núm. 136EDITA: COL·LEGI SANT VICENÇ

ANY: XXXVIJUNY 2013

PÀG. 10 FUNDACIÓ

EDUCATIVA ESTEVE CASALS

LA FUNDACIÓ COMENÇA LA

SEVA TASCA

PÀG. 9 DEPARTAMENT

PSICOPEDAGÒGIC I D’ORIENTACIÓ

ELS PARES DAVANT EL REPTE

D’EDUCAR

PÀG. 14 JOAQUIM PASTOR

“NO CONCEBO L’EDUCACIÓ SENSE

LITERATURA”

PÀG. 18 DEPARTAMENT

D’EDUCACIÓ FÍSICA

ELS ALUMNES DE 2n, A LA PISCINA

PÀG. 12 BIBLIOTECA RAMON FOLCH

UNA BIBLIOTECA AMB CAPACITAT DE

CONVOCATÒRIA

PÀG. 34 L’ADÉU DE 6è

GRÀCIES PER TOT ALLÒ QUE M’HAS

ENSENYAT

PÀG. 25 CARRER DELS GEGANTS

ELS PINGÜINS I DOFINS HEM TREBALLAT DE

VALENT COM ELS BOMBERS

PÀG. 36 CRUÏLLA DE

NARRADORS

EL BRILLANT I LA ROSA

Hem admirat la

bellesa

nosaltres

Gràcies per l’escola que ens deixeu

“Jo veig encarnades en vostès […] totes aquestes qualitats, totes aquestes virtuts […] entre les quals una clara i altíssima vocació, l’abnegació, l’altruisme, la diligència,

el no defallent treball. […] Vostès formen i […] contribueixen […] a formar els cossos, la sensibilitat, les ments i les ànimes dels nostres ciutadans […] d’aquest demà

que ja és resplendor cristal·lina d’alba.”– Salvador Espriu, 1981 –

1

Simbolitza el moment en què la nova fundació agafa el relleu del'Associació Catòlica de Pares de Família, que va impulsar Esteve Casals

FUNDACIÓ EDUCATIVA

ESTEVE CASALS

Logotip oficial

SUMARI

03Editorial

22Carrer dels Gegants

32Cicle superior

24Concurs literari: Mostrari de treballs premiats (III)

04Col·leginotícies

36Cruïlla de narradors

34Adéu a 6è

38Llibres per a les vacances

12Biblioteca Ramon Folch

37Entreteniments

14Entrevista: Joaquim Pastor

26Obrim camí

39Bon dia, Sr. Kaspàrov

18Departament d’Educació Física

10Fundació Educativa Esteve Casals

09Departament Psicope-dagògic i d’Orientació

29Quart creixent

La nostra portadaCinc mestres de l’escola molt a prop de la jubilació: Jesús Churio, Joaquim Pastor, Auxili Roig, Teresa Tuset i Lluís Bosch són els protagonistes de la portada. Nosaltres vol donar-los les gràcies pel seu servei a l’escola durant tants anys.

Equip de redaccióConsell de redacció: Mònica Biel, Laia Mèlich, Joaquim Pastor, Antoni Prats i Manel VidalInformació i documentació: Paco López, Carmina Botellas, Glòria Roig i Yolanda ArtigasFotografies: AMPA, ACPF i mestres dels ciclesCol·laboradors/es d’aquest número: Esteve Fradera, Pilar Díaz, Montse Bigas, Roser Ferrés i equips de mestres d’educació infantil i primàriaDisseny i maquetació: Joan Pastor

Premi musical per a l’escolaEnguany la nostra escola ha tornat a participar en el concurs de dibuixos que organitza l’empresa Unión Musical, pertanyent al Grup Adagio. Per segon any consecutiu, el Col·legi Sant Vicenç ha estat premiat. L’any passat, la guanyadora va ser l’exalumna Ariadna López Gaínza, que va aconseguir un piano per a l’aula de música i un premi individual. Aquest any, en canvi, el premi –1.000 € en material musical– ha estat per a tota l’escola, ja que el jurat ha valorat la qualitat dels dibuixos presentats pel nostre centre.

La classe de 4t B, guanyadora de la Ronda de llibres!El passat 3 de juny al matí, els alumnes de 4t de l’escola El Solell de La Palma de Cervelló, de 4t A de l’escola Jaume Balmes de Corbera de Llobregat i de 4t B del Col·legi Sant

Vicenç de Sant Vicenç dels Horts es van trobar a la xarxa per participar en la gran final de la 2a edició de la Ronda de llibres. La sessió va ser molt interessant. Els tres grups havien treballat i llegit molt per arribar-hi. Finalment, va ser la classe de 4t B del Col·legi Sant Vicenç la guanyadora de l’edició 2012-2013 de la Ronda de llibres per a centres d’infantil i primària. Enhorabona!

núm. 136EDITA: COL·LEGI SANT VICENÇ

ANY: XXXVIJUNY 2013

PÀG. 10 FUNDACIÓ

EDUCATIVA ESTEVE CASALS

LA FUNDACIÓ COMENÇA LA

SEVA TASCA

PÀG. 9 DEPARTAMENT

PSICOPEDAGÒGIC I D’ORIENTACIÓ

ELS PARES DAVANT EL REPTE

D’EDUCAR

PÀG. 14 JOAQUIM PASTOR

“NO CONCEBO L’EDUCACIÓ SENSE

LITERATURA”

PÀG. 18 DEPARTAMENT

D’EDUCACIÓ FÍSICA

ELS ALUMNES DE 2n, A LA PISCINA

PÀG. 12 BIBLIOTECA RAMON FOLCH

UNA BIBLIOTECA AMB CAPACITAT DE

CONVOCATÒRIA

PÀG. 34 L’ADÉU DE 6è

GRÀCIES PER TOT ALLÒ QUE M’HAS

ENSENYAT

PÀG. 25 CARRER DELS GEGANTS

ELS PINGÜINS I DOFINS HEM TREBALLAT DE

VALENT COM ELS BOMBERS

PÀG. 36 CRUÏLLA DE

NARRADORS

EL BRILLANT I LA ROSA

Hem admirat la

bellesa

nosaltres

Gràcies per l’escola que ens deixeu

“Jo veig encarnades en vostès […] totes aquestes qualitats, totes aquestes virtuts […] entre les quals una clara i altíssima vocació, l’abnegació, l’altruisme, la diligència,

el no defallent treball. […] Vostès formen i […] contribueixen […] a formar els cossos, la sensibilitat, les ments i les ànimes dels nostres ciutadans […] d’aquest demà

que ja és resplendor cristal·lina d’alba.”– Salvador Espriu, 1981 –

1

Simbolitza el moment en què la nova fundació agafa el relleu del'Associació Catòlica de Pares de Família, que va impulsar Esteve Casals

FUNDACIÓ EDUCATIVA

ESTEVE CASALS

Logotip oficial

2NOSALTRES

EDITORIAL

Finalitzat el curs 2012-2013, comença una nova etapa per al Col·legi Sant Vicenç. Molts de vosaltres, llegint aquesta oració, estareu pensant en la

creació de la Fundació Educativa Es-teve Casals i en la consegüent dissolu-ció de l’Associació Catòlica de Pares de Família, però no és només això. Els mestres d’aquesta escola, des d’aquest mes de juny i fins ben acabat l’any 2014, estem immergits en un procés de can-vi generacional. I és que, durant aquest any i mig, cinc membres del cos docent del centre deixaran la nostra escola a conseqüència de la seva jubilació.

La revista Nosaltres vol dedicar la seva portada a tots ells (Lluís Bosch, Jesús Churio, Joaquim Pastor, Auxili Roig i Teresa Tuset), en representació de molts mestres que han passat per la nostra escola però que ja no hi són, per agrair-los el que ens han aportat. A més a més, aprofundirem en el seu pas per la nostra escola entrevistant-los al llarg de les properes revistes.

L’escola s’està fent gran, i ben aviat ce-lebrarà el seu cinquantè aniversari. És per això que volem fer un exercici d’in-ventiva, volem imaginar què diria el Col·legi Sant Vicenç a tota la comunitat educativa. De ben segur que ens parla-ria dels seus inicis, quan molts pares i mares, juntament amb el salesià Esteve Casals, van iniciar el projecte. Segura-ment ens parlaria de com era l’escola vella, a Ca n’Aragall, i com els alumnes gaudien dels aprenentatges. També ens

parlaria del canvi que va representar per a tots deixar aquell edifici, ja fa vint anys, i marxar a l’escola nova.

Però volem anar més enllà, volem ima-ginar què sent l’escola. Tots voldríem saber què sent l’escola quan, després de tants anys, segueix fent el Cicle de Teatre i Expressió, el Pessebre Vivent, la festa de la Castanyada o el Carna-val, entre altres activitats, a què afegim celebracions com el Dia Escolar de la No-violència i la Pau. Què sent l’escola quan la biblioteca s’omple cada tarda d’alumnes que busquen un espai on fer deures, llegir, jugar a escacs o veure una obra de teatre.

Però hi ha aspectes en els quals no cal fer aquest joc d’imaginació, perquè sa-bem que l’escola agrairia tota la feina que han fet els mestres que han passat pel centre, els mestres que han aconse-guit que el nostre col·legi sigui com és avui.

L’editorial d’aquesta revista, la número 136, es vol sumar a aquest agraïment. Vol felicitar els mestres per la feina ben feta que han realitzat al llarg de tots els anys en què han compartit la tasca edu-cativa, i també per l’esforç i els projec-tes que han impulsat.

A tots vosaltres, que sempre formareu part de la nostra comunitat educativa i que n´heu estat un referent, moltes gràcies!

“Sabem que l’escola agrairia tota la feina que han fet els mestres que han passat pel centre, els mestres que han aconseguit que el nostre col·legi sigui com és avui”

GràciesManel Vidal

3NOSALTRES

COL·LEGINOTÍCIES

Col·leginotícies

Els Falcons coronen uns Jocs Florals diferents

l’actualitat de l’escola

El passat 23 d’abril el pati del Col·legi Sant Vicenç va tornar a ser, una vegada més, l’espai idoni per a la posada en es-cena dels Jocs Florals, la festa més tra-dicional del nostre centre, que enguany arribava a la seva trenta-unena edició.

L’acte, que començà poc abans de les 15.30 i finalitzà entorn de les 16.40 h, reu-ní les característiques que els dos presen-tadors -Josep Bladé (6è A) i Natàlia Nicolau (6è B)- anunciaren en donar la benvingu-da als nombrosíssims assistents:Sant Jordi i els Jocs Florals, emotius i especials. Els Jocs Florals i el patró, festa, poema i cançó.

La coincidència de la festa poètica amb la diada del patró de Catalunya -llumino-sa i abonançada-, la varietat del progra-ma que la Comissió de Festes del centre havia dissenyat i l’expectació suscitada per cada una de les actuacions van acon-seguir que, efectivament, els XXXI Jocs Florals del Col·legi Sant Vicenç resultes-sin ben “emotius i especials”.

Tres temes -i no un de sol, com era ha-bitual fins l’any passat- nodriren de fan-tasia el contingut de la festa i contribuï-

ren a mantenir l’atenció dels assistents i dels 450 actors, tots asseguts, més ben situats i atents que en altres edicions:

1r La llegenda de Sant Jordi, present en les danses, cançons i rodolins dels alumnes de l’etapa infantil, encanta-dors i encertadament abillats de cava-llers, princeses, dracs i roses.

2n L’obra narrativa i poètica de l’escrip-tor terrassenc Salvador Comelles -que ens visità el 21 de març passat-, tal com es féu palès en el decurs de les vistoses actuacions dels alumnes del cicle inicial, disfressats de pirates, i dels nens i nenes del cicle mitjà, àgils artistes de circ.

3r El vintè aniversari de l’escola nova (1992-2012), que serví d’inspiració, en-tre altres arguments, per a la redacció dels poemes que recitaren els alumnes del cicle superior, amb abundants al-lusions als bons records amb què se’n van del col·legi.

Val a dir que la varietat temàtica anà acompanyada de la diversitat artística, per tal com en les diferents actuacions hi tingueren cabuda, a més de la poesia, la dansa, la cançó i l’expressió corporal.

Però la crònica de l’acte del dia 23 re-sultaria incompleta si no ens referíssim a la brillant exhibició dels Falcons del Col·legi Sant Vicenç, un grup gimnàs-tic dirigit per Mònica Biel i Luis Oriol Castilla i compost per 22 alumnes dels cicles mitjà (10) i superior (12), que van cloure el programa amb una actuació memorable, la segona de la seva curta història (1). La intervenció dels esportis-tes (19 noies i 3 nois), molt aplaudida, constà d’onze figures, entre les quals cal destacar, per la seva bellesa i com-plexitat, les quatre últimes, cada vegada més altes: “Pou de nou”, “Pou d’onze”, “Piràmide” i “La corona”, aquesta últi-ma creada pels mateixos nois i noies.

Com ja és tradicional, després de la representació i més enllà de les 17.00 h, pares, mares i familiars tingueren l’oportunitat de visitar l’exposició de treballs literaris i manualitats -que ocu-pava una part del “submarí”- i d’adqui-rir els llibres de la diada a la paradeta instal·lada davant dels vestidors

(1) Recordem als nostres lectors que la primera actuació dels Falcons va tenir lloc el 30 de gener de 2013 amb motiu de la II Festa de la Pau del Col·legi Sant Vicenç, tal com informàrem en el núm. 135 d’aquesta mateixa publicació.

4NOSALTRES

COL·LEGINOTÍCIES

El passat 2 de juny de 2013, en el decurs d’un matí molt assolellat i animat, va tenir lloc la Festa de la Bicicleta, que registrà una gran par-ticipació.

A les 10.00 h sortiren els qui van fer el recorregut mitjà i gran per la llera del riu Llobregat en direcció a Sant Boi i Cornellà. En total, van ser 75 participants en el recorregut mitjà i 26 en el gran. Els va venir a buscar la Policia Local i els va fer passar per dintre del poble fins a ar-ribar al McDonald’s, on van agafar el camí.

A les 11.00 h -també acompanyats de la Policia Local i dels pares i ma-res- van sortir prop de 35 partici-pants pel recorregut petit, que era per dintre del poble.

L’AMPA va preparar entrepans de botifarra, molt bons, que van aju-dar els ciclistes a recuperar forces abans de les arribades dels dife-rents recorreguts.

A les 13.00 h es va fer el sorteig d’una magnífica bicicleta, els gua-nyadors del qual van ser els ger-mans Oriol i Marta Juncà Carmona, que jugaven amb el número 341.

L’AMPA dóna les gràcies a tots els participants i espera que tothom ho hagi passat d’allò més bé.

Moltes gràcies a tots els partici-pants. Sense vosaltres les festes no serien iguals

El passat 6 d’abril de 2013, va tenir lloc a l’església de Sant Vicenç Màrtir l’enllaç matrimonial entre Mònica Biel Tres, tu-tora del cicle mitjà, i Joan Castells Prat, nascut l’agost de 1986 i llicenciat en Ad-ministració i Direcció d’Empreses.

Vestida de blanc i amb un somriure, de bracet del seu pare i acompanyada de les seves nebodes, la núvia va entrar a l’església a les 12.30 h. La celebració va transcórrer entre cants de joia i emo-tives paraules d’esperança. L’acte va aplegar un gran nombre de convidats, entre els quals els esposos destaquen la presència d’alguns familiars i amics que van haver de desplaçar-se des de les seves ciutats i països d’origen. “Volem agrair-los, de tot cor, que ens acompa-nyessin en aquest dia tan important”.

