PROPOSTES TRANSVERSALSPER A LA MILLORA DE LA DEMOCRCIA

I DEL MODEL SOCIOECONMIC DE LES ILLES BALEARS

Mar 2015

El CERCLE D'ECONOMIA DE MALLORCA t com a missi principal contribuir al'articulaci de la Societat Civil per tal d'aconseguir una millora del model econmic isocial de la nostra terra.

Fruit de la feina feta dins les nostres comissions, de les conferncies i debats que hemorganitzat, de les Plataformes que hem afavorit i de les enquestes que hem elaborat,en el CERCLE han anat prenent cos uns criteris i unes opinions al voltant delsassumptes pblics que afecten a la Societat i de la defensa dels interessos delsciutadans en general.

Ens interessa especialment la gesti eficient i transparent dels poders pblics i laconsecuci d'un nivell de benestar que sigui el fonament d'una convivncia msharmnica, tot apostan per un creixement ms sostenible.

Per aix, volem manifestar a la nostra Societat el que pensem i el que creiem que s'hade dur a terme, especialment en un moments en els que encarem una srie deprocessos electorals a tots els nivells.

El CERCLE, des de la seva independncia de qualsevol poder poltic i econmic, volcollaborar amb totes les Institucions pbliques i privades per tal d'assolir les milloresque considera necessries per a les nostres Illes i, alhora, ser un referent de crticaconstructiva sobre el seu grau de consecuci.

En aquesta lnia, el CERCLE presenta i posa a disposici de tota la societat les 26propostes transversals per a la millora de la democrcia i del sistema socioeconmic deles Illes Balears que es detallen a continuaci.

2

SOCIETAT CIVIL I FUNCI PBLICA

Basant-nos en la segona enquesta "Qualitat democrtica, institucions i societat civil aBalears", realitzada pel CERCLE a finals de 2013, volem assumir l'opini expressada perla societat balear.

La satisfacci general amb el sistema democrtic s extremadament baixa en la sevadimensi quantitativa i pessimista en la qualitativa. Aix ha de suposar un copd'atenci per als partits poltics perqu abandonin la seva actitud passiva i facin elsesforos necessaris per recuperar la confiana perduda i convncer els electors quenicament representen els interessos de la ciutadania.

Les conclusions de l'enquesta esmentada es resumeixen en les segents propostes:

1) Millorar la selecci i formaci tica i professional dels gestors pblics, ambprocessos de selecci transparents i justos en base a mrits i capacitats, controlsefectius i assumpci de responsabilitats, introduint, dins els cossos d'empleatspblics, sistemes de participaci i incentius vinculats als rendiments i a laproductivitat que fomentin la motivaci necessria per a impulsar la milloracontnua i la excellncia en la gesti.

2) Reformar l'administraci pblica, eliminant duplicitats (solapament decompetncies), fent-la ms gil i al servei del ciutad, sota els criteris d'eficcia,eficincia i transparncia. A ms, donar un paper decisiu rgans independentsencarregats del control dels processos i l'avaluaci dels resultats.

3) Avaluar tots els nous projectes d'inversi, tant els pblics com els privats quepuguin generar un gran impacte (sectorial, territorial, econmic...), amb indicadorssocioeconmics que mesurin la seva viabilitat, la qualitat del nostre model decreixement i el benefici que obt la Ciutadania de cadascun d'ells.

4) Reformar la llei electoral i el funcionament dels partits poltics, substituint elsistema de llistes tancades i bloquejades per un altre amb llistes obertes,semiobertes o, almenys, desbloquejades; generalitzant els processos de primriesobertes; limitant el mandat dels crrecs poltics; especificant clarament lesincompatibilitats; i anunciant els possibles pactes post electorals abans delscomicis.

5) Mantenir els drets adquirits i millorar l'estat del benestar dels ciutadans ,impulsant l'equitat en matria fiscal, garantint la seguretat jurdica i la lliurecompetncia, i pactant, entre els partits i la Societat Civil, els temes importants,com ara el model de desenvolupament econmic i mediambiental i els que afectena l'estat del benestar (fonamentalment, educaci i sanitat), per tal de garantir lacontinutat necessria que faci possible l'excellncia en la gesti pblica.

