quaderns de l'ensenyament del paÍs valenciÀcastelló; pi. país valencià, 6, 3.. 13002...
TRANSCRIPT
EPOC A IV-N.2 101MAIG 1995Fet amb paper reciclat
Edita: STE.PVDirector: Joan Blanco Paz.Coordinació: Vicent Esteve
MontalvàCol·laboracions en aquest número:
Manolo Cabanillas, Emili Gonga,Josep Lluís Gonzàlez, Juan MiguelMurïoz, Paqui Alemany, JoanMoliner, PepTur
Administració, redacció ipublicitat: Avgda. Pius XII, 1,esc. 3-8. 46009 València.Tel. 348 66 99. Fax: 348 53 48
Imprimeix: BC Artés Gràficas, S. A.Cambrils, 8. Tel. 365 04 50
Depòsit legal: V-1.454-1981.Tiratge: 9.000 exemplars.Franqueig concertat: 46/75
Alacant: Orense, 3. E. Dta. 03003Alacant. Tel. 5228088.
Alcoi: Sant Vicent, 17-3. 03800 Alcoi.Tel. 5544516
Alzira: Avgda. Luis Súfïer, 28, Pta. 1646600 Alzira. Tel. 2400221
Castelló; PI. País Valencià, 6, 3.. 13002 Castelló. Tel. 20 68 27València: Avgda. Pius XII, 1, esc. 3-8°
46009 València. Tel. 348 66 99
Sumari• Plataforma de l'Ensenyament
Secundari• Calendari Escolar per al proper curs
Pag. 2
• LEPEGO, en parada tècnicaPag. 3
•Un marco globalizador para laEnserïanza Secundaria
Pag. 4
• SUPLEMENT ELECCIONSAUTONÒMIQUES I MUNICIPALS:Partit Socialista del PaísValencià/PSOEPartit PopularEsquerra Unida del PaísValencià/Els VerdsUnitat del Poble Valencià/BlocNacionalista
Pàgs. 5, 6 y 7
•Adscripció: Segona proposta de laConselleria
Pag. 8
• Propostes de plantilles• Desplegament de la Llei d'EPA• Escoletes infantils de València
Pag. 9
• Firmado el Convenio del personallaboral
• Se reordena e! sistema retributivodel personal de la Generalitat
Pag.10•Ensenyament privat: negociació deconvenis/Negociacions ambl'administració
Pag. 11
•6 de maig: Un dia perquè no torneel passat
Pag.12
QUADERNS DE L'ENSENYAMENT DEL PAÍS VALENCIÀ
ELECCIONS, PUNT I SEGUITEleccions autonòmiques i municipals, negociacions, projectes legislatius, la Conselleria i el Ministeri...
...tot passarà el 28 de maig pel filtro deles urnes i el 29, amb cara de son i amb elsresultats a les mans, continuarem treba-llant per uns serveis públics de qualitat,per una escola pública progressista i untreball digne per a tothom.
En el mes de març passat, cinc anys des-prés d'aprovada la LOGSE, començarenles negociacions sobre els temes mesimportants per al desplegament de laLOGSE al País Valencià. La Conselleriad'Educació i Ciència ha aplicat a la nego-ciació una "metodologia" contrària a lescircumstàncies i impròpia d'una assump-ció responsable de les seues obligacions.El 28 de maig és el referent que condicio-nava el calendari de negociacions: dosmesos escassos per a un paquet de temesmolt importants: oferta educativa, plunli-lles, adscripció...en una paraula, reconver-sió. Així les coses, el que calia era aproparposicions entre unes propostes i d'altresdes de bon començament i no partir sem-pre des de /ero. com ha estat la realitat.Frases com: "L·i Conselleria prefereix notindré proposi a..., aquests són els criterispera la proposta..., les dades a tenir en.compte .són..., la proposta inicial e.v../',.han encetal cada mesa tècnica, mentre quede molts temes, de Secundària, per exem-ple, no hem pogut ni començar.
El Ministeri d'Educació, per la seuabanda, no tenia més prioritats per al siste-ma educatiu que el projecte de Llei, japopular, de la LEPEGO, una prova fefa-ent, per bé que perversa, dels vents ideolò-gics que bufen des del Ministeri.
Així les coses, 1' 11 d'Abril els sindicatsANPE, CC.OO, CSI-CSTF,UGT i STEPVvam convocar una concentració PER LA NEGOCIACIÓ DEL'APLICACIÓ DE LA LOGSE J LA RETIRADA DE LA LEPE-GO. El professorat va respondre molt bé i va donar suport a la con-vocatòria. Al mateix temps, s'iniciava un debat que ha tingut la seuaexpressió més clara i contundent en el referèndum convocat per lesJuntes de Personal sobre la LEPEGO, que ha resultat rebutjada pel87% del professorat participant.
En aquest número, L'STEPV ofereix les últimes informacionssobre aspecles de la negociació (plataforma unitària de secundària,plantilles de 1 r.cicle d'ESO en Instituts, nova proposta d'adscripcióper als mestres, reconversió en el sector de privada concertada...).
GuardamMorella
Cullera
Ara, esgotat el temps que teníem per arribar a acords abans d' aca-bar la legislatura, és prou decebedor que el Govern Valencià no hajaresolt l'aplicació de la Reforma Educativa, corn era el seu compro-mís. Davant el 28 de maig aquesta irresponsabilitat és, a més,temerària.
El proper 28 de maig seran les eleccions. Tots els ciutadans i ciu-tadanes que compartim un model d'Escola Pública Valenciana, pro-gressista, al servei del nostre poble, tindrem l'oportunitat de fer-lovaldré en les urnes. El dia 29 de maig, sïga quin siga el resultat,continuarem treballant per eixe model, per uns serveis públics dequalitat, per una escola pública progressista i un treball digne per atothom.
VI Congrés STEPVConvocat pel Consell Nacional
de 1' 11 de febrer passat a Villena,l'STEPV celebrarà el VI Congrésels dies 16, 17 i 18 de j u n y de1995, a Morella, comarca d' ElsPorts.
D ' a q u e s t a m a n e r a t a n -excel·lent lancarem un curs cer-t a m e n t intens; hem par t ic ipa t ,amb els r e su l t a t s s a t i s f a c t o r i sque ja coneixeu, en un grapatde compromisos electorals. Enacabar el mes de maig s ' hau ràdesplegui un procés de negocia-
ció al v o l t a n t de la Refo rmaque a hores d'ara és parcial i deresultats ben minsos, al mateixtemps que hem hagut d'enfron-tar-nos a una iniciativa legisla-tiva en matèria de política edu-cativa tan involucionista com laLEPEGO. La traca final seràles eleccions a la Generalitat iles M u n i c i p a l s .
Enmig d'aquest enrenou, el VICongrés t ractarà un seguit detemes que tenen forta relació ambel que ha estat el desenvolupa-
ment de la nostra acció enguany.El debat estarà centrat en aquestestres ponències:
-"L'STEPV, l'alternativa sindi-cal"
- "Una Política .Educativa per alfutur"
-"Serveis Públics i Admin i s -tració'1
En la primera es tracta de situarles tasques que se'n deriven delcreixement del sindicat i aprofun-dir en la línia marcada per l 'ante-r ior consirés. La seiíona fa
referència a l'actual política edu-cativa i el futur de la LOGSE i laLODE. La tercera tracta, demanera global, el futur treball enel marc de l'Administració Públi-ca.
EI Secretariat Nacional us ani-ma a participar en aquest procéscongressual. Sens dubte suposaràun nou avanç en la consolidacióde ]'STEPV com Talternativa sin-dical autònoma, assembleària iprogressista.
Endavant i bon congrés.
VI CONGRES-STEPV
2 / D'ACTUALITAT... 101
Plataforma Unitària del'Ensenyament Secundari
Les Organitzacions Sindicals de la Mesa Sectorial van signar el passat 15 de maig el document: "PlataformaSindical Unitària, 19 reivindicacions inaplazables sobre las instruccioncs de inicio de curso de Secundaria",presentades també a Conselleria..Després de tres reunions a la seu de la Junta de Personal Docent de València (27 de març, 26 d'abril i 10 demaig) es va arribar a p jstures unitàries sobre els principals problemes que el sector té plantejats pel que toca aPOrdrc d'inici de curs.El sector d'Ensenyament Secundari de l'STEPV valora molt positivament tot el procés de treball, en el quehem tingut una iniciativa apreciable, així com el clar posicionament sindical en cadascuna de les reivindica-cions acordades. Açò ha de servir per a que la Conselleria modiíïquc substancialment l'Ordre i Instruccionsactuals.Aixi mateix, amb data 12 d'abril, vam demanar l'apertura de negociacions de forma immediata. La Conselle-ria, fins ara, ni cas. Per això cal estar ben atents, perquè haurem de donar resposta -les organitzacions sindicalsi el conjunt del professorat- a aquesta actitud irresponsable. No ens perdau la pista!
PLATAFORMA SINDICAL UNITÀRIA.19 REIVINDICACIONES INAPLAZABLES SOBRE LASINSTRUCCIONES DE INICIO DE CURSO DESECUNDARIA:
1.- Reducción progresiva de la ratio en los actualesBUP, COU, FP y EE, de manera que en el momento dela implanlación definitiva de la LOGSE los centroscuenten con las ratios establecidas por la Ley, iniciàn-dose esta reducción en el próximo curso 95/96 con 36alumnos y continuando en los sucesivos con la siguíen-te progresión: en el 96/97, 34 alumnos; en el 97/98, 32alumnos y en el 98/99 con las ratios LOGSE.
2.- Consideración de la Rama Administrativa yComercial de la Formación Profesional como el res-to de Ramas en cuanto a la constitución de.grupospara las pràct-icas, generalizàndose, a tal efecto, elnúmero de aíumnos por grupo en 20V
3..- En les optativas, EATPs y Ètica no habrà unnúmero mínimo de alumnos para la constitución de ungrupo.
4.- Cuando un horària esté cornpuesto por asïgnalu-ras de 2 h., no habrà ningún profesor/a con mas de 14h. lectivas o 7 grupos.
5.- El horario lecíivo delprofesorado serà de 16 h.como màximo. Distribución del horario entre el proí'e-sorado de forma equitativa; superación del mecanismoque se planteó el curso pasado por la AdminisLración.
6.- Garantia de los desdobles actuales y del àrea deTecnologia en la ESO, sin restricción de los módulosinferiores a 4 h./semanales. Estudio para instaurarnuevos desdoble en las asignaturas que lo necesiten,prèvia justificación por el seminario.
7.- Importància de las horas de profundización paraatender necesidades educativas especiales. La atcnciónde alumnos con capacidades muy superiores o conresultados muy inferiores a los actuales aconsejaimplantar esta hora, que Lendría la función de mejoraen el aprendizaje individual. Proponemos que fuerade una hora por profesor de forma generalizada o, entodo caso, una hora por asignatura, curso y turno.
8.- Horas de repaso, cada 10 alumnos con asignatu-ras pendientes de cursos anteriores: 1 hora semanalpor curso y asignatura.
9.- Eliminación del límite de 2 horas para atencióna las tarcas de repaso, seminarios/talleres/cursosmonogràficos y profundización.
10.- Creación oficial de Institutos de Secundaria delodas las Secciones y Extensiones superiores a 350alumnos, con el equipo de dirección ai completo. Enaquellos casos en que por existir menos de 350 alum-nos sigan manteniéndose las Secciones y Extensionesde Tnstilutos de Secundaria, y mientras no se implantela ESO, cleberà conlemplarse que en los misrnos hayaun equipo de dirección al completo.
11.- Ante la ausencia de negociación e inexistènciadel Reglamento Orgànico de Centros de Secundaria,seguiremos reivindicando el Equipo Directiva y sucomposición '(DÍrector/a, Vicedirector/a, Jefe de Estu-diós, Secretario/a y Vicesecretario/a). Así como quesus horas de dedicación ai cargo correspondienle noestén supedilado exclusivamente al número de alum-nos, sinó alendiendas también a la complejidad orga-nizativa del mismo.
12.- Alendiendo a dicha complejidad, se deberatener en cuenta las siguientes necesidades educativas ala hora de determinar otras reducciones para:
-Responsable del Aula de Informàtica;-Coordinador línea en valencià;.-Coordinador de módulos profesionales;-.Responsable del material educativo del laboratorio
y de la documenlacíón en Ciencias Sociales.
Estàs reducciones no deberàn estar supeditadas enningún caso a fas disponibilidades del centro.
13.- Reducción del horario lectivo, al menos deun grupo, a los mayores de 55 aitos.
14. Los seminarios, por lo que respecta a laelección de turno, grupo, etc., funcionaran comoun equipo de profesores, es decir, por consenso ymediante criterios didàcticos; coherentemente, elJefe de ese equipo de profesores se establecerà,siempre que sea posible, mediante elección entresus miembros. Por ello, únicamenle cuando nohubiese acuerdo entre los miembros del semina-rio:
- Se establecerà como criterio de prioridad y prela-ción (porque asf se ha determlnado por sentenciasjudiciales) la prioridad de los Profesores de Ensenan-za Secundaria que fueran Catedràticos en activo enla fecha de entrada en vigor de la Ley Orgànica1/1990, de 3 de octubre, de Ordenación del SistemaEducativo.
- En los demàs casos se establecerà como criteriode prioridad la antigüedad en el Cuerpo de Secunda-ria a todos los efectos, eníendida esta como la que secorrespondé con el tíempo real de servicios efectiva-mente prestados como funcionario de carrera del res-,peclivo cuerpo. Si coincidiese esta, se acudirà" a laanligüedad en el Instituto.
15.- No podrà asignarse obligatoriamenle al profe-sorado docència distinta de la especialidad delmismo.
16. Reconocimiento pleno de las Jefaturas deSeminario en todos los actuales centros de FP, ten-gan o no adelanlo de la ESO, así como de los coordi-nadores de cicló en los cenlros, que se esta producien-do progresivamente et adelanto y la itnpiantación de laLOGSE.
