BUTLLETÍ DEL

CENTRE EXCURSIONISTA

DE CATALUNYA

ANY XII DESEMBRE DE 1902 N.° 95

PROTESTA

El CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA, que tant ha

contribuit an el desvetllament literari de nostra terr t, ha

sentit ferida la seva dignitat pel tristament cèlebre decret

del conste de Romanones proibint l'ensenyança del cate-

cisme en les llengües regionals.Oportunament aixecàrem la nostra protesta, com va

fer-leo tot Catalunya, demanant an el president del Consell

de Ministres que deixés séns efecte l'esmentada resolució

ministerial, quin cumpliment portaria fonda perturbació

en la conciencia del poble.

A l'adherir-nos avuy an el Missatge que han presentat

al rey les primeres societats científiques y econòmiques

d'aquesta ciutat, demanem novament que's derogui aquella

desgavellada disposició, per considerar-la injusta, impru-

dent y atentatoria als sentiments més íntims de Cata-lunya.

Si'l Govern no vol atendre les reclamacions d'un pobleque veu menyspreuada la seva llengua per qui.més obligació

té de respectar-la, nosaltres mantindrem sempre ferina lamés enérgica protesta.

26

LES COVES DE SALGA(RIBERA DEL SEGRE)

La part de ponent de la comarca d'Artesa de Segreestà limitada per la montanya de Monsonís, quin costatnord, partit per l'acció de les aigües, dóna pas, per estretcongost, al riu Segre. En aquest pas y en la ribera esquerras'hi troben els restos d'antigues constr uccions qué havienpertenescut als frares, junt ab una esglesieta en que s'hivenera la Verge del Carme, quina Mare -de-Déu se trobatambé en una còva situada al mig de 1'encinglerada penyay que la gent del país anomena Verge de Salgà. Aquestadenominació de Salgà nos circumscriu a l'ermita, sinó que

s'extén per tota aquella regió, desde'! Munt de Monsonís

a la montanya de Segués, entre les quals s'escorre'l riu.L'especial constitució geològica d'aquella encontrada,

en la que s'hi troben, en sa part principal, les calices

senonenses y més avall numulítiques, dóna lloch a una

infinitat de còves y forats, corri no se'n troben en altrapart de la comarca d'Artesa. Algunes d'aquestes còves se

les considerava de bastanta extensió, segons lo que per

allà'n contaven; més, fòra de dos o tres, lo demés són, en

sa majoria, baumes d'escasses proporcions y importancia.

Figuren totes aquestes còves en el Catàlech espeleolò-

gich de Catalunya (I) de Mossèn Norbert Font y Sagué, ab

el nom genèrich de Còl'es de Salgà (Foradada), més no hiconsta cap detall relatiu an elles, ni'ls noms segons elsquals són conegudes en el país. Per de prompte, la casa.

en que resideixen els masovers està edificada conipleta-

ment dintre una grandiosa bauma oberta en la penya, y el

camí que se segueix pera pujar a la Còva de la Mare-de-Déti

passa per forats que comuniquen d'una còva a l'altra, en

els quals hi han enclavades escales de fusta pera facilitar

l'ascensió.

(i) Butlletí del Cent re Excursionista de Catalunya, any VII, 1897,pàg. 273

— 315 —

. Aprofitant les temporades d'estiu que anyalment pas-

sem en dita població, resolguerem, ab mon germà Salva-

dor, fer-hi algunes excursions pera poguer-nos fer càrrech

de lo que eren y veure si hi havia res de notable. Ab

aquest fi, sortiem d'Artesa un dia dels primers del passatSetembre, y pel camí de mitja horta, atravessant els her-

mosos conreus de cànem y fruiterars, en trenta minutsarribem al veí poble de Monsonís, adossat a la nmonta-

nya (i), y en el qual encara s'hi conserva la casa del

Senyor, propietat del Baró d'Albi. D'aquí, en un quartfem cap a Salgà, aon, deixant a l'esquerra la casa y cape-

lleta, baixem a la vora'l riu, a quin peu s'hi troben algu-

nes de les còves més conegudes.La tradició suposa que aquest lloch estava destinat an

els que cometien alguna falta, tenint -lo per aquest motiudisposat del nodo especial, com encara podem veure avuy,

en aquell paratge tant feréstech, y Béns poder-se apenes

comunicar ab ningú els que allà residien. El conventgeneral era a Artesa, en el gran y important casal anome-

nat La Granja, enclavat en la carretera antiga d'Alentorn;

és un edifici quadrat, de pedra de dalt a baix, y quina

enorme teulada piramidal està sostinguda per un entra-

mat de fusta d'alguna complicació y un tant curiós. L'in-

terior, per sa disposició, té un aspecte verdaderament se-

nyorial. A Salgà, que per lo tant no era més que una

dependencia d'aquest convent, ja hem dit que hi haviauna casa y capelleta; la primera no presenta de particularaltra cosa que l'estar edificada, com havem esmentat ja, en

l'interior d'una grandiosa bauma, havent-hi sois de cons-trucció la fatxada y les parets divisories dels compartiments

( 1 ) A propòsit d'aquest poble, se'n coneix les dugues corrandesPopulars següents, en les que hi juguen també paper altres pobletsde la comarca.

Si Artesa n'és en un pla, Monsonís y Foradada,Monsonís a la montanya, Marcobau y Paradell,Marcobau en un turó si voleu que vòs les diguiy Vernet aprop de l'aigua. les quatre ciutats del rey.

-316-

interiors. La capelleta és d'estil romànich, séns adornos,ni l'altar major, laterals o camaril tenen cosa digna d'es-ment: sols en el chor lli han tres quadros de pintura a l'oli,segurament del segle XVII, que podrien figurar molt bé enqualsevol museu de pintures. En l'exterior s'hi veuen mol-tes runes de parets, archs y voltes, fins en llochs de la mon

-tanya verament inaccessibles. La Mare-de-Déu fou trobadaen la còva del mil; de la penya, havent -se revelat sa presen-cia a un cavaller de noble sang que per aquel] indret passa-va, al tornar de la guerra en l'Edat Mitjana. Tot el conjuntestà com si diguessim amurallat, entrant-s'hi sols per unaportalada que hi ha en la part d'Artesa, y una altra en elcostat de Rubió, a l'extrem d'un pontet de pedra. Anysenrera, tot estava enrunat y en estat verament deplorable,fent-se quasi impossible'l pujar a la còva de la Verge; niésavuy, gracies a l'interès demostrat per l'actual propietarien arreglar-lo y cuidar-lo, s'ha convertit el lloch aquell enun punt d'esbarjo que, ja en pelegrinació o aplech, jaindividualment, és contínuament visitat pels naturalsd'aquelles comarques y forasters que en ella se troben..L'ascensió a la còva és ara relativament còmoda.

