projecte d’alimentació i electrificació d’un molí...

Projecte d’Alimentació i Electrificació d’un Molí d’Oli.

TITULACIÓ: E.T.I.E.

AUTOR: Marc Guiu i Arbonés.

DIRECTOR: J. J. Tena Tena .

DATA: Setembre / 2006.


Índex General

TITULACIÓ: Enginyer Tècnic Industrial en Electricitat

AUTOR: Marc Guiu i Arbonés.

DIRECTOR: J. J. Tena Tena .


Projecte d’alimentació i electrificació d’un molí d’oli

Marc Guiu Arbonés Pàg. 1


Memòria


AUTORS: Marc Guiu Arbonés. DIRECTORS: J. J. Tena Tena .




INDEX

2. MEMÒRIA. ............................................................................................................................................. 4 2.0. FUL D’IDENTIFICACIÓ. .................................................................................................................. 4 2.1. OBJECTE DEL PROJECTE...................................................................................................... 5 2.2. ANTECEDENTS I MOTIVACIONS. ....................................................................................... 5 2.3. SITUACIÓ I EMPLAÇAMENT. ............................................................................................... 5 2.4. REGLAMENTACIÓ I NORMES.............................................................................................. 5

2.4.1. Disposicions legals i normes obligatòries............................................................................... 5 2.4.2. Bibliografía................................................................................................................................ 7 2.4.3. Bibliografia electrònica: .......................................................................................................... 7 2.4.4. Programes de càlcul.................................................................................................................. 7

2.5. PLA DE GESTIÓ DE LA QUALITAT APLICADA DURANT EL PROJECTE............... 7 2.6. PLA PROGRAMA I PROCÉS. .................................................................................................. 8 2.7. PROCÉS PRODUCTIU............................................................................................................... 8 2.8. DESCRIPCIÓ DE LES INSTAL·LACIONS PROJECTADES. ........................................... 9 2.9. DESCRIPCIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA. ...................................................... 16

2.9.1. Escomesa. ................................................................................................................................ 16 2.9.2. Derivació individual. .............................................................................................................. 16

2.10. INSTAL·LACIONS INTERIORS............................................................................................ 17 2.10.1. Conductors: ........................................................................................................................ 17 2.10.2. Identificació dels conductors. ........................................................................................... 17 2.10.3. Subdivisió de les instal·lacions. ........................................................................................ 17 2.10.4. Equilibrat de càrregues. .................................................................................................... 18 2.10.5. Connexions......................................................................................................................... 18

2.11. SISTEMES DE INSTAL·LACIÓ. ............................................................................................ 18 2.11.1. Prescripcions generals....................................................................................................... 18 2.11.2. Conductors aïllants sota tubs protectors. ........................................................................ 19 2.11.3. Conductors aïllats fixats directament sobre les parets................................................... 21 2.11.4. Conductors aïllats en l’interior de forats de la construcció. ......................................... 21 2.11.5. Conductes aïllats amb coberta sota canals protectores aïllants.................................... 22 2.11.6. Conductors aïllats en safata o en suports de safates...................................................... 22

2.12. PROTECCIÓ DE LES INSTAL·LACIONS........................................................................... 22 2.12.1. Dispositius generals i individuals de mando i protecció. ............................................... 22

2.13. PROTECCIÓ DE LES LÍNIES ELÈCTRIQUES. ................................................................ 29 2.13.1. Relés de protecció............................................................................................................... 29 2.13.2. Protecció de les línies contra sobrecàrregues. ................................................................ 29 2.13.3. Protecció de les línies contra curtcircuits........................................................................ 29 2.13.4. Protecció de les línies de distribució contra sobretensions. .......................................... 29

2.14. PROTECCIÓ CONTACTES DIRECTES I INDIRECTES. ............................................... 30 2.14.1. Protecció contra contactes indirectes. ............................................................................. 30

2.15. POSTA A TERRA. ..................................................................................................................... 30 2.15.1. Unions a terra..................................................................................................................... 31 2.15.2. Conductors a terra............................................................................................................. 31 2.15.3. Borns de posta a terra........................................................................................................ 32 2.15.4. Conductors de protecció.. .................................................................................................. 32 2.15.5. Conductors de equipotencialitat....................................................................................... 32 2.15.6. Resistència de les preses de terra. .................................................................................... 33 2.15.7. Preses de terra independents. ........................................................................................... 33 2.15.8. Separació entre les preses de terra de les masses de les instal·lacions de utilització i les masses de un centre de transformació. .......................................................................................... 33 2.15.9. Revisió de la presa de terra............................................................................................... 34

2.16. RECEPTORS DE ENLLUMENAT. ........................................................................................ 34 2.16.1. Conceptes generals. ........................................................................................................... 34 2.16.2. Magnituds lluminoses i unitats. ....................................................................................... 34 2.16.3. Instal·lació. ......................................................................................................................... 35

2.17. RECEPTORS MOTORS........................................................................................................... 36 2.18. OBJECTE DEL PROJECTE.................................................................................................... 37 2.19. TITULAR..................................................................................................................................... 37 2.20. EMPLAÇAMENT ...................................................................................................................... 37



2.21. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DEL CENTRE DE MESURA ............................... 37 2.22. NECESSITATS I POTÈNCIA INTAL·LADA KVA ............................................................. 38 2.23. OBRA CIVIL............................................................................................................................... 38

2.23.1. Local.................................................................................................................................... 38 2.23.2. Característiques del local.................................................................................................. 39

2.24. INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA ................................................................................................ 41 2.24.1. Característiques de la xarxa d’alimentació..................................................................... 41 2.24.2. Característiques de l’aparellatge de Mitja Tensió.......................................................... 41 2.24.3. Característiques del material Alta Tensió:...................................................................... 46 2.24.4. Mesura de la energia elèctrica. ........................................................................................ 46

2.25. POSTA A TERRA ...................................................................................................................... 47 2.25.1. Terra de protecció. ............................................................................................................. 47 2.25.2. Terra de servei. ................................................................................................................... 47 2.25.3. Terres interiors. .................................................................................................................. 47

2.26. INSTAL·LACIONS SECUNDARIES. .................................................................................... 47 2.26.1. Enllumenat:........................................................................................................................ 47 2.26.2. Protecció contra incendis.................................................................................................. 48 2.26.3. Ventilació............................................................................................................................ 48

2.27. MESURES DE SEGURETAT. ................................................................................................. 48 MEMÒRIA LÍNIA DE MITJA TENSIÓ............................................................................................... 49 2.28. MEMÒRIA LÍNIA DE MITJA TENSIÓ................................................................................ 49

2.28.1. Antecedents i finalitat de la instal·lació........................................................................... 49 2.28.2. Objecte del projecte............................................................................................................ 49 2.28.3. Reglamentació i disposicions oficials i particulars. ....................................................... 49

2.29. DECRIPCIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ. .................................................................................. 50 2.29.1. Traçat. ................................................................................................................................. 50 2.29.2. Creuaments i paral·lelismes.............................................................................................. 50 2.29.3. Generalitats. ....................................................................................................................... 50 2.29.4. Creuaments......................................................................................................................... 51 2.29.5. Paral·lelismes. .................................................................................................................... 52

2.30. ZONES DE PAS .......................................................................................................................... 53 2.30.1. Boscos, arbres i masses arbrades. .................................................................................... 53 2.30.2. Edificis, construccions i zones urbanes........................................................................... 54 2.30.3. Proximitats de aeroports ................................................................................................... 54

2.31. TIPUS D’ENERGIA................................................................................................................... 54 2.31.1. Materials. ............................................................................................................................ 54

2.32. CONDUCTORS CONNEXIONS I APARELLATGE ELÈCTRIC. .................................. 54 2.32.1. Conductors.......................................................................................................................... 55 2.32.2. Aïllaments i ferratges......................................................................................................... 56 2.32.3. Creuetes............................................................................................................................... 56 2.32.4. Suports. ............................................................................................................................... 56 2.32.5. Suports metàl·lics. .............................................................................................................. 56 2.32.6. Suports de formigó............................................................................................................. 57 2.32.7. Tirants. ................................................................................................................................ 57

2.33. POSTA A TERRA. ..................................................................................................................... 57 2.33.1. Connexió dels suports a terra........................................................................................... 57

2.34. CIMENTACIONS. ..................................................................................................................... 58 2.35. ENTRONCAMENT. .................................................................................................................. 58 2.36. CONCLUSIONS ......................................................................................................................... 59



2. MEMÒRIA.

2.0. Ful d’identificació. Projecte d’alimentació i electrificació d’un molí d’oli. Emplaçament: Crta. C-242 km 10 Paratge: Sort de la Bassa Novella Polígon 013, parcel·la 0014 Coordenades UTM: x=303.980; Y=4.581.350 Municipi: La Granadella Promotor: Molí d’oli de la Vall Major Josep Oliva Neta DNI: 00.000.000A Carrer nou, 9 Tlf:973 000 000 Fax: 973 000 001 CP: 25.177 La Granadella (Lleida) Autor del projecte: Nom: Marc Guiu Arbonés. DNI: 43.710.026 Titulació: Enginyer tècnic Industrial en Electricitat Col·legiat nº: 58.979 Adreça: Avda. Doctor Vives, 8 CP: 25.177 Població: La Granadella (Lleida)

La Granadella, a dijous 1 de setembre de 2006 EL PROMOTOR L’AUTOR DEL PROJECTE

Josep Oliva Neta DNI: 00.000.000

Marc Guiu Arbonés DNI: 43.710.026k Nº Col·legiat: 58.979



2. MEMÒRIA.

2.1. OBJECTE DEL PROJECTE. El present projecte per objecte definir les característiques de les instal·lacions elèctriques del nou molí d’oli, que el promotor Molí de la Vall Major, S.L., desitja instal·lar a la localitat de La Granadella, així com la seva línia d’alimentació en Mitja Tensió i un Centre de Transformació en propietat amb relació de transformació 25.000/400 kV.

2.2. ANTECEDENTS I MOTIVACIONS. Amb la finalitat d’augmentar la rendibilitat i aprofitar la situació actual del sector de l’oli d’oliva, es pretén crear un nou centre de producció i envasat ubicat en una de les zones amb més capacitat d’expansió tenint en compte: § La entrada en producció de les noves plantacions d’oliva que s’han plantat en els

últims anys. § L’augment de la producció de les plantacions tenint en compte la implantació de

la zona de reg de suport, que permet en molts casos doblar la producció de les explotacions.

§ La mecanització dels mitjans de recol·lecció i en conseqüència augmenta l’entrada diària d’oliva als molins.

2.3. SITUACIÓ I EMPLAÇAMENT. El nou Molí d’oli s’ubicarà dins el terme municipal de La Granadella, al límit del casc urbà, d’acord amb les dades cadastrals que s’indiquen a continuació: Crta. C-242 km 10 Paratge: Sort de la Bassa Novella Polígon 013, parcel·la 0014 Coordenades UTM: x=303.980; Y=4.581.350 Municipi: La Granadella

2.4. REGLAMENTACIÓ I NORMES.

2.4.1. Disposicions legals i normes obligatòries. § Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió, que va ser aprovat pel Consell de

ministres, reflectit en el Reial Decret 842/2002 de 2 d'agost del 2002 i publicat al BOE núm.. 224 de data 18 de setembre del 2002.

§ Instruccions Tècniques Complementàries del Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió. (Instruccions ITC BT). Ordre del 2 d'agost del 2002 del Ministeri de Ciència i Tecnologia.

§ Xarxes subterrànies per distribució d'energia: ITC-BT 07



§ Materials: ITC-BT 07-1. § Execució de les instal·lacions: ITC-BT 07-2. § Intensitats màximes i factors de correcció: ITC-BT 07-3. § Protecció per posta a neutre de masses metàl·liques en xarxes de distribució:

ITC-BT-08. § Subministres en BT. Previsió de càrregues en edificis comercials i/o

d'oficines, públics i/o industrials: ITC-BT 010. § Caixes generals de protecció: ITC-BT-13. § Línies generals d’alimentació: ITC-BT-14. § Derivacions individuals ITC-BT-15. § Comptadors: Ubicació i sistemes de instal·lació: ITC-BT-16. § Dispositius generals de comandament i protecció: ITC-BT-17. § Instal·lacions de posta a terra: ITC-BT-18. § Instal·lacions interiors o receptores. Prescripcions generals: ITC-BT-19. § Sistemes de instal·lació: ITC-BT-20. § Tubs i canals protectores: ITC-BT-21.? § Protecció contra sobreintensitats: ITC-BT-22. § Protecció contra sobretensions: ITC-BT-23.? § Protecció contra contactes indirectes: ITC-BT-24. § Locals que continguin una banyera o dutxa: ITC-BT-27.? § Instal·lació de receptors: ITC-BT-43. § Receptors per enllumenat: ITC-BT-44. § Instal·lació de receptors motors: ITC-BT-47. § Instrucció 7/2003, de 9 de setembre de la Direcció General d’Energia i Mines

sobre procediment administratiu per a l’aplicació del Reglament Electrotècnic per a baixa tensió mitjançant la intervenció de les Entitats d’Inspecció i Control de la Generalitat de Catalunya.

§ Decret 363/2004, de 24 d’agost, pel qual es regula el procediment administratiu per l’aplicació del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió (RD 842/2002).

§ Normes UNE d’aplicació. § Normes particulars de l’empresa distribuïdora d’energia elèctrica en baixa

tensió. § Normativa urbanística. És d’aplicació la llei 2/2002 de 14 de març d’urbanisme.

Així com les normes subsidiàries municipals de Flix. La finca on es pretén construir la nau està classificada d’acord a les normes de planejament del municipi de Flix com a sòl industrial.

§ Llei 21 / 1992, de 16 de juliol, d'indústria, que estableix el nou marc jurídic en el que, òbviament, es desembolica la reglamentació sobre seguretat industrial.

§ Normes Tecnològiques de l'Edificació, Instal·lacions: IEB: Baixa tensió; IEE: Enllumenat interior; IEP: Posta a terra; IFC: Aigua calenta; IFF: Aigua freda; IGA: Aire ; IGN; ISV: Ventilació; ISS: Sanejament.

§ Reial Decret 786/2001 de 6 de juliol, Reglament de Seguretat contra Incendis en els Establiments Industrials.

§ NBE-CPI/96: Condicions de Protecció contra Incendis als Edificis, aprovada per Reial Decret 2177/1996, de 4 d'octubre.

§ Reial Decret 1.495 / 1.986 de 26 de maig, pel qual s'aprova el Reglament de Seguretat a les Màquines.

§ Reial Decret 830 / 1.991 pel qual es modifica el Reglament de Seguretat a les Màquines.

§ Llei 3/1998 27 febrer de la intervenció integral de l’administració pública.



§ Inclusió d’un estudi de seguretat i salut d’acord amb RD 1627/1997 24 d’octubre

§ Es donarà compliment al decret 201/94 de 26 de juliol, regulador dels residus de la construcció.

2.4.2. Bibliografía.

§ JOSE GARCÍA TRASCONS. Instal·laciones elèctricas en Media i Baja

Tensión. Editorial Thomson Paraninfo. § FERNANDO BACIGUALUPE CAMARERO. Línias aèreas de Media i Baja

Tensión. Càlculo mecànico. Editorial paraninfo. § SCHNEIDER ELÈCTRIC. Manual teorico-práctico Schneider. Instal·laciones

en Baja Tensión.Schneider elèctric § SOLEDAD LATORRE USÁN, JOSÉ ANTONIO NAVARRO M´RQUEZ I

MªLUISA NAVARRO SÁNCHEZ. Instal·laciones de enlace i centros de Transformación. Editoria tècnica CEYSA

§ FERMÍN MORENO-JOSEBA ZUBIAURRE. Automatismos i cuadros eléctricos. Editorial tècnica CEYSA.

§ JESÚS FRAILE MORA. Maquinas elèctricas. Col·lección escuelas 1995.

2.4.3. Bibliografia electrònica:

ü www.abb.es ü www.eic.es ü www.energuia.com ü www.ormazabal.com. ü www.voltimum.es ü www.pirelli.es ü www.schneiderelectric.com ü www.alstom.es ü www.isodel.com ü www.arruti.com

2.4.4. Programes de càlcul.

Calculux, per realitzar l’enllumenat interior. Microsoft excel per dur a terme l’annex de càlculs, amidaments i pressupost. Dmelec per a la realització dels càlculs mecànics dels suports i la generació dels esquemes elèctrics. SIScet 6.0 programa de concepció de centres de transformació de Schneider elèctric. 2.5. PLA DE GESTIÓ DE LA QUALITAT APLICADA DURANT EL

PROJECTE.

En primer lloc s’ha realitzat un estudi previ de les diferents solucions, tot seguit s’ha dut a terme l’elaboració de plànols, precedint els càlculs, memòries i conseqüentment s’ha completat l’obra.



Cal citar les normes UNE 1570101, sobre criteris d’elaboració de projectes, que s’ha seguit per elaborar el projecte

2.6. PLA PROGRAMA I PROCÉS. En el molí entraran olives de la varietat arbequina amb la finalitat de treure oli d’oliva verge de qualitat. Es preveu el següent pla productiu:

Matèria primera Oliva arbequina 2.000 Tn oliva/any Oli 430 Tn oli/any Productes i subproductes Residus 2.510 Tn

Capacitat de moltura de 75 Tn/día i una capacitat d’emmagatzematge d’oli de 370 Tn.

2.7. PROCÉS PRODUCTIU. Es tracta d’un sistema d’extracció d’oli d’oliva per centrifugació directa i a tres fases, que respon al següent esquema de treball:

1. Rentat de l’oliva 2. Motllura (es xafa l’oliva als molins) 3. Batut (es bat la massa que es surt dels molins) 4. Es barreja amb aigua 5. Separació de les fases sòlides i líquides en el Decànter Centrífug Horitzontal

(D.C.H.). 6. Eliminació de les impureses i depuració de les fases obtingudes (esgotament de

les fases sòlides i depuració de les fases líquides) Les fases que segueix el fruit son:

1. Rentat del fruit: es renta el fruit amb la finalitat de eliminar impureses com poden ser pedres, fulles o productes insecticides entre altres.

2. Motllura: dins el procés d’extracció ocupa un lloc de responsabilitat, ja que la forma de realitzar aquest procés te una influència directa sobre les altres operacions de elaboració.

3. Batut: Aquí s’ha d’aconseguir el trencament de les parts que no hagin estat prou xafades pel molí. El batut te tres missions:

a. Ajuntar les petites gotes d’oli en gotes més grans. b. Calenta la massa (30-45ºC) per tal d’aconseguir la formació d’illes d’oli.

El fet de treballar amb masses fredes fa que s’obtingui un oli de major qualitat al no alterar determinats microorganismes que donen a l’oli les seves característiques organoleiques. No obstant també s’ha de tenir en compte el factor del rendiment, ja que el fet de treballar en fred l’esgotament del producte es inferior.

c. Afegir, sempre que sigui necessari, aigua amb la finalitat d’arribar a obtenir la fluïdesa necessària



En resum, el batut prepara la massa per a la separació de les masses sòlides i líquides.

4. Separació de les fases en el D.C.H.: Es la màquina fonamental de qualsevol instal·lació d’extracció continua d’oli per centrifugació. El Decànter centrífug horitzontal consta de un bol cilíndric cònic i un torniol sinfí d’eix buit que gira coaxialment amb el bol i en el seu interior però a diferent velocitat. El D.C.H. separa la fase sòlida de la líquida, de la fase líquida s’obté oli i “alpechin” L’entrada de pasta realitza a traves de forats existents en l’eix buit del tornillo sinfí, i en la part central del bol. Immediatament lliure en el bol i degut a la força centrífuga exercida sobre els tres principals components de la massa (sòlid, líquid i oli) es forma un anell hidràulic de 3 estrats, acupant el diàmetre més gran i pegat a la paret del bol s’hi troba l’orujo, en l’anell més proper a l’eix l’oli i entre els dos l’aigua. L’orujo es arrossegat pel sinfí cap a l’exterior i l’oli i l’aigua surten per forats situats a diferent nivell recollint els productes en recipients diferents

5. Eliminació de les impureses i depuració de les fases obtingudes: aquesta fase es realitza en els Separadors Centrífugs, una serveix per al rentat dels alpexins i l’altra per al rentat de l’oli.

2.8. DESCRIPCIÓ DE LES INSTAL·LACIONS PROJECTADES. Els equips elèctrics instal·lats en el molí seran els que s’especifiquen en la següent taula:

Coeficient Potències [W] LÍNIA Vats

Tensió nominal

[V] Us Cal Instal·lada Calculada

Derivació línia llum 1 il·luminació exterior 2.000,00 230,00 1,00 1,80 2.000,00 3.600,00



Emergencies 100,00 230,00 1,00 1,80 100,00 180,00

Derivació línia llum vestidors 144,00 230,00 1,00 1,80 144,00 259,20

Derivació línia llum laboratori 432,00 230,00 1,00 1,80 432,00 777,60

Derivació línia llum oficines 1.068,00 230,00 1,00 1,80 1.068,00 1.922,40

Derivació línia llum zones de pas i botiga 488,00 230,00 1,00 1,80 488,00 878,40

Derivació línia llum zona calderes 228,00 230,00 1,00 1,80 228,00 410,40




Tensió nominal


Derivació línia llum expedició 500,00 230,00 1,00 1,80 500,00 900,00

Emergencies 100,00 230,00 1,00 1,80 100,00 180,00

Derivació línia llum envasat 500,00 230,00 1,00 1,80 500,00 900,00

Emergencies 100,00 230,00 1,00 1,80 100,00 180,00

Derivació línia llum 1 extreacció 800,00 230,00 1,00 1,80 800,00 1.440,00

Derivació línia llum 2 extracció 71,00 230,00 1,00 1,80 71,00 127,80

Emergencies 100,00 230,00 1,00 1,80 100,00 180,00

Derivació línia llum lateral zona neteja 406,00 230,00 1,00 1,80 406,00 730,80

Linia llum tolva i sala de fulles 78,00 230,00 1,00 1,80 78,00 140,40

Derivació línia llum recepció 1.200,00 230,00 1,00 1,80 1.200,00 2.160,00

Derivació línia llum neteja 1.200,00 230,00 1,00 1,80 1.200,00 2.160,00

Derivació línia compressor d’aire. 4.048,00 400,00 1,00 1,25 4.048,00 5.060,00

Derivació línia cinta transportadora a aventadora

2.208,00 400,00 1,00 1,25 2.208,00 2.760,00

Derivació línia criva aventadora 2.208,00 400,00 1,00 1,25 2.208,00 2.760,00

Derivació línia ventilador aventadora 2.208,00 400,00 1,00 1,25 2.208,00 2.760,00

Derivació línia cinta transportadora a bàscula 1.472,00 400,00 1,00 1,25 1.472,00 1.840,00

Derivació línia motor vibrador tolva recepció 552,00 400,00 1,00 1,25 552,00 690,00

Derivació línia motor vibrador tolva 1 243,00 400,00 1,00 1,25 243,00 303,75


Derivació línia motor 243,00 400,00 1,00 1,25 243,00 303,75




Tensió nominal


vibrador tolva 3

Derivació línia cinta descàrrega olives 1.104,00 400,00 1,00 1,25 1.104,00 1.380,00

Derivació línia cinta transportadora a tolva rentadora

1.472,00 400,00 1,00 1,25 1.472,00 1.840,00

Derivació línia cinta transportadora a rentadora 1.472,00 400,00 1,00 1,25 1.472,00 1.840,00

Derivació línia cinta transportadora a cinta silo 2.994,00 400,00 1,00 1,25 2.994,00 3.742,50

Derivació línia motor principal rentadora 7.365,00 400,00 1,00 1,25 7.365,00 9.206,25

Linia motor 1 rentadora 1.104,00 400,00 1,00 1,25 1.104,00 1.380,00

Derivació línia motor 2 rentadora 736,00 400,00 1,00 1,25 736,00 920,00

Derivació línia motor 3 rentadora 2.208,00 400,00 1,00 1,25 2.208,00 2.760,00

Derivació línia quadre endolls 1 (tipus 1) 2.300,00 230,00 1,00 1,00 2.300,00 2.300,00




Derivació línia S.Q. Molins 400,00

Derivació línia S.Q. Extracció Oli 400,00

Derivació línia S.Q. Laboratori 400,00

Derivació línia S.Q. Expedició 400,00

Derivació línia S.Q. Extracció Ecologica. 400,00

S.Q. Endolls tipus 2




Tensió nominal


Endoll monofàsic II 16A 1.840,00 230,00 0,30 1,00 552,00 552,00


Endoll trifàsic 32A III+N+TT 17.000,00 400,00 0,30 1,00 5.100,00 5.100,00

S.Q. Molins

Derivació línia motor vibrador tolva de recepció 552,00 400,00 1,00 1,25 552,00 690,00

Derivació línia cinta transportadora a molins 1.104,00 400,00 1,00 1,25 1.104,00 1.380,00


Derivació línia molí 1 7.360,00 400,00 1,00 1,25 7.360,00 9.200,00

Derivació línia motor barrejador moli 368,00 400,00 1,00 1,25 368,00 460,00

Derivació línia motor vibrador tolva recepció oliva neta

368,00 400,00 1,00 1,25 368,00 460,00


552,00 400,00 1,00 1,25 552,00 690,00

Derivació línia alimentació molí 1 2.208,00 400,00 1,00 1,25 2.208,00 2.760,00


Derivació línia motor barrejadora moli 2 368,00 400,00 1,00 1,25 368,00 460,00



Derivació línia moli de discs 14.720,00 400,00 1,00 1,25 14.720,00 18.400,00

Derivació línia alimentació molí de discs 368,00 400,00 1,00 1,25 368,00 460,00

Derivació línia motor sinfí 1 1.288,00 400,00 1,00 1,25 1.288,00 1.610,00




Tensió nominal



S.Q.Extracció Oli.

Derivació línia motor 1 batedora 3.000,00 400,00 1,00 1,25 3.000,00 3.750,00


Derivació línia bomba calefacció batedora 368,00 400,00 1,00 1,25 368,00 460,00


Derivació línia motor Decanter Centrifug Horitzontal

184,00 400,00 1,00 1,25 184,00 230,00

Derivació línia motor vibrador Decànter Centrífug Horitzontal

368,00 400,00 1,00 1,25 368,00 460,00

Derivació línia motor princial Decanter Centrífug Horitzontal

32.000,00 400,00 1,00 1,25 32.000,00 40.000,00

Derivació línia motor transbassament orujo 1.472,00 400,00 1,00 1,25 1.472,00 1.840,00

Derivació línia motor Separador Centrifug Horitzontal 1

11.040,00 400,00 1,00 1,25 11.040,00 13.800,00

Derivació línia motor 1 Separador Centrifug Horitzontal 1

368,00 400,00 1,00 1,25 368,00 460,00


368,00 400,00 1,00 1,25 368,00 460,00


368,00 400,00 1,00 1,25 368,00 460,00


368,00 400,00 1,00 1,25 368,00 460,00

Derivació línia mootor Separador Centrifug

11.040,00 400,00 1,00 1,25 11.040,00 13.800,00




Tensió nominal


Horitzontal 2

Derivació línia bomba 1 Separador Centrifug Horitzontal 1

552,00 400,00 1,00 1,25 552,00 690,00


552,00 400,00 1,00 1,25 552,00 690,00


552,00 400,00 1,00 1,25 552,00 690,00


552,00 400,00 1,00 1,25 552,00 690,00



S.Q. Laboratori

Derivació línia Betedora Laboratori 736,00 400,00 1,00 1,25 736,00 920,00

Derivació línia Centrifuga Laboratori 1.472,00 400,00 1,00 1,25 1.472,00 1.840,00

Derivació línia Molí Laboratori 1.472,00 400,00 1,00 1,25 1.472,00 1.840,00

Derivació línia endolls laboratori 2.750,00 230,00 1,00 1,00 2.750,00 2.750,00

Derivació línia endolls oficines 2.750,00 230,00 1,00 1,00 2.750,00 2.750,00

Derivació línia endolls SAI 2.750,00 230,00 1,00 1,00 2.750,00 2.750,00

S.Q. Expedició

Derivació línia filtre envasadora 2.208,00 400,00 1,00 1,25 2.208,00 2.760,00

Derivació línia envasadora 2.152,00 400,00 1,00 1,25 2.152,00 2.690,00

Derivació línia bomba neteja envasadora 736,00 400,00 1,00 1,25 736,00 920,00

Derivació línia ventilador 2.152,00 400,00 1,00 1,25 2.152,00 2.690,00




Tensió nominal


caldera

Derivació línia sinfí alimentació caldera 736,00 400,00 1,00 1,25 736,00 920,00

Derivació línia bomba transport a envasadora 1.104,00 400,00 1,00 1,25 1.104,00 1.380,00

Derivació línia cremador caldera 1.104,00 400,00 1,00 1,25 1.104,00 1.380,00







S.Q. Extracció Oli Ecològic

Línia sinfí a moli 1.472,00 400,00 1,00 1,25 1.472,00 1.840,00

Línia bomba calefacció batedoora 1.104,00 400,00 1,00 1,25 1.104,00 1.380,00

Línia bomba a centrifuga 1.472,00 400,00 1,00 1,25 1.472,00 1.840,00

Línia bomba a separador 1.104,00 400,00 1,00 1,25 1.104,00 1.380,00

Línia bomba a criba molí 2.208,00 400,00 1,00 1,25 2.208,00 2.760,00

Línia motor sinfí massa 2.208,00 400,00 1,00 1,25 2.208,00 2.760,00

Línia bomba massa batedora 2.208,00 400,00 1,00 1,25 2.208,00 2.760,00

Línia alimentador molí 736,00 400,00 1,00 1,25 736,00 920,00

Línia filtre vibrador Centrifuga Decantadora Horitzontal

736,00 400,00 1,00 1,25 736,00 920,00

Línia bomba maniobraSeparador

736,00 400,00 1,00 1,25 736,00 920,00




Tensió nominal


Centrifug Vertival

Línia bomba neteja Separador Centrifug Vertical.

736,00 400,00 1,00 1,25 736,00 920,00

Línia motor de martells 36.800,00 400,00 1,00 1,25 36.800,00 46.000,00

Línia motor de batedora 5.520,00 400,00 1,00 1,25 5.520,00 6.900,00

Línia motor Centrifuga 29.440,00 400,00 1,00 1,25 29.440,00 36.800,00

Línia motor Separador 11.040,00 400,00 1,00 1,25 11.040,00 13.800,00

Taula 1. Potencies instal·lades en la industria.

2.9. DESCRIPCIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA.

2.9.1. Escomesa. Es la part de la instal·lació de la xarxa de distribució, que alimenta la caixa general de protecció o la unitat funcional equivalent. Els conductors seran de coure o alumini. En el nostre cas l’escomesa es realitza en mitja tensió, realitzant una conversió aèria-soterrada que alimentarà el centre de transformació. En l’annex de càlcul es mostren totes les característiques necessàries del conductors utilitzats en cada circuit.

2.9.2. Derivació individual. Es la part de la instal·lació, que partint de la caixa de protecció i mesura, aporta enegia elèctrica a una instal·lació d’usuari. Compren els fusibles de seguretat, el conjunt de mesura i els dispositius generals de comandament i protecció. Esta regulada per el ITC-BT-15 Les derivacions individuals estaran constituïdes per: Conductors aïllats en l’interior de tubs encastats. Conductors aïllats en l’interior de tubs soterrats. Conductors aïllats en l’interior de tubs en muntatge superficial. Conductors aïllats en l’interior de canals protectores . Canalitzacions elèctriques prefabricades que hauran de complir la norma UNE-EN 60.439-2. Conductors aïllats en l’interior de conductes tancats de obra de fabrica. Els conductors a utilitzar seran de coure o alumini, aïllats i normalment unipolars, essent la seva tensió assignada de coma a mínima 450/750 V. Per al cas de cables multiconductors o per al cas de derivacions individuals en l’interior de tubs soterrats, l’aïllament dels conductors serà de tensió assignada 0,6/1kV. La secció mínima serà de com a mínim 6mm2 per als conductors de fase, neutre i terra i de 1,5 mm2 per al cable de mando (per aplicació de les diferents tarifes), que serà de color vermell.



Els conductors seran no propagadors del foc i amb baixa emissió de fums i reduïda opacitat. Els cables amb característiques equivalents a la norma UNE 21.123 part 4 o 5 o la norma UNE211002 compleixen aquesta prescripció. La caiguda de tensió màxima admissible serà per a les derivacions individuals de 1,5%.

2.10. INSTAL·LACIONS INTERIORS.

2.10.1. Conductors: Els conductors i cables que s’utilitzaran seran de coure o alumini i sempre estaran aïllats. La tensió assignada no serà inferior a 450/750, (excepte en la línia soterrada que ha de ser de 0,6/1kV com a mínim). Segons el Real Decret 1955/2000 sobre transport distribució i comercialització i autorització de instal·lacions elèctriques (article 104), la màxima variació de tensió en els consumidors finals no pot variar de +/-7%. En les instal·lacions interiors segons el REBT (ITC-BT-19), la caiguda de tensió des de l’origen de la instal·lació interior, considerant tots els aparells susceptibles de funcionar simultàniament, ha de ser inferior al 3% en enllumenat i al 5% per als altres usos. Per instal·lacions industrials que s’alimenten en alta tensió amb transformador de distribució propi, l’origen de la instal·lació es considera en la sortida del transformador, les caigudes de tensió màximes seran del 4,5% per enllumenat i del 6,5% per a altres usos En instal·lacions interiors, amb la finalitat de tenir en compte les corrents harmòniques degudes a càrregues no lineals i possibles desequilibris, excepte en casos justificats per càlculs, la secció del conductor neutre serà com a mínim igual a la de les tres fases. No s’utilitzarà un mateix conductor neutre per a varis circuits Els conductors de protecció tindran una secció igual a la fixada en la següent taula: Secció dels conductors de fase [mm2] Secció dels conductors de protecció [mm2]

Secció fase = 16 Igual a la secció de fase 16<Secció fase = 35 16

Secció fase >35 2

faseSecció

2.10.2. Identificació dels conductors.

Els conductors de la instal·lació hauran de ser fàcilment identificables, especialment pel que respecta al conductor neutre i al conductor de protecció. Aquesta identificació es realitza pels colors que presenten els seus aïllaments. El conductor neutre s’identificarà amb el color blau i el conductor de protecció s’identificarà amb els colors verd i groc (amb tots dos alhora, es a dir ralles verdes i grogues longitudinals). Tots els conductors de fase s’identificaran amb els colors: marró, negre o gris.

2.10.3. Subdivisió de les instal·lacions. Les instal·lacions es subdividiran de forma que les incidències que es puguin produir en un punt de la instal·lació no afectin a tota la instal·lació. La qual cosa implica que totes



les proteccions del circuit estiguin coordinades i han de ser selectives amb els dispositius de protecció que els precedeixen. Rotes les instal·lacions es dividiran en diferents circuits segons les necessitats, amb la finalitat de: Evitar les interrupcions innecessàries de tot el circuit i limitar les conseqüències de una falta. Facilitar les verificacions, assajos i manteniments. Evitar el risc que podria suposar que la falta de un sol circuit afectes a tota la instal·lació, com per exemple si falla una làmpada, que tota la instal·lació es quedes sense llum.

2.10.4. Equilibrat de càrregues. Per a que es mantingui tant com sigui possible l’equilibri entre càrregues, es procurarà que les càrregues quedin ben repartides entre les fases.

2.10.5. Connexions. Sota cap concepte es permetrà la unió de conductors mitjançant connexions i/o derivacions per simple retorçament dels conductors entre si, sinó que s’haurà d’utilitzar sempre borns de connexió muntats individualment o formant blocs o regletes de connexió, es permet també la utilització de brides de connexió. Les connexions s’hauran de realitzar sempre en l’interior de caixes de connexió o de derivació. Si es tracta diversos alambres cablejats, les connexions es realitzaran de forma que la corrent es reparteixi per tots els alambres que la composen. Les caixes de connexió, interruptors, preses de corrent i en general tota la aparamenta utilitzada, haurà de presentar un grau de protecció corresponent a la caiguda vertical de gotes d’aigua, IpX1, les cobertes i les parts accessibles en les eines d’accionament no seran metàl·lics.

2.11. SISTEMES DE INSTAL·LACIÓ.

2.11.1. Prescripcions generals. Dins el mateix tub o del mateix compartiment de canal es poden trobar més d’un circuit sempre i quan aquests estiguin aïllats per a la tensió assignada més elevada. En el cas de proximitat de canalitzacions elèctriques amb altres no elèctriques, s’instal·laran de forma que entre les superfícies de totes dues es mantingui una distància mínima de 3cm. En el cas d’estar a prop de conductes de calefacció, aire calent, vapor o fum, les canalitzacions elèctriques s’instal·laran de forma que no puguin arribar a una temperatura perillosa, i en conseqüència es mantindran separades a una distància adequada o per mitjà de pantalles calorífiques. Les canalitzacions elèctriques no s’instal·laran per sota de canalitzacions que puguin donar lloc condensacions, com poden ser les conduccions de vapor, aigua, gas, etc. A no ser que es prenguin les mesures oportunes per a protegir les canalitzacions elèctriques, contra els efectes de la condensació. Les canalitzacions s’hauran d’instal·lar de forma que facilitin la seva maniobra, inspecció i accés a les connexions. La instal·lació de les canalitzacions elèctriques es



realitzarà de forma que quedin perfectament identificats els circuits i els elements, i que en tot moment es pugui procedir a reparacions, transformacions, etc. En el pas de les canalitzacions a traves dels elements de construcció com poden ser murs, parets o sostres, no es realitzaran connexions ni derivacions, i estaran protegits contra el deteriorament mecànic, les accions químiques i els efectes de la humitat. Les cobertes, tapers, mandos i polsadors de maniobra dels aparells com interruptors, bases d’endoll, reguladors, etc. Instal·lades en locals humits o mullats, hauran de ser de material aïllant. Les canalitzacions seran estanques utilitzant-se per a terminals, empalmes i connexions de les canalitzacions sistemes o dispositius que presentin un alt grau de protecció a la caiguda vertical de gotes d’aigua.

2.11.2. Conductors aïllants sota tubs protectors. Els cables utilitzats seran de tensió assignada no inferior a 450/750V. El diàmetre exterior mínim dels tubs, en funció del número i la secció dels conductors a conduir, s’obtindrà de les taules indicades en la ITC-BT-21, així com les característiques mínimes segons el tipus de instal·lació. Per a la instal·lació de canalitzacions sota tubs protectors es tindran en compte les prescripcions generals següents: § Les canalitzacions s’instal·laran seguint línies verticals i horitzontals o

paral·leles a les arestes de les parets que limiten el local on s’efectua la instal·lació.

§ Els tubs s’uneixen entre si mitjançant accessoris adequats que assegurin la continuïtat de la protecció que proporcionen els conductors.

§ Els tubs aïllants rígids que es poden corbar en calent podran ser ensamblats entre si, recobrint l’empalme amb una cola especial quan es necessiti una unió estanca.

§ Les corbes realitzades en els tubs no donaran lloc a reducció de seccions. Els radis mínims de corbatura per a cada tub seran els especificats pel fabricant segons la norma UNE-EN.

§ Resultarà senzill la introducció i retirada de conductors de les canalitzacions un cop aquestes hagin estat instal·lades, per la qual cosa es disposaran els registres que es creguin oportuns, que en trams rectes no seran de mes de 15 metres entre ells. El nombre de corbes i angles situats entre dos registres no serà superior a 3.

§ Els registres poden estar destinats únicament a facilitar la introducció i retirada dels conductors en tubs o servir al mateix temps com a caixes de connexions o derivació.

§ Les connexions dels conductors es realitzaran en l’interior de les caixes apropiades de material aïllant i no propagadores de la flama. Si son metàl·liques estaran protegides contra la corrosió.

§ Les caixes tindran les dimensions necessàries per allotjar sobradament tots els conductors que hagi de contenir. La profunditat d’aquestes serà com a mínim igual al diàmetre del tub més gran mes un 50%, i coma mínim de 40mm, el seu diàmetre o costat mínim interior serà de 60mm. Quan l’entrada a les caixes hagi de ser estanca s’utilitzaran prensaestopes o ràcors adequats.

§ En els tubs metàl·lics sense aïllament interior, es tindrà en compte la possibilitat de que es produeixin condensacions d’aigua en el seu interior, per la qual cosa s’escollirà convenientment el traçat de la instal·lació, tenint previst l’evacuació i



establiment de la ventilació adequada, com pot ser per exemple, l’ús de una “T” en la que un dels seus braços no s’utilitzi.

§ Els tubs metàl·lics que siguin accessibles s’han de posar a terra. La seva continuïtat elèctrica haurà de quedar assegurada. En el cas d’utilitzar tubs metàl·lics flexibles, es necessari que la distancia entre dos postes a terra consecutives dels tubs no excedeixi els 10 metres.

§ No podran utilitzar-se els tubs metàl·lics com a conductors de protecció o de neutre.

Quan els tubs s’instal·lin en muntatge superficial, es tindrà en compte, a més a més, les següents prescripcions: § Els tubs es fixaran a les parets o sostres per mitjà de brides o abraçaderes

protegides contra la corrosió i sòlidament subjectes. La distància entre aquestes serà de com a mínim 0,50 metres. S’instal·laran fixacions a una i altra banda de canvis de direcció, en els empalmes i en les proximitats a l’entrada de les caixes o aparells.

§ Els tubs s’hauran d’adaptar a la superfície sobre la qual s’instal·len, corbant-se o usant els accessoris necessaris.

§ En alineacions rectes, les desviacions de l’eix del tub respecte a la línia que uneix els punts extrems no serà superior al 2%.

§ Es necessari instal·lar els tubs, sempre que sigui possible, a una altura mínima de 2,50 metres sobre el terra, amb la finalitat de protegir-los de possibles danys mecànics.

§ El grau de resistència a la corrosió serà de com a mínim 3. Quan els tubs es col·loquin encastats a més a més es tindran en compte les següents prescripcions: § En instal·lacions en l’interior d’elements de construcció , les regates no han de

suposar cap perill per a les parets o sostres en les que es realitzen. Les dimensions de les regates han de ser suficients per a que els tubs quedin recoberts per una capa de 1cm de gruix, en els angles aquest gruix es pot reduir al 0,5 cm.

§ No s’instal·laran entre forjats i revestiments tubs destinats a la instal·lació elèctrica de les plantes inferiors.

§ Per a les instal·lacions corresponents a la pròpia planta, únicament es podran instal·lar entre forjat i revestiment tubs que hagin de quedar recoberts per una capa de formigó o morter de 1cm de gruix com a mínim a més a més del revestiment.

§ En els canvis de direcció, els tubs estaran adequadament corbats i amb els colzes i “T” necessàries. En el cas de les “T” s’admetran caixes de registre.

§ Les tapes de registre i les caixes de connexió hauran de quedar de forma accessible i desmuntable un cop finalitzada l’obra. Els registre o caixes de connexió quedaran enrasades amb la superfície exterior del revestiment, de la paret o del sostre en el qual s’instal·len.

§ En el cas d’utilitzar-se tubs encastats en parets, es necessari instal·lar els recorreguts horitzontals a 50 cm com a màxim del terra o sostres, i els verticals a una distància dels angles no superior a 20 cm.



2.11.3. Conductors aïllats fixats directament sobre les parets. Aquestes instal·lacions es realitzen amb cables de tensions assignades no inferiors a 0,6/1kV, armats amb alambres galvanitzats i previstos d’aïllament i coberta. Les a l’execució de les instal·lacions es tindrà en compte les següents prescripcions: § Es fixaran sobre les parets per mitjà de brides, abraçaderes o collars de forma

que no perjudiquin les cobertes dels conductors. Aquests dispositius de subjecció seran hidròfugs i aïllants.

§ Amb la finalitat que els cables no es dobleguin per efecte del seu propi pes, els punts de fixació entre dos punts successius no seran superiors a 0,40 metres.

§ Quan els cables hagin de disposar de protecció mecànica pel lloc i les condicions on esta instal·lats, s’utilitzaran cables armats. Si no s’utilitzen aquests cables s’instal·larà una protecció mecànica complementaria sobre ells.

§ Es procurarà que en les corbes els radis de corbatura no siguin inferiors a 10 vegades el diàmetre exterior del cable.

§ L’encreuament de cables amb conductes no elèctrics es podrà realitzar per la part anterior o posterior a aquestes, deixant una distància mínima de 3cm entre la superfície exterior de la canalització no elèctrica i la coberta dels cables

§ Els extrems dels cables seran estancs quan les característiques del local o exigeixin, utilitzant amb aquesta finalitat caixes o qualsevol altre dispositiu adequat. La estanqueïtat podrà quedar assegurada amb l’ajuda de prensaestopes.

§ Els empalmes i connexions es realitzaran per mitjà es realitzaran per mitjà de caixes o dispositius equivalents amb tapes desmuntables que asseguren al mateix temps la continuïtat de la protecció mecànica, aïllament i la inaccessibilitat de les connexions i permetent la seva verificació en el cas de ser necessari.

2.11.4. Conductors aïllats en l’interior de forats de la construcció.

Els cobles seran de tensió assignada no inferior a 0,6/1 kV, armats amb alambres galvanitzats i previstos de aïllament i coberta. Els cables o tubs es podran instal·lar directament en els forats de la construcció amb la condició que no siguin propagadors de la flama. Els forats de la construcció admissibles per aquestes canalitzacions podran estar en murs, parets, bigues, forjats i sostres, agafant la forma de conductes continus o be estaran compresos entre dos superfícies paral·leles com el cas de falsos sostres o murs amb cambres d’aire. La secció dels buits serà com a mínim, igual a 4 vegades la ocupada pels cables o tubs, i la seva dimensió més petita no serà inferior a dos vegades el diàmetre exterior de secció més gran d’aquests, amb un mínim de 20 mil·límetres. S’evitarà dins del possible les aspreses dins dels forats de conducció i els canvis de direcció així com també un nombre eleva de radis de corbatura petits. Les canalitzacions podran ser reconegudes i conservades sense que sigui necessària la destrucció parcial de les parets, sostres, etc., o les seves decoracions i guarniments. Els empalmes i les derivacions dels cables seran accessibles, instal·lant les caixes de connexió necessàries. S’evitarà que es puguin produir infiltracions, fugues o condensacions d’aigua que puguin penetrar en l’interior del forat, fent una especial atenció a la impermeabilització dels seus murs exteriors, així com a la proximitat de les canonades de conducció de



líquids, penetracions d’aigua quan es realitza la neteja del terra, la possibilitat de acumulació d’aigua en parts baixes del forat, etc.

2.11.5. Conductes aïllats amb coberta sota canals protectores aïllants. La canal protectora es un material de instal·lació construïda per un perfil de parets perforades o no, destinades a allotjar conductes o cables i tancat amb una tapa desmuntable. Els cables a utilitzar seran de tensió assignada no inferior a 450/750V. Les canals protectores tindran un grau de protecció IP4x i estaran classificades com canals amb tapa d’accés que només es poden obrir amb eines. El grau de resistència a la corrosió serà 3. Les connexions, empalmes i derivacions es faran en l’interior de caixes. Les canals protectores per aplicacions no ordinàries hauran de tenir unes característiques mínimes de resistència a l’impacte, de temperatura mínima i màxima de instal·lació i servei, de resistència a la penetració d’objectes sòlids i de resistència a la penetració d’aigua, adaptades a les condicions del lloc on s’instal·la, al mateix temps les canals seran no propagadores de la flama i aïllants. Mencionades aquestes característiques han de ser conformes amb les normes de la sèrie UNEEN 50.085. El traçat de les canalitzacions es farà seguint preferentment línies verticals i horitzontals o paral·leles a les arestes de la paret que limiten el local on s’efectua la instal·lació. Les canals amb conductivitat elèctrica han de connectar-se a la xarxa de terra, la seva continuïtat elèctrica estarà convenientment assegurada. La tapa de les canals quedarà sempre accessible.

2.11.6. Conductors aïllats en safata o en suports de safates. Es realitzaran amb cables de tensions assignades no inferior a 0,6/1kV, armats amb alambres galvanitzats i previstos amb aïllaments i coberta.

2.12. PROTECCIÓ DE LES INSTAL·LACIONS.

2.12.1. Dispositius generals i individuals de mando i protecció. Els dispositius generals de mando i protecció es situaran el més a prop possible del punt d’entrada de la derivació individual. Els dispositius individuals de comandament i protecció de cada un dels circuits es podran situar en llocs separats o en altres llocs. L’instal·lador fixarà de forma permanent sobre el quadre de distribució una placa en la que s’hi podrà llegir el nom i la marca comercial, data en que es va realitzar la instal·lació i la intensitat assignada de l’interruptor general automàtic. Els paràmetres característics de l’aparamenta elèctrica son: § Valor nominal: valor indicat pels fabricant de la magnitud de l’aparell, a la qual

poden funcionar permanentment sense que provoquin efectes perjudicials. Tensió, intensitat i freqüència. En alta tensió s’especifica la tensió nominal i la tensió nominal més elevada, que es la màxima tensió nominal que ha de suportar l’aparell en condicions normals de utilització. S’indiquen en el MIE RAT 04 del Reglament de Centrals, subestacions i Centres de transformació.



Tensió nominal de la xarxa (kV) Tensió mes elevada per al material (kV) 2 3,6 6 7,2 10 12 15 17,5 20 24 30 36 45 52 66 72,5

§ Valor assignat: valor de una magnitud establert per a un determinat

funcionament de l’aparell. § Intensitat límit tèrmica: Valor eficaç de la intensitat de corrent circulant durant

un temps (1 a 3s) a partir del qual els efectes tèrmics de la corrent poden perjudicar l’aparell. L’aparell ha de suportar l’efecte tèrmic a la intensitat de curtcircuit.

§ Intensitat límit dinàmica: valor de la intensitat de corrent màxima o de pic, a partir de la qual els esforços electrodinàmics poden deteriorar l’aparell. Els esforços electrodinàmics depenen del quadrat del valor màxim o de pic de la intensitat de corrent. L’aparamenta ha de suportar els esforços electrodinàmics de la intensitat de curtcircuit.

§ Poder de tall: Intensitat màxima de carrega que es capaç de tallar o interrompre l’aparell.

§ Poder de tancament: Valor màxim o de pic de la intensitat de corrent que es capaç de suportar l’aparell en el tancament del circuit.

Els aparells de protecció utilitzats son: § Interruptor: Aparell mecànic de connexió que permet establir, suportar i

interrompre corrents en condicions normals i sobrecàrregues. Suporta durant un temps la intensitat de curtcircuit. El seu poder de tall es suficient per interrompre la intensitat nominal però no la de curtcircuit. També s’anomena interruptor en carrega.

§ Interruptor automàtic: Aparell mecànic de connexió capaç d’establir, suportar i interrompre corrents en condicions normals, i establir i suportar durant un temps i tallar les corrents de curtcircuit.

§ Interruptor magnetotèrmic: es el PIA (petit interruptor automàtic) utilitzat en baixa tensió. Porten incorporats un dispositiu tèrmic i un altre magnètic.

§ Seccionador: es un aparell mecànic de connexió, que per raons de seguretat, en posició oberta assegura una distància de seccionament que satisfà unes condicions especifiques. Només es pot utilitzar per obrir o tancar un circuit quan no hi circula corrent.

§ Fusible: el fusible es un aparell de connexió que, per fusió, provoca l’obertura del circuit en el que esta instal·lat, degut al calentament de un o varis elements destinats amb aquesta finalitat, tallant la corrent quan aquesta sobrepassa un determinat valor durant un temps.

§ Contactor: Aparell de connexió amb una sola posició de repòs (normalment amb els contactes principals normalment oberts). Accionament a distància i capaç d’establir, suportar i interrompre corrents en condicions normals del circuit, incloses les sobrecàrregues en servei.



2.12.1.1. Protecció de les instal·lacions contra sobrecàrregues. Es produeix una sobrecàrrega en un circuit elèctric quan la intensitat que circula es superior a l’admissible o la nominal (sobrecorrent), sense que hi hagi defecte d’aïllament. Causes de les sobrecàrregues:

i. Fenòmens transitoris degut al funcionament d’alguns receptors ii. Sobreutilització dels receptors, que estan sobrecarregats, subministrant més

potència de la nominal. iii. Sobreutilització de la instal·lació, que te connectat més receptors amb més

potència de la prevista. Efectes de les sobrecàrregues: Les sobrecàrregues produeixen en els conductors la elevació de la temperatura, que pot ser superior a l’admissible, això implica es deteriorament dels aïllaments i per tant un disminució del temps de vidu útil del conductor. Protecció contra sobrecàrregues: Els aparells utilitzats en baixa tensió per a la protecció contra sobrecàrregues son:

i. Interruptor automàtic. ii. Interruptor magnetotèrmic.

iii. Fusibles iv. Contactor combinat amb relé tèrmic.

L’aparell de protecció ha de desconnectar abans que s’arribi a la màxima temperatura admissible. Segons la norma UNE 20460, un aparell protegeix front les sobrecàrregues a un conductor si es compleix que:

znB III ≤≤ zII 45,12 ≤ IB: Intensitat de utilització.[A] In: Intensitat nominal de l’aparell o intensitat a la que s’ajusta els aparells que es poden ajustar. [A] Iz: Intensitat màxima admissible pel conductors. [A] I2: Intensitat convencional de funcionament de l’aparell de protecció (intensitat convencional de fusió en els fusibles oi intensitat convencional d’actuació en interruptors automàtics). [A] En la protecció de interruptor magnetotèrmic normalitzat es compleix sempre la segona condició ja que I2=1,45 In, per tant només s’ha de verificar la primera condició. En les proteccions tipus fusible gG, es compleix que I2=1,6In, per tant s’han de verificar totes dues condicions. Els dispositius de protecció contra sobrecàrregues s’instal·len en l’origen dels circuits i en els punts on es produeixi una reducció de la intensitat admissible. Si la línia esta protegida en l’origen contra curtcircuits, la protecció contra sobrecàrregues es pot situar en qualsevol punt. Es recomana no utilitzar proteccions contra sobrecàrregues en



circuits que al desconnectar-se de forma intempestiva puguin originar perill, com pugui ser l’excitació de maquines rotatives, electroimans d’elevació de material, etc. Quan en una distribució trifàsica el conductor neutre sigui de secció inferior al de les fases, aquest també ha d’estar protegit contra sobrecàrregues (ITC-BT-22). La protecció amb interruptors automàtics ha de ser de tall omnipolar (totes les conduccions de fase i neutre.

2.12.1.2. Protecció de les instal·lacions contra curtcircuits.

Un curtcircuit es una connexió de poca impedància entre 2 punts entre els quals existeix una diferència de potencial, donant lloc a una corrent de intensitat molt elevada. Causes dels curtcircuits: Son principalment faltes de aïllament de la instal·lació o faltes en els receptors connectats, per avaria o connexió incorrecta. Efectes dels curtcircuits: Efectes tèrmics: La corrent molt elevada produeix un escalfament en els conductors per efecte Joule. Efectes electrodinàmics: Les forces d’atracció o de repulsió que apareix en els conductors per efecte de camp magnètic creat al seu voltant, son directament proporcionals al producte d’aquesta corrent i inversament proporcionals a la distància entre els conductors. Les corrents de curtcircuit de valor molt elevat fan que aquestes forces electrodinàmiques siguin també molt elevades, i fins i tot poden arribar a destruir les barres de connexió. Protecció contra curtcircuits: Per a la protecció contra curtcircuits s’utilitzen:

i. Interruptors automàtics. ii. Fusibles.

iii. Combinació fusible interruptor automàtic. iv. Fusible Contactor relé tèrmic.

La condició es que el dispositiu de protecció actuï, tallant la corrent de curtcircuit, abans que la instal·lació resulti perjudicada per efecte tèrmic o electrodinàmic. En la protecció amb interruptor automàtic els criteris de protecció son:

i. Poder de tall de l’interruptor més gran que la màxima intensitat de curtcircuit (curtcircuitant al principi de la línia).

Pdc>Iccmax

ii. Intensitat de curtcircuit mínima (curtcircuit al final de la línia) més gran que la intensitat de regulació dels disparador electromagnètic.

Iccmin>Ia



iii. L’interruptor ha de tallar la corrent de curtcircuit en un temps inferior a aquell que fa agafar al conductor una temperatura superior a la seva temperatura límit. Així quan es produeix un curtcircuit el conductor no arribarà ala temperatura màxima admissible.

Iccmax<Ib

Ib: intensitat corresponent ala energia dissipada admissible en el conductor [A] Ia: Intensitat de regulació del disparador electromagnètic. Iccmax: Intensitat de curtcircuit mínima. Iccmin: Intensitat de curtcircuit màxima. En la protecció amb fusibles els criteris de protecció son:

i. Poder de tall del fusible mes gran que la màxima intensitat de curtcircuit (curtcircuit al principi de la línia).

Pcd>Iccmax

ii. La intensitat de curtcircuit mínima (curtcircuit al final de la línia) més gran que

la intensitat mínim a la que el fusible protegeix el conductor.

Iccmin>Ia Ia: Intensitat de regulació del disparador electromagnètic.[A] Iccmax: Intensitat de curtcircuit mínima.[A] Iccmin: Intensitat de curtcircuit màxima.[A] Els fusibles, degut a la seva ràpida actuació, limiten molt la energia dissipada en curtcircuit. S’han d’escollir d’un calibre lleugerament superior a la de la intensitat de utilització de la línia. Protecció mitjançant fusible i interruptor automàtic en sèrie: Aquesta protecció s’acostuma a utilitzar per raons econòmiques. El fusible protegeix en front de curtcircuits de gran intensitat, i l’interruptor protegeix contra sobrecàrregues i curtcircuits de valor moderat. Protecció mitjançant la combinació fusible contactor i relé tèrmic: S’utilitza per a la protecció de motors. El fusible protegeix contra curtcircuits i el contactor amb el relé tèrmic protegeix contra sobrecàrregues. Els fusibles han de resistir sense fondre’s la corrent de posta en marxa del motor. Els dispositius de protecció s’utilitzen en l’origen de la instal· lació i en els punts on es produeix una reducció de la corrent admissible. Els dispositius protegeixen la part de la



instal·lació situada a continuació d’ells i seguint el sentit de la alimentació (aigües avall).

2.12.1.3. Elecció d’un interruptor automàtic: Com ja s’ha indicat en la protecció general contra sobrecàrregues i curtcircuits, en la elecció de l’interruptor automàtic es segueixen els següents criteris:

a) Protecció contra sobrecàrregues:

znB III ≤≤ zII 45,12 ≤

b) Protecció contra curtcircuits:

Pdc>Iccmax Iccmin>Ia

IB: Intensitat de utilització.[A] In: Intensitat nominal de l’aparell o intensitat a la que s’ajusta els aparells que es poden ajustar. [A] Iz: Intensitat màxima admissible pel conductors. [A] I2: Intensitat convencional de funcionament de l’aparell de protecció (intensitat convencional de fusió en els fusibles oi intensitat convencional d’actuació en interruptors automàtics). [A]

2.12.1.4. Tensió de pas i de contacte. Tensió de pas: Es la tensió que degut a la presa de terra pot existir entre dos punts del terreny distants entre si un pas (1 m) i quedar aplicada entre els peus d’una persona. Aquesta tensió es més petita a mesura que la profunditat de la posta a terra es més gran. La tensió de pas es mesura fent passar una intensitat de valor Ip entre la presa de terra T i una terra auxiliar A, separades més de 20 metres. Els elèctrodes de prova P (sabates), es col·loquen a una distancia de 1 metre i connectats a una resistència de Rh=1.000? (resistència aproximada del cos humà). En els borns de la resistència es medeix la tensió V.

La tensió Vp, per a un valor de defecte Id es calcula [ ]VII

Vpp

d=

Vp: tensió de contacte [V] Id: Intensitat de defecte. [A]



Ip: intensitat de prova [A] Segons el reglament sobre Centrals Elèctriques, Subestacions i Centres de Transformació, instrucció 13 (MIE RAT 13), la corrent de prova ha de ser com a mínim igual al 1% de Id, no inferior a 50A per a centrals i subestacions i 5 per a centres de transformació. Els elèctrodes de prova han de tenir una superfície de contacte amb el terreny de 200cm2 i exercir sobre el terreny una força de 250 N cada un. Tensió de contacte: Es la tensió a la que pot estar sotmesa una persona en contacte amb estructures metàl·liques de la instal·lació que normalment estan sense tensió. Per a la mesura de la tensió de contacte s’utilitzen els mateixos elements que per a la tensió de pas. Els elèctrodes de prova separats uns 20 cm i connectats entre si i a una massa per mitjà d’una resistència de 1.000? . Aquests electrodes han d’estar separats de la part metàl·lica 1 metre. La tensió de contacte Vc, per a una intensitat de defecte Id, amb una intensitat de prova Ip, i tensió en bornes de la resistència V, es calcula igual que per la tensió de pas.

[ ]VII

Vcp

d=

Vc: tensió de contacte [V] Id: Intensitat de defecte. [A] Ip: intensitat de prova [A]

2.12.1.5. Interruptor diferencial. S’utilitza quan el neutre esta unit directament a terra. Esta compost bàsicament per un nucli magnètic, bobines conductores i bobina de dispositiu de tall. Quan la intensitat que circula pels dos conductors no es igual per haver-hi una fuga a terra el camp magnètic resultant es nul induint una corrent en la bobina del dispositiu de tall que actua tallant el circuit. S’anomena sensibilitat del diferencial a la mínima intensitat de corrent de fuga a terra per la que l’aparell desconnecta. L’interruptor diferencial te un poder de tall molt reduït (com a màxim uns 5kA)per això ha d’estar protegit amb interruptors automàtics o fusibles. En instal·lacions de potencia elevada s’utilitza el relé diferencial que consisteix en un transformador tiroïdal connectat a un relé el qual actua sobre un interruptor automàtic per un dispar indirecte.

2.12.1.6. Elecció d’un interruptor diferencial. S’escull segons les característiques de la instal·lació. Intensitat nominal (IN): Ha de ser superior a la intensitat que circula pel conductor. Sensibilitat (I? N): Segons les condicions del local i la resistència de posada a terra..



2.13. PROTECCIÓ DE LES LÍNIES ELÈCTRIQUES. Les línies han d’estar protegides contra sobrecàrregues, curtcircuits i sobretensions.

2.13.1. Relés de protecció. Son aparells que controlen una magnitud elèctrica i, que al variar aquesta per sobre o per sota de un determinat valor fan actuar un interruptor (de forma instantània o retardada) que desconnecta la instal·lació

2.13.2. Protecció de les línies contra sobrecàrregues. S’utilitzen relés de sobreintensitat, que actuen per excés de intensitat inferior a la de curtircuit.

2.13.3. Protecció de les línies contra curtcircuits.

a) Interruptor automàtic o disjuntor: Es un interruptor capaç de connectar o desconnectar en funcionament normal la línia i també, en cas de curtcircuit, desconnectar de forma automàtica mitjançant relés.

Segons la forma de desconnexió de l’arc l’interruptor automàtic (o disjuntor) pot ser:

i. Interruptors de petita potència: únicament utilitzen la separació ràpida dels contactes per a l’extinció de l’arc.

ii. Interruptors de bufat magnètic: En interruptors de mitjana potència s’utilitza per extingir l’arc un camp magnètic que el desvia lateralment.

iii. Interruptor en bany d’oli: L’obertura i el tancament dels contactes es fan en una cuba d’oli. Aquest sistema s’utilitza en potencies elevades, però esta en desús.

iv. Interruptor de gas a pressió: L’arc s’extingeix injectant entre els contactes aire a pressió o hexaflorur de sofre. S’utilitza per a grans potències.

b) Fusibles: Desconnecten el curtcircuit per efecte de sobreintensitat o curtcircuit,

fonent-se l’element fusible. En els fusibles d’alta tensió la fusió es realitza en un recipient amb arena de quars que extingeix l’arc i normalment porten un dispositiu de senyalització de fusió.

2.13.4. Protecció de les línies de distribució contra sobretensions. Els dispositius més utilitzats son:

a) Cables de posta a terra: conductor sense aïllament estes sobre la línia i unit directament a terra, S’utilitza en línies de primera categoria (molt alta tensió) i la seva funció es interceptar els llamps per a que no arribin als conductors actius

b) Parallamps o descarregadors: els més utilitzats son les autovàlvules de òxids metàl·lics, que constitueixen una resistència variable amb la tensió, unida a terra. Quan la tensió sobrepassa un valor límit l’autovàlvula passa a un estat de



conducció descarregant a terra. Les autovàlvules s’han de muntar el més a prop possible dels elements a protegir i la presa de terra ha de tenir una resistència reduïda (menys de 10 ? )

2.14. PROTECCIÓ CONTACTES DIRECTES I INDIRECTES.

2.14.1. Protecció contra contactes indirectes. Protecció per aïllament de les parts actives: Les parts actives hauran d’estar recobertes de un aïllament que no pugui ser eliminat a no ser que sigui destruint-lo. Protecció per mitjà de barreres i envolvents: Les parts actives han d’estar situades a l’interior de l’envolvent o darrera de les barreres. Si es necessiten obertures més grans per a la reparació de peces o per al bon funcionament dels equips, s’adoptaran precaucions apropiades per a impedir que les persones o animals domèstics toquin les parts actives i es garantirà que les persones siguin conscients del fet que les parts actives no hagin de ser tocades voluntàriament. Les superfícies superiors de les barreres o envolvents horitzontals que son fàcilment accessibles han de tenir com a mínim un grau de protecció IP4x o IPxxD Les barreres o envolvents han de fixar-se de manera segura i han de tenir la suficient durabilitat i robustes per a mantenir els graus de protecció exigits, amb una separació suficient de les parts actives en les condicions normals de servei, tenint en compte les influències externes. Quan s’hagin de suprimir les barreres, no ha de ser possible a no ser que: Es necessiti una clau o una eina Després de treure la tensió de les parts actives protegides per aquestes barreres o envolvents, no pugui ser restablerta la tensió fins desprès de tornar a col·locar les barreres o envolvents. Si hi ha una segona barrera que posseeix un grau de protecció IP2x i IPxxB que no pugui ser treta a no ser que sigui amb l’ajuda de una clau o una eina que impedeixi el contacte amb lesa parts actives.

2.15. POSTA A TERRA. La posta a terra es realitza amb l’objectiu de limitar la tensió que respecte a terra, poden presentar en un moment determinat les masses metàl·liques, assegurar l’actuació de les proteccions i eliminar o disminuir el rics que suposa una avaria en els materials elèctrics utilitzats. La posta o connexió a terra es una unió elèctrica directa, sense cap protecció, d’una part del circuit elèctric o de una part conductora que no forma part del circuit elèctric, mitjançant una presa de terra amb un elèctrode o grup d’elèctrodes soterrats en el terreny. Mitjançant la instal·lació de posada a terra s’haurà d’aconseguir que en el conjunt de les instal·lacions, edificis i superfícies pròximes al terreny no sorgeixin diferències de potencial perilloses i que al mateix temps permetin el pas a terra de les corrents de defecte o de les d’origen atmosfèric. L’elecció dels materials de posada a terra han de complir que:



§ El valor de la resistència de posada a terra està conforme amb les normes de

protecció i de funcionament de la instal·lació i es mantingui d’aquesta manera al llarg del temps.

§ Les corrents de defecte a terra i les de fuga poden circular sense perill, particularment des de el punt de vista de sol·licituds tèrmiques mecàniques i elèctriques.

§ La rigidesa de la protecció mecànica queda assegurada amb imdependència de les condicions estimades de influències externes.

§ Contemplen els possibles riscs deguts a electròlisis que puguin afectar unes altres parts metàl·liques.