17.- Desaparición de la falsa figura de profesoradodesplazado, por carecer de base jurídica.
18.- No aplicación de los artículos 7.° (contratacio-nes a tiempo parcial) y 8.° (profesores que lendrànque compartir horario de su especialidad en dos cen-tros de la misma localidad). Cualquier tipo de desa-rrollo de los contenidos expresados debe ser negocia-do previamente con los Sindicatos en la Mesa de Edu-cació n.
19.- Debemos reivindicar aquí la urgente exigènciade negociación de todas las condiciones laborales delprofesorado ante la iniplantación de la LOGSE,muchos de cuyos-aspectos estan relacionades con laorden de inicio de curso.
Por otra parte, no queremos obviar dos temas.relacionades con ordenación acadèmica que, aun-que no tienen una vinculación directa con la ordende inicio de curso, estan incidiendo directamenteen el funcionamiento de los cenlros. Nos referimosa:
. •* La necesidad de acordar con la Universidad lasolución al conflicto del Comentaria de Textos, pro-poniendo su inclusión en la programación de los semi-narios de Lengua y Literatura Castellana y Valencia-no, junto a la adecuada reducción del temario corres-pondiente.
+ La urgència de la iniplantación de los Departa-mentos de Orientación, prèvia negociación de suestructura, composición y funcionamiento.
Valencià, 15 de mayo de 1995
ANPE, CSI-CSIF, FE-CCOO,FETE-UGT, STEPV
Calendari Escolarper al Curs 95-
Passat et preceptiu tràmit de consulta al Consell Escolar Valencià, la Con-selleria està a punt de publicar en el DOGV el Calendari Escolar per alCurs 95-96. Poques novetats a ressaltar conté respecte al del curs actual.No obstant això passem a informar dels aspectes més significatius de laproposta passada a estudi i informe i de les valoracions més interessantsfetes per aquest òrgan consultiu. Caldrà esperar a la publicació per veuresi s'arrepleguen els suggeriments.
ASPECTES MÉS DESIACABLES DE L'ESBORRANY
Article 2.E! Curs Escolar abastirà els períodes següents:a.- Entre el 14 de setembre de 1995 i cl 21 de juny de 1996, ambdós inclosos, per als
centres d'Educació Infant i 1/Pre-escolar, Primària/EGB i Educació Especial.b.- Entre el 28 de setembre de 1995 i el 14 de juny de 1996, ambdós inclosos, pera la
resta de centres.Els dies de classe esmentats no podran ser destinats a proves de suficiència o recupe-
ració final.
Article 3.
Seran festius els dies següents:- 9 d'octubre, Dia de la Comunitat Valenciana.- 12 d'octubre, Fesla Nacional d'Espanya. •- 1 de novembre, Tots Sants. . •- 6 de desembre, Dia de la Constitució.- 7 de desembre.- 8 de desembre, Immaculada Concepció.- 19 de març, Sant Josep.- 1 de Maig, Dia dels Treballadors. .
Article 4.
Sense perjudici de les festes laborals establertes en l ' àmbi t local, els ajunta-ments podran, una vegada s 'haja produït l 'acord del Consell Escolar Municipal,proposar un màxim de tres dies festius, a efectes escolars, entre els declarats lec-tius.
És competència del director territorial d'Educació l'autorització dels dies festius a què'es refereix el paràgraf anterior.
En cas de no trametre la proposta anterior, el director territorial determinarà d'oficiles dates en què s'establiran els dics festius escolars de cada localitat.
Article 5.S'estableixen, a més dels corresponents a l'estiu, els períodes de vacances següents:-Nadal: del 23 de desembre de 1995 fins al 7 de gener de 1996, ambdós inclosos.- Pasqua: del 4 fins al 15 d'abril de 1996, ambdós inclosos.
Article 7.Els ensenyaments d'ESO que s'impartesquen als centres, arran de l'experimentació o
implantació anticipada, hauran d'iniciar-se i finalitzar durant el període establert per alcentre en què s'imparteixen aquests ensenyaments.
Els centres de Primària que impartesquen ensenyaments de Primer Cicle d'ESO hau-ran d'adequar la jornada diària, a fi de fer possible el compliment de l'horari establertper al desenvolupament del currículum en aquest cicle.
La directora general de Centres Docent:; queda facultada per a establir un calendari deperíodes lectius diferents quan els centres impartesquen exclusivament el Primer Cicled'ESO.
Article 9.Qualsevol modificació de calendari, per concurrir circumstàncies excepcionals, haurà
de ser autoritzada per la Direcció General de Centres, després d 'haver escoltat, sis'escau, el Consell Escolar competent.
Aquestes autoritzacions no podran implicar la minoració del nombre dels dies lectius.
Article 10.Les modificacions de la jornada hauran de ser prèviament autoritzades pel director
territorial corresponent, quan es tracte de nivells i centres docents finançats amb fonspúblics.
A les sol·licituds caldrà annexar-hi l'acord del Consell Escolar de centre.
Article 11.Als centres públics, no podran autoritzar-se modificacions que comporten un augment
.del cost de personal i serveis complementaris.
QUÈ HA DIT EL CONSELL ESCOLAR VALENCIÀ SOBRE LA PROPOSTADE CALENDARI.
El Plenari del CEV ha fet, entre altres, les següents observacions i propostes, quel'STEPV assumeix en la seua totalitat.
El CEV ha posat de manifest i de manera reiterada en anteriors dictàmens a aquestamateixa Ordre la conveniència pedagògica i formativa del descans íntratrimestral. Esconstata l'existència, en la pràctica, d'aquest descans. No obstant això, com que no estàregulat per l 'administració el caràcter i durada del descans, es deixa a l'arbitri delsequips directius i dels consells escolars de centre.
La justificació del descans intratrimestra] es basa en la conveniència d'interrompre latasca lecti va "durant uns dics per a promoure activitats formatives i de relació entre pares,mares, alumnes i professorat, és a dir, de la comunitat escolar, prèviament planificades iprogramades en el pla de centre i informades pel Consell Escolar i determinades perl 'Ajuntament corresponent. A criteri del CEV, aquests requisits garantiran la qualitat Í elcaràcter participatiu que han de tenir dites activitats.
Per lot això, el CEV proposa a l'Administració la inclusió d'un article que regulel'existència de dos dies per a la realització d'aclivitats culturals.
S'observa la falta d 'un article, establert en anys anteriors, que contemple els límits delCurs Escolar. Se'n recomana la inclusió a causa de Ics repercussions que això té en elcòmput de cursos treballats per a establir la jubilació del professorat i per a donar com-pliment a! Decret que desenvolupa la Llei de classes passives.
A l 'article 9 es proposa la substitució de "circumstàncies excepcionals" per "cir-cumstàncies dignes d'atenció", entenent que aquest terme s'ajusta més a les possiblessituacions específiques d'algun centre que facen necessària l'aplicació d'aquest article.
Aquestes autoritzacions, per afectar a tota la comunitat educativa, hauran de ser en totcas consultades amb el Consell Escolar de Centre o Municipal, per la qual cosa es proposala supressió de "si s'escau", en relació amb la consulta dels òrgans de representació.
En l'article 10, l'àmbit d'aplicació d'aquesta norma resta limitat a les modificacionsde jornada dels centres finançats amb fons públics, per la qual cosa quedarien senseautorització administrativa els centres privats.
Es recomana la supressió de "quan es tracte de nivells i centres docents finançats ambfons públics".
N.s 101 DE LA PRIMERA PLANA/ 3
Després del pronunciament de la majoria del professorat
La LEPEGO, en parada tècnica
OUERIDOS ENSENANTES: ESTOS NUEVOSPROGRAMAS HAN ACABADQ CON tA ERA DE LASTARIMAS, DE LOS PUPITRES ALINEADOS, DE IASIECCIONES TRASMISIVAS:..A VER. REPETID TODOSJUNTOS: ESTOS NUEVOS PROGRAMAS HANACABADO...
r/W-.
f t», *
El resultat del referèndum realitzat per les Juntesde Personal'entre el professorat no ha pogut ser mésclar i contundent: el 87% dels participants ha votaten contra del projecte de l lei Í a favor de la seuaretirada.
La participació del professorat ha estat molt alta. Afalta de dades finals -a hores d'ara encara s'estàrebent actes dels claustres/assemblees-, la informacióarreplegada el mateix dia 10 de maig, fins les cinc dela vesprada, és aquesta:
FINS EL DIA 1O
Nombre de centres de/d'Nombre de centres participantsCens de professoratProfessorat que ha participatVots en blanc . ..D'acord amb el projecte de lleiEn desacord amb el proiecie ,
ALACANT
164124702.872
572.815
CASTELLÓ
22171
46221.587
26833
1.286
VALÈNCIA
769377
17 6196.923
819186.
5.884
L'èxit_de la mobilització ha provocat la reaccióimmediata del Ministeri d'Educació i Ciència: es"congela" la tramitació del projecte de llei en lesCorts Espanyoles i s'obriTTna negociació global quecomençarà la setmana pròxima i que, en principi,durarà fins el mes d'octubre.
La Confederació d'STEs, que ja s'havia plantejat laconvocatòria d'una jornada de vaga conjuntamentamb altres sindicats de professorat i d'estudiants, havalorat el canvi d'actitud del Ministeri i tot i mante-n in t l'exigència de la retirada del projecte de Llei, haemès el comunicat que figura a continuació:
Declaración de laConfederación de STEsLa Confederación de STEs, ante la apertura de negociaciones
entre Ministerio y Sindicatos sobre el Proyecto de Ley de Partici-pación, Evaluación y Gobierno de los Centros Educatives, acuer-da:
1. Valorar posilivamente el resultado mayoritario de rechazo aeste Proyecto de Ley por parte del profesorado.
2. En consecuencia con los resultados, reiterar la exigència deretirada del citado Proyecto de Ley.
3. Posponer la convocatòria de Huelga has ta que se agoten lasvías negociadoras y se realicen las oportunas valoraciones sobre elproceso por parte de las asambleas.
4. Exigir al MEC que traslade a las Cortes Generales y compro-meta al grupo parlamentario socialista a defender los resultados dela negociación de la Mesa Sectorial de Educación.
5. Planíear al conjunto de organizaciones sindicalés presentesen la ensenanza la elaboración, con caràcter prioritario, de una pro-puesta unitària de negociación.
6. Demandar que las Cortes Generales aprueben una Ley deFinanciación que garantice la adecuada implantación de la LOG-SE.
7. Que el proceso de reconversión al que està sujeta la ensenan-za se vea correspondido con una negociación global del mismo.
8. Ante el Proyecto de Ley, apostar por la profund i zación en lagestíón y el control democràticos de los centros educativos, opo-niéndose a la jerarquización, a la carrera docente y a los sistemasde acreditación y meritocracia. Por una inspección de apoyo a loscentros, no físcalizadora y con caràcter temporal.
9. Que no se introduzcan fnedidas íïnancíeras de privatizaciónde los centros públicos ni se favorezcan medidas qiïe incrementenla privatización del servicio publico educativo. Que se establezcanmecanismes que corrijan las desigualdades que se producen entrelos centros.
10. Evaluación democràtica y participativa del proceso de ense-nanza-aprendizaje en cada centro educativo. Evaluación del siste-ma educativo en su conjunto, incluyento la planificación y la polí-tica educativa.
La Confederación de STEs se comprometé a consultar al profe-sorado sobre el resultado final de la negociación y a actuar en con-secuencia.
SOPAR HOMENATGE A MELCHOR BOTELLADia: 30 de juny
Lloc: Restaurant Parc Municipal d'ElxOrganitza: Escola d'Estiu de les Terres del Sud
Podeu dirigir-vos a:
MRP Terres del Sud. C. P. Cervantes d'Elx. Tel. (96) 545 71 65ü a qualsevol de les seus de l'STEPV
FEDERACIÓMOVIMENTSRENOVACIÓPEDAGÒGICA
PAÍS VALENCIÀ
Or-coo
SOPAR-BALL XX ANYS ESCOLA D'ESTIU DEL PAÍS VALENCIÀ,que tindrà lloc el divendres 9 de juny a les 21*30 hores al "Restaurant LasArenas " Avda. Neptuno, s/n (Interior Balneari Las Arenas).
València, 1995
4 / D'ENSENYAMENT SECUNDARI... N.9 707
Nueva propuesfa del Ministerio cfe Erfucociòft y Ciència
Un marco glebalizaderpara la Ensenanza Secundaria
En el mes de junio de 1994 fue suscrito por el Ministerio de Educación yCiència y varias organizaciones sindicales, entre las que no se encontra-ba STEs, un acuerdo que tenia la finalidad de contribuir a que laimplantación de las nuevas ensenanzas se llevarà a cabo en las mejorescondiciones posibles, en relación con el profesorado de Secundaria.Àquel documento, que publicamos en una edición extra de ALL-I-OLI,tenia puntos imposibles de suscribir por nuestra parte, aunque valorà-bamos que realmente suponía un avance. La Administración venia areconocer la necesidad de adecuar las funciones docentes a la especiali-zación y formación del profesorado y, por otra parte, a dotar de unasituación laboral satisfactòria al sector.Fruto de aquel documento ha sido la negociación que se ha mantenidodurante éste curso en varias Mesas Técnicas, donde cada organizaciónsindical ha ido haciendo aportaciones, algunas de desarrollo y otras deaspectos que no se recogían en el anterior documento. Finalmente, laAdministración presenta una nueva propuesta de acuerdo, que en suce-sivas Mesas Técnicas se irà perfilando con el objetivo de intentar llegara un consenso con las organizaciones sindicales.
J4>i.T«
-iFfíoiS'rf«*rPMoelUcrcKa*r
£.Le cuadraràn las plantillas?
PROPUESTA DE ACUERDOMEC-SINDICATOS SOBRE ELPROFESORADO DE SECUNDARIA
I. PLANTILLAS1. Las plantillas orgànieas alcanzaràn el 80% de los efectivos
totales. El 20% restante estarà reservado a cubrir las reduccionesde los cargos directives, los horàries no completos y las necesi-dades coyunturales. Las cifras anteriores se refiaren al momentode implantación completa de todas las etapas y estaran en fun-ción de la cantidad de profesores por encima de la plantilla queexista en cada centro, localidad o zona.