La masia de Can Macià d’Òdena (Igua-lada) va ser l’escenari del convit de noces. Tot i ser abril, el fred i el vent van voler treure protagonisme al sol. Malgrat això, no van impedir que el convit fos fantàstic, ple de sorpreses, poemes i cants. Els nuvis han explicat a Nosaltres que “durant l’aperitiu vam enlairar centenars de globus al cel amb desitjos que els convidats havien escrit”. Ells ens han comentat que el seu desig és acomplert gràcies als seus familiars i amics, i ens expliquen que “volem agrair el suport i l’amor rebut durant aquests sis anys de nuviatge, especialment als nostres pares: Fran-cisco Javier Biel, Auxili Tres, Josep Cas-tells i Mercè Prat.”

Feliços, en Joan i la Mònica afirmen que “va ser un dia magnífic, un somni fet realitat que vam poder compartir amb els qui més estimem”

Festa de la Bicicleta

Mònica i Joan

5NOSALTRES

COL·LEGINOTÍCIES

LA MIRYAM TORNA A L’ESCOLA

Miryam Blázquez o la passió per la dansa

Les afeccions En què sols ocupar el teu temps lliure? Es podria dir que dedico la meitat del meu dia a la dansa. Sóc ballarina, és la meva segona feina, a banda de ser una absoluta passió! Vaig començar quan era ben petita fent dansa clàssica i a poc a poc vaig anar ampliant el ventall amb estils com jazz, contemporani i hip-hop. A més, em considero una persona molt artística; per tant, sempre em podeu trobar creant!

Recomana’ns una pel·lícula i un pro-grama de TV: Es podria dir que mai no miro la televi-sió, així que no estic gaire assabentada de la programació actual, però si ha-gués de recomanar un programa seria un concurs. I com a pel·lícula, El exótico hotel Marigold.

Recomana’ns un llibre: Momo, de Michael Ende. És d’aquelles lectures adreçades a nens, però pensa-des indirectament per a adults.

Pertanys a algun club esportiu, asso-ciació, ONG, entitat cultural...? Formo part del grup de dansa de l’Es-cola Fem Dansa des de fa set anys, són com una família per a mi. La vocació Quin record guardes del teu pas pel Col·legi Sant Vicenç? Recordo l’escola com una llar, un espai especial i acollidor (de vegades, màgic) on tothom es trobava a gust. Guardo imatges de classes, moments de lectura a la biblio-teca, assajos de teatre, hores d’escacs amb el Toni Prats, la preparació del Pessebre Vi-vent, les últimes colònies a Port Aventura...

En quin moment vas decidir estudiar Magisteri? Per què? Sempre he tingut molt clar que volia dedicar-me a l’educació, i crec que va ser causa d’un cúmul de motivacions: la meva experiència -tan positiva i ten-dra- al Col·legi Sant Vicenç, l’exemple de la meva tieta Isabel Soneira, mestra d’aquesta escola, i, sobretot, la situació social d’avui en dia.

Algun familiar et va orientar a l’hora d’escollir aquests estudis? Com ja he dit anteriorment, la meva ti-eta va ser un gran exemple per a mi. No solament en l’àmbit professional, sinó també en altres aspectes de la vida. De fet, encara ho és... Es podria dir que em va contagiar les seves ganes d’ensenyar!

Què és per a tu educar? Educar és implicar-se, compartir, ajudar i -el més important- aprendre i créixer. La nostra feina ha de servir com a tram-polí per als nens, hem de donar-los les estratègies per tal que ells siguin au-tònoms i competents a la vida. I, a la vegada, ells ens ajuden a nosaltres! Des que treballo a l’escola, no hi ha dia que no m’emporti una frase, una imatge o un moment viscut que m’omple com a persona. Fins al moment, he après moltíssim de l’equip de mestres, però sobretot he après dels nens. Ara ma-teix em ve al cap una citació d’Hesíode que diu: “L’educació ajuda la persona a aprendre a ser el que és capaç de ser”.

Experiència professional On vas fer les pràctiques de mestra? A l’Escola Àngel Guimerà de Pallejà i, cu-riosament, també al Col·legi Sant Vicenç.

A quines escoles has treballat? Aquesta és la meva primera experièn-cia treballant en una escola, i dono les gràcies al Col·legi Sant Vicenç per haver comptat amb mi!

Has fet de monitora d’esplai, menja-dor, temps de lleure...?Sí, treballo com a professora de dansa

Va néixer el 8 d’octubre de 1990 a l’Hospitalet de Llobregat, va estudiar la primària al Col·legi Sant Vicenç i va cursar els estudis secundaris als Salesians Sant Vicenç dels Horts. Diplomada en Magisteri de Llengües Estrangeres per la Universitat de Barcelona, ens confessa que la dansa és “una absoluta passió”. A banda de ballar, també li encanta viatjar: ha voltat per França, Holanda, Bèlgica i el Regne Unit. Amb tot i això, no en té prou i afegeix que el seu destí idíl·lic seria Honolulu.

La Miryam Blázquez Soneria és exalumna de la nostra escola, on treballa des del 25 de febrer de 2013 com a substituta de la Maria Carme Morales, que està de baixa. Fa jornada completa i imparteix anglès i informàtica a infantil, a més d’anglès i religió a primer.

6NOSALTRES

COL·LEGINOTÍCIES

des que tenia disset anys i he estat monitora d’esplai d’estiu des dels divuit.

Treballes fora de l’escola? Què fas?Com ja he mencionat, sóc professora d’iniciació a la dansa i al hip-hop amb nens i nenes des dels quatre anys fins als divuit. A més, formo part d’un grup de dansa i duem a terme actuacions esporàdiques amb motiu de diferents esdeveniments relacio-nats amb la dansa. El Col·legi Sant Vicenç Què va suposar per a tu tornar a l’escola on t’havies educat? Molta il·lusió! I, alhora, una certa confiança perquè ja coneixia l’edifi-ci, els mestres i una mica el funcio-nament de l’escola.

T’has sentit acollida? Moltíssim. Aquesta escola compta amb un equip fantàstic de mestres, persones que no dubten a l’hora d’ajudar-te i amb les quals és molt agraït treballar perquè compartei-xen les ganes de superar-se i fer la feina ben feta.

I amb els alumnes, com t’hi rela-ciones? He tingut sort perquè casualment m’ha tocat treballar amb edats que m’encanten. De fet, vaig plante-jar-me estudiar també educació in-fantil i és una cosa que em guardo potser per a un futur. Són uns grups molt macos, tenen moltes ganes d’aprendre, en poques setmanes he arribat a estimar-los i conèixer-los molt.

Quines són les perspectives de fu-tur? Tinc diferents projectes al cap, com per exemple participar en un pro-grama com a auxiliar de conversa als EEUU, viure una temporada a Londres... Però, ara com ara, estic gaudint de l’experiència de treballar a l’escola de la meva infància

PARTIT DE FUTBOL

Mestres, 8 Pares, 6

Tots els alumnes del cicle mitjà han participat en el II Certamen de Dibuix Infan-til organitzat per l’Associació Amics dels Àngels de Barcelona. L’objectiu d’aquest certamen consistia a desvetllar la sensibilitat espiritual i humana dels alumnes. En el transcurs dels temps d’Advent i de Nadal, des de l’àrea de religió, els estudiants de Vilacreixent van reflexionar sobre el missatge de Nadal i els valors de l’amor, el servei, el perdó, l’oració i la protecció, i van dissenyar uns dibuixos sobre el tema “Els àngels a la nostra ciutat”.

El dia 4 d’abril de 2013 es va fer el lliurament de premis. Andreu Folqué Garcia, alumne de 4t A, va ser guardonat. El guanyador va acudir a recollir el premi a la Llibreria Claret de Barcelona i va rebre un diploma i un lot de llibres. El premiat afirma que està “molt content”, i afegeix: “Em vaig sentir molt bé, tot i que em vaig posar una mica nerviós”. La Mònica Biel, mestra de religió de cicle mitjà, valora molt positivament el treball i l’esforç de tots els alumnes. “Va ser una experiència molt positiva que va fer reflexionar cadascun dels infants sobre les seves vides i va ajudar a anhelar ser millors persones.” Moltes felicitats!

II Certamen de Dibuix Infantil

El passat divendres 24 de maig, un grup de pares d’alumnes, mestres i monitors d’extraescolars es van reunir al pati de la nostra escola per disputar un partit de futbol amistós. Una cita esportiva que comença a esdevenir una tradició. Cap a quarts de sis, un cop finalitzades les classes, la pilota començà a rodar. Els mestres –que anaven amb

samarreta vermella– es van avançar en el marcador amb quatre gols, però aviat els pares –de negre– van remuntar aquestes quatre dianes; no obstant això, el marcador final va ser de 8 – 6 a favor dels vermells. Un grup d’alumnes va seguir l’esdeveniment esportiu animant ambdós equips mentre el partit es desenvolupava sense incidents

7NOSALTRES

COL·LEGINOTÍCIES

Perfil Nascuda a Barcelona el 19 de novembre de 1984, la Júlia Vilaprinyó va cursar els estudis primaris a l’Escola Estel de Molins de Rei. Els seus estudis secundaris a l’Escola Mestral de Sant Feliu de Llobregat li van permetre accedir a la universitat. La jove estudiant es va llicenciar en Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra. Per tal de perfeccionar el seu aprenentatge en aquest àmbit, va fer un postgrau en Llenguatge Cinematogràfic (NYFA) i un màster en Edició (IDEC-UPF). A més a més, ha obtingut el Certificate in Advanced English (CU) el qual li va permetre donar classes d’anglès en una acadèmia. Les seves ganes d’aprendre i la seva curiositat l’han duta a estudiar online el grau en Educació Primària, que cursarà fins al gener del 2014 a la UNIR.

Llegir un bon llibre, anar al cinema i al teatre o veure les sèries de televisió són les activitats que li agrada fer en el seu temps lliure. Ens recomana la pel·lícula Tiburón i el programa El gran dictat de TVC. Per a llegir proposa Caperucita en Manhattan, de Carmen Martín Gaite, Els miralls venecians, de Joan Manel Gisbert, i el llibre que està llegint actualment, El libro invisible, de Santiago García-Clairac.

També subratlla que “m’agrada perdre el temps amb els meus”. Valora moltíssim un bon dinar o sopar amb la família i els amics. Amant de la muntanya, ha deixat de nedar, des de fa un temps, per anar a córrer.

La jove estudiant de Magisteri ha estat membre de l’Associació d’Amics del Camell i d’El Cau de Molins de Rei. En aquest últim, també ha col·laborat com a monitora durant uns anys. Ens ha explicat que li agrada molt viatjar: coneix els Estats Units, l’Argentina, Egipte, Cuba i el Vietnam, però sobretot països europeus, dels quals destaca Bèlgica, i afirma que “m’agrada molt”.

ENTREVISTA A JULIA VILAPRINYÓ, ESTUDIANT EN PRÀCTIQUES

“Educar és ensenyar a voler aprendre”

La vocació En quin moment vas decidir estudiar Magisteri?, per què?Fa aproximadament un any i mig. Ja feia anys que em passava pel cap po-sar-m’hi; des que vaig acabar el batxi-llerat, de fet. Llavors em vaig decidir per una altra carrera, però des de feia temps la feina que feia -i segueixo fent- no m’acabava d’omplir, i, després de pensar-m’hi molt, vaig recuperar la il-lusió per a estudiar Magisteri. Per què? Doncs perquè sóc una persona molt cu-riosa i sempre m’ha agradat tant apren-dre i “estudiar” com donar classes, que és una cosa que trobo molt a faltar i m’agradaria poder recuperar aviat.

Què és per a tu educar?Educar és ensenyar a aprendre; diuen que també és ensenyar a ser, però, i per a mi encara més important, educar és ensenyar a voler aprendre.

Vida i experiència professional Treballes fora de l’escola? Què fas?Sí. Treballo com a analista i editora de guions de ficció de cinema i televisió per a diverses productores i cadenes de televisió. El que faig és llegir guions i analitzar-los conceptualment, estruc-turalment, en l’àmbit de personatges... per comprovar que funcionin i, “si cal”, introduir, juntament amb el guionista corresponent, les millores convenients en les posteriors versions del guió.

El Col·legi Sant Vicenç Per què vas triar la nostra escola com a centre de pràctiques?

M’havien parlat bé del Col·legi Sant Vi-cenç i, a més, em quedava a prop de casa -jo visc a Molins de Rei-. Després de revisar tranquil·lament el projecte del centre a la vostra pàgina web, vaig decidir contactar amb vosaltres i, efecti-vament, durant aquest temps al centre he pogut comprovar que vaig triar bé.

T’has sentit acollida?Sí. En primer lloc, pels alumnes, sobre-tot al principi, entusiasmats amb l’arri-bada d’una persona nova a la classe. Per altra banda, tant l’Equip Directiu com l’equip docent m’estan facilitant molt la meva estada al centre, permetent-me aprofundir molt en l’activitat del dia a dia de l’aula però també en matèria d’organització escolar. Això fa que l’ex-periència em resulti molt interessant en l’àmbit del pràcticum.

I amb els alumnes, com t’hi relaciones?Sobretot conec els alumnes de 5è A i 5è B, que són les classes on he estat durant aquest temps. En general, tot aquest pe-ríode m’ha servit per a entendre molt bé quina és la dinàmica de grup més o menys habitual i com són ells tam-bé personalment com a alumnes i com a persones. Si bé la meva relació amb ells es redueix a actuar com a mestra de reforç en algunes classes que ho pos-sibiliten i, per tant, a resoldre’ls dubtes concrets i a conèixer-los una mica més entre hores a través de converses infor-mals, és increïble com en poc temps pots arribar a entendre’ls tan bé.

Quins aspectes destacaries del nostre centre?El que destacaria, sobretot, i fins on co-nec, és l’equip docent i la metodologia que fa servir, que es podria qualificar, per molt que de manera reduccionista, d’innovadora: el Col·legi Sant Vicenç compta amb un equip de mestres apas-sionats per la seva feina que fan que el dia a dia de l’aula funcioni perfec-tament i els alumnes aprenguin sense quasi ni adonar-se’n. També destacaria,

Acompanya l’escola des del 8 d’abril per tal de realitzar les seves pràctiques, i compta amb una extensa formació en comunicació audiovisual. Julia Vilaprinyó, estudiant de Magisteri, considera el Col·legi Sant Vicenç com una escola de referència.

és clar, l’organització escolar que fa que això sigui possible. Tot plegat contri-bueix que el Col·legi Sant Vicenç pugui considerar-se, al meu entendre, una es-cola de referència

8NOSALTRES

DEPARTAMENT PSICOPEDAGÒGIC I D’ORIENTACIÓ

Els pares davant el repte d’educar

A q u e s t s pares im-posen una e d u c a c i ó autoritària i directiva. És una forma d’interacció que pot gene-rar trastorns de conducta, agres-sivitat, incomunicació i distància emocional amb els fills.

4. Els pares “col·legues” Mostren l’excessiva permissivitat, hi ha falta de límits i normes.

Alguns fills es refereixen als pares pel seu nom. Es comporten com iguals, com si hi hagués simetria en les relacions.

Són amics, no imposen ni obliguen. La felicitat és entesa com que cadascú faci el que li vingui de gust. Tampoc no estimulen l’esforç davant la feina ni la paciència per a arribar als objectius proposats.

No tenen horaris i s’organitzen lliure-ment envers les obligacions.

5. Els pares que actuen amb coherència amb el que diuen i fanNo fan discursos allunyats de la seva ex-periència ni contradictoris amb la seva conducta.

ACTUALMENT ALGUNS PARES SE SENTEN CULPABLES I TENEN POR D’EXERCIR L’AUTORITAT. ALGUNS PARES PENSEN QUE LA MILLOR MANERA D’ESTAR A PROP DELS SEUS FILLS ÉS SER ELS SEUS AMICS.S’HA PASSAT DE L’AUTORITARISME A TENIR POR DE DISGUSTAR ELS FILLS, PER LA QUAL COSA NO S’ASSUMEIXEN LES RESPONSABILITATS. SI ES VOL EDUCAR EN LLIBERTAT, S’HA D’ESTAR PRESENT EN LA VIDA DELS FILLS.

