projecte dofins 1

Treball per projectes elaborat per la classe de 3rC Tutora: Gela Roncero Curs 2.001-2.002

Els Dofins – 3rC

Escola Pia de Granollers - 2 -

ÍNDEX

Índex .......................................................................................................... 2

Què sabem? .............................................................................................. 3

Què volem saber? ..................................................................................... 4

On trobarem informació? ........................................................................... 5

On viuen? .................................................................................................. 6

Com és el seu cos ..................................................................................... 7

Els sentits. ................................................................................................. 8

El gust ............................................................................................ 8

L’oïda ............................................................................................. 8

La vista........................................................................................... 8

L’olfacte.......................................................................................... 8

El tacte ........................................................................................... 8

Alimentació ................................................................................................ 9

Reproducció............................................................................................. 10

El desplaçament dels dofins .................................................................... 11

Espècies .................................................................................................. 12

Dofí fluvial......................................................................................... 12

Costums i curiositats................................................................................ 13

Els Dofins – 3rC


QUÈ SABEM?

• Es pot defensar. • Tenen aletes. • Que poden saltar molt alt. • Per respirar pugen a la superfície. • Viu a l’aigua dolça/ salada. • Menja peixos petits. • Es pot fer amic teu. • Dorm amb els ulls oberts. • Té la pell fina. • Té la pell rugosa. • És carinyós. • És un mamífer. • Té un forat a l’esquena. • Dorm amb un ull tancat i l’altre obert. • Té 88 dents. • Són vertebrats. • No superen els 3m. de llargada. • Poden quedar-se 10 minuts a sota l’aigua. • Tenen pulmons. • És molt simpàtic • Té les dents punxegudes. • Pot ser un gran nedador. • Viu a l’Oceà Atlàntic. • S’impulsa amb la cua. • Sempre van en família. • Els dofins poden matar als taurons.

Els Dofins – 3rC


QUÈ VOLEM SABER?

1. Quin és el dofí més ràpid ? 2. Quant poden arribar a mesurar? 3. Quant poden aguantar a l’aigua? 4. Quantes espècies de dofins hi ha? 5. Quant pes pot portar el dofí a

l’esquena? 6. Quants anys poden viure? 7. Quan triguen a néixer les cries? 8. Quines malalties poden tenir? 9. Com poden saltar tant alt? 10. Com s’aguanten la pilota el

morro? 11. A quants metres poden saltar? 12. Quants kg de peix menja? 13. En quin mar viu? 14. Com dormen? 15. On dormen? 16. Quina llargada té? 17. Quant pesen? 18. Com té la cua? 19. Com tenen les aletes? 20. Com té la pell? 21. Com es relacionen? 22. Com es diuen els ossos? 23. Com es diuen els músculs? 24. Com té la vista? 25. Perquè són amics dels humans? 26. Com tenen l’esquelet? 27. Com senten? 28. Quants mascles i femelles hi ha? 29. Com neden tan ràpid? 30. Dormen o no dormen? 31. Quins peixos menja? 32. Quantes hores dormen?

33. Quan se’ls pot veure? 34. Quants dofins hi ha en el món? 35. Quanta força té? 36. Quantes cries hi ha? 37. Com es criden? 38. Com neden? 39. A quants km poden arribar? 40. Es poden submergir fins el fons? 41. Quina llargada tenen les aletes? 42. Com tenen la boca? 43. Quant mesura la cua? 44. Com mouen les aletes? 45. Quins colors poden tenir? 46. S’espanten si veuen una

persona? 47. Tenen escates? 48. Quina és l’espècie més petita? 49. Com és l’oïda? 50. Tenen els mateixos costums que

els taurons? 51. Com surten els fills? 52. Quantes aletes té? 53. Com tenen els ulls? 54. Es posen noms entre ells? 55. Quan neixen les cries? 56. Per què són tan juganers? 57. Tenen la nineta en forma de

cor? 58. Com es fan les cries? 59. Com s’aparellen ? 60. Com es poden defensar? 61. Quin és el dofí més vell del

món? 62. Poden arribar a les platges?

Els Dofins – 3rC


ON TROBAREM INFORMACIÓ? • Enciclopèdies d’animals • Enciclopèdia Catalana • A la biblioteca • Especialista en dofins • Aquàrium • En un video • En un documental de T.V. • A Marineland • Al zoo • Diccionari enciclopèdic. • A llibres de dofins

Els Dofins – 3rC


ON VIUEN?