2. En los Institutos con implantación completa se distribuiràun cupó de horas, sobre el total del que dispone el centro paratoda la elapa y para cada grupo de departamentos de un mismoàmbito, destinadas a materias optativas, desdobles y refuerzos.El centro, a través de su Comisión de Coordinación Pedagògica,participarà en la asígnac^ón de eslas horas a los departamentosdentro de la planificación de las materias optativas que debe rea-lizar en el proyeclo curricular y de las necesidades de refuerzoque haya detectado.
3. Se aumentara la plantilla cuando haya un excedente de 14horas sobre la plantilla actual y sean impartidas por un profesorcon plaza interino o provisional que no esté sustituyendo a otroprofesor definitivo. A estos efectos, se consideraran únicamentelas horas que correspondan a necesidades consolidadas. La pri-mera plaza de una especialidad se crearà, con los mismos crite-rios, cuando existan unas necesidades mínimas de 8 horas.
Se disminuirà la plantilla, con caràcter general, cuando existanmenes de 8 horas lectïvas de la especialidad. Este criteri o semodificarà, aumentando ei límite, si se prevé una disminuciónde necesidades o la salida de algun profesor/a del centro, porjubilación o por otra causa, y disminuyendolo si se prevé unaumento en el curso o cursos siguientes.
Las materias, àreas y módulos que pueden ser impartides pormas de una especialidad se tendràn en cuenta para el calculo dela plantilla, en los departamentos en los que exista dèficit dehoras.
4. Una vez realizada la planificación de las ensenanzas paralas personas adultas, en régimen noclurno y a distancia y losprogramas de garantia social (en su modalidad de iniciación pro-fesional), las necesidades docentes que se deriven de la mismase incorporaran a las plantillas de los diferenles centros. Laspropuestas de planificación de estudiós nocturnos y a distanciase haràn teniendo en cuenta las plantillas actuales de los Institu-tos., y antes de la toma de decisiones seran oídas las organizacio-nes sindicales.
5. Mediante acuerdo con los Sindicatos Provinciales, podràproponerse que de t c rminadas necesidades no s u p o n g a naumento de plantilla, si con ello se garantíza una mejor situa-ción de los profesores con plaza defini t iva en la provincià,zona o localidad.
6. A partir de 1995, las plazas de profesores de EnsenanzaSecundaria en centros de cducación de personas adultas seran,i n c l u i d a s en las p lant i l las y cubiertas a través del concursogeneral de traslados. A eslas plazas se accederà de formavoluntària.
II. DEPARTAMENTOS DE ORIENTACION1. El procedimienlo para cubrir las plazas de los Departamen-
tos de Orientación serà el siguiente:a) La plaza de Psicologia y Pedagogia se induirà en plantilla
desde el primer ano de implantación de la Secundaria Obligatò-ria. Para cubr i r esta plaza tendra prioridad el profesorado condestino definitivo en el centro que reúna los requisitos de tituía-ción ssíablecidos.
b) Las ensenanzas a cargo del Departamento de Orientacióncorresp'ondienles a los àmbitos socio-lingüísüco y cientffico-téc-nico y del àrea pràctica seran impartidas, el 2.° ano de implanta-ción de la ESO. por profesores del centro. Para poder optar aldesempeno de esta función tendra derecho preferente el profeso-rado con destino definitivo en el centro que reúna los requisitosde especialización requeridos para los difercntes àmbitos senala-dos y, de entre ellos, los profesores de aquelles DepartamentosDidàcticos que tengan dificultades para poder completar suhorario dentro de su especialidad.
El 3.er ano, las plazas correspondientes seran cubiertasmediante concurso de traslados, en el que tendràn derecho prefe-rente, en primer lugar, los profesores con destino definitivo en elcentro que acrediten experiència en el ejercicio de estàs funcio-nes y, en segundo lugar, los profesores con destino definitivo enel centro que reu nan los requisitos de especialidad establecidos.c) Las plazas correspondientes al profesorado de apoyo a la inte-gración (Pedagogia Terapèutica o Audición y Lenguaje) se dota-ran en aquellos Institutos de Educación Secundaria que tenganescolarizados alumnos con necesidades educaüvas especiales enei primer ano de implantación de la Educación Secundaria Obli-gatòria.
d) Las plazas correspondientes a los/as especialislas de For-mación y Orientación Laboral se dotaran en función de la ofertade ciclos formativos de formación profesional que realice el Ins-ti tuto.
8. Una vez garantizada la plantilla bàsica del Departamento deOrientación, se estudiaran las diferentes posibilidades paracubrir las necesidades horarias de los Institutos con mayornúmero de alumnos/as o de especial complejidad por las carac-terísticas del alumnado. Este estudio podria llevar, cuando el"número de alumnos/as o sus necesidades específicas lo justifi-quen, a la aínpliación de la plantilla en alguna de las especialida-des o a la asignación a los Departamentos Didàcticos correspon-dientes de las horas necesarias para el t r a b a j o con losalumnos/as.
9. Durante el curso 1995/96, en función de los datos oblenidosdel seguimiento especifico que se està realizando del funciona-miento de los Departamentos de Orientación y de las aportacio-nes que realicen las organizaciones sindicales, se elaborarà unanueva circular que regule la organización y funcionamiento delos Deparlamentos de Orientación, las funciones específicas desus componenles y las relaciones con el resto de los Deparla-mentos del Inslituto,
III. ESPECIALIDADES DE FORMACIÓNPROFESIONAL
10. Antes de la finalización del curso 1994/95 se publicarà elReal Decreto que dcfina las especialidadcs rciacionadas con laformación profesional específica y asocie las actuales especiali-dades a las f u tu ras. Cuando una especialidad actual se desdoblc
en varias nuevas, se reconocerà a los actuales profesores laposesión de todas las nuevas especiaíidades.
11. Los profesores de especiaíidades para las que no se esta-blezca correspondència seguiran desempenando las m i s masfunciones que tuvieran asignadas con anterioridad. No obstan-te,a petición del interesado, la Administración podrà asignaríesotros puestos o funciones teniendo en cuenta la formaciónespecífica de cada uno de ellos y su adecuación a las necesida-des docentes.
12. Para las especialidadcs para las que su nueva atribucióndocenle lo justifique, el Ministerio de Educación y Ciència reali-zarà las actividades de formación necesarias para garantizar lacalidad de la ensenanza impartida por los profesores correspon-dienles. Estàs actividades podran ser de asistencia obligada.
13. Se prorrogarà hasta la conclusión de la implantación de laLOGSE la posibilidad de acceder a plazas de Tecnologia y dePsicologia y Pedagogia a los profesores/as que posean las titula-ciones adecuadas.
IV.MODIFICACIONES EN LA SITUACIÓN DE LOSPROFESORES
!4.Cuando se trasladen de centro determinadas ensenanzas,los profesores/as correspondientes quedaran adscrites al centroal que estàs se dirijan.
15. Cuando una plaza haya sido amortizada, el profesor/radel Departamento de menor antigüedad en el Cuerpo tendraprioridad para ocupar una vacante en su propio centro, si tienelos requisitos de especialidad o litulación exigides, y podràtambién concursar, con los beneficiós de puntuación de losprofesores suprimides, para adquirir una plaza en cualquierotro Instituto.
16. Se garantizarà a los profesores desplazados por falta dehorario la permanència en su localidad o zona en otra vacantecon caràcter provisional.
17. En el curso 1995-96 se convocarà procedimiento para laadquisición de nuevas especiaíidades. La convocatòria inclui-rà todas las especiaíidades para las que se convoque oposi-ción.
18. Se favorecerà el acceso de los Profesores Técnicos deFormación Profesional al Cuerpo de Pro'esores de EnsenanzaSecundaria, especialmente en las especiaíidades que seandeficitari as. Con este objeto, durante los primeres aíïos poste-riores a la entrada en vigor de la nueva regulación de las espe-cialidades se realizaràn convocatorias separadas para esle tur-no en ías especiaíidades de la formación profesional en lasque haya profesores/as técnicos en condiciones de acceder. Enestos procedimientos se modificaran algunas de las condicio-nes de las convocatorias generales, como la formación de lostribunales o la acumulación de las plazas al turno libre.
19. Para facilitar la parlicipación del profesorado en lasaclividades de formación acordadas por los equipos directivesy los Equipos Operatives de Apoyo a la implanlación de estenivel educativo que se han constituklo en las diferentes Direc-ciones Provinciales, se r emi t i r à una Circular en cl mes deJunio de 1995 con ínstrucciones sobre la organización delhorario del profesorado que imparte Educación Secundaria yque este participando en ellas. Asimismo, se darà a los CPRlas Ínstrucciones oportunas para facilitar la realización dedichas aclividades.
N.* 101 SUPLEMENT ELECCIONS 95/5
El SINDICAT DE TREBALLADORS I TREBALLADORES DE L'ENSENYAMENTDEL PAÍS VALENCIÀ (STEPV) és l'organització sindical que en les eleccions sindicals delpassat I de desembre ha revalidat, per tercera vegada, la seua majoria en el sector de l'Ense-nyament Públic. Ha estat, a més a més, el segon sindicat amb més audiència -atenent el nom-bre de vots rebuts- de tota la Funció Pública Valenciana.
Aquesta posició entre el professorat valencià, i entre el personal al servei de l'Administra-ció en general, fa que, des dels postulats sociopolítics que defineixen la nostra organitzaciósindical, les eleccions a la Generalitat Valenciana i les Municipals tinguen una importànciacapital per als sectors de treballadores i treballadors que representem i, en conseqüència, per ala nostra pròpia organització.
Atès que el proper 28 de maig els ciutadans i ciutadanes del nostre país tenen una doble citaelectoral, hem considerat important apropar els programes electorals dels partits polítics quepresenten candidatures al conjunt dels treballadors i treballadores de la Funció Pública Valen-ciana, per bé que centrats en aspectes educatius i de regulació de la Funció Pública en gene-ral.
A continuació plantegem un breu qüestionari de 5 preguntes per a que siguen les personesresponsables de contestar-les en nom de cada partit polític les que, amb total llibertat de crite-ri, precisen la resposta que consideren més ajustada al seu programa electoral. Les respostesobtingudes són les que 'íntegrament publiquem a continuació, sense comentaris de cap tipusper part de la redacció ni més afegits. Ens interessa, sobretot, que els missatges electoralsarriben nítidament a les persones que ens lligen.
Agraïm a tots els partits que han contestat la seua col·laboració.
Unió Valenciana no ho contestat ei qüestionari que li va. ser enviat, igual que a. la resíadels partits amb suficient antelació. Malgrat que es van comprometre a contestar-lo, al'hora de tancat l'edició no ens a arribat.
ft.
ïïí.
V.
•LA REFORMA EDUCATIVA. 'ENTRE ï ,A LOGSE: (1.990) ï LA LEPEGO;( 1.9.95?) O JBX M PARTICI-TÀCIÓN, É¥ALpA.CrÓN Y GQBIERNO OR1 LOS"
" PASSA?:QUÈÇALEER? : : ;;ilA··GES·TTÓ DELS CENTRES EDUCATIUS;.QUINS PROBLEMES CAL RHSOUX<E? CAPAON .CAL AVANÇAR?. . • ^
EL PROFESSORAT. QUIN PAPER JUGA EN UN'PROCÉS PB CANVI.? QUÈ CAL PER A QUE.HOPUGAFER?
SI NO S'HA INTRODUÏT EN LES RESPOSTESANTERIORS O PER CONCRETAR MÉS;VALENCIÀ I ENSENYAMENT, QUINS OBJEC-TIUS? MITJANÇANT QUIN PROGRAMA EDU-CATIU?
PER A QUAN UN ESTATUT DEL FUNCIONA-RI AT VALENCIÀ? SOBRE QUINES LÍNIES HAD ' A N A R LA REFORMA DE LA EUNCIÓ
CA?
6 / SUPLEMENT ELECCIONS 1995 .e 70Ï
P n ' - -n r'-'/ • I ï Oartit Socialista delPaís Valencià/PSOE
PSPV-PSOE
I. En els últims anys l'educació al.nostrepaís, i en particular l'escola pública, hanmillorat notablement i, en breu, amb laplena aplicació de la LOGSE se situaranen els nivells de qualitat Í prestacions asso-lits pels països més desenvolupats. Aquestés el compromís que mantenim, pel qualestem treballant i pel qual continuaremfent-ho fins a aconseguir , entre altresobjectius, que la despesa pública en educa-ció assolisca el percentatge del PIB desti-nat per aquests països. El Pla d'Aplicacióde la LOGSE, presentat a les Corts elsetembre del 94, determina la consignaciópressupostària que es destinarà anualmenta finançar la posada en marxa del nou sis-tema educatiu. Això garanteix la continua-ció del programa de noves construccions,reposicions i adequacions als requisits exi-gits per la LOGSE dels centres d'ensenya-ment, l'ampliació de l'oferta d'ensenya-ments artístics i'idioma, la igualtat per al'accés a l'educació de tota la població, lacompensació dels desequilibris entrel 'oferta educativa de les zones rurals iurbanes, la integració social a través del'educació dels sectors socials marginats,l'ampliació de la integració de l'alumnatamb necessitats educatives especials encentres ordinaris, la pròrroga d'escolaritza-ció de l'alumnat amb discapacitats greus ipermanents, l'ampliació de la graluïtat del'Educació Infantil als tres anys Í del pro-grama de subvencions per al primer cicle,l ' impuls de l'educació en valors com undels principis rectors del sistema educatiu,així com dels programes educatius quetendisquen a compensar les desigualtatsper raons de sexe o raça.
Pel que fa al Projecte de Llei de Partici-pació, Avaluació i Govern dels CentresDocents, creiem que ha de ser esmenat.S'ha d'aprofitar la fase de discussió parla-mentària per a promoure un gran debat quearreplegue les opinions dels distints sec-tors implicats, fet que sens dubte milloraràj enriquirà el projecte presentat a discussióen les Corts Generals.