Algunes modalitats parentals

1. Els pares que ho solucionen totEls “pares bastons” que fan que els fills tinguin suport en ells i romanguin in-fantils de manera permanent.

2. Aquells que volen que contínuament se socialitzin els seus fills perquè tenen por que puguin quedar marginats i aïllats.Els preocupa que els seus fils se sentin diferents dels altres. Com a conseqüèn-cia, hi ha una demanda d’atenció conti-nuada per part dels fills i exigència de companyia.

Ser sociable, però també saber estar sol, és necessari per al creixement.

És important compartir el temps amb altres nens, però també ho és saber es-tar sol per retrobar-se amb un mateix.

3. Aquells que exigeixen obediènciaSón els pares que volen imposar metes que han de complir els nens; si el nen no les compleix, els pares queden insa-tisfets i els castiguen, sense atendre les raons que el nen pugui exposar.

Els consideren petits per a escollir i prendre decisions.

Pilar Díaz Serrano

Els fills aprenen allò que veuen dels seus pares i no allò que ells expliquen de si mateixos.

Conclusions Certs estudis demostren que en aquells casos en què els pares no expressen els seus afectes, es comuniquen poc amb els seus fills i s’imposen de forma es-tricta i sense diàleg, hi ha moltes possi-bilitats de tenir nens ansiosos, moguts, agressius i amb problemes de conducta. Si no hi ha paraules, si no s’escolta, els fills parlaran amb símptomes psicopa-tològics.

A menys implicació parental, més gran és la distància emocional, i, en conse-qüència, creix la resistència a l’autori-tat

9NOSALTRES

FUNDACIÓ EDUCATIVA ESTEVE CASALS

1. Quines són les principals funcions que ha dut a terme la Comissió Liquidadora?Aquesta comissió s’ha dividit en dife-rents grups de treball, però dues són les tasques principals que s’han dut a terme. La primera ha consistit en la realització dels tràmits administratius necessaris per tal de, en primer lloc, dissoldre l’As-sociació Catòlica de Pares de Família i, posteriorment, constituir la nova Fun-dació mitjançant la redacció de la carta fundacional. Aquesta tasca culminà el dia 16 de maig de 2013 amb la signatura davant el notari d’ambdós documents.

La segona ha consistit a desenvolupar les estratègies necessàries per tal de donar a conèixer a tota la comunitat

educativa la Fundació, preparar els actes per a la seva inauguració el proper curs, dissenyar-ne la imatge corporativa i di-vulgar la figura de Mn. Esteve Casals.

2. Qui va assistir a l’acte de redacció de la carta fundacional?Com a membres de la Junta Rectora de l’ACPF, hi assistiren el seu president (Fran-cesc Chavarria) i el seu secretari (Josep Maria Aymerich). El Patronat va estar representat pel seu president (Joan Capdevila), el tresorer (César Abad), el secretari (Joaquim Pastor) i un representant de l’AMPA (Miguel Ángel Sangüesa). També es va convidar a l’acte l’ad-ministrador de la nostra escola (Paco López), que tant ens ha ajudat per tal que aquests tràmits administratius es duguessin a terme.

3. Quines tasques es duen a terme per donar a conèixer la Fundació?Són diverses les actuacions que es duen a terme. Voldríem destacar la creació, a la pàgina web del nostre centre, d’un apartat dedicat a la Fundació, on es pot consultar la biografia de l’Esteve Casals escrita per un professor de la nostra es-cola, Joaquim Pastor, els estatuts de la Fundació i altres informacions. Aquest apartat del web té com a objectiu donar a conèixer la Fundació, les seves finali-tats i actuacions. En Miquel Àngel Olaya, pare de l’escola, ha estat l’encarregat d’elaborar-lo.

Per altra banda, s’està configurant la imatge corporativa de la Fundació, amb vista a poder integrar-la en els do-cuments i materials que l’escola utilitza (sobres, models de cartes, targetes, pre-sentacions, etc.). David Márquez, pare de l’escola, que ja va dissenyar el logotip

de l’ACPF, ha dissenyat el logotip de la Fundació. Aquest nou logotip substitui-rà l’anterior.

Aprofitant el disseny del nou logotip, un altre pare de l’escola, Joan Pastor, ha dissenyat les noves carpetes (fig. 2) que lluiran els nostres fills el proper curs.

ES CONSTITUEIX LA FUNDACIÓ EDUCATIVA ESTEVE CASALS

La Fundació comença la seva tasca educativa al servei del Col·legi Sant VicençLA COMISSIÓ LIQUIDADORA, FORMADA PER MEMBRES DE L’ASSOCIACIÓ DE MARES I PARES (AMPA), HA DUT A TERME LES ACTUACIONS NECESSÀRIES QUE LI VA ENCARREGAR L’ASSOCIACIÓ CATÒLICA DE PARES DE FAMÍLIA (ACPF) PER TAL DE DISSOLDRE L’ASSOCIACIÓ I CONSTITUIR LA NOVA FUNDACIÓ. ELS MEMBRES DE LA JUNTA DE L’ACPF VOLEM APROFITAR L’OPORTUNITAT QUE ENS DÓNA LA REVISTA NOSALTRES PER A EXPLICAR LA GRAN TASCA QUE ESTAN REALITZANT AQUEST GRUP DE PARES I MARES COM A SIGNE DE DONACIÓ I SERVEI A L’ESCOLA.

01Assistents a l’acte de redacció de la carta fundacional: Joan Capdevila, Miguel Ángel Sangüesa, Joaquim Pastor, Josep M. Aymerich, Francesc Chavarria, Paco López i César Abad.

01

10NOSALTRES

FUNDACIÓ EDUCATIVA ESTEVE CASALS

4. Quin significat té el logotip de la Fundació?En paraules del seu creador: Simbolitza el moment en què la nova Fundació agafa el relleu de l’Associació Catòlica de Pares de Fa-mília que va impulsar Esteve Casals. Aquesta està representada per la llavor de pri-mavera que ja formava part del logotip de l’ACPF.

Donar la mà implica tenir-la oberta als fundadors de l’escola, estar predispo-sat a acollir el Caràcter propi que els va impulsar, fa 50 anys, a crear la nostra escola. Aquesta mà que acull és la que també empeny amb força per tal que aquest Caràcter propi continuï viu. El lo-gotip també es pot veure com un arbre on el tronc és la mà i les fulles, la llavor de primavera. Un arbre és un ésser viu que creix i dóna fruit. La Fundació tam-bé està cridada a créixer i a donar fruit mitjançant l’acompliment de les seves finalitats fundacionals.

Finalment, en el logotip es pot observar una boca que somriu, ja que l’alegria és un dels trets distintius del nostre Ca-ràcter propi.

03

5. El Patronat ja ha començat a treballar?Sí, després de la signatura de la carta fundacional, en Joan Capdevila (presi-dent del Patronat) va convocar la prime-ra reunió del Patronat de la Fundació Esteve Casals, que tingué lloc el 28 de maig de 2013. Hi assistiren tots els pa-trons. També hi foren convidats alguns representats de l’ACPF i l’administrador del centre.

En la primera part de la reunió es par-là del paper que ha de tenir la Fundació dins el Projecte educatiu de la nostra es-cola i es donà a conèixer la vida de l’Este-ve Casals mitjançant un resum de la seva

biografia. Els membres del Patronat han de conèixer d’on ve l’escola per saber com han d’actuar i cap a on han d’anar. En aquesta part de la reunió es des-tacà la importància del sentiment de pertinença i de la responsabilitat que

tenen els patrons a l’hora de donar-lo a conèixer. Posteriorment, es recordaren les principals funcions del Patronat, s’as-signaren els càrrecs a cadascun dels pa-trons i es distribuïren les seves tasques i la seva representació en els diferents òrgans de govern de l’escola. També es parlà de l’organització de les reunions del Patronat, de les tasques que s’han de realitzar a curt termini i s’aprovaren els diversos apoderaments i el Pla de viabi-litat de la Fundació. La reunió finalitzà amb un petit debat on es reflexionà so-bre l’esperit de servei i de donació que havien tingut tants pares al llarg de més de 50 anys, i per a la pervivència del qual ha de continuar vetllant el Patronat.

6. Per què Esteve Casals dóna nom a la nostra Fundació?Són diversos el motius que justifiquen que la Fundació porti el seu nom, per bé que podríem destacar-ne cinc:• Fou una persona acollidora que va saber escoltar les inquietuds d’aquells pares que fa més de cinquanta anys es mostraren preocupats perquè els seus fills havien de desplaçar-se a un altre po-ble per continuar els estudis. • Impulsà, conjuntament amb un grup de pares, la creació de l’ACPF.• Al llarg de la seva vida, fou una persona amb capacitat de donació i servei als altres. Aquest és l’esperit que ha de tenir la Fundació.• Va ser educador, treballà de mestre i es mostrà preocupat per l’educació dels joves, ja que molts pares estaven poc temps a casa a causa de la feina.• Va ser salesià, i la nostra escola encara continua vinculada als salesians

1

Simbolitza el moment en què la nova fundació agafa el relleu del'Associació Catòlica de Pares de Família, que va impulsar Esteve Casals

FUNDACIÓ EDUCATIVA

ESTEVE CASALS

Logotip oficial

03El nou logotip simbolitza el moment en què la nova Fundació agafa el relleu de l’Associació Catòlica de Pares de Família que va impulsar Esteve Casals.

04Primera reunió del Patronat: Ramon Carreté, Joaquim Pastor, Mn. Mateu Santacana, M. Á. Sangüesa, Joan Capdevila, Jaume Folqué, Julia Galván, Anna Recasens i César Abad.

11NOSALTRES

Una biblioteca amb capacitat de convocatòriaCOM JA ÉS HABITUAL, EL TERCER TRIMESTRE HA RESULTAT EL MÉS LITERARI DEL CURS I EL QUE MÉS VIDA HA DONAT A LA BIBLIOTECA RAMON FOLCH, QUE, GRÀCIES A UNA PROGRAMACIÓ MOLT VARIADA, HA CONVOCAT PERSONES DELS DIFERENTS COL·LECTIUS QUE FORMEN LA COMUNITAT EDUCATIVA. ENTRE ELS ACTES MÉS BEN VALORATS, CAL DESTACAR LA TROBADA AMB L’ESCRIPTOR SALVADOR COMELLES (21 DE MARÇ) I LA TERCERA SESSIÓ DE CONTES D’AQUEST CURS (23 DE MAIG), MOLT CONCORREGUDA.

La visita de Salvador Comelles 21 de marçEsperada i molt ben preparada, la visita a la nostra escola de l’escriptor Salva-dor Comelles va permetre als mestres i alumnes de P4, P5 i d’educació primària saludar personalment un autor que fins al dijous 21 de març de 2013, dia de la visita, només coneixien a través de la lectura d’alguns dels seus llibres:• El pirata i la princesa (1r)• Un cop de vent (2n)• El circ (3r, 4t, 5è i 6è), premi Crítica Serra d’Or 2010• Paraules amb cap i peus (5è i 6è).

Hom diria que la trobada de l’escriptor amb els alumnes, que, dividits en quatre grups, desfilaren per la biblioteca entre les 10.00 i les 12.00 h, fou un reguitzell de petites sorpreses, de què Nosaltres va prendre nota:• L’ambientació de la biblioteca, ador-nada amb portades ampliades i plasti-ficades d’alguns dels llibres de l’autor, motius circenses, un vaixell pirata i la frase “Gràcies, Salvador!”.

• L’ordre i la promptitud -molt ben va-lorats per l’escriptor- amb què els alum-nes del cicle inicial sortiren a interpre-tar la cançó La nau pirata.• La carta adreçada a en Salvador, escri-ta i llegida per l’alumnat del cicle mitjà, seguida d’una airosa adaptació musical del seu poema El pallasso.• La lectura de poemes de l’autor i de creació pròpia a càrrec dels alumnes del cicle superior.• Els obsequis que cada cicle havia pre-parat -textos i dibuixos principalment-, entre els quals cal destacar una foto-grafia de record, en què l’autor apareix rodejat pels alumnes del cicle inicial, que van ser els primers de rebre’l, a les 10.00 h. Val a dir que aquests mateixos alumnes li van regalar dos molinets de vent de cartolina, en recordança del lli-bre Un cop de vent, que, com hem dit més amunt, els nens i nenes de 2n havien llegit abans de la visita del literat.

Valorada positivament pel Departament de Llengües, la visita d’en Salvador va deixar, a més d’un bon record, unes quantes idees per a l’escenificació dels XXXI Jocs Florals.

Seminari d’expressió escrita 25 de gener / 4 de junyVint-i-dos mestres del Col·legi Sant Vicenç han participat, al llarg de quinze divendres del segon i ter-cer trimestre d’aquest curs, en un seminari d’expressió escrita que, promogut per l’Equip Directiu i co-ordinat pel Departament de Llen-gües, ha tingut lloc a la nostra bi-blioteca escolar. El curs ha servit, entre altres aspectes, per a posar en comú les diferents experiències que els ensenyants del nostre cen-tre duen a terme en l’àmbit de l’es-criptura. Hom confia que els acords presos pels assistents contribuiran a millorar, en aquest i en cursos ve-nidors, el nivell d’expressió del nos-tre alumnat.

III Setmana Literària 22 / 26 d’abrilTres dels actes programats dins la III Setmana Literària -que ja forma part del Projecte educatiu del nostre cen-tre- van donar vida a la biblioteca en-tre els passats dies 24, 25 i 26 d’abril, tal com es desprèn de la informació que segueix.

Dimecres 24 d’abril: Lectura dels treballs seleccionats per a participar en el VII Concurs Literari Col·legi Sant Vicenç.

Dijous, 25 d’abril: Recital poético en llengua castellana a càrrec de l’alum-nat de sisè (al llarg del matí, per als alumnes de P5 i d’educació primària, i, a la tarda, per als pares, mares i familiars dels rapsodes).

Divendres, 26 d’abril: Sessió de con-tes (9.15 – 10.15 h) per als alumnes d’educació infantil, seguida d’una marató de lectura, a càrrec dels alumnes de 5è i adreçada a l’alum-nat de primària.

BIBLIOTECA RAMON FOLCH

12NOSALTRES

BIBLIOTECA RAMON FOLCH

VII Concurs Literari 16 de maigUna quarantena de persones assistí, el 16 de maig passat, a l’acte de lliurament de premis del VII Concurs Literari Col·legi Sant Vicenç, amb què es va cloure la III Setmana Literària, tal com féu

Nosaltres ha pogut saber que, tant el De-partament de Llengües com els diferents equips de mestres, han fet una valoració general positiva d’aquests i de la resta d’actes de la III Setmana Literària (1), per bé que hom admet que hi ha aspectes que convé millorar. Aquest seria el cas, per exemple, de la marató de lectura, per a la qual caldria fer una tria més acurada dels contes, que es podrien llegir de forma di-alogada, precedits d’una introducció que ajudés a situar l’acció de la narració.

(1) Lectura de poemes en entrar a l’escola, lectura silenciosa a les aules (dia 22 d’abril) i XXXI Florals (dia 23), de què informem en una altra secció d’aquesta mateixa publicació.

I Campionat d’Escacs 9 de maigEl dijous 9 de maig, a partir de les 17.15 h, la biblioteca Ramon Folch va ser l’es-cenari de la primera jornada del I Cam-pionat d’Escacs Col·legi Sant Vicenç, organitzat per Toni Prats i adreçat als alumnes de 5è de primària del nostre centre, que van respondre amb entusi-asme a la convocatòria del seu mestre. Nosaltres té constància que, abans que s’acabi el curs, els escaquistes tindran l’oportunitat de participar en dues ses-sions més de l’esmentada competició.