3

6) Fomentar la identitat balear i la seva influncia a l'Estat Espanyol, unint esforosper actuar en una mateixa direcci en totes les matries actualment en litigi, comel finanament o les reformes en educaci; exigint una direcci nica a nivelld'institucions, partits poltics, organitzacions, societat civil i mitjans decomunicaci; i demandant la prioritzaci de l'inters general de les Illes perdamunt dels interessos dels partits poltics.

7) Fomentar l'associacionisme i la participaci ciutadana en la vida pblica,augmentant la cultura participativa i l'organitzaci de la societat balear per poderexigir ms i millor democrcia i articulant una societat civil forta i organitzada quereivindiqui tot all que els poltics no fan degut als interessos partidistes.

ECONOMIA I TURISME

La nostra economia presenta una dependncia molt accentuada del sector tursticestacional de sol i platja, el que la fa molt dependent de les variacions ccliques de leseconomies dels pasos emissors.

Per altra banda, aquesta progressiva terciaritzaci prcticament ha fet desaparixeraltres sectors que, abans, representaven una part important del nostre PIB, com ara elsector agroalimentari o sectors industrials tradicionals com el sabater o el de lafusteria. Aix mateix, la construcci ha passat a ser una activitat minoritria degut a lasaturaci del territori i a la bombolla immobiliria.

Pensem que les crisis s'han d'aprofitar per fer neteja i per dur a terme els canvis querequereix un model econmic i social sostenible. Per tant, proposem les segentsmesures, que ens han de portar, de nou, al creixement, per sense oblidar les llionsdel passat:

8) Gestionar la recuperaci econmica, potenciant un model que, basant-se en lesfortaleses del sistema actual, sigui capa d'assolir una progressivadesestacionalitzaci de l'activitat, impulsant nous creixements en el sector primari(agroalimentari) amb denominacions d'origen propis, en el sector terciari (serveis)mitjanant una diversificaci cap a altres branques complementries (sanitat,cultura, educaci i medi ambient) i en el sector quaternari (noves tecnologies), totaprofitant la nostra situaci geoestratgica i les economies d'escala derivades delmodel actual.

9) Introduir els mecanismes adients per tal de:

a) Vetllar per la cohesi social, garantint la igualtat d'oportunitats com a mesurad'accs i promoci en el treball.

4

b) Reduir l'atur:

Potenciant la inversi en Educaci, en R+D+i i en la Infraestructura Productiva,fomentant la collaboraci pblica-privada.

Impulsant l'emprenedoria i garantint la millora en l'accs i les condicions delcrdit a famlies i a empreses.

c) Assolir l'equilibri pressupostari en els comptes pblics:

Aplicant criteris d'eficincia i realitzant anlisis de benchmarking respecte aaltres indrets per donar transparncia i coneixement a la societat sobre ladestinaci dels recursos pblics.

Potenciant la lluita contra el frau fiscal, que suposa una prdua de recursospblics i un factor de competncia deslleial.

10) Impulsar i donar un suport decidit a la internacionalitzaci de les nostresempreses, amb l'objectiu de millorar la nostra capacitat productiva, generarocupaci i reduir la nostra dependncia del mercat intern.

11) Millorar el model turstic de les Illes Balears en base a les segents iniciatives:

a) Reconvertir les zones turstiques madures, fomentant la collaboraci pblica-privada, tot preservant el territori i el paisatge com a actius bsics deldesenvolupament de la nostra economia insular, centrada en el turisme.

b) Aconseguir una participaci vinculant en la gesti del Ports i Aeroports de lesIlles, com a peces fonamentals del sector.

c) Impulsar l'Escola d'Hoteleria per aconseguir que sigui una referncia mundial,mitjanant la collaboraci entre l'administraci pblica i l'empresariat tursticde les Illes.

d) Posar en marxa el Palau de Congressos com a motor de desestacionalitzaci.

e) Potenciar el turisme cultural i urb de la ciutat de Palma.

FINANAMENT AUTONOMIC

El mes de juliol de 2005, la Plataforma Cvica, una entitat integrada per 31 entitats(Collegis Professionals, Patronals, Sindicats i Universitat) i encapalada pel CERCLED'ECONOMIA DE MALLORCA que demanava als partits poltics "un gran acord per alfinanament de les Illes Balears", present a tots el Partits Poltics i a la Societat en

5

general una Proposta de Reforma del Model de Finanament. En aquest documentanalitzvem les deficincies del model i proposvem una via de reforma.