2.15.1. Unions a terra.

Per a la unió a terra es poden utilitzar elèctrodes formats per:

- barres, tubs - pletines, conductors nus - plaques - anells o malles metàl·liques constituïdes pels elements anteriors i les seves

combinacions - armadures de formigó soterrades, a excepció de les armadures pretensades - altres estructures soterrades que es demostri que son apropiades

Els conductors de coure utilitzats com a elèctrodes seran de constitució i resistència elèctrica segons la classe 2 de la norma UNE 21.022. El tipus i la profunditat del soterrament de les preses de terra hauran de ser de tal manera que la possible pèrdua de humitat del terreny, la presència de gel o altres efectes climàtics, no augmenti la resistència i la presa de terra per sobre del valor previst. La profunditat mai serà inferior a 0,50 m.

2.15.2. Conductors a terra. La secció dels conductors de terra, quan estan soterrats, haurà d’estar d’acord amb els valors indicats en la taula següent. La secció no serà inferior a la mínima demanada per als conductors de protecció.

Tipus Protegit mecànicament No protegit mecànicament

Protegit contra la corrosió Igual als conductors de protecció

16 mm2 per al Cu 16 mm2 Acer Galvanitzat

No protegit contra la corrosió

25 mm2 Cu 50 mm2 Ferro

25 mm2 Cu 50 mm2 Ferro

La protecció contra la corrosió es pot aconseguir mitjançant una envolvent. Durant l’execució de les unions entre conductors de terra i electrodes de terra em s’ha de tenir en compte que resultin elèctricament correctes. S’ha de tenir en compte que durant la connexió no es perjudiquin ni els conductors ni els elèctrodes a terra.



2.15.3. Borns de posta a terra. En tota la instal·lació de posada a terra s’ha de preveure un born principal de terra, al qual s’han d’unir els conductors següents:

- Els conductors de terra. - Els conductors de protecció. - Els conductors de unió equipotencial principal - Els conductors de posta a terra funcional, si son necessaris

S’ha de preveure sobre els conductors de terra i en un lloc accessible, un dispositiu que permeti mesurar la resistència de la presa de terra corresponent. Aquest dispositiu pot estar combinat amb el born principal de terra, ha se ser necessàriament desmuntable mitjançant una eina, ha de ser mecànicament segur i ha d’assegurar la protecció contra contactes indirectes.

2.15.4. Conductors de protecció.. Els conductors de protecció serveixen per unir elèctricament les masses de la instal·lació amb el born de terra, amb la finalitat d’assegurar la protecció contra contactes indirectes. La secció dels conductors de protecció s’establirà segons la següent taula:

Secció conductors de fase [mm2] Secció conductors de protecció [mm2] Sf=16 Sf

16<Sf=35 16 Sf>35 Sf/2

En tots els casos, els conductors de protecció que no formin part de la canalització d’alimentació seran de coure amb una secció de al menys:

- 2,5 mm2, si els conductors de protecció disposen de una protecció mecànica. - 4 mm2, si els conductors de protecció no disposen de una protecció mecànica.

Com a conductors de protecció poden utilitzar-se: Conductors en els cables multiconductors, Conductors aïllats o nus que posseeixin una envolvent comú amb els conductors actius Conductors separats, nus o aïllats. Capa aparell podrà estar intercalat en el conductor de protecció. Les masses dels equips a unir amb els conductors de protecció no es poden connectar en sèrie amb un circuit de protecció.

2.15.5. Conductors de equipotencialitat. El conductor principal de equipotencialitat ha de tenir una secció no inferior a la meitat de la del conductor de protecció de secció més gran de la instal·lació, amb un mínim de 6mm2. No obstant, la seva secció pot ser reduïda a 2,5 mm2 si es de coure.



La unió de equipotencialitat suplementària pot estar assegurada, ja sigui per elements conductors no desmuntables, com poden ser estructures metàl·liques no desmuntables o be per conductors suplementaris, o per combinació dels dos.

2.15.6. Resistència de les preses de terra. La resistència a terra ha de tenir un valor que no pugui donar lloc a tensions de contacte superiors a:

- 24 V en local - 50 V en els altres casos

Si les condicions de la instal·lació poden donar lloc a tensions de contacte superiors als valors senyalats anteriorment, s’ha d’assegurar la ràpida eliminació de la falta mitjançant dispositius de tall adequats a la corrent de servei. La resistència d’un elèctrode depèn de les seves dimensions, de la seva forma i de la resistivitat del terreny en el que s’estableix, la resistivitat varia d’un punt a un altre i també varia amb la profunditat.

2.15.7. Preses de terra independents. Una presa de terra es considera independent respecte a una altra, quan una de les preses a terra, no arriba, respecte a un punt de potencial zero, a una tensió de 50V, quan per l’altra i circula la màxima corrent de defecte a terra prevista.

2.15.8. Separació entre les preses de terra de les masses de les instal·lacions de utilització i les masses de un centre de transformació.

S’ha de verificar que les masses de posta a terra de una instal·lació no esta unida a la presa de terra de les masses d’un centre de transformació, per evitar que durant la evacuació de un defecte a terra de la les masses del centre de transformació, les masses de la instal·lació puguin quedar sotmeses a tensions de contacte perilloses. Si no es fa el control de impedàncies indicat en el punt anterior (50V), entre la posta a terra de les masses de la instal·lació respecte a les del centre de transformació, es considerarà que les preses a terra son elèctricament independents quan es compleixin totes i cada una de les condicions següents:

a) No existeix canalització metàl·lica conductora (coberta metàl·lica de cable no aïllada especialment, canalització de aigua, gas, etc.) que uneixi la zona de terres del centre de transformació amb la zona on es troben els aparells de utilització.

b) La distància entre les preses de terra del centre de transformació i les preses de terra o altres elements conductors soterrats en els locals de utilització es coma mínim igual a 15 metres per a terrenys que la seva resistivitat no sigui elevada (<100 ? ·m). Quan el terreny sigui molt mal conductor, la distància s’haurà de calcular.

c) El centre de transformació esta situat en un recinte aïllat dels locals de utilització o be, si esta contigu als locals de utilització o en l’interior dels mateixos, està instal·lat de tal forma que els elements metàl·lics no estan units elèctricament als elements metàl·lics constructius dels locals de utilització.



Només es podrà unir la posta a terra de la instal·lació de utilització (edifici) i la posta a terra de protecció (masses) del centre de transformació, si el valor de la resistència de posta a terra única es el suficientment baixa per a que es compleixi que en el cas d’evacuar el màxim valor previst de la corrent de defecte a terra (Id) en el centre de transformació, el valor de la tensió de defecte (Vd=Id·Rt)sigui menor que la tensió de contacte màxima aplicada.

2.15.9. Revisió de la presa de terra. Des del punt de vista que representa la posta a terra de una instal·lació, serà obligatòriament comprovada pel director de l’obra o instal·lador autoritzat en el moment de donar d’alta la instal·lació per a la seva posta en marxa o funcionament. Personal tècnicament competent efectuarà la comprovació de la instal·lació de posta a terra, al menys un cap a l’any, en la època en la que el terreny estigui més sec. Es mesurarà la resistència de posta a terra i es repararan amb caràcter urgent els defectes que s’hi puguin trobar. En els llocs on el terreny no es favorable a la bona conservació dels elèctrodes, aquests i els conductors de enllaç fins al punt de posta a terra, es posaran el descobert al menys un cop cada 5 anys.

2.16. RECEPTORS DE ENLLUMENAT.

2.16.1. Conceptes generals. La llum es la energia radiant, en forma de ones electromagnètiques que estimula el sentit de la vista. Les fonts principals d’energia elèctrica son principalment les làmpades de incandescència i les làmpades o tubs de descàrrega:

- Làmpades de incandescència: Emeten la llum per termoradiació com a conseqüència del pas de la corrent elèctrica per un filament conductor. Les podem subdividir en dos tipus:

o Làmpades incandescents convencionals. o Làmpades incandescents halògens.

- Làmpades de descàrrega: la emissió de llum es el resultat de la descàrrega

elèctrica a través de gasos o vapors metàl·lics. Poden ser de diferents tipus: o Làmpades fluorescents o Vapor de mercuri a alta pressió o Llum mescla o Halogenurs metàl·lics o Vapor de sodi a alta pressió o Vapor de sodi a baixa pressió.

Làmpades de inducció: La emissió de llum es el resultat de la excitació de àtoms de vapors metàl·lics per inducció electromagnètica d’alta freqüència.

2.16.2. Magnituds lluminoses i unitats.



Flux lluminós: Energia lluminosa emesa per unitat de temps, la seva unitat es el lumen [lm]. El valor del flux lluminós d’una làmpada ve donat pel fabricant. Els seu rendiment lluminós o eficiència es la relació entre el flux lluminós que emet i la potència que consumeix. Intensitat lluminosa: Es el flux lluminós emès en una direcció donada per unitat d’angle sòlid (estereoradià). La seva unitat es la candela [cd]; unitat patró del sistema internacional de les unitats. Es defineix com la intensitat lluminosa, en una direcció donada, de una font de llum que emet una radiació monocromàtica de freqüència 540·1012Hz, i la seva intensitat energètica en aquesta direcció es 1/683 vats per estereorradià. Il·luminació o il·luminància: (E) es el flux lluminós rebut per unitat de superfície, i es mesura amb lux:

[ ]lxS

Eφ

=

Podem definir el lux com:

211

1m

lumenlux =

Luminància o brillo (L): es la intensitat lluminosa en una direcció donada per unitat de superfície aparent lluminosa o il·luminada. Es mesura amb nit [nt], tot i que també s’utilitza la cd/cm2.

2.16.3. Instal·lació. Les llumeneres instal·lades estaran d’acord amb la norma UNE-EN 60598. Estaran protegides contra la caiguda vertical d’aigua, IPx1 i no seran de la classe 0. Els aparells d’enllumenat portàtil seran de la classe II. Les llumeneres suspeses de calbes flexibles no poden excedir de 5kg de massa, i els conductors que han de suportar aquest pes no poden presentar empalmes intermitjos i l’esforç s’haurà de realitzar sobre un elements diferent al born de connexió. Les parts metàl·liques accessibles de les lluminàries que no siguin de la classe II o classe II, hauran de tenir un element de connexió per a la seva posta a terra, que anirà connectat de manera fiable i permanent al conductor de protecció del circuit. L’ús de làmpades de gasos amb descàrrega a alta tensió (neó, etc.), es permetran quan la seva ubicació estigui fora del volum d’accessibilitat o quan s’instal·lin barreres o envolvents separadores. En instal·lacions de il·luminació amb làmpades de descàrrega realitzades en locals en els que funcionen màquines amb moviment alternatiu o rotatiu ràpid, s’haurà de prendre les mesures necessàries per evitar els possibles accidents provocats a causa de la il·lusió òptica originada per l’efecte estraboscòpic. Els circuits d’alimentació estan previstos per transportar la carrega deguda als propis receptors, als seus elements associats i a les corrents harmòniques i d’encesa. Per a receptors amb làmpada de descàrrega, la càrrega prevista en voltiampers serà de 1,8 vegades la potència en vats de la làmpada. En el cas de distribucions monofàsiques, el conductor neutre tindrà la mateixa secció que el de fase. Serà acceptable un coeficient diferent per al càlcul de la secció dels conductors, sempre i quan el factor de potència de cada receptor més gran o igual a 0,9 i si es coneix la càrrega que suposa cada un dels



elements associats a les làmpades i als corrents de posta en marxa, que tant uns com altres poden produir. En aquest cas el coeficient serà el que resulti. En el cas de receptors amb làmpada de descàrrega serà obligatòria la compensació del factor de potència fins a un valor de 0,9. En instal·lacions amb làmpades de molt baixa tensió (per exemple 12V) s’ha de preveure la utilització de transformadors adequats per assegurar una adequada protecció tèrmica, contra curtcircuits, sobrecàrregues i xocs elèctrics.

2.17. RECEPTORS MOTORS. Els motors s’han d’instal·lar de forma que les seves parts en moviment no puguin ser causa d’accident. Els motors no poden estar amb contacte amb materials fàcilment combustibles i es situaran de forma que no puguin provocar la inflamació d’aquestes. Els conductors de connexió que alimenten a un únic motor han d’estar dimensionats per a una intensitat del 125% de la intensitat a plena càrrega del motor. Els conductors de connexió que alimenten a més d’un motor, han d’estar dimensionats per una intensitat no inferior a la suma del 125% de la intensitat a plena càrrega del motor de major potència, més la intensitat a plena càrrega de tots els altres. Els motors han d’estar protegits contra curtcircuits i contra sobrecàrregues en totes les seves fases. La protecció contra sobrecàrregues ha de cobrir en els motors trifàsics el risc de la falta de tensió en una de les fases. En el cas dels motors amb arrencador estrella triangle, s’assegurarà la protecció, tant en la protecció estrella com en la triangle. Els motors han d’estar protegits contra la falta de tensió per un dispositiu de tall automàtic de la alimentació, quan la posta en marxa espontània del motor, com a conseqüència del restabliment de la tensió, pugui provocar accidents, o perjudicar el motor, d’acord amb la norma UNE 20.460-4-45. Els motors han de tenir limitada la intensitat absorbida en la posada en marxa, quan es puguin produir efectes perjudicials a la i instal·lació o ocasionin pertorbacions inacceptables al funcionament d’altres receptors o instal·lacions. En general els motors de potencia superior a 0,75 kW han d’estar equipats amb reostats de posta en marxa o dispositius equivalents que no permetin que la relació de corrent entre el període de posta en marxa normal que correspon a la plena càrrega, segons les característiques del motor que ha d’indicar la seva placa, siguin superiors a les senyalades al següent quadre.

De 0,75 kW a 1,5 kW 4,5 De 1,5 kW a 5 kW 3 De 5 kW a 15 kW 2

Mes de 15 kW 1,5



MEMÒRIA CENTRE DE TRANSFORMACIÓ

2.18. OBJECTE DEL PROJECTE

El present projecte te per objecte definir les característiques d’un centre de comptatge i Transformació en Mitja Tensió, destinat al subministrament d’energia electrica, així com justificar i valorar els materials utilitzats en aquest. Aquest Centre de Mesura i Tramsformació en Mitja Tensió s’implanta per tal de poder atendre les necessitats elèctriques degudes a la construcció d’un molí d’oli, i les futures ampliacions de potencia que es poguessin arribar a realitzar. En aquest centre de transformació, s’instal·larà un transformador de 400 kVA de potència amb relació de transformació 25.000/400 V per tal de satisfer les necessitats elèctriques de MOLI DE LA VALL MAJOR. Per tots aquests motius s’instal·la dins de la zona industrial de MOLÍ DE LA VALL MAJOR, un centre de mesura i transformació en un edifici prefabricat (amb capacitat per a les cel·les que es descriuran a continuació, i un transformador), i amb les corresponents proteccions en mitja i baixa tensió. D’aquesta última es derivaran les corresponents escomeses.

2.19. TITULAR La propietat de les instal·lacions, així com el nou centre de mesura i transformació prejectat, és de la raó social MOLI DE LA VALL MAJOR, S.A., amb domicili a Crta. C-242 km10, de la poblacio de la Granadella (Lleida) i N.I.F. número A-25.249.657, essent els seu objecte social principal producció d’oli d’oliva arbequina de primera qualitat.

2.20. EMPLAÇAMENT El nou centre de mesura i transformació en mitja tensió s’ubicarà a l’interiri d’unes instal·lacions emplaçades en una parcel·la de terreny de naturalesa industrial, de 1195,41m2 de superfície amb compatibilitat d’us per a l’activitat agroalimentaria, situada la crta. C-242 km 10,en el paratge de La Sort de la Bassa Novella, polígon 0.13, parcel·la 0014, del terme municipal de la Granadella, essent les cooredenades UTM de la instal·lació X=303.980, Y=4.581.350, d’acord amb el que es grafía en els planols número1 “Situació i emplaçament” i número 2 “Emplaçament i localització interior”.

2.21. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DEL CENTRE DE MESURA El centre de mesura i transformació objecte del present porjecte és del tipus abonat o client, mesurant-se el mesurament de l’energía electrica en Mitja Tensió.



L’energia serà subministrada per la companyia FECSA-ENDESA a la tensió trifàsica de 25.000 V i freqüència 50 Hz, realitzant-se l’escomesa per mitjà de cables soterrats. Els tipus generals d’equips de Mitja Tensió utilitzats en aquest projecte són cel·les modulars d’aïllament i tall en gas, extensibles in situ a dreta i esquerra, sense necessitat de reposició de gas.

2.22. NECESSITATS I POTÈNCIA INTAL·LADA kVA Es requereix el subministrament d’energia a una tensió de 25.000 V, amb una potència màxima simultània de 400 kVA, amb relació de transformació 25.000/380 V. Per tal d’atendre a les necessitats requerides, la potencia total instal·lada en aquest Centre de Mesura i Transformació és de 400 kVA.

2.23. OBRA CIVIL

2.23.1. Local El CT esta ubicat en una caseta independent destinada únicament a aquesta finalitat. La caseta serà de construcció prefabricada de formigó tipus EHM36C-3AT1I amb una porta peatonal de Merlin Gerin, de dimensions 5900x3000 i alçada vista de 3.130mm. L’accés al CT estarà restringit a la companyia elèctrica subministradora i al personal de manteniment especialment autoritzat. Es disposarà d’una porta d’accés amb un sistema de tancament que permetrà l’accés a ambdós tipus de personal, tenint en compte que el primer o farà amb la clau normalitzada per la companyia subministradora.



2.23.2. Característiques del local. Es tracta de una construcció prefabricada de formigó model EHM36 de Merlin Gerin. Les característiques d’aquest mòdul prefabricat son:

Facilitat de instal·lació: la senzilla unió entre els diferents elements prefabricats permetrà un muntatge còmode i ràpid. Per a la seva ubicació es realitzarà una excavació, en el que es disposarà un llit d’arena rentada i nivellada. Material: El material utilitzat en la fabricació del mòdul prefabricat EHM36 es formigó armat. Amb la justa dosificació i l’adequat vibrat s’obtenen unes característiques òptimes de resistència característica (superior a 250 kg/cm2 als 28 dies de fabricació) i una perfecta impermeabilització. Equipotencialitat: La pròpia armadura i mallasso electrosoldats, gràcies a un sistema de unió apropiat dels diferents elements, garantitza una perfecta Equipotencialitat de tots el mòdul. Les portes i reixes de ventilació no estan connectades al sistema de equipotencialitat. Entre l’armadura equipotencial i les portes i reixes hi haurà una resistència elèctrica superior a 10.000 ohms. Cap elements metàl·lic que estigui unit al sistema equipotencial serà accessible des de l’exterior. Impermeabilitat: Els sostres estaran dissenyats de tal forma que s’impedeixin les filtracions i l’acumulació d’aigua sobre ells, desguassant directament a l’exterior des de el seu perímetre. En les unions entre parets i entre sostres es col·locaran dobles juntes de neoprè per a evitar la filtració de humitat, a més a més els sostres es sellaràn posteriorment amb massilla especial per a formigó garantint així una total estanqueïtat. Graus de protecció: Seran conformes a la UNE 20324/89 de tal forma que la part exterior de l’edifici prefabricat serà de IP239, excepte les reixes de protecció que tindran una IP339.



Els components principals que formaran l’edifici prefabricat son els que s’indiquen a continuació: Bases: la solera estarà formada per una o diverses bases unides amb cargoles entre si. En la base de l’envolvent s’hi faran els forats per a la entrada de cables de alta i baixa tensió. Aquests forats seran zones debilitades del formigó que s’hauran de trencar (des de l’interior del mòdul) per a realitzar l’escomesa Parets: seran elements prefabricats de formigó armat capaços de suportar l’esforç vertical del seu propi pes, més la dels sostres i sobrecàrregues d’aquests, simultàniament amb una pressió horitzontal de 100 kg/m2. Les parets s’uneixen entre si mitjançant cargolería que garantitza la equipotencialitat entre les diferents plaques. Sostres: els sostres estaran formats per peces de formigó armat i seran capaços de suportar sobrecàrregues de 100 kg/m2. La coberta tindrà una inclinació del 2% per evitar l’acumulació d’aigua. Els sostres s’uniran a les parets mitjançant tronillería i es sellaran les unions amb massilla de cautxú garantitzant l’estanqueïtat. Terra: Estaran formats per elements plans prefabricat de formigó armat. En la part frontal s’instal·laran unes peces de poc pes que permetrà l’accés de persones a la part inferior del mòdul per tal de fer mes senzilla la operació de connexió dels cables. A continuació del terra i haurà la fossa en la que s’instal·laran les cel·les. La part de la fosa que no quedi coberta per les cel·les o quadres elèctrics es taparan amb unes plaques prefabricades especials per aquest ús. Cuba de recollida d’oli: La cuba de recollida d’oli serà de formigó i totalment estanca, amb una capacitat de 1.000 litres, estarà dissenyada per a poder recollir tot l’oli del transformador. En la part posterior hi anirà instal·lada una safata tallafocs d’acer galvanitzada perforada i coberta de grava, Uns carrils metàl·lics situats sobre la cuba permetran una fàcil ubicació del transformador en l’interior del mòdul prefabricat, que es realitzarà al nivell del terra per lliscament. Malla de protecció del transformador: Unes reixes metàl·liques impediran l’accés directe a la zona del transformador des de el interior del mòdul. Opcionalment aquesta malla podrà ser substituïda per un tabic separador metàl·lic. Malla de separació interior: Quan hi hagi zones en el centre de transformació amb accés restringit es podrà instal·lar una malla de separació metàl·lica amb porta i tanca amb clau. Reixes de ventilació: Les reixes de ventilació dels recintes prefabricats EHM-36 estaran construïts en xapa d’acer galvanitzat sobre la que se li aplicarà una pintura epoxi de poliester, el grau de protecció per al que estaran dissenyades les reixes serà IP-33. Aquestes reixes estaran dissenyades i situades sobre les parets de manera que la circulació de l’aire, provocada per tiro natural, ventili eficaçment la sala de transformadors, totes les reixes metàl·liques aniran equipades amb una reixa metàl·lica mosquitera.



Portes d’accés: Construïdes en xapa d’acer galvanitzat i recobertes de pintura epoxi, aquesta doble protecció les fa molt resistents a la corrosió causada pels agents atmosfèrics. Les portes portaran visares de tal forma que es pugui abatre 180º capa fora i es podran mantenir en posició de 90º amb un retenedor metàl·lic. Totes les portes del recinte tindran una llum de 1.250mmx2.400mm (amplada x alçada).

2.24. INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA

2.24.1. Característiques de la xarxa d’alimentació La xarxa de la qual s’alimenta el centre de transformació és del tipus soterrada, amb una tensió de 25 kV, nivell d’aïllament segons el MIE-RAT 12, i una freqüencia de 50 Hz. La potència de curtcircuit en el punt d’escomesa, segons les dades subministrades per la companyía elèctrica, és de 500 MVA, que equival a una corrent de curtcircuit d’11 kA eficaços.

2.24.2. Característiques de l’aparellatge de Mitja Tensió Característiques de les cel·les CAS 36kV - Tensió assignada 36kV - Tensió suportada entre fases i entre fases i terra A freqüència industrial (50 Hz), 1 minut 70kV ef. A impuls tipus llamp 170 kV pic - Intensitat assignada en funcions de línia 40 A - Intensitat assignada en funcions de protecció 200 A - Intensitat nominal admissible durant 1 segon 16 kA ef - Valor de cresta de la intensitat nominal admissible (es adir 2,5 vegades la intensitat nominal admissible de curta duració) 40 kA pic

- Grau de protecció de l’envolvent IP3x - El conductor de posta a terra estara situat per tot el llarg de les cel·les segons UNE-EN 69298, i estaran dissenyats per a suportar la intensitat admissible de curta duració. - L’embarrat estarà sobredimensionat per tal de suportar sense deformacions permanents els esforças dinàmocs que en un curtcircuit es poden presentar i que es detallen en l’apartat de càlculs. Cel·les: Cel·la dos interruptors. La cel·les CAS-36 es una cel·la compacta de 36 kV ide reduides dimensions amb varies funcions integrades (3 o 4) en una única envolvent metàl·lica plena de gas SF6. Aquest conjunt monobloc, amb aïllament integral, constitueix el component de MT de un Centre de Transformació de MT/BT o de un centre de seccionament de MT en 36 kV La cel·la CAS-36 reagrupa en una única envolvent metàl·lica, totes les funcions de mitja tensió que permeten la maniobra de la xarxa, així com la connexió, l’alimentació i la protecció dels transformadors:



• Funció de línia (I) amb interruptor seccionador fins a 630A per maniobra l’entrada o sortida de la línia del Centre de Transformació.

• Funció protecció del transformador amb interruptor-fusibles combinats (Q) de 200A

• Seccionador de posta a terra amb poder de tancament (fins a 50kA cresta) en totes les funcions.

El conjunt de la aparament i joc de barres estan tancats en una cuba estanca plena de gs SF6 (a 0,3 bar de pressió relativa) i sellada de per vida. Conjunt compacte Merlin Gerin, model CAS 410 (2L), equipat amb dos funcions de línia amb interruptor preparat per acoblament amb SM6, de dimensions: 2.250 mm d’alçada, 1.050 mm d’amplada i 1.005 mm de profunditat. Conjunt compacte CAS estanc en atmosfera de hexaflorur de sofre SF6, 36kV de tensió nominal, per a una intensitat nominal de 400A i poder de tall en curtcircuit de 16 kA eficaços en les funcions de línia. La cel·la compacta CAS esta aformada per: § El interruptor de la funció de la línia serà un interruptor seccionador de les

següents característiques: o Poder de tall en curtcircuit: 16 kA eficaços o Poder de tancament: 40 kA de cresta

El conjunt compacte incorporarà: § Seccionador de posta a terra en SF6 § Dispositiu de detecció de presència de tensió incorporat en totes les funcions de

línia § 3 lampades de presència de tensió (per a connectar als anomenats dispositus ja

connectats) § Passatapes de tipus roscat de 400A en les funcions de línia § Mando manual i palanca de maniobres

La connexió dels cables es realitzarà mitjançant connectors de tipus roscat de 400A en cada funció, assegurant així la estanqueitat del conjunt i, per tant, la total insensibilitat al entorn en ambients extraordinariament polucionats, i fins i tot aguantant una ocasional submersió. § 2 equipament de 3 connectors apantallats en “T” roscats M16 400A cada un.



Cel·la de pas de barres. Cel·la Merlin Gerin de pas de barres model GEMI, de la sèrie SM6-36, de dimensions: 600 mm de amplada, 1.432 mmde profunditat, 2.250 mm de altura, per a l’acoblament directe per cable entre cel·les CAS i SM6 per unió superior, contenint: § Joc de cables AT tripolar



§ Joc de 3 bornes endollables § Joc de 3 terminals

Cel·la de protecció de interruptor automàtic. Cel·la Merlin Gerin de protecció amb interruptor automàtic gama SM6-36, model DM1C, de dimensions: 750mm. De amplada, 1.632mm de profunditat, 2.250 mm d’altura i contenint: § Joc de barres tripoalr de 400A per a connexió superior e inferior amb cel·les

adjacents. § Seccionador en SF6 de 400A, tensió de 36kV a 16 kA. § Mando CS1 manual § Interruptor automàtic de tall en SF6 (hexaflorur de sofre) tipus Fluarc SF1,

tensió de 36 kA, intensitat de 400A i poder de tall de 16 kA, amb bobina de obertura i emissió de tensió 220V c.a., 50 Hz.

§ Mando RI manual. § Relé Sepam S20 destinat a la protecció general del transformador. Disposarà de

les següents proteccions i mesures: o Màxima intensitat de fase (50/51) amb un umbral baix a temps

dependent o independent i de un umbral alt a temps independent. o Màxima intensitat de defecte a terra (50N/51N) amb un umbral baix a

temps dependent o independent i de un umbral alt a temps independent. o Mesura de les diferents corrents de fase. o Mesura de les corrents de obertura (I1, I2, I3, Io)

El correcte funcionament del relé estarà garantit per mitjà de un relé intern de autovigilancia del propi sistema. Tres pilots de senyalització en el frontal del relé indicaran l’estat del Sepam (aparell en tensió, aparell no disponible per inicialització o falta interna, i pilot “trip” de ordre de obertura). El Sepam es un relé indirecte alimentat per bateria més carregador. Disposarà en la part frontal d’una pantalla digital alfanumérica per a la lectura de les mesures, reglatges i missatges. § Connexió inferior per cable lateral § 3 tiroïdals tipus T3 (tiroïdal 50/1, configuració 50/1). § Caixa per a baixa tensió per a relé i bateria rectificadora. § Bateria rectificadora § Embarrat de posta a terra. § Seccionador de posta a terra inferior amb poder de tancament per mitjà de

l’interruptor automàtic. Cel·la de mesura: Cel·la Merlin Gerin de mesura de tensió i intensitat amb entrada i sortida inferior per cable gama SM6, model GBC2C, de dimensions: 750 mm d’amplada, 1.518mm de profunditat, 2.250 mm d’alçada i amb el següent equipament: § Joc de barres tripolar de 400A i 16 kA § Entrada i sortida per cable sec



§ 3 transformadors de intensitat de relació 10/5A, 10 VA CL.0.2S, Ith=200 In, gamma estesa 150% i aïllament 36 kV.

§ 3 transformadors de tensió unipolars, de relació 27.500:V3/110:V3, 25 VA CLO.2, Ft=1,9 i aïllament 36 kV.

Transformador: Serà una maquina trifàsica reductora de tensió, referència JLJ1UN0400kZ, essent la tensió entre fases a la entrada de 25 kV i la tensió a la sortida en buit de 420 V entre fases i 242V entre fase i neutre. El transformador a instal·lar tindrà el neutre accessible en baixa tensió i refrigeració natural ONAN. La tecnologia utilitzada serà de plenat integral amb la finalitat d’aconseguir la mínima degradació de l’oli per oxidació i absorció de la humitat, així com unes dimensions reduïdes de la maquina i un manteniment mínim. Les seves característiques elèctriques s’ajusten a la norma UNE 21428, i son les següents: - Potència nominal: 400 kVA - Tensió nominal primària: 25.000 V - Regulació en el primari: +/-2,5, +/-5% - Tensió nominal secundaria en buit: 420 V - Tensió de curtcircuit: 4,5% - Grup de connexió: Dyn11 - Nivell d’aïllament Tensió d’assaig a ona de xoc 1,2/50s 170 kV Tensió d’assaig a 50 Hz, 1 min, 70 kV Connexió en el costat de Alta Tensió: Joc de ponts (3) de cables de Alta Tensió unipolars de aïllament en sec RHZ1, aïllament 18/30 kV, de 95 mm2 en alumini amb els seus corresponents elements de protecció. Connexió en el costat de Baixa Tensió: Joc de ponts (3) de cables de BT unipolars amb aïllament en sec tipus RV, aïllament 0,6/1 kV, de 2x240 mm2 Alumini per a les fases i de 1x240 mm2 per a l neutre. Dispositiu tèrmic de protecció: Termòmetre per a la protecció tèrmica del transformador (ja el porta incorporat) i les seves connexions a la alimentació i al element disparador de la protecció corresponent, degudament protegits contra sobreintensitats, instal·lat.



2.24.3. Característiques del material Alta Tensió: Embarrat general de les cel·les CAS 36 kV. L’embarrat general dels conjunts compactes CAS 36kV es constitueix amb barres cilíndriques de coure ETP dur de 16mm de diàmetre. Aïlladors de pas cel·les CAS 36 kV. Son els passatapes per a la connexió dels cables aïllats de Alta Tensió procedents de l’exterior. Compleixen la norma UNESA 5205A i seran del tipus roscat M16 per a les funcions de línia i endollables per a les de protecció. Embarrat general cel·les SM6 36 kV. El embarrat general de les cel·les SM6 es constitueix amb 3 barres aïllades de coure disposades en paral·lel. Peces de connexió ocel·les SM6 36 kV. La connexió de l’embarrat es realitza sobre les bornes superiors de la envolvent de l’interruptor-seccionador amb l’ajuda de repartidors de camp amb tornillos impertidbles integrats de cap allen M8. El par per apretar les caragoles serà de 5 m.da.N.

2.24.4. Mesura de la energia elèctrica. La mesura de la energia elèctrica es realitzarà mitjançant un quadre de comptadors connectat al secundari dels transformadors de intensitat i de tensió de la cel·la de mesura. El quadre de controls estarà format per un armari de doble aïllament Himel model PL-75/AT-EN de dimensions 540 mm d’alçada x 540 mm de llargada i 200 mm de fondaria, equipat amb els següents equips: § Comptador de energia elèctrica 0.2 amb mesura:

o Activa: bidireccional o Reactiva: 2 quadrants.

§ Registrador local de mesures amb capacitat de lectura directa de la memòria del contat. Registre de corbes de carga horaria i quart horaria.

§ Modem per a comunicació remota. § Regleta de comprovació homologada . § Elements de connexió. § Equips de protecció necessaris.



2.25. POSTA A TERRA

2.25.1. Terra de protecció. Es connectaran a terra els elements de la instal·lació que normalment no estiguin sotmesos a tensió, però que puguin estar-ho per causes d’avaries o circumstàncies externes. Les cel·les disposaran de una platina de terra que les interconnectarà, formant el col·lector de terres de protecció.

2.25.2. Terra de servei. Es connectarà a terra el neutre del transformador i els circuits de baixa tensió dels transformadors dels equips de mesura, tal i com s’indica en l’apartat de calcul de la instal·lació de posta a terra.

2.25.3. Terres interiors. Les terres interiors del centre de transformació tindran la funció de posar en continuïtat elèctrica tots els elements que han d’estar connectats a terra amb les seves corresponents terres exteriors. El terra interior de protecció es realitzarà amb cable 50 mm2 de coure nu formant un anell. Aquest cable connectarà a terra els elements indicats en l’apartat anterior i anirà subjecte a les parets mitjançant brides de subjecció i connexió, connectant l’anell al final de la caixa de seccionament amb un grau de protecció IP54. El terra interior de servei es realitzarà amb cable de 50 mm2 de coure nu formant un anell. Aquest cable connectarà a terra els elements indicats en l’apartat anterior i anirà subjecte a les parets mitjançant brides de subjecció i connexió, connectant l’anell al final de la caixa de seccionament amb un grau de protecció IP54. Les caixes de seccionament del terra de servei i protecció estaran separades per una distància de com a mínim 1 metre.

2.26. INSTAL·LACIONS SECUNDARIES.

2.26.1. Enllumenat: En l’interior del centre de transformació s’instal·larà un mínim de 2 punts de llum capaços de proporcionar un nivell de il·luminació suficient per a la comprovació i maniobra dels elements del mateix. El nivell mig serà de com a mínim 150 lux. Els focus lluminosos estaran col·locats sobre suports rígids i disposats de tal forma que es mantingui la màxima uniformitat possible en la il·luminació, a més a més s’haurà de poder efectuar la substitució de làmpades sense perill de contacte amb els altres elements en tensió. Es disposarà també de un punt de llum d’emergència de caràcter autònom que senyalitzarà els accessos al centre de transformació.



2.26.2. Protecció contra incendis. D’acord amb la instrucció MIERAT 14, es disposarà com a mínim de 1 extintor de eficàcia equivalent 89 B.

2.26.3. Ventilació. La ventilació del centre de transformació es realitzarà mitjançant les reixes de entrada i sortida d’aire instal·lades per a realitzar aquest funció. Aquestes reixes es construiran de forma que impedeixin el pas de petits animals, l’entrada d’aigua de pluja i els contactes accidentals amb parts en tensió si s’introduïssin elements metàl·lics per les reixes. La justificació tècnica de la correcta ventilació del centre es troba en l’apartat de càlcul d’aquest projecte.

2.27. MESURES DE SEGURETAT. Seguretat en cel·les CAS: Els conjunts compactes CAS aniran equipats amb enclavaments de tipus mecànic que relacionen entre si els elements que la componen. El sistema de funcionament del interruptor amb tres posicions, evitarà el tancament simultani del mateix i la seva posta a terra, així com la seva obertura i posta a terra. El dispositiu d’enclavament de la porta d’accés amb el seccionador de posta a terra permet garantir la seguretat total en les intervencions amb els cables i connectors que s’hagin de realitzar en aquest compartiment. El compartiment de fusibles, totalment estanc, serà inaccessible mitjançant bloqueig mecànic en la posició de interruptor tancat, només sent possible la seva obertura quan aquest es situï en posició de posta a terra i, en tot cas, es posaran a terra ambdos extrems dels fussibles. La cuba metàl·lica serà d’acer inoxidable de 2.5mm de gruix. En la part inferior d’aquesta hi haurà una clapeta de seguretat ubicada fora de l’accés del personal. En el cas de produir-se un arc intern en la cuba, aquesta clapeta es desenganxaria per increment de pressió en l’interior, canalitzant tots els gasos per la part posterior de la cel·la garantint la seguretat de les persones que es troben en el centre de transformació. Seguretat en cel·les SM6 Les cel·les tipus SM6 disposaran d’una sèrie d’enclavaments funcionals que corresponen als definits per la norma UNE-EN 60298, i que seran els següents: Només es possible tancar l’interruptor amb el seccionador de terra obert i amb el pannell d’accés tancat. El tancament del seccionador de posta a terra només serà possible amb l’interruptor obert. L’obertura del pannell d’accés al compartiment de cables només serà possible amb el seccionador de posta a terra tancat. Amb el pannell frontal fora, serà possible obrir el seccionador de posta a terra per a realitzar l’assaig de cables, però no serà possible tancar l’interruptor. A més a més dels enclavaments funcionals ja definits, algunes de les diferents funcions s’enclavaran entre elles mitjançant tancaments segons s’indica en anteriors apartats.



MEMÒRIA LÍNIA DE MITJA TENSIÓ.

2.28. MEMÒRIA LÍNIA DE MITJA TENSIÓ.

2.28.1. Antecedents i finalitat de la instal·lació. Es redacta el present projecte de “línia elèctrica de alta tensió” per encàrrec de Molí de la Vall Major, amb CIF A-25.249.657, amb domicili social a Crta. C-242 km 10, de La Granadella i a instància de Molí de la Vall Major. La finalitat de la línia en projecte es el subministrament de energia elèctrica a nou Molí de la Vall Major.

2.28.2. Objecte del projecte. L’objecte del present projecte es establir i justificar totes les dades constructives que permeten l’execució de la instal·lació i al meteix temps exposar davant dels organismes competents que la xarxa elèctrica d’alta tensió que ens ocupa reuneix les condicions i garanties mínimes exigides per la reglamentació vigent, amb la finalitat d’obtenir l’autorització administrativa i la de Execució de la instal·lació, així com servir de base a l’hora de procedir a l’execució de la xarxa.

2.28.3. Reglamentació i disposicions oficials i particulars. El prenent projecte recull les característiques dels materials, els càlculs que justifiquen la seva utilització i la forma d’execució de les obres a realitzar, donant lloc al compliment de les següents disposicions. § Real Decreto 3275/1982 de 12 de Noviembre, sobre Condiciones Técnicas y

Garantías de Seguridad en Centrales Eléctricas, Subestaciones y Centros de Transformación, así como las Ordenes de 6 de julio de 1984, de 18 de octubre de 1984 y de 27 de noviembre de 1987, por las que se aprueban y actualizan las Instrucciones Técnicas Complementarias sobre dicho reglamento.

§ Orden de 10 de Marzo de 2000, modificando ITC MIE RAT en Centrales Eléctricas, Subestaciones y Centros de Transformación.

§ Real Decreto 3151/1968 de 28 de Noviembre, por el que se aprueba el Reglamento Técnico de Líneas Eléctricas Aéreas de Alta Tensión.

§ Real Decreto 1955/2000 de 1 de Diciembre, por el que se regulan las Actividades de Transporte, Distribución, Comercialización, Suministro y Procedimientos de Autorización de Instalaciones de Energía Eléctrica.

§ Normas particulares y de normalización de la Cia. Suministradora de Energía Eléctrica.

§ Ley 31/1995, de 8 de noviembre, de Prevención de Riesgos Laborales. § Real Decreto 1627/1997 de 24 de octubre de 1.997, sobre Disposiciones

mínimas de seguridad y salud en las obras. § Real Decreto 485/1997 de 14 de abril de 1997, sobre Disposiciones mínimas en

materia de señalización de seguridad y salud en el trabajo. § Real Decreto 1215/1997 de 18 de julio de 1997, sobre Disposiciones mínimas de

seguridad y salud para la utilización por los trabajadores de los equipos de trabajo.



§ Real Decreto 773/1997 de 30 de mayo de 1997, sobre Disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas a la utilización por los trabajadores de equipos de protección individual.

§ Condiciones impuestas por los Organismos Públicos afectados y Ordenanzas Municipales.

§ Recomendaciones UNESA. § Normas tecnológicas de la edificación NTE IER. § Normalización nacional. Normas UNE. § Ley 10/1996, de 18 de marzo sobre expropiación forzosa y sanciones en materia

instalaciones eléctricas y reglamento para su aplicación, aprovado por decreto 2619/1966 de 20 de Octubre.

§ Real Decreto 1627/1997 de 24 de octubre de 1997, sobre disposiciones mínimas de seguridad i salud en la obras.

§ Real decreto 485/1997 de 14 de abril de 1997, sobre disposiciones mínimas en materia de señalización de seguridad y salud en el trabajo.

§ Real Decreto 773/1997 de 30 de mayo de 1997, sobre disposiciones mínimas de seguridad relativas a la utilización por los trabajadores de equipos de protección individual

2.29. DECRIPCIÓ DE LA INSTAL·LACIÓ.

2.29.1. Traçat.

La línia en projecte entroncarà amb una línia de 25.000 V existent en el seu suport nº 41, i finalitzarà en el suport nº 7 de la línia projectada on practicarem una conversió aèria subterrània que anirà fins al centre de transformació. La longitud de la línia es de 0,396 m quedant emplaçada en zona B, en el seu recorregut afecta únicament a terrenys de domini públic dins el terme municipal de La Granadella.

2.29.2. Creuaments i paral·lelismes. Quan les circumstàncies ho requereixin i es necessiti efectuar Creuaments o Paral·lelismes, aquests s’ajustaràn a les condicions que com a conseqüència de les disposicions legals poden imposar els organismes competents de les instal·lacions o propietats afectades. També ens ajustarem al que ens diu Reglament Tècnic de Línies Aèries de Alta Tensió (RLAT) en els articles 32, 33, 34 i 35. En el cas que ens ocupa no hem de realitzar cap creuament ni cap paral·lelisme.

2.29.3. Generalitats. En certes situacions especials, com poden ser creuaments i paral·lelismes amb altres línies o amb línies de comunicació, passos sobre boscos o sobre zones urbanes i proximitats d’aeroports, i tenint com a objectiu reduir la probabilitat d’accident augmentant la seguretat de la línia, s’hauran de complir les prescripcions especials de seguretat reforçada que es detallen es aquest capítol. No serà necessari adoptar disposicions especials en els creuaments i paral·lelismes amb cursos d’aigua no navegables, camins de ferradura, sendas, veredas, canyades i tancats no edificats, excepte si en aquests últims pot existir augment de l’altura dels conductors.



En aquells trams de línia en que, degut a les seves característiques especials s’hagin de reforçar les seves condicions de seguretat, serà preceptiva l’aplicació de les següents prescripcions: Cap conductor a cable de terra tindrà una carrega de rotura inferior a 1.000 kg en línies de tercera categoria i no presentarà cap connexió en el ventall de creuament. Es prohibeix la utilització de suports de fusta. No es reduirà sota cap concepte els nivells d’aïllament i distàncies entre conductors i entre conductors i suports. Els coeficients de seguretat en fonamentacions, suports i creuetes, en el cas de hipòtesis normals, han de ser un 25% superior als establerts per la línia. Les grapes de fixació dels conductors a les cadenes de suspensió hauran de ser antidesllisants. Per a la fixació dels conductors al suport en el cas de línies sobre aïlladors rígids, es col·locaran dos aïlladors per conductor. En el cas de línies amb aïlladors en cadena, la fixació es podrà realitzar amb dues cadenes horitzontals de fixació (“amarre”) per conductor, amb una cadena de suspensió doble o amb una cadena senzilla de suspensió, en la que els coeficients de seguretat mecànica de ferratges i aïlladors siguin un 25% superiors als establerts.

2.29.4. Creuaments.

En els casos que a continuació es consideren, el ventall de creuament i els suports que el limiten, hauran de complir les condicions de seguretat reforçada imposades en l’apartat anterior, excepte les excepcions que explicitament es senyalen.

2.29.4.1. Línies elèctriques i de telecomunicacions.

Poden utilitzar-se suports de fusta sempre que la seva fixació al terreny es realitzi mitjançant “zancas” metàl·liques o de formigó. En els creuaments de les línies elèctriques es situarà una alçada més alta la de tensió més elevada, i en cas de igual tensió la que s’instal·li en posterioritat. S’intentarà que el creuament s’efectui en la proximitat de un dels suports de la línia mes elevada, no obstant la distància entre els conductors de la línia i les parts més properes als suports de la superior no seran inferiors a:

[ ]mu

1505,1 + hipòtesis de vent

U: tensió nominal en kV. La mínima distància vertical entre els conductors de ambdues línies, en les condicions més desfavorables, no haurà de ser inferior a: 1,5+(U+L1+L2/100) [m] U: tensió nominal en kV de la línia superior. L1: longitud [m] entre el punt de creuament i el suport més pròxim de la línia superior. L2: longitud [m] entre el punt de creuament i el suport més pròxim de la línia inferior.

2.29.4.2. Carreteres i ferrocarrils sense electrificar. L’alçada mínima dels conductors sobre la rasant de la carretera o sobre els caps dels carrils en el cas de ferrocarrils sense electrificar serà de:



[ ]mU

1003,6 + (mínim 7 metres)

2.29.4.3. Ferrocarrils electrificats, tranvies i trolebusus. L’alçada mínima dels conductors de la línia sobre els cables o fils subjectadors o conductors de la línia de contacte serà de:

[ ]mU

1003,2 + (mínim de 3 metres)

2.29.4.4. Telefèrics i cables transportadors

El creuament de una línia elèctrica amb telefèrics o cables transportadors s’haurà d’efectuar sempre superiorment. La distància mínima vertical entre els conductors de la línia elèctrica i la per més elevada del telefèric, tenint en compte les oscil·lacions dels cables del telefèric i la possible sobreelevació per reducció de càrrega, serà de:

[ ]mU


2.29.4.5. Rius i canals, navegables o flotables.

En els creuaments amb rius i canals, navegables o flotables, l’altura mínima dels conductors sobre la superfície de l’aigua per al màxim nivell al que pugui arribar l’aigua serà de:

[ ]mU

G100

3,2 ++

G: galib. Si no esta definit es considerarà un valor de 4,7m

2.29.5. Paral·lelismes. No son d’aplicació en els casos de prescripcions de seguretat reforçada.

2.29.5.1. Línies elèctriques. S’entén que existeix un paral·lelisme quan dos o més línies pròximes segueixen sensiblement la mateixa direcció, encara que no siguin estrictament paral·leles. Sempre que sigui possible, s’evitarà la construcció de línies paral·leles de transport o de distribució de energia elèctrica a distàncies inferiors a 1,5 vegades l’altura del suport demés alçada. De totes maneres entre els conductors contigus de les línies paral·leles no podrà haver-hi una separació inferior a:



[ ]mU

LFkD100

++=

D: Separació entre conductors [m]. k: Coeficient que depèn de la oscil·lació dels conductors amb el vent. F: fletxa màxima [m]. L: longitud de la cadena de suspensió [m]. U: tensió nominal de la línia en [kV].

2.29.5.2. Línies de telecomunicacions. S’evitarà sempre que sigui possible el paral·lelisme entre les línies elèctriques d’alta tensió amb les línies de telecomunicacions, quan això no sigui possible es mantindran les traces dels conductors més pròxims de una i altra línia a una distància mínima igual a 1,5 vegades l’alçada del suport mes alt.

2.29.5.3. Vies de comunicació. Es prohibeix la instal·lació de suports de línies elèctriques d’alta tensió en les zones de influència de les carreteres, a distàncies inferiors a les que s’indiquen a continuació, mesurades horitzontalment des de l’eix de la calçada i perpendicularment a aquesta (a l’eix de la calçada): § En les carreteres de la xarxa estatal (nacionals, comarcals i locals): 25m. § En les carreteres de la xarxa veïnal: 15 m.

També es prohibeix la instal·lació de suports que, tot i complir amb les separacions anteriors, es troben situades a menys de 8 m de l’aresta exterior de l’explanació o a una distància de la vora de la plataforma inferior a 1,5 vegades la seva alçada. Pel que respecta a ferrocarrils i cursos d’aigua navegables o flotables, es prohibeix la instal·lació de línies elèctriques a distàncies inferiors a 25 m, ni a 1,5vegades l’altura dels seus suports respecte a l’extrem de l’explanació o vora del curs del riu, respectivament.

2.30. ZONES DE PAS

2.30.1. Boscos, arbres i masses arbrades. No son d’aplicació les prescripcions de seguretat reforçada. Per evitar les interrupcions del servei i els possibles incendis produïts pel contacte de rames o troncs dels arbres amb els conductors de una línia elèctrica, s’haurà d’establir una zona de tala d’arbres a tots dos costats de la línia de:

[ ]mU


A més a més s’hauran de talar tots aquells arbres que constitueixin un perill per a la conservació de la línia.



2.30.2. Edificis, construccions i zones urbanes. Queda autoritzada l’estesa aèria de línies elèctriques de alta tensió en les zones de reserva urbana amb pla general d’ordenació legalment aprovat i en zones i polígons industrials amb pla parcial d’ordenació aprovat, així com els terrenys del terra urbà no compresos dins el casc de la població en municipi que no tingui la d’ordenació. Per a que la transformació de línies aèries en soterrades sigui exigible, serà necessari que els terrenys estiguin urbanitzats o en curs de urbanització. En el pas sobre edificis, construccions i terrenys classificats com a terreny urbà, les línies elèctriques hauran de complir les condicions de seguretat reforçada. Les distàncies mínimes que hauran d’haver-hi en les condicions més desfavorables entre els conductors de la línia elèctrica i els edificis o construccions, seran les següents.

[ ]mU

1003,3 +

Mínim 5m, sobre els punts accessibles a les persones Mínim 4m, sobre els punts no accessibles a les persones.

2.30.3. Proximitats de aeroports No son d’aplicació les prescripcions de seguretat reforçada. Les línies elèctriques que s’hagin de construir en proximitat dels aeroports, aeròdroms, heliports i instal·lacions d’ajudes de navegació aèria s’hauran d’ajustar al que especifica els articles 1er. I 2on. de la llei d’aeroports de 17 de juny de 1945, en el capitol IX de la llei 48/1960, de 21 de juliol, sobre navegació aèria, en el decret de 21 de desembre de 1956 sobre serveis radioelèctrics, en el Decret 1701/1968 de 17 de juliol, sobre serveis aeronàutics, i altres disposicions vigents en la matèria.

2.31. TIPUS D’ENERGIA. Totes les característiques de l’energia a transportar figuren en l’annex de càlcul del present projecte.

2.31.1. Materials. Tots els materials seran del tipus acceptats per la companyia elèctrica subministradora, en el cas que ens ocupa FECSA ENDESA. Els aïllaments dels materials de la instal·lació estaran dimensionats com a mínim per la tensió més elevada de la xarxa. Els materials siderúrgics seran com a mínim de acer A-42b, estaran galvanitzats per immersió en calent amb recobriment de zinc de 0,61 kg/m2 com a mínim. Han de ser capaços de suportar quatre immersions en una solució de SO4Cu al 20% de una densitat de 1,18 a 18ºC sense que el ferro quedi al descobert o parcialment colorejat.

2.32. CONDUCTORS CONNEXIONS I APARELLATGE ELÈCTRIC.



Els conductors utilitzats en la xarxa elèctrica estaran dimensionats per a suportar la tensió de servei i les ampolles terminals i connexions seran adequats per al tipus de conductors utilitzats i aptes igualment per a la tensió de servei. Les connexions per conductors amb aïllament sec podran ser constituïts per un maneguet metàl·lic que realitzi la unió a pressió de la part conductors, sense debilitar la secció ni la producció se buits superficials. L’aïllament podrà ser construït a base de cinta semiconductora interior, cinta autobulcanitzable, cinta semiconductora capa exterior, cinta metàl·lica de reconstrucció de pantalla, cinta per a compactar, trena de terra i nou encintat de compactació final, o utilització de materials termoretràctils, o premoldejats o qualsevol altre sistema amb una eficàcia equivalent. L’aparamenta elèctrica que intervé en el disseny de la xarxa elèctrica queda perfectament descrita en l’annex de càlcul del projecte.

2.32.1. Conductors. Els conductors podran ser de qualsevol material metàl·lic o combinació d’aquests que permetin construir alambres o cables de característiques elèctriques adequades per a la seva finalitat i inalterables amb el temps, havent de presentar a més a més una elevada resistència a la corrosió atmosfèrica. La secció nominal mínima admissible dels conductors de coure i de les seves aleacions serà de 10 mm2. En el cas de conductors d’acer galvanitzat la secció mínima admissible serà de 12,5 mm2. Per als altre materials, no s’utilitzaran conductors de menys de 350 kg de carrega de rotura. Fonamentalment s’utilitzaran conductors de tipus alumini amb ànima d’acer, segons especificacions de les companyies subministradores. En el cas que s’utilitzin conductors usats, procedents d’altres línies desmuntades, les característiques que afectin bàsicament a la seguretat hauran d’establir-se raonadament, d’acord amb assajos que preceptivament s’hauran de realitzar. Quan en una línia elèctrica s’utilitzin com a conductors cables, qualsevol que sigui la seva composició o naturalesa, o alambres de més de 6mm de diàmetre, les connexions dels conductors es realitzaran mitjançant peces adequades a la naturalesa, composició i secció dels conductors. La connexió de conductors tal i com ha estat definida en el present apartat, només es podrà realitzar en conductors sense tensió mecànica o a les unions dels conductors realitzades en el bucle entre cadenes horitzontals de un suport, però en aquest cas s’haurà de tenir una resistència al desllisament de al menys el 20% de la carga de rotura del conductor. Per a conductors de alambre de 6mm o menys de diàmetre, es podrà realitzar la connexió per simple encargolament dels fils. Esta prohibit l’execució de connexions en conductors per la soldadura a tope dels mateixos. Es prohibeix col·locar en una instal·lació de una línia més d’un empalme per ventall i conductor. Quan es tracti de la unió de conductors de diferent secció o naturalesa, es necessari que la unió es realitzi en un pont de connexió de les cadenes horitzontals de amarre. Les peces de entroncament i connexió seran de disseny i naturalesa tal que evitin els efectes electrolítics, si els efectes electrolítics fossin possibles, s’hauran de prendre les precaucions necessàries per a que les superfícies en contacte no s’oxidin. Les característiques generals del conductor utilitzat figuren en l’annex de càlcul del projecte.



2.32.2. Aïllaments i ferratges. Els aïlladors utilitzats en les línies podran ser de porcellana, vidre o qualsevol altre material de característiques adequades a la seva funció. Les parts metàl·liques dels aïlladors estaran protegides adequadament contra l’acció corrosiva de l’atmosfera. Els ferratges seran de disseny adequat a la seva funció mecànica i elèctrica i hauran de ser pràcticament inalterables a l’acció corrosiva de l’atmosfera, molt particularment en els casos que es poguessin preveure possibles efectes electrolítics. Les grapes de amarre del conductor han de suportar la tensió mecànica en el cable del 90 per 100 de la carrega de rotura d’aquest, sense que es produeixi lliscament. Les característiques principals dels elements aïlladors figuren en l’annex de càlcul del projecte.

2.32.3. Creuetes. Les creuetes a utilitzar seran metàl·liques galvanitzades per immersió en calent, capaces de suportar els esforços a que estan sotmeses, i amb les distàncies adequades amb els ventalls concorrents. La disposició i tipus de creuetes utilitzades figuren en l’annex de càlcul del prijecte.

2.32.4. Suports. Els suports a utilitzar en la línia seran metàl·lics o de formigó (segons les normes de la companyia subministradora) i tindran una alçada que en cap cas seran inferiors als 6 metres. Per a la seva comprovació hem utilitzat el pla de perfil, en el que s’ha dibuixat la catenària corresponent al conductor inferior en les condicions de fletxa màxima. En cada suport es marcarà el número que li correspongui, d’acord amb el criteri de començament i final de línia que s’hagi fixat en el projecte, de tal forma que es xifres siguin llegibles des de el terra. També es recomana la col·locació de indicacions de existència de perill en tots els suports. Aquesta recomanació serà preceptiva per a línies de primera categoria i en general per a tots els suports situats en zones freqüentades. Els suports de “alineació” únicament serveixen per a sostenir els conductors i cables de terra, i només poden ser utilitzats en alineacions rectes. Els suports en “angle” s’utilitzen per a sostenir els conductors i cables de terra en els vèrtexs dels angles que formes dos alineacions. Els suports de “anclatge” han de proporcionar punts forts en la línia que limiten la propagació d’esforços longitudinals de caràcter excepcional en la línia. Els suports de “fi de línia” han de resistir en el sentit longitudinal de la línia, la sol·licitud de tots els conductors i cables de terra.

2.32.5. Suports metàl·lics. No s’utilitzaran perfils oberts d’espessor inferior a 4mm en els suports metàl·lics, així com tampoc en els elements metàl·lics de suports d’un altre material. Si els perfils son galvanitzats per immersió en calent, el límit de 4 mm es redueix a 3 mm. De la mateixa forma, en construcció rematxada no es podran practicar forats sobre els perfils amb una amplada inferior a 35mm. No s’utilitzaran cargols ni rematxes de un diàmetre inferior a 12mm.



En els perfils metàl·lics soterrats sense recobriment de formigó es cuidarà especialment la protecció contra la oxidació, utilitzant proteccions adequades, com galvanitzat, solucions bituminoses,... S’utilitzen proteccions corrosives de màxima duració, tenint en compte la dificultat de tractaments posteriors de conservació.

2.32.6. Suports de formigó. S’ha de tenir una cura especial en els suports de formigó tipus prefabricats al gruix de recobriment de formigó sobre les armadures, per tal d’evitar badalls longitudinals, i obtenir així una garantia de impermeabilitat. S’ha de tenir també una cura especial en la manipulació, en el transport i en el muntatge, utilitzant els medis apropiats per tal d’evitar possibles danys al suport. Es recomana limitar la utilització de suports moldejats en obra a casos especials, en els que s’han d’arbitrar els medis necessaris per evitar el deteriorament del suport. S’han d’adoptar mesures necessàries per a la protecció del suport quan s’utilitzin en terrenys o aigües agresives.

2.32.7. Tirants. Els tirants o vents han de ser varilles o cables metàl·lics, que en cas de ser acer han d’estar galvanitzats al foc. No s’utilitzaran tirants definitius que la seva càrrega de rotura sigui inferior a 1.750 kg ni cables formats per alambres de menys de 2mm de diàmetre. En la part soterrada del terreny es recomana utilitzar varilles galvanitzades de no menys de 12mm de diàmetre. Es prohibeix la utilització de tirants als suports de aïlladors rígids o als ferratges de les cadenes aïlladores. Els tirants han d’anar equipats amb tensors per tal de poder regular la seva tensió, i queda totalment prohibit torsionar els alambres. En els llocs freqüentats, els tirants han d’estar protegits dins a una altura de 2 metres sobre el terreny.

2.33. POSTA A TERRA. En els extrems de les línies soterrades es col·locarà un dispositiu que permeti posar a terra els cables en cas de treballs o reparació d’avaries, amb la finalitat d’evitar possibles accidents originats per l’existència de càrregues capacitaves. Les cobertes metàl·liques i les pantalles de la línia estaran també posades a terra. En la xarxa aèria, totes les parts metàl·liques dels suports i ferratges estaran connectats a terra en cada suport.

2.33.1. Connexió dels suports a terra. S’hauran de connectar a terra i mitjançant una connexió especifica tots els suports metàl·lics i de formigó armat. Com a conductors de terra entre els ferratges i creuetes i la mateixa presa de terra pot utilitzar-se l’estructura dels suport metàl·lics coma conductor.



La posta a terra dels suports de formigó armat podrà utilitzar-se de les dos formes següents: § Connectant a terra directament els ferratge o armadures metàl·liques a la que

estan fixats els aïlladors, mitjançant un conductor de coure. § Connectant a terra l’armadura de formigó, sempre que l’armadura reuneixi les

condicions que més endavant s’exigeixen per als conductors de connexió a terra, no obstant aquesta forma de connexió no esta admesa per als suports de formigó pretensats.

Els conductors de connexió a terra podran ser de qualsevol material metàl·lic que reuneixi les condicions exigides en l’apartat de conductors. Tindran una secció per tal de poder suportar el calentament produït per la màxima corrent de descàrrega a terra prevista, durant un temps el doble al de l’accionament de les proteccions de la línia. Sota cap concepte la secció d’aquests conductors a la elèctricament equivalent a16 mm2 de coure. Es protegiran els conductors de posta a terra en les part immediatament superior i inferior al terreny, de tal forma que quedaran protegides contra cops. Les preses de terra s’hauran de dissenyar d’acord amb les condicions i naturalesa del terreny de forma que puguin garantir una resistència de difusió mínima en cada cas i de llarga permanència. Per a suports situats en zones freqüentades la resistència no serà superior a 20 ohms i per a les zones de publica concurrència o que suportin aparells de maniobra, a més a més de tenir una resistència de posta a terra no superior a 20 ohms, s’instal·larà una presa de terra en anell tancat, soterrada pel voltant del suport, a 1 metre de distància del massís de la cimentació. Els suports que portin aparells de maniobra s’hi instal·larà una “plataforma de operador”, consistent en una placa de formigó de 70x70x7cm. Equpada amb un emparrillat de aproximadament 20x20cm i ferra de 0.4mm, com a mínim, unida a la presa de terra de l’anell dominador de potencial. Quan la naturalesa del terreny no sigui favorable per a obtenir una resistència de difusió reduïda en la presa de terra, es podrà recórrer al tractament químic del terreny. Tota instal·lació de posta a terra s’haurà de comprovar en el moment de la seva instal·lació i revisada cada 6 anys.

2.34. CIMENTACIONS. Per a una eficaç estabilitat del terreny, s’hauran d’encastar al terreny amb blocs de formigó o formigó armat, calculats d’acord amb la resistència mecànica del mateix, Es tindrà en compte la seva protecció en el cas de terrenys i aigües que siguin agresives.

2.35. ENTRONCAMENT. La connexió de la línia derivada amb la principal es farà amb un pont fluix, quedant prohibit que els conductors exerceixin esforços mecànics de tracció sobre les peces de connexió, per la qual cosa el suport de la línia derivada es situarà preferentment a una distància inferior a 20m del suport de entroncament. La derivació es realitzarà des de un suport de amarre si existeix o des de un de alineació si les seves característiques ho permeten, mitjançant el canvi de les cadenes dels



aïlladors, per a la seva conversió en amarre. En el supòsit de no ser possible cap de les solucions anteriors, serà necessària la instal·lació de un nou suport per a la línia principal, que mantindrà l’alçada i la separació necessària entre els conductors existents i aquesta , i tindrà un mínim de 1.00kg d’esforç en punta.

2.36. CONCLUSIONS Exposat l’objectiu i la utilitat del present projecte, esperem que mereixi l’aprovació de l’administració i de l’ajuntament, donant les autoritzacions pertinents per a la seva tramitació i posta en servei.

La Granadella a 28 de Juliol de 2006

L’enginyer tècnic industrial Marc Guiu Arbonés




Annexe






INDEX

3. ANNEXE DE CÀLCUL. ....................................................................................................................... 3 3.1. CÀLCULS JSUTIFICATIUS DE LA INSTAL·LACIÓ INTERIOR. ........................................................ 3

3.1.1. Previsió de potencia.................................................................................................................. 3 3.1.2. Determinació de la potencia del transformador. ................................................................. 11 3.1.3. Càlcul de la secció dels conductors....................................................................................... 12 3.1.4. Exemple de càlcul de la secció d’un conductor................................................................... 21 3.1.5. Resultats del càlcul de la secció. ........................................................................................... 24 3.1.6. Elecció de les proteccions. ..................................................................................................... 38 3.1.7. Taula resum resultats curtcircuit:......................................................................................... 42 3.1.8. Posta a terra............................................................................................................................. 48 3.1.9. Compensació d’energia reactiva........................................................................................... 51

3.2. CÀLCULS JUSTIFICATIUS DEL CENTRE DE TRANSFORMACIÓ. ................................................ 58 3.2.1. INTENSITAT DE MITJA TENSIÓ..................................................................................... 58 3.2.2. INTENSITAT DE BAIXA TENSIÓ..................................................................................... 58 3.2.3. CURTCIRCUITS.................................................................................................................... 59 3.2.4. DIMENSIONAT DE L’EMBARRAT. ................................................................................. 60 3.2.5. PROTECCIÓ CONTRA SOBRECARREGUES I CURTCIRCUITS............................... 63 3.2.6. DIMENSIONAT DELS PONTS DE MITJA TENSIÓ. ..................................................... 63 3.2.7. DIMENSIONAMENT DE LA VENTILACIÓ DEL CENTRE DE TRANSFORMACIÓ. 64 3.2.8. DIMENSIONAMENT DEL POU APAGAFOCS............................................................... 65 3.2.9. DIMENSIONAT DE LES INSTAL·LACIONS DE PRESA DE TERRA........................ 65

3.3. CÀLCULS JUSTIFICATIUS DE LA LÍNIA DE MITJA TENSIÓ. .................................. 77 3.3.1. CALCULS ELÈCTRICS........................................................................................................ 77 3.3.2. CÀLCULS MECÀNICS......................................................................................................... 89 3.3.3. PRESCRIPCIONS DEL RLAT SOBRE SOBRECÀRREGUES EN ELS CONDUCTORS:.................................................................................................................................... 90 RESUMEN CÀLCULOS MECÀNICOS........................................................................................... 104



3. ANNEXE DE CÀLCUL.

3.1. Càlculs jsutificatius de la instal·lació interior.

3.1.1. Previsió de potencia.

Abans de començar el projecte de execució de una instal·lació elèctrica es necessari fer un estudi. Es necessari conèixer el tipus de receptors i el lloc on han d’anar instal·lats per tal de poder determinar la demanda de potència necessària per al subministrament de l’energia.

Per a la previsió de potència hem de tenir en compte les característiques següents dels receptors:

a. Alimentació: Els receptors poden ser monofàsics o trifàsics, i els trifàsics poden estar alimentats per les tres fases o per les tres fases i el neutre

També es necessari tenir en compte si la instal·lació necessitarà subministrament de reserva o sistemes d’alimentació ininterrompuda. (SAI)

b. Tensió , intensitat i factor de potència: dades que hem d’obtenir de la placa de característiques dels receptors.

c. Motors: S’ha de tenir en compte els dispositius d’arranc dels motors, i tenir en compte que per a la seva alimentació es preveu un increment de corrent de un 25% del consum del motor de major potencia que alimenta la línia (ITC-BT-47).

d. Làmpades de descàrrega: Aquests receptors tenen elements auxiliars d’arranc i funcionament. En el dimensionalment de la línia d’alimentació i amb la finalitat de tenir en compte el consum d’aquests elements auxiliars, s’incrementa la seva potència de consum en un 80% (ITC-BT-44).

De vegades ens podem trobar que no coneixem les característiques dels receptors, llavors hem de partir de la demanda de potència segons d’ús i la superfície del local segons el que especifica el REBT.

