projecte educatiu de centre de l’esplai boix .pdfen quan a l’estructura del projecte, cal dir...

Projecte Educatiu de Centre de l’Esplai Boix

http://www.ceboix.org [email protected] C/ Londres 64 baixos 08036 Bcn 655 936 376

1

ÍNDEX

Pàg.

0. INTRODUCCIÓ 2

1. ANÀLISI DEL CONTEXT 4

2. IDEARI 10

3. MODEL PEDAGÒGIC 16

4. FINALITAT I OBJECTIUS GENERALS 20

5. MITJANS EDUCATIUS 24

6. MODEL D’ORGANITZACIÓ 27

7. FUNCIONAMENT INTERN 44

8. CRITERIS D’AVALUACIÓ 50

9. PROCÈS D’ELABORACIÓ 51

10. BIBLIOGRAFIA 52



2

0. INTRODUCCIÓ

El document que teniu entre mans configura el Projecte Educatiu del Centre d’Esplai Boix, una

eina que, en la forma d'un document consensuat, serveix com a marc de referència per a la gestió, la

presa de decisions i el funcionament del centre. Aquest caràcter marc és possible en la mesura que el

PEC, en coherència amb el context, defineix les senyes d'identitat del centre, expressa la seva

estructura organitzativa, funcional i pedagògica, formula els objectius de futur i determina els mitjans i

les opcions metodològiques per a aconseguir-los. A més, pretén ser un document útil i actual que

pugui ser utilitzat com a referent bàsic i com a punt d’inici que expliqui el que molts cops ja se sap de

l’esplai però pocs cops s’hi ha reflexionat. És, per així dir-ho, una pinzellada ràpida dels òrgans que

donen vida al Boix.

En ell es troba la culminació de la reflexió pedagògica de l’equip de monitores i monitors, fruït

de la unió de diferents anys d’experiència al capdavant de l’esplai, en el qual s’ha pogut dur a terme els

primers passos com a educadors i educadores amb infants i joves.

Altres generacions de monitors i monitores de l’esplai ja havien tingut la idea de fer un projecte

de centre, sovint, gràcies a la reflexió que es duu a terme en els cursos de monitors i directors, que

deixa veure la necessitat palpable que hi ha dins els equips de parlar i reflexionar sobre el model

pedagògic de cadascun dels esplais. En el cas del Boix, el “model” a través del qual es feia i es fa

esplai amb els nens/es i joves és quelcom que estava molt interioritzat i mai s’havia reflexionat fins a

tal nivell sobre el rerefons d’aquest. A més, la manca de temps i de coordinació va fer que els intents

anteriors de PEC es quedessin tan sols en una quimera.

Els documents que en aquell moment sorgiren no representaven allò que s’havia pensat en un

primer moment, així com tampoc representaven la totalitat de les veus de l’equip de monitors, no podia

denominar-se Projecte de Centre. Aquells documents, però, van servir com a primera reflexió

pedagògica de la tasca educativa i ara s’han recuperat, adaptat i refet per tal de que formin part

d’aquest nou document, que, aquest cop si, s’espera que sigui representatiu i útil.

En quan a l’estructura del Projecte, cal dir que està dividit en nou apartats diferents: en primer

lloc es troba l’anàlisi del context més proper a l’esplai, el que seria la ciutat de Barcelona, el districte de

l’Eixample i el propi barri, contextos en constant canvi que influeixen en la vida de l’esplai. El segon

apartat és l’ideari, que defineix qui som, en què creiem i donen forma i personalitat al centre. Seguit

d’aquest trobem la finalitat de l’esplai, els objectius generals del centre i dels diferents grups d’infants,



3

mitjançant els quals s’encamina i es dirigeix la pràctica educativa. Com a quart punt s’ha cregut oportú

parlar sobre el model pedagògic que defineix la tasca i acció educativa, així com reflexionar sobre els

mitjans a través dels quals s’educa, els quals es troben descrits en el cinquè punt. El sisè i setè apartat

parlen sobre l’organització de l’entitat mitjançant la qual es funciona, es mostra l’estructura interna de

l’esplai, i en vuitè punt hi ha els criteris d’avaluació, l’eina a través de la qual s’avalua la utilitat del PEC.

Per últim i com a novè apartat, hi ha el procés d’elaboració, on s’explica de quina manera s’ha

coordinat tot l’equip per tal de redactar el Projecte. Cal dir que aquest punt ha permès fer una reflexió

exhaustiva sobre l’experiència viscuda, de manera que també ha facilitat el tancament del període

perquè l’equip s’adonés dels errors comesos o aspectes a millorar i poder establir nous reptes de futur.



4

1. ANÀLISI DEL CONTEXT

L’esplai Boix és una entitat d’educació en el lleure que va néixer l’any 1979. Mitjançant

l’educació, els infants i joves de l’esplai aprenen una sèrie de valors a través, bàsicament, del joc i en

convivència amb altres nens i nenes. A grans trets, a l’esplai es treballa per canviar la societat.

L’esplai Boix, des dels seus inicis, ha estat ubicat al barri de l’Esquerra de l’Eixample de la

ciutat de Barcelona, el qual forma part del Districte de l’Eixample. Actualment, comparteix alguns

espais amb el CEIP Mallorca (Carrer Londres 64) i hi ha apuntats una cinquantena d’infants i joves

d’entre sis i disset anys, tan del barri de l’Esquerra de l’Eixample com de fora d’aquest.

El context immediat en el qual es troba el centre influeix en la trajectòria i l’evolució d’aquest i

l’omple de característiques que el fan únic. És en aquest entorn, en el contacte diari amb la gent del

barri, amb les institucions i associacions i amb el dia a dia de l’Esquerra de l’Eixample, en el qual

l’esplai Boix ha crescut. Però el centre ja porta una trajectòria de trenta anys, en els quals les ha vistes

de tots colors i ha anat canviant a mesura que ho feia l’entorn en el qual es trobava. Per tal de donar

una millor idea de la vida de l’esplai, del barri i del districte en el qual es troba el centre, es fa un petit

recorregut històric, que, a poc a poc, s’anirà centrant en l’entorn més immediat.

El districte de l'Eixample té una superfície total de 746 hectàrees i està format pels barris de

l’Esquerra de l'Eixample, Dreta de l'Eixample, Fort Pienc, Sagrada Família i Sant Antoni. L'Eixample va

ser fruit del creixement de Barcelona en un dels moments més brillants de la seva història, moment en

el qual la ciutat es configura, definitivament, com el cap motor de la Catalunya contemporània.

L'origen de l'Eixample es troba en l’espai del pla del Barcelonès que hi havia fora muralles,

entre la ciutat i els pobles de la rodalia. Era una gran extensió del pla en la qual no es podia construir

perquè es considerava zona militar i en la qual només hi havia horts dels pagesos de Gràcia i de

Barcelona, que eren solcats pels camins que sortien dels portals de la ciutat vella.

Fins al començament del segle XIX les muralles medievals de Barcelona eren prou grans com

per acollir una ciutat que anava creixent, però amb l'inici de la industrialització es van fer petites amb

les noves fàbriques i el creixement conseqüent de població. A causa de la prohibició d'edificar fora de

muralles, es van construir les noves fàbriques i els barris de treballadors als pobles que envoltaven la

ciutat. Pobles com Gràcia, Sants, Sant Martí i Sant Andreu es varen convertir d’aquesta manera en

viles industrials.



5

La relació entre la ciutat i els pobles del pla era molt intensa. Del portal de Sant Antoni sortia el

camí cap a Sants, i del portal de l'Àngel el camí de Gràcia. El trànsit era tan intens que es van instal·lar

serveis regulars de cotxes de cavalls. El 1824 es van plantar quatre fileres d'arbres al voltant del vell

camí de Gràcia, que es convertí en un passeig tant per als barcelonins com per als graciencs (el que

ara coneixem com el passeig de Gràcia). Més tard, es van construir jardins amb berenadors i locals a

l'aire lliure on es feia teatre, balls i concerts de música i atraccions; eren el Prado Catalán, els Camps

Elisis i el Tívoli, entre d'altres.

Entre el 1854 i el 1856 es va aconseguir enderrocar les muralles en un curt període de govern

progressista, però fins al 1858 no es va permetre de fer un pla per eixamplar urbanísticament la ciutat.

Va ser l'any 1859 quan el consistori barceloní va convocar un concurs de projectes urbanístics,

del qual va sorgir guanyador el de l'arquitecte Rovira i Trias. Paral·lelament, el govern central en va

encarregar un altre a l'enginyer Ildefons Cerdà, un pla que es va imposar per un decret que anul·lava la

decisió de l'Ajuntament de Barcelona. Aquella intromissió centralista no va agradar gens a la ciutat,

malgrat que establia un projecte millor. El Pla Cerdà aprovat es va rebutjar per la mesura centralista

del govern i pel gran nombre d'espais "desaprofitats" en jardins que pensaven construir-se en els

interiors de les illes. Cerdà volia fer una ciutat per viure-hi en la qual s'evités l'amuntegament de cases

de la ciutat vella. Les illes no eren ben bé quadrades, ja que, per facilitar la visibilitat, a les cantonades

es tallaven els angles en forma de xamfrà. Només es permetia construir en un o dos costats, i la resta

de l’espai, a l'interior, es deixava per al jardí dels veïns. Les cases no havien de tenir més de tres pisos

d'alçada (16m.), ni tampoc no havien de ser gaire profundes. El seu pla no es destinava només a

l'espai que avui ocupa el districte de l'Eixample, estava projectat a escala de tota la ciutat; va plantejar

un Eixample entre Montjuïc i el riu Besos, incloent-hi el terme de Sant Martí.

L’Eixample es va construir en els anys de la industrialització de Catalunya, a la darreria del

segle XIX i començament del XX. La part central, la dreta de l'Eixample, va ser el barri de la burgesia

que va introduir a casa seva un estil propi, el modernisme, reflex d'aquell moment. Malgrat concentrar-

se en aquesta zona un bon nombre dels edificis significatius, la resta dels que hi havia també a altres

barris com el Fort Pienc, la Sagrada Família, Sant Antoni o l'esquerra de l'Eixample, van ser influïts per

aquest corrent. Tot l'Eixample constitueix un conjunt arquitectònic modernista únic a Europa.

La construcció del barri de l’Esquerra de l’Eixample es va centrar, en els primers anys del segle

XX, entorn dels carrers de la Diputació i del Consell de Cent, i des del carrer de Balmes fins al de

Casanova. El 1904, es van acabar de construir l'Hospital Clínic i la presó Model, tots dos edificis

estaven envoltats de camps sembrats. Precisament al mig del carrer de Casanova, per sobre de



6

l'Hospital Clínic, hi havia el primer camp del Futbol Club Barcelona, abans d'anar a les Corts, i un

velòdrom.

La part alta pertanyia al terme de les Corts i, en aquest indret, el 1869, es va construir la fàbrica

de Can Batlló, amb tots els avenços tècnics del moment. Entorn de la fàbrica va créixer un veïnat de

treballadors, era com una illa en aquell Eixample despoblat, a tocar del camí de Barcelona a Sarrià. La

vida de la fàbrica va ser molt curta ja que els propietaris la van tancar el 1889, després d'haver estat

objecte d'un atemptat. Tots aquells edificis, que ocupaven l'extensió de quatre illes de cases, van

restar abandonats fins que Prat de la Riba va comprar-los per construir-hi la Universitat Industrial de la

Mancomunitat de Catalunya, dins de l'obra cultural d'aquella institució en l'àmbit de l'ensenyament

tècnic. Actualment el recinte és propietat de la Diputació de Barcelona i hi allotja la mítica Escola

Industrial.

Una nova arquitectura Modernista va néixer i créixer en el barri de l’Eixample, un nou concepte

de l’espai que recollien les antigues tècniques de la tradició i les més noves, tot en una harmonia al

servei de la llibertat creativa. Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Antoni Gaudí i tants

altres arquitectes van crear, de mica en mica, el nou districte. L’encant de l'Eixample no és només els

edificis més valuosos, sinó tot el conjunt; les cases que són més senzilles tenen una cornisa, una

barana o una porteria amb un detall significatiu de l’arquitectura que les caracteritza.

A poc a poc i amb el pas dels anys, el districte es va anar poblant, es van anar construint més i

més edificis fins a convertir-se, actualment, en el districte més poblat de Barcelona. Donant un cop d’ull

a les dades estadístiques, es pot observar que l’Eixample i tots els seus barris presenten una densitat

de població força elevada. El que més destaca del barri és l’elevat índex de gent gran i gent jubilada

que hi viu, doncs la mitjana d’edat de la població és elevada i supera la mitjana del conjunt de la ciutat.

Igualment, la proporció d’infants i joves al barri és inferior a la mitjana de Barcelona. A més,

l’esperança de vida de la població ha anat en augment, i això fa que el barri presenti una esperança de

vida una mica superior a la mitjana de Barcelona. Davant de tot això, és un fet visible que la gent gran

que viu sola i les necessitats d’atenció que deriven de la seva situació és una de les problemàtiques

socials més greus que té plantejades el districte. El nivell d’envelliment i la quantitat de població que

viu sola fan que l’accessibilitat als habitatges esdevingui una qüestió de prioritat en relació a les

condicions de vida de la població.

Gran part del nivell socioeconòmic de la població que viu al barri és mitjà-alt donat que la

capacitat econòmica mitjana de l'Esquerra de l'Eixample és una mica superior a la del conjunt de la

ciutat, el que no exclou que hi pugui haver col·lectius en situació precària. Al barri hi ha hagut una

creixent i, cada cop més important, afluència de famílies d’origen immigrat, així com s’ha vingut donant



7

a la resta de la ciutat. Tot i així, l’esplai no és una bona mostra d’això degut a que, actualment, no es

compta amb cap nen/a ni jove immigrat, tot i que agradaria potenciar aquest fet i fer que l’esplai fos un

espai de trobada de nens/es i joves de tot el barri.

Al barri hi ha una presència escassa d’equipaments públics si es té en compte l'elevada

densitat d’habitants: el Mercat del Ninot, l'Hospital Clínic (amb la seva biblioteca de la facultat de

Medicina de la Universitat de Barcelona), la Presó Model, la Biblioteca Joan Miró i el recinte de l'Escola

Industrial (que inclou la Piscina Sant Jordi) són una mostra dels pocs equipaments dels quals disposa

el barri. Sembla ser que comença una nova era al barri i en el pensament del Districte de l’Eixample,

tot i que sigui tard. La creació d’un centre cívic i d’una biblioteca al carrer d’Urgell, a l’alçada dels

carrers Mallorca i Provença (en el que abans era un pàrking de cotxes i, posteriorment, un parc

infantil/interior d’illa), faran que la vida al barri sigui molt millor i dotaran d’una oferta lúdico-educativa

digne al barri de cara a la població adulta.