Sessió de contes: “La fugida del pintor Li” 23 de maigLa tercera sessió de contes del curs 2012-13 tornà a convocar a la bibliote-ca una significativa representació de la comunitat educativa del nostre centre (alumnes, mestres, pares, mares i fa-miliars), que sortí molt satisfeta de la representació de l’adaptació teatral del conte xinès La fugida del pintor Li, bas-tant ben interpretada per un elenc for-mat per mestres i alumnes de primària, reforçats, en aquesta ocasió, per Jordi Mèlich, director teatral, i Marina Pastor, mestra i cantant. Tot i que alguns dià-legs no es van entendre prou bé, el pú-blic valorà l’esforç dels actors i actrius, que havien preparat l’obra amb molta il·lusió, com també la magnífica deco-ració, de què s’ocuparen les mestres del Departament de Llengües / Comissió de Biblioteca.

La peça -enriquida amb una dansa, molt vistosa, i una bonica cançó- narra la història d’un jove pintor que, obligat a pintar al palau de l’emperador, que per a ell és una presó, s’escapa pel qua-dre que ell mateix ha pintat.

Endavant!Miquel Àngel Olaya, component de la Junta de l’AMPA

El passat dia 23 de maig vaig poder assis-tir a la sessió de contes organitzada per la Comissió de Biblioteca del Col·legi Sant Vicenç, en el decurs de la qual s’escenificà l’obra de teatre La fugida del pintor Li.

Positivament haig de dir que va ser una obra que em va agradar per la seva senzillesa, al mateix temps que em sor-prenia pel seu final. El missatge que les persones no som presoneres de ningú crec que reflecteix una mica la situació actual de molta gent que ha de lluitar per tirar endavant un futur incert.

El que més em va cridar l’atenció va ser la cançó del final, un missatge de ten-dresa per acabar l’obra, molt encertat.

Tenint en compte el poder de convocatò-ria que aquesta Comissió aconsegueix en aquests temps tan difícils (per tal com els pares no ens involucrem tant en l’escola com en altres temps), crec que s’hauria de buscar un lloc més adient, amb una capa-citat més gran, ja que, per sort, la bibliote-ca resulta petita per a encabir tanta gent.

Per acabar, voldria agrair molt vivament la tasca que realitzen els components de la Comissió de Biblioteca, perquè, gràcies a la seva dedicació, fan possible que els nostres alumnes, el nostre col-legi i el nostre poble es puguin sentir orgullosos de gent com ells. Endavant!

OPINIÓ

Cicle inicialPoesia

F El sol Montserrat Folqué Garcia, 2n B

G Vull anar al parc Xavier Folqué Garcia, 1r A

Prosa

F La pluja de xocolata Lara Ruz Advíncula, 2n B

G La gallina Maria Rojas Martín, 2n B

Cicle superiorPoesia

F Llocs de Catalunya Pau Selfa Aymerich, 5è A

G El vent Laia Ladevesa Jiménez, 6è B

Prosa

F El misteri del Big Ben Eva Arribas Ruiz, 6è B

G La nit més llarga Lluís Caralt Recasens, 6è B

Cicle mitjàPoesia

F Mi bonita estrella Carla González Clajer, 3r A

G Instruments musicals Claudia Camiño García, 3r A

Prosa

F La comilona de Pati y Peti Judit Selfa Aymerich, 3r A

G Violett, el hada de las estaciones Marta Vilaplana García, 3r B

Còmic

F Los objetos perdidos Judit Antiñolo González, 4t A

G Perdido en el bosque Climent Tuset Parejo, 4t A

AdultsPoesia

F Mai és tard per acomiadar-se Alba Gil Morral

G Ai las! Europa F. Xavier Boix i Lara

Poesia

F (desert)

G Notícies d’ultramar Amanda Rodríguez Ardid

notar Jaume Folqué, director pedagògic, en començar un acte breu i molt íntim que conduí Toni Prats i que comptà amb la col·laboració de Merche Perdiguero, mare bibliotecària, que lliurà els premis als guanyadors i finalistes (vegeu quadre adjunt).Val a dir que, un any més, la biblioteca tornà a ser l’escenari idoni d’un acte que, per motius obvis, requereix silenci i atenció.

13NOSALTRES

JOAQUIM PASTOR:

“No concebo l’educació sense literatura”

ENTREVISTAJOAQUIM PASTOR

14NOSALTRES

JOAQUIM PASTOR:

“No concebo l’educació sense literatura”

El mestre D’on neix la vocació de ser mestre?En primer lloc, i d’una forma un xic misteriosa, del meu pare, que, tot i no ser mestre, feia classes de repàs per po-der-nos pujar a tots. I, en segon lloc, de l’actitud i de l’entusiasme que vaig descobrir en alguns salesians que van ser professors meus, emprenedors i in-novadors.

Què és educar per a tu? Educar, segons el meu parer, és acompa-nyar els infants en el seu procés de crei-xement, la qual cosa vol dir ajudar-los a desenvolupar les seves aptituds -ara potser en diríem intel·ligències-, des-cobrir el sentit de la vida i indicar-los respectuosament el camí de la felicitat.

Quan vas arribar a la nostra escola?Vaig arribar-hi el mes de setembre de 1976. Feia un any que exercia de pro-fessor als salesians, i els senyors Josep Poch i Joan Nicolau, membres de l’ACPF, van venir a casa a oferir-me un lloc de treball a l’Acadèmia, l’actual Col·legi Sant Vicenç.

Quins records guardes de l’escola vella?La de ca n’Aragall era una escola fami-liar, on poques persones fèiem tasques diverses i de tot tipus: preparar i impar-tir classes, organitzar festes, concursos i campionats, dissenyar i dur a la pràc-tica l’Escola d’Estiu, assajar i represen-tar obres de teatre, muntar exposicions, convocar reunions, etc. Inexplicable-ment, hi havia espai per a tot... perquè un esperit de servei i d’innovació ens

animava a educar abans i després de les 17.00 h, de dilluns a divendres i, de vegades, dissabtes i diumenges. I edu-car volia dir pensar, reflexionar, però, sobretot, fer. Ara, amb la serenitat que et donen els anys, reconec que potser hi havia massa activisme, que probable-ment s’explica per la il·lusió i les ganes que teníem de fer feliços els alumnes i, alhora, de dur a terme una educació compartida entre la família i l’escola.

Com va ser el canvi de l’escola vella a la nova? Va ser un canvi lent, meditat, amb mo-ments d’entusiasme i d’altres de des-ànim. Els uns empenyíem, els altres feien, es movien, preguntaven... Tots plegats somiàvem. Com li agradava afirmar al meu amic i company Lluís Bosch, calia agermanar “seny i rauxa”. Al final, si es pot dir així, va guanyar la rauxa.

Què t’emportes de l’escola nova? Hi deixo el poc que li he donat i m’em-porto tot el que m’ha regalat, que és molt: l’afecte de centenars d’alumnes -entre els quals compto els meus fills-, les famílies i els companys de feina; l’amistat amb persones concretes que no voldria perdre mai; la confirmació d’una vocació, la d’ensenyant, que s’ha anat consolidant al llarg de 37 anys. Fi-nalment, m’emporto una alegria que em costa expressar i que em mou a afirmar que me’n vaig perquè em toca jubilar-me (de fet, jubilació ve del llatí jubilare, que vol dir “fer crits d’alegria”), no perquè em senti cansat ni mental-ment ni físicament.

PARE, AVI, MESTRE, ESCRIPTOR... JOAQUIM PASTOR FONT COMPTA AMB UNA GRAN EXPERIÈNCIA COM A

PROFESSIONAL DEL MAGISTERI I UN BEN GUANYAT PRESTIGI ENTRE ELS COMPANYS I COMPANYES DEL CLAUSTRE DEL

COL·LEGI SANT VICENÇ. AQUEST JUNY DEIXA L’ESCOLA ON HA COMPARTIT I IMPULSAT MOLTS PROJECTES COM LA

BIBLIOTECA ESCOLAR O LA REVISTA NOSALTRES.

ENTREVISTAJOAQUIM PASTOR

Trenta-set anys escrivint escola Joaquim Pastor Font va néixer a Sant Vicenç dels Horts el 17 de juny de 1948. Fill de Joan i Eulàlia, és el segon de tres germans. Va cursar els estudis de primària o “de primera ensenyança”, tal com en deien aleshores, al col·legi salesià de Sant Vicenç, primer a l’antic edifici del seminari i, posteriorment, a les populars “escuelitas” del carrer Ramon Camps. La secundària la va cursar al Col·legi Sant Josep de Barcelona, regentat també pels salesians. En acabar, es va llicenciar en Filosofia i Lletres, i es va especialitzar en Història Moderna i Contemporània a la Universitat de Barcelona. A més a més, amb l’obtenció del nivell K de català es va convertir en corrector d’aquesta llengua. En Joaquim és, doncs, home de lletres.

Quan té temps lliure li agrada molt llegir i escriure, i també estar amb la família, per exemple, passejar en companyia de la seva dona, la Maria Carme Costa. També col·labora amb el Centre d’Estudis Locals de Sant Vicenç.

En Joaquim i la Maria Carme es van casar a la parròquia de Sant Antoni de Pàdua l’any 1974 i són pares de cinc noies i dos nois (1). “Ser pare ha resultat l’experiència més bonica i, alhora, compromesa de la meva vida, un regal de què dono gràcies a Déu. La paternitat ha donat raó de ser a la meva existència, m’ha permès donar-me i descobrir que viure pendent de l’altre (el fill) et fa ser persona”, ens explica. Ara en Joaquim també és avi de setze néts (2), “un avi juganer, bromista i més condescendent del que ho fou amb els fills”, diu; i un avi feliç que comparteix amb els seus néts les històries que acostuma a inventar.

I és que en Joaquim és mestre, però també escriptor. Va arribar al Col·legi Sant Vicenç el mes de setembre de 1976 i al cap de poc més d’un any, l’octubre de 1977, es convertí en el fundador de la revista de l’escola. La responsabilitat al capdavant de la revista Nosaltres ha contribuït també a forjar aquesta seva altra faceta, la d’escriptor. A hores d’ara ja no concep “l’educació sense la literatura”.

RETRAT

(1) Maria Clara (37 anys), Francesc (35), Anna (33), Joan (31), Mercè (28), Eulàlia (25), Judit (17).(2) Daniel, Xavier, Glòria, Pere, Inés, Maria, Francesc, David, Clara, Elena, Elisabet, Martí, Joana, Itziar, Anna i Andreu. El més gran, el Daniel, té dotze anys; l’Andreu, el més petit, complirà dos mesos el pròxim 1 de juny.

15NOSALTRES

01Foto de família (febrer de 2013). A dalt: Joana, Núria, Joan, Elena, Maria Clara, Anna, Iñaki, Joaquim, Maria Carme, Anna, Pere, Maria, Xoan, Esteban i Eulàlia.A baix: Francesc, Agustí, Clara, Mercè, Martí, Judit, Ester, Francesc i David.

01

Com veus l’actual Col·legi Sant Vicenç en comparació amb l’antiga Acadèmia?L’anomenat “esperit de ca n’Aragall” es manté, com s’acaba de demostrar arran de la constitució de la Fundació Educa-tiva Esteve Casals, i aquesta, per a mi, és la principal semblança. Les diferèn-cies...? Són evidents: un edifici gran i lluminós i molts més serveis i recursos. D’altra banda, el centre ja no és tan fa-miliar, per bé que es fan esforços perquè ho sigui, sobretot per part de l’AMPA.

La revista “Nosaltres” Com va néixer la revista Nosaltres?Va néixer a començament del curs 1977-78, arran d’una proposta que vaig fer a Joan Nicolau Toral, aleshores president de l’ACPF. Vull recordar que el núm. 1 de la nostra entranyable publicació porta la data del mes d’octubre de 1977.

Quina ha estat la seva evolució?Pel que fa al contingut, sempre hem pretès que fos un espai obert a tots els sectors de la comunitat educativa: mes-tres, alumnes, pares i personal d’admi-nistració i serveis. Quant al format, pen-

so que la revista s’ha sabut adaptar molt bé als avenços tecnològics del món de la comunicació, de què seria un exemple palès la primera revista digital (núm. 135), anterior a aquesta. D’altra ban-da, un dels mèrits de Nosaltres és que, com un gran diari, ha escrit la crònica, si més no parcial, de 36 anys de la vida d’un centre que aviat en complirà 50.

Quin és el secret de la revista per tal que 36 anys després encara sigui un element de comunicació important a l’escola?Tres paraules explicarien la pervivèn-cia de la publicació al llarg de 36 anys: fidelitat a uns principis, esperit de col-laboració i dedicació a una comesa tan engrescadora com apassionant. I remar-caria “esperit de col·laboració”, perquè han estat moltes les persones que, tot i no formar part de l’equip de redacció, ens han posat a l’abast una informa-ció, ens han donat una opinió quan els l’hem demanada, han divulgat la revis-ta, etc.

La biblioteca escolar Quina importància té la biblioteca

ENTREVISTAJOAQUIM PASTOR

“A l’escola hi deixo el poc que li he donat i m’emporto tot el que m’ha regalat, que és molt: l’afecte, l’amistat, la confirmació d’una vocació i l’alegria”

“Feu-vos preguntes, no tingueu gaires pretensions i procureu gaudir cada dia de la bellesa que la vida ens regala”

16NOSALTRES

L’Andreu és el que fa setze

Primer fill d’Esteban i Eulàlia, Andreu Serrano Pastor va néixer al Parc Sanita-ri Sant Joan de Déu, de Sant Boi de Llo-bregat, el dia 1 d’abril de 2013, dilluns de Pasqua, i fou batejat a la parròquia de Sant Antoni de Pàdua el passat 4 de maig, en el decurs d’una cerimònia molt joiosa i emotiva. Els seus padrins són Joan Castells Prat i Mònica Biel Tres, noucasats i amics íntims dels pares (ve-geu foto adjunta). Val a dir que l’Andreu és el setzè nét del nostre company de claustre Joaquim Pastor Font, avi de nou nenes i set nens. La nostra enhora-bona més sincera a tota la família!

ENTREVISTAJOAQUIM PASTOR

dins del Col·legi Sant Vicenç?Aspirava a ser el cor de l’escola, com li agrada dir al gran mestre i bibliotecari Jaume Centelles (que ens visità el 7 de setembre de 2012), però potser és millor considerar-la com a element de suport curricular i, alhora, com a espai de tro-bada, reflexió i debat.

Per a què es fa servir la biblioteca escolar?D’un temps ençà, la nostra biblioteca ha accentuat la seva funció social, és a dir, serveix com a espai de trobada dels diferents col·lectius de la nostra comu-nitat educativa, tal com es posa de ma-nifest, per exemple, amb motiu de les reunions de pares de començament de curs o de les sessions de contes en ho-rari no lectiu. D’altra banda, continua sent, és clar, un lloc d’estudi, de foment de la lectura i de cerca d’informació.

Quina ha estat l’evolució de la biblioteca a la nostra escola?El canvi més significatiu es produeix el mes de maig de 2005, arran de l’apro-vació, per part del Departament d’Edu-cació de la Generalitat, del projecte “puntedu”, que renovellà de cap a peus la nostra sala de lectura. Hi ha, doncs, un abans i un després d’aquesta data. El que fa el “puntedu” és inserir la biblio-teca en el Projecte educatiu del Col·legi Sant Vicenç, és a dir, integrar en el cur-rículum el que fins aleshores era un vo-luntarisme d’un grup de persones digne del més gran dels elogis, sense el qual -tot s’ha dir- no hauríem pogut redactar l’esmentat projecte.

