projecte de direcció gaziel
TRANSCRIPT
2
ÍNDEX DE CONTINGUTS
1. MOTIVACIÓ ........................................................................................................................... 3
1.1 Justificació personal ............................................................................................................ 3
1.2 Marc normatiu .................................................................................................................... 4
2.PLANTEJAMENT INSTITUCIONAL ................................................................................................ 5
2.1 Justificació teòrica i bases pedagògiques del projecte ....................................................... 5
3. DIAGNOSI .................................................................................................................................. 7
2.1 Sistema d’indicadors de centre ........................................................................................... 7
2.1.1 Context ......................................................................................................................... 7
2.1.2 Resultats educatius ...................................................................................................... 8
2.1.3 Recursos ....................................................................................................................... 9
2.1.4 Resultats ....................................................................................................................... 9
2.1.5 Conclusions i prospectiva ........................................................................................... 10
4. DEFINICIÓ D’OBJECTIUS .......................................................................................................... 10
5. DESPLEGAMENT DELS OBJECTIUS, ESTRATÈGIES, ACCIONS, TEMPORALITZACIÓ,
RESPONSABLES I INDICADORS D’AVALUACIÓ ............................................................................. 12
6. ORGANITZACIÓ DEL CENTRE ................................................................................................... 18
7. RECURSOS HUMANS ............................................................................................................... 18
8. RETIMENT DE COMPTES .......................................................................................................... 19
9. BIBLIOGRAFIA .......................................................................................................................... 21
10. WEBGRAFIA ........................................................................................................................... 21
3
1. MOTIVACIÓ Quan al 2009 vaig tenir l’oportunitat d’accedir a la direcció de l’escola Gaziel, on hi portava
treballant set anys, ho vaig fer de manera clarament vocacional i amb l’afany de treballar per
aconseguir el millor dels nostres alumnes com a futurs ciutadans. Amb el suport incondicional
sempre del secretari Antonio Campos i el cap d’estudis Carles Miret a qui vull agrair la seva
implicació, constància i confiança.
Si durant aquesta etapa vaig aprendre quan important era les qualitats que tots teníem, que
sumades es converteixen en solucions creatives, amb l’actual equip, la M Àngels Rivas Fidalgo
com a cap d’estudis i la M Teresa Xufré Marcé com a secretària hem empès el centre cap a la
transformació educativa que la societat actual ens demana. Hem après plegades que ningú és
imprescindible però que tothom és important. Dirigir requereix una gran dosi d’il·lusió,
paciència i responsabilitat, i sobretot he après que hom ha de creure sincerament en allò que
fa per poder donar credibilitat, per poder esdevenir un referent fiable a partir del qual sigui
possible portar a terme el procés educatiu. A elles dues, i a la Irene Vidal, element clau de la
bona marxa dels aspectes administratius, els hi dono les gràcies per la seva il·lusió, implicació,
tenacitat, empatia, cooperació i el profund respecte que sempre m’han demostrat.
També vull agrair al claustre de l’escola Gaziel, que al llarg d’aquests anys hem estat capaços
de treballar i compartir un projecte en comú. Hem sabut convertir l’alegria individual en
alegria col·lectiva i hem conviscut harmònicament, treballant de forma responsable,
esdevenint com a comunitat educativa, un centre de convivència, aprenentatge i treball.
La relació amb el Departament d’ensenyament ha estat en tot moment estretament vinculada
amb la Inspecció educativa, qui en tot moment i en un principi amb en Josep Maria Garcia i
posteriorment amb en Joaquim Formiga qui sempre com interlocutors ens han facilitat, i han
posat les eines que s’han requerit al nostre abast, per fer més fàcil, aquesta complexa tasca de
la direcció; malgrat hagin estat uns anys afectats per una profunda crisi econòmica i social.
1.1 Justificació personal Actualment ens trobem en un moment on la renovació pedagògica és una necessitat clau, i
requereix d’un lideratge decisiu per engegar nous projectes amb garanties de millora i èxit.
L’autonomia de centres educatius és una oportunitat. El motiu de continuar amb un projecte
nou, és doncs la de posar en coneixement la meva motivació i empenta per a iniciar nous
reptes professionals. Fent revisió personal de la meva iniciativa, hi ha factors que m’han portat
a tenir una visió global i holística de centre :
-La creença i el valor personal del treball cap a una educació pública per a tothom, inclusiva,
competencial i de qualitat.
4
-La inquietud i la vocació professional al món de l’educació, la necessitat d’aprendre més i més
i de comunicar i compartir experiències amb diferents professionals: mestres, EAPS, directors,
consultors de la universitat, companys universitaris, centres de psicoteràpia, ...