Actualment, el barri es caracteritza per tenir un gran dinamisme comercial, d’activitats i d’oci,

per contra del que pugui haver semblat llegint el paràgraf anterior. Tot i que des de sempre s’hagi dit

que el barri no te desenvolupada la tradició associativa que es pot observar en d’altres barris de la

ciutat, com Gràcia, Poblenou, Sant Andreu, etc. aquest compta amb un alt percentatge d’entitats

d’educació en el lleure, tant centres d’esplai com agrupaments escoltes, les quals estan associades en

diferents federacions, com podrien ser Minyons i Guies Escoltes de Catalunya, MCEC (Moviment de

centres d’esplai cristians) i Esplac, Esplais Catalans.

En tot aquest context tant general, a les darreries dels setanta, va néixer l’esplai Boix, que va

començar sent, en els seus inicis, un projecte dels veïns i veïnes per oferir una alternativa educativa

als nens i nenes del barri durant el període de vacances. Va ser en aquesta dècada en la qual la força

veïnal va ser la més potent, donat que en temps de Dictadura els moviments socials van ser relegats i

minimitzats. Van néixer les associacions de veïns/es de barri i aquestes van començar a dotar el barri

en el qual vivien d’allò que els mancava.

Cal apuntar, però, que com moltes altres entitats, l’esplai ha anat evolucionant, succeint-li una

sèrie de dificultats a l’hora d’establir-se en un local de forma definitiva i fent que el projecte inicial del

qual va néixer hagi rebut grans canvis. L’esplai ha patit trasllats i canvis de local durant tota la seva

existència, resistint-se a sortir del barri que l’ha vist créixer.

El primer local de l’esplai va ser el del carrer Aragó, a la confluència entre els carrers de

Casanova i Villarroel. Va ser l’època en la qual l’esplai formava part de l’Associació de Veïns i Veïnes

de l’Esquerra de l’Eixample (d’ara en endavant l’anomenarem AVVEE) i, com a una secció més de

l’associació, compartia local amb aquesta. Anys després, quan l’AVVEE es va traslladar de local per



8

situar-se a l’Avinguda de Roma 139 (també entre Casanova i Villarroel) l’esplai es va traslladar amb

ella ja que en formava part. A poc a poc, l’esplai va anar agafant més empenta i es va anar convertint

en un servei de cara al barri que oferia una oferta lúdico-educativa en el temps de lleure dels infants i

joves. L’esplai va anar creixent en experiència i en nombre, es va crear una junta i va fer-se NIF propi,

es va constituir com a entitat independent.

L’esplai, tot i haver-se constituït com a entitat, va continuar tenint un lloc al local de l’associació i

ambdues van conviure sota el mateix sostre durant uns deu anys aproximadament, passant per

altibaixos d’èpoques de bona i mala relació. Cap al 2003 la relació amb l’AVVEE va començar a anar a

pitjor, hi havia problemes de comunicació entre l’esplai i la junta de l’AVVEE, a més d’una profunda

mala relació amb algun veí/a del barri. L’esplai, tot i intentar mantenir-se al marge dels embolics i

intentar no veure’s esquitxat per cap situació que el pogués perjudicar, va acabar deixant el local

d’Avinguda de Roma el juliol del 2006, per decisió de la Junta de l’AVVEE.

Un dels majors problemes que van patir llavors i encara pateixen les associacions sense ànim

de lucre del Districte de l’Eixample i que es ve arrossegant des de fa anys, és la manca d’espais per a

desenvolupar les activitats. Aquest problema de locals afecta especialment a les associacions infantils

i/o juvenils com l’Esplai Boix. Donat que l’esplai es va veure incapacitat per a fer front econòmicament

d’un local de propietat o de lloguer, en tornar dels campaments de l’estiu del 2006 no hi va haver cap

lloc per reunir-se ni per començar a fer esplai.

El curs 2006-2007 va iniciar-se sense local, fent continus trasllats, pagant una quantitat

descomunal per tenir un petit magatzem on deixar el material, reunint-se en bars del barri i fent esplai

al carrer. Es va continuar fent esplai en places i interiors d’illa com s’havia fet sempre, però, aquest cop

d’una manera més precària, sense tenir una alternativa possible en els dies de fred o pluja on poder

aixoplugar-se. Aquesta situació va impedir un correcte desenvolupament de l’activitat i de la funció

educativa que s’havia d’exercir com a entitat d’aquest tipus. La manca de local va malmetre la imatge

del centre, però, sortosament no va malmetre la confiança que les famílies de l’esplai tenien en el

centre.

En aquesta situació precària va estar l’esplai fins al cap de nou llargs mesos, en el qual el

Districte de l’Eixample va decidir moure fitxa i encarar aquesta problemàtica. La solució mes acceptada

pel Districte va ser la d’ampliar l’ús dels equipaments públics del barri fora de l’horari de la seva

activitat habitual. D’entre tots els equipaments públics van decidir establir un conveni amb la nova

Escola Mallorca, que s’estava construint al carrer Londres 64, cantonada Villarroel, per tal de que es

pogués fer esplai en dites instal·lacions. Les obres encara no havien acabat que l’Escola va iniciar les

classes en el nou emplaçament. Fins que les obres no van acabar, l’esplai no va poder començar a fer



9

ús de les instal·lacions. Finalment pel maig de 2008, gairebé dos anys després d’haver-se quedat

sense local, l’esplai va poder començar a fer activitats i deixar el material al CEIP Mallorca.

Després de tants entrebancs, de trasllats, de canvis de local, etc. l’esplai no considera definitiu

aquest nou espai ja que, des de l’entitat, es creu que una escola no és l’espai adequat per a un esplai.

Tot i així, es considera que, ara per ara, aquest emplaçament és molt més adequat que no pas no

tenir-ne cap i haver d’estar en un estat precari.

L’Esplai Boix està vinculat a entitats i associacions del territori que el defineixen com a entitat

de lleure que és. Es destaquen dues d’elles, Esplac i la Coordinadora Infantil i Juvenil de l’Eixample,

per ser les que generen més projectes, més volum de feina i per ser en les quals l’esplai està més

arrelat i s’hi sent més pròxim.

El Boix està federat a Esplac (Federació d’Esplais Catalans) i participa activament en el

funcionament d’aquest, fent vida activa en el Sector Barcelona que l’agrupa territorialment. Esplac és

una associació de persones i entitats d’educació en el lleure compromeses amb la transformació social

i amb la transmissió dels valors laics i progressistes des de la promoció de l’associacionisme,

l’educació en valors, l’activisme social i la participació. L’Esplai Boix va entrar a formar part d’Esplac

l’any 1989, donat que compartien unes idees comunes a l’hora de fer esplai i l’emmarcava com a única

plataforma de centres de lleure laica.

D’altra banda, també participa de la Coordinadora Infantil i Juvenil de l’Eixample (CIJE) que

agrupa totes les entitats infantils i juvenils del Districte. Aquestes es divideixen en subàrees, com

podria ser la branca de les entitats educatives (de la qual es forma part), la branca de les entitats

polítiques, etc. Es participa en la Coordinadora com a posada en pràctica de la voluntat de potenciar

l’associacionisme i l’activitat en el context social, organitzatiu i urbà que l’envolta.



10

2. IDEARI

L’esplai ofereix un gran ventall educatiu, fora dels contextos de l’escola i la família, pels infants

i adolescents del barri, cosa que s’agraeix i es troba a faltar en una zona en la qual la mitjana d’edat

de la població és tant elevada com a l’Esquerra de l’Eixample. El Boix es caracteritza per ser

l’alternativa als múltiples centres cristians i agrupaments escoltes del barri, donat que és l’únic esplai

laic de tota la zona.

A l’esplai s’educa seguint un ideari concret. L’ideari és el conjunt de valors, actituds i hàbits que

guien la pràctica educativa. A més, és un dels trets identificatius del centre i explica les característiques

més importants en les quals es creu i es dóna especial èmfasi per tal de que l’infant i jove creixi i es

desenvolupi activament, les capacitats que els permetran transformar la seva realitat quan sigui el

moment. En definitiva, explica el perquè s’educa per canviar la societat. L’ideari es separa en diferents

punts explicats a continuació.

2.1 INTRODUCCIÓ

Vivim en un món canviant, el qual és plural en cultures i desigual en oportunitats; les polítiques

actuals fan perillar les primeres i accentuen les segones. En un context tan global com aquest que ens

afecta dia a dia, és de vital importància saber qui som i què volem per tal de tenir clars els nostres

objectius i no perdre el fil de la nostra existència. En el cas de l’esplai Boix, defineix per escrit els trets

d’identitat que fan que sigui una entitat educativa singular i la diferencia de la resta. Aquestes

pinzellades d’identitat configuren un model de centre obert, democràtic i amb orientació de futur, que

prioritza les relacions amb l'entorn i la integració dels participants en aquest, des de l'òptica d'una

educació en el lleure lliure i solidària. Alhora, s’explicita quins reptes de futur es volen perseguir en

quan a l’educació dels infants i joves de l’esplai, sent conscients que d'aquests depèn la formació de

ciutadans i ciutadanes amb mentalitat crítica i autònoma del segle XXI.

La realitat més propera és Catalunya, amb una llengua i una cultura pròpies que la distingeixen

de la resta de comunitats que conformen l’Estat Espanyol. El centre es troba a Barcelona, una ciutat

que reuneix totes les condicions d’una gran capital, i concretament a l’Esquerra de l’Eixample, un barri

en el qual la mitjana d’edat és elevada (l’índex de gent gran és força elevat) i gran part del seu nivell

social és mitjà alt. Tot i així, la presència de la població de nacionalitat estrangera cada cop és més

freqüent, ha augmentat força en els darrers anys i ho ha fet al mateix ritme que a la resta de la ciutat.



11

Com a conseqüència, per una banda, es pot veure com no hi la mateixa tradició associativa que

podria observar-se en d’altres barris de la ciutat. Històricament, des dels seus inicis, l’Eixample no va

tenir aquest sentiment de barri i no hi va haver la necessitat de formar grups, entitats o associacions en

les quals trobar-se. Però aquelles que es formaren, tret de les directament relacionades amb les

parròquies i esglésies del barri, que van tenir una vida més llarga, van néixer, créixer i morir, fins al

punt que no han perdurat fins als nostres dies. D’altra banda, al barri hi ha un gran accés a la cultura,

havent-hi, per tant, un nivell cultural, en general, elevat, tot i que també es contemplen altres realitats

socials.

Dins d’aquest marc històric i social se situen l’Esplai Boix i les persones que hi col·laboren.

Aquestes persones, a l’hora de portar a terme la tasca que es realitza a l’entitat, comparteixen una

sèrie d’ideals o horitzons a perseguir en aquest afer educatiu, que tot seguit s’exposa en aquest

document. S’ha distribuït aquestes metes en quatre grans àmbits: com es vol que sigui la societat, la

persona, l’educació i l’esplai.

2.2 LA SOCIETAT

S’entén com a societat el conjunt d'individus que comparteixen fins, conductes i cultura, i que es

relacionen interactuant entre si, cooperativament, per a constituir un grup o una comunitat. A grans

trets es defineix la societat actual, de la qual se’n forma part, com a consumista i materialista. Tot i ser

una societat generalment passiva, també és canviant i amb recursos. Es pot entendre aquest sistema

com una maquinària que funciona a la perfecció, seguint una certa lògica però amagant moltes

incoherències. Aquestes destaquen les desigualtats socials, les econòmiques i les diferències

culturals, entre d’altres, en comptes de promoure una ciutadania d’igualtat.

És una societat amb moltes corrents alternatives crítiques, però, a mesura que una corrent es

fa forta, el sistema troba una manera d'absorbir-la, de trobar-li un lloc dins el propi sistema. Les

necessitats de les persones estan poc contemplades i es troben per sota dels interessos econòmics i

de poder, per la qual cosa hi ha buits importants que no són coberts.

Cal substituir la política actual del discurs per una política dels fets, fer-la més dinàmica, flexible

i al servei del poble, amb una participació real de la gent. Aconseguir una política que no consisteixi en

molts partits oposats sinó en idees discutibles per arribar al consens. Cal canviar els models socials i

els seus mètodes de transformació, a través dels quals es perpetuen les conductes i les formes de



12

relació, així com qüestionar determinats esquemes de comportament que configuren majoritàriament

els mecanismes a través dels quals es reprodueixen els sistemes de valors socialment dominants.

L’economia, que sempre ha estat un apartat important de la societat, ha de vetllar pel benestar

de tothom de manera igualitària, i aquesta igualtat econòmica consisteix en donar segons les nostres

capacitats i rebre segons les nostres necessitats. Així doncs, s’entén la cultura com a oberta i

dinàmica, per tant, el contacte amb altres cultures és un enriquiment, la interculturalitat una necessitat i

l’educació una de les principals vies per tal d’arribar a aquest estat i desemmascarar els mecanismes i

interessos que produeixen i mantenen discriminacions socials.

El marc social en el qual es troba l’esplai està qüestionat perquè influeix de gran manera en els

infants i joves, que són els més susceptibles d’adquirir pautes de comportament i models de vida. De la

seva mà podran conèixer models alternatius, incorporant i interioritzant maneres diferents d’entendre la

vida, i així podent començar a intuir que ni els diners ni el poder són tan importants.



13

2.3 LA PERSONA

La persona és definida com un ser racional i conscient de sí mateix, posseïdor d'una identitat

pròpia. De petits, però, els nens i nenes no han definit encara la seva identitat i això fa comprendre que

cal ajudar-los en el seu desenvolupament i creixement personals i acompanyar-los fins la seva

joventut. La tasca educativa que es duu a terme consisteix en treballar amb els nens i nenes, així com

amb els joves, per tal d’aconseguir que prenguin unes opcions concretes, triïn uns valors i optin per

una manera de ser.

Per entendre la persona es fa una separació en dues vessants: l’individu amb sí mateix i

l’individu amb l’entorn. Es pretén que la persona es conegui a sí mateixa, tingui autoestima1 i sigui

autocrítica2; amb un esperit de superació que li permeti millorar com a persona. A més, s’educa per tal

de que sigui coherent3 en els seus raonaments i conseqüent4 amb ells de cara al que la rodeja;

autònoma5 de pensament, d’actuació i laica6. I que tot plegat li permeti ser feliç.

També es treballa per tal que, envers el seu entorn, sigui solidària7 i respectuosa8. Ha de tenir

voluntat empàtica i, respecte la societat, ser responsable9, compromesa10 i participativa11. Ha

d’aconseguir ser lliure i, així, ser crítica12 amb el seu entorn.