L’escriptor Com, Joaquim Pastor, se n’adona que vol ser escriptor?Recordo que, de molt jovenet, sempre deia que volia ser periodista. Aquesta inquietud s’aferma arran de la meva incorporació al món de l’ensenyament, i és evident que la responsabilitat assu-mida al capdavant de la revista Nosaltres ha contribuït a descobrir les meves ap-tituds, si és que les tinc, per a l’escrip-tura.

Quin és el creixement que has viscut per a arribar a publicar les teves històries?Vaig començar escrivint poemes, des-

prés vingueren els treballs històrics, seguits dels relats breus i les obres de teatre i, finalment, les novel·les: Terra de frontera (2007), inèdita, El cant de la ma-llerenga (2011) i La crida del llibre de bambú (2013).

Quin paper juga la literatura en l’educació?No concebo l’educació sense literatu-ra, la bona literatura, que ens hauria d’acompanyar cada dia en la noble comesa de formació dels infants. La li-teratura -primer oral, després escrita- desenvolupa la intel·ligència espiritual dels nens i els ajuda a tornar-se més reflexius, a més de potenciar els seus pensaments i fantasies i estimular la seva imaginació. Difícilment trobaríem una altra manifestació artística amb el poder d’atracció que té, per exemple, un relat ben llegit o explicat. I més avui dia, en què les noves tecnologies han multi-plicat els canals d’accés a la bellesa lite-rària. Pel que fa a la relació dels infants amb els llibres, avivada pels mestres, hauria de ser constant. En aquest sentit, la biblioteca d’aula -endreçada i ben se-nyalitzada- hauria de posar els llibres a l’abast del nen cada dia, com he dit, i en cada moment. La biblioteca escolar, en canvi, seria l’espai màgic i desitjat on, setmanalment, els nois i noies veurien engrandides les seves possibilitats com a lectors.

El futur I ara què? El teu pas pel Col·legi Sant Vicenç finalitza quan acabi el curs escolar?Com a mestre, sí, però hi continuaré vinculat: d’una banda, perquè un dels més néts, el Francesc -que té tres anys- hi estudia (i aviat la seva germana Ele-na), i de l’altra, perquè m’han demanat que faci de secretari del flamant Patro-nat de la Fundació Educativa Esteve Casals.

Quins projectes tens pensat fer d’ara en endavant?De projectes, pròpiament, no en tinc. En tot cas, disposaré de molt més temps per a compartir amb la Maria Carme i dedicar-me a la família (tinc setze néts i dos d’anunciats), que miraré de servir tant com pugui. I, si les idees sorgeixen, continuaré conreant la meva afecció per l’escriptura.

Per finalitzar Què t’agradaria explicar a tots aquells nens i nenes que en un futur siguin alumnes del Col·legi Sant Vicenç i a les seves famílies?Als alumnes els explicaria, és clar, un conte molt antic i prou conegut. La his-tòria d’aquell home pobre que va anar a buscar lluny el tresor que tenia al jardí de casa seva. Cerqueu la veritat, no us canseu de cercar-la, nois i noies. Feu-vos preguntes, no tingueu gaires preten-sions i procureu gaudir cada dia de la bellesa que la vida ens regala. Perquè, com digué Dostoievski, “la bellesa sal-varà el món”. Quant a les famílies, els recomano que facin costat als mestres dels seus fills, per encoratjar-los i tam-bé, quan calgui, per corregir-los amb amor. Els fills, sí, que, tal com vaig dir recentment en un acte públic, sempre continuaran donant sentit a les nostres vides

17NOSALTRES

ELS ALUMNES DE 2n A LA PISCINA

DURANT AQUEST TERCER TRIMESTRE, ELS ALUMNES DE 2N DE PRIMÀRIA DEL NOSTRE CENTRE HAN DUT A TERME ACTIVITATS AQUÀTIQUES A LA PISCINA MUNICIPAL MONTSERRAT CANALS. CONTENTS DEL QUE HAN APRÈS, ASSEGUREN QUE ELS AGRADARIA REPETIR L’EXPERIÈNCIA.

Els alumnes de 2n, a la Piscina Municipal Montserrat Canals

Durant aquest tercer trimestre, els alumnes de 2n de primària han dut a terme activitats aquàtiques a la Piscina Municipal Montserrat Canals. Aquesta iniciativa està emmarcada dins de l’àrea d’educació física, i l’han dirigida la mes-tra que imparteix aquesta matèria i un monitor titulat de suport.

Els nens i nenes han anat a la piscina molt il·lusionats i han viscut una expe-riència molt enriquidora. Han treba-llat de manera molt lúdica, mitjançant jocs, i desenvolupant les habilitats que es treballen a educació física i que el medi aquàtic permet reforçar. A la pis-cina hem tingut el suport dels monitors Rubén Fernández i Bernat Martínez, que cada sessió estaven amb nosaltres i ens ajudaven. Els nens i nenes han estat molt contents amb ells.

M’agradaria donar les gràcies a les ma-res i al pare de 2n A: Antònia Holguín, Mª Luz Pan, Sílvia Pasqual, Sònia Marín i Ricard García. I també a les mares de 2n B: Yolanda Sánchez, Patricia Comas, Sandra Molina, Maite López Ibarra, Mar-ta García i el pare Julio Muns. Uns i al-tres, de manera voluntària i altruista, ens han acompanyat a la piscina durant aquest temps i ens han ajudat en el tra-jecte i als vestuaris. Estem molt agraïts de la seva col·laboració i dedicació.

Les nostres tutores també han pogut gaudir de l’última sessió amb nosaltres, i han observat tot el que hem après i allò que té de bo aquesta activitat.

18NOSALTRES

ELS ALUMNES DE 2n A LA PISCINA

Els protagonistes d’aquestes sessions us volen fer cinc cèntims de la seva experiència:

El dia que anem a la piscina és el dijous, sortim a les 11.00 h i tornem a les 12.45 h. Hi anem caminant, en fila i de dos en dos, acompanyats dels pares. Els jocs que més m’han agradat són el tauró, les meduses i els salts. El monitor de la piscina es diu Rubén i és molt divertit. Els pares que ens acompanyen ens ajuden a canviar-nos de roba i a col·locar casquets de banys i ulleres. He après que nedar és molt divertit i m’agradaria tornar a repetir l’activitat, ja que ens ho passem molt bé tots junts.Carla Mesa ( 2n B)

Dimarts anem a la piscina, a les onze sortim de l’escola de dos en dos i en fila, acompanyats de la Roser i pares voluntaris, com la meva mare, que també ens ajuden al vestuari. Quan arribem estem neguitosos per poder entrar a l’aigua. Fem moltes activitats, tenim dos monitors molt agradables que ens diuen que hem de perdre la por a l’aigua i ens ho hem de passar molt bé. He après a nedar millor i m’encantaria tornar a fer aquesta activitat amb els meus companys. Angel Tejada (2n A)

Anem a la piscina el dijous a les onze del matí i tornem a tres quarts de dotze. Hi anem a peu. M’ha agradat molt jugar a l’aigua a polis i lladres. El monitor que ens ajuda es diu Rubén i és molt simpàtic. M’ha agradat anar la piscina perquè m’agrada molt l’aigua. Karla Holguin (2n B)

Som de la classe de 2n A i anem a la piscina cada dimarts. Hi anem caminant i amb els pares de nens i nenes. M’ha agradat jugar a jocs com els tauró cec, l’aranya peluda i les meduses. Hi ha nens que no sabien nedar i ara n’han après una mica. Els monitors eren el Bernat i el Rubén, i el que més m’agrada d’ells és que són molt divertits. M’encantaria repetir l’experiència. Carla Garcia (2n A)

A la piscina hi anem els dijous. Hi anem tots caminant fent una fila i acompanyats dels pares que ens ajuden. El que més m’ha agradat ha estat anar a la piscina gran i recuperar el tresor i també el tobogan. El monitor que ens ajuda es diu Rubén, i m’agrada perquè es diu igual que jo. He après a gaudir de l’aigua i m’encantaria tornar a gaudir d’aquesta experiència. Rubén Biedma (2n B)

Els dimarts anem a la piscina a les onze. Els peixos globus sortim de l’escola de dos en dos. Un cop allà, anem una estona a la piscina gran i fem carreres, i després a la petita, i fem jocs. A les 12.50h arribem a l’escola. Eva Lizana (2n A)

Els dijous a les onze del matí sortim de l’escola per anar a la piscina. Hi anem acompanyats dels pares. L’activitat comença a dos quarts de dotze i acaba a un quart d’una. El que més m’ha agradat és tirar-me de cap i del tobogan, també he après a nedar millor. M’agradaria tornar a anar a la piscina.Kirill Giralt (2nB)

Els nens i les nenes de 2n A anem a la piscina els dimarts, hi anem caminant i acompanyats dels pares. El joc que més m’ha agradat ha estat el tauró cec. Els pares ens aju-daven al vestuari. Anar a la piscina m’ha ajudat a no tenir por de l’aigua. M’agradaria tornar a re-petir l’experiència.Gerard Echevarría (2n A)

19NOSALTRES

CONCURS LITERARI

Quan els dies comencen a allargar-se i els raigs de sol tornen a brillar desprenent la seva càlida escalfor, la natura comença a despertar de l’estat de somnolència en què havia restat des de l’arribada del gèlid hivern.

És el despertar de la vida. Les flors, aquests éssers únics i deli-cats, comencen a enlluernar-nos amb esplèndids colors i una fragància embolcallant. La gespa comença a brotar esvelta i desafiant per tots els prats i jardins, no hi ha res més recon-fortant que l’olor de gespa amarada amb les primeres gotes de rosada.

Apareixen les primeres papallones, aquests meravellosos i ca-maleònics insectes que, com fènix ressorgit de les cendres, passen de ser una crisàlide avorrida a un arc de Sant Martí alat que estén exultant les seves ales per atreure les mirades amb els seus joiosos colors.

Les abelles comencen a dansar al voltant de les flors per em-prendre la seva poc valorada tasca de pol·linització. Aquestes petites llevadores amb el seu vestit ratllat han de ser tan efici-ents contribuint en la reproducció de les flors com esquivant tot tipus de predadors i perills, com alguna mà agosarada que, cansada de presenciar el seu vol ensordidor, gosi inten-tar desfer-se’n d’una plantofada.

És el despertar de la vida. És l’esperat retorn de la musa dels artistes, és la gloriosa arribada de l’estació més florida de l’any, la primavera, la mateixa que després de mesos plujosos i grisos retorna exultant, guarnida amb la seva fragància flo-

ral per sacsejar les nostres vides embellides amb el seu esclat de colors. És en aquest precís instant, quan els primers raigs de sol de la primavera toquen els pètals de les flors amb la punta dels dits, quan la curiositat i les il·lusions de l’Àlex van començar a brollar.

Ell, amb la innocència i intrèpida tafaneria que caracteritza els infants, sempre ha tingut un gran deliri per descobrir tot allò que l’envolta.

El plaer de contemplar i descobrir coses noves dia rere dia amb els privilegiats ulls inquisidors i plens d’il·lusió que tenen els infants. Els mateixos que fan que una cosa tan quotidiana com pot ser una gota de pluja provoqui un esclat d’emocions i de màgia en la seva precoç imaginació.

Aquesta predisposició per escodrinyar tot el que l’envolta el va dur al seu indret preferit de la vila: el parc del Pi Gros.

Aquí, ajaguts sota el gran pi centenari, un magnífic pi pinyer, passaven les tardes ell i la mare jugant a endevinar els noms de les flors i comptant els ocells que passaven estenent majes-tuosament les ales sota el blau cel de primavera.

Semblava com si fins i tot el pa amb xocolata del berenar esdevingués més dolç envoltat de la tranquil·litat i la bellesa d’aquest vell enclavament vicentí.

Aquell dia, però, els dolços i els jocs quedarien en un segon pla, ja que una magnífica troballa estava a punt d’enlluer-nar-lo.

Confidències de primavera

20NOSALTRES

CONCURS LITERARI

Quan la mare es dirigia a la font per omplir la cantimplora, l’Àlex, rosegant amb plaer l’última presa de xocolata, va po-sar la seva menuda mà dins d’un orifici que hi havia a la part inferior del pi.

De cop, es va sentir una veu rogallosa que procedia del pi centenari:

– Ei, menut, oi que a tu no t’agrada pas que et furguin dins la boca?

L’infant, pres d’una gran sorpresa i fregant-se els ulls amb ne-guit amb les seves menudes mans, només va encertar a dir-li tímidament que no amb un moviment de cap.

L’arbre, divertit davant la reacció que havia provocat en el menut, va deixar anar una gran rialla, i tot seguit continuà el seu discurs.

– Perdona si t’he espantat, no era pas la meva intenció, però, com entendràs, després de més de cent anys aquí plantat com un estaquirot, començo a estar una mica tip de l’atrevi-ment dels estranys i les seves provocacions.

– Així doncs... pots parlar com jo? –va preguntar l’infant bo-cabadat per la troballa.

– I tant que sí, i el més important –va afegir la conífera–: puc sentir com tu.

– Que potser tu no pateixes si t’empenten? No plores si et fas una ferida? Que no t’entristeixes si et quedes sol? En la meva llarga vida he vist passar molta gent i he viscut situacions de tot tipus; m’han sacsejat, empentat, guixat i fins i tot n’hi ha que han gosat, a punta de daga, deixar la seva empremta a la meva dolorida escorça.

– Òndia! –va exclamar el menut tot reflexionant–. No sabia que els arbres patíssiu d’aquesta manera. A mi no m’agrada gens, quan em faig mal, no puc parar de plorar. Sort que la mare sempre corre a abraçar-me i eixugar-me les llàgrimes, després em fa el seu petó màgic que guareix totes les ferides i ja començo a trobar-me millor.

L’arbre, estenent una de les seves pesades branques envelli-des pel pas del temps, va acaronar el ros caparró del menut i tot seguit va continuar:

– És important tenir sempre a prop algú que es preocupi i vetlli pel nostre benestar, per això entre tots heu d’aprendre a cuidar també de la natura, a respectar-la i estimar-la, ja que és la màxima expressió de la vida.

– Ara ja ho entenc –va afirmar el menut amb gran convenci-ment-, d’ara endavant tindré sempre cura de la natura com fa la mare amb mi.

Aleshores el petit infant, envaït per un immens sentiment d’empatia vers l’arbre a causa del gran descobriment que acabava de fer a través de les seves sàvies paraules, va córrer a envoltar-lo amb els seus petits braços i li féu una càlida abraçada.

– Àlex, ja has acabat de berenar? –va dir la mare, dirigint-se de nou cap al pi centenari i disposant-se a recollir les carma-nyoles.

L’infant, mentre recollien tot el parament, no podia deixar de mirar l’ancià arbre embadalit, esbossant un somriure de complicitat.

Aquella tarda, quan l’Àlex i la mare tornaven cap a casa pel camí de les Canetes, els ulls del menut brillaven com mai abans ho havien fet, eren el reflex de l’aplec d’emocions i sentiments que envaïen el seu cor.

L’Àlex havia estat testimoni d’un moment màgic i merave-llós, el gran pi centenari, el Pi Gros, li havia confiat el seu gran secret, un secret que l’Àlex mai no oblidaria i pel qual vetllaria dia rere dia per veure els desitjos de l’ancià arbre complerts.

Amanda Rodríguez Ardid (guanyadora de prosa del grup d’adults)

21NOSALTRES

CARRER DELS GEGANTS

Una primavera esperada i creativa COM CADA ANY QUAN ARRIBA LA PRIMAVERA, EL CARRER DELS GEGANTS S’OMPLE

DE COLORS I D’ALEGRIA. ENGUANY VAM INICIAR EL TRIMESTRE PREPARANT ELS XXXI JOCS FLORALS, ON VÀREM PARTICIPAR ACTIVAMENT AMB UNA DANSA RELACIONADA AMB SANT JORDI. A MÉS D’AQUESTA ACTIVITAT MÉS CREATIVA, VÀREM COL·LABORAR

EN LA MARATÓ DE LECTURA, LA MITJA HORETA DE LECTURA DE CONTES A LES AULES I L’EXPOSICIÓ DE TREBALLS (A LA PLAÇA MAJOR).