-Tenir experiència professional a tots nivells de l’educació infantil i primària: infantil, primària,
anglès.
-La confiança amb la gran quantitat de professionals docents que tenim en actiu amb una gran
capacitat, vocació i formació per afrontar aquest nou repte.
-La formació que m’han aportat els estudis de psicopedagogia per contemplar i afrontar la
diversitat social i escolar amb la consolidació del certificat de les Bases Psicopedagògiques del
procés d’Ensenyament-Aprenentatge 2014. Certificat entès com uns coneixements bàsics per a
entendre i analitzar el procés d’ensenyament-aprenentatge des de la perspectiva
psicopedagògica: l’educació com a context de desenvolupament, el disseny curricular i la
interacció en un marc constructivista.
1.2 Marc normatiu L’actual projecte de direcció està fonamentat en el Projecte Educatiu de centre, aprovat el juny
de 2013. El seu desenvolupament actua com a desplegament del PEC i concreció en accions
estratègiques i indicadors d’avaluació per al seu retiment de comptes. La normativa vigent es
fonamenta en:
Lleis educatives:
Generalitat de Catalunya. Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació. DOGC núm. 5422 de
16/07/2009. Pag. 56589
Ministeri d’Educació. Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació. Madrid. BOE núm. 106 de
04/05/2006. Pag. 17158
Decrets de desplegament de la LEC, d’àmbit autonòmic:
Generalitat de Catalunya. Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia de centres educatius.
Barcelona. DOGC núm. 5686 de 05/08/2020. Pag. 61485
Generalitat de Catalunya. Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centres
educatius públics i del personal directiu professional docent. DOGC núm. 5753 d’11/11/2010.
Pag. 82840
Durant l’elaboració d’aquest projecte s’han seguit les instruccions i articulat esmentat a les
lleis i decrets anteriors. El compliment de les seves especificacions no es detalla ja que només
es deixa palesa la singularitat de la meva proposta per a l’Escola Gaziel de Sant Feliu de
Guíxols. Entenent que tot el que no es detalla a l’actual projecte està fonamentat amb la
legislació vigent.
5
2.PLANTEJAMENT INSTITUCIONAL L’escola Gaziel, és un centre de titularitat pública, ubicada al municipi de sant Feliu de Guíxols i
en funcionament des de l’any 1937. Municipi amb 22.000 habitants i amb un important flux
migratori als anys setanta, fet que va propiciar la creació de dues escoles públiques més. Cap a
l’any 2002 va néixer la quarta oferta educativa pública a la ciutat degut a l’afluència
d’immigrants de procedència diversa: africans, sud-americans i europeus.
Al llarg de la història de l’escola Gaziel, el nombre d’alumnat ha estat variat amb tendència a
ratios força altes, i mantenint-se fa temps en dues línies. Aquests últims mesos, s’aprecia una
important davallada fruit dels moviments de moltes famílies per motius laborals.
Actualment el centre té prop de 435 alumnes i una plantilla de 29 mestres que pot variar en
funció del tipus de jornada en que es treball, dues vetlladores, una TEI, un conserge i una
administrativa. Les seves instal·lacions s’han anat ajustant a les necessitats dels nous temps,
malgrat encara caldria un espai polivalent per educació física o altres actes escolars.
2.1 Justificació teòrica i bases pedagògiques del projecte La piràmide de l’aprenentatge de Dale és clau per veure quina ha de ser l’organització
pedagògica òptima. Els moviments de renovació pedagògica volen anar en aquesta direcció i
en la del “aprendre fent”, dins un aprenentatge global.
A continuació s’adjunten els recursos d’atenció personalitzada que han demostrat el seu
funcionament i la seva validesa en una millora dels processos educatius. Es presenten com a
fonament que d’aquest projecte se’n deriva (Giné 2014). Es prioritzen del primer fins al darrer,
6
la gradació de la destinació de recursos per a l’atenció personalitzada de l’alumnat i els
resultats educatius de més èxit. Es presenten per ordre de prioritat d’actuació, segons un
estudi de Giné a l’any 2004:
1. Recursos
d’aula d’atenció
personalitzada
Les estratègies d’aula són el primer aspecte i espai on cal incidir. És el lloc
on els alumnes poden passar la majoria del temps, tot i que surtin a fer
algun reforç.