1 Autoestima: Apreciació subjectiva del propi jo, tret de la personalitat modificable segons la percepció dels altres, dels èxits aconseguits i

dels missatges rebuts. La persona que la té s’aprecia i s’estima a ella mateixa. 2 Autocrítica: Persona que sap adonar-se de les seves mancances. 3 Coherent: Que segueix una lògica en els seus raonaments. 4 Conseqüent: Individu que és coherent respecte el que pensa i fa. 5 Autònoma: Aquella persona capaç de pensar i actuar per si mateixa. 6 Laica: No dogmàtica, liberal, de ment oberta, sense prejudicis, no categòrica, que contempla la possibilitat de que tot el propi saber pot ser erroni. 7 Solidària: Compromesa amb la societat. 8 Respectuosa: De comportament sostenible, deferent cap alguna cosa en funció de la condició d’aquell element. 9 Responsable: Persona capaç de respondre dels seus actes i assumir-ne les conseqüències. 10 Compromesa: Implicada en l’entorn. 11 Participativa: Que pren part activa en quelcom. 12 Crítica: Persona que valora i qüestiona constructivament, és a dir que, a més, aporta i proposa alternatives per millorar.



14

2.4 L’EDUCACIÓ

L’educació és un procés social en el qual es dóna el traspàs d’actituds, valors, habilitats, pautes

de conducta i coneixements entre individus. El fruit d’aquest intercanvi és la incorporació d’aquests

elements per tal d’assolir el creixement en destreses emocionals i intel·lectuals. La part més important

d’aquestes ve determinada per la cultura a la qual es pertany.

Dins d’aquest procés educatiu els infants i joves han de tenir un paper actiu i que aquest no

sigui aliè a la seva persona, que en participin plenament. A través de l’educació, doncs, la persona es

socialitzarà, és a dir, anirà adquirint tota la informació cultural (uns valors, uns models de

comportament, una simbologia, etc.) que li seran necessaris per a una vida en societat.

S’educa en el lleure ja que es considera que durant aquest temps es dóna una continuació en

l’aprenentatge i l’educació dels infants i joves, s’entén l’educació com un procés de per vida. Entenem

el concepte d’educació en el lleure com una forma d’educació no formal que es dóna en el temps d’oci

dels infants, joves i monitors d’un centre. Serà en el lleure en el qual s’educarà i s’intentarà treure el

màxim profit per al creixement i la realització de les expectatives de tots els que hi participen. Per tal

d’aconseguir una educació plena, es potencien les activitats dels participants i s’evita el consumisme o

el simple divertiment.

En el procés d’educar hem d’assolir una sèrie d’objectius. En primer lloc, aconseguir que les

persones que participen de l’esplai adquireixin els valors propis de l’entitat. D’altre banda, també és

essencial transformar el que no agrada de la nostra societat seguint els valors que es consideren que

són els més positius.



15

2.5 L’ESPLAI

Un esplai és una entitat voluntària sense ànim de lucre que treballa per a l'educació en el lleure

d'infants i joves. L’educació que es dóna a l’esplai està considerada una opció d'educació no formal.

Per educar en els valors que es volen transmetre, comentats anteriorment, es creu que l’organització i

el funcionament de l’esplai els han de reflectir. Per aquesta raó s’actua tal i com s’ha establert al

funcionament intern13.

El fet que un grup de joves inverteixi part del seu temps en totes les tasques que es

requereixen pel bon funcionament de l’esplai està justificat per diferents motius, el conjunt dels quals

constitueixen l’objectiu o raó de ser de l’esplai.

Per una banda, es treballa per tal de que l’esplai sigui un espai on els infants i joves es

desenvolupin activament, que creixin participant en aquest procés. D’altra banda, fa palès que l’esplai

és la nostra eina per transformar la societat. Aquest és un procés que es vol realitzar fent servir,

principalment, tres vies.

La primera és la socialització dels participants (infants, monitors i famílies), una socialització

que es creu necessària a causa de les mancances en la societat pel que fa a les relacions personals i

amb l’entorn. La segona de les vies és l’educació, perquè a través d’ella es transmeten els valors que

es consideren necessaris per assolir la felicitat i la llibertat. Per últim, s’entén la diversió, com a eina

que duu a la motivació, per ser la via que es considera adequada per assolir aquests objectius.

Així doncs, s’entén l’esplai com un espai de creixement personal i l’eina a través de la qual es

pot transformar l’entorn proper. Aquests dos objectius no són independents, sinó que es

complementen i es coordinen mútuament.

13 Existeix un altre apartat anomenat així, funcionament intern, on s’exposa tota l’estructura interna i funcionament de l’esplai.



16

3. MODEL PEDAGÒGIC

El model pedagògic d’un centre ha de servir per guiar la intervenció educativa que s’hi dugui a

terme, per tal de que els agents educatius, en el cas de l’esplai l’equip de monitors/es, es puguin basar

en referències escrites a l’hora de realitzar la tasca amb els infants i joves. Sovint, quan un es planteja

quin és el model pedagògic que es segueix sorgeixen dubtes existencials i molts cops costa trobar el

temps necessari per aturar-se a reflexionar de si se’n té un i quin és. El cert és que reflexionar sobre el

model pedagògic d’un centre és una feina que comporta temps, però els resultats d’aquesta cerca són

molt beneficiosos des d’un primer moment, pel centre i per l’equip de monitors que ha de

desenvolupar, dissabte rere dissabte, la tasca educativa.

Senzillament, tan sols cal pensar en aquells principis que són puntals clars en la manera de fer

esplai de cada centre i que fa que diferenciï d’uns o assimili a altres. Fins al moment la tasca educativa

de l’esplai havia rutllat gràcies al traspàs d’informació que es dóna de generació en generació, que

s’havia anat donant de monitors en monitors, en els diferents relleus generacionals que pateixen els

equips de monitors. Aquest relleu d’informació, de funcionament, d’educar, en definitiva, de fer esplai

es produïa de manera informal i indirecta en els joves de l’esplai i en els monitors. Amb això no vol dir

que no es treballés sobre una base pedagògica sinó que aquesta estava interioritzada i mai s’havia

deixat per escrit per tal de que perdurés amb el pas del temps i dels diferents relleus.

Sovint es pensa que és una feina feixuga de fer i que potser no és útil, però si es mira

detingudament, veurem com en d’altres èpoques ja hi havia autors, pedagogs i educadors que

reflexionaven al voltant dels mateixos principis que es creuen importants per tal de millorar l’acció

educativa. El fet de trobar semblances en autors, en posicionaments o en moviments socials serveix

per fer veure que no son els únics fan aquesta tasca, que reflexionen sobre el què fan i cap a on volen

arribar. L’autocrítica i la reflexió a la qual s’han sotmès permet elaborar un marc que farà de guia en la

tasca dins l’esplai i, alhora, permetrà reflectir el pensament d’aquest.

Un dels autors en el qual s’ha trobat més semblances és en Francesc Ferrer i Guàrdia que va

passar de la reflexió sobre l’educació a l’acció educativa i va propugnar l’educació racionalista a través

de la creació de l’Escola Moderna. Va ser una de les figures destacables del moviment de pedagogia

llibertària que va tenir lloc durant la primera meitat del segle XX. Entre les idees més destacades d’en

Ferrer i Guàrdia en trobem algunes que encaixen a la perfecció amb els principis educatius de l’esplai

Boix i que, tot i que entre uns i altres hi hagi una diferència de més d’un segle, continuen sent actuals i

s’adapten al que ara per ara s’entén com a educació.



17

Per Ferrer i Guàrdia el respecte cap a l’infant era quelcom imprescindible, prenia l’infant com a

centre del fet educatiu i s’adequava als seus interessos i necessitats. D’aquest principi se’n deriven

altres, tals com el d’escoltar la veu de l’infant (no parlar per ell, sinó deixar que s’expressi lliurement,

cosa que ara per ara es potencia a través de la participació activa dels infants i joves del centre) i el de

potenciar l’autonomia i autogestió de l’infant o del grup. A l’esplai Boix, és des de ben petits que

s’educa en la pròpia autonomia dels diferents grups d’edat, arribant al punt que el grup de joves de

l’esplai pugui autogestionar-se i preparar-se, per sí mateixos, les seves pròpies activitats. Ferrer i

Guàrdia tenia molt clar que l’educació havia de ser entesa com un procés que potenciés l’individu lliure

i crític amb ell mateix i amb la societat, que a través d’ella l’infant pogués reflexionar sobre els seus fets

i el que ocorre al seu voltant, l’educació dotava d’esperit crític.

Segons Ferrer, l’educació racionalista potenciava els coneixements del saber científic, però

també tenia en compte les dimensions emocionals, lúdiques, estètiques i socials de les persones, ja

que totes dimensions tenien cabuda i havien de ser desenvolupades durant la infància i la joventut.

D’això se’n diu pedagogia integral, una educació que vol educar les persones en tots els aspectes,

sense donar més importància a uns que a d’altres. En l’educació racionalista, l’infant es convertia en

agent actiu del seu procés educatiu, fent-lo partícip i protagonista del seu procés. En aquesta es vol

potenciar les capacitats de les persones educades des de la implicació en el que s’ha d’aprendre. La

relació que s’establia entre educand (l’infant o jove) i educador (monitor/a) era individualitzada i basada

en valors com la confiança, l’amistat i l’amor. A més de tot això, es creia fonamental que l’infant fos

responsable i adoptés el compromís amb l’entorn i que tota educació fos basada en la coeducació.

Aquesta està basada en l’educació conjunta de nens i nenes, potencia la igualtat real d’oportunitats i

l’eliminació de tota mena de discriminació per raó de sexe.

L’altre pedagog que pot ajudar a reflexionar sobre la pràctica educativa i sobre la societat en la

qual vivim és Paulo Freire . Va centrar la seva acció en l’educació de persones adultes, desenvolupant

el seu propi mètode d'alfabetització i conscienciació, tot i que el que n’extreia és totalment aplicable a

l’educació amb infants i joves i a altres països i societats. Per a Freire, alfabetització (o educació) i

conscienciació han d’anar sempre unides i vinculades, ja que fa que les persones siguem més

autònomes i crítiques, amb nosaltres mateixos i amb el nostre entorn.

És cert que el context de la seva reflexió ha canviat molt i que el seu pensament naixia d’un

entorn social, econòmic i polític molt diferent al d’avui. Però el nucli dur del seu pensament no només

és vàlid sinó necessari: creure en l’educació de persones amb una clara voluntat política i comunitària,

que siguin capaces de reflexionar críticament sobre el seu entorn per analitzar-lo i detectar-ne les

necessitats i els defectes, i que estiguin preparades per transformar-lo solidàriament en aquestes

imperfeccions i disposades, utòpicament, a creure que un altre món més just i equitatiu és possible.



18

Aquesta és una herència vigent perquè, avui, les opressions no han pas desaparegut,

simplement s’han transformat: l’explotació de la classe obrera d’ahir s’ha transformat en l’explotació

econòmica del mercat i del consum, la manca de llibertat d’èpoques anteriors s’ha reciclat en la

manipulació ideològica a través de la informació. Per tot plegat continua sent urgent una pedagogia de

l’oprimit adaptada al tercer mil·lenni, hàbilment pensada per actuar en un context molt diferent del qual

va sorgir. Paulo Freire fecunda avui les idees i les pràctiques pedagògiques dels educadors que volen

formar persones lliures del demà.

Tot i que Freire fes molt d’èmfasi en la pedagogia de classes i la pedagogia alliberadora, es fa

especial interès en d’altres principis que poden assemblar-se més als que es comparteixen des de

l’esplai, el fet que l’educació sigui entesa com a mitjà cap a la llibertat, per tal de que la persona sigui

més lliure, més capaç, més solidària i més feliç, que potenciï el diàleg i la intercomunicació vital.

Per Freire és el que se’n diu educació dialògica, les persones aprenen mitjançant el diàleg i és

en aquest que els educands (infants i joves) poden recobrar la seva dignitat, ja que comparteixen un

estat d'igualtat respecte a l’educador/a (monitor/a). Aquesta dignitat li servirà per adquirir consciència

dels seus drets i alliberar-se gràcies a l'educació, basada en la pràctica i en les necessitats

quotidianes. Segons Freire l'aprenentatge és un procés dual, on no es parteix de zero, és recíproca i

es dóna entre educands i educadors fluidament. Planteja que l’educació és un procés a través del qual

totes las persones implicades en el procés educatiu són educades al mateix temps. Els monitors i

monitores eduquen els nens i nenes per tal de que arribin a ser unes grans persones amb un gran cor i

reben, a canvi, molt més del que podrien arribar a esperar, en sentiments, en valors, en coneixements i

en aprenentatges apresos en el dia a dia de l’esplai.

D’autors que han reflexionat al voltant d’aquestes idees n’hi ha un bon grapat (sobretot aquells

que provenen del moviment de la pedagogia llibertaria), es podria destacar Paul Goodman, Everet

Reimer o Carl Rogers, per exemple. Per a tots ells i pels qui pensen d’una manera propera, l’educació

només pot produir-se en un marc d’igualtat, de llibertat, de solidaritat i de responsabilitat

voluntàriament assumida. Tots aquests principis que s’han anat esmentant són compartits i adaptats a

l’educació que es duu a terme a l’esplai, tenint en compte que es concep l’educació com un mitjà a

través del qual es pot transformar la societat des de diferents nivells, educar és l’acte de fer accessible

a les persones la capacitat de transformar la seva realitat en la recerca d’una societat justa, solidària i

responsable.

L’esplai Boix i l’equip pedagògic que hi darrere d’aquest compren l’educació com un procés

d’intercanvi de coneixements, del tipus que siguin, entre educands i educadors. A l’esplai s’educa

sense imposar ni obligar, sinó que s’obta per guiar, conduir l’infant i/o el jove en tot procés

d’aprenentatge, mitjançant el diàleg i el tracte de tu a tu. L’educació és vista com un procés continu



19

durant tota la vida, quelcom permanent. El procés educatiu que es dóna es recíproc i no es pot pensar

que tan sols l’educador, el mestre o el monitor és aquell que dóna, que ensenya o que educa. Si es

pensès això s’estaria donant una relació desigual entre educador i educant, ja que un està per sobre

de l’altre, s’esdevindrien rols desequilibrats (agent actiu -l’educador- vs. agent passiu –educat-) i una

certa imposició del mestre sobre l’alumne (obliga a aprendre allò que ell creu que han d’aprendre).