La primera còva que en nostra excursió visitàrem fou .l'anomenada Celler dels Frares, la que no és més que unabauma bastant fonda y baixa, dividida en compartiments,y que se suposa que'ls frares usaven com a celler; s'hi entraper una obertura practicada en les runes d'una paret vella,que tapa la boca de la còva. D'aquesta anàrem a visitar laCòva de la Barca, anomenada aixís perquè servia de refugiy sopluig a la barca que hi havia temps enrera allà perapassar el Segre. Es també una bauma, no tant fonda, peròmés altay espayosa, en quin sostre s'hi veu encara l'anellade ferro que servia pera lligar-hi la barqueta. Altres còvesper aquest estil se troben al costat y a sobre d'aquestes, mésno tenen ni extensió ni importancia de cap classe. Enseguírem bastantes, y ert cap trobàrem cosa digna d'es-ment. La Còva de la Moneda, que tampoch és altra cosaque una espayosa bauma, situada sobre L'anterior en elcamí de Rubió, és més coneguda y anomenada a causa de

— 317 —

son nom y les circumstancies a que's deu el que li don-

guessin aquest.Diuen que, un temps després que'ls frares eren fòra del

lloch aquell, hi anaren dos bornes com enginyers, y,

començant a perdre mides, feren cap an aquesta còva,

aon, després d'algunes excavacions, toparen ab una cal-

dera plena d'unses d'or, que, sense encomanar-se a Déu ni

al diable, se n'endugueren, ab un parell de mataos, ningúsap aon. A terra, en la roca dura, encara s'hi veu un buid

del tamany y dimensions exactes d'una caldera, d'aon se

suposa s'emportaren el tresor aquells dos desconeguts.Seguírem nosaltres també alguns forats, més no eren

altra cosa que nius de corbs, àguiles, gralles y altres ausper l'estil. A la majoria hi teniem de pujar a tall de llar-

gandaix y encara gracies, total pera arribar a dalt y tro-

bar-nos que lo que desde baix ens semblava una còva

important no era res més que un foradot que rematava en

una petita sala, habitada pels esmoriachs o rates-pinyades.

Allà l'ornitòlech podria fer-hi interessants estudis, espe-

cialment en l'ordre de les aus de rampinya, puix desde'ls

astorets y espervers a les àguiles, voltors o buitres y tren-

ca-l'òs (i), hi trobarà tota l'escala zoològica d'aquestes per-

judicials bestioles.Pochs dies després d'aquesta excursió tinguérem noti-

cia de que en el cim de la montanya aquella, entre'ls

rocams y espadats, hi havia una còva bastant gran, ano-menada Còna del Bandoler. En demanàrem informes,

sobre tot respecte al lloch exacte aon se trobava; més nin-gú'ns en sapigué donar, y l' unich que'ns deyen era que

(1) Es el trueca-lbs una au de presa de les niés grosses, que resi-deix habitualment en eis més aspres penyals deis Pireneus y els

Alps, causant bastant mal en eis remats d'ovelles y cabrits novells,que caça ab bastanta facilitat, despenyant-los desde gran altura. DePunta a punta d'ala arriba a tenir-hi més de dos metres, y sota labarba presenta com un floch de pèl, a lo que deu son nom de Gv-Pntus barbatus, L. En castellà és conegut ab el mot de Quebranta-huesos.

A Salgà, en nostres excursions. hem tingut ocasió d'observar-n'hialgun, entre quines penyes arriben a criar.

- 3 18 -

sols un home molt pràctich podria anar-hi; y en quant anosaltres, que hi havia que passar per uns punts y cami-

nots tant dolents y perillosos, que'ns aconsellaven que no

hi anessim. No més ens faltava això pera acabar-nos de

decidir; no férem més que preparar-ho tot y buscar un

home que'ns volgués servir de guía, cosa un xich difícil

entre aquells pagesos. Tinguerem la sort de trobar-ne un

de valent, intel • ligent y decidit, com estich segur apenes

se'n trobarien mitja dotzena en el Pla d'Urgell, qui se'nsoferí a acompanyar-nos a l'interior de la còva y ajudar-nos

en nostra exploració. Valent y decidit ho vegerem pel zel,entusiasme y afició que demostrà, ab l'empenyo que tinguéen resseguir els recons y galeries, pujar pels llochs en que

a nosaltres ens era materialment impossible, ficar -se per

veritables caus de guineu, y tot sense necessitar l'estímulni exemple de cap de nosaltres; al contrari, volia ser el

primer, pera que, si bé havia algun perill, no prenguessim

mal. En fi, és un borne que recomano a tots els excursia-

nistes que's dirigeixin per aquells indrets, sobre tot alsespeleòlechs, ab la seguretat de que enlloch trobaran per-

sona més adicta, servicial y aixerida. Que demanin a Mon-sonís o Artesa per en Mariano Trepat (a) lo Podador, y si

l'avisen el tindran pera servir-los.

Quan pel camí li anavem explicant les exploracionsde Mossèn Font y Sagué y M. Martel, (home no feya'ls

escarafalls ni's mostrava incrèdul, com succeiria ab la ma-

joria dels homes del poble; anava fent -nos observacions y

preguntes, revelant una intel • ligencia no vulgar y una

afició entusiasta pera'Is estudis geològichs y més encara

hidrològichs. Ab aquest guia tant aixerit y un cosí nostre,l'Agustí Maluquer, que havia vingut de Balaguer expres-

sament pera assistir a l'excursió, sortíem el meu germà y

jo, el dia 12 del Setembre passat, cap a la Còva del Ban-doler.

Per consell del guia, ens emportàrem una corda d'unsdeu metres de ¡larga y uns 12 milírnetres de diàmetre,que, segons digué, devia servir-nos pera baixar-hi. Porta-

vem, ademés, les sondes, cordill, brúixola, espelmes,

— 319 —

magnesi, etc., etc., aixís com també un sarronet ab l'es-

morzar y una boteta ab bon vi de la terra.A les cinch del matí, ja erem rostos avall cap a Salgà,

d'aon, caminant per la vora del riu, agafàrem el carpí de

Rubió, que no deixàrem fins als quinze minuts d'haverabandonat aquell lloch. Trencàrem allavors cap a l'es-

querra, y per un corriol que s'enfila montanya amunt ensdirigim a la font de sobre'1 riu, situada enfront del poble,per lo qual se l'anomena Font de Rubió, punt aont haviem

resolt esmorzar. Abans d'arribar-hi va fer una forta rui-

xada, de tal manera que, si no hagués sigut una roca

plana que sortia d • un marge y sota la qual ens refugiàrem,hauriem tingut de fer l'excursió ben xops y molls de cap

a peus. A la mitja hora havia passat del tot aquell petitaiguat, y el sol lluïa altra volta, més hermós que may.

Ben prompte arribàrem a la font, de fresca y cristallina

aigua, aon, com se pot suposar, férem bastant honor a les

vitualles. Reconfortats y ab més dalit, ens dirigírem cap al

cim de la montanya, d'aon se domina un panorama tantesplèndid y dilatat que per sí sol ja val la pena de pujar -hi.Tot el Montsech, desde la vall d'Ager, Alòs y el Curulló,

cap a A'leyà, Comiols, montanyes d'Oliana, Organyà yCadí, s'estenien pel Nord y part del Llevant a nostra vista;

a Ponent, hi teniem, al Lluny, les montanyes dels límitsde l'Urgell; y cap al Sur, per sobre Montclar, serra d'Agra

-munt y montanyes de la Segarra, hi oviravem el Mont-serrat, quins piclis sobressortien, ab bonich contrast, de

la boira que envolquellava les comarques que'1 volten.De les altures d'aquells voltants és la que té. més vista.

El guia'ns tragué de nostra abstracció recordant-nos la

feina que encara teníem de fer. Aixís és que, ab bastanta

recança nostra, abandonàrem aquell lloch, y, passant per

uns indrets que no refusarien els isarts, férem cap al

Munt de Monsonís, en mig de quines laberíntiques penyesse troba la còva que anavem a visitar. No vuy esmentar elsperills que corríem trescant per aquells pedregams: solsdiré que teniem sota nostre un precipici que després de

baixar ab ràpida pendent un centenar de metres topava ab

- 320 -

un altre de perpendicular que se n'aixecava altres tantssobre'1 riu. Sols de pensar lo que passaria si un home hicaigués, fa posar els cabells de punta. Y arribàrem, perúltim, al fi de nostra excursió.