Conillets i MarietesEls nens i les nenes de P-3 han tingut la visita de la fada Piruleta i el follet Picarol, que els han convidat a conèi-xer com són, on viuen i moltes altres coses de les fades i dels follets. Tanma-teix, aquests dos personatges els han acompanyat a una excursió a Cabrera de Mar per conèixer-los i a les colòni-es dels dies 6 i 7 de juny a Can Ferrer (Porqueres).

Montse Bigas

Pingüins i DofinsEls pingüins i els dofins (P-4) han es-tat molt motivats fent el projecte dels bombers. A mitjan abril van poder gau-dir d’una sortida per anar a conèixer i veure les instal·lacions dels bombers de Sant Feliu de Llobregat, on van poder pujar, fins i tot, al camió de bombers!

Una setmana abans d’acabar l’escola (el 14 i 15 de juny), han anat a la casa de colònies Artur Martorell (Calafell) per tal d’ajudar els pirates a cercar un tresor molt important i viure un munt d’aventures!

Trapezistes i AcròbatesI els més grans del cicle (els trapezistes i els acròbates) han fet el projecte del cos humà, gràcies al qual han pogut conèixer com funciona el nostre cos. A mitjan tri-mestre, tot aprofitant el planetari que es va instal·lar al submarí de l’escola, varen iniciar el projecte de l’univers, que han es-tat treballant fins a l’acabament de curs.

I per fer un bon comiat de cicle, el dia 31 de maig van anar a una excursió molt lú-dica a Jalpi (un bosc vertical) i de colònies a Castellnou de Bages, on s’ho van passar d’allò més bé. Ara els cal esperar els úl-tims dies del curs, en què s’acomiadaran dels tres cursos al carrer dels Gegants per iniciar una nova etapa al cicle inicial

22NOSALTRES

CARRER DELS GEGANTSP3

AMICS DE FADESI FOLLETS

El divendres 24 de maig vam anar d’excursió per convertir-nos en ajudants de la fada Piruleta iel follet Picarol. Ho vam fer tant bé, que ens vanconvidar a passar dos dies a casa seva, 6 i 7 de juny.

23NOSALTRES

CARRER DELS GEGANTSP4

ELS DOFINS I ELS PINGUINS HEM TREBALLAT DE VALENT

COM ELS BOMBERS

..

24NOSALTRES

CARRER DELS GEGANTSP5

HA VINGUT A L’ESCOLA

UN PLANETARI MOBILEL PROPPASSAT 10 DE MAIG, ENS VA VISITAR UN PLANETARI MÒBIL PER APROPAR-NOS AL MÓN

DE L’ASTRONOMIA, I AIXÍ INICIAR EL NOSTRE CENTRE D’INTERÈS. VA SER UNA EXPERIÈNCIA EDUCATIVA MOLT INTERESSANT QUE ENS VA PERMETRE FER UN VIATGE PER L’ESPAI. ARA ELS

ACRÒBATES I ELS TRAPEZISTES ESTAN PREPARATS PER A DESCOBRIR AQUEST MÓN.

HAVINGUTAL’ESCOLAUNPLANETARIMÒBILEl proppassat 10 de maig, ens va visitar un planetari mòbil per apropar-nos al món de l’astronomia, i així iniciar el nostre centre d’interès. Va ser una experiència educativa molt interessant que es va permetre fer un viatge per l’espai. Ara els acròbates i trapezistes estan preparats per descobrir aquest món.

IAN

ESTEBAN

PIETRA MARIA

JUDITH

ÈRIC ROBERT ONA

25NOSALTRES

AGENDADE PRIMAVERA

Jocs Florals

Colònies a La Ruca

Pels Jocs Florals vam cantar una cançó de pirates. Perquè vam llegir el conte d’”El pirata i la princesa” del Salvador

Comelles, que ens va visitar a la nostra escola el 21 de març. En un tros del llibre es trobaven una illa de sabó i es volien afaitar, però el capità va dir que “els que tripulen la nau pirata han de ser homes ben barbuts!”. I la cançó deia així:

Els que tripulen la nau pirata han de ser homes ben barbuts. (2)

Pere, Pau i Celestí,tots porten barba,

tots porten barba. (2)Si van amb mi.

Ens ho vam passar genial!

Els nens de 1r hem anat de colònies a LA RUCA. Uns dies abans, l’esquirol Oriol ens va deixar pistes i al final vam trobar unes llistes amb els noms dels companys d’habitació.

Quan vam arribar vam esmorzar, vam jugar i vam posar les maletes a les habitacions.

A la tarda la Laia, el Marc i l’Edu ens van pintar les cares i després vam anar d’excursió pel bosc.

Al Pol li va caure una dent i l’esquirol Oriol li va deixar unes pinyes al costat del llit, quina sorpresa!

L’últim dia l’Aina va trobar una bossa plena de collarets amb petjades de l’esquirol Oriol, ens va fer molta il.lusió.

Ens ho hem passat molt bé i ens agradaria tornar-hi un altre cop.

TUCANS I PAPALLONES

26NOSALTRES

OBRIMCAMÍ

Primer vam anar a l’hort del Roger Badosa a aprendre coses sobre com plantar i tenir cura de les plantes. Allà vam plantar patates.

Després vam preparar el nostre propi hort:

Ara ja comencem a collir els enciams i les bledes.

També hem sembrat carbasseres.

A l’aula tenim plantades llavors de tomaqueres, raves, pastanagues, julivert i cogombres en potets de iogurt. I els anem trasplantat a l’hort a mesura que creixen.

L’esquirol Oriol ens va portar del seu bosc de “LA RUCA” dues plantes medicinals i aromàtiques, la farigola i el romaní, ja les hem investigades i plantades.

Animeu-vos a fer el vostre hort, és molt divertit!.

Fer els solcs.

Plantar: bledes, cebes, enciams, maduixeres, cols, pesoleres.

Organitzar-nos per tenir-ne cura, entre tots. Cada dia de la setmana li toca a un grup fer aquesta feina.

Anotar i enganxar fotos en un diari del que passa a l ‘hort.

1

2

3

4

L’hortdel cicle inicial

OBRIMCAMÍ

27NOSALTRES

Els alumnes de cicle inicial vam escenificar l’obra de teatre “El flautista d’Hamelín”. La representació es va fer durant els dies 2 i 3 de maig. Els assajos es van fer 15 dies abans de l’estrena, alumnes i mestres es van reunir per escenes i anaven repassant el paper.

Tothom ens va felicitar i vam estar molt contents de fer-ho.

Agraïm a tothom -pares, mares, avis, àvies...- la seva col·laboració i estimació.

Com que ara m’agrada molt llegir, he estat molt content de poder fer l’obra i tenir un paper més llarg. IVÁN LARTATEGUI

Quan fas l’obra de teatre, et poses nerviós però al final ho superes. JÚLIA MATAS

La panxa et fa pessigolles dels nervis, però quan estàs a dalt de l’escenari et passa. FERRAN ALEGRE

Em va agradar molt ser un gat i també perquè la disfressa me la va fer la meva germana. EVA LIZANA

No estava molt convençuda de cantar davant de tothom, però al final vaig estar molt contenta. LAIA SÁNCHEZ

OBRIMCAMÍ

El flautistad’Hamelín

28NOSALTRES

OBRIMCAMÍ

IL·LUSTRADORS, LECTORS, ESCRIPTORS, INVESTIGADORS, CIENTÍFICS I TECNOLÒGICS. AQUESTS S’HAN FET PRESENT AQUEST TRIMESTRE ENTRE ELS MASOS. ELS ALUMNES DE VILACREIXENT MOSTREN ELS SEUS TALENTS I COMPARTEIXEN AMB NOSALTRES LES TASQUES I EXPERIÈNCIES QUE ELS HAN FET CRÉIXER DURANT ELS ÚLTIMS MESOS.

Records primaverals

Concurs de dibuix El QuixotDesprés de l’èxit de l’obra teatral Las aventuras de Don Quijote, els alumnes de tercer han participat a un concurs de dibuix promogut des de l’àrea de plàstica. Aquest dibuix de Marc Rodríguez de 3r B ha estat el guardonat.

Visita al castell de GelidaEl passat dimecres 20 de març, els nens del cicle mitjà vam anar a Gelida per visitar un castell medieval del segle X.

En primer lloc, vam esmorzar en un parc pròxim al castell i, en acabar, vam entrar a l’església del castell. Allà, la Marta, la nostra guia de la visita, ens va explicar que faríem tres jocs que ens ajudarien a conèixer les persones que vivien al castell durant l’edat Mitjana. Els jocs consistien en:

• Disfressar-nos dels personatges que vivien a l’església: Bisbe, monges,...

• Fer un joc de pistes per trobar diferents objectes relacionats amb els pagesos, artesans i servents.

• Representar una lluita entre cavallers amb escut i espasa, i ballar una dansa reial.

• Finalment, vam acomiadar-nos de la Marta, vam dinar en un parc anomenat “La font De Sant Miquel” i vam jugar una estona. Cap a les 15:45h vam tornar a l’escola.

Va ser la millor excursió del curs!

29NOSALTRES

QUARTCREIXENT

L’acròstic del meu nomA l’àrea de llengua catalana els alumnes del mas de les heures i el mas del pi han après a fer acròstics.

Utilitzant el seu propi nom han treballat l’expressió escrita. Aquí ens deixen una petita mostra.

Durant tot aquest curs hem estat llegint vuit llibres. Cada alumne de la classe tenia un lli-bre i ens els hem anat intercanviant. Alguns nens, fins i tot, ens hem acabat totes les lec-tures. Totes eren diferents: algunes en català, altres en castellà, unes més divertides, altres més curioses, hi havia un còmic, un recull de poemes, un llibre de contes, històries...

Els alumnes de 4t A pensem que Yaka-ri i Mi vecino de abajo són els llibres que ens ha agradat més i que recomanem. Els més llegits són: Yakari, Font de versos i Flairosa, la bruixa dels sabons. Per un altre any, canviaríem el llibre de Muros per-què ens sembla molt repetitiu.

Cada divendres dedicàvem una hora per entrenar-nos. Ens vam distribuir en dues classes, segons el llibre que tení-em. Llegíem, recitàvem, responíem a preguntes... Vam haver d’enviar quatre preguntes de cada llibre. No ens va cos-tar massa fer-les, però algunes eren difí-cils. Abans d’anar a la competició, vam fer un amistós amb la classe de 4t B.

El dia 8 de maig vam anar a la sala d’actes de la Biblioteca Les Voltes a fer la ronda de

llibres. Vam jugar contra el CEIP La Guàr-dia i estàvem una mica nerviosos. Ens van fer una pregunta de cada llibre. De vuit, en vam encertar 7 i vam quedar empat. Per desempatar vam fer “penaltis” i si un s’equivocava i l’altre no quedava eliminat. Vam arribar a fer tres preguntes més. Però a la tercera pregunta no vam saber respon-dre-la bé. Ens va semblar molt difícil i no vam poder passar a la següent ronda. Ens vam entristir i ens va saber greu haver per-dut perquè ens havíem preparat molt i ens havíem esforçat. Malgrat tot, considerem que hem guanyat moltes coses durant la lectura i estem contents d’haver participat.

Uns dies després, ens va visitar, per sor-presa, en Jordi Dolcet (el responsable de la Ronda) i ens va regalar dos còmics de Yakari per premiar el nostre esforç. Ens vam quedar molt contents!Alumnes de 4t A

Els alumnes de 4t hem participat aquest any a la Ronda de llibres. Al llarg del curs ens hem hagut de llegir vuit llibres, dos en castellà i sis en català, són molt variats: contes, poesia, còmic… Quan els hem llegit fem un concurs amb les escoles del Baix Llobregat, l’escola que guanya passa a la següent eliminatòria.

Anem a la biblioteca les Voltes i ens fan a cada escola una pregunta de cada llibre.

Els alumnes de 4tB estem molt contents perquè ja hem passat a la final de Sant Vi-cenç, avui dia 22 de maig estem molt ner-viosos perquè ens agradaria molt guanyar.

En general ens han agradat tots els lli-bres però el que més, ha estat Mi vecino de abajo perquè és molt divertit.

Tots pensem però que el més important és que hem fet un bon treball d’equip.Alumnes de 4t B

La ronda de llibres

30NOSALTRES

QUARTCREIXENT

Coneixement del medi a cicle mitjàEls alumnes de vilacreixent demostren ser uns experts en ciència i tecnologia.

El seu esforç es veu palès en aquests treballs.

Com neix el mill - 3rUn dia a classe ens van explicar què era el mill i ens van demanar que portéssim un test de casa amb terra bona i un plat.

El dia que tots els nens i nenes tenien el test vam haver de buidar el test per la meitat per posar les llavors a dins de la terra. Les vam cuidar regant-les i el dia 9 d’abril van començar a brotar.

Els primers que van tenir una planta de 10 centímetres d’alçada, van ser el Pol R. I la Laura S. Va ser una experiència molt bonica.Eloy 3r B

El mill és un cereal integral, el seu sabor és semblant a la margarina, es pot cuinar sol o com substitució de pasta o arròs. Té un gran contingut en nutrients, un baix contingut en grasses i una gran font de proteïnes. És molt sa-ludable per a les persones que fan exercici físic.

Per plantar mill necessito terra bona, un test, les llavors i, una mica d’aigua.

El 4 d’abril vam sembrar les llavors. Amb la meitat del test ple de terra bona, vam posar el mill, després vam acabar d’omplir el test amb la terra i la vam regar amb molta aigua.

El 9 d’abril va sortir el primer brot. Era allargat però petit i de color verd clar. Si passem el palmell de la mà sobre el mill, té un tacte molt suau.Pol Caballero 3r B

Quan vaig plantar aquella planta em va fer molta il·lusió. La meva quan estava al col-legi no va arribar a fer 15 centímetres però a casa l’he cuidat molt, ha arribat a fer a fer 20 centímetres i encara segueix viva.

Em va agradar molt fer aquesta acti-vitat amb la meva mestra, la Lina, i amb tots els companys de la classe.Laura Martín 3r B

En una classe de medi, la Lina ens va dir que faríem una activitat. Per fer-la necessitàvem portar el següent material de casa: un plat, un test, terra bona, ai-gua, diaris i llavors de mill.

Un cop teníem preparat tot el material vam començar a fer l’activitat. Es tractava de plantar mill. El mill és una llavor que mengen alguns ocells, com per exemple, els periquitos i que creix molt ràpid.

En primer lloc vam treure una mica de terra del test i la vam ficar a sobre dels diaris. Després vam posar el mill a sobre la terra, i finalment vam tornar a ficar aquesta terra dins del test del que havia sortit.

Les vam sembrar el dia 4 d’abril i el dia 9 d’abril vam veure el primers brots.

La meva planta va créixer molt.Sergio Arizu 3rA

El passat dia 4 d’abril de 2013 vàrem plantar unes llavors de mill.

Vam utilitzar un test amb terra bona i vàrem seguir les instruccions que ens deia la professora de medi: ficar les llavors dins la terra, remoure-la i després regar-les.

Cada dia després del pati, regàvem el test i observàvem el creixement de les llavors. La professora mesurava les tiges i quan feien una mida d’uns quinze centí-metres ens podíem emportar el test a casa.