A continuació s’adjunten els models didàctics més justificats amb base
sòlida empírica ( s’ha demostrat que els alumnes aprenen més i millor ):
- La reconstrucció social del coneixement. Verbalitzant i compartint el
que hem après. Com a manifestacions d’aquest aspecte trobem el
treball cooperatiu, tot i existir altres recursos vàlids.
- Les seqüències han de ser curtes: cal distribuir el coneixement en
fragments que tenen un començament i un final i són curtes . que
l’infant sàpiga com va començar i com l’ha finalitzat.
- Unitats didàctiques per fases. Al començar un aprenentatge cal saber
que saben del que aprendran ( com per exemple, poden ser les
llibretes d’objectius o “goals” de les kunskapsskolan de Suècia). Els
continguts han de ser rellevants i motivadors per a l’alumnat. Que hi
hagi autoregulació de l’acció didàctica, i que el professorat sigui actiu
en la reconstrucció, pensar en com ho hem après nosaltres.
- Ha d’existir un contracte o compromís didàctic: compromís de
finalitzar l’aprenentatge.
2. Suports a
l’aula
Si amb els recursos d’aula no és suficient, cal aplicar diferents tipus de
suports a l’aula. Els suports a l’aula són clau, recordant que els recursos
d’aula són la primera estratègia a aplicar.
Suports interns (dins l’aula):
- Desdoblar professorat: dos professors a l’aula amb un mateix rol.
- Suports específics: vetlladores,... etc
Suports externs (fora de l’aula):
- Accions simultànies: barrejant grups per temàtica, metodologia,
interessos...
- Hores consulta i tutories individualitzades: atenció individualitzada en
hores d’esbarjo
3. Adequació del
currículum a les
necessitats
En el cas que els dos punts anteriors no hagin estat suficients, l’atenció i
l’adequació del currículum és una altra opció. Normalment el trobem
descrits com a PI (Plans individualitzats) o bé les adaptacions
metodològiques.
7
4. Equip que
s’adapta
Professorat:
- Equips docents: gestió curricular i tutorial, gestió espai i temps.
Alumnat:
- Els agrupaments heterogenis han demostrat el seu èxit. Els
homogenis han demostrat la seva poca utilitat, ja que només
afavoreix els aprenentatges d’un grup d’alumnes que també poden
estar satisfets amb altres metodologies, mentre que els altres resten
desatesos i desmotivats.
- Agrupaments de NEE. En moments puntuals per a treballar aspectes
molt específics.
- Agrupaments flexibles: han de ser suficients per estimular els
aprenentatges però el criteri d’agrupament ha d’estar subjecte a
aspectes com interessos, temàtiques,... en cap cas les capacitats o
rendiments acadèmics.
Horari:
- Criteris pedagògics per a fer els horaris. Els horaris han de tenir
establerts quins criteris requereixen per a la seva confecció, per
exemple els ½ grups en àrees instrumentals.
3. DIAGNOSI
2.1 Sistema d’indicadors de centre Per fer la diagnosi del centre es requereixen els indicadors que ens permetin detectar, de
manera quantitativa, els punts forts que cal mantenir i els punts febles que cal millorar. Per a
fer-ho, observem l’anàlisi del sistema d’indicadors de centre elaborats a final de novembre de
2013 a disposició d’inspecció
2.1.1 Context
Centre: Participació de les famílies
En aquest indicador trobem que l’índex de famílies associades a l’AMPA és del 63,225 % a les
darreres dades. Es troba 2,72 punts per sobre de la Q2 de la mitjana dels centres de referència
Centre: Diversitat significativa
Aquest apartat és un dels més significatius i el que haurà de merèixer més atenció. L’indicador
d’alumnat amb necessitats educatives especials és de 7,186 punts per sobre de la mitjana
global de Catalunya.
Centre: nacionalitat alumnat
8
Comptem amb un valor de 7,73 punts amb una diferència del 1,63 per sota del referent Q2 de
la mitja dels centres de Catalunya.
Centre: mobilitat (alumnes i professorat)
Hi ha una diferència de 3,825 punts per sobre la mitjana, amb molt poca incidència entre el
professorat, bàsicament ens referim a l’alumnat.
Centre: absències (alumnat )
La diferència d’1,027 punts per sobre de la mitjana de Catalunya, que puntua amb un 0% dins
el Q2
Centre: demanda
La demanda del centre en primera opció es troba a 10 dècimes de la mitjana. És a dir,
pràcticament tothom qui demana el centre en primera opció hi accedeix. Aquesta petita
diferència es deu a la diversificació que es fa al municipi dels NEE
2.1.2 Resultats educatius
Resultats generals: tots els cicles
La promoció dels cicles inicial, mitjà i superior es troben 14,78 punts per sota de la mitjana.