Des de llavors, poc s'ha avanat, encara que s cert que va haver-hi una certa milloraamb la reforma feta per el Govern del President Zapatero, que va permetre a les Illessortir de la coa del finanament i passar d'un saldo negatiu del 7,43 % del PIB a un5,71%. A partir d'aix, res no s'ha mogut.

A l'estudi encarregat el juliol de 2014 pel Govern del President Rajoy als professors dela Lafuente, Barberan y Ezequiel s'ha tornat posar de manifest el que venimassenyalant des de l'any 2005, s a dir, la manca d'equitat del sistema i la sevacomplexitat.

Per tant, demanem als poder pblics una reforma urgent del sistema de finanament iun nou model basat en els segents principis:

12) Establir la solidaritat finalista com a base de la convivncia dins de l'EstatEspanyol: una Comunitat transfereix recursos a una altra perqu aquesta puguipagar els serveis d'un Estat de Benestar com, en especial, Educaci, Sanitat iServeis Socials.

13) Garantir l'equitat per a tots els ciutadans, amb independncia del seu lloc deresidencia:

a) Justcia redistributiva: les Illes Balears aporten a la solidaritat interregional un5,71 % del PIB, quan a Alemanya es considera que ms d'un 2,5 % s excessiu.Existeix una percepci generalitzada de greuge comparatiu.

b) Absncia de privilegis: el finanament per cpita de les Comunitats amb rgimforal es quasi el doble que a les Comunitats del rgim com. Els concerts basc inavarrs sn assumibles, per la forma de quantificar el contingent queaporten a l'Estat Central s un privilegi insolidari i discriminatori.

14) Definir un nou model, ms simple, transparent i sotms al principi d'Ordinalitat:

a) El model actual s massa complex i de molt difcil enteniment, resultat d'unesmodificacions que pretenen mantenir l'status quo inicial i, alhora, millorar elfinanament de totes les Comunitats Autnomes.

b) En un nou model han de estar ben definits els seus principis i objectius aix comles frmules del clcul dels fons aportats i l's que es fa dels fons rebuts.

c) Principi d'Ordinalitat: s'aplica en els Estats Federals del nostre entorn iconsisteix en que l'aportaci a la solidaritat no ha de suposar per a l'aportantuna prdua de la seva posici relativa en el finanament per cpita finalmentrebut.

6

INNOVACI I EMPRESA

La inversi en R+D+i en aquesta comunitat (0,3% del PIB) s de les ms baixesd'Espanya i es troba molt per sota de la mitjana espanyola (1,3%) i de l'EU-27 (2%).Com a referncia en l'mbit nacional, a Euskadi s'hi dedica el 2% del PIB; en l'mbiteuropeu, el percentatge que hi dediquen els pasos nrdics supera el 3%.

Una nova onada d'automatitzaci est en marxa en el mn a causa de la digitalitzacide l'economia. La tercera revoluci industrial (robtica avanada, Big Data, Internet deles coses, impressi 3D...) produir una convulsi en les classes mitjanes que afectar agran part de l'ocupaci del sector serveis: entre el 40 i el 60% es veur afectat perl'automatitzaci en els propers 20 anys. Per les ocupacions creades no substituiranels llocs de treball destruts, ni en termes de competncies requerides, ni en termes deposici en la cadena de valor, ni en termes de distribuci geogrfica.

El model turstic actual a les Balears est estancat des de l'any 2000. Els principalsindicadors romanen constants o retrocedeixen i es necessiten cada vegada msturistes per assolir els mateixos ingressos globals. Els reptes del nou model balear peradaptar-se al nou entorn socioeconmic exigeixen transformacions substancials i laimplicaci de nous actors.

s imprescindible "repensar el model de creixement de les Illes Balears", com ja va ferel CERCLE D'ECONOMIA DE MALLORCA l'any 2006, per respondre als reptes queaquesta societat haur de fer front en els propers anys. Per aix, proposem:

15) Crear un autntic Sistema Balear Transversal d'Innovaci que arribi a totes lesempreses i a tots els ciutadans.

a) S'ha d'estendre la "Innovaci a totes les poltiques".

b) S'ha de desenvolupar l'RIS3, Estratgia Regional d'Innovaci, per a unaespecialitzaci Intelligent continguda en el document S4T2.