Les característiques dels receptors son les següents:




Tensió nominal





Emergencies 100,00 230,00 1,00 1,80 100,00 180,00

Derivació línia llum vestidors 144,00 230,00 1,00 1,80 144,00 259,20

Derivació línia llum laboratori 432,00 230,00 1,00 1,80 432,00 777,60

Derivació línia llum oficines 1.068,00 230,00 1,00 1,80 1.068,00 1.922,40

Derivació línia llum zones de pas i botiga 488,00 230,00 1,00 1,80 488,00 878,40

Derivació línia llum zona calderes 228,00 230,00 1,00 1,80 228,00 410,40

Derivació línia llum expedició 500,00 230,00 1,00 1,80 500,00 900,00

Emergencies 100,00 230,00 1,00 1,80 100,00 180,00

Derivació línia llum envasat 500,00 230,00 1,00 1,80 500,00 900,00

Emergencies 100,00 230,00 1,00 1,80 100,00 180,00

Derivació línia llum 1 extreacció 800,00 230,00 1,00 1,80 800,00 1.440,00

Derivació línia llum 2 extracció 71,00 230,00 1,00 1,80 71,00 127,80

Emergencies 100,00 230,00 1,00 1,80 100,00 180,00

Derivació línia llum lateral zona neteja 406,00 230,00 1,00 1,80 406,00 730,80

Linia llum tolva i sala de fulles 78,00 230,00 1,00 1,80 78,00 140,40

Derivació línia llum recepció 1.200,00 230,00 1,00 1,80 1.200,00 2.160,00

Derivació línia llum neteja 1.200,00 230,00 1,00 1,80 1.200,00 2.160,00

Derivació línia compressor 4.048,00 400,00 1,00 1,25 4.048,00 5.060,00




Tensió nominal


d’aire.

Derivació línia cinta transportadora a aventadora

2.208,00 400,00 1,00 1,25 2.208,00 2.760,00

Derivació línia criva aventadora 2.208,00 400,00 1,00 1,25 2.208,00 2.760,00

Derivació línia ventilador aventadora 2.208,00 400,00 1,00 1,25 2.208,00 2.760,00

Derivació línia cinta transportadora a bàscula 1.472,00 400,00 1,00 1,25 1.472,00 1.840,00

Derivació línia motor vibrador tolva recepció 552,00 400,00 1,00 1,25 552,00 690,00




Derivació línia cinta descàrrega olives 1.104,00 400,00 1,00 1,25 1.104,00 1.380,00

Derivació línia cinta transportadora a tolva rentadora

1.472,00 400,00 1,00 1,25 1.472,00 1.840,00

Derivació línia cinta transportadora a rentadora 1.472,00 400,00 1,00 1,25 1.472,00 1.840,00

Derivació línia cinta transportadora a cinta silo 2.994,00 400,00 1,00 1,25 2.994,00 3.742,50

Derivació línia motor principal rentadora 7.365,00 400,00 1,00 1,25 7.365,00 9.206,25

Linia motor 1 rentadora 1.104,00 400,00 1,00 1,25 1.104,00 1.380,00

Derivació línia motor 2 rentadora 736,00 400,00 1,00 1,25 736,00 920,00

Derivació línia motor 3 rentadora 2.208,00 400,00 1,00 1,25 2.208,00 2.760,00


Derivació línia quadre 2.300,00 230,00 1,00 1,00 2.300,00 2.300,00




Tensió nominal


endolls 2 (tipus 1)



Derivació línia S.Q. Molins 400,00

Derivació línia S.Q. Extracció Oli 400,00

Derivació línia S.Q. Laboratori 400,00

Derivació línia S.Q. Expedició 400,00

Derivació línia S.Q. Extracció Ecologica. 400,00

S.Q. Endolls tipus 2



Endoll trifàsic 32A III+N+TT 17.000,00 400,00 0,30 1,00 5.100,00 5.100,00

S.Q. Molins







368,00 400,00 1,00 1,25 368,00 460,00


552,00 400,00 1,00 1,25 552,00 690,00




Tensió nominal











S.Q.Extracció Oli.





Derivació línia motor Decanter Centrifug Horitzontal

184,00 400,00 1,00 1,25 184,00 230,00

Derivació línia motor vibrador Decànter Centrífug Horitzontal

368,00 400,00 1,00 1,25 368,00 460,00

Derivació línia motor princial Decanter Centrífug Horitzontal

32.000,00 400,00 1,00 1,25 32.000,00 40.000,00

Derivació línia motor 1.472,00 400,00 1,00 1,25 1.472,00 1.840,00




Tensió nominal


transbassament orujo

Derivació línia motor Separador Centrifug Horitzontal 1

11.040,00 400,00 1,00 1,25 11.040,00 13.800,00


368,00 400,00 1,00 1,25 368,00 460,00


368,00 400,00 1,00 1,25 368,00 460,00


368,00 400,00 1,00 1,25 368,00 460,00


368,00 400,00 1,00 1,25 368,00 460,00

Derivació línia mootor Separador Centrifug Horitzontal 2

11.040,00 400,00 1,00 1,25 11.040,00 13.800,00


552,00 400,00 1,00 1,25 552,00 690,00


552,00 400,00 1,00 1,25 552,00 690,00


552,00 400,00 1,00 1,25 552,00 690,00


552,00 400,00 1,00 1,25 552,00 690,00



S.Q. Laboratori

Derivació línia Betedora Laboratori 736,00 400,00 1,00 1,25 736,00 920,00




Tensió nominal


Derivació línia Centrifuga Laboratori 1.472,00 400,00 1,00 1,25 1.472,00 1.840,00

Derivació línia Molí Laboratori 1.472,00 400,00 1,00 1,25 1.472,00 1.840,00

Derivació línia endolls laboratori 2.750,00 230,00 1,00 1,00 2.750,00 2.750,00

Derivació línia endolls oficines 2.750,00 230,00 1,00 1,00 2.750,00 2.750,00

Derivació línia endolls SAI 2.750,00 230,00 1,00 1,00 2.750,00 2.750,00

S.Q. Expedició

Derivació línia filtre envasadora 2.208,00 400,00 1,00 1,25 2.208,00 2.760,00

Derivació línia envasadora 2.152,00 400,00 1,00 1,25 2.152,00 2.690,00

Derivació línia bomba neteja envasadora 736,00 400,00 1,00 1,25 736,00 920,00

Derivació línia ventilador caldera 2.152,00 400,00 1,00 1,25 2.152,00 2.690,00

Derivació línia sinfí alimentació caldera 736,00 400,00 1,00 1,25 736,00 920,00

Derivació línia bomba transport a envasadora 1.104,00 400,00 1,00 1,25 1.104,00 1.380,00

Derivació línia cremador caldera 1.104,00 400,00 1,00 1,25 1.104,00 1.380,00










Tensió nominal


S.Q. Extracció Oli Ecològic

Línia sinfí a moli 1.472,00 400,00 1,00 1,25 1.472,00 1.840,00

Línia bomba calefacció batedoora 1.104,00 400,00 1,00 1,25 1.104,00 1.380,00

Línia bomba a centrifuga 1.472,00 400,00 1,00 1,25 1.472,00 1.840,00

Línia bomba a separador 1.104,00 400,00 1,00 1,25 1.104,00 1.380,00

Línia bomba a criba molí 2.208,00 400,00 1,00 1,25 2.208,00 2.760,00

Línia motor sinfí massa 2.208,00 400,00 1,00 1,25 2.208,00 2.760,00

Línia bomba massa batedora 2.208,00 400,00 1,00 1,25 2.208,00 2.760,00

Línia alimentador molí 736,00 400,00 1,00 1,25 736,00 920,00

Línia filtre vibrador Centrifuga Decantadora Horitzontal

736,00 400,00 1,00 1,25 736,00 920,00

Línia bomba maniobraSeparador Centrifug Vertival

736,00 400,00 1,00 1,25 736,00 920,00

Línia bomba neteja Separador Centrifug Vertical.

736,00 400,00 1,00 1,25 736,00 920,00

Línia motor de martells 36.800,00 400,00 1,00 1,25 36.800,00 46.000,00

Línia motor de batedora 5.520,00 400,00 1,00 1,25 5.520,00 6.900,00

Línia motor Centrifuga 29.440,00 400,00 1,00 1,25 29.440,00 36.800,00

Línia motor Separador 11.040,00 400,00 1,00 1,25 11.040,00 13.800,00

Taula 1. Potencies instal·lades en la industria.

Per calcular la previsió de potencia, i per tant la potencia de càlcul de la instal·lació procedirem de la següent manera:

Pi=12.015,00 W

Pic = Pi·km = 12.015,00·1,8 = 21.627,00 W

Pf = 311.754,00

Pmp = 36.800,00



Pfc = Pmp·km + (Pf - Pmp) = 36.800,00·1,25+(311.754,00-36.800,00)

Pfc = 320.954,00 W

Pc = (Pic+Pfc)·ks

Pc = (21.627,00 + 320.954,00)

Pc=342.581,00 W

Pic: Potència de càlcul de il·luminació [W].

Pi: Potència instal·lada de il·luminació [W].

km: Coeficient de majoració de la instal·lació que segons el REBT es del 125% per a motors (ITC-BT-47) i del 180% (ITC-BT-44) per a làmpades de descàrrega.

Pfc: Potència de càlcul dels circuits de força [W].

Pf: Potència instal·lada dels receptors de força [W].

Pmp: Potència del motor de màxima potència [W].

Pc: Potència de càlcul [W]

3.1.2. Determinació de la potencia del transformador.

La potència necessària per a una determinada instal·lació ve determinada per la potencia que consumeixen els receptors instal·lats, tenint en compte el seu coeficient de utilització i de simultaneïtat.

El coeficient de utilització(ku) de un receptor es la relació entre la potencia absorbida en la utilització i l’absorbida a plena carrega.

El coeficient de simultaneïtat(ks) en una instal·lació ve determinat per l’estudi dels receptors que funcionaran simultàniament. Depenent del nombre i tipus de receptors, i del tipus de utilització.

En les instal·lacions industrials o singulars amb més de 10 receptors s’acostuma a utilitzar un factor de simultaneïtat del 0.4.

La potencia necessària P=Pinstal·lada·ku·ks



En el cas que ens ocupa considerarem que les úniques que no poden estar funcionant simultàniament seran les maquines que conformen la línia d’extracció d’oli ecològic amb les maquines de la línia d’extracció d’oli normal.

Escollim la Potencia de càlcul de la línia d’extracció d’oli normal per que té menys potència, llavors:

7,0342.581,00

00,928.86 342.581,00≈

−=

−=

c

normaloliliniacs P

PPK

El coeficient de utilització el considerarem 1 amb la finalitat de sobredimensionar una mica la instal·lació. De totes maneres desconeixem els valors exactes de consum de cada receptor.

P=342.581,00 ·1·0,7

P=239.806,00 W

La potencia aparent necessària considerant un factor de potencia de 0,9 i un factor d’ampliació de 1,3 (ampliació de un 30% de la potencia instal·lada)

VAP

S 44,386.3469,0

00,806.239·3,19.0·3,1

===

S=346.386,44 VA

El transformador a instal·lar serà el de potencia comercial immediatament superior a la calculada.

La potencia del transformador a instal·lar serà de 400 kVA

3.1.3. Càlcul de la secció dels conductors.

El càlcul elèctric d’una línia consisteix en calcular la secció del conductor de tal forma que satisfaci unes condicions (càlcul preliminar) o escollida una secció verificar que aquestes condicions es compleixen (càlcul de comprovació).



En el càlcul de la secció dels conductors es te en compte 3 criteris:

• Calentament del conductor.

• Caiguda de tensió del conductor.

• Capacitat del conductor per suportar la corrent de curtcircuit.

3.1.3.1.Calentament del conductor.

La densitat de corrent en el conductor ha de ser limitada per tal de disminuir el calentament produït al circular la corrent elèctrica. Aquest criteri fixa la màxima intensitat de corrent per al conductor.

El càlcul de la secció dels conductors en baixa tensió segons el calentament, es realitza mitjançant les taules del REBT, que fixen les intensitat o les densitats de corrent màximes admissibles en funció de la secció, del material conductor, el aïllament i segons el tipus de instal·lació que marca les condicions de refredament.

• Xarxes aerees: la secció es fixa per les taules de la ITC-BT-06, que indica les intensitats admissibles per a conductors nus o aïllats fins a una tensió de aïllament de 1kV i temperatura ambient de 40ºC.

• Xarxes soterrades: la secció es fixa per les taules de la ITC-BT-07, que indiquen les intensitats admissibles per a conductors aïllats amb una tensió d’aïllament de 1kV, profunditat 0,7 m, temperatura del terreny 25ºC i resistivitat térmca 1k·m/W.

• Instal·lacions interiors: La secció es fixa per les taules de la ITC-BT-19, que indica les intensitats admissibles en conductors aïllats amb termoplàstics (PVC o similars) o termoestables (XLPE, EPR i similars), per a una tensió d’aïllament fins a 1 kV i una temperatura ambient de 40ºC.

Quan la temperatura ambient o les condicions de la instal·lació no coincideixen amb les de les taules s’utilitzen factors de correcció per a les intensitats admissibles, que estan fixades en la instrucció corresponent del REBT o per la norma UNE 20 460.

Per calcular la secció necessària d’un conductor per criteri de escalfament procedirem de la següent forma:



ü Pas 1: Partint de la potencia instal·lada i tenint en compte els coeficients de correcció s’hagin d’aplicar en cada cas, buscarem la potència de càlcul a partir de la següent formula:

Pc=1,25·Pmp+(Cs·Pt-Pmp)

Pc: Potència de càlcul de la instal·lació [W].

Pmp: Potencia del motor de maxima potència [W].

Pt: Suma de les potències de tots els receptors [W].

Cs: Coeficient de simultaneitat.

ü Pas 2: Un cop obtinguda Pc (potencia de càlcul) hem de calcular al Intensitat de Càlcul (Ic), a partir de les següents expressions:

[ ]AV

PI c

c ϕ·cos= Cas monofàsic

[ ]AV

PI c

cϕ·cos·3

= Cas trifàsic

Ic: Intensitat de càlcul [A].

Pc: Potència de càlcul [W].

V: Tensió [V].

Cos f : Factor de potència. (considerarem el factor de potencia més desfavorable que afecti els receptors.

ü Pas 3: Amb la Ic calculada, busquem a les taules del REBT (ITC-BT-06; ITC-BT-07; ITC-BT-19), per trobar la secció que suporta aquesta intensitat



Terna de cables unipolars

1 cable tripolar o tetrapolar

Tipus d’aïllament Tipus d’aïllament

Secció nominal (mm²)

XLPE EPR PVC XLPE EPR PVC

6 72 70 63 66 64 56

10 96 94 85 88 85 75

16 125 120 110 115 110 97

25 160 155 140 150 160 125

35 190 185 170 180 220 150

50 230 225 200 215 235 180

70 280 270 245 260 270 220

95 330 325 290 310 305 265

120 380 375 335 355 350 305

150 425 415 370 400 390 340

185 480 475 430 450 440 385

240 550 540 485 520 505 445

300 620 610 550 590 565 505

400 705 690 615 665 645 570

500 790 775 685 -- -- --

630 885 870 770 -- -- --



A Conductors aïllats en tubs encastats en parets aïllants 3x

PVC 2x

PVC

3x XLPE

o EPR

2x XLPE

o EPR

A2 Cables multiconductors en tubs encastats en parets aïllants

3x PVC

2x PVC

3x XLPE

o EPR

2x XLPE

o EPR

B

Conductors aïllats en tubs (a partir de 25mm2 de secció) en muntatge superficial o encastats en obra

3x PVC

2x PVC

3x XLPE

o EPR

2x XLPE

o EPR

B2

Cables multiconductors en tubs (Incloent canals per a instal·lacions, canaleta, i conductors de cecció no circular) en muntatge superficial o encastats en obra

3x PVC

2x PVC

3x XLPE

o EPR

2x XLPE

o EPR

C Cables multiconductors directament sobre la pared (o en bandeja no perforada)

3x PVC

2x PVC

3x XLPE

o EPR

2x XLPE

o EPR

E

Cables multiconductors al aire lliure. Distància a la pared no inferior a 0,3D (D=diametre del cable)

3x PVC 2x

PVC

3x XLPE

o EPR

2x XLPE

o EPR

F

Cables unipolars en contacte mutu (o en bandeja perforada). Distància a la pared no inferior a D (D=diàmetre del cable)

3x PVC

3x XLPE

o EPR

G Cables unipolars separats mínim D (D=diàmetre del cable). 3x

PVC

3x XLPE

o EPR

mm2 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1,5 11 11,5 13 13,5 15 16 - 18 21 24 -

2,5 15 16 17,5 18,5 21 22 - 25 29 33 -

4 20 21 23 24 27 30 - 34 38 45 -

6 25 27 30 32 36 37 - 44 49 57 -

10 34 37 40 44 50 52 - 60 68 76 -

16 45 49 54 59 66 70 - 80 91 105 -

25 59 64 70 77 84 88 96 106 116 123 166

35 77 86 96 104 110 119 131 144 154 205

50 94 103 117 125 133 145 159 175 188 250

70 149 160 171 188 202 224 244 321

95 180 194 207 230 245 314 248 455

120 208 225 240 267 284 314 248 455

150 236 260 278 310 338 363 404 525

185 268 297 317 354 386 415 464 601

240 315 350 374 419 455 490 552 711

Coure

300 360 404 423 484 524 565 640 821

Taula 3. Intensitat màxima admissible en (A), a l’aire 40 ºC. Nº de conductors amb càrrega i naturalesa d’aïllament



Un cop trobada la intensitat màxima admissible hem d’aplicar els coeficients de instal·lació en funció de la temperatura ambient i de, del tipus de instal·lació i del tipus d’aïllament. Especificats en la norma UNE 20 460.

Les següents taules mostren els coeficients a aplicar en instal·lacions interiors:

Temperatura ambient en ºC Aïllament

10 15 20 25 30 35 40 45 50

PVC 1,40 1,26 1,29 1,22 1,15 1,08 1,00 0,91 0,82

XLPE o EPR 1,26 1,23 1,19 1,14 1,10 1,05 1,00 0,96 0,90

Taula 4. Factors de correcció per a temperatura ambient i diferents aïllaments en instal·lacions interiors

Nº de circuitos o cables multiconductores Disposición de los cables contiguos 1 2 3 4 5 6 7 8 9

Agrupados en una superficie, empotrados o

embutidos

1,00 0,80 0,70 0,65 0,60 0,55 0,55 0,50 0,50

Taula 5. Factors de reducció per agrupament de diversos circuits o de diversos cables multiconductors, (grups homogenis de cables carregats iguals) (UNE 20 460 -5-523, extracte de la

taula 52-E1).

3.1.3.2.Caiguda de tensió en el conductor.

La caiguda de tensió (diferencia de tensió entre el principi i el final de la línia), es limita per evitar l’efecte que la disminució de la tensió de utilització te sobre el funcionament dels receptors, que han d’estar connectats a la seva tensió nominal per al seu correcte funcionament.

En el càlcul de la caiguda de tensió de les línies de baixa tensió es te en compte la resistència elèctrica dels conductors que la formem:

a) Resistència elèctrica.

b) Efecte pelicular o efecte kelvin.

c) Efecte de proximitat.



La resistència elèctrica be determinada per l’expressió:

[ ]Ω=Sl

R ρ

R: Resistència del conductor [? ]

?: Coeficient de resistivitat, segons el material i la temperatura [? ·mm2/m]

l: Longitud del conductor [m]

S: Secció del conductor [mm2]

En corrent alterna degut a que el flux magnètic produït per la corrent es altern, s’indueixen forces electromotrius a l’interior del conductor que originen un desplaçament de les carregues elèctriques a la perifèria del mateix, produint una augment de la resistència quan la secció es gran, A aquest fenòmen se l’anomena efecte pelicular o efecte kelvin. L’augment de la resistència es menor al 2% per a seccions de 300 mm2 a la freqüència de 50 Hz.

L’efecte de proximitat es produeix quan dos o més conductors estan paral·lels i propers entre si, el camp magnètic produït per la corrent elèctrica que transcorre per un conductor actua sobre les corrents dels altres conductors, produint una modificació de la distribució de la densitat de corrent, que fa que augmenti la resistència del conductor.

Segons la ITC-BT-19 per a instal·lacions industrials que s’alimenten en Alta Tensió amb transformador de distribució propi, l’origen de la instal·lació es considera a la sortida del transformador. Les caigudes de tensió màximes seran de 4,5% per a enllumenat i del 6,5% per altres usos.

Les línies poden ser monofàsiques o trifàsiques i la seva secció es calcula en funció de la intensitat de corrent que circula per ella o per la potencia que consumeixen els receptors. De tal forma que:

En funció de la Intensitat En funció de la Potència

Monofàsica uc

ILs

··cos··2 ϕ

= VucPL

s····2

=

Trifàsica uc

ILs L

··cos··3 ϕ

= LVuc

PLs

···

=

s: Secció del conductor [mm2].

L: Longitud de la línea [m].



I: Intensidat eficaç [A].

Cos f : factor de potència.

u: caiguda de tensió de la línia [V]

c: conductivitat de conductor.

Per al Coure a 20ºC ? c=56 m/? mm2

Per al Alumini a 20ºC ? c=35 m/? mm2

P: Potencia de consum [W].

V: Tensió de la línia [V].

IL: Intensitat de línia [A].

VL: Tensió de la línia [V]

La secció mínima del neutre s’escull d’acord amb la secció calculada per als conductors de fase segons les instruccions ITC-BT-06 (línies aèries) i la ITC-BT-07 (línies soterrades)

En instal·lacions interiors, per a tenir en compte les corrents harmòniques degut a carregues no lineals o possibles desequilibris, excepte justificació per càlcul, la secció del neutre serà com a mínim igual a la de les fases (ITC-BT-19). Quan en una línia trifàsica es preveuen forts desequilibris de carrega, s’acostuma a adoptar una secció 1,2 vegades la determinada per càlcul.

3.1.3.3.Capacitat del conductor per suportar la corrent de curtcircuit.

S’ha de limitar la intensitat de corrent de curt circuit , per que el seu valor molt elevat produeix un calentament excessiu del conductor i pot originar que les forces que tendeixen a ajuntar o separar conductors propers recorreguts per aquesta corrent agafin un valor massa elevat. En les instal·lacions interiors o receptores de baixa tensió, allunyades del centre de transformació que les alimenta, no s’acostuma a tenir en compte aquest criteri per al càlcul de la secció, per que es considera que la intensitat de corrent i el calentament produït no arriben a valors perillosos abans que actuïn les proteccions contra curt circuits.

Les línies elèctriques han de poder suportar les corrents de curt circuit, de curta duració, ja que els elements de protecció sempre actuaran uns instants després de produir-se el curtcircuit. El valor elevat de la intensitat te dos efectes:

• Augmentar la color produïda en el cable per unitat de temps (proporcional al quadrat de la intensitat de la corrent)



• Augmentar les forces entre els conductors, per efecte de l’augment del camp magnètic que rodeja el conductor .

El curt circuit que es considera en el disseny de les instal·lacions es el curt circuit trifàsic tripolar, que es el que produeix una intensitat més elevada, i per tant es el cas més desfavorable per als conductors.

Per a un temps de curt circuit del ordre de 1,5 segons es considera la intensitat de línia en regim permanent per a curt circuit tripolar, i el seu valor eficaç es:

L

cccc

V

SI

·3=

Icc: Intensitat eficaç de corrent de fase en el curtircuit [A].

Scc: Potència aparent de curtcircuit [VA].

VL: Tensió de línia [V].

La secció del conductor en funció de la intensitat permanent de curtcircuit es calcula tenint en compte:

• El curtcircuit es de molt curta duració.

• La temperatura es la màxima admissible per l’aïllament.

• El calor produït s’utilitza per incrementar la temperatura del conductor, sense transmetre calor a l’exterior (procés adiabàtic)

Segons aquestes condicions, la secció necessària per a suportar el curtcircuit es:

KtI

s cc ·=

s: secció del conductor [mm2].

t: temps de duració del curtcircuit [s].

k: Constant que depèn del conductor i de les temperatures a l’inici i al final de curtcircuit.

Per a instal·lacions interiors la intensitat màxima admissible en els conductors (ITC-BT-19) es considera a una temperatura màxima de treball segons la norma UNE 204 60-5-523 de 70ºC per a cables aïllats amb termoplàstics (PVC o similars) y de 90ºC per aïllaments amb termoestables (XLPE, EPR o similars). Considerant com a temperatures finals, 160ºC per aïllaments de PVC, i 250ºC per aïllaments en XLPE o EPR. Admetent una duració del curtcircuit no superior a 5 segons, els valors utilitzats s’indiquen en la següent taula:



CONDUCTOR AÏLLAMENT k

PVC 115 Coure

XLPE-EPR 143

PVC 76 Alumini

XLPE-EPR 94

Taula 6.

Les companyies subministradores faciliten els valors màxims previsibles de les potencies o intensitats de curtcircuit de les seves xarxes de distribució, (article 14 del REBT).

Les intensitats màximes de curtcircuit per a xarxes aèries de B.T. estan indicades en les instruccions ITC-BT-06. En la instrucció ITC-BT-07 s’indiquen les densitats de corrent de curtcircuit admissibles en les xarxes soterrades.

Per al calcul de la intensitat de curtcircuit es considera com a cas més desfavorable que la impedància de la línia de distribució es la del transformador que alimenta la línia de baixa tensió, de forma que el transformador mantindria la tensió d’alimentació en qualsevol condició de càrrega.

3.1.4. Exemple de càlcul de la secció d’un conductor.

Procedirem a calcular la secció necessària per alimentar el S.Q. Molins.

S.Q. Molins P [W] Tensió [V] ku km Pinstal·lada Pcalcul






Derivació línia motor vibrador tolva recepció

368,00 400,00 1,00 1,25 368,00 460,00



S.Q. Molins P [W] Tensió [V] ku km Pinstal·lada Pcalcul

oliva neta


552,00 400,00 1,00 1,25 552,00 690,00










Per calcular la potència de càlcul procedim de la següent forma:

Considerant una caiguda de tensió fins al Subquadre igual al 3%. I que la línia d’alimentació es trifàsica.

Cable multiconductor de coure directament sobre la paret o en safata no perforada amb aïllament del conductor de XLPE 0,6/1kV.

Considerarem una temperatura ambient de 40ºC i que esta instal·lat conjuntament amb 4 cable multiconductors més.

Considerem un coeficient de simultaneïtat igual a 1.

Pc=Pi-Pmp+Pmp·1.25

Pc = 42.688,00 – 14.720,00 + 14.720,00·1.25

Pc = 46.368,00 W



Pc: Potència de càlcul [W]

Pi: Potencia instal·lada en el quadre [W]

Pmp: Potència del motor de màxima potència [W]

Calculem la secció segons la caiguda de tensió:

LVucPL

s···

=

287,15400)·03,0·400·(56

00,368.46)·4250(mms =

+=

s: secció [mm2]

L: Longitud des de l’inici de la instal·lació fins al receptor [m]

P: Potència de càlcul [W]

c: Conductivitat (56 pel coure)

u: Caiguda de tensió [V]

VL: Tensió en l’inici de la instal·lació [V]

La secció comercial més propera es de 16mm2, que instal·lat amb les condicions anteriorment mencionades aguanta una intensitat de 80A

La intensitat del circuit es:

[ ]AV

PI c

ϕ·cos·3=

AI 66,838,0·400·3

00,368.46==

Aplicant els factors de correcció per temperatura ambient i agrupament de varis circuits obtenim:

AIc 71,1281·65,0

66,83==

La secció que en les condicions de càlcul mencionades suporta aquest intensitat es de 35mm2, que suporta 131A.



Sempre escollirem la secció més gran, en aquest cas la secció del conductor serà de 35mm2.

3.1.5. Resultats del càlcul de la secció.

3.1.5.1.C.T. – Quadre General de protecció

§ En la línia del Quadre General de Protecció (QGP), l’execució de la instal·lació es realitzarà amb cables soterrats en una rasa a l’interior de tubs o similars, profunditat 0.70m i resistivaitat del terreny 1k.m/W, considerarem un cosf =0,9

§ En cas del QGP considerem un factor de majoració de simultaneïtat i de temperatura igual a 1, ja que calculem el circuit d’alimentació a la nau, per la major potencia que pot subministrar el Transformador, tenint en compte un possible augment de potència en un futur.

§ En el QGP considererem el factor de majoració Fm=1, ja que aquest tram el calcularem per la maxima potencia que pot subministrar el transformador, preveient així possibles augments de potència en un futur. I coeficient de simultaneïtat (Fs): 1

§ En el QGP el factor de instal·lació (Fi), segons el REBT ITC-BT-27 en el cas d’una línia amb cable tripolar o amb una terna de cables unipolars en l’interior d’un mateix tub s’aplicarà un factor de correcció de 0,8

§ Per a la línia del QGP el factor de temperatura (Ft): Temperatura del terreny e 25ºC, implica Ft=1

§ Coeficient de utilització: 1 en tots els casos.

c.d.t. max c.d.t. real

Línia Potencia

instal·lada [W]

Pmp [W] Pc [W]

% V [V] % V

[V]

secció per

c.d.t. [mm2]

Intensitat de càlcul

[A]

I. max. Adm. Del conductor

a 40ºC [A]

Secció per escalfament

[mm2]

Secció escollida [mm2]

Línia CT-

Quadre General

360.000,00 450.000,00 1,00 4,00 0,63 2,51 301,34 721,69 790,00 500,00 3x(2x1x240+1x240)

§ Conductor a instal·lat: 4x500mm2, es a dir: 3x(2x1x240+3x1x120mm2)– XLPE – 0,6/1kV-No propagadors incendi i baixa emissió de fums

§ Conducció: 3x200mm de diàmetre.

§ Protecció inicial: fusibles 630A.

§ Protecció final: Interruptor general automàtic de 630A regulat a 630A, amb relé i transformador diferencial amb sensibilitat de 500mA.

3.1.5.2.Línia d’alimentació a subquadre molins.



§ Execució de la instal·lació: Cables multiconductors directament sobre la paret o en safata no perforada.

§ Cos f = 0,8 (el més desfavorable de tots els receptors).

§ Coeficient de majoració (Fm): considererem Fm=1,25; per al motor de màxima potència.

§ Coeficient de simultaneïtat (Fs): 1

§ Factor de instal·lació (Fi): 0,65; ja que considerem 4 circuits o cables multiconductors agrupats en una superficie (taula 5)

§ Factor de temperatura (Ft): 1

§ Coeficient de utilització: 1

§ Tota la instal·lació interior es realitzara mitjançant cables multiconductors directament sobre la paret o en safata no perforada, i es tindra en compte els coeficients de instal·lació.


Línia Potencia

instal·lada [W]

Pmp [W] Pc [W] % V [V] % V [V]

secció per

c.d.t. [mm2]

Intensitat de

càlcul [A]

I. max. Adm.

a 40ºC [A]

Secció per

escalfament

[mm2]


Longitud [m]

Línia CT-Quadre General

360.000,00 450.000,00 1,00 4,00 0,63 2,51 301,34 721,69 790,00 500,00

3x(2x1x240

+1x120) 60,00

Conducció soterrada de 3x200mm Protecció inicial: fusibles 630ª Protecció final: interruptor general automatic de 630 A regulat a 630 A, amb relé i transformador diferencial de sensibilitat 500mA.

Línia S.Q. Molins 42.688,00 14.720,00 56.275,69 3,00 12,00 0,83 3,30 9,63 101,53 131,0

0 35,00 4x35 +TT16 46,00

Conducció: safata no perforada. Protecció inicial: Interruptor automatic magnetotermic amb vigi de 100 A regulat a 80 A

S.Q. Extracció oli normal 78.928,00 32.000,00 108.466,46 3,00 12,00 1,07 4,29 25,02 195,70 202,0

0 70,00 4x70 +TT35 62,00

Conducció: safata no perforada. Protecció inicial: Interruptor automatic magnetotermic amb vigi de 160 A regulat a 160 A

S.Q. Laboratori 11.930,00 1.840,00 13.628,46 3,00 12,00 0,57 2,28 0,76 24,59 34,00 4,00 4x4

+TT4 15,00

Conducció: safata no perforada. Protecció inicial: Interruptor automatic magnetotermic 4 pols -30 A corba D. Interruptor diferencial 4pols/40 A/30 mA

S.Q. Envasat 31.800,00 2.208,00 33.838,15 3,00 12,00 1,53 6,14 8,18 61,05 80,00 16,00 4x16 +TT16 65,00

Conducció: safata no perforada. Protecció inicial: interrupotor automatic magntotermic de 4 pols i 63 A, corba D, mes interruptor diferencial 4 pols/40 A/300 mA

S.Q. Extracció Ecoògica 97.520,00 46.000,00 139.981,54 3,00 12,00 0,55 2,19 21,87 252,56 284,0

0 120,00 3x120 +TT70 42,00

Derivació llum exterior 1 1.500,00 1.500,00 2.700,00 6,50 14,95 5,56 12,79 3,42 11,74 18,00 1,50 2x4

+TT4 122,00

Conducció: multiconductors muntats en interior de tubs o encastat en obra (B2) Protecció inicial: interruptor automatic magnetotermic 2 pols 16 A, corba C


+TT4 135,00




Línia Potencia

instal·lada [W]

Pmp [W] Pc [W] % V [V] % V [V]

secció per

c.d.t. [mm2]

Intensitat de

càlcul [A]

I. max. Adm.

a 40ºC [A]

Secció per

escalfament

[mm2]


Longitud [m]



+TT4 129,00


Derivació rètol 300,00 300,00 540,00 6,50 14,95 2,11 4,86 0,49 2,35 18,00 1,50 2x1,50 +TT1,50 87,00


El conjunt format per les línies: llum exterior 1, llum exterior 2, llum exterior 3, llum rètol, estam protegits amb un interruptor automàtic magnetotermic de IV-16A corba c més interruptor diferencial IV/40A30mA.

Derivació llum

vestidors 144,00 144,00 324,00 6,50 14,95 1,21 2,78 0,28 1,41 18,00 1,50 2x1,50 +TT1,50 83,00


Derivación llum laboratori 432,00 432,00 972,00 6,50 14,95 3,50 8,05 0,81 4,23 18,00 1,50 2x1,50

+TT1,50 80,00


Derivació llum oficines 1.068,00 754,00 2.010,50 6,50 14,95 4,61 10,61 1,77 8,74 18,00 1,50 2x1,50

+TT1,50 85,00


Derivació llum zona de pasi

botiga 488,00 802,00 1.490,50 6,50 14,95 6,37 14,66 1,47 6,48 18,00 1,50 2x1,50

+TT1,50 95,00


Emergencies 100,00 100,00 125,00 6,50 14,95 0,60 1,38 0,14 0,54 18,00 1,50 2x1,50 +TT1,50 107,00


El conjunt format per les línies: llum estidors llum laboratori, llum oficines, llum zona de pas i botiga i llum emergència, estam protegits amb un interruptor automàtic magnetotermic de IV-10A corba c més interruptor diferencial IV/40A/30mA.

Derivació llum

caldera 228,00 228,00 513,00 6,50 14,95 2,82 6,48 0,65 2,23 18,00 1,50 2x1,50 +TT,50 122,00


Derivació llum zona

expedició 500,00 500,00 1.125,00 6,50 14,95 4,10 9,43 1,58 4,89 18,00 2x1,50

+TT2,5 2x2,50

+TT2,50 135,00


Emergencies 100,00 100,00 125,00 6,50 14,95 0,72 1,66 0,17 0,54 18,00 1,50 2x1,50 +TT1,50 128,00





Línia Potencia

instal·lada [W]

Pmp [W] Pc [W] % V [V] % V [V]

secció per

c.d.t. [mm2]

Intensitat de

càlcul [A]

I. max. Adm.

a 40ºC [A]

Secció per

escalfament

[mm2]


Longitud [m]

Derivació llum zona envasat 500,00 500,00 1.125,00 6,50 14,95 4,47 10,27 1,72 4,89 18,00 1,50 2x2,50

+TT2,50 147,00


El conjunt format per les línies: llum emergència, llum laterals recepció, llum tolva recepció, llum recepció i llum neteja, estam protegits amb un interruptor automàtic magnetotermic de IV-10A corba c més interruptor diferencial IV/40A/30mA.

Llum zona 1 extracció 800,00 800,00 1.800,00 6,50 14,95 5,98 13,75 2,30 7,83 18,00 1,50 2x2,50

+TT2,50 123,00


Llum zona 2 extracció 800,00 800,00 1.800,00 6,50 14,95 5,44 12,52 2,09 7,83 18,00 1,50 2x2,50

+TT2,50 112,00


Emergencia 100,00 100,00 125,00 6,50 14,95 0,95 2,17 0,15 0,54 18,00 1,50 2x1,50 +TT1,50 112,00


El conjunt format per les línies: llum extracció 1, llum extracció 2 i llum emergències, estan protegits amb un interruptor automàtic magnetotèrmic de IV-10A corba c més interruptor diferencial IV/40A/30mA.

Emergencia 100,00 100,00 125,00 6,50 14,95 0,66 1,53 0,15 0,54 18,00 1,50 2x1,50 +TT1,50 118,00


Llum lateral neteja 406,00 406,00 913,50 6,50 14,95 4,65 10,69 1,07 3,97 18,00 1,50 2x1,50

+TT1,50 113,00


Llum tolva recepció 78,00 78,00 175,50 6,50 14,95 0,70 1,62 0,16 0,76 18,00 1,50 2x1,50

+TT1,50 89,00


Encesa general

recepció 1.200,00 1.200,00 2.160,00 6,50 14,95 4,19 9,64 2,58 9,39 18,00 1,50 2x4

+TT4 115,00


Encesa general neteja 1.200,00 1.200,00 2.160,00 6,50 14,95 4,45 10,23 2,74 9,39 18,00 1,50 2x4

+TT4 122,00


El conjunt format per les línies: emergència, llum lateral neteja, llum general recepció, llum general neteja, estan protegits amb un interruptor automàtic magnetotèrmic de IV-40A corba c més interruptor diferencial IV/40A/30mA.




Línia Potencia

instal·lada [W]

Pmp [W] Pc [W] % V [V] % V [V]

secció per

c.d.t. [mm2]

Intensitat de

càlcul [A]

I. max. Adm.

a 40ºC [A]

Secció per

escalfament

[mm2]


Longitud [m]

Línia compresor

aire 4.048,00 4.048,00 6.325,00 4,50 18,00 2,68 10,73 1,49 11,41 18,00 1,50 4x2,5

+TT2,5 95,00

Conducció: multiconductors muntats en interior de tubs o encastat en obra (B2) Protecció motor: guardamotor mes contactor 8..10 A

Línia cinta a aventadora 2.208,00 2.208,00 3.450,00 4,50 18,00 2,62 10,47 0,87 6,22 18,00 1,50 4x1,5

+TT1,5 102,00

Conducció: multiconductors muntats en interior de tubs o encastat en obra (B2) Protecció motor: guardamotor mes contactor 5,04..6,3 A

Línia criva aventadora 2.208,00 2.208,00 3.450,00 4,50 18,00 2,77 11,09 0,92 6,22 18,00 1,50 4x1,5

+TT1,5 108,00


Línia ventilador

aventadora 2.208,00 2.208,00 3.450,00 4,50 18,00 2,77 11,09 0,92 6,22 18,00 1,50 4x1,5

+TT1,5 108,00


Línia cinta a bàscula 1.472,00 1.472,00 2.300,00 4,50 18,00 1,88 7,53 0,63 4,15 18,00 1,50 4x1,5

+TT1,5 110,00

Conducció: multiconductors muntats en interior de tubs o encastat en obra (B2) Protecció motor: guardamotor mes contactor 3,2..4 A

El conjunt format per les línies: cinta a aventadora, aventadora, criva aventadora, cinta a bàscula, estan protegits amb un interruptor automàtic magnetotèrmic de IV-16A corba d més interruptor diferencial IV/40A/300mA.

Línia vibrador tolva recepció 552,00 552,00 862,50 4,50 18,00 0,56 2,26 0,19 1,56 18,00 1,50 4x1,5

+TT1,5 88,00


Línia vibrador silo 1 243,00 243,00 379,69 4,50 18,00 0,30 1,20 0,10 0,69 18,00 1,50 4x1,5

+TT1,5 106,00



+TT1,5 111,00



+TT1,5 116,00


El conjunt format per les línies: motor vibrador recepció, motor vibrador silo 1, motor vibrador silo 2, motor vibrador silo 3, estan protegits amb un interruptor automàtic magnetotèrmic de IV-10A corba d més interruptor diferencial IV/40A/300mA.

Línia cinta descàrrega

olives 1.104,00 1.104,00 1.725,00 4,50 18,00 1,41 5,65 0,47 3,11 18,00 1,50 4x1,5

+TT1,5 110,00

Conducció: multiconductors muntats en interior de tubs o encastat en obra (B2) Protecció motor: guardamotor mes contactor 2..2,5 A

Línia cinta a rentadora 1.472,00 1.472,00 2.300,00 4,50 18,00 1,90 7,60 0,63 4,15 18,00 1,50 4x1,5

+TT1,5 111,00




Línia Potencia

instal·lada [W]

Pmp [W] Pc [W] % V [V] % V [V]

secció per

c.d.t. [mm2]

Intensitat de

càlcul [A]

I. max. Adm.

a 40ºC [A]

Secció per

escalfament

[mm2]


Longitud [m]


Línia cinta a rentadora 1.472,00 1.472,00 2.300,00 4,50 18,00 2,10 8,42 0,70 4,15 18,00 1,50 4x1,5

+TT1,5 123,00


Línia cinta oliva neta 1.472,00 1.472,00 2.300,00 4,50 18,00 2,04 8,15 0,68 4,15 18,00 1,50 4x1,5

+TT1,5 119,00


El conjunt format per les línies: cinta descàrrega olives, cinta a rentadora, cinta a rentadora, cinta oliva neta, estan protegits amb un interruptor automàtic magnetotèrmic de IV-16A corba d més interruptor diferencial IV/40A/300mA.

Línia cinta a silo 2.994,00 2.994,00 4.678,13 4,50 18,00 3,06 12,25 1,02 8,44 18,00 1,50 4x1,5

+TT1,5 88,00


El conjunt format per les línies: cinta a silo, esta protegits amb un interruptor automàtic magnetotèrmic de IV-10A corba d més interruptor diferencial IV/40A/300mA.

Línia motor

principal neteja

7.365,00 7.365,00 11.507,81 4,50 18,00 3,82 15,28 3,40 20,76 25,00 2,50 4x1,5 +TT1,5

119,00


El conjunt format per les línies: motor principal neteja, esta protegits amb un interruptor automàtic magnetotèrmic de IV-20A corba d més interruptor diferencial IV/40A/300mA.

Línia motor 1neteja oliva 1.104,00 1.104,00 1.725,00 4,50 18,00 1,53 6,11 0,51 3,11 18,00 1,50 4x1,5

+TT1,5 119,00


Línia motor 2 neteja oliva 736,00 736,00 1.150,00 4,50 18,00 1,02 4,07 0,34 2,07 18,00 1,50 4x1,5

+TT1,5 119,00


Línia motor 3 neteja oliva 2.208,00 2.208,00 3.450,00 4,50 18,00 3,05 12,22 1,02 6,22 18,00 1,50 4x1,5

+TT1,5 119,00


El conjunt format per les línies: motor 1 neteja oliva, motor 2 neteja oliva, motor 3 neteja oliva, estan protegits amb un interruptor automàtic magnetotèrmic de IV-10A corba d més interruptor diferencial IV/40A/300mA.

Línia a caixa 4 endolls II-16A 5.888,00 5.888,00 3.680,00 4,50 10,35 3,93 9,05 5,24 16,00 18,00 1,50 2x6

+TT6 95,00

Conducció: multiconductors muntats en interior de tubs o encastat en obra (B2) Protecció magnetotermica 2 polos 16 A corba C




Línia Potencia

instal·lada [W]

Pmp [W] Pc [W] % V [V] % V [V]

secció per

c.d.t. [mm2]

Intensitat de

càlcul [A]

I. max. Adm.

a 40ºC [A]

Secció per

escalfament

[mm2]


Longitud [m]


+TT6 100,00

Conducció: multiconductors muntats en interior de tubs o encastat en obra (B2) Protecció magnetotermica 2 polos 16 A corba C

Línia S.Q. endolls tipus 1 20.160,00 20.160,00 15.120,00 4,50 18,00 4,22 16,88 3,75 21,82 18,00 1,50 4x4

+TT4 100,00

Conducció: multiconductors muntats en interior de tubs o encastat en obra (B2) Protecció magnetotermica 4 polos 16 A corba C, mes interruptor diferencial 4 pols/40 A/300 mA


+TT4 95,00

Conducció: multiconductors muntats en interior de tubs o encastat en obra (B2) Protecció magnetotermica 4 polos 16 A corba C, mes interruptor diferencial 4 pols/40 A/300 mA

Línia motor

vibrador tolva recepció

552,00 552,00 862,50 4,50 18,00 0,74 2,98 0,25 1,56 18,00 1,50 4x1,5 +TT1,5

116,00


Línia cinta 1 a molins 1.104,00 1.104,00 1.725,00 4,50 18,00 1,49 5,96 0,50 3,11 18,00 1,50 4x1,50

+TT1,50 116,00


Línia cinta 2 a molins 1.692,80 1.692,80 2.645,00 4,50 18,00 2,28 9,13 0,76 4,77 18,00 1,50 4x1,50

+TT1,50 116,00


El conjunt format per les línies: motor vibrador tolva recepció, cinta 1 a molins, cinta 2 a molins, estan protegits amb un interruptor automàtic magnetotèrmic de IV-10A corba C sense interruptor diferencial ja que aquest ja es troba al quadre principal.

Línia molí 1 7.360,00 7.360,00 11.500,00 4,50 18,00 3,72 14,89 3,31 20,75 25,00 2,50 4x4 +TT4 116,00

Conducció: multiconductors muntats en interior de tubs o encastat en obra (B2) Protecció del motor amb un guardamotor trifasic regulat entre 8..10 A, amb contactors per a la conmutació estrella triangle.

El conjunt format per la línia molí 1està protegits amb un interruptor automàtic magnetotèrmic de IV-20A corba C sense interruptor diferencial ja que aquest ja es troba al quadre principal.

Línia motor bareja moli 1 368,00 368,00 575,00 4,50 18,00 0,50 1,99 0,17 1,04 18,00 1,50 4x1,50

+TT1,50 116,00


La línia esta protegida amb un interruptor automàtic mognetotèrmic de IV-20A corva C, sense interruptor diferencial, ja que aquest ja es troba al quadre principal.

Línia motor vibrador tolva 552,00 552,00 862,50 4,50 18,00 0,74 2,98 0,25 1,56 18,00 1,50 4x1,50

+TT1,50 116,00

Conducció: multiconductors muntats en interior de tubs o encastat en obra (B2) Protecció del motor amb un guardamotor trifasic regulat entre 0,8..1 A, amb contactors per a la conmutació estrella triangle.

El conjunt format per les línies de motor barreja molí i motor vibrador tolva estan protegits amb un interruptor automàtic magnetotèrmic de IV-




Línia Potencia

instal·lada [W]

Pmp [W] Pc [W] % V [V] % V [V]

secció per

c.d.t. [mm2]

Intensitat de

càlcul [A]

I. max. Adm.

a 40ºC [A]

Secció per

escalfament

[mm2]


Longitud [m]

10A corba C sense interruptor diferencial ja que aquest ja es troba al quadre principal.

Línia

alimentació moli

2.208,00 2.208,00 3.450,00 4,50 18,00 2,98 11,91 0,99 6,22 18,00 1,50 4x1,50 +TT1,50 116,00

Conducció: multiconductors muntats en interior de tubs o encastat en obra (B2) Protecció del motor amb un guardamotor trifasic regulat entre 5,04..6,3 A, amb contactors per a la conmutació estrella triangle.

El conjunt format per la línies de motor alimentació molí està protegit amb un interruptor automàtic magnetotèrmic de IV-10A corba C sense interruptor diferencial ja que aquest ja es troba al quadre principal.

Línia molí 2 7.360,00 7.360,00 11.500,00 4,50 18,00 3,72 14,89 3,31 20,75 25,00 2,50 4x4 +TT4 116,00


La línia esta protegida amb un interruptor automàtic mognetotèrmic de IV-20A corva C, sense interruptor diferencial, ja que aquest ja es troba al quadre principal.

Línia motor barreja molí 2 368,00 368,00 575,00 4,50 18,00 0,50 1,99 0,17 1,04 18,00 1,50 4x1,50

TT1,50 116,00


Líni motor vibrador tolva 552,00 552,00 862,50 4,50 18,00 0,74 2,98 0,25 1,56 18,00 1,50 4x1,50

TT1,50 116,00


Línia motor alimentació

molí 2 2.208,00 2.208,00 3.450,00 4,50 18,00 2,98 11,91 0,99 6,22 18,00 1,50 4x1,50

TT1,50 116,00


El conjunt format per la línia motor barreja molí 2 i motor vibrador tolva recepció està protegit amb un interruptor automàtic magnetotèrmic de IV-10A corba C, sense interruptor diferencial ja que aquest ja existeix en el quadre general.

Línia moli de discs 14.720,00 14.720,00 23.000,00 4,50 18,00 2,98 11,91 6,62 41,50 44,00 6,00 4x10

+TT10 116,00

Conducció: multiconductors muntats en interior de tubs o encastat en obra (B2) Protecció del motor amb guardamotor trifasic regulat entre 16..20 A, amb contactors per a la conmutació estrella triangle

El conjunt format per la línia molí de discs està protegit amb un interruptor automàtic magnetotèrmic de IV-40A corba C, sense interruptor diferencial ja que aquest ja existeix en el quadre general.

Línia alimentador moli discs

368,00 368,00 575,00 4,50 18,00 0,50 1,99 0,17 1,04 18,00 1,50 4x1,50 TT1,50

116,00

Conducció: multiconductors muntats en interior de tubs o encastat en obra (B2) Protecció del motor amb guardamotor trifasic regulat entre 0,8..1 A, amb contactor.

El conjunt format per la línia alimenació molí de discs està protegit amb un interruptor automàtic magnetotèrmic de IV-10A corba C, sense interruptor diferencial ja que aquest ja existeix en el quadre general.




Línia Potencia

instal·lada [W]

Pmp [W] Pc [W] % V [V] % V [V]

secció per

c.d.t. [mm2]

Intensitat de

càlcul [A]

I. max. Adm.

a 40ºC [A]

Secció per

escalfament

[mm2]


Longitud [m]

Línia motor sinfí 1 1.288,00 1.288,00 2.012,50 4,50 18,00 1,74 6,95 0,58 3,63 18,00 1,50 4x1,50+

TT1,50 116,00


Línia motor sinfí 2 1.619,20 1.619,20 2.530,00 4,50 18,00 2,18 8,73 0,73 4,56 18,00 1,50 4x1,50+

TT1,50 116,00


El conjunt format per la línia motor sinfí 1 i motor sinfí 2 està protegit amb un interruptor automàtic magnetotèrmic de IV-10A corba C, sense interruptor diferencial ja que aquest ja existeix en el quadre general.

Línia motor 1 batedora 3.000,00 3.000,00 4.687,50 4,50 18,00 2,76 11,05 1,53 8,46 18,00 1,50 4X2,5

+TT2,5 132,00

Conducció: multiconductors muntats en interior de tubs o encastat en obra (B2) Protecció del motor amb guardamotor trifasic regulat entre 8..10 A, amb contactor.

Línia motor 2 batedora 3.000,00 3.000,00 4.687,50 4,50 18,00 2,78 11,13 1,55 8,46 18,00 1,50 4X2,5

+TT2,5 133,00

Conducció: multiconductors muntats en interior de tubs o encastat en obra (B2) Protecció del motor amb guardamotor trifasic regulat entre 8..10 A, amb contactor.

El conjunt format per la línia 1 i 2 de batedora està protegit amb un interruptor automàtic magnetotèrmic de IV-16A corba C, sense interruptor diferencial ja que aquest ja existeix en el quadre general.

Línia bomba 1 calefacció 368,00 368,00 575,00 4,50 18,00 0,56 2,26 0,19 1,04 18,00 1,50 4X1,5

+TT1,5 132,00


Línia bomba 2 calefacció 368,00 368,00 575,00 4,50 18,00 0,56 2,26 0,19 1,04 18,00 1,50 4X1,5

+TT1,5 132,00


Línia motor 1 DCH 184,00 184,00 287,50 4,50 18,00 0,28 1,14 0,09 0,52 18,00 1,50 4X1,5

+TT1,5 133,00


Línia motor 2 DCH 368,00 368,00 575,00 4,50 18,00 0,57 2,28 0,19 1,04 18,00 1,50 4X1,5

+TT1,5 133,00


El conjunt format per la línia bomba 1 i 2 de calefacció, motor DCH i motor vibrador DCH està protegit amb un interruptor automàtic magnetotèrmic de IV-10A corba C, sense interruptor diferencial ja que aquest ja existeix en el quadre general.

Línia motor principal DCH 32.000,00 32.000,00 50.000,00 4,50 18,00 2,95 11,79 16,37 90,21 106,0

0 25,00 4X25 +TT16 132,00

Conducció: multiconductors muntats en interior de tubs o encastat en obra (B2) Protecció del motor amb guardamotor trifasic de 100 A, regulat entre 40 i 50 A, amb contactcors per a la conmutació estrella-triangle.

El conjunt format per la línia motor principal DCH està protegit amb un interruptor automàtic magnetotèrmic de IV-10A corba C, sense




Línia Potencia

instal·lada [W]

Pmp [W] Pc [W] % V [V] % V [V]

secció per

c.d.t. [mm2]

Intensitat de

càlcul [A]

I. max. Adm.

a 40ºC [A]

Secció per

escalfament

[mm2]


Longitud [m]

interruptor diferencial ja que aquest ja existeix en el quadre general.

Línia motor orujo 1.472,00 1.472,00 2.300,00 4,50 18,00 2,26 9,04 0,75 4,15 18,00 1,50 4X1,5

+TT1,5 132,00

Conducció: multiconductors muntats en interior de tubs o encastat en obra (B2) Protecció del motor amb guardamotor trifasic de 4 A, regulat entre 3,2..4 A, amb contactcor.

El conjunt format per la línia motor motor orujo està protegit amb un interruptor automàtic magnetotèrmic de IV-10A corba C, sense interruptor diferencial ja que aquest ja existeix en el quadre general.

Línia separador 1 11.040,00 11.040,00 17.250,00 4,50 18,00 4,36 17,46 5,82 31,12 34,00 4,00 4X6

+TT6 136,00

Conducció: multiconductors muntats en interior de tubs o encastat en obra (B2) Protecció del motor amb guardamotor trifasic de 25 A, regulat entre 16..20 A, amb contactcors per a la conmutació estrella triangle.

El conjunt format per la línia motor principal DCH està protegit amb un interruptor automàtic magnetotèrmic de IV-25A corba C, sense interruptor diferencial ja que aquest ja existeix en el quadre general.

Línia motor 1 SCH 1 368,00 368,00 575,00 4,50 18,00 0,58 2,33 0,19 1,04 18,00 1,50 4X1,5

+TT1,5 136,00

Conducció: multiconductors muntats en interior de tubs o encastat en obra (B2) Protecció del motor amb guardamotor trifasic de 1 A regulat entre 0,8..1 A, amb contactor.

Línia motor 2 SCH 1 368,00 368,00 575,00 4,50 18,00 0,58 2,33 0,19 1,04 18,00 1,50 4X1,5

+TT1,5 136,00


Línia motor 1 SCH 2 368,00 368,00 575,00 4,50 18,00 0,59 2,38 0,20 1,04 18,00 1,50 4X1,5

+TT1,5 139,00


Línia motor 2 SCH 2 368,00 368,00 575,00 4,50 18,00 0,59 2,38 0,20 1,04 18,00 1,50 4X1,5

+TT1,5 139,00


El conjunt format per la línia motor 1 i 2 de SCH 1 i 2 esta protegit amb un interruptor automatic magnetotèrmic de IV-10A corba C, sense interruptor diferencial, ja que aquest ja existeix en en el quadre general.

Línia separador 2 11.040,00 11.040,00 17.250,00 4,50 18,00 4,46 17,84 5,95 31,12 34,00 4,00 4X6

+TT6 139,00

Conducció: multiconductors muntats en interior de tubs o encastat en obra (B2) Protecció del motor amb guardamotor trifasic de 25 A, regulat entre 16..20 A, amb contactcors per a la conmutació estrella triangle.

El conjunt format per la línia motor separador 2 està protegit amb un interruptor automàtic magnetotèrmic de IV-25A corba C, sense interruptor diferencial ja que aquest ja existeix en el quadre general.

Línia bomba 1 SCH 1 552,00 552,00 862,50 4,50 18,00 0,87 3,49 0,29 1,56 18,00 1,50 4X1,5

+TT1,5 136,00

Conducció: multiconductors muntats en interior de tubs o encastat en obra (B2) Protecció del motor amb guardamotor trifasic de 1,6 A regulat entre 1,28..1,6 A, amb contactor.




Línia Potencia

instal·lada [W]

Pmp [W] Pc [W] % V [V] % V [V]

secció per

c.d.t. [mm2]

Intensitat de

càlcul [A]

I. max. Adm.

a 40ºC [A]

Secció per

escalfament

[mm2]


Longitud [m]

Línia bomba 2 SCH 1 552,00 552,00 862,50 4,50 18,00 0,87 3,49 0,29 1,56 18,00 1,50 4X1,5

+TT1,5 136,00


Línia bomba 1 SCH 2 552,00 552,00 862,50 4,50 18,00 0,89 3,57 0,30 1,56 18,00 1,50 4X1,5

+TT1,5 139,00


Línia bomba 2 SCH 2 552,00 552,00 862,50 4,50 18,00 0,89 3,57 0,30 1,56 18,00 1,50 4X1,5

+TT1,5 139,00


El conjunt format per la línia bomba 1 i 2 SCH 1 i 2 està protegit amb un interruptor automàtic magnetotèrmic de IV-10A corba C, sense interruptor diferencial ja que aquest ja existeix en el quadre general

Línia S.Q. endolls tipus 1 20.160,00 20.160,00 15.120,00 4,50 18,00 4,22 16,88 3,75 21,82 18,00 1,50 4X4

+TT4 100,00

Conducció: multiconductors muntats en interior de tubs o encastat en obra (B2) Protecció magnetotèrmica IV-16 A, corva D més interruptor diferencial IV/40 A/300 Ma

Línia S.Q. endolls tipus 1 20.160,00 20.160,00 15.120,00 4,50 18,00 4,01 16,03 3,56 21,82 18,00 1,50 4X4

+TT4 95,00

Conducció: multiconductors muntats en interior de tubs o encastat en obra (B2) Protecció magnetotèrmica IV-16 A, corva D més interruptor diferencial IV/40 A/300 mA

Línia batedora laboratori 736,00 736,00 1.150,00 4,50 18,00 0,68 2,74 0,23 2,07 18,00 1,50 4x1,5

+TT1,5 80,00

Conducció: multiconductors muntats en interior de tubs o encastat en obra (B2) Protecció motor amb un guardamotor trifasic de 2,5 A regulat entre 2..2,5 A, amb contactor.

Línia centrifuga laboratori

1.472,00 1.472,00 2.300,00 4,50 18,00 1,37 5,48 0,46 4,15 18,00 1,50 4x1,5 +TT1,5 80,00

Conducció: multiconductors muntats en interior de tubs o encastat en obra (B2) Protecció motor amb un guardamotor trifasic de 4 A regulat entre 3,2..4 A, amb contactor.

Línia molí laboratori 1.472,00 1.472,00 2.300,00 4,50 18,00 1,37 5,48 0,46 4,15 18,00 1,50 4x1,5

+TT1,5 80,00

Conducció: multiconductors muntats en interior de tubs o encastat en obra (B2) Protecció motor amb un guardamotor trifasic de 4 A regulat entre 3,2..4 A, amb contactor.

El conjunt format per la línia batedora, centrifuga i molí laboratori està protegit amb un interruptor automàtic magnetotèrmic de IV-10A corba C, sense interruptor diferencial ja que aquest ja existeix en el quadre general.

Endolls laboratori 3.000,00 3.000,00 1.125,00 4,50 10,35 2,73 6,29 1,52 4,89 18,00 1,50 4x2,5

+TT2,5 90,00

Conducció: multiconductors muntats en interior de tubs o encastat en obra (B2) Protecció de línia amb interruptor magnetotèrmic II-16 A, sense interruptor general, ja que aquest es troba en el quadre general.

Endolls banys 3.000,00 3.000,00 1.125,00 4,50 10,35 2,89 6,64 1,60 4,89 18,00 1,50 4x2,5 +TT2,5 95,00





Línia Potencia

instal·lada [W]

Pmp [W] Pc [W] % V [V] % V [V]

secció per

c.d.t. [mm2]

Intensitat de

càlcul [A]

I. max. Adm.

a 40ºC [A]

Secció per

escalfament

[mm2]


Longitud [m]

Endolls oficines 3.000,00 3.000,00 1.125,00 4,50 10,35 3,19 7,34 1,77 4,89 18,00 1,50 4x2,5

+TT2,5 105,00


Endolls SAI 3.000,00 3.000,00 1.125,00 4,50 10,35 3,19 7,34 1,77 4,89 18,00 1,50 4x2,5 +TT2,5 105,00


Línia filtre envasadora 2.208,00 2.208,00 3.450,00 4,50 18,00 3,90 15,61 1,30 6,22 18,00 1,50 4x1,5

+TT1,5 152,00

Conducció: multiconductors muntats en interior de tubs o encastat en obra (B2) Protecció del motor amb un guardamotor trifasic de 6,3 A regulat entre 5,04..6,3 A, amb contactor.

Línia envasadora 2.152,00 2.152,00 3.362,50 4,50 18,00 3,80 15,21 1,27 6,07 18,00 1,50 4x1,5

+TT1,5 152,00


El conjunt format per la línia filtre envasadora i envasadora està protegit amb un interruptor automàtic magnetotèrmic de IV-10A corba C, sense interruptor diferencial ja que aquest ja existeix en el quadre general.

Línia bomba

neteja envasadora

736,00 736,00 1.150,00 4,50 18,00 1,30 5,20 0,43 2,07 18,00 1,50 4x1,5 +TT1,5 152,00

Conducció: multiconductors muntats en interior de tubs o encastat en obra (B2) Protecció del motor amb un guardamotor trifasic de 2,5 A regulat entre 2..2,5 A, amb contactor.

Línia ventilador caldera

2.152,00 2.152,00 3.362,50 4,50 18,00 3,83 15,31 1,28 6,07 18,00 1,50 4x1,5 +TT1,5 153,00


Línia sinfí alimentació

caldera 736,00 736,00 1.150,00 4,50 18,00 1,33 5,31 0,44 2,07 18,00 1,50 4x1,5

+TT1,5 155,00


El conjunt format per la línia bomba neteja envasadora, ventilador caldera i sinfí alimentació caldera està protegit amb un interruptor automàtic magnetotèrmic de IV-10A corba C, sense interruptor diferencial ja que aquest ja existeix en el quadre general.

Línia bomba

transport envasadora

1.104,00 1.104,00 1.725,00 4,50 18,00 1,99 7,96 0,66 3,11 18,00 1,50 4x1,5 +TT1,5 155,00


Línia cremador caldera

1.104,00 1.104,00 1.725,00 4,50 18,00 1,95 7,80 0,65 3,11 18,00 1,50 4x1,5 +TT1,5 152,00


El conjunt format per la línia transport envasadora i cremador caldera està protegit amb un interruptor automàtic magnetotèrmic de IV-10A corba C, sense interruptor diferencial ja que aquest ja existeix en el quadre general.




Línia Potencia

instal·lada [W]

Pmp [W] Pc [W] % V [V] % V [V]

secció per

c.d.t. [mm2]

Intensitat de

càlcul [A]

I. max. Adm.

a 40ºC [A]

Secció per

escalfament

[mm2]


Longitud [m]


+TT6 148,00

Conducció: multiconductors muntats en interior de tubs o encastat en obra (B2) Protecció de la línia amb interruptor magnetotermic II-16 A, corva C


+TT6 165,00



+TT6 148,00



+TT6 166,00


Les 4 línies d’endolls anteriors estan protegies per un interruptor automàtic magnetotèrmic IV-16A corva C, sense interruptor diferencial ja que aquest ja es troba situat en el quadre principal.


+TT6 143,00

Conducció: multiconductors muntats en interior de tubs o encastat en obra (B2) Protecció de la línia amb interruptor magnetotermic IV-16 A, corva C


+TT6 144,00

Conducció: multiconductors muntats en interior de tubs o encastat en obra (B2) Protecció de la línia amb interruptor magnetotermic IV-16 A, corva C

Línia sinfí a molí 1.472,00 1.472,00 2.300,00 4,50 18,00 2,12 8,49 0,71 4,15 18,00 1,50 4X1,5

+TT1,5 124,00

Conducció: multiconductors muntats en interior de tubs o encastat en obra (B2) Protecció del motor amb un guardamotor trifasic de 4 A regulat entre 3,2..4 A, amb contactor.

Línia bomba calefacció de

batedora 1.104,00 1.104,00 1.725,00 4,50 18,00 1,44 5,75 0,48 3,11 18,00 1,50 4X1,5

+TT1,5 112,00


Línia bomba a centrifuga 1.472,00 1.472,00 2.300,00 4,50 18,00 1,88 7,53 0,63 4,15 18,00 1,50 4X1,5

+TT1,5 110,00

Conducció: multiconductors muntats en interior de tubs o encastat en obra (B2) Protecció del motor amb un guardamotor trifasic de 4 A regulat entre 3,2..4 A, amb contactor.

Línia bomba a separador 1.104,00 1.104,00 1.725,00 4,50 18,00 1,53 6,11 0,51 3,11 18,00 1,50 4X1,5

+TT1,5 119,00


El conjunt format per la línia sinfí a moli, bomba calefacció batedora, bomba a centrífuga i bomba a separador està protegit amb un interruptor automàtic magnetotèrmic de IV-10A corba C, sense interruptor diferencial ja que aquest ja existeix en el quadre general.




Línia Potencia

instal·lada [W]

Pmp [W] Pc [W] % V [V] % V [V]

secció per

c.d.t. [mm2]

Intensitat de

càlcul [A]

I. max. Adm.

a 40ºC [A]

Secció per

escalfament

[mm2]


Longitud [m]

Línia criba molí 2.208,00 2.208,00 3.450,00 4,50 18,00 3,18 12,73 1,06 6,22 18,00 1,50 4X1,5

+TT1,5 124,00


Línia sinfí massa 2.208,00 2.208,00 3.450,00 4,50 18,00 2,82 11,29 0,94 6,22 18,00 1,50 4X1,5

+TT1,5 110,00


Lína bomba massa

batedora 2.208,00 2.208,00 3.450,00 4,50 18,00 2,82 11,29 0,94 6,22 18,00 1,50 4X1,5

+TT1,5 110,00


El conjunt format per la línia criba molí, motor sinfí a massa i bomba massa batedora està protegit amb un interruptor automàtic magnetotèrmic de IV-16A corba C, sense interruptor diferencial ja que aquest ja existeix en el quadre general.

Línia

alimentador molí

736,00 736,00 1.150,00 4,50 18,00 1,06 4,24 0,35 2,07 18,00 1,50 4X1,5 +TT1,5

124,00


Línia filtre vibrador CDH 736,00 736,00 1.150,00 4,50 18,00 0,94 3,76 0,31 2,07 18,00 1,50 4X1,5

+TT1,5 110,00


Línia bomba maniobra SCV 736,00 736,00 1.150,00 4,50 18,00 1,02 4,07 0,34 2,07 18,00 1,50 4X1,5

+TT1,5 119,00


Línia bomba neteja SCV 736,00 736,00 1.150,00 4,50 18,00 1,02 4,07 0,34 2,07 18,00 1,50 4X1,5

+TT1,5 119,00


El conjunt format per la línia motor alimentadr molí, filtre vibrador CDH, bomba maniobra SCV i bomba neteja SCV està protegit amb un interruptor automàtic magnetotèrmic de IV-10A corba C, sense interruptor diferencial ja que aquest ja existeix en el quadre general.