L’anàlisi dels diferents cicles :
Desviació Mitjana Valor
Índex d’alumnes que superen el CI 8,046 97,744 90%
Índex d’alumnes que superen el CM 9,684 92,678 80,85
Índex d’alumnes que superen el CS 12,214 89,892 69,12%
Amb aquestes dades caldrà determinar el motiu pel qual la distància és tant gran dins els
centres de la mateixa tipologia.
Resultats: cicle inicial (totes les àrees )
Apareix una diferència de 4,742 punts per sota de la mitjana dels centres de referència,
destacant especialment un valor baix en la llengua estrangera que caldrà determinar quin és el
motiu ( 82%)
Resultats: cicle mitjà (totes les àrees)
La diferència és de 6,153 punts per sota la mitjana dels centres de referència amb uns valors
baixos en llengua catalana -80,85%- i coneixement del medi natural, social i cultural -82,98%- .
La resta dels valors no són significatius, doncs presenten uns valors d’entre 90 a 100.
9
Caldrà determinar el motius dels valors i posar els mitjans que calguin per tal d’incrementar-
los.
Resultats: cicle superior (totes les àrees)
Existeix una diferència de 5 punts per sota la mitjana. Es caracteritza per una aproximació de
valors en totes les àrees, la qual cosa determina que els criteris globals d’avaluació són molt
semblants.
Resultats: competències bàsiques (6è)
S’obté un valor de 82,792, gairebé 4 punts per sota la mitjana dels centres. Els resultats
globals no són dolents, però caldrà trobar les estratègies per anar incrementant els resultats,
Resultats: avaluació diagnòstica
Trobem únicament 0,5 punts de diferència per sota del global, mantenint nos sempre dins el
Q2
2.1.3 Recursos
Recursos humans: ràtio alumnes/professor
La ràtio es troba per 2,31 punts per sobre la mitjana amb un 17,09%. La qual cosa significa que
el centre disposa de més alumnes del que pertocaria de professorat.
Recursos humans: ràtio professors/alumnes
La ràtio es troba lleugerament per sota la mitjana, pràcticament imperceptible. Aquesta dada
no és significativa.
Recursos humans: ràtio alumnes/grup
Valor de 0,62 punts per sota la mitjana. Aquesta dada no és significativa.
Recursos humans: personal de suport socioeducatiu
S’aprecien 40 punts per sobre de la mitjana. Això és degut a l’increment important d’hores de
vetlladora pels casos d’alumnes TEA escolaritzats al centre els darrers cursos escolars.
2.1.4 Resultats
De l’anàlisi diagnòstic dels indicadors, cal veure aquells on cal incidir amb actuacions per tal de
fer propostes de millora i manteniment
10
2.1.5 Conclusions i prospectiva
De l’anàlisi dels indicadors podem valorar que els resultats del centre són bons, tot i que cal
derivar els objectius en el sentit de mantenir i incrementar els mateixos.
4. DEFINICIÓ D’OBJECTIUS Al punt 4 s’especifiquen els objectius del Projecte de direcció per als propers quatre cursos
acadèmics i la derivació dels objectius del sistema educatiu de Catalunya i el Departament
d’ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Aquests objectius han estat definits en funció
de les necessitats del diagnòstic detallat anteriorment i també de les diferents reunions de
coordinació amb la comunitat educativa, el resultat de les memòries avaluatives en finalitzar el
curs escolar, així com el coneixement intens del centre en els últims quatre anys.
0102030405060708090
100
Anàlisi diagnòstica d'indicadors
NECSSITATS DETECTADES DE LA DIAGNOSI D’INDICADORS DE CENTRE
- Mantenir i incrementar els resultats educatius en els tres cicles de
primària.
- Incrementar la participació de les famílies al centre.
- Augmentar la coherència entre els resultats de les avaluacions externes i
els resultats educatius del centre.
- Mantenir o incrementar la demanda del centre en primera opció.
11
D’acord amb l’article 144 de la Llei 12/2009, l’article 31 del Decret 102/2010, d’autonomia dels
centres educatius, i ela articles 23,24 i 25 del Decret 155/2010, de la direcció dels centres
educatius públics i del personal directiu professional docent, per a l’ordenament, el
desplegament i l’aplicació del projecte educatiu en el període del mandat, aquest projecta de
direcció contempla:
- La precisió dels objectius a assolir en l’àmbit pedagògic, vinculats a la millora dels resultats
educatius, a partir d’una diagnosi actualitzada de centre.