El dofí és un mamífer aquàtic i viu per tant a l’aigua. Moltes espècies viuen en el mar per el contrari, altres només es donen en aigües dolces i salades i estuaris de Amèrica del sud i Asia. El Dofí Mular. apareix amb més freqüència als dofinaris i parcs aquàtìcs de tot el món,també pot veure’s al mar amb relativa freqüència, ja que es tracta d’un dofí força costaner, que no defuig la presència humana, s’acosta a la platja i arriba a entrar als ports. Abans es trobava per tota la costa catalana, però actualment només es localitzen tres nuclis, de població un al nord de la costa Brava,un segon a les costes del Garraf i un tercer al delta de l’Ebre. El Boto, que és un dofí molt petìt, pot nedar més de 2,000 km pel riu Amazones. Alguns viuen sols, mentre altres conviuen en grups grans o petits. Dofí risso, habita els mars de l’hemisferi nord Dofí motejat, viuen en comunitats de més membres. Dofi nyato,viu en rius i en aigües poc profundes. Dofí tonina, viu formant grups enormes. Dofi indico, pot arribar a viure en rius. Dofí de l’Amazones, viu a l’Amazones. Dofi comú, pot arribar a les platges. Dofí del riu de la Plata, viu al riu de l Plata. Dofi del Ganges, viu al riu del mateix nom.

Informació elaborada per: Belén, Natàlia i Marc F.

Els Dofins – 3rC


COM ÉS EL SEU COS

El dofí és un animal mamífer i vertebrat. El seu cos és divideix en tres parts. el cap, el tronc, i les extremitats que són les aletes. En el seu cap hi ha el crani també té un bec que està format per 80 dents. El tronc està format per la columna vertebral. Les extremitats del dofí són les aletes que serveixen per nedar. Normalment els dofins tenen l’esquena de color gris i la panxa blanca. El dofí mesura entre 2 i 4 metres. El cos de un dofí té una forma suau, la pell, sense cabell, és rugosa, al tacte, la majoria de les espècies tenen un morro protuberant, amb forma semblant a la d’un bec, que utilitzen per a localitzar objectes. Els ossos de les aletes, igual que a les balenes, tenen les restes de cinc

dits, herència del seu passat a terra. Tenen nombrosos dents a la mandíbula inferior i superior, però no son utilitzats per mastegar, ja que subjecten i s’empassen l’aliment sencer, els tipus de menjar consisteix: tonyina, sardines i cigales. Els seus ulls estan als costats de la cara, el que els impedeix veure de front, a l’aigua. Es pot dir que ells veuen a través de les seves orelles, ja que sempre estan fent sorolls.

Informació elaborada per: Carla S., Raquel i Joan

Els Dofins – 3rC


ELS SENTITS.

El gust L’òrgan del gust dels dofins és la llengua. El dofí té l’ òrgan a la llengua igual que l’ home .Els dofins mostren preferències per alguns tipus de peixos i altres aliments que mengen. El dofí té moltes dents a la mandíbula superior i inferior, però no són utilitzades per a mastegar .Agafen i s’empassen l’aliment sencer. Tenen una dieta molt variada. L’oïda L’estudi de la seva oïda demostra que tenen el sistema auditiu més perfecte de tots els animals vius Senten el doble que les persones. Els dofins reben els sons a través de .la mandíbula inferior i d’aquí passa a l’oïda mitjà i l’oïda intern fins arribar al cervell. Són capaços de localitzar sons sota l’aigua. El dofí per orientar-se fa uns xiscles molt aguts que xoquen contra els obstacles i quan tornen cap a ell els capta per mitjà d’un òrgan que es diu meló. Aquest mamífers emeten sorolls d’alta freqüència. La vista Els dofins tenen bona visió tan dintre com fora de l’ aigua. Els seus ulls estan adaptats per veure-hi perfectament en la foscor, a dins de l’aigua. Hi ha alguns estudis científics que diuen que els dofins poden veure-hi en colors. L’olfacte I gual que les persones, els dofins són pràcticament anosònics ,això és, la seva perfecció olfactiva es francament deficient, molt inferior a la de les persones i altres primats. Això vol dir que els dofins quasi no tenen sentit de l’ olfacte. El tacte Els dofins tenen el tacte ben desenvolupat. La seva pell sembla ser molt sensible a moltes sensacions tàctils.

Informació elaborada

per: Núria, Meritxell, Aleix i Pere

Els Dofins – 3rC


ALIMENTACIÓ

Quan són petits les mares alimenten amb llet a les seves cries durant deu o dotze mesos. Els Dofins poden menjar en un sol dia una quantitat d’aliment (sobre tot peixos i calamars ) què equival a un terç del seu pes corporal. Atrapa a les seves preses amb les mandíbules, en concret, amb les dents afilades. S’alimenten principalment de peixos, calamars i pops. Localitzen a les seves preses nedant al voltant d’ells formant bombolles que impedeixen que s’espantin i d’aquesta forma poden atrapar-les. El Dofí de l ’Amazones s’alimenta principal ment de peixos. El Dofí del Ganges porta un règim alimentari depredador a base de peixos. El Dofí de riu de la Plata s’alimenta de peixos. El Dofí de Risos s’alimenta bàsicament de cefalòpodes. En llibertat els dofins tursiops truncatus s’alimenten de calamars, camarons, anguiles i una gran varietat de espècies. En alguns llocs solen seguir els vaixells per alimentar-se del que deixen. Sovint cacen en equip i mengen entre 6 o 7 quilos de menjar per dia. Els dofins tursiops tuncatus cacen peixos, pops, calamars, anxoves petites, espècies de peixos de talla mitjana. El dofi mular menja gambes, crancs calamars, pops i una gran varietat de peixos.