II. El model de gestió dels centres quesempre hem propugnat és un model departicipació fonamentat en la conviccióque solament d'aquesta manera l'ensenya-ment es pot adaptar a les necessitatssocials i contribuir a la millora permanentde l'educació. També creiem que cal incre-mentar la autonomia dels centres docents,descentralitzar les decisions, corresponsa-bilitzar-los en la gestió dels recursos edu-catius i facilitar-los l'aproximació al seuentorn social o ciutadà. Cal, així mateix,impulsar el potencial educatiu dels centresd'ensenyament per a atendre demandesconcretes de formació de qualsevol sectorde la població i obtenir, en conlraprestació,recursos complementaris que redunden enbenefici del centre.
III. El professorat és el principal agent dela reforma del sistema educatiu, i del seutreball i esforç depèn significativament laqualitat de l'ensenyament que s'imparteix.Per això, continuarem impulsant les incicia-tives del professorat i donant-los suport pera dur a terme les activitats de formació quesorgisquen en els centres, incidint en la seuaqualificació, en l'adquisició de noves espe-cialitats o en l'actualització científica i pro-fessional. Així mateix, cal fomentar i inten-sificar les relacions entre centres docents,universitats i empreses per a la formació delprofessorat de Formació Professional i, engeneral, de l'Educació Secundària.
En l'àmbit organitzat!u i laboral, els can-
vis que cal fer vénen promoguts, en la seuamajor part, per l'aplicació de la LOGSE,que exigeix una reassignació dels actualsrecursos humans a les necessitats del nousistema educatiu. Per a això, hem iniciat elmés ampli procés participatiu i de negocia-ció dut a terme en el nostre país en relacióamb els serveis educatius. Per últim, ensproposem realitzar una avaluació en pro-funditat del sistema de formació perma-nent del professorat, que inclourà, entrealtres actuacions, una enquesta que arre-plegue l'opinió del professorat dels centresdocents de la Comunitat Valenciana.
IV. La política que en el camp concretde l'ensenyament del valencià hem pro-pugnat des del Govern Valencià té com aobjectiu fonamental garantir l'accés alconeixement de la l l e n g u a a tota lapoblació, permetent, així, exercir aquestdret com a ciutadans i afavorint la inte-gració de les dues comunitats lingüísti-ques. Aprendre valencià i ensenyar envalencià són els primers elements per afer de la llengua un instrument de con-vivència. Com a objectius concrets per ala pròxima legislatura, i dins del PlaGeneral de Promoció de l'Ús del Valen-cià, ens proposem els següents:
- Promoció del model educatiu bilingüeamb programes que permeten l'adaptaciód'aquest tipus d'ensenyament a la realitatconcreta de cada centre, per a aconseguirels objectius lingüístics que prescriuen tantla Llei d'Ús i Ensenyament del Valenciàcom la LOGSE.
- Promoció de l'aprenentatge del valen-cià entre l'alumnat dels territoris de predo-mini lingüístic castellà i informació sobreel dret a conèixer i usar el valencià, aixícom els avantatges personals i socials quese'n deriven.
- Potenciació del programa de coneixe-ment del valencià en la població adulta,que en el curs 94-95 ha impartit cursosper a unes 80.000 persones inscrites.
- Promulgació d'una llei que regule lesfuncions de l'Institut Interuniversitari deFilologia Valenciana.
- Consolidació de l 'Oficina de DretsLingüístics, al servei dels ciutadans i ciu-tadanes valencians.
V. La LOGSE Í els Reials Decrets queregulen l'ingrés en els cossos de funciona-ris docents, .la mobilitat entre aquests,l'ingrés i l'adquisició d'especialitats, aixícom la provisió de llocs de treball en cen-tres públics, constitueixen, en essència, lanormativa bàsica per la qual es regeix elfuncionariat docent valencià Í de momentsembla un marc normatiu suficient. Noobstant això la promulgació d'un Estatutdel Funcionariat és una qüestió pendentque el Govern Valencià haurà d'abordar.
En el cas concret dels docents, aquestaqües t ió és especialment complexa inecessàriament requerirà una àmplia dis-cussió entre els sectors afectats i una llarganegociació amb els representants del pro-fessorat, ja que afecta qüestions coml'establiment de la jornada laboral, drets ideures del professorat, mobilitat i promo-ció, etc. En tot cas, abans d'obrir el debat,s'ha d'acabar el desplegament per a l'apli-cació de fa LOGSE, almenys en tot allòque fa referència a la fixació de plantilles il'adscripció del professorat, així com a lapublicació del ROC de Secundària.
Joan Romero i GonzàlczVice-Secretari General del Partit
Socialista del País Valencià/PSOE
art i doopular
I. La denominada LEPEGO es por ahoraun proyecto de ley que ha tenido entrada enel Congreso de los Diputades para su deba-té y aprobación, en su caso, lo que hacesuponer que el texto sufra variaciones porlo que cualquier juicio sobre su contenidoequivalc a juzgar solamente el texto apro-bado por el Consejo de Ministres y ello noes suficiente hasta tanto no se pronuncienel resto de los grupos pari amen tarios.
En todo caso la denominada ley "SuàrezPertierra" es una clara demostración delfracaso de ímportantes parcelas de laLODE, participación y gobierno de loscentros, tras casi diez anos de vigència.
Respecto de la LOGSE es difícil saber enque punto estamos y hacia donde vamos.La falta de una Ley de Financiación solici-tada por todos y negada sistemàticamentepor el PSOE, así como la total falta deinformación respecto a aspectos tan impor-tantes como la elaboración del mapa esco-lar de la Comunidad Valenciana o el hechode que, tras mas de cuatro anos de vigèn-cia, todavia no se hayan resuelto cuestionestan fundamentales como lo relativo al pro-fesorado, nos hace pensar que la aplicaciónde la LOGSE no va a constituir un éxito,salvo una decidida acción de la Adminis-tración educativa en última colaboracióncon todos los sectores educatives.
II. La gestión de los centros educativessolo puede resultar eficaz cuando la mismase realiza con autonomia de medios sufi-cientes tanto materiales como de ordennormativo y contando con la participaciónde los implicades. La actual carència demedios así como la excesiva dependènciade la Administración, a veces las institu-ciones tienen exclusivo caràcter verbal,constituyen un serio obstàculo en el funcio-namiento de los mismos. Entendemos, asi-mismo, que el cubrir adecuadamente, porparle de la Administración las responsabüi-dades civiles del personal docente y deldirectivo en el ejercicio de sus funcionesconstituye un deber inexcusable. Otrascuestiones tales como eximir a los equiposdirect ivos de determinadas func ionesexclusivamente administrativas que debenser realizadas por los Servicios Terri toria-les correspondientes.
III. El Partido Popular considera que elprofesorado es el eje sobre el que debebasarse cualquier actividad o renovacióneducativa. Su papel es central y bàsico paralograr una calidad de nuestro sistema edu-cativo, en linea con los paises mas avanza-dos. Todos los factores que afectan a lacalidad de la educación son complementa-ries a su actuación.
Para el logro de la calidad de la educa-ción, consideramos que es necesario regu-lar:
- La formación inicial del profesorado.La consideramos el pilar bàsico de la futu-ra actuación del profesor. A tal efecto,debería abarcar tres àmbitos:
- Formación científico-didàclica,
- Formación psicopedagògica,- Formación enla pràctica docente,- La selección del professorado para ejer-
cer su profesión en la función pública.- Formación permanente del profesorado:La formación permanente del profesora-
do se basarà en los siguientes presupuestos:- Formación adecuada al nivel de docèn-
cia y de las disciplinas omaterias que seimparten.
- Formación psicopedagògica actualizadaque, periòdic amen te revisada, proporcionelos últimes avances en las materias que seimparten.
- Formación continuada a través de losplanes de formación convocades de formaperiòdica.
IV. En cuanto a la ensenanza del valen-ciano es claro que los objetivos a conseguirson los que se establecen en el Estatuto dela Comunidad Valenciana y que en todocaso fueron reconocidos y aprobados porunanimidad de todos los grupos parlamen-tarios el pasado 9 de febrero de 1995 en lasCortes Valencianas y cuyo compromisoestàconslituido por:
a) Continuar garantizando una ensenanzaobligatòria, efectiva e integradora delvalenciano a todo el alumnado de los nive-les no universitàries:
b) Garantizar la ensenanza en valencianoa través de los diferentes programas deeducación bilingüe, de acuerdo con lademanda social y la realidad de cada centroeducativo.
V. Desde el Partido Popular de la Comu-nidad Valenciana se considera respecto delpersonal docente, que el problema bàsicoes el del establecímiento de una regulaciónpròpia que acorde con los principios de lalegislación de la función pública atienda alas peculiaridades de su función. Esla regu-lación, dada su naturaleza de cuerpos queaun conservan su caràcter nacional, se havisto permanentemente postergada y única-mente realizada de fornia fragmentaria einfíuida claramente por los esquemas de lafunción pública burocràtica, sin atenderpues el caràcter de servicio publico espe-cial que las respectivas funciones represen-tan.
No obstante, la legislación valencianaprevé la regulación pròpia en la matèria yella se abordarà en la medida que no la rea-lice o no lo haga con prontitud la legisla-ción estatal.
Carlos AlcaldePresidente de la Conúslón Regional
de Educación del PP.Candidata a las Cortes Valencianas
N.2 707 SUPLEMENT ELECCIONS 1995 / 7
Esquerra Unidadel País Valencià/Els Verds
I. És conegut per totes i tots les treba-lladores i treballadors de l'Ensenyamentque EUPV/IU vàrem votar favorable-ment la LOGSE, malgrat algunes qües-tions que no compartíem, com: mancad'una Llei de Finançament, no reconei-xement del cos únic..., però vàrem con-dicionar la nostra posició política a lasuficiència financera en l'aplicació de laReforma Educativa i a la participaciódels usuar i s Í agents socials en elsdecrets que haurien de desenvolupar laLOGSE.
Això vol dir que 5 anys després del'aprovació de la Llei és necessari feruna avaluació de l 'aplicació de laLOGSE; en eixe sentit, el nostre anàlisiens du a les següents conclusions:
- A 5 anys d'aprovació de la LOGSE, elPSOE-PSPV ha votat en les Corts Valen-cianes en contra de la proposta d'EUPV defer una Llei de FINANÇAMENT al PaísValencià, condició necessària per a durendavant la Reforma Educativa per tal degarantir un ensenyament públic, valencià ide qualitat al nostre País.
- Els ajornaments i anticipacions dedeterminats nivells del nou sistema educa-tiu està pervertint el model global de laLOGSE. Es necessari l 'elaboració delMAPA ESCOLAR i que l'anticipació dela Reforma es faça, des de l'ensenya-ment infantil tlns als cicles formatius,ordenadament en cada comarca, desen-volupant i incrementant les competèn-cies dels Consells Escolars i implantantels Consells Escolars Comarcals.
- No s'ha realitzat una autèntica políticade formació del professorat, absoluta-ment prioritària per garantir la qualitat del'ensenyament.
- El Govern de l'Estat espanyol, amb lacomplicitat del Govern Valencià, en lloc desolucionar els problemes de gestió, qualitati avaluació del sistema educatiu, ha pre-sentat un projecte de Llei, la LEPEGO,que planteja, sota l'apariència d'incremen-tar l'autonomia dels centres, tornar a unmodel autoritari, on es redueix la gestiódemocràtica i adquireixen força anticsmodels autoritaris de la direcció i la ins-pecció educativa. EUPV/IU proposem laimmediata retirada de la LEPEGO.
II. És necessari incrementar la gestiódemocràtica dels centres d'ensenya-ment , exigint la lliure elecció delsequips, garantir la formació posterior enels aspectes jur ídic , adminis t ra t iu i dedínamització d'equips. Al mateix temps,EUPV/Els Verds creu que cal avançar enla potenciació dels mecanismes de par-ticipació dels treballadors i treballadoresde l'ensenyament, de les mares/pares i del'alumnat, desenvolupant les competèn-cies dels Consells Escolars, ampliantl 'àmbit de decisions, al vol tant del'auto-organització dels centres i a l'horad'establir les necessitats dels centres edu-catius.
- EUPV/Els Verds està a favor de l'ava-luació del sistema educatiu, però rebut-gem una avaluació com la que es plantejaa la LEPEGO, individualitzada, protago-nitzada per la direcció i la inspecció, senseque ningú cónega els criteris bàsics de lamateixa, que pot tenir repercussions direc-tes sobre el professorat Í que afectarà tam-bé a la selecció de l'alumnat. EUPV/ElsVerds aposta per una Avaluació Formati-va i Participativa, on els recursos mate-rials i la formació del professorat siguenqüestions bàsiques. En EUPV/Els Verdsestem convençu t s que la qua l i t a t del'ensenyament no es pot aconseguir mit-
jançant mesures coactives. No hi ha possi-bilitat de qualitat sense Llei de Finança-ment Í sense que, a través d 'un debatsocial,m es fixen els paràmetres de la qua-litat de l'ensenyament com servei públic.
- Per a EUPV/Els Verds és necessariavançar cap a l'autonomia real dels cen-tres educatius, autonomia que va mésenllà del Projecte Educatiu i del ProjecteCurricular, i que ha de contemplar l'auto-nomia en la presa de decisions al voltantde l'organització interna Í de l'establimentde les pròpies necessitats: flexibilitat horà-ria, recursos...
III. El professorat ha de jugar un paperactiu en el procés de canvi del sistemaescolar.
- Seria necessari modificar l'organitza-ció com a treballadors i treballadores.EUPV/IU proposa la modificació de lalegislació al voltant de la representaciósindical, exigint que es regule la figuradel delegat/ada de centre.
- Per a que el professorat puga jugar unpaper actiu és necessari en primer llocgarantir el compliment per part de l'Admi-nistració educativa dels compromisos exis-tents i ap ro fund i r les vessantsFormació/Informació/Participació en lapresa de decisions, el que contribuirà amillorar la valoració social del professo-rat.