- Estableix les línies d’actuació prioritàries d’aplicació del projecte educatiu que s’han de
desenvolupar durant el període de direcció.
- Concreció dels plantejaments educatius que tingui incorporats el projecte educatiu.
- Concretar els elements organitzatius que afavoreixin la consecució dels objectius fixats,
buscant la major sistematització de les activitats del centre.
- Precisió en els indicadors explícits per a l’avaluació del mandat d’acord amb els indicadors
de progrés, acompanyats dels mecanismes de rendició de comptes als òrgans de
participació i control.
- Concreció de les necessitats derivades del projecte educatiu.
- Incorporació dels elements i mecanismes necessaris per aprofundir l’exercici de lideratge
distribuït i per al foment de la participació de la comunitat escolar.
12
5. DESPLEGAMENT DELS OBJECTIUS, ESTRATÈGIES, ACCIONS, TEMPORALITZACIÓ, RESPONSABLES I
INDICADORS D’AVALUACIÓ
ÀMBIT
Objectiu estratègic
(Objectiu del Departament
d’ensenyament i del sistema Educatiu)
Accions Responsable Índex de l’indicador
Objectiu
PGA1
Objectiu
PGA2
Objectiu
PGA3
Objectiu
PGA4
PEDAGÒGIC
Millora dels
resultats
educatius i
cohesió social
MILLORA DE L’EXPRESSIÓ ESCRITA A LA
COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA (Millorar els
resultats educatius i la cohesió social)
Valors actuals competència lingüística
global 2013:
Nivell mitjà-alt:35,7% Nivell alt:19%
Iniciació d’un treball sistemàtic
amb propostes d’actuació
concretes a partir de la diagnosi
de les proves externes
Direcció i
claustre
% de millora de
l’expressió escrita a
les proves
d’avaluació externa a
4rt i 6è +3% +6% +9% +12%
INCREMENTAR ELS RESULTATS DE LA
LLENGUA ANGLESA A LA COMPETÈNCIA
LINGÜÍSTICA (Millorar els resultats
educatius i la cohesió social)
Mitjana 2008-13:86,23%
Actuacions lligades amb
augmentar el contacte dels
alumnes amb la llengua:
3ª h de continguts en
àrea no lingüística.
CLIL
Ampliació de la
llengua a P3
Direcció i
especialistes
d’anglès
% de millora de
resultats en les
proves d’avaluació
externa de CB a 6è
+3% +6% +9% +12%
Creació de plaça lingüística
estructural.
Formació de docents en llengua
anglesa dins el claustre.
13
PEDAGÒGIC
Millora dels
resultats
educatius i
cohesió sociaL
Sol·licitar sempre que el
departament d’Ensenyament ho
ofereixi, un auxiliar de conversa.
IMPLEMENTACIÓ DEL PLA LECTOR COM A
FONT D’INFORMACIÓ, DE LLEURE I DE
PROJECCIÓ PERSONAL A LA
COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA (Millorar els
resultats educatius i la cohesió social )
Valors actuals competència lingüística
global 2013:
Nivell mitjà-alt:31% Nivell alt:31%
Treball sistèmic i sistemàtic de
la lectura.
Direcció i
claustre
% de millora de la
lectura a les proves
d’avaluació externa a
4rt i 6è
+3% +6% +9% +12%
CONSOLIDAR EL TREBALL COOPERATIU
COM A INNOVACIÓ EDUCATIVA AL
CENTRE ( La innovació metodològica i
didàctica a les aules per a l’adquisició de
les competències bàsiques)
Detecció i accions d’activitats
formatives Direcció, coordinadors i
cap d’estudis
% de matèries que
treballen amb
estructures
cooperatives
40% de
matèries amb
estructura
cooperativa a
EI
40% de
matèries amb
estructura
cooperativa a
CI
40% de
matèries amb
estructura
cooperativa a
CM
40 de
matèries amb
estructura
cooperativa a
CS
Definir l’equip de treball
cooperatiu de cada nivell
INCORPORAR I CONSOLIDAR EL TREBALL
PER PROJECTES COM A INNOVACIÓ
EDUCATIVA AL CENTRE.(La innovació
metodològica i didàctica a les aules per a
l’adquisició de les competències bàsiques
)
Formació i experiències
compartides per part de
docents del claustre
Direcció,
coordinadors,
cap d’estudis.