Hi havia llavors plantades per alguns nens de la classe que creixen molt i en canvi les que jo vaig plantar tenien un creixement més lent, tot i que les rega-va cada dia. Potser com que al test no li tocava gaire el sol, no van créixer com ho havien de fer. Tot i així m’ha agradat molt fer aquest projecte.Clara Gamero Moliner 3rA

Vam necessitar bastant material. Pri-mer vaig començar a muntar la maque-ta, que vam trigar 4h. Un altre dia vaig pintar la maqueta que vaig trigar 3h que per cert va costar bastant. Dos dies després el meu pare em va ensenyar a posar les bombetes en el taulell i els portabombetes, vam col·locar els cables a els interruptors. Un altre dia vam col-locar la goma eva que representava la gespa i aquell mateix dia vam posar les joguines que eren d´animalets. Judit Antiñolo 4tA

El meu treball elèc-tric ha estat un submarí. Està for-mat per una ampo-lla d’aigua pintada de negre. Dins de

la ampolla hi ha dos circuits. En un cir-cuit hi tenim dues bombetes, una pila de 4,5V,i un interruptor fet per un clip i una xinxeta. En l’altre hi ha un motor, que està format per una hèlix d’un avió de joguina, una pila de 9V, i l’interrup-tor fet per un clip, una xinxeta i el cable.Arnau C.4tA

El meu avi ens va do-nar el material que necessitàvem per a fer que una bombe-ta s’encegués i entre la Paula i jo vàrem buscar material per-què el treball quedés més bonic.

Per fer el circuït elèctric vàrem necessi-tar: una pila de petaca, un interruptor, qua-

tres fils, un portabombetes i una bombeta.Al pol + de la pila li vàrem connectar

un fil que per l’altra punta connectava amb l’interruptor. De l’interruptor en vàrem connectar un altre fins al porta-bombetes.

Al pol - de la pila vàrem fer el mateix, un fil del pol - fins l’interruptor i un altre de l’interruptor fins al portabombetes.

Un cop feta la instal·lació només que-dava enroscar la bombeta i quan li và-rem donar a l’interruptor la bombeta es va encendre.

Vam col·locar el circuit elèctric en una fusta i després vàrem fer la decoració del treball. Nosaltres vàrem triar un castell, on a la part més alta vàrem posar la bombeta, i al seu voltant uns ninots que representa-ven un casament fet en un prat.Berta Torrents 4tA

El treball elèctric - 4t

31NOSALTRES

CICLE SUPERIOR

EL TREN DEL CURS ARRIBA A LA SEVA DARRERA ESTACIÓ. A LES FINESTRES DELS VAGONS ENCARA HI PERDUREN IMATGES ABRILENQUES DE LLIBRES I ROSES, TAMBÉ S’HI BADEN BELLES PANORÀMIQUES MONTSERRATINES, COLÒNIES I UN CIM PEDREGÓS PER ESCALAR. ARA, DESPRÉS DE TRAVESSAR UN TÚNEL DE NÚVOLS I PLUGES, SE’NS ANUNCIA PER LA MEGAFONIA QUE ENTREM A LA DARRERA ESTACIÓ. ELS DE SISÈ HI BAIXARAN I ENS DIRAN ADÉU AMB ELS ULLS PLENS DE RECORDS I LES MANS ENTRELLAÇADES D’AMICS. A LA VALL DOLÇA DE LLUR INFANTESA HI QUEDARÀ L’ESCOLA PINTADA AMB SOLS RIALLERS, CURULLA DE MOTS VIUS I CANTS DE FESTA.

Records i imatges primaverals

III Setmana LiteràriaDel 22 al 26 d’abril el Col·legi Sant Vicenç es va omplir de paraules com si fossin aus disposades a fer-hi niu.

El cim de MontpedrósA 348 metres sobre el nivell del mar vam poder contemplar el pla del Llobregat.

El dia 19 d’abril van anar a la muntanya de Sant Antoni. Alguns van fer escalada; altres van caminar i caminar sense parar fins a arribar a l’ermita.Víctor Cervilla, Maria Salvador i Álex Malo

Coses de classeLa Júlia Vilaprinyó Arola és una noia que estudia per a ser mestra. Ens ajuda a l’aula, ens aclareix les dificultats. Ve de Molins de Rei.Ariadna Martín i Anna Rosique

Aquestes últimes setmanes d’escola hem estat fent activitats extres. A l’hora de teatre fem jocs per a aprendre a expressar-nos millor. A l’hora de lectura, sortim al pati i seiem a les noves taules de fusta; ens emportem la capsa de llibres (còmics) que ens van deixar, durant el mes de maig, els Serveis Educatius del Baix Llobregat. A vegades, a tutoria, sortim a fer jocs cooperatius.Judith Torres, Gerard Sánchez i Elena Espinosa

Colònies a la vista-Veig, veig... -Tu, què veus? -Unes muntanyes russes espectaculars: Dragon Khan i Shambhala. Anem-hi!

Estem molt nerviosos perquè som a punt d’anar a Port Aventura i d’acabar la primària. Volem saber les notes finals de curs i el resultat de les competències bàsiques. Quins nervis!Gerard Rovira i Fede Domínguez

Els de cinquè somiem una roca i una cascada a Santa Maria del Roure. Correm-hi!

La III Setmana Literària va ser molt emocionant perquè vam recitar poemes, escoltar contes, participar en el concurs literari de l’escola i vàrem actuar en els XXXI Jocs Florals. Els alumnes de 6è vam recitar poemes en castellà a la biblioteca de l’escola. Els poemes que ens van agradar més van ser Miss bruja i Don Quijote de la Mancha. Els pares van venir a escoltar-nos.Paula Linares i Pol Espinosa

El dia 23 d’abril van ser els XXXI Jocs Florals de l’escola. Vam recitar poemes, també vàrem cantar una cançó i un grup de nenes van fer un ball de mims. Per finalitzar la festa, hi va haver una actuació de falcons. Va ser molt emocionant. Després de l’actuació, vam menjar per berenar pa de pessic amb xocolata. Tots els pares i mares que ens estaven veient ens van aplaudir amb

alegria i entusiasme. En acabar, ens van felicitar a tots.Maria García i Juan Cuesta

Els nostres últims Jocs Florals van ser molt entretinguts. Vam recitar els poemes que, conjuntament amb 5è, vam elaborar; i vam cantar una cançó que va sortir a La Marató de TV3. Jo i alguns altres nens vam ajudar els petits a baixar de l’escenari.Josep Folqué

El dia 23 d’abril, Sant Jordi, vam celebrar els Jocs Florals. Vam cantar la cançó Obre els ulls de La Marató de 2012 a favor de la lluita contra el càncer. També vam recitar uns poemes sobre els vint anys de l’escola nova. Va ser una emocionant i bonica tarda de Sant Jordi per a tots nosaltres.Anna López i Mar Rosal

32NOSALTRES

CICLE SUPERIOR

Parc Agrari del Baix LlobregatSabíeu?, anys ha, la nostra comarca era una bellíssima horta.

El dia 27 de maig vam anar al Parc Agrari. El pagès Josep ens va ensenyar a remoure la terra, escatar per treure’n les males herbes i plantar cebes. Esmorzàrem a una esplanada amb taules de pícnic; també hi vam fer curses amb els cordons de les sabates lligats.

I Campionat d’EscacsSi entreu a la nostra biblioteca els dijous a partir de les cinc de la tarda, trobareu una colla de jovenets escaquistes enamorats de l’art de Bobby Fischer. Una bona encaixada de mans corona totes les partides.

Oh, bell Montserrat! Parlament de CatalunyaEl Palau del Parlament de Catalunya és un edifici situat al parc de la Ciutadella. Aquest edifici fou construït al segle XVIII amb la finalitat de ser un arsenal de la ciutadella militar de Barcelona. L’any 1889 va ser reformat com a palau reial i el 1932 esdevingué seu parlamentària de Catalunya.La nostra activitat formava part del temari de ciutadania. És clar, fem 6è, som els grans de l’escola i hem d’aprendre que “per viure cal saber conviure”.

El dia 14 de maig vam anar al lloc on van els diputats a prendre acords: el Parlament de Catalunya. Vam sortir a les nou del matí i vam arribar a dos quarts de deu allà. Com que el Parlament es troba al costat del parc de la Ciutadella, vàrem fer un volt pel parc seguint les indicacions que hi havia en un full que ens van donar en el mateix Parlament.

Vam veure polítics famosos com ara els presidents dels partits de Ciutadans i Iniciativa per Catalunya Verds. Va ser una sortida força interessant!Jordi Antiñolo i David Alcalde

La sortida al Parlament va ser molt entretinguda; vam veure diferents autoritats, i la nostra guia, la Noemí, va ser l’encarregada d’acompanyar-nos al llarg de la visita, i ens va ensenyar diferents parts de l’edifici del Parlament: el Saló de Sessions, el Saló Rosa de passos perduts... Hi ha un quadre d’Antoni Tàpies titulat “7 de novembre”. Ens ho vam passar molt bé.Lluís Caralt

Montserrat, singular massís de conglomerat, és el bressol de la Moreneta. Cap allà vam encaminar-nos el darrer dia d’abril. L’atzur va dissipar les amenaçadores boires matinals.

El dia 30 d’abril els nens i nenes del cicle superior vam anar a Montserrat. Vam fer un treball de plàstica que consistia a fer fotografies; posteriorment les enganxàrem en una cartolina; s’hi podia afegir un text que ajudés a captar millor la fotografia. A Montserrat vam veure les roques, les plantes, els monuments, el tren... Ens va agradar tot.Dani Rodríguez

En arribar-hi, no es veia res; hi havia molta boira i feia una mica de fresca. Vam esmorzar a la plaça de davant de l’església. Després vam fer una supercaminada. Ens vam perdre, però després vam recuperar l’orientació. Hi havia uns quants precipicis, però ningú no hi va caure, tranquils!Enya Belsué, Daneil Queizán i Marta Casasampere

Tothom duia la càmera, ja que el Lluís Bosch ens demanava un treball de fotos de l’excursió. Vam fer una caminada per les muntanyes, vam baixar mil escales, alguns fins i tot es van perdre... Després de tot això, vam dinar i vam cantar el Virolai. Ens ho vam passar d’allò més bé!Eva Arribas

A mig camí -a uns 1000 metres d’altitud- vam veure l’Aula de Natura de Montserrat, espai que permet l’observació del medi natural; hi havia una maqueta del massís. Vam seguir la caminada i vam veure escaladors i muntanyes amb formes extraordinàries, com per exemple una que semblava un cavall d’escacs. Vam anar per llocs molt difícils, però ens ho vam passar genial.Álex Álvarez, Marina Pastor, Samuel Sánchez i Iván Cervilla

33NOSALTRES

L’ADÉU DE 6è

“Gràcies per tot allò que m’has ensenyat”ÉS AIXÍ COM S’ACOMIADEN, DESPRÉS D’HAVER COMPARTIT “DIES MOLTS ESPECIALS” A L’ESCOLA EN ELS DARRERS 9 ANYS. AQUÍ HAN APRÈS “VALORS COM EL PERDÓ” I ASSEGUREN QUE NECESSITARIEN “MIL FULLS PER A EXPLICAR TOTS ELS APRENENTATGES I VIVÈNCIES”.

Estimada escola...Gràcies. M’has donat moltes coses, entre les quals vull destacar l’alegria, la perseverança i l’amabilitat. D’aquí a poc temps marxaré, però mai no t’oblidaré. Estimada escola, gràcies per ajudar-me a ser un bon company.Arnau Vidal, 6è A

Necessitaria mil fulls per explicar tots els aprenentatges i vivències que tu m’has aportat. M’agradaria destacar l’esforç que han fet el mestres per convertir-nos en unes persones prou preparades per a afrontar l’ESO. Tot i que amb tu he fet molts exàmens, també ens ho hem passat molt bé fent excursions i anant de colònies. Tot el temps que he passat amb tu mai no l’oblidaré. Gràcies, escola.Lluís Caralt 6è B

En el dia del comiat m’agradaria fer saber a tots els mestres i familiars que és difícil treure’s una part d’un mateix. Des de P3 que sóc aquí superant etapes difícils. La majoria d’aquestes etapes han estat de les més boniques de la meva vida. Sabeu que m’emporto els millors records, incloses les amistats. Mai no t’oblidaré, sempre et portaré al cor!Laia Ladevesa, 6è B

Et vull donar les gràcies per moltes coses, però, si ho fes, no acabaria mai. Gràcies per ensenyar-me a acceptar les persones tal com són, gràcies per ensenyar-me valors com el perdó. També m’has donat moltes coses que sense tu no hauria aconseguit mai, com els amics, els mestres, la convivència amb altres persones... Ens has regalat des d’amics i amistats fins a educació, colònies on compartir estones amb els companys i saber créixer com a persona. I et torno a repetir, GRÀCIES!Natàlia Nicolau, 6è B

Falta molt poc perquè marxi, i abans

6è A

1. Alcalde Martínez, David 2. Antiñolo González, Jordi 3. Aymerich Tuset, Josep Oriol 4. Bladé Ripollès, Josep 5. Blanco García, Eduard 6. Burgos Quiles, Andrea 7. Cuesta González, Juan 8. Dolz Ripollès, Pau 9. Domínguez Perals, Frederic10. Escriche De la Torre, Marc11. Espinosa Ortiz, Pol12. Fumadó De la Roja, Joan13. García Montero, María14. Gil Rocher, Gala15. González Clajer, María16. Jornet Casasampere, Natàlia17. Linares Sánchez, Paula18. López Garrido, Alba19. Miró Gervilla , Francina20. Núñez Carpio, Joel 21. Pérez Casas, Núria22. Rovira Barrera, Gerard23. Ruiz Andreu, Helena24. Santana García, Adrià25. Sola Aracil, Pol26. Vidal Rodon, Arnau

Tutora: Maite Casanova

ELS ALUMNES

34NOSALTRES

L’ADÉU DE 6è

6è B

1. Antiñolo Ríos, Christian 2. Antonio Soler, Pau 3. Arribas Ruiz, Eva 4. Aymerich Gimeno, Lluís 5. Blanco García, Daniel 6. Boloix Giralt, Martí 7. Bulete Aguado, Ana 8. Caralt Recasens, Lluís 9. Chavarria Ferrer, Clara10. Chelh Charki, Yasmina11. Díaz Reina, Judit12. Fernández Durán, Ruth13. Folqué García, Josep14. Fumadó De la Roja, Sergi15. Juncà Carmona, Oriol16. Ladevesa Jiménez, Laia17. Lavado Soriano, Gerard18. Lora Vargas, Víctor19. Luna Gabaldá, Jon20. Madorell Llorens, Maria21. Nicolau Mola, Natàlia22. Rodríguez García, Daniel23. Sánchez García, Inés24. Vázquez Sola, Àlex25. Vela Moliner, Patricia

Tutor: Roger Bartés

ELS ALUMNES

vull expressar-te el que sento. Sento que et trobaré molt a faltar, i que als Salesians no m’acolliran tan bé com tu m’has acollit. Sento que mai més res no serà igual sense tu. Espero que cuidis el meu germà tan bé com m’has cuidat a mi. Adéu, però tranquil·la: vindré a visitar-te sovint.Ruth Fernández, 6è B

Aquest any marxo, però m’emporto tot el que he pogut aprofitar de tu. He après que les coses no es regalen i es guanyen amb esforç. Sé que fora d’aquí, les coses seran diferents. A vegades, estic una mica espantada del que em pugui passar sense la teva protecció. Sé que mai no oblidaré la primera etapa de la meva llarga però intensa vida.Núria Pérez, 6è A

Adéu, escola. T’agraeixo moltes coses, perquè ja són 9 anys que estic amb tu. M’has ensenyat molt a través dels mestres. M’has donat molts amics i dies molt especials com els de les colònies i les sortides. Ara deixo els meus tres germans i la meva germana

aquí i espero que els ensenyis moltes coses i que els cuidis molt bé. Moltes gràcies.Josep Folqué, 6è B

M’has donat molt, des d’aprendre a llegir fins a escriure, buscar una paraula al diccionari o les taules de multiplicar! M’has ensenyat tantes i tantes coses que no sé com t’ho podria agrair.Sergi Fumadó, 6è B

Estic molt trist pel comiat que ja ha arribat. Però també me’n duc molt bons records d’aquesta estapa: la companyonia entre nosaltres i l’amistat amb els nens i els mestres. Sóc l’últim de la família que passaré pel col·legi, t’enyoraré molt. Adéu!Josep Bladé, 6è A

A hores d’ara, nou anys després, tan sols puc dir una cosa: gràcies! Gràcies a tots els qui han participat de la meva educació, entre ells els mestres que no solament m’han ensenyat a estudiar, sino que també m’han ensenyat a estimar. Gràcies!Pau Dolz 6è A

Ja m’he fet gran i t’haig de deixar. L’any que ve aniré als Salesians, una escola per als nens grans. Encara que marxi, sempre tindré un gran record al meu cor de tots els anys que he estat amb tu. Gràcies a tu he après a escriure, a llegir, a compartir... Em fa pena deixar-te, però haig de continuar el meu camí.Alba López, 6è A

Gràcies per tot el que m’has ensenyat, no tinc ganes de deixar-te, perquè des que sóc petita estic aquí. Aniré als Salesians, l’escola dels grans. M’emportaré molts records dins del meu cor. Adéu, escola, mai no t’oblidaré.Maria Madorell, 6è B

Des de P3 he estat amb tu i ara hauré de marxar. Amb tu he après moltes coses, m’emporto molts records: alguns són divertits i altres tristos. Recordaré els mestres, els companys i les classes. Gràcies a tu sóc qui sóc. Sempre et recordaré.Andrea Burgos, 6è A

35NOSALTRES

CRUÏLLA DE NARRADORS

dors que hi ha aquí, jo voldria crear una joia nova a partir d’aquesta imperfecció.