L’esplai, en canvi, entén que l’educació és una acció conjunta entre la monitora i l’infant, de

manera que la persona que s’entén com eminentment passiva (l’infant) a l’esplai és el centre de l’acció

educativa, és un agent actiu. La relació educativa entre monitores i infants és d’igual a igual (no és així

pel que fa a la responsabilitat, que recau principalment en el monitor/a i, gradualment, en la resta). A

més, es compren que l’educació no ha de suposar una obligació ni una imposició, sinó que l’infant ha

de voler ser part d’aquesta acció educativa.

L’educació entesa des del Boix no resideix tan sols en els àmbits formals en els quals estem

acostumats a conceptualitzar l’educació, com poden ser les escoles o els instituts. L’educació és un

procés continu d’assimilacions en tots els àmbits: escolars, socials, personals, etc. i en totes les etapes

de la vida. Per això a l’esplai s’educa des d’una vessant no formal, és a dir, es realitzen activitats

educatives organitzades fora del sistema formal establert. Aquest tipus d’educació no formal que es

duu a terme està adreçada a ampliar els coneixements que no contempla l’educació formal, així com

complementar aquests mitjançant mètodes no tan convencionals com els que s’apliquen a les escoles.



20

4. FINALITAT I OBJECTIUS GENERALS

La finalitat de l’esplai o de fer esplai és educar els infants i joves en el seu temps de lleure,

pretenent avarcar l’educació integral d’aquests. L’acció educativa que es duu a terme a l’esplai recau

en les diferents àrees de desenvolupament dels infants i joves, veient d’aquesta manera el seu

creixement en les diferents dimensions (es desenvolupen socialment, intel·lectualment, físicament,

afectivament, etc.).

L’educació és el mitjà que s’empra a l’esplai a través del qual s’intenta dur a terme un procés de

transformació social amb aquells infants i joves que el dia d’avui seran les persones del demà, perquè

es creu que el que es fa pot canviar i millorar la societat. La societat actual fomenta uns valors

socialment dominants, com poden ser els diners, l’egoisme o el poder, en els quals no s’hi creu. I es

veu l’esplai com una alternativa possible i a l’abast per transformar els valors imperants de la societat.

Es dóna, a través de l’educació integral en el lleure, diferents maneres d’entendre la vida, per tal de

que els infants vegin les diferents opcions que tenen, puguin escollir la que més els fa feliços i viure en

un món més just.

L’educació que es dóna a l’esplai és un procés coherent al llarg de la vida de l’infant. Des que

l’infant entra de petit fins que en surt de jove haurà anat interioritzant uns valors, unes actituds

connexes al llarg dels anys, donat que aquestes es basen en un model base, els objectius de l’esplai.

De la mateixa manera, aquests objectius estaran estretament vinculats amb l’ideari del centre i del

tarannà educatiu que el caracteritza. Els objectius generals de l’esplai Boix recullen els propòsits

principals i serveixen com a guia de la tasca educativa, ja que representen la concreció dels valors,

actituds i resultats que es volen assolir. Ajuden a veure d’una millor manera cap a on es vol encaminar

la tasca i serveixen de base per valorar el desenvolupament dels infants i joves.

Els objectius generals del Centre d’Esplai Boix són els següents:

1. Aconseguir que l’infant o jove assoleixi els valors que acceptem com a constituents del

nostre ideal d’individu, és a dir, tolerant, comprensiu, solidari, i realitzat en la seva autoestima, llibertat,

convivència, creativitat i integració dins d’un marc social que valori potenciï i comparteixi aquests

valors. (Tots aquells recollits a l’ideari).

2. Assolir per part de l’esmentat infant o jove el màxim coneixement, estima i respecte de

l’entorn natural i urbà.

3. Aconseguir que l’infant o jove conegui i estimi l’àmbit social, cultural i geogràfic que

l’envolta.



21

4. Obtenir una bona cohesió de l’equip de monitors i monitores.

5. Aconseguir l’acceptació dels monitors i les monitores per part dels infants i joves així

com també per part de les mares i pares.

6. Aconseguir la col·laboració de les famílies de l’esplai en la tasca educativa, que aquest

realitza.

7. Continuïtat en el funcionament de l’esplai.

8. Fer un traspàs gradual del funcionament del centre als monitors/es nouvinguts.

9. Afavorir el bon relleu generacional de l’equip de monitors/es.

Els objectius generals són la base sobre la qual es treballa des dels inicis. D’aquests objectius en

neixen uns altres, els objectius que es treballen cada curs, per tal de poder plasmar els generals dins

la planificació i la feina que es duu a terme cada any en l’esplai. Potser el darrer any ja es va treballar

molt l’estima i el respecte dins del grup i, com que ja és un objectiu assolit i tan sols cal mantenir-lo, es

decideix començar a treballar un altre objectiu general. A més, cada grup d’edat intenta fer seus els

objectius generals i els adapta al seu grups d’edat creant així els objectius específics. Aquests canvien

de curs en curs, tenint en compte factors com el tipus de grup, les edats dels infants o joves, les seves

capacitats, el tarannà de l’equip de monitors, etc. Aquests objectius específics van lligats a una

metodologia de treball conseqüent que es durà a terme al llarg de l’any i que farà que els infants/joves

d’aquell grup assoleixin l’objectiu proposat.

Els objectius de cada grup poden variar i modificar-se de curs en curs dins d’uns límits establerts

en la línia temporal de creixement de l’esplai. Aquesta línia és una breu ressenya per tal de que cada

subequip de monitors de cada grup sàpiga breuement com és aquell grup, què cal treballar com a base

i doti la seva tasca educativa de lògica en referència a la resta de grups i a la feina que s’ha anat fent

curs rere curs.

Els objectius i el funcionament dels grups seguint una línea temporal de creixement són els

següents:

Cantallops:

És el primer contacte amb l’esplai, és una època introductòria d’aquest món i de tot en el qual

es pretén educar. És important començar bé des d’un principi. Les qüestions que més es treballaran

seran la consciència de què és l’esplai i què implica, la consciència de grup, l’existència d’altres grups,

els hàbits base (fulard, fer el glin-glin, etc.), els hàbits higiènics, l’organització i l’ordre, la utilització del

material, l’inici d’algunes responsabilitats, la idea de que tots els monitors són monitors per igual i la

introducció a l’excursionisme.



22

El monitors del grup de Cantallops vetllaran per aconseguir aquests objectius i intentaran no

sobreprotegir els nens (ni mimar-los, ni tractar-los com a nens petits, etc.). Els monitors han de ser un

referent pels infants, aquests s’han de quedar amb la idea de que els seus monitors són perfectes i es

treballarà, sobretot, a partir de la predicació amb l’exemple.

Cabirols:

Quan es pensa en aquest grup s’ha de tenir en compte que els infants del grup de Cabirols (a

no ser que hagin entrat nous) no parteixen de zero, sinó que duen un, dos o tres anys coneixent

l’esplai i treballant en uns valors i unes actituds que no són noves per a ells. Per tant, es reafirmaran

els hàbits adquirits en el grup de Cantallops per tal de que perdurin i s’incidirà en altres de nous.

Es treballarà per tal de que el grup agafi autonomia i no depengui de l’equip de monitors, que

tinguin una major cohesió entre sexes i una major consciència de grup. A més, donat que ja són més

grans, es començaran a introduir jocs per pensar, així com un inici en els temes socials principals i que

entenguin que no tot és jugar, sinó que també hi ha moments per la calma i s’ha de saber diferenciar

cadascun d’aquests. Es potenciarà la parla alternant-ho amb jocs de psicomotricitat com els que ja

feien al grup anterior. Per això es començaran a fer més valoracions (o a fer-les més profundament), a

raonar més els “perquès” de les coses i a introduir les dinàmiques com a eina educativa. D’altra banda,

els Cabirols s’iniciaran en els jocs de rol, per tal de que comencin a tenir contacte amb els jocs

d’estratègia, i se’ls deixarà veure clar la necessària relació exterior que ha de tenir el grup.

Els monitors de Cabirols vetllaran per aconseguir els objectius i utilitzaran les eines i la

metodologia necessària per tal d’assolir-los. En quan a la seva actitud, han de saber quadrar-se en

relació al que facin els nens i han de saber parar-los el peus quan aquests es passin del límit. L’equip

de monitors de Cabirols ha de saber ser conseqüent a l’hora de demanar-los determinades coses (per

exemple si han estat molt moguts no demanar-los calma just després d’això) i han de ser l’exemple pel

grup.

Inferns:

El treball en el grup d’adolescents d’Inferns ha de ser, com en l’altre grup, una reafirmació dels

hàbits establerts en el grup de Cabirols. El jovent d’aquest grup treballarà la reflexió, de manera que

els monitors començaran a introduir-la gradualment per tal de que els Inferns sàpiguen dir la seva

opinió i raonar-la en base a una coherència, començaran a fer debats respecte a temes de repercussió

social o que es creguin interessants. Els Inferns aprendran a donar la seva opinió sense vergonya i a

posicionar-se. A més, s’abordaran temes tabú que, per tradició, el grup haurà tractat poques vegades

o mai, tals com la sexualitat, l’homosexualitat, etc.



23

Com a grup es potenciarà el treball en grup per tal de que hi hagi una major autonomia grupal i

es sàpiga agafar majors responsabilitats. Una d’aquestes responsabilitats serà la de començar a

muntar activitats (per a ells o per d’altres grups de l’esplai).

El monitors del grup d’Inferns vetllaran per tal d’assolir aquests objectius. Hauran de tenir en

compte que hauran de marcar uns límits concrets i un respecte que no es sobrepassarà. D’altra banda,

la seva figura es veurà modificada en certa manera, s’acostaran als nens de manera més personal

però sempre marcant els límits que facin que els nens els continuïn veient com a monitors. S’haurà

d’anar amb compte amb els actes i amb el que es diu, les idees dels monitors seran opinions i no

veritats absolutes, donat que l’adolescència és una època d’imitació.

Bessiberris:

El treball en l’esplai del grup de Bessiberris recaurà, bàsicament, en la reafirmació dels hàbits

del grup i treballaran, sobretot, per una autonomia total del grup. Els Bessiberris hauran de saber

autogestionar-se i muntar-se les seves pròpies activitats, com a preludi de la feina que es fa quan s’és

monitor/a i, tenint en compte les edats compreses del grup, com a preludi de la vida adulta. Ser

bessiberri significarà entendre el significat de l’esplai, implicar-s’hi i participar-hi. El grau de motivació

en aquest grup serà elevat. Es treballarà per tal de que cada jove tingui una opinió pròpia, sàpiga

criticar el què cal i autocriticar-se per la recerca d’una millor persona, es faran moltes valoracions, es

donaran explicacions i motius. En quan al grup es fomentarà la cohesió i s’incidirà en un bon

funcionament com a grup i el respecte entre ells.

El monitors del grup de Bessiberris vetllaran per tal d’aconseguir aquests objectius. La tasca del

monitor/a dins del grup recaurà, bàsicament, en la dinamització d’aquest, que acompanya i guia els

joves en el seu recorregut dins l’esplai i en el camí cap a la seva vida adulta. Els monitors hauran de

marcar els límits i fomentar la motivació i el respecte mutu.



24

5. MITJANS EDUCATIUS

Tant important és pensar en què s’educa com pensar com ho es fa, de quina manera o a través

de què. Els esplais es caracteritzen per educar en el lleure des d’una vessant de l’educació no formal.

Aquesta es defineix per ser el tipus d’educació que s’allunya del sistema educatiu institucionalitzat i

que avarca totes les activitats educatives organitzades intencionadament per tal de promoure

l’aprenentatge i millorar la qualitat de vida de les persones. La tasca educativa o el que transmeten als

esplais es diferencia del que es dóna en centres d’educació formal per no usar metodologies

convencionals com les que podem relacionar amb els instituts o les escoles.

De metodologies o mitjans educatius n’hi ha molts i de molt variats. Entenem com a mitjà educatiu

tots els recursos, instruments, sistemes amb què compten els monitors de l’esplai per aconseguir els

objectius proposats. És tot allò que es posa en joc per assolir el que es pretén i tirar endavant la seva

tasca. A l’esplai, com en molts d’altres centres, en tenen uns quants de bàsics que s’han anat utilitzant

des de fa anys. Són aquells mitjans, aquelles eines que ens caracteritzen com a esplai.

Una de les eines mare dels esplais són les activitats. Un grup de monitors queda una tarda i

prepara una gimcana pel grup d’edat de mitjans, a la sala del costat està l’equip de monitors de joves

preparant un cinefòrum i el de petits parlant sobre el joc de matar-conills. Les activitats poden ser de

molts tipus i cadascuna d’elles ens permetrà arribar als objectius plantejats inicialment de maneres

diferents. Amb unes s’incidirà més en les capacitats físiques, amb d’altres l’expressió plàstica i amb

d’altres, per exemple, es farà reflexionar el jovent, fent-los exercitar la seva capacitat de crítica. Les

activitats, entre d’altres coses, fan relacionar-nos amb nosaltres mateixos, amb els altres i amb

l’entorn, a més de desenvolupar les habilitats de cada persona.

Una de les activitats estrella és el joc. Els jocs són una de les eines bàsiques a l’esplai i, alhora,

són allò essencial en la vida dels infants. Són activitats naturals dels nens i nenes i a través de les

quals, jugant, s’ho passen bé. A l’esplai s’agafa el joc com a metodologia per assolir certs objectius i,

donat que per si mateixa és una eina motivadora, s’assoleix alhora l’objectiu de la diversió del grup. A

través dels jocs s’incideix en l’aprenentatge dels infants i, d’aquesta manera, es pot reforçar els

aspectes que es creuen més convenients del grup o de l’infant en concret. Per aconseguir els objectius

proposats i el propi divertiment del grup, s’ha de procurar que els jocs s’hagin treballat prèviament, que

sigui dinàmics i variats. Les activitats que es proposen als nens i nenes han de ser vives i enriquidores

per tal de que no es tractin, tan sols, de passar l’estona jugant.



25

A l’esplai Boix diferenciem entre el joc espontani, aquell que sorgeix per iniciativa pròpia de l’infant,

en el qual ells mateixos s’organitzen per jugar, i el joc dirigit, en el qual hi ha la intervenció del

monitor/a. Dintre d’aquests existeixen varis tipus de jocs, els més utilitzats a l’esplai i que més causen

furor són els jocs moguts, aquells en els quals hi ha un alt percentatge de psicomotricitat i permet

treballar, mitjançant l’activitat esportiva, diversos valors bàsics en l’ideari de l’esplai i el treball en grup.