Línia motor martells 36.800,00 36.800,00 57.500,00 4,50 18,00 2,27 9,09 17,68 103,74 131,0 35,00 4X35

+TT16 124,00

Conducció: multiconductors muntats en interior de tubs o encastat en obra (B2) Protecció del motor amb guardamotor trifasic de 100 A regulat entre 40..50 A, amb contactors per a la conmutació estrella triangle.

La línia esta protegida amb un interruptor automatic magnetotèrmic IV-100 A, sense interruptor diferencial ja que aquest ja es troba en el quadre general.

Línia motor batedora 5.520,00 5.520,00 8.625,00 4,50 18,00 4,31 17,25 2,40 15,56 18,00 1,50 4X2,5

+TT2,5 112,00

Conducció: multiconductors muntats en interior de tubs o encastat en obra (B2) Protecció del motor amb guardamotor trifasic de 16 A regulat entre 6..7,5 A, amb contactors per a la conmutació estrella triangle.





Línia Potencia

instal·lada [W]

Pmp [W] Pc [W] % V [V] % V [V]

secció per

c.d.t. [mm2]

Intensitat de

càlcul [A]

I. max. Adm.

a 40ºC [A]

Secció per

escalfament

[mm2]


Longitud [m]

Línia motor centrifuga 29.440,00 29.440,00 46.000,00 4,50 18,00 2,26 9,04 12,55 82,99 106,0 25,00 4X25

+TT16 110,00



Línia motor separador 11.040,00 11.040,00 17.250,00 4,50 18,00 3,82 15,27 5,09 31,12 34,00 4,00 4X6

+TT6 119,00


La línia esta protegida amb un interruptor automatic magnetotèrmic IV-25A, sense interruptor diferencial ja que aquest ja es troba en el quadre general.

3.1.6. Elecció de les proteccions.

3.1.6.1.Elecció de l’interruptor diferencial.

S’escullen segons les característiques de la instal·lació.

§ Intensitat nominal (IN): Ha de ser superior a la intensitat que circula pel conductor.

§ Sensibilitat (I? N): Segons les condicions del local i la resistència de posta a terra. Per a instal·lacions domestiques s’acostuma a utilitzar diferencials de 30mA i per a la resta de instal·lacions els diferencials més usats son de 30 i 300mA

Per a grans intensitats l’element diferencial s’acobla a l’interruptor automàtic de potencia, formant un interruptor magnetotèrmic diferencial

Existeix selectivitat entre interruptors diferencials connectats en sèrie quan al produir-se un defecte a terra, desconnecta l’interruptor diferencial més proper al defecte, quedant connectat el diferencial situat en un esglaó superior o “aigües amunt”.

Els interruptors diferencial normals actuen casi instantàniament; els diferencials selectius (tipus s o retardats) tenen un temps de retras abans d’actuar casi practicament independent del valor de la corrent de defecte. Quan existeix selectivitat l’interruptor diferencial de selectivitat 0,03Adesconnecta abans que el de 0,3A i aquest abans que el de 1A.



3.1.6.2.Protecció de les línies elèctriques.

Les línies han d’estar protegides contra sobrecarregues, curtcircuits i sobretensions.

Es produeix una sobrecàrrega en un circuit elèctric quan la intensitat que circula es superior a la admisible o nominal, sense que hi hagi defecte d’aïllament.

El curtcircuit es una connexió de poca impedància entre dos punts entre els quals existeix una diferència de potencial, donant lloc a una corrent de intensitat molt elevada.

Els aparells utilitzats en BT per a la protecció contra sobrecarregues son:

§ Interruptor automàtic.

§ Interruptor magnetotèrmic.

§ Fusíbles.

§ Contactor combinat amb relé termic.

L’aparell de protecció ha de desconnectar abans que arribi a la màxima temperatura admissible. Segons la norma UNE20 460, un aparell protegeix contra sobrecàrregues si es verifica que:

IB = In = Iz I2 = 1,45·Iz

IB: Intensitat de utilització.

In: Intensitat nominal del aparell, o intensitat a la que s’ajusta l’aparell, si es que te la possibilitat de poder-se ajustar.

Iz: Intensitat màxima admisible en el conductor.

I2: Intensitat convencional de funcionament de l’aparell de protecció (intensitat convencional de fusió dels fussibles o intensitat de salt dels interruptors automàtics).

Els dispositius de protecció contra sobrecàrregues s’instal·len en l’origen dels circuits i en els punts on es produeix una reducció de la intensitat admisible. Si una línia esta protegida en l’origen contra curtcircuits la protecció contra sobrecarregues pot situar-se en qualsevol punt.

Per a la protecció contra curtcircuits s’instal·len:

§ Interruptors automàtics

§ Fusibles



La condició de protecció es que el dispositiu de protecció actui tallant la corrent de curtcircuit abans de provocar danys a la instal·lació per efecte tèrmic o electrodinàmic.

Fórmules de curtcircuit

[ ]kAZ

UCI

t

tpccI

·3

·=

On:

IpccI: Intensitat de curtcircuit permanent en l’inici de la línia [kA].

Ct: Coeficient de tensió.

U: Tensió trifàsica en [V].

Zt: Impedància total en m·ohm, Aigües amunt del punt de curtcircuit (sense incloure la línia o curtcircuit en estudi).

[ ]kAZUC

It

FtpccF ·2

·=

On:

IpccF: Intensitat permanent de curtcircuit al final de la línia [kA].

Ct: Coeficient de tensió.

UF: Tensió monofàsica [V].

Zt: Impedància total en m·Ohm, Incloent la propia de la línia de curtcircuit (per tant es igual a la impedància en origen més la propia del conductor o línia).

La impedància fins al punt de curtcircuit serà:

Zt = (Rt² + Xt²)½

On,

Rt: R1 + R2 + ................+ Rn (suma de les resistències de les línies aigües amunt fins al punt de curtcircuit).

Xt: X1 + X2 + .............. + Xn (suma de les reactàncies de les línies aigües amunt fins al punt de curtcircuit).

[ ]OhmmnSKCL

R R ····1000·

=



[ ]Ohmmn

LXX u ·

·=

R: Resistència de la línia [mOhm].

X: Reactància de la línia [mOhm].

L: Longitud de la línia en [m].

CR: Coeficient de resistivitat.

k: Conductivitat de metall.

S: Sección de la línea [mm²].

Xu: Reactància de la línia [mOhm·m]

n: Nombre de conductors per fase.

2

2·

pccF

cmcicc I

SCt =

On,

tmcicc: Temps màxim en segons que un conductor suporta una Ipcc.

Cc= Constant que depén de la naturalesa del conductor i del seu aïllament

S: Secció de la línia [mm2].

IpccF: Intensitat permanent de curtcircuit al final de la línia [A].

2

.

pccFficc I

fusiblectet =

On,

tficc: Temps de fusió de un fusible per a una determinada intensitat de curtcircuit

IpccF: Intensitat permanent de curtcircuit al final de la línia [A]

225max )1000·/()··/5,1(··2/·8,0 nXnSKIUL uFF +=

On,

Lmax: Longitud màxima del conductor protegit en curtcircuit [m] per a protecció amb fusibles.

UF: Tensió de fase [V]

k: Conductividad

S: Secció del conductor [mm²]

Xu: Reactància per unitat de longitud [mOhm/m]. En conductors aïllats acostuma a ser 0,1.

n: nombre de conductors per fase.



Ct= 0,8: Coeficient de tensió.

CR = 1,5: Coeficient de resistència.

IF5 = Intensitat de fusió [A] de fusibles en 5s

Corbes vàlides per a la protecció de interruptors automàtics dotats de relés electromagnètics

CURVA B IMAG = 5 In

CURVA C IMAG = 10 In

CURVA D Y MA IMAG = 20 In

3.1.7. Taula resum resultats curtcircuit:

Taula Curtcircuit Cuadre General de protecció i comandament:

Longitud Sección IpccI P de C IpccF tmcicc tficc Lmáx

Denominación

(m) (mm²) (kA) (kA) (A) (sg) (sg) (m)

Curvas válidas

LINEA GENERAL ALIMENT. 50,00 3(4x240+TTx120)Cu 49459.2 3.86 0.1 353.28 800

LLUM EXTERIOR 0.3 4x4Cu 99.33 100,00 23778.46 16

LL.EXT. ENCESA 1 62,00 2x4+TTx4Cu 47.75 50,00 219.55 6.05 16;B,C

LL.EXT. ENCESA 2 75,00 2x2.5+TTx2.5Cu 47.75 50,00 113.94 8.77 10;B,C

LL.EXT. ENCESA 3 69,00 2x2.5+TTx2.5Cu 47.75 50,00 123.8 7.43 16;B

LL. RÈTOL 27,00 2x2.5+TTx2.5Cu 47.75 50,00 313.83 1.16 10;B,C,D

ZONA OFICINES 0.3 4x1.5Cu 99.33 100,00 12747.22 10

EMERGENCIA 47,00 2x1.5+TTx1.5Cu 25.6 35,00 108.68 3.47 10;B,C

ENCESA VESTIDORS 23,00 2x1.5+TTx1.5Cu 25.6 35,00 220.13 0.85 10;B,C,D

ENCESA LABORATORI 20,00 2x1.5+TTx1.5Cu 25.6 35,00 252.5 0.64 10;B,C,D

ENCESA OFICINES 25,00 2x1.5+TTx1.5Cu 25.6 35,00 202.8 1,00 10;B,C,D

ENCESA PAS I BOTIG 35,00 2x1.5+TTx1.5Cu 25.6 35,00 145.52 1.94 10;B,C

LL. EXPEDICIÓ 0.3 4x1.5Cu 99.33 100,00 12747.22 10

ENCESES CALDERA 64,00 2x1.5+TTx1.5Cu 25.6 35,00 79.99 6.41 10;B

ENCESA EXPEDICIÓ 74,00 2x1.5+TTx1.5Cu 25.6 35,00 69.24 8.55 10;B

EMERGENCIA 68,00 2x1.5+TTx1.5Cu 25.6 35,00 75.32 7.23 10;B

LL. ENVASAT 84,00 2x1.5+TTx1.5Cu 25.6 35,00 61.04 11.01 10;B

LL. EXTRACCIÓ 0.3 4x2.5Cu 99.33 100,00 18130.21 10

EMERGENCIA 47,00 2x1.5+TTx1.5Cu 36.41 50,00 108.96 3.45 10;B,C

ENCESA 2 EXTRACCIÓ 58,00 2x1.5+TTx1.5Cu 36.41 50,00 88.39 5.25 10;B

ENCESA 1 EXTRACCIÓ 40,00 2x2.5+TTx2.5Cu 36.41 50,00 212.15 2.53 10;B,C,D




Denominación

(m) (mm²) (kA) (kA) (A) (sg) (sg) (m)

Curvas válidas

LL.RECEPCIO/NETEJA 0.3 4x10Cu 99.33 100,00 34538.55 40

EMERGENCIES 58,00 2x1.5+TTx1.5Cu 69.36 70,00 88.6 5.22 10;B

LL. LLATERALS RECE 53,00 2x1.5+TTx1.5Cu 69.36 70,00 96.93 4.36 10;B

LL.TOLVA RECEPCIO 29,00 2x1.5+TTx1.5Cu 69.36 70,00 176.75 1.31 10;B,C

ENCESA 1 RECEPCIO 81,00 2x2.5+TTx2.5Cu 69.36 70,00 105.68 10.2 10;B,C

ENCESA 2 NETEJA 59,00 2x2.5+TTx2.5Cu 69.36 70,00 144.93 5.42 10;B,C

Protecció compresor aire 0.3 4x2.5Cu 99.33 100,00 18130.21 10

COMPRESOR AIRE 35,00 4x2.5+TTx2.5Cu 36.41 50,00 242.06 1.94 10;B,C,D

Protecció cinta aventadora 0.3 4x2.5Cu 99.33 100,00 18130.21 16

CINTA A AVENTADORA 42,00 4x2.5+TTx2.5Cu 36.41 50,00 202.16 2.79 6.3;B,C,D

CRIVA AVENTADORA 48,00 4x2.5+TTx2.5Cu 36.41 50,00 177.14 3.63 6.3;B,C,D

VENTILADOR AVENTAD 48,00 4x2.5+TTx2.5Cu 36.41 50,00 177.14 3.63 6.3;B,C,D

CINTA A BASCULA 50,00 4x2.5+TTx2.5Cu 36.41 50,00 170.12 3.94 4;B,C,D

M. VIBRADORS TOLVA 0.3 4x2.5Cu 99.33 100,00 18130.21 10

VIBRADOR RECEPCIÓ 28,00 4x2.5+TTx2.5Cu 36.41 50,00 301.57 1.25 1.6;B,C,D

M.VIB. SILO 1 47,00 4x2.5+TTx2.5Cu 36.41 50,00 180.87 3.48 0.63;B,C,D

M. VIB. SILO 2 51,00 4x2.5+TTx2.5Cu 36.41 50,00 166.82 4.09 0.63;B,C,D

M.VIB. SILO 3 55,00 4x2.5+TTx2.5Cu 36.41 50,00 154.79 4.75 0.63;B,C,D

Protecció cinta descàrrega olives 0.3 4x2.5Cu 99.33 100,00 18130.21 16

CINTA DESC. OLIVES 50,00 4x2.5+TTx2.5Cu 36.41 50,00 170.12 3.94 2.5;B,C,D

CINTA A RENTADORA 51,00 4x2.5+TTx2.5Cu 36.41 50,00 166.82 4.09 4;B,C,D

CINTA A RENTADORA 63,00 4x2.5+TTx2.5Cu 36.41 50,00 135.28 6.22 4;B,C,D

CINTA OLIVA NETA 59,00 4x2.5+TTx2.5Cu 36.41 50,00 144.38 5.46 4;B,C,D

Protecció cinta a silo 0.3 4x2.5Cu 99.33 100,00 18130.21 10

CINTA A CINTA SILO 28,00 4x2.5+TTx2.5Cu 36.41 50,00 301.57 1.25 10;B,C,D

Protecció motor principal neteja 0.3 4x4Cu 99.33 100,00 23778.46 20

M. PRINC. NETEJA 59,00 4x4+TTx4Cu 47.75 50,00 230.6 5.48 20;B,C

NETEJA OLIVA 0.3 4x2.5Cu 99.33 100,00 18130.21 10

M.II NETEJA OLIVA 59,00 4x2.5+TTx2.5Cu 36.41 50,00 144.38 5.46 2.5;B,C,D

M.III NETEJA OLIVA 59,00 4x2.5+TTx2.5Cu 36.41 50,00 144.38 5.46 2.5;B,C,D

M.IV NETEJA OLIVA 59,00 4x2.5+TTx2.5Cu 36.41 50,00 144.38 5.46 6.3;B,C,D

ENDOLLS MONOFASICS 0.3 4x2.5Cu 99.33 18130.21

ENDOLLS 35,00 2x2.5+TTx2.5Cu 36.41 50,00 242.06 1.94 16;B,C


Protecció S.Q. Endolls 0.3 4x2.5Cu 99.33 100,00 18130.21 16;B,C

Q. ENDOLL TIPUS 1 40,00 4x2.5+TTx2.5Cu 36.41 212.15 2.53

Protecció S.Q. Endolls 0.3 4x25Cu 99.33 100,00 42171.9 0.01 16;B,C,D

Q. ENDOLL TIPUS 1 35,00 4x25+TTx16Cu 84.69 2318.46 2.12




Denominación

(m) (mm²) (kA) (kA) (A) (sg) (sg) (m)

Curvas válidas

S.Q.MOLINS 42,00 4x25+TTx16Cu 99.33 100,00 1963.29 2.96 100;B,C

S.Q EXTRACCIÓ OLI 57,00 4x70+TTx35Cu 99.33 100,00 3886.56 5.91 160;B,C,D

S.Q.LABORATORI 15,00 4x6+TTx6Cu 99.33 100,00 1336.73 0.37 30;B,C,D

S.Q. EXPEDICIÓ 60,00 4x16+TTx16Cu 99.33 100,00 899.26 5.77 63;B,C

S.Q. EXTRAC. ECO. 42,00 4x95+TTx50Cu 99.33 100,00 6714.24 3.65 250;B,C,D

Taula Curtcircuit S.Q. Molins.


Denominación (m) (mm²) (kA) (kA) (A) (sg) (sg) (m)

Curvas válidas

0.3 4x2.5Cu 3.94 4.5 1837.27 0.03 10

M.VIB. TOLVA RECEP 10,00 4x2.5+TTx2.5Cu 3.69 4.5 585.18 0.33 1.6;B,C,D

CINTA A MOLINS I 10,00 4x2.5+TTx2.5Cu 3.69 4.5 585.18 0.33 2.5;B,C,D

CINTA A MOLINS II 10,00 4x2.5+TTx2.5Cu 3.69 4.5 585.18 0.33 4;B,C,D

0.3 4x2.5Cu 3.94 4.5 1837.27 0.03 20

MOLI 1 10,00 3x2.5+TTx2.5Cu 3.69 4.5 585.18 0.33 20;B,C,D

0.3 4x2.5Cu 3.94 4.5 1837.27 0.03 10

M. BARREJA MOLI 1 10,00 4x2.5+TTx2.5Cu 3.69 4.5 585.18 0.33 1;B,C,D


0.3 4x2.5Cu 3.94 4.5 1837.27 0.03 10

ALIMENTACIÓ MOLI 1 10,00 4x2.5+TTx2.5Cu 3.69 4.5 585.18 0.33 6.3;B,C,D

0.3 4x2.5Cu 3.94 4.5 1837.27 0.03 20

MOLI 2 10,00 3x2.5+TTx2.5Cu 3.69 4.5 585.18 0.33 20;B,C,D

0.3 4x2.5Cu 3.94 4.5 1837.27 0.03 10

M. BARREJA MOLI 2 10,00 4x2.5+TTx2.5Cu 3.69 4.5 585.18 0.33 1;B,C,D


0.3 4x2.5Cu 3.94 4.5 1837.27 0.03 10

ALIMENTACIÓ MOLI 2 10,00 4x2.5+TTx2.5Cu 3.69 4.5 585.18 0.33 6.3;B,C,D

0.3 4x10Cu 3.94 4.5 1930.19 0.49 38

MOLI DISCS 10,00 3x4+TTx4Cu 3.88 4.5 802.6 0.45 38;B,C,D

0.3 4x2.5Cu 3.94 4.5 1837.27 0.03 10

ALIMENT MOLI DISCS 10,00 4x2.5+TTx2.5Cu 3.69 4.5 585.18 0.33 1;B,C,D



Longitud Sección IpccI P de C IpccF tmcicc tficc Lmáx Denominación

(m) (mm²) (kA) (kA) (A) (sg) (sg) (m) Curvas válidas

0.3 4x2.5Cu 3.94 4.5 1837.27 0.03 10

M. SINFÍ 1 10,00 4x2.5+TTx2.5Cu 3.69 4.5 585.18 0.33 4;B,C,D

M. SINFÍ2 10,00 4x2.5+TTx2.5Cu 3.69 4.5 585.18 0.33 4;B,C,D

Taula Curtcircuit S.Q. Extracció Oli.


Denominación (m) (mm²) (kA) (kA) (A) (sg) (sg) (m)

Curvas válidas

BATEDORA 0.3 4x2.5Cu 7.81 10,00 3421.9 0.01 16

M. 1 BATEDORA I 10,00 3x2.5+TTx2.5Cu 6.87 10,00 686.42 0.24 10;B,C,D

M.2 BATEDORA 1 11,00 4x2.5+TTx2.5Cu 6.87 10,00 635.61 0.28 10;B,C,D

M. VARIS EXTRACCIÓ 0.3 4x2.5Cu 7.81 10,00 3421.9 0.01 10

BOMBA CALEF. 10,00 4x2.5+TTx2.5Cu 6.87 10,00 686.42 0.24 1;B,C,D

BOMBA CALEF. 10,00 4x2.5+TTx2.5Cu 6.87 10,00 686.42 0.24 1;B,C,D

MOTOR (DCH) 11,00 4x2.5+TTx2.5Cu 6.87 10,00 635.61 0.28 0.63;B,C,D

M.VIBRAD (DCH) 11,00 4x2.5+TTx2.5Cu 6.87 10,00 635.61 0.28 1;B,C,D

MOTOR D.C.H. 0.3 4x16Cu 7.81 10,00 3805.81 0.32 100

MOTOR D.C.H. 10,00 3x16+TTx16Cu 7.64 10,00 2248.58 0.92 100;B,C,D

M. TRANS. ORUJO 0.3 4x2.5Cu 7.81 10,00 3421.9 0.01 10

M. TRANS. ORUJO 10,00 4x2.5+TTx2.5Cu 6.87 10,00 686.42 0.24 4;B,C,D

M. SEPARADOR

I 0.3 4x4Cu 7.81 10,00 3582.52 0.02 25

M. SEPARADOR

I 14,00 3x4+TTx4Cu 7.19 10,00 770.32 0.49 25;B,C,D

MOTORS SCH 0.3 4x2.5Cu 7.81 10,00 3421.9 0.01 10

MOTOR SCH I 14,00 4x2.5+TTx2.5Cu 6.87 10,00 520.11 0.42 1;B,C,D

MOTOR SCH I 14,00 4x2.5+TTx2.5Cu 6.87 10,00 520.11 0.42 1;B,C,D

MOTOR SCH II 17,00 4x2.5+TTx2.5Cu 6.87 10,00 440.13 0.59 1;B,C,D

MOTOR SCH II 17,00 4x2.5+TTx2.5Cu 6.87 10,00 440.13 0.59 1;B,C,D

SEPADOR II 0.3 4x4Cu 7.81 10,00 3582.52 0.02 25

M. SEPARADOR

17,00 3x4+TTx4Cu 7.19 10,00 659.41 0.67 25;B,C,D




(m) (mm²) (kA) (kA) (A) (sg) (sg) (m) Curvas válidas

II

BOMBES SCH 0.3 4x2.5Cu 7.81 10,00 3421.9 0.01 10

BOMBA SCH I 14,00 4x2.5+TTx2.5Cu 6.87 10,00 520.11 0.42 1.6;B,C,D

BOMBA SCH I 14,00 4x2.5+TTx2.5Cu 6.87 10,00 520.11 0.42 1.6;B,C,D

BOMBA SCH II 17,00 4x2.5+TTx2.5Cu 6.87 10,00 440.13 0.59 1.6;B,C,D

BOMBA SCH II 17,00 4x2.5+TTx2.5Cu 6.87 10,00 440.13 0.59 1.6;B,C,D

0.3 4x2.5Cu 7.81 10,00 3421.9 0.01 16;B,C,D


0.3 4x2.5Cu 7.81 10,00 3421.9 0.01 16;B,C,D


Taula Curtcircuits S.Q. Laboratori:


Denominación (m) (mm²) (kA) (kA) (A) (sg) (sg) (m) Curvas válidas

0.3 4x2.5Cu 2.68 3,00 1277.09 0.07 10

BATEDORA LAB. 5,00 4x2.5+TTx2.5Cu 2.56 3,00 732.43 0.21 2.5;B,C,D

CENTRIFUGA LAB. 5,00 4x2.5+TTx2.5Cu 2.56 3,00 732.43 0.21 4;B,C,D

MOLI LAB. 5,00 4x2.5+TTx2.5Cu 2.56 3,00 732.43 0.21 4;B,C,D

0.3 4x2.5Cu 2.68 3,00 1277.09 0.07 16;B,C,D

ENDOLL LABORATORI 15,00 2x2.5+TTx2.5Cu 2.56 395.27 0.73

0.3 4x2.5Cu 2.68 3,00 1277.09 0.07 16;B,C,D

ENDOLLS BANYS 20,00 2x2.5+TTx2.5Cu 2.56 321.31 1.1

0.3 4x2.5Cu 2.68 3,00 1277.09 0.07 16;B,C

ENDOLLS OFICINES 30,00 2x2.5+TTx2.5Cu 2.56 233.82 2.08

0.3 4x2.5Cu 2.68 3,00 1277.09 0.07 16;B,C

ENDOLLS SAI 30,00 2x2.5+TTx2.5Cu 2.56 233.82 2.08



Taula Curtcircuits S.Q. Expedició.


(m) (mm²) (kA) (kA) (A) (sg) (sg) (m)

Curvas válidas

0.3 4x2.5Cu 1.81 3,00 871.87 0.15 10

FILTRE ENVASADORA 27,00 3x2.5+TTx2.5Cu 1.75 3,00 233.03 2.1 6.3;B,C,D

ENVASADORA 27,00 4x2.5+TTx2.5Cu 1.75 3,00 233.03 2.1 6.3;B,C,D

0.3 4x2.5Cu 1.81 3,00 871.87 0.15 10

BOMBA NETEJA ENVAS 27,00 4x2.5+TTx2.5Cu 1.75 3,00 233.03 2.1 2.5;B,C,D

VENTILADOR CALDERA 28,00 4x2.5+TTx2.5Cu 1.75 3,00 226.87 2.21 6.3;B,C,D

SINFI ALIM CALDERA 30,00 4x2.5+TTx2.5Cu 1.75 3,00 215.48 2.45 2.5;B,C,D

0.3 4x2.5Cu 1.81 3,00 871.87 0.15 10

B TRANSPORT ENVAS. 30,00 4x2.5+TTx2.5Cu 1.75 3,00 215.48 2.45 2.5;B,C,D

CREMADOR 27,00 4x2.5+TTx2.5Cu 1.75 3,00 233.03 2.1 2.5;B,C,D

0.3 4x2.5Cu 1.81 3,00 871.87 0.15 20





0.3 4x2.5Cu 1.81 3,00 871.87 0.15 16;B,C


0.3 4x2.5Cu 1.81 3,00 871.87 0.15 16;B,C


Taula Curtcircuit S.Q. Extracció Ecológica


(m) (mm²) (kA) (kA) (A) (sg) (sg) (m)

Curvas válidas

0.3 4x2.5Cu 13.48 15,00 5438.47 10




(m) (mm²) (kA) (kA) (A) (sg) (sg) (m)

Curvas válidas

SINFÍ A MOLÍ 22,00 4x2.5+TTx2.5Cu 10.92 15,00 364.17 0.86 4;B,C,D

B. CALEF. BATEDORA 10,00 4x2.5+TTx2.5Cu 10.92 15,00 741.58 0.21 2.5;B,C,D

B. A CENTRIFUGA 8,00 4x2.5+TTx2.5Cu 10.92 15,00 896.42 0.14 4;B,C,D

B. A SEPARADOR 17,00 4x2.5+TTx2.5Cu 10.92 15,00 462.17 0.53 2.5;B,C,D

0.3 4x2.5Cu 13.48 15,00 5438.47 16

CRIBA MOLI 22,00 4x2.5+TTx2.5Cu 10.92 15,00 364.17 0.86 6.3;B,C,D

M. SINFI MASSA 8,00 4x2.5+TTx2.5Cu 10.92 15,00 896.42 0.14 6.3;B,C,D

B. MASSA BATEDORA 8,00 4x2.5+TTx2.5Cu 10.92 15,00 896.42 0.14 6.3;B,C,D

0.3 4x2.5Cu 13.48 15,00 5438.47 10

ALIMENTADOR MOLI 22,00 4x2.5+TTx2.5Cu 10.92 15,00 364.17 0.86 2.5;B,C,D

FILTRE VIB. CDH 8,00 4x2.5+TTx2.5Cu 10.92 15,00 896.42 0.14 2.5;B,C,D

B. MANIOBRA SCV 17,00 4x2.5+TTx2.5Cu 10.92 15,00 462.17 0.53 2.5;B,C,D

B. NETEJA SCV 17,00 4x2.5+TTx2.5Cu 10.92 15,00 462.17 0.53 2.5;B,C,D

0.3 4x25Cu 13.48 15,00 6560.35 0.26 100

M. MARTELLS 22,00 3x16+TTx16Cu 13.17 15,00 1809.1 1.43 100;B,C

0.3 4x2.5Cu 13.48 15,00 5438.47 16

M. BATEDORA 10,00 3x2.5+TTx2.5Cu 10.92 15,00 741.58 0.21 16;B,C,D

0.3 4x25Cu 13.48 15,00 6560.35 0.26 100

CENTRIFUGA 8,00 3x10+TTx10Cu 13.17 15,00 2595.04 0.27 100;B,C,D

0.3 4x4Cu 13.48 15,00 5855.71 0.01 25

SEPARADOR 17,00 3x4+TTx4Cu 11.76 15,00 710.15 0.58 25;B,C,D

3.1.8. Posta a terra.

S’anomena posta a terra a la connexió metàl·lica de un o varis punts de una instal·lació a un o varis electrodes enterrats, amb la finalitat de permetre el pas a terra de de corrents de falta o de descàrregues atmosfèriques, evitant a més a més que existeiin tensions perilloses entre la instal·lació i superficies pròximes al terreny..



La resistència de posta a terra es pot calcular de forma aproximada (ITC-BT-18), segons la resistivitat del terreny i l’electrode.

Naturalesa del terreny Valor mig de la resistivitat en [ohms . m]

Terrenys cultivables i fèrtils, terraplens compactes i humits 50

Terraplens cultivables poc fèrtils, i altres terraplens 500

Terres pedregoses nus, arenes seques permeables 500

ITC-BT 18 taula 4 del REBT. Valors mitjos aproximats de la resistivitat en funció del terreny

Electrode Resistència de terra en ohms

Placa enterrada R = 0,8 . ?/P

Pica vertical R = ? /L

Conductor soterrat horitzontalment R = 2 . ? /L

?, resistivitat del terreny [ohms.m]

P, perímetre de la placa [m]

L, longitud de la pica o del conductor [m]

ITC-BT 18 taula 5 del REBT. Formules per estimar la resistència en funció de la resistivitat del terreny i les característiques de l’electrode.

El terreny on s’ha d’ubicar la industria es un terreny es un terreny cultivable i fèrtil, per tant considerem que el valor de la resistivitat del terreny serà:

? =50 ? ·m

La instal·lació de posta a terra constarà dels següents elements:

• Un elèctrode en anell de conducció enterrada, que seguint el perímetre de l’edifici connectarà totes les postes a terra de l’edifici. Situat en una rasa de profunditat mínima de 80 cm.

• Un conjunt de piques de posta a terra que dependrà del terreny i la longitud de la conducció soterrada. Separades una distancia mínima de 4m.



• Punts de posta a terra situats en arquetes, per a la connexió de les línies principals de terra.

• Platina de posta a terra, per a la connexió dels elements que s’han de posar a terra.

S’han de connectar a terra segons la Norma Tecnológica de la edificació NTE-IEP les següents instal·lacions:

• Les instal·lacions de parallamps.

• Les instal·lacions de antenes col·lectives de TV i de FM.

• Les preses de corrent i les masses metàl·liques de banys i aseos.

• Les instal·lacions de fontaneria, gas, calefacció i dipòsits, caldera, guies de aparells elevadors, i en general tot elements metàl·lic important.

• Les estructures metàl·liques i armadures de murs i sopors de formigó.

3.1.8.1.Secció dels conductors de posta a terra.

La secció dels conductors de terra ha de satisfer les condicions de la ITC-BT-18 del REBT:

Tipus Protegit mecànicament No protegit mecànicament

Protegit contra la corrosió.*

Segona apartata 3.4 de la ITC-BT-18 del REBT

16 mm2 Coure

16mm2 Acer Galvanitzat

No protegit contra la corrosió.

25 mm2 Coure

50 mm2 Ferro

*La protecció contra la corrosió pot obtenir-se mitjançant una envolvent.

Seccions minimes convencionals dels conducots de terra (taula 1 ITC-BT-18)

Secció dels conductors de fase de la instal·lació

S(mm2)

Secció mínima dels conductors

de protecció

Sp(mm2)

S = 16 Sp = S

S < 16 = 35 Sp = 16

S > 35 Sp = S/2

Relació entre les seccions dels conductors de protecció i els de fase (taula 2 de ITC-BT-18)



Si l’aplicació de la taula condueix a valors no normalitzats, haurem d’utilitzar la secció normalitzada superior més propera..

Els valors de la tala 2 del REBT ITC-BT-18 únicament son vàlids en el cas que els conductors de protecció estiguin fabricats amb els mateix material que els conductors actius; de no ser així, la secció dels conductors de protecció es determinarà de forma que presentin una conductivitat equivalent a la que resulta d’aplicar la taula 2.

De totes maneres, els conductors de protecció que no formen part de la canalització d’alimentació seran de coure, amb una secció de com a mínim:

• 2,5 mm2, si els conductors de protecció disposen de una protecció mecànica.

• 4 mm2, si els conductors de protecció no disposen de una protecció mecànica.

Quan el conductor de protecció sigui comú a varis circuits, la secció d’aquest conductor s’haurà de dimensionar en funció de la major secció dels conductors de fase.

3.1.9. Compensació d’energia reactiva.

Millorar el factor de potencia de una instal·lació consisteix en instal·lar un condensador al costat de consumidor d’energia reactiva.

La instal·lació de una bateria de condensadors de potència Qc disminueix la cantitat d’energia reactiva subministrada per la xarxa.

La potència de la bateria de condensadors a instal·lar es calcula a partir de la potència activa de la carrega (en vats) i el seu desfase respecte a la tensió, corrent abans de la compensació(y) i despres de la compensació (y’).

Esquema de principi de la compensació: Qc=P·(tg y-tg y’).



El diagrama de la figura il·lustra el principi de compensació de la potència reactiva Q de una instal·lació a un valor de Q’ per la connexió de una bateria de condensadors de potència Qc.La connexió de la bateria aconsegueix que passem de una valor de la potència aparent S a un valor inferior S’.

En Bt la compensació es realitza amb dos tipus d’equips:

§ Amb condensadors fixes

§ Amb equips de regulació automàtica o bateríes automàtiques, que permeten ajustar permanentment la compensació en funció de la càrrega.

3.1.9.1.Condensadors fixes:

Aquests equips son de una potència unitaria fixa i constant.

Insatal·lació dels equips de compensació fixes:

§ Manual: manat mitjançant un interruptor automàtic o un interruptor.

§ Semiautomàtic: manats per mitjà d’un contactor.

§ Directes: connectat als bornes de un receptor.

Situació dels equips de compensació fixes:

§ En les bornes de una carrega tipus inductiva (motors, transformadors, reactàncies,…).

§ Sobre un embarrat que alimenta diverses càrregues inductives i en el que una compensació individual sería massa costosa.

3.1.9.2.Bateríes de condensadors amb regulació automàtica:

Aquests equips permeten l’adaptació automàtica de la potència reactiva subministrada pels condensadors, en fucnió de la potència reactiva sol·licitada en cada moment per ajustar el sistema a un cos f prefixat.

Situació dels equips de compensació automàtics:

§ En les bornes d’alimentació general



§ En els embarrats dels quadres de distribució de gran potència.

Instal·lats al capdamunt de una instal·lació de BT o en els quadres de ditribució amb un consum important d’energia reactiva.

Les bateries automàtiques de condensadors estan formades per esglaons d’energia reactiva. El valor del cos f es detecta a través d’un regulador, que actua automàticament en la conexió i desconexió dels esglaons de la bateria, adaptant la potència de la bateria a les necessitats de l’energia reactiva a compensar i ajustant al màxim posible el cos f mitg desitjat.

El regulador detecta les potències a través dels secundaris d’un o varis transformadors de intensitat.Els transformadors de intensitat han de situar-se aigües amunt de la bateria.

La bateria automàtica permet l’adaptació de la potència de compensació a la potència reactiva de la carga, evitant el enviament d’energia capacitiva a la red de subministrament. En el cas que la red de subministrament sigui de la red pública, aquest fenomen està prohibit per el REBT.

No obstant, pot pasar, en circumstàncies determinades, que aquesta energia sigui beneficiossa per la red pública i la legislació específica, en aquests casos, que les empreses subministradores de energia podrán comprobar si l’abonat crea perjudicis a la xarxa pública, i en aquest cas haurà de compensar la instal·lació i si no es modifica adequadament li poden tallar el subministre d’energia.

Segons el nivell on s’instal·la la bateria de condensadors podem distingir tres tipus de compensació:

a) Compensació global.

b) Compensació parcial.

c) Compensació individual.

a) Compensació global:



Ventatjes de la compensació global:

i. Suprimeix les penalitzacions per un consum exesiu de la energia reactiva.

ii. Ajusta la potència aparent (s en kVA) a la necessitat real de la instal·lació.

iii. Descarrega el Centre de Transformació (potència disponible en kW)

Observacions de la compensació global:

i. La corrent reactiva (Ir) esta present en la instal·lació des de el nivell 1 fins als receptors.

ii. Les pérdues per efecte Joule en els cables no queden disminuides.

b) Compensació parcial:

Ventatjes de la compensació parcial:


ii. Optimitza una part de la instal·lació, la corrent reactiva no es transporta entre els nivells 1 i 2.


Observacions de la compensació parcial:

i. La corrent reactiva (Ir) esta presnet en la instal·lació des de el nivell 2 fins als receptors.



ii. Les pérdues per efecte Joule en els cables disminueixen. Si els esglaons no estan ben dimensionats, en funció de la potència i el repartiment de càrregues individuals, correm el risc de sobredimensionament en determinats períodes.

c) Compensació individual:

Ventatjes de la compensació individual:


ii. Optimitza tota la instal·lació eléctrica, la corrent reactiva (Ir) es subministra en el mateix lloc de consum.


Observacions de la compensació parcial:

i. La corrent reactiva (Ir) no esta presnet en els cables de la instal·lació.

ii. Les pérdues per efecte Joule en els cables es suprimeixen totalment.

iii. El cost de la instal3lació només es rentable amb càrregues molt inductives i regulars.

La potència activa disponible en el secundari del transformador es més gran a mesura que el factor de potència s’atansa al màxim cos f (1).



En el cas que ens ocupa tenim una instal·lació amb un CT de MT/BT en propietat, ja que contractarem en mitja tensió, de manera que no només ens interessa compensar els receptors de la instal·lació sinó que també ens interessa compesar les perdues inductives del transformador, de forma que incorporarem un equip de compensació fixe en els bornes de baixa del transformador de forma que la instal·lació quedi sobrecompensada en la part de Baixa tensió i aquest sobrecompensació serveixi per compensar el transformador. En la figura “a” s’observa que existeix un consum de potència reactiva per part del transformador que no esta subministrat per la bateria.

La bateria de condensadors no veu aquest consum, ja que esta aigües avall del transformador, ja que el TI que informa al regulador sobre el cosf de la instal·lació esta connectat a la part de baixa tensió. Per tant es necessari incorporar un condensador aigües amunt del punt de connexió del TI que incorpori els kVAr suplementaris.

3.1.9.3.Càlcul de la bateria de condensadors.

Prenent una potència activa de 293.601,59 W amb un factor de potencia mig de 0,8i desitjant que arribi a un factor de potència de 0,9, s’obtindrà:

Qc=Q-Q’

Qc = Pt·(tanf -tanf ’)

Q: Potència reactiva de la instal·lació (amb cosf =0,8)

Q’: Potència reactiva desitjada per la instal·lació (amb cosf ’=0,9)

Qc: Potència reactiva de la bateria de condensadors [kvar]

Pt: Potència activa total [kW]

Tan f : tangent de l’angle de desfasament del sistema.

Tan f ’: tangent de l’ange de desfasament que es desitja pel sistema.

Qc=293.604,59·(tan(arccos 0,8)-tan(arccos 0,9))

Qc=78,00425 kvar

Qc= 78 kvar

3.1.9.4.Secció dels conductors de protecció.

La intensitat de utilització ha de ser de 1,5 In (corrent nominal del condensador).

[ ]AU

QI

nn

·3= Xarxa trifàsica



[ ]AUQ

Io

n = Xarxa monofàsica

In: Intensitat nominal [A].

Q: Potència del condensador [kvar]

U: Tensió composta [V].

Uo: Tensió simple [V]

De forma que:

Si escollimuna bateria de condensadors de 90kvar amb els 10+4x20:

AI n 9038,129400·3000.90

==

Iutilització=1,5·129,90

Iutilització=194,85 A

L’interruptor automàtic haurà de ser igual o superior a 194,85A

Bateria de condensadors

Característiques conductor c.d.t (%) Tipus de

línia Lon. (m)

Tensió U (V)

Potència reactiva

Ic (A) I.adm. a 40 ºC

Conductor Aïllament parcial total Canalització Ø Tub

Trifàsica 2 400 90.000 194,85 202 Coure (Cu) XLPE 0,6/1 kV 0,04 0,17 Tub superf. o emp. Obra 40

Conductors 3x70+TTx35 mm²

Prot. Tèrmica: I. Aut./Tri. In.: 250 A Tèrmic regulat: 200 A

Prot. Diferencial: Relé i transfor. Diferencial Sens. Int.: 30 mA



ANNEX DE CÀLCUL DEL CENTRE DE TRANSFORMACIÓ.

3.2. Càlculs justificatius del Centre de Transformació.

3.2.1. INTENSITAT DE MITJA TENSIÓ.

El centre de transformació (C.T.) que ens ocupa es tracta d’un centre de transformació de abonat amb mesura en alta tensió.

La intesitat en un transformador trifasic ve donada per la expresió:

).1(·3

aU

PI

pp =

on:

P Potencia del transformador [kVA]

Up Tensió primaria [kV]

Ip Intensitat primaria [A]

En el cas que ens ocupa, la tensió primaria d’alimentació es de 25 kV.

Per a l’únic transformador d’aquest Centre de Transformació, la potencia es de 400 kVA.

AU

PI

pp 2.92376.9

25·3

400

·3≈===

3.2.2. INTENSITAT DE BAIXA TENSIÓ.

Per al transformador del centre de transformació projectat, la potencia es de 400 kVA, i la tensió secundaria es de 420 V en buit.

La intesistat secundaria en un transformador trifàsic ve donada per l’expresió:

).2(·3

aU

PI

ss =

on:



P Potencia del transformador [kVA]

Us Tensió en el secundari [kV]

Is Intensitat en el secudari [A]

La intensitat en les sortides de 420 V en buit pot aconseguir el valor:

AUs

PI s 9.5498574.549

420.0·3400

·3≈===

3.2.3. CURTCIRCUITS.

3.2.3.1.Observacions.

Per al càlcul de les intensitats que origina un curtcircuit, es tindrà en compte la potencia de curtcircuit de la xarxa de M.T., valor especificat per la propia companyia elèctrica.

En aquest cas la potencia de curtcircuit en el punt d’escomesa, segons les dades suministrades per la companyia elèctrica, és de 500 MVA, que equival a un corrent de curtcircuit d’11 kA eficaços.

3.2.3.2.Càlcul de les intensitats de curtcircuit.

Per al càlcul de la corrent de curtcircuit en la instal·lació, s’utilitza expresió següent:

aU

SI

p

ccccp .2.3

·31 =

on:

Scc Potencia de curtcircuit de la xarxa [MVA]

Up Tensió de servei [kV]

Iccp Intensitat de curtcircuit [A]

Per als curtcircuits secundaris, es considera que la potència de curtcircuit disponible és la teòrica dels transformadors de M.T.-B.T., essent per això més conservadors que en les consideracions reals.

El corrent de curtcircuit del secundari (costat de baixa tensió) d’un transformador trifàsic, ve donta per l’expresió:

bUE

PI

sccccp .2.3

··32 =



on:

P Potencia de transformador [kVA]

Ecc Tensió de curtcircuit del transformador [%]

Us Tensió en el secundari [V]

Iccs Corrent de curtcircuit [kA]

3.2.3.3.Curtcircuit en el costat de Mitja Tensió.

Utilitzant l’expresió 3.2.a., en el que la potencia de curtcircuit es de 500 MVA i la tensió de servei de 25 kV, la intensitat de curtcircuit és:

kAU

SI

p

ccccp 5.11547.11

25·3

500

·3≈===

3.2.3.4.Curtcircuit en el costat de Baixa Tensió.

Per al transformador d’aquest centre de transformació, la potencia es de 400 kVA, la tensió percentual de curtcircuit del 4.5% i la tensió secundaria és de 420 V en buit. Per tant la intensitat de curtcircuit en el costat de B.T. serà segons la formula 3.2.b:

kAUE

PI

sccccp 83,12

400·100

5,4·3

400··3

===

3.2.4. DIMENSIONAT DE L’EMBARRAT.

Com a resultat dels assajos que han estat realitzats a les cel·ler realitzades per Schneider Electric no son necessaris els càlculs teòrics ja que amb les certificacions dels assajos ja es justifiquen els valors que s’indiquen tant en aquest memòria com en les plaques de característiques de les cel·les.

3.2.4.1.Comprovació per densitat de corrent.

Les cel·les prefabricades per Schneider Elèctric han estat sotmeses a asajos per certificar els valors indicats en les plaques de caractrístiques. Per aquest motiu no és necessari realitzar càlculs teòrics ni hipòtesis de comportament de cel·les.



Per a les cel·les model CAS-36 seleccionades per aques projecte s’ha de tenir la corresponent certificació que garantitza compleixi amb l’especificació citada mitjançant protocol d’assaig 9701B025-A7-EB-03 realitzat per LABEIN.

Per a les cel·les model SM6 seleccionades per aques projecte s’ha obtingut la corresponent cerificació que garantitza compleix amb la especificació citada mitjançant el protocol d’assaig96093272 realitzat per L.C.O.E.

3.2.4.2.Comprovació per sol·licitació eletrodinàmica.

Es calcula l’esforç sobre les barres conductores considerant la força electrodinàmica conductors rectilínis paral·lels.

La força màxima sobre les barres es:

b

bs D

LIF 82 10··04,2 −=

F: Força [kg].

Lb: Longitud màxima de la barra [m].

Db: distància entre les barres [m].

Is:Intensitata de curtcircuit de xoc o de pic, considerant el curtcircuit en el cas més desfavorable 111 55,2·28,1 ccccs III == [A].

Icc1: intensitat de curtcircuit permanent en el primari [A].

La força sobre els suports de les barres ha de ser menor que la càrrega màxima de rotura que admenten els aïlladors utilitzats

Considerant les barres suportades pels extrems, com el cas més desfavorable, el moment flector Mf [kg·cm] es:

8· b

f

LFM =

Lb: Longitud màxima de les barres [cm].

El moment resistent o m`dul de flexió Mr (cm3), per a pletina de secció rectangular, de dimensions de la base b (cm) i de altura h (cm).

6

2bhM r =

El coeficient de treball s[kg/cm2]: r

f

M

M=σ

Aques coeficient de treball ha de ser menor que la carrega de rotura de les barres (1.200 kg/cm2 per al coure i 1.000 kg/cm2 per a l’alumini).



La comprovació per solicitud electrodinàmica te com a objectiu verificar que els elements conductors de les cel·les incloses en aquest projecte son capaces de suportar l’esforç mecànic derivat de un defecte de curtcircuit entre fase.

Per les cel·les model CAS-36 seleccionades per aquest projecte s’ha obtingut la corresponent certificació que garantitza compleix amb la especificació citada mitjançant el protocol d’assaig 9701B025-A7-EB-01 realitzat per LABEIN.

Per les cel·les SM6 seleccionades per aquest projecte s’ha obtingut la corresponent certificació que garantitza que compleix amb la especificació citada mitjançant el protocol de assaig 960125-BH-01 realitzat per LABEIN.

3.2.4.3.Comprovació per sol·licitació tèrmica.

La densitat de corrent en règim nominal es sI n=δ

d: densitat de corrent [A/mm2]

s: seccció del conductor [mm2]

Aquesta densitat de corrent ha de ser menor que la que pot suportar el conductor.

La seccio necessària per a suportar l’increment de la temperatura del conductor en règim de curtcircuit es, per al coure:

θ∆=

tIs cc

12

s: Secció del conductor [mm2].

? ?: increment de temperatura en el conductor [ºC]

t: temps de duració del curtcircuit (s). S’acostuma a considerar 0,1 segons.

La temperatura a la que arriba el conductor ha de ser inferior a la permesa pel fabricant.

La comprovació per sol·licitud térmica te com a objectiu comprobar que per motiu de l’aparició de un defecte o curtcircuit no es produirà un calentament excessiu de l’element conductor principal de les cel·les que el puguessin perjudcar.

Per les cel·les model CAS-36 seleccionades per aquest projecte s’ha obtingut la corresponent certificació que garantitza compleix amb la especificació citada mitjançant el protocol d’assaig 9701B025-A7-EB-01 realitzat per LABEIN.

Per les cel·les SM6 seleccionades per aquest projecte s’ha obtingut la corresponent certificació que garantitza que compleix amb la especificació citada mitjançant el protocol de assaig 960125-BH-01 realitzat per LABEIN.



3.2.5. PROTECCIÓ CONTRA SOBRECARREGUES I CURTCIRCUITS.

Els transformadors estan protegits tant en Mitja Tensió com en Baixa Tensió. En M.T. la protecció la realitzen les cel·les associades a aquests transformadors, mentre que en B.T. la protecció s’incorpora en els quadres de les línies de sortida.

3.2.5.1.Transformador( proteccions M.T.).

La protecció d’aquest transformador es realitza mitjançant una cel·la d’interruptor automatic, que proporciona totes les proteccions al transformador, bé sigui per sobrecàrregues, faltes a terra o curtcircuits, gràcies a la presencia d’un relé de protecció. En cas contrari s’utilitzen unicament com a element de maniobra de la xarxa.

Per tant podem dir que n oinstal·larem fusibles en alta tensió a l’utilitzar com a interruptor de protecció en atmosfrea de hexaflorur de sofre, i ser aquest l’aparell destinat a interrompre les corrents de curtcircuit cuan aquestes es produeixin.

L’interruptor automàtic té capacitat de tall tan pels corrents nominals, com pels de curtcircuit anteriorment calculats.

3.2.5.2.Proteccions en B.T.

Les proteccions han estat escollides segons les necessitats de la instal·lació, considerant el quadre com un d’especial i determinades en el projecte de baixa tensió.

3.2.6. DIMENSIONAT DELS PONTS DE MITJA TENSIÓ.

Els cables que s’utilitzen en aquesta instal·lació, i que han estat descrits en la memòria, hauran e ser capaços de suportar tant la intensitat nominal com la de curticircuit.

La intensitat nominal demanada pel transformador, és de 9,2 A (intensitat en el costat de M.T.), la qual es inferior al valor maxim admisible del cable. Aquest valor es de 305 A per a un cable de secció 150 mm2, segons ens diu el fabricant. Hauria de posar una taula on es veguessin les característiques del cable.

Per tal de procedir a la comprovació del a intensitat de curtcircuit, s’haurà de consierar el càlcul de la secció de cable que permet el pas d’un corrent de curtcircuit:

1.6··· 22 TSCtIcc ∆=

on:

Icc Intensitat de curtcircuit eficaç [A]

T Temps màxim de desconnexió de l’element de protecció [s]

(0,3 s per als fusibles i 0,65 s per a l’interruptor automàtic)



C Constant del material de l’aïllament que per al cas de cable descrit te un valor de 57 i per al de Cu de 135.

T Increment de la temperatura admisible pel pas de la intensitat de curtcircuit (160ºC per aquest material d’aïllament).

El corrent de curtcircuit d’aquesta instal·lació te un valor eficaç de 11,5 kA. (segons companyia)

Pel transformador projectat, protegit amb interruptor automatic, el pont de cables de M.T. ha de tenir una secció mínima segons la fórmula 6.1. de:

222

22 0861.97160·57

65,0·500.11·

···· mm

TCtI

STSCtI cccc ==

∆=⇒∆=

La secció mínima que ja de tenir el conductor per a poder suportar la corrent de curtcircuit de 11.5 kA es de S = 97,09 mm2, que es menor que la secció del pont de M.T. utilitzat en aquest cas.

3.2.7. DIMENSIONAMENT DE LA VENTILACIÓ DEL CENTRE DE TRANSFORMACIÓ.

Per a procedir al càlcul de la superficie de la reixa d’entrada d’aire en l’edifici, s’utilitza la següent expressió:

).7(···24,0 3

aThK

WWS fecu

r∆

+=

on:

Wcc Pèrdues en el coure del transformador [W]

Wfe Pèrdues en el ferro del transformador [W]

k Coeficient en funció de la forma de les reixes d’entrada [aproximadament entre 0,35 i 0,40]

h Distància vertical entre les reixetes d’entrada i sortida [m]

DT Increment de la temperatura de l’aire [ºC]

Sr Superficie mínima de les reixes d’entrada [mm2]

No obstant, i encara que es aplicable aquesta expressió a tots els edificis prefabricats, es considera de major interès la realització d’assajos d’homologació dels centres de



transformació fins a les potencies indicades, deixant l’expressió per a valors superiors als homologats.

L’edifici utilitzat en aquesta aplicació ha esta homologat segons els protocols obtinguts en el laboratori Lebein de Biscaia:

• 97624-1-E, per ventilació de transformador de poteència fins a 1.000 kVA.

• 960124-CJ-EB-01, per a ventilació de transformador de potencia fins a 1.600 kVA.

3.2.8. DIMENSIONAMENT DEL POU APAGAFOCS.

Es disposa d’un fossat de recollida d’oli de 600 litres de capacitat, cabert de grava per a l’absorció del fluid, amb la finalitat de prevenir el vessat d’aquest cap a l’exterior i minimitzar així el dany en cas de foc.

3.2.9. DIMENSIONAT DE LES INSTAL·LACIONS DE PRESA DE TERRA.

3.2.9.1.Investigació de les característiques del sòl.

El Reglament d’Alta Tensió indica que per a instal·lacions de tercera categoria i d’intensitat de curtcircuit a terra inferior o igual a 16 kA no serà imprescindible realitzar la citada investigació prèvia de la resistivitat del sòl, essent suficient l’examen visual del terreny i podent-se estimar la seva resistivitat, essent necessari mesurar-la per a corrents superiors.

Segons la investigació previa del terreny on s’instalarà aquest centre de transformació es determina la resistivitat mitjana de 150 O·m.

Naturalesa del terreny Valor mig de la resistivitat en [ohms . m]

Terrenys cultivables i fèrtils, terraplens compactes i humits 50

Terraplens cultivables poc fèrtils, i altres terraplens 500

Terres pedregoses nus, arenes seques permeables 500



3.2.9.2.Determinació dels corrents màxims de presa de terra i del temps màxim corresponent a l’eliminació del defecte.

En les instal·lacions de M.T. de tercera categoria, els parametres que determinen els càlculs de faltes a terra, són els següents:

De la xarxa:

Ø Tipus de neutre. El neutre de la xarxa pot estar aïllat, rígidament unit a terra, unit a aquesta mitjançant resistències o impedàncies. Aixó produirà una limitació del corrent de la falta, en funció de les longituds de línies o dels valors d’impedàncies en cada cas.

Ø Tipus de proteccions. Quan es produiex un defecte , aquests s’eliminaràn mitjançant l’obertura d’un element de tall que actua per indicació d’un dispositiu relé d’intensitat, que pot actuar en un temps fix (temps fix), o segons una corba de temps invers (temps dependent). Addicionalment, poden existir reenganxaments posteriors al primer disparament, que només influiran en els càlculs si es produeixen en un temps inferior als 0,5 segons.

No obstant, i donada casuística existent dins de les xarxes de cada companyia subministradora, en ocasions s’ha de resoldre aquest càlcul considerant la intensitat màxima empírica i un temps màxim de ruptura, valors que, com els altres, han de ser indicats per la companyia elèctrica.

Intensitat màxima de defecte:

).2.9(·3 22.max a

XR

UI

nn

ncald

+=

La intensitat màxima de defecte es produirà en el cas hipotètic de que la resistència de posta a terra del Centre de Transformació sigui nula. Els valors de la impedància de posta a terra del neutre, corresponen a:

Rn=0 i Xn=25, amb 22nnn XRZ +=

n

sd

Z

UI

·3(max) =

Si Us=25.000

AI d 35,577250·3

000.2522(max) =

+=

On:

Un Tensió de servei [kV]

Rn Resistència de posta a terra del neutre [Ohm]



Xn Reactància de posta a terra del neutre [Ohm]

Id max cal. Intensitat màxima calculada [A]

En qualsevol cas superior o similar al valor establert per part de la companyia elèctrica que es de:

Id max = 500 A

3.2.9.3.Disseny preliminar de la instal·lació de terra.

El disseny preliminar de la instal·lació de posada a terra es realitza basant-se en les configuracions tipus presentades en l’Annex 2 del mètode de càlcul d’instal·lacions de posada a terra d’UNESA, que estigui d’acord amb la forma i dimensions del centre de transformació, segons el mètode de càlcul desenvolupat per aquest organisme.

3.2.9.4.Càlcul de les resistències del sistema de terra.

Característiques de la xarxa d’alimentació:

Tensió de servei : Ur = 25 kV

Posada a terra del neutre:

Resistència del neutre: Rn = 0 O

Reactància del neutre: Xn = 25 O

Limitació de la intensitat a terra. Idm =500 A

Nivell d’aïllament de les instal·lacions de B.T.:

Vbt = 10.000 V

Característiques del terreny:

Resistencia de terra: Ro = 150 O·m

Resistencia del formigó: R’o = 3.000 O



La resistencia màxima de posada a terra de protecció de l’edifici, i la intensitat del defecte surten de:

).4.9(· aBRI bttd ≤

On:

Id Intensitat de falta a terra [A]

Rt Resistència total de posta a terra [Ohm]

Vbt Tensió d’aïllament en baixa tensió [V]

La intensitat del defecte es calcula de la següent forma:

).4.9()(·3 22

bXRR

UI

ntn

nd

++=

On:

Un Tensió de servei [kV]

Rn Resistència de posta a terra del neutre [Ohm]

Rt Resistencia total de posta a terra [Ohm]

Xn Reactància de posta a terra del neutre [Ohm]

Id Intensitat de falta a terra [A]

Operant en aquest cas el resultat preliminar obtingut és:

Id = 416,33 A

La resistencia total de posada a terra preliminar:

Rt = 24,05 O

Es selecciona l’electrode tipus (d’entre els inclosos a les taules, i d’aplicació en aquest cas concret, segons les condicions del sistema de terres) que compleixen el requisit de tenir una kr més propera, inferior o igual a la calculada en aquest cas i per aquest centre.

Valor unitari de la resistencia de posada a terra de l’elèctrode:



).4.9( cRR

Ko

tr ≤

On:

Rt Resistencia total de posta a terra [Ohm].

Ro Resistivitat del terreny en [Ohm·m].

kr Coeficient de l’electrode.

- Centre de transformació:

Per al present cas en particular, i segons els valors abans indicats:

1601,0≤rK

La configuració adequada per aquest cas té les següents propietats:

§ Configuració seleccionada: 50-25/5/42

§ Geometria del sistema: Anell rectangular

§ Distància de la xarxa: 7,0 x 2,5 m

§ Profunditat de l’electrode horitzontal: 0,5 m

§ Número de piquetes: 4

§ Longitud de les piquetes: 2 m



Parametres característics de l’electrode:

§ De la resistència: kr = 0,097



§ De la tensió: kp = 0,0221

§ De la tensió de contacte; kc = 0,0483

Per tal que no apareguin tensions de contacte exteriors ni interiors, s’adopten les següents mesures de seguretat:

Ø Les portes i reixetes metàl·liques que donen a l’exterior de l’edifici no tindran contacte electric amb masses conductores susceptibles a quedar en tensió degut a defectes o avaries.

Ø En el ferm del centre de transformació s’instal·larà una malla caberta per una capa de formigó de 10 cm, connectada a la posada a terra d’aquest.

Ø En el cas d’instal·lar les piquestes en filera, es disposaran alineades amb el frontal de l’edifici.

El valor real de la resistencia de posada a terra de l’edifici serà:

).4.9(·' dRKR ort =

On:

kr Coeficient de l’electrode.

Ro Resistivitat del terreny en [Ohm·m].

Rt’ Resistència total de posada a terra [Ohm]

Pel que per al centre de transformació:

Ω= 55,14'tR

I la intensitat de defecte real, tal i com indica la formula (9.4.b):

AI d 99.498' =

3.2.9.5.Càlcul de les tensions de pas a l’interior de la instal·lació.

Adoptant les mesures de seguretat addicionals, no es precís calcular les tensions de pas i contacte a l’interior en els edificis de maniobra interior, ja que aquestes son practicament nul·les.



La tensió de defecte vindrà donada per:

).5.9(· ''' aIRV dtd =

On:

Rt’ Resistència total de posada a terra [Ohm]

I’d Intensitat de defecte [A]

Vd’ Tensió de defecte [V]

Pel que en el centre de transformació:

VVd 34,260.7' =

La tesió de pas en l’accés serà igual al valor de la tensió màxima de contacte sempre que es disposi d’una malla equipotencial connectada a l’electrode de terra segons la formula següent:

'' ·· docc IRKV =

On:

kc Coeficient

Ro Resistivitat del terreny [O·m]

Id’ Intensitat de defecte [A]

Vc’ Tensió de pas en l’accés [V]

Així doncs, en el centre de tranformació, tindrem:

VVc 2,615.3' =

3.2.9.6.Càlcul de les tensions de pas a l’exterior de la instal·lació.

Adoptant les mesures de seguretat adicionals, no és precís calcular les tensions de contacte a l’exterior de la instal·lació, ja que aquestes seran practicament nul·les.

Tensió de pas a l’exterior:

'' ·· dopp IRKV =

On:



kp Coeficient

Ro Resistivitat del terreny [Ohm·m]


Vp’ Tensió de pas a l’exterior [V]

Pel que, per aquest cas obtenim:

Vp’=1.654,16 V

3.2.9.7.Càlcul de les tensions aplicades.

Els valors admisibles són, per a una duració total de falta igual a:

- T = 0,7 s

- k = 72

- n = 1

Tensió de pas a l’exterior:

).7.9(000.1·6

1··10

aR

tK

V onp

+=

On:

k Coeficient

T Temps de duració de la falta [s]

n Coeficient


Vp Tensió admisible de pas a l’exterior [V]

Pel que, per aquest cas:

Vp = 1.954,29 V

La tensió de pas en l’accés a l’edifici:



).7.9(000.1

·3·31·

·10 '

)( bRR

tk

V oonaccp

++=

On:

k Coeficient

t Temps total de duració de la falta [s]

n Coeficient


Ro’ Resistivitat del formigó [O·m]

Vp(acc) Tensió admisible de pas en l’accés [V]

Pel que, per aquest cas:

Vp(acc) = 10.748,57 V

Comprovem ara que els valors calculats per al cas particular d’aquest centre de transformació són inferiors als valors admisibles.

- Tensió de pas en l’exterior del centre:

Vp’ = 1.654,16 V < Vp = 1954,29 V

- Tensió de pas en l’accés al centre:

Vd’ = 3.615,2 V < Vp(acc) = 10.748,57 V

- Tensió de defecte:

Vd’ = 7.260,34 V < Vbt = 10.000 V

- Intensitat de de defecte:

Ia = 50 A < Id = 498.99 A < Idm = 500 A



3.2.9.8.Investigació de les tensions transferibles a l’exterior.

Per tal de garantir que el sistema de terres de protecció no transfereixi tensions al sistema de terra de servei, evitant així que afectin als usuaris, s’ha d’establir una separació entre els elèctrodes més propers d’ambdós sistemes, sempre que la tensió de defecte superi els 1.000 V.

En aquest cas es imprescindible mantenir aquesta separació, al ser la tensió de defecte superior als 1.000 V indicats.

La distancia mínima de separació entre els sistemes de terres ve donada per l’expressió:

).8.9(·000.2

· '

aIR

D do

π=

On:



D Distància mínima de separació [m]

Així doncs resulta:

mIR

D do 91,11·000.2

· '

==π

Es connectarà a aquest sistema de terres de servei el neutre del transformador, així com el terra dels secundaris dels transformadors de tensió i intensitat de la cel·la de mesura.

Les característiques del sistema de terres de servei són les següents:

§ Identificació: 5/22 (segons metode UNESA).

§ Geometria: Piquetes alineades.

§ Número de piquetes: 2

§ Distància entre piquetes: 2,00 m

§ Profunditat de les piquetes: 0,50 m

Els paràmetres segons aquesta configuració de terres són:

§ kr = 0,201

§ kc = 0,0392



El criteri de selecció del terra de servei és no ocasionar en l’electrode una tensió superior a 24 V quan existeix un defecte a terra en una instal·lació de B.T. protegida contra contactes indirectes per un diferencial de 650 mA. Per això la resistencia de posada a terra de servei ha de ser inferior a 37 O.

Rtserv = kr·Ro = 0,201 ·150 = 30,15 < 37 O

Per tal de manteir els sistemes de posada a terra de protecció i de servei independents, la posada a terra del neutre es realitzarà amb cable aïllat de 0,6/1 kV, protegit amb tub de PVC de grau de protecció 7 com a mínim, contra danys mecànics.

3.2.9.9.Correcció i ajustament del disseny inicial.

Segons el procés de justificació de l’electrode de posada a terra seleccionat, no es considera necessària la correcció del sistema projectat.

No obstant, es pot executar qualsevol configuració amb característiques de protecció millors que les calculades, és a dir, atenent a les taules adjuntes al Mètode de Càlcul de Terres d’UNESA, amb valors de “kr” inferiors als calculats, sense necessitat de repetir els càlculs, independentment que es canviï la profunditat de soterrament, geometria de la xarxa de terra de protecció, dimensions, número de piquetes o longitud d’aquestes, ja que els valors de tensió seran inferiors als calculats en aquest cas.



ANNEX DE CÀLCULS DE LA LÍNIA AEREA DE MITJA TENSIÓ

3.3. CÀLCULS JUSTIFICATIUS DE LA LÍNIA DE MITJA TENSIÓ.

3.3.1. CALCULS ELÈCTRICS

3.3.1.1.CARACTERÍSTIQUES DE LA LINIA

Línia a la qual connectarem: Tensió nominal: 25.000 V Tipus: aerea Línia projectada: Longitud: 0,396m Tipus: Aerea

3.3.1.2.PROCÉS DE CALCUL El procés de càlcul que realitzarem consistirà en escollir el conductor de la linia i desprès justificarem la elecció d’aquest conductor amb el càlcul de:

- Impedància de la línia. - Caiguda de tensió. - Potencia de transport que permet la línia. - Pèrdua de potencia en la línia.

3.3.1.3.ELECCIÓ I CARACTERÍSTIQUES DEL CONDUCTOR ESCOLLIT

Els conductors de les derivacions seran de secció uniforme. S’utilitzaran els tipus LA-110 o LA-56. Per les condicions de la nostra instal·lació, i donat que no tenim un consum de potencia no molt elevat escollim el conductor LA-56. Un cop escollit el LA-56 per a la línia que ens ocupa hem de justificar la elecció d’aquest conductor.



Els conductors utilitzats seran els contemplats en la norma UNE 21-018, les característiques dels quals es mostren en la següent taula:

DESIGNACIÓ CARACTERÍSTIQUES LA-30 LA-56 LA-78 LA-110 Secció Alumini [mm2] 26,7 46,8 67,4 94,2 Secció Acer [mm2] 4,4 7,8 11,2 22,0 Secció total [mm2] 31,0 54,6 78,6 116,2 Resistencia elèctrica a 20ºC, ? /km 1,0749 0,6136 0,4261 0,3066 Composició alambres d’Alumini+Acer 6+1 6+1 6+1 30+7 Diàmetre aparent del cable en mm 7,14 9,45 11,34 14 Carga mínima de rotura kg 1.010 1.670 2.360 4.400 Mòdul de elsticitat kg/mm2 8.100 8.100 8.100 8.200 Coeficient de dilatació ºC-1 19,1·10-6 19,1·10-6 19,1·10-6 17,8·10-6 Pes kg/km 107,9 189,1 272 433

Taula 1. Característiques dels conductors Per a cables d’Alumini-Acer la densitat de corrent corresponent a la seva secció total com si fos d’Alumini es multiplica per un coeficient de reducció segons la següent taula: Composició 6+1 26+7 30+7 54+7 Coeficient (a) 0,926 0,926 0,902 0,941

Taula 2.