Nombre de projectes
realitzats a cada
nivell
2 o més
projectes a
EI, CI i CM i
CS
2 o més
projectes a
EI, CI i CM i
CS
3 o més
projectes a
EI, CI i CM i
CS
4 o més
projectes a
EI, CI i CM i
CS
Definició del nombre de
projectes i àrees. Docents
Definir el marc horari i
procedimental de coordinació
dels equips de treball.
Docents
14
PEDAGÒGIC
Millora dels
resultats
educatius i
cohesió sociaL
VINCULAR EL CENTRE AMB L’ENTORN
PROPER LLIGAT AMB L’ESCOLA VERDA
Planificació i distribució de
continguts relacionats amb
l’entorn, la protecció del medi
ambient i l’educació sostenible.
Direcció,
coordinadors,
responsables
d’escola verda i
tots els docents
Qualitatiu
Resultats de
la
participació
de les accions
proposades.
Resultats de
la
participació
de les accions
proposades.
Resultats de
la
participació
de les accions
proposades.
Resultats de
la
participació
de les accions
proposades.
Treball sistèmic i sistemàtic a
l’aula de natura.
Coneixement dels espais
d’interès natural dins el
municipi (sortides ) i lligam amb
la institució pertinent.
COHESIONAR L’ALUMNAT, MILLORAR LA
MEMÒRIA VERBAL I L’ATENCIÓ I LA
CONCENTRACIÓ MITJANÇANT EL CANT
CORAL
Dedicació d’1/3 del llenguatge
musical al cant coral a tot
l’alumnat del centre. Direcció,
especialista de
música i cap
d’estudis.
Qualitatiu, en funció
de l’actitud relacional
i d’aprenentatge.
Actitud i
participació.
Actitud i
participació. Actitud i
participació. Actitud i
participació. Participació en les festes
tradicionals o esdeveniments.
Participació en trobades
escolars de cantaires.
MILLORAR L’ACCIÓ TUTORIAL. ( La
personalització dels aprenentatges a
través de l’atenció individualitzada per
donar la resposta educativa amb atenció
metodològica adequada a les necessitats
de tots els alumnes, l’orientació educativa
i l’acció tutorial)
Mantenir una hora setmanal de
tutoria per als alumnes de
primària.
Direcció, cap
d’estudis, tutors i
tots els docents. Seguiment Manteniment Manteniment Manteniment Manteniment
Mantenir l’atenció
individualitzada o grupal en la
resolució de conflictes en hores
d’esbarjo.
Atenció setmanal a les famílies
(flexibilitat horària)
15
Treball amb el PAT (Pla d’acció
tutorial)
MILLORAR LA PERSPECTIVA SISTÈMICA
DEL CENTRE EN L’ANÀLISI I MILLORA DE
LES RELACIONS: FAMÍLIES-ALUMNES-
PROFESSIONALS EDUCATIUS. ( La relació
del centre i l’entorn per afavorir respostes
integrals i comunitàries als reptes
educatius, adequades al context, amb la
col·laboració i el treball en xarxa entre els
centres, els agents socioeducatius, les
entitats del territori i el teixit productiu).
Millora de les comunicacions
pedagògiques amb les famílies:
pàgina web, calendari virtual de
sortides i activitats, ús del
correu electrònic, ...
Direcció,
coordinador TAC.
Nombre de famílies
participants.
Grau
satisfacció
(qüestionaris)
Grau
satisfacció
(qüestionaris)
Grau
satisfacció
(qüestionaris)
Grau
satisfacció
(qüestionaris)
Revisió del Pla d’Acollida. Coordinador LIC,
assessora LIC
Mantenir els tallers de llengua
per a famílies nouvingudes. Direcció,
assessora LIC,
coordinadora LIC
16
ÀMBIT
Objectiu estratègic
(Objectiu del Departament
d’ensenyament i del sistema Educatiu)
Accions Responsable Índex de l’indicador
Objectiu
PGA1
Objectiu
PGA2
Objectiu
PGA3
Objectiu
PGA4
PEDAGÒGIC
RECURSOS
OPTIMITZAR LES EINES DIGITALS DE
SUPORT PEDAGÒGIC I LA SEVA GESTIÓ
Redacció del Pla TAC de centre
Coordinació
d’informàtica i Direcció Fet o no fet
Recollida
d’informació
i disseny
Redacció del
Pla TAC
Consolidació
del Pla TAC
Revisió del
Pla TAC
PEDAGÒGIC
CONTEXT
MILLORAR LA COMUNICACIÓ DEL
CENTRE AMB LA COMUNITAT EDUCATIVA
I L’ENTORN (PROPER I LLUNYÀ)
Millorar la freqüència
d’actualització de la pàgina
web i del Facebook del centre.