D’altra banda, també destaquem altres activitats, bastant menys mogudes, com podrien ser les que

permeten treballar l’expressió corporal i el teatre (que permeten perdre la vergonya, aprendre a

interpretar diferents rols i a ser més empàtics/es), els tallers que permeten incidir en l’expressió

plàstica (sobretot dels més petits), els jocs de rol i d’estratègia o les danses i cançons. A través de les

activitats es potenciarà el llenguatge oral, musical, corporal i plàstic dels infants i permetrà descobrir

les riqueses de cadascun d’ells. Quan el grup d’infants comença a ser més gran les activitats solen

tornar-se d’un caire més reflexiu, es poden fer debats i cinefòrums que ajuden a crear una opinió

pròpia de les coses i a tenir una major capacitat crítica, o, per exemple, es poden fer dinàmiques que

potencien la coneixença del propi grup i el treball en equip, entre d’altres.

A l’esplai són de vital importància les excursions, les colònies, els campaments i les rutes, que es

fan els caps de setmana i/o durant les vacances escolars (tant les de primavera com les d’estiu, tendint

a la primera o segona quinzena de juliol). Són activitats que motiven molt els infants i els joves pel fet

d’abandonar el seu barri, la seva ciutat, allò conegut, per anar a passar uns dies tot el grup junt en un

altre indret per descobrir. Per ells, i també pels propis monitors, és una petita aventura. És en aquests

moments de convivència en el qual el grup reforça el seu vincle, la confiança en el grup i la cohesió

amb els altres. El grup (o grups) comparteixen amb la resta tots els moments del dia i aquest fet, la

vida quotidiana de l’esplai i les accions del dia a dia que es repeteixen amb freqüència, com pot ser els

serveis, les activitats, el despertar, el conte abans d’anar a dormir i la ronda de petons és el que ho fa

educatiu. Des de l’esplai es treballa molt la intervenció educativa des de la vida quotidiana, ja que

permet treballar molts continguts i consolidar l’assimilació d’aquests en un espai de temps i de lloc

diferent a l’habitual. Al Boix s’opta per educar en el dia a dia.

Les estades fora de “casa”, tant si són excursions de dos dies com una ruta d’una quinzena,

permeten promoure l’amor i el respecte per la natura dins del grup (objectiu base del centre) per tal de

començar-los a habituar des de petits als medis rurals i naturals en els quals no conviuen, per arribar a

un estat d’harmonia amb l’entorn, es tracti del que es tracti. Aquests moments permeten aprendre a

valorar millor les comoditats a les quals estem acostumats a viure i la quantitat de coses que ens són

imprescindibles.



26

Els diferents equips de monitors juguen molt amb el grup d’edat i el sentiment de grup que aquest

aporta. A l’esplai curs rere curs es van formant diferents grups que comprenen tres edats diferents,

d’aquesta manera cada edat passa pels tres estats, el rol de ser el gran del grup, els de tercer any; el

paper de ser el mitjà, de segon any i de ser dels petits, els de primer any. D’aquesta manera, per

exemple, els Cantallops són els infants de 6, 7 i 8 anys, i cada edat formarà grup amb els d’una

generació anterior i una generació posterior a la seva. Passar tantes estones, i sovint anys, en la

companyia de la resta del grup, havent viscut moments bons i dolents i havent-ne après d’ells, fa que,

per sí sols, es creï una cohesió del grup i un sentiment de pertanyença clar. El grup acostuma a fer-se

una pinya i els vincles entre els membres es fan forts. En la tasca educativa i en el camí que prendrà el

grup és decisiu el paper del monitor/a, sobretot en alguns anys dels infants, en els quals el monitor/a

és un referent clar de bons usos (pels més petits de la casa) i un exemple a seguir.

Any rere any, a mesura que el grup es va fent més gran en edat el grau de responsabilitats també

creix. Això no ha de suposar una llosa pel grup, sinó una motivació per si mateixa que engresqui més

el grup a l’hora d’anar fent-se, cada cop, més autònom. De la responsabilitat de portar el mapa i els

diners de la ruta a saber-ne muntar una i que la prepari el grup de joves hi ha tan sols un pas, la

motivació del grup i dels monitors.

S’entén que la participació és aquell seguit d’accions que hom, individualment o col·lectivament,

pot fer per incidir en el seu entorn, el que vindria a ser el seu barri, la seva escola, el seu esplai, la

seva ciutat, etc. La participació és l’essència de la societat veritablement democràtica, una eina que

els ciutadans tenen i han de saber aprofitar. Els ciutadans, els nostres infants i joves de demà, no tan

sols es plantegen votar cada quatre anys, sinó que s’autoorganitzen en associacions o col·lectius per

tirar endavant projectes i accions per millorar el que els envolta. A petita escala, el grup ha se saber

organitzar-se per engegar els seus projectes, per tal de que, en un futur, sàpiguen movilitzar-se i

agrupar-se per tal de millorar el que no els agrada de la societat en la qual viuran i fer d’aquest un món

més just i feliç.

Això, però, s’ha d’anar treballant des de ben petits per tal de que no vingui de nou en els grups

d’adolescents i joves de l’esplai, el nivell d’autonomia del grup, d’autogestió i de participació ha de ser

progressiu.



27

6. MODEL D’ORGANITZACIÓ

Els propers punts del projecte tenen una càrrega ideològica i educativa de la qual val la pena ser

conscients ja que les estructures organitzatives tendeixen a no ser neutres. Per això el Funcionament

Intern i el model d’organització del Centre Esplai Boix ha de ser en tot moment conseqüent amb l’ideari

i amb la resta del Projecte educatiu, ja que a partir d’aquest ha estat definit, serà vàlid en la mesura

que ajudi a treballar-lo i assolir-lo, en tant que eina de suport a la tasca educativa. El marc en el qual

s’engloba la tasca educativa ha de ser coherent amb la filosofia educativa i els valors en els quals es

creu.

És en aquest document en el qual es defineixen els òrgans que duran a terme la gestió del Centre,

les funcions i les relacions. En ell es fa una breu pinzellada a l’estructura organitzativa, basada en un

organigrama horitzontal, i es reflexiona al voltant d’ell, perquè es basen en aquest model i no en un

altre. En aquest document s’intenta deixar ben clares i delimitades les tasques de cadascuna de les

parts que conforma l’esplai per tal de que, posteriorment, no puguin haver-hi malentesos i el que es fa i

el que està escrit concordi. Quan es vegi que hi hagi coses que han canviat del text, serà el moment

ideal per reflexionar del perquè del canvi en l’estructura i de si cal adaptar el text per tal de que sigui

real amb la tasca interna que es fa al centre.

Hi ha diferents apartats dins del punt d’organització, en els quals es parla de l’equip general (els

monitors i col·laboradors del centre amb els seus respectius càrrecs i comissions), les famílies, els

infants i joves, i les relacions exteriors que duu a terme el centre amb les administracions i

associacions. Donat que dins de l’esplai hi ha varis col·lectius amb diferents papers i nivells

d’implicació, serà bàsic conèixer com cadascun d’aquests grups es relaciona entre si i incideix en la

tasca educativa.



28

1. ORGANIGRAMA



29

2. EQUIP GENERAL

Està integrat per tota la gent que treballa voluntàriament a l'esplai, en qualsevol de les seves

diferents àrees i n'assumeix la responsabilitat que se'n deriva. Aquestes àrees, estaran sempre

coordinades per procurar el bon funcionament de l'esplai. Està format per:

- Equip de Monitors i Monitores

- Col·laboradors/es

La incorporació de nous membres es produirà només per cobrir vacants o noves necessitats del

Centre, aconseguint així un equip amb unes dimensions proporcionades per garantir el funcionament

correcte de l’esplai. Sempre que sigui possible s'intentarà que hi hagi un equilibri entre nois i noies, tot i

que no es té tant en compte la paritat com les capacitats o habilitats de la persona, així com d’antiguitat

i experiència, tant en l’equip general de l’entitat com en els diferents equips d’edat.

A l’hora d’afegir un nou monitor/a a l’equip s’escollirà a partir de l’experiència, la titulació, etc. Es

tindrà especialment en compte la pertanyença al grup de joves de l’esplai (d’on històricament pugen la

majoria de monitors = pedrera del Boix) ja que són nois i noies que coneixen el funcionament intern, el

món de l’esplai i l’equip de monitors/es en el qual s’hauran d’integrar. Just en el moment d’incorporar-

se a l’equip se’ls hi facilitarà el Funcionament Intern, l’Ideari del Centre i un fulard.

2.1 L’EQUIP DE MONITORS I MONITORES

És l'àrea que té cura dels aspectes educatius. S'ocupa del tracte directe amb els infants i joves i és

l'encarregat d'aplicar i assolir l'ideari mitjançant els objectius educatius.

L’equip de monitors educa des d’una vessant voluntària sense esperar cap remuneració monetària

a canvi. Cada monitor decideix ser-ho voluntàriament per motius diferents, no tothom es mou pels

mateixos impulsos ni te clar el perquè. En aquesta divergència d’opinions s’ha de tenir en compte que

ser voluntari no és cap excusa per no voler fer bé la feina que un es compromet a fer. I menys quan es

tracta d’educar. Per tant, a mesura que passin els anys, com a monitor s’haurà de ser cada vegada

més conscient del que suposa la feina que es fa, i conseqüentment, dels motius pels quals es continua

sent monitor. S’ha de saber trobar el sentit a la feina que es fa.



30

Quan hom s’ofereix com a voluntari per a realitzar alguna cosa s’adquireix un compromís.

Comprometre’s vol dir acceptar i assumir una responsabilitat i ser conseqüent amb aquesta. Ser

voluntàri vol dir fer-se responsable de dur a terme uns determinats objectius durant un període de

temps concret. A l’esplai Boix hi ha un compromís base que és el mínim que ha de fer cada monitor

per tal de poder dir que ho és. Aquest compromís recull el poder assistir a totes les reunions d’equip

(micro’s i macro’s), a les tancades i, evidentment, a fer esplai amb el subgrup d’edat propi. Però,

realment, el compromís se’l posa cadascú a l’inici de curs, quan es preveu fins on es podrà donar per

l’esplai. Cada trimestre es fa valoració de la feina feta pels monitors i dels compromisos d’aquests. Si

aquests varien, que poden fer-ho ja que la vida és un constant canvi i l’esplai n’és una peça més, el

centre demana que s’avisi amb antelació suficient i es comuniqui a tot l’equip de la millor manera

possible (a les reunions, per exemple) explicant les raons que porten a prendre aquesta decisió.

Del bon funcionament de l’equip en depèn la qualitat del treball del centre i per això es tindrà cura

de que s'hi incorporin les persones adequades i que s’assoleixi una dinàmica d'equip adient, amb una

assistència continuada de tots els seus membres a les reunions i activitats. Tots els membres de

l'equip de monitors i monitores assumeixen un paper en la direcció de l'entitat i tenen els mateixos

drets i deures, ja que s’intenta seguir una estructura horitzontal. La seva feina és coordinar tots els

aspectes del funcionament tant a nivell intern com extern.

Són deures de l'equip de monitors/es:

- Conèixer el funcionament de l’esplai i explicar-lo als nouvinguts/es, així com també donar a

conèixer el projecte educatiu del centre.

- Assabentar-se del que s’ha parlat i fet a les reunions, esplais, tancades, etc. a les quals no s’ha

pogut assistir.

- Redactar la part pedagògica dels projectes i les memòries.

- Mantenir-se en contacte amb les famílies de l'esplai.

- Formar-se i reciclar-se segons les necessitats de la tasca que es desenvolupa.

- Buscar i proporcionar recursos pedagògics.

- Distribuir els membres de l'equip de monitors/es en els diferents grups, segons unes bases a tenir

en compte i les necessitats dels infants i joves.

- Establir contactes amb mestres, pedagogs, psicòlegs o altres professionals relacionats directament

amb la tasca educativa, si s’escau.

- Prendre les decisions que afecten al funcionament del centre i fer complir el projecte educatiu,

incloent els estatuts.

- Revisar i actualitzar el projecte educatiu.

- Participar en l'elaboració dels projectes i memòries de les activitats.



31

- Vetllar pel bon estat i ús del local, així com del material del centre.

- Definir les obligacions dels col·laboradors i de les comissions per programes específics.

- Vetllar perquè el relleu generacional es dugui a terme de forma adequada.

- Discutir la conveniència o no de mantenir, augmentar o trencar relacions amb altres institucions, i

sotmetre-ho a consens de l’equip.

- Discutir i aprovar els pressupostos de l’economista.

Són drets de l'equip de monitors/es:

- No assistir a l’esplai quan els motius siguin de pes (sobretot en ocasions de malaltia, assumptes

familiars, etc). S’inclouen les excursions, colònies, campaments, etc. S’haurà d’avisar amb

antelació.

- Gaudir del dia lliure d’esplai i de les vacances que no caiguin en dia d’esplai o alguna altre activitat

relacionada (colònies, campaments, etc.).

- Abstenir-se a donar la pròpia opinió (s’ha de tenir en compte que això perjudica el bé de l’entitat).

- Ser lliure en el tipus de metodologia que es vol usar per tal d’educar els infants de l’esplai, sempre

que no contradigui l’ideari del centre. És a dir, llibertat de càtedra.

L’equip de monitors/es es dividirà en subequips pels grups d’edat, sent els principals responsables

del funcionament d’aquest i de la seva coherència amb el Projecte Educatiu.

Les seves tasques i responsabilitats són les descrites a continuació:

- Elaborar projectes de curs, de colònies de Primavera, de campaments d’estiu, d’activitats

extraordinàries i les memòries respectives.

- Vetllar pel bon funcionament del grup d’edat.

- Fer el seguiment pedagògic i l’elaboració de fitxes d’activitats, de seguiment, etc.

- Dur a terme el control de l’economia del grup i de les activitats extraordinàries, es triarà una

persona responsable.

- Intervenir directament (fer esplai) amb el grup d’infants o joves juntament amb el subequip de

monitors.

- Mantenir informat a la resta de l’equip sobre el funcionament i el dia a dia del grup.

- Mantenir la comunicació amb les famílies tant per via electrònica, telefònica com cara a cara.



32

2.1.1 CÀRRECS

L’equip de monitors i monitores assumeix i es reparteix unes responsabilitats, els càrrecs, per tal

de dur a terme la òptima gestió de l’entitat

Els càrrecs de govern : secretaria, tresoreria (economia) i presidència (responsable), afecten a la

globalitat de l’entitat, i caldrà que siguin assignats a consciència a persones amb capacitat de

desenvolupar-los. La resta de càrrecs poden ser coberts tant per membres de l’equip com per

col·laboradors/es (aquests últims han de complir uns mínims).

A continuació estan descrites les descripcions dels diferents càrrecs:

- Responsable (presidència) → li correspon assumir la responsabilitat jurídica final de l’entitat, i

per tant cal que el seu grau de compromís sigui elevat. Haurà d’estar al corrent de les obligacions

jurídiques i legals, perquè en ell recauen les conseqüències que se’n deriven. No disposarà de cap

prerrogativa o vot de qualitat però haurà de fer valer la seva autoritat quan faci falta.