3.3.1.4.IMPEDÀNCIA DE LA LINIA Càlcul de la Resistencia: La resistència elèctrica del conductor varia amb la temperatura, ha efectes de càlcul hem de utilitzar el valor corresponent a 75ºC, considerant com resultant de la temperatura ambient més la que adquireix el conductor pel pas de corrent, per calcular el valor de la resistència a 75ºC utilitzarem la següent formula:

R75ºC=R20ºC·[1+a·(T-20)] en ? /km R75ºC: Resitencia del conductor a 75ºC R20ºC: Resitencia del conductor a 20ºC a: 0,0040 per al alumini. T: Temperatura a la que volem calcular la Resitencia (en aquest cas 75ºC)

R75ºC=0,6136·[1+0,0040·(75-20)]=0,7486 ? /km



Càlcul de la Reactancia: Per al càlcul de la Reactancia utilitzarem la següent fórmula:

[ ]

+=

=== −

kmH

RMGDMG

kL

fonLX 410··ln6,4

1002·

ππωω

Els valors de k segons el llibre de José Garciá Trasancos “Instal·laciones Elèctricas en Media i Baja Tensión” de ed. Paraninfo, son:

- k=0,5 per a conductors massissos - k=variable per a conductors cablejats en corda. - k=0,53 per a cables d’Al-Acer 6+1 - k=0,64 per a cables d’Al-Acer 30+7

DMG: Distancia Mitja Geomètrica [m], i que es calcula de la següent forma:

[ ]

""..º"·".º''''

""..º"·".º''''

""..º"·".º''''

3

·····

·····

·····

:

··

afasecondncfasecondnacaccacaca

cfasecondnbfasecondncbcbbcbcbc

bfasecondnafasecondnbabaababab

cabcab

DDDDDMG

DDDDDMG

DDDDDMG

on

mDMGDMGDMGDMG

=

=

=

=

La DMG depèn de l’armat que vulguem instal·lar. En la següent taula es mostra la DMG segons el tipus d’armat:

TIPUS DE LINIA TIPUS D’ARMAT DMG (m)

Braços aïllants 1,5 Finestra 1,9 Triangle 1,5 Semicreueta de 1,5m a tresbolillo i separada 1,20m 2,5

Semicreueta de 1,5m a tresbolillo i separada 1,70m 2,9



1 circuit


Semicreueta separada 1,2m 0,6 2 circuit Semicreueta de 1,8m 0,9

Taula 3. Tipus d’armats



RMG: Radi Mig Geomètric[mm], que es calcula de la següent forma:

[ ]

2

2

2

).º(''''''''''''''''''

).º(''''''''''''''''''

).º(''''''''''''''''''

3

············

············

············

:

··

fasecondnccccccccccccccccccb

fasecondnbbbbbbbbbbbbbbbbbbb

fasecondnaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

cba

DDDDDDDDDRMG

DDDDDDDDDRMG

DDDDDDDDDRMG

on

mmRMGRMGRMGRMG

=

=

=

=

El RMG al tractar-se de un únic conductor per fase serà:

cbaacba RMGRMGRMGRMGRMGRMGRMGRMG ===== 3 33 ··

mmmmaparentdiametre

RMGRMGRMG cba 725,42

)45,9(====

RMG=4,725mm

Per tant:

34 10·2038,110··ln6,453,0 −− =

+=

RMGDMG

L

X=100p ·1.2038·10-3 =0.3781 ? /km

Un cop coneguda la R75ºC i la X, ja podem conèixer la impedància de la línia (Z):

R75ºC=0,7486·0,840=0,6288 ?

X=0,3781·0,840=0,3176 ?

R75ºC=0,6288 ?

X=0,3176 ?

kmZ /8389,03781,07486,0 22 Ω=+=

3.3.1.5.CAPACITAT MÀXIMA DE TRASNPORT La capacitat de transport, es la carga màxima que pot alimentar una línia en les condicions normals d’explotació. Aquestes condicions poden variar en funció del mercat que alimenti la linia, o si aquesta ha de treballar en una situació d’emergència per a donar servei a zones que normalment estan alimentades per altres línies. En tot cas es contemplarà un marge del 40% per absorbir el creixement del mercat.



En el nostre cas es tracta d’una derivació d’una línia de 25kV ja existent per tal de donar subministre elèctric en mitja tensió a la nova indústria. La capacitat màxima de transport esta limitada per la màxima tensió admissible del conductor, segons l’Art. 22 del R.L.A.T. la densitat màxima admissible per aquest tipus de cable es calculen a partir dels valors de densitat màxima donats en la taula i aplicant uns coeficients de reducció.

Densitat de corrent [A/mm2] Secció nominal [mm2] Coure Alumini Aleació de

Alumini 10 8,75 15 7,60 6,00 5,60 25 6,35 5,00 4,65 35 5,75 4,55 4,25 50 5,10 4,00 3,70 70 4,50 3,55 3,30 95 4,05 3,20 3,00 125 3,70 2,90 2,70 160 3,40 2,70 2,50 200 3,20 2,50 2,30 250 2,90 2,30 2,15 300 2,75 2,15 2,00 400 2,50 1,95 1,80 500 2,30 1,80 1,70 600 2,10 1,65 1,55

Taula 4. Densitat de corrent màximes en règim permanent RAT Per a cables d’Alumini-Acer agafarem el valor de la densitat de corrent corresponent a la seva secció com si es tractes de conductor de alumini, i multiplicarem el seu valor per un coeficient de reducció segons la seva composició.

Composició

Coeficint de reducció per a cables de Al-

Acer 54+7 0,941 30+7 0,902 26+7 0,902 6+1 0,926

Taula 5. Coef. Reduccio cond. Al-Acer



La secció 54,6 esta compresa entre 50 i 70, per tant la densitat de corrent del conductor estarà compresa entre 4 i 3,55 respectivament. Haurem d’interpolar entre aquest s dos valors:

222

222

45,0455,3

205070

mmA

mmA

mmA

mmmmmm

−=−

=−

Per tant li correspondrà una diferencia de corrent de:

( )2max

242max

42

2

8965,3

6,4·0225,04

0225,020

45,0

mmA

mmmm

Amm

Amm

Amm

mmA

=

−+=

−=−

δ

δ

Per als cables d’alumini acer la densitat de corrent corresponent a la seva secció total com si fos de alumini es multiplica per un coeficient per un coeficient de reducció (taula 5) que en el nostre cas li corresnpon 0,926.

maxδ =3,8965·0,926=3,6 A/mm2

maxδ : densitat de corrent màxima. Coneguda la maxδ i la Secció del conductor (taula 1), podem trobar la intensitat màxima admissible del conductor a partir de la següent formula:

Imax adm= maxδ [A/mm2]· S [mm2]

Imax adm= 3,6 [A/mm2]· 54,6 [mm2]

Imax adm=196,56 A

maxδ : densitat de corrent màxima [A/mm2] S: secció del conductor [mm2] La Potencia màxima que pot transportar la línia ve determinada per l’expressió:

[ ]kWIUP L ϕ·cos··3 maxmax = Pmax: Potencia màxima de transport de la línia. UL: Tensió de la linia. Imax: Intensitat màxima admissible del conductor. Cos f : factor de potencia igual a 0,8.



[ ][ ]kWP

kWP

04,809.6

8,0·56,196·25·3

max

max

==

3.3.1.6.POTENCIA I INTESITAT INSTAL·LADES Els càlculs elèctrics necessaris per a la línia de M.T. es faran tenint en compte la màxima carrega prevista, que en el nostre cas es de 400 kVA. Calculem la intensitat de la línia de la següent forma:

AkV

kVAU

SI

L

24,925·3

400·3

===

I: Intensitat de la línia [A] S: Potencia aparent. Carrega màxima en kVA. UL: Tensió composta de la línia. Per tant la densitat de corrent d’aquesta línia es de:

21692,06,54

24,9mm

ASecció

I===δ

Com podem comprovar la densitat de corrent màxima de conductor (dmax) es superior a la densitat de corrent necessària per a la nostra instal·lació.

δδ >max

)(6,54

24,9)(

6,5454.196 22 mmAmmA >

)(1692,0)(6,3 22 mmAmmA >

De la mateixa manera podem observar que la línia compleix amb escreix el 40% de marge per absorbir el creixement del mercat.

3.3.1.7.PÈRDUES DE POTENCIA Les pèrdues de potencia son degudes al efecte Joule que es produeix en la línia elèctrica produïdes pel pas de una corrent a traves del conductor. Aquestes pèrdues venen determinades per la següent formula:

PJ=3·R·I2·L [W] PJ: Pèrdues produïdes per efecte Joule. R: Resistència del conductor a 75ºC, en ? /km.



I: Intensitat de la línia . L: Longitud de la línia elèctrica en km.

PJ=3·0,7486·9,242·0,396 [W]

PJ=75,9294 [W] La potencia necessària, amb un cos f =0,8, per alimentar la nostra instal·lació es de:

P=S·cos f =400·0,8=320 kW Podem comprovar que les pèrdues de potencia per efecte Joule son despreciables front la potencia necessària (320 kW>>0,399kW)

3.3.1.8.CAIGUDA DE TENSIÓ Un cop coneguda la resistència i la reactància de la línia elèctrica projectada podem calcular la caiguda de tensió d’aquesta a partir de la següent formula:

[ ]VLsenXRIU )···cos·(·3 ϕϕ +=∆

[ ]VU

Uu

L

100·(%)∆

=∆

Operant amb les formules anteriors obtenim els següents valors:

? U=v3·9,24·(0,7486·0,8+0,3781·0,6)·0,396 [V]

? U=5,2332 [V]

[ ]Vu 100·000.25

2332,5(%) =∆

%02,0(%) =∆u

Aquesta es la caiguda de tensió produïda per la línia elèctrica aèria de 25.000V des de el punt d’entroncament fins a l’últim suport, on hem d’instal·lar una conversió, i que es inferior al 7% permés per les normes de la companyia.

3.3.1.9.INTENSITAT DE CURTCIRCUIT Les línies elèctriques han de poder suportar les corrents de curtcircuit de curta duració, ja que actuaran els elements de protecció al cap de pocs segons. El valor elevat de la intensitat te dos efectes:



§ Augmentar el calor produït en el cable per unitat de temps (proporcional al

quadrat de la intensitat de corrent). § Augmentar les forces entre conductors, per efecte de l’augment del camp

magnètic que rodeja el conductor. En els cables de varis conductors, aquest esforç el suporta el propi cablejat.

El cas de curtcircuit que es considera en el disseny de les proteccions de la instal·lació es el curtcircuit trifàsic tripolar. Per tal de poder calcular la intensitat de curtcircuit es necessari coneixer la potencia de curtcircuit de la xarxa de Mitja Tensió. La potencia de curtcircuit ve donada per la companyia subministradora, que en el nostre cas es ENDESA DISTRIBUCIÓN ELECTRICA, S.L., i es de 500 MVA. Per a un temps de curtcircuit del ordre de 1,5s es considera la intensitat de línia en règim permanent per a curtcircuit tripolar. El seu valor eficaç es:

[ ]kAU

SI

L

cccc ·3

=

[ ]kAIcc 5470,1125·3

500==

Segons el fabricant la intensitat màxima que suporta el conductor es de 14 kA, que es més gran que la que es produeix a la línia per tant el conductor utilitzat es l’adequat. La secció del conductor en funció de intensitat permanent de curtcircuit es calcula tenint en compte: § El curtcircuit es de molt curta duració. § La temperatura es la màxima admissible per a l’aïllament. § El calor produït s’utilitza per incrementar la temperatura del conductor, sense

transmetre calor a l’exterior (procès adiabàtic). Segons aquestes condicions , la secció necessària per a suportar el curtcircuit es:

231.4974

1,0·547.11·mm

KtI

S cc ===



Taula resum del calcul del conductor:

Linea Nudo Nudo Long. Metal / Canal. Aislam. Polar. I. Cálculo Sección D. tubo I. Admisi.(A)/

Orig. Dest. (m) Xu(mW/m) (A) (mm2) (mm) Fci

rama1 EAA AP1 20 AlAc/0.33 Al Aire Desnudos Unip. 9.24 3x54.6 197/1

rama2 AP1 AP2 86 AlAc/0.33 Al Aire Desnudos Unip. 9.24 3x54.6 197/1




rama6 AP5 EAS 59 AlAc Al Aire Desnudos Unip. 9.24 3x54.6 197/1

7 EAS CT 10 Al/0.15 En.B.Tu. Et.-pr.(DHV)18/30 Unip. 9.24 3x50 175 128/0.8

3.3.1.10. CÀCLUL DE LES POSTES A TERRA DELS SECCIONADORS

El càlcul per a la configuració de les piques que haurem d’instal·lar per a la posta a terra dels seccionadors sobre el suport metàl·lic es realitzarà segons l’indicat en el mètode de càlcul de UNESA, mitjançant les següents expressions. El valor de la resistivitat del terreny es calcula mitjançant el mètode Wenner on es disposarà de 4 piquetes alineades a intervals iguals, simètrics des de el punt on es vol medir la resistència del terrny. La profunditat no fa falta que sobrepassi els 30 cm i es realitzaran 2 lectures, una amb les piquetes separades 2 metres i l’altra amb les piquetes separades 4 metres. La resistivitat del terreny ve donada per la següent expressió:

?terreny=2·a·p·R [? ·m]

?terreny: Resistivitat de terreny a: Distancia de separació de les piquetes quan es realitza la medició. p: Número pi. R: Resistencia donada per l’aparell de medició de terres en ? en una escala de 20? i 2m? . La resistencia de posta a terra per als suports estarà per sota dels 20 ? permesos, i es calcularà mitjançant l’expressió:

R=kr·?terreny kr: Resistència unitària en ? /? ·m A l’hora d’escollir la configuració de la posta a terra de per als seccionadors es tindrà en compte que la kr que ens dona la configuració escollida sigui menor que la kr que tenim. Càlcul de la posta a terra del seccionador S.1 a instal·lar:



Lectures obtingudes al camp:

- A 2m de separació de piques 6,0 ? - A 4m de separació de piques 3,5 ?

Calculem la resistència del terreny:

Ω==

Ω===

mm

mmRa

terreny

terrenyterreny ·9645,875,3··4·2)4(

·3982,756··2·2)2(···2

πρ

πρπρ

Utilitzem el valor més desfavorable que es el de 87,9645 ? ·m. Utilitzant la expressió () i aïllant kr, trobem el seu valor:

mkr ·2274,09645,8720

ΩΩ==

Paràmetres característics dels electrodes escollits segons valors UNESA:

Configuració Lp

Resitencia kr

[? /? ·m]

Tensió de pas kp [kp(acc)V/(? ·m)·(A)]

Tensió de contacte ext. kc=kp(acc)

[kp(acc)V/(? ·m)·(A)]

Codi de configuració

Senese piques - 0,155 0,0332 0,0996 30-30/5/00

2 0,110 0,0258 0,0563 30-30/5/42 4 0,086 0,0193 0,0386 30-30/5/44 6 0,071 0,0154 0,0290 30-30/5/46 4 piques

8 0,061 0,0127 0,0231 30/30/5/48 2 0,095 0,0222 0,0440 30-30/5/82 4 0,072 0,015 0,0271 30-30/5/84 6 0,058 0,0118 0,0191 30-30/5/86

8 piques

8 0,050 0,0095 0,0146 30-30/5/88 Taula 6. característiques de la configuració de posta a terra.

- Quadrat de 3m x 3m. - Secció del conductor de 50 mm2. - Diametre de les piques de 14 mm. - Lp (longitud de la pica [m]): 2 metres.



3.3.2. CÀLCULS MECÀNICS

3.3.2.1.Càlcul mecànic del conductor Límit estàtic: tensió màxima. L’article 27.1 del RLAT estableix que la tensió màxima a la que pot estar sotmès un cable es: la de la seva tensió de ruptura dividida per un coeficient de seguretat de 2,5. Aquesta tensió màxima s’entendrà aplicada en les condicions de temperatura i sobrecàrrega més desfavorables de la zona en la que s’instal·li el conductor. En el cas que ens ocupa s’escull un coeficient de seguretat =3, per poder prescindir de es consideracions de la 4ª hipòtesis, ruptura dels conductors en el càlcul dels suports de alineació i en angle. Límits dinàmics: TCD i THF. El RLAT en el seu article 27.2, estableix que s’haurà de calcular els conductors de forma que quedin protegits dels fenòmens de vibracions (motivats pel vent). No obstant no estableix cap límit al respecte, essent per tant el projectista qui ha de fixar-los (en aquest article es fa referència a les recomanacions de la CIGRE: Conferència Internacional de Grandes Redes Elèctricas). L’experiència diu que com més gran sigui la tensió mecànica del cable, més gran es la possibilitat que estigui afectada per vibracions, d’aquí la necessitat de mantenir la tensió de ruptura per sota de determinats límits per eludir tant com sigui possible la rotura per vibracions. Així doncs podem establir els següents límits dinàmics.

a) Tensió de cada dia (TCD) o Every Day Stress (EDS): Límit de la tensió a 15ºC, sense sobrecàrregues. Aquest límit te en compte el fenomen vibratori eòlic en condicions de temperatura mitja més freqüent, que s’estableix en 15ºC.

b) Tensió en hores fredes (THF) o Cold Hours Stress (CHS): Límit de tensió a -5ºC, sense sobrecàrregues. També te en compte el fenomen vibratori degut al vent, però en condicions de temperatura mínima més freqüent, que es fixa en -5ºC.

La recomanació de la CIGRE es que no sobrepassi els valors següents expressats en tant per cent de la tensió de rotura: TCD<20% de TR THF<22,5% de TR Unesa en el seu projecte tipus per a línies aèries de fins a 30kV estableix els següents valors recomanats, únicament per TCD, agafant com a valor de partida per al càlcul dels conductors. Conductor LA-30 LA-56 LA-78 LA-110 LA-180 TCD (EDS) %

7 9 11 15 15



3.3.3. PRESCRIPCIONS DEL RLAT SOBRE SOBRECÀRREGUES EN ELS CONDUCTORS:

3.3.3.1.Sobrecàrrega per vent (Pv).

Per d=16mm de diàmetre: 60 kg/m2 Conductors i cables de terra Per d>16mm de diàmetre: 50 kg/m2

Quan el vent bufa en direcció transversal a la línia, s’exerceix una pressió (força per unitat de superfície) sobre els conductors. La carrega unitària en un conductor degut a l’acció del vent, es resultat de multiplicar la pressió que actua sobre el mateix pel diàmetre del conductor

pv=Pv·d

pv=60·0.0095=0,57 pv: força o càrrega unitaria en kg/m en direcció normal al cable horitzontal Pv: pressió del vent en kg/m2. d: diàmetre del cable en m. La càrrega unitaria total del vent serà (pes + vent)

22vt ppp +=

mkgpt /600,057,0189,0 22 =+=

3.3.3.2.Sobrecàrrega per gel.

Conductors i cables de terra Zona A No s’aplica sobrecàrrega de gel Zona B ( ) dP Bh ·18,0= [kg/m] (d en mm) Zona C ( ) dP Ch ·36,0= [kg/m] (d en mm)



Si d= 9’50 mm

Conductors i cables de terra Zona A No s’aplica sobrecàrrega de gel Zona B ( ) 5548,050,9·18,0 ==BhP [kg/m] (d en

mm) Zona C ( ) 1095,150.9·36,0 ==ChP [kg/m] (d en

mm) Existeixen zones en que les condicions meteorològiques i la temperatura determinen la formació de gel al voltant dels conductors, en conseqüència el pes del conductor ve incrementat pel pes del gel, per tant:

pt=p+ph

pt=0,1891+0.5548=0,7439 pt: pes total de la sobrecarrega de pes mes gel. Ph: pes del gel P: pes del conductor.

3.3.3.3.Sobrecàrrega de vent+gel. L’actual RLAT espanyol no estableix que s’hagi de considerar en cap cas la formació simultània de sobrecàrregues de gel + vent, de totes maneres la formula seria la següent:

22)( vht pppp ++=



3.3.3.4.Taula resum de sobrecàrregues.

3.3.3.5.Equació del canvi de condicions.

La equació del canvi de condicions relaciona la tensió mecànica de un cable, en unes condicions determinades, amb la tensió amb unes altres condicions diferents.

0· 32

23 =++ kTkT

on:

24···

)·(···24

··

22

2

2

21121

21

2

1

ESPak

ttEsTT

paEsk

=

−−−= α

T1: Tensió inicial [kg] T2: Tensió final després del canvi de condicions [kg] t1: temperatura del cable en l’estat inicial [ºC] t2: temperatura del cable en l’estat final [ºC] P1: pes del cable en l’estat inicial [kg/m] P2: pes unitari del cable en l’estat final. [kg/m] a: longitud horitzontal de vano [m] a: coeficient de dilatació linial del cable [ºC-1] S: secció del cable [mm2] E: mòdul de elasticitat del cable [daN/mm2]

3.3.3.6.Càlcul de la fletxa. S’anomena fletxa “f” a la distància vertical més gran entre la recta que uneix els punts de subjecció del conductor amb els punts de suport i el conductor.



La corba que forma el conductor sotmès al seu propi pes s’anomena catenària; pero per simplificar els càlculs, en la pràctica aquesta corba es considera com una paràbola. Segons la equació de la paràbola del cable, la fletxa en tram horitzontal es:

)(·8· 2

mTap

f =

p: pes del conductor amb sobrecàrrega [kg/m] a: llum horitzontal del ventall [m] T: Tensió horitzontal, que es manté constant en qualsevol punt de la corba del conductor, e igual a la tensió en el punt més baix.

3.3.3.7.Procediment a seguir en el càlcul mecànic d’un conductor.

i. Comencem per fixar la tensió màxima que es pot aplicar al conductor:

kpsegcoef

T 67,5563670.1

.max ===σ

Ens trobem situats en zona B, per tant les hipòtesis de càlcul son:

ZONA B HIPÒTESIS PES TEMPERATURA

Tracció màxima P+H -15ºC Addicional P+V -10ºC

P+V 15ºC P+H 0ºC Fletxa màxima

P 50ºC Fletxa mínima P -15ºC

EDS P 15ºC



3.3.3.8.Taules resum de càlcul mecànic dels conductors:

a=44m P=0,189 kg/m P+H=0,555 kg/m P+V=0,600 kg/m Tr=1.670 kg

Hipotesis Pes [kg]

Temp [ºC] Tense [kg] fletxa [m]

Tensió màxima P+H -15 556,67 0,24 Adicional P+V -10 525,48 0,28

P+V 15 364,47 0,40 P+H 0 449,00 0,30 Fletxa màxima

P 50 99,88 0,46 EDS o TCD P 15 283,63 0,16 CHS o THF P -5 443,21 0,10 Fletxa mínima P -15 525,80 0,09

Podem observar que en cap dels casos es supera la màxima tensió admissible. La fletxa sempre te uns paràmetres acceptables.

rTHF

rTCD

TdeT

THF

TdeT

DCT

%53,26670.1

100·21,443100·

%98,16670.1

100·63,283100·...

===

===

σ

σ

TCD (Tensió de cada dia) < 20% de s THF (Tensió en Hores Fredes) < 22,5% de s



a=86,5m P=0,189 kg/m P+H=0,555 kg/m P+V=0,600 kg/m Tr=1.670 kg

Hipotesis Pes [kg]






rTHF

rTCD

TdeT

THF

TdeT

DCT

%21,22670.1

100·94,370100·

%75,14670.1

100·33,246100·...

===

===

σ

σ



Hipotesis Pes [kg]





Podem observar que en cap dels casos es supera la màxima tensió admissible.



La fletxa sempre te uns paràmetres acceptables.

rTHF

rTCD

TdeT

THF

TdeT

DCT

%22,25670.1

100·33,421100·

%20,16670.1

100·65,270100·...

===

===

σ

σ



Hipotesis Pes [kg]






rTHF

rTCD

TdeT

THF

TdeT

DCT

%86,20670.1

100·09,417100·

%28,14670.1

100·48.238100·...

===

===

σ

σ


3.3.3.9.Càlcul mecànic dels suports. Segons el RLAT, article 30, es consideren en el càlcul dels suports varies hipòtesis, segons sigui necessària considerar la sobrecàrrega per vent (1ª hipòtesis), la



sobrecàrrega per gel (2ª hipòtesis), el desequilibri de traccions (3ª hipòtesis) o la rotura dels conductors (4ª hipòtesis). En les línies de MT amb cables conductors de alumini acer, que tenen carrega de rotura inferior a 6.600 kg, es prescindeix de la hipòtesis 4ª en els suports de alineació i angle si es verifiquen simultàniament les condicions següents: Que els conductors tinguin un coeficient de simultaneïtat de com a mínim 3. Que els coeficient de seguretat dels suports i cementacions en la 3ª hipòtesis sigui el corresponent a les hipòtesis normals (1ª i 2ª hipòtesis). Que els suports d’anclatge es col·loquin coma a màxima cada 3km. El procés de càlcul que s’exposa a continuació s’ha elaborat tenint en compte:

a) Les prescripcions del RLAT en el seu article 30, ,particularment les hipòtesis de càlcul que s’han de considerar, expressades en el punt 3 de l’article 30.

b) El tipus de suports que s’utilitzaran en les línies de MT c) Que la línia de mitja tensió que ens ocupa compliran sempre les condicions que

s’expressen en l’article 30.3 per tal de poder prescindir de les consideracions de la 4ª hipòtesis: rotura dels conductors en els suports de alineació i d’angle. Aquestes condicions son: carga de rotura del conductor inferior a 6.600 kg (en el nostres cas es de 1.670, per tant es compleix la condició); coeficient de seguretat mínim de 3 per a conductors; 2,5 per a suports de formigó assajats en fabrica; i 1,5 per a cimentacions.

Els càlculs a efectuar dependran doncs dels tipus de suports (alineació angle...) i de la naturalesa /HV, HVH...): així doncs en els suports de formigó i de xapa no es necessari calcular Fc donat que, si compleixen totes les altres condicions, es segur que sobrepassaran amb escreix la resistència necessària a la compressió Rc; de fet en els catàlegs d’aquests suports no acostuma a aparèixer aquesta dada. En resum calcular un suport consisteix en determinar la seva altura mínima necessària i les diferents solicitacions mecàniques a les que ha de respondre (FA, FT, MT,FC), per a despres poder escollir del catàleg d’un fabricant aquell que compleixi les condicions calculades (esforç nominal (En), esforç secundari (Es), resistència de torsió (RT) i resistència de compresió(Rc)). Els passos a segui seran: 1er. Determinació de l’altura necessària total (H): coneixerem l’altura de engrape (Heng) del conductor; dimensions de la creueta (CR) i aïllaments (As); profunditat d’encastament de la cimentació (h); a falta d’aquesta dada s’adoptara com a mínim el valor de la següent expresió:

h=1,3+0,1(H-8) com a mínim de :1,3 m L’alçada del suport serà:

H=h+Heng+As-CR



2on. Càlcul de l’esforç nominal (EN): en tots els suports. En els de alineació la major solicitació serà Fv i per tant: EN>Fv; en els d’angle: EN>FA; i en els d’anclatge: EN>FT (3·50% de Tmax i 3·100% de Tmax). Els suports en angle en el cas de no ser isoresistents (cas dels suport HV) es col·locaran de forma que la direcció del seu esforç nominal sigui coincident amb la direcció de la solicitació FA, com es mostra en la següent figura:

3er. Càlcul de l’esforç secundari (Es): en tots els suports. En els de alineació i en els d’angle: ES>FT (3·8% de Tmax); en els d’anclatge i els de fi de línia: ES>FV (en estos dos últims casos el més habitual es utilitzar suports HVH o de celosía que son isorresistents; i llavors EN=ES). 4rt. Càlcul de la resistència de torsió (RT): només en els suports d’anclatge i de final de línia: RT>MT. En suports de alineació i d’angle, no es necessari calcular RT, si es compleixen les condicions de l’article 30.3 per tal de poder prescindir de les consideració del a 4ª hipòtesis. Nosaltres suposarem que pel tipus de línia que ens ocupa es compleix sempre. 5è. Càlcul de la resistència a la compressió (Rc): només en suports de celasia: RC>FC. 6è. Elecció: s’escull en base al seu tipus, a la seva longitud i al seu esforç nominal. Despès es comprova que el seu esforç secundari, i si procedeix segons el tipus de suport, el moment de torsió i la carrega vertical, si algun d’aquests no es compleix, haurem d’escollir un altres suport de esforç nominal més gran que si compleixi aquestes condicions. Coeficient k de reducció de l’esforç nominal.



L’esforç nominal de un suport que dona el fabricant, representa la força que pot exercir sobre el suport, en sentit horitzontal i segons el seu eix, aplicat a un punt pròxim al de capçalera (0,25 metres per sota). Si sobre el suport s’instal·la una creueta recta, el punt d’aplicació el punt d’aplicació de les sol·licituds mecàniques transmeses pels conductors s’apliquen efectivament sobre aquest punt, tal i com es mostra en la figura, però si s’instal·la una creueta tipus bòveda el punt d’aplicació de les sol·licituds es situa a una distància H5(segons nomenclatura UNE) per sobre de la capçalera del suport. En conseqüència es necessari tenir en compte un coeficient k de reducció de l’esforç nominal del suport.

Tenint en compte que EN i EN·k han de ser iguals obtenim:

55

25,0)·(·)25,0·(

Hhh

kHhEkhEL

LLNLN +

−=⇒+=−

Suports de alineació: Suports que únicament serveixen per sostenir els conductors i cables de terra, només es poden utilitzar en alineacions rectes. Esforç transversal: L’esforç transversal perpendicular a la direcció de la línia, que el suport suporta, es degut a l’acció del vent sobre els conductors, aïlladors i el propi suport. S’anomena eolovano a la semisuma de les longituds a1 i a2 dels vanos que concorren en un suport. El suport aguanta l’acció del vent sobre la suma dels semivanos que concorren en ell:

)21(21

aaae +=

La força del vent sobre un conductor en el suport es: dapF evv ··=

Fv: força del vent en kg sobre el conductor. pv: Pressió del vent (kg/m2) ae: llum del eolovano (m) d: diàmetre dels conductors (m) L’esforç resultant FT en punta, despreciant l’acció del vent sobre els aïlladors i creueta es:

HhhF

F vT

)2·( 21 +=

Esforç longitudinal:



El esforç en punta FL en sentit de la direcció de la línia es calcula considerant el desequilibri de traccions reglamentari, essent Tmax la tensió mecànica màxima del conductor:

HhhT

FL)2(

1008 21max +

=

Suports en angle:

Utilitzats per a suportar els conductors en els vèrtex dels canvis de alineació. Si l’angle que formen les alineacions es a, la força màxima (kg) horitzontal a suportar pel suport considerant les dos tensions iguals es:

2cos2 max

αTF =

F: esforç resultant sobre el suport (kg) Tmax: Tensió màxima segons la hipòtesis considerada (kg) ? : angle que formen els ventalls que concorren en un suport. Esforç transversal: Considerant l’acció del vent sobre els conductors dels vanos contigus i suposant la presió del vent en la direcció de l’esforç resultant:

2···

2·)·21(

21

·αα

sendapsendaapF evvv =+=

En els suport en angle s’acostuma a utilitzar creueta recta, això significa que el punt de subjecció de la creueta estarà a una altura h. Esforç en punta en el sentit transversal:

H

hsendapTF

ev

T

3)·2

···2

·cos2( maxαα

+=

Esforç longitudinal. Segons el desequilibri de traccions indicat reglamentàriament, per a creueta recta:

HhT

FL·3·

1008 max=

Suports de anclatge.



Han de proporcionar punts ferms a la línia que limitin la propagació de esforços longitudinals de caràcter excepcional Esforç transversal: Es el mateix que en el suport de alineació o angle, segons si el suport esta en alineació recta o en un canvi de suport de la línia. Esforç longitudinal: Segons el RLAT es considera per desequilibri de traccions el 50% de les traccions unilaterals. Per creueta recta:

HhT

FL·3·

10050 max=

Suports de final de línia. Dissenyats per a poder suportar el tiratge de la línia. Esforç transversal: Es el mateix que en els suports de alineació, tenint en compte que el vent només actua sobre un dels semivanos i que la creueta acostuma a ser recta. Esforç longitudinal: Segons el RLAT es considera per desequilibri de traccions el 100% de les traccions unilaterals. Per a creueta recta:

HhT

FL·3·max=

La força màxima a suportar pels suports es considera la tensió màxima dels conductors. Càrregues verticals sobre els suports. En les línies de BT i MT no s’acostumen a calcular les càrregues verticals sobre els suports, ja que aquests resisteixen , treballant a compressió, càrregues molt més grans que les que es puguin originar en la línia. Distàncies de seguretat. Les distàncies de seguretat es calculen segons el RLAT.

1) Distàncies dels conductors al terreny (RLAT, article 25): Es la mínima altura en metres que li correspon a la fletxa màxima.



1503,5min

Uh +=

U: Tensión de línia (kV). L’alçada mínima es de 6 metres. En llocs de difícil accés aquesta distància pot ser reduïda 1 metre (es a dir 5 m). Aquesta distància afecta a l’altura del suport.

2) Distància dels conductors entre si (RLAT, article 25): La separació mínima entre conductors serà de:

150· maxmin

ULfkD cad ++=

Dmin: distància mínima entre conductors (m) fmax: Fletxa màxima (m) Lcad: Longitud de la cadena de suspensió en metres. En cadenes de amarre o en aïlladors rígids Lcad=0 U: Tensió nominal de la línia. k: Coeficient que depèn de la oscil·lació dels conductors amb el vent amb els valors previstos en el RLAT k=0,65 per als conductors LA30, LA56, LA78, i k=0,6 per al conductor LA110. Aquesta distància afecta a les dimensions de la creueta.

3) Distància entre els conductors i els suports (RLAT, article 25):

La distància mínima dmin (m) entre els conductors i els suports: 150

1,0minU

d +=

Amb un mínim de 0,2 metres. En el cas de cadenes de suspensió s’ha de calcular la distància amb la oscil·lació de la cadena; no obstant escollint sempre creuetes normalitzades per l’empresa distribuidora es compleix sempre aquesta distància mínima.

4) Distància en creuamewnts (RLAT, article 33) Amb les línies elèctriques i de telecomunicacions. En el cas que ens ocupa no procedeix. Amb carreteres i ferrocarrils sense electrficar (mínim 7m). En el cas que ens ocupo no procedeix. Amb ferrocarrils electrificats, tranvies o telebusos (mínim 3m). En el cas que ens ocupa no procedeix. Amb telefèrics i cables transportadors (mínim 4m). En el cas que ens ocupa no procedeix.



Amb rius i canals. En el cas que ens ocupa no procedeix.

5) Distancies de pas per zones (RLAT, article 33) Amb boscos, arbres i agrupacions d’arbres (mínim 2 m). Amb edificis, construccions i zones urbanes.



RESUMEN CÀLCULOS MECÀNICOS. 1.1. TENSION MAXIMA EN UN VANO (Art. 27.1 RLAAT).

La tensión máxima en un vano se produce en los puntos de fijación del

conductor a los apoyos. TA = P0 ·YA = P0 · c · cosh (XA/c) = P0 · c ·cosh [(Xm - a/2) / c] TB = P0 ·YB = P0 · c · cosh (XB/c) = P0 · c ·cosh [(Xm+ a/2) / c] P0 = Ö (Pp² + Pv²) = Ö [Pp² + (k · d / 1000)²] Zona A k=60 kg/m² si d £16 mm y v £ 120 km/h k=50 kg/m² si d >16 mm y v £ 120 km/h k=0,007 · v² · 0,6 kg/m² si v > 120 km/h P0 = Pp + Ph = Pp + [(k·Öd) / 1000] Zonas B y C k=180 Zona B k=360 Zona C c = T0h / P0 Xm = c · ln [z + Ö(1+z²)] z = h / (2·c·senh a/2c) Siendo: v = Velocidad del viento (km/h). TA = Tensión total del conductor en el punto de fijación al primer apoyo del vano (kg). TB = Tensión total del conductor en el punto de fijación al segundo apoyo del vano (kg). P0 = Peso total del conductor en las condiciones más desfavorables (kg/m). Pp = Peso propio del conductor (kg/m). Pv = Sobrecarga de viento (kg/m). Ph = Sobrecarga de hielo (kg/m). d = diámetro del conductor (mm). Y = c · cosh (x/c) = Ecuación de la catenaria. c = constante de la catenaria. YA = Ordenada correspondiente al primer apoyo del vano (m). YB = Ordenada correspondiente al segundo apoyo del vano (m). XA = Abcisa correspondiente al primer apoyo del vano (m). XB = Abcisa correspondiente al segundo apoyo del vano (m). Xm= Abcisa correspondiente al punto medio del vano (m). a = Proyección horizontal del vano (m). h = Desnivel entre los puntos de fijación del conductor a los apoyos (m).



T0h = Componente Horizontal de la Tensión en las condiciones más desfavorables o Tensión Máxima Horizontal (kg). Es constante en todo el vano. Si existen cables de tierra se utilizarán las mismas fórmulas que para los conductores. 1.2. VANO DE REGULACION. Para cada tramo de línea comprendida entre apoyos de anclaje de anclaje, ángulo o fin de línea, el vano de regulación se obtiene del siguiente modo: ar = Ö (å a3 / å a) 1.3. TENSIONES Y FLECHAS DE LA LINEA EN DETERMINADAS CONDICIONES. ECUACION DEL CAMBIO DE CONDICIONES. Partiendo de una situación inicial en las condiciones de tensión máxima horizontal (T0h), se puede obtener una tensión horizontal final (Th) en otras condiciones diferentes para cada vano de regulación (tramo de línea), y una flecha (F) en esas condiciones finales, para cada vano real de ese tramo. La tensión horizontal en unas condiciones finales dadas, se obtiene mediante la Ecuación del Cambio de Condiciones: [d · L0 · (t - t0)] + [L0/(S·E) · (Th - T0h)] = L - L0 L0 = c0·senh[(Xm0+a/2) / c0] - c0·senh[(Xm0-a/2) / c0] c0 = T0h/P0 ; Xm0 = c0 · ln[z0 + Ö(1+z0²)] z0 = h / (2·c0·senh a/2c0) L = c·senh[(Xm+a/2) / c] - c·senh[(Xm-a/2) / c] c = Th/P ; Xm = c · ln[z + Ö(1+z² )] z = h / (2·c·senh a/2c) Siendo: d = Coeficiente de dilatación lineal. L0 = Longitud del arco de catenaria en las condiciones iniciales para el vano de regulación (m). L = Longitud del arco de catenaria en las condiciones finales para el vano de regulación (m). t0 = Temperatura en las condiciones iniciales (ºC).



t = Temperatura en las condiciones finales (ºC). S = Sección del conductor (mm²). E = Módulo de elasticidad (kg/mm²). T0h = Componente Horizontal de la Tensión en las condiciones más desfavorables o Tensión Máxima Horizontal (kg). Th = Componente Horizontal de la Tensión o Tensión Horizontal en las condiciones finales consideradas, para el vano de regulación (kg). a = ar (vano de regulación, m). h = Desnivel entre los puntos de fijación del conductor a los apoyos, en tramos de un solo vano (m). h = 0, para tramos compuestos por más de un vano. Obtención de la flecha en las condiciones finales (F), para cada vano real de la línea: F = YB - [h/a · (XB - Xfm)] - Yfm Xfm = c · ln[h/a + Ö(1+(h/a)²)] Yfm = c · cosh (Xfm/c) Siendo: YB = Ordenada de uno de los puntos de fijación del conductor al apoyo (m). XB = Abcisa de uno de los puntos de fijación del conductor al apoyo (m). Yfm = Ordenada del punto donde se produce la flecha máxima (m). Xfm = Abcisa del punto donde se produce la flecha máxima (m). h = Desnivel entre los puntos de fijación del conductor a los apoyos (m). a = proyección horizontal del vano (m). Si existen cables de tierra se utilizarán las mismas fórmulas que para los conductores. 1.3.1. Tensión máxima (Art. 27.1 RLAAT). Condiciones iniciales a considerar en la ecuación del cambio de condiciones. a) Zona A. t = - 5 ºC. Sobrecarga: viento (Pv). b) Zona B. t = - 15 ºC. Sobrecarga: hielo (Ph). c) Zona C. t = - 20 ºC.



Sobrecarga: hielo (Ph). 1.3.2. Flecha máxima (Art 27.3 RLAAT). Condiciones finales a considerar en la ecuación del cambio de condiciones. a) Hipótesis de viento. t = + 15 ºC. Sobrecarga: Viento (Pv). b) Hipótesis de temperatura. t = + 50 ºC. Sobrecarga: ninguna. c) Hipótesis de hielo. t = 0 ºC. Sobrecarga: hielo (Ph). Zona A: Se consideran las hipótesis a) y b). Zonas B y C: Se consideran las hipótesis a), b) y c). 1.3.3. Flecha mínima. Condiciones finales a considerar en la ecuación del cambio de condiciones. a) Zona A. t = - 5 ºC. Sobrecarga: ninguna. b) Zona B. t = - 15 ºC. Sobrecarga: ninguna. c) Zona C. t = - 20 ºC. Sobrecarga: ninguna. 1.3.4. Desviación cadena aisladores. Condiciones finales a considerar en la ecuación del cambio de condiciones. t = - 5 ºC. Sobrecarga: mitad de Viento (Pv/2). 1.3.5. Hipótesis de Viento. Cálculo de apoyos. Condiciones finales a considerar en la ecuación del cambio de condiciones. t = - 5 ºC.



Sobrecarga: Viento (Pv). 1.3.6. Tendido de la línea. Condiciones finales a considerar en la ecuación del cambio de condiciones. t = - 20 ºC (Sólo zona C). t = - 15 ºC (Sólo zonas B y C). t = - 10 ºC (Sólo zonas B y C). t = - 5 ºC. t = 0 ºC. t = + 5 ºC. t = + 10 ºC. t = + 15 ºC. t = + 20 ºC. t = + 25 ºC. t = + 30 ºC. t = + 35 ºC. t = + 40 ºC. t = + 45 ºC. t = + 50 ºC. Sobrecarga: ninguna. 1.4. LIMITE DINAMICO "EDS". EDS = (Th / Qr) · 100 < 18 Siendo: EDS = Every Day Estress, esfuerzo al cual están sometidos los conductores de una línea la mayor parte del tiempo, correspondiente a la temperatura media o a sus proximidades, en ausencia de sobrecarga. Th = Componente Horizontal de la Tensión o Tensión Horizontal en las condiciones finales consideradas, para el vano de regulación (kg). Zonas A y B, tª = 15 ºC; Zona C, tª= 10 ºC. Sobrecarga: ninguna. Qr = Carga de rotura del conductor (kg). 1.5. APOYOS (Art. 30 RLAAT). Para el cálculo de apoyos, se consideran éstos sometidos a los siguientes esfuerzos: Apoyos de líneas situadas en zona A (Altitud inferior a 500 m) Hipótesis 1ª Hipótesis 2ª Hipótesis 3ª Hipótesis 4ª Tipo de apoyo Viento Hielo Des.Tracciones Rotura cond - Alineación - Cargas perm.(Art.15) - Cargas perm.(Art.15) - C.per.(Art.15) - Viento (Art.16) - Deseq. Tracc. (Art.18.1) - Rot.c. (A.19.1)



- Temperatura -5 ºC - Temperatura -5 ºC - Tª -5 ºC * Cargas verticales Tv * Cargas verticales Tv * C. vert. Tv Tv = Pcv + Pca·nc Tv = Pcv + Pca·nc Tv=Pcv+Pca·nc * Cargas horizontales Th * Cargas horizontales Th * C. horiz. Th Th = Fvc + Eca·nc Th = Dtv Th = Rot direc: normal a línea direc: línea esf.torsión - Angulo y - Cargas perm.(Art.15) - Cargas perm.(Art.15) - C.per.(Art.15) Estrellamiento - Viento (Art.16) - Deseq. Tracc. (Art.18) - Rot.c. (A.19.1) - Result.ángulo (Art.20) - Temperatura -5 ºC - Tª -5 ºC - Temperatura -5 ºC * Cargas verticales Tv * C. vert. Tv * Cargas verticales Tv Tv = Pcv + Pca·nc Tv=Pcv+Pca·nc Tv = Pcv + Pca·nc * Cargas horizontales Th * C. horiz. Th * Cargas horizontales Th Th = Dtv Th = Rot Th = Fvc + Eca·nc + Rav direc: normal a bisect.ang. esf.torsión direc: bisect. ángulo - Anclaje - Cargas perm.(Art.15): - Cargas perm.(Art.15) - C.per.(Art.15) - Viento (Art.16) - Deseq. Tracc. (Art.18.2) - Rot.c. (A.19.2) - Temperatura -5 ºC - Temperatura -5 ºC - Tª -5 ºC * Cargas verticales Tv * Cargas verticales Tv * C. vert. Tv Tv = Pcv + Pca·nc Tv = Pcv + Pca·nc Tv=Pcv+Pca·nc * Cargas horizontales Th * Cargas horizontales Th * C. horiz. Th Th = Fvc + Eca·nc Th = Dtv Th = Rot direc: normal a línea direc: línea esf.torsión - Fin línea - Cargas perm.(Art.15): - C.per.(Art.15) - Viento (Art.16) - Rot.c. (A.19.3) - Deseq. Tracc. (Art.18.3) - Tª -5 ºC - Temperatura -5 ºC * C. vert. Tv * Cargas verticales Tv Tv=Pcv+Pca·nc Tv = Pcv + Pca·nc * C. horiz. Th * Cargas horizontales Th Th = Rot Th = Rv-Esf.equivalente esf.torsión entre Fvc+Eca·nc/Dtv direc: línea

Para la determinación de las tensiones de los conductores y cables de tierra se considerarán éstos sometidos a la acción del viento, según el artículo 16.



Apoyos de líneas situadas en zonas B y C (Altitud igual o superior a 500 m) Hipótesis 1ª Hipótesis 2ª Hipótesis 3ª Hipótesis 4ª Tipo de apoyo Viento Hielo Des.Tracciones Rotura cond - Alineación - Cargas perm.(Art.15): - C.perm. (Art.15) - C. perm. (Art.15) - C. per. (A.15) - Viento (Art.16) - Hielo (Art.17) - Hielo (Art.17) - Hielo (Art.17) - Temperatura -5 ºC - Temperatura (Art.27.1) -Des.T. (Art.18.1) - Rot.c. (A.19.1) * Cargas verticales Tv B: -15 ºC, C: -20 ºC - Temperatura (Art.27.1) - Tª (Art.27.1) Tv = Pcv + Pca·nc * Cargas verticales Tv B: -15 ºC, C: -20 ºC B:-15ºC,C:-20ºC * Cargas horizontales Th Tv = Pch + Pca·nc * Cargas verticales Tv * C. vert. Tv Th = Fvc + Eca·nc Tv = Pch + Pca·nc Tv=Pch+Pca·nc direc: normal a línea * Cargas horizontales Th * C. horiz. Th Th = Dth Th = Rot direc: línea esf.torsión - Angulo y - Cargas perm.(Art.15) - C.perm. (Art.15) - C. perm. (Art.15) - C. per. (A.15) Estrellamiento - Viento (Art.16) - Hielo (Art.17) - Hielo (Art.17) - Hielo (Art.17) - Res. ángulo (Art.20) - Res. ángulo (Art.20)- Des.Tracc. (Art.18) - Rot.c. (A.19.1) - Temperatura -5 ºC - Temperatura (Art.27.1) - Temperatura (Art.27.1) - Tª (Art.27.1) * Cargas verticales Tv B: -15 ºC, C: -20 ºC B: -15 ºC, C: -20 ºC B:-15ºC,C:-20ºC Tv = Pcv + Pca·nc * Cargas verticales Tv * Cargas verticales Tv * C. vert. Tv * Cargas horizontales Th Tv = Pch + Pca·nc Tv = Pch + Pca·nc Tv=Pch+Pca·nc Th = Fvc + Eca·nc + Rav * Cargas horizontales Th * Cargas horizontales Th * C. horiz. Th direc: bisect. ángulo Th = Rah Th = Dth Th = Rot direc: bisect. ángulo direc: normal a bisect.ang. esf.torsión - Anclaje - Cargas perm.(Art.15): - C.perm. (Art.15) - C. perm. (Art.15) - C. per. (A.15) - Viento (Art.16) - Hielo (Art.17) - Hielo (Art.17) - Hielo (Art.17) - Temperatura -5 ºC - Temperatura (Art.27.1) - Des.Tracc. (Art.18.2) - Rot.c. (A.19.2) * Cargas verticales Tv B: -15 ºC, C: -20 ºC - Temperatura (Art.27.1) - Tª (Art.27.1) Tv = Pcv + Pca·nc * Cargas verticales Tv B: -15 ºC, C: -20 ºC B:-15ºC,C:-20ºC * Cargas horizontales Th Tv = Pch + Pca·nc * Cargas verticales Tv * C. vert. Tv Th = Fvc + Eca·nc Tv = Pch + Pca·nc Tv=Pch+Pca·nc direc: normal a línea * Cargas horizontales Th * C. horiz. Th Th = Dth Th = Rot direc: línea esf.torsión - Fin línea - Cargas perm.(Art.15): - C. perm. (Art.15) - C. per. (A.15) - Viento (Art.16) - Hielo (Art.17) - Hielo (Art.17) - Des.Tracc. (Art.18.3) - Des.Tracc. (Art.18.3) - Rot.c. (A.19.3)



- Temperatura -5 ºC - Temperatura (Art.27.1) - Tª (Art.27.1) * Cargas verticales Tv B: -15 ºC, C: -20 ºC B:-15ºC,C:-20ºC Tv = Pcv + Pca·nc * Cargas verticales Tv * C. vert. Tv * Cargas horizontales Th Tv = Pch + Pca·nc Tv=Pch+Pca·nc Th = Rv-Esf.equivalente * Cargas horizontales Th * C. horiz. Th entre Fvc+Eca·nc/Dtv Th = Dth Th = Rot direc: línea direc: línea esf.torsión

En los apoyos de alineación y ángulo se prescinde de la 4ª hipótesis si se verifican simultáneamente las siguientes condiciones (art. 30.3) - La línea es de 2ª o 3ª categoría. - La carga de rotura del conductor es inferior a 6.600 kg. - Los conductores y cables de tierra tienen un coeficiente de seguridad de 3, como mínimo. - El coeficiente de seguridad de los apoyos y cimentaciones en la hipótesis tercera es el correspondiente a las hipótesis normales. - Se instalen apoyos de anclaje cada 3 km. como máximo. 1.5.1. Cargas permanentes (Art. 15, 16 y 17). Se considerarán las cargas verticales debidas al peso de los distintos elementos: conductores con sobrecarga (según hipótesis), aisladores, herrajes y cables de tierra si los hubiera. En todas las hipótesis en zona A y en la hipótesis de viento en zonas B y C, el peso que gravita sobre los apoyos debido al conductor y su sobrecarga "Pcv" será: Pcv = Lv · Ppv · cos a · n (kg) Siendo: Lv = Longitud del conductor que gravita sobre el apoyo en las condiciones de - 5 ºC con sobrecarga de viento (m). Ppv = Peso propio del conductor con sobrecarga de viento (kg/m). a = Angulo que forma la resultante del viento con el peso propio del conductor. n = número total de conductores. En todas las hipótesis en zonas B y C, excepto en la hipótesis 1ª de Viento, el peso que gravita sobre los apoyos debido al conductor y su sobrecarga "Pch" será: Pch = Lh · Pph · n (kg) Siendo: Lh = Longitud del conductor que gravita sobre el apoyo en las condiciones de - 15 ºC (zona B) o - 20 ºC (zona C) con sobrecarga de hielo (m). Pph = Peso propio del conductor con sobrecarga de hielo (kg/m). n = número total de conductores.



En todas las zonas y en todas las hipótesis habrá que considerar el peso de los herrajes y la cadena de aisladores "Pca", así como el número de cadenas de aisladores del apoyo "nc".

Si hay cables de tierra a los valores ”Pcv“ y ”Pch“ habrá que sumarle el peso de los cables de tierra, sustituyendo en las fórmulas anteriores los datos de los conductores por los de cables de tierra. 1.5.2. Esfuerzos del viento - El esfuerzo del viento sobre los conductores "Fvc" en la hipótesis 1ª para las zonas A, B y C se obtiene de la siguiente forma: Apoyos alineación Fvc = (a1 · d1 · n1 + a2 · d2 · n2)/2 · k (kg) Apoyos fin de línea Fvc = a/2 · d · n · k (kg) Apoyos de ángulo y estrellamiento Fvc = å ap /2 · dp · np · k (kg) Siendo: a1 = Proyección horizontal del vano que hay a la izquierda del apoyo (m). a2 = Proyección horizontal del vano que hay a la derecha del apoyo (m). a = Proyección horizontal del vano (m). ap = Proyección horizontal del vano en la dirección perpendicular a la resultante (m). d, d1, d2, dp = Diámetro del conductor(mm). n, n1, n2, np = nº de haces de conductores. v = Velocidad del viento (km/h). k = 0,06 si d £ 16 mm, k = 0,05 si d > 16 mm, con v £ 120 km/h. k=0,007 · v² · 0,6 / 1000 si v > 120 km/h. - En la hipótesis 1ª para las zonas A, B y C habrá que considerar el esfuerzo del viento sobre los herrajes y la cadena de aisladores "Eca", así como el número de cadenas de aisladores del apoyo "nc". Si hay cables de tierra al valor ”Fvc“ habrá que sumarle el viento sobre los cables de tierra, sustituyendo en las fórmulas anteriores los datos de los conductores por los de cables de tierra. 1.5.3. Resultante de ángulo (Art. 20) El esfuerzo resultante de ángulos "Rav" de las tracciones de los conductores y cables de tierra en la hipótesis 1ª para las zonas A, B y C se obtiene del siguiente modo: Rav = Ö((Th1· n1 + Th1c· n1c )² +(Th2· n2 + Th2c· n2c )² -



- 2 · (Th1· n1 + Th1c· n1c ) · (Th2· n2 + Th2c· n2c ) · cos [180 - a] ) (kg) Siendo: n1, n2 = Número de haces de conductores . Th1, Th2 = Tensiones horizontales en las condiciones de -5 ºC con sobrecarga de viento (conductores)(kg). n1c, n2c = Número de cables de tierra . Th1c, Th2c = Tensiones horizontales en las condiciones de -5 ºC con sobrecarga de viento (cables de tierra)(kg). a = Angulo que forman Th1 y Th2 (gr. sexa.). El esfuerzo resultante de ángulos "Rah" de las tracciones de los conductores y cables de tierra en la hipótesis 2ª para las zonas B y C se obtiene del siguiente modo: Rah = Ö((Th1· n1 + Th1c· n1c )² +(Th2· n2 + Th2c· n2c )² - - 2 · (Th1· n1 + Th1c· n1c ) · (Th2· n2 + Th2c· n2c ) · cos [180 - a] ) (kg) Siendo: n1, n2 = Número de haces de conductores . Th1, Th2 = Tensiones horizontales en las condiciones de -15 ºC (zona B) o -20 ºC (zona C) con sobrecarga de hielo (conductores)(kg). n1c, n2c = Número de cables de tierra . Th1c, Th2c = Tensiones horizontales en las condiciones de -15 ºC (zona B) o -20 ºC (zona C) con sobrecarga de hielo (cables de tierra)(kg). a = Angulo que forman Th1 y Th2 (gr. sexa.). *Nota: En los apoyos de estrellamiento las operaciones anteriores se han realizado tomando las tensiones dos a dos para conseguir la resultante total. 1.5.4. Desequilibrio de tracciones (Art. 18) - En la hipótesis 1ª (sólo apoyos fin de línea) en zonas A, B y C y en la hipótesis 3ª en zona A (apoyos alineación, ángulo, estrellamiento y anclaje), el desequilibrio de tracciones "Dtv" se obtiene: Apoyos de alineación Dtv = 8/100 · (Th · n + Thc · nc)(kg) Dtv = Abs( (Th1· n1 + Th1c· n1c) – (Th2 · n2 + Th2c · n2c) ) (kg) Apoyos anclaje Dtv = 50/100 · (Th · n + Thc · nc)(kg) Dtv = Abs( (Th1· n1 + Th1c· n1c) – (Th2 · n2 + Th2c · n2c) ) (kg)



Apoyos ángulo y estrellamiento Dtv = 50/100 · (Th · n + Thc · nc )(kg) Apoyos fin de línea Dtv = 100/100 · (Th · n + Thc · nc)(kg) Siendo: n, n1, n2 = número total de conductores. Th, Th1, Th2 = Componente horizontal de la tensión en las condiciones de - 5 ºC y sobrecarga de viento (conductores)(kg). nc, n1c, n2c = número total de cables de tierra. Thc, Th1c, Th2c = Componente horizontal de la tensión en las condiciones de - 5 ºC y sobrecarga de viento (cables de tierra)(kg). - En la hipótesis 2ª (fin de línea) y 3ª (alineación, ángulo, estrellamiento y anclaje) en zonas B y C, el desequilibrio de tracciones "Dth" se obtiene: Apoyos de alineación Dth = 8/100 · (T0h · n + T0hc · nc) (kg) Dth = Abs( (T0h1· n1 + T0h1c· n1c) – (T0h2 · n2 + T0h2c · n2c) ) (kg) Apoyos anclaje Dth = 50/100 · (T0h · n + T0hc · nc) (kg) Dth = Abs( (T0h1· n1 + T0h1c· n1c) – (T0h2 · n2 + T0h2c · n2c) ) (kg) Apoyos ángulo y estrellamiento Dth = 50/100 · (T0h · n + T0hc · nc) (kg) Apoyos fin de línea Dth = 100/100 · (T0h · n + T0hc · nc) (kg) Siendo: n, n1, n2 = número total de conductores. T0h ,T0h1 ,T0h2 = Componente horizontal de la tensión en las condiciones más desfavorables de tensión máxima a - 15 ºC (Zona B) y - 20 ºC (Zona C) con sobrecarga de hielo (conductores)(kg). nc, n1c, n2c = número total de cables de tierra. T0hc ,T0h1c ,T0h2c = Componente horizontal de la tensión en las condiciones más desfavorables de tensión máxima a - 15 ºC (Zona B) y - 20 ºC (Zona C) con sobrecarga de hielo (cables de tierra)(kg).



1.5.5. Esfuerzo equivalente a la Resultante entre el esfuerzo del viento y el desequilibrio de tracciones En los apoyos fin de línea, en la hipótesis de viento en zonas A, B y C, el esfuerzo del viento y el desequilibrio de tracciones son esfuerzos perpendiculares, por lo tanto el esfuerzo equivalente "Rv" (en la dirección de la línea) a la resultante de ambos se obtiene: Rv = Ö[(Fvc + Eca·nc)² + Dtv²] · (cosa + sena) (kg) Siendo: Fvc = Esfuerzo del viento sobre los conductores (kg). Eca = Esfuerzo del viento sobre la cadena de aisladores y herrajes (kg). nc = número de cadenas de aisladores del apoyo. Dtv = Desequilibrio de tracciones en la hipótesis de viento (kg). a = ángulo que forma la resultante de los esfuerzos con la línea. tg a = (Fvc + Eca·nc) / Dtv 1.5.6. Rotura de conductores (Art. 19) El esfuerzo debido a la rotura de un conductor "Rot", aplicado en el punto donde produzca la solicitación más desfavorable, se obtiene: Apoyos de alineación - Se prescinde siempre que se cumplan las condiciones especificadas en el artículo 30.3. - Si no se cumplen esas condiciones, se considerará el esfuerzo unilateral correspondiente a la rotura de un solo conductor o cable de tierra "Rot", aplicado en el punto que produzca la solicitación más desfavorable. Rot = T0h (kg) Rot = T0hc (kg) Apoyos de anclaje, ángulo y estrellamiento Rot = T0h (simplex, un sólo conductor por fase) (kg) Rot = T0h · ncf · 0,5 (dúplex, tríplex, cuadruplex; dos, tres o cuatro conductores por fase) (kg) Rot = T0hc (kg) Fin de línea



Rot = T0h · ncf (kg) Rot = 2 ·T0h · ncf (montaje tresbolillo y bandera) (kg) Rot = T0hc (kg) Siendo: ncf = número de conductores por fase. T0h = Componente horizontal de la tensión en las condiciones más desfavorables de tensión máxima (conductores). T0hc = Componente horizontal de la tensión en las condiciones más desfavorables de tensión máxima (cables de tierra). 1.5.7. Esfuerzos descentrados En los apoyos fin de línea o bandera, cuando tienen el montaje al tresbolillo o bandera, aparecen por la disposición de la cruceta esfuerzos descentrados en condiciones normales, cuyo valor será: Esdt = T0h · ncf (kg) (tresbolillo) Esdb = 3 · T0h · ncf (kg) (bandera) Esdb = T0hc (kg) (bandera y dos cables de tierra) Siendo: ncf = número de conductores por fase. T0h = Componente horizontal de la tensión en las condiciones más desfavorables de tensión máxima (conductores). T0hc = Componente horizontal de la tensión en las condiciones más desfavorables de tensión máxima (cables de tierra). 1.5.8. Apoyo adoptado El apoyo adoptado deberá soportar la combinación de esfuerzos considerados en cada hipótesis (cargas horizontales, cargas verticales y esfuerzos de torsión). 1.6. CIMENTACIONES (Art. 31 RLAAT). Las cimentaciones se podrán realizar mediante zapatas monobloque o zapatas aisladas. En ambos casos se producirán dos momentos, uno debido al esfuerzo en punta y otro debido al viento sobre el apoyo. Estarán situados los dos momentos, horizontalmente en el centro del apoyo y verticalmente a ras de tierra.



Momento debido al esfuerzo en punta El momento debido al esfuerzo en punta "Mep" se obtiene: Mep = Ep · Hrc Siendo: Ep = Esfuerzo en punta (kg). Hrc = Altura de la resultante de los conductores (m). Momento debido al viento sobre el apoyo El momento debido al esfuerzo del viento sobre el apoyo "Mev" se obtiene: Mev = Eva · Hv Siendo: Eva = Esfuerzo del viento sobre el apoyo (kg). Según artículo 16 se obtiene: Eva = (160 · (1 - h) + 80 · ( 1 - h) ) · S (apoyos de celosía con perfiles normales). Eva = (90 · (1 - h) + 45 · ( 1 - h) ) · S (apoyos de celosía con perfiles cilíndricos). Eva = 100 · S (apoyos con superficies planas si v £ 120 km/h). Eva = 70 · S (apoyos con superficies cilíndricas si v £ 120 km/h). Eva = 0,007 · v² · S (apoyos con superficies planas si v > 120 km/h). Eva = 0,007 · v² · 0,6 · S (apoyos con superficies cilíndricas si v > 120 km/h). v = Velocidad del viento (km/h). S = Superficie real del apoyo expuesta al viento (m²). h = Coeficiente de opacidad. Relación entre la superficie real de la cara y el área definida por su silueta. Hv = Altura del punto de aplicación del esfuerzo del viento (m). Se obtiene: Hv = H/3 · (d1 + 2·d2) / (d1 + d2) (m) H = Altura total del apoyo (m). d1 = anchura del apoyo en el empotramiento (m). d2 = anchura del apoyo en la cogolla (m). 1.6.1. Zapatas Monobloque. Las zapatas monobloque están compuestas por macizos de hormigón de un solo bloque. Momento de fallo al vuelco

Para que un apoyo permanezca en su posición de equilibrio, el momento creado

por las fuerzas exteriores a él ha de ser absorbido por la cimentación, debiendo cumplirse por tanto: Mf ³ 1,65 · (Mep + Mev) Siendo:



Mf = Momento de fallo al vuelco. Momento absorbido por la cimentación (kg · m). Mep = Momento producido por el esfuerzo en punta (kg · m). Mev = Momento producido por el esfuerzo del viento sobre el apoyo (kg · m). Momento absorbido por la cimentación El momento absorbido por la cimentación "Mf" se calcula por la fórmula de Sulzberger: Mf = [139 · C2 · a · h4] + [a3 · (h + 0,20) · 2420 · ( 0,5 - 2/3·Ö(1,1 · h/a · 1/10·C2) )] Siendo: C2 = Coeficiente de compresibilidad del terreno a la profundidad de 2 m (kg/cm3). a = Anchura del cimiento (m). h = Profundidad del cimiento (m). 1.6.2. Zapatas Aisladas. Las zapatas aisladas están compuestas por un macizo de hormigón para cada pata del apoyo. Fuerza de rozamiento de las tierras Cuando la zapata intenta levantar un volumen de tierra, este opone una resistencia cuyo valor será: Frt = d t · å (g 2 · L) ·tg [f/2] Siendo: d t = Densidad de las tierras de que se trata ( 1600 kg/ m3 ). g = Longitudes parciales del macizo, en m. L = Perímetro de la superficie de contacto, en m. f = Angulo de las tierras ( generalmente = 45º ). Peso de la tierra levantada El peso de la tierra levantada será: Pt = Vt · d t , en kg. Siendo: Vt = 1/3· h · (Ss + Si + Ö( Ss · Si )) ; volumen de tierra levantada, que corresponde a

un tronco de pirámide, en m3 . d t = Densidad de la tierra, en kg/ m3 . h = Altura del tronco de pirámide de la tierra levantada, en m. Ss = Superfice superior del tronco de pirámide de la tierra levantada, en m2 .



Si = Superfice inferior del tronco de pirámide de la tierra levantada, en m2 . Al volumen de tierra “ Vt “, habrá que quitarle el volumen del macizo de hormigón que hay enterrado. Peso del macizo de hormigón El peso del macizo de hormigón de la zapata será: Ph = Vh · d h , en kg. Siendo: d h = Densidad del macizo de hormigón, en kg/ m3 . Vh = å Vhi ; los volumenes “ Vhi ” pueden ser cubos, pirámides o troncos de pirámide,

en m3 . Vi = 1/3 · h · (Ss + Si + Ö( Ss · Si )) ; volumen del tronco de pirámide, en m3 .

Vi = 1/3 · h · S ; volumen de la pirámide, en m3 .

Vi = h · S ; volumen del cubo, en m3 . h = Altura del cubo, pirámide o tronco de pirámide, en m. Ss = Superfice superior del tronco de pirámide, en m2 .

Si = Superfice inferior del tronco de pirámide, en m2 .

S = Superfice de la base del cubo o pirámide, en m2 . Esfuerzo vertical debido al esfuerzo en punta El esfuerzo vertical que tiene que soportar la zapata debido al esfuerzo en punta "Fep" se obtiene: Fep = 0,5 · (Mep + Mev · f) / Base , en kg. Siendo: Mep = Momento producido por el esfuerzo en punta, en kg · m. Mev = Momento producido por el esfuerzo del viento sobre el apoyo, en kg · m. f = Factor que vale 1 si el coeficiente de seguridad del apoyo es normal y 1,25 si el coeficiente de seguridad es reforzado. Base = Base del apoyo, en m. Esfuerzo vertical debido a los pesos Sobre la zapata actuarán esfuerzos verticales debidos a los pesos, el valor será: FV = TV /4 + Pa /4 + Pt + Ph , en kg. Siendo: TV = Esfuerzos verticales del cálculo de los apoyos, en kg.