IV. EUPV/Els Verds aposta pel compli-ment i aprofundiment dels objectius de laLlei d'Ús i Ensenyament del Valencià.
Es necessari modificar la legislació, queconfondeix voluntàriament la capacitaciólegal amb la capacitació real del professo-rat.
HÍ ha que exigir més recursos i plantejarun Pla de formació en valencià per a tot elprofessorat, dintre de la jornada laboral,amb un calendari concret i amb altresmodels formatius, que puguen garantirrealment la qualificació del professorat pera l'ensenyament en valencià. HÍ ha queafavorir la immersió lingüística i garantirque a l'EE MM s'amplie l'ensenyament enla nostra llengua, defugint de la "guetitza-ció" a la que ens condueix una política delínies en valencià sense garantir capacita-ció real del professorat.
V. EUPV/Eís Verds no creu necessàrial'existència d'un estatut del funcionariat;pensem que els estatuts són sempre segre-gadors. Apostem per una Llei de EuncióP ú b j í c a Valenciana amb decrets quedesenvolupen els aspectes concrets queafecten els diferents àmbits professionals.Una Llei Valenciana de la Funció Públicaon es derogue la normativa bàsica al vol-tant dels Plans d'Ocupació, que garantescala Salut Labora] i el dret a la formació delfuncionariat, on els mecanismes d'accéssiguen públics i controlats pels sindicatsde treballadors i treballadores. Creem quela reforma de la Funció Pública Valencia-na ha d'anar en el sentit d'evitar la corrup-ció i el clientelisme, de garantir la qualitaten la prestació de serveis, establint comis-sions d'èüca i de qualitat, incrementant lesdotacions en recursos materials i perso-nals. Es necessari universalitzar els dretsdels ciutadans i ciutadanes a la prestaciódels serveis públics, garantint la participa-ció en el control dels mateixos, Í tenir encompte que la Formació del Funcionariatté que ser l'eix fonamental per a la moder-nització de l'Administració pública valen-ciana.
Glòria Marcos MartíDiputada d'Esquerra Unida
del País Valencià
•^v • H • H ̂ r™ •• ^rmt •*
Valencià-Bloc Nacionalista
I. UPV-Bloc Nacionalista entén l'educa-ció com un servei públic i gratuït i, per tant,com un instrument necessari per a la trans-formació de la societat i la superació de lesdesigualtats, Í això des d'una perspeclivavalenciana. Entenem l'educació com un ser-vei públic que presta la societat als seus ciu-tadans i ciutadanes en condicions d'igualtati qualitat, i regida per principi d'universali-tat, que atenga les necessitats del present iafronte els reptes del futur.
No cap dubte que d'una manera definitivala LOGSE (1990) ha suposat la instauraciódel principi d'universalitat, de gratuïtat Íd'obligatorietat de l'ensenyament bàsic. Arabé, tol i que la LOGSE augmenta els princi-pis adés esmentats fins els 16 anys, pol ocó-rrer el mateix que a la Reforma de 1970:fracàs absolut per manca de finançament perdur-la a terme. UPV ja va fer públiques, enel seu momernt, les crítiques a diferentsaspectes de la LOGSE. Però ens sembla, i eltemps ho està demostrant, que sense uncompromís clar de finançament de la Refor-ma Educativa, aquesta pot significar undany difícil de reparar a la cada vegada mésmalmesa qualitat de l'ensenyament.
A hores d'ara, ens trobem davant d'unnou Avantprojecte legislatiu, popularitzatamb el nom de LEPEGO. A part del retrocésque significa pel que fa a conquestes demo-cratítzadores de la gestió dels centres, laconcepció endogàmica de la funció directorai inspectora i la reducció de la problemàticade la gestió a la manca d'incentius econò-mics i de carrera docent (reiteradamentrebutjada per tot el professorat), volem criti-car la nul.la atenció que l'Administracióvalenciana ha prestat a l'esmentat Avantpro-jecte de Llei, quan es tracta d'una llei orgà-nica que ens afeclarà·de totes dues.
II. És evident que avancem cap a unasocietat on, cada vegada més, formació Í ocivan a jugar un paper essencial en la vidadels ciutadans. I a ningú se li escapa que elscentres educatius es troben, a hores d'ara,infraulilitzats. Cal, per tant, que els centreseducatius, estiguen plenament integrats en lavida cívica i social dels municipis on es tro-ben. És més, cal que puguen servir de res-sort dinarnitzador de la vida cultural i for-mativa dels ciutadans, estiguen o no en edatescolar. Per això, des d'UPV-Bloc Naciona-lista proposem mesures en tres sentits. Enprimer lloc, possibilitat d'ús de les ins-tal·lacions esportives fora de 1-'horari esco-lar. En segon l loc , que els centres deSecundària situats en les capçaleres decomarca puguen ser alhora escoles oficialsd'idiomes. En tercer lloc, que tota la pobla-ció puga fer servir les biblioteques escolarsen coordinació amb les biblioteques munici-pals. És clar que això suposa la dotació demitjans econòmics i humans per tal de por-tar a terme aqueixes actuacions. I també,això només és possible si hi ha una vertade-ra autonomia f inancera i una gestiódemocràtica dels centres educatius, a més dela implicació tant de l 'Admin i s t r ac ióautonòmica com municipal.
III. El paper del professorat per a dur aterme una autèntica reforma educativa ésessencial. Si no es compta amb ell, si es dei-xa de banda el professorat en l ' in ten t demillora de la qualitat del procés educatiu,poca cosa avançarem. I això, per damunt detota declaració afalagadora respecte al seupaper. Massa sovint hem escoltat de lesAdministracions educatives lloances respec-te a - l a tasca del professorat, però aixòpoques vegades s'ha traduït en fer-lo partici-pant i motor del canvi educatiu. Ja va ocó-rrer amb la LOGSE, i molt ens temem queocórrega amb la LEPEGO. L'Administraciópoques vegades ha entès què demana el pro-fessoral, Í ha tendit a reduir-ho a simples
incentius econòmics, quan el professorat elque demana és, essencialment, ser copartici-panl en l'elaboració i disseny del procéseducatiu i, per tanl, es Iroba obert a forma-ció permanent i reciclalge, entesos com undret i un deure.
IV. L'objectiu de la normalització lingüísti-ca és posar a l'abast de tols els ciuladans elsinslrumenls necessaris que possibiliten elconeixement i l'ús de la llengua pròpia delsvalencians. En una paraula, portar a terme lesaccions necessàries perquè tots els valenciansestiguen plenament capacilats per a l'ús de lallengua pròpia, el català, i puguen fer-lo efec-tiu. Al País Valencià, fruit de la pressió de ladreta i de la polílica limorata del partit finsara inslal.lal en el poder, s'ha optat pel modelde "separatisme lingüístic parcial o electiu",basat en el simple voluntarisme o elecció dela llengua docent. Aquest model és caramentinsuficient per assolir a mitjà termini elsobjectius de la plena normalització lingüísti-ca, tal com adés els hem definit. Una recentsentència del Tribunal Constitucional (23 dedesembre de 1994) avala la constilucionalilaldel model de "conjunció lingüística" o "bilin-güisme total" previst a la LUEV (model quefunciona perfectamenl a Calalunya) i que elPSOE no s'ha atrevit a impulsar. Pel que fa al'ús social i institucional de la llengua delsvalencians, ben poca cosa s'ha fel des delgovern de la Generalitat. I això a pesar quefou gràcies a l'exigència d'UPV que es creà,l'any 1991, la Direcció General de PolíticaLingüística, per bé que situant-la en la Con-selleria d'Educació, en comptes de fer-ladependre de Presidència, se la minvava decapacital polílica, com ho demostra la incapa-citat que lé per exigir-li Amadeu Fabregat elcompliment de la Llei de creació de RTVVpel que fa a l'ús del valencià.
V. L'eficàcia i l'eficiència han de ser elsobjeclius que guien tota l 'Adminislraciópública, ja que els ciutadans demanden solu-cions racionals als problemes que tenenplantejats, com a usuaris d'un servei quesufraguen amb els seus diners. Donar res-posta a la configuració de l'Estat de lesAutonomies i a l'aprofundiment del sistemademocràtic, amb un major control del ciu-tadà i assegurant la professionalització ineutralitat del personal al servei de lesAdministracions públiques són els reptesfonamentals de qualsevol polílica que esprelenga modernilzadora dels serveispúblics.
Des d'UPV-Bloc Nacionalisla entenemque sobra qualsevol representant del podercenlral en l'aulonomia interposat entre elGovern de l'Estat i els òrgans de representa-ció del País Valencià. Per això, cal la desa-parició dels governadors civils i de l'Admi-nistració perifèrica de l'Estat, amb l'objectiude simplificar, clarificar Í modernitzar l'apa-rell administraliu. Creiem necessària l'apro-vació urgenl d ' una Llei Valenciana deRègim Local, que dissenye el model de pro-jecció de l'Administració de la Generalitalsobre el lerritori, a través de les cornarques Íles seus agrupacions, i que dote de majorscompetències i recursos els Ajunlamenls.Així mateix, proposem també l'existènciad'una Funció Pública Valenciana, on sigapossible el trasvassament d'efectius entre lesAdministracions Autonòmica i Local, aixícom la presència d'un sector públic valenciàque supose un faclor de cohesió i verlebra-ció del nostre territori.
Vicent Monroig i ClimentSecretari d'Organització
de la Unitat del Poble Valencià
8 / ...del desplegament de la LOGSE .* 101
La Conselleria presenta ef sego» esborrany sobre el procediment cf'adscripció dels mestres ales vacants d'Educació Infantil, Primària i Primer cicle d'ESO
Adscripció: Segona proposta de la ConselleriaCom recordeu, el 28 de març, el Sr. Conseller d'Educació i Ciència va remei re una carta
personal a tots els claustres, on explicava el procés seguit per elaborar el primer esborranysobre el procediment d*ADSCRIPCIÓ a l.er Cicle d'ESO, Infantil i Primària per al propercurs.
En aquell document es deixaven totes les qüestions obertes i es presentaven ducs opcions.L'STE-PV, després d'un ample procés de consultes i debats amb ei professorat, va presentaruna proposta pròpia per regular cl procediment (hi reproduïm en l 'úl t ima pàgina).
Com a fruit de les nostres aportacions (i les d'altres sindicats), ef dia 5 de maig, els res-ponsables de la Conselleria presentaren el segon esborrany, que ara reproduïm. Entenem queha de ser un document per continuar avançant cap a un procediment que tinga en compte laqua l i ta t educativa i els drets del professorat.
Com a primera valoració fem Ics següents observacions a la nova proposta:- En el punt I s'ha de deixar clar fins a quan els mestres haurien de seguir compartint hora-
ris de Primària i Secundària. Nosaltres creem que un límit acceptable pot ser la l'inalització dela implantació final de la Reforma.
- Ens sembla inacceptable l'opció B dels barems (punt 3.2), en tot allò que fa referència a''Mèrits acadèmics".
- Falla la situació en què restarà el professorat al qual se li suprimisca el lloc de treball per-què tot cl seu centre cesse activitats cl curs 95-96.
- Entenem que en el cas de produir-se "males adscripcions" ei professorat ha de restar obli-gat a participar en els cursos de formació per poder obtindré l'habilitació escaient, i l'Admi-nistració ha de posar tots els mitjans necessaris perquè això es produesca en condicions òpti-mes.
- Demanem que s'explicile que el professorat que no oblinga destinació després de tot elprocediment serà recol.locat en la seua zona com a professorat de suport (o similar). Aquestareivindicació de l'STEPV va ser acceptada per l'Administració des del primer dia de negocia-ció.
- No voldríem que el procés d'adscripcions es convertisca en un "Concurs de Trasllats"mascarat. Encara que estem disposats a estudiar i debatre la possibilitat que en determinatscasos es pugueren produir adscripcions a altres zones.
BORRADOR SOBRE NORMATIVA QUE REGULA LAADSCRIPCIÓN DEL PROFKSOKADO A LAS RELACIONESDE l'UESTOS DE TRABAJO DE LOS CENTROS PÚBLÏCOSDE EDUCACIÓN INFANTIL (2." CICLÓ) / PREESCOLAR,EDUCACIÓN PRIMÀRIA Y EDUCACIÓN ESPECIAL, YDESARROLLA LA ADSCKll'CIÓN DK LOS MAKSTKOS ALAS VACANTES DEL PRIMER CICLÓ DE EDUCACIÓNSECUNDARIA OBLIGATÒRIA.
Mayo 1995La adscripción de los funcionaries de carrera del Cuerpo de Maes-Lros a los puestos de trabajo de los Colegios Públicos de EducaciónPrimària y 2." Cicló de Educación Infant i l , y la adscripción de lasvacanlcs del Primer Cicló de Educación Secundaria Obligatòria(ESC) se reaiizara de acuerdo con d procedimíenío y normativa quea continuación se indica:
1. PUESTOS DE TRABAJO EN LOS QUE SE PUEDEPRODUCIR LA ADSCRIPCIÓN
- Puesios de trabajo de Educación Infantil (2° Cicló), de EducaciónPrimària, de Educación Especial y aqucllos que se determinen para impar-tir docència a íos alumnos del Primer Cicló de ESO que se cscolaricentransitoriameníe en centros públicos de Educación Infantil y EducaciónPrimària. Los maestros adscrites a estos puestos de trabajo podran com-pletar su horario impartiendo docència en el ni vel de Educación Primària.
Los maestros adscrites a las especialidades de Educación Pri-mària, Educación Musical, Educación Física, Idioma Extranjero yEducac ión Especial podran completar su horario impa r t i endodocència en el nivel de Educación Primària.
Puestos de trabajo vacantcs del Primer Cicló de EducaciónSecundaria Obligatòria que se determinen en las plantillas de losInstilutos de Educación Secundaria, por escó 1 arizarse en el a lumna-do que cursa las ensenanzas correspondiemes a dicho curso.