- Economia (tresoreria) → una economia ben administrada garanteix el funcionament adequat de

l’entitat. L’economista haurà de seguir un sistema de gestió econòmica i vetllar pel seu compliment per

tal de tenir l’economia de l’entitat en tot moment controlada i sanejada perquè sigui eficaç i legalment

correcte. Caldrà que sotmeti aquest sistema a renovació constant per tal de fer-la més senzilla i útil.

Les tasques de l'economista són:

- Proposar els pressupostos a l'inici del curs i per cada activitat extraordinària.

- Fer balanç econòmic de cada trimestre, de curs i final de cada activitat extraordinària.

- Proporcionar líquid, a temps, als diferents equips de monitors i càrrecs per les seves activitats.

- Controlar el moviment de líquid de l'esplai (ingressos i despeses).

- Vetllar perquè les quotes es cobrin a temps i cobrar els rebuts retornats

- Portar el control de les dades bancàries

- Proposar a l'Assemblea General els canvis de quotes.

I el mode de funcionament òptim de l’economista serà:

- A l'inici de curs entregarà els diners amb el full d'economia a un responsable de cada grup o d'un

càrrec.

- Al final de cada trimestre i de cada excursió, el responsable del full d'economia ha d'entregar el full,

els tiquets i els diners, si és el cas, que hagin pogut sobrar.

- Vetllar perquè en cada reunió hi hagi un punt per economia, si s’escau

- Tenir al corrent els deutes fiscals de l'entitat



33

- Secretaria → del secretari/a depèn la correcta coordinació dels diferents àmbits de l’esplai:

càrrecs, grups i funcionament en general. Per això cal que es responsabilitzi de:

- La Burocràcia externa i interna (tot el que seria papeleo que ja s’especificarà més endavant, i

que, molts cops, és una tasca compartida amb el càrrec de responsable).

- El que anomenaríem Coordinació interna.

Distingim entre burocràcia externa i interna. La Burocràcia Externa és tot aquell papeleo que s’ha

de fer per pur tràmit amb les Institucions i d’altres entitats.

Els objectius que la secretaria ha de complir des de la vessant de la burocràcia externa, són els

següents:

- Formalitzar tota la documentació que li sigui sol·licitada de les institucions i coordinar-se amb la

resta de l’equip de monitors/es de l’esplai per tal que l'entitat compleixi tots els requisits legals i

pugui gaudir de les subvencions i convenis ofertats per aquestes.

- Informar-se de les dades d'entrega de la documentació, preparar-la (s’intentarà dins del possible

que la documentació –projectes, memòries, etc- es faci entre tots) i entregar-la dins dels dies

establerts.

- Guardar una còpia de tota la documentació entregada en format analògic –dins de l’arxivador

pertanyent al curs- i digital –com a mínim una còpia dins del disc dur de l’esplai-.

- Fer-se càrrec de guardar tota la documentació pròpia de l'entitat, com per exemple, el Projecte

Pedagògic, Estatuts, N.I.F, Censos i tenir present la seva renovació en cas que sigui necessari.

(Aquest objectiu, però,és compartit amb la resta de l’equip de monitors/es).

Dins de la Burocràcia Interna trobaríem tot aquell papeleo que es fa per tal que els acords que

prenem a les reunions es puguin dur a terme i siguin recordats mitjançant el suport en paper, el visual,

per tal de que la feina que fem dins l’esplai perduri per altres anys.

Les funcions que es duen a terme dins dels aspectes de Coordinació interna són:

- Anunciar amb prou antelació les dates de lliurament de les memòries i projectes, així com d’altres

dates que s’escaiguin. En el cas que es necessités, seria la persona que podria fer de Pepito grillo -

juntament amb la resta de l’equip de monitors-, la que recordaria les coses que s’han d’anar fent,

sobretot tenint en compte que és la persona que te el calendari administratiu de l’esplai.

- Coordinar-se amb la persona que porta el càrrec de fitxes (autoritzacions de nens i de monitors) per

tal de portar la base de dades digital al dia.

A més de totes aquestes funcions, el/la secretari ha de vetllar perquè l'equip de monitors conegui

quins són els compromisos de l'entitat amb les administracions i quina és la seva situació jurídica i



34

legal. Ha de tenir tota la documentació perfectament ordenada i arxivada perquè pugui ser accessible a

qualsevol membre de l'entitat. Degut a la importància i complexitat del càrrec, el/la secretari ha de

vetllar perquè el traspàs dels càrrec es faci correctament. Per a més informació, consultar el manual de

secretaria del Centre d’esplai Boix.

- Base de Dades i Fitxes → és necessari tenir un control de les dades dels participants i

monitors/es del centre així com dels que n’han format part. Per tant les tasques del càrrec són els

següents:

- Controlar el fitxer de l'entitat, tant físic com electrònic d’infants, joves, monitors, monitores i ex-

infants i ex-monitors/es. Haurà d'estar en tot moment actualitzat.

- Comunicar a la resta de l’equip les altes i baixes dels participants, per tal de garantir la validesa del

fitxer.

- Relacions Exteriors → es defineixen les relacions exteriors com tot aquell àmbit de participació

en el qual l'entitat es relaciona amb altres associacions o institucions, per tal de mantenir viu el teixit

associatiu tant del barri com de la ciutat. S’entenen les relacions exteriors com aquelles que es

mantenen amb el Sector Barcelona d’Esplac, amb la Coordinadora Infantil i Juvenil de l’Eixample, amb

el CEIP Mallorca, amb l’Associació de Veïns i Veïnes de l’Esquerra de l’Eixample (AVVEE) i amb el

Districte de l’Eixample.

La tasca de l'encarregat/a de Relacions Exteriors és:

- Vetllar perquè a principi de curs es generi un debat sobre el tema, que es defineixi uns objectius i

unes línies de participació.

- Representar a l'esplai i ser-ne portaveu en tots els espais de participació.

- Informar i fer partícip a la resta de l'equip de monitors de la tasca que s’està duent a terme i facilitar

les actes de les reunions.

- Prendre una actitud activa i participativa constant allà on faci falta.

- Prendre decisions sempre que no sigui possible debatre-ho amb l'equip.

- Farmaciola → com a responsables dels infants i joves cal tenir uns recursos mínims per tal de

garantir la integritat física dels participants, així com de l’equip. Per tant són funcions de

l'encarregat/da:



35

- Tenir una farmaciola per grup i una de general al dia, és a dir, complertes i indicant les dates de

caducitat i els prospectes de cadascun dels productes.

- Responsabilitzar-se dels productes per a la higiene personal tant a les Colònies de Primavera, com

als Campaments i durant el curs d'esplai.

Per tal de garantir una millor organització, es tria un responsable de cada grup que s’encarregarà

de mantenir la farmaciola així com dels medicaments específics dels infants/joves del seu grup. Estarà

en contacte amb el responsable general del càrrec.

- Material Didàctic → algunes activitats requereixen material fungible i per tant es necessària una

persona que vetlli pel seu manteniment i renovació. Així doncs les funcions de l'encarregat són:

- Responsabilitzar-se de l'espai del material didàctic per tal de que estigui perfectament ordenat i

organitzar-lo a efecte que tothom hi pugui tenir accés.

- Vetllar perquè tant l’equip de monitors/es com els infants i joves tinguin cura del material de l'esplai.

- Procurar que hi hagi el suficient material per a poder realitzar les activitats pròpies de l'esplai.

- Tenir un inventari de tot el material disponible.

- Material Pesant → aquest càrrec engloba tota la infraestructura i material no fungible relativa a

Campaments, Colònies de Primavera i excursions. Seran tasques de l'encarregat/da:

- Vetllar pel bon funcionament de tot el material i encarregar-se que es realitzin les oportunes

revisions i reparacions, de manera que els grups en puguin disposar en tot moment. Per tant, haurà

de preveure les necessitats dels grups i satisfer-les.

- Proposar a l'equip la substitució del material desgastat per material nou.

- Estar al corrent de les ofertes disponibles al mercat i del material més adient per l'ús pels grups de

l'esplai.

- Vetllar per tal de que, a nivell pedagògic, es treballin aspectes relacionats amb el respecte i cura

del material.

- Cartografia i Fotografia → donada la vessant excursionista i fotogràfica de l’entitat és necessari

que hi hagi una persona responsable de les següents funcions.

- Arxivar, mantenir i renovar els mapes de l’entitat. Així com vetllar del seu bon ús.

- Mantenir l’arxiu fotogràfic de l’entitat endreçat i actualitzat, tant en format analògic com virtual.

- Organitzar passis de fotos per a final de curs i campaments.



36

- Multimèdia → amb la era de les noves tecnologies es van començar a informatitzar les eines de

comunicació de l’entitat, primer amb els correus electrònics i després amb la pàgina web. Així doncs

les funcions de l’encarregat/a són:

- Enviar, fer el traspàs i mantenir el correu electrònic de l’entitat.

- Mantenir i actualitzar el web de l’esplai.

- Dinamitzar i proposar innovacions tecnològiques.

- Difusió → ja que l’entitat necessita una renovació constant d’infants (sobretot del grup de petits) i

s’ha de donar a conèixer al barri, cal una persona que vetlli pels següents punts:

- Dissenyar una campanya d’actuació i vetllar perquè es porti a terme.

- Dissenyar els recursos materials per tal de portar a terme la campanya de difusió.

- Música → la música és una eina important a l’hora d’educar als infants i joves i per tant és

necessari que hi hagi una persona que s’encarregui de:

- Mantenir i renovar, quan calgui, els instruments de l’entitat.

- Mantenir els cançoners i fer-ne de nous, quan calgui.

- Encarregar-se de fer recopilatoris de música i vetllar pel bon ús i el bon estat del radiocasset.

2.1.2 COMISSIONS

Són petits òrgans de treball, periòdics o esporàdics, formats per diverses persones de l’equip de

monitors i monitores i/o vinculades amb l’esplai, amb l’objectiu de treballar amb més profunditat alguns

temes concrets o activitats, com per exemple la preparació de les excursions conjuntes, revisió de

documents, etc.

Les comissions són creades i aprovades per l’equip de monitors i monitores, i, per a que tinguin

validesa i repercussió, han de tenir una relació constant amb l’equip, sobretot en el que repercuteix al

traspàs d'informació.

2.3 COL·LABORADORS/ES

Els col·laboradors/es són persones que desenvolupen una tasca específica, ja sigui de gestió com

pedagògica, i només assumeixen la responsabilitat derivada d'aquesta tasca. No formen part de l'equip

de monitors/es i estaran sotmesos a les directrius d'aquest (en el moment en el qual intervinguin

directament amb els infants/joves se'ls considerarà un més de l'equip). A més, tenen dret a rebre la

formació que els permeti desenvolupar la seva tasca eficientment, i per tant, l'entitat valorarà cada cas



37

específic i cobrirà la part proporcional de les despeses de formació que correspon a qualsevol membre

de l'equip.

Podem distingir tres tipus de col·laboradors:

- Puntuals o esporàdics: són aquelles persones que fan de reforç en activitats concretes. Es

procura buscar gent vinculada a l'esplai i que en conegui l'ideari i el funcionament.

- Per comissions: en cas de crear-se una comissió que s'encarregui d'un projecte concret (25è

aniversari, festes, concerts, etc.) podran, si s'escau, formar-ne part persones que no siguin de

l'equip de monitors/es i que estiguin interessades en dur a terme el projecte. Caldrà que la seva

tasca sigui supervisada per algun membre de l'equip que actuarà d'enllaç.

- Intendència: són aquelles persones necessàries tant en les colònies de primavera com en els

campaments i hauran de responsabilitzar-se de:

- Elaborar els menús.

- Fer la compra i conservació del menjar

- Muntar la cuina amb tots els seus accessoris

- Elaborar el menjar i fer la neteja i manteniment de la cuina i el rebost.

- Portar l'economia al dia i, posteriorment fer el balanç de l'activitat.

Per a la tria de la intendència es tindrà en compte la seva vinculació a l'esplai, però sobretot la seva

experiència i coneixement del món de la cuina, així com de la normativa alimentaria vigent.



38

3. FAMÍLIES

Les famílies són d'una importància cabdal dins del centre, pel paper coeducatiu, juntament amb

l’esplai, que desenvolupen en l'educació dels infants i joves i per la confiança que dipositen en l’equip

de monitores i monitors. També són membres de l'entitat i com a tals, subjectes a drets i obligacions,

entre els quals trobem:

- Omplir i signar la fitxa d'autorització i comunicar la baixa quan aquesta es produeixi.

- Informar i ser informat de tot allò que afecti al desenvolupament del seu fill/a i de l’esplai.

- Abonar puntualment la quota trimestral i de les activitats que requereixin un pagament

suplementari.

- Participar en la gestió de l'entitat a través dels canals que es defineixin.

- Assistir, participar activament i preparar, quan calgui, les reunions de pares i mares així com les

activitats i/o excursions que es decideixin.

- Procurar que hi hagi una educació conjunta, basada en uns valors base, entre les famílies,

l'esplai i, a poder ser, l'escola i/o institut.

- Procurar que l'infant/jove assisteixi regularment a l'esplai i, en el cas de no ser possible, avisar

amb antelació.

Es durà a terme una entrevista prèvia amb les noves incorporacions perquè hi hagi una primera

presa de contacte i quedin clars els drets i deures de les famílies, així com la tasca educativa que es

desenvolupa a l’esplai i el seu funcionament intern i l’ideari, principalment.

En el cas de la participació, l’equip de monitors obrirà els canals oportuns perquè els pares

prenguin part en la marxa de l’entitat, i regularan la cooperació i el grau d’implicació d’aquests. Des de

l’esplai, la participació dels pares s’entén des d’un caire de participació col·lectiva. Ens centrem en el

conjunt de pares com a col·lectiu per tal de que participin i donin solidesa i continuïtat al centre, donant

la seva opinió i fent crítiques constructives, assistint i participant activament de les reunions de pares i

mares, assistint i participant a les excursions de famílies, etc.

L’excursió de famílies és l’oportunitat en la qual tot l’esplai amb famílies incloses marxa a una casa

de colònies, sempre cap al tercer trimestre, i es fan diferents activitats durant els dos dies amb les

famílies, ja sigui tant per a la integració d’aquestes, per a la participació activa de les famílies com per

a que aquestes siguin conscients de la tasca que fa l’equip de monitors/es amb els seus fills/es. La nit

s’aprofita per a fer un apropament entre els pares i mares i els monitors/es i el diumenge es fa un dinar

al que poden pujar les famílies que no ho han pogut fer dissabte.