Quan lo Podador ens digué que ja hi haviem arribat,respiràrem un xich, si bé, mirant en tots indrets, no vèyemcosa que s'assemblés a cap mena de còva. Està la boca tantamagada, que's passaria pel costat y ningú s'adonaria d'ella.Allavors sapiguerem que en temps de la primera guerracivil s'hi havien amagat alguns lladregots que robaven ycometien tota mena de crims y malifetes; que més tard sen'hi refugià un de sol, més que un dia hi tornà ferit, yallà degué morir de fam, ja que nos pogué moure, ytemps després se trobaren una pila d'òssos y alguna cala-vera. També s'hi amagà algun presidan i dels que treballa-ven en les obres del Canal d'Urgell; de manera que's potben dir que li escauria millor el nom de gruta o Refugi de

facinerosos que no pas Còva del Bandoler.Ab tot això, deixàrem lo que'ns embogassava més, això

és, els sarrons, escopetes (puix alguns ens les haviemendut), botetes, etc., y ens dirigírem a la boca. Allà'nsquedàrem parats, puix no vèyem per aon podriem baixar,ja que estava quasi obstruida per una roca bastant gran, ysols deixava pas per dos escletxes, l'una triangular dequatre pams de base per dos d'altura, y una altra d'encarano un pam d'ampla. Allavors el guia, agafant la corda, valligar-la an aquesta roca, y, passant com va poguer, encon-gint-se molt, va despenjar-se, y als pochs moments ja'l vege-rem a baix. Nosaltres, com a més prims, hi passàrem rela-tivament bé; y com micos, agafats de mans a la corda yapoyats els peus a la paret, ens deixem mig escórrer y arri-bem séns novetat a la primera sala. Es bastant gran; amàdreta, als tres o quatre metres, surt una galeria en direccióoest, al cap-d'avall de la que se'n troben dugues, una quepuja quasi verticalment y acaba a molt poca distancia,y l'altra que a peu pla gira a la dreta, més no s'hi pot pas-sar, per no tenir gaire més d'un pam d'amplada.

Tornant a la sala, surt de mà esquerra una esquerda

_ 321 -

impracticable, que acaba en un gran finestral, a llevant de

la montanya; del fons en surt una altra galeria, que

segueix ab bastant desnivell y acaba en una sala més petita.A mà dreta'n puja una de molt poch ampla y no's veuaont acaba; del fons en surten dos més: la de l'esquerrapuja, per entre pedregalls, uns quatre metres y fa cap a un

replanet; la de la dreta puja també pel rocam, y es parteixen dos que's tornen a reunir, després de vorejar una roca.

Al començament, y també a la dreta, puja un estret corre-

dor amunt completament impracticable a causa de lo

estret (és el L del plano); caminant per l'esquerra de la

pedra, se fa cap a una sala, d'aon, en direcció est, n'arren-

quen dugues galeries, l'una sobre l'altra; la més alta ésimpossible de passar-hi; en quant a la baixa, permet el pasencongint-se tant com se pugui, puix no té més de dos

pams quadrats de secció. Aquest passadiÇ dóna accés a una

saleta que hi fa cap també la galeria que surt del fons de

la segona sala (és la galeria 1 J); tornant enrera's veu comun pou vertical (el N O), en el qual s'en fi là lo Podador ydesprés l'Agustí, mentres nosaltres exploraven l'altrecostat. Aquest pou remata en un replà del que'n surt un

avench que fa cap al cim de la montanya: és una altraentrada de la còva.

Durant l'estona que vam permanèixer dintre d'aquellapoguerem observar que'] sol estava tot cobert de guano de

rata-pinyada, que'] guia recullia pera abonar ses terres. Ni

les parets ni'1 sostre presentaven cap particularitat, y el

conjunt general de la còva semblava més l'interior d'ungran pedregali (com en realitat és) que no pas una gruta

com les que haviem visitat fins aquell dia.Resseguits que hagueren tots els recons y forats de

manera que no se'ns en hagués escapat cap a nostra vista,

Començàrem a treure l'adjunt croquis, que pot donar una

idea, si no exacta, al menys aproximada, de la forma y

disposició de la cavitat aquella. Les rates-pinyades hi abun-

den molt, y nosaltres en teniem sempre voleyant algunesal voltant de les llums. Per fi, fou hora de tornar a desferel camí que haviem fet, y allavors ja'ns fou un xich més

— 322 -

difícil el pujar la corda; més, apoyats contra la paret,ajudant-nos ab els peus y mans, arribàrem a dalt tanttrempats com ho estavem abans al baixar. Quan tots esti-

Co y A DEL BANDOLER (Salgá, Ribera del Segre). —A. entrada; F, Bayal;P, entrada o boca superior; E, G y L, galeries inexplorables

guerem reunits, recullírem els trastos que havíem deixat afòra, y pel dret cap a la dreta, baixant montanya avall pelcostat de Monsonís, en menys d'un quart forem al peu delriu, y d'allà en tres quarts altra vegada a casa, després de

- 323 -

separar-nos del Podador, ab quina agradable companyia

haviem passat tot aquell matí.

Pot dir-se que cap interès científich presenta aquesta

còva, puix és superficial y té poca extensió. L'aigua que

quan plou molt entra pels dos forats que li donen accés

devalla pels diferents corredors, y, fent cap a la primera

sala, baixa pel passadiç del Bayal, saltant a la montanya.

Com a curiositat val la pena de visitar-la, y la recomano a

tots els que, per un motiu o altre, facin cap an aquelles

encontrades.

JOSEPH MALUQUER Y NICOLAU

COMISSIO ORGANISADORA

pera la creació de Museus municipalsen tots els pobles de Catalunya

Aquesta Comissió, nombrada pera portar a la pràctica

l'idea que a la Junta Directiva varen exposar els actius

consocis Srs. Maspons y Xalabarder, ha començat els seus

treballs, redactant una circular que publiquem a conti

-nuació y serà remesa an els senyors delegats y persones

més influyentes de cada encontrada. Ateses les raons que

en ella s'exposen, esperem que en totes les poblacions,

especialment en els caps de comarca, hi podrem veure,

dintre poch temps, interessants col • leccions, que seran

una prova més de la cultura. de nostra terra.

El CENTRE ExcuasioNisTA DE CATALUNYA, atenent a que en

quasi tots els pobles existeix un material més o menys extens,Compost de documents històrichs, armes, monedes, làpides, ob-j ectes d'art, fòssils, etc., etc., de positiu valor històrich, artístichO científich, material que avuy se troba escampat arreu, descuidatO completament abandonat, y que, recullit y col-leccionat degu-dament, no solament donaria una prova de la cultura y bon gustde sos habitants, sinó que seria també d'indiscutible valor com ele-

- 324 -

ment d'instrucció pera'Is col-legis de primera y segona ensenyançay de les persones aficionades a tals estudis, ha acordat iniciar yfomentar la creació de museus municipals, on se podran reculliry classificar tots els objectes que tinguin algun valor en el sentitabans dit, ja siguin documents, planos, gravats, fotografies o di-buixos de paisatges o monuments de la localitat, existents o des-apareguts, col • leccions de periòdichs locals, retrats de personatgesimportants fills de la població respectiva, làpides, armes, mone-des, esculptures, objectes de ceràmica, indumentaria, fòssils,exemplars de botànica, mineralogia y zoologia y tot allò que'Ismedis y bon gust de cada hu permeti, en l'intel • ligencia de que,com no's tracta de que aquests museus siguin col • leccions com

-plertes, sinó que tinguin caràcter exclusivament local, han de con-.tenir únicament aquells objectes que facin referencia a la localitatmateixa, o hagin sigut trobats dintre'I respectiu terme municipal.

Seria olendre I'il • lustració de vostè si'ns esforcessim en demos-trar ('importancia y trascendencia de l'idea que tenim el gustd'exposar. Basta ab lo dit pera que vostè la comprengui. Més,com aquesta no es obra que pugui portar-la a cap ab ses solesforces aquest CENTRE, per grans que siguin sos desitjos, sinó quenecessita la decidida cooperació de persones il-lustrades y de bonavoluntat, a vostè'ns dirigim també, ben segurs de que l'idea arre-larà fondo en son esperit, y contribuirà ab tota la força del seuprestigi a l'èxit de l'empresa, que, d'esser un fet, parlaria molt alten favor de la cultura del poble català.

A ]'objecte, donchs, de que sigui una realitat el nostre pro-jecte, es necessari que en cada localitat se constitueixi una Juntamés o menys nombrosa, segons ('importancia d'aquella, compostad'un representant de l'Ajuntament y d'aquelles demés entitats ypersones que per llurs mèrits propris o significació social puguinser una garantia pera. la realisació del repetit projecte. Les mésindicades en aquest cas serien els rectors, mestres, enginyers, ar-

quitectes, notaris, metges, apotecaris, advocats, propietaris, pre-sidents de Societats industrials o científiques, etc , combinantaquests elements segons els nedis y ¡'importancia de cada muni-cipi. D'aquesta manera'] museu tindria un caràcter oficialmentpopular, y la Junta, completament autònoma, seria per ell una

patent de seguritat contra les empentes de la política menuda,tant freqüent, per desgracia, en aquest país, apart de que, fet en

aquesta forma, es una manera de sol licitar el concurs d'un gran

nombre de persones que contribueixin a l'engrandiment del

museu.

- 325 -

Una vegada constituida la Junta, presidirà a la fundació del

museu, tenint en compte les circumstancies següents:Tots els objectes que's recullin seran guardats en un local que

podrà facilitar l'Ajuntament, col-leccionant-los y classificant -losdegudament. Se portarà un llibre-registre d'entrades y sortides yse faran catàlechs explicatius de cada objecte o document, fent-hiconstar tots aquells datos o circunstancies que puguin tenir alguninterès, com el punt de procedencia, significació històrica, cien-tífica, etc.

El museu serà proprietat del poble, sense que tnay ni per cap

motiu se pugui vendre, enagenar ni cambiar cap objecte. Noobstant, els particulars que'n poseeixin algun y vulguin deposi

-tar-lo en el museu, podran fer-ho, conservant la seva proprietat,que'Is permetrà retirar-lo quan ho tinguin per convenient.

El museu serà públich, com també') llibre- registre y els catà-lechs, poguent també ser utilisat pels mestres com a materiald'ensenyança, sense que tinguin dret a retirar cap objecte dellocal, aon se trasladaran ab llurs deixebles sempre que vulguindonar caràcter pràctich a certes lliçons.

Pera cobrir els gastos d'instalació y conservació, que no seranmolts, els Ajuntaments podrien incluir una quantitat en llurspresupostos, séns perjudici de les voluntats particulars que'l fa-vorexin ab llur apoy pecuniari.

El CENTRE EXCURSIONISTA facilitarà a les Juntes locals totsels datos que necessitin, y en les poblacions on nos trobi personacompetent pera fer les classificacions procurarà enviar-hi quipugui fer-ho. Per això serà necessari que les Juntes locals se co-muniquin constantment ab el CENTRE EXCURSIONISTA y obrind'acord ab ell, donant compte de sa constitució, reglament inte-rior del museu y demés, séns perjudici de la complerta autonomiade que sempre disfrutaran Irs Juntes locals, quina iniciativatindrà ample camp pera augmentar en lo possible'Is respectiusmuseus.

Aquest és el pensament, breument explicat. El CENTRE EXCUR-

SIONISTA no dubta que despertarà'ls entusiasmes de tota personail • lustrada, y per això'ns dirigim a vostè pera que, avistant-se ables demés persones o entitats que en aquesta localitat puguin con-tribuir-hi, hagin o no rebut la present circular, celebrin una re-unió en el plago més breu possible y procedeixin a la pràctica detotes aquelles gestions que siguin precises pera realisar el pensa

-ment Exposat.Entretant, la Comissió que firma, creada en aquest CENTRE a

- 326 -

l'esmentat objecte, se complau en posar-se a les seves ordres, es-

perant que l'esforç de tots sigui sempre pera major honra y gloria

de la terra catalana.Barcelona, Novembre de 1902.

CÉSAR A. TORRES.- EDUARD XALABARDER. -JULI SOLER Y SAN-

TALÓ. - J. Mti SPONS Y CAMARASA. - NARCÍS FUSTER.

NOTES FOLK-LORIQUES

CORRANDES POPULARS

Aquí dalt a la montanyaels pastors tenen consell:n'han penjat a la mestressaal costat del bou vermell.

El cucut y la verjaulatots covaren en un niu:la verjaula ja n'és morta;el cucut encara és viu.

Ab la cara t'ho conech, minyona,que no estas bona:o ton pare t'ha pegat,o te cances d'estar sola.

Ay, mares que teniu filles!,no les doneu a casar:fiqueu -les dins d'una gerra,poseu-les a confitar.

Ay, mares que teniu filles!,no les doneu als traginers,que aixís com peguen als matxostambé peguen a les mullers.

Ay, mares que teniu filles!,no les doneu a cap gabaig,que quan les han enganyadesdiuen: «A França me'n vaig».

- 327 -

Aquí passa un barba-brutcarregat de fantasia;per un gambetot que té,diu que vol una pubilla.

Aquest jove que ara passamireu com fa anar els peus!Jo'I tingués dintre d'una ollaab nou arrobes de fideus!

Aquest jove que ara passala cara.sempre li riu :a la seva cabellerales rates li han fet niu.

Aquest jove que ara passaés el meu festejador:és home de poca empresay no'm sap demanar l'amor.

VICENS PLANTADA Y FONOLLEDA

CRÓNICA EXTRANGERA

CONGRÉS DEL CLUP ALPÍ FRANCÉS DE 1902

Com oportunament anunciàrem a nostres llegidors, aquest secelebrà del 3 al 8 d'Agost a Bagnères-de-Bigorre. M. F. Schraderportà la representació de nostre CENTRE.

El resultat del Congrés ha sigut dels més falaguers: ademésdels socis de la secció local, hi concorregueren 133 alpinistes,entre'Is que hi havia 33 senyores.

El dia 3, a les dues de la tarda, s'inaugurà l'exposició de foto-

grafies, instalada en el «Musée des Thermes». A les tres tinguéIloch l'inauguració del bust de M. Ramond, l'excursionista defacultats tant complexes y tant enlairades que, segons M. Beraldi,donà en 1789, ab ses «Observations faites dans les Pyrénées»,l'acte de naixença d'aquesta serralada. Parlaren M. Marchand,

- 328 -

director de l'Observatori del Pic du Midi, y el president delC. A. F., M. F. Schrader. El primer, després de saludar en nomde la «Société Ramond» al C. A. F., recordà les principals gestesde l'eximi excursionista, principalment son triomf al poder asso-lir, després de molts intents fallats, el cim del Mont Perdu. ' Elsegon s'ocupà de sa vida íntima y política.

El dilluns dia 4 se féu l'excursió a Lhéris (i,600 metres). Hiprengueren part un centenar de congressistes.

El dia següent s'anà al Pic du Midi. Els excursionistes sorti-ren a les tres del matí en cotxe cap a Artigues, aont arribaren a

dos quarts de sis. Hi esmorzaren. Tot seguit comença l'ascensióa peu, seguint el contat esquerre de l'Adour. Un poch més amuntde Tramesa'igues se presenta la vista del Pic, desproveit per core-pleit de vegetació. A les nou deixen la Hourquette y comencenla pujada del matís superior, arribant a dos quarts d'onze a l'Ob-servatori, que'ls el ensenya'l director, M. Marchand, pujantdesprés al cim. Comencen tot- seguit la baixada pera anar a dinaral coll de Sencours. Després els excursionistes se parteixen en

tres aplechs. L'un se dirigeix cap a Gripp, un altre cap a Coure[d'Oncet, y d'allí. passant pel Ilach Bleu, cap a Bagnères, y el ter-cer els deixa pera anar l'endemà a Gavarnie. Els dos primers se

junten, a les set, a Chiroulet, aon pugen an els cotxes, que'ls duena Bigorre.

El dimecres se féu un passeig en cotxe, a Labassère.El dijous se féu la darrera excursió a la Croix-Blanche, aon se

trobaren els excursionistes ab els que se n'havien anat el dimarsa Gavarnie.

Finalment, el dia 7 s'acabaren les tasques del Congrés ab eldinar d'honor.

Sembla que'l prop - vinent congrés se celebrarà l'any que ve al'illa de Corsa.

CRÓNICA DEL CENTRE

NOVEMBRE DE 1902

CONFERENCIA

• El divendres dia 28 va llegir-nos D. Joseph Maluquer una interessant conferencia, que publiquem en aquest mateix número,

sobre Les Cò»es de Salgó (Ribera del Segre). Per ser aquest

- 329 -

treball el primer que'ns ha donat a conèixer, fou molt ben rebutper la nombrosa concurrencia que va escoltar-lo, y ens demostrales bones ,qualitats del nostre jove y aprofitat consoci en aquestamena d'estudis.

EXCURSIONS

Excu RSIó A VILABERTRAN, PERELADA Y REQUESENS. —An aques-ta interessantíssima excursió hi concorregueren els Srs. Baster,Buxeres, Carbó, Clapés, Codina, Dalmau, Martínez, Passapera,Millet, Martí, J. Pagès, Piera, Reig, Rodon, J. Serra, E. Vidal yF. X. Tobella.

Reunits els expedicionaris el dia t.r de Novembre a Figueres,aon foren rebuts pel nostre delegat en aquella ciutat, Sr. Boschy Roig, sortiren tot -seguit a peu cap al veí poble de Vilabertran,que hi arribaren en poch més de mitja hora. L'objecte de la visitaera l'antiga col • legiata de Sant Agustí, que data del segle Xl yque atreu l'atenció, tant per son pintoresch aspecte com per laseveritat de son interior (artísticament profanat), com per la na-tural senzillesa y disposició de les arcades de son notabilíssim

claustre. A la casa rectoral pogueren admirar la notabilíssima

creu professional, de gust romànich.Havent-se despedir del Sr. Bosch, que s'entornà a Figueres,

en tres quarts més se n'anaren a Perelada.Després de dinar y a corre-cuita perquè no podien entretenir

-se, com haurien sigut llurs desitjos, els excursionistes visita-ren la població, Casa de la Vila, iglesia parroquial, antich claus-tre de Sant Domingo (romànich), el palau dels Comtes, aont elsva rebre ab molta amabilitat el Sr. Pontonach, fent-los veure totesles dependencies y •la riquíssima biblioteca y 1'iglesia del Carme,ab son bell claustre gòtich.

A entrada de fosch se dirigiren en carruatge a Espolla, havent-

hi posat dues hores. Mentres els preparaven el sopar y l • allotja-

ment, encara tingueren temps de fer una detinguda visita a l'es-cola municipal, declarada model per la Junta Provincial d'lns-

trucció Pública, de quina bona disposició y mètode d'ensenyançaab dificultat poden gloriar-se altres municipis de més impor-tancia.

El dia següent, a les sis del matí, emprengueren la marxaacompanyats del guia en Salvador Estela, y, passant per la Còva

del Moro y menhir de Pedralta (?), a dos quarts de vuit se tro-baven a la Font de la Bruixa, d'aon ne sortien, després d'haver

27

- 330 -

esmorzat, a dos quarts de nou, pera arribar a les dèu a Requesens.Allí foren rebuts els excursionistes per D. Alexandre Cornalat,

procurador dels Comtes de Perelada, y el seu fill D. Guillem,acompanyant-los a visitar I'antich castell, reconstruit baix la sevadirecció, sobre'Is vestigis trobats a l'atzar entremig de l'atapaitbosch que cobrí'I cim d'un turó que domina les fondalades deson entorn y que encara vegeta ufanós pels seus voltants.

A dos quarts de tres de la tarda emprengueren_I'ascensió finsal Coll k'orcat (tres quarts), punt divisori de la carena de la cor-dillera pirenenca, per aon s'entra a la vessant francesa. Desde allípracticaren el descens cap a Alvera, primer poblat de la veïnaRepública, unit ab el Perthús per la carretera que . recorre aque-lles montanyes en una extensió de set kilòmetres, que seguirentambé a peu pera arribar-hi a dos quarts de sis. Després de des-pedir-se dels expedicionaris que's dirigiren a Perpinyà, els deméspujaren a la tartana, que va portar-los a Figueres, arribant-hi a lesnou de la nit, d'aon sortiren l'endemà cap a Barcelona, desprésde mostrar llur agraiment al Sr. Bosch per la seva direcció, quede bona gana li remerciem desde aquestes columnes.

Excuasió AGAVÁ, ERMITA DE BRUGUÉS, CASTELL D'ARAMPRUNYÁY BEGAS. — El dia 16 de Novembre sortiren ab l'exprés de lescinch cinquanta -sis minuts del matí'Is socis Srs. Mallot, Llorenç,Batlles, Romano, Pont y Espel, arribant a les sis trenta minuts aGavà.

Després d'esmorzar, a les set quinze minuts, emprenguerenla marxa seguint la carretera de Begas y deixant -la al ser enfrontdel cementiri de Gavà, pera pendre un camí de la dreta, que,passant per entre vinyes y bosch, surt altra volta a la carretera,al peu de la casa anomenada Mas de Brugués.

A les vuit quaranta-cinch minuts ja eren a l'ermita del Bru -.gués o del Sitjar, com també se l'anomena.

La portada sembla de construcció del segle XV y forma unbell conjunt ab l'artística creu que s'alça „1 mig de la placeta.L'aplech té lloch el dia de Pasqua de Resurrecció, essent moltconcorregut pels pobles dels voltants.

Esmorzaren a la mateixa casa, y sortiren a les dèu, passant perun camí de rocam y bastant accidentat, lo que, vorejant feixesde terra molt ben conreuades, pujaren al castell d'Aramprunyà,en vint minuts, o sigui a les dèu trenta.

Prop l'edifici hi ha gravada en la roca viva una inscripció enla que's diu que l'obra del mur fou començada l'any 1375.

- 331 ^.

En l'interior sols se conserva un capitell qué representa unàngel sostenint l'escut senyoria) d'Aramprunyà.

Prop del lloch de ('inscripció que s'ha esmentat se veuen algu-

nes sepultures, sobre quina antiguetat no estan encara conformesels historiadors.

Al noroest del castell hi ha la capella de Sant Miquel de Bru-gués, la que poca cosa de notable ofereix a l'excursionista.

En l'actualitat s'està reconstruint la muralla per encàrrech deson proprietari, Sr. Girona, qui al mateix temps ha fet obrir unacarretera pera poguer-hi pujar ab tota comoditat. Després defruir dels hermosos panorames que's dominen desde'! castell,sortiren a les onze trenta minuts, y, passant per la drecera que'lsindicà'( guardià, arribaren a la casa Petit de les Planes a les dotze;y, seguint per un camí de carro, per entremig d'un hermós ypoblat bosch de pins, en quinze minuts trobaren de nou la car-retera enfront mateix de 1'iglesia de Begas, que està situada a unsloo metres per la part dreta de la mateixa. Un cop vist lo Inésnotable d'aquella, seguiren dita carretera, arribant a Begas al capd'un quart.

Aquest poble té'l terrer molt montanyós, essent els punts mésculminants Costa Blanch, Puig de la Mola y Penyarroja. A unsvint minuts y sobre un turó s'aixeca la capella o ermita de SantaEularia.

A causa de la pluja hagueren de retornar en tartana fins aGavà, aon prengueren el tren de les sis vintiquatre, que'ls deixàa Barcelona a les vuit.

Els Srs. Batlles, Romano y Llorenç tregueren diferentes vistesfotogràfiques deis llochs niés interessants de l'excursió.

VISITA

L ' Ex posicjó D'ART ANTICH. —EI dia 9, al mati, el CENTRE Ex-CURSIONIST A va fer una visita oficial a la notabilíssima Exposiciód'Art Antich, instalada en el Palau de Belles Arts. Es tanta lariquesa de pintures sobre taules, robes, estatues, ceràmica, joyeríay demés que ocupen completament totes les sales d'aquell Palau,que'ls visitants, que eren més de cinquanta, sols varen poguerveure durant tot el dematí les sales de la planta baixa.

Els socis Srs. Casades, Pascó y Caselles donaren oportunesexplicacions als excursionistes, que resultaren veritables confe-rencies sobre art antich.

-- 332 -

Es probable que tornem a fer una detinguda visita an aquestamanifestació artística, y allavors ens en ocuparem ab l'extensióque sa importancia requereix.

NOVES

RESTAURACIÓ DE SANT MARTÍ DE CANIGÓ. — El dia i I de No-vembre varen inaugurar-se ab molta solemnitat les obres de recons-trucció de l'antiquíssima abadia de Sant Martí de Canigó. Abaquest motiu, y per celebrar-se en aital lloch la festa dels JòchsFlorals de Barcelona, sospesa per l'autoritat militar el primerdiumenge de Maig, foren molts els catalanistes que s'hi aplega-ren, responent aixís a l'atenta invitació del bisbe de Perpinyà,Monsenyor Carselade du Pont, a qui de tot cor felicitem perlaseva empresa, ja que ha de contribuir en gran manera a fer re-viure'ls sentiments de fe y patria en aquell bell troç de terra ca-talana.

El CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA hi estigué molt benrepresentát, puix ademés del President, Sr. Picó y Campamar, hiassistiren D. César A. Torres, D. Joaquim Cabot, D. FranciscoCarreras Candi, D. Pere Pagés y altres quins noms sentim no re-cordar en aquest moment.

SOCIEDAD CASTELLANA DE EXCURSIONES. — A Valladolid s'estàconstituint una societat d'excursions, quina idea sembla ha sigutmolt ben acullida pels elements intel • lectuals d'aquella regió. Les

bases publicades pera portar-la a terme son calcades sobre nostrereglament. Ab això, no hem pas de dir si trobem simpàtica la

nova institució, que voldriem veure extesa per totes les regions

de la Península; puix, com més s'estudía un territori, més s'esti-

m a, y allavors compendrien, molts que ara'ns insulten, el motiu

perquè idolatrem la nostra Catalunya.

El CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA sols se declara responsa-ble de lo contingut en la Secció Oficial del seu BUTLLETÍ, deixant ínte-

gra als respectius autors la responsabilitat dels treballs firmats.

Barcelona.—Tip. L'Avenç: Ronda de ('Universitat, so.—Tcicfon I t5

INDEX ALFABETICH DE NOMS PROPRIS

ELS NÚMEROS INDIQUEN LES PLANES)

Abims del sol, 85.Aeeuzzos, Duch dels, 83, 549.Acudit, 167.Ager, i85, 198.AGUILÓ, Angel, 186.AGUST, Rafel, 3.Aiguamoix, vall del, 4, 11.Alcoletge, 184.Alcora, 192.ALCOVER, Antoni Al. , , 38, 12 7 , 240Alegoria, 86.Alguer, 5o, 185.Alps, 6o, 82.Alt Llobregat, 194.Alt Segre, 198.Altes valls del Ter y Freser, t 95AMENGUAL, 192.AMETLLER, Antoni, 214.Andorra, 198.Annunziata, 177.Apol, temple de, 209.ARABIA v SOLANAS, R., 44, 152.Aramprunyà, Castell de, 331.Aran, vall de, t, 64, 198, 287.Argentona, 1 o8.Arige, riu, ¡89, 255.Armentera, pont de, 14.Arrondaz, 82.Artesa de Segre, 314,Arties, 4.

Assiniboine, 83.Asturies, 84.Atmòsfera, acció de la, 243.Atrio del Cavallo, 176.

Badet, pich de, 286.Bagà, ¡09.Bagnères-de-Luchon, 2, 292.Bagur, 247.Baix Llobregat, 194.Baix Segre, 197.Bandoler, còva del, 319.Barbarà, 197.Basiero, to.Bastareny, 110. 190.

BASTEE, Pere, to8, 111, 329.

BECH, F., 186.Bellmunt, 311.Benasque, 263.Beret, pla de, 4, 14.Berga, 109, 184, 186, 254, 309•Bergadà,194.BERNAT Y DURAN, J., ¡o6.Bertí, 79.Betren, 3.Blanchs, can, 309.BIADA, 109.Biure, 308.Bigues, 65, 79, 308.Boix, riu, 304.

- 334 -

Boix, casa del, 3og.Bonaigua, port de la, 4.BORDAS, 13.Borredà, ¡88.Boscoreale, 177.Botànica, 299.Breuva, 149..Brugués, ermita de, 33.BRUSI, Sr. Marqués de, 192.Bufatals, 187.Burriach, io8.BURERES, 329.

CABALLER, 192.CABOT, Joaquim, 39, 332.Cabrera, serra de, 31 1.Cabrils, 1o8.Cadí, estanyols del, 274.Cadí, serra del, 227, 228, 3og.Caldes, port de, q..Caldes de Bohí, u.Calella, 172.Campania, 178.Campdeparets, 309.Camp de Tarragona, 197.Campdevànol, u ¡o.CAMIPLLONCU, Isidro, 38.Campllonch, pla de, 1o9.CAMPMANY, Aureli, 40, 192.Campo, pichs ne, 4.Canigó, 269, 2,71,._Capri, illes de, 174.Carançà, gorges de, 276.CARBÓ, Joseph, ¡o8, t i 1, 186, 329Cardoner, 194.Carnalets, vall de, ¡86.CARSELADE DO PONT, 332.CARSI, J., 192.Casserres, 3og.CASADES, P., 212, 331.Cassarill, 3.Castellar d'en Huch, 255.CASTELLET, Eduard, .2 1 3..CASTELLET, Pere, 2 13.Castelldefels, 247.Castellfullit, 290.

CASTELLS, 192.Catalunya Francesa, 199.Catllar, ¡86.Catllaras, pla de, 259.Caval f era, serra, 3!!.Centelles, vila de, 308.Cerdanya, 198.Cerdenya, 64.Cerredo, pich de, 84.CIFFRE, Bartomeu, 3.Cija, serra d'en, 110.CLAPÉS, 329.CLAVELLET, Ramon, 59, 64, 185.Clup Alpí Francès, 239.CODINA, 111, 191, 329.Colomés, cercle de, 1 1.Colomés, pich de, ¡o.COLLS, Antoni,192.Collegats, 280.Collsacabra, 195.Comarca de Cervera, 197.Comarca de Solsona, 194.Comarca d'Olot, 196.COMAS, Ramon N., 213..COMAS, Joseph M.°, 214.Comolo-Fornos, pich de, 11.Comolos-Pales, serra de, ¡o.Conca de Barbarà, 197.Conca del Noya, 194.Conca de Tremp, 198.Congost d'Erinyà, 279.Cono Baix, Colomés, 11.Corbera, santuari de, iog.Cosenza, 177.Costa de Llevant, ¡96.Costa de Ponent, 196.Costes de Garraf, 248.Courmayeur, 149.Còva del Moro, 329.CRESPI, 111.CUNÍ Y MARTORELL, 172.

CHAIIAs, Dr. Roch, 151

DALMAU, 329. .Dames Anglaises, 149.

- 335 -

Dunes, 246.

Eina, coll de, 1 to..

Empordà, 196.Encantats, agulla Occidental

deis, 1.

Endevinalla, 162.Entomologia, 297.Entranserull, vall de, 8.. -Escrita, riu, 5. . .Escunyau, 3. .. .Esfinx, 141..Espluga de Francolí, 1 1 1.

Espolla, 185, 3'•9•Espot, portarró : de,. 1 F, 243..Espot, vall de, 5.ESTANY, 111.

Estany, pia dei, 1 !o,Estanys, maciç dels, 283.Estiula, 187.Estiula. Sant March de, 187.Expressió, medis de, io6.

Fafnir, 141.

Falermo, 178.Falgars, montanyes de, .255.Faigars, santuari de, 186.FARRERONS, 111.

Faula, 136.Feridun, 142.Ferreries. Les, 187.FITER, J., 90.Florencia, 192.Foguera, pich de, 5.Fontanals, forat de, 259.FONTAN DE NEGRIN, 13 ., 63, 263..FONT Y SAGUÉ, 37, 40, 85, 87, 2 12,

228, 254, 286, 302.Foradada del Simplon, 83.Forat de l'or, 305. .FRAGINAL S , Cristòfol. 38.Frontanyà, Sant Jaume . de, 186,

G ALILEA, Manel, 40, 108, .192.Garona, 3.Garriga, La, •111, 292, 338• -

Garrotxa, 196, 28 r•Gavà, 88, 33 0 , 331•Gavarnie, 270.Gavarreta, 109 .GAZA, Adolf, 40, 192,2 J 3.GAZA, Alfred, 192, 213.Geodinàmica, 242, 275. .Geologia estratigràfica, 284.Geysers, 278.Gironella, log, 308.Gironés, 1 g6.GISPERT, Joaquim de, 184, 260.GOLFERICHS, 40.Gombreny, 110, 187, 255.Gonus, 46, 5o, 62.Gorchs•Blanchs, JI.

GocRDON, 2.Gracia, 40.Granollers, 65.GUDIOL, Mn. Joseph, 62, 104, 215.GÜELL, D. Eusebi, 40.Guilleries, 1.95, 281.

Hauró, pla de, 187.Herculanum, 176, 205.Hidrologia, 291.

Ictiologia, 297.Ischia, illes de, 174.

Japó, 282.Jordi de Capadocia. 124.

Laberinto, 212.

Linya, pich de, 5.Luchon, 4.

Llavorsí, 14.Llampayas, 185.Llegenda, 122.Llobregat, 255, 260.Llosa, estany de la, 5.Lloses, Les, 186.Lluçanès, 194.

Malacologia, 298.

- 33 6 -

Maleïdes, montanyes, 11 287.MALUQUER Y NICOLAU, Joseph, 36,

1 73, 1 9 2 , 1 99, 328.Mallorca, 191, 268.Manises, 192.Manresa, 213.Marlès, 109.MARTÍNEZ, 329.MASFERRER, 192.MASPONS Y CAMARASA, Jaume, 61, 81.MASPONS Y LABROS. 41, 6o, 65.MASSÓ (J.), 13.Mataró, 263.Mergansol, riera de, 255,Merolla, coll de, 110.

Meteorologia, 222.Metges, riera de, 255.Meyà, vall de, 184, 303•MILLET, Francesch, 1 i I.MILLET, Pere A., i I I.MILLET, Tomàs, II f.Miralles, pont de, 255.MIRÓ, 213.MITJANS (B), 13.Mofetes, 278.Mollet, 44•Monestero, collada de, lo, u.Monestero, vall de, 7.Monsonís, 314.Montarto, 4.Mont - Blanc, 149.Monte-Nuovo, 176.Montgrony, 212.Montmany, 228.Mont-Perdu, 286, 328.Montsech, 184, 303.Montseny, 195, 281.Montserrat, 112, 186, 194.Morfologia, 227.Moustiers, 192.Moyanés, 196.Mulhacén, pich de, 263.Munt de Monsonís, 314•Murens, 266.

NADAL (A.), 13.

Nàpols, 173, 205.Negre, riu, 3.Nevada, Sierra, 263.Noruega, 83.Nou, La, 255.Novel • lística, 121, 152.

Olost, 109.OIOt, 276.Olvan, 109.OLLER, Narcís, 151.Oms, Verge dels, 188.Oó, regió de, ¡u.Oplonti, 205.Oreller, coll del, 1 1 o.Orenga, coll de, 303.Os, clapiça del, 244.OSONA, Arthur, 211.

PAGÉS (J.), 329.PALAU, Pau, 40.Pallars, 7, 14, 198, 272.

Panadès, 196.PAR, Alfons, 38, 39, 181, 2 1 4, 237•PASSAPERA, 329.Paús, 303.Pedraforca, pals de, 110, 260.

Pedralbes, 64.Pedralta, 329.Peguera, pich de, 7, 10.

Peguera, rasos de, 110.

PELLICER, Joseph AU, 263.Pendís, coll de, 260.Peña Santa, 84.Peña Vieja, 84.PERDIGÓ, 11 I.

Perelada, 3 2 9, 330•PIREZ, 213.Picamill, 256.Picamoixons, 111.PICó Y CAMPAMAR, Ramon, 150, 204,

211, 332.PIERA, 111, 329.Pitó, 141.Pla de Bages, 194.Pla de Barcelona, 194.

-- 337 -

Pla d'Urgell, 197.PLAJA, 213.Plana de Vich, 195.PLANTADA, Vicens, 262.Plini el jove, 1 8o, 22 1.

Pobla de Lillet, 109, 184, 188, 254.Poblet, 1 I t.

Pompeya, 39, 173, 204, 228.Pont de Suert, 287.Portella, La, 308.Portici, 175.Posilippo, serra volcànica de, 173.Pozzuoli, golf de, 173.Prades, 197.PRATS, 11 I.

Prats de Lluçanès, i og.Priorat, 197.Pròcida, illes de, i 74.Puiócercós, 266.PUIGGARf, 40.Puigreig, 308.PriG Y CADAFALCII, 109.PUIG Y SAIS. 1 1 1 .

Punta Solando, 149.Plrineu Català, 212, 237.

Quar, santuari de la, 308.Queralt, montanyes de, 309Quimera, 141.

R.AROLA, Frederich, 15,.Ratera d'Espot, port de la, 5, I o.Rei, Pere, 186.Requesens, 329.Resina, 177.Ribera de Ció, 197.Ribera de l'Ebre, 197.Ribera del Segre, 198, 314.Ribereta, port de la, 12.Riells de Fay, 308.Ripoll, log.Rius, port de, 4.RocAronT, Ceferí, 13, 40, 61, 1o8,

120, 151, 185, 192, 200, 2 14, 215.Rocoses. 82.R000N, 329.

RODRÍGUEZ D'ALCÁNTARA, 213.Roma, 209.ROMEU, Isidor, 3.Rondalla, 127.Rosegg, pich del, 82.Rubió, 319.Ruda, vall, q..RUSSELL, 2.