No obslante lo anterior, el Primer Cicló de ESO cle~los Inst i tulode Educación Secundaria que se delcrmine podrà utilizar dcpcndcn-cias cedidas en colegios de Educación Primària para ubicar unida-des del Primer Cicló de ESO. Estàs unidades se entenderàn, a todoslos efeclos, pertenecieníes a dichos instituïes. En este caso, lambiénse oi citaran las vacantes, que se determinen, del Primer Cicló deESO para su adscripción al cuerpo de Maeslros.
2. FUNCIONARIOS DEL CUERPO DE MAESTROS QUEPARTICIPAN EN EL PROCEDIMIENTO DEADSCRIPCIÓN
Està'n obligados a participar:- Todos los maestros funcionaries de carrera, en activo, con
destino definiüvo en Colegios de Educación Preescolar/Escuclas deEducación Infnalil que imparlan el 2.° Cicló y Colegios de Educa-ción Primària.
- Todos los maestros funcionarios üe carrera, en activo, proce-dentes de unidades suprimidas, que estén preslando servicio, ocu-pando un destino con caràcter provisional.
3. PKOCEDIMIENTO PARA LA ADSCRIPCIÓNA) La adscripción eonsti luye un proceso global euya resolu-
ción se dcsarrollarà en las l'ases siguientes:3.1. Con caràcter voluntària y por este orden (con la poscsión
de la habili lación requerida):a) Adscripción a las vacanlcs del Primer Cicló de Educación
Secundaria Obligatòria.b) En el propio centro de Educación Prcescolar/Infantil y Primà-
ria: adscripción a los pueslos üe trabajo que se delermine en la rela-ción o catalogo de cada Colegio.
El orden que se utilizarà en la resolueión y adjudicación de lospuesios serà el siguientc: .
1. Se procederà a la adscripción de íos puestos de EducaciónInfant i l /Educac ión Prccscolar.
2. Se aüscribimn a los puestos de Educación Especial. Pedago-gia Terapèutica y Audición y Lenguaje.
3. Idioma Extranjero.4. Educación Musical.5. Educación Física.6. Una vez adjudicades los puestos de irabajo correspondiemes
a las especialidades anlcriorcs, se procedent a la adscripción al restode puestos de trabajo exislentes en el catalogo del Colegio.
c) A las vacanles de los Coleg ios de Educac iónPreescoUir/Infantil y Primària ubicados en la misnia localidad.
d) A las vacan tes de los Colegios de EducaciónPreescolar/Infantil y Primària ubicados en la misnia zona.
3.2. Con caràcter obligatòria:Los maeslros que no hayan oblenido adscripción en la fase volun-
tària deberan optar, de acuerdo con las habilitaciones posefdas, a lasvacantes exislentes en su centro, localidad y /ona, por este orden.B) Critcrios para reali/ar la adjudicación
• A las vacantes del Primer Cicló de ESO de los Institutos deEducación Secundaria:
Opción AMayor antigüedad en coíegios de Educación Infantil y Primària
ubicados en la zona donde se emplaza cl Insl i lulo de EducaciónSecundaria".
En caso de concurrència de varies soíicilanles a una vacanle,con igual antigüedad en la zona, se resolvcrà de acuerdo con lasiguienle priorización:
1. Anos de servicio en activo.2. Aniigüedad en el cuerpo.3. Fccha de ingreso como funcionario de carrera.
Opción BMayor punluación de acuerdo con cl barcmo siguienle:• Servicios preslados como funcionario de carrera en el cuerpo
de maestros, has ta un màximo de 12.puntos distribuïdes en los con-ceptes siguientes:
• Por cada ano de permanència inintcrrumpida como funciona-rio de carrera con destino definitivo clesde el centro que con-cursa: 1 punto.
• Por el resto de aíïos como funcionario de carrera en activo: 0'5punios/aiïo.
• Por experiència docente en la misma àrea como funcionario decarrera: màximo de 8 puntes con el siguiente crilerio:
• Por cada aíío como profesor adscrito a un puesto de trabajo dela misma espccialidad en EGB: I punto.
• Méritos académicos: màximo 10 puntes distribuidos de lasiguienle manera:
•Por el n'Ullo de Licenciado en la cspccialidad a la que seopta: 5 puntes.
• Por el titulo de Doctor en la cspccialidad a que se opta: 1punto.
• Por el t i tulo de Licenciado en otra espccialidad de la matèriaa que se opta: 2 puntes.
• Por ei titulo de Doctor en otra cspecialidad a la que se opta:075 punlos.
• Por cursos de pcifcccionamienlo organizados por las Admi-nislraeiones Públicas relacionades con la misma especiali-dad màximo 2 puntes:
20-50 horas 0'75 puntes5 I-100 homs 1 punto
• Por participar como ponente profesor, o dirigir cursos deformación realizados en la especialidad:
5-10 horas 0'5 punlosI I -30 horas 075 puntesmas de 30 horas I '25 puntes
•Por irabajos relacionades con la cspecialidad, hasta unmàximo de I r 5 puntes.
• A los />iic'.\iox contenidos en la relación o catalogo de los cen-tros de Educación Preescolür/Infctntil v Primària:
Mayor antigüedad en el centro con nombramienlo de caraclerdefinitivo (liernpo de permanència inimerrumpida).
C) Maestros no adscritosUna'vez resuelta la adjudicación de las fases anleriores, los
maeslros que no hayan oblenido adscripción alguna podran:a) Oplar a las vacantes existentes en otras zonas, siemprc que
posean la habilitación requerida.b) Oplar a las vacanles exislentes en otras comarcas limítrofes,
, siempre que posean la habililación requerida.c) Oplar por solicilar adscripción provisional, por un període
màximo de 5 anos, en las vacantes de los Colegios de EducaciónInfanti l /Primària que exislan en su centro de origen u olros de lamisma localidad para los que no cslà habílilado.
Duran te el període de licmpo que duré esta adscripción provi-sional, lenclràn derecho prcfcrente a ocupar con caràcter def in i t ivolos puesios de trabajo vacantes exisíentes en los colegios de la loca-lidad y de la zona. Para ocupar estàs vacantes se tendra que tener lahabililación requerida.
Asimismo, podran adscribirse definitivamente, con derecho pre-í eren te, al puesto que ocupan con adscripción provisional en el casode que oblengan la habililación exigida.
Transcurrido el període de adscripción provisional, los maestrosque no hayan obtenido la habililación exigida para la adscripcióndefinitiva al puesto que venían ocupando pasaràn a la situación desuprimides.
D) Maestros suprimidosLos maeslros suprimidos con anierioridad y que en el momento
de rcalizar esta adscripción no tengan deslino def in i t ivo , podransolicilar adscripción al centro de su ultimo deslino definitivo, a lalocalidad o a la zona. Concurriràn con la antigüedad que lendrían encl caso de haber permanecido en su centro de origen.E) A los maeslros que lienen destino definiüvo en un colegio pordcsglose de otro, se les computarà, a efectes de antigüedad, la refe-rència a su centro de origen con el incremento del tiempo de perma-nència en el centro dondc han siclo intcgrados.
4. HABILITACIONES
A) Habilitaciones para puesios de trabajo de Educación I n f a n t i l yPrimària:
Ed. Preescolar
EGB ciclos Inicial y Mcdio
EGB Fil. Leng. Cast. c Inglés
EGB Fil. Leng. Cast. y Francés
EGB, Ed. Física
EGB, Ed. Musical
EGB, Ed. Especial (PedagogiaTerapèutica)
EGB, Ed. Especial (Audicióny Lenguaje)
Educación Infantil
Ed. Primària (general Í s la)
Ed. Primària e Inglés
Ed. Primària y Francés
Ed. Primària y Ed. Física
Ed. Primària y Ed. Musical
Ed. Primària y Ed. Especial:Pedagogia Terapèutica
Ed. Primària y Ed. Especial:Audición y Lenguaje
B) Habililaciones para puesios de trabajo de Primer Cicló de Educa-ción Secundaria Obligatòria:
L l i i l i i l i ï H d i i n d c l O i H
Cicncias Sociales
Matemàttcas-Ciencias Nat.
Filologia: Lengua Castell, e Inglés
Arca de KSO pam la que queda lu ib i l i lado
Ciencias Soc.: Geografia e Historia
N.5 101 ...del desplegament de la LOGSE/9
Proposta de plantilles
Ganes d'emprenyar més que d'acordarA hores d'ara les propostes fetes per la Conselleria d'Educaciósón clarament insuficients per poder tancar un acord sobre plan-tilles de llocs de treball la cobertura dels quals correspon als mes-tres. La novetat és la proposta de llocs de treball localitzats enInstituts de Secundària que, com es pot veure en el Quadre n° 1,no ens permet cap alegria.Els quadres corresponents a plantilles de centres que impartiranEd. Infantil, Primària i també Secundària -Quadre n" 2- estan enla mateixa línia que el que ja coneixíem i que vam publicar en el
número 99 de ALL-I-OLI -Quadre n° 3-. En els quadres següentses resumeix la proposta completa de l'Administració en tot allòque compet a l'actual cos de mestres.La Conselleria continua lliurant les seues propostes gota a gota,començant sempre des de zero, com si tinguera tot el temps delmón per a perllongar una negociació que fa temps hauria d'estarconclosa. Per això, una proposta com aquesta, no busca l'acord,sinó mantenir "desesperadament" una ficció de negociació finsles eleccions.
ESBORRANY: CRITERIS A APLICAR PER DETERMINAR ELNOMBRE DE VACANTS DEL PRIMER CICLE D'EDUCACIÓSECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA QUE ES CATALOGARAN EN ELSINSTITUTS D'EDUCACIÓ SECUNDÀRIA, PER SER OFERTADESAL FUNCÏONARIAT PERTANYENT AL COS DE MESTRES.
QUADRE 1
BORRADOR PLANTILLAS TIPO CENTRO EDUCACION PRIMÀRIA SEGUNNÚMERO UNIDADES DE EDUCACION PRIMÀRIA
QUADRE 3
INSTITUTS DE SECUNDÀRIA
ESPECIALITAT
CASTELLA I IDIOMA ESTRANGER
. CASTELLÀ
IDIOMA ESTRANGER
MATEMÀTIQUES
CIÈNCIES DE LA NATURA
SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTÒRIA
VALENCIÀ
TOTAL
UNITATS ÜE P" CICLE (12-14)
4
1
1
2
6
1
1
1
1
I
5
8
I
1
1
I
I
I
6
10
1
1
2
1
1
I
7
LLOCS DE TREBALL DELS CENTRES D'EDUCACIÓINFANTIL, PRIMÀRIA I PRIMER CICLE D'EDUCACIÓSECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA
Model I línia, unitats: 3 Infantil + 6 Primària + 2 ESOModel 2 línies, unitats: 6 Infantil +12 Primària + 4 ESOModel 3 línies, unitats: 9 Infantil + 18 Primària + 6 ESO
QUADRE 2
N." UNIDADESKD. PRIMÀRIA
1234567S9101112131415161718192021222324
N." PROFESORESGENERAIJSTAS
123*
. 4*4567891010111213141516171819202121
N." PROFE.E.
AtenciónPersonal
Itinerante
1111111111222222222
N." PROF.MÚSICA
PIPIPIPIPï1111111111111111122
N." PROF.IDIOMA
PIPIPIPI1111I11
2 f**)2(**)3 (**)3(**)3(**)3(**)3(**}3(**)3(**)3 (**}
3(**)3Í**)3(**)
N." PROF.IÍD. FÍSICA
PIPIPII'l11í112222-;22222223333
TOT Al,•PROFESORADO
1+Prof. itinerantes2+ProI'. itinerantes3+Prot'. itinerantes4+Prof. itinerantes6+Prof. itinerimtes
9101112141516171920222324252628293031
Ed. Infantil
Ed. Primària i Ed. Infantil
Ed. Primària
Ed. Primària i Idioma Francés
Ed. Primària i Idioma Anglès
Ed. Primària i Ed. Física
Ed. Primària i Ed. Musical
Ed. Primària i Ed. Especial
Matemàriques i Ciències Naturals
Ciències Socials
Valencià
1 LÍNIA
3
5
1
1
1
1
1
1
I (a)
2 LÍNIES
6
1
10
1
2
2
1
1/2 (b)
2
1
l ( a )
3 LÍNIES
10
16 (c)
1 '"
2
3
2 (c)
2
2
2 (d)
1
(*) Con posihilidad de disfíío flexible (inlercambiar algun genera lis t a por especialista) según la casuística. Como norma general lascspcciiilifliidüs de Música, E. Física, Idioma Moderno y Ed. Especial seran atendidas por otros profesores itinerantes. PI: Malcriasiitundidas por profesores itinerantes. (**) Uno de ellos, como mínimo de Francés.
(a) Opció d'augmentar 1 de Primària llevant-ne 1 de Valencià.
(b) Conservar l'actual catalogació existent en cada centre.
(c) Opció A: 16 Primària + 2 Música. Opció B: 17 Primària + I Música. Opció
C: 18 Primària + 1 Música + 2 Ed. Física.
(d) Opció A: 2 Ciències Socials. Opció B: í Socials + 1 Castellà.
Reunió del sector d'ÉPA de l'SIWVmwniif u«?i j<p*n»r w mr-f* *§v • &tmrw
Preparant el desplegament de la Llei de l'EPAEI passat mes de març es va reunir el
sector de professorat d'EPA del STEPVa Tavernes de la Valldigna, per a debalirla situació creada després de l'aprovacióde la Llei de Formació de PersonesAdultes per les Corts Valencianes. Eneixa reunió es va aprovar la següentdeclaració:
"El Sindicat de Treballadores i Treba-lladors de l 'Ensenyamen t del PaísValencià, desitja t ras l ladar tant a laMesa d'Agents Socials per l'EPA Í a laSocietat Valenciana que han permès lagestació i aprovació de la Llei de For-mació d'Adults, en aquesta nova etapael següent:
I , - Considerar l a Mesa d ' A g e u l sSocials per l'EPA com la "plataformaunitària" més vàlida en l'actualitat per atreballar el desplegament de l'esmentada
Llei. Ens reafirmem en que sols des deplantejaments democràtics i participatius(Associacions d 'Alumnes, Col·lectius,Sindicats, Centres d'EPA...) podem ferel desplegament més progressista possi-ble.