39

4. INFANTS I JOVES

Les aportacions dels infants i joves en el projecte educatiu del centre són imprescindibles.

Clarament, sense ells, no s’estaria fent esplai amb xavals. A l’esplai els infants i joves es divideixen en

quatre grups d’edat:

- els Cantallops, de 6 a 8 anys, el que seria 1r, 2n i 3r de primària.

- els Cabirols, els infants de 9 a 11 anys, equival a 4t, 5è i 6è de primària.

- els Inferns, de 12 a 14 any d’edat, 1r, 2n i 3r d’ESO.

- els Bessiberris, de 15 a 17 any, que fan 4t d’ESO, 1r i 2n de Batxillerat.

El nom de cada grup correspon al pic d’una muntanya (de la més baixa a la més alta). L’esplai

divideix els infants en aquests quatre grups ja que es pensa que el fet que no siguin un grup compacte

des de que entren a l’esplai és molt enriquidor, així com la distribució en edats contigües les unes a les

altres, per franges d’edat, per adequar les activitats a cada nivell de maduresa. Cada any puja una

edat (els que havien estat els petits d’un grup passen a ser els mitjans d’aquest, els que eren mitjans

passen a ser els grans i els que eren els grans passen a ser els petits del grup següent) i, mitjançant

aquesta metodologia, es relacionen més edats, més gent i més “rols” (petits, mitjans i grans). A més,

els monitors i monitores també van canviant de grup ja que així els nens i nenes no estan sempre amb

el mateix monitor/a i viceversa.

Ells també tenen una sèrie de drets i deures que han de complir pel bé del grup d’edat al qual

van i per una bona continuació en la tasca educativa rebuda per part dels monitors.

Són deures dels infants i joves de l’esplai:

- Assistir a l’esplai amb una certa regularitat, donat que l’assistència és voluntària però el

compromís no i implica una vinculació. En cas de no poder ser, avisar amb antelació suficient.

- Gaudir de totes les activitats que l’esplai oferti.

- Fer cas de les indicacions de l’equip de monitors/es del Centre.

- Participar activament de les activitats a les quals assisteixi.

- Tenir el fulard de l’esplai.

Són drets dels infants i joves de l’esplai:

- Poder portar un amic/ga al centre. Aquest haurà de portar una autorització signada pels seus

pares/tutors pels dies de prova.



40

- Estar informats sobre el calendari i les activitats que el centre realitzi.

- Tenir el fulard de l’esplai.

En el cas dels infants i joves el seu compromís amb el centre l’agafen, sobretot, en quan a

l’assistència continuada i la participació activa dins del grup i de l’esplai. En cas de que un infant/jove

no pogués assistir al centre, s’hauria d’avisar l’equip de monitors del grup d’edat de l’infant amb una

mínima antelació d’entre tres i quatre dies, sempre intentant-ho telefònicament o personalment. En el

cas de que un infant o jove no vingués durant tres dissabtes seguits sense justificar, l’equip de

monitors procediria a avisar els pares/tutors i el propi infant/jove fent un toc d’alerta i passaria a

consulta de l’equip general si se’l convida a marxar del centre.



41

5. INSTITUCIONS

Atenent al paper que el centre assumeix com a agent de canvi social i, per tant, interessat en

cooperar amb tots aquells que, d’una forma o altra, també intervenen en la societat, establirà relacions

institucionals que possibilitin l’ajuda mútua que permeti desenvolupar el Projecte Educatiu de l’entitat.

Així mateix, haurà de complir les obligacions jurídiques i fiscals que com a entitat se li exigeixen.

En tot moment l’equip de monitors/es vetllarà pel caràcter independent de l’esplai, i per la seva

sobirania com a entitat. A començament de curs, quan s’estigui elaborant el Projecte de Curs, l’equip

de monitors/es definirà quines línies de treball seguirà, de manera que les persones responsables de

relacions exteriors estiguin orientades en el desenvolupament del seu càrrec. S’entén com a

institucions les Administracions i les Associacions.

4.1 ADMINISTRACIONS

És evident, doncs que l’Esplai estableix lligams, directes o indirectes amb les administracions,

sempre que es garanteixi la seva pròpia independència i mantenint una actitud activa de participació i

proposta política, i que d’aquestes relacions se’n deriva molta documentació. És important conèixer les

administracions amb les quals l’esplai te un cert contacte i s’hi relaciona.

- L’Ajuntament de Barcelona: directament amb el Districte II (de l’Eixample), on es participa

directament a través de la Coordinadora Infantil i Juvenil de l’Eixample (la CIJE). Amb el pas del

temps s’ha anat augmentant la relació amb el Districte. Des de fa més d’un any, es manté un

combeni a tres bandes –CEIP Mallorca, Districte i Esplai- per tenir un espai dins del recinte de

l’Escola Mallorca. D’altre banda, s’hi entrega, sobretot, subvencions i s’hi van a buscar permisos

(per vendre roses al carrer, per exemple). A més, a l’estiu, el Districte oferta beques -totals o

parcials- a les famílies per tal de cobrir el preu de les activitats d’estiu que faci l’esplai.

- Generalitat de Catalunya: es relacionen amb el departament que s’escaigui, en concret amb la

Secretaria de Joventut (SJ), pot fer-se indirectament, a través d’Esplac, o directament, quan

s’escau. El màxim volum de documentació s’acosta en fer-se una activitat que s’hagi de notificar i a

l’estiu.

- Administració Central: es mantenen relacions amb el Ministeri de Treball i Afers Socials del qual

es rep una subvenció (anomenada MTAS 0’70) a l’estiu, a través d’Esplac. L’MTAS 0’70 arriba a



42

través d’Esplac, que vehicula tots els procediments perquè arribi la subvenció a l’esplai, per fer

arribar la documentació necessària al Ministeri, etc.

- Unió Europea: a través de la Secretaria de Joventut es poden demanar subvencions per a

projectes internacionals, i a través d’Esplac son presents en el Youth Forum.

També es consideraran administracions aquells organismes dependents dels poders públics o

dedicats a desenvolupar programes governamentals: Incavol, Torre Jussana, ATAC, etc. Tot i que

l’esplai, com a mínim en els darrers cinc anys, no ha tingut relació alguna.

4.2 ASSOCIACIONS A més de les Administracions també existeixen les relacions amb les associacions. L'esplai

mantindrà relacions amb aquelles associacions amb les que comparteixi un ideari, prioritzant les del

barri i les educatives. A començament de curs l'equip de monitors defineix el seu grau de participació

amb cadascuna de les associacions que cregui convenient i hi atorga una persona encarregada (que

serà la que s’encarregui d’anar a les reunions, de traspassar la informació, etc.).

• ESPLAC : és la federació a la qual pertany l’esplai, la Federació d’Esplais Catalans i, a més, laics i

progressistes. La presència a Esplac s'explica per la profunda afinitat ideològica i metodològica

territorial que hi tenen. A més, comparteixen un projecte educatiu comú amb els altres centres

d'educació en el lleure. El seu compromís ferm amb Esplac el fan extensible a totes les entitats del

Moviment Laic i Progressista. Per tal de tenir un millor contacte, Esplac es divideix en sectors

territorials, l’esplai forma part del Sector Barcelona. A través d’ell es relacionen amb Esplac (tot i

que també es pot fer directament), sobretot a través de l’Equip General del Sector (EGS) i de la

secretaria tècnica, que ocupa el lloc de pont entre uns i altres.

• Coordinadora (CIJE) : l'Esplai Boix va participar activament en la creació d'aquesta associació i

encara ara és una de les entitats que la manté viva, com a mínim, participant-hi a les reunions. En

ella sempre s'han optimitzat i potenciat els esforços individuals per obtenir grans resultats

col·lectius. Des de fa un parell d’anys la Coordinadora s’ha eixamplat en quan a límits i ja no només

és una coordinadora d’entitats educatives de l’Eixample sinó que també avarca les joventuts dels

partits polítics i d’altres entitats socials, totes, això sí, del mateix districte.

• CJB : l’Esplai Boix hi participa a través d’Esplac i de la Coordinadora. En ser el Consell de Joventut

de Barcelona, una plataforma local de joves, hi està, directa o indirectament, relacionat, és a dir,

que com a mínim formen part de la seva llista d’entitats. A més, però, a través del Casal



43

d’associacions –entitat que comparteix seu amb el CJB- es poden beneficiar dels seus serveis i de

les seves instal·lacions.

• C.J. QUEIX: va estar un temps en standby, ara que s’està tornant a engegar cal que l’esplai

mantingui contactes amb ell per tal de que les dues entitats estiguin informades del que fa

cadascuna i en què s’hi pot veure relacionada. El Casal de Joves Queix va nàixer -en el passat- a

partir d'una necessitat de l'Esplai Boix d’oferir un espai a la gent jove del barri, una continuïtat al

grup de Bessiberris de l'Esplai i de tot aquell interessat en dur a terme el projecte. Per tant, existeix

una íntima relació entre les dues entitats, per bé que totes dues funcionin legalment i

administrativament de forma independent.

Aquesta participació de l'esplai en altres entitats i plataformes locals és indispensable perquè la

tasca que es realitza a l'esplai superi els límits de la pròpia associació i així es creï una gran xarxa

associativa.



44

7. FUNCIONAMENT INTERN

Com bé diu el títol de l’apartat, s’explica el funcionament intern del centre per tal de que es

pugui arribar a l’objectiu final de l’esplai, educar els infants i joves que seran el motor del món de

demà, per tal de que el facin més just i siguin feliços. Així doncs, es fa una explicació del funcionament

de l’esplai i del funcionament intern de l’equip general (monitors i col·laboradors, si s’escau), per veure

de quina manera s’organitzen per tal de dur a terme la tasca educativa.

7.1 FUNCIONAMENT DE L’ESPLAI

Durant el curs d’esplai es realitzen diferents activitats, a més de dues activitats “extraordinàries”

(es consideren la culminació del curs, tot i que s’obrin a persones que no són de l’entitat, i per aquesta

raó les poden anomenar “extraordinàries”) per les vacances de primavera i d’estiu. Les diferents

activitats són les següents:

- Esplai � sis dissabtes al trimestre, de 16.30h a 19.30h es fan activitats i/o tallers a Barcelona,

ja sigui pels diferents interiors d’illa de l’Eixample, per algun parc de la ciutat o, si és estrictament

necessari (plou, fa molt fred, etc) al “local”.

- Excursió � un cap de setmana al mes es fa una sortida de dos dies (en cap de setmana), ja

sigui en tendes, en albergs, en cases de colònies o en locals d’altres centres d’esplai o d’agrupaments

escolta i es realitzen activitats i alguna excursió per la muntanya. La majoria de sortides de cap de

setmana es fan per grups d’edats, exceptuant-ne tres a l’any (una al trimestre), en les quals tots els

grups van junts (la de Nadal, la de la Neu i la de Famílies).

- Lliure � la resta de dissabtes són lliures, es a dir, no es fa cap tipus d’activitat, ja que tant els

monitors/es com els infants i joves necessiten i tenen dret a un cap de setmana per a dedicar-se a ells

mateixos (estudis, família, etc.). Normalment els lliures acostumen a coincidir amb ponts o dies festius.

- Activitats de Primavera � per les vacances escolars de primavera (Setmana Santa) es fan

unes colònies de cinc dies on es reuneixen tres dels grups a una casa de colònies de la geografia

catalana i allà es fan activitats, tallers i una petita excursió. El grup de joves marxa pel seu compte i

acostuma a fer una ruta de cinc dies, també per la geografia catalana.

- Activitats d’estiu � durant la segona quinzena de juliol es fan uns campaments de 13 dies, en

els quals també s’ajunten tres grups d’edat i on cada grup fa una ruta, de més o menys dies, depenent



45

de l’edat dels integrants del grup. La resta de dies es fan activitats, dinàmiques i tallers envoltats de la

natura. Els joves acostumen a preparar-se ells mateixos la ruta que, la gran majoria de vegades, és

fora de Catalunya i, a ser possible, fora de l’Estat. Acostumen a marxar la primera quinzena de juliol,

normalment, d’aquesta manera els monitors/es i/o els mateixos joves del grup poden ser intendents/es

dels campaments que es realitzen durant la segona quinzena.

L’esplai potencia la interrelació dels quatre grups d’edat i la coneixença fent tres activitats

conjuntes al llarg de l’any, sense comptar les colònies de primavera i els campaments d’estiu que es

consideren activitats “independents” del curs d’esplai. Les diferents edats dels participants fa que les

activitats siguin més enriquidores i que uns puguin aprendre dels altres.

- Excursió de Nadal � es tracta de l’excursió conjunta que es realitza al desempre. En aquesta,

com a cosa extraordinària, cada grup d’edat fa un taller, el tió els caga i cada nen/a, jove i monitor

s’emporta el regalet a casa que ha fet prèviament algú altre d’un altre grup. A més a més, el grup de

Bessiberris prepara el sopar per a tot l’esplai i s’aprofita per a convidar persones vinculades a l’entitat,

com poden ser exmonitors de l’esplai, joves del casal de Joves Queix que han estat nens, etc. L’equip

de monitors determina, cada curs, tots aquestes aspectes, que poden variar d’any en any.

- Excursió de la Neu � normalment va tot l’esplai a algun alberg del Ripollès durant un cap de

setmana del mes de febrer, per a aprofitar les nevades i poder-se tirar per la neu amb plàstics i jugar

amb ella, una cosa de la que no tots els infants i joves poden gaudir, ni tan sols, un cop a l’any.

- Excursió de mares i pares � tot l’esplai amb mares, pares i resta de familiars (a escollir er les

famílies) inclosos marxem a una casa de colònies, cap al més d’abril o maig. Es fan diferents activitats

durant el cap de setmana amb les famílies, ja sigui tant per a la integració d’aquestes, per a la

participació activa com per tal de que aquestes siguin conscients de la tasca que fa l’equip de

monitors/es amb els seus fills/es. La nit s’aprofita per a fer un apropament entre els pares i mares i els

monitors/es i el diumenge es fa un dinar de germanor al qual poden pujar les famílies que no ho han

pogut fer dissabte.



46

7.2 FUNCIONAMENT DE L’EQUIP GENERAL

Un cop definits quins són els elements bàsics del funcionament de l'esplai, cal definir de quina

manera desenvolupen la seva tasca. Per això cal parar especial atenció a les reunions, ja que

constitueixen el sistema bàsic de presa de decisions col·lectives i de transmissió d'informació de

l’equip de monitors/es. Donada la importància que tenen s'haurà d'estar molt atent perquè siguin

operatives i efectives. No obstant, cal afegir que és tan important la feina que es pugui fer a les

reunions com tot allò que les persones encarregades de la gestió de l'entitat duguin a terme abans i

desprès d'aquestes.