Informació elaborada per: Anna, Marc R., Mohamed i Pol

Els Dofins – 3rC


REPRODUCCIÓ

Hi ha dofins mascles i dofins femelles. Els mascles arriben a la maduresa sexual entre els 11 a 12 anys, i les femelles els 6 ó 7 anys. La primavera és l’època de zel. L’embaràs dura uns 11 a 12 mesos. La femella té una sola cria que és capaç de nedar i respirar als pocs minuts de néixer. Durant el part les altres femelles ajuden a la mare, se’ls hi diu ties. També la protegeixen dels taurons. La recent nascuda criatura serà ajudada per la seva mare i altres femelles a guanyar la superfície per poder realitzar les seves primeres respiracions. El dofí mama durant 5 o 6 mesos però també pot fer-ho durant 18 mesos. Durant una setmana serà seguida de molt a prop de la seva mare.

Informació elaborada per: Quim, Dani D., Marina

Els Dofins – 3rC


EL DESPLAÇAMENT DELS DOFINS

Els dofins es desplacen per l’aigua nedant amb la seva cua, i s’impulsen cap amunt i cap avall. La aleta horitzontal de la cua es belluga en sentit vertical i permet la propulsió del animal cap endavant, les aletes situades als costats del cos actuen estabilitzant l’animal. Els dofins utilitzen ultrasons per orientar-se al nedar, i comunicar-se entre si. Els dofins poden arribar a nedar fins a 60 km. al dia, poden aguantar la respiració fins a 20 minuts i poden arribar fins a 500 metres de profunditat. Una de les qualitats que millor tenen els dofins és la velocitat en que neden, alguns poden arribar a fer 700 metres en minut. A vegades una de les coses que els diverteix és perseguir vaixells i arriben a fer velocitats “creuers” de 25 a 30 km. hora. Hi ha una espècie de dofins que viu en el riu Amazones que pot arribar a mesurar fins a 3 metres de longitud i que són capaços de nedar riu amunt 2.000 km.

Informació elaborada per: Guille, Carla C. I Àlex

Els Dofins – 3rC


ESPÈCIES

Els dofins són uns mamífers aquàtics, que juntament amb les balenes i les marsopes reben el nom comú de cetacis. Els cetacis són els mamífers que s’han adaptat a la vida aquàtica. Els dofins pertanyen a una gran família que conté unes 32 espècies. Entre els exemplars més coneguts trobem el dofí mular molt popular pels seus espectacles a tots els aquaris del món, i el dofí comú que ha inspirat moltes llegendes populars al món mediterrani. Amb dues espècies són comunes en aigües dolces i en estuaris. Fins i tot, el botó, que es un dofí molt petit és capaç de remuntar més de 2.000km. pel riu de l ’Amazones. Dofí de l’Amazones s’alimenta principalment de peixos. Dofí del Ganges viu al riu Ganges. Dofí del riu de la Plata s’alimenta de peixos. Dofí fluvial El cap d’olla és reconeix per la forma rodona del cap. L’orca és el dofí gegant: fa 9 a 10 metres de llargada i pesa 6 tones. El dofí tacat té el cos ple de taques. Dofí de Risso s’esbatussen entre ells i és claven fortes mossegades. El dofí comú viu en grans grups, a mar obert. El catxalot és el més gros dels cetacis amb dents. La beluga és el dofí de color blanc. El marsu comú fuig dels homes i mai no juga davant els vaixells

Informació elaborada per: Víctor, Gerard, Judit

Els Dofins – 3rC


COSTUMS I CURIOSITATS

El dofí més ràpid del món és el de risso. Els dofins poden viure de 25 a 35 anys. El dofí més gran és el dofí mular que fa 3 metres de llargada. L’orca pertany a la família dels dofins. Antigament els dofins eren caçats per extreure un oli que tenen en el cap i el feien servir per la maquinaria de rellotges. En els dofins no és fàcil distingir els mascles de les femelles. La femella té a cada costat dels talls genitals un tall petit on s’hi amaguen les mames. Els dofins són molt socials poden viure en grups de 10 a 100 dofins sembla ser durant tota la vida. Els dofins dels parcs aquàtics o zoos són capaços d’aprendre: cantar, jugar a pilota etc. Hi ha moltes espècies que estan en perill d’extinció en tot el món. Els dofins són capaços de fer 300 sons per segons.

Informació elaborada per: Dani C., Jordi, Cristina

projecte dofins 1

Documents