2.- S'ha de crear canals d'informació iseguiment el més amples possibles, pera millorar la comunicació, la participa-ció i la recollida de totes les opinionsper tal d'arribar a acords unitaris.
. 3.- La catalogació o l 'estudi de totesles actuacions en la Formació de Perso-nes Adultes al nostre pafs, deu de serrealista i possibilitar més que una situa-ció descriptiva, cl camí que reílectescala problemàtica existent als nostres terri-toris i comarques i que ens porte a unifi-car criteris i buscar solucions.
La formació d 'adults deurà arreple-
gar als grups més desfavorits i donarsolucions als problemes reals i latentsque la pròpia dinàmica de la societatgenera.
Únicament amb aquestes premisses espot abordar de forma eficient el DissenyCurricuiar Bàsic i reflectir la diversitat iriquesa que comporta l'educació de lespersones adultes.
L'STEPV farà ar r ibar a tots elscol · lec t ius presents en la Mesad'Agents Socials per l 'EPA aquestesvaloracions per a la seua valoració. Peraquest motiu considerem convenient inecessària la celebració de jornades iseminaris en el marc de les-Escolesd'Estiu, que pugnen servir per a deter-minar una línia d'actuació, així comper a encarar el debat sobre el DissenyCurricuiar Base".
La Conselleria d'Educació i les Cooperativesd'Ensenyament de la ciutat de Valènciasignen un conveni per finançament parcialde les escoles infantils
El passat dia 25 d'abril es va signar un Conveni entre determinades coopera-tives de centres de la ciulal de València dedicades a l'atenció a xiquetes ixiquels menors de tres anys i la Conselleria d'Educació i Ciència per al finança-ment parcial del seu funcionament . Segons aquest Conveni, la Conselleriad'Educació i Ciència aportarà 80 milions de pessetes en l 'any 1995 per a les 17cooperatives que l'han signal.
El fel que la Generalitat Valenciana aporte aquesta quantitat suposa un suportper a que es puga mantindré la xarxa de cooperatives d'Escoles Infantils en laciutat de València, sobretot després que l'Ajuntament deixarà de finançar-les iposarà en funcionament l 'anomenat "xec escolar".
X TROBADff
DE PERSONESADULTES
Dénia(La Marina Alta)
Diumenge 18de juny de 1995
10 / ...DEL PERSONAL LABORAL... 101
El STEPV critica la firma delconvenia del Personal Laboral
La Conselleria d'AdministracióPública y los sindicatos UGT y.CCOO han firmado el II Convenio delPersonal Laboral de la GeneralitatValenciana, el pasado dia 15 demayo.
Este convenio afecta a u n o s14.000 trabajadoras y írabajado-res en el conjunto de la Adminis-tración Autonòmica valenciana.El actual convenio sust i tuye ala n t e r i o r f i rmado en abr i l del1988.— .
Para el STEPV la firma de esteConvenio supone la finalización deun proceso negociador que*haYAdurado mas de seis anos y que haconcluido después de mas de 26reuniones entre la Conselleriad'Administració Pública y los sin-dicatos CCOO y UGT.
El STEPV critica que este Con-venio, que afecta-a la totalidad delpersonal laboral dependiente de laGeneralitat Valenciana, se ha fir-mado a espaldas de los propíòs tra-bajadores y trabajadoras y de losComitès de Empresa ya que no seha realizado ni una sola asambleainformativa ni ningún proceso de
consulta al conjunto de este colecli-vo para saber s u opinJón al respec-to.
El STEPV iniciarà un proceso deconsulta entre el personal laboralde ta Generalitat Valenciana parasaber el grado de aceptación orechazo de la totalidad del Conve-nio así como de sus anexos.
UNA PRIMERAVALORAC1ON
La primera valoración que desdeel STEPV se hace sobre el lexlo delAcuerdo es negativa, entre otros,por los siguientes molivos:
1 ,°-Se ha vaciado de contenido alos órganos de re presentació n legaly directa de los írabajadores y tra-bajadoras, los Comitès de Empresa,de forma que no podran llevar acabo su cometido de defensa de lostrabajadores ante la Administra-ción.
2.°-No se avanza en la reivindi-cación mas sentida por esle colecli-vo de trabajadores que era la reduc-ción de la jornada laboral en suímbito especifico, una medidaincluida en los programas electora-
les de todos los sindicalos, inclui-dos CCOO y UGT.
3°.-El acuerdo supone la aplica-ción de la reforma laboral quemotivo en su momento la convoca-tòria de-una huelga general contrala política econòmica y social delGobierno, a este sector de trabaja-dores con lo que se acepta, por lossindicatos firmantes del"Convenio,la movilidad territorial, el empeora-mïento de la condiciones de traba-jo, la renuncia expresa a la clàusulade revisión salarial al sustituiría porlos "fondos de compensación sala-rial".
4°.-También se critica la discri-minación que en este nuevo Convé-riio sufre el grupo "E" al negàrselela promoción interna, ya que, adiferencia de los demàs grupos,solo lo podrà hacer a través de unasoposiciones.
Por todo esto, esle Convenio nosupone ninguna mejora ert las con-diciones laborales y profesionalesdel personal laboral de la Generali-tat Valenciana, sinó todo lo contra-rio. Tampoco se recogen las reivin-dicaciones del colectivo y se
incumplen las promesas elecloralesde los sindicatos firmantes. Conesía firma, estos sindicatos antepo-nen sus propios intereses por enci-ma de los de los trabajadores. —
Para el STEPV es necesario ini-ciar un proceso de consulta parainformar y recoger las aportaciones
y opiniones del personal laboral asícomo para acordar las medidas tantosindicales como legales oportunaspara seguir defendiendo los interesesdel conjunto de los trabajadores ytrabajadoras afectados por la firmadel II Convenio del Personal Laboralde la Generalitat Valenciana.
Se reordena el sistema retributivo delpersonal al Servicio de la Generalitat
El dia 15 de mayo, los sindicatosCC OO y UGT han dado el vistobueno al Decreto por el que se reor-dena el Sistema Retributivo del per-sonal al Servicio de la Administra-ción de la Generalitat y de fas enti-dades autónomas de ella depcndien-tes.
El nuevo sistema retributivo con-templa los intervalos de los nivelesde puestos de trabajo de cada umo delos grupos, sufriendo pocas variti-ciones, però significativas. Lo masnovedoso es el cambio que se da alcomplemento especifico.
En el anterior sistema, este con-cepto retributivo se le asignaba apersonas concrelas de acueixlo conlos siguientes critciïos: Se aplicabacl "A" -el complemento especiíficogeneralizado- a quien tenia asignadala jornada ordinària de 37'5 horassemanales; el "B" para una jornadasemanal de 40 horas; y el "C" y"D", con jornada de libre disposi-ción. En el s istema re t r ibut ivorecientemente aprobado, el comple-mento especifico se asigna al puestode trabajo, con una cantidad defini-da en func ión de una valoracióndeterminada, y se establece un totalde 50 niveles d í ferentes , del"E001"hastael"E050".
Para determinar los puestos quetendràn una jornada de 37,5 o de40 horas semanales, se marcan loslímites'del complemento especificopara cada uno de los grupos, indi-.cando a partir de què cantidadesglobales anuales se està obligado arealizar una jornada de 40 horassemanales. Es decir, a un puesto de
trabajo se le puede asignar un com-plemento especifico que puedeosci lar ent re el "E001" y el"E050", con un criterio aún desco-nocido, y cuando el nivel asignadoal puesto sea igual o superior alsenalado (ver cuadro: número-pesetas), implica que la jornadaasignada es de 40 horas semanales.
En el anàlisis comparativo de losdos sistemas, se observa:
- Los min i mos de todos los gru-pos siguen siendo los mismos.
- Los màximos de los grupos A, Dy E no se a l t c ran , E! grupo B vercducida su amplitud de 14 a 12, yel grupo C, de 24 a 20.
- En los mínimos se aprecia quelos n iveles van dismínuyendo deuno en uno, excepto en el grupo Eque lo hace en dos puntes, pasandoal 8, cuando siguiendo. el mismo cri-terio debería ser un 9. <,Por què nose 'signe la progresión con el grupoE, que es el que menos gana?
- En la aplicación de este nuevosistema, se puede dar que en el gru-po A, por ejemplo, un puesto esteclasificado con un complementoespecifico de "E032", dolado con1.013.124 Pis., lo que conlleva laobligatoriedad<-de hacer 40 .horassemanales. Otro puesto del mismogrupo, clasificado con un comple-mento especifico "E031", dotadocon 981.444 Pts anuales, lendría unajornada de 37'5 horas semanales. Ladiferencia salarial entre ambos es de31.680 Pts anuales, 2.640 Pts. men-suales o 660 Pts. semanales. Estosignifica que 2'50 horas de trabajode un puesto del grupo A valen 660
Pts., o sea, a 264 Pts. la hora. Asíobtenemos el cuadro"siguiente:
Los companeros de los grupos By C comprendidos en los intervalosdel complemento que desaparecen,-,Qué pasa con ellos? i,Qué pasa conlos recursos económicos que se des-t inaban a cubrir estos sueldos?^Cómo se van a redistribuir?
En el mismo Decreto se contem-pla las retribuciones que se asigna alos trabajos realizados en feslivos,noclurnos y de turnos rotatives delos diferentes grupos. Resulta llama-tivo que las indemnizac iones portrabajar en festividad y nocturnidadse contemplen referidas a módulos(i,?) de 8 horas, cuando la jornadahabitual es de 7.30 horas.
Todo este cambio se hace sin alte-rar el montante global de las retribu-ciones y el crecimicnto previsiópara la masa salarial en la vigenteLey de Pres u pues to s. [Excepcionalobra de ingeniería econòmica!
Las retribuciones complementa-rias fueron fijadas por el acuerdo delGobierno Valenciano de 29 dediciembre de 1986 para aplicar elsistema retributivo que contemplabala Ley de Función Pública. Lasretribuciones bàsicas estan sujetas ala regulación del Estado.
Las razones alegadas por los fir-mantes para proceder al cambio son
• Que el sistema actuat està basa-do en la adjudicación a titulo perso-nal del complemento especifico, yesto se hacía indiscriminadamente.Parece mas coherente vinculardicho complemento al puesto de tra-
bajo especificando la cantidad paraque todos la conozcan.
• Que tenían una obügación dehacerlo por estar contemplada en eiacuerdo que firmaran en febrero laGeneralitat y los sindicatos CC.OOy UGT.
• Que los tribunales de justíciahabían cuestionado detenninadosaspectos del sistema retribuiivo.
A todo esto cabé decir que :• Es cierto que el anterior siste-
ma adolece de ciertas carenciaspara garantizar la objetividad en suapiicación, y que se asignaban yconcedían, en su mayoría, basàn-dose en criterios subjetivos y per-sonales; però tampoco ahora segana en objetividad para distribuirlos puestos.
• La Sala de lo Contencioso delTribunal Superior nunca cuesíionó
el sistema retributivo, entre otrascosas porque no puede, sinó la apli-cación del mismo. Las sentenciascuestionan acuerdos del Consell porlos que se fijaban complementesespecíficos de cuantías diferentespara idénücos puestos de trabajo,porque desnaturalizan el sistemaretributivo.
Cambiar e! modelo del sistemaretributivo de todo el personal alservicio de la Administración Auto-nòmica es una tarea compleja, querequiere un proceso serio de estudio,reflexión y eiaboración, donde inter-vengan todos. los sectorcs afectados.Este decreto no ha cumpüdo con losmín imos que la complej idad deltema requeria, Lanto por parte de lossindicatos f i rmantes como de laAdministración, qüc han acluado enclara complicidad,
GRUPO
ABCDE
GRUPO
ABCDE
NIVEL MÍNIMOaníes
131211108
nuevo
131211108
COMP.
ESPECIFICO
Límite 40 h./semanales
E032- 1.013.124E018- 686.172EOI6- 645.024E012- 571.548E011- 547.260
NIVEL MÀXIMOantes
2826241612
nuevo
28,24201612
COMP.
ESPECIFICO
Límite 37'5 h./semanales
E031- 981.444E017- 660.624EO 15- 626.664
'EOI 1-547.260E010- 5 15.544
COMP. ESPECÍFICOíímite 40 h o ras/s e m anal
E032 - 1.013.124 Ptiis.E018 - 686.172 Ptas.E016 - 645.024 Ptas.
E012 - 571.548 Ptas.
E011 - 547.260 Ptas.
DIFEREN.
ANUAL
31.680
25.548
18.36024.28831.716
DIFEREN.
MENSUAL
2.6402.1291.5302.0242.643
PRECIO
HORA
264213Í 52
202265
.* 707 ... DE L'ENSENYAMENT PRIVAT / ï
NEGOCIACIONS EN L'ENSENYAMENT PRIVAT
Convenis Amb l'AdministracióI Conveni d'empreses privadesd'ensenyament mantingudestotalment o parcial amb fons públics
Ha hagut una nova reunió de la Mesa, sense que s'haja produït ..capavanç en la negociació. Les postures patronals no han variat i la sindicaltampoc. És a dir, des del. 15 de març la situació continua bloquejada idifícil de resoldre en condicions dignes.
Per una part, està la divisió en tres nivells retributius i la patronaldemana l'acceptació d'uns increments salarials inferiors als establerts enels mòduls, amb el perill que suposaria per al futur. Per una altra part,l'existència de tres nivells suposaria renunciar a homologar tota laSecundària. „
La proposta sindical és molt ajustada i, per tant, no rebaixable. Si en lapropera reunió, el dia 18, no avança la negociació serà el moment deplantejar-se l'inici de mobilitzacions en al sector.