Saburedo, agulles de, 4.Saburedo, vall lacustre de. 1 i.

SAGARRA, 191.SAINT -SAUD, comte de, 2, 13.Salardú. 4, 6.SALES, Bernat, 3.Salgà, 3 1 4, 323•Salses, 278.Santa Eularia, 99.Sant Angelo, montanya de, 173.Sant Aniol, gorges de, 275.Sant Benet de Bages, 213.Sant Boy, 62, 88.Santes Creus, II 1.

Sant Martí de Canigó, 332.Sant Maurici, estany de, 5, 6, 272.Sant Miquel del Fay, 308.Sant Nicolau, vall de, ,i.Santou, avench de, 2 t 2.Sant Pol, 267.Sant Quirze de Besora, 255.Sant Ramon, 62, 88.Sant Romà de Clusa, 257.Saus, 185.SCHRADER, 2, 239.Segarra, 197.Segués, montanya de, 314.Selva, La, 1 g6.Sendrosa, carena de la, t i.SERRA (J.), 329.SERRA, Rossendo, 38, 63, 86, 1 o6,

139, 182, 21 1.

SERRET, 213.Smórskredtind, 83.Sociedad Cordobesa de Excursio-

nes, 88.Sois, ribera de, 18g.

- 33 8 -

SOLER Y ESCOFET, 213.SOLER Y MARCH, 213.SOLER Y SANTALO, Juli, 1 3, 3 8 , 64+

151, 1 99, 239.Solfatares, 278.Solius, 245.Soller, 1g1.

Somma, mont, 176.Sorrento, 173.Sota terra, 212.Stabies, 206.STTANM, Henry, 191.Subenulis, lo.

Taillon, pich, 263.Tarradets, 304.TÁXONERA, Florenci, 186.TEIXIDOR, Joan, iog.TEIXIDOR, A., 109.TELL, Guillem, A., 15,.Terratrèmols, 283.Tona, 212.TORRAS, César August, log, 186,

2 2, 2 37, 332.TORRAS, Joseph M. a , iog.Torre del Greco, 175.Tot<REs Y BUIXEDA, 109, 186.Tredós, banys de, 12.Tremp, conca de, 303.TREPAT, 9. .

Ubago, estany, 11.

Unarre, 14

Valarties, riu, 4.Vallcebre. 110.

Validemosa, 1 g 1.

Vallès, 44, 78, 195.VALLS, L., 1 o8.Valls, 111.Vallvidrera. 64.VERDAGUER, Mossèn Jacinto, 214.Vestais, atri de les, 206.Vesuvi, 39, 173, 204, 228.VIDAL, Lluís M.', 12, 220.VIDAL (E.), 329.Viella, 3, 11, 12.. .Viella, port de, 3.Vignernale, refugi de, 85.VILA, Eladi, 184, 307.Vilabertran, 329.Viladecans, 61, 88.Vilahur, 185.Vilanova de Meyà, 306.Vilardell, Igo.Vilarrodona. t II.Vilassar de Dalt, 1o8.Volcans, 176, 276.Vosges, 82.

Weisshorn, pich, 6o.

Zermast (Alps), 6o.Zoologia, 294.

TAULA GENERAL

Págs.

El país d'Aran, per L. FoNTAN DE NÉGRIs

Societats y Revistes . . . . . . . . . . . . . . . . 15

Llista dels senyors Socis . . . . . . . . . . . . . . 17

En Francisco de S. Maspons y Labrós, per CELS Goatls . . . 42

Conferencies sobre l'excursionisme, per CELS Golls . . . . 46Notes folk-lòriques, per RAMON CLAVELLET. . . . . . . . 5o

Es Francisco Se S. Maspons y Labrós, per J. MASPONS Y CA.IA-

RASA. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65

L'Excursionisme y l'Arqueologia, per MosséN JOSEPH GUDIOL . 89

Sessió pública inaugural de l'any 1902— Atemoria del senyor Secretan, per CEFERí ROCAFORT . . . 113

— Discurs del senyor President, per ROSSEN DO SERRA Y PAGÉS. 121, 153Miquel Cuní y Martorell, per J. MALUQUER. . . . . . . . 172

Una excursió a Pompei y al Vesuvi, per ALFONS PAR . 173, 204, 228

Festa patronal de Sant Jordi:—Memoria del senyor Secretari, per CEFERí ROCAFORT . . . 193— Discurs del senyor President, per RAMON Picó Y CAMPAMAR. 200

L'Excursionisme científico, per N. FONT Y SAGUÉ, pbre. 217, 241,

265, 289

De Berga a la Pobla de Lillet per la montanya, per JOAQUIM DE

GISPERT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 254

Notes folk-lòriques, per VICENS PLANTADA Y FONOLLEDA . . 261. 326

Montsech, per ELADI VILA CUÑER, soci delegat a Alcoletje . . 303Protesta. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 13Les còves de Salgà, per JOSEPH MALUQUER Y NICOLAU . . . . 31.EComissió organisadora pera la creació de Museus municipals. 323

Secció oficial : Socis entrats, pp. 36, 1o5, 210, 287. — Dona-

tius pera la Biblioteca, pp. 37, to5, 210, 288.— Donatiuspera'¡ Museu y Col • leccions, pp. 105, 210, 288.

Crònica del CENTRE:— Sessions oficials, pp. 37, 6o, 15o, 2 II.

- 340 -

— Sessions preparatories, pp. lob, 181.—Conferencies, pp. 62, 85, ro6, 151, 182, 212, 327.— Conferencies y lectures, p. 38.— Excursions y visites, pp. 40, 212.— Visites, pp. 192, 330.— Prechs, p. 240.Ribliografia, pp. 215, 237, 262, 286.Cambi de publicacions, p. 1 r 2.

Crònica estrangera, pp. 59, 82, 149, 326.Noves, PP. 40, 64, 88, 1 12, 216, 2 39, 330•

GRAVATS

Francisco de Sales Maspons y Labrós . . . . . . . .Cerdanya: Serra de Cadí . . . . . . . . . . . . . .Serra de Cadí: Agulles de Pedra Forca. . . . . . . . .

Pallars: Portarró d'Espot . . . . . . . . . . . . . .

Canigó: Clapiça de l'Os . . . . . . . . . . . . . .

Solius: Monolit . . . . . . . . . . . . . . . . .Solius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Pedra mal nomenada Dolmen de l'Avench . . . . . . .Solius: Pedralta . . . . . . . . . . . . . . . . .Sant Privat-La Garrotxa: Salt de Sallent . . . . . . . .

Alt Llobregat: Salt de la Farga vella. . . . . . . . . .

Recons de Murens . . . . . . . . . . . . . . . .Calanques de Sant Pol . . . . . . . . . . . . . . .

Còva dels Coloms a Porto Cristo (Mallorca). . . . . . .Xemeneya del Canigó . . . . . . . . . . . . . . .

Glacier del Canigó . . . . . . . . . . . . . . .

Estany de Sant Maurici (Pallars). . . . . . . . . . .

Estanyols de Cadí (Canigó) . . . . . . . . . . . . .

Gorges de Sant Aniol . . . . . . . . . . . . . . .

Entrada de les gorges de Carançà ............Fons de les gorges de Carançà . . . . . . . . . . . .Congost d'Erinyà . . . . . . . . . . . . . . . .Congost de Collegats ( Pobla de Segur) . . . . . . . . .Cingle basàltich de Castellfullit . . . . . . . . . . .Modelo de caixeta pera insectes . . . . . . . . . . .

Caixa de botànica. . . . . . . . . . . . .

Còva del Bandoler . . . . . . . . . . . . . . . .