Direcció i responsables
dels cicles.
% d’augment de les
visites a la pàgina
web
+10% +15% +20% +25%
Potenciar l’acció dels alumnes
en la difusió de la vida del
centre
Docents i responsables
de la classe
d’informàtica.
GESTIÓ ACADÈMIC-
ADMINISTRATIVA
Revisar i aprovar la documentació del
centre: PEC, NOFC, Pla TAC, Projecte
d’atenció a la diversitat, Projecte de
convivència, Projecte lingüístic, Pla
d’acollida.
Disseny de procés escaient per
a la revisió de la documentació
de centre amb requeriment
d’actualització a la normativa
vigent i a l’actual situació
organitzativa del centre.
Direcció Qualitativa
Revisió i
aprovació
NOFC i
Projecte de
convivència
Redacció Pla
TAC.
Revisió
Projecte
lingüístic.
Revisió PEC
GESTIÓ PLANTILLA ELABORAR ENTREVISTES AMB ELS
PROFESSIONALS DEL CENTRE, RECOLLIR I
ACTUALITZAR LES DADES DE MANERA
REGULAR DURANT EL CURS.
Durant tot el curs, recollida
d’informació professional de la
plantilla del centre i de la seva
visió de centre, acorde amb el
PEC.
Direcció Qualitativa
Plantilla
nova i
definitiva.
Plantilla
nova i
definitiva.
Plantilla
nova i
definitiva.
Plantilla
nova i
definitiva.
OPTIMITZAR CÀRRECS I DEFINIR LLOCS DE
TREBALL ESPECÍFICS EN FUNCIÓ DELS
OBJECTIUS PEDAGÒGICS I L’ANÀLISI DE
Anàlisi dels llocs de treball
amb possibilitat de ser
redefinits com a llocs de
Direcció Qualitativa Disseny de
plantilla
Revisió Revisió Revisió
17
LA PLANTILLA DEL CENTRE treball específic.
Orientar els llocs de treball
específics en funció del PEC i
els projectes de centre.
GESTIÓ
ECONÒMICA
ANALITZAR RECURSOS I ACCIONS
D’INGRESSOS EXTRAORDINÀRIS AL
PRESSUPOST DE CENTRE.
Valorar les possibles partides
per mantenir actualitzat el
maquinari audiovisual i
informàtic Direcció, secretaria,
coordinador
d’informàtica i
claustre.
Ingressos
extraordinaris
Actualització
i dinamisme
Actualització
i dinamisme Actualització
i dinamisme Actualització
i dinamisme
Els ingressos extraordinaris
orientats a activitats generals
lúdic-didàctiques per a tots els
alumnes.
ORGANITZATIU DEFINIR FUNCIONS DOCENTS DE
DIFERENTS ÀMBITS AMB CAIRE DE
TRANSVERSALITAT
Iniciar procés organitzatiu de
definició de funcions a partir
de l’anàlisi de llocs de treball i
de les necessitats derivades
dels canvis organitzatius a
l’organigrama.
Direcció Qualitativa
Anàlisi i
recull en
document
Revisió Revisió Inclusió a les
NOFC
OPTIMITZAR LES COORDINACIONS
PEDAGÒGIQUES DE PROFESSORAT AMB
LA REVISIÓ DE CONTINGUTS DE
REUNIONS DELS DIFERENTS CÀRRECS O
COMISSIONS
Calendari de reunions de
coordinadors pedagògics.
Direcció i Cap d’estudis Índex de satisfacció
del Professorat
Recollida i
valoració de
dades de les
memòries
avaluatives
de final de
curs.
Recollida i
valoració de
dades de les
memòries
avaluatives
de final de
curs.
Recollida i
valoració de
dades de les
memòries
avaluatives
de final de
curs.
Recollida i
valoració de
dades de les
memòries
avaluatives
de final de
curs.
Calendari de reunions de la
CAD
Calendari de reunions del
Consell de Direcció.
Calendari de reunions de
claustre
18
6. ORGANITZACIÓ DEL CENTRE
7. RECURSOS HUMANS Per a l’assoliment d’aquest pla es requereix el manteniment de la plantilla actual, i la dotació
de càrrecs de coordinació esmentats en l’organigrama final. La plantilla actual és de 29
docents. El manteniment de la plantilla actual (en funció de la seva correspondència amb la
dotació de grups) és cabdal per a l’assoliment dels resultats.
Els recursos humans s’augmenten amb aquesta proposta directiva ja que s’incrementen amb:
- L’alumnat. Es potencia l’aprenentatge entre iguals (amb els treballs per projectes)
- Les famílies. Els projectes permeten comptar amb un docent a l’aula i si s’escau, algun
convidat que participi en alguna sessió didàctica
- El claustre, tal i com s’especifica a l’inici d’aquest punt.
Consell Escolar
Comissió de convivència
comissió de menjador
comissió econòmica
Comissió de socialització de llibres
Claustre
Consell de direcció
Coordinadors/
Coord pedagógics
Càrrecs de responsabilitat
transversal
Personal d'Administració
i Serveis
Secretaria
Consergeria
TEI
Direcció
Cap d’Estudis
Secretaria
19
- L’entorn. El gran potencial de l’entorn es fa servir com a recurs ( humà en molts moments)
per acompanyar i enriquir els aprenentatges de l’alumnat, tant en l’entorn proper (Sant
Feliu de Guíxols i el Baix Empordà ) com el més llunyà (Europa ).
8. RETIMENT DE COMPTES El retiment de comptes es planificarà amb la Programació General anual dels quatre anys del
Projecte de Direcció. Seguint la normativa vigent es lliuraran al consell Escolar de Centre i a la
Inspecció Educativa quan s’indiqui. També s’exposaran els objectius anuals i el seu assoliment
a l’inici i al final de cada curs acadèmic on es valorarà l’assoliment o no de cada objectiu i les
propostes de millora escaients. La memòria anual recollirà amb detall cadascun dels indicadors
a l’apartat anterior especificats, seguint l’estructura, durant la vigència de l’actual projecte de
direcció, de:
PdD: Present Projecte de Direcció
PGAC: Programació General Anual de Centre ( 4 programacions en l’actual projecte de
direcció)
PdD: Primer nivell de concreció del PEC
PGAC: Segon nivell de concreció del PEC
PEC
PGAC1 PGAC2 PGAC3 PGAC4
Projecte de direcció
20
Anualment a la memòria de centre, es recolliran les dades i les valoracions sobre l’assoliment
dels objectius plantejats per al curs i l’assoliment dels indicadors d’avaluació plantejats a
l’actual projecte de direcció.
A l’inici de cada curs, el Consell Escolar aprovarà les Programacions Generals Anuals, amb les
propostes formulades pel claustre i revisades per l’equip directiu. Posteriorment es faran
arribar a la Inspecció Educativa. El consell Escolar n’avaluarà els resultats a finals del mes de
juny, que és quan es farà el procés de retiment de comptes, tal i com s’especifica a la
normativa vigent.
A qui Com Quan
Claustre de professors Presentació de les dades recollides durant el curs i la
revisió dels indicadors i de l’assoliment de les fites.
Juny
Consell Escolar Presentació de les dades recollides durant el curs i la
revisió dels indicadors i de l’assoliment de les fites a
través de la Memòria Anual
Juny
Famílies Publicació i comunicació de l’assoliment dels
objectius (web, correu electrònic i/o comunicacions)
Juny
Administració educativa Presentació Memòria Anual a inspecció i serveis
territorials
Juny
21
9. BIBLIOGRAFIA Del Pozo, A. (2011). Procediments d’elaboració dels instruments d’autonomia. Nous conceptes
a la llei d’educació(106): projecte de direcció.
Del Pozo, A.(2011). El projecte de direcció. Nous conceptes a la llei d’educació(103): projecte
de direcció.
Generalitat de Catalunya. Projecte de direcció. Abril 2014. Girona.
Generalitat de Catalunya. Llei 12/2009, de 10 de juliol. DOGC núm. 5422 de 16/07/2009.Pag
56589
Generalitat de Catalunya. Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius.
Barcelona. DOGC núm. 5686 de 05/08/2010. Pag. 61485
Generalitat de Catalunya. Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centres
educatius públics i del personal directiu professional docent. DOGC núm.5753 d’11/11/2010.
Pag. 82840
González Jorge, M.(2011) El projecte de direcció. La concreció del projecte educatiu educatiu.
Tortosa.
Giné, N.(2004) Com ens ho fem ? Propostes per educar en la diversitat. Barcelona. Ed Graó.
Letosa Porta, À. (2014) Educant al segle XXI. Projecte de Direcció 2014-18. Cardedeu
Ministeri d’Educació, Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació. Madrid.BOE núm. 106 de
04/05/2006. Pag 17158
10. WEBGRAFIA
w20.gencat.cat/docs/Educacio/Home/Serveis%20Territorials/Girona/00_Documents/inspeccio
/documents_centre/projecte_direccio/projecte_direccio.pdf