VII Conveni d'Educació Especial
Encara no s'ha constituït la Mesa per a la revisió salarial dels treballa-dors i treballadores inclosos en l'Annex V.
I Conveni d'Educació Infantil
Ja s'ha signat, per totes íes patronals Í per UGT i per USO (FSIE noestà present en el Conveni), la revisió salarial per a l'any 95. Els incre-ments són d'un 3% sobre el salari base i d'un 2% sobre l'antiguitat.
Està a punt de publicar-se al BOE.Per la nostra part pensem que aquesta signatura és negativa, ja que
s'han signat increments per sota l'IPC previst, que suposarà una novapèrdua de poder adquisitiu.
I Conveni per a Centres dePerruqueria i Estètica,d'Ensenyaments Musicals i d'ArtsAplicades i Oficis Artístics
El passat 16 de maig es va reprendre la negociació, que estava paralit-zada des del 20 de desembre. La patronal ha fet una nova proposta articu-lada de tot el Conveni, la qual cosa sembla indicar que alguna força sindi-cal puga estar negociant fora de la Mesa i que es signe prompte.
La proposta de la patronal i dels sindicats promotors (^a que no sabeuqui són?) és redactar una mena de "convenio escoba" -després del desga-vell que va suposar l'any passat fa negociació de 9 convenis- que arrepie-gue tots els subsectors que en els nous àmbits funcionals han quedat sen-se conveni específic.
1. AMB EL MEC
Des de l'anterior número d'ALL-1-OLl ha" hagutvàries reunions amb el MEC, on han estat presentadesdues propostes per escrit que no canvien substancial-ment la qüestió.
La proposta d'acord que denominen "para la aplica-ción de la Reforma Educativa" no deixa de ser unseguit de bones voluntats que no arriba a entrar enplantejaments clars per a garantir el manteniment del'ocupació amb l'aplicació de la LOGSE.
Els termes de la proposta• Formació: després d'un lleuger augment l'anàlisi
de la importància de la formació planteja els següentscompromís sos:
• Els signants es comprometen a buscar les fórmulesescaients per garantir una oferta suficient de formació(permanent i especialitzada).
• El MEC es compromet a elaborar les disposicionsnecessàries per possibilitar l'organització de cursos enuniversitats per part de les patronals i els sindicats.
• El MEC es compromet a seguir finançant la forma-ció ofertada per les patronals.
• Titulacions: els signants buscaran fórmules, dintrede la legalitat vigent, que permeten que els actualscontractats puguen romandre dintre del sistema educa-tiu, respectant "en principi" el dret a seu lloc de treballd'acord amb la titulació en què va ser contractat.
• Xarxa de centres• El MEC informarà dels criteris bàsics utilitzats en
la planificació i estudiarà les observacions i suggerèn-cíes que els puguen fer.
• El MEC es compromet a dotar als centres, demanera gradual, dels recursos necessaris per a cobrirles necessitats d'onentació educativa.de l'alumnat.
• Retribucions: la proposta aplica l'Acord de funcióPública de setembre del 94 (vegeu ALL-I-OLl ante-riors) i crea un complement retributiu a cobrar així:
• D'octubre del 95 fins setembre del 96, 25.000 pts.distribuïdes en 14 pagues (1.786 pts./mes)
• A desembre del 95 una paga única, no consolida-ble, de 15.000 pts.
• D'octubre del 96 a desembre del 97, 37.000 pts.distribuïdes en 14 pagues (2.643 pts./mes).
• D'octubre del 97 fins setembre del 98, 48.000 pts.distribuïdes en 14 pagues (3.428 pts./mes).
És a dir, que quan estiga tot consolidat, l'any 98,cobrarien en el territori MEC 110.000 pts. anuals mésque avui (7.857 pts./mes), a més dels increments sala-rials ordinaris.
Per a tenir un referent, solament el sexenni O delfuncionariat docent del MEC és de 180.000 pts./any(12 pagues de 15.000 pts.). Comptats tots els sexennis,són al voltant de 60.000 pts. al mes.
El MEC també es compromet a incrementar elmòdul de concert cada any en el mateix percentatge enquè es quant i f ique l'ÍPC previst, però afegeix unaclàusula que ens sembla molt perillosa i que diu: "...eiMEC podrà adaptar el contingut d'aquest acord en elsmòduls de concert segons els resultats de la negocia-ció col·lectiva, amb els límits imposats per l'article49.6 de la LODE..., tot açò sense perjudici de garantirels drets adquirits pel. professorat que a la signaturad'aquest acord estiga contractat".
Aquesta clàusula possibilita tant l'establiment delstres nivells retributius com la possibilitat de fixar sala-ris per sota dels establerts en els mòduls de concert.No cal oblidar que aquests són els objectius que s'hanfixat les patronals en l'actual negociació col·lectiva.
Manteniment de l'ocupacióLa proposta consisteix en que tots els llocs de treball
generats per increment d'unitats concertades (ESO) oper increment de la ràtio professorat/aula (plantilles)seran coberts per professorat de Concertada que hajaperdut el seu lloc de treball per supressió d'unitats.També proposa el pagament per part del MEC de lesindemnitzacions per acomiadament.
Açò que en un principi podria ser positiu està pen-dent del procediment d'aplicació, ja que no és fàcilsalvar l'article 60 de la LODE (com ja sabem al PV) íl'acord pot ser vulnerat en qualsevol moment sensecap conseqüència.
El document tampoc en parla de les plantilles, ni dela jornada lectiva, ni dels càrrecs unipersonals, ni de larecol.locació en vacants.
Valoració sindicalPer a l'STEPV aquesta proposta no és positiva en
els seus aspectes retributius, ja que sols arreplega lameitat del sexenni O, aproximadament, i no obri lapossibilitat de negociar la'totaïitat de l'homologaciórelributiva. Tampoc ho és per l'aplicació de laLOGSE en el sector, ja que adoieix de compromisosconcrets de les Patronals i de l'Administració quegarantesquen el manteniment de l'ocupació.
2. AMB LA CONSELLERIAEls sindicats i la Conselleria hem encetat un procés
negociador al voltant de l'aplicació de la LOGSE, quea hores d'ara és únic en el conjunt de les ComunitatsAutònomes amb competències. Això ha estat possible,en gran mesura, per la insistència de l'STEPV.
La primera reunió va ser el passat 3 d'abril i en ellala Conselleria es va comprometre a que després dePasqua ens enviaria un document de treball i una con-vocatòria per a discutir-la. La seua proposta, oral, eraun acord global (plantilles, formació, titulacions, retri-bucions, càrrecs unipersonals, manteniment de l'ocu-pació) que volien tancar abans de finals de maig.
Mentrestant els sindicals STEPV, CCOO i UGTarribàrem a un acord sobre criteris per a la negocia-ció, que coincideix totalment amb les propostes del'STEPV, que ha estat passat també a la FSIE i /aUSO per tal d'elaborar una plataforma unitària.
La Conselleria ens ha fet arribar el document i en lareunió de valoració va ser rebutjat per lots els shulí-cats, ja que no era més que una mescla del documentdel MEC Í de l'Acord de cenlres en crisi del 91.ÍEnl'apartat de retribucions ens planteja un complementde 120.000 pis., a cobrar en 5 anys, inferior en quíjntt-tat al del MEC i superior en el temps d'aplicació.
Davant d'això hem acordat un nou procés de nego-ciació consistent en desglossar-la en vàries meses tèc-niques en funció dels diferents apartats. De moments'ha reunit la corresponent a Formació, en la qual laConselleria s'ha compromès a fer una nova proposta.La propera serà sobre plantilles i retribucions.
12 / DE LA ÚLTIMA PÀGINA .* 101
6 DE MAIG, PER GUANYAR EL FUTUR
Un minut de silenci, perquè no tònic el passat.
PERQUÈ NO TORNÉ EL PASSAT
El Sindicat de Treballadors i Treballadores de l'Ense-nyament del País Valencià ens sentim moll honrats perpoder dirigir-nos al nostre poble en una commemoració
' tan colpidora dels nostres esperits, tan emotiva per alsnostres cors Í tan afermadora de la nostra voluntatcol. lectiva perquè no torne el passat.
Ací estem congregats i tanquem, el roJg/e perquè noentren mai més entre nosaltres ni la intolerància, ni el fei-xisme, ni la violència.
Hem vingut carregats de raó, què expressem ferma-ment, contundentment, sense pal·liatius, però amb lamúsica i les paraules. No ens cal més que la raó i, lavoluntat de dir-ho.
Es important estar avui ací perquè alguna cosa ens hamogut a ser una força cívica viva i activa, alguna cosa ens haposat en marxa Í ens ha fet retrobar-nos darrere d'un objectiu.
El 6 de maig ha culminat un procés de mobi-lització popular que té com a objectiu recupe-,
rar la veu com a poble. El Bloc de ProgrésJaume I ha estat un instrument decisiu per adinamitzar i organitzar tanta energia i tantesganes de recuperar la iniciativa a través de laraó, la cultura, la ciència, l'art i la política de
la igualtat, la pluralitat i la convivència.Primer Castelló, després les places de tots el
nostres pobles i ciutats, Alacant a continuaciói, finalment, València, com a cap i casal del
nostre País, són el testimoni del reviscolamentde la nostra consciència col·lectiva, de la nos-tra voluntat perquè no s'ature el camí derecu-
peració que considerem irreversible.El 6 de maig vam viure 12 hores plenes de
festa, de creativitat, de testimoniatge del quesom i volem ser. Les dones i els homes de
l'STEPV han estat al capdavant, colze a colze,amb la gent dels nostres pobles, de les nostres
escoles, del nostre treball.El 6 de maig, .milers de valencians i valen-
cianes de tres generacions ens hem marcat elsobjectius en un sol crit: perquè no torne el
passat, per guanyar el futur.
Reproduïm a continuació la intervenció del'STEPV en la Plaça de Bous de València el
dia 6 de maig.
Actius i lúcids, un poble en marxa, amb veu pròpia,sabem que l'horror de fa 50 anys a Europa, ja 20 anys aVietnam o durant 40 anys a casa nostra, no és tan llunyde nosaltres ara mateix. L'horror de la guerra i l'homici-di rep a la cara els mateixos vents de la nostra mar Medi-terrània: a terres de Llevant, on els obusos de la netejaètnica cauen en les escoles de xiquets i xiqueles, que ja noriuen; i a terres del Sud on els ganivets del fonamenlalis-me barren el pas i la vida a les dones joves acusades devoler aprendre.
Arü mateix, milers de xiquet.es i xiquets fan un granmural a l'Albereda amb els seus dibuixos els quals, totsplegats i en ordre diuen a to! el qui passa: "Estimem lanostra llengua". Aquest és un present lluminós que lamemòria pròxima de Miquel Grau i Guillem Agulló ensha de preservar per sempre.
Perquè no torne el passat.Ninot a ninot, escola a escola
Manifiesto: "La mujer en el marco de los Derechos Humanos"
AMNESTYINTERNATIONAL
AMNISTIAiNTERNACIGNAL
A M N I S T I EÍ N Ï E R N A T 1 0 N A L E
AMHMCTHH
$ÉftJf
Ante la realidad de que mil]ones de mujeresson vícümas de abusos contra los DerechosHumanos, la IV Conferencia Mundial sobrela Mujer en scptiembre del presente ano, nosbrinda la opoitunidad de definir el Irabajo deAmnistia Internacional en relación con las
violaciones contra las mujeres y hacer un lla-'mamiento para la defensa y fïn de las mismas.Sin embargo, las mujeres no son solo víctimasde abusos contra los Derechos Humanos, sinótambién con'structoras y defensoras dinami-cas. Las mujeres desempeíïan hoy en el mun-do una fiinción indispensable en la promocióny protección de todos los derechos fundamen-tales del ser humano (civiles, políticos, socia-les y culturales), íunción que por razones his-tóricas, de tradición y condición social, esignorada o subestimada. Por o tro lado, notodas las mujeres son activistas políticas, notodas se dan a conocer, y llevan una vidasilenciada inseria en contextos de conflictosarmades.
Es preciso responder con rapidez y eficàciaal auxilio apremianle de es-tas mujeres cuyavida transcurre en situaciònes de guerra. Asfpues, como reclamo a esta situación y en prode la universalidad e indivisibilidad de losDerechos Humanos:
- Declaramos un "no" rotundo a los argu-mentos relativistas que anteponen las iradi-ciones culturales a ias normas internaciona-.les de Derechos Humanos y a la prevalenciadel progreso sobre las garantías que salva-guardan los Derechos Civiles y Políticos.
- Exhortamos a las eslructuras de la ONUa que la Comisión de Derechos Humanos yla Comisión Jurídica y Social de la Mujeraborden las cuestiones relacionadas con losDerechos Humanos del Mandalo de Amnis-tia Internaiconal (presos de conciencia, penade muerte, tortura o malòs tratos, juicios sinlas debidas garantías, y ejecuciones extraju-diciales;
- Exigimos a los gobiernos que ratifiqueny apliquen las normas internacionales, enespecial:
-"PACTO INTERNACIONAL DEDERECHOS ECONÓMICOS SOCI A LES YCULTURALES".
-"PACTO INTERNACIONAL DE
DERECHOS CiyiLES Y POLÍTICOS".-"CONVENCIÓN CONTRA LA TORTU-
RA Y OTRAS PENAS O TRATOS CRUE-LES, INHUMANOS Y DEGRADANTES".
-"CONVENCIÓN SOBRE LA ELIMI-NACIÓN DE TODAS LAS FORMAS DEDISCRIMINACIÓN DE LA MUJER".
- Instamos a la Comunidad Internacional aque con caràcter prioritario apl ique "LaDeclaración de Viena" y "El Programa deAcción" de junio de 1993 en la Conferenciasobre Derechos Humanos de la ONU, dondese afirma explícitamente la erradicación decualquier d iscr iminación por motivos desexo.
Quiero expresar mi ADHESIÓN al pre-sente maniftesto.
Recepción de adhesiones:AMNESTY INTERNATIONAL.Grupo de Alicanle.Apartada de Correos 5Í203080Alicante