Pa = Peso del apoyo, en kg. Pt = Peso de la tierra levantada, en kg. Ph = Peso del hormigón de la zapata, en kg. Esfuerzo total sobre la zapata El esfuerzo total que actúa sobre la zapata será: FT = Fep + FV , en kg. Siendo: Fep = Esfuerzo debido al esfuerzo en punta, en kg. FV = Esfuerzo debido a los esfuerzos verticales, en kg. Comprobación de las zapatas Si el esfuerzo total que actúa sobre la zapata tiende a levantar el macizo de hormigón, habrá que comprobar el coeficiente de seguridad ”Cs“, cuyo valor será: Cs = ( FV + Frt ) / Fep > 1,5 . Si el esfuerzo total que actúa sobre la zapata tiende a hundir el macizo de hormigón, habrá que comprobar que el terreno tiene la debida resistencia ”Rt“, cuyo valor será: Rt = FT / S , en kg/cm2 . Siendo: FV = Esfuerzo debido a los esfuerzos verticales, en kg. Frt = Esfuerzo de rozamiento de las tierras, en kg. Fep = Esfuerzo debido al esfuerzo en punta, en kg. FT = Esfuerzo total sobre la zapata, en kg.

S = Superficie de la base del macizo, en cm2 . 1.7. CADENA DE AISLADORES. 1.7.1. Cálculo eléctrico El grado de aislamiento respecto a la tensión de la línea se obtiene colocando un número de aisladores suficiente "NAis", cuyo número se obtiene: NAis = Nia · Ume / Llf Siendo: NAis = número de aisladores de la cadena. Nia = Nivel de aislamiento recomendado según las zonas por donde atraviesa la línea (cm/kV).



Ume = Tensión más elevada de la línea (kV). Llf = Longitud de la línea de fuga del aislador elegido (cm). 1.7.2. Cálculo mecánico Mecánicamente, el coeficiente de seguridad a la rotura de los aisladores "Csm" ha de ser mayor de 3. El aislador debe soportar las cargas normales que actúan sobre él. Csmv = Qa / (Pv+Pca) > 3 Siendo: Csmv = coeficiente de seguridad a la rotura de los aisladores con cargas normales. Qa = Carga de rotura del aislador (kg). Pv = El esfuerzo vertical transmitido por los conductores al aislador (kg). Pca = Peso de la cadena de aisladores y herrajes (kg). El aislador debe soportar las cargas anormales que actúan sobre él. Csmh = Qa / (Toh·ncf) > 3 Siendo: Csmh = coeficiente de seguridad a la rotura de los aisladores con cargas anormales. Qa = Carga de rotura del aislador (kg). Toh = Tensión horizontal máxima en las condiciones más desfavorables (kg). ncf = número de conductores por fase. 1.7.3. Longitud de la cadena La longitud de la cadena Lca será: Lca = NAis · LAis (m) Siendo: Lca = Longitud de la cadena (m). NAis = número de aisladores de la cadena. LAis = Longitud de un aislador (m). 1.7.4. Peso de la cadena El peso de la cadena Pca será: Pca = NAis · PAis (kg) Siendo: Pca = Peso de la cadena (kg). NAis = número de aisladores de la cadena. PAis = Peso de un aislador (kg).



1.7.5. Esfuerzo del viento sobre la cadena El esfuerzo del viento sobre la cadena Eca será: Eca = k · (DAis / 1000) · Lca (kg) Siendo: Eca = Esfuerzo del viento sobre la cadena (kg). k = 70 (si v £ 120 km/h). Según artículo 16. k = 0,007 · v² · 0,6 (si v > 120 km/h). Según artículo 16. v = Velocidad del viento (km/h). DAis = Diámetro máximo de un aislador (mm). Lca = Longitud de la cadena (m). 1.8. DISTANCIAS DE SEGURIDAD. 1.8.1. Distancia de los conductores al terreno La altura de los apoyos será la necesaria para que los conductores, con su máxima flecha vertical, queden situados por encima de cualquier punto del terreno o superficies de agua no navegables a una altura mínima de. 5,3 + U/150 (m), mínimo 6 m. Siendo: U = Tensión de la línea (kV). 1.8.2. Distancia de los conductores entre sí La distancia de los conductores entre sí "D" debe ser como mínimo: D = k·Ö(F + L) + U/150 (m). Siendo: k = Coeficiente que depende de la oscilación de los conductores con el viento, según tabla del artículo 25.1. RLAAT. L = Longitud de la cadena de suspensión (m). Si la cadena es de amarre L=0. U = Tensión de la línea (kV). F = Flecha máxima (m). 1.8.3. Distancia de los cables de tierra entre sí La distancia de los cables de tierra entre sí "D" debe ser como mínimo: D = k·Ö(F) + U/150 (m) . Siendo:



k = Coeficiente que depende de la oscilación de los cables de tierra con el viento, según tabla del artículo 25.1. RLAAT. U = Tensión de la línea (kV). F = Flecha máxima (m). 1.8.4. Distancia de los conductores al apoyo La distancia mínima de los conductores al apoyo "ds" será de: ds = 0,1 + U/150 (m), mínimo de 0,2 m. Siendo: U = Tensión de la línea (kV). 1.9. ANGULO DE DESVIACION DE LA CADENA DE SUSPENSION. Debido al esfuerzo del viento sobre los conductores, las cadenas de suspensión en apoyos de alineación sufren una desviación respecto a la vertical. El ángulo máximo de desviación de la cadena "a" no podrá ser superior al ángulo "b" máximo permitido para que se mantenga la distancia del conductor al apoyo. tg a = (Pv + Eca/2) / (P-5ºC+V/2 + Pca/2) = Etv / Pt , en apoyos de alineación. Siendo: tg a = Tangente del ángulo que forma la cadena de suspensión con la vertical, al desviarse por la acción del viento. Pv = Esfuerzo de la mitad del viento sobre el conductor (kg). Eca = Esfuerzo de la mitad del viento sobre la cadena de aisladores y herrajes (kg). P-5ºC+V/2 = Peso total del conductor que gravita sobre el apoyo en las condiciones de - 5 ºC con sobrecarga mitad de viento (kg). Pca = Peso de la cadena de aisladores y herrajes (kg). Si el valor del ángulo de desviación de la cadena "a" es mayor del ángulo máximo permitido "b", se deberá colocar un contrapeso de valor: G = Etv / tg b-Pt 1.10. DESVIACION HORIZONTAL DE LAS CATENARIAS POR LA ACCION DEL VIENTO. dH = z · sena Siendo: dH = Desviación horizontal de las catenarias por la acción del viento (m). z = Distancia entre el punto de la catenaria y la recta de unión de los puntos de sujeción (m). a = Angulo que forma la resultante del viento con el peso propio del conductor.



2. DATOS GENERALES DE LA INSTALACION. Tensión de la línea: 25 kV. Tensión más elevada de la línea: 36 kV. Velocidad del viento: 120 km/h. Zonas: B. CONDUCTOR. Denominación: LA-56. Sección: 54.6 mm2 . Diámetro: 9.5 mm. Carga de Rotura: 1666 kg. Módulo de elasticidad: 8100 kg/mm2 . Coeficiente de dilatación lineal: 19.1 · 10-6 . Peso propio: 0.19 k/m. Peso propio más sobrecarga de viento: 0.6 kg/m. Peso propio más sobrecarga con la mitad del viento: 0.34 kg/m. Peso propio más sobrecarga de hielo(Zona B): 0.74 kg/m. Peso propio más sobrecarga de hielo(Zona C): 1.3 kg/m. 3. TENSION MAXIMA EN LA LINEA Y COMPONENTE HORIZONTAL. Ver en la tabla de TENSIONES Y FLECHAS EN HIPOTESIS REGLAMENTARIAS. 4. VANO DE REGULACION. Ver en la tabla de TENSIONES Y FLECHAS EN HIPOTESIS REGLAMENTARIAS. 5. TENSIONES HORIZONTALES Y FLECHAS EN DETERMINADAS CONDICIONES. Ver en la tabla de TENSIONES Y FLECHAS EN HIPOTESIS REGLAMENTARIAS. Ver en la tabla de TENSIONES Y FLECHAS DE TENDIDO. 6. LIMITE DINAMICO EDS. Ver en la tabla de TENSIONES Y FLECHAS DE TENDIDO. 7. APOYOS. Ver en la tabla de CALCULO DE APOYOS. 8. CIMENTACIONES. Ver en la tabla de CALCULO DE CIMENTACIONES. 9. CADENAS DE AISLADORES.



Ver en la tabla de CALCULO DE CADENAS DE AISLADORES. 10. DISTANCIAS DE SEGURIDAD. 10.1. Distancia de los conductores al terreno La altura de los apoyos será la necesaria para que los conductores, con su máxima flecha vertical, queden situados por encima de cualquier punto del terreno o superficies de agua no navegables a una altura mínima de. dst = 5,3 + U/150 = 5,3 + 25/150 = 5.47 m.; mínimo 6m. dst = 6 m. Siendo: U = Tensión de la línea (kV). 10.2. Distancia de los conductores entre sí La distancia de los conductores entre sí D debe ser como mínimo: D = k·Ö(F + L) + U/150 Siendo: k = Coeficiente que depende de la oscilación de los conductores con el viento, según tabla del artículo 25.1. RLAAT. L = Longitud de la cadena de suspensión (m). Si la cadena es de amarre L=0. U = Tensión de la línea (kV). F = Flecha máxima (m). apoyo 1 D = 0.65·Ö(0.8 + 0) + 25/150 = 0.75 m apoyo 2 D = 0.65·Ö(0.8 + 0.68) + 25/150 = 0.96 m apoyo 3 D = 0.65·Ö(1.5 + 0) + 25/150 = 0.96 m apoyo 4 D = 0.65·Ö(1.5 + 0.68) + 25/150 = 1.13 m apoyo 5 D = 0.65·Ö(1.5 + 0.68) + 25/150 = 1.13 m



apoyo 6 D = 0.65·Ö(1.5 + 0) + 25/150 = 0.96 m 10.3. Distancia de los conductores al apoyo La distancia mínima de los conductores al apoyo ds será de: dsa = 0,1 + U/150 = 0,1 + 25/150 = 0.27 m.; mínimo 0,2 m. dsa = 0.27 m. Siendo: U = Tensión de la línea (kV). 11. ANGULO DE DESVIACION DE LA CADENA DE SUSPENSION. Debido al esfuerzo del viento sobre los conductores, las cadenas de suspensión en apoyos de alineación sufren una desviación respecto a la vertical. El ángulo máximo de desviación de la cadena no podrá ser superior al ángulo máximo permitido para que se mantenga la distancia del conductor al apoyo. tg a = (Pv + Eca/2) / (P-5ºC+V/2 + Pca/2) = Etv / Pt , en apoyos de alineación. Siendo: tg a = Tangente del ángulo que forma la cadena de suspensión con la vertical, al desviarse por la acción del viento. Pv = Esfuerzo de la mitad del viento sobre el conductor (kg). Eca = Esfuerzo de la mitad del viento sobre la cadena de aisladores y herrajes (kg). P-5ºC+V/2 = Peso total del conductor que gravita sobre el apoyo en las condiciones de - 5 ºC con sobrecarga mitad de viento (kg). Pca = Peso de la cadena de aisladores y herrajes (kg). Si el valor del ángulo de desviación de la cadena es mayor del ángulo máximo permitido , se deberá colocar un contrapeso de valor: G = Etv / tg b -Pt Apoyos de Alineación. apoyo 2 tg a = (Pv + Eca/2) / (P-5ºC+V/2 + Pca/2) = (16.62 + 8.33/2) / (9.49 + 6.8/2) = 1.61. a = 58.2º b = 65.68º apoyo 4 tg a = (Pv + Eca/2) / (P-5ºC+V/2 + Pca/2) = (24.51 + 8.33/2) / (16.53 + 6.8/2) = 1.44. a = 55.2º b = 65.68º



apoyo 5 tg a = (Pv + Eca/2) / (P-5ºC+V/2 + Pca/2) = (24.51 + 8.33/2) / (12.57 + 6.8/2) = 1.8. a = 60.88º b = 65.68º



12. TABLAS RESUMEN. 12.1. TENSIONES Y FLECHAS EN HIPOTESIS REGLAMENTARIAS (CONDUCTORES).

Vano Longit. Desni. Vano Hipótesis de Tensión Máxima

Hipótesis de Flecha Máxima

Regula.

-5ºC+V -15ºC+H

-20ºC+H

15ºC+V 50ºC 0ºC+H

(m) (m) (m) Toh(kg) Toh(kg) Toh(kg) Th(kg) F(m) Th(kg) F(m) Th(kg) F(m) 6-5 86 -1.63 86 553.6 385.2 1.44 116.6 1.5 492.1 1.4 5-4 86 0 86 553.6 385.2 1.44 116.6 1.5 492.1 1.4 4-3 86 -0.12 86 553.6 385.2 1.44 116.6 1.5 492.1 1.4 3-2 57.66 0.12 58.34 554.6 361.4 0.69 103.1 0.76 471.3 0.66 2-1 59 0.53 58.34 554.6 361.4 0.72 103.1 0.8 471.3 0.69

Vano Longit.

Desni. Vano Hipótesis Flecha Minima

Hipótesis de Cálculo Apoyos D.C.Ais. Desviación horizontal

Regula. -5ºC -15ºC -20ºC -5ºC+V -15ºC+H -20ºC+H -5ºC+V/2 viento (m) (m) (m) F(m) F(m) F(m) Th(kg) Th(kg) Th(kg) Th(kg) (m)

6-5 86 -1.63 86 0.5 457.7 553.6 351.9 5-4 86 0 86 0.5 457.7 553.6 351.9 4-3 86 -0.12 86 0.5 457.7 553.6 351.9 3-2 57.66 0.12 58.34 0.17 462.9 554.6 402.6 2-1 59 0.53 58.34 0.18 462.9 554.6 402.6

12.2. TENSIONES Y FLECHAS DE TENDIDO (CONDUCTORES).

Vano

Long. Desni. V.Reg. -20ºC -15ºC -10ºC -5ºC 0ºC 5ºC 10ºC 15ºC

(m) (m) (m) T(kg) F(m) T(kg) F(m) T(kg) F(m) T(kg) F(m) T(kg) F(m) T(kg) F(m) T(kg) F(m) T(kg) F(m) 6-5 86 -1.63 86 347.9 0.5 314.6 0.56 283.7 0.62 255.5 0.68 230.4 0.76 208.4 0.84 189.6 0.92 5-4 86 0 86 347.9 0.5 314.6 0.56 283.7 0.62 255.5 0.68 230.4 0.76 208.4 0.84 189.6 0.92 4-3 86 -0.12 86 347.9 0.5 314.6 0.56 283.7 0.62 255.5 0.68 230.4 0.76 208.4 0.84 189.6 0.92 3-2 57.66 0.12 58.34 452.7 0.17 412.7 0.19 373.4 0.21 335 0.23 298.1 0.26 263 0.3 230.5 0.34 2-1 59 0.53 58.34 452.7 0.18 412.7 0.2 373.4 0.22 335 0.25 298.1 0.28 263 0.31 230.5 0.36

Vano Long. Desn

i. V.Reg

. 20ºC 25ºC 30ºC 35ºC 40ºC 45ºC 50ºC EDS

(m) (m) (m) T(kg) F(m)

T(kg) F(m)

T(kg) F(m)

T(kg) F(m)

T(kg) F(m)

T(kg) F(m)

T(kg) F(m)

6-5 86 -1.63 86 173.5 1.01 159.9 1.09 148.4 1.18 138.6 1.26 130.2 1.34 122.9 1.42 116.6 1.5 11.38 5-4 86 0 86 173.5 1.01 159.9 1.09 148.4 1.18 138.6 1.26 130.2 1.34 122.9 1.42 116.6 1.5 11.38 4-3 86 -0.12 86 173.5 1.01 159.9 1.09 148.4 1.18 138.6 1.26 130.2 1.34 122.9 1.42 116.6 1.5 11.38 3-2 57.66 0.12 58.34 201.4 0.39 176.1 0.45 154.9 0.51 137.6 0.57 123.6 0.64 112.3 0.7 103.1 0.76 13.84 2-1 59 0.53 58.34 201.4 0.41 176.1 0.47 154.9 0.53 137.6 0.6 123.6 0.67 112.3 0.73 103.1 0.8 13.84



12.3. CALCULO DE APOYOS.

Apoyo Función Ang. Rel.

Hipótesis 1ª (Viento) Hipótesis 2ª (Hielo) Hipótesis 3ª (Des.Tr.) Hipótesis 4ª (Rotura) Esf.Tors. D.Cond.

-5ºC+V (-15:B/-20:C)ºC+H (-5:A)ºC+V (-5:A)ºC+V Con.norm.

Cálculo

(-15:B/-20:C)ºC+H (-15:B/-20:C)ºC+H gr.sexa. Tv(kg) Th(kg) Tv(kg) Th(kg) Tv(kg) Th(kg) Tv(kg) Th(kg) (kg) (m)

6 Fin Línea 53 1487.6; dir:línea

147.9 1660.9; dir:línea

147.9 553.6 0 0.96

5 Alineación

61 172.1; dir:nor.lín.

180.9 180.9 132.9; dir:línea

1.13

4 Alineación

69.8 172; dir:nor.lín.

214.7 214.7 132.9; dir:línea

1.13

3 Angulo 49.1; apo.4

80 1965.4; dir:result.

195.4 2181.3; dir:result.

195.4 1173.8; dir:nor.res.

195.4 554.6 0.96

2 Alineación

50.5 124.7; dir:nor.lín.

139.1 139.1 133.1; dir:línea

0.96

1 Fin LíneaC

41.1 1464.1; dir:línea

101.2 1663.9; dir:línea

101.2 554.6 0 0.75

12.4. APOYOS ADOPTADOS. Apoyo Función Tipo Coefic. Angulo Altura Esf.Uti

l Esf.Ve

r. Esf.Ve

r. Esfuer. Dist. Peso

Segur. Total Punta s.Tors. c.Tors. Torsión

Torsión

gr.sexa.

(m) (kg) (kg) (kg) (kg) (m) (kg)

6 Fin Línea Celosia recto N 10 2000 1500 900 1200 1.5 5 Alineació

n Celosia recto N 12 500 1000 600 560 1.5

4 Alineación

Celosia recto N 12 500 1000 600 560 1.5

3 Angulo Celosia recto N 98 12 3000 2000 1000 1500 1.5 2 Alineació

n Celosia recto N 12 500 1000 600 560 1.5

1 Fin LíneaC

Celosia recto N 10 2000 1500 900 1200 1.5



12.5. CRUCETAS ADOPTADAS. Apoyo Función Tipo Montaje D.Con

d. a b c d e Peso Esfuerz

o Altura

Cuceta Brazo Brazo Brazo D.Vert. Altura Máximo

Cúpula

Superior

Medio Inferior

Brazos Refuer.

(m) (m) (m) (m) (m) (m) (kg) (kg) (m) 6 Fin Línea Celosia recto Boveda N. 1.88 1.8 0.55 1.2 100 9000 5 Alineació

n Celosia recto Tresbolillo S. 2.4 1.25 1.5 1.25 1.2 100 4500

4 Alineación

Celosia recto Tresbolillo S. 2.4 1.25 1.5 1.25 1.2 100 4500

3 Angulo Celosia recto Tresbolillo S. 2.4 1.25 1.5 1.25 1.2 100 4500 2 Alineació

n Celosia recto Tresbolillo S. 2.4 1.25 1.5 1.25 1.2 100 4500

1 Fin LíneaC

Celosia recto Montaje O S. 1.25 1.25 100 4500

12.6. CALCULO DE CIMENTACIONES. Apoyo Función Esf.Uti

l Alt.Re

s. Mom.Producid

o Esf.Vi

e. Alt.Vie

. Mom.Producid

o Momento

Total Punta conduc

. por el conduc. Apoyo

s Apoyo

s Viento Apoyos Fuerzas

externas (kg) (m) (kg.m) (kg) (m) (kg.m) (kg.m)

6 Fin Línea 2000 9.62 19233.3 241.9 3.83 926.6 20160 5 Alineació

n 500 8.82 4410 295.7 5 1479.4 5889.4

4 Alineación

500 8.82 4410 295.7 5 1479.4 5889.4

3 Angulo 3000 8.7 26100 317.9 4.64 1474.3 27574.3 2 Alineació

n 500 8.82 4410 295.7 5 1479.4 5889.4

1 Fin LíneaC

2000 8.15 16300 245.3 3.88 951 17251

Apoyo Función Ancho Alto MONOBLOQUE ZAPATAS AISLADAS Cimen. Cimen. Coefic. Mom.Absorbido Volum. Peso Volum. Dens. Peso Esf.Roz. Esf. Esf. Coef. Res.Cálc. Comp. por la cimentac. Horm. Horm. Tierra Tierra Tierra Tierra Montan. Vert. Seg. Tierra A(m) H(m) (kg.m) (m3) (kg) (m3) (kg/m3) (kg) (kg) (kg) (kg) (kg/cm2)

6 Fin Línea 0.96 2.2 10 33441.2 5 Alineación 1 1.55 10 9718.2 4 Alineación 1 1.55 10 9718.2 3 Angulo 1.02 2.35 10 45718.7 2 Alineación 1 1.55 10 9718.2 1 Fin

LíneaC 0.98 2.1 10 28710.1

La Granadella a 4 de setembre de 2006

Marc Guiu Arbonés Enginyer Tècnic Industrial

Col·legiat nº: 58.979




Plànols






INDEX 1. SITUACIÓ I EMPLAÇAMENT............................................................................................................. 2. PLANTA. .................................................................................................................................................... 3. PLANTA ELECTRICA............................................................................................................................ 4. VISTA PLANTA LINIA CT-CGP.......................................................................................................... 5. CENTRE DE TRANSFORMACIÓ........................................................................................................ 6. ESQUEMA UNIFILAR CT. .................................................................................................................... 7. FOSSAR CT. .............................................................................................................................................. 8. VISTA LINIA MT (ELECTRICA). ....................................................................................................... 9. TRAÇAT MECÀNIC LÍNIA MT........................................................................................................... 10. PERFIL LÍNIA MT. ............................................................................................................................ 11. CASTELLET I CREUETES. ............................................................................................................. 12. CONVERSIÓ AERIO SOTERRADA. ............................................................................................. 13. POSTA A TERRA. ............................................................................................................................... 14. RASES.................................................................................................................................................... 15. CADENES DE SUSPENSIÓ I AMARRE. ....................................................................................... 16. ESQUEMA UNIFILAR CGP (1/4).................................................................................................... 17. ESQUEMA UNIFILAR CGP (2/4).................................................................................................... 18. ESQUEMA UNIFILAR CGP (3/4).................................................................................................... 19. ESQUEMA UNIFILAR CGP (4/4).................................................................................................... 20. ESQUEMA UNIFILAR QUADRE ENDOLLS............................................................................... 21. ESQUEMA UNIFILAR QUADRE MOLINS (1/2)......................................................................... 22. ESQUEMA UNIFILAR QUADRE MOLINS (2/2)......................................................................... 23. ESQUEMA UNIFILAR QUADRE EXTRACCIÓ (1/2) ................................................................ 24. ESQUEMA UNIFILAR QUADRE EXTRACCIÓ (2/2) ................................................................ 25. ESQUEMA UNIFILAR QUADRE LABORATORI. ..................................................................... 26. ESQUEMA UNIFILAR QUADRE EXPEDICIÓ........................................................................... 27. ESQUEMA UNIFILAR QUADRE EXTRACCIÓ ECOLOGICA (1/2) ..................................... 28. ESQUEMA UNIFILAR QUADRE EXTRACCIÓ ECOLOGICA (2/2) .....................................

OFICINA

DESPATX

LAVABO

BOTIGA

VESTIDOR DONES

LABORATORI

RECEPCIÓ NETEJA PESAT I ENMAGATZEMATGE DE LES OLIVES

A VESTIDOR HOMES

SALA DE RECOLLIDA DE FULLES

PRODUCTE ACABAT

EXPEDICIÓ

SALA GRUP CONTRA-INCENDIS

22

ARQUETA DE BOMBEIG DE

RESIDUS (ALPECHINES)

SALA CALDERA

SALA DE RECANVIS I

NETEJA

DIPOSIT D'AIGUA(SOTERRAT)

33

SALA A

IMENTACIÓ CALDERA

37

RECEPCIÓ NETEJA PESAT I ENMAGATZEMATGE DE LES OLIVES

PRODUCTE ACABAT

A

B

38

SALA D'ENMAGATZEMATGE DE L'OLI

7

36

12'

12

7

8

7

13'

13

14

SALA DE MÀQUINES

35 35 35

22

23

44.- 1u. Dipòsit cilindric vertical d'acer inoxidable , Ø2m altura total 5 m i capacitat 12.200 l.

43.- 3u. Dipòsits decantadors cilíndrics de Ø1,25 m i capacitat de 1.000l/c.u.

42.- 1u Prolongació de 2,5 m en sinfín existent.

41.- 1u. Separador centrifug vertical amb e.m. de 15 cv, 2 u bombes de 1 cv/c.u. (maniobra/neteja) i dipòsit receptor amb bomba trasiego de 1,5 cv.

filtre vibrador amb e.m. de 1 cv i bomba d'alimentació de 2 cv.40.- 1u. Centrífuga decantadora horitzontal per a massa d'olives amb e.m. de 40 cv rasca orujo de e.m. 1,5 cv,

de7,5 cv. bomba aigua consum de 1,5 cv i bomba massa de 3cv.39.- 1u. Batidora horitzontal de 3 cossos, Ø900 mm (2100 Kg/cos) d'acer inoxidable amb potencia intal.lada

38.- 1u. Sinfín transportador Ø0,20 m. Longitut 6,5 mde molí a batidora amb e.m. 3 cv.

37.- 1u. Molí de martells amb e.m. de 50 cv, criba de 3 cv, i alimentador de 1 cv.

36.- 1u. Sinfín transportador Ø0,20 m. Longitut 2,5 m de tolva a molí amb e.m. de 2 cv.

35.- 3u. Wxtractors amb e.m. de 0,5 Kw/c.u.

34.- 1u. Equip mòvil amb bomba de pressió de 3 Kw.

33.- 1u. Bomba alpechines amb e.m.de1,5 cv.

32.- 1u. Grup de pressió d'aigua amb 2 e.m. de 2,2 Kw.

31.- 1u. Analitzador de rendiment de la grassa en l'oliva i orujo amb potencia total instal.lada de 50 Kw.

30.- 1u. Molí triturador amb e.m. de 2 cv.

29.- 1u. Eparell extractor amb e.m de 1 Kw.

aigua-aigua i una bomba de circulació amb potència total ilnstal.lada de 3 Kw.28.- 1u. Caldera d'aigua calenta, capacitat 375.000Kcal/h per a combustible sòlit, 1 intercambiador d calor

27.- 1u. Bomba trasiego oli amb e.m. de 1,5 cv.

26.- 10u. Diposits cilindrics verticals d'acer inoxidable, capacitat de 30.500 l. Altura 6.25 m i Ø2,75 m

25.- 2u. Trujals soterrts d'acero inoxidable , capacitat 15.000 l/c.u.

24.- 5u. Dipòsits decantadors cilíndrics de 2.200 l/cu.

23.- 1u. Tolva d'enmagatzematge d'orujo 4,00x4,00 m capacitat de 40 Tn.

22.- 1u. Redler elevador d'orujo, longitud 15,00 m i e.m. de 4,5 cv.

21.- 2u. Separador centrífug vertical amb e.m. de 15 cv/cu. amb bomba per a diposit d'oli de 0,75 cv.

20.- 2u. Bomba d'alimentació d'acer inoxidable a centrifugues verticals amb e.m. de 0,75 cv.

19.- 1u Filtre vibrador en decanter horitzontal d'acer inoxidable amb e.m. de 0,50 cv.

18.- 1u. Sinfín transportdor de orujo , longitud 10,00 m i amb motor reductor de 2 cv.

17.- 1u. Centrifuga decantadora horitzontal d'acer inoxidable amb e.m. de 32 Kw, i rasca orujo con e.m. de 0,25 cv.

16.- 1u. Bomba de trasiego de massa d'acer inoxidable amb motor reductor de 2 cv.

circulació de 0,5 cv.15.- 2u. Batidora horitzontal de Ø900 mm, capacitat de 4.400Kg amb e.m. de 4 cv/cu.i bomba de

14.- 1u. Sistema d'alimentació de la pasta a la batidora amb 2 sinfins de 1,75 Kw i 3 cv respectivament.

13'.- 1u. Molí de discs amb e.m. de 15 Kw i alimentador de 0,37 Kw.

Molí continu Hadria amb e.m. 10 cv, 2 e.m. barreja de 0,37 Kw, e.m. alimentació moli de 3 cv.13.- 2u. Grup de moltura compost per:

0,40 m amb e.m de 1,5 cv/cu12'.- 2u. Cinta de descarga del silo als molins, longitud de 4,00 m i 2,5 m, i una amplada de

longitud 10,00 m i e.m. de 2cv.12.- 1u. Cinta de tacs per a l'elevació de l'oliva neta fins als molins, banda de PVC,

i despalillador de 0,5 cv.11.- 1u. rentadora d'olives, amb bomba de recirculació de 5cv. equip de rentat de e.m. 1cv.

10.- 1u. Cinta d'alimentació rentadora, banda de PVC, longitud 9,50 m amb e.m. de 2 cv.

longitud 10,50 m i e.m. de 2 cv.9.- 1u. Cinta transportadora de descarga de tolves a rentadora, bandes de PVc,

longitud 7,5 m i e.m. de 1,5 cv.8.- 1u. Cinta transportadora de descarga de les olives a les tolves, bandes de PVC.

7.- 3u. Tolva d'enmagatzematge de xapa metal.lica amb una capacitat de 15 tn/c.u.

6.- 1u. Cinta transportadora de banda fins a silos , longitud 15 m i e.m. 4 cv.

5.- 1u. Bàscula automàtica i compensador mòvil d'aire amb e.m. de 3 cv.

EXPEDICIÓ

Equip manguera 25m (IPF-43)

4.- 1u. Cinta transportadora de banda nervada de PVC de longitud 12 m.

3.- 1u. Aventadora amb criba de e.m. 1,5 cv. i ventilador de e.m. de 5,5 cv.

2.- 1u. Cinta transportadora de banda nervada , longitud 12 m.

1.- 1u. Tolva de recepció d'olives de xapa metàl.lica de 3,00x3,00 m.

RELACIÓ DE MAQUINARIA

Carro extintor pols ABC 50 Kg (IPF-38)

EQUIPS CONTRA INCENDIS

Extintor pols ABC 9 Kg (IPF-38)

Extintor CO2 6 Kg (IPF-38)

A

B

C

PLANTA

SECCION

-725.0

+80.0

0

+3010.0

PERSPECTIVA

PERSPECTIVA

GBC 2CL - DM1 CFL - GEMI2 - CAS 2IAESQUEMA UNIFILAR

RELE




Plec de Condicions






INDEX PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES GENERALS.............................................................................. 3

5.1. GENERALITATS ........................................................................................................................................ 3 5.1.1. Documents del projecte.................................................................................................................. 3 5.1.2. Obligacions del contractista.......................................................................................................... 4 5.1.3. Compliment de les disposicions vigents........................................................................................ 4 5.1.4. Indemnitzacions per compte del contractista............................................................................... 4 5.1.5. Despeses a càrrec del contractista. .............................................................................................. 5 5.1.6. Replanteig de les obres. ................................................................................................................. 5 5.1.7. Materials......................................................................................................................................... 5 5.1.8. Desviaments provisionals. ............................................................................................................. 6 5.1.9. Abocadors. ...................................................................................................................................... 7 5.1.10. Explosius....................................................................................................................................... 7 5.1.11. Servituds i serveis afectats........................................................................................................... 8 5.1.12. Preus unitaris. .............................................................................................................................. 8 5.1.13. Partides alçades. .......................................................................................................................... 9 5.1.14. Termini de garantia. .................................................................................................................... 9 5.1.15. Conservació de les obres. ............................................................................................................ 9 5.1.16. Disposicions aplicables. ............................................................................................................ 10 5.1.17. Existència de tràfic durant l’execució de les obres ................................................................. 10 5.1.18. Interferències amb altres contractistes..................................................................................... 11 5.1.19. Existència de servituds i serveis existents ................................................................................ 11 5.1.20. Desviaments de serveis .............................................................................................................. 11 5.1.21. Mesures d’ordre i seguretat. ..................................................................................................... 12 5.1.22. Abonament d’unitats d’obra...................................................................................................... 12 5.1.23. Control d’unitats d’obra............................................................................................................ 12 5.1.24. Claúsula addicional xarxa d’abastament d’aigües.................................................................. 13

5.2. UNITATS D’OBRA CIVIL ......................................................................................................................... 13 5.2.1. Materials bàsics. .......................................................................................................................... 13 5.2.2. Esbrossada i neteja dels terrenys................................................................................................ 13 5.2.3. Excavacions en qualsevol tipus de terreny................................................................................. 15 5.2.4. Terraplens..................................................................................................................................... 16 5.2.5. Demolicions i reposicions............................................................................................................ 18 5.2.6. Sub-base granulars. ..................................................................................................................... 19 5.2.7. Base granular. .............................................................................................................................. 19 5.2.8. Paviments...................................................................................................................................... 20 5.2.9. Excavació i replè de rases i pous................................................................................................ 21 5.2.10. Vorades prefabricades de formigó............................................................................................ 22 5.2.11. Rigoles......................................................................................................................................... 23 5.2.12. Formigons................................................................................................................................... 24 5.2.13. Acer a utilitzar per a armadures. .............................................................................................. 28 5.2.14. Pavimentació de voreres amb rajoles de morter comprimit ................................................... 29

CARACTERÍSTIQUES GENERALS: .................................................................................................................. 29 5.2.15. Canonades de formigó ............................................................................................................... 30 5.2.16. Tronetes i pous de registre. ....................................................................................................... 32 5.2.17. Drenatges subterranis................................................................................................................ 33 5.2.18. Embornals i buneres .................................................................................................................. 35 5.2.19. Obres de fàbrica de totxana ...................................................................................................... 36 5.2.20. Accessos i connexions................................................................................................................ 37 5.2.21. Abastament d’aigües.................................................................................................................. 37 5.2.22. Senyalització i balisament ......................................................................................................... 38 5.2.23. Aplicació de la claúsula 50 del plec de clàusules administratives generals.......................... 38 5.2.24. Altres unitats no especificades en aquess plec......................................................................... 38

5.3. UNITATS D’OBRA DE DISTRIBUCIÓ D’ENERGIA ELÈCTRICA ................................................................. 38 5.3.1.Condicions generals...................................................................................................................... 38 5.3.2. Materials i elements. .................................................................................................................... 42 5.3.3. Execució de les obres................................................................................................................... 66 5.3.4. Amidament i abonament de les obres ......................................................................................... 67



PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES GENERALS. Aquest Plec de Condicions Tècniques Generals comprèn el conjunt de característiques que hauran d'acomplir els materials emprats a la construcció, així com les tècniques de la seva col·locació a l'obra i les que hauran de regir l'execució de qualsevol tipus d’instal·lacions d'obres necessàries i dependents. Per a qualsevol tipus d'especificació, no inclosa en aquest Plec, es tindrà en compte el que indiqui la normativa vigent.

5.1. Generalitats

5.1.1. Documents del projecte El present Projecte consta dels següents documents: Document nº. 1: Memòria i Annexos; Document no. 2: Plànols; Document nº. 3: Plec de condicions Facultatives; i Document n. 4: Pressupost. El contingut d'aquests documents s'ha detallat a la Memòria. S'entén per documents Contractuals, aquells que resten incorporats al Contracte i que són d'obligat compliment, llevat de modificacions degudament autoritzades. Aquests documents, en cas de licitació sota pressupost, són: Plànols, Plec de Condicions (amb els dos capítols de Prescripcions Tècniques Generals i Prescripcions Tècniques Particulars), Quadre de Preus i Pressupost total. La resta de documents o dades del Projecte són documents informatius i estan constituïts per la Memòria amb tots els seus Annexos, els mesuraments i els Pressupostos parcials. Els esmentats documents informatius representen únicament una opinió fonamentada de la Propietat, sense que això suposi que es responsabilitzi de la certesa de les dades que se subministren. Aquestes dades han de considerar-se, tant sols, com a complement d'informació que el Contractista ha d'adquirir directament i amb els seus propis mitjans. Només els documents Contractuals, definits a l'apartat anterior, constitueixen la base del Contracte; per tant, el Contractista no podrà al·legar modificació de les condicions de Contracte en base a les dades contingudes en els documents informatius (com per exemple, preus de base de personal, maquinària i materials, fixació de lloseres, préstecs o abocadors, distàncies de transport, característiques dels materials de l'explanació, justificació de preus, etc.) llevat que aquestes dades apareixin en algun document Contractual. El Contractista serà, doncs, responsable de les errades que es puguin derivar de no obtenir la suficient informació directa que rectifiqui o ratifiqui la continguda als documents informatius del Projecte.



En cas de contradicció entre els Plànols i les Prescripcions Tècniques Particulars, contingudes en el Capítol II del present Plec de Condicions, prevaleix el que s'ha prescrit en aquestes últimes. En qualsevol cas, ambdós documents prevaleixen sobre les Prescripcions Tècniques Generals contingudes en el capítol I del present Plec. Allò que s'hagi esmentat en el Plec de Condicions i omès als Plànols o viceversa, haurà de ser executat com si hagués estat exposat en ambdós documents, sempre que a judici del Director quedin suficientment definides les unitats d'obra corresponents i, aquestes, tinguin preu en el Contracte.

5.1.2. Obligacions del contractista. El Contractista designarà al seu "Delegat d'obra", en les condicions que determinen les clàusules 5 i 6 del Plec de Clàusules Administratives Generals", per a la Contractació d'obres de l'Estat. En relació a "L'oficina d'obra" i "Llibre d'obres", hom es regirà pel que disposen les clàusules 7, 8 i 9 de l'esmentat "plec de Clàusules Administratives Generals". El Contractista està obligat a dedicar a les obres el personal tècnic que es va comprometre en la licitació. El personal del Contractista col·laborarà amb el Director i la Direcció, pel normal compliment de les seves funcions.

5.1.3. Compliment de les disposicions vigents Hom es regirà pel que s'estipula a les Clàusules 11, 16, 17 i 19 del "Plec de Clàusules Administratives Generals". Així mateix, acomplirà amb els requisits vigents per a magatzematge i utilització d'explosius, carburants, prevenció d'incendis, etc. i s'ajustarà a allò assenyalat en el codi de circulació, Reglament de la Policia i conservació de carreteres, Reglament Electrotècnic de baixa Tensió i a totes les disposicions vigents que siguin d'aplicació als treballs que, directament o indirectament, siguin necessaris per a l'acompliment del Contracte.

5.1.4. Indemnitzacions per compte del contractista. Hom es regirà pel que disposa l'article 134 del Reglament General de Contractació de l'Estat i la clàusula 12 del "Plec de Clàusules Administratives Generals". Particularment el Contractista haurà de reparar, al seu càrrec, els serveis públics o privats fets malbé, indemnitzant a les persones o propietats que resultin perjudicades. El Contractista adoptarà les mesures necessàries per tal d'evitar la contaminació de rius, llacs i dipòsits d'aigua, així com del medi ambient, per l'acció de combustibles, olis, lligants, fums, etc., i serà responsable dels danys i perjudicis que es puguin causar.



El Contractista haurà de mantenir durant l'execució de l'obra i refer a la seva finalització les servituds afectades, conforme estableix la clàusula 20 de l'esmentat "Plec de Clàusules Administratives Generals", sent a compte del Contractista els treballs necessaris per a tal fi.

5.1.5. Despeses a càrrec del contractista. A més de les despeses i taxes que se citen a les clàusules 13 i 38 del "Plec de Clàusules Administratives Generals", aniran a càrrec del Contractista, si en el capítol II d'aquest Plec o en el Contracte no es preveu explícitament el contrari, les següents despeses: - despeses corresponents a instal·lacions i equips de maquinària. - despeses de construcció i retirada de tota classe de construccions auxiliars, instal·lacions, ferramentes, etc. - despeses de llogaters o adquisició de terrenys per a dipòsits de maquinària i materials. - despeses de protecció de materials arreplegats i de la pròpia obra, contra tot deteriorament. - despeses de muntatge, conservació i retirada d’instal·lacions per subministrament d'aigua i energia elèctrica, necessaris per a l'execució de les obres, així com els drets, taxes o impostos de presa, comptadors, etc. - despeses i indemnitzacions que es produeixin en les ocupacions temporals. - despeses d'explotació i utilització de préstecs, pedreres. lleres i abocadors. - despeses de retirada de materials rebutjats, evacuació de restes, neteja general de l'obra i zones confrontades, afectades per les obres, etc. - despeses de permisos o llicències necessàries per Expropiacions i Serveis afectats. - Qualsevol altre tipus de despesa no especificada es considerarà inclosa en els preus unitaris Contractats.

5.1.6. Replanteig de les obres. EI Contractista realitzarà tots els replantejaments parcials que siguin necessaris per a la correcta execució de les obres, els quals han de ser aprovats per la Direcció. Haurà de materialitzar, també, sobre el terreny, tots els punts de detall que la Direcció consideri necessari per a l'acabament exacte de les diferents unitats. Tots els materials, equips i mà d'obra necessaris per a aquests treballs aniran a càrrec del Contractista.

5.1.7. Materials. A més del que es disposa a les clàusules 15, 34, 35, 36 i 37 del "Plec de Clàusules Administratives Generals", hauran d'observar-se les següents prescripcions:



Si les procedències de materials estiguessin fixades en els documents Contractuals, el Contractista haurà d'utilitzar obligatòriament les esmentades procedències, llevat de l'autorització expressa del Director de l'obra. Si fos imprescindible, a judici de la Propietat, canviar aquell origen o procedència, hom es regirà pel que es disposa a la clàusula 60 del "Plec de clàusules Administratives Generals". Si per no complir les prescripcions del present Plec, es rebutgen els materials que figuren com a utilitzables sols en els documents informatius, el Contractista tindrà l'obligació d'aportar altres materials que acompleixin les prescripcions, sense que per això tingui dret a un nou preu unitari. El Contractista obtindrà a càrrec seu l'autorització per a la utilització de préstecs, i es farà càrrec, a més, al seu compte de totes les despeses, cànons, indemnitzacions, etc., que es presentin. El Contractista notificarà a la Direcció de l'Obra, amb suficient antelació, les procedències dels materials que es proposa utilitzar, aportant les mostres i les dades necessàries, tant pel que es refereix a la quantitat com a la qualitat. En cap cas podran ser arreplegats i utilitzats a l'obra materials si la seva procedència no ha estat aprovada pel Director.

5.1.8. Desviaments provisionals. El Contractista executarà o condicionarà en el moment oportú les carreteres, camins i accessos provisionals pels desviaments que imposin les obres en relació amb el tràfic general i amb els accessos dels confrontants, d'acord amb les definicions del Projecte o a les instruccions que rebi de la Direcció. Els materials i les unitats d'obra que comporten les esmentades obres provisionals, compliran totes les prescripcions del present Plec com si fossin obres definitives. Aquestes obres seran d'abonament, llevat que en el Capítol II es digui expressament el contrari, amb càrrec a les partides alçades que per tal motiu figurin en el Pressupost o, en cas que no hi siguin, valorats als preus del Contracte. Si aquests desviaments no fossin estrictament necessaris per a l'execució normal de les obres, a judici de la Direcció, sent, per tant, conveniència del Contractista per a facilitar o accelerar l'execució de les obres, no seran d'abonament. Tampoc seran d'abonament els camins d'obra, com accessos, pujades, ponts provisionals, etc., necessaris per a la circulació interior de l'obra o pel transport de materials a l'obra, o per accessos i circulació del Personal de la Propietat i visites d'obra. Malgrat tot, el Contractista haurà de mantenir els esmentats camins d'obra i accessos en bones condicions de circulació. La conservació durant el termini d'utilització d'aquestes obres provisionals serà a càrrec del Contractista.



5.1.9. Abocadors. Llevat de manifestació expressa contrària al capítol II del present Plec, la localització d'abocadors així com les despeses que comporti la seva utilització, seran a càrrec del Contractista. Ni la distància més gran dels abocadors, en relació a la hipòtesi feta en la justificació del preu unitari que s'inclou als Annexos de la Memòria, ni l'omissió, en l'esmentada justificació, de l'operació de transport als abocadors, seran causa suficient per a al·legar modificació del preu unitari que apareix al quadre de preus o al·legar que la unitat d'obra corresponent no inclou l'esmentada operació de transport a l'abocador, sempre que en els documents Contractuals es fixi que la unitat inclou aquest transport. Si en els mesuraments i documents informatius del Projecte se suposa que el material obtingut de l'excavació, de l'aplanament, fonaments o rases ha d'utilitzar-se per terraplè, replens, etc., i la Direcció d'Obra rebutja l'esmentat material per no complir les condicions del present Plec, el Contractista haurà de transportar l'esmentat material a abocadors, sense dret a cap abonament complementari en la corresponent excavació, ni increment del preu del Contracte per haver d'emprar majors quantitats de material procedent de préstecs. El Director de les obres podrà autoritzar abocadors en zones baixes de les parcel·les, amb la condició que els productes abocats siguin estesos i compactats correctament. Les despeses de l'esmentada extensió i compactació dels materials seran a compte del Contractista, per considerar-se incloses en els preus unitaris.

5.1.10. Explosius L'adquisició, transport, magatzematge, conservació, manipulació i utilització de metxes, detonadors i explosius es regirà per les disposicions vigents a l'efecte, completades amb les instruccions que figurin en el Projecte o dicti la Direcció d'Obra. Anirà a càrrec del Contractista l'obtenció de permisos i llicències per a la utilització d'aquests mitjans, així com el pagament de les despeses que els esmentats permisos comportin. El Contractista estarà obligat al compliment estricte de totes les normes existents en matèria d'explosius i execució de voladures. La Direcció podrà prohibir la utilització de voladures o de determinats mètodes que consideri perillosos, encara que l'autorització dels mètodes utilitzats no eximeix al Contractista de la responsabilitat dels danys causats.



El Contractista subministrarà i col·locarà els senyals necessaris per tal d'advertir al públic del seu treball amb explosius. El seu emplaçament i estat de conservació garantiran en qualsevol moment la seva perfecta visibilitat. En tot cas, el Contractista serà responsable dels danys que derivin de la utilització d'explosius.

5.1.11. Servituds i s erveis afectats. En relació a les servituds existents es regirà pel que s'estipula en la clàusula 20 del "Plec de Clàusules Administratives Generals". A aquest efecte, també es consideraran servituds relacionades en el "Plec de Prescripcions", aquelles que apareixen definides en els Plànols del Projecte. Els objectes afectats seran traslladats o retirats per les Companyies i Organismes corresponents. Malgrat tot, tindrà l'obligació de realitzar els treballs necessaris per a la localització, protecció o desviament, en tot cas, dels serveis afectats de poca importància, que la Direcció consideri convenient per a la millora del desenvolupament de les obres, si bé aquests treballs seran de pagament al Contractista, ja sigui amb càrrec a les partides alçades existents a l'efecte en el Pressupost o per unitats d'obra, amb aplicació dels preus del Quadre de Preus n. 1. En el seu defecte es regirà pel que s'estableix en la clàusula 60 del Plec de Clàusules Administratives Generals".

5.1.12. Preus unitaris. El preu unitari que apareix en lletra en el Quadre de Preus n. 1, serà el que s'aplicarà als mesuraments per a obtenir l'import d'Execució Material de cada unitat d'obra. Complementàriament al que es prescriu a la clàusula 51 del "Plec de Clàusules Administratives Generals", els preus unitaris que figuren en el Quadre de Preus n. 1 inclouen sempre, llevat de prescripció expressa en contra d'un document contractual i encara que no figuri a la descomposició de preus, els següents conceptes: Subministrament (inclus drets de patent, cànon d'extracció, etc.), transport, amàs, manipulació i utilització de tots els materials usats en l'execució de la corresponent unitat d'obra; les despeses de mà d'obra, maquinària, mitjans auxiliars, ferramentes, instal·lacions, etc.; les despeses de tot tipus d'operacions normalment o incidentalment necessàries per tal d'acabar la unitat corresponent i els costos indirectes. La descomposició dels preus unitaris que figura en el Quadre de Preus n. 2 és d'aplicació exclusiva a les unitats d'obra incompletes. El Contractista no podrà reclamar modificació dels preus en lletra del Quadre n. 1, per les unitats totalment executades, per errades i omissions en la descomposició que figura en el Quadre de Preus n. 2. Si fins i tot, en la justificació del preu unitari que apareix en el corresponent Annex a la Memòria, s'utilitzen hipòtesis no coincidents amb la forma real d'executar



les obres (jornals i mà d'obra necessària, quantitat, tipus i cost horari de maquinària; preu i tipus dels materials bàsics, procedència o distàncies de transport, número i tipus d'operacions necessàries per a completar la unitat d'obra, dosificació, quantitat de materials, proporció de diferents components o diferents preus auxiliars, etc.), els esmentats costos no podran argüir-se com a base per a la modificació del corresponent preu unitari, ja que els caps s'han fixat a l'objecte de justificar l'import del preu unitari i estan continuats en un document fonamentalment informatiu. La descripció de les operacions i materials necessaris per a executar cada unitat d'obra, que figura en els corresponents Articles del present Plec, no és exhaustiva sinó enunciativa, per a la millor comprensió dels conceptes que comprèn la unitat d'obra. Per això, les operacions o materials no relacionats però necessaris per a executar la unitat, es consideraran inclosos en el preu unitari corresponent.

5.1.13. Partides alçades. Les partides que figuren com de "pagament íntegre" en les Prescripcions Tècniques Particulars, als Quadres de Preus o als Pressupostos Parcials o Generals, es pagaran íntegrament al Contractista, un cop realitzats els treballs als quals corresponen. Les partides alçades "a justificar" es pagaran d'acord amb allò que s'estipula a la clàusula 52 del "Plec de Clàusules Administratives Generals, es justificaran a partir del Quadre de Preus n. 1 i, en llur defecte, a partir dels preus unitaris de la Justificació de Preus. En cas d'abonament "segons factura", el Contractista tindrà en compte, en el càlcul de la seva oferta econòmica, les despeses corresponents a pagaments per Administració, la que s'abonarà únicament l'import de les factures.

5.1.14. Termini de garantia. El termini de garantia de l'obra serà d'un (1) any, comptat a partir de la Recepció Provisional, llevat que en el Capítol II del present Plec o en el Contracte es modifiqui expressament aquest termini. Aquest termini s'estendrà a totes les obres executades sota el mateix Contracte (obra principal, balissatge, senyalització i barreres, plantacions, instal·lacions elèctriques, edificacions, obres auxiliars, etc.) En cas de recepcions parcials, regirà el que disposa l'article 171 del Reglament General de Contractació de l'Estat.

5.1.15. Conservació de les obres.



Definició: Es defineix com a conservació de l'obra, els acabats, entreteniment i reparació, i tots aquells treballs que siguin necessaris per a mantenir les obres en perfecte estat de funcionament i policia. L'esmentada conservació s'estén a totes les obres executades sota el mateix Contracte. A més del que es prescriu en el present Article, es regirà pel que es disposa a la clàusula 22 del "Plec de Clàusules Administratives Generals". El present Article serà d'aplicació des del moment d'endegament de les obres fins a la recepció definitiva. Totes les despeses originades en aquest concepte seran a compte del Contractista. Seran a càrrec del Contractista la reposició d'elements que s'hagin deteriorat o que hagin estat objecte de robatori. El Contractista haurà de tenir en compte, en el càlcul de les seves proposicions econòmiques, les despeses corresponents a les reposicions esmentades o a les assegurances que siguin convenients a les reposicions esmentades o a les assegurances que siguin convenients.

5.1.16. Disposicions aplicables. A més de les disposicions esmentades explícitament als articles del present Plec, seran d'aplicació totes les disposicions vigents en el moment de la realització dels treballs, i que hagin pogut entrar en vigor en posterioritat a la redacció del Projecte i les disposicions Descrites en l’Annex de Normativa Vigent. També es complirà la legislació que substitueixi, modifiqui o complementi les disposicions esmentades i la nova legislació aplicable que es promulgui, sempre que estigui vigent amb anterioritat a la data del Contracte. En cas de contradicció o simple complementació de diverses normes es tindran en compte, en tot moment, les condicions mes restrictives.

5.1.17. Existència de tràfic durant l’execució de les obres L'existència de determinats vials que s'hagin de mantenir en servei durant l'execució de les obres, no serà motiu de reclamació econòmica per part del Contractista. El Contractista programarà l'execució de les obres, de manera que les interferències siguin mínimes i si s'escau, construirà els desviaments provisionals que siguin necessaris, sense que això sigui motiu d'increment del preu del Contracte. Les despeses ocasionades pels anteriors conceptes i per la conservació dels vials de servei esmentats es consideraran incloses en els preus del Contracte i en cap moment podran ser objecte de reclamació. En el cas que això anterior impliqui la necessitat d'executar determinades parts de les obres per fases, aquestes seran definides per la Direcció de les Obres i el possible cost addicional es considerarà com en l'apartat anterior.



5.1.18. Interferències amb altres contractistes. El Contractista programarà els treballs de manera que, durant el període d'execució de les obres, sigui possible executar treballs de jardineria, Obres Complementàries com poden ser execució de xarxes elèctriques, telefòniques o altres treballs. En aquest cas, el Contractista complirà les ordres de la Direcció de les obres, a fi de delimitar les zones amb determinades unitats d'obra totalment acabades, per tal d'endegar els treballs complementaris esmentats. Les possibles despeses motivades per eventuals paralitzacions o increments de cost, deguts a l'esmentada execució per fases, es consideraran incloses en els preus del Contracte i no podran ser en cap moment, objecte de reclamació.

5.1.19. Existència de servituds i serveis existents Quan sigui necessari executar determinades unitats d'obra, en presència de servituds de qualsevol tipus, o de serveis existents, que sigui necessari respectar, o bé quan s'escaigui l'execució simultània de les obres i la substitució o reposició de serveis afectats, el Contractista estarà obligat a emprar els medis adequats per a l'execució dels treballs, de manera que eviti la possible interferència i el risc d'accidents de qualsevol tipus. El Contractista sol·licitarà a les diferents entitats subministradores o propietaris de Serveis, plànols de definició de la posició dels esmentats serveis i localitzarà i descobrirà les canonades de serveis enterrats mitjançant treballs d'excavació manual. Les despeses originades o les disminucions de rendiment originades es consideraran incloses en els preus unitaris i no podran ser objecte de reclamació.

5.1.20. Desviaments de serveis Abans de començar les excavacions, el Contractista, fonamentat en els plànols i dades de que disposi, o mitjançant la visita als serveis, si és factible, haurà d'estudiar i replantejar sobre el terreny els serveis i instal·lacions afectades, considerar la millor manera d'executar els treballs per no fer-los malbé i assenyalar aquells que, en últim cas, consideri necessari modificar. Si el Director de les obres es mostra conforme, sol·licitarà de l'Empresa i organismes corresponents, la modificació d'aquestes instal·lacions. Aquestes operacions es pagaran mitjançant factura. En cas d'existir una partida per a abonar els esmentats treballs, el Contractista tindrà en compte, en el càlcul de la seva oferta econòmica, les despeses corresponents a pagaments per Administració, ja que s'abonarà únicament l'import de les factures. Malgrat tot. si amb la fi d'accelerar les obres, les empreses interessades recapten la col·laboració del Contractista. aquest haurà de prestar l'ajut necessari.



5.1.21. Mesures d’ordre i seguretat. El Contractista resta obligat a adoptar les mesures d'ordre i seguretat necessàries per a la bona i segura marxa dels treballs. En tot cas, el constructor serà únicament i exclusivament el responsable, durant l'execució de les obres, de tots els accidents o perjudicis que pugui tenir el seu personal, o causats a alguna altra persona o Entitat. En conseqüència el Constructor assumirà totes les responsabilitats annexes al compliment de la Llei sobre accidents de treball, de 30 de gener de 1.900, i disposicions posteriors. Serà obligació del Constructor la Contractació de l'Assegurança contra el risc per incapacitat permanent o mort dels seus obrers i tenir-los donats d'alta a la Seguretat Social.

5.1.22. Abonament d’unitats d’obra. Els conceptes mesurats per a totes les unitats d'obra, i la manera d'abonar-los, d'acord amb el Quadre de Preus n. 1, s'entendrà que es refereixen a unitats d'obra totalment acabades. En el càlcul de la proposició econòmica s'haurà de tenir en compte que qualsevol material o treball necessari pel correcte acabament de la unitat d'obra, o per assegurar el perfecte funcionament de la unitat construïda en relació a la resta de construcció, es considerarà inclòs en els preus unitaris del Contracte, no podent ser objecte de sobre-preu. La ocasional omissió dels esmentats elements en els documents del Projecte no podrà ser objecte de reclamació ni de preu contradictori, per considerar-se expressament inclòs en els preus del Contracte. Els materials i operacions esmentats són els considerats com a necessaris a la normativa d'obligat compliment.

5.1.23. Control d’unitats d’obra La Direcció d'obra demanarà als laboratoris homologats pressupostos sobre control de qualitat de les unitats d'obra, escollint el que sigui més adient per a les condicions de l'obra. L'import correrà a càrrec de la Propietat. El laboratori encarregat del control d'obra realitzarà tots els assaigs del programa, prèvia sol·licitud de la Direcció Facultativa de les obres, d'acord amb el següent esquema de funcionament;

1) A criteri de la Direcció Facultativa es podrà ampliar o reduir el nombre de controls que s'abonaran, sempre, a partir dels preus unitaris acceptats. 2) Els resultats de cada assaig es comunicaran simultàniament a la Direcció de les obres i a l'Empresa Constructora. En cas de resultats negatius, s'anticiparà la comunicació telefònicament, a fi de prendre les mesures necessàries amb urgència.



5.1.24. Claúsula addicional xarxa d’abastament d’aigües El Contractista haurà de tenir en compte en la seva oferta econòmica que les obres relatives al subministrament i al muntatge de tots els materials que conformen les xarxes d'abastament d'aigües, hauran d'ésser subcontractades a la corresponent Companyia d'Aigües concessionària del Servei Municipal. Per tant es convenient que per a la redacció de l'estudi econòmic el Contractista, independentment de les previsions del projecte, recapti l'oferta econòmica actualitzada de les corresponents Companyies d'Aigües ja que aquesta serà la que primarà en l'execució de les xarxes d'abastament.

5.2. Unitats d’obra civil

5.2.1. Materials bàsics. Tots els materials bàsics que s'empraran durant l'execució de les obres, seran de primera qualitat i acompliran les especificacions que s'exigeixen als materials del Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a obres de Carreteres i Ponts del M.O.P.U. (Juliol 1976) i Instruccions, Normes i Reglaments de la legislació vigent.

5.2.2. Esbrossada i neteja dels terrenys. Definició: Es defineix com aclariment i esbrossada del terreny, el treball consistent en extreure i retirar, de les zones designades, tots els arbres, soques, plantes, malesa, brossa, runes, escombraries, o qualsevol altre material no desitjable. La seva execució inclou les operacions següents: - Excavació dels materials objecte d'aclariment i esbrossada. - Retirada dels materials objecte d'aclariment i esbrossada. Tot això realitzat d'acord amb les presents especificacions i amb les dades que, sobre el particular, inclouen els corresponents documents del Projecte. Execució de les obres: Les operacions d'excavació s'efectuaran amb les precaucions necessàries per aconseguir unes condicions de seguretat suficients i evitar damnatge a les estructures existents, d'acord amb el que, sobre això, ordeni l'encarregat Facultatiu de les obres, el qual designarà i marcarà els elements que calgui conservar intactes. Per a disminuir al màxim el deteriorament dels arbres que calgui conservar es procurarà que, els que s'han d'aterrar, caiguin cap el centre de la zona objecte de neteja.



Quan sigui necessari evitar damnatges a d'altres arbres, en el tràfic per carretera o ferrocarril, o a estructures properes, els arbres s'aniran trossejant per llur brancada i tronc progressivament. Si per tal de protegir aquests arbres o altra vegetació destinada a romandre en un lloc, es precisa aixecar barreres o utilitzar qualsevol altre mitjà, els treballs corresponents s'ajustaran al que, sobre el particular, ordeni l'encarregat Facultatiu de les obres. Als rebaixos, totes les soques i arrels més grans de deu centímetres (10 cm.) de diàmetre, seran eliminades fins a una profunditat no inferior a cinquanta centímetres (50 cm.) per sota de l'esplanada. Del terreny natural sobre el que s'ha d'assentar el terraplè, s'eliminaran totes les soques o arrels amb un diàmetre superior a deu centímetres (10 cm.), a fi que no en quedi cap dintre del ciment del terraplè ni a menys de quinze centímetres (15 cm.) de profunditat sota la superfície natural del terreny. També s'eliminaran sota els terraplens de poca cota, fins a una profunditat de cinquanta centímetres (50 cm.) per sota de l'esplanada. Aquells arbres que ofereixin possibilitats comercials, seran esporgats i netejats; després es tallaran en trossos adequats i, finalment, s'emmagatzemaran acuradament al llarg del tirat, separats dels munts que han de ser cremats o llençats. La longitud dels trossos de fusta serà superior a tres metres (3 m.) si ho permet el tronc. Ara bé, abans de procedir a tallar arbres, el Contractista haurà d'obtenir els consegüents permisos i autoritzacions, si s'escau, sent al seu càrrec qualsevol tipus de despesa que ocasioni el concepte esmentat. Els treballs es realitzaran de forma que produeixin la menor molèstia possible als ocupants de les zones pròximes a les obres. Cap fita-marca de propietat o punt de referència de dades topogràfiques, de qualsevulla classe, serà feta malbé o desplaçada fins que un agent autoritzat hagi referenciat, d'alguna altra forma, la seva situació o aprovat el seu desplaçament. La retirada dels materials objecte d'aclariment i esbrossada es farà com es diu a continuació: Tots els subproductes forestals, excepte la llenya de valor comercial, seran cremats d'acord amb el que, sobre això, ordeni el Facultatiu encarregat de les obres. Els materials no combustibles seran retirats pel Contractista de la manera i als llocs que assenyali el Facultatiu encarregat de les obres. Mesurament i abonament: S'acomplirà, en tot moment, el que es prescriu al P.G.4. El mesurament i abonament es realitzarà per metres quadrats (m2.) realment esbrossats, i exempts de material. El preu inclou la càrrega i transport a l'abocador dels materials, i totes les operacions esmentades a l'apartat precedent.



Simultàniament a les operacions d'esbrossada es podrà excavar la capa de terra vegetal. Les terres vegetals es transportaran a l'abocador o s'arreplegaran a les zones que indiqui la Direcció de les obres, a fi de ser emprades per a formació de zones verdes. Aquestes terres es mesuraran i s'abonaran al preu de l'excavació, en qualsevol tipus de terreny. El transport a l'abocador, o a l'amàs intermedi esmentat, es considerarà inclòs als preus unitaris del Contracte.

5.2.3. Excavacions en qualsevol tipus de terreny Les excavacions s'executaran d'acord amb els plànols del Projecte, i amb les dades obtingudes del replanteig general de les obres, els Plànols de detall, i les ordres de la Direcció de les obres. La unitat d'excavació inclourà l'ampliació, millora o rectificació dels talussos de les zones de desmunt, així com llur refí i l'execució de cunetes provisionals o definitives. La rectificació del talussos, ja esmentada, s'abonarà al preu d'excavació del Quadre de Preus n. 1. Quan les excavacions arribin a la rasant de la plataforma, els treballs que s'executaran per a deixar l'esplanada refinada, compactada i totalment preparada per a endegar la col·locació de la sub-base granular, estaran inclosos al preu unitari de l'excavació. Si l'esplanada no acompleix les condicions de capacitat portant necessàries, el Director de les obres podrà ordenar una excavació addicional en sub-rasant, que serà mesurada i abonada mitjançant el mateix preu definitiu per a totes les excavacions. Les excavacions es consideraran no classificades, i es defineixen amb un preu únic per a qualsevol tipus de terreny. L'excavació especial de talussos en roca s'abonarà al preu únic definitiu d'excavació. Si durant les excavacions apareixen manantials o filtracions motivades per qualsevol causa, s'executaran els treballs d'acord amb les indicacions existents a la normativa vigent, i es consideraran inclosos en els preus d'excavació. Als preus de les excavacions està inclòs el transport a qualsevulla distància. Si a criteri del Director de les obres els materials no són adequats per a la formació de terraplens, es transportaran a l'abocador, no sent motiu de sobrepreu el possible increment de distància de transport. El Director de les obres podrà autoritzar l'abocat de materials a determinades zones baixes de les parcel·les assumint el Contractista l'obligació d'executar els treballs d'estesa i compactació, sense reclamar compensació econòmica de cap tipus. El replè de parcel·les definit, en cap cas podrà superar les cotes de les voreres més pròximes. Mesurament i abonament:



Es mesurarà i abonarà per metres cúbics (m3) realment excavats, mesurant per diferència entre els perfils presos abans i després dels treballs. No són abonables els despreniments o els augments de volum sobre les seccions que prèviament s'hagin fixat en aquest Projecte. Per a l'efecte dels mesuraments de moviment de terra, s'entén per metre cúbic d'excavació el volum corresponent a aquesta unitat, referida al terreny tal com es trobi on s'hagi d'excavar. S'entén per volum de terraplè, o replè, el que correspon a aquestes obres, després d'executades i consolidades, segons el que es preveu en aquestes condicions. Advertència sobre els preus de les excavacions A més del que s'especifica als articles anteriors, i a d'altres on es detalla la forma de l'execució de les excavacions, haurà de tenir-se en compte el següent: El Contractista, a l'executar les excavacions, s'atindrà sempre als plànols i instruccions del Facultatiu. En cas que l'excavació a executar no fos suficientment definida, sol·licitarà l'aclaració necessària abans de procedir a la seva execució. Per tant, no seran d'abonament els despreniments ni els augments de seccions no previstos al Projecte o fixats pel Director Facultatiu. Contràriament, si seguint les instruccions del Facultatiu, el Contractista executés menor volum d'excavació que el que hauria de resultar de tots el plànols, o de les prescripcions fixades, sols es considerarà d'abonament el volum realment executat. En tots el casos, els buits que quedin entre les excavacions i les fàbriques, inclòs resultants dels despreniments, s'hauran de reomplir amb el mateix tipus de material, sense que el Contractista rebi, per això, cap quantitat addicional. En cas de dubte sobre la determinació del preu d'una excavació concreta, el Contractista s'atendrà al que decideixi ei Director Facultatiu, sense ajustar-se al que, a efectes de valoració del Pressupost, figuri als Pressupostos Parcials del Projecte. S'entén que els preus de les excavacions comprenen, a més de les operacions i despeses ja indicades, tots el auxiliars i complementaris, com són: instal·lacions, subministrament i consum d'energia per a enllumenat i força, subministrament d'aigües, ventilació, utilització de qualsevulla classe de maquinària amb totes llurs despeses i amortitzacions, etc. així com els entrebancs produïts per les filtracions o per qualsevol altre motiu.