16) Assumir l'Objectiu 2020 d'Inversi en Innovaci per tal d'arribar, com a mnim, a lamitjana nacional.

17) Potenciar l'oficina de Gesti de Projectes, per facilitar a les PIMES i a lesAssociacions Balears l'accs i la gesti de les diferents ajudes europees.

18) Impulsar un Programa Operatiu concret sobre el dest dels fons FEDER destinats aR+D+i de les Balears i que suposen aproximadament uns 150 milions d'euros.

19) Transformar l'Ibestat, amb suport de la UIB i del Parc Bit, en una agncia de BigData - Open Data que generi informaci utilitzable sobre els nostres sectorsproductius.

7

ENERGIA I MEDI AMBIENT

Les propostes que s'han elaborat dins de la Comissi d'Energia i Medi Ambient giren alvoltant de les segents lnies estratgiques:

20) Estimular, des dels poders pblics, la implantaci d'un model econmic capade reorientar-se cap a sectors relacionats amb les tecnologies netes, eltransport verd, la gesti de residus i les energies renovables, sense minvar lacompetitivitat del teixit productiu, amb l'objectiu de:

a) Reduir el consum dels recursos naturals.

b) Garantir la seguretat de subministrament d'aquests recursos.

c) Limitar els impactes mediambientals del seu s.

d) Fomentar la incorporaci de tecnologies eficients, com ara lumniques, declimatitzaci i de modernitzaci de les xarxes de depuraci.

e) Crear nous llocs de feina.

f) Diversificar l'activitat empresarial a les illes i alhora beneficiar amb aquestaactuaci l'activitat principal, el turisme.

21) Elaborar un pla estratgic capa d'alinear tres eixos: infraestructures, mediambient i entorn social. El redisseny del model econmic s'hauria de centrar endos objectius: la generaci de valor afegit i la creaci d'ocupaci estable. Tamb srecomanable contemplar una major participaci privada en la gesti de serveisrelacionats amb els eixos definits en el punt anterior, recorrent al rgim deconcessions per a la seva modernitzaci, la gesti eficient i l'obtenci definanament addicional. A partir d'aix, les lnies d'actuaci possibles sn:

a) Desenvolupar la mobilitat sostenible. El transport representa la major fontd'emissions de CO2 i suposa ms del 60% del consum d'energia final a Balears.Les poltiques fiscals que incentiven les tecnologies que es volen fomentar ipenalitzen les contaminants sn molt ms eficaces que les subvencions.

b) Incorporar les energies renovables de manera progressiva, prenent enconsideraci la corba d'experincia, la intermitncia i el perode de convivnciaamb les energies convencionals.

c) Residus: abocament 0. En matria de gesti de residus, el principal objectiuhauria de ser assolir l'abocament zero en totes les Illes Balears, comunitat queja es troba en disposici de convertir-se en la primera d'Espanya en aconseguir-ho. D'aquesta manera s'apostaria realment per l'anomenada economia circular,aprofitant el 100% dels recursos.

8

EDUCACI

Qualsevol Pla per l'Educaci ha de ser estable en el temps i comptar amb el compromsi la co-responsabilitat de la Societat, per tal d'apostar per un sistema capa d'adequar-se als canvis socials i a les exigncies del futur. Per aix, des del CERCLE proposam:

22) Assolir un Pacte Social per l'Educaci ampli, que permeti el consens en lespoltiques a desenvolupar i que aposti per un model de qualitat, basat en elssegents punts:

a) Crear un Consell Socioeducatiu encarregat de valorar la qualitat de l'educaciamb indicadors consensuats i amb taules mixtes entre sector productiu, tercersector i sector educatiu.

b) Potenciar i facilitar l'autonomia pedaggica, organitzativa i de gesti derecursos dels centres.

c) Afavorir l'equitat i l'aprenentatge dels ms desafavorits. Potenciar l'educaci 0-6. Cap estudiant de la xarxa pblica ha de deixar els estudis per manca derecursos.