« Com que el rei no tenia una altra sortida, li va donar el vistiplau.

« Elies va treballar de valent, en secret, durant uns quants dies. Quan va acabar la feina, va anar a palau a ensenyar-la al rei. El monarca es moria d’impacièn-cia per veure què n’havia fet, del seu diamant, però la veritat és que no tenia grans esperances. Suposava que Elies hauria partit el brillant per la meitat, resseguint l’esquerda, per convertir-lo en dues peces de mida més petita. “És una llàstima”, va pensar el rei, conscient que dos brillants petits no valen res en comparació amb un de gros. No obstant això, quina altra cosa en podia es-perar?

« Quan Elies va treure el diamant del drap que l’em-bolicava, el rei va somriure satisfet. El jove

no havia partit el diamant per la meitat. No, havia tingut una idea molt més

enginyosa: en comptes de consi-derar l’esquerda com una im-perfecció, l’havia aprofitat per

embellir el diamant. En aquella esquerda havia vist la tija d’una rosa,

i havia tallat dins del brillant la resta de la flor: les arrels a sota, les fulles als cos-

tats i els pètals per sobre. D’aquesta manera havia transformat la imperfecció en bellesa. Amb

aquella rosa a l’interior, el brillant resultava la pedra més original i bonica del regne i potser del món sencer. El rei, que sempre havia valorat aquell diamant, el va apreciar des d’aquell dia una mica més».

Acabada la història, el maguid de Dubno es va girar cap a l’estudiant i li va dir:– Igual que aquest brillant, tots tenim defectes. Però de-pèn de nosaltres mateixos convertir-los en alguna cosa atractiva, útil i valuosa.

I havent dit aquestes paraules, el maguid va callar i va continuar caminant en silenci al costat de l’estudiant

Peninnah Schram

El maguid de Dubno, una ciutat ucraïnesa, era famós per les seves paràboles. Cada vegada que algú li feia una consulta o li demana-va consell, el maguid responia explicant una història.

Un dia, un estudiant que passejava amb el maguid, li va confessar:–Sóc d’una manera, maguid, que no m’agrada gens, ja que em trobo desenes de defectes. Digueu-me: què puc fer per convertir-me en una persona millor?

–T’explicaré una paràbola –va respon-dre el maguid-: Hi havia una vegada un rei que tenia un dels diamants més bonics del món. Estava molt orgullós d’aquella pedra, que era perfecta en cadascun dels detalls i no dubtava a ensenyar-la a tots els dignataris que passaven pel seu palau.

« Un dia el rei va notar que a l’interior del dia-mant hi havia aparegut una esquerda. Encara que era molt fina, malmetia per complet el magnífic joc de brillantors que emanaven de la pedra.

« Quin desastre!”, va pensar el rei. “Tant de bo hi hagi alguna manera de reparar el defecte!”. Preocupat, el rei va cridar els millors talladors de joies del seu regne i els va preguntar:« –Què podeu fer perquè el brillant recuperi la perfecció?

« Els talladors, amb posat seriós, es van estar una bona es-tona pensant en silenci. Però encara que tots eren experts en el seu ofici, a cap no se li va ocórrer res. Certament, semblava impossible poder retornar al diamant la perfec-ció que havia perdut. Tot d’una, enmig del silenci general, un jove va voler parlar. Es deia Elies i tot just havia acabat l’aprenentatge amb un dels millors talladors del regne.

« –Majestat –va dir Elies–, ja que no és possible restau-rar el brillant, tal com admeten tots els mestres talla-

El brillant i la rosa

Glossari

Maguid: a l’Est d’Europa, religiós que predica pel carrer la religió jueva.

Dignatari: mandatari, persona que exerceix el poder.

36NOSALTRES

ENTRETENIMENTS

ARA QUE EL LLARG ESTIU JA TORNA, ET CONVIDEM A FER TURISME PER LES PÀGINES UCRAÏNESES DEL CONTE EL BRILLANT I LA ROSA QUE TROBARÀS A LA SECCIÓ “CRUÏLLA DE NARRADORS” D’AQUESTA REVISTA. NO T’AMOÏNIS SI DURANT EL VIATGE HI TROBES PETITS O GRANS INCONVENIENTS. TU PENSA I ADMIRA’T DEL MOMENT PRESENT. UN ERROR DESCOBERT EQUIVAL A DOS ENCERTS. RECORDA QUE EL SOL, A PROP DEL ZENIT, ESBORRA TOTES LES OMBRES.

Entreteniments brillants i rosacis

Encreuat brillant i rosaciCompleta les frases i endreça els mots al seu lloc. Si ho fas bé, a la segona línia horitzontal et sortirà el nom d’un perso-natge del conte.

1. El rei va cridar els millors talladors de joies del seu...2. Havia tallat dins del brillant la resta de la...3. En aquella esquerda havia vist la...4. Va anar a palau a ensenyar-li al... 5. (A l’inrevés) Dos brillants petits no valen...

Mot amagatÉs sinònim de procedir, provenir, originar-se.

Salts cavallarescosSalta com el cavall d’escacs des de la ca-sella marcada, i cull totes les síl·labes que trobis pel camí. En faràs un ramell de tres adjectius. Si continues saltant sobre les vuit lletres que encara brillen a l’encase-llat, guanyaràs una part del títol del conte. Un cop hagis descavalcat, troba a la nar-ració de Peninnah Schram el mot que és qualificat per aquest ramell d’adjectius.

Jeroglífic calamitósEl rei ho va pensar. Allò era un...

Pistes per a descobrir el mot. Col·loca les lletres a la casella corresponent.

1. La té qualsevol pedra, però no la bus-quis en cap drap.2. La primera del religiós jueu que predica-va pel carrer.3. Si exclames: tant de bo!, en dius una; si expresses un vistiplau, també.4. Tota consulta, tot consell i tot el món sencer en guarden una al mateix lloc.5. El final de la tija.6. Muda, encara que a davant del rei és la primera que parla.

Anagrama escultòricPersones que treballen un mineral per tal de ressaltar-ne la bellesa.

LLADRATOS

Una ciutat desubicadaDubno és una ciutat d’Ucraïna. Has de saber que aquest país d’Europa és molt i molt gran. Saps on para, Dubno? Informa’t i assenyala el punt de la rosa dels vents on ubicaries aquesta ciutat.1 2 3 4 5 6

A SA L TIL

L Ú TRAC B A

O T I VA VA

TI LU N R

500 E

(Solució)

(Solució)

(Inici)

1 2 3 4 5

Antoni Prats

37NOSALTRES

DEPARTAMENT DE LLENGÜES

Etapa infantil

Baldó, Estel i d’altres En Selvin viu a Guatemala (i altres títols de la mateixa col-lecció) Col·lecció El Bosc de Colors. Editorial Barcanova [P3 i P4].

Redford, Ruth Toca, toca. A dormir! (i quatre títols més de la mateixa col·lecció). Col·lecció Toca, toca. Editorial Combel [P3 i P4].

Traini, Agostino La vaca Taca. Col·lecció Primeres Pàgines. Castellnou Edicions [P3 i P4].

Canyelles, Anna La Festa Major. Col·lecció Àlbums Il·lustrats. Editorial La Galera [P5].

Molist, Pep Sorra a les sabates. Col·lecció Pas de Lletra. Editorial Bambú [P5].

Paloma, David Un bon costum. Col·lecció Pas de Lletra. Editorial Bambú [P5].

Vignale, Silvia Les olimpíades als aiguamolls. Col·lecció Primeres Pàgines. Castellnou Edicions [P5].

Camps, Maria Els meus sorprenents sentits. Editorial Macmillan [P5].

Cicle inicial

Canyelles, Anna La nit de Sant Joan.

Col·lecció Àlbums Il·lustrats. Editorial La Galera [1r].

Calders, Pere Raspall.

Col·lecció Capsa de Contes. Editorial Baula [1r].

Alcántara, Ricardo Tomás y la goma mágica.

Col·lecció Ala Delta. Editorial Edelvives [1r].

Gómez, Ricardo El perro que buscaba estrellas.

Col·lecció Ala Delta. Editorial Edelvives [2n].

Comelles, Salvador Les aventures d’un ratolí de

biblioteca. Col·lecció El Vaixell de Vapor. Editorial Cruïlla [2n].

Comelles, Salvador El llop viu a dalt.

Col·lecció El Vaixell de Vapor. Editorial Cruïlla [2n].

Cicle mitjà

Estrada, Pau Un paseo con el señor Gaudí.

Editorial Juventud [3r].

Nesbit, Edith En Jan i les mongetes màgiques.

Col·lecció Pinyata. Editorial Vicens Vives [3r].

Julià, Alegria Contes verticals.

Col·lecció Joves Lectors. Editorial Bambú [3r].

Vacas, Raúl Abecé diario (poesia) Col·lecció Ala Delta. Editorial Edelvives [4t].

Cela, Jaume Sort del nas

Col·lecció Grumets. Editorial La Galera [4t].

Comelles, Salvador Paraules amb cap i peus

Editorial Barcanova (poesia) [4t].

Cicle superior

Garlando, Luigi Un derbi extraordinari.

Col·lecció Gol! Editorial La Galera [5è].

Cirici, David Molsa

Col·lecció Tucà Verd. Edebé [Premi Edebé de Literatura Infantil.] [5è].

Raspall, Joana 46 poemes i 2 contes.

Publicacions de l’Abadia de Mont-serrat [5è].

St John, Lauren La cala del Mort. Col·lecció Joves Lectors. Editorial Bambú [6è].

Fernández Sifres, David Un intruso en mi cuaderno.

Col·lecció Ala Delta. Editorial Edelvives [6è].

Morpurgo, Michael Cavall de guerra.

Col·lecció La Via Làctia. Editorial Estrella Polar [6è].

Pastor, Joaquim La crida del llibre de bambú.

Col·lecció Grans Lectors. Editorial Bambú [6è].

COMPANYS DE VIATGE DE LES VACANCES (NO US OBLIDEU DE FER-LOS UN LLOC A LA VOSTRA BOSSA!), US DURAN PER CAMINS FANTASIOSOS QUE MAI NO HAVÍEU IMAGINAT. PROPERS, AMICALS, FIDELS, PACIENTS. HEUS AQUÍ UNA RELACIÓ DE BONS LLIBRES PER A OMPLIR DE SENTIT LES HORES DE REPÒS DE L’ESTIU DE 2013.

Llibres per a les vacances

38NOSALTRES

BON DIA, SR. KASPÀROV

Bon dia, Sr. KaspàrovHistòria dels escacs (LX)

Del 15 de març a l’1 d’abril s’ha jugat a Londres el Torneig de Candidats. El guanyador ha estat Magnus Carlsen, però la veritat és que el gran escaquista noruec ha hagut de patir fins a l’últim segon. Ha estat quelcom impensable el que ha passat en el tram final d’aquest campionat. A la darrera ronda (núm. 14), Carlsen jugava contra Svidler, i Kramnik contra Ivanchuck. Amb una

victòria o unes taules, Carlsen en tenia prou per a proclamar-se el vencedor del torneig, sempre que Kramnik no obtingués una victòria. Carlsen, però, en una posició no gaire complicada, s’embolica i acaba perdent el matx, tot i moure les peces blanques. Sorprenentment també

ho fa Kramnik, el qual només amb unes taules hauria pogut fer prevaler la seva condició de millor classificat. Així doncs, drama escaquístic a Londres: ambdós líders perden, però el jugador de Noruega es proclama candidat, atès que gaudia d’un millor desempat. Ara haurem d’esperar a les acaballes de l’any per tal de veure com el guanyador d’aquest torneig, Magnus Carlsen, disputa el títol mundial contra Vishy Anand, el campió vigent.

Analitzem tot seguit l’última partida del campionat, la inesperada derrota de Carlsen

1. e4, e5

2. Cf3, Cc6

3. Ab5, a6

4. Aa4, Cf6

5. 0-0, Ae7 (Defensa Txigorin.)

6. d3, ... (El més normal és 6.Te1, però d3 també és bona, encara que la jugada resulta més conservadora.)

6. ... , b5

7. Ab3, d6

8. a3, 0-0

9. Cc3, Ab7

10. Ad2, Dd7

11. a4, Cd8

12. axb5, axb5

13. Txa8, Axa8

14. Ce2, Ce6

15. Cg3, c5

16. Cf5, Ad8

17. c4, bxc4

18. Axc4, Ac7

19. Te1, Te8

20. Dc1, Ch5

21. g3!? ... (Assegura f4. Millor

sembla 21. b4, cxb4; 22. Axb4, ...)

21. ... , g6 (Les negres amenacen guanyar material g6xf5.)

22. Ch6+, Rg7

23. Cg5, Cxg5 (Si 23. ..., Rxg6; 24. Cxe6+, Rg7; 25. Cxc7, ... )

24. Axg5, d5 (Una posició aparentment senzilla comença a complicar-se.)

25. exd5, Axd5

26. Cg4, Af3

27. Af6+, Rg8

28. Ch6+, Rf8

29. De3, Ab7

30. Ah4?, Dh3

31. f3?, ... (Millor 31. Ad5!, Axd5; 32. Dxc5+, Rg7; 33. Dxd5, Rxh6; 34. Dxf7, Tc8)

31. ... , Cf4!

32. gxf4, Dxh4

33. Cxf7, Axf3!

34. Df2, Dg4+

35. Dg3, exf4

36. Txe8, Rxe8

37. Dxg4, Axg4 (El negre en surt afavorit.)

38. Cg5, h6

39. Cf7, h5

40. Ch6, Ad1

41. Rf2, f3

42. h3, Af4

43. Cf7, g5

44. Re1, g4

45. hxg4, hxg4

46. Rd1, g3

47. Re1, g2

48. Rf2, Ah2

I les blanques es rendeixen. Tot i perdre, Carlsen és el nou candidat que s’haurà d’enfrontar a Anand.

la partida

Blanques: Carlsen Negres: Svidler

Londres, 2013

Esteve Fradera

Obertura espanyola

39NOSALTRES

AMB EL PATROCINI DE: