronato de ella tanto en el mismo Convento, y sus

Religiosos como en el Ayuntamiento de dicho Lugar: Porque si por una parte se


50

hacia la Fabrica, por otra se prestaria territorio para ello: Y entonces para tener

el Ayuntamiento sus Bancos separados para asistir en la Yglesia a sus

Funciones segun y en el modo que en otras Poblaciones se practica, y

observa.

5º Otrosi: Ha sido convenido: Que la Señoria o Convento de Aguas Vivas se

reserva el hacer quando bien visto le sea Ornos y Molinos; Y asi mismo reserva

las aguas, los Lagares, Mesones o Ventas, Tejares, Almasaras, el derecho de

los Tajos (vulgarmente llamados Pilones) de las Carnicerias, las Tiendas,

Panaderias o Flecas, Tabernas, Barberias, Hervajes y qualquiera otras

Regalias de manera que ni el lugar ni persona alguna particular de el pueda

hacer ni tener las otras Regalias ni alguna de ellas sino solamente el Convento

sus Poder havientes: Y esto se entienda aunque sea para usos, y beneficio

propio a sus casas, bajo la pena a los que quieran tener ornos, Lagares,

Molinos, Tejares y Almasaras, de demolision de dichos edificios y destrucción

de sus maquinas: Y a los que quieren tener Meson o Venta, Carniceria, Tienda,

Panaderia o Fleca, Taberna y Barberia de estar obligados a dar y pagar por

cada vez Trescientos setenta i cinco reales de vellón y de admisión de la cosa

o cosas que tuvieren venales aplicable todo por terceras partes una al

denunciador y las otras dos a la Señoria o convento de Aguas Vivas.

6º Otrosi: Ha sido convenido: Que desde el dia en que este Real Convento

tenga corriente el Orno, ninguno de los Pobladores o vecinos de dicho Lugar de

Santa Maria ni sus sucesores puedan ni devan ir a cocer el Pan fuera de del

Termino de la Población: Ni quando haya molino ir a otra parte a moler, ni

hacer Azeyte en otra Almasara, que en la de la Señoria bajo la pena en dichos

casos de Trescientos setenta i cinco reales de vellon que se han de aplicar a la

Señoria, y ademas perdimiento de los granos o Azeytunas que llevasen a

moler. Y los que fueren a cocer el pan fuera del Termino de la Señoria

incurriran en la pena de quarenta y cinco reales de vellon por cada vez que se

les provare, aplicando 1 tercio al denunciador y los otros dos tercios al

Convento de Aguas Vivas.


51

7º Otrosi: Ha sido convenido: Que ni el Lugar ni ningun particular vecino de el

ni otra persona alguna pueda jamas hacer Arroz en parte alguna de su

Termino ni tampoco Plantel de otro fruto, bajo la pena de Trescientos setenta y

cinco reales de vellon para este Real Convento y de perdimiento del Arroz en el

estado en que se hallase la cosecha.

8º Otrosi: Ha sido convenido: Que a casa uno de los primeros Pobladores y

vecinos de dicho Lugar se le establecera enfiteuticamente Solar para hacerse

Casa a sus propias expensas señalandose cinquenta palmos de frente o

latitud y noveinta palmos de longitud: Y por el Censo enfiteutico con Luismo y

Fadiga de dicho solar devera pagar cada uno que lo tuviera diez reales de

vellon en una sola paga anual y perpetuamente en los dias de San Juan de

junio quedando sugeto a los derechos de Luismo. Fadiga y a cualquier otro

pleno derecho enfiteutical: Y si alguno tomare en Establecimiento mas de uno

de dichos solares pagara de proporcion de lo que se estableciera, de modo

que por cada maradevi que pague de censo perpertuo le corresponden de solar

trece palmos cuadrados y quatro diez y siete años de otro, o lo que es

equivalente por cada doscientos veinte y cinco palmos quadrados de solar

deveran pagar el censo medio real de vellon, esto es diez y siete maravedis: Y

asi mismo se le estableceran y concederan enfiteuticamente a cada uno de

dichos Pobladores, y vecinos del Lugar de Santa Maria quareinta anegadas de

Tierra inculta para que se la desmonte, y cutive; y por el Censo emfiteutico con

Luismo, Fadiga y demas derechos emfiteuticales devera pagar por cada

anegada doce maravedies de vellon todos los años perpetuamente en el dia de

San Juan en Junio, quedando igualmente sugetas a todo derecho emfiteutical:

Y de los sobredichos establecimientos, como también de lo que en fuerza de

ellos deven pagar y contribuir los Pobladores se otorgaran como en efecto se

han aotorgado ya Escrituras publicas separadas, según se vayan verificando a

no ser, que respeto alguno o algunos estuviese esto hecho ya; reservandose

este Convento al establecer en adelante mas tierra inculta a los que mas

brevemente y mejor la pongan en cultivo.

9ª Otrosi: Ha sido convenido: Que los dichos Pobladores y vecinos del Lugar

de Santa Maria, hayan de dar y pagar a este Real Convento a mas del Censo


52

con Luismo, Fadiga y todo otro pleno Derecho emfiteutical, la quinta parte de

todos los granos, legumbres, y de cualesquiera otros frutos que industrial o

naturalmente nazcan, se crien, o se cojan en otras tierras, o cualesquiera otras

que se le establezcan, sin distincion de huerta, secano, ni marjal: bien

entendido que de cinco cantaros de vino hayan de dar uno en el Lagar de la

Señoria deviendo pagar cada uno por el Lagar medio cantaro de vino por dia, o

vez que lo ocupe. Y tendrán los vecinos obligacion de hacerse y mantenerse

las prensas: La quinta parte de los granos, y Legumbres en las Eras; las

Ortalizas, el Maiz y frutos de lso Arboles en los campos, y al pie de los arboles

respectivamente, menos las Algarrobas que se deveran llevar a partir en las

Eras; Y a la quinta parte del Azeyte en la Almasara de la Señoria: bien

entendido que si la cosecha de alguna ….. a formar un poco, ….. en la

Almasara la quinta parte de las Azeytunas a la Señoria, y de las restantes Hara

lo que mejor le pareciere; Pero en llegando a un pie y de ai arriba dara a la

Señoria la quinta parete del Azeyte y además el remolido, y piñuelo por el

trabajo de hacerlo, y gastos de Almasara, quedandole al interesado la libertad

de asistir al tiempo de hacer su Azeyte o embiar a otro en su lugar. Mas de la

uba que se venda o extrayga, y de la Pasa dara cada uno la quinta parte al

Convento de Aguas Vivas como tambien de los higos para secar , despues de

secos. De la Yerva nombrada Alfalfa que se siembra para los animales de

Labranza, no habra ninguna partision, sino pasa de una anegada la tierra que

sembraren: Pero si pasare aunque sea en distintos campos de un mismo

Dueño partiran de toda la sembrada; esto es tanto de la anegada, como de la

que excediese, dando la quinta parte como en los demas frutos a dicho Real

Convento.

10º Otrosi: Ha sido convenido: Que toda la paja que se cogerà en todas las

tierras del Huerto, Regadio y Secano del presente Termino devan dar los

vecinos la quinta parte que es conforme se ha de hacer la particion del grano. Y

asi mismo por cada cinco cargas de oja de Moreras ade a diez arrobas cada

carga, que apreciaran un Experto por parte del vecino, y otro por parte de la

Señoria, devan dar a este una carga, y de lo que no llegase a carga la quinta

parte correspondiente: Y estaran obligados los vecinos, y Pobladores a avisar

siempre haya algo que partir sin que puedan tocar nada hasta que este


53

presente alguno de dicho Convento: Y la parte de frutos que a este le tocare

exceptuando la Paja y Cal deveran conducirla los vecinos y Pobladores a sus

expensas al lugar que la Señoria señalare para su recoleccion, con tal que no

fuera del termino de Aguas Vivas.

11. Otrosi: ha sido convenido: Que si alguno llevase sus granos o legumbres

para Trillarlas en la Era de la Señoria deva dar a esta por cada dia o vez que la

ocupe medio celemin de los granos, o legumbres que llevare: Mas el vecino

que en su propio campo se hiciese Era para la cosecha presente nomas,

volviéndola a cultivar luego despues, no pagará nada por eso: Pero si en la

Tierra que tenga establecida o para el efecto se estableciese se hiciese Era

permanente pagara a la Señoria de Censo con Luismo Fadiga y demás

derechos emfiteuticales, doce reales de vellon cada año en una sola paga en el

dia de San Juan en Junio, por que en tal caso quedaria privada la Señoria de la

partición de frutos que pudieran cogerse en lo que es Era: Y si finalmente la

Era se cultivase, quedara sugeta no a los doce reales sino al Censo, y

participación de Frutos en los términos expresados en los Capítulos Octavo y

nono de esta Concordia.

12. Otrosi: Es convenido que por quanto del termino de Aguas Vivas ni el

Convento ni sus arrendatarios, medieros, o Partidarios jamás o a lo menos de

tiempo inmemorial, y en virtud de legitimos títulos no han pagado diezmo o

primisia a ningún Estraño: quedan los Pobladores, y vecinos del Lugar de

Santa Maria de Aguas Vivas, y los succesores de esta esentos de pagar lo uno

y lo otro: Pero si por algun caso fortuito sucediese cobrar Diezmo, o Primisia: la

Señoria o Convento seguirá el Pleyto hasta sentencia, debiendo estar asi los

Pobladores, como la Señoria a lo Juzgado y sentenciado.

13. Otrosi: Ha sido convenido: Que dicho Real Convento se reserva para si

todos los chopos, Alamos, Pinos y Carrascas o Ensinas que haya dentro de los

términos de Aguas Vivas, aunque estén por las orillas de las Tierras que se

establezcan o hayan establecido: Pero si algun vecino huviere menester algo

de ellos para los techos de su propia casa, o para los instrumentos necesarios


54

de su Labranza, el Padre Prior se lo concederá a su arbitrio quitados todos los

abusos.

14. Otrosi: Ha sido convenido que los dichos pobladores y vecinos del Lugar

de Santa Maria queden obligados a procurar y cultivar los arboles y Tierras que

se le establecerán o hayan establecido, a uso, y costumbre de buen Labrador:

Y si requeridos pasaren dos años, que no la procurasen, caygan en tal caso

ipso facto en pena de comiso, consolidándose el Dominio útil con el directo.

15. Otrosi: Ha sido convenido: Que dichos vasallos o Pobladores por si, ni por

interpuesta persona puedan, ni devan vender Azeytunas, ni extra, en las fuera

de los Terminos de Aguas Vivas, deviendolas llevar a la Almasara de la

Señoria: Mas: Para comer bien podrán coger las que necesiten para el

consumo de su familia, dando la quinta parte a dicho Real Convento.

16. Otrosi: Ha sido convenido: Que si algun árbol se secase el tronco sea el

Convento, y todo lo restante de los respectivos vecinos: Y además si alguna

morera, o qualquier árbol fructífero se secase, o de otro modo faltase en las

tierras de dichos en las tierras de dichos Pobladores estén obligados estos a

sustituir otro fructífero en el mismo lugar, o en otro mas o igualmente

conveniente con tal que sea dentro de las tierras, que tuvieren establecidas: Y

asi mismo estarán obligados a ingerirlo a su tiempo, quantas veces fuese

menester hasta que su fruto quede asegurado si la especie del árbol pidiese el

ingerto.

17. Otrosi: Ha sido convenido: Que si en lo sucesivo hiciere el Convento

algunas obras idráulicas qualesquiera que fuesen tanto para el riego de las

tierras como para tener Agua para beber y otros usos públicos, deveran todos

los Pobladores, y vecinos de dicho Lugar conservarlas, y separarlas a sus

expensas en todo genero de ruina sucedida fortuitamente; o por descuido, o

por voluntad de alguno, o algunos, quedándoles después la acción de proceder

en Justicia contra cualquier particular, que causarse daño alguno en ellas: Pero

no estarán obligados a la conservación de los molinos cuando los haya, ni a la


55

reparación de sus ruinas, sino en el caso de causar ellos el daño en común o

en particular.

18. Otrosi: Ha sido convenido: Que siempre que alguno de dichos vecinos

tenga Agua para regar sus campos este obligado a valerse de ella, haciéndose

las regueras, y reduciendo a Regadio las tierras que fueren de secano: Y si

alguno en sus propios campos quisiere construirse alguna Noria, o otra

maquina para regar sus tierras, podrá executarlo sin licencia ni permiso de este

convento.

19. Otrosi: Ha sido convenido: Que los Pobladores, y vecinos de Aguas Vivas

estén obligados a conservar y mantener corrientes los barrancos y desagues: Y

si en ello hubiese omisión puedan el ceguiero o ceguieros que nombrara el

Padre Prior de dicho Convento a excepensas de todos aquellos cuyas tierras

estuvieren expuestas a las inundaciones del Barranco o desague que se

huviese de habilitar.

20. Otrosi: Ha sido convenido: que los Pobladores, y vecinos de dicho Lugar

tengan obligacion de conservar, matener, y recomponer siempre que sea

necesario todos los Puentes y Caminos del Termino de Aguas Vivas.

21.Otrosi: Ha sido convenido:Que nuingun poblador o vecino del Lugar de

Santa Maria pueda tener animales de cerda, que vayan paciendo por el

Termino: Mas bien podran tenerlos, y criarlos en sus casas. Ni tampoco podran

tener especie alguna de animal que paste las yervas del Termino y no sea de

alguno de los vecinos del mismo Lugar; Y si se hallase que alguno tiene en

este Termino animales de Dueño forastero, ya sea a partido, a medias, a

guardia, o de qualquiera otro modo, incurrirà en la pena de trescientos seteinta

y cinco reales de vallon, aplicandose la tercera parte la Acusador, y las otras

dos terceras partes a la Señoria, hechando inmediatamente fuera del Termino

los tales animales.

22. Otrosi:Ha sido convenido: Que por cada animal mayor serril, que tengan

propio suyo los vecinos, o vecino de dicho Lugar, y paste en su Termino deva


56

dar a este Convento veinte y quatro maravedis de vellon por razón de herbage

una vez al año; Por cada macho cabrio seis maravedises de vellon y la Octava

parte de la Lana de los carneros; Y por las cabras, y las ovejas, que pasten en

el mismo Termino, deveran dar la octava parte de los Cabritos, Corderos, y

Lana.

23. Otrosi: Ha sido convenido: Que este en facultad, y arbitrio del Convento el

imponer las penas, que juzgare convenientes a los que hagan algun daño en

las Tierras, o arboles tanto de la huerta, como de secano, o en las obras

publicas.

24. Otrosi:Ha sido convenido: Que para que los primeros Quince Pobladores

tenga desde luego con que poder subsistir, dicho Convento les concendera a

partido aquellas tierras cultivadas y plantadas, que tuviere por conveniente por

los pactos, y condiciones, que entre las partes se trataran, y convendràn, y de

ello se otorgaran las respectivas Escrituras publicas, a no ser que respecto de

alguno, o de algunos estuviere esto hecho ya.

25. Otrosi: Ha sido convenido: Que si algun Poblador, o vecino del Lugar de

Santa Maria habitase en casa, cuyo Dominio util no estuviere separado de la

Señoria directa deva pagar a esta el correspondiente alquiler por la habitación,

y nada mas por lo respectivo a dicha Casa. Pero si en lo sucesivo dicho

Convento determina vendre alguna,o algunas de sus casas,qualquiera que las

comprase a mas de dar el justo valor a contento de las partes, devera pagar

todos los años por el Censo emfiteutico con Luismo Fadiga y qualesquiera

otros derechos emfiteuticales, de su solar los reales y maravedis de vellon, que

correspondieren a los palmos cuadrados del tal Solar en los mismos Terminos

que se dijo y explico en el Capitulo octavo. E igualmente si el mismo Convento

por el tiempo tuviere a bien vender alguna Tierra o Tierras plantadas, y

cultivadas de las que conservare el Dominio util, a mas de dar el Comprador el

precio de ellas a contento de una, y otra parte a proporcion de lo que huviese

plantado en ellas, y del cultivo presente quedaran sujetas al Censo perpetuo

con Luismo, Fadiga, Particiones y qualesquiera otros Derechos, emfiteuticales


57

sobre el fundo en los mismos Terminos, que se ha dicho de las que se

establecieron o se hayan establecido incultas en el Termino de Aguas Vivas.

26. Otrosi: Se ha convenido: Que si algun Poblador o vecino de dicho Lugar

vendiere a persona forastera algo de lo que tenga establecido o comprado sea

con la precia obligación de que la tal persona haya de dar a la Señoria las

participaciones en los mismos Lugares, y con las mismas condiciones que

deven hacerlo los vecinos, precediendo ante todo la Licencia para ello por

escrito del Padre Prior, y Religiosos de dicho Convento, o su Procurador.

27. Otrosi: Ha sido convenido: Que los dichos Pobladores, y vecinos de dicho

Lugar y sus succesores devan dar a dicho Convento la decima parte de toda la

Cal, que hagan en el Termino de Aguas Vivas.

ADICIONES A LOS ANTECEDENTES CAPITULOS DE POBLACION PARA ESTABLECIMIENTOS DE TIERRAS DESMONTADAS Y PLANTADAS

28. Ha sido convenido: Que este Real Convento en virtud de permiso del Muy

Reverendo Padre Provinicial de dicha orden de San Agustín establecerà en

enfiteusis las tierras desmontadas, o plantadas respectivamente, que le

parezca conveniente quedando a su eleccion los sugetos a quienes se hayan

de hacer los Establecimientos de las tales Tierras.

29. Otrosi: Ha sido convenido: Que atendiendo a que si de las Tierras

establecidas hasta el dia de oy solo se da al Convento al quinta parte de sus

frutos es por que haviendoseles establecido incultas a los Pobladores, estos

han tenido que desmontarlas, allanarlas y plantarlas, careciendo por algunos

años del fruto de sus sudores; estando las que aora se estableceran

desmontadas, y plantadas respectivamente daràn al Convento de unas cosas

la tercera parte, y de la otra la quarta conforme a la solicitud de los dichos

Pobladores: A saber es, que del Vino, de las Algarrobas, del Azeyte, de los

frutos de qualesquiera Arboles, y de todo lo que se riegue daran la tercera

parte a la Señoria; y de los granos y legumbres, que no se rieguen daran la

quarta parte como queda dicho. Mas en cuanto a la oja de moreras el dia que


58

señalare el Apoderado de dicho Convento, dividira cada interesado sus

Moreras en tres porciones, y aquel elegirá una de las tres a favor, y beneficio

de dicho Convento.

30. Otrosi: Ha sido convenido: Que por cada anegada de tierra de estos

Establecimientos deverán pagar los posehedores y dueños utiles doce

maravedis de vellon a dicho convento cada un año perpetuament en los dias de

San Juan de Junio por Censo emfiteutico, segun se dijo de las establecidas al

quinto: Y de las Algarrobas, que se les estableceran en los Barrancos, deveran

pagar por cada quince Plantas ingeridas doce maravedis de vellon en los

mismos Terminos, y por la misma razon ya expresada: Y si lo redugeren a

bancales pagarán lo mismo no por pies sino por cada anegada de tierra, que

ocupen, y de lo que en los dichos Bancales cojan partiran como se ha dicho en

el Capitulo antecedente.

31. Y finalmente: Que dichos Capitulos, y cada uno de ellos sean executivos

con sumisión y enunciación de fuero, y demas clausulas necesarias, y que por

estas adiciones no se deroga ninguno de ellos, sino que antes bien quedan en

su fuerza y vigor, y solamente se han puesto estas adiciones por el diferente

modo de partir sin que en lo demas se inove nada; solo que nadie podra tener

Bueyes, Bacas, ni otro genero de ganado hasta que haya Justicia en dicho

Lugar de Santa María de Aguas Vivas.

Publicat per Francesc Torres Faus en Programa de festes de Carcaixent any. Tret de Arxiu del Regne de València. Secció clero, número 1.009, lligall 375.


59

g) LLOMBAI

1. Primeramente que se les dará á cada poblador una cassa, dela qual ha

de pagar de censo, fadiga y luysmo doze sueldos, y media gallina por

cada un año, pagadores, el censo el dia de cabo de año, y la media

gallina a Navidad, de presente, y ha de tener obligacion de conservar

dicha cassa, á uso de buen arquitecto.

2. Ittem: que las fanegadas, que se les dará á cada uno en la huerta hayan

de pagar por cada una, dos sueldos de censo, ut supra; y delas

fanegadas, que se les dará en secano, hayan de pagar tres dineros por

cafisada, pagadores el dia de cabo de año.

3. Ittem: que de todos los granos, como son trigo, cevada, daza, panizo, y

otros qualesquiera granos, y de todo genero de legumbre, que

sembraren en la huerta, hayan de pagar de seys una; y de todo genero

de grano que sembraren en el monte, hayan de pagar de ocho una;

pagados primeros diezmos y primicias.

4. Ittem: que de todos los arboles dela huerta, es á saber: moreras,

oliveras, garroferas, y higueras que tuvieren, hayan de pagar, de cinco

una; y se advierte que delas oliveras y moreras, que tuvieren en secano

sea la misma particion; solo delas garroferas, y higueras de secano,

hayan de pagar de seis una en la forma sobredicha.

5. Ittem: que delas viñas que tendran en regadio, de seis arrobas de paza,

una enjuta, y seca, y si fueren de vino, hayan de pagar, de seis cantaros

uno; cobrandolo al duell, y si fuere de secano, hayan de pagar de ocho

arrobas una, y de ocho cantaros uno.

6. Ittem: que de las viñas que plantaren en la huerta, se les dara franca de

particion de fruto, por tiempo de ocho años, y delas que plantaren en el

secano, por tiempo de diez años, con que den el manifiesto del año que


60

las plantaren al Governador del Marquesado de Lombay, ço pena de

comiso, y pasado dicho tiempo, esten ala particion arriba dichas.

7. Ittem: que de todos los arboles, que plantaren en la huerta y en secano,

se les dará franco de particion por tiempo de quinze años, á saber es:

olivos y garroferas como den el manifiesto, como arriba es dicho, y se

advierte que no puedan plantar arboles que no den frutos.

8. Ittem: obligamos a los dichos pobladores a la residencia personal en la

dicha cassa y que por tiempo de seis años contadores desde el dia de la

poblacion no puedan vender, transportar, ni enagenar las dichas casas,

ni ningún pedazo de tierra de la que por razón del establecimiento les

tocare; y pasados los dichos seis años, precediendo licencia nuestra, o,

de quien nuestros poderes tuviere para este efecto, puedan vender la

parte de las tierras que bien visto les fuere, quedando siempre la metad

annexa a la casa; y en caso que hayan de deshacerse de dicha casa y

parte de tierras annexa, ahora sea por venta, o , por via de testamento,

o, donacion, o, en qualquiera de estos otros casos, se haga un

abligacion ala persona, a cuyo poder viniere, de habitar dicha casa por

si, o, por quien haya de atender al cultivo de dichas tierras, y

conservación de la cassa, y para la observacion de esto queremos que

en continente caygan en pena de comiso.

9. Ittem: prohibimos a los dichos pobladores, y a los que por algún tiempo

fueren dueños de dichas cassas y heredades, el poder vender dicha

cassa y tierras, o parte de ellas a ninguna persona que tuviere tierras

francas en todo el dicho Marquesado.

10. Ittem: que nos reservamos para nos y nuestros succesores todos los

pinos, carrascas, y alamos negros, y otros qualesquiera arboles en

regadío y en secano sin que los puedan cortar sin expresa licencia

nuestra, o, del Governador del Marquesado, ço pena de veinte y cinco

libras por cada arbol que cortaren.


61

11. Ittem Nos reservamos para nos y nuestros succesores todas las

regalías, ornos, molinos, tiendas, almaceras, flecas, tavernas,

carnicerias, mesones, algezerias y otras qualesquiera que por tiempo

huviere, sin que ninguno pueda pretender lo contrario, ço pena de

comiso, y las carnicerías cum iure avituallandi.

12. Ittem: que todos los vecinos y moradores de Lombay, o los que dicho

termino moraren, o, los terratenientes esten obligados á acudir a moler

el trigo al molino de la Señoria, las azeytunas a hazer el azeyte a la

almacera dela Señoria, el pan á cocer al horno del lugar, por carne a la

carniceria, por vino a la taverna, sin que ninguno lo pueda vender por

menudo, ço pena de perdido el trigo, las azeytunas, el pan, y la carne, y

vino y de diez libras de pena por cada vez, que lo contrario hiciese.

13. Ittem: les damos a los nuevos pobladores licencia para que puedan

hazer quatro fanegadas de alfalfe, para el sustento de sus cavalgaduras

y que no puedan hacer mercadería de ello.

14. Ittem: esten obligados los nuevos pobladores á que siempre y quando

sucediere caso, por el qual se haya de dar aviso a su Excelencia, o, á

sus succesores, o, á quien tuviere los poderes generales, o, al agente

que tuviere sus negocios en Valencia, hayan de dar ocho peones que

lleven los tales viages como no sea fuera del Reyno, pagando el Señor

cada dia un real castellano, y entiendese viage desde el dia que la tal

persona partira de Lombay, hasta que vuelva los quales viajes no

puedan pasar de unos años en otros.

15. Ittem: estén obligados á limpiar las acequias, pagar guardiange, y

ministro como es costumbre en los demas lugares, y cequiaje.

16. Ittem: que todos los que quisieren poblar en dicha villa de Lombay, se

hayan de desavecindar del lugar de donde están.

Arxiu Regne de Valencia. Justicia Civil, Expedient 796, pàgines 478-480


62

h) MANUEL

1º Primo es estat pactat, avengut y concordat entre lo dit senyor de dit lloch de

Manuel de una y los dits nous pobladors y vasalls de altra que se Senyoria

donará y concedirá a cadascun poblador casa y heretat, ço es, una jovada de

terra que son trenta sis fanecades de terra orta y algun tros de secá segons

convindrá en la repartició fahedora per persones expertes.

2º Item es esta pactat que sa Senyoría els donará segons que en los presents

los dons als dits nous pobladors del dit lloch de Manuel los derets del escorrim

que dit Senyor te en l'aygua de la cequia de l'Enova els drets de la taula de

Castelló pera que dits nous pobladors ne facen a ses voluntats, ço es, o

enreguen o arrender aquella entre ells mateixos y no en altra manera y que en

ninguna manera puguen traure dita aygua de dit lloch.

3º Item es esta pactat que sa Senyoría y los sucesors en el domini de dit lloch

tinguen obligació de donar als dits nous pobladors i als vasalls que per temps

seran per cascun any y en son degut termini la llavor necesaria aixi de forment

com de arros per a sembrar, cobrant aquella en la hora, ço es, donant lo arros i

cobrantla a coromull per barcella com es costum en dit lloch fins en suma

cascun any de trenta y quantre cafisos forment, vint quatre cafisos arros y tres

cafisos de dacsa.

4º Item es esta pactat que els nous pobladors se hajen de avasallaren lo

present lloch de Manuel prestant los homenages de fidelitat acostumats

sotmensentse a for juridicció del Senyor que huy es y per temps será per tant

quant per furs del present regne lis permes lo exercici de la juridicció obligantse

a residir per menys cinc anys continuos.

5º Item es esta pacta que los dits nous pobladors se hajen de obligar per si e

tots sos succesors a residir continuament ab son domini y casa y cap mayor en

la dit lloch y el que faltara per temps de mig any continuo en dita residencia


63

personal en correga en pena de comis de la casa y heretat que tindrá en dit

lloch y son terme.

6º Item es estat pactat que si per algun temps qualsevol de dits pobladors e sos

succssors voldran anarsen de dit lloch, que primer y ans de totes coses hajen

de contar ab lo senyor y pagar y que hajen de vendre la casa y heretat a

foraster o a persona de dit lloch que no tingues casa y heretat, la qual venda

nos puga fer que primer lo dit comprador no se obligue dins dos mesos a venir

a avasallarse en dit lloch y portar sa casa y familia a daquell a la residencia

personal mencionada en lo antecedent capitol sots pena de comis de dita casa

y heretat.

7º Item es estat pactat que ningu de dits nous pobladors se hajen de obligar

per ells y sos sucessors de coure en lo forn, moldre en lo molí, fer oli en la

almacera y comprar en la tenda de dit lloch y picar lo arros en lo molí a no ser

sots pena de sexenta sous por cascuna vegada sque contrafarán havent y om

per recapte competent en alguna de dites regalies respectivament.

8º Item es estat pactat que ningu de dit pobladors ni sos sucessors puguen

vendre ni gosen vendre per ninguna per menu mercadería collita ni de ninguna

altra especie de cosa que toque a regalies de carniceria y taula, sols lo oli a

arroves o arrova, lo arros a quarterons o quarteró y los demes grans de almut

en almut, com dites regalies resten y se les atura lo Senyor pera sos obs y dels

senyors sucessors per arrendarles y ferne a ses lliberes voluntats.

9º Item es estat pactat que los dits nous pobladors y los dits vehins de dit lloch

qui per temps seran sien tenguts y obligats de fer los obres necesaries pera la

conservació de les cases que cascu de aquells tindrá en lo dit lloch y no fentles

los puga lo Senyor que huy es e per temps será obligarlos a haverles de fer

segons estará dispost de justicia.

10º Item es estat pactat que los dits nous pobladors se obliguen per si e tots

sos successors de aquells en dit lloch perpetuament de partir ab lo Senyor y ab

los demes que per temps serán tots los fruyts de abres y moreres al terç, ço es,


64

les dos parts per al vasall y la tercera part per al Senyor, com lo oli fet que sia

clar en la almacera quant lo senyor de los tres parts la una, la qual el dit

posador la haja de portar al seller de la senyoría y les dos parts sen porte a sa

casa lo vasall, y la fulla de los moreres en los arbres y les garrofes la part del

Senyor portada a casa de dit Senyor.

11º Item es estat pactat que los dits nous pobladors se obliguen aiximateix per

si e tots sos successors perpetuament de partir ab lo Senyor de dit lloch sque

huy es e per temps será tots los fuyts, grans, ortalices, llegums e qualsevol

altres esplets que collirán en totes les ortes de dit lloch al quart, ço es, tres

parts per al vasall y la quarta part per al Senyor y aiximateix hajen de partir la

palla del forment y ordi al quart excepte en lo ques cullirá en cinch fanecades

de terra orta de cascuna de dites heretats, de les quals les dos fanecades han

de ser continuament alfals y en les altres tres puguen dits nous pobladors y los

vehins vasalls que per temps serán fer qualsevol genero de llegums e sembrar

sebes, melons y hortaliza y collita de paner, sens pagar ninguna participació ab

la Senyoría.

12º Item es estat pactat que dits pobladors y sos successors hajen de partir ab

lo Senyor tots los fryts y grans ques cullirán en les terres de secans del terme

de dit lloch a la huytena part, ço es, set parts pera els vasalls y la una part per

al Senyor, partint la palla de la mateixa manera a la huytena part.

13º Item es estat pactat que cascu de dits nous pobladors e tot los successors

vasalls que per temps serán perpetuament hajen de fer y respondre cascun any

per lo cens ordinari, fadiga y lloysme de dites cases y terres, noranta sous tots

anys pagadors en los dies y festes de Nadal y sen Joan del mes de Juny ab

cena, fadiga y lloysme y tot altre pret, e mes tinguen obligació de donar per

cascuna casa de dos dotzenes de codonys triats, per raho del quals no tinguen

obligació de partir ab la Senyoría fruyta de ninguns arbres con son albercocs,

pomes, codonys, magranes y altres fruytes de dita especie.

14º Item es estat pactat que dit Senyor los establixca com los establix dites

cases y heretats ab acte publich respectivament a benmillorar y no deteriorar


65

ab los ans pactes y condicions desusdites e dejus especificades sens preu algu

de aquelles, retenintse dit Senyor per si e sos successors tot los drets de fadiga

y lloysme que conforme a furs del present Regne los Senyors directes se

poden y dejen aturar.

15º Item es estat pactat que los dits nous pobladors e tots sos successors en

dit lloch sien tenguts y obligats de portar y carrejar al graners, fulles y pallisa de

la casa del Senyor los fruyts esplets de la palla de les heres y heretats la part a

la Senyoría pertanyent francament, ço es, cascu la part desde ses heretats ha

de donar al Senyor.

16º Item es estat pactat que tot lo fem que cascun any se fará en les cases y

corrals de dits habitadors y en les heres y en qualsevol part del terme de dit

lloch lo hajen de posar en les hortes y heretats de dit lloch i no en altra part

alguna sots les penes de dit Senyor ben vistes.

17º Item es estat pactat que dits nous pobladors y los successors de aquelles

en dit lloch tinguen obligació de escurar,netejar y consevar a ses propies

despeses aixi lo que tocará en la cequia mare dita de la Comuna de Enova les

demes cequies y brançals de la horta de dit lloch y lo Senyor no tinga q

contribuir en ninguna quantitat.

18º Item es estat pactat que dits nous pobladors y sos successos tinguen

obilgació de pagar y contribuir en la part que tocara a pagar a dit lloch de

Manuel en qualsevol tacha fachadora per los officials de la cequia mare dita la

Enova por qualsevol via, causa, y raho aixi que lo dit Senyor ni sos successors,

no tinguen obligació ninguna de pagar ninguna quantitat per dites rahons y

plets.

19º Item es estat pactat que lo guarda que se haja de posar en dit lloch lo haja

de posar y elegir y despedir lo Senyor de dit lloch sque huy es y per temps será

sens enparcharsi los dits vehins y pobladors de dit lloch, lo salari del qual hajen

de pagar, ço es, lo Senyor la quarta part y los dits nous pobladors y sos

successors les tres parts.


66

20º Item es estat pactat que los nous dits pobladors y sos successors no

planten ne gossen plantar ningun genero de arbres fruytals en les terres y

heretats de dit lloch sino en le marges y ahono ni perturben a les collites

fahedores en les dites heretats y terres sots pena de sexanta sous y de

arrancar dits arbres.

21º Item es estat pactat que los dits nous pobladors ni sos successors no

pugen tenir mes de set fanecades de moreres en la horta de dit lloch com la

demes terra haja de ser campa per a forment y arros.

22º Item es estat pactat que lo dit Senyor se atura pera si e tots sos successors

en dit lloch la aygua que sera meneter cascuna tanda pera regar los orts de la

Senyoría per raho de lo cual no tinga que contribuir en escurar, taches ni altres

gastos alguns.

23º Item es estat pactat que los dits nous pobladors y los successors en dit

lloch hajen de conrrehar a ses propies despeses los portals, portes y muralla de

dit lloch perpetuament.

24º Item es estat pactat que los dit nous pobladors ni so successors per raho

de les moreres que tindran en los corrals de ses cases no tinguen que fer

ninguna partició en la Senyoría por los deu anys primer vinents y de allí avant a

beneplacit de sa Senyoría y sos successors.

25º Item es estat pactat que los dits nous pobladors y sos successors en cas

que los censals que responien los moriscos y algarves de aquells se hajen de

pagar y respondre e tinguen obligació de fer y respondre dits censals en la

reducctio es com fia et fará, o si no es fa sens aquells empero que los dits

moriscos y aljama de dit lloch solien y acostumaven pagar y respondre y en son

cas quitar ab que aquells no exedixquen de doscentes lliures de annua pensió

y si no arribaran lo que faltara ho pague de censals de la Senyoría y si pasara

que sa Senyoría ho pague y que comencen a pagar los censals que cauran en

lo present any MDCX i no resagats com los censals que la dita Aljama y


67

moriscos se haurien carregat per obs y contemplació dels senyors que son

estats en dit lloch y los quals sa Senyoría ha acostumat fer y respondre, sa

Senyoría els respondrá y los quitará en aixi que no paguen uns per altres.

26º Item es estat pactat que en les executions de les eleccions de officials de

dit lloch se haja de guardar el orde que los Jurats e Justicia que per temps

serán hajen de fer nominació lo dia de St.Thomas de sis vehins de dit lloch y lo

Senyor que huy es y per temps será, o la persona per aquell deputada haja de

elegir dos de dits nomenats, lo hu pera Justicia y lo altre pera son llochtinent, y

la vespra de la vespra de Pascua del Esperit Sant hajen de fer y facen altra

nominació de altres sis persones y lo dit Senyor haja de elegir dos de aquelles

en Jurats de dit lloch y una pesona en cequier, y aiximateix la vespra de la

vespra de St.Miquel hajen de fer nominació de tres persones lo hu dels quals

dit Senyor haja de elegir y nomenar en Mustasaf de dit lloch y aixi es fará

perpetuament.

27º Item es estat pactat que ningu de dits pobladors ni successors vasalls per

ningun temps gossen ni presumixquen tallar ningun arbre ni desimar sens

llicencia de sa Senyoría e dels senyors successors sots pena de vinticinch

lliures per cascun arbre y en aço no senten lo espigar de les moreres.

28º Item es estat pacat que per quant sobre les dites aygues de la cequia de

Enova suscitarse alguns pleits y pretencions en lo Senyor y pobladors y vasalls

de dit lloch de una y la Comuna y regants de la cequia de altra o per raho dels

plets moguts y juntats pera pagar avant aquells convindrá que facen alguna

visura o visures en les quals se solen fer molts gastos que los dits nous

pobladors en tals visures paguen y gasten fins trenta lliures y si será menester

mes quantitat o es gastara mes quantitat ho haja de gastar y causes que se

han de pagar havent com en los que mouran y suscitaran en la ciutat de

Valencia per raho de les dites aygues ab los de la cequia de Enova dit Senyor

que huy es e per temps será donará y haja de donar advocats, procurador y

solicitador a ses propies despeses y los demes gastos sien y vinguen a conte

de dits vahins y vasalls de dit lloch los quals a ses despeses tinguen abligació


68

de pagar los gastos que faran qualsevols pleyts ques tractarán en la ciutat de

Xátiva.

29º Item es estat pactat que sa Senyoría e sos successors per la bona

administració de justicia e pera quels convindrá a la guarda dels fruyts de la

orta y terme de aquella puga imposar les penes que li pareixeran y revocar

aquelles y fer de vore segons la ocurrencia del temps y executat y fer executar

aquelles.

30º Item es estat pactat que sa Senyoría dona facutat als vehins y vasalls que

huy son y per temps serán pera que facen sos consells lo día de Pascua del

Esperit Sant per a que aquells ensemps ab los Justicia, Jurats y Lochtinent fent

número de deu vasalls facen concell particular los cuals se puixen ajuntar en la

casa de dit Justicia que convindrá sens llicencia obtesa ni demanada.

31º Item es estat pactat que puixen tenir consell general sino ab expresa

llicencia de sa Senyoría y dels senyors successors o de la persona que tindrá

dit Senyor diputada donant raho quant se demane llicencia de les coses que se

han de proposar y tractar y que en aquell no se puguen tractar altres coses

mes de les que comuicarán quant se demane dita llicencia, los quals se hajen

de tenir en la sala o estudi de casa la Senyoría sots pena de doscentes lliures y

altres penes segons de justicia procehirá.

32º Item es estat pactat que qualsevol de dit vasalls que huy son y per temps

serán puguen plantar vinyes en los secans dels terme y territori del present

lloch e de dites vinyes no hajen de partir ninguna partició ab lo Senyor abque

en continent que estiga plantada la vinya lo primer any seguent hajen de

plantar oliveres y fer oliverals e no en altra manera.

33º Item et ulterius es estat pactat que los dits nous pobladors se obliguen per

si es sos successors que los presents capitols y cascu de aquells hajen de ser

y sien executori en benefici del Senyor que huy es e per temps será y roborants

amb les clausures de renunciacio de propi for, variació de juhi y altres segons

lo estil y practica del notari rebedor de aquelles y que aiximateix tots los rentes


69

deguts de huy en adevant e ques deruran a la Senyoría de dit lloch se puguen

executar ab execucio promta, real y fiscal.

Publicat a “Historia de Manuel” de Vicente Hernández Sancho. Manuel 2008


70

i) MASSALAVÉS

Primo que io dit Juan Bauptiste Matheu en los dits noms, y perlo dit Don Miguel

Mila, y per tots los seus sucessors in perpetuum enla dita Vila, y Baronia de

Masalaves haja de admetre, segons que admet a tots vosaltres los dits

Particulars desuper nomenats, y a tots los vostres sucesors ab los pactes, y

condicions, que dejus se diran, y no sent aquels aliter, nec alias ala dita nova

poblacio dela dita Vila, y Baronia, y que vosaltres per vosaltres y per tots los

vostres sucesors vos hajau de avasallar en dita Baronia encontinent fet lo

present acte, y prestarme en dit nom de curador los homenages, y jurament de

fidelitat acostumats, renunciant a qualsevol vostre propi for, y sotsmetentvos al

for, y jurisdició meus en dit nom de curador, y del dit Don Miguel Mila, y dels

seus sucesors enla dita Vila, y Baronia reservantme facultat de admetre ala dita

nova Poblacio les demes persones, quem parexera, y benvist me será.

Ytem: Que lo señor de dita Baronia haja de nomenar en aquella, com sempre

fins a huy ha nomenat un Justicia dela present Baronia, y un llochtinent, y

llevarlos sempre queli parexera, y posarne altres, que benvist li será, per tenir,

com te la Suprema Jurisdiccio mer, y mixt imperi, us y exercici de aquella en

dita Baronia.

Ytem: Que en la present Baronia hajen de fer nominacio de Consellers

habilitadors per los dit Senyor, los quals Consellers ans del exercici de son ofici

sien tenguts prestsar jurament en poder del dit Senyor, eo de la persona qui

aquell ho cometrà de haverse bé, y lealment en totes les coses de sos oficis, y

que dits Consellers hajen de ser sis.

Ytem: Que en la present Baronia y aja dos Jurats pera administrar lo poble pera

nomenar los quals se hajen de traure aixi dels sobredits Consellers, com dels

demes vehins, favechantne quatre, los quals se hajen de preeentar al dit

Senyor ó a la persona, a qui aquell ho cometia y de dits quatre nomenats ne

haja de nomenar lo dit Senyor dos en dit ofici de Jurats, los que ad aquell


71

parexera e benvit será, y si per cas dels quatre, que presentaran á dit Senyor,

ni haura algún impedit puixa dit Senyor nomenar en lo lloch del tal impedit la

persona, que li parexera, que no tinga impediment encara que no sia dels

quatre nomenats.

Ytem: Que pera la elecció de Mustasaf faedora cascun any en la dita, e present

Baronia hajen de fer eleccio dits Consellers dela matexa manera, ques conté

en lo capitol precedent de tres vehins pera dit ofici de Mustasaf, los quals hajen

de presentar á dit Senyor y que de aquells haja de nomenat la persona, que ad

aquell li será benvista la qual haja de regir son ofici durant cascun any.

Ytem: que totes les elecions desus dites, ço es, de Justicia, lochtinent, Jurats, y

Mustasaf se hajen de fer cascun any, ço es, la de Justícia, y lochtinent pera la

festa de Nadal, y la dels jurats en lo dia de Pasqua de Spirit Sanct, y la del

Mustasaf pera dia de Sanct Miqual de Setembre, y que dits dies hajen de

comensar lo regiment, y exercici de sos oficis, y hajen de prestar lo jurament

acostumat en poder del dit Senyor, ço es, del Batle, ó persona, a qui aquell ho

cometria, com es us, y practica en la ciutat de Valencia, y en les demes Viles

del present Regne.

Ytem: que estiga en facultat, y arbitre del dit Senyor imposar les penes, que li

parexera en respecte de heres, molins, furt de fruits sachs, y les tocants á totes

les regalies, y estes serán permeses per fur.

Ytem: Que estiga en facultat dels dits nous pobladors, y Consell imposar les

penes quels parexera contra los que faran danys axi en la horta, com enlo

secá, marchals, y arbres ab que lo terz de dites penes se hajen de aplicar, y

apliquen al dit Senyor, y que pera posar en execucio los clams y penes lo dit

Senyor haja de nombrar un taulager en poder del qual hajen de posarse los dits

clams y en poder del qual hajen de entrar les dites penes, lo qual haja de portar

conte y rahó dels dits clams, y penes, y procehidor de aquelles, y donar lo terç

ala Senyoria, y les altres parts ala persona, ó persones a qui lo Consell de dita

Vila les adjudicara, al qual taulager se li haja de donar un sou y sis dines per


72

lliura, del que entrara en son poder dels dits clams aixi dela part, y terç del dit

Senyor, com deles altres dos parts.

Ytem: Que los forns, molins, carniceries, tendes, fleques, hostals, tabernes,

teulars, almaceres, herbatjes, peixcar aixi enlo Riu, com en los ullals y brazals,

caza, y altres qualsevols regalies, sien Regalies de la Senyoria de tal manera,

que ni la dita Universitat, ni persona alguna particular de aquella no puguen fer,

ni tenir les dites Regalies, ni alguna de aquelles sino lo dit Senyor, y los

sucesors de aquell no obstant qualsevol disposicio y aja, o puga haver en

contrari, y aço se entenga encara que sia pera usos, y beneficis propis deses

cases sots pena, ço es, dels que voldran tenir molins, forns, y almaceres de

demolicio de aquelles, y los que voldran tenir taberna, fleca, tendes, y serán

atrobats, que peixquen, sino es al canya, y cazaren sense llicencia cada

vegada de donar, e pagar sexanta sous, y de amisio, y perdicio dela tal cosa,

que tendrá venal aplicadors lo terz al acusador y les altres dos parts a la

Senyoria.

Ytem: Que ningún particular dela present Vila, y Baronia, que ara es, o per

temps sera, no puixa fer en llurs cases, ni en altra qualsevol part, thenor ni

altre artifici algu pera coure pa sino que hajen de coure en los forns dela

Seyoria dela present Baronia sots pena de vint y cinch lliures per cascuna

vegada aplicadores als cofres dela Senyoria, y de demolicio dels dits thenors, y

artificis.

Ytem: Que los dits pobladors y vehins dela present Baraonia, y sos sucessors

no puguen anar a moldre sos grans a ninguns altres molins, sino es als de la

Senyoria de la present Baronia, y aço se entenga estant los dits molins

molents, y corrents, ni provehirse de carn de altra part fora de la carniceria de

dita Baronia, ni fer oli en altres almazeres, sino en les dela Senyoria sots pena

de que lo qui anira á moli, o almazera de altre lloch fora dela present Baronia, o

que no sia dela Senyoria perda lo forment, y altre qualsevol gra que portara a

moldre, y olives y de vint y cinch lliures aplicadores a la Senyoria, y lo que anira

a comprar carn fora deles carniceries dela present Baronia encorrega en pena


73

de sexanta sous per cada vegada, que se li probara aplicadors lo terç al

acusador, y los altres dos terços als cofres de la Senyoria.

Ytem: Que lo dit Senyor en dits noms establira, y concedira en Enfitheusim

segons fur de Valencia a cascu dels dits pobladors, lo que han dexat despoblat

los Moriscos expulsos de dita Baronia, ço es, les cases ab tal que de cens anua

hajen de pagar y paguen per cada casa cascun any deset sous pagadors

cascun any en los dies, y festes de Sant Juan de Juny, y de tots Sants en dos

iguals pagues ab tots sos drets de fadiga, y loisme segons dit fur de Valencia,

comenzant a fer la primera paga en lo dia, y festa de Sant Juan de Juny primer

vinent, y la segona lo dia, e festa de tots Sants apres següent, y mes avant

establira, y donara en Enfitheusim les terres del terme de dita Daronia de

Masalaves, que an dexat vacues los dits Moriscos expulsos ab lo cens, y

responcio, eo, particio de fruits ques dira, y declarará en los capitols inmediats

següents de tots los quals establiments aixi deles cases, com de les terres se

an de fer, y fermar actes apart en favor de cascu dels dits pobladors, y

persones, que pendran dites cases, y terres.

Ytem: Que lo dit Senyor en dits noms establirá, y concedira en Enfitheusim á

cascu dels dits pobladors la part que seli senyalara de terres per cafisades, o

fanegades ab que hajen de pagar, y paguen cascun any de cens anuo deles

terres, que estaran en la horta aixi dela que hui está treta, y escultiva com de la

que se a de traure en lo terme de Paranchet per tenir, com té aigua huy pera

poderse regar, y deles marjals tretes nou sous per cafisada pagadors en los

dies, y festes de Sent Juan, y tots Sants migerament ab tots sos drets de

fadiga, y loisme, y tot dret Enfitheotical segons fur de Valencia comensant afer

la primera paga lo dia de Sent Juan de Juny primer vinent y la segona lo dia de

tots Sancts apres seguent, y deles terres, que estaran en lo seca tres sous per

cada cafisada pagadors cascuns anys en dits terminis mijerament ab tots sos

drets de fadiga, y loisme, y tot altre dret Enfitheotical, segons fur de Valencia

comensant a fer la primera paga enlo dia y festa de Sent Juan de Juny, y la

segona en lo dit dia, y festa de tots Sancts primers vinents del present any, aço

empero declarat, que deles terres del terme de Paranchet per quant aquest any

no se an procurat, que no hajen de pagar dit cens, fins lo any primer vinent


74

escomensant á Sent Juan mil siscents y once, y que dits pobladors hajen de fer

la Acequia del dit terme de Paranchet á ses despeses.

Ytem: lo dit Senyor en dits noms fara los dits Establiments aixi de cases com de

terres en la forma desus dita ab pacte, y condicio, que en tot cas ques deja, ys

haja de pagar loisme, se haja de pagar, y pague á raho de dos sous per lliura, y

que tinguen obligacio de demanar, y obtenir licencia ans de fer les vendes, ó

transportacions per les quals se deja el loisme rebedores per lo Notari, que lo

dit Senyor senyalara sots pena de comis.

Ytem: pera major claricia dels dits stabliments vol, y declara lo dit Senyor, que

cascuna cafisada se haja de contar á raho de sis fanecades, y no menis ni

mes.

Ytem: ab pacte, que los Enfitheotes, y pobladors, als quals se senyalaran terres

ultra y ademes del cens anuo desus dit, y senyalat per cascuna cafisada hajen

de pagar, y paguen de responcio ó particio de fruits ala Senyoria la quinta part

de tots los grans, fruits y splets ques culliran, y faran en les terres dela horta, y

regadiu de la dita, e present Baronia, acó empero entes, y declarat, que primer,

y avant de deduhir la dita quinta part se haja de pagar del montó lo Delme, terç

Delme, y Primicia y en apres se haja de traure lo quint perla Senyoria.

Ytem: Que los dits vehins, y pobladors de les terres, que sels senyalaran en lo

seca hajen de donar, y pagar ala Senyoria de tots los grans, fruits, y altres

qualsevols splets, que faran en dites terres la decima part, ço es, de deu hu,

altra y a demes del Delme, primicia, y ters Delme, que aquells han de pagar,

deduhint aixi mateix primer del montó lo Delme, ters Delme, y primicia, y en

apres la dita decima part.

Ytem: Que los dits vehins, y pobladors deles terres vinyes, que huy estan

plantades en lo regadiu, y horta dela present Baronia ultra y a mes dels nou

sous que han de pagar perlo cens conforme se ha dit desus hajen de pagar, y

paguen cascun any per rahó de fruits, mentres no se arrancaran dites vinyes

conforme los fruits, que pagaran les terres de aquella partida.


75

Ytem: Que los dits vehins, y pobladors deles terres vinyes, que huy estan

plantades y plantaran enlo seca de dita Baronia ultra y ames del cens de tres

sous per cafisada, que han de pagar conforme se ha dit desus hajen de pagar,

y paguen cascun any per raho de fruits la decima part, ço es, de deu hu.

Ytem: Que de totes les oliveres que huy estan plantades en lo terme de dita, e

present Baronia, aixi en la horta, com en lo seca hajen de pagar, y respondre

de partició la quinta part, la qual tinguen obligacio de pagar en olives, y no en

altra manera.

Ytem: Que los dits nous vehins, y pobladors hajen de pagar, y paguen deles

colmenes, que tindran en lo terme de dita Baronia dos dines per colmena.

Ytem: aixi mateix los dits nous vehins. Y pobladors hajen de pagar, y respondre

de tot lo ganado, que tindran enlo terme de dita Baronia a rahó de dos dines

per cap.

Ytem: Que los dits pobladors, y vehins de la dita e present Baronia sien

tenguts, y obligats á conservar les cases, que sels establiran, y no donar lloch a

ques derrixquen ni deterioren, sino que estiguen bones, e habitables, y aixi

mateix les terres, y arbres procurar, y cultivarles a us, y costum de bon

llaurador y si cas sera, que dexasen de procurar les terres y heretats enson

temps se haja de estimar per persones expertes la part de fruits que la

Senyoria podia haver collit en la terra, que viciosament se dejara de cultivar y

procurar, y se haja de pagar la part de fruits ala Senyoria, que sera estimada

podia rebre la Senyoria de dita terra, que no se aura plantat, y sembrat, com si

realment, y ab tot efecte se haguera sembrat, y plantat, y si pasaran quatre

anys, que no les procuraran en tal cas ipso facto caiguen en pena de comis y la

Senyoria util se consolide ab la directa, y lo mateix se entenga dexant derruir, y

perdre dites cases.

Ytem: Que los dits pobladors, y vehins de la present Baronia sien tenguts y

obligats a conservar, y conrear totes les cequies majors, y menors de la present


76

Baronia, y si ho dejaran de fer, que lo sequier, ó cequiers ho puixen fer á

despeses dels hereters frontals, y regants, y si aura algu comu, que aquell se

haja de fer, y escurar á despeses de la Universitat.

Ytem: Que los dits vehins, y pobladors de la present Baronia no puixen

proclamar a altre jutje, ni oficial algu, sino al dit Senyor, eo al Jutje delegador

per aquell.

Ytem: Que los dits nous pobladors, y vehins dela present Baronia sien tenguts,

y obligats de donar al dit Senyor per tanda tots los jornals, que aura de

menester pera llaurar, y procurar les terres olivars, y terra campa dela

Senyoria, pagant dit Senyor per cascun jornal de llaurar als dits vasalls un real

per cada fanecada.

Ytem: Que los dits vehins, y nous pobladors de dita Baronia sien tenguts, y

obligats de donar per tanda al dit Senyor totes les carregues, que dit Senyor

aura menester pera portar fruits, y roba y altres qualsevols coses ala ciutat de

Valencia, y no á altra part alguna pagant dit Senyor per cascuna carrega tretse

sous, y no mes.

Ytem: Que los dits nous pobladors, y vehins de la present Baronia sien tenguts

y obligats de donar al dit Senyor una gallina per cascuna casa cascun any en lo

dia e festa de Nadal comensant lo dia de Nadal primer vinent del present any.

Ytem: Que los dits nous pobladors, y vehins de la present Baronia sien tenguts,

y obligats de portar tots los grans ales heres, y apres de batrets pagar lo

Delme, primicia, y particio de fruits que desus seha dit enlos precedents

capitols en gra apena de vint y cinch lliures aplicadores ala Senyoria,

exceptada la datza, que puguen pagar los drets en la plaza en panolla, partinla

en cabasos esforfollada sots la dita pena als que no la portaran á dita plaza.

Ytem: Que los dits nous pobladors, y vehins de la present Baronia sien tenguts

a residencia personal en aquella, y tenir en dita Baronia sa casa dominicali, y

cap major, y si per cas qualsevol de dits nous pobladors, y vehins de dita


77

Baronia se absentasen de aquella ab sa casa per temps de sis mesos sens just

impediment la dita casa, y terres incidixquen en pena de comis, y la util

Senyoria se consolide ab la directa.

Ytem: Que los dits nous pobladors, y vehins de la present Baronia sien tenguts,

y obligats de pagar dret de la palla a la setena y fer paller de ella al dit Senyor.

Ytem: Que los dits nous pobladors, y vehins de la present Baronia tinguen

facultat de huyt á huit dies de podar y comprar, y vendre en la plaza en gros

pera ses cases, vi, oli, arròs, ó cabó, y altres coses de pes, y mesura, ço es,

coses de pes de mijes arrobes en amunt, y coses de mesura de mijes quartes

en amunt, y aço precehent licencia de la Senyoria, es dela persona á que dit

Senyor ho cometra, y que perçó nos lleva la facultat als dits vasalls perque si

aquells se volien provechar de fora de dita Baronia pera la provisio de ses

cases tan solament de dites coses en gros no ho puguen fer, y perque se deu

prevenir ala malicia de la gent sispot esdevenir, no donant llicencia pera

vendre, y fer plaza pasarsen à altre terme á fer plaza, à vendre y comprar dites

coses, que en tal cas los dits vehins per cada vegada que compraran, y

vendran sens dita licencia encorreguen en pena de sexanta sous aplicadors a

la Senoria ewncara que sia fora del dit terme.

Ytem: Que per la captura de qualsevol persona, que lo Batlle, ó Justícia, ó altre

oficial de la Senyoria pendra dins lo terme de aquella se haja de pagar un sou,

sis diners, y que per lo carcellatge los dies que estara en la presó sis dines

cada dia partidors los dos terços al oficial, quel portara, y lo un terç al Batle, ó

Carceler, y si estara pres de quatre dies en amunt, que pague de alli avant dos

dines cada dia tan solament.

7 d’abril de 1610

Arxiu del Regne de Valencia. Escrivanies de Cambra. Any 1792, expedient 150


78

j) RAFELGUARAF I Primerament en execusió de dita e prechalendarrada General poblacio y noua

concessio de present concedida per dita Señora Condesa a dit e present lloch

de Raphelguarap, y particulars de aquell es estat pactat, avengut y concordat

per y entre les dites parts y per dita Señora Condesa concedit que totes les

casses, terres y possessions de dit lloch de Raphelguarap y son terme aixi del

horta com de secá cultes e incultes rompudes y que es romprán ara y en temps

es deuen dir hagen de ser y sien tengudes sos directa Señoría de dita Señora

Condesa del Castellar y de sos successors Señors y posehidors del dit lloch

de Rapelguarap ab los censos y parts de fruits que depus se diran y

especificaran ab dret de lluisme y fadiga y tots altres plens drets emphioteotics

segons furs Valencia.

II Item es estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que sa

Señoria de la dita Señora comtesa haja de concedir segons que ab lo present

Capitol concedeix, dona y designa que en lo dit lloch y aya de haver vint y nou

pobladors y cases asïgnades , e concedint a cada casa trenta y dos fanecades

de terra horta, o allo que verament bastara la dita horta y tambe los secans del

terme de dit lloch, de tal manera que se hajen de fer particions y parts iguals

regulant les treintasis fanecades contengudes en dita poblacio general ab les

trenta dos fanecades com desus se ha dit Y si per cas y haura mes terra que

se haya de asignar y repartir ygualment per dites cases y que la asignacio i

reparticio feadora se haja de fer per lo Justicia Jurats y Universitat de dit lloch

de Raphelguarap a sa voluntat valentse aquells dels experts que els parexera

pagant aquells y demes gastos que·s feriran en dita reparticio en així que la

dita Señora Condessa del Castellar asigna als dits vint y nou pobladors totes

les terres de la horta y terme del dit lloch.

III Item es estat pactat avengut y concordat per y entre les dites parts que los

dits pobladors del dir lloch de Raphelguarap de totes les terres que estaran en

lo regadiu y orta del dit lloch de Raphelguarap y els seran establides hagen de

pagar in perpetuum la sissena part de tots los grans fruits, hortalises, llegums i

quasevols altres esplerts ques culliran en totes les terres de la horta y la sisena


79

part de la palla en raho i per si tot de annuo cens de aquelles es a saber sinch

parts per a els vasalls y la sisena per a la Señoria, y dona facultat dita Señora

Condesa a dits sos vasalls y particulars del dit lloch que huy son y pertemps

seran per a que puguen sils parexera plantar de les dites trentados fanecades

dotse fanecades de moreres com la terra hon se hagen de plantar sia en la

horta la mes prima y flaca de dita porcio per a sembrar la qual se haja de

conexer y elegir per dos experts nomenadors la hu per part de la señoria y lo

atre per part dels vasallls. Y dona tambe facultat y fa merced a dits vasalls y a

cascun de aquells que de dites dotse fanecades que aixi seran plantades de

moreres consignades puxen fer a ses voluntats ço es sembrar alfas y cullir tot

genero de ortalisa com no siga cosa que grane sens pagar ni tenir obligacio de

pagar dret ni particio de cosa alguna a la Señoria advertinse que en lo present

Capitol no y es comprega, ni es deu comprende la fulla que hui esta y cascun

particular vasall poseheix en la seua heretat com tinga en aquella, o per altra

via fins sexanta moreres empeltades o, per empeltar ultra les que seran

contengudes en dites dotse fanecades perque en tal cas hauran de pagar al

quint y si seran les empleades fins sexanta moreres, en tal cas vol no pagar

mes dret ni particio que a la sisena com desus se ha dit en respecte de la fulla

que.s cullira en dites dotse fanecades que per a plantar moreres se

consignaran.

IV Item es estatavengut y concordat entre dites parts y per dita Señora

Condesa concedit que tots y qualsevols vasalls o, vasall que hui havant vindran

a poblar al present lloch de Raphelguarap consertat que sien ab dita Señora

Condesa del preu de la casa o, pati y heretat que sels donara lo tal preu que

aixi sera conduhit y consertat lo tal poblador y vasall dins los quatre anys

primers no tinga obligacio de pagar cens algu a la Señoria ultra la particio dels

grans conforme los demes pobladors y passats dits quatre anys la quantitat y

preu en que dit pati y heretat sera conduhida dit tal vasall la aja de pagar dins

sis anys apres seguents ab sis yguals pagues com dins dits quatre anys

primers obre dit pati fent aquell casa habitable, y lo mateix se entenga y es

dega entendre ab los pobladors que huy habiten en dit lloch no tenint casa y

voldran obrarla com desus es dit.


80

V Item se ha pactat entre dites parts y per dita Señora Condesa feta merced a

dits sos vasalls de establirlos e que de huy havant establira sens interes de

entrada alguna les terres que estan contengudes en lo secá del present lloch

ab que dits vasalls no sien tenguts a pagar mes particio acerca dels grans que

de la dena, ço es nou parts per al vasall y la una per dret de particio a la

Señoria. Y les moreres que per dits vasalls se plantaren en dits secans per

raho de dret de fulla sols deguen pagar en via de cens dos sous per fanecada

luego que sien empeltades.

VI Item concedeix dita señora Condesa y per dites parts se ha conduhit que

totes les vinyes que per dits particulars pobladors se plantaran en dits secans

se haja de pagar per tot cens de aquelles nou diners per fanecada y per cada

trenta canters de ví hu a la Señoria entenentse que los quatre anys primers per

lo treball de criar los mallols dits vasalls ni tindran obligacio de pagar cosa

alguna. Y tot albre de oliveres, garrofers y altres que en dits secans de huy

havant se plantaran per los particulars de dit lloch se ha convingut que la

particio dels fruits sía per tot cens, y en raho de cens al dret de sisena, ço es

Shinch parts per a el vasall y la una per a la Señoría.

VII Item en respecte de les cases que huy exten en dit lloch se ha conduhit y

concordat entre dites parts novament per dits vasalls sien obligats com ab lo

present Capitol se obliguen a sustentar les cases que huy possehexen y per

tems possheiran no dexant deteriorar aquelles ab tal que sino les adobaran

puguen ser compellits per la Señoria a fero fer a ses costes y despeses e sino

tindran de ahon refer dits gastos de reparos sia cas de comis de la tal casa en

favor de la Señoría.

VIII Item se obliguen per pacte de dits vasalls particulars de dit lloch de cultivar

cascu les sues heretats en tal forma que les terres que per lo espay y termini

de un any del tot seran derenlinquides, y no es cultivaran ensistixquen en pena

de comis y sien consolidades y annexes a la Señoría.

IX Item ab pacte y condicio que los dits pobladors del dit lloch de Raphelguarap

y sos successors de dites cases y terres del dit lloch de Raphelguarap y terme


81

de aquell per cascuna de dites cases y heretats hagen de fer y respondre

cascun any perpetuament sis lliures moneda reals de Valencia pagadores

cascun any a la festa de Nadal y Sent Joan mijerament ab dret de llysme y

fadiga y tot altre plen dret empthitheotich segons furs de Valencia. Y mes dos

dotzenes de condonys triats cascun any per cascuna heretat que.n tindran.

Com en cas que no ni aja no sien tenguts a pagar cosa alguna y en respecte de

la fruita com son albercochs, pomes, magranes, figues, presechs, y altres

semblants no sien obligats los dits vasalls, ni sos successors de pagar cosa

ninguna a la Señoria si conforme en dita General població esta convengut y

pactat.

X Item ab pacte y condicio que los dits vasalls y sos successors y posehidors

de dites cases y terres sien tenguts y obligats de portar y posar francament y a

ser despeses la part tocant a la Señoria en tots los grans fruits, oli, y palla als

graners de la Señoría y pallisa respectivament ço es cascu la part que li tocara

e incumbirá a pagar per títol y en raho de annuo cens com així fonch ordenat y

pactat en dita General població.

XI Item ab pacte y condicio que la Señora Condesa se reserva per a sí y als

seus totes les regalies de carniceria, tenda, fleca, taverna hostal almacera, moli

forn y altres qualsevol regalies del dit lloch de Raphelguarap. Y que los dits

pobladors y los seus y los posehidors de dites cases y terres tingen obligacio

de coure en lo forn, moldre en el moli, fer oli en la almacera comprar en la

tenda, fleca y carniceria y taverna y picar lo arrós en lo moli de la Señoria sots

pena de sexenta sous per cascuna vegada que contrafaran haventhi empero

recapte competent en la cequia de dites regadies respectivament com aixi esta

convingut en dita general població.

XII Item ab pacte y condicio que ningu de dits pobladors,ni sos successors

puixen, ni gosen vendre per si, ni per interposades persones ninguna cosa

concernent a dites regalies com son pa, vi, oli, carn, arros, formatge puja, y

altres coses semblants concernents y tocants a les dites regalies encara que

sien de sa cullita sots pena de sexanta sous aplicadors als cofres de sa

Señoría excepte com per a que puguem vendre les coses de sa cullita en esta


82

forma ço es el oli de mija arrova en amunt y lo vi a canters i a mig canters i lo

arros puixen vendre de una arrova en arrere y lo forment y ordi segons los

parexera com axi es conté la dita població general.

XIII Item es estat pactat y concordat per y entre les dites parts que los dits

vasalls y pobladors y successors y poseehidors de dites casses,y terres sien

obligats a deposar en les hortes i heretats de dit lloch y no en altra part lo fem

que es fara en les casses, heretats y corrals de dits habitadors sots les penes a

dita señoría ben vistes.

XIV Item ab pacte y condicio que la dita Señora Condesa haya de establir dites

cases y terres a bon meliorar y no deteriorar ab los censos carrechs, y

obligacions pactes y condicions desu dits y que inferuis se diran sens estrada

alguna y ab totes les clausules opportunes y necessaries y en semblants actes

posar acostumades conforme lo estil y practica del notari davall escrit rebedor

de la present Capitulacio.

XV Item ab pacte y condicio que la dita Señora Condesa y los que per temps

seran in perpetum sien obligats a donar als vasalls que huy son y per temps

seran in perputum cascu any en son degut temps la llavor necessaria de

forment, arrós, ordi, y dacsa ço es de forment fins huit cafisos, de dacsa dos, y

quatre de ordi les quals llavors se hayen de donar y lliurar a mesura rasa y

cobrarles a caramull en la hera com es costum.

XVI Item es estat pactat entre les dites parts que los dits pobladors y

successors y possehidors de dites cases y terres sien obligar com ab lo present

se obliguen ha residir continuament ab son domicilli y cap major en lo dit lloch

de Raphelguarap. Y lo que faltara per temps de un any continuo a dita

residencia encorrega en pena de comis de les cases y terres que possehiran

en dit loch i terme.

XVII Item que si per algun tems qualsevol de dits pobladors y successors de

dites casses, y terres del dit lloch de Raphelguarap voldran anarsen del dit lloch

no ho puguen fer sens que primer y ans de totes coses conten ab la Señora


83

Condesa tot lo que li deuran y que hayen de vendre la casa y terres a foraster

que sia de la mateixa calitat y condicio o, a persona del dit lloch lo qual no tinga

heretat La qual venda no.s puga fer que primer lo comprador no se obligue dins

de dos mesos de venir a avasallarse en lo present lloch y portar sa casa y

familia a daquell y obligarse a residencia perçonal y a tot lo demes que los

altres vasalls y pobladors estan obligats sots pena de comis de les tales cases

y terres.

XVIII Ytem ab pacte y condicio que los dits pobladors ans de pendre possessio

de les casses y terres que.ls seran establides se hayen de avasallar en lo

present lloch de Raphelguarap prestant lo sagrament y homenatge de fidelidad

acostumats sotsmetentse als furs y jurisdiccio de la Señora Condesa del dit

lloch en tant quant per furs y privilegis del present Regne et alias de Justicia li

es permes lo servici y us de la jurisdiccio que la Señora Condesa te en dit lloch

de Raphelguarap. Y que se ayen de obligar a residir sinch anys continuos en dit

lloch.

XIX Item es estat pactat entre les dites parts que la dita Señora Condessa sia

tenguda y obligada a establir a cascu de per si y en particular poblador del dit

lloch de Raphelguarap les terres que li voldra senyalar y tindran a sa part ab

acte public rebedor per qualsevol notari ab les clausules acostumades ab los

pactes y particions que desus en dits Capitols se han dit.

XX Item es estat pactat y concordat per y entre les dites parts que la dita

señora Condesa aya de donar segons que ab lo present Capitol graciosament

dona als pobladors del dit lloch de Raphelguarap los escorrins de la aygua y

tambe lo erbatge ab que los dits pobladors sien obligats de pagar totes les

talles de la cequia mare y de les cequies de tot el terme de Raphelguarap, y

altres qualsevol gastos de aquells. Y que lo fem que es fara en lo corral y terme

de dit lloch los Jurats nefasen lo q voldran en benefici de la Universitat y dels

particulars.


84

XXI Item ab pacte y condicio que los dits pobladors sien obligats de pagar lo

guardiá lo qual estiga en facultat de la Señoria pagar y llevar segons li

parexera.

XXII Item ab pacte y condicio que los dits pobladors y vasalls y sos successors

posseidors de dites cases y terres no puixen ni presumixquen tallar ningun

albre, ni desimilar les oliveres sens llicencia de la Señoría e de tots sos

succesors en dit lloch sots pena de vint y sinch lliures per cascun arbre y en

aço no se enten esporgar les moreres.

XXIII Item que la Señora Condesa y sos successors per a la bona administracio

de la justicia y per la guarda dels fruits del horta y terme del dit lloch puixa

imposar les penes que li parexera y revocar aquelles y ferne de noves segons

la ocurrencia del temps y executar y fer executar aquelles y absoldreles.

XXIV Item ab pactey condicio de dita Señora Condesa se aya de asumir

segons que ab lo present Capitol se asumix y pren a son carrech los censals

que respon la dita Universitat del dit lloch per conte propi y de la dita universitat

y pagar les annues pensions del dits censals y en son cas quitar aquells.

XXV Item que les eleccions de oficials del dit lloch de Raphelguarap se aya de

guardar quest ore que los Justicia y Jurats que per temps seran lo dia de Sent

Thomas Apostol contats vint y hu de desembre ayen de fer nominacio de sis

persones vehins y habitadors del dit lloch. Y la Señora Condesa que huy es y

per temps seran, o la persona per aquella diputada aya de elegir dos de dits

nomenats lo hu per husticia y lo atre per lloctinent. Y la vespra de la vespra de

Pasqua del Esperit Sant ayen de fer altra nominacio de altres sis persones y la

dita Señora Condesa aja de elegir dos de aquelles en jutats de dit lloch y en

cequier. Y així mateix la vespra de la vespra de sent Miquel ayen de fer

nominacio de tres persones la hu dels quals la dita Señora Condesa aya de

elegir en Mustasaf Y est orde se conserve y guarde perpetuament.

XXVI Item que no puixen tenir Consell general los vasalls,y vehins, y habitadors

de dit lloch de Raphelguarap sino sera ab expressa llicencia de la Señora


85

Condessa y de sos successors o, del procurador general o, persona que tindra

la Señoria diputada donar raho primbus per a la qual se han de juntar Consell y

lo que se ha de tractar en aquell. Y que en dit Consell no es puga tractar ni

votar altres coses mes que aquelles per a les quals haura demanat llicencia.

Los quals consells y ajusts generals se ayen de tenir en la Casa de la Señoria.

Lo que si lo contrari faran encorreguen en pena de doscentes lliures

aplicadores als cofres de sa Señoria.

XXVII item es estat pactat avengut y concordat per y entre les dites parts que

los garroferals de la Señoria se ayen de repartir entre els vasalls, vehins y

habitadors del dit lloch de Raphelguarap y pagar a la sisena, sinch parts per a

el vasalll y una per a la Señoria.

XXVIII Item es estat pactat que la dita Señora Condesa se reserva per si lo

moreral davant de la Casa de la Señoria y dos bancalets de alfas.

XXIX Item es estat pactat per y entre les dites parts que la dita Señora

Condesa y sos successors tinguen facultat de evocarse qualsevols causes e

instancies axi civils com criminals en la primera, segona y tercera instancia

encara que sia previnguda la jurisdicció a sa libera facultat y voluntat.

XXX Item ab pacte y condicio que los oficials que per temps seran del dit lloch

de Raphelguarap com son Justicia Jurats y altres semblants y Mustasaf per

raho del treball que sostenen en la administracio y exercici de sos oficis

respectivament en lo any que tindran y exercitaran llurs oficis sien franchs de

tota particio de palla.

XXXI Item que los presents Capitols y cascu de aquells sien executorys ab

sumisio y renunciació de propis furs y variacio de juhy y altres clausules

roborats segons lo estil y practica del not rebedor de aquells...

Publicat en “Intoducció a la història de Rafelguaraf, el Tossalet i Berfull” de Vicent Sanchis Martínez. Rafelguaraf 1995


86

k) Esborrany dels “actes de població” de Real

Primerament, és estat pactat, avengut y concordat, per y entre les dites parts,

que ans de pendre poseció los dits nous pobladors de les cases y heretats de

dita vila y condat de Rahal, que lo dit señor conte donarà, asignarà y establirà a

cascun de dits nous pobladors, aquells se hajen de avasallar en la present vila

y condat de Rahal; fent y prestant aquells los juraments y homenatjes de

fidelitat y avasallament acostumats, de mans y boca, en mà y poder de dit

señor conte de Rahal; sometén-se al for y jurisdicció de sa señoria y del que

per tems sucseyrà en dit condat, per a que conega tots los negocis y causes,

així civils com criminals que es tractaran y portaran entre los dits nous

pobladors y a instancia del fisch, així en primera com en segona instància y en

altra qualsevol manera, conforme als furs y privilegis del present Regne de

València. Y si menester serà, los dits nous pobladors se hajen de desavehinar

dels llochs de hon aquells sónnaturals y originaris, segons que ab lo present,

en quant menester sia, fan acte de desavehinament dels llochs dels quals són

aquells naturals y originaris, y per dita rahó renuncien a quasevol privilegi y

exempció que tinguen, y de nou se avehinen y avasallen en la dita y present

vila e condat de Rahal, e ab lo dit señor conte e succesors de sa señoria, volent

per dita rahó gosar dels privilegis, franquees, immunitats y exempcions que ab

privilegis reals de Sa Magestat y en altra qualsevol manera és estat concedit y

atorgat als señors, vehins y habitadors de la dita vila y condat de Rahal. E lo dit

señor conte, en quat pot, deu y li és permés, concedeix y otorga als dits nous

pobladors tots los privilegis, franquees, exempcions e immunitats que en

qualsevol manera, per los sereníssims reys de Aragó, són estats concedits e

concedides als señors que tunch eren de la dita vila de Rahal y successors de

aquells e de dits sos vasalls.

2. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat, per y entre les dites parts, que los

dits nous pobladors se hajen deobligar y prometre, segons que ab lo present

prometen y se obliguen, y prometen per si e per tots sos successors, al dit

señor conte de Rahal, de residir personalment en la dita vila y condat de Rahal

ab tota sa casa y família, tenint en aquella son domicili y cap major.


87


dits nous pobladors no se’n puguen anar a poblar ha altres parts dins sis anys,

portant-se’n tota sa casa y família, sots pena de 25 lliures, ni puguen estar

quatre mesos contínuos fora del dit condat sens llicència de sa señoria o de

son procurador general e bal·le. Y si pasats los dits quatre mesos contínuos no

tornaran a la dita vila y condat de Rahal per a estar y per habitar en aquella ab

tota sa casa y família, en tal cas lo dit señor conte puga establir y consedir la

casa y terres que aurà dexat lo tal poblador que se n’aurà anat ha altre lloch, a

la persona que ben vista serà, de sa pròpria auctoritat y sens guardar

solemnitat alguna de juhí y sense fulminar procés ni donar sentència en aquell;

sinó sols ab constar per informació de testimonis, que per tems de quatre

mesos lo dit poblador no és estat ni ha habitat en la dita vila y condat de Rahal

ab tota sa casa y família.


dits nous pobladors, dins termini de sis anys, no puguen vendre, alienar ni

transportar les cases y heretats que se establiran a d’aquells, ni part alguna de

aquells; ni puguen carregar censals ni cosa alguna sobre les dites cases y

heretats, dins lo dit termini de sis anys, sens llicència de dit señor conde o de

son procurador general, sots [tatxat: drecret de nul·litat, rectificat: pena de

comís.] Y, pasats los dits sis anys, solament puguen vendre la mitat de la

heretat [afegit: en una o més parts, per a remediar ses necessitats], restant-se

la altra mitat, ab la casa [afegit: la qual, per rahó semblant, puga vendre

juntament ab la casa, y no de altra manera], precehint llicència, voluntat y

consentiment del dit señor conte, y pagant-li lo lloysme que se li deurà per rahó

[tatxat: de la venda; afegit: de qualsevol venda que·s farà, y la persona que

comprarà, si serà foraster, dins d’un mes haja de venir a residir en dit condat,

sots pena de comís].

5. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat, per y entre les dites parts, que,

per bon govern y regiment de la dita vila y condat de Rahal, cascun any se

hajen de elegir y nomenar les persones que auran de ser justícia, jurats y

mustasaf, en esta forma: que, per a la electió de justícia per a l’any


88

esdevenidor, los justícia y jurats y mustasaf, ab lo Consell Particular [tatxat: e

ab intervenció del bal·le del dit señor conte], tres dies ans de la festa de Nadal,

hajen de nomenar tres persones [tatxat: del Consell] y los noms de aquelles se

hajen de enviar y presentar al dit señor conte, eo a son procurador general, per

a que nomene en justícia a hu de aquells que seran nomenats. Y, en respecte

de la electió de jurats, se aja de fer en esta forma: que los dits justícia y jurats y

Consell Particular, ans de la festa de Pasqua d’Esperit Sant, hajen de fer

nominació de quatre persones, dels vehins y habitadors de dita vila y condat de

Rahal, y los noms de les dites quatre persones sien presentats a a sa señoria e

ha son procurador general, per a que nomene los dos de aquells que lo señor

vodrà per a jurats per a l’any aprés següent. Y per a la electió de mustasaf, per

lo semblant, los dits justícia, jutats y Consell Particular, ans de la festa de Sent

Miquel del mes de setembre, hajen de fer nominació de tres persones y los

noms de aquelles hajen de presentar a sa señoria o a son procurador general,

per a que nomene a hu de aquells en mustasaf per a l’any aprés següent. Tots

los quals officials, respectivament, ajen de jurar en poder de sa señoria o de

son procurador general, [afegit: de que se auran bé y llealment en lo regiment y

administració de sos officis.

6. Ítem, que per a servir los officis de justícia, jurats y mustasaf,

respectivament, per tot lo tems que resta del present any, sien nomenats los

mateixos que en lo present any han regit y servit los dits officis, és a saber: en

justícia, lo dit Micolau Redó; en jurat, los dits Joan Català y Juan Durá, y en

mustasaf, lo dit Thomàs Salanova. Los quals, de nou, hajen de jurar, en poder

de sa señoria, que se auran bé y lealment en lo regiment y govern de dits

officis, y que serán fels y leals a la señoria, y procuraran lo benefici de la

universitat de dita vila y condat de Rahal, fent y administrant justícia,

respectivament, y guardant furs y privilegis del present regne, e les

constitucions y ordinacions, usos y bons costums de la dita vila y condat de

Rahal.


dits nous pobladors sien obligats a procurar y cultivar les terres y heretats a ús

y costum de bon llaurador [afegit: llaurant aquelles a son degut tems y cavant


89

los màrjens], y que ajen de millorar les cases y conservar-les. Ahon no, que lo

dit señor conte les puga fer a dobar a costes y despeses del tal poblador. Y, si

pasasen quatre anys sens cultivar les dites terres, en tal cas lo dit conte puga

comisarse aquelles, sens guardar solemnitat alguna de juhí, sinó sols ab

constar que aquelles se an de dar, de procurar, y per tems de dits 4 anys.

8. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat, per y entre les dites parts, que per

les cases que y ha en la dita vila y condat de Rahal, que de present seran vint-

i-cinch, sien tenguts y obligats los dits pobladors de donar y pagar al señor, per

cascun any, per cada casa, dotze sous y una gallina en la festa de Nadal, en

una paga, y un jornal de franch, ço és, la mitat de home y cavalcadura y l’altra

mitat de home a soles, per cens, ab fadiga y loïsme; començant a pagar los dits

dotze sous y la gallina en la festa de Nadal, que serà principi de l’any MDCXIII,

y los jornals comensen a fer-se y pagarse des del dia de Cap d’Any primer

vinent en avant. Los quals jornals hajen de ser y sien per a anar a València y

quatre legües alrededor del present condat y per a anar a Pedralva.

9. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat, per y entre dites parts, que, per

cada fanecada de terra orta, en la Orta, hajen de pagar los dits nous pobladors

dos sous de cens, ab fadiga y loïsme, en la festa de sant Joan de juny. E, per

cada caffiçada de terra campa en la montanya, hajen de pagar un diner en lo

mateix termini, ab fadiga e loïsme, de sant Joan de juny de l’any primervinent

de mil sis-cents y dotze.

10. Ítem, que, per cada caffiçada de vinya, hajen de pagar un sou, y per cada

caffiçada de oliveral o garroferal, un real valencià, en la festa de sant Joan de

juny, ab fadiga y loïsme, començant per pagar en la festa de sant Joan de l’any

primervinent.

11. Ítem, que los dits pobladors sien tenguts y obligats a pagar un diner per

cada cap de ganado y altre diner per cada colmena, en la festa de sant Joan de

juny, començant a pagar en la festa de sant Joan de juny de l’any primervinent.


90

12. Ítem, es estat pactat y concordat entre dites parts que tots los fruyts que

nostre Señor los donarà cullir, los dits pobladors hajen de pagar la sisena part

de dits fruyts, pagat primer lo delme y primícia, com fins a huy se ha acostumat

fer (ço és, lo delme, de deu, u; la primícia, de trenta-cinch, una), en los quals

pagaments se entenen y comprenen lo forment, ordi, paniç, lli, llegums, fruytes,

cebes, alls [afegit: faves] y qualsevol altres, axí de arbres com de sòl de terra;

açò declarat que, de les cebes, alls y altres fruyts tendres que menjaran en ses

cases, no paguen cosa alguna, emperò dels que vendran o colliran sechs per a

guardar, se pague en la sisena dessús dita.

13. Ítem, de l’oli y garrofes, sien tenguts y obligats de pagar al quint, de manera

que les quatre parts sien per als dits pobladors y la quinta per al señor, traén

primer, com dessús se a dit, lo delme y premísia.

14. Ítem, que de les moreres hajen de pagar a la señoria, per via de fa de

[taxtat: alfarràs; esmenat: partició fahedora] [tatxat: per dos persones

nomenadores per dites parts; esmenat: per los mateixos pobladors, prenint e

havent lo señor la part que li parexerà de les sis que se auran fet y senyalat]. Y,

si encara alguna morera se a de arrancar per lo amo de la terra en la qual

aquella se secarà, a ses despeses, y la soca sia per al señor, y totes les demés

rames sien per al amo de la terra. Y lo mateix se aja de fer entendre en

respecte de tots los demés arbres sechs e inútils que se arrancaran.

15. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat, per y entre les dites parts, que,

si per algun tems se traurarn hortes noves en la dita vila y condat de Rahal, de

tots los fruyts que en aquelles se culliran, y an de pagar a la sisena, aprés

pagat primer delem y premísia.

16. Ítem, de les vinyes que·s plantaran per a fer vi, pagant primer lo delme y

primísia del delme, ajen de pagar al señor de deu cànters hu, al duell.

17. Ítem, de tot lo forment y demés grans que·s culliran en lo secà, traent

primer lo delme y premíssia, del demés, se aja de pagar al señor la novena part

de dit forment y demés grans.


91

18. Ítem, de les vinyes que ja estan plantades per a fer pansa, ajen de pagar a

la novena [tatxat: en rahïm o] en pansa [tatxat: de la manera que li paraixerà al

señor], pagant primer, segons dessús és dit, lo delme y premíssia [tatxat:

alfarrasan-se les panses en lo sequer y portant la part del señor a casa].

19. Ítem, és estat pactat, avingut y concordat, per y entre les dites parts, que

los dits vasalls e nous pobladors si emtenguts y obligats a portar tots los fruyts

al señor pertanyents al graner y casa del dit señor. Y, en respecte de les

panses, se ajen de alfarrasar en lo sequer, com és acostumat, per a pagar al

señor la part que aquell ha de haver.

20. Ítem, és estat pactat, avengut y concertat, per y entre les dites parts, que

los dits pobladors puguen fer una fanecada de alfals, cascú de aquells per a

una cavalcadura; y, tenint-ne dos, ne puga fer dos fanecades, pagant, a més

del cens que·stà imposat per cada fanecada, dos sous y mig, y si faran més de

dos fanecades, hajen de pagar la sisena part en erba o en dinés, conforme al

señor li pareixerà. Y si faran altres herbes per a les cavalcadures, ajen de

pagar la sisena part, com desús és dit.

21. Ítem, que [tatxat: de la palla ajen de pagar la matexa partició que del gra;

esmenat: per cascuna casa hajen de donar al señor cascun any deu arroves de

palla.]

22. Ítem, és estat pactat y consertat, per y entre les dites parts, que dels forns

de cals y algeps que faran y del guix que arancaran los dits vehins y habitadors

per a son propi ús y servisi, no paguen cosa alguna. Y si cas ne garan per a

vendre, aja de ser ab llicència del señor y concordant-se ab aquell.

23. Ítem, és estat actat, avengut y concordat, per y entre les dites parts, que

tots los vehins y habitadots que ara són y per tems seran de dita vila y condat,

sien tenguts y obligats de anar a moldre al molí del señor, sots pena de sis

lliures [afegit: y hajen de remoldre los dits vasalls com és acostumat.] Y, per lo

semblant, ajen de coure los dits vasalls, com és acostumat, lo pa en lo forn de


92

la señoria, sots la mateixa pena, sinó serà en cas que lo dit molí estiga

desbaratat y lo forn no puga coure.

24. Ítem, per lo semblant, ajen los dits vehins y habitadors de dita vila y condat

de Rahal de fer lo oli en la amàcera del señor peyter, lo qual ajen de pagar

[afegit: tres almuts per cafís, y sis diners per cada peu], lo qual ajen de pagar, y

que lo pinyol aja de restar y reste per al dit señor, lo qual no pague res. [afegit:

E lo dit señor estiga obligat a donar almásera y demés coses necessàries per a

fer lo oli.]

25. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat, per y entre les dites parts, que lo

dit señor conte se aja de reservar, com ab lo present se reserva per a si y sos

successors, totes les regalies, com són fleca, taverna, carniceria, tenda, forn y

hostal, y qualsevol altres regalies que per tems hi puga aver. Y los dits

pobladors sien tenguts y obligats ha anar a comprar a la dita fleca, taverna,

tenda y carniceria, del que hauran menester, y no u puguen comprar de

ninguna casa de particular, sots pena de 60 sous. Per lo semblant, ningú puga

tenir hostal, ni puga parar taverna per a vendre vi per menut; com solament lo

puga vendre [afegit: lo vi de sa collita] en gros y a cànters, quarters y mijes-

quartes. Y lo mateix se entenga de l’oli de la collita.

26. Ítem, per lo semblant, lo dit señor conte se reserva per a sí y als seus, tota

la jurisdictió civil y criminal, mer y mixt imperi, ús y exersisi de aquella, que ha y

té en la dita vila y condat de Rahal y també en los pinars, carrascals, bovalars y

erbatjes, així de ganado com de colmenes, que en lo demés; de manera que

sols entén donar als dits nous pobladors les cases y heretats, com dessús és

dit, y també les pastures per als ganados propris dels dits vasalls. Y de tots los

demés, ne puga fer lo dit señor a sa voluntat, y que se entenga que resta per al

señor y als seus, per regalia de aquells, sens que es puga donar loch a dubtes

né interpretacions; com tot lo que podrà ser dubtós reste per al dit señor y als

seues y llíberes voluntats [tatxat: lo bovalar que ha de ser per a portar el

ganado de l’avituallament; afegit: arrendar lo dit señor les erbes del bovalar,

com aquelles ajen de ser per al ganado del poble; emperò podrà arrendar la


93

mata del bovalar per a fer sendra y vedar les parideres en son tems, com se a

costumat.]

27. Ítem, és estat pactat y consertat entre dites parts que los dits nous

pobladors, presehint llicència del señor, puguen tallar les bogues [afegit: que

auran menester per a adobar ses cases, algunes rames de carrasca per adobar

aladres y altres coses].

28. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat, per y entre les dites parts, que

los dits vasalls y nous pobladors sien tenguts y obligats a conservar les

muralles [afegit: portes] y portals, donant-los lo señor lo pretret y mestre per a

que fasa la fahena [afegit: y los dits pobladors hajen de portar la manobra y

pagar los manobres], y que los particulars que tindran casa-mur la hajen de

conservar a ses despeses.

29. Ítem, és estat pactat y concordat, per y entre les dites parts, que lo señor

conte y sos officials, per la bona y deguda administració de justícia [afegit: y per

a la cobrança dels fruyts y rendes a sa señoria pertanyents], puga e

puguenimposar totes les penes que seran necessàries conta los vehins y

habitadors, comersians y negosians, en la dita vila y condat de rahal, y fer lo

demés que convindrà [afegint: comensant la execució que se aurà de fer la

cobransa de dites rendes y penes, a penyores, com ha adeutes y rendes

dominicals, reals y fiscals.

30. Ítem, es estat pactat, avengut y concordat, per y entre les dites parts, que

los dits pobladors y habitadors de la dita vila y condat de Rahal sien tenguts y

obligats a seguir ab ses armes al dit señor o a sos officials, en qualsevol ocasió

que sia necesari y conviga, per a conservació del dit condat y bona

administració de justícia, y ajen de fer tot lo demés que convindrà.


los dits vasalls y nous pobladors sien tenguts y obligats a tots los càrrechs

vehinals y personals, salaris de ministres y guardians, pagant-los en lo que per


94

dita rahó deurà y aurà de pagar, y lo que serà per conte comú el aja de pagar

de montó.

32. Ítem, és estat pactat y consertat entre les dites parts, que ningú de dits

pobladors puga fer carbó en lo bovalar, sinó solament sendra, quant serà

menester fer la pansa, sots les penes a dit señor ben vistes.


ningú no puga vendre rahim ni fruyta alguna [afegit: sens manifestar-o y] sens

pagar lo dret al señor.

34. Ítem, és estat pactat y consertat entre dites parts que [tatxat: totes les

vegades que vendran] los oliers y saboners, puxen lliberalment venir un dia en

la semana a vendre lo oli y sabó y demés coses que portaran en gros, a lliures

o mijes lliures [tatxat: ab que o ajen de vendre en la plaça y no per los carrers;

esmenat: y lo que vindrà en una semana no puga tornar fins en l’altra,] prenint

lo for y mesures del mustasaf y pagant dos dinés al tender per cascun dia, y no

de altra manera, e asó sots pena de 60 sous, partidors entre parts iguals, la

una per al señor, la altra per al mustasaf y l’altra per a l’acusador.

35. Ítem, és estat pactat, etc., que per a tenir Consell Particular, lo señor

decontinent aja de nomenar huyt persones per al dit consell, y que los dits

consellers, juntament ab los dits justíicia, jurats y mustasaf, se puguen ajustar

per a tenir Consell Particular; los quals hajen de prestar jutament de aver-se bé

y llealment en son offici de conseller, en poder del procurador general o bal·le

del dit señor. [Afegit: Y que per als anys esdevenidors y los justícia, jurats y

mustaçaff hajen de nomenar altres quatre consellers, los quals hajen de jurar

en poder del señor o de son procurador general.]

36. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat entre les dites parts, que no·s

puga tenir Consell General en la dita vila y condat de Rahal sens llisència del

señor o de son procurador y ab asistència del dit procurador o bal·le, o de altra

persona nomenadora per lo dit señor, sots pena de 60 sous, exegidors dels

béns contrafahents.


95

37. Ítem, és estat pactat, etc., que lo fem que faran de ganados y cavalcadures

no·l puguen vendre ni traure del terme per a femar altres terres, sinó que aja de

servir per a femar les terres de els ortes de la present vila, sots pena de 60

sous per cascuna vegada, pues contravindrà al capítol.

38. Ítem, que per a regar les terres de la horta se puga pendre l’ayga sempre

que lo molí y l’almàsera no l’auran menester, açò declarat que en lo tems que

lo molí y l’almàcera aniran, tinga lo molí l’ayga des de les dos hores aprés

mijorn fins a les oracions, y l’almàcera la tinga tota la nit fins al sol exent. Y si

l’almàsera no l’aurà menester, la prenga y tinga lo molí tota la nit fina al sol

exint, y per a regar les terres, prenguen ayga los hereters al sol exint y la

tinguen fins a les dos hores aprés de mijorn, y lo señor puga pendre l’ayga tots

los disaptes si l’aurà menester per a regar lo hort y lo que serà menester, en la

forma acostumada.

39. Ítem, és estat pactat y acordat entre dites parts que los dits nous pobladors

que són y per temps seran, sien tenguts e obligats a conservar, escurar y

netejar les céquies y açuts, pons y camins, com fins así solia acostumar-se fer;

açò éntés y declarat que, si en les céquies y açuts y haurà algun trench, sien

[il·legible] per adobar-lo lo señor haja de pagar lo mestre y lo pertret, e los dits

pobladors hajen de portar lo dit pertret al peu de la obra y hajen de donar peons

y manobres, per a què servixquen en dita obra o pagar-los. En les quals obres

contribuïran los pobladors de Monsarrat, com han acostumat, sens que per dita

rahó lo señor los haja de pagar cosa alguna.

40. Ítem, és estat pactat y consertat entre les dites parts que los dits nous

pobladors puguen escombrar les oliveres a ús y costum de bon llaurador y

desimalar aquelles, presehint llisència del señor. Y la llenya que·s farà sia dels

dits vasalls o pobladors, respectivament, y la soca, en casa que se aja de

arrancar, sua per al señor.


96

41. Ítem, los dits nous pobladors no volen ser tenguts ni obligats a pagar

censals alguns ni deutes causats per los moriscos que habitaven en la present

vila.

42. Ítem, és estat pactat, avengut y concordat, per y entre les dites parts, que lo

dit señor puga fer qualsevols crides y prohibicions, establiments y ordinacions

per al bon govern de la dita vila y condat de Rahal y bona administración de la

justícia y així ab penes com sinse elles.

8 de juliol de 1611.

Publicat per Abel Soler i Rafa Jordà: Moserrat, geografia, història, patrimoni. Ajuntament de Monserrat, 2005


97

l) SENYERA

Die XI mensis julii anno a Nativitate Domini MDCXI.

Primo, és estat pactat, clos, avengut, transigit y concordat entre lo dit senyor

del present lloch de Seniera, de una, y los nous pobladors y vasalls del dit lloch,

de part altra, que lo dit don Francisco Joachim Sanz, senyor del dit lloch de

Seniera, consedirà y establirà, segons que ab thenor dels presents consedeix y

establix, a cascú dels dits pobladors la casa y heretat, així de rech com de

secà, que cascú de aquells té acomanada en lo present lloch ab acte públich

respectivament, a ben millorar y no deteriorar, ab lo çens de fadiga, lloïsme,

pactes, càrrechs, particions dejús especificadors, returant-se dit senyor per a sí

y a sos sucsessors tot lo dret de fadiga, lloïsme e tot plen dret enphitèhotich

que conforme Furs del present regne los senyors directes se poden y dehuen

aturar. No entenent enperò establir ninguna posesió, térra eo casa tenguda

sots directa senyoria a ningun altre senyor directe, com les tals entenga dit

senyor acomanar-les ab càrrech de les particions davall scrites a beneplàcit de

dit senyor y dels sucsessors en dit lloch y no en altra manera pagant dit senyor

y sucsessors la ànnua penció als tals senyors directes si algú causa incogitada

eo inopinada n·i hagués, no entenent en res ni per res difraudar senyoria

directe ninguna.

Ittem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor del dit e present

lloch de Seniera, de una, y los dits nous pobladors y vasalls del dit lloch, de

altra, que los dits nous pobladors e tots los sucsesors e vasalls en lo present

lloch hajen y tinguen obligació de donar y pagar cascun any a dit senyor que

hui és y per temps serà en los dies e festes de Sent Joan de juny y Nadal

mijerament cascú de aquells perpètuament set lliures reals de Valènçia per lo

çens, fadiga, lloïsme de cada casa y heretat pagadors, segons dit és desús,

com a çens, fadiga, lloïsme y tot plen dret enphitèotich, segons Furs del present

regne de València, ab lo qual çens se haja de fer e fassa lo dit stabliment.


98

Ittem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor del present lloch de

Seniera, de una, y los dits nous pobladors y vasalls, de altra, que los dits nous

pobladors se hajen de avasallar en lo present lloch de Seniera y prestar los

homenatjes de fidelitat acostumats e segons los vasalls han acostumat prestar,

sotsmetent-se al for y jurisdictió del senyor que hui és y per temps seran, en

tant quant per Furs del present regne li és permés e lísit lo exercisi de la

jurisdictió, així civil com criminal.

Ittem, és estat pactat, avengut y concordat entre dit senyor del present lloch de

Seniera, de una, y los dits nous pobladors y vasalls, de altra, que los dits nous

pobladors y vasalls se hajen de obligar, per sí e sos sucsessors, a residir

contínuament, ab son domicili, casa y cap major, en lo dit lloch de Seniera y lo

que faltarà per temps de mig any continuo en dita residència perçonal

encórrega en pena de comís de la casa y heretats que tindrà en dit lloch y son

terme. Lo qual comís ipso facto sia fet sens haverse de fer prosés en forma de

juhí ni altra solempnitat alguna.

Ittem, és estat pactat y concordat entre dit senyor del present lloch de Seniera,

de una, y los dits nous pobladors y vasalls, de altra, que si per algun temps

qualsevolde dits pobladors e vasalls e sucsessors voldran anar-se'n de dit

lloch, primer e ans de totes coses, hajen de contar en lo senyor de dit lloch que

hui és y per temps serà y pagar-li lo que li deuran. Y, feta dita paga, tinguen

facultat de vendre la dita casa y heretats a foraster eo a perçona de dit lloch

que no tinga casa ni heretats; la qual venda no puga fer que primer lo dit

comprador no se obligue a residir en dit lloch perçonalment, y dins dos mesos

portar sa casa y avasallar-se en dit lloc, prometent residència perçonal sots

pena de comís de les tals cases y heretats. De tal manera que, no fent-se en lo

modo desusdit eo no venint dit nou comprador a dita residencia perçonal,

passat lo dit termini dites casa y terres, sens ninguna forma de juhí ni prosés,

resten comissades y la senyoria útil consolidada ab la directa.

Ittem, és estat pactat, avengut y concordat que los dits nous pobladors se hajen

de obligar ab lo dit acte de avasallament a residir perçonalment pert temps de

cinch anys contínuos del dia de hui en avant contínuament contadors; passats


99

los quals cinch anys puguen vendre, alienar y transportar les dites cases y

terres en lo modo desusdit com a cosa pròpria de aquells y si ans de complits

los dits cinch anys se'n aniran no puguen los dits vasalls vendre, alienar ni

transportar dites terres, ans bé aquelles resten de dit senyor per a fer-ne a ses

llíberes voluntats sens ninguna interpel·lació ni forma de juhí. Dins los quals

cinch anys estiga en llíbera facultat del senyor de dit lloch despedir a

qualsevols de dits vasalls ab causa llegítima.

Ittem, és estat pactat, avengut y concordat entre dit senyor del present lloch de

Seniera, de una, y los dits nous pobladors y vasalls, de part altra, que de totes

les vendes, alienacions y transportacions, particions y atre gènero de actes que

s faran de dites cases y terres se hajen de pagar [a dit senyor que hui és y per

temps será lo lloïsme] a dos sous per lliura y lo mig lloïsme a sou per lliura en

cas de carregament, reservats los actes que conforme a forals dispositions no

dehuen dret de lloïsme, sots pena comís.

Ittem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo dit senyor del present lloch

de Seniera, de una, y lo dits nous pobladors y vasalls, de altra, que dits nous

pobladors y vasalls, vehins y habitadors del dit lloch de Seniera, que hui són y

per temps seran, tinguen obligació de coure en lo forn del dit lloch lo pa y no en

altre, conprar lo pa de la fleca de dit lloch y no de altra part aquell que hauran

menester, estant en dit lloch, moldre tot gènero de grans y picar los arrosos en

los molins de dit lloch, conprar cara aquella que hauran menester per a ses

cases de la camiseria de dit lloch, lo vi de la taverna de dit lloch, lo qual vi

tinguen obligació de comprar de dita taverna y no de altra part alguna sent de

mija quarta de vi en avall, y de mija quarta en amunt de hon voldran. Y axí

mateix tinguen obligació de comprar totes vitualles y frasques, com són totes

vitualles de tenda y llegums de la tenda del present lloch de Seniera, entenent-

se de llegums de mig almut en avall y de mig almut en amunt puguen comprar

tot gènero de llegums, com són siurons, faves, guixes, llentilles, arròs y altres

llegums de hon voldran. Y axí mateix ningú sia gosat de vendré ni comprar dits

llegums de mig almut en avall sinó és de dita tenda, y de ahí en amunt puguen

comprar-los y vendre'ls com sien de ses collites pròpies. E assò se ha de

entendre, en respecte de les regalies desús dites, havent-hi en aquelles y


100

cascuna de aquelles respectivament lo recapte nesessari y conpetent y no en

altra manera, sots pena de sexanta sous per cascuna vegada que

contravendran.

Ittem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor del dit lloch de

Seniera, de una, y los dits nous pobladors, de altra, que lo senyor de dit lloch

se retura e reserva ver sí y sos sucsessors les regalies y emoluments de molí,

forn, almàsera, carniceria, tenda, fleca y taverna y lo herbatje de dit lloch.

Ittem, és estat pactat, avengut y concordat entre los dits senyor del present

lloch de Seniera, de una, y los vasalls nous pobladors del dit lloch, de altra, que

los dits nous pobladors y los vasalls y sucsessors de aquells, que hui són y per

temps seran en lo dit lloch, sien tenguts y obligats a fer les obres nesessàries

en cascuna de les cases que aquells tindran per a la conservació y perfectió de

aquelles y cascuna de aquelles com a bons vasalls y enfiteotes.

Ittem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor del dit e present

lloch de Seniera, de una, y los dits nous pobladors y vasalls de dit lloch, de

altra, que dits nous pobladors y vasalls de dit lloch de Seniera, que hui són y

per temps seran, perpètuament en dit lloch de Seniera hajen de partir y

partixquen, ab lo dit senyor y ab los senyors sucsessors en dit lloch, tots los

grans de forment y hordi, dacsa, arròs y tot altre qualsevol género de grans y

llegums, lli, cànems y tot altre qualsevol gènero de collites y esplets de

qualsevol espècie sien ques colliran en la horta y terres de rech de dit lloch,

terme y territori de aquell al quart, ço és tres parts per al vasall y la quarta part

per al senyor; y en lo secà a la sisena, ço és cinch parts per al vasall y la sisena

per al senyor, posats dits fruits y grans, nets y com convé, en los graners de la

casa del senyor per los dits vasalls francament y la partició de lli y de cànem

amerat que sia al quart segons dit és desús.

Ittem, és estat pactat, avengut y concordat entre los dit senyor del present lloch

de Seniera, de una, y los dits nous pobladors y vasalls, de altra, que dits nous

pobladors y vasalls que hui són y per tems serán perpètuament en dit lloch de

Seniera hajen de partir y partixquen ab lo dit senyor y ab los senyors y


101

sucsessors en dit lloch tots los fruits dels arbres de qualsevol espècie sien, així

en la horta com en lo secà del dit lloch de Seniera, al ters, ço és les dos parts

per al vasall y la terçera part per al senyor, posada y portada la part del dit

senyor dins la casa del senyor en son degut lloch y en los puestos ahon se

acostumen posar per dits vasalls; dempto lo fruit de la fulla que se ha de partir

en lo arbre y les olives se han de fer oli en la almásera de dit lloch per dits

vasalls, y la part tocant al senyor així mateix se ha de posar y portar a la casa

del senyor en les gerres y lloch acostumat francament y axí mateix sia tot lo

pinyol de totes les olives y oli que·s farà del senyor y los vasalls no tinguen

ninguna part en aquell.

Ittem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo dit don Francisco Joachim

Sanz, senyor del dit lloch de Seniera, de una, y los nous pobladors y vasalls del

dit lloch, de altra, que tostemps que en lo terme de dit lloch se secarà algun

arbre, de qualsevol gènero sia, tinga lo senyor de dit lloch la soca y tronch y los

vasalls y pobladors que hui són y per tems seran les rames. Asò emperò entés

que, si serà noguer, sia la soca eo canya y tot allò que·s porà serrar del senyor

de dit lloch.


Seniera, de una, y los vasalls y pobladors del dit lloch, de part altra, que los dits

vasalls y nous pobladors que hui són y per temps seran y los sucsessors

tinguen obligació de fer e fasen tot lo oli prosuhit de totes les olives que·s

colliran en lo terme del dit lloch de Seniera en la almàsera del dit lloch y no en

altra part, sots pena de perdició de olives y oli y altres penes a arbitre del

senyor de dit lloch, posant y portant la part del oli al senyor pertanyent en lo

modo que dit és desús en lo lloch acostumat dins la casa del senyor

francament per los dits pobladors y vasalls que hui són y per tems seran.

Ittem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo dit senyor de Seniera, de

una, y los vasalls y nous pobladors del dit lloch, de altra, que cascun vasall y

nou poblador del dit lloch, per sí e per sos sucsessors, tinga obligació de

plantar y plante en la sua heretat cascun any sis moreres, comensant a plantar-


102

les del any mil sis-cents y dosse en avant. Y axí tostemps perpètuament a

beneplàçit del senyor que hui és e per temps serà en lo dit lloch de Seniera.


Seniera, de una, y los vasalls nous pobladors del dit lloch, de altra, que los dits

vasalls del present lloch de Seniera que hui son y per temps seran y tots los

sucsesors de aquells residents y colents lo dit lloch tinguen obligació de escurar

y netejar totes les cèquies, així majors com menors y brasals, y tenir en conreu

aquelles, y axí mateix fer y conservar los ponts que hui són y los que

convindran fer y sustentar en lo terme de dit lloch de Seniera per al serviçi de

les heretats, camins e sendes del territori y terme de dit lloch a costes y

despeses pròpries de dits vasalls, vehins y pobladors que hui són y per temps

seran en lo dit lloch de Seniera.


Seniera, de una, y los nous pobladors y vasalls del dit lloch, de altra, que lo

senyor de dit lloch tinga obligació de donar a dits nous pobladors y vasalls de

dit lloch la biga de la almàsera per a fer lo oli que·s collirà en lo terme de dit

lloch en aquella, lo qual no·s puga fer en altra part si e segons ya és dit desús e

sots la dita pena y penes. Assò emperò entés que tostemps que la dita biga de

almàsera es romprá per alguns temps se haja de adobar y conservar tantes

vegades quantes se romprà a costes y despeses del senyor y vasalls del dit

lloch que hui són y per temps seran mijerament.


Seniera, de una, y los nous pobladors y vasalls del dit lloch, de altra, que ningú

dels dits nous pobladors y vasalls del dit lloch que hui són y per temps seran

gosen ni presumeixquen desimalar ni desimalen ninguns garrofers, olivera ni

oliveres ni altre gènero de arbres, exsepto les moreres, sens llicènçia del

senyor del dit lloch que hui és y per temps serà, sots la pena inposadora a

arbitre del senyor de dit lloch. Y de la llenya que se haurà desimalat grosa y

menuda trosejada y capolada que sia se n'hajen de fer tres eguals parts, dos

per al vasall y la una per al senyor, triant lo senyor de les tres parts la que

voldrà.


103


Sanz, senyor del dit lloch, de una, y los vasalls nous pobladors del dit lloch de

Seniera, de altra, que lo dit senyor del dit lloch dona y donarà ab thenor del

present tres fanecades de terra de rech en la horta de dit lloch a cascú de dits

nous pobladors per a fer erba de alfals per a les cavalcadures de aquells y de

cascú de aquells eo llegums y hortalises. Y si algú de dits vasalls no tindrá

sufficient térra de dites tres fanecades, conforme les cavalcadures que tindrà, y

haurà menester més terra ultra de les dites tres fanecades per a lo que dit és

desús lo senyor de dit lloch dará al tal poblador eo vasall més terra, ab esta

modificaçió: que no puguen ser ni exsedir de dos fanecades ensús ni puga fer-

se en lo refassi de dita terra altra cosa sinó serà herba alfals, y dit vasall li haja

de donar y pagar al senyor de dit lloch per cada fanecada de refassi, ultra de

dites tres fanecades, deu sous per cascuna fanecada cascun any, pagadors en

lo dia e festa de Sant Miquel mentres posehirà dita terra de dit refassi, los quals

deu sous se hajen de cobrar ab prompta y real execució com a béns de

regalies de la senyoria de dit lloch.

Ittem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor de dit lloch, de una,

y los vasalls nous pobladors de dit lloch, de altra, que los vasalls que hui són y

per tenis seran de dit lloch de Seniera tinguen obligació de partir les vinyes que

tindran de verema ab lo senyor de dit lloch que hui és y per tems serà a la

sisena part, y si serà vinya de planta dit vasall haja de pagar y pague dos sous

per fanecada com a regalies de la senyoria a rahó de dos sous per cascuna

fanecada. Y si algú de dits vasalls plantarà alguna vinya eo vinyes com dit és

dins set anys no pague cosa ninguna per lo que haurà plantat y al huitè any

comense a pagar en la forma desús dita, a saber és si serà eo seran de

verema la sisena part y si seran de planta a dos sous per fanecada en lo dia e

festa de Sant Miquel cascun any, ab que dites vinyes se hajen de plantar en lo

secà y no en la horta de dit lloch.


Sanz, senyor del dit lloch de Seniera, de una, y los dits nous pobladors y

vasalls del dit lloch que hui són y per tems seran, de altra, que les talles que·s


104

llançaran cascun any en lo porche del lloch de Ènova per la part que cascun

any ne tocarà de talla al dit lloch de Seniera la dita talla y talles se hajen de

pagar y paguen entre lo senyor y vasalls del dit lloch que hui són y per temps

serán mijerament.


Sanz, senyor del dit lloch, de una, y los vasalls nous pobladors de dit lloch, de

altra, que los vasalls del dit lloch de Seniera tinguen obligació de partir y

partixquen perpetualment la palla prosuhida dels grans de forment y hordi

collits en lo terme de dit lloch així en la horta com en lo secà ab lo senyor de

Seniera que hui és y per temps serà al quart, fent-ne quatre eguals parts tres

per al vasall y la quarta part per al senyor. De tota la qual palla pertanyent a la

part del senyor de dit lloch los dits nous pobladors y vasalls tinguen obligació

perpètuament de fer-ne de aquella un paller per al senyor de dit lloch en les

heres del lloch de Seniera francament, sens ningun interès.

Ittem, és estat pactat, avengut e concordat entre lo senyor del dit lloch, de una,

y los vasalls nous pobladors, de altra, que lo ministre y guardià que per

qualsevol temps serà en lo dit lloch de Seniera lo haja de posar y elegir lo

senyor de dit lloch que hui és y per temps serà y despedir-lo quant ben vist li

sia. Y lo salari de aquell se pague y haja de pagar de tot montó en la hera

segons és ús y pràtica.


y los vasalls y nous pobladors, de altra, que tots los vasalls que hui són y per

seran del dit lloch de Seniera tinguen obligació de batre tots los grans y esplets

que·s colliran en lo terme de dit lloch en les heres del lloch de Seniera y no en

altra part, sots pena de perdició dels tals grans applicadors als graners del

senyor y altres penes a arbitre del senyor que hui és y per temps serà en dit

lloch.

Ittem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo senyor del dit lloch, de una,

y dits vasalls nous pobladors, de altra, que los vehins, vasalls y pobladors de

Seniera que hui són y per temps seran tinguen obligació de conservar y


105

conserven a sos gastos propris los portals, portes y portells per a la custòdia,

guarda y conservació de aquells y de dit lloch tenint aquells en conreu.


y los vasalls y nous pobladors, de altra, que lo senyor de dit lloch que hui és y

per tems serà se reserva ver sí e sos sucsessors tots los arbres silvestres que

no fan fruit en lo terme de dit lloch plantats y que eixiran en aquell a fer-ne a

ses voluntats.


Seniera, de una, y los dits nous pobladors y vasalls de dit lloch, de altra, que lo

dit don Francisco Joachim Sans, senyor de dit lloch de Senyera, per a

conservació de les regalies de dit lloch puga imposar qualssevols penes per a

conservació dels fruits, rendes y regalies a dit senyor pertanyents, per a

conservació de tot lo dispost en la present capitulació. Y axí mateix, en

execució de lo desusdit, puixa fer, provehir e manar se fasen qualssevols

crides, prohibicions y manaments y que se hajen de observar, guardar y

obtenperar les coses per dit senyor provehides y manades per la bona

administratió de la justícia, pau, quietut, tranquilitat e seguretat de les perçones

dels nous pobladors y vasalls que ara són y per temps seran en dit lloch de

Seniera y bon govern de aquell, inposant qualssevols penes, així corporals com

pecuniáries, segons Furs y privilegis del present regne. Reservant-se lo dit

senyor per a sí y a sos sucsessors en dit lloch tota la jurisdictió, així civil com

criminal, al que per Furs e privilegis del present regne et àlias de justícia li és

consedida y otorgada, y aquella que sos antesessors y senyors en dit lloch de

Seniera an acostumat tenir y exersir y an tengut y exersit en lo dit lloch de

Seniera.

Ittem, és estat pactat, avengut y concordat entre lo dit senyor de Seniera, de

una, y los vasalls de dit lloch, de altra, que tots los dits capítols y cascú de

aquells se hajen y haja de guardar ad unguem y sien executoris en favor del dit

don Francisco Joachim Sanz, senyor de dit lloch, y de tots los sucsessors de

aquell tostemps que qualsevol de dits pobladors y vasalls de dit lloch que hui

són y per tems seran contravindran a qualsevol de aquells.


106

Publicat per Primitivo J. Pla Alberola a “Benemejís y Señera ante la expulsión de los moriscos”, en Revista de Historia Moderna nº 24. Alicante 2006


107

m) TURIS

Primeramente se da acada huno de los que vinieren â poblar quinze fanecadas

de tierra guerta y quinze de secano pagando por cada fanecada de tierra

guerta dos sueldos y por cada jornal de tierra secano que son seis fanecadas

asaber es las que estubieren plantadas de arboles, ô vinya â un sueldo de

censo fadiga luismo y la que no estuviere plantada un dinero y se les dara una

casa cada huno pagando de censo por ella dose sueldos cada un año con

luismo y fadiga;

2. Mas de todos los granos y frutos que se cogieren en el secano ayan de

pagar y paguen a la novena pagados primero diezmos y premitias;

3. Mas de todos los arboles de olivos ayan de pagar y paguen al quinto en esta

forma que ans costas ayan de traher la azeituna a las almaceras del Señor y en

ellas despues de haver pagado diezmos y premicias por todo derecho de

particion pague de cinco huno quedando quatro francas para el vasallo y de los

olivos que de nuevo plantaren no respondan particion alguna por los primeros

deseis años contadores del dia que plantaren dichos olivos en adelante

4. Mas de los algarrobos ayan de pagar y paguen al sexto pagados primero

diezmos y premicias y las Igueras al quinto,

5. Mas de las viñas assi del vino como de parra ayan de pagar y paguen a la

novena pagando primero diezmos y primicias la qual parte aian de pagar a

saberes el vino al duell y la parra después de eixcloa

6. Mas que los censos assi de cassas como de tierras aian de pagar cada año

por san Juan de Junio y Navidad mediatim

7. Mas que las cassas las ayan de conrrear a uso de buen arquitecto y las

tierras a usso de buen labrador sots pena de comissio.

8. Mas que ninguno pueda por ningun tiempo pedir licencia ni compellir a que

sele de para vender mas de la metat de la tierra que tuviere sin vender


108

juntamente con ella la casa a la qual aian de estar siempre anexas la metat de

dichas tierras para la conservacion de ella.

9. Mas que todos los dichos nuevos pobladores ayan de estar y estén

obligados a dar para el servicio de el Señor a saber es para traer cartas al

Señor Luys donde les conviniere dentro empero del Reyno de Valencia quince

hombres de tanda cada hun año por toda la universidad al qual hombre pagara

el Señor un real castellano cada dia de los que se detuviere y no pasaran

dichas tandas de unos años a otros sino que acabado el año tomadas dichas

tandas, ô no están fuera de la obligación para aquel año y entiendese la tanda

del dia que el hombre saliere de Turis asta que buelva.

10. Mas que dichos pobladores esten obligados a hazer azeite en las

almaceras del Señor y moler el trigo en los molinos del Señor sin que les

puedan llevar ni hazer en otra parte.

11. Mas que dichos nuevos pobladores ayan de desavecindarse de sus lugares

de donde son oy habitadores y havezindarse en dicho lugar de Turis

prohibiéndoles no puedan vender las dichas cassas y tierras por razón de

dichos establecimientos respectivos se les señalare a persona ninguna que

tuviere cassa y tierra en el presente lugar de Turis y la persona estrangera a

quien vendiere sea a satisfaccion de su exelencia y de sus successores

quedando obligadas a estas mismas condiciones.

12. Mas que todos los ganados ayan de pagar carnaje y cabesaje como se

acostumbra antes y se reservaran para el Señor el herbaje de las dehesas y

todos los demas que antes se arrendaban por quenta de la Señoria. Mas que la

carne se haya de matar y pesar en el pilon de las carnecerias ordinarias del

Señor.

13. Mas que todas las regalías como son los hornos, molinos, tiendas,

panaderías, carnecerias, almaceras, y tavernas y obras se reservan para el

Señor cum jure auita llandi.

14. Mas se reserva para el Señor el pinar y el mauca para madera y caça.


109

15. Mas que la conservación de el asut venga a cargo de los dichos pobladores

y esten obligados a hazerlo dandoles el Señor Maestro y madera mas que

todos los que sacaren tierra nueva y plantaren vinya en ella la tenga franca por

tiempo de diez años pasados los quales ayan de pagar como de las demas

tierras viejas estén empero obligados a manifestar al Señor o a quien por el

Señor estuviere en dicha Baronia la erija que plantare sots pena de comissio

para que se tenga memoria de la quantidad que se plantare y en que tiempo se

acabaran dichos diez años.

16. Mas que ninguno pueda vender vino por menudo en sus cassas y fuera de

ellas sino de la propia manera que se acostumbrava a hazer antes sots pena

de veinte cinco libras y el vino perdido mas que esten obligados dichos vasallos

a dar al Señor por cada hun año por Pascua de resureccion una dozena de

cabritos por presente.

17. Mas nos reservamos para nos y nuestros succesores todos los pinos,

carrascas y alamos negros y otros qualesquiera arboles en regadío y secano

sin que los puedan cortar sin expresa licencia nuestra y del Alcaide de la

presente Baronia de Turis sots pena de veinte cinco libras por cada arbol que

cortaren mas que de todos los granos como son trigo, cevada, daca, panizo y

otros qualesquiera granos y de todo genero de legumbres que se sembraren en

la guerta ayan de pagar de seis huna y de la oja de seis huna como dicho es.

18. Mas que los presentes capítulos y cada huno de ellos y el auto que sobre

ellos se rrecibiere se pueda alargar y alargue a todo util y provecho del Seños

conforme el estilo y practica del notario que lo recibiere…

Arxiu del Regne de València. Manaments i Empares, any 1697, llibre 2


110

n) Diccionari

Alfarrassar: Avaluar a ull la quantitat o vàlua d'alguna cosa, emprant-se de

manera habitual per a fer un càlcul probable de la collita.

Almàssera: Trull o molí per moldre oliva

Arrova: Unitat de pes amb equivalències variables. A la Ribera l’arrova sol

equivaldre a quasi 13 quilograms. A certes regions el valor de l'arrova és

diferent; a Ribagorça l'arrova ordinària té 36 lliures, i la de llana en té 30; en el

Pla d'Urgell es compta l'arrova a 27 lliures, en el Maestrat i Morella a 36, a

Sueca a 30, a Calp a 24, etc.. A la Ribera d'Ebre i al Regne de València,

l'arrova s'empra també com a unitat de mesura de líquids (oli), equivalent a 11

litres (Pego) o a 13'93 litres, i es divideix en quatre quarterons.

Barcella: Mesura de gra, equivalent aproximadament a la sisena part d'una

quartera. A les Balears es divideix en sis almuds; a la regió de València, en

quatre almuds.

Batlle: Oficial encarregat d'administrar justícia a una vila o ciutat en nom del rei

o del senyor feudal

Cafís: Mesura de capacitat, equivalent a vint-i quatre barcelles, que encara

està en ús al Ribagorça, a Tortosa i a València per mesurar cereals i calç. El

cafís valencià de forment equival a 201 litres.

Cànter: Mesura de líquids, que conté poc més d'onze litres i serveix per

mesurar principalment oli i vi. La seua equivalència és de 10,77 litres.

Clam: Queixa; expressió de malcontentament, al·legació formal contra qualcú

presentada al tribunal o funcionari apropiat, per demanar reparació d'un

greuge.

Delme: La desena part de la collita o d'altres productes de la terra, que es

pagava com a tribut a l'Església o al rei i altres senyors.

Diner: Moneda de diferents valors, però que la més corrent (la de coure)

equivalia a la dotzava part del sou.

Emfiteusi: Cessió perpètua o per llarg temps, d'un immoble, compensada pel

pagament d'un cànon anual al qui fa la cessió, conservant-ne ell el domini

directe.


111

Esplet: Collita; conjunt de fruits produïts en una vegada, especialment si són

abundants.

Fadiga: Dret feudal que els senyors cobraven de les finques urbanes que els

vassalls venien o empenyoraven.

Fanecada: Extensió de terra que es calcula que es pot sembrar amb una

faneca de gra; conté quatre quartons i és la dotzena part d'una hectàrea. Sis

fanecades fan una cafissada, i 36 fanecades equivalen a una jovada. Una

fanecada foral valenciana = 831, 0964 metres quadrats

Herbatge: Impost damunt el consum de l'herba dels prats.

Justícia: Magistrat encarregat d'administrar justícia especialment en els regnes

de Castella, Aragó i València.

Host: Obligació feudal de formar part de l'exèrcit del senyor en les expedicions

guerreres d'aquest. La cavalcada era l'expedició curta, d'un sol dia

generalment, i la host era la campanya o expedició de més durada.

Jornal: Mesura agrària equivalent a l'extensió de terra que es llaura

normalment amb un parell de mules. Es divideix de diferents maneres segons

les comarques: en sis fanecades a la regió septentrional de les terres

valencianes, i en quatre fanecades a la meridional.

Jovada: unitat de superfície que equival a 6 cafissades, o el que és el mateix,

36 fanecades.

Jurat: Cadascun dels membres de les antigues universitats o consells

municipals.

Mostassà: Funcionari municipal encarregat de comprovar els pesos i mesures i

la bona qualitat dels queviures.

Lliura: Moneda antiga que tenia vint sous.

Lluïsme: Dret que cal pagar al senyor del domini directe quan s'alienen les

terres o possessions que d'ell es tenen a cens.

Primícia: Fruits primerencs; oferta de fruits primerencs o de bestiar, que es feia

a l'Església o als temples.

Regalia: Privilegi o excepció privativa que té algú en alguna cosa.

Sou: Moneda antiga que valia dotze diners de billó i que era la vintena part de

la lliura.


112

o) Decret I Declaració de la legítima constitució de les Corts i de la seua sobirania: nou

reconeixement del Rei Ferran VII, i anul·lació de la seua renúncia a la corona:

divisió de poders, reservant-se les Corts el legislatiu: responsabilitat de

l’Executiu, i habilitació de la Regència actual, amb l'obligació de prestar el

jurament a les Corts: fórmula d'aquest: confirmació interina dels tribunals,

justícies i altres autoritats: inviolabilitat dels diputats.

Els diputats que componen aquest Congrés, i que representen la Nació

espanyola, es declaren legítimament constituïts en Corts generals i

extraordinàries, i que resideix en elles la sobirania nacional.

Les Corts generals i extraordinàries de la Nació espanyola, congregades

a la Reial Illa de León, conformes en tot amb la voluntat general, pronunciada

de la manera més enèrgica i patent, reconeixen, proclamen i juren de nou pel

seu únic i legítim Rei el Senyor En Ferran VII de Borbó: i declaren nul·la, de

cap valor ni efecte la cessió de la corona que es diu feta a favor de Napoleó, no

només per la violència que va intervenir en aquells actes injustos i il·legals, sinó

principalment per faltar-li el consentiment de la Nació.

No convenint quedin reunits el Poder legislatiu, l’executiu i el judicial,

declaren les Corts generals i extraordinàries que es reserven l’exercici del

poder legislatiu en tota la seua extensió.

Les Corts generals i extraordinàries declaren que les persones en qui

delegaren el Poder Executiu, en absència del nostre legítim Rei el Senyor En

Ferran VII, queden responsables a la Nació pel temps de la seua administració,

d'acord a les seues lleis.

Les Corts generals i extraordinàries habiliten als individus que

componien el Consell de Regència, perquè sota aquesta mateixa denominació,

interinament i fins que les Corts triïn el govern que més convingui, exerceixen el

Poder Executiu.


113

El Consell de Regència, per utilitzar de l'habilitació declarada

anteriorment, reconeixerà la sobirania nacional de les Corts, i jurarà obediència

a les lleis i decrets que se'n emanaren: a la fi passarà, immediatament que se li

faci constar aquest decret, a la sala de sessió de les Corts, que l'esperen per a

aquest acte, i es troben en sessió permanent.

Es declara que la fórmula del reconeixement i jurament que ha de fer el Consell

de Regència és la següent: Reconeixeu la sobirania de Nació representada

pels diputats d'aquestes Corts generals i extraordinàries? __ Jureu obeir els

seus decrets, lleis i constitució que s'estableixi segons els sants fins per que

s'han reunit, i enviar observar i fer-los executar? __ ¿Conservar la

independència, llibertat i integritat de la Nació? La religió Catòlica Apostòlica

Romana? El govern monàrquic del regne? __ ¿Restablir en el tron al nostre

estimat Rei en Ferran VII de Borbó? __ I mirar tot pel bé de l’estat? __ Si així

ho feu, Déu us ajude, i si no sereu responsable a la Nació d'acord a les lleis.

Les Corts generals i extraordinàries confirmen per ara tots els tribunals i

justícies establertes en el regne, perquè continuïn administrant justícia segons

les lleis.

Les Corts generals i extraordinàries confirmen per ara totes les autoritats

civils i militars de qualsevol classe que siguin.

Les Corts generals i extraordinàries declaren que les persones dels

diputats són inviolables, i que no es pot intentar per cap autoritat ni persona

particular res contra els diputats, sinó en els termes que s'estableixin en el

reglament general que va a formar-se, a l’afecte de la qual es nomenarà una

comissió.

Ho tindrà entès el Consell de Regència, i passarà acte continu a la sala

de les sessions de les Corts per prestar el jurament indicat, reservant el

publicar i circular en el regne aquest decret fins que les Corts manifesten com

convindrà fer-se: el que es verificarà amb tota brevetat.

Reial Illa de Leon 24 setembre 1810, a les onze de la nit


114

p) DECRET II.

Tractament que han de tenir els tres Poders: fórmula amb què el Executiu ha

de publicar les lleis i decrets que emanen de les Corts: es prescriu el jurament

a totes les autoritats.

Les Corts generals i extraordinàries declaren a conseqüència del decret

d'ahir 24 del corrent que el tractament de les Corts de la Nació ha de ser i serà

d'ara endavant de Majestat.

Les Corts Generals i Extraordinàries ordenen que, durant la captivitat i

absència del nostre legítim Rei el Senyor D. Ferran VII, el poder Executiu tinga

el tractament Altesa.

Les Corts generals i extraordinàries ordenen que els tribunals suprems

de la Nació, que interinament han confirmat, tinguen per ara el tractament

d'Altesa.

Les Corts generals i extraordinàries ordenen que la publicació dels

decrets i lleis que d'elles emanen es realitze pel poder executiu en la forma

següent: En Ferran VII per la gràcia de Déu, Rei d'Espanya i de les Índies i en

la seua absència i captivitat el consell de Regència autoritzat interinament, a tot

els que les presents vegeu i entengueu aquesta sapigueu: Que en les Corts

generals i extraordinàries congregades a la Reial Illa de Lleó es va resoldre i

decretar el següent.

Les Corts generals i extraordinàries ordenen que els Generals en cap de

tots els exercits, els capitans generals de les províncies, els M. RR.

Arquebisbes i RR. Bisbes, tots els tribunals, Juntes de província, Ajuntaments,

Justícies, Caps, Governadors i altres autoritats així civils com militars i

eclesiàstiques, de qualsevol classe i dignitat que siguen, els cabildos

eclesiàstics i els consolats facen el reconeixement i juraments d'obediència a

les Corts generals de la Nació en els pobles de la seua residència, sota la


115

fórmula amb què ho ha fet el Consell de Regència, i que el General en cap

d'aquest exercit, els presidents, governadors o degans dels consells suprems

existents a Cadis com els governadors militars d'aquella i aquesta plaça,

passen a la sala de sessions de les Corts per fer-ho i ordenen així mateix que

els Generals en cap dels exercits, capitans generals de les províncies, i altres

caps civils militars i eclesiàstics, exigeixen dels seus respectius subaltern i

dependents el mateix reconeixement i jurament. I que el Consell de Regència

done compte a les Corts d'haver-se així executat per les respectives autoritats.

Atès a la Reial Illa de Lleón a 25 de Setembre de 1810.


116

q) DECRET IX.

Llibertat política de la Impremta.

Atenent les Corts generals i extraordinàries al fet que la facultat individual dels

ciutadans de publicar els seus pensaments i idees polítiques és, no només un

fre de l'arbitrarietat dels que governen, sinó també un mitjà de il·lustrar a la

Nació en general, i l'únic camí per portar al coneixement de la veritable opinió

pública, han vingut a decretar el següent:

ARTICLE I. Tots els cossos i persones particulars, de qualsevol condició i estat

que siguen, tenen llibertat d'escriure, imprimir i publicar les seues idees

polítiques sense necessitat de llicència, revisió o aprovació alguna anteriors a

la publicació, sota les restriccions i responsabilitats que s'han d'expressar en el

present decret.

II. Per tant queden abolits tots els actuals jutjats de Impremtes, i la censura

de les obres polítiques precedent a la seua impressió.

III. Els autors i impressors són responsables respectivament de l'abús

d'aquesta llibertat.

IV. Els libels infamatoris, els escrits calumniosos, els subversius de les lleis

fonamentals de la monarquia, els llicenciosos i contraris a la decència

pública i bons costums han de ser castigats amb la pena de la llei, i les

que aquí s'han d'assenyalar.

V. Els jutges i tribunals respectius s'entendran en la investigació,

qualificació i càstig dels delictes que es cometin per l'abús de la llibertat

de la impremta, arreglant a allò que les lleis i aquest Reglament.


117

VI. Tots els escrits sobre matèries de religió queden subjectes a la prèvia

censura dels Ordinaris eclesiàstics, segons el que estableix i el Concili

de Trento.

VII. Els autors, sota el nom del qual queden compresos l'editor o el que hagi

facilitat el manuscrit original, no estaran obligats a posar els seus noms

en els escrits que publiquen, encara que no per això deixen de quedar

subjectes a la mateixa responsabilitat. Per tant haurà de constar a

l'impressor qui sigui l'autor o editor de l'obra, perquè en cas contrari

patirà la pena que s'imposaria a l'autor o editor, si es coneixen.

VIII. Els impressors estan obligats a posar els seus noms i cognoms i el lloc i

any de la impressió en tot imprès, qualsevol que siga el seu volum, tenint

entès que la falsedat en algun d'aquests requisits s'ha de castigar com

l'omissió absoluta d'ells.

IX. Els autors o editors que abusant de la llibertat de la impremta

contravinguen a que disposa, no només patir la pena fixada per les lleis

segons la gravetat del delicte, sinó que aquest i el càstig que se'ls imposi

es publicaran amb els seus noms a la gaseta del govern.

X. Els impressors d'obres o escrits que es declaren innocents o no

perjudicials, han de ser castigats amb cinquanta ducats de multa en cas

d'ometre-hi els seus noms, o algun altre dels requisits que indica l'article

VIII.

XI. Els impressors dels escrits prohibits en l'article IV, que haguessin omès

el seu nom o una altra, de les circumstàncies ja expressades, patiran a

més de la multa que s'estime corresponent, la mateixa pena que els

autors d'ells.

XII. Els impressors d'escrits sobre matèries de religió sense la prèvia

llicència dels ordinaris, hauran patir la pena pecuniària que se'ls impose,


118

sense perjudici de les que, en raó de l'excés en què incorren, tinguin ja

establertes les lleis.

XIII. Per assegurar la llibertat de la impremta, i contenir al mateix temps el

seu abús, les Corts nomenaran una Junta suprema de censura, que

haurà de resistir prop del Govern, composta de nou individus, i a

proposta d'ells una altra semblant a cada capital de província composta

de cinc.

XIV. Seran eclesiàstics tres dels membres de la Junta suprema de censura, i

dos dels cinc de les Juntes de les províncies, i els altres seran seculars, i

uns i altres subjectes instruïts, i que tingui virtut, probitat i talent

necessari per al greu encàrrec que se'ls encomana.

XV. Serà del seu càrrec examinar les obres que s'hagen denunciat al Poder

Executiu o Justícies respectives, i si la Junta censoria de província

jutgés, fundant el seu dictamen, que han de ser detingudes, ho faran així

els jutges, i recolliran els exemplars venuts.

XVI. L'autor o impressor podrà demanar còpia de la cesura, i contestar a ella.

Si la Junta confirmés la seua primera censura, tindrà acció l'interessat a

exigir que passi l'expedient a la Junta suprema.

XVII. L'autor o impressor podrà sol·licitar de la Junta suprema que es vegi

primera i encara segona vegada el seu expedient, per al que se li lliurarà

quant s'hagués actuat. Si la darrera censura de la Junta suprema fos

contra l'obra, serà aquesta detinguda sense més examen, però si la

aprovés, quedarà expedit el seu curs.

XVIII. Quan la Junta censoria de província o la suprema; segons el que

estableix, declarin que l'obra no conté sinó injúries personals, serà

detinguda, i el perjudicat podrà seguir el judici d'injúries al tribunal

corresponent d'acord a les lleis.


119

XIX. Encara que els llibres de religió no puguin imprimir sense llicència de

l'Ordinari, no podrà aquest negar sense prèvia censura i audiència de

l'interessat.

XX. Però si el Ordinari insisteix en negar la seva llicència, l'interessat acudir

amb còpia de la censura a la Junta suprema, la qual ha d'examinar

l'obra, i si la trobés digne d'aprovació, passar el seu dictamen a

l'Ordinari, perquè més il·lustrat sobre la matèria, concedeixi la llicència,

si li semblés, a fi d'excusar recursos ulteriors.

Ho tindrà entès el Consell de Regència, i tindrà cura de fer-ho imprimir, publicar

i circular. Reial Illa de Leon 10 novembre 1810


120

r) DECRET LXI

Abolició de la tortura i dels constrenyiments, i prohibició d'altres pràctiques

aflictives.

Les Corts generals i extraordinàries, amb absoluta unanimitat i

conformitat de tots els vots, decreten: Que quede abolit per sempre el turment

en tots els dominis de la Monarquia espanyola, i la pràctica introduïda de afligir

i molestar als reus pels que il·legal i abusivament deien constrenyiments: i

prohibeixen els que es coneixien amb el nom d'esposes, gossets, calabossos

extraordinaris i altres, qualsevol que siga la seua denominació i ús, sense que

cap jutge, tribunal ni jutjat, per privilegiat que siga, puga manar ni imposar la

tortura, ni usar dels insinuats constrenyiments sota responsabilitat i la pena, pel

mateix fet d'enviar, de ser destituïts els jutges de la seua ocupació i dignitat, el

crim es pot perseguir per acció popular, derogant per descomptat qualsevol

ordenances, llei, ordres, i disposicions que s'hagin donat i publicat en contra.

Ho tindrà entès el Consell de Regència, i disposarà el necessari al seu

compliment, fent-ho imprimir, publicar i circular.

Donat a Cadis a 22 d'abril de 1811.


121

s) Decret LXXXII

Incorporació dels senyorius jurisdiccionals a la Nació: els territorials quedaran

com propietats particulars: abolició dels privilegis exclusius, privatius i

prohibitius: manera de reintegrar als que obtinguen aquestes prerrogatives per

títol onerós, o per recompensa de grans serveis: ningú pot dir-se Senyor de

vassalls, ni exercir jurisdicció.

Desitjant les Corts generals i extraordinàries remoure els obstacles que hagen

pogut oposar-se al bon règim, augment de població i prosperitat de la

Monarquia espanyola, decreten:

I. Des d'ara queden incorporats a la Nació tots els senyorius jurisdiccionals

de qualsevol classe i condició que siguin.

II. Es procedirà al nomenament de totes les Justícies i altres funcionaris

públics pel mateix ordre i segons es verifica en els pobles de reialenc.

III. Els Corregidors, alcaldes majors i altres empleats compresos en l'article

anterior cessaran des de la publicació d'aquest decret, a excepció dels

ajuntaments i alcaldes ordinaris, que romandran fins a final d'enguany.

IV. Queden abolits els dictats de vassall i vassallatge, i les prestacions així

reals com personals que tinguen l'origen per títol jurisdiccional, a

excepció de les que procedeixen de contracte lliure en ús del sagrat dret

de propietat.

V. Els senyorius territorials i pairals queden des d'ara a la classe dels altres

drets de propietat particular, si no són d'aquells que per la seva

naturalesa s'hagen d'incorporar a la Nació, o dels que no s'hagen

complert les condicions amb què es concidint, el que resultarà dels títols

d'adquisició.


122

VI. Pel mateix els contractes, pactes o convenis que s'hagen fet en raó

d'aprofitaments, arrendaments de terrenys, censos, ú altres d'aquesta

espècie, celebrats entre els anomenats senyors i vassalls, s'han de

considerar des d'ara com contractes de particular a particular.

VII. Queden abolits els privilegis anomenats exclusius, privatius i prohibitius

que tinguin el mateix origen de senyoriu, com els de la caça, pesca,

forns, molins, aprofitaments d'aigües, muntanyes i altres; quedant al

lliure ús dels pobles, d'acord amb el dret comú i a les regles municipals

establertes en cada poble, sense que per això els amos s'entenguen

privats de l'ús que com particulars poden fer dels forns, molins i altres

finques d'aquesta espècie, ni dels aprofitaments comuns d'aigües,

pastures i demés, a que en el mateix concepte puguen tenir dret a raó

de veïnatge.

VIII. Els que obtinguen les prerrogatives indicades en els antecedents articles

per títol onerós, seran reintegrats del capital que resulti dels títols

d'adquisició, i els que els tinguen per recompensa de grans serveis

reconeguts, seran indemnitzats d'una altra manera.

IX. Els que es consideren amb dret al reintegrament, de què parla l'article

antecedent, presentaran els seus títols d'adquisició en les Cancelleries i

Audiències del territori, on en els endavant hauran promoure’s,

substanciar-se, i finalitzar-se aquests negocis en les dues instàncies de

vista i revista amb la preferència que exigeix la seua importància,

excepte aquells casos en què puguen tenir lloc els recursos

extraordinaris, que tracten les lleis; arreglant en tot a allò declarat en

aquest decret, i a les lleis que per la seua tenor no queden derogades.

X. Per a la indemnització que s'hagi de donar a els posseïdors d'aquests

privilegis exclusius per recompensa de grans serveis reconeguts,

precedirà la justificació d'aquesta qualitat en el tribunal territorial

corresponent, i aquest la consultarà el Govern amb remissió de


123

l’expedient original, que designarà la qual s'hagi de fer, consultant-ho

amb les Corts.

XI. La Nació abonarà el capital que resulte dels títols d'adquisició, o el

reconeixerà, atorgant la corresponent escriptura; abonant en ambdós

casos un tres per cent d'interessos des de la publicació d'aquest decret

fins a la redempció del capital.

XII. En qualsevol temps que els posseïdors presenten els seus títols, seran

escoltats, i la Nació estarà a les resultes per les obligacions de què parla

l'article anterior.

XIII. No s'admet la demanda ni contestació alguna que impedeixi el puntual

compliment i ràpida execució de tot el manat en els articles anteriors,

sobreseient-se en els plets que hi hagi pendents; portant

immediatament a efecte allò que es mana, segons el literal acord amb

aquest decret, que és la regla que d'ara endavant ha de governar per a

la decisió, i si s'oferís algun dubte sobre la seua intel·ligència i veritable

sentit, s'abstindran els Tribunals de resoldre i interpretar, i consultaràn a

S. M. per mitjà del Consell de Regència, amb remissió de l’expedient

original.

XIV. D'ara endavant ningú no podrà dir-se Senyor de vassalls, exercir

jurisdicció, nomenar jutges, ni usar dels privilegis i drets compresos en

aquest decret, i qui ho fa perdrà el dret al reintegrament en els casos

que queden indicats.

Ho tindrà entès el Consell de Regència, i disposarà el necessari al seu

compliment, fent-ho imprimir, publicar i circular.

Donat a Cadis a 6 agost de 1811.


124

t) CONSTITUCIÓ POLÍTICA DE LA MONARQUIA ESPANYOLA.

Promulgada A CADIS A 19 DE MARÇ DE 1812

Don Fernando VII, per la gràcia de Déu i la Constitució de la Monarquia

espanyola, Rei de les Espanyes, i en la seva absència i captivitat la Regència

del Regne, nomenada per les Corts generals i extraordinàries, a tots els que les

presents veiessin i entenguessin, sapigueu: que les mateixes Corts han

decretat i sancionat la següent:

CONSTITUCIÓ POLÍTICA DE LA MONARQUIA ESPANYOLA

En el nom de Déu Totpoderós, Pare, Fill i Esperit Sant, autor i suprem

legislador de la societat. Les Corts generals i extraordinàries de la Nació

espanyola, bé convençudes, després del més detingut examen i madura

deliberació, que les antigues lleis fonamentals d'aquesta Monarquia,

acompanyades de les oportunes providències i precaucions, que assegurin

d'una manera estable i permanent el seu sencer compliment, podran omplir

degudament el gran objecte de promoure la glòria, la prosperitat i el bé de tota

la Nació, decreten la Constitució política per al bon govern i recta administració

de l'Estat.

TÍTOL PRIMER

DE LA NACIÓ ESPANYOLA I DELS ESPANYOLS

CAPÍTOL PRIMER

De la Nació espanyola.

Article 1. La Nació espanyola és la reunió de tots els espanyols d'ambdós

hemisferis.

Article 2. La Nació espanyola és lliure i independent, i no és ni pot ser patrimoni

de cap família ni persona.

Article 3 . La sobirania resideix essencialment en la Nació, i pel mateix pertany

a aquesta exclusivament el dret d'establir les seues lleis fonamentals.


125

Article 4. La Nació està obligada a conservar i protegir per lleis sàvies i justes la

llibertat civil, la propietat i els altres drets legítims de tots els individus que la

componen.

CAPÍTOL II

Dels espanyols.

Article 5. Són espanyols:

Primer. Tots els homes lliures nascuts i aveïnats en els dominis de les

Espanyes, i els fills d'aquests.

Segon. Els estrangers que hagin obtingut de les Corts cartes de naturalesa.

Tercer. Els que sense ella portin deu anys de veïnatge, guanyada segons la llei

en qualsevol poble de la Monarquia.

Quart. Els lliberts des que adquireixin la llibertat a les Espanyes.

Article 6. L'amor de la Pàtria és una de les principals obligacions de tots els

espanyols, i així mateix el ser justos i benèfics.

Article 7. Tot espanyol està obligat a ser fidel a la Constitució, obeir les lleis i

respectar les autoritats establertes.

Article 8. També està obligat tot espanyol, sense cap distinció, a contribuir en

proporció dels seus havers per a les despeses de l'Estat.

Article 9. Està així mateix obligat tot espanyol a defensar la Pàtria amb les

armes quan siga cridat per la llei.

TÍTOL II

DEL TERRITORI DE LES ESPANYES, EL SEU RELIGIÓ I GOVERN, I DELS

CIUTADANS ESPANYOLS

CAPÍTOL PRIMER

Del territori de les Espanyes

Article 10. El territori espanyol comprèn a la Península amb les seues

possessions i illes adjacents, Aragó, Astúries, Castella la Vella, Castella la

Nova, Catalunya, Còrdova, Extremadura, Galícia, Granada, Jaén, Lleó, Molina,


126

Múrcia, Navarra, Províncies Vascongades, Sevilla i València, les illes Balears i

les Canàries amb les altres possessions d'Àfrica.

En l'Amèrica septentrional, Nova Espanya, amb la Nova Galícia i Península de

Yucatán, Guatemala, províncies internes d'Orient, províncies internes

d'Occident, illa de Cuba amb les dues Florides, la part espanyola de l'illa de

Santo Domingo, i l'illa de Puerto Rico amb les altres adjacents a aquestes i al

continent en un i un altre mar.

En l'Amèrica meridional, la Nova Granada, Veneçuela, el Perú, Xile, províncies

del Riu de la Plata, i totes les illes adjacents al mar Pacífic i a l'Atlàntic.

En l'Àsia, les illes Filipines, i les que depenen del seu govern.

Article 11. Es farà una divisió més convenient del territori espanyol per una llei

constitucional, tan bon punt les circumstàncies polítiques de la Nació ho

permetin.

CAPÍTOL II

De la religió.

Article 12. La religió de la Nació espanyola és i serà perpètuament la catòlica,

apostòlica, romana, única veritable. La Nació la protegeix per lleis sàvies i

justes, i prohibeix l'exercici de qualsevol altra.

CAPÍTOL III

Del Govern.

Article 13. L'objecte del Govern és la felicitat de la Nació, ja que el fi de tota

societat política no és altre que el benestar dels individus que la componen.

Article 14. El Govern de la Nació espanyola és una Monarquia moderada

hereditària.

Article 15. La potestat de fer les lleis resideix en les Corts amb el Rei.

Article 16. La potestat de fer executar les lleis resideix en el Rei.

Article 17. La potestat d'aplicar les lleis en les causes civils i criminals resideix

en els tribunals establerts per la llei.

CAPÍTOL IV

Dels ciutadans espanyols


127

Article 18. Són ciutadans aquells espanyols que per ambdues línies porten el

seu origen dels dominis espanyols d'ambdós hemisferis, i estan, aveïnats en

qualsevol poble dels mateixos dominis.

Article 19. És també ciutadà l'estranger que gaudint ja dels drets de l'espanyol,

obté de les Corts carta especial de ciutadà.

Article 20. Perquè l'estranger puga obtenir de les Corts aquesta carta, haurà

d'estar casat amb espanyola, i haver portat o fixat a les Espanyes alguna

invenció o indústria apreciable, o adquirit béns arrels pels que pague una

contribució directa, o establint-se en el comerç amb un capital propi o

considerable segons el parer de les mateixes Corts, o fet serveis assenyalats

en bé i defensa de la Nació.

Article 21. Són així mateix ciutadans els fills legítims dels estrangers domiciliats

a les Espanyes, que, nascudes en els dominis espanyols, no hagin sortit mai

fora sense llicència del Govern, i tenint un anys complerts, s'hagin veí en un

poble d'aquests dominis, exercint en ell alguna professió, ofici o indústria útil.

Article 22. Als espanyols que per qualsevol línia són haguts i reputats per

originaris de l'Àfrica, els queda oberta la porta de la virtut i del mereixement per

ser ciutadans: en conseqüència, les Corts concediran carta de ciutadà als quals

fan serveis qualificats a la Pàtria , o als que es distingeixin pel seu talent,

aplicació i conducta, amb la condició que siguen fills de legítim matrimoni de

pares ingenus, de que estiguen casats amb dona ingènua, i aveïnats en els

dominis de les Espanyes, i que exerceixin alguna professió, ofici o indústria útil

amb un capital propi.

Article 23. Només els que siguin ciutadans podran obtenir llocs de treball

municipals, i escollir-los en els casos assenyalats per la llei.

Article 24. La qualitat del ciutadà espanyol es perd:

Primer. Per adquirir naturalesa en un país estranger.

Segon. Per admetre ús d'un altre Govern.

Tercer. Per sentència en què s'imposin penes aflictives o infamants, si no

s'obté rehabilitació.

Quart. Per haver residit cinc anys consecutius fora del territori espanyol sense

comissió o llicència del Govern.

Article 25. L'exercici dels mateixos drets es suspèn:

Primer. En virtut d'interdicció judicial per incapacitat física o moral.


128

Segon. Per l'estat de deutor trencat, o de deutor als cabals públics.

Tercer. Per l'estat de servent domèstic.

Quart. Per no tenir ocupació, ofici, o manera de viure conegut.

Cinquè. Per trobar processat criminalment.

Sisè. Des de l'any de 1830 hauran de saber llegir i escriure els que de nou

entren en l'exercici dels drets de ciutadà.

Article 26. Només per les causes assenyalades en els dos articles precedents

es poden perdre o suspendre els drets de ciutadà, i no per altres.

TÍTOL III

DE LES CORTS

CAPÍTOL PRIMER

De la manera de formar-se les Corts.

Article 27. Les Corts són la reunió de tots els diputats que representen la Nació,

nomenats pels ciutadans en la forma que es dirà.

Article 28. La base per a la representació nacional és la mateixa en ambdós

hemisferis.

Article 29. Aquesta base és la població composta dels naturals que per

ambdues línies siguin originaris dels dominis espanyols, i dels que hagin

obtingut de les Corts carta de ciutadà, com també dels compresos en l'art. 21.

Article 30. Per al còmput de la població dels dominis europeus servirà l'últim

cens de l'any 1797, fins que pugui fer un altre nou, i es formarà el corresponent

per al còmput de la població dels d'Ultramar, servint mentre els censos més

autèntics entre els últimament formats.

Article 31. Per cada 70.000 ànimes de la població, composta com queda dit en

l'art. 29, hi haurà un Diputat de Corts.

Article 32. Distribuïda la població per les diferents províncies, si resultés en

alguna l'excés de més de 35.000 ànimes, es triarà un diputat més, com si el

nombre arribés a 70.000, i si el sobrant no passa de 35.000, no es comptarà

amb ell.

Article 33. Si hi hagués alguna província la població no arriba a 70.000 ànimes,

però que no baixe de 35.000, elegirà per si un diputat, i si baixara d'aquest

número, s'unirà a la immediata per completar el de 70.000 requerit. Exceptuar


129

d'aquesta regla l'illa de Santo Domingo, que nomenarà Diputat,

independentment de la seua població.

CAPÍTOL II

Del nomenament de Diputats de Corts.

Article 34. Per a l'elecció dels diputats de Corts se celebraran juntes electorals

de parròquia, de partit i de província.

CAPÍTOL III

De les juntes electorals de parròquia.

Article 35. Les juntes electorals de parròquia es componen de tots els ciutadans

aveïnats i residents al territori de la parròquia respectiva, entre els quals es

comprenen els eclesiàstics seculars.

Article 36. Aquestes juntes es celebraran sempre a la Península i illes i

possessions adjacents, el primer diumenge del mes d'octubre de l'any anterior

al de la celebració de les Corts.

Article 37. A les províncies d'Ultramar se celebraran el primer diumenge del

mes de desembre, quinze mesos abans de la celebració de les Corts, amb avís

que per a unes i altres hagin de donar anticipadament les justícies.

Article 38. En les juntes de parròquia es nomenarà per cada 200 veïns un

elector parroquial.

Art 39. Si el nombre de veïns de la parròquia excedís de 300, encara que no

arribi a 400, s'han de nomenar dos electors, si excedís de 500, encara que no

arribi a 600, es nomenaran tres, i així progressivament.

Article 40.En les parròquies el nombre de veïns no arribi a 200, sempre que

tinguen 150, s'ha de nomenar ja un elector, i en aquelles en què no hi hagi

aquest número, es reuniran els veïns als d'una altra immediata per nomenar

l'elector o electors que els corresponguin.

Article 41. La junta parroquial elegirà pluralitat de vots 11 compromissaris,

perquè aquests nomenin l'elector parroquial.

Article 42. Si a la junta parroquial hagin de nomenar 2 electors parroquials, es

triaran 21 compromissaris, i si tres, 31; sense que en cap cas es pugui excedir

d'aquest nombre de compromissaris, a fi d'evitar confusió.


130

Art 43. Per consultar la major comoditat de les poblacions petites, s'observarà

que aquella parròquia d'arribar a tenir 20 veïns triarà un compromissari, la que

arribe a tenir de 30 a 40, triarà dos, la que tinga de 50 a 60, tres, i així

progressivament. Les parròquies que tinguen menys de 20 veïns s'uniran, amb

les més immediates per elegir compromissari.

Art 44. Els compromissaris de les parròquies de les poblacions petites, així

elegits, s'ajuntaran al poble més a propòsit, i en component el nombre de 11, o

al menys de nou, nomenaran un elector parroquial, si composaren el nombre

de 21, o al menys de 17, nomenar dos electors parroquials, i si són 31, i es

reuneixi ben bé 25, nomenaran tres electors o els que corresponguen.

Art 45. Per ser nomenat elector parroquial es requereix ser ciutadà, major de 25

anys, veí i resident a la parròquia.

Article 46. Les juntes de parròquia seran presidides pel cap polític, o l'alcalde

de la ciutat, vila o poble en què es congregaren, amb assistència del rector per

a major solemnitat de l'acte, i si en un mateix poble, per raó del nombre dels

seus parròquies, es tinguin dos o més juntes, presidirà una el cap polític, o

l'alcalde, una altra l'altre alcalde, i els regidors, per sort, presidiran les altres.

Art 47. Arribada l'hora de la reunió, que es farà a les Cases consistorials o al

lloc on el tinguin de costum, trobant-se junts els ciutadans que hagin

concorregut, passaran a la parròquia amb el seu president, i s'hi celebrarà una

missa solemne de Esperit Sant pel rector, qui farà un discurs corresponent a

les circumstàncies.

Art 48. Conclosa la missa, tornaran al lloc d'on van sortir, i en ell es donarà

principi a la junta, nomenant dos escrutadors i un secretari d'entre els ciutadans

presents, tot a porta oberta.

Article 49. De seguida preguntarà el president si algun ciutadà ha d'exposar

alguna queixa relativa a suborn o suborn perquè l'elecció recaigui en

determinada persona, i si n'hi ha s'ha de fer justificació pública i verbal en el

mateix acte. Sent certa l'acusació, seran privats de veu activa i passiva els que

hagin comès el delicte. Els calumniadors patiran la mateixa pena, i d'aquest

judici no s'admetrà cap recurs.

Art 50.Si se susciten dubtes sobre si en algun dels presents concorren les

qualitats requerides per poder votar, la mateixa junta decidirà en l'acte el que li


131

sembli, i el que decideix s'executarà sense cap recurs per aquesta vegada i per

a aquest sol efecte.

Art 51. Es procedirà immediatament al nomenament dels compromissaris, el

que es farà designant cada ciutadà un nombre de persones igual al dels

compromissaris, per al que s'acostarà a la taula on es troben el president, els

escrutadors i el secretari, i aquest les escriurà en una llista a la seua presència,

i en aquest i en els altres actes d'elecció ningú podrà votar-se a si mateix, sota

la pena de perdre el dret de votar.

Art 52. Conclòs aquest acte, el president, escrutadors i secretari reconeixeran

les llistes, i aquell publicarà en alta veu els noms dels ciutadans que hagin estat

elegits compromissaris per haver reunit més vots.

Art 53. Els compromissaris nomenats es retiraran a un lloc separat abans de

dissoldre la junta, i conferenciant entre si, procediran a nomenar l'elector o

electors d'aquella parròquia, i quedaran elegides la persona o persones que

reuneixin més de la meitat de vots. De seguida es publicarà a la junta el

nomenament.

Article 54. El secretari estendrà l'acta, que amb ell signaran el president i els

compromissaris, i es lliurarà còpia d'ella signada a la persona o persones

elegides, per fer constar el seu nomenament.

Article 55. Cap ciutadà podrà excusar d'aquests encàrrecs per motiu ni pretext.

Art 56. A la junta parroquial cap ciutadà es presentarà amb armes.

Art 57. Verificat el nomenament d'electors, es dissoldrà immediatament la junta,

i qualsevol altre acte en què intenti barrejar serà nul.

Art 58. Els ciutadans que han compost la junta es traslladaran a la parròquia,

on s'anuncia una solemne Te Deum, portant a l'elector o electors entre el

president, els escrutadors i el secretari.

CAPÍTOL IV

De les juntes electorals de partit.

Art 59. Les juntes electorals de partit es componen dels electors parroquials,

que es congregaran al cap de cada partit, per tal de nomenar l'elector o

electors que han de concórrer a la capital de la província per triar els diputats

de Corts.


132

Art 60. Aquestes juntes es celebraran sempre, a la Península i illes i

possessions adjacents, el primer diumenge del mes de novembre de l'any

anterior al que han de celebrar les Corts.

Article 61. A les províncies d'Ultramar se celebraran el primer diumenge del

mes de gener pròxim següent al de desembre en què s'hagin celebrat les

juntes de parròquia

Article 62. Per venir en coneixement del nombre d'electors que hagi de

nomenar cada partit, es tindran presents les regles.

Art 63. El nombre d'electors de partit serà triple al dels Diputats que s'han de

triar.

Art 64. Si el nombre de partits de la província era major que el dels electors que

es requereixen per l'article precedent per al nomenament dels Diputats que li

corresponguin, s'ha de nomenar, però, un elector per cada partit.

Article 65. Si el nombre de partits és menor que el dels electors que hagin de

nomenar, cada partit triarà un, dos o més, fins a completar el nombre que es

requereixi, però si faltés encara un elector, el nomenarà el partit de major

població, si encara faltés un altre, el nomenarà el que el segueixi en major

població, i així successivament.

Art 66. Pel que queda establert en els articles 31, 32 i 33, i en els tres articles

precedents, el cens determina quants Diputats corresponen a cada província i

quants electors a cada un dels seus partits.

Article 67. Les juntes electorals de partit seran presidides pel cap polític, o

l'alcalde primer del poble cap de partit, a qui es presentaran els electors

parroquials amb el document que acrediti la seva elecció, perquè siguin anotats

els noms al llibre en què han de estendre les actes de la junta.

Article 68. En el dia assenyalat s'ajuntaran els electors de parròquia amb el

president de les sales consistorials, a porta oberta, i començaran per nomenar

un secretari i dos escrutadors d'entre aquests electors.

Article 69. De seguida presentaran els electors les certificacions del seu

nomenament per ser examinades pel secretari i escrutadors, els que hauran

l'endemà informar si estan o no arreglades. Les certificacions del secretari i

escrutadors seran examinades per una comissió de tres individus de la junta,

que es nomenarà a aquest efecte, perquè informi també en el següent dia

sobre elles.


133

Art 70. En aquest dia, congregats els electors parroquials, es llegiran els

informes sobre els certificats, i si s'ha trobat objecció que oposar a alguna

d'elles, o als electors, per defecte d'algunes de les qualitats requerides, la junta

resoldrà definitivament i acte continu el que li sembli, i el que resolgui

s'executarà sense recurs.

Art 71. Conclòs aquest acte, passaran els electors parroquials amb el seu

president a l'Església major, on es cantarà una missa solemne de l'Esperit Sant

pel eclesiàstic de major dignitat, el que farà un discurs propi de les

circumstàncies.

Art 72. Després d'aquest acte religiós, es restituiran a les Cases consistorials, i

ocupant els electors seus seients sense cap preferència, llegirà el secretari

aquest capítol de la Constitució, i de seguida farà el president la mateixa

pregunta que es conté en l'art. 49, i s'observarà tot el que s'hi preveu.

Art 73. Immediatament després es procedirà al nomenament de l'elector o

electors de partit, triant-los d'un en un, i per escrutini secret, mitjançant cèdules

en què estigui escrit el nom de la persona que cada un tria.

Art 74. Conclosa la votació, el president, secretari i escrutadors faran la

regulació dels vots, i quedarà elegit el hàgiu recollit, ben bé, la meitat dels vots i

un més, publicant el president cada elecció. Si cap ha tingut la pluralitat

absoluta de vots, els dos que hagin tingut el major nombre entraran en segon

escrutini, i quedarà elegit el que reuneixi més vots, En cas d'empat decidirà la

sort.

Art 75. Per ser elector de partit es requereix ser ciutadà que es trobi en

l'exercici dels seus drets, major de 25 anys, i veí i resident en el partit, ja sigui

de l'estat seglar, o de l'eclesiàstic secular, i pot recaure l'elecció en els

ciutadans que componen la junta, o en els de fora.

Article 76. El secretari estendrà l'acta, que amb ell signaran el president i

escrutadors, i es lliurarà còpia, li signada pels mateixos, a la persona o

persones elegides per a fer constar el seu nomenament. El president d'aquesta

junta remetrà una altra còpia, signada per ell i pel secretari, el president de la

junta de província, on es farà notòria l'elecció en els papers públics.

Art 77. En les juntes electorals de partit s'ha d'observar tot el que es preveu per

a les juntes electorals de parròquia en els articles 55, 56, 57 i 58.


134

CAPÍTOL V

De les juntes electorals de província.

Art 78. Les juntes electorals de província es componen dels electors de tots els

partits d'ella, que es congregaran a la capital, per tal de nomenar els Diputats

que li corresponguin per assistir a les Corts com a representants de la Nació.

Art 79. Aquestes juntes es celebraran sempre a la Península i illes adjacents el

primer diumenge del mes de desembre de l'any anterior a les Corts.

Art 80. A les províncies d'Ultramar se celebraran en el diumenge segon del mes

de març del mateix any en què es celebrar en les juntes de partit.

Art 81. Seran presidides aquestes juntes pel cap polític de la Capital de

província, a qui es presentaran els electors de partit amb el document de la

seva elecció, perquè els seus noms s'anotin al llibre en què han d'estendre les

actes de la junta.

Art 82. En el dia assenyalat s'ajuntaran els electors de partit amb el president

en les Cases consistorials, o en l'edifici que es consideri més a propòsit per a

un acte tan solemne, a porta oberta, i començaran per nomenar pluralitat de

vots un secretari i dos escrutadors d'entre aquests electors.

Art 83. Si a una província no se li correspongués més que un diputat,

concorreran, ben bé, cinc electors per al seu nomenament, distribuint aquest

nombre entre els partits en què estigui dividida, o formant partit per a aquest sol

efecte.

Art 84. Es llegiran els quatre capítols d'aquesta Constitució que tracten de les

eleccions. Després es llegiran les certificacions de les actes de les eleccions

fetes en els caps de partit, remeses pels respectius presidents, i així mateix

presentaran els electors les certificacions del seu nomenament, per ser

examinades pel secretari i escrutadors, els que hauran l'endemà informar si

estan o no arreglades. Les certificacions del secretari i escrutadors seran

examinades per una comissió de tres individus de la junta, que es nomenaran a

aquest efecte, perquè informin també sobre elles en el següent dia.

Art 85. Junts els electors de partit, es llegiran els informes sobre els certificats, i

si s'ha trobat objecció que oposar a alguna d'elles, o als electors per defecte

d'alguna de les qualitats requerides, la junta resoldrà definitivament i acte

continu el que li sembli, i el que resolgui s'executarà sense recurs.


135

Art 86. De seguida es dirigiran els electors de partit, amb el seu president, a la

catedral o església major, on es cantarà una missa solemne de l'Esperit Sant, i

el Bisbe, o, si no l'eclesiàstic de major dignitat, farà un discurs propi de les

circumstàncies.

Art 87. Conclòs aquest acte religiós, tornaran al lloc d'on van sortir, ja porta a

oberta, ocupant els electors seus seients sense cap preferència, farà el

president la mateixa pregunta que es conté en l'article 49, i s'observarà tot el

que s'hi preveu.

Art 88. Es procedirà de seguida pels electors que es troben presents a l'elecció

del Diputat o Diputats, i es triaran d'un en un, apropant-se a la taula on es trobi

el president, els escrutadors i el secretari, i aquest escriurà en una llista, davant

seu, el nom de la persona que cada un tria. El secretari i els escrutadors seran

els primers que voten.

Art 89. Conclosa la votació, el president, secretari i escrutadors faran la

regulació dels vots, i quedarà elegit aquell que hagi reunit, ben bé, la meitat

dels vots i un més. Si cap ha reunit la pluralitat absoluta de vots, els dos que

hagin tingut el major nombre entraran en segon escrutini, i quedarà elegit qui

reuneixi la pluralitat. En cas d'empat decidirà la sort, i feta l'elecció de cada un,

la publicarà el president.

Art 90. Després de l'elecció de Diputats es procedirà a la de suplents, pel

mateix mètode i forma, i el seu nombre serà en cada província la tercera part

dels diputats que li corresponguen. Si a alguna província no li toqui triar més

que un o dos diputats, triarà però, un Diputat suplent. Aquests concorreran a

les Corts sempre que es verifique la mort del propietari, o la seua impossibilitat,

segons el parer d'aquestes, en qualsevol temps que un o altre accident es

verifique després de l'elecció.

Art 91. Per a ser Diputat a Corts es requereix ser ciutadà que està en l'exercici

dels seus drets, major de 25 anys, i que hagi nascut a la província o estigui veí i

amb residència, ben bé, de set anys, bé sigui de l'estat seglar o de l'eclesiàstic

secular; pot recaure l'elecció en els ciutadans que componen la junta, o en els

de fora.

Article 92. Es requereix, a més per ser elegit Diputat de Corts, tenir una renda

anual proporcionada, procedent de béns propis.


136

Art 93. Es suspèn la disposició de l'article precedent fins que les Corts que

d'ara endavant han de celebrar declaren haver arribat ja el temps que pugui

tenir efecte, assenyalant la quota de la renda i la qualitat dels béns que hi hagi

de provenir, i el que llavors resolgueren es considera constitucional, com si

aquí es trobés expressat.

Art 94. Si succeís que una mateixa persona sigui escollida per la província de la

seva naturalesa i per la qual està aveïnada, subsistirà l'elecció per raó del

veïnatge, i per la província de la seua naturalesa vindrà a les Corts el suplent a

qui correspongui.

Art 95. Els secretaris del Despatx, els consellers d'Estat i els que serveixen

ocupacions de la Casa Reial no podran ser elegits diputats de Corts.

Art 96. Tampoc podrà ser elegit Diputat de Corts cap estranger, encara que

hagi obtingut de les Corts carta de ciutadà.

Art 97. Cap empleat públic nomenat pel Govern podrà ser elegit Diputat de

Corts per la província en què exerceix el seu càrrec.

Art 98. El secretari estendrà l'acta de les eleccions, que amb ell signaran el

president i tots els electors.

Art 99. De seguida s'atorgaran tots els electors sense cap excusa, a tots i cada

un dels Diputats, poders amplis, segons la fórmula següent, lliurant-se a cada

Diputat seu corresponent poder per presentar a les Corts.

Art 100. Els poders estaran concebuts en aquests termes:

"A la ciutat o vila de ..... a ..... dies del mes de ..... l'any de ....., a les sales de

....., trobant-se congregats els senyors (aquí es posaran els noms del president

i dels electors de partit que formen la junta electoral de la província), van dir

davant meu, el sotasignat escrivà i testimonis a l'efecte convocats, que s'ha

procedit, d'acord amb la Constitució política de la Monarquia espanyola, al

nomenament dels electors parroquials i de partit amb totes les solemnitats

prescrites per la mateixa Constitució, com constava de les certificacions que

originals constaven en l' expedient, reunits els expressats electors dels partits

de la província de ..... en el dia de ..... del mes de ..... d'enguany, havien fet el

nomenament dels Diputats que en nom i 10 representació d'aquesta província

han de concórrer a les Corts, i que van ser electes per diputats per a elles per

aquesta província Srs NNN, com resulta de l'acta estesa i signada per NN, que

en conseqüència els atorguen poders amplis a tots junts, i a cada un de per si,


137

per complir i exercir les augustes funcions del seu encàrrec, i perquè amb els

altres diputats de Corts, com a representants de la Nació espanyola, puguin

acordar i resoldre com més entengueu conduent al bé general d'ella, fent ús de

les facultats que la Constitució determina, i dins dels límits que la mateixa

prescriu, sense poder derogar, alterar o variar de cap manera cap dels seus

articles sota cap pretext , i que els atorgants s'obliguen per si mateixos ia nom

de tots els veïns d'aquesta província, en virtut de les facultats que els són

concedides com a electors nomenats per a aquest acte, a tenir per vàlid, i obeir

i complir tot com a tals Diputats de Corts fan, i es resolgui per aquestes d'acord

amb la Constitució política de la Monarquia espanyola. Així ho van expressar i

atorgar hi siguin presents com a testimonis NN, que amb els senyors atorgants

el van firmar: que done fe ".

Art 101. El president, escrutadors i secretari remetran immediatament còpia

signada pels mateixos de l'acta de les eleccions a la Diputació permanent de

les Corts, i faran que es publiquin les eleccions per mitjà de la impremta,

remetre un exemplar a cada poble de la província.

Art 102. Per a la indemnització dels Diputats se'ls assistirà per les seves

respectives províncies amb les dietes que les Corts, en el segon any de cada

Diputació general, s'assenyalin per a la Diputació que li ha de succeir, i als

Diputats d'Ultramar se'ls ha d'abonar, a més, el que semble necessari, segons

el parer de les seues respectives províncies, per a les despeses de viatge

d'anada i tornada.

Art 103. S'observarà en les juntes electorals de província tot el que es prescriu

en els articles 55, 56, 57 i 58, a excepció del que preveu l'art. 328.

CAPÍTOL VI

De la celebració de les Corts.

Art 104. S'ajuntaran les Corts cada any a la capital del regne, en edifici destinat

a aquest sol objecte.

Art 105. Quan tinguin per convenient traslladar-se a un altre lloc, podran fer-ho,

sempre que sigui a poble que no vas donar de la capital més que dotze llegües,

i que convinguin en la translació les dues terceres parts dels diputats presents.

Art 106. Les sessions de les Corts en cada any duraran tres mesos

consecutius, donant principi el dia 1, del mes de març.


138

Art 107. Les Corts podran prorrogar les seues sessions quan més per un altre

mes, en només dos casos: primer, a petició del Rei; segon, si les Corts ho

creguin necessari per una resolució de les dues terceres parts dels diputats.

Art 108. Els Diputats es renovaran en la seva totalitat cada dos anys.

Article 109. Si la guerra o l'ocupació d'alguna part del territori de la Monarquia

per l'enemic impedeixin que es presentin a temps tots o alguns dels Diputats

d'una o més províncies, els ha de suplir els que faltin pels anteriors Diputats de

les respectives províncies, sortejant entre si fins a completar el número que els

corresponga.

Art 110. Els diputats no podran tornar a ser elegits, sinó mitjançant una altra

Diputació.

Art 111. En arribar els Diputats a la capital es presentaran a la Diputació

permanent de Corts, la qual farà seure els seus noms, i el de la província que

els ha elegit, en un registre de la Secretaria de les mateixes Corts.

Art 112. L'any de la renovació dels Diputats se celebrarà, el dia 15 de febrer, a

porta oberta, la primera junta preparatòria, fent de president el que ho sigui de

la Diputació permanent, i de Secretaris i escrutadors els que nomeni la mateixa

Diputació d'entre la resta individus que la componen.

Art 113. En aquesta primera junta presentaran tots els Diputats els seus

poders, i es nomenaran pluralitat de vots dues Comissions, una de cinc

individus, perquè examini els poders de tots els Diputats, i una altra de tres,

perquè examini els d'aquests cinc individus de la Comissió.

Art 114. El dia 20 del mateix Febrer es celebrarà també, a porta oberta, la

segona junta preparatòria, en la qual les dues comissions informaran sobre la

legitimitat dels poders, havent tingut presents les còpies de les actes de les

eleccions provincials.

Article 115. En aquesta junta, i en les altres que siguin necessàries fins al dia

25, es resoldran definitivament, i pluralitat de vots, els dubtes que es susciten

sobre la legitimitat dels poders i qualitats dels Diputats.

Art 116. L'any següent al de la renovació dels Diputats, es tindrà la primera

junta preparatòria el dia 20 de febrer, i fins al 25 les que es creguin necessàries

per resoldre, en la manera i forma que s'ha expressat en els tres articles

precedents, sobre la legitimitat dels poders dels Diputats que de nou es

presenten.


139

Art 117. En tots els anys, el dia 25 de febrer, se celebrarà l'última junta

preparatòria, en la qual es farà per tots els Diputats, posant la mà sobre els

Sants Evangelis, el jurament següent: Jureu defensar i conservar la religió

Catòlica, Apostòlica , Romana, sense admetre cap altra al Regne? - R. Sí juro.

- Jureu complir i fer complir religiosament la Constitució política de la

Monarquia espanyola, sancionada per les Corts generals i extraordinàries de la

Nació l'any de 1812? -R. Sí juro. - Jureu haver-vos bé i fidelment en el càrrec

que la Nació us ha encomanat, mirant en tot pel bé i prosperitat de la mateixa

Nació? -R. Sí juro. -Si així ho féreu, Déu us ho premiï, i si no, us ho demani.

Art 118. De seguida es procedirà a elegir d'entre aquests Diputats, per escrutini

secret ja pluralitat absoluta de vots, un president, un vicepresident i quatre

Secretaris, de manera que es tindran per constituïdes i formades les Cort s, i la

Diputació permanent cessarà en totes les seues funcions.

Art 119. Es nomenarà el mateix dia una diputació de 22 individus, i dos dels

secretaris, perquè passi a donar part el Rei de trobar constituïdes les Corts, i

del president que han triat, per tal que manifesti si assistirà a l'obertura de les

Corts que se celebrarà el dia 1 º. De Març.

Art 120. Si el Rei és de fora de la capital, se li farà aquesta participació per

escrit, i el Rei contestarà de la mateixa manera.

Art 121. El Rei assistirà per si mateix a l'obertura de les Corts, i si té

impediment, la farà el President el dia assenyalat, sense que per cap motiu

pugui diferir per a un altre. Les mateixes formalitats s'observaran per a l'acte de

tancar les Corts.

Art 122. A la sala de les Corts entrarà el Rei sense guàrdia, i només

l'acompanyaran les persones que determini el cerimonial per la rebuda i comiat

del Rei que es prescrigui en el reglament del govern interior de les Corts.

Article 123. El Rei farà un discurs, en què proposarà a les Corts el que cregui

convenient, i al qual el president contestarà en termes generals. Si no assisteix

el Rei, remetrà el seu discurs al president perquè aquest es llegeixi a les Corts.

Art 124. Les Corts no poden deliberar en la presència del Rei.

Art 125.En els casos en què els secretaris del Despatx facin a les Corts

algunes propostes a nom del Rei, assistiran a les discussions quan i de la

manera que les Corts determinin, i parlaran en elles, però no podran estar

presents a la votació.


140

Article 126. Les sessions de les Corts seran públiques, i només en els casos

que exigeixin reserva podrà celebrar sessió secreta.

Art 127. En les discussions de les Corts, i en tota la resta que pertanyi al seu

govern i ordre interior, s'observarà el reglament que es formi per aquestes

Corts generals i extraordinàries, sense perjudici de les reformes que les

successives estimin convenient fer-hi.

Art 128. Els Diputats són inviolables per les seves opinions, i en cap temps ni

cas, ni per cap autoritat, podran ser reconvenients per elles. En les causes

criminals que contra ells es intentin, no podran ser jutjats sinó pel Tribunal de

Corts en la manera i forma que es prescrigui en el reglament del govern interior

de les mateixes. Durant les sessions de les Corts, i un mes després, els

diputats no podran ser demandats civilment, ni executats per deutes.

Art 129. Durant el temps de la seva Diputació, comptat per a aquest efecte des

que el nomenament consti en la permanent de Corts, no podran dels Diputats

admetre per a si, ni sol · licitar per a un altre, ocupació algun provisió del Rei, ni

àdhuc ascens, com no sigui de escala en la seva respectiva carrera.

Art 130. De la mateixa manera no podran, durant el temps de la seva

diputació, i un any després de l'últim acte de les seves funcions, obtenir per a

si, ni sol · licitar per a un altre, pensió ni condecoració alguna que sigui també

de provisió del Rei.

CAPÍTOL VII

De les facultats de les Corts.

Art 131. Les facultats de les Corts són:

Primera. Proposar i decretar les lleis, i interpretar-les i derogar si cal.

Segona. Rebre el jurament al Rei, al Príncep d'Astúries i la Regència, com es

preveu en els seus llocs.

Tercera. Resoldre qualsevol dubte, de fet o de dret, que passi amb vista a la

successió a la Corona.

Quarta. Triar Regència o Regent del Regne quan ho preveu la Constitució, i

assenyalar les limitacions amb què la Regència o el Regent han d'exercir

l'autoritat Reial.

Cinquena. Fer el reconeixement públic del Príncep d'Astúries.

Sisena. Nomenar tutor al Rei menor, quan ho preveu la Constitució.


141

Setena. Aprovar abans de la seva ratificació dels tractats d'aliança ofensiva, els

de subsidis i els especials de comerç.

Vuitena. Concedir o negar l'admissió de tropes estrangeres al Regne.

Novena. Decretar la creació i supressió de places en els tribunals que estableix

la Constitució, i igualment la creació i supressió dels oficis públics.

Desena. Fixar cada any, a proposta del Rei, les forces de terra i de mar,

determinant les que s'hagin de tenir en peu en temps de pau, i el seu augment

en temps de guerra.

Onzena. Donar ordenances a l'exèrcit, armada i milícia nacional en totes les

branques que els constitueixen.

Dotzena. Fixar les despeses de l'administració pública.

Tretzena. Establir anualment les contribucions i impostos.

Catorzena. Prendre cabals a préstec en casos de necessitat sobre el crèdit de

la Nació.

Quinzena. Aprovar el repartiment de les contribucions entre les províncies.

Setze. Examinar i aprovar els comptes de la inversió dels cabals públics.

Dissetena. Establir les duanes i aranzels de drets.

Divuitena. Disposar el convenient per a l'administració, conservació i alienació

dels béns nacionals.

Décimanona. Determinar el valor, però, llei, tipus i denominació de les

monedes.

Vint. Adoptar el sistema que es jutgi més còmode i just de pesos i mesures.

Vigésimaprima. Promoure i fomentar tota mena d'indústria, i remoure els

obstacles que la entorpeixin.

Vigésimasegona. Establir el pla general d'ensenyament públic en tota la

Monarquia, i aprovar el que es formi per a l'educació del Príncep d'Astúries.

Vigésimatercia. Aprovar els reglaments generals per a la policia i sanitat del

Regne.

Vigésimacuarta. Protegir la llibertat política de la impremta.

Vigésimaquinta. Fer efectiva la responsabilitat dels secretaris del Despatx i

altres empleats públics.

Vigésimasexta. Finalment, pertany a les Corts donar o negar el seu

consentiment en tots aquells casos i actes per als quals es preveu en la

Constitució ser necessari.


142

CAPÍTOL VIII

De la formació de les lleis i de la sanció Reial.

Art 132. Tots Diputat té la facultat de proposar a les Corts els projectes de llei,

fent-ho per escrit, i exposant les raons en què es fonamenta.

Art 133. Dos dies, ben bé, després de presentat i llegit el projecte de llei, es

llegirà per segona vegada, i les Corts deliberaran si s'admet o no a discussió.

Art 134. Admès a discussió, si la gravetat de l'assumpte requerís, segons el

parer de les Corts, que passi prèviament a una Comissió, s'executarà així.

Art 135. Quatre dies, ben bé, després de admès a discussió el projecte, es

llegirà tercera vegada, i es podrà assenyalar dia per obrir la discussió.

Art 136. Arribat el dia assenyalat per a la discussió, abraçarà aquesta el

projecte en la totalitat, i en cada un dels seus articles.

Art 137. Les Corts decidiran quan la matèria està prou discutida, i decidit que

ho està, es resoldrà si escau o no a la votació.

Art 138. Decidit que pertoca a la votació, es procedirà a ella immediatament,

admetent o rebutjant en tot o en part el projecte, o variant i modificant-lo,

segons les observacions que s'hagen fet en la discussió.

Art 139. La votació es farà a pluralitat absoluta de vots, i per procedir-hi, caldrà

que hi siguin presents, ben bé, la meitat i un més de la totalitat dels Diputats

que han de compondre les Corts.

Art 140. Si les Corts rebutjaren un projecte de llei en qualsevol estat del seu

examen, o resolgueren que no ho votarà, no podrà tornar a proposar-se en el

mateix any.

Art 141.Si ha estat adoptat, s'estendrà en dos exemplars en forma de llei, i es

llegirà a les Corts; fet això, i signats tots dos originals pel President i dos

secretaris, seran presentats immediatament al Rei per una Diputació.

Art 142. El Rei té la sanció de les lleis.

Art 143. Dóna el Rei la sanció per aquesta fórmula, signada de la seva mà:

"Publiqueu com a llei".

Art 144. Nega el Rei la sanció per aquesta fórmula igualment signada de la

seva mà: "Torneu a les Corts"; acompanyat al mateix temps una exposició de

les raons que ha tingut per negar-la.


143

Article 145. Tindrà el Rei trenta dies per utilitzar d'aquesta prerrogativa: si dins

d'ells no ha donat o negat la sanció, pel mateix fet s'entendrà que l'ha donat, i la

donarà en efecte.

Art 146. Donada o negada la sanció pel Rei, remetrà a les Corts un dels

originals amb la fórmula respectiva, per adonar-hi. Aquest original es

conservarà a l'arxiu de les Corts, i el duplicat quedarà en poder del Rei.

Art 147. Si el Rei nega la sanció, no es tornarà a tractar del mateix assumpte

en les Corts d'aquell any, però es pot fer en les del següent.

Art 148. Si en les Corts del següent any sigui de nou proposat, admès i aprovat

el mateix projecte, presentat que sigui al Rei, podrà donar la sanció, o negar-la

segona vegada en els termes dels articles 143 i 144, i en l'últim cas, no es

tractarà del mateix assumpte en aquell any.

Art 149. Si de nou és per tercera vegada proposat, admès i aprovat el mateix

projecte a les Corts del següent any, pel mateix fet s'entén que el Rei dóna la

sanció, i presentant-, la donarà en efecte per mitjà de la fórmula expressada en

el art. 143.

Art 150. Si abans que expiri el termini de trenta dies en què el Rei ha de donar

o negar la sanció, arriba el dia en que les Corts han d'acabar les seves

sessions, el Rei la donarà o negarà en els vuit primers de les sessions de les

següents Corts, i si aquest terme passés sense haver donat, per això mateix

s'entén donada, i la donarà en efecte en la forma prescrita, però si el Rei nega

la sanció, podran aquestes Corts tractar del mateix projecte.

Art 151.Encara que després d'haver negat el Rei la sanció a un projecte de llei

es passin algun o alguns anys sense que es proposi el mateix projecte, com

torni a suscitar en el temps de la mateixa diputació, que li va adoptar per la

primera vegada, o en el de les dues diputacions que immediatament la

subsigan, s'entendrà sempre el mateix projecte per als efectes de la sanció del

Rei, de què tracten els tres articles precedents, però si en la durada de les tres

diputacions expressades no tornava a proposar, encara que després es

reprodueixi en els propis termes, es considera projecte nou per als efectes

indicats.

Art 152. Si la segona o tercera vegada que es proposa el projecte dins del

terme que prefixa l'article precedent, sigui rebutjat per les Corts, en qualsevol

moment que es reprodueixi després, es tindrà per nou projecte.


144

Art 153. Les lleis es deroguen amb les mateixes formalitats i pels mateixos

tràmits que s'estableixen.

CAPÍTOL IX

De la promulgació de les lleis.

Art 154. Publicada la llei en les Corts, s'ha de donar d'això avís al Rei, perquè

es procedisca immediatament a la seva promulgació solemne.

Art 155. El Rei, per promulgar les lleis, usarà de la fórmula següent: N. (El nom

del Rei) per la gràcia de Déu i per la Constitució de la Monarquia espanyola,

Rei de les Espanyes, a tots els que les presents veiessin i entenguessin;

Sapigueu: que les Corts han decretat, i Ens sancionem el següent: ( Aquí el

text literal de la llei.) per tant, manem a tots els tribunals, justícies, caps,

governadors i altres autoritats, així civils com militars i eclesiàstiques, de

qualsevol classe i dignitat, que compleixin i facin complir, complir i executar la

aquesta llei en la seva totalitat. Ho tindran entès per al seu compliment, i

disposareu s'imprimeixi, publiqui i circuli. (Va dirigida al Secretari del Despatx

respectiu.)

Art 156. Totes les lleis es circularan de mandat del Rei pels respectius

Secretaris del Despatx directament a tots i cada un dels tribunals Suprems i de

les províncies, i altres caps i autoritats superiors, que les circularan a les

subalternes.

CAPÍTOL X

De la Diputació permanent de Corts.

Art 157. Abans de separar les Corts nomenaran una diputació que es dirà

Diputació permanent de Corts, composta de set individus del seu si, tres de les

províncies d'Europa i tres de les d'Ultramar, i el setè sortirà per sort entre un

diputat d'Europa i un altre d'Ultramar.

Art 158. Alhora nomenaran les Corts dos suplents per a aquesta diputació, un

d'Europa i un altre d'Ultramar.

Art 159. La Diputació permanent durarà d'unes Corts ordinàries a altres.

Art 160. Les facultats d'aquesta diputació són:

Primera. Vetllar sobre l'observança de la Constitució i de les lleis, per a donar

compte a les properes Corts de les infraccions que hagin notat.


145

Segona. Convocar Corts extraordinàries en els casos prescrits per la

Constitució.

Tercera. Exercir les funcions que s'assenyalen en els articles 111 i 112.

Quarta. Passar avís als diputats suplents perquè concorrin en lloc dels

propietaris, i si ocorri la mort o impossibilitat absoluta de propietaris i suplents

d'una província, comunicar les corresponents ordres a la mateixa, perquè

procedeixi a nova elecció.

CAPÍTOL XI

De les Corts extraordinàries.

Art 161. Les Corts extraordinàries es componen dels mateixos diputats que

formen les ordinàries durant els dos anys de la seua diputació.

Art 162. La Diputació permanent de Corts les convocarà fixant el dia en els tres

casos següents:

Primer. Quan vacare la Corona.

Segon. Quan el Rei s'impossibilita de qualsevol manera per al govern, o vulga

abdicar la corona en el successor, estant autoritzada en el primer cas la

diputació per a prendre totes les mesures que consideri convenients, a fi

d'assegurar-se la inhabilitat del Rei.

Tercer. Quan en circumstàncies crítiques i per negocis ardus tingui el Rei per

convenient que es congreguen, i ho participare així a la Diputació permanent de

Corts.

Art 163. Les Corts extraordinàries no entendran sinó en l'objecte perquè han

estat convocades.

Art 164. Les sessions de les Corts extraordinàries començaran i s'acabaran

amb les mateixes formalitats que les ordinàries.

Art 165. La celebració de les Corts extraordinàries no destorbarà l'elecció de

nous Diputats en el temps prescrit.

Art 166. Si les Corts extraordinàries no han conclòs les seves sessions al dia

assenyalat per a la reunió de les ordinàries, cessaran les primeres en les seves

funcions, i les ordinàries continuaran el negoci perquè aquelles van ser

convocades.

Art 167. La Diputació permanent de Corts continua en les funcions que li estan

assenyalades en els articles 111 i 112, en el cas comprès en l'article precedent.


146

TÍTOL IV

DEL REI

CAPÍTOL PRIMER

De la inviolabilitat del Rei i de la seva autoritat.

Article 168. La persona del Rei és sagrada i inviolable, i no està subjecta a

responsabilitat.

Art 169. El Rei tindrà el tractament de Majestat Catòlica.

Art 170. La potestat de fer executar les lleis resideix exclusivament en el Rei, i

la seva autoritat de s'estén a tot el que condueix a la conservació de l'ordre

públic en l'interior, i a la seguretat de l'Estat en l'exterior, d'acord amb la

Constitució i a les lleis.

Art 171. A més de la prerrogativa que competeix al Rei de sancionar les lleis i

promulgar-, li corresponen com a principals les facultats següents:

Primera. Expedir els decrets, reglaments i instruccions que cregui convenients

per execució de les lleis.

Segona. Tenir cura que en tot el regne s'administri ràpida i complidament la

justícia.

Tercera. Declarar la guerra, i fer i ratificar la pau, donant després compte

documentada a les Corts.

Quarta. Nomenar els magistrats de tots els tribunals civils i criminals, a

proposta del Consell d'Estat.

Cinquena. Proveir tots els oficis civils i militars.

Sisena. Presentar per a tots els bisbats i per a totes les dignitats i beneficis

eclesiàstics de reial patronat, a proposta del Consell d'Estat.

Setena. Concedir honors i distincions de tota mena, d'acord amb les lleis.

Vuitena. Enviar els exèrcits i armades i nomenar els generals.

Novena. Disposar de la força armada, distribuint com més convingui.

Desena. Dirigir les relacions diplomàtiques i comercials amb les altres

potències, i nomenar els ambaixadors, ministres i cònsols.

Onzena. Tenir cura de la fabricació de la moneda, en la qual es posarà el seu

bust i el seu nom.

Dotzena. Decretar la inversió dels fons destinats a cada un dels rams de

l'administració pública.


147

Décimatercia. Perdonar criminals, d'acord amb les lleis.

Décimacuarta. Fer a les Corts les propostes de lleis o de reformes que cregui

conduents al bé de la Nació, perquè deliberin en la forma prescrita.

Décimaquinta. Concedir la passada, o retenir els decrets conciliars i butlles

pontifícies amb el consentiment de les Corts, si contenen disposicions generals,

escoltat el Consell d'Estat, si versen sobre negocis particulars o governatius, i si

contenen punts contenciosos, passant el seu coneixement i decisió al Suprem

Tribunal de justícia perquè resolgui d'acord amb les lleis.

Décimasexta. Nomenar i separar lliurement els Secretaris d'Estat i del Despatx.

Article 172. Les restriccions de l'autoritat del Rei són les següents:

Primera. El rei no pot impedir, sota cap pretext, la celebració de les Corts en les

èpoques i casos assenyalats per la Constitució, ni suspendre ni dissoldre, ni

cap manera embarassar les seves sessions i deliberacions. Els que li

aconsellaren o auxiliaren en qualsevol temptativa per a aquests actes, són

declarats traïdors i seran perseguits com a tals.

Segona. El rei no pot absentar-se del Regne sense consentiment de les

Corts, i si ho fa, s'entén que ha abdicat la Corona.

Tercera. El rei no pot alienar, cedir, renunciar, o en qualsevol manera

traspassar a un altre l'autoritat reial, ni alguna de les seves prerrogatives. Si per

qualsevol causa volgués abdicar el tron en l'immediat successor, no ho podrà

fer sense el consentiment de les Corts.

Quarta. El rei no pot alienar, cedir o permutar província, ciutat, vila o lloc, ni

arreu, per petita que sigui, del territori espanyol.

Cinquena. El rei no pot fer aliança ofensiva, ni tractat especial de comerç amb

cap potència estrangera, sense el consentiment de les Corts.

Sisena. No pot tampoc obligar-se per cap tractat a donar subsidis a cap

potència estrangera sense el consentiment de les Corts.

Setena. El rei no pot cedir ni alienar els béns nacionals sense consentiment de

les Corts.

Vuitena. El rei no pot imposar per si, directament ni indirectament,

contribucions, ni fer comandes sota qualsevol nom o per qualsevol objecte que

sigui, sinó que sempre els han de decretar les Corts.

Novena. El rei no pot concedir privilegi exclusiu a persona ni corporació alguna.


148

Desena. El rei no pot prendre la propietat de cap particular ni corporació, ni

torbar en la possessió, ús i aprofitament d'ella, i si en algun cas fos necessari

per a un objecte de coneguda utilitat comú prendre la propietat d'un particular,

no ho podrà fer sense que al mateix temps sigui indemnitzat i se li doni el bon

canvi a ben vista per persones bones.

Onzena. El rei no pot privar cap individu de la seva llibertat, ni imposar per si

cap pena. El secretari del Despatx que signi l'ordre, i el jutge que l'executi,

seran responsables a la Nació, i castigats com a reus d'atemptat contra la

llibertat individual. Només en cas que el bé i seguretat de l'Estat exigeixin

l'arrest d'alguna persona, pot el Rei expedir ordres a l'efecte, però amb la

condició que dins de quaranta-vuit hores haurà de fer lliurar a disposició del

tribunal o jutge competent.

Dotzena. El Rei, abans de contraure matrimoni, ha d'informar a les Corts, per

obtenir el seu consentiment, i si no ho fa, S'entén que abdica la Corona.

Art 173. El Rei, en el seu adveniment al tron, i si és menor, quan entre a

governar el Regne, prestarà jurament davant les Corts sota la fórmula següent:

"N. (Aquí el seu nom), per la gràcia de Déu i la Constitució de la Monarquia

espanyola, Rei de les Espanyes; juro per Déu i pels Sants Evangelis que

defensaré i conservaré la religió Catòlica, Apostòlica, Romana, sense permetre

cap altra al Regne, que guardaré i faré guardar la Constitució política i lleis de

la Monarquia espanyola, no mirant quant fa sinó al bé i profit d'ella, que no

alieni, cediré ni desmembraré arreu del Regne, que no exigiré mai cap quantitat

de fruits, diners ni altra cosa, sinó les que hagin decretat les Corts, que no

prendré mai a ningú la seva propietat, i que respectaré sobretot la llibertat

política de la Nació i la personal de cada individu, i si en el que he jurat, o part

d'això, el contrari fa, no he de ser obeït, abans allò en què contravinga, sigui nul

i de cap valor. Així, Déu m'ajude i sigui en la meua defensa, i si no, m'ho

demane. "

CAPÍTOL II

De la successió a la corona

Art 174. El Regne de les Espanyes és indivisible, i només se succeirà en el tron

perpètuament des de la promulgació de la Constitució per l'ordre regular de


149

primogenitura i representació entre els descendents legítims, barons i femelles,

de les línies que s'expressaran.

Art 175. No poden ser reis de les Espanyes sinó els que siguin fills legítims

haguts en constant i legítim matrimoni.

Art 176. En el mateix grau i línia els homes prefereixen a les femelles, i sempre

el gran al més petit, però les femelles de millor línia, o de millor grau en la

mateixa línia, prefereixen als homes de línia o grau posterior.

Art 177. El fill o filla del primogènit del Rei, en el cas de morir el seu pare sense

haver entrat en la successió del Regne, prefereix els oncles, i passa

immediatament a l'avi per dret de representació.

Art 178. Mentre no s'extingeix la línia en què està radicada la successió, no

entra la immediata.

Art 179. El Rei de les Espanyes és el Senyor Ferran VII de Borbó, que

actualment regna.

Art 180. A falta del Senyor Ferran VII de Borbó, succeiran els seus

descendents legítims, així homes com femelles; a falta d'aquests, succeiran els

seus germans, i oncles germans del seu pare, així homes com femelles, i els

descendents legítims d'aquests per l'ordre que queda previngut, guardant en

tots el dret de representació i la preferència de les línies anteriors a les

posteriors.

Art 181. Les Corts hauran excloure de la successió aquella persona o persones

que siguin incapaces per governar, o hagin fet cosa per que mereixin perdre la

Corona.

Art 182. Si s'arriben a extingir totes les línies que aquí s'assenyalen, les Corts

faran noves crides, com vegin que més importa a la Nació, seguint sempre

l'ordre i regles de succeir aquí establertes.

Art 183. Quan la Corona hagi de recaure immediatament o hagi recaigut en

femella, no podrà aquesta triar marit sense consentiment de les Corts, i si el

contrari fa, s'entén que abdica la Corona.

Art 184. En el cas que arribi a regnar una femella, el seu marit no tindrà

autoritat cap respecte del Regne, ni cap part al Govern.

CAPÍTOL III

De la menor edat del Rei, i de la Regència.


150

Art 185. El Rei és menor d'edat fins als divuit anys complerts.

Art 186. Durant la menor edat del Rei serà governat el Regne per una

Regència.

Art 187. Ho serà igualment quan el Rei es trobi impossibilitat d'exercir la seva

autoritat per qualsevol causa física o moral.

Art 188. Si l’ impediment del Rei passés de dos anys, i el successor immediat

era major de deu i vuit, les Corts podran nomenar Regent del Regne en lloc de

la Regència.

Art 189. En els casos en què vacare la Corona, i el Príncep d'Astúries menor

d'edat, fins que s'ajuntin les Corts extraordinàries, si no es trobin reunides les

ordinàries, la Regència provisional es compondrà de la Reina mare, si n'hi ha,

de dos Diputats de la Diputació permanent de les Corts, els més antics per

ordre de la seva elecció en la diputació, i de dos consellers del Consell d'Estat,

els més antics, a saber: el degà i el que el segueixi, si no hi Reina mare, entra

en la Regència el Conseller d'Estat tercer en antiguitat.

Art 190. La Regència provisional serà presidida per la Reina mare, si n'hi ha, i,

si no, per l'individu de la Diputació permanent de Corts que sigui primer

nomenat en ella.

Art 191. La Regència provisional no despatxar altres negocis que els que no

admetin dilació, i no remourà ni nomenarà empleats sinó interinament.

Art 192. Reunides les Corts extraordinàries, nomenaran una Regència,

composta de tres o cinc persones.

Art 193. Per poder ser individu de la Regència es requereix ser ciutadà en

l'exercici dels seus drets, quedant exclosos els estrangers, encara que tinguin

carta de ciutadans.

Art 194. La Regència serà presidida per aquell dels seus individus que les

Corts designessin, tocant a aquestes establir, si cal, si ha d'haver o no torn a la

presidència, i en quins termes.

Art 195. La Regència exercirà l'autoritat del Rei en els termes que estimin les

Corts.

Art 196. Una i altra Regència prestaran jurament segons la fórmula que

prescriu l'article 173, afegint la clàusula que seran fidels al Rei, i la Regència

permanent afegirà, a més, trobaràs les condicions que li hagin imposat les

Corts per a l'exercici de la seva autoritat, i que quan arribi el Rei a ser major, o


151

cessament la impossibilitat, li lliurarà el Govern del Regne, sota la pena, si un

moment ho dilata, de ser els seus individus haguts i castigats com a traïdor és.

Art 197. Tots els actes de la Regència es publicaran en nom del Rei.

Art 198. Serà tutor del Rei menor la persona que el Rei difunt hagi nomenat en

el seu testament. Si no l'ha nomenat, serà tutora la Reina mare, mentre

romangui vídua. Si no, serà nomenat el tutor per les Corts. En el primer i tercer

cas, el tutor haurà de ser natural del Regne.

Art 199. La Regència de tenir cura que l'educació del Rei menor sigui la més

convenient al gran objecte de la seva alta dignitat, i que es desenvolupi d'acord

amb el pla que aprovaren les Corts.

Art 200. Aquestes assenyalar el sou que hagin de gaudir dels individus de la

Regència

CAPÍTOL IV

De la família Real i del reconeixement del Príncep d'Astúries.

Art 201. El fill primogènit del Rei es titularà Príncep d'Astúries.

Art 202. Els altres fills i filles del Rei seran i s'anomenaran Infants de les

Espanyes.

Art 203. Així mateix seran i s'anomenaran Infants de les Espanyes dels fills i

filles del Príncep d'Astúries.

Art 204. A aquestes persones precisament està limitada la qualitat de Infant de

les Espanyes, sense que pugui estendre a altres.

Art 205. Els Infants de les Espanyes gaudiran de les distincions i honors que

han tingut fins aquí, i podran ser nomenats per a tota classe de destinacions,

exceptuats els de judicatura i la diputació de Corts.

Art 206. El Príncep d'Astúries no podrà sortir del Regne sense consentiment de

les Corts, i si sortís sense, quedarà pel mateix fet exclòs de la crida a la

Corona.

Art 207. El mateix s'entén, romanent fora del Regne per més temps que el

reflectit en el permís, si requerit perquè torni, no ho fa dins el termini que les

Corts assenyalen.

Art 208. El Príncep d'Astúries, dels Infants i Infantes i els seus fills i

descendents que siguin súbdits del Rei, no podran contraure matrimoni sense


152

el seu consentiment i el de les Corts, sota la pena de ser exclòs de la crida a la

Corona.

Art 209. De les partides de naixement, matrimoni i mort de totes les persones

de la família Reial, es remetrà una còpia autèntica a les Corts, i si no n'hi a la

Diputació permanent, perquè es custodiï al seu arxiu.

Art 210. El Príncep d'Astúries serà reconegut per les Corts amb les formalitats

que previndrà el reglament del Govern interior d'elles.

Art 211. Aquest reconeixement es farà en les primeres Corts que se celebrin

després del seu naixement.

Art 212. El Príncep d'Astúries, arribant a l'edat de catorze anys, prestarà

jurament davant les Corts sota la fórmula següent: "N. (Aquí el nom), Príncep

d'Astúries, juro per Déu i pels Sants Evangelis, que defensaré i conservaré la

religió Catòlica, Apostòlica, Romana, sense permetre cap altra al Regne, que

guardaré la Constitució política de la Monarquia espanyola, i que seré fidel i

obedient al Rei. Així, Déu m'ajude. "

CAPÍTOL V

De la dotació de la família Reial

Art 213. Les Corts assenyalar al Rei la dotació anual de casa, que sigui

corresponent a l'alta dignitat de la seva persona.

Art 214. Pertanyen al Rei tots els palaus reials que han gaudit els seus

predecessors, i les Corts assenyalar els terrenys que tinguin per convenient

reservar per a l'esbarjo de la seva persona.

Art 215. Al Príncep d'Astúries, des del dia del seu naixement, i als Infants i

Infantes, des que compleixin set anys d'edat, s'assignarà per les Corts, per als

seus aliments, la quantitat anual corresponent a la seva respectiva dignitat.

Art 216. A les Infantes, per quan casaren, assenyalaran les Corts la quantitat

que estimen en qualitat de dot, i lliurada aquesta, cessaran els aliments anuals.

Art 217. Als Infants, si casaren mentre resideixin a les Espanyes, se'ls

continuaran els aliments que els estiguin assignats, i si casaren i resideixen

fora, cessaran els aliments, i se'ls lliurarà per una vegada la quantitat que les

Corts assenyalen.

Art 218. Les Corts assenyalar els aliments anuals que hagin de donar a la

Reina vídua.


153

Art 219. Els sous dels individus de la Regència es prendran de la dotació

assenyalada a la casa del Rei.

Art 220. La dotació de la casa del Rei i els aliments de la seva família, de què

parlen els articles precedents, s'han d'assenyalar per les Corts al principi de

cada regnat, i no es podran alterar durant ell.

Art 221. Totes aquestes assignacions són de compte de la tresoreria nacional,

per la qual les pagarà a l'administrador que el Rei nomeni, amb el qual

s'entendran les accions actives i passives que per raó d'interessos puguin

promoure.

CAPÍTOL VI

Dels secretaris d'Estat i del Despatx.

Art 222. Els secretaris del Despatx seran set, a saber:

El secretari del Despatx de l'Estat.

El secretari del Despatx de la Governació del Regne per a la Península i illes

adjacents.

El secretari del Despatx de la Governació del Regne per Ultramar.

El secretari del Despatx de Gràcia i Justícia.

El secretari del Despatx d'Hisenda.

El secretari del Despatx de Guerra.

El secretari del Despatx de Marina.

Les Corts successives faran en aquest sistema de Secretaries del Despatx la

variació que l'experiència o les circumstàncies exigeixin.

Art 223. Per a ser Secretari de Despatx es requereix ser ciutadà en l'exercici

dels seus drets, quedant exclosos els estrangers, encara que tinguin carta de

ciutadans.

Art 224. Per un reglament particular aprovat per les Corts s'assenyalaran a

cada Secretaria els negocis que hagin de pertànyer.

Art 225. Totes les ordres del Rei han d'anar signades pel secretari del Despatx

del ram a que l'assumpte corresponga.

Cap tribunal ni persona pública ha de donar compliment a l'ordre que no tingui

aquest requisit.


154

Art 226. Els secretaris del Despatx seran responsables a les Corts de les

ordres que autoritzin contra la Constitució o les lleis, sense que els serveixi

d'excusa haver manat el Rei.

Art 227. Els secretaris de despatx formaran els pressupostos anuals de les

despeses de l'Administració pública, que es consideri que han de fer-se pel seu

respectiu ram, i retre comptes dels que s'hagin fet, en la manera que s'ha

d'expressar.

Art 228. Per fer efectiva la responsabilitat dels secretaris del Despatx,

decretaran davant totes coses les Corts que pertoca a la formació de causa.

Art 229. Donat aquest decret, quedarà suspens el secretari del Despatx, i les

Corts de remetre al Tribunal Suprem de Justícia tots els documents

concernents a la causa que hagi de formar pel mateix Tribunal, qui la

substanciar i decidir d'acord amb les lleis.

Art 230. Les Corts assenyalar el sou que hagin de gaudir els Secretaris del

Despatx durant el seu encàrrec.

CAPÍTOL VII

Del Consell d'Estat.

Art 231. Hi haurà un Consell d'Estat compost de quaranta individus, que siguin

ciutadans en l'exercici dels seus drets, quedant exclosos els estrangers, encara

que tinguin carta de ciutadans.

Art 232. Aquests seran precisament en la forma següent, a saber: quatre

eclesiàstics, i no més, de coneguda i provada il·lustració i mereixement, dels

quals dos seran Bisbes, quatre Grans d'Espanya, i no més, adornats de les

virtuts, talent i coneixements necessaris, i els restants seran elegits d'entre els

subjectes que més s'hagin distingit per la seva il·lustració i coneixements, o

pels seus assenyalats serveis en algun dels principals rams de l'administració i

govern de l'Estat. Les Corts no podran proposar per a aquestes places a cap

individu que sigui Diputat de Corts en el moment de fer l'elecció. Dels individus

del Consell d'Estat, dotze, ben bé, seran nascuts a les províncies d'Ultramar.

Art 233. Tots els consellers d'Estat seran nomenats pel Rei, a proposta de les

Corts.

Art 234. Per a la formació d'aquest Consell es disposarà a les Corts una llista

triple de totes les classes referides, en la proporció indicada, de la qual el Rei


155

triarà els quaranta individus que han de compondre el Consell d'Estat, prenent

els eclesiàstics de la llista de seva classe, els Grans de la seva, i així els altres.

Art 235. Quan ocorre alguna vacant en el Consell d'Estat, les Corts primeres

que se celebrin presentaran al Rei tres persones de la classe que s'hagi

verificat, perquè trie la que li semble.

Art 236. El Consell d'Estat és l'únic Consell del Rei que sentirà el seu dictamen

en els assumptes greus governatius, i assenyaladament per donar o negar la

sanció a les lleis, declarar la guerra i fer els tractats.

Art 237. Pertany a aquest Consell fer al Rei la proposta per ternes per a la

presentació de tots els beneficis eclesiàstics i per a la provisió de les places de

judicatura.

Art 238. El Rei formarà un reglament per al govern del Consell d'Estat, sentint

abans de formalitzar l', i es presentarà a les Corts per a ser aprovat.

Art 239. Els consellers d'Estat no podran ser remoguts sense causa justificada

davant del Tribunal Suprem de Justícia.

Art 240. Les Corts assenyalar el sou que hagin de gaudir els consellers d'Estat.

Art 241. Els consellers d'Estat, en prendre possessió de les places, faran en

mans del Rei jurament de guardar la Constitució, ser fidels al Rei, i aconsellar

el que entengueu ser conduent al bé de la Nació, sense mira particular ni

interès privat.

TÍTOL V

DELS TRIBUNALS I DE L'ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA PEL CIVIL I en

matèria criminal

CAPÍTOL PRIMER

Dels Tribunals.

Art 242. La potestat d'aplicar les lleis en les causes civils i criminals pertany

exclusivament als tribunals.

Art 243. Ni les Corts ni el Rei podran exercir en cap cas les funcions judicials,

avocar causes pendents, ni manar obrir els judicis finits.

Art 244. Les lleis han d'assenyalar l'ordre i les formalitats del procés, que seran

uniformes en tots els tribunals, i ni les Corts ni el Rei podran dispensar.

Art 245. Els tribunals no podran exercir altres funcions que les de jutjar i fer que

s'executi el jutjat.


156

Art 246. Tampoc podran suspendre l'execució de les lleis ni fer cap reglament

per a l'administració de justícia.

Art 247. Cap espanyol pot ser jutjat en causes civils ni criminals per cap

Comissió, sinó pel tribunal competent, determinat amb anterioritat per la llei.

Art 248. En els negocis comuns, civils i criminals no hi haurà més que un sol fur

per a tota classe de persones.

Art 249. Els eclesiàstics continuaran gaudint del fur del seu estat, en els termes

que prescriuen les lleis o que d'ara endavant prescriviren.

Art 250. Els militars gaudiran també de fur particular, en els termes que preveu

l'ordenança o en endavant previngui.

Art 251. Per a ser nomenat magistrat o jutge es requereix haver nascut en el

territori espanyol, i ser major de 25 anys. Les altres qualitats que

respectivament hagin aquests tenir, les ha de determinar les lleis.

Art 252. Els magistrats i jutges no podran ser deposats en les seves

destinacions, siguin temporals o perpetus, sinó per causa legalment provada i

sentenciada, ni suspesos, sinó per acusació legalment intentada.

Art 253. Si al Rei arribin queixes contra algun magistrat, i format expedient,

semblin fundades, podrà, escoltat el Consell d'Estat, fent passar

immediatament l'expedient al Suprem Tribunal de Justícia, perquè jutgi d'acord

amb les lleis.

Art 254. Tota falta d'observança de les lleis que arreglen el procés en el civil i

en el criminal, fa responsables personalment als jutges que la cometin.

Art 255. El suborn, el suborn i la prevaricació dels magistrats i jutges

produeixen acció popular contra els que els cometin.

Art 256. Les Corts assenyalar als magistrats i jutges de lletres una dotació

competent.

Art 257. La justícia s'administrarà en nom del Rei, i les executòries i provisions

dels tribunals superiors s'han d'encapçalar també en nom seu.

Art 258. El Codi civil i criminal i el de comerç seran uns mateixos per a tota la

Monarquia, sense perjudici de les variacions que per particulars circumstàncies

podran fer les Corts.

Art 259. Hi haurà a la Cort un Tribunal, que es dirà Suprem Tribunal de Justícia.

Art 260. Les Corts determinaran el nombre de magistrats que han de

compondre, i les sales en què ha de distribuir.


157

Art 261. Toca a aquest Suprem Tribunal:

Primer. Dirimir totes les competències de les audiències entre si en tot el

territori espanyol, i les de les audiències amb els Tribunals especials, que

existeixin a la Península i illes adjacents. En Ultramar es dirimiran aquestes

últimes segons el que determinin les lleis.

Segon. Jutjar als secretaris d'Estat i del Despatx, quan les Corts decretaren que

pertoca a la formació de causa.

Tercer. Conèixer de totes les causes de separació i suspensió dels consellers

d'Estat i dels magistrats de les audiències.

Quart. Conèixer de totes les causes criminals dels secretaris d'Estat i del

Despatx, dels consellers d'Estat i dels magistrats de les Audiències, pertanyent

al cap polític més autoritzat la instrucció del procés per a remetre'l a aquest

Tribunal.

Cinquè. Conèixer de totes les causes criminals que es promoguin contra els

individus d'aquest Suprem Tribunal. Si arriba el cas en què sigui necessari fer

efectiva la responsabilitat d'aquest Suprem Tribunal, les Corts, prèvia la

formalitat que estableix l'article 228, procediran a nomenar per a aquest fi un

Tribunal compost de nou jutges, que seran elegits per sort d'un nombre doble.

Sisè. Conèixer de la residència de tot empleat públic que estigui subjecte a ella

per disposició de les lleis.

Setè. Conèixer de tots els assumptes contenciosos pertanyents al Reial

patronat.

Vuitè. Conèixer dels recursos de força de tots els tribunals eclesiàstics

superiors de la Cort.

Novè. Conèixer dels recursos de nul·litat que s'interposin contra les sentències

donades en última instància per el precís efecte de reposar el procés, retornant,

i fer efectiva la responsabilitat de què tracta l'art. 254. Pels relatius a Ultramar,

d'aquests recursos es coneixerà en les audiències en la forma que es dirà al

seu lloc.

Desè. Sentir els dubtes dels altres Tribunals sobre la intel·ligència d'alguna llei,

i consultar sobre elles al Rei amb els fonaments que n'hi ha, perquè promogui

la convenient declaració a les Corts.

Onzè. Examinar les llistes de les causes civils i criminals, que han de trametre

les audiències per promoure la ràpida administració de justícia, passar còpia


158

d'elles per al mateix efecte al Govern, i disposar la seva publicació per mitjà de

la impremta.

Art 262. Totes les causes civils i criminals es finalitzaran dins el territori de cada

audiència.

Art 263. Pertany a les audiències conèixer de totes les causes civils dels jutjats

inferiors de la seva demarcació en segona i tercera instància, i el mateix de les

criminals, segons el que determinin les lleis, i també de les causes de

suspensió i separació dels jutges inferiors de seu territori, en la manera que

preveuen les lleis, donant compte al Rei.

Art 264. Els magistrats que hagin fallat en la segona instància, no podran

assistir a la vista d'aquest plet en la tercera.

Art 265. Pertany també a les audiències conèixer de les competències entre

tots els jutges subalterns del seu territori.

Art 266. Els pertanyerà així mateix conèixer dels recursos de força que

s'introdueixin, dels tribunals i autoritats eclesiàstiques del seu territori.

Art 267. Els correspondrà també rebre de tots els jutges subalterns del seu

territori avisos puntuals de les causes que es formin per delictes, i llistes de les

causes civils i criminals pendents en el seu Jutjat, amb expressió de l'estat

d'unes i altres, per tal de promoure la més ràpida administració de justícia.

Art 268. A les Audiències d'Ultramar els correspondrà a més el conèixer dels

recursos de nul·litat, i aquests interposar, en aquelles Audiències que tinguin

suficient nombre per a la formació de tres Sales, en la qual no hagi conegut de

la causa en cap instància. En les audiències que no consten d'aquest número

de ministres, s'han d'interposar aquests recursos d'uns a altres de les

compreses en el districte d'una mateixa governació superior, i en el cas que en

aquest no hagi més que una Audiència, aniran a la més immediata d'un altre

districte.

Art 269. Declarada la nul·litat, l'Audiència que ha conegut d'ella donarà compte,

amb testimoni que contingui els inserits convenients, al Suprem Tribunal de

Justícia, per fer efectiva la responsabilitat de què tracta l'art. 254.

Art 270. Les audiències remetran cada any al Suprem Tribunal de Justícia

llistes exactes de les causes civils, i cada sis mesos de les criminals, així

finides com a pendents, amb expressió de l'estat que aquestes tinguin,

incloent-hi les que hagin rebut dels jutjats inferiors.


159

Art 271. S'ha de determinar per lleis i reglaments especials el nombre dels

magistrats de les Audiències, que no podran ser menys de set, la forma

d'aquests tribunals i el lloc de residència.

Art 272. Quan arribi el cas de fer-se la convenient divisió del territori espanyol,

que indica l'article 11, es determinarà pel que fa a ella el nombre d'Audiències

que s'han d'establir, i se'ls assenyalarà territori.

Art 273. S'establiran partits proporcionalment iguals, i en cada cap de partit hi

haurà un jutge de lletres amb un jutjat corresponent.

Art 274. Les facultats d'aquests jutges es limitaran precisament al contenciós, i

les lleis determinaran les que han de pertànyer a la capital i pobles del seu

partit, com també fins de quina quantitat podran conèixer en els negocis civils

sense apel·lació.

Art 275. A tots els pobles s'establiran alcaldes, i les lleis determinaran l'extensió

de les seves facultats, així en el contenciós com en l'econòmic.

Art 276. Tots els jutges dels tribunals inferiors han de donar compte, com a molt

tard dins de tercer dia, a la seva respectiva Audiència de les causes que es

formin per delictes comesos al seu territori, i després continuaran donant

compte del seu estat en les èpoques que l'Audiència els prescrigui.

Art 277. També han de remetre a l'Audiència respectiva llistes generals cada

sis mesos de les causes civils, i cada tres de les criminals, que estiguen

pendents en els seus jutjats, amb expressió del seu estat.

Art 278. Les lleis decidiran si ha d'haver tribunals especials per conèixer de

determinats negocis.

Art 279. Els magistrats i jutges en prendre possessió de les places, han de jurar

guardar la Constitució, ser fidels al Rei, observar les lleis i administrar

imparcialment la justícia.

CAPÍTOL II

De l'administració de justícia en el civil.

Art 280. o es pot privar a cap espanyol del dret d'acabar les seves diferències

per mitjà de jutges àrbitres, elegits per ambdues parts.

Art 281. La sentència que donin els àrbitres s'executarà si les parts, en fer el

compromís, no s'han reservat el dret d'apel·lar.


160

Art 282. L'alcalde de cada poble exercirà en ell l'ofici de conciliador, i el que

hagi de demanar per negocis civils o per injúries, haurà de presentar-se a ell

amb aquest objecte.

Art 283. L'alcalde, amb dos homes bons, nomenats un per cada part, oir el

demandant i el demandat, s'assabentarà de les raons en què respectivament

recolzin la seva intenció, i prendrà escoltat el dictamen dels dos associats, la

providència que li sembli pròpia per la finalitat d'acabar el litigi sense més

progrés, com s'acabarà, en efecte, si les parts s'aquieten amb aquesta decisió

extrajudicial.

Art 284. Sense fer constar que s'ha intentat el mitjà de la conciliació, no

d'entaular plet algun.

Art 285. En tot negoci, sigui quina sigui la quantia, hi haurà el més tres

instàncies i tres sentències definitives pronunciades en elles. Quan la tercera

instància s'interposi de dues sentències conformes, el nombre de jutges que

hagi de decidir-la haurà de ser major que el que va assistir a la vista de la

segona, en la forma que ho disposi la llei. A aquesta toca també determinar,

atesa l'entitat dels negocis i la naturalesa i qualitat dels diferents judicis, què

sentència ha de ser la que en cada un hagi de causar executòria.

CAPÍTOL III

De l'administració de justícia en el criminal.

Art 286. Les lleis arreglaran l'administració de justícia en el criminal de manera

que el procés sigui format amb brevetat i sense vicis, per tal que els delictes

siguin promptament castigats.

Art 287. Cap espanyol pot ser pres sense que precedeixi informació sumària

del fet pel qual mereixi, segons la llei, ser castigat amb pena corporal, i així

mateix un manament del jutge per escrit, que s'haurà de notificar en l'acte

mateix de la presó.

Art 288. Tota persona haurà d'obeir aquests manaments: qualsevol resistència

serà reputada delicte greu.

Art 289. Quan hi hagi resistència o es presumira la fuga, es podrà usar de la

força per assegurar la persona.

Art 290. L'arrestat, abans de ser posat a la presó, serà presentat al jutge,

sempre que no hagi cosa que el destorbi, perquè el rebi declaració: però, si


161

això no pot produir, es el conduirà a la presó en qualitat de detingut, i el jutge li

ha de prendre la declaració dins les 24 hores.

Art 291. La declaració de l'arrestat serà sense jurament, que a ningú ha de

prendre en matèries criminals sobre fet propi.

Art 292. Infraganti, tot delinqüent pot ser arrestat i tots poden arrestar i conduir-

lo a la presència del jutge: presentat o posat en custòdia, s'ha de procedir en

tot com es preveu en els dos articles precedents.

Art 293. Si es resolgui que l'arrestat se li posi a la presó, o que romangui en ella

en qualitat de pres, es proveirà interlocutòria motivada, i d'ell es lliurarà còpia a

l'alcaide perquè la publicarà al llibre de presos, sense aquest requisit no

s'admetrà l'alcaid a cap pres en qualitat de tal, sota la més estreta

responsabilitat.

Art 294. Només es farà embargament de béns quan es procedeixi per delictes

que comporten responsabilitat pecuniària, i en proporció a la quantitat a què

aquesta pugui estendre.

Article 295. No serà portat a la presó el que doni fiador en els casos en què la

llei no prohibeixi expressament que s'admeti la fiança.

Art 296. En qualsevol estat de la causa que aparegui que no pot imposar-se al

pres pena corporal, se li posarà en llibertat, donant fiança.

Art 297. Es disposaran les presons de manera que serveixin per assegurar, i no

per molestar els presos, així, l'alcaid tindrà a aquests en bona custòdia, i

separats els que el jutge mani tenir sense comunicació, però mai en calabossos

subterranis ni malsans.

Art 298. La llei determinarà la freqüència amb què s'ha de fer la visita de

presons, i no hi haurà pres algun que deixi de presentar-se a ella sota cap

pretext.

Art 299. El jutge i l'alcaid que manquen al que disposen els articles precedents,

han de ser castigats com a reus de detenció arbitrària, la qual serà compresa

com a delicte al Codi criminal.

Art 300. Dins de les 24 hores es manifestarà al tractat com a reu la causa de la

seva presó, i el nom del seu acusador, si n'hi ha.

Art 301. En prendre la confessió al tractat com a reu, se li llegiran íntegrament

tots els documents i les declaracions dels testimonis, amb els noms d'aquests, i


162

si per ells no els conegui, se li donaran totes les notícies que demani per venir

en coneixement de qui són .

Art 302. El procés, a partir d'aleshores, serà públic en la manera i forma que

determinin les lleis.

Art 303. No es farà servir mai del turment ni dels constrenyiments.

Art 304. Tampoc no s'imposarà la pena de confiscació de béns.

Art 305. Cap pena que s'imposi, per qualsevol delicte que sigui, ha de ser

transcendental per terme cap a la família del que la pateix, sinó que tindrà tot el

seu efecte precisament sobre el qual la va merèixer.

Art 306. No podrà ser aplanada la casa de cap espanyol, sinó en els casos que

determini la llei per al bon ordre i seguretat de l'Estat.

Art 307. Si amb el temps creguin les Corts que convé hagi distinció entre els

jutges del fet i del dret, la d'establir en la forma que jutgin convenient.

Art 308. Si en circumstàncies extraordinàries la seguretat de l'Estat exigeix, en

tota la Monarquia o en part, la suspensió d'algunes de les formalitats prescrites

en aquest capítol per l'arrest dels delinqüents, podran les Corts decretar per un

temps determinat.

TÍTOL VI

DEL GOVERN INTERIOR DE LES PROVÍNCIES I DELS POBLES

CAPÍTOL PRIMER

Dels ajuntaments.

Art 309. Per al govern interior dels pobles hi haurà Ajuntaments compostos

d'alcalde o alcaldes, els regidors i el procurador síndic, i presidits pel cap polític

on n'hi ha, i si no per l'alcalde o el primer nomenat entre aquests, si n'hi ha dos.

Art 310. Es posarà Ajuntament en els pobles que no el tinguin i en què

convingui li hagi, no podent deixar d'haver-li en els que per si o amb la seua

comarca arribin a mil ànimes, i també se'ls assenyalar terme corresponent.

Art 311. Les lleis determinaran el nombre d'individus de cada classe que han

de compondre els ajuntaments dels pobles que fa al seu veïnat.

Art 312. Els alcaldes, regidors i procuradors síndics es nomenaran per elecció

en els pobles, i cessa els regidors i altres que serveixin oficis perpetus en els

Ajuntaments, sigui quin sigui el seu títol i denominació.


163

Art 313. Cada any, al mes de desembre, es reuniran els ciutadans de cada

poble per elegir pluralitat de vots, amb proporció al seu veïnat, determinant

nombre d'electors que resideixin al mateix poble i estiguin en l'exercici dels

drets de ciutadà .

Art 314. Els electors nomenaran en el mateix mes, a pluralitat absoluta de vots,

l'alcalde o alcaldes, regidors i procurador o procuradors síndics, perquè entrin a

exercir els seus càrrecs el 1r de gener del següent any.

Art 315. Els alcaldes es mudaran cada any, els regidors per meitat cada any, i

el mateix els procuradors síndics on hi hagi dos: si hi ha només un, es mudarà

cada any.

Art 316. Qui hagi exercit qualsevol d'aquests càrrecs no podrà tornar a ser

elegit per a cap d'ells sense que passin, almenys, dos anys, on el veïnat ho

permeti.

Art 317. Per ser alcalde, regidor o procurador síndic, a més de ser ciutadà en

l'exercici dels seus drets, es requereix ser major de 25 anys, amb cinc, ben bé,

de veïnatge i residència al poble. Les lleis determinaran les altres qualitats que

han de tenir aquests empleats.

Art 318. No podrà ser alcalde, regidor ni procurador síndic cap empleat públic

de nomenament del Rei que estigui en exercici, no entendran compresos

aquesta regla els que serveixin en les milícies nacionals.

Art 319. Totes les ocupacions municipals referits seran càrrega concejil, que

ningú podrà excusar sense causa legal.

Art 320. Hi haurà un secretari en tot Ajuntament, elegit per aquest a pluralitat

absoluta de vots, i dotat dels fons del comú.

Art 321. Estarà a càrrec dels ajuntaments:

Primer. La policia de salubritat i comoditat.

Segon. Auxiliar a l'alcalde en tot el que pertanyi a la seguretat de les persones i

béns dels veïns, ia la conservació de l'ordre públic.

Tercer. L'administració i inversió dels cabals de propis i arbitris, d'acord amb les

lleis i reglaments, amb el càrrec de nomenar dipositari sota responsabilitat dels

qui l'anomenen.

Quart. Fer el repartiment i recaptació de les contribucions, i remetre-les a la

Tresoreria respectiva.


164

Cinquè. Tenir cura de totes les escoles de primeres lletres i dels altres

establiments d'educació que es paguin dels fons del comú.

Sisè. Tenir cura dels hospitals, hospicis, cases d'expòsits i altres establiments

de beneficència, sota les regles que es prescriguin.

Setè. Tenir cura de la construcció i reparació dels camins, calçades, ponts i

presons, de les muntanyes i plantacions del comú, i de totes les obres

públiques de necessitat, utilitat i ornament.

Vuitè. Formar les Ordenances municipals del poble i presentar-les a les Corts

per a ser aprovat per mitjà de la Diputació provincial, que les acompanyarà amb

el seu informe.

Novè. Promoure l'agricultura, la indústria i el comerç, segons la localitat i

circumstàncies dels pobles, i quan els sigui útil i beneficiós.

Art 322. Si s'ofereixen obres o altres objectes d'utilitat comú, i per no ser

suficients els cabals de propis, és necessari recórrer a arbitris, no poden

imposar aquests sinó obtenint per mitjà de la Diputació provincial l'aprovació de

les Corts. En el cas de ser urgent l'obra o objecte a què es destinen, les

persones Ajuntaments utilitzar interinament d'ells amb el consentiment de la

mateixa Diputació, mentre recau la resolució de les Corts. Aquests arbitris

s'administraran en tot com els cabals de propis.

Art 323. Els ajuntaments exerciran tots aquests recàrrecs sota la inspecció de

la Diputació provincial, a qui retran compte justificat cada any dels cabals

públics que hagin recaptat i invertit.

CAPÍTOL II

Del govern polític de les províncies i de les Diputacions provincials.

Art 324. El govern polític de les províncies residirà en el cap superior, nomenat

pel Rei en cadascuna d'elles.

Art 325. A cada província hi haurà una Diputació trucada provincial, per

promoure la seva prosperitat, presidida pel cap superior.

Art 326. Es compondrà aquesta Diputació del president, l'intendent i de set

individus elegits en la forma que es dirà, sense perjudici que les Corts, d'ara

endavant, variïn aquest número com ho creguin convenient, o ho exigeixin les

circumstàncies, feta que sigui la nova divisió de províncies de què tracta l'art.

11.


165

Art 327. La Diputació provincial es renovarà cada dos anys per meitat, sortint el

primer cop el major nombre, i la segona el menor, i així successivament.

Art 328. L'elecció d'aquests individus es farà pels electors de partit l'endemà

d'haver nomenat els diputats de Corts, pel mateix ordre amb què aquests es

nomenen.

Art 329. Alhora, i en la mateixa forma, es triaran tres suplents per a cada

Diputació.

Art 330. Per ser individu de la Diputació provincial es requereix ser ciutadà en

l'exercici dels seus drets, major de 25 anys, natural o veí de la província, amb

residència, ben bé, de set anys, i que tingui prou per mantenir-se amb

decència, i no podrà ser-ho cap dels empleats de nomenament del Rei de què

tracta l'art. 318.

Art 331. Perquè una mateixa persona pugui ser escollida segona vegada, ha

d'haver passat, ben bé, el temps de quatre anys després d'haver cessat en les

seves funcions.

Art 332. Quan el cap superior de la província no pot presidir la Diputació, la

presidirà l'intendent, i, si no, el vocal que sigui primer nomenat.

Art 333. La Diputació nomenarà un secretari, dotat dels fons públics de la

província.

Art 334. Tindrà la Diputació en cada any, pel cap alt, noranta dies de sessions,

distribuïdes en les èpoques que més convingui. A la Península han d'estar

reunides les diputacions per al 1r de març, i en Ultramar per al 1r. de juny.

Art 335. Tocarà a aquestes Diputacions:

Primer. Intervenir i aprovar el Repartiment fet als pobles de les contribucions

que hagin cabut a la província.

Segon. Vetllar sobre la bona inversió dels fons públics dels pobles i examinar

els seus comptes, perquè amb el seu Vist i. I plau. recaigui l'aprovació superior,

tenint cura de que en tot s'observin les lleis i reglaments.

Tercer. Tenir cura que s'estableixin Ajuntaments on correspongui els hagi,

conforme al que preveu l'art. 310.

Quart. Si s'ofereixen obres noves d'utilitat comú de la província, o la reparació

de les antigues, proposar al Govern els arbitris que creguin més convenients

per a la seva execució, a fi d'obtenir el corresponent permís de les Corts. En

Ultramar, si la urgència de les obres públiques no permetés esperar la resolució


166

de les Corts, podrà la Diputació, amb exprés assentiment del cap de la

província, usar, per descomptat, dels arbitris, donant immediatament compte al

Govern per a l'aprovació de les Corts. Per a la recaptació dels arbitris, la

Diputació, sota la seva responsabilitat, nomenar dipositari, i els comptes de la

inversió, examinades per la Diputació, s'han de trametre al Govern perquè les

faci reconèixer i glossar i, finalment, les passi a les Corts per seva aprovació.

Cinquè. Promoure l'educació de la joventut d'acord amb els plans aprovats, i

fomentar l'agricultura la indústria i el comerç, protegint els inventors de nous

descobriments en qualsevol d'aquests rams.

Sisè. Donar part al Govern dels abusos que notin en l'administració de les

rendes públiques.

Setè. Formar el cens i l'estadística de les províncies.

Vuitè. Tenir cura que els establiments piadosos i de beneficència omplin seu

respectiu objecte, proposant al Govern les regles que considerin conduents per

a la reforma dels abusos que s'observin.

Novè. Donar part a les Corts de les infraccions de la Constitució que es notin a

la província.

Desè. Les Diputacions de les províncies d'Ultramar vetllaran sobre l'economia,

ordre i progressos de les missions per a la conversió dels indis infidels, els

encarregats els donaran raó de les seves operacions en aquest ram, perquè

s'evitin abusos; tot el que les Diputacions posaran en notícia del Govern.

Art 336. Si alguna Diputació s'abusi de les seves facultats, podrà el Rei

suspendre als vocals que la componen, donant part a les Corts d'aquesta

disposició i dels motius d'ella per la determinació que correspongui, durant la

suspensió entraran en funcions els suplents.

Art 337. Tots els individus dels Ajuntaments i de les Diputacions de província,

en entrar en l'exercici de les seves funcions, prestaran jurament, aquells en

mans del cap polític, on n'hi ha, o, si no de l'alcalde que sigui primer nomenat, i

aquests en les del cap superior de la província, de guardar la Constitució

política de la Monarquia espanyola, observar les lleis, ser fidels al Rei i complir

religiosament les obligacions del seu càrrec.

TÍTOL VII

DE LES CONTRIBUCIONS


167

CAPÍTOL ÚNIC:

Art 338. Les Corts establir o confirmaran anualment les contribucions, siguin

directes o indirectes, generals, provincials o municipals, subsistint les antigues,

mentre no hi hagi la seva derogació o la imposició d'altres.

Art 339. Les contribucions es repartiran entre tots els espanyols amb proporció

a les seves facultats, sense excepció ni cap privilegi.

Art 340. Les contribucions seran proporcionades a les despeses que es

decretin per les Corts per al servei públic en tots els rams.

Art 341. Perquè les Corts puguin fixar les despeses en totes les branques del

servei públic i les contribucions que hagin de cobrir-los, el secretari del Despatx

d'Hisenda les presentarà, tan bon punt estiguin reunides, el pressupost general

dels que s'estimen necessaris, recollint de cadascun dels altres secretaris del

Despatx el respectiu al seu ram.

Art 342. El mateix secretari del Despatx d'Hisenda presentarà amb el

pressupost de despeses el pla de contribucions que hagin d'imposar per omplir.

Art 343. Si al Rei sembli costosa o perjudicial alguna contribució, ho ha de

manifestar a les Corts pel Secretari del Despatx d'Hisenda, presentant al mateix

temps la que cregui més convenient substituir.

Art 344. Fixada la quota de la contribució directa, les Corts aprovaran el

repartiment d'ella entre les províncies, a cadascuna de les quals s'assignarà la

quota corresponent a la seva riquesa, per al que el secretari del Despatx

d'Hisenda presentarà també els pressupostos necessaris.

Art 345. Hi haurà una Tresoreria general per a tota la nació, a la qual tocarà

disposar de tots els productes de qualsevol renda destinada al servei de l'Estat.

Art 346. Hi haurà en cada província una tresoreria, en la qual entraran tots els

cabals que s'hi recaptin per l'erari públic. Aquestes tresoreries estaran en

correspondència amb la general, a la disposició tindran tots els seus fons.

Art 347. Cap pagament s'admetrà en compte al tresorer general, si no es fa en

virtut de decret del Rei, ratificat pel secretari del Despatx d'Hisenda, en el qual

s'expressin la despesa a què es destina el seu import i el decret de les Corts

amb que aquest s'autoritza.

Art 348. Perquè la Tresoreria general porti el seu compte amb la puresa que

correspon, el càrrec i la data han de ser intervinguts respectivament per les

comptadories de valors i de distribució de la renda pública.


168

Art 349. Una instrucció particular arreglarà aquestes oficines de manera que

serveixin per als fins del seu institut.

Art 350. Per a l'examen de tots els comptes de cabals públics hi haurà una

Contaduría major de comptes, que s'organitzarà per una llei especial.

Art 351. El compte de la Tresoreria general, que comprendrà el rendiment

anual de totes les contribucions i rendes, i la seva inversió, tan bon punt rebi

l'aprovació final de les Corts, s'imprimirà, publicarà i circularà a les Diputacions

de província i als ajuntaments.

Art 352. De la mateixa manera s'imprimiran, publicaran i circularan els comptes

que rendeixin els Secretaris del Despatx de les despeses fetes en els seus

respectius rams.

Art 353. El maneig de la Hisenda pública estarà sempre independent de tota

altra autoritat que aquella a la qual està encomanat.

Art 354. No hi haurà duanes sinó en els ports de mar i en les fronteres; bé que

aquesta disposició no tindrà efecte fins que les Corts ho determinin.

Art 355. El deute públic reconeguda serà una de les primeres atencions de les

Corts, i aquestes posaran la màxima cura en què es vagi verificant la seva

progressiva extinció, i sempre el pagament dels rèdits en la part que els meriti,

arreglant tot el concernent a la direcció d'aquest important ram, tant respecte

als arbitris que estableixin, els quals s'han de manejar amb absoluta separació

de la Tresoreria general, com respecte a les oficines de compte i raó.

TÍTOL VIII DE LA FORÇA MILITAR NACIONAL

CAPÍTOL PRIMER

De les tropes de continu servei.

Art 356. Hi haurà una força militar nacional permanent, de terra i de mar, per a

la defensa exterior de l'Estat i la conservació de l'ordre interior.

Art 357. Les Corts fixaran anualment el nombre de tropes que siguin

necessàries, segons les circumstàncies, i la manera d'aixecar la que fóra més

convenient.

Art 358. Les Corts fixaran així mateix anualment el nombre de vaixells de la

marina militar que han d'armar-se o conservar armats.


169

Art 359. Establiran les Corts per mitjà de les respectives ordenances tot el

relatiu a la disciplina, ordre d'ascensos, sous, administració i com correspongui

a la bona constitució de l'exèrcit i armada.

Art 360. S'establiran escoles militars per a l'ensenyament i instrucció de totes

les diferents armes de l'exèrcit i armada.

Art 361. Cap espanyol pot excusar-se del servei militar, quan i en la forma que

el cridi la llei.

CAPÍTOL II

De les milícies nacionals.

Art 362. Hi haurà en cada província cossos de milícies nacionals, compostos

d'habitants de cadascuna d'elles, amb proporció a la seva població i

circumstàncies.

Art 363. S'arreglarà per una ordenança particular la manera de la seva

formació, el nombre i especial constitució en tots els seus rams.

Art 364. El servei d'aquestes milícies no serà continu, i només tindrà lloc quan

les circumstàncies ho requereixin.

Art 365. En cas necessari podrà el Rei disposar d'aquesta força dins de la

respectiva província, però no podrà utilitzar-la fora d'ella sense atorgament de

les Corts.

TÍTOL IX

De la instrucció PÚBLICA

CAPÍTOL ÚNIC

Art 366. En tots els pobles de la Monarquia s'establiran escoles de primeres

lletres, en què s'ensenyarà als nens a llegir, escriure i comptar, i el catecisme

de la religió catòlica, que comprendrà també una breu exposició de les

obligacions civils.

Art 367. Així mateix s'arreglarà i crearà el nombre competent d'universitats i

d'altres establiments d'instrucció que es jutgen convenients per a

l'ensenyament de totes les ciències, literatura i belles arts.

Art 368. El pla general d'ensenyament serà uniforme a tot el Regne, havent

explicar-se la Constitució política de la Monarquia en totes les Universitats i

establiments literaris on s'ensenyin les ciències eclesiàstiques i polítiques.


170

Art 369. Hi haurà una Direcció general d'estudis, composta de persones de

coneguda instrucció, a càrrec del qual estarà, sota l'autoritat del Govern, la

inspecció de l'ensenyament públic.

Art 370. Les Corts, per mitjà de plans i estatuts especials, arreglaran fa pertanyi

a l'important objecte de la instrucció pública.

Art 371. Tots els espanyols tenen llibertat d'escriure, imprimir i publicar les

seves idees polítiques sense necessitat de llicència, revisió o aprovació alguna

anterior a la publicació, sota les restriccions i responsabilitat que estableixin les

lleis.

TÍTOL X

DE L'OBSERVANÇA DE LA CONSTITUCIÓ, I COM PROCEDIR PER FER

VARIACIONS EN ELLA

CAPÍTOL ÚNIC

Art 372. Les Corts, en les seves primeres sessions, prendran en consideració

les infraccions de la Constitució que els hagin fet presents, per posar el

convenient remei i fer efectiva la responsabilitat dels que hagin contravingut a

ella.

Art 373. Tot espanyol té dret a representar a les Corts o al Rei per reclamar

l'observança de la Constitució.

Art 374. Tota persona que exerceixi càrrec públic, civil, militar o eclesiàstic,

prestarà jurament, en prendre possessió del seu destí, de guardar la

Constitució, ser fidel al Rei i exercir degudament el seu encàrrec.

Art 375. Fins passats vuit anys després de trobar posada en pràctica la

Constitució en la seva totalitat, no es podrà proposar alteració, addició ni

reforma en cap dels seus articles.

Art 376. Per fer qualsevol alteració, addició o reforma a la Constitució serà

necessari que la diputació que hagi de decretar definitivament vingui

autoritzada amb poders especials per a aquest objecte.

Art 377. Qualsevol proposició de reforma en algun article de la Constitució s'ha

de fer per escrit, i ser recolzada i signada, ben bé, per vint Diputats.

Art 378. La proposició de reforma es llegirà per tres vegades, amb l'interval de

sis dies d'una a una altra lectura, i després de la tercera es deliberarà si pertoca

admetre-la a discussió.


171

Art 379. Admesa a discussió, es procedirà en ella sota les mateixes formalitats i

tràmits que es prescriuen per a la formació de les lleis, després dels quals es

proposarà a la votació si pertoca tractar-se de nou en la següent diputació

general, i perquè així quedi declarat, hauran convenir les dues terceres parts

dels vots.

Art 380. La diputació general següent, amb les mateixes formalitats en la seva

totalitat, podrà declarar en qualsevol dels dos anys de les seves sessions,

convenint-hi les dues terceres parts de vots, que pertoca a l'atorgament de

poders especials per fer la reforma.

Art 381. Feta aquesta declaració, es publicarà i comunicarà a totes les

províncies, i segons el temps en què s'hagi fet, determinaran les Corts si ha de

ser la diputació pròximament immediata o la següent a aquesta la que ha de

portar els poders especials.

Art 382. Aquests seran atorgats per les juntes electorals de província, afegint

als poders ordinaris la clàusula següent: "Així mateix els atorguen poder

especial per fer a la Constitució la reforma de què tracta el decret de les Corts,

el tenor és el següent: (Aquí el decret literal.) Tot d'acord amb el que preveu

per la mateixa Constitució. I s'obliguen a reconèixer i tenir per constitucional el

que en virtut estableixin. "

Art 383. La reforma proposta es discutirà de nou, i si és aprovada per les dues

terceres parts de Diputats, passarà a ser llei constitucional, i com a tal es

publicarà a les Corts.

Art 384. Una diputació presentarà el decret de reforma al Rei perquè la faci

publicar i circular a totes les autoritats i pobles de la Monarquia.

Cadis, 18 de març de 1812. - Vicente Pascual, Diputat per la ciutat de Terol,

president. - (Segueixen les signatures dels Srs Diputats) - José María Gutiérrez

de Terán, Diputat per Nova Espanya, secretari. - José Antonio Navarrete,

Diputat pel Perú, secretari.-Josep de Zorraquín, Diputat per Madrid, secretari.-

Joaquín Díaz Caneja, Diputat per Lleó, secretari. "

Per tant, manem a tots els espanyols els nostres súbdits, de qualsevol classe i

condició que siguin, que hagin i guardin la Constitució inserida, com a llei

fonamental de la Monarquia, i manem així mateix a tots els tribunals, Justícies,

Caps, Governadors i altres autoritats , així civils com militars i eclesiàstics, de


172

qualsevol classe i dignitat, que compleixin i facin complir, complir i executar la

mateixa Constitució en la seva totalitat.

A Cadis a 19 de març de 1812.

quaderns de socials_nº3

Documents