d) Vincular el model lingstic amb l'autonomia dels centres per al bonaprenentatge de les llenges oficials (amb un tractament preferent de lallengua prpia) i una estrangera.

e) Afavorir el desenvolupament de la formaci professional. Crear una taulaintersectorial.

f) Potenciar la formaci permanent, amb especial atenci als centres d'educacid'adults.

g) Garantir un finanament suficient per aconseguir els millors nivells de qualitatper a l'educaci de les Illes Balears.

h) Reestructurar la formaci i la carrera professional dels docents: establir plansd'estudis ms ajustats a les necessitats de l'alumnat; establir un nou sistema deprovisi de llocs de treball en dues fases (perode mixt de prctiquesremunerades i elecci del professorat des de l'autonomia del centre i segons elseu projecte educatiu); estructurar la carrera professional en quatre nivells(novell, aprenent, avanat i expert) i subjecta a avaluaci.

i) Reforar el paper dels equips directius, que han d'estar formats per donarresposta a les necessitats del centre i ser dinamitzadors dels programesd'aprenentatge de l'alumnat i de la formaci permanent del professorat.L'equip directiu ha d'intervenir en els procediments de provisi de places, enles propostes de nomenament del personal docent no estable i en l'avaluacidel professorat.

9

SALUT I BENESTAR

L'Informe sobre la Salut en el Mn, publicat per l'OMS, afirma que entre el 20% i el40% de la despesa sanitria total es perd per ineficincia. De tota la despesa sanitriaespanyola de l'any 2009, el 73,6% s d'origen pblic i el 26,4% privat (la despesapblica suposava el percentatge ms baix, i la privada la ms elevada, de la UE-15).

A partir de l'anlisi DAFO de la Sanitat Balear, realitzada per la Comissi de Salut iBenestar del CERCLE D'ECONOMIA DE MALLORCA, resumim les segents propostes pera la millora del nostre sistema sanitari:

23) Organitzar de manera eficient els recursos, per tal de garantir una assistnciauniversal, accessible, segura i de qualitat per als ciutadans. Entenem que en unentorn de crisi les decisions del que volem ser en el futur les hem de prendre avui,de manera reflexiva i tica, tenint en compte aquests dos principis:

a) Garantir un finanament adequat: hi ha un dficit de finanament de la sanitatpblica balear si comparem la despesa per cpita respecte a la d'altresComunitats Autnomes. Aquesta diferncia, en els dos ltims anys, se situaentre els 266 i els 291 euros per persona respecte a la mitjana, el que suposaentre 270 i 300 milions d'euros anuals.

b) Establir el carcter finalista dels recursos sanitaris, que han de ser assignats enfunci de la necessitat sanitria de cada regi, mitjanant un sistema decapitaci ponderada, i tenint en compte l'especial circumstncia de l'elevadapoblaci flotant que comporta el turisme. Aix ajudaria a una millora del dficitpressupostari estructural, que s especialment caracterstic en el cas de lasanitat, ja que no pot deixar d'oferir els serveis pblics que cobreix.

24) Reinventar el model sanitari: el nou model sanitari hauria de respondre a lescaracterstiques prpies de la nostra comunitat. Hem d'aconseguir augmentar lessinergies entre la sanitat pblica i la privada. Cal emprendre una racionalitzaci decarteres de serveis que estableixi els llocs idonis per a la realitzaci de les tcniquesms complexes, el que redundar en una millora substancial de la qualitatassistencial i en un estalvi de costos.

25) Replantejar l'establiment de mesures com el copagament en aquells serveis on esconsideri que aportar efectes beneficiosos per al control de la demandainadequada de serveis, salvaguardant l'equitat d'accs al sistema sanitari.

26) Adaptar el Sistema Sanitari a la creixent dependncia i a la cronicitat. La majoriade ciutadans assolim edats avanades. La malaltia i les seves seqeles, en lessocietats com la nostra, se centren de manera majoritria en la gent gran, i aixaugmentar en els propers anys. Fins ara, en lloc d'adaptar el nostre sistemasanitari a aquests usuaris, s'ha prets que siguin aquests els que s'adaptin alsistema. Per aix, complementar la sanitat pblica amb la privada s fonamental.

10