7.1. FUNCIONAMENT D'UNA REUNIÓ

Les reunions s'han de convocar amb antelació suficient per tot l’equip o el màxim nombre d’aquests

i procurant que hi pugui assistir tothom, essent aquesta una prioritat absoluta. La no assistència a les

reunions haurà de tenir una causa justificada i coneguda per la resta de l'equip de monitors/es.

S'aixecarà acta de totes les reunions que es realitzin, fent-hi constar, com a mínim, la data, l'hora d'inici

i final, el tarannà, el lloc, els assistents, l'ordre del dia i els acords presos. L'aixecament de l'acta

correspondrà, cada cop, a un membre diferent d'entre els assistents a la reunió i aquesta

responsabilitat serà rotativa. Les actes es passaran a ordinador i es guardaran impreses en els

carpesans de l’esplai per tal de que puguin consultar-se quan es vulguin.

Caldrà vetllar perquè tothom sigui informat dels punts a treballar, de manera que cadascú es pugui

formar una opinió pròpia. Així mateix tothom haurà de ser informat dels acords presos i de les

conseqüències que se'n derivin, de manera que hom conegui el seu grau de responsabilitat.

Els acords es prendran per consens després de ser escoltades totes les opinions. En cas de no

arribar-se a un acord, en últim recurs, es procediria a la votació, que es faria a mà alçada.

7.1.1 REUNIONS DE MONITORS/ES

Per tal de portar a terme la tasca educativa hi ha diferents tipologies de reunions que explicarem a

continuació:

• Reunió Micro, es realitza després de l'activitat d'esplai. Hi assisteix l'equip de monitors/es i els

col·laboradors que hagin estat convocats. Tenen una durada limitada, ja que la resta de punts es

fan a les Macro's. Les seves funcions són:

- Fer valoració de l'activitat realitzada la setmana anterior que haurà estat prèviament valorada

pel subequip del grup.

- Tractar qüestions molt urgents per al funcionament del centre.



47

• Reunió Macro, es realitza un cop al mes, normalment en diumenge. Hi assisteix l'equip de

monitors/es i els col·laboradors que hagin estat convocats. Es convoca amb antelació, al principi de

cada trimestre i normalment tenen una durada de matí i tarda. Les seves funcions són:

- Tractar temes generals que afecten directa o indirectament a l'entitat.

- Traspàs d'informacions de les diferents reunions amb altres entitats, federació, etc

- Tractar temes o qüestions d'interès no urgents pel dia a dia de l'entitat

• Reunió extraordinària, es convoca en cas de necessitat i es diferencia de la reunió ordinària

sobretot pel que fa a la seva convocatòria, que normalment s'efectuarà en els següents casos:

- Quan no s'hagi pogut fer una reunió ordinària i sigui necessari

- Quan es prevegin un període llarg durant el qual la presència dels membres de l'equip de

monitors/es, a les reunions ordinàries, pugui minvar

- Quan hi hagi un tema molt urgent a debatre o de prou importància que requereixi una reunió

monogràfica

• Tancada de monitors i monitores, se'n farà una a principi de curs i al final de cada trimestre, en

total se’n solen fer quatre. Els aspectes a treballar variaran en funció de les necessitats de l'equip

de monitors/es i del centre, tot i així hi ha alguns punts invariables:

- Valoració individual de cadascun dels membres de l'equip

- Valoració de cadascun dels càrrecs

- Valoració trimestral dels grups

- Valoració general de l'equip i del centre

- Preparació del trimestre següent

• Reunió activitats de primavera i estiu , dins d'aquestes hi ha les reunions preparatòries i les de

valoració, s’hi solen treballar els aspectes que apareixeran en els projectes generals de les

activitats i en les memòries d’aquestes.

• Reunió per grups, serviran per elaborar els projectes i valoracions (del dia a dia, de trimestre, de

curs, de colònies, campaments i ruta i per a activitats extraordinàries), preparar les activitats i fer un

seguiment del grup i dels infants.

• Reunió per comissions, tenen com a funció concreta tirar endavant els projectes encomanats per

l'equip de monitors/es. Aquest serà informat puntualment del desenvolupament de les reunions, de

l'estat del projecte i del funcionament de la comissió.



48

7.1.2 REUNIONS AMB LES FAMÍLIES

Aquestes compleixen funcions d'informació i de participació. Cal implicar a les famílies més

enllà del seu paper d'espectador, ja que l'educació dels infants i joves és responsabilitat dels agents

educatius: famílies, esplai, escola, institut, etc. i per aquesta raó és tan important que l’educació

esdevingui un procés conjunt dels diferents agents. Per a vehicular aquesta participació s'hauran

d'establir els mecanismes adequats (demanar i comptar amb la seva opinió, fer-los organitzar actes i

activitats, etc.).

Es diferencien les següents reunions:

- Inici de curs, es realitza abans de començar les activitats de cada curs. Servirà per exposar, de

manera dinàmica i participativa, la memòria del curs anterior i de les activitats d’estiu així com

acomiadar els monitors/es que deixen l'esplai, presentar el nou equip i explicar el projecte de curs,

per grups i general.

- Activitats de primavera i estiu, són reunions on s'explica el projecte de l'activitat (el terreny o

casa, el centre d'interès, la ruta, etc.) i es presenten les possibles incorporacions a l'equip

(monitors/es de suport i intendència). En previsió de que hi hagi famílies que no coneguin l'esplai,

es fa una petita explicació de com és el centre i quin és el seu projecte educatiu a grans trets.

- Excursió de les famílies, se'n fa una al curs per tal d'explicar i motivar-les a que participin, tant de

l'excursió com de la seva preparació.

- Per grups d'edat, es convocaran quan l'equip de monitors/es ho consideri oportú, com a mínim

una a l'any. Hi assistiran totes les famílies del grup i serviran per presentar el grup d’edat més

específicament, per presentar una activitat especial, tractar una problemàtica, simplement fer el

seguiment del grup o crear un vincle amb les famílies.



49

7.3 TEMPORALITZACIÓ BÀSICA D’UN CURS D’ESPLAI

1r trimestre 2n trimestre 3r trimestre Calendari Curs Esplai Setembre Octubre Novembre Desembre Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost

Tancada inici Curs

Elaboració projecte Curs

Reunió famílies

Inici esplai

Tancada primer trimestre Elaboració projecte activitats primavera Reunió famílies activitats primavera

Activitats primavera

Tancada segon trimestre Elaboració projecte estiu Reunió famílies activitats estiu Tancada 3r trimestre

Activitats estiu

Elaboració memòria estiu i curs

Fi activitat esplai

Per a una correcta gestió interna de l’esplai cal una bona organització del temps i de les tasques

que cal fer, per tal de que tot es faci en el seu moment i es puguin dur a terme les activitats educatives

amb els infants i joves sense cap tipus de problemes. Cada tasca de l’esplai Boix té el seu moment

determinat i queda palès en el quadre que es pot veure més amunt, en el qual s’especifica,

cronològicament, en quin mes o trimestre sol dur-se a ter-me. Hi ha tasques, però, que depenen

d’ítems molt variables, com per exemple, els calendaris dels diferents monitors, i això influeix a l’hora

d’establir un mes concret. S’entén, doncs, que aquesta calendarització és tan sols quelcom orientatiu

que pot adaptar-se sempre que l’esplai no en surti perjudicat.



50

8. CRITERIS D’AVALUACIÓ

L’avaluació és una part important en la tasca educativa, perquè s’entén que a partir d’ella, de

l’opinió dels participants i de les persones que han organitzat l’esdeveniment, tenint en compte totes

les fases que afecten al desenvolupament d’una activitat, avaluant el previ i la implementació

d’aquesta, es pot veure tot allò que s’ha fet, sigui positiu o negatiu, i millorar-ho.

A l’esplai es valoren les diferents activitats amb els grups d’edat, des dels petits fins als joves,

tenint en compte que el nivell d’abstracció i la metodologia emprada entre els diferents grups serà

diferent. Cada subequip de monitors decideix què valorar amb el seu respectiu grup, tot i que hi ha una

sèrie d’activitats base que es valoren sempre. Així doncs, com a mínim els diferents grups d’edat

valoraran cada trimestre, les activitats de primavera i les activitats d’estiu.

En quan a la gestió interna de l’esplai, l’equip de monitors també duu a terme les seves

avaluacions respectives. Per a fer el seguiment i la posterior valoració, l’equip fa reunions ordinàries

cada setmana després de l’esplai, en les quals els punts principals seran el pedagògic (què s’ha fet a

trets generals, com ha anat el dia d’esplai o excursió, com estava el grup, com estaven els monitors,

etc.) i tots aquells punts importants que no puguin esperar a una reunió més gran. A més, un cop al

mes l’equip es reuneix i fa una reunió més extensa (anomenada macro) per a parlar de totes aquelles

coses que també afecten al funcionament de l’esplai però que no cal parlar cada setmana.

A part de tot això, l’equip fa una tancada al principi de curs i una al trimestre per a valorar el

funcionament dels grups, dels càrrecs, les comissions, fer balanç econòmic, etc. i es fan els canvis

pertinents per a la millora del següent trimestre/curs, veient els errors comesos i les coses que podrien

anar a millor. Aquesta valoració es completa a final de curs de manera general i es té en compte a

l’hora de fer les memòries de curs i d’estiu.

El PEC, entès com a eina que guia la nostra tasca educativa, ha de ser quelcom que estigui al

dia de l’esplai, del que s’hi fa, al corrent de les persones voluntàries que fan esplai i dels canvis

substancials que pugui patir l’entitat. Per tal de que el PEC no es quedi descontextualitzat i s’utilitzi

realment com una eina viva i útil, s’ha d’anar utilitzant i tenint en compte en el dia a dia de l’esplai. Per

això, l’equip de monitors ha de ser el primer que li doni un bon ús, ja que ha estat per pròpia iniciativa

que s’ha decidit adaptar i refer. Per tal d’arribar a aquest estat i no deixar el PEC en el desús,

s’establirà una data mínima, un cop cada dos anys, per a la seva relectura i posterior actualització.

Serà criteri de cada equip de monitors la manera i el temps en el qual es durà a terme, entenent que

cada equip pot decidir què és més còmode per treballar-ho (la creació d’una comissió o el treball de tot

l’equip) i quan es fa (en una tancada, si l’ordre del dia ho permet, en una macro, etc.).



51

9. PROCÉS D’ELABORACIÓ

La idea inicial del projecte del curs de Directors d’una de les monitores de l’esplai va ser fer una

maleta de presentació de l’esplai, que fos una eina que els monitors poguessin usar per tal de donar a

conèixer l’esplai al barri, a les escoles i instituts, a les institucions, etc. El projecte estava dividit en

dues parts, la presentació de l’entitat –per escrit, en format PEC, i presencialment, en format de

sessions a les escoles- i la difusió d’aquesta –en format escrit, electrònic i presencial-.

L’equip de monitors es va dividir en comissions de treball –una de les eines bàsiques dins de

l’equip- sorgides en una reunió, per tal de ser més operatius. Cada comissió s’havia d’encarregar de

dur a terme un bloc de la maleta. Una d’aquestes comissions, la del Projecte Educatiu de Centre,

estava formada per quatre monitores que s’encarregaven de refer parts d’aquest que ja estaven mig

fetes d’altres anys i actualitzar-les. El PEC va portar molt més temps del que s’havia pensat en un

principi, donat que la feina de reescriure, adaptar i consensuar amb l’equip és una tasca lenta.

La comissió que va refer el PEC va fer la feina pensant en el la idea global d’esplai i intentant-la

plasmar per escrit. Donat que ja hi havia un parell de documents de l’esplai fets d’altres anys, l’ideari i

el funcionament intern, va ser més fàcil l’elaboració del PEC, ja que aquests van servir de base. Per tal

d’actualitzar aquests dos documents es va decidir fer un parell de reunions extraordinàries amb tot

l’equip de monitors, per tal d’anar llegint, posant en comú i fent les crítiques i els canvis que es van

creure oportuns per tal de que s’adaptés al màxim al funcionament actual de l’esplai i als principis

ideològics que fonamenten la tasca educativa d’aquest. En aquestes reunions, la comissió del PEC es

va encarregar d’anotar tots els comentaris i canvis fets, per tal de revisar-ho posteriorment i poder

escriure-ho el més correctament possible.

Fets els canvis necessaris, el PEC es va enviar per correu electrònic a l’equip de monitors per tal

de que tothom se’l pogués llegir amb temps i poguèssin fer-se una idea acurada del text. A partir de

diferents reunions de l’equip de monitors i, sobretot, en tancades, es van anar rellegint els diferents

apartats del PEC per tal de donar-lo per bo i aprovarlo o, per contra, fer els comentaris i les crítiques

per tal de fer el document a la mida i opinió de tot l’equip.



52

10. BIBLIOGRAFIA

- ROMANS, M; PETRUS, Antoni; TRILLA, Jaume. De profesión educador social , Ed. Paidós,

Papeles de Pedagogía, Barcelona, 2004.

- DIVERSOS AUTORS. Projecte educatiu d’Esplac, mètode pedagògic i mode l de centre ,

Esplac, Esplais Catalans, Barcelona, 2002.

- DIVERSOS AUTORS. Programa educatiu Acció Escolta 2010 , Acció Escolta de Catalunya,

2004.

- Gran Diccionari de la Llengua Catalana . Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999.

- FUNDACIÓ PERE TARRÉS. Monogràfic Manual del responsable: el perfil del re sponsable.

Revista d’educació en el lleure Estris, núm 161 (maig/juny 2008).

- DIVERSOS AUTORS. Coordinem-nos! El treball en equip als esplais . L’Esmolet Col·lecció.

Esplac, Esplais Catalans. 2006.

- CENTRE D’ESPLAI BOIX, Ideari i funcionament intern del Centre d’Esplai Bo ix , Barcelona,

2002-2003.

- FREIRE, Paulo. La educación como práctica de libertad. Siglo XXI de Espanya Ediciones,

S.A. Madrid, 2002.

- FREIRE, Paulo. A la sombra de este árbol. El Roure. Barcelona, 1997.

- Pàgina web oficial de Francesc Ferrer i Guàrdia ,

www.laic.org/cat/fig/index.htm

- Pàgina web del Centre d’Esplai Boix,

www.ceboix.uni.cc

- Cercador d’informació d’Internet,

www.google.es

- Pàgina web de l’Ajuntament de Barcelona, Districte de l’Eixample.

www.bcn.cat/eixample

- Pàgina web d’Esplac, Esplais Catalans.

www.esplac.cat

projecte educatiu de centre de l’esplai boix .pdfen quan a l’estructura del projecte, cal dir...

Documents