5.2.4. Terraplens. Consisteixen en l'estesa i compactació de materials terrenys procedent d'excavacions o préstecs. Els materials per a formar terraplens acompliran les especificacions de la Normativa vigent. L'equip necessari per a efectuar la seva



compactació es determinarà per l'encarregat Facultatiu, en funció de les característiques del material a compactar, segons el tipus d'obra. El Contractista podrà utilitzar un equip diferent, però això necessitarà l'autorització del Facultatiu Director, que sols la concedirà quan, amb l'equip proposat pel Contractista, obtingui la compactació requerida, al menys, al mateix grau que amb l'equip proposat pel Facultatiu encarregat. El ciment del replè es prepararà de forma adequada, per tal de suprimir discontinuïtats a les superfícies, efectuant els treballs necessaris de refí i compactació. A continuació s'estendrà el material en tongades de gruix uniforme i suficientment reduït per a que, amb els mitjans disponibles, s'obtingui, en tot el seu gruix, el grau de compactació exigit. Els materials de cada tongada seran de característiques uniformes, i si no ho fossin s'aconseguirà aquesta uniformitat barrejant-los convenientment amb els mitjans adequats per a això. No s'entendrà cap tongada mentre no s'hagi comprovat que la superfície subjacent acompleixi les condicions exigides i, per tant, sigui autoritzada la seva estesa per l'encarregat Facultatiu. En cas que la tongada subjacent s'hagi reblanit per una humitat excessiva, no s'estendrà la següent. Mesurament i abonament: Es mesuraran i abonaran per metre cúbic (m3) realment executat i compactat al seu perfil definitiu, mesurant per diferència entre perfils presos abans i després dels treballs. El material a utilitzar serà en algun cas, provenint de l'excavació a la traça; en aquest cas el preu del replè inclou la càrrega, transport, estesa, humectació, compactació i anivellació. En cas que el material provingui de préstecs, el preu corresponent inclou l'excavació, carrega, transport, estesa, humectació, compactació, anivellació i cànon de préstec corresponent. En qualsevol dels dos casos esmentats, el preu serà únic sempre que els préstecs s'obtinguin d'excavació de parcel·les del polígon. El Director de les Obres podrà autoritzar l'excavació a determinades parcel·les, a fi d'obtenir materials de préstecs. L'esmentada excavació de préstecs a les parcel·les, en cap cas podrà rebaixar el terreny de les parcel·les per sota de les cotes de les voreres més pròximes. Els terraplens considerats com a replens localitzats o pedraplens, s'executaran d'acord amb la normativa vigent al respecte, però es mesuraran i abonaran com les unitats de terraplè. Terraplè de sòls seleccionats de préstecs exteriors al polígon



Quan sigui necessari obtenir els materials per a formar terraplens de préstecs exteriors al polígon, el preu del terraplè inclourà el cànon d'extracció, excavació, càrrega, transport a qualsevulla distància, estesa, humectació, compactació, anivellació i la resta d'operacions necessàries per a deixar totalment acabada la unitat de terraplè. El Contractista haurà de localitzar les zones de préstecs, obtenir els permisos i llicències que siguin necessaris i, abans de començar les excavacions, haurà de sotmetre a l'aprovació del Director de les obres les zones de préstec, a fi de determinar si la qualitat dels sòls és suficient.

5.2.5. Demolicions i reposicions. Definició: Es defineix com a demolició, l'operació d'enderrocament de tots els elements que obstaculitzin la construcció d'una obra o que sigui necessari fer desaparèixer, per a donar per finalitzada l'execució de l'obra. La seva execució inclou les operacions següents: - Enderrocament o excavació de materials.

- Retirada dels materials resultants a abocadors o al lloc d'utilització o amàs definitiu.

Tot això realitzat d'acord amb les presents especificacions i amb les dades que, sobre el que ens ocupa, inclouen la resta dels documents del Projecte. Execució de les obres: L'execució de les obres comprèn l'enderrocament o excavació de materials. Aquestes operacions s'efectuaran amb les precaucions necessàries per a l'obtenció d'unes condicions de seguretat suficients i evitar damnatges a les estructures existents, d'acord amb el que ordeni el Facultatiu encarregat de les obres, qui designarà i marcarà els elements que s'hagin de conservar intactes, així com els llocs d'amàs i la forma de transport d'aquells. Mesurament i abonament: Es mesuraran i abonaran als preus del Quadre de Preus n. 1. El preu corresponent inclou la càrrega sobre camions i el transport a l'abocador o lloc d'utilització, així com la manipulació dels materials i mà d'obra necessària per a la seva execució. Sols seran d'abonament les demolicions de fàbriques antigues, però no s'abonaran els trencaments de canonades, de qualsevulla mena i format.



El Contractista té l'obligació de dipositar els materials que, procedents d'enderrocs, consideri de possible utilització o d'algun valor, al lloc que els hi assigni el Director Facultatiu de l'Obra. Reposicions S'entén per reposició, la reconstrucció d'aquelles fàbriques que hagi estat necessari enderrocar per a l'execució de les obres; s'han de realitzar de tal forma que les esmentades fàbriques han de quedar en les mateixes condicions que abans de començar les obres. Les característiques d'aquestes seran les mateixes que les dels enderrocaments, amb el mateix grau de qualitat i textura. La demolició s'abonarà als preus corresponents del Quadre de Preus no. 1. les reposicions s'abonaran als preus del Quadre de Preus no. 1, com si es tractés d'obres de nova construcció.

5.2.6. Sub-base granulars. Condicions generals: Els materials a utilitzar a les sub-bases granulars seran àrids naturals o procedents del picament i trituració de pedra de pedrera o grava natural, sorres, escòries, sòls seleccionats o materials locals exempts d'argila, marga o altres matèries estranyes. En tot moment s'acompliran les especificacions de la Normativa vigent. Abans de col·locar la sub-base granular es comprovarà, amb especial atenció, la qualitat dels treballs de refí i compactació de l'esplanada i s'executaran els assaigs necessaris. Els percentatges d'humitat del material i de l'esplanada seran els correctes, i es comprovaran els pendents transversals de la plataforma. Mesurament i abonament: Es mesurarà i abonarà per metres cúbics (m3.) realment executats i compactats, mesurats sobre els plànols del Projecte. El preu inclourà la preparació de la superfície d'assentament, el cànon d'extracció, càrrega, transport a qualsevulla distància i la resta d'operacions necessàries per a deixar completament acabada la unitat.

5.2.7. Base granular. S'acompliran, en tot moment, les especificacions de la Normativa vigent. Abans de col·locar la capa de base granular es comprovarà, amb especial atenció, la qualitat dels treballs de refí i compactació de la capa de sub-base, i s'executaran els assaigs



necessaris. Els percentatges d'humitat del material i de la superfície de sub-base seran els correctes, i es comprovaran els pendents transversals. En el cas d'emprar base d'origen granític es comprovarà el grau de friabilitat de l'àrid, mitjançant assaig CBR o similar; en tot moment l'índex CBR serà > 80. Mesurament i abonament: Es mesurarà i abonarà per metre cúbic realment executat i compactat, mesurat sobre els plànols del Projecte. El preu inclourà el cànon d'extracció, càrrega, transport a qualsevulla distància i la resta d'operacions necessàries per a deixar completament acabada la unitat.

5.2.8. Paviments. Abans de procedir a l'estesa de la capa del ferm immediatament superior a la capa de base, es comprovarà amb especial atenció la qualitat dels treballs de refí i compactació de l'esmentada capa de base i s'executaran els assaigs necessaris. Els percentatges d'humitat del material i de la superfície de base seran els correctes i es comprovaran els pendents transversals.

5.2.8.1. Paviments asfàltics. Les mescles asfàltiques en calent seran aprovades per a llur ús per l'encarregat Facultatiu, i llur qualitat, característiques i condicions s'ajustaran a la Instrucció pel control de fabricació i posta en obra de mescles bituminoses, així com a les Instruccions Vigents, sobre ferms flexibles. Acompliran, en tot moment, les especificacions de la Normativa vigent. Es mesuraran i abonaran per Tones (Tn.) calculades a partir dels metres quadrats (m2.) de paviment executat, i amb el gruix definit als plànols del Projecte i la densitat real obtinguda als assaigs. Els preus inclouran l'execució dels regs d'imprimació i adherència, i de tota l'obra de pavimentació, inclòs el transport, fabricació, estesa, compactació i els materials (àrids, lligants, filler i possibles additius).

5.2.8.2. Altres paviments. Quan a les especificacions dels materials a emprar, les dosificacions dels mateixos, l'equip necessari per a l'execució de les obres, la forma d'executar-les, així com el mesurament i abonament de les unitats referides al tipus de paviment, tal com tractaments superficials, macadams o paviments de formigó, s'estarà, en tot moment, a allò que disposa la Normativa vigent, llevat dels lligants, que es consideren sempre inclosos a la unitat d'obra definida.



5.2.9. Excavació i replè de rases i pous La unitat d'excavació de rases i pous compren totes les operacions necessàries per a obrir les rases definides per a l'execució del clavegueram, abastament d'aigua, la resta de les xarxes de serveis, definides al present Projecte, i les rases i pous necessaris per a fonaments o drenatges. Les excavacions s'executaran d'acord amb les especificacions dels plànols del Projecte i Normativa vigent, amb les dades obtingudes del replanteig general de les Obres, els plànols de detall i les ordres de la Direcció de les Obres. Les excavacions es consideraran no classificades i es defineixen amb un sol preu per a qualsevol tipus de terreny. L'excavació de roca i l'excavació especial de talussos en roca, s'abonarà al preu únic definit d'excavació. Si durant l'execució de les excavacions apareixen manantials o filtracions motivades per qualsevulla causa, s'utilitzaran els mitjans que siguin necessaris per a esgotar les aigües. El cost de les esmentades operacions estarà comprès als preus d'excavació. El preu de les excavacions comprèn també les entibacions que siguin necessàries i el transport de les terres a l'abocador, a qualsevulla distància. La Direcció de les Obres podrà autoritzar, si és possible, l'execució de sobreexcavacions per a evitar les operacions d'apuntalament, però els volums sobreexcavats no seran objecte d'abonament. L'excavació de rases s'abonarà per metres cúbics (m3.) excavats d'acord amb el mesurament teòric dels plànols del Projecte. El preu corresponent inclou el subministrament, transport, manipulació i ús de tots els materials, maquinària i mà d'obra necessària per a la seva execució; la neteja i esbrossada de tota la vegetació; la construcció d'obres de desguàs, per tal d'evitar l'entrada d'aigües; la construcció dels apuntalaments i els calçats que es precisin; el transport dels productes extrets al lloc d'ús, als dipòsits o a l'abocador; indemnitzacions a qui calgui, i arranjament de les àrees afectades. A l'excavació de rases i pous serà d'aplicació l'advertència sobre els preus de les excavacions esmentada a l'article 2.3. del present Plec. Quant durant els treballs d'excavació apareixin serveis existents, amb independència del fet que s'hagin contemplat o no al Projecte, els treballs s'executaran inclòs amb mitjans manuals, per a no fer malbé aquestes instal·lacions, completant-se l'excavació amb el calçat o penjat en bones condicions de les conduccions d'aigua, gas, clavegueram, instal·lacions elèctriques, telefòniques, etc. o amb qualsevol altre servei que sigui precís descobrir, sense que el Contractista tingui cap dret a pagament per aquests conceptes.



El replè de les rases s'executarà amb el mateix grau de compactació exigit als terraplens (apartat 2.4). El Contractista emprarà els mitjans de compactació lleugers necessaris i reduirà el gruix de les tongades, sense que els esmentats treballs puguin ser objecte de sobrepreu. Si els materials procedents de les excavacions de rases no són adequats per a llur replè, s'obtindran els materials necessaris dels préstecs interiors al polígon, no sent d'abonament els treballs d'excavació i transport dels esmentats materials de préstecs, i trobant-se inclosos al preu unitari de replè de rases definit al Quadre de Preus no. 1. En cas de no poder comptar amb préstecs interiors al polígon, el material a emprar s'abonarà segons preu d'excavació de préstecs exteriors al polígon, definit al Quadre de Preus n. 1.

5.2.10. Vorades prefabricades de formigó. Definició: Es un element resistent prefabricat que, col·locat sobre una base adequada, delimita una calçada o una vorera. Procedència: Aquest tipus de vorada prové de fàbriques especialitzades. Característiques generals: Les característiques generals seran les definides als plànols del Projecte. Per a finalitats especials s'admetran vorades de diferents dimensions que les especificades, sempre que siguin aprovades per la Direcció d'obra. Normes de qualitat: Resistència a la compressió en proveta cúbica tallada amb serra circular diamantada als vint-i-vuit dies (28): mínim tres-cents cinquanta quilograms per centímetre quadrat (350 kg/cm2.) Desgast per fregament: - Recorregut : mil metres (1.000 m.) - Pressió : sis-cents grams per centímetre quadrat (0,6 kg/cm2.) - Abrasiu : Carborúndum un gram per centímetre quadrat (1gr/cm2) (per via humida). - Desgast mig en pèrdua d'alçada: menor de dos amb cinc mil·límetres (2.5 mm.)



- Resistència a flexo-compressió: seixanta a vuitanta quilograms per centímetre quadrat (60 a 80 kg/cm2.). Recepció: Es rebutjaran a l'amàs vorades que presentin defectes, encara que siguin deguts al transport. No seran de recepció les vorades, la secció transversal de les quals no s'adapti a les dimensions assenyalades a les característiques generals, amb unes toleràncies de més-menys un centímetre (+/-1 cm.) Mesurament i abonament: S'abonaran per metre lineal (ml.), col·locat i totalment acabat, exclòs el formigó de base necessari. Aquest formigó s'abonarà al preu corresponent al Quadre de Preus n. 1.

5.2.11. Rigoles.

5.2.11.1. Rigoles de llosetes blanques de morter comprimit. Definició: Es una rajola composta d'una capa d'empremta, de morter ric en ciment blanc i àrid fi, que forma la cara, i una capa de base de morter menys ric en ciment i àrid més gruixut, que constitueix el dors. Procedència: Aquesta rigola prové de fàbrica especialitzada. Característiques generals: Si no es defineixen als plànols, el tipus reglamentari haurà de ser quadrat, de vint centímetres (20 cm.) de costat i vuit centímetres (8 cm) de gruix. La cara superior de desgast serà de dotze mil·límetres (12 mm.) i amb superfície llisa. Es fabricaran, exclusivament, amb ciment Pòrtland blanc. Normes de qualitat: Desgast per fregament: - Recorregut: dos-centes cinquanta metres (250 m.). - Pressió: sis-cents grams per centímetre quadrat (O,6 kg/cm2). - Abrasiu: sorra silícica un gram per centímetre quadrat (1 gr/cm2.), (per via humida).



- Desgast mitjà en pèrdua d'alçada: inferior a un amb cinc mil·límetres (1.5 mm.) Recepció: No seran de recepció les llosetes si llurs dimensions especificat anteriorment, amb unes toleràncies màximes de dos mil·límetres (2 mm.), en més o en menys. De cada amàs s'assajaran tantes llosetes com indiqui el Director Facultatiu de l'Obra. Si el terme mig dels resultats no abasta els límits previstos, es rebutjarà l'amàs. Mesurament i abonament: S'abonarà per metre lineal (ml.) col·locat i totalment acabat, exclòs el formigó de base necessari. Aquest formigó s'abonarà al preu corresponent del Quadre de Preus n. 1.

5.2.11.2. Vorades tipus rigola per a aparcaments Les vorades tipus rigola per a aparcaments seran prefabricades, de formigó, i acompliran les especificacions de l'article 2.11. relatives a execució, mesurament i abonament.

5.2.12. Formigons. Es consideren els següents tipus de formigons: - Formigó H-100 de cent Quilograms (100 kg) de resistència característica a vint-i-vuit (28) dies. - Formigó H-200 de dos-cents Quilograms (200 kg.) de resistència característica a vint-i-vuit (28) dies. - Formigó H-250 de dos-cents cinquanta Quilograms (250 kg) de resistència característica a vint-i-vuit (28) dies. Tots els formigons acompliran l'EHE, considerant com a definició de resistència característica la d'aquesta Instrucció. Tots els formigons seran vibrats mitjançant vibradors d'agulla i d'encofrat o regles vibrants. Es fabricarà sempre amb formigonera, sent el període de batut superior a un minut (1') i inferior al minut i mig (1'30"), i de tal forma que la consistència del formigó sigui totalment uniforme en cada barreja. A mes de les Prescripcions de l'EHE es tindran en compte les següents: La instal·lació de transport i posta a l'obra es fa de tal forma que el formigó no perdi compacitat ni homogeneïtat.



No es podrà abocar lliurement el formigó des d'una alçada superior a un metre cinquanta centímetres (1,50 m), ni distribuir-ho amb pala a gran distància. Queda prohibit l'ús de canaleres o trompes pel transport o per la posta a l'obra del formigó sense l'autorització del Facultatiu encarregat. No es podrà formigonar quan l'aigua pugui perjudicar la resistència o qualsevulla de les característiques del formigó. Per al formigonament, en temps fred o calorós, se seguiran les prescripcions de l'EHE. Mai no es col·locarà formigó sobre un terreny que estigui gelat. El pervibrador s'introduirà verticalment a la massa del formigó fresc i es retirarà també verticalment, sense que es mogui horitzontalment mentre que estigui submergit al formigó. Es procurarà extremar el vibrat a les proximitats dels encofrats per a evitar la formació de bosses de pedres i de coqueres. En general, el vibrat del formigó s'executarà d'acord amb les normes especificades a l'EHE. La situació de les juntes de construcció serà fixada pel Facultatiu Director de manera que acompleixin les prescripcions de l'EHE, i procurant que llur nombre sigui el menor possible. Sempre que s'interrompi el treball, qualsevol que sigui el termini d'interrupció, es cobrirà la junta amb sacs de gerga humits per a protegir-la dels agents atmosfèrics. Abans de recomençar el treball, es prendran les disposicions necessàries per a aconseguir una bona unió del formigó fresc amb el que està endurit. Durant els tres (3) primers dies, es protegirà el formigó dels raigs solars amb arpillera mullada. Com a mínim, durant els (7) primers dies, es mantindran les superfícies vistes constantment humides, mitjançant el reg, la inundació, o cobrint-les amb sorra o arpillera, les quals hauran de mantenir-se constantment humides. La temperatura de l'aigua utilitzada al reg no serà inferior en més de vint graus (20ºC) a la del formigó, per a evitar la producció de badadures per refredament brusc. També es podran utilitzar procediments de curat especial a base de pel·lícules superficials impermeables, prèvia autorització per escrit del Director Facultatiu. Els paraments han de quedar llisos, amb formes perfectes i bon aspecte, sense defectes o rugositats i sense que sigui necessari aplicar, en aquests paraments, enlluïts, que no podran ser, en cap cas, executats sense l'autorització prèvia del Director Facultatiu. Les operacions precises per a deixar les superfícies en bones condicions d'aspecte, seran a compte del Contractista.



La irregularitat màxima que s'admet als paraments és la següent: - Paraments vistos = sis mil·límetres (0.006 m.) - Paraments ocults = vint-i-cinc mil·límetres (0.025 m) En qualsevol cas, a totes les obres de fàbrica i murs es prendran provetes, que seran trencades als set (7) o vint-i-vuit (28) dies. S'efectuaran, com a mínim, una sèrie de sis (6) provetes cada cinquanta metres cúbics (50 m3.) de formigó utilitzat a voltes i soleres. A les obres de formigó armat es faran diàriament dues (2) sèries de sis (6) provetes cadascuna, per a trencar cada sèrie als set (7) o vint-i-vuit (28) dies, prenent com a càrrega de rotura, a cada sèrie, la mitja dels resultats, descartant els dos (2) extrems. Les provetes s'amaçonaran de forma similar a la del formigó de l'obra i es conservaran en condicions anàlogues a les d'aquest. Si passats vint-i-vuit (28) dies la resistència de les provetes fos menor a l'especificada, per a aquesta data, en més d'un vint per cent (20%), s'extrauran provetes de l'obra i si la resistència d'aquestes també fos menor que l'especificada, l'obra serà enderrocada. En canvi, si la resistència de les provetes extretes fos més gran que la de les d'assaig, podrà acceptar-se l'obra en cas que es pugui efectuar, sense perill, un assaig en carrega amb una sobrecàrrega superior en un cinquanta per cent (50%) a la de càlcul, durant el qual es mesurarà la fletxa produïda, que haurà de ser admissible. Si no fos possible extreure provetes de l'obra, i les d'assaig no donen el vuitanta per cent (80%) de les resistències especificades, l'obra haurà d'enderrocar-se. En cas que la resistència de les provetes d'assaig i de les extretes de l'obra estès compresa entre el vuitanta i el cent per cent (80 i 100 %) de l'especificada, el Director Facultatiu podrà rebre, amb reserves, l'obra, després dels assaigs de càrrega corresponents. Els rotlles i encofrats seran de fusta, (acomplint les condicions exigides a l'apartat corresponent) metàl·lics o d'altre material adient, a criteri del Director Facultatiu. Tant les unions com les peces que constitueixen els encofrats, cintres i calçat hauran de posseir la resistència i la rigidesa necessària per a que, amb la marxa prevista del formigó, no es produeixen moviments locals de més de cinc mil·límetres (0,005 m.) Les superfícies interiors dels encofrats hauran de ser suficientment uniformes i llises per a aconseguir que els paraments de formigó no presentin defectes, bombaments, ressalts o rebaves de més de cinc mil·límetres (0.005 m.) Tant les superfícies dels encofrats com els productes que s'els hi pugui aplicar, per a facilitar l'encofrat, no hauran de contenir substàncies agressives pel formigó.



Els encofrats de fusta s'humitejaran abans del formigonat i es netejaran, especialment el fons, deixant obertures provisionals per a facilitar aquesta tasca. Les juntes entre les diferents taules hauran de permetre l'entumiment de les mateixes, per la humitat del reg o de l'aigua del formigó, sense que deixin escapar la pasta durat el formigonat. Es disposarà l'encofrat a les bigues i forjats amb la necessària contrafletxa per a que, un cop desencofrada i carregada la peça de formigó, aquesta conservi contrafletxa del 1:300 de la llum. S'autoritza l'ús de tipus i tècniques especials d'encofrat, el comportament i resultats dels quals estiguin sancionats per la pràctica, havent de justificar l'eficàcia d'aquells altres que es proposin i que, per la seva novetat, manquin d'aquelles garanties. Mesurament i abonament: Els formigons es mesuraran d'acord amb els plànols del Projecte, o amb els plànols de detall resultants del replanteig de les Obres. i s'abonaran per metres cúbics. El preu dels encofrats va inclòs en els corresponents preus de formigons. Aquests preus inclouen els materials dels encofrats la maquinària i la mà d'obra necessària per a la col·locació. El formigó armat s'abonarà al preu del tipus de formigó emprat, que inclourà totes les operacions necessàries per a executar la unitat d'obra menys les armadures i llur col·locació, que s'abonarà al preu del quilogram (kg) d'acer col·locat. Les bastides, cimbres, execució de juntes, operacions de curat i altres operacions necessàries per a l'execució del formigonat, a criteri de la Direcció de les Obres, es consideraran incloses als preus dels formigons. Advertència sobre l'abonament de les obres de fàbrica Únicament s'abonarà el volum d'obra de fàbrica realment executat conforme a les condicions i amb subjecció als perfils de replanteig, i plànol dels mateixos, que figuren al Projecte o ordres escrites del Director Facultatiu. Per tant, en cap cas seran d'abonament els excessos d'obra de fàbrica executats pel Contractista pel seu compte, sense tenir l'autorització del Director Facultatiu. Per a l'abonament dels increments de secció sobre la secció teòrica mínima, indicats als plànols de seccions tipus, serà necessari que prèviament hagi estat ordenada la seva execució pel Facultatiu Director per escrit i fent constar, de manera explícita, les dimensions que han de donar-se a la secció. Per això el Contractista estarà obligat a exigir, prèviament a l'execució de cada part d'obra, la definició exacta d'aquelles dimensions que no es trobin definides.



5.2.13. Acer a utilitzar per a armadures. Condicions generals: L'acer a utilitzar acomplirà les condicions exigides a la Instrucció per el Projecte i Execució de les Obres de Formigó EHE. Qualitat: La carrega de trenc serà superior a sis mil cent Quilograms per centímetre quadrat (6.100 kg/cm2.)

L'allargament repartit de trenc serà superior o igual al quatre per cent (4%), entenent per això la deformació unitària romanent, mesurada després de l'assaig normal de tracció UNE 7010. sobre una base de deu diàmetres (10 f) situada a més de cinc diàmetres (5 f) del coll d’astricció i a més de tres diàmetres (3 f) del punt d'aplicació de la mordassa. El mòdul d'elasticitat inicial serà igual o superior a un milió vuit-cents mil quilograms per centímetre quadrat (1.800.000 kg/cm2). El límit elàstic serà de cinc mil cent quilograms per centímetre quadrat (5.100 kg/cm2). Als acers d'esglaó de relaxament, es prendrà com límit elàstic la mínima tensió capaç de produir una deformació romanent del dos per mil (0,2 %). La tensió màxima de trenc serà igual o superior al cent vint-i-cinc per cent (125 %) de la corresponent al seu límit elàstic, entenent per tensió màxima de trenc el valor de l'ordenada màxima del diagrama tensió-deformació. El valor del límit elàstic característic es determinarà prenent la mitjana aritmètica dels "n/2" valors més baixos, obtinguts a l'assaig de "n" provetes, prescindint del valor mig de la sèrie, si "n" fos imparell. La qualitat s'ajustarà a la Normativa vigent. Assaigs: Si el Facultatiu Director de l'Obra ho considera convenient, s'exigirà un certificat del Laboratori Oficial que garanteixi la qualitat del ferro utilitzat. Així mateix donarà instruccions sobre l'execució a l'obra de l'assaig de plegament, descrit a la Instrucció per el Projecte i Execució d'Obres de formigó EHE. Armadures i elements metàl·lics.



S'abonaran pels quilograms (kg) que resultin de l'especejament dels plànols que, abans de començar cada obra, hagin estat presentats al Director Facultatiu i aprovats per aquest, al preu corresponent dels que figurin al Quadre de Preus número 1. Estan compreses als esmentats preus totes les operacions i mitjans necessaris per a realitzar el doblegat i posta a l'obra. Així mateix, estan inclosos els solapaments, ganxos, elements de sustentació, pèrdues per retalls, lligaments, etc.

5.2.14. Pavimentació de voreres amb rajoles de morter comprimit Definició: La rajola de morter comprimit és una rajola d'una capa d'empremta de morter ric en ciment, àrid fi i, en casos particulars, colorants, que formen la cara, i una capa de base de morter menys ric en ciment i àrid més gruixut, que constitueix el dors. Procedència: Aquest tipus de rajola prové de fàbrica especialitzada.

Característiques generals: Si no es defineixen als plànols, el tipus reglamentari serà quadrat, amb vint centímetres (0,20 m.) de costat i quatre centímetres (0,04 m.) de gruix. Constitució: Està constituït per una cara superior de desgast de dotze mil·límetres (0,012 m.) de gruix i una cara inferior de base de vint-i-vuit mil·límetres (0,028 m.) Les llosetes normals es fabricaran, només, amb ciment Pòrtland i sorra natural; en canvi, les de color es faran amb ciment Pòrtland i sorra natural a la seva capa base, i amb ciment blanc acolorat i sorra de marbre a la capa superior de desgast. El dibuix de la cara superior haurà de ser aprovat per la Inspecció Facultativa. Normes de Qualitat: Desgast per fregament: - Recorregut: (250 m.) dos-cents cinquanta metres. - Pressió: (0,6 kg/cm2) sis-cents grams per centímetre quadrat. - Abrasiu: sorra silícica 1 gr/cm2 per via humida - Desgast mitjà en pèrdua d'alçada: inferior a 2 mm. - Resistència a la flexió. Flexió per peça completa sobre quatre (4) suports situats entre sí a divuit centímetres (0,18 m.), i càrrega puntual al centre: superior a (350 kg.) tres-cents cinquanta quilograms.



Recepció: No seran de recepció les llosetes si les dimensions i gruixos de llurs capes no s'ajusten a l'especificat anteriorment, amb unes toleràncies màximes de dos mil·límetres (0,002 m.), en més o en menys. Mesurament i abonament: S'abonaran per metre quadrat col·locat i totalment acabat. El morter es considerarà inclòs al preu, però el formigó H-100 de base s'abonarà al preu corresponen al Quadre de Preus no. 1.

5.2.15. Canonades de formigó Definició: Es defineixen com a canonades de formigó les formades amb tubs prefabricats de formigó en massa o armat. S'utilitzen per a la conducció d'aigües sense pressió o per allotjar cables o conduccions de diferents serveis. S'exclouen d'aquesta unitat els tubs porosos o anàlegs per a captació d'aigües subterrànies. També s'exclouen els utilitzats a les canonades a pressió. Materials: El formigó i les armadures que s'utilitzin a la fabricació dels tubs, així com els materials utilitzats a la solera i a les juntes, acompliran les condicions especificades als corresponents articles del present Plec i a les Normativa vigent. La fabricació dels tubs es durà a terme en un lloc tancat on romandran, aproximadament, tres (3) dies; estaran protegits del sol i de corrents d'aire, i es mantindran suficientment humits, si no està prevista una classe de cura. La temperatura ambient no ha de baixar dels cinc graus centígrads (5ºC) durant el període del curat. Els tubs seran uniformes i mancaran d'irregularitats a llur superfície. Les arestes dels extrems seran nítides i les superfícies frontals, verticals a l'eix del tub. Les esmentades arestes s'arrodoniran amb un radi de cinc mil·límetres (0.005 m.). Un cop s'hagi pres el formigó, no es procedirà al seu allisat amb abeurada de ciment. Els tubs se subministraran amb les dimensions prescrites. La paret interior no es desviarà de la recta en més d'un cinc per mil (0,50%) de la longitud útil. Els tubs no contindran cap defecte que pugui reduir llur resistència, impermeabilitat o durabilitat. Els tubs dessecats a l'aire i en posició vertical emetran un soroll clar al colpejar-los amb un martell petit.



Així mateix, els tubs hauran de ser aptes per a acceptar una pressió de treball màxima de cinc-cents grams per centímetre quadrat (O,5 kg/cm2) . Els conductes hauran de ser sotmesos a la prova de pressió interior i estanqueïtat segons els mètodes que es fixen a les Normes per a canonades de formigó de l'I.E.T. cc. Per a l'estanqueïtat, la canonada muntada, a pressió constant de cinc-cents grams per centímetre quadrat (0,5 kg/cm2.), no experimentarà pèrdues superiors al valor W, en litres, (l.) calculat segons la següent fórmula: W = Ýn . L sent Ýn el diàmetre interior i L la longitud de prova, en metres (m). A pressió interior, la canonada muntada haurà de resistir una pressió màxima de prova de set-cents grams per centímetre quadrat (0,7 kg/cm2.), durant trenta minuts (30'), sense que el manòmetre experimenti un descens superior a cent grams per centímetre quadrat (0,1 kg/cm2) . Es rebutjaran els tubs que, al moment d'utilitzar-se, presentin trencs a les pestanyes de les juntes o qualsevol altre defecte que pugui afectar la resistència o estanqueïtat. La Direcció fixarà la classe i el nombre dels assaigs precisos per a la recepció dels tubs. Execució de les obres: L'execució de les obres inclou les operacions següents: - Subministrament del tub - Preparació de l'assentament. - Col·locació i rejuntat dels tubs, incloent peces especials i entroncament amb d'altres elements o canonades. Quan ho fixi el Projecte o ho ordeni la Direcció, la canonada, un cop executada, es revestirà amb formigó tipus H-100, a fi que pugui suportar càrregues o sobrecàrregues importants. La preparació de l'assentament consistirà en la preparació del terreny natural (neteja, anivellació, compactació, etc.) i en l'execució d'un llit de sorra o material anàleg, per a l'assentament correcte dels tubs, juntes, colzes, etc, Si al Projecte es fixa solera de formigó, la preparació del terreny per al formigonat de la solera queda inclosa en aquesta operació d'assentament. Un cop preparat l'esmentat assentament o executada la solera de formigó, es procedirà a la col·locació dels tubs, en sentit ascendent, curant llur alineació per a qui sigui perfecta i amb pendent.



Els tubs es revisaran minuciosament, rebutjant els què presentin defectes. La col·locació s'efectuarà amb els mitjans adequats per tal d'evitar damnatges als tubs per cops deguts a subjeccions dolentes. La construcció de les juntes s'ajustarà al que figura als plànols o Prescripcions Tècniques Particulars o, en cas que no hi siguin, a les Instruccions de la Direcció. En tot cas, seran completament estanques. Es rebran amb morter de ciment, MH-450, podent-se segellar amb betum asfàltic. Sempre que sigui possible, les juntes es rebran i segellaran interiorment. Si està previst el recobriment amb formigó, es procurarà la immobilitat dels tubs durant aquesta operació. El formigó no contindrà àrids superiors a tres centímetres (0,003 m.) La Direcció podrà exigir assaigs d'estanqueïtat de qualsevol secció, o de la totalitat de la canonada, tant abans com després de reomplir les rases. Si aquestes proves denuncien defectes d'estanqueïtat, el Contractista estarà obligat a aixecar i executar de nou, al seu càrrec, les seccions defectuoses. El cost de les proves serà a compte del contractista, amb càrrec a les despeses d'assaig. Mesurament i abonament: Les canonades de formigó es mesuraran pels metres (m.) de longitud de llur generatriu inferior, descomptant les longituds de les interrupcions degudes a tronetes, registres, etc. A l'esmentat mesurament se li aplicarà el preu unitari corresponent, segons el tipus i diàmetre del tub. L'import resultant comprèn el subministrament dels tubs, l'execució de juntes, les peces especials i els entroncaments amb tronetes o altres canonades. El material d'assentament o solera de formigó, fins als ronyons, queda inclòs al preu unitari. Llevat de prescripció en contra, el recobriment sencer dels tubs de formigó, d'executar-se, és d'abonament independent.

5.2.16. Tronetes i pous de registre. Definició: Es defineixen com a tronetes i pous de registre les obres petites que completen el sistema de drenatge longitudinal o transversal, o les conduccions de serveis. Seran de formigó construïts "in situ", prefabricats o d'obra de fàbrica. Materials:



Per a llur construcció s'utilitzaran formigons tipus H-200 o H-250, segons sigui o no armat, llevat d'indicació en contra als Plànols o Prescripcions Tècniques Particulars. Execució de les obres: L'excavació i posterior replè de les rases, per a l'emplaçament d'aquestes obres, s'executarà segons el que es prescriu a l'article del present Plec. un cop efectuada l'excavació, es procedirà a construir o col·locar les peces prefabricades, amb la situació i dimensions definides als plànols, tenint cura especial en l'acompliment de les cotes definides als Plànols o fixades per la Direcció. La unió de les peces prefabricades es farà amb morter MH-450. Les reixetes i tapes s'ajustaran perfectament al cos de l'obra i, llevat d'indicació en contra, es col·locaran de forma que llur cara superior quedi al mateix nivell que les superfícies adjacents. Mesurament i abonament: Les tronetes i pous de registre es mesuraran i abonaran per unitats (ut.) realment executades, en el ben entès que els pous de registre s'abonaran mitjançant l'únic preu definit d'unitat de pou de registre. No podrà ser objecte d'abonament independent l'execució d'alguns pous d'alçades superiors a les normals, ja que el preu s'ha deduït de l'alçada mitja de pous.

5.2.17. Drenatges subterranis. Definició: Es defineixen com a drenatges subterranis les rases en les quals es col·loca a llur fons un tub per a captació d'aigües (perforat, ranurat, porós, amb juntes obertes, etc.), circumdat per un gruix de material filtre adequadament compactat, i que estan aïllades, normalment, de les aigües superficials per una capa impermeable, o relativament impermeable, que ocupi i tanqui la seva part superior. En cas d'ometre's la canonada, la part inferior de la rasa queda completament replena de material filtre, constituint el que s'anomena drenatge cec. En aquests drenatges, el material que ocupa el centre del filtre es pedra grossa. Llur execució inclou les operacions següents; - Execució del llit d'assentament de la canonada. - Col·locació de la canonada. - Replè de la rasa de drenatge. Material: Aquesta unitat està formada per tubs.



Condicions Generals: Els tubs a utilitzar als drenatges subterranis seran de formigó, fibrociment, ceràmica, plàstic, o de qualsevol altre material sancionat per l'experiència. Si es tracta de tubs de formigó, el material utilitzat a llur fabricació haurà d'acomplir les condicions adients pels formigons. En cas que s'empri formigó porós, haurà de prescindir-se del percentatge d'àrid fi necessari, per a assegurar una capacitat de filtració acceptable, considerant-se com a tal la de cinquanta litres per minut i per decímetre quadrat (50 l/min./dm2) de superfície sota una càrrega hidrostàtica d'un quilogram per centímetre quadrat (1 kg/cm2.). La Direcció podrà exigir assaigs de permeabilitat dels tubs o dels drenatges. En tot cas, els. tubs obtinguts seran forts, duradors i lliures de defectes, esquerdes i deformacions. Resistència: La Direcció podrà exigir les proves de resistència que consideri necessàries. Si el tub és de secció circular s'aplicarà l'assaig dels tres (3) punts de càrrega. Forma i dimensions: La forma i dimensions dels tubs a utilitzar als drenatge juntes, seran les assenyalades als Plànols i Prescripcions que assenyali la Direcció. Els tubs estaran ben calibrats i llurs generatrius seran rectes o tindran la cobertura que els correspongui als colzes o peces especials. La fletxa mesurada pel cantell còncau de la canonada serà d'un centímetre per metre (1 cm/m,). El diàmetre interior serà el fixat als plànols, amb tolerància màxima del cinc per cent (5%). La superfície interior serà raonablement llisa i no s'admetran més defectes que els de caràcter accidental o local, sempre que no suposin minva de la qualitat dels tubs ni de llur capacitat de desguàs. Execució de les obres: L'execució de la rasa i posterior replè acompliran el que prescriu a l'article 2.9. "Excavació i replè de rases i pous". Execució del llit d'assentament de la canonada: Un cop oberta la rasa de drenatge, si el seu fons és impermeable, el llit d'assentament dels tubs haurà de ser també impermeable. Si el fons de la rasa fos permeable, el llit d'assentament dels tubs podrà ser, així mateix, permeable. En tot cas, el llit d'assentament es compactarà fins a aconseguir una base de suport ferma a tota la longitud de la rasa. Col·locació de la canonada:



La col·locació de la canonada no haurà d'iniciar-se sense la prèvia autorització de la Direcció de l'Obra. Un cop obtinguda aquesta autorització, els tubs s'estendran en sentit ascendent, amb els pendents i alineacions assenyalats als Plànols. El tractament de les juntes i unions de la canonada s'executarà d'acord amb les Plànols, Prescripcions Tècniques Particulars i amb les Instruccions de la Direcció. Col·locació del material filtrant:

El material impermeable es limitarà al que correspon al llit d'assentament, si procedeix. Es prosseguirà amb el replè amb material filtre fins a l'alçada indicada als Plànols, col·locant aquest material en tongades de gruix inferior a deu centímetres (0,10 m.), que es compactaran amb elements adients per a no fer malbé els tubs ni alterar llur posició. Al llarg de les operacions de replè de la rasa s'haurà de curar, especialment, que no es Produeixi cap segregació als materials filtre emprats. Mesurament i abonament: Els drenatges subterranis es mesuraran per metres lineals (ml.) realment executats, mesurats segons l'eix del tub o del drenatge. A l'esmentat mesurament se li aplicarà el preu unitari corresponent. A l'import resultant queda inclosa la preparació de l'assentament, canonada, material filtre, replè, compactació, així com qualsevol altra operació necessària per a deixar acabada la unitat. L'excavació en rases i pous serà d'abonament independent.

5.2.18. Embornals i buneres Definició: Es defineix com a embornal la boca o forat, el pla d'entrada del qual és sensiblement vertical, per on es recull l'aigua de pluja de les calçades, dels taulers de les obres de fàbrica o, en general, de qualsevol construcció. Es defineix com a bunera la boca de desguàs, el pla d'entrada de la qual és sensiblement horitzontal generalment protegida per una reixeta que acompleix una funció anàloga a la de l'embornal, però de manera que l'entrada de l'aigua sigui quasi vertical. Materials:



Els diferents materials acompliran el que es Prescriu als corresponents articles del present Plec. Execució de les obres: Les obres es realitzaran d'acord amb el que s'especifica a les Prescripcions Tècniques Particulars i amb el que sobre el tema ordeni la Direcció. La troneta, o pou de caiguda d'aigües, es realitzarà d'acord amb el que s'especifica a l'article "Tronetes i pous de registre". Després de l'acabament de cada unitat es procedirà a la seva neteja total, eliminant totes les acumulacions de fang, residus o matèries estranyes de qualsevol tipus, i s'haurà de mantenir lliure d'aquestes acumulacions fins a la recepció definitiva de les obres. Mesurament i abonament: Els embornals i buneres s'abonaran per unitats (Ut.) realment construïdes. En aquesta unitat es considerarà inclosa la troneta, o pou de caiguda d'aigües, la reixeta i tapa, així com l'excavació i replè, llevat de prescripció en contra. També estarà inclosa al preu la conducció pera comunicar l'embornal amb el pou de registre més pròxim.

5.2.19. Obres de fàbrica de totxana Acabades les obres de fàbrica de totxana vista, s'abaixaran totes les plaques amb el mateix morter amb que s'han construït, curant que els paraments presentin la major uniformitat possible i enrasat el morter de les juntes amb les vores de les totxanes. Quant els paraments corresponents exigeixin ser esquerdejats, es practicaran prèviament les corresponents operacions de reenfonsat esmentades anteriorment, amb la sola diferència que el morter de les juntes ha d'arribar només fins a cinc mil·límetres (0.005 m.) de les vores de les totxanes, en lloc d'enrasar amb aquestes. Practicant el reenfonsat, s'esquerdejaran les superfícies amb el morter de ciment proposat per a aquesta fi als documents corresponents. En aquells paraments corresponents a obres ja construïdes, a les quals es necessiti un arrebossat brunyit, a més de l'esquerdejat necessari per a omplir buits de les juntes i de la fàbrica, es practicarà, en general, l'esquerdejat d'acord amb tot el que s'ha esmentat, i sobre aquest s'executarà un arrebossat brunyit amb la mescla de ciment proposada per a aquesta fi als documents del Pressupost. Per últim, per els paraments de nova planta que necessitin un arrebossat brunyit, s'executarà aquest d'acord amb el que s'expressa a l'última part del paràgraf anterior. Mesurament i abonament:



Totes les operacions esmentades al present article no seran d'abonament independent, per considerar-se incloses als preus de les unitats de fàbriques de totxana.

5.2.20. Accessos i connexions El Contractista estarà obligat a executar totes les obres relatives a accessos i connexions amb vials existents, que a judici de la Direcció de les Obres siguin necessàries. El mesurament i abonament de les obres es realitzarà segons el Quadre de Preus número 1, i amb els mateixos criteris que la resta d'obres projectades.

5.2.21. Abastament d’aigües. Per a l'execució de les Obres d'abastament d'aigües s'acompliran, en tot moment, les prescripcions del Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a canonades d'abastament d'aigua. Els tubs seran de qualsevol material admès per la Normativa vigent i els timbratges seran els corresponents a la pressió normalitzada de vint quilograms per centímetre quadrat (20 kg/cm2.). En qualsevol cas, el Contractista haurà d'executar les Obres i emprar els materials necessaris d'acord amb la normativa de la companyia subministradora d'aigües, de la qual haurà d'assabentar-se i tenir-la en compte als càlculs de les ofertes econòmiques. El tipus de juntes seran les exigides per l'entitat subministradora, així com totes les peces especials. L'execució de les rases, col·locació de canonades, material de protecció, execució de juntes, proves de la canonada instal·lada i altres operacions necessàries, es faran d'acord amb les operacions descrites anteriorment. La protecció necessària a les zones de pas de vials s'executarà d'acord amb les solucions grafiades als plànols de detall. Mesurament i abonament: L'execució de les rases i replens s'abonarà als preus únics d'excavació de rases, pous i replens compactats, definits al Quadre de Preus número 1. Les canonades es mesuraran i abonaran per metres lineals (ml.) col·locats. Els preus del metre lineal (ml.) de conduccions inclouran els materials a peu d'obra, la col·locació, l'execució de juntes, les proves de la canonada instal·lada, i totes les peces especials que siguin necessàries per a finalitzar totalment les obres d'abastament, inclòs el formigó d'ancoratge als punts singulars. Ara bé, les vàlvules, hidrants, boques de reg i sorra per a protecció de les conduccions seran d'abonament independent.



5.2.22. Senyalització i balisament S'ajustarà, en tot moment, al que prescriu el Codi de Circulació vigent. El mesurament i abonament de totes les Obres de senyalització es realitzarà d'acord amb els preus definits al Quadre de Preus número 1. Els preus esmentats inclouran tots els materials i operacions necessàries per a deixar concloses les unitats corresponents de les línies, marques vials, plafons i senyals. El preu dels senyals inclourà els fonaments, els pals metàl·lics i llur col·locació.

5.2.23. Aplicació de la claúsula 50 del plec de clàusules administratives generals. La definició dels elements de detall de les obres d'urbanització, podrà tenir en compte l'aplicació de la Clàusula 50 del Plec de Clàusules Administratives Generals. A fi de poder harmonitzar les Obres de detall de clavegueram, abastament, i altres detalls o elements constructius, amb les obres existents a l'entorn urbanístic, el Director de les Obres podrà considerar el contingut de l'esmentada clàusula, sempre que això no suposi costos addicionals. La dita clàusula també podrà ser d'aplicació a les propostes de modificació de determinats elements dels serveis, a fi d'ajustar-se a les normatives de les Companyies corresponents. El present article serà d'aplicació a criteri del Director de les obres.

5.2.24. Altres unitats no especificades en aquess plec. Qualsevol material o unitat d'obra no específicament referenciada en aquest Plec de Condicions Generals haurà d'acomplir les condicions assenyalades al Plec de Condicions Particulars i en el seu defecte, acomplirà el que prescriu la normativa vigent.

5.3. Unitats d’obra de distribució d’energia elèctrica

5.3.1.Condicions generals

5.3.1.1. Reglament i normes. A més de les condicions establertes en el present Plec seran d’aplicació, per a la realització de les obres, les contingudes a:



- Instrucció i Reglament per a la instal·lació i funcionament de Centrals generadors d’energia elèctrica, línies elèctriques d’alta tensió i Estacions transformadores.- O.M. d’Indústria i comerç de 23 de febrer de 1949.

- Reglament electrotècnic per a baixa tensió.- Decret del 31-10-1973. - Reglament de verificacions elèctriques i regularitat en el subministrament

d’energia vigent. - Ordenances i normes de l’Ajuntament. - Normes i ús de l’empresa subministradora. - Normes espanyoles U.N.E. i, subsidiàriament, les Normes V.D.E. alemanyes. - Totes les disposicions oficials vigents que siguin d’aplicació a la Contracta,

obres i materials.

5.3.1.2. Materials

Tots els materials, àdhuc els no relacionats en aquest Plec, hauran de ser de primera qualitat.

Un cop adjudicada l’obra definitivament i abans de la instal·lació, el Contractista presentarà al Tècnic encarregat els catàlegs, cartes mostres, certificats de garantia, etc., dels materials que empraran en l’obra. No es podran emprar materials sense que, prèviament, hagin estat acceptats per la Direcció d’Obra.

Aquest control previ no constitueix recepció definitiva i la Direcció de l’Obra podrà refusar els materials després i tot de col·locats si no complissin les condicions exigides en aquest Plec de Condicions, cas en què hauran de ser reemplaçats per la Contracta per uns altres que compleixin les qualitats exigides.

Els material refusats per la Direcció d’Obra, si fossin proveïts en l’obra o col·locats, haurà de retirar-los el contractista immediatament en la seva totalitat. De no complir-se aquesta condició, la Direcció d’Obra podrà manar-los retirar pel mitjà que consideri més oportú, per compte de la Contracta.

Tots els materials i elements a emprar, les característiques particulars dels quals no s’especifiquin expressament en aquest Plec de Condicions, seran dels tipus i qualitats emprats normalment per l’Empresa subministradora d’electricitat.

5.3.1.3. Reconeixements i assajos.

Quan ho estimi oportú, el director d’Obra podrà encarregar i ordenar l’anàlisi, assaig o comprovació dels materials, elements o instal·lacions bé sigui en fàbrica d’origen, laboratoris oficials o en la mateixa obra, segons cregui més convenient, encara que aquest no estiguin indicats en aquest Plec.



En el cas de discrepància, els assaigs o proves s’efectuaran en el laboratori Oficial que la Direcció d’Obra designi.

Les despeses ocasionades per aquestes proves i llur comprovació seran per compte de la Contracta.

5.3.1.4. Personal.

La contracta tindrà en tot moment un encarregat capacitat davant l’obra mentre es realitzin els treballs, el qual rebrà, complirà i transmetrà les ordres que li doni el Director.

També hi haurà sempre en obra el nombre i classe d’operaris que faci falta per al volum i naturalesa dels treballs que calgui realitzar, els quals seran de reconeguda aptitud i experimentats en l’ofici.

Quan la Direcció d’Obra ho cregui convenient podrà ordenar que un Tècnic titulat de la categoria que jutgi necessària, representi al Contractista en part o en totes qüestions de l’obra.

Així mateix, si ho jutja necessari, la Direcció d’Obra podrà tenir-hi un vigilant que dependrà directament d’ella, amb totes les facilitats per part del Contractista, perquè pugui complir amb la missió encomanada.

En tots els casos, el Contractista abonarà totes les despeses que això origini.

5.3.1.5. Execució de les obres.

El muntatge d’elements i realització de les obres s’efectuarà amb estreta subjecció al present Projecte, Normes i Disposicions Oficials que li siguin d’aplicació i a les ordres que doni el Director d’Obra.

S’efectuaran amb els mitjans auxiliars necessaris i mà d’obra especialitzada i segons el bon art de cada ofici, de manera que, a més del bon funcionament, presentin un bon aspecte i quedin perfectament acabades i en perfectes condicions de durada i conservació.

5.3.1.6. Obres accessòries.



Es consideraran obres accessòries aquelles que no puguin ser conegudes a la redacció del Projecte, les quals, de presentar-se, s’efectuaran d’acord amb els Projectes parcials que es redactin durant l’execució de les obres i quedaran subjectes a les mateixes condicions que regeixen per a les que figuren en la Contracta.

5.3.1.7. Interpretació i desenvolupament del projecte.

El Director d’Obra interpretarà el Projecte i donarà les ordres per al seu desenvolupament, marxa i disposició de les obres, així com les modificacions que estimi oportunes sempre que no alterin fonamentalment el Projecte o la classe de treballs i materials que hi són consignats.

El Contractista no podrà introduir cap modificació sense l’autorització escrita del Director.

Si alguna part de l’obra o classe dels materials no quedés prou especificada, presentés dubtes, resultés alguna contradicció en els documents del present Projecte o pogués suggerir-se alguna solució més avantatjosa durant la marxa de les obres, la Contracta ho posarà immediatament en coneixement de la Direcció d’Obra, per escrit, abstenint-se d’instal·lar els materials o executar l’obra en qüestió fins a rebre l’aclariment o resolució de la Direcció d’Obra que l’efectuarà igualment per escrit.

5.3.1.8. Millores i modificacions del projecte. No seran considerades com a millores ni modificacions del Projecte més que aquelles que hagin estat ordenades expressament per escrit per la Direcció d’Obra i convingut per abans de procedir a la seva execució.

L’entitat contractant tindrà dret a segregar de la contracta, totalment o parcial, totes les obres que cregui convenient, sempre que l’import de les segregacions no excedeixi de la cinquena part de l’import total de la contracta. La contracta en cap cas no podrà pretendre cap segregació.

5.3.1.9. Amplitud de la contracta. La contracta comprendrà l’adquisició de tots els materials, transports, mà d’obra, mitjans auxiliars i tots els treballs, elements i operacions necessàries per a la propera

execució de les obres, muntatges i instal·lacions que són objecte del present Projecte, fins a deixar-les completament acabades, en perfecte estat de realització, funcionament, utilització i aspecte.



5.3.1.10. Rescissió. Si l’execució de les obres no fos adequada o si el material presentat no reunís les condicions necessàries, es podrà procedir a la rescissió del contracte amb pèrdua de la fiança. En aquest cas, es fixarà un termini per determinar les unitats la paralització de les quals pogués perjudicar les obres, sense que durant aquest termini no es comencin nous treballs. No s’abonaran les provisions que s’haguessin efectuat.

5.3.1.11. Responsabilitats. El contractista és l’únic responsable de totes les contravencions que ell cometi durant l’execució de les obres, o el personal i elements que hi són relacionats i seran del seu exclusió compte les conseqüències que se’n derivin, així com els danys i perjudicis a tercers.

Igualment, el Contractista és l’únic responsable de l’execució de l’obra contractada, no tenint dret a indemnització pel major preu a què poguessin resultar-li les diferents unitats, ni per les errades maniobres que cometés durant la seva construcció. És responsable també davant els Tribunals dels accidents que sobrevinguessin i haurà de tenir tot el personal degudament assegurat. Igualment, és responsable de totes les obligacions legals i econòmiques derivades de les obres contractades. La contracta haurà igualment de sol·licitar i obtenir els permisos municipals, de Delegació d’Indústria, etc., que, segons la legislació vigent, siguin precisos per a tal fi. El contractista té l’obligació de demanar a les Companyies subministradores de serveis els plànols i tota la informació necessària per la correcta localització de les instal·lacions soterrades existents en el lloc de les obres. En el cas de dubtes haurà de requerir la presència de tècnics de les Companyies corresponents.

5.3.1.12. Conservació de les obres. És d’exclusiu compte del Contractista la conservació de les obres en perfecte estat, fins que sigui efectuada la recepció definitiva.

5.3.2. Materials i elements.

5.3.2.1. Aigua.



L’aigua que s’utilitzi en la confecció de morters, formigons, etc., ha de ser dolça, neutra, neta i estarà exempta de substàncies orgàniques, sals magnèsiques i sulfats.

Les aigües molt calisses o les tèrboles que només continguin llacor argilosa podran admetre’s a manca d’altres de millors, deixant sedimentar aquestes últimes, fins que la quantitat d’argila en suspensió sigui inferior al tres (3) per cent (100). Les aigües molt pures, exemptes completament de calç, no són recomanables.

5.3.2.2. Sorra La sorra serà neta, solta, aspra, cruixen al tacte i estarà exempta de substàncies orgàniques, sal comuna, creta, mica, terres o altres substàncies anàlogues. Pot contenir fins a un tres (3) per cent (100) de seu pes, com a màxim, de matèries inertes o argila en pols. Serà silícica o calcària, de grans durs i polièdrics, provenint de riu, pedrera, mar o piconament. La seva composició granulomètrica haurà de ser en pes:

- Grans grossos: Compresos entre dos (2) i cinc (5) mm. Cinquanta (50) per cent (100) del total, al menys. - Grans mitjans: Compresos entre mig (0.50) i dos (2) mm. Quinze (15) per cent (100).

Si la seva composició fos diferent, es garbellarà i les diferents porcions obtingudes es barrejaran en les proporcions necessàries per tal de constituir una sorra que reuneixi les condicions específiques.

5.3.2.3. Grava La grava, tant en el cas que s’utilitzi palet com pedra matxucada, procedirà de roques dures, sense esquerdes i que no siguin geladisses ni susceptibles de descompondre’s. No s’empraran mai les margues ni les arenisques argiloses. Estarà exempta de terra, matèries orgàniques i altres materials o impureses. Serà de forma irregular, amb cantells vius i forma polièdrica, preferentment, excloent les de formes laminars i allargades. El tamany dels trossos estarà comprès entre un (1) i cinc (5) cm. de diàmetre.

5.3.2.4. Aglomerants hidràulics



Compliran amb les prescripcions especificades per a cada tipus, en el Plec de Condicions per a la Recepció d’Aglomerants hidràulics del Ministeri d’Obres Públiques de 26 de gener de1960.

5.3.2.5. Rajoles i peces ceràmiques. Seran de bona argila i sense grans de calç que, en inflar-se per efecte de la humitat, puguin produir trencament de la peça. Seran ben cuits, de manera uniforme, sense que presentin diferències de color en cap peça o en el conjunt; no tindran parts creus, cremades ni foses. El so serà metàl·lic i ben clar. Les dimensions seran les corrents en la localitat o les que constin en el Projecte. D’una manera general, les rajoles i altres peces ceràmiques tindran fractura d’arestes vives i absorbiran menys del setze (16) per cent (100) d’aigua. Estaran exempts de deformació originada per la cocció i no presentaran afluorescències salines.

5.3.2.6. Acer. Les armadures i perfils seran d’acer dolç laminat, de secció circular o la que s’especifiqui. L’acer serà dúctil, amb un allargament proporcional fins a trencament major de quinze (15) per cent (100), amb trenta-cinc (35) kg. per m/m2 de càrrega de trencament i límit elàstic aparent mínim de vint-i-dos (22) kg. per m/m. No presentaran esquerdes, bufades ni minves de secció superior al cinc (5) per cent (100).

5.3.2.7. Tubs de fibrocement. Estaran construïts exclusivament a base d’amiant i ciment Portland artificial, de bona qualitat refusant-se els que continguin substitutius, artificialment o totalment. Posats drets i colpejats amb un martell han de donar un so clar. Seran ben cilíndrics i rectes i tant interiorment com exteriorment, ben llisos. La seva fractura ha de donar cantells vius i s’admetrà una tolerància màxima d’un cinc (5) per cent (100) en el pes que figura en catàleg i un (1) m/m. de gruix.



5.3.2.8. Conductors. A) Característiques:

- Cada conductor, format d’un o diversos fils de coure nu. - Tensió nominal de servei: 1000 V. - Tensió de prova: 7000 V. entre conductors, durant 15 minuts.

B) Coure. El coure emprat en els conductors elèctrics serà coure comercial pur, de qualitat i resistència mecànica uniformes, lliures de tot defecte mecànic i amb una proporció mínima del 99% de coure electrolític, conforme a l’especificat en la norma UNE 21011. La càrrega de trencament per tracció no serà inferior al 24 kg. m/m2 i l’allargament haurà de ser inferior al 25% de la seva longitud abans de trencar-se, efectuant-se la prova sobre mostra de 25 cm. de longitud. El coure no serà agre, per la qual cosa, disposat en forma de conductor, podrà enrotllar-se un nombre de quatre vegades sobre el seu diàmetre, sense que doni mostres de clivellament. La conductibilitat no serà inferior al 98% del patró internacional, la resistència òhmica del qual és d’1/58 ohmis per metre de longitud i m/m2 de secció a la temperatura de 20º. En els conductors clabejats tindran un augment de la resistència òhmica no superior al 2% de la resistència del conductor senzill. PROVES Els assajos de les característiques mecàniques i elèctriques es faran d’acord amb l’especificat en la norma UNE 21011.

L’aspecte exterior i la fractura revelaran una constitució i coloració homogènia, no presentant-se deformacions i irregularitats de qualsevol gènere. L’existència d’heterogeneïtats es podrà comprovar mitjançant examen microscòpic sobre mostra polida i atacada. L’anàlisi química demostrarà una concentració mínima del 99% de coure. El trencament per tracció serà ocasionat, pel cap baix, a 24 kg/m. i no es trobarà la secció de trencament a menys de 20 m/m, de qualsevol mordassa de subjecció, sobre mostres d’aproximadament 25 cm. de longitud. La resistència elèctrica es determinarà sobre els filferros que constitueixin el cable, complint, en tot cas, els límits assenyalats.



C) Cobertes i aïllaments a base de materials plàstics: En el cas dels aïllants constituïts per materials plàstics a base de clorur de polivinil o fórmules anàlogues, se’n comprovarà la resistència entre 50 i 60 graus sense que s’observin deterioraments de cap naturalesa D) Conductors aïllats amb matèries plàstiques. Tindrem una superfície exempta de defectes, esquerdes i matèries estranyes, presentant un aspecte d’uniformitat de coloració de la capa externa. El gruix de la capa aïllant serà uniforme i concèntricament col·locada respecte del conductor. Permetran una temperatura màxima permanent del conductor de 70ºC, sense que hi hagi penetració gradual del conductor en folre de plàstic, estant muntat el cable en posició horitzontal. PROVES La norma de qualitat del cable serà la UNE 21011.

Es controlarà el concentratge del recobriment aïllant del conductor, mitjançant aparell Fisher R-80, dotat de 10 gammes de sensibilitat. Es verificaran els assajos següents, sobre trossos o mostres tallades de les bobines dels cables acabats. Característiques del conductor, tant per a l’aïllament com per a la coberta en % mínim del valor inicial, 150 i 160 respectivament. Resistència a la flama durant quinze segons, sense propagar-se i extingint-se abans d’un minut. Gelificació (homogeneïtat en la composició). Termoplasticitat segons UNE. Resistència al fred, mantenint dues hores a –10ºC sense que apareguin esquerdes. La rigidesa dielèctrica i la resistència quilomètrica de l’aïllament compliran l’establert en l’art. 9 del Reglament Electrotècnic pera Baixa Tensió. E) Admissió de cables. El contractista informarà per escrita al Tècnic encarregat de l’obra, del nom del fabricant dels conductors i n’hi enviarà una mostra.



Si el fabricant no reuneix la suficient garantia a judici del Tècnic Encarregat, abans d’instal·lar el cable en comprovarà les característiques en un Laboratori Oficial. Les proves es reduiran al compliment de les condicions anteriorment exposades. No s’admetran cables que presentin desperfectes superficials o que no vagin en les bobines d’origen. No es permetrà la utilització de materials de precedència destinta per al mateix circuit.

5.3.2.9. Connexions dels conductors subterranis. A) Característiques:

- Les connexions s’efectuaran mitjançant cintes autofondents. - S’uneixen els conductors mitjançant maneguins de connexió amb soldadures

d’estany al 45%. - L’aïllament de la connexió s’efectuarà mitjançant una cinta especial

autofondent, a base de cautxú butil, adherint-se al conductor per mitjà d’un ciment especial que evita la formació de bombolles i esquerdes.

- La coberta original es reemplaça per cinta de qualitat adequada, autofondent, d’altes qualitats aïllants i protectora de la humitat.

- Com a complement de les anteriors, s’aplicarà una cinta protectora exterior, formada per un teixit de lona impermeabilitzada i cautxú autovulcanitzable, amb la fi d’actuar de motlle i protecció de l’aïllament constituït.

- Exteriorment s’aplicaran diverses capes de vernís impermeable. - Les mencionades cintes no duran cap adhesiu i un com aplicades sobre la

connexió, es fondran per sí mateixes en una massa homogènia i elàstica, sense solució de continuïtat, en l’espai d’unes hores, no solament entre sí les diverses de cada classe, sinó també entre les diverses classes ressenyades, sense fissures ni esquerdes.

B) Connexió de llanternes a la xarxa d’enllumenat públic: El cable subterrani d’alimentació anirà pres en sèrie, cadascun dels bàculs del circuit. La connexió es realitzarà mitjançant una regleta dintre del bàcul, a l’alçada de la porta de registre, en què es col·locarà un fusible. De la citada regleta arrancarà el conductor d’alimentació a la bombeta o bombetes, la unió del qual amb el portabombetes tindrà un gran solidesa i seguretat. C) Recepció:

- Es seguiran les mateixes normes que a la recepció dels conductors.

5.3.2.10. Derivacions dels conductors subterranis.



Característiques: Les caixes de derivació seran adequades per a una tensió de servei de 1000 V i estaran formades per:

- Cos de fosa, gris, amb nervis de reforç i cargols de bronze. - Embarrat de coure electrolític, amb borns connectors de pressió, muntades sobre

aïlladors. - Juntes moldejades de neoprè. - Fixació de la tapa per mitjà d’orelleres ranurades que permetin treure-la amb

facilitat, després de llargs períodes de servei. - Entrades per boquetes de compressió per a cables amb aïllament de plàstic. - Proveïdes de terminal apropiat per al fil neutre. - Les parts en tensió hauran d’aïllar-se amb cinta especial a base de polivinil i un

adhesiu de les següents característiques:

- Constant dielèctrica 3,2 - Factor de potència 0,04 - Rigidesa dielèctrica 12 kV - Temperatura de treball -30ºC a 80ºC

5.3.2.11. Cofre de connexió i derivació Les connexions i derivacions en les línies aèries es realitzaran a un cofre de material inalterable, tipus intempèrie, proveït de borns de connexió i fusibles. Estarà proveït d’un tapa fàcilment desmuntable i accessible en totes arts amb facilitat. Es col·locarà subjecte a la paret a alçada convenient. Cada punt de llum estarà proveït del seu cofre, situat sota el braç de suport.

5.3.2.12. Portalàmpades A) Característiques:

- Els portalàmpades no han de tenir cap part metàl·lica en comunicació elèctrica amb els conductors.

- Llurs elements aïllants seran necessàriament de porcellana o esteatita. - Estaran proveïts de sòlids i amplis contactes elèctrics que permetin el pas de

corrent sense rescalfaments perjudicials. - Llur resistència mecànica serà la suficient per suportar un esforç igual a cinc

vegades el transmès per la làmpada. - El dispositiu de subjecció del portalàmpades a la llanterna serà sòlid i permetrà

el fàcil muntatge o substitució sense necessitat que aquesta sigui enretirada. B)Recepció:



- S’efectuarà segons l’assenyalat en el Plec de Condicions constructives del

Ministeri d’Indústria i Comerç, de 18 de maig de 1943.

5.3.2.13. Làmpades Les làmpades utilitzades compliran l’assenyalat en el Plec de Condicions constructives del Ministeri d’Indústria i Comerç, de 18 de maig de 1942, així com en el s articles 49, 50 i 54 del reglament de Verificacions Elèctriques. Seran de marca registrada i reconeguda com de primera qualitat. S’admetran unes toleràncies en els consums que hi són marcats de: 8% per a làmpades de 40 a 200 W 7% per a làmpades majors de 200 W

5.3.2.14. Làmpades d’incandescència. A)Característiques:

- El rendiment lluminós ha de ser facilitat pel seu fabricant, i serà igual o superior a l’indicat en la següent taula:

FLUX TENSIÓ

POTÈNCIA

W 100-128 V 130-165 V 170-225 V 230-250 V

75 100 150 200 300 500

1.000 1.500

1.070 1.550 2.340 3.260 5.100 9.250 21.000 32.000

1.030 1.480 2.250 3.070 4.900 9.000 20.000 31.000

950 1.380 2.100 2.950 4.850 8.450 19.000 30.500

930 1.350 2.000 2.800 4.650 8.200 18.000 30.000

- La vida mitjana serà de 1000 hores. - Els casquets seran de rosca normal fins a 200 W i rosca Goliath per a potències

superiors. - Les làmpades hauran de poder funcionar en totes posicions sens detriment de la

seva vida mitjana. - La seva brillantor màxima serà de 4,5 stilb.

B)RECEPCIÓ:



- El contractista presentarà al Tècnic encarregat, catàleg amb els tipus de làmpades que utilitzarà en que hauran de figurar les característiques més importants i el flux lluminós.

- Es faran assaigs de resistència del casquet, sostenint les làmpades inclinades o en horitzontal.

- Així mateix, en un Laboratori Oficial es farà un assaig del flux lluminós total, rendiment i envelliment de la làmpada. El nombre de làmpades que han d’assajar-se en el Laboratori Oficial serà fixat pel Tècnic encarregat.

- Quan es tracti de làmpades especials, s’exigiran les característiques assenyalades pel fabricant.

5.3.2.15. Làmpades de vapor de mercuri. A)CARACTERÍSTIQUES:

- Seran de les anomenades de color corregit, amb bany interior de fòsfor fluorescent.

- El bulb exterior serà de vidre extradur. - Totes les làmpades llevat de les 80 W, hauran de poder treballar en qualsevol

posició. - El consum en Wats no ha d’excedir mai de: - 10% nominal, si es manté la tensió dintre del –5% de la nominal. - El rendiment lluminós ha de ser facilitat pel seu fabricant i serà igual o superior

a l’indicat en la següent taula:

- Sobre el llum lluminós de la làmpada donat pel fabricant s’admetrà una tolerància del 5% si es prova amb reactàncies comercials i no amb la “patró”, i d’un altre 5% en posició horitzontal o quasi horitzontal.

- La vida mitjana serà igual o superior a 16.000 hores. - Els casquets seran de rosca normal fins a 200 W i amb una rosca Goliath per a

potències superiors. - La brillantor màxima admesa serà de 25 Sb per a làmpades de fins a 250 W i de

190 Sb per a potències superiors. - El temps d’encesa i reencesa no serà superior a 5 minuts.

POTÈNCIA (SENSE

RESISTÈNCIA) W

FLUX LLUM

50 80 100 125 250 400 700

1.000

1.600 2.800 3.300 4.700

11.000 20.000 34.000 52.000



- La depreciació serà, com a molt, del 15% (definint la depreciació com el percentatge de decreixement del flux lluminós respecte del nominal després del 70% de vida).

B)RECEPCIÓ:

- El contractista presentarà al Tècnic encarregat: Catàleg amb el tipus de làmpades

que ha d’utilitzar, en què figuren les característiques més importants i el flux lluminós.

- Carta del fabricant de làmpades amb les característiques que han de reunir les reactàncies que aconsellen emprar per a cada tipus específic, indicant no només la intensitat d’arrencada, la potència i el corrent subministrats, la resistència a la humitat, l’escalfament admissible, etc., sinó també les proves que han de realitzar-se en efectuar les comprovacions corresponents.

- Es faran assajos de resistència del casquet, sostenint les làmpades inclinades o en horitzontal.

- Així mateix, en un Laboratori Oficial es farà un assaig del flux lluminós total, rendiment, envelliment i depreciació de la làmpada. El nombre de làmpades que han d’assajar-se en el Laboratori Oficial serà fixat per Tècnic Encarregat.

5.3.2.16. Tubs fluorescents. A)CARACTERÍSTIQUES:

- El rendiment lluminós ha de ser facilitat pel seu fabricant i serà igual o superior


POTÈNCIA (SENSE REACTÀNCIA)

FLUX LLUM

20 W 40 W

1.000 2.600

- Aquest flux s’entén a una temperatura de 25 graus. - La vida mitjana no serà inferior a 7.500 hores. - La depreciació serà com a màxim del 25% (definint la depreciació com el

percentatge de decreixement del flux lluminós respecte del nominal després del 70% de vida).

B)RECEPCIÓ:

- El contractista presentarà al Tècnic encarregat: Catàleg amb el tipus de tubs fluorescents que ha d’utilitzar, en què haurà de figurar les característiques més importants i el flux lluminós.

- Carta del fabricant dels tubs fluorescents, amb les característiques que han de

reunir les reactàncies que aconsellen emprar per a cada tipus específic, indicant



no només la intensitat d’arrencada, la potència i el corrents subministrats, la resistència a la humitat, l’escalfament admissible, etc., sinó també les proves que han de realitzar-se per efectuar les comprovacions corresponents.

- Així mateix en un Laboratori Oficial es farà un assaig del flux lluminós total,

rendiment envelliment i depreciació del tub fluorescent. El nombre de tubs que han d’assajar-se en el Laboratori Oficial serà fixat pel Tècnic Encarregat.

5.3.2.17. Bombetes de llum de mescla mixta

A)CARACTERÍSTIQUES:



POTÈNCIA W FLUX LLUM

160-165 250-260

450 500

3.000 5.000 9.500 11.000

- La vida mitjana no serà inferior a 3.000 hores. - Hauran de funcionar en qualsevol posició, llevat de la bombeta de 160 a 165 W,

que ha d’instal·lar-se amb el casquet a dalt. - Els casquets seran de rosca normal fins a 200 W i rosca Goliath per a potències

superiors. - La depreciació serà, com a màxim, del 15% (definint la depreciació com el


B)RECEPCIÓ:

- El contractista presentarà al Tècnic encarregat: Catàleg amb el tipus de bombetes que ha d’utilitzar, en què haurà de figurar les característiques més importants i el flux lluminós.

- Es faran assaigs de resistència del casquet, sostenint les bombetes inclinades o

en horitzontal. - Així mateix en un Laboratori Oficial es farà un assaig del flux lluminós total,

rendiment i envelliment de la bombeta. El nombre de bombetes que han d’assajar-se en el Laboratori Oficial serà fixat pel Tècnic Encarregat.



5.3.2.18. Bombetes de sodi A)CARACTERÍSTIQUES:



POTÈNCIA (SENSE

RESISTÈNCIA ) W

FLUX LLUM

45 60 85 140 220

3.300 4.300 8.000 13.000 26.000

- La vida mitjana de les bombetes de sodi serà igual o superior a 4.000 hores. - El temps d’encesa no ha de ser superior a 15 minuts i la reencesa pràcticament

de forma immediata. - La posició de treball serà: Bombetes de 45 i 60 W: Verticals –110 graus Bombetes de 85, 140 i 220 W: Horitzontals –20 graus. - La depreciació serà, com a màxim, del 20% (definint la depreciació com el


B)RECEPCIÓ:

- El contractista presentarà al Tècnic encarregat: Catàleg amb el tipus de làmpades que ha d’utilitzar, en què haurà de figurar les característiques més importants i el flux lluminós.

- Carta del fabricant dels tubs fluorescents, amb les característiques que han de

reunir les reactàncies que aconsellen emprar per a cada tipus específic, indicant no només la intensitat d’arrencada, la potència i el corrents subministrats, la resistència a la humitat, l’escalfament admissible, etc., sinó també les proves que han de realitzar-se per efectuar les comprovacions corresponents.



- Es faran assaigs de resistència del casquet, sostenint les bombetes inclinades o en horitzontal.

- Així mateix en un Laboratori Oficial es farà un assaig del flux lluminós total,

rendiment i envelliment de la bombeta. El nombre de bombetes que han d’assajar-se en el Laboratori Oficial serà fixat pel Tècnic Encarregat.

5.3.2.19. Reactàncies condensadors i encebadors

A)PROCEDÈNCIA:

Només s’admetran les reactàncies, encebadors i condensadors procedents d’una fàbrica coneguda, amb gran solvència en el mercat.

B)CARACTERÍSTIQUES:

1.- Duran inscripcions en les quals s’indiqui el nom o marca del fabricant, la tensió o tensions nominals en volts, la intensitat nominal en ampers, la freqüència en herz, l’esquema de connexions si hi ha més de dos fils, el factor de potència i la potència nominal de la bombeta o bombetes per a les quals han estat previstes.

2.- Les peces en tensió no podran ser accessibles a un contacte fortuït durant la seva utilització normal. Les tapes que permeten l’accés a les peces en tensió només podran desmuntar-se amb l’ajut d’eines i no es considerarà admissible contra contactes fortuïts els envernissats, esmaltats o oxidació de peces metàl·liques.

3.- Si les connexions s’efectuen mitjançant borns, regletes o terminals, han de fixar-se de tal forma que no podran soltar-se o afluixar-se en enretirar la connexió o desconnexió. Els terminals, borns o regletes no han de servir per fixar cap altre component de la reactància o condensador.

4.- Les peces conductors de corrent hauran de ser de coure, d’aleació de coure o altres materials apropiats no corrosius. Aquesta exigència no l’han de complir els cargols que no siguin part fonamental en la conducció de corrent.

5.- Els escalfaments de les reactàncies en les seves diverses parts no han des ser superiors als valors següents:

Enrotllament.......................................................................................................70graus

Exterior .............................................................................................................60 graus

Borns exteriors .................................................................................................40 graus



Els assajos es realitzaran amb una tensió en un 10 per 100 a la nominal i amb freqüència nominal, iniciant-se la prova un cop s’assoleixi la temperatura de règim.

Les bombetes utilitzades absorbiran un corrent molt similar a la nominal. La reactància es col·locarà en una caixa d’acer, pintat interior i exteriorment de blanc i col·locada sobre un suport metàl·lic en les reactàncies “d’execució oberta” i en una caixa construïda amb fusta contraxapada de 15 m/m. de gruix, pintada de negre mat en les “d’execució estanca”. Les temperatures hauran de mesurar-se, en el cas dels enrotllaments, si és possible, pel mètode de variació de la resistència i totes les altres

amb parells termoelèctrics. L’assaig no ha de produir vessaments del material de farciment o vernís.

No es tindran en compte lleugers traspuaments no susceptibles d’augment.

6.- Les màximes pèrdues admissibles en l’equip d’alt factor segons els diversos tipus de bombeta, seran:

7.- La reactància alimentada a la tensió nominal i freqüència nominal subministrarà un corrent no superior al 5% ni inferior al 10 % de la nominal de la bombeta.

8.- La reactància estarà protegida contra les influències magnètiques, havent de satisfer, aquelles que s’instal·lin en les proximitat de material magnètic, la següent prova: Una xapa d’aquesta, fins a 1 cm. de la seva superfície.

TIPUS DE LÀMPADA CONSUM DE LÀMPADA

PÈRDUES EN ACCESSORI

Sodi 45 W

60 W

85W

140 W

22 W

22 W

22 W

24 W

Vapor de mercuri 80 W

125 W

250 W

400 W

1.000 W

10 W

12 W

16 W

25 W

45 W

Tubs fluorescents 20 W

40 W

8 W

8 W



Durant aquesta operació es mesurarà el corrent absorbit per la reactància a la tensió nominal. La variació del corrent ocasionat per la proximitat de les plaques d’acer no excedirà del 2% del seu valor.

9.- La intensitat màxima de la reactància en c/c. A 220 V. no serà superior als valors següents:

LÀMPADES FLUORESCENTS LÀMPADES DE VAPOR DE

MERCURI W. A.

20 0,65

40 0,76

80 1,20

1,25 1,73

250 3,3

400 5,3

700 8,96

1.000 12

10.- Les reactàncies i condensadors “d’execució estanca” hauran de satisfer la prova d’estanqueïtat, consistent en submergir la reactància en aigua durant 4 hores, les 2 primeres connectades amb càrrega nominal i les 2 restants desconnectades. Al final d’aquesta prova, l’aïllament mínim entre debanat i nucli i entre debanat i caixa protectora serà de 2 megaohms.

11.- La capacitat del condensador ha de quedar dintre de les toleràncies indicades en les plaques de característiques.

12.- En la prova de sobretensió, els condensadors hauran de suportar durant una hora, a una tensió alterna de 50 p.p.s., la tensió de prova que indiqui la placa de característiques i, en cas que aquesta no hi estigui indicada, es considerarà com a tensió de prova 1,3 vegades la nominal. S’aplicarà la tensió entre terminals. La temperatura serà la d’ambient, més 10 C, amb un error de 2 C. Al final d’aquesta prova, el condensador haurà de sotmetre’s durant un minut a una tensió alterna de 50 p.p.s. aplicada entre borns i d’un valor 2,15 vegades el nominal. 13.- En l’assaig d’aïllament es sotmetrà el condensador a una tensió de 2000 vol., 50 p.p.s. aplicada entre un born i el pot o armadura metàl·lica exterior. 14.- En l’assaig d’aïllament es sotmetrà el condensador durant hores a una tensió igual a la d’assaig o 1,3 vegades la nominal, amb tensió alterna a 50 p.p.s a una temperatura de 10 C sobre l’ambient, amb error de 2 C. 15.- Durant el funcionament de l’equip d’alt factor no es produiran vibracions de cap classe ni sorolls.

a) Operacions prèvies:

- El contractista presentarà al Tècnic encarregat: Catàleg de caràcter tècnic, de

reactàncies, condensadors i encebadors.

b) Recepció:



- Les proves de recepció es reduiran al compliment de les característiques

abans relacionades. - Les reactàncies hauran de complir els apartats 5, 7, 8 i 9. - Els condensadors hauran de complir els apartats 11, 12, 14, i 14. - L’equip haurà de complir els apartats 2, 3, 4, 6, 10 i 12. - El tècnic encarregat comprovarà les característiques dels apartats: 1, 2, 3, 4 i

15; les restants es realitzaran en un Laboratori Oficial, per a la qual cosa es prendrà una mostra i, si el resultat no s’ajusta a totes les exigències, es prendrà un mostra i, si el resultat no s’ajusta a totes les exigències, es prendrà el 5% del total de les reactàncies i condensadors que es preveu instal·lar i es refusarà la partida si no s’ajustessin a aquestes normes totes les mostres assajades.

5.3.2.20. Lluminàries A)PROCEDÈNCIA

- Seran subministrades per cases de reconeguda solvència en el mercat. B)CARACTERÍSTIQUES:

- Es refusarà qualsevol llanterna que presenti abonyegament o desperfectes; caldrà que tingui un aspecte llis i la superfície sense cap senyal.

- Els dispositius de suspensió aniran galvanitzats i seran capaços de resistir, com a mínim, cinc vegades el pes de l’aparell.

- Per a la fabricació dels reflectores s’utilitzarà alumini del 99+70%. La xapa que s’utilitzi en la construcció de reflectors serà, com a mínim, d’1,5 m/m abans de ser usada i, un cop construït el reflector, en cap punt tindrà un gruix inferior a 0,6 m/m.

- En les lluminàries hermètiques, el gruix de xapa serà, com a mínim, d’1 m/m. i els vidres utilitzats hauran de ser d’alta resistència al calor, així com els plàstics, havent-se d’usar els de tipus acrílic.

- La capa d’alumini del reflector serà igual o superior a 4 micres. El reflector d’alumini anoditzat passarà satisfactòriament els assaigs de continuïtat de la capa, resistència a la corrosió i control de segellat.

- Les dimensions mínimes de la lluminària seran les especificades en els plànols adjunts.

C)DISPOSITIUS:

- Aniran proveïdes, com a mínim, dels següents dispositius: D’enfocament, practicable des de l’exterior fins i tot amb llanterna muntada. De ventilació, en les lluminàries hermètiques, per a la dissipació de el calor

produïda per la bombeta, a l’objecte d’assegurar-ne la durada i de no sobrepassar la temperatura de 70 C.



D)OPERACIONS PRÈVIES:

- Abans de ser acceptats per la Direcció de l’obra els tipus de lluminària a instal·lar, serà necessària la presentació, per part del Contractista al Tècnic encarregat, de:

Catàleg en què han de figurar dimensions i característiques. Escrit del fabricant de reflectors amb la qualitat de l’alumini utilitzat en la

fabricació. Corba d’intensitats lluminoses en un plànol (corba fotomètrica) d’un Laboratori

Oficial. Corbes isolux en el sol, basades en la corba fotomètrica oficial. Una mostra dels diferents tipus que s’empraran.

E)RECEPCIÓ:

- Seran refusades totes aquelles llanternes que donin nivells mitjans o uniformitats inferior als previstos en el Projecte.

- Es comprovarà el gruix de la capa d’alúmina medint la tensió de trencament. La mitjana de 10 valors trobats en punts diferents ha de ser igual o superior a 400 volts per a l’alumini de 1ª. Classe i de 300 volts per al de 2ona, no tolerant-se més d’una mesura el valor de la qual sigui inferior a la meitat dels valors indicats. El gruix mitjà també podrà comprovar-se per procediment químic.

- En el control de continuïtat de la capa, després de 5 minuts de contacte de 4 gotes de reactiu (SO4 Cu. 5H20. 20 gr.; C1H (d=1,18) 20 ml; H20 destil·lada 1.000 ml.) en una superfície d’1 cm2, desgreixada curosament, es tolerarà com a màxim un

punt negre per cm2 de superfície assajada, sempre que el diàmetre del dit punt sigui menor d’1 m/m.

- A l’assaig de la resistència a la corrosió, després de 15 dies d’assaig continu amb immersions-emersions alternades cada mitja hora, en dissolució de Cl Na pur al 3% (6,5 ph 7,5) les peces podran presentar, com a màxim, una picadura per cm2 de superfície assajada. Aquestes picadures tindran un diàmetre menor d’1 m/m., i no es tindran en compte les que apareguin en les arestes vives.

- En l’assaig de fixat de les pel·lícules anòdiques, la gota de solució colorant (violeta d’antraquinona 2 gr.; H2o destil·lada 100 m.), després d’haver actuat 5 minuts i rentada amb aigua i sabó, ha d’eliminar-se totalment.

- El galvanitzat dels suports mitjançant mostra presa a l’efecte, la qual es netejarà amb benzina, s’eixugarà i , a continuació es practicaran 4 immersions successives d’un minut de durada cada una, en una dissolució de sulfat de coure al 20 per 100, amb densitat d’11.

- Després de la 4ª immersió no hauran d’aparèixer taques rogenques que denunciïn el dipòsit de coure sobre el ferro.

- El Tècnic encarregat exigirà qualsevol d’aquestes proves amb resultats iguals o superiors als relacionats. Un cop acceptat el tipus de lluminària que s’utilitzarà a l’obra, farà una demostració, enviant-ne a un Laboratori Oficial una quantitat no superior al 5% per tal de comprovar la corba fotomètrica i el gruix d’alúmina de la llanterna. També comprovarà en un Laboratori Oficial la continuïtat de la capa d’alúmina, la resistència a la corrosió, el fixat de la pel·lícula anódica e el



galvanitzat de suports, dels diferents fabricants de llanternes que intervinguin en l’obra.

5.3.2.21. Faroles CARACTERÍSTIQUES:

- Seran de la forma i dimensions que figuren en el plànol corresponent. - El barret serà de planxa d’alumini, anoditzat en la seva part inferior, que serveix

de reflector, i esmaltat exteriorment. - El barret estarà sostingut per dos o més braços de fosa d’alumini o verga. - La base suport serà de fosa d’alumini o ferro esmaltat, adaptable a braç o

columna metàl·lica. - Difusor de vidre o plàstic matejat o estriat. - Les qualitats i espessors de l’alumini i anoditzat seran, com a mínim, igual que

les de lluminàries.

5.3.2.22. Bàculs i columnes metàl.liques. a) CARACTERÍSTIQUES:

- Seran de xapa d’acer i de la forma i dimensions que apareguin en els plànols. - El es total dels bàculs i columnes serà l’especificat en els plànols. - Els bàculs i columnes hauran de lliurar-se, tant interiorment com exteriorment,

amb un tractament galvanitzat en calent. Pintats amb dues mans de color que fixi la direcció facultativa. Aquestes dues mans hauran de donar-se “in situ”, un cop instal·lades.

- A la base o, senzillament, en el fust, es disposarà una porta registre que doni accés a una cavitat, havent de ser ambdues de dimensions suficients per permetre el pas i allotjament dels accessoris de bombetes. Els golfos o frontisses de les portes de registre i els seus panys tindran prou solidesa i permetran tancar perfectament sense esforç excessius. Sobre la porta hi haurà una visera que protegeixi l’entrada d’aigua de pluja.

- Tant les superfícies exteriors com les interiors seran perfectament llises i homogènies i no presentaran irregularitats o defectes que indiquin mala qualitat dels materials, imperfeccions en l’execució i ofereixin un mal aspecte exterior. Les arestes seran de traçat regular.

- Els bàculs resistiran sense deformació un pes de 100 kg. suspès a l’extrem del braç en què el col·loqui la lluminària.

- Les columnes resistiran igualment sense deformació una tracció de 100 kg. de pes, aplicada en sentit horitzontal sobre el seu extrem superior.

b) TIPUS DE GALVANITZAT:

S’entén per galvanitzat en calent l’efectuat per immersió d’objectes de ferro i acer en un bany de Zinc fos, prèvia eliminació total d’òxids, pellofes, pintures,



greixos i qualsevol altra mena d’impuls i brutícia amb la finalitat que el zinc fos entri en íntim contacte amb la superfície base del ferro. El zinc emprat ha de ser d’una riquesa superior al 99,5% de Zn, amb un contingut de ferro inferior al 0,04%, en plom al 0,05% i exempt de cadmi. La capa de zinc ha de ser llisa i contínua. No ha de contenir glòbuls, acumulacions, taques negres ni zones sense galvanitzar. La capa de zinc ha de ser adherent, com a conseqüència de la seva aliació amb el ferro o acer base i no una simple superposició de metall protector. El gruix de la capa de zinc ha de ser molt regular i no inferior a 0,08 m/m. en la seva part més prima. Per tant, el pes del revestiment no ha de ser inferior a 500 gr/m2 i, com a terme mitjà, oscil·larà al voltant de 600 gr/m2.

c) NORMES D’ASSAIG.

Comprovació de l’aspecte. Es farà visualment i per tacte. Comprovació de l’adherència. Es comprovarà mitjançant percussió amb un martell d’acer de 212 gr., amb vores arrodonides després d’un recorregut d’un angle de 90 graus de la posició vertical fins a la percussió sobre la peça de prova, col·locada en el pla horitzontal. El radi de gir al voltant del piu serà de 300 mm. La prova consistirà en dos o més cops formant impactes separats almenys 6 m/m i amb un eix comú. Cap part de l’impacte no haurà d’estar a distància inferior a 12 m/m de la vora de l’objecte. La capa de zinc no ha de saltar ni aixecar-se en l’espai comprès entre els impactes, però no es prendrà en consideració cap esquerda de menys d’1,5 m/m de longitud. Comprovació de la uniformitat de la capa. Es basa en el principi d’aportació del coure procedent d’una solució de sulfat de coure, sobre el ferro. Es realitzaran quatre unions en una solució de sulfat de coure neutralitzat amb òxid de coure (Cu O) de durada 1 minut cada una. Després de realitzades les immersions, no han d’existir sobre la peça, zones amb dipòsits de coure adherits de tal forma que no es puguin despendre sota raig d’aigua amb un raspall no metàl·lic rígid i dur. Els dipòsit de coure que es formin sobre arestes, angles vius fins a una distància mínima de 2,5 m/m de les citades parts, no seran considerades amb defecte. Tampoc no es tindran en compte els dipòsits de coure produïts sobre parts mecanitzades després del galvanitzat.

d) RECEPCIÓ:



El contractista presentarà al Tècnic encarregat un croquis amb les característiques de dimensions, formes, gruixos de xapa i pes dels bàculs i columnes que es pretenen instal·lar.

En aquestes característiques no podran figurar dimensions, gruixos o pesos, inferiors als del Projecte.

A petició del Contractista, el Tècnic encarregat podrà canviar el tipus dels pals, columnes o bàculs, sempre que els proposats siguin d’una robustesa i estètica igual o superior a la projectada.

5.3.2.23. Pals, columnes, bàculs de formigó armat a) CARACTERÍSTIQUES:

- Els pals, columnes i bàculs de formigó armat seran de la forma i dimensions consignades en els plànols, fabricats per Empreses de reconeguda garantia, lleugers, sòlids: resistents a les accions mecàniques i atmosfèriques.

- Seran, únicament, centrifugats o premsats. - Les generatrius seran perfectament rectes o amb la corba dibuixada als plànols,

completament regular, sense torcedures, parts més grosses o reenfoses, discontinuïtats, etc.

- No presentaran descrostamens, farciments ni amassillats; es refusaran els que presentin qualsevol esquerda, trencament, irregularitat o que tinguin l’acabat exterior imperfecte.

- Si estan compostos de diverses peces, aquestes seran les dibuixades en els plànols i ressenyades en aquest Projecte, la unió entre elles serà sòlida i perfecta.

- Les bases porten un armari, amb porta metàl·lica per allotjar els accessoris i connexions. És d’aplicació en aquest cas tot el que s’ha dit per als bàculs i columnes metàl·lics.

- A l’extrem, hi haurà un dispositiu adequat per subjectar la lluminària.. - Pel seu interior hi haurà un conducte suficient perquè hi passin els conductors. - Un cop col·locats, es pintaran amb dues mans de pintura impermeabilitzant, de la

classe i color que designi la Direcció d’Obra. b) RECEPCIÓ:

- El contractista presentarà al Tècnic encarregat un croquis amb les característiques de dimensions, formes i pes dels pals, columnes i bàculs que es pretenguin instal·lar.

- En aquestes característiques no podran figurar dimensions o pesos inferiors al del Projecte. A petició del Contractista, el tècnic encarregat podrà canviar el tipus dels pals, columnes o bàculs, sempre que els proposats siguin d’una robustesa i estètica igual o superior a la projectada.

5.3.2.24. Braços metàl.lics.



CARACTERÍSTIQUES:

- Seran d’un tipus similar al dels plànols, amb les mesures i característiques que hi són consignades.

- Quant a les característiques antioxidants i mans de pintura i altres especificacions, serà d’aplicació el consignat en l’apartat 3.2.22.

5.3.2.25. Braços de formigó armat.

- Seran de forma i dimensions dibuixades en els plànols i reuniran les mateixes condicions estipulades per als pals, columnes i bàculs de formigó armat que li siguin d’aplicació.

5.3.2.26. Quadres elèctrics .

- Tots els aparells estaran subministrats per cases de reconeguda solvència al mercat.

- Estaran fabricats per treballar amb tensions de servei no inferior a 1000 volts. - Després de funcionar durant una hora els disjuntors automàtics amb la seva

intensitat nominal, l’elevació de temperatura sobre la d’ambient de les peces conductors i contactes no podrà excedir de 65ºC. Així mateix, en tres interrupcions successives, amb tres minuts d’interval, d’un corrent amb la intensitat corresponent

a la capacitat de ruptura i tensió igual a la nominal, no s’observaran arcs prolongats, deterioraments en els contactes, ni avaries als elements constitutius del disjuntor.

- Els fusibles resistiran duran una hora una intensitat igual a 1,3 vegades la del seu valor nominal, per a seccions de conductor de 10 m/m2. Hauran de fondre’s en menys de mitja hora, amb una intensitat igual a 1,6 vegades la del seu valor nominal per a seccions de conductor de 10 m/m2 (article 15 del Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió).

- Les dimensions de les peces de contacte i conductors d’un interruptor seran suficients perquè la temperatura en cap d’elles no pugui excedir de 65ºC, després de funcionar una hora amb la seva intensitat nominal. La construcció ha de ser tal que permeti realitzar un mínim de maniobres d’obertura i tancament, de l’ordre de 10.000, amb la seva càrrega nominal a la tensió de treball, sense que hi produeixi desgast excessiu o avaria (article 18 del Reglament Electròtecnic per a Baixa Tensió).

RECEPCIÓ:

- El Contractista presentarà al Tècnic encarregat un esquema unipolar del quadre d’enllumenat, ressaltant els elements més importants: rellotge astronòmic,



commutadors, inversors contactors, fusible, etc., acompanyant catàlegs d’aquests aparells.

- En cas que les marques ofertes pel Contractista no reunís a judici del Tècnic encarregat, prou garantia, aquest escollirà el material, d’entre les tres marques o fabricants que, a cada cas i al seu judici, ofereixin major garantia i encara en aquest cas, podrà exigir totes aquelles proves oficials i certificats que es precisin per comprovar amb total exactitud que el material és idoni per al treball a què es destini.

- Tots els assaigs que estimi oportuns el Tècnic encarregat es realitzaran en un Laboratori Oficial.

5.3.2.27. Pintures Els materials constitutius de la pintura seran tots de primera qualitat, finament mòlts i el procediment per a obtenir garantia la bondat de les seves condicions. Tindrà la fluïdesa necessària perquè pugui aplicar-se amb facilitat a la superfície, però amb prou coherència perquè no separi els seus components i puguin formar-se capes de gruix uniforme bastant dobles. No s’escamparà cap mà de pintura sense que estigui seca l’anterior, i haurà de transcórrer entre cada una, el temps precís, segons la classe, perquè la següent s’apliqui en les degudes condicions. Cada una d’elles cobrirà la precedent i seran d’un gruix uniforme, sense presentar ampolles, desigualtats ni aglomeracions de color. En cada cas, la Direcció de l’obra assenyalarà la classe i color de la pintura així com les mans o capes que caldrà donar. La pintura serà de color estable, sense que els agents atmosfèrics hi afectin sensiblement. Abans de procedir-se a la pintura dels materials, serà imprescindible haver-los netejat. PROVES: Abans de la seva utilització, es duran a terme assaigs de comprovació de les característiques de les pintures, indicar els resultats aconseguits respecte de:

A) Gruix total assolit pel sistema de pintat. B) Resistència a l’envelliment accelerat (300 hores d’exposició C) Clivellament de la pel·lícula de pintura. D) Formació d’ampolles. E) Pèrdues de color. F) Adherència.

A la vista dels quals la Direcció d’obra acceptarà o refusarà la pintura.



5.3.2.28. Presa de terra La presa de terra dels bàculs es farà mitjançant un conductor de coure un de 35 m/m2 de secció, connectat a tots els bàculs i que anirà dintre de la fase de l’Enllumenat. En diversos punts que s’indiquen al plànol general de la xarxa el nombre dels quals es reflectirà en medicions, es connectar els bàculs a terra directament sense fusibles ni cap protector per mitjà d’un elèctrode format per un tub de ferro d’una polzada i dos metres de llargada. Els conductors de presa de terra hauran de tenir un contacte elèctric perfecte, tant en la unió amb la part metàl·lica, com en la corresponent a l ‘elèctrode abans esmentat. Els contactes es protegiran de tal manera que l’acció del temps no pugui destruir les connexions efectuades per efecte electroquímic. El contacte entre l’elèctrode i el terreny depèn de la constitució d’aquest, la seva naturalesa, del grau d’humitat i de la temperatura. S’estudiarà el terreny i es condicionar per afavorir el contacte, fins a assolir que la medició de la resistència de la connexió no excedeixi de 37 Ohms.

5.3.2.29. Prova de recepció de la instal.lació Amb l’objecte d’assegurar la qualitat de la instal·lació d’enllumenat, abans de la seva recepció es realitzaran les següents medicions i comprovacions:

- Caiguda de tensió des del centre de comandament als extrems dels diversos ramals.

- Medició de l’aïllament de la instal·lació - Comprovació de les connexions. - Comprovació de l’equilibri entre fases. - Identificació de fases i, en el seu cas, del neutre. - Medició d’il·luminació. - Determinació del coeficient d’uniformitat.

Caiguda de tensió: Amb tots els punts de llum connectats, es medirà la tensió en l’escomesa del centre de comandament i en els extrems dels diversos ramals. La caiguda de tensió, en cada ramal, no serà superior al 3% de l’existent en el centre del comandament, si en aquest s’assoleix el seu valor nominal. Aïllament: L’assaig d’aïllament es realitzarà per a cada un dels conductors actius en relació amb el neutre posat a terra o entre conductors actius en relació amb el neutre posat a terra o entre conductors actius aïllats. La medició d’aïllament s’efectuarà segons l’indicat en l’article 28 del Reglament Electrònic de Baixa Tensió. Proteccions: Es comprovarà que les connexions dels conductors i dels diversos materials estiguin realitzats de forma que els contactes siguin segurs, de durada i que no s’escalfin anormalment.



Equilibri entre fases: Es mediran les intensitats en cada una de les fases, havent d’existir el màxim equilibri possible entre elles. Identificació de fases: Cal comprovar que en el quadre de comandament i en tots aquells en què es realitzen connexions, els conductors de les diverses fases i el neutre, si hi és, siguin fàcilment identificables pel seu color. Medició d’il·luminació: La medició de la il·luminació mitjana i del coeficient d’uniformitat constitueix l’índex pràctic fonamental de la qualitat d’una instal·lació d’enllumenat i d’aquí que serà totalment inadmissible, de rebre-la sense haver comprovat prèviament que la il·luminació assoleix els nivells d’uniformitat que s’exigeixen. La comprovació del nivell mitjà d’enllumenat, serà verificada passats 30 dies de funcionament de les instal·lacions. Es prendrà una zona de la calçada compresa entre dos punts de llum consecutius d’una mateixa banda si aquest estan situats a portell, i entre tres, en cas d’estar aparellats o disposats unilateralment. Els punts de llums que s’escullin estaran separats una distància que sigui al més pròxima possible a la separació mitjana. En les hores de menor trànsit o, fins i tot, tancant aquest, es dividirà la zona en rectangles de dos a tres metres de llarg i s’amidarà la il·luminació horitzontal en cada un dels vèrtexs. Els valors obtinguts multiplicats per factors de conservació s’indicaran en un plànol, el qual s’inclourà com a annex l’acta de proves. Els amidaments durant els quals la tensió existent en el centre de comandament ha de ser nominal es realitzarà arran de terra i en cap cas a una alçada superior a 50 cm., havent de prendre les mesures necessàries perquè no s’interfereixi la llum procedent de les diverses lluminàries. El luxòmetre que s’utilitzi ha d’haver estat constatat, com a màxim, 18 mesos abans dels amidaments. La cèl·lula fotoelèctrica del luxòmetre es mantindrà perfectament horitzontal duran la lectura de la il·luminació i, en cas que la llum incideixi sobre el plànol de la calçada en angle comprès entre 60º i 70º amb la vertical es tindrà en compte l’ ”error de cosinus”. Si l’adaptació de l’escala del luxòmetre s’efectua mitjançant filtre, es considerarà el dit error a partir dels 50º. Als 12 mesos de la recepció provisional, s’amidarà de nou el nivell mitjà de l’enllumenat que en cap cas no podrà ser inferior en un 20% a l’obtingut en l’amidament efectuat als 30 dies de la instal·lació. Abans de procedir a aquest mesurament s’autoritzarà l’adjudicatari que efectuï una neteja de la pols que s’hagués pogut dipositar sobre reflectors i aparells, així com que es substitueixin les làmpades per altres de noves; aquesta substitució caldrà fer-la almenys 30 dies abans de l’amidament. S’entén que tota prepació va a càrrec de l’adjudicatari. Determinació del coeficient d’uniformitat: S’entendrà per il·luminació mitjana.

E E mit =



S

Essent: E: Il·luminació en llum de cada àrea elemental en què s’ha dividit el sector per al seu estudi. S: Superfície total del sector estudiat, en metres quadrats. Coeficient d’uniformitat:

E mín U = - S màx

5.3.3. Execució de les obres.

5.3.3.1. Excavació de les rases. Les rases es replantejaran amb tota cura, d’acord amb les alineacions assenyalades en els plànols. Les alineacions seran completament rectes i les rasants uniformes. Les profunditats seran les establertes i no podran ser menors en cap cas ni tampoc molt majors. Els paraments verticals estaran ben retallats, el fons ben anivellat i quedaran perfectament nets. Les terres de l’excavació es dipositaran a tot el llarg de la rasa, a un costat d’aquesta, i de sobrants després del farciment es retiraran al més aviat possible. Es preveuen estibes; però si fossin precises s’efectuaran les necessàries per a la seguretat del personal i de l’obra, essent obligació del contractista revisar-les diàriament abans de començar el treball.

5.3.3.2. Rebliment i piconat de rases. Un cop efectuada les obertures de rases i col·locat el tub, seran inspeccionades pel Director de l’obra. Sota cap concepte es preferirà al falziment si no hi ha ordre expressa de l’Enginyer Director.



Les rases s’ompliran amb els productes de l’excavació, per capes de 20 cm., piconant-les enèrgicament. En cas de no ser adequats els productes de l’excavació, aquesta es durà a terme amb terres adequades, subministrades pel Contractista.

5.3.3.3. Muntants i baixants de línies. Els muntants i baixants de línies d’enllumenat es realitzaran empotrats dintre de tub en els murs i parets. De no ser possible aquesta solució, es protegirà la línia allotjant-la en total la seva alçada dintre de tub d’acer galvanitzat. E diàmetre dels tubs serà el necessari, segons el reglament de la Baixa Tensió vigent, d’acord amb el nombre de conductors i la seva secció. Els tubs empotrats poden ser d’acer, fibrociment, plàstic o qualsevol altre material adequat per a allotjar conductors elèctrics i amb prou resistència mecànica en cada cas. La regata per al seu empotrament es practicarà amb cura, sense destruir més que la part estrictament necessària de la paret, ni perjudicar la resta del seu revestiment o acabat. Un cop col·locat el tub, es reblirà altre cop la regata amb morter de ciment portland 1:4 i es tornarà a donar a la paret l’acabat i l’aspecte primitius. El traçat de la regata serà el més curt possible, preferentment vertical i de forma que els conductors puguin passar amb tota facilitat per l’interior del tub. Quan hagi d’emprar-se tub metàl·lic no empotrat, es subjectarà convenientment i, a més del galvanitzat, haurà de dur una mà de pintura de mini i altres dues a l’oli o esmalt per a exteriors, del color que assenyali el Director de l’Obra. Aquestes dues darreres capes es donaran després de col·locar-se el tub en la seva posició definitiva.

5.3.4. Amidament i abonament de les obres

5.3.4.1. Generalitats. La cubicació de les unitats d’obra executades es durà a cap amb les mesures preses, conjuntament pel Tècnic encarregat i el Contractista, essent de comte d’aquest totes les despeses, tant de jornals com de materials que s’originin a l’amidament. Les unitats s’abonaran pel seu volum, pel seu pes, per la seva superfície, per la seva longitud o pel seu nombre d’unitats realment executades, d’acord a com figuren especificades al Quadre de preus núm. 1. Per al es unitat noves que puguin presentar-se,



s’especificarà clarament la forma d’abonament en convenir-se el seu preu actual contradictori. En altres casos, s’estarà a l’admès a la pràctica habitual.

5.3.4.2. Abonament de m3 d’excavació de rasa. El preu corresponent comprèn l’execució del metre cúbic d’excavació qualsevol que sigui la naturalesa del terreny, referit a aquest i no als productes extrets, qualsevol que sigui la profunditat, trobant-se comprès en el dit preu el cost de totes les operacions necessàries per al ‘excavació i, fins i tot, al transport a abocador dels productes sobrants. També està inclòs en el preu la tala i arrabassament de boscos, arrels i tota mena de vegetació, els apuntalaments que s’estimen precisos per la Contracta o s’ordenin per la Direcció de l’obra, els mitjans auxiliars necessaris, els esgotaments i desviacions de llits. No serà abonable cap cas d’excés d’excavació que el contractista realitzi sobre els volums que es dedueixin de les dades obtingudes per plànol i ordres que rebi de la Direcció d’Obra per escrit abans del començament o en el curs de l’execució de les obres.

5.3.4.3. Abonament del m.l.de rasa per estesa de cable subterrani. El preu comprèn l’execució del metre lineal segons les dimensions que s’assenyalen als plànols corresponents.

5.3.4.4. Abonaments dels cables elèctrics. Al preu assignat al metre lineal, queda comprès el cost de totes les operacions d’adquisició, transport, carreteig i col·locació del cable fins i tot, l’enretirada i abonament de les bobines corresponents.

5.3.4.5. Amidament i abonament de les obres de fàbrica Seran d’abonament al Contractista les obres de fàbrica executades d’acord amb les condicions i els plànols del Projecte o les modificacions introduïdes per la Direcció d’Obra en el replanteig o durant l’execució d’aquelles, modificacions que constaran en plànols de detall o bé ne ordres escrites, Es mesuraran per unitats de volum o superfície d’acord amb el que s’especifica en els corresponents preus unitaris, que seran els que serveixin de base per al seu abonament i que figuren en el Quadre de preus número 1.

5.3.4.6. Abonament de provisions.



S’abonaran com a provisions únicament les unitats que jutgi convenient el Director d’Obra i a un preu no superior al 75% del que figura en el Quadre de preus número 1.

5.3.4.7. Abonaments de les obres incompletes. Quan, per rescissió altres causes, fos precís de valorar obra incompleta, s’aplicaran els Quadres de Preus número 2, sense que es pugui pretendre la valoració de cada unitat d’obra fraccionada en forma destinta a la valoració del dit Quadre. En cap d’aquests casos no tindrà el Contractista dret a cap reclamació fonamentada en insuficiència als preus del Quadre en l’omissió del cost de qualsevol dels elements que constitueixen els referits preus.

5.3.4.8. Partides alçades del pressupost Les obres que figuren al Pressupost d’aquest Projecte per quantitat alçada i que hauran de ser executades d’acord amb les prescripcions d’aquest Plec, seran amidades i valorades com les restants, d’acord amb els preus que figuren al Quadre de Preus núm. 1, i si es tractés d’unitats d’obra no incloses en dit quadre s’abonaran al preu que es fixi contradictòriament, prèviament aprovat per la Direcció d’Obra. No s’abonarà cap partida alçada en concepte de mitjans auxiliars, puix totes les despeses d’aquest índole quedin incloses als corresponents preus unitaris.

5.3.4.9 Esgotaments. No s’abonaran les despeses d’esgotament que, per qualsevol causa poguessin tenir les unitats d’obra pròpiament dites, per raó de la presència d’aigua o posició, com disminució del rendiment, primes al personal, botes i vestits d’aigua, etc., els qual es consideren inclosos en els preu de les unitats.

5.3.4.10. Mitjans auxiliars. En cas de rescissió per incompliment del contracte per part del Contractista, els mitjans auxiliars del constructor podran ser utilitzat lliurement i gratuïta per la Direcció d’Obra per a la terminació dels treballs. Si la rescissió sobrevé per altres causes, els mitjans auxiliars del constructor podran ser utilitzats per la Direcció d’Obra fins a l’acabament dels treballs, gratuïtament, si la quantitat d’obra executada assolís els 4/5 de la totalitat i mitjançant el pagament del deu per cent anual del valor en què hagin estat taxats els dits mitjans auxiliars, si la quantitat d’obra executada no assolís la xifra anteriorment esmentada.



En qualsevol cas, tots aquests mitjans auxiliars quedaran propietat del contractista, un cop acabades les obres, però no tindrà dret a cap reclamació pels desperfectes a què el seu ús hagi donat lloc.

5.3.4.11. Abonament d’obres imprevistes. Les obres no previstes s’abonaran pels Quadres de Preus d’aquest Pressupost, segons els volums d’obra corresponent, establint-se, si fos necessari, pel fet de no figurar les dites unitats en el Pressupost, en preus contradictoris precisos. El dit preu contradictori el formarà l’Enginyer Director basant en els que han servit per a la formació del Pressupost d’aquest Projecte o, si no hi hagués base, pels d’ús comú a la localitat als preus oficials quedant obligat el Contractista a acceptar-los.

5.3.4.12. Fiances. La contracta, en el termini de 48 hores, a comptar de la data en què se li comuniqui l’adjudicació, dipositarà com a fiança a l’Ajuntament, com a dipòsit per respondre del compliment del present Plec de Condicions, l’1% de l’import líquid a què ascendeixen les obres contractades, amb deducció de la baixa de concurs. A més d’aquesta fiança, es retindrà en el mateix concepte el 10%, de l’import de cada una de les liquidacions parcials.

5.3.4.13. Pagament de les obres. El pagament de l’obra realitzada es farà sobre liquidacions parcials, que es practicaran mensualment en la forma exposada als epígrafs anteriors. Les dites liquidacions contindran només les unitats d’obra totalment acabades, que s’haguessin executat al termini a què es refereixen. La contracta tindrà un termini de vuit dies per examinar-ho i donar la seva conformitat i objeccions. L’enginyer Director expedirà la certificació d’obra executada, que tindrà caràcter de document provisionalment, subjecte a les rectificacions i variacions de la liquidació final, no suposant, d’altra banda, aprovació ni recepció de les obres executades i compreses en elles.

5.3.4.14. Termini d’execució Els treballs començaran dintre dels vuit dies naturals a comptar de la data de la publicació de l’adjudicació i es donarà coneixement per escrit a l’Enginyer Director de la data de començament dels treballs, data des de la qual es començarà a comptar el termini d’execució de les obres compreses en el present Plec de Condicions que serà de



3 mesos. Per cada dia de demora en la finalització dels treballs respecte al termini fixat, li serà imposada multa. Si per qualsevol causa, aliena per complet a la Contracta, no fos possible començar els treballs en la data prefixada, o els hagués de suspendre, se li concedirà la pròrroga estrictament necessària per part de la Direcció d’Obra. En cas que la Contracta no comencés a reanudar els treballs dintre de les 48 hores següents, es durà a terme la rescissió de la Contracta amb pèrdua de la fiança.

5.3.4.15. Termini de recepció Es farà, a l’acabament total de les obres que comprenen aquest Projecte, una recepció provisional d’aquestes, aixecant-se acta de posta en servei en la qual es farà constar la conformitat als treballs realitzats, en presència de l’Enginyer Director d’Obra i de la Contracta. Aquesta acta triplicada serà signada pels assistents i es donaran percebudes provisionalment si s’han executat correctament i d’acord amb les especificacions donades en aquest Plec, començant-se a comptar el termini de garantia durant el qual correrà a càrrec de la Contracta la conservació de l’Obra. En cas de trobar-se l’obra en estat de recepció, es farà constar així a l’acta i l’Enginyer Director donarà a la Contracta les instruccions precises i detallades per remeiar els defectes observats, fixant-se termini per efectuar-ho, expirat el qual es farà nou reconeixement. Les obres requerides en les dites instruccions seran de compte i càrrec de la Contracta. Si la Contracta no hagués complert, es declararà rescindida la contracta, amb pèrdua de fiança, de no ser que l’Entitat Contractant cregui prudent concedir un nou termini, que serà improrrogable.

5.3.4.16. Termini de garantia Serà d’un any a comptar des de la data d’aprovació de l’acta de recepció provisional. Durant el termini de garantia, la Contracta atendrà a la revisió i conservació de les obres i instal·lacions i serà del seu compte i càrrec la reparació de tots els defectes que en aquella es manifestessin, fins i tot els elements provats. Durant aquest termini de garantia, es procedirà, per la Direcció d’Obra, a la seva mesuració total i definitiva. Es facultat exclusiva de l’Enginyer Director assenyalar els desperfectes la reparació dels quals és de compte de la Contracta. L’Enginyer Director podrà encarregar la vigilància del correcte funcionament de l’instal·lació durant el període de garantia, al Servei Municipal de Manteniment de l’Enllumenat Públic, amb càrrec a la partida prevista en el pressupost de l’instal·lació.



5.3.4.17. Devolució de la fiança. Aprovades la recepció i liquidació definitives, es tornarà la fiança a la Contracta, després d’haver-se acreditat per la Contracta que no hi ha cap reclamació contra aquella, de tots aquells pagaments que es relacionen amb les obres. En abandonar la Contracta les obres, estarà obligada a deixar desocupats i nets els locals i terrenys que hagin ocupat.

5.3.4.18. Caràcter d’aquest contracte. És voluntat d’ambdues parts contractants que, un cop acceptat el present Plec de Condicions tingui, respecte del seu compliment, la mateixa força i valor d’una escriptura pública, degudament atorgada amb el reintegrament corresponent a la Hisenda. Tant l’entitat contractant, com la contractada, es reserven la facultat d’elevar aquest document a escriptura pública en qualsevol estat de l’obra. Els impostos de drets Reals i Timbres seran d’exclusiu càrrec de la Contracta, així com totes les altres contribucions, impostos i arbitris.







Amidaments






INDEX 6. AMIDAMENTS............................................................................................................................................ 3

6.1. AMIDAMENTS INSTAL·LACIÓ INTERIOR. ............................................................................................. 3 6.2. CABLEJAT DE MITJA TENSIÓ:................................................................................................................. 11 6.3. CENTRE DE TRANSFORMACIÓ. ........................................................................................................... 12

7. PRESSUPOST............................................................................................................................................. 17 RESUM DEL PRESSUPOST .................................................................................................................. 26



6. AMIDAMENTS.

6.1. Amidaments instal·lació interior.

NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ 1 - Ut. Subministrament i instal·lació de quadre general de

protecció, inclosa part proporcional de elements de protecció com interruptors magnetotèrmics, diferencials, així com borns de terra i borns de connexió, inclosa tapa transparent, totalment muntat i instal·lat amb un 30% d’espai de reserva.

Num. Text. Tipus [C] [D] [E] [F] 1

T Ut. 1

TOTAL AMIDAMENT: 1

NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ 1 - Ut. Subministrament i instal·lació de subquadre molins, inclosa

part proporcional de elements de protecció com interruptors magnetotèrmics, diferencials, així com borns de terra i borns de connexió, inclosa tapa transparent, totalment muntat i instal·lat amb un 30% d’espai de reserva.


T Ut. 1

TOTAL AMIDAMENT: 1

NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ 1 - Ut. Subministrament i instal·lació de subquadre extracció oli

normal, inclosa part proporcional de elements de protecció com interruptors magnetotèrmics, diferencials, així com borns de terra i borns de connexió, inclosa tapa transparent, totalment muntat i instal·lat amb un 30% d’espai de reserva.


T Ut. 1

TOTAL AMIDAMENT: 1

NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ 1 - Ut. Subministrament i instal·lació de subquadre extracció oli

ecologic, inclosa part proporcional de elements de protecció com interruptors magnetotèrmics, diferencials, així com borns de terra i borns de connexió, inclosa tapa transparent, totalment muntat i instal·lat amb un 30% d’espai de reserva.


T Ut. 1

TOTAL AMIDAMENT: 1



NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ 1 - Ut. Subministrament i instal·lació de subquadre expedició/sala

calderes/envasat, inclosa part proporcional de elements de protecció com interruptors magnetotèrmics, diferencials, així com borns de terra i borns de connexió, inclosa tapa transparent, totalment muntat i instal·lat amb un 30% d’espai de reserva.


T Ut. 1

TOTAL AMIDAMENT: 1

NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ 1 - Ut. Lloc de treball format per dos endolls normals tipus

schucko, mes dos endolls tipus schucko color vermell (SAI), mes dos RJ45, instal·lat en superficie o encastat, complet.


Oficina Laboratori Despatx botiga

T Ut. 3 1 1 1

TOTAL AMIDAMENT: 6

NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ 1 - Ut. Base d’endoll tipus schucko, instal·lada en superficie o

encastada, completa. Num. Text. Tipus [C] [D] [E] [F]

Botiga Oficina Despatx Lavabo oficina Vestuaris H Vestuaris D Laboratori

Ut. 2 3 1 1 2 2 8

TOTAL AMIDAMENT: 19



NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ 1 - Ut. Interruptor unipolar, complet amb marc i caixa, totalment

instal·lat i connexionat Num. Text. Tipus [C] [D] [E] [F]

Botiga Despatx Lavabo oficina Vestuaris H Vestuaris D Sala fulles zona calderes mag. Recanvis

Ut. 1 1 1 1 1 1 4 1

TOTAL AMIDAMENT: 11

NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ 1 - Ut. Interruptor conmutador complet amb marc i caixa, per anar

instal·lat en superficie o encastat, totalment instal·lat i connexionat

Num. Text. Tipus [C] [D] [E] [F]

Oficina Laboratori Passadis

Ut. 2 2 2

TOTAL AMIDAMENT: 6 NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ 1 - Ut. Caixa d’endolls tipus 1 segons esquema unifilar,

completament instal·lada i connexionada inclòs elements de protecció.


Sala neteja Sala maquines Expedició Envasat

Ut. 2 2 1 2

TOTAL AMIDAMENT: 7

NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ 1 - Ut. Pantalla fluorescent de 4x18W Num. Text. Tipus [C] [D] [E] [F]

Ut. 12

TOTAL AMIDAMENT: 12



NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ 1 - Ut. Downlight de 2x18W Num. Text. Tipus [C] [D] [E] [F]

Ut. 6

TOTAL AMIDAMENT: 6

NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ 1 - Ut. Downlihgt de 1x26W Num. Text. Tipus [C] [D] [E] [F]

vestibul

Ut. 1

TOTAL AMIDAMENT: 1 NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ 1 - Ut. Pantalla fluorescent de 1x18W Num. Text. Tipus [C] [D] [E] [F]

Zona de pas

Ut. 4


Zona caldera

Ut. 4


vestidors

Ut. 2

TOTAL AMIDAMENT: 2

NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ 1 - Ut. Pantalla fluorescent de 2x58 Num. Text. Tipus [C] [D] [E] [F]

Zona recepció Zona neteja Zona molins

Ut. 1 6 3

TOTAL AMIDAMENT: 10 NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ 1 - Ut. Campana projectora de 400W HPI




Zona recepció Zona neteja Sala extracció

Ut. 3 3 4

TOTAL AMIDAMENT: 10 NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ 1 - Ut. Campana projectora de 250W HPI Num. Text. Tipus [C] [D] [E] [F]

Silos oli Expedició Envasadora

Ut. 3 2 3

TOTAL AMIDAMENT: 8 NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ 1 - Ut. Conductor de coure designació XLPE 0.6/1kV de 1x1.5

mm2 instal·lat en tub o safata. Num. Text. Tipus [C] [D] [E] [F]

Ml 2.4

TOTAL AMIDAMENT: 2.4 NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ 1 - Ut. Conductor de coure designació XLPE 0.6/1kV de 2x1.5


Ml 1370

TOTAL AMIDAMENT: 1370 NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ 1 - Ut. Conductor de coure designació XLPE 0.6/1kV de 1x2.5


Ml 2650.7

TOTAL AMIDAMENT: 2650.7 NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ 1 - Ut. Conductor de coure designació XLPE 0.6/1kV de 2x2.5


Ml 584

TOTAL AMIDAMENT:

584

NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ 1 - Ut. Conductor de coure designació XLPE 0.6/1kV de 4x2.5


Ml 1968.7

TOTAL AMIDAMENT: 1968.7



NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ 1 - Ut. Conductor de coure designació XLPE 0.6/1kV de 1x4 mm2

instal·lat en tub o safata. Num. Text. Tipus [C] [D] [E] [F]

Ml 241.8

TOTAL AMIDAMENT: 241.8 NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ 1 - Ut. Conductor de coure designació XLPE 0.6/1kV de 2x4 mm2


Ml 62

TOTAL AMIDAMENT: 62 NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ 1 - Ut. Conductor de coure designació XLPE 0.6/1kV de 3x4 mm2


Ml 62



Ml 15



Ml 15

TOTAL AMIDAMENT: 15 NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ 1 - Ut. Conductor de coure designació XLPE 0.6/1kV de 1x10


Ml 18.4

TOTAL AMIDAMENT: 18.4 NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ 1 - Ut. Conductor de coure designació XLPE 0.6/1kV de 1x16


Ml 202.5




NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ 1 - Ut. Conductor de coure designació XLPE 0.6/1kV de 3x16


Ml 20



Ml 104



Ml 61.8



Ml 77.3



Ml 42



Ml 57

TOTAL AMIDAMENT:

57



NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ 1 - Ut. Conductor de coure designació XLPE 0.6/1kV de 1x95


Ml 168



Ml 150

TOTAL AMIDAMENT: 150 NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ 1 - Ut. Conductor de coure designació RZI-k (AS) DE 1X240 mm2


Ml 240

TOTAL AMIDAMENT: 240 NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ 1 - Ut. Tub rígid de PVC, de diàmetre nominal referència 20,

muntat superficialment Num. Text. Tipus [C] [D] [E] [F]

Ml 1400.2

TOTAL AMIDAMENT: 1400.2 NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ 1 - Ut. Tub rígid de PVC, de diàmetre nominal referència 25,


Ml 1757.6

TOTAL AMIDAMENT: 1767.6 NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ 1 - Ut. Tub rígid de PVC, de diàmetre nominal referència 32,


Ml 40

TOTAL AMIDAMENT: 40 NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ 1 - Ut. Safàta plàstica de PVC rígid llis, de 60x300mm, amb part

proporcional d’accessoris i elements de subjecció Num. Text. Tipus [C] [D] [E] [F] Ml



154.2 TOTAL AMIDAMENT: 154.2

6.2. Cablejat de mitja tensió:

NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ 1 - Ut. Conducotr de Alumini acer de secció 54.6 designació LA-56 Num. Text. Tipus [C] [D] [E] [F]

Ml 1188.37


NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ 1 - Ut. Tub rígid de PVC, de diàmetre nominal referència 20,


Ml 1400.2


NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ 1 - Ut. Interruptor seccionador instal·lat Num. Text. Tipus [C] [D] [E] [F]

Ut. 2

TOTAL AMIDAMENT: 2 NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ 1 - Ut. Autovàlvules parallemps Num. Text. Tipus [C] [D] [E] [F]

Ut 3

TOTAL AMIDAMENT: 3 NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ 1 - Ut. Subministrament i instal·lació de suport de celasia recte de

12m d'alçada i esforç útil de 500 kg, inclosa part proporcional de accessoris per a la subjecció dels cables, posta a terra, creuetes i tots els elements necessaris per a la seva correcta instal·lació i correcte funcionament.


Ut 3






Ut 2


12m d'alçada i esforç útil de 2000 kg, inclosa part proporcional de accessoris per a la subjecció dels cables, posta a terra, creuetes i tots els elements necessaris per a la seva correcta instal·lació i correcte funcionament


Ut 1




Ut 1

TOTAL AMIDAMENT: 1 NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ 1 - Ut. Ml. Conductor de alumini DHV-18/30 de 240mm2 instal·lat

per a realitzar la conversió aereo-soterrada


ml 40

TOTAL AMIDAMENT: 40 6.3. Centre de transformació.

NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ 1 - Ut. Ud. Edificio de hormigón monobloque modelo EHC36C-

2T1D , de dimensiones exteriores 6.400 x 2.520 y altura vista 2.960 mm., incluyendo su transporte y montaje


u 1

TOTAL AMIDAMENT: 1 NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ 1 - Ut. Excavación de foso de dimensiones 7.600 x 3.720 mm para

alojar el edificio prefabricado EHC36C-2, con un lecho de arena nivelada de 100 mm (quedando una profundidad de foso libre de 560 mm) y acondicionamiento perimetral una vez montado.




M2 1

TOTAL AMIDAMENT: 1 NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ 1 - Ut. Ud. Compacto Merlin Gerin gama CAS 36, modelo CAS

410 (2L), referencia CAS410A/E, inmerso en atmósfera de hexafluoruro de azufre, para dos funciones de línea de 400 A preparada para acoplamiento con celdas SM6, según las características detalladas en memòria


ut 1

TOTAL AMIDAMENT: 1 NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ 1 - Ut. Ud. Cabina de remonte de barras Merlin Gerin gama SM6,

modelo GEM, referencia GEM3616, para la unión superior por cables entre celdas CAS y SM6, bornas, cables y terminales incluidos, según características detalladas en memoria, instalados.


ut 1

TOTAL AMIDAMENT: 1 NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ 1 - Ut. Ud. Juego de 3 conectores apantallados en "T" roscados

M16 400 A para celda CAS. Num. Text. Tipus [C] [D] [E] [F]

ut 1

TOTAL AMIDAMENT: 1 NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ 1 - Ut. Ud. Cabina disyuntor Merlin Gerin gama SM6, modelo

DM1C, referencia DM1CFT3616L, con seccionador en SF6 con bobina de diparo, mando CS1, disyuntor SF1 en SF6 de 400 A con bobina de apertura para relé Sepam, mando RI manual, indicadores de tensión y 3


ut 1

TOTAL AMIDAMENT: 1 NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ 1 - Ut. toroidales, cajón de BT con relé SEPAM S20 y fuente,

cableado e instalado. Num. Text. Tipus [C] [D] [E] [F]

ut 1

TOTAL AMIDAMENT: 1



NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ 1 - Ut. Ud. Cabina de medida Merlin Gerin gama SM6, modelo

GBC2C, referencia JLJGBCF2C333616L, equipada con tres transformadores de intensidad y tres de tensión, entrada y salida por cable seco, según características detalladas en memoria, instalados.


ut 1

TOTAL AMIDAMENT: 1 NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ 1 - Ut. Ud. Transformador reductor de llenado integral, marca

Merlin Gerin, de interior y en baño de aceite de silicona (según Norma UNE 21428). Potencia nominal: 400 kVA. Relación: 25/0.42 kV. Tensión secundaria vacío: 420 V. Tensión cortocircuito: 4,5 %.


ut 1

TOTAL AMIDAMENT: 1 NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ 1 - Ut. Regulación: +/-2,5%, +/-5%. Grupo conexión: Dyn11.

Referencia: JLJ2UN0400kZ Num. Text. Tipus [C] [D] [E] [F]

ut 1

TOTAL AMIDAMENT: 1 NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ 1 - Ut. Ud. Juego de puentes III de cables AT unipolares de

aislamiento seco RHZ1, aislamiento 18/30 kV, de 95 mm2 en Al con sus correspondientes elementos de conexión


ut 1

TOTAL AMIDAMENT: 1 NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ 1 - Ut. Ud. Juego de puentes de cables BT unipolares de

aislamiento seco 0.6/1 kV de Al, de 2x240mm2 para las fases y de 1x240mm2 para el neutro y demás características según memoria.


ut 1

TOTAL AMIDAMENT: 1



NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ 1 - Ut. Ud. Termómetro para protección térmica de transformador,

incorporado en el mismo, y sus conexiones a la alimentación y al elemento disparador de la protección correspondiente, debidamente protegidas contra sobreintensidades, instalados


ut 1

TOTAL AMIDAMENT: 1 NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ 1 - Ut. Ud. Cuadro contador tarificador electrónico multifunción,

un registrador electrónico y una regleta de verificación. Todo ello va en el interior de un armario homologado para contener estos equipos.


ut 1

TOTAL AMIDAMENT: 1 NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ 1 - Ut. Ud. de tierras exteriores código 5/32 Unesa, incluyendo 3

picas de 2,00 m. de longitud, cable de cobre desnudo, cable de cobre aislado de 0,6/1kV y elementos de conexión, instalado, según se describe en proyecto.


ut 1

TOTAL AMIDAMENT: 1 NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ 1 - Ut. Ud. tierras interiores para poner en continuidad con las

tierras exteriores, formado por cable de 50mm2 de Cu desnudo para la tierra de protección y aislado para la de servicio, con sus conexiones y cajas de seccionamiento, instalado, según memoria.


ut 1

TOTAL AMIDAMENT: 1 NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ 1 - Ut. Ud. Punto de luz incandescente adecuado para proporcionar

nivel de iluminación suficiente para la revisión y manejo del centro, incluidos sus elementos de mando y protección, instalado.


ut 2

TOTAL AMIDAMENT: 2



NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ 1 - Ut. Ud. Punto de luz de emergencia autónomo para la

señalización de los accesos al centro, instalado. Num. Text. Tipus [C] [D] [E] [F]

ut 1

TOTAL AMIDAMENT: 1 NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ 1 - Ut. Ud. Extintor de eficacia equivalente 89B, instalado. Num. Text. Tipus [C] [D] [E] [F]

ut 1

TOTAL AMIDAMENT: 1 NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ 1 - Ut. Ud. Banqueta aislante para maniobrar aparamenta Num. Text. Tipus [C] [D] [E] [F]

ut 1

TOTAL AMIDAMENT: 1 NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ 1 - Ut. Ud. Par de guantes de maniobra. Num. Text. Tipus [C] [D] [E] [F]

ut 1

TOTAL AMIDAMENT: 1 NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ 1 - Ut. Ud. Placa reglamentaria PELIGRO DE MUERTE,

instaladas. Num. Text. Tipus [C] [D] [E] [F]

ut 2

TOTAL AMIDAMENT: 2 NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ 1 - Ut. Ud. Placa reglamentaria PRIMEROS AUXILIOS, instalada. Num. Text. Tipus [C] [D] [E] [F]

ut 1

TOTAL AMIDAMENT: 1


Marc Guiu Arbonés Enginyer tècnic inductrial





Pressupost






INDEX PRESSUPOST................................................................................................................................................... 3

RESUM DEL PRESSUPOST .................................................................................................................. 11



Pressupost

PRESSUPOST D'ALIMENTACIÓ I ELECTRIFICACIÓ D'UN MOLÍ D'OLI

UNI. DESCRIPCIÓ/CONCEPTE P.U. P.T. 4.1 OBRA CIVIL

1

Ud. Edificio de hormigón monobloque modelo EHC36C-2T1D , de dimensiones exteriores 6.400 x 2.520 y altura vista 2.960 mm., incluyendo su transporte y montaje.

13.075,65 €

13.075,65 €

1

Ud. Excavación de foso de dimensiones 7.600 x 3.720 mm para alojar el edificio prefabricado EHC36C-2, con un lecho de arena nivelada de 100 mm (quedando una profundidad de foso libre de 560 mm) y acondicionamiento perimetral una vez montado. 969,10 € 969,10 €

Total Obra Civil 14.044,75

€ 4.2 APARAMENTA DE ALTA TENSIÓN

1

Ud. Compacto Merlin Gerin gama CAS 36, modelo CAS 410 (2L), referencia CAS410A/E, inmerso en atmósfera de hexafluoruro de azufre, para dos funciones de línea de 400 A preparada para acoplamiento con celdas SM6, según las características detalladas en memòria 8.008,35 € 8.008,35 €

1

Ud. Cabina de remonte de barras Merlin Gerin gama SM6, modelo GEM, referencia GEM3616, para la unión superior por cables entre celdas CAS y SM6, bornas, cables y terminales incluidos, según características detalladas en memoria, instalados. 1.160,25 € 1.160,25 €

1 Ud. Juego de 3 conectores apantallados en "T" roscados M16 400 A para celda CAS. 607,95 € 607,95 €

1

Ud. Cabina disyuntor Merlin Gerin gama SM6, modelo DM1C, referencia DM1CFT3616L, con seccionador en SF6 con bobina de diparo, mando CS1, disyuntor SF1 en SF6 de 400 A con bobina de apertura para relé Sepam, mando RI manual, indicadores de tensión y 3

toroidales, cajón de BT con relé SEPAM S20 y fuente, cableado e instalado.

17.255,70 €

17.255,70 €




UNI. DESCRIPCIÓ/CONCEPTE P.U. P.T.

1

Ud. Cabina de medida Merlin Gerin gama SM6, modelo GBC2C, referencia JLJGBCF2C333616L, equipada con tres transformadores de intensidad y tres de tensión, entrada y salida por cable seco, según características detalladas en memoria, instalados. 9.091,95 € 9.091,95 €

Total Aparamenta de Alta Tensión 36.124,20

€ 4.3 TRANSFORMADORES

1

Ud. Transformador reductor de llenado integral, marca Merlin Gerin, de interior y en baño de aceite de silicona (según Norma UNE 21428). Potencia nominal: 400 kVA. Relación: 25/0.42 kV. Tensión secundaria vacío: 420 V. Tensión cortocircuito: 4,5 %.

Regulación: +/-2,5%, +/-5%. Grupo conexión: Dyn11. Referencia: JLJ2UN0400kZ

10.507,35 €

10.507,35 €

1

Ud. Juego de puentes III de cables AT unipolares de aislamiento seco RHZ1, aislamiento 18/30 kV, de 95 mm2 en Al con sus correspondientes elementos de conexión. 729,75 € 729,75 €

1

Ud. Juego de puentes de cables BT unipolares de aislamiento seco 0.6/1 kV de Al, de 2x240mm2 para las fases y de 1x240mm2 para el neutro y demás características según memoria. 768,60 € 768,60 €

1

Ud. Termómetro para protección térmica de transformador, incorporado en el mismo, y sus conexiones a la alimentación y al elemento disparador de la protección correspondiente, debidamente protegidas contra sobreintensidades, instalados. 315,00 € 315,00 €

Total Transformadores 12.320,70

€ 4.4 EQUIPOS DE BAJA TENSIÓN

1

Ud. Cuadro contador tarificador electrónico multifunción, un registrador electrónico y una regleta de verificación. Todo ello va en el interior de un armario homologado para contener estos equipos. 4.439,51 € 4.439,51 €




UNI. DESCRIPCIÓ/CONCEPTE P.U. P.T. Total Equipos de Baja Tensión 4.439,51 € 4.5 SISTEMA DE PUESTA A TIERRA

2

Ud. de tierras exteriores código 5/32 Unesa, incluyendo 3 picas de 2,00 m. de longitud, cable de cobre desnudo, cable de cobre aislado de 0,6/1kV y elementos de conexión, instalado, según se describe en proyecto. 699,52 € 1.399,04 €

1

Ud. tierras interiores para poner en continuidad con las tierras exteriores, formado por cable de 50mm2 de Cu desnudo para la tierra de protección y aislado para la de servicio, con sus conexiones y cajas de seccionamiento, instalado, según memoria. 412,30 € 412,30 €

Total Sistema de Puesta a tierra 1.811,34 € 4.6 VARIOS

2

Ud. Punto de luz incandescente adecuado para proporcionar nivel de iluminación suficiente para la revisión y manejo del centro, incluidos sus elementos de mando y protección, instalado. 208,80 € 417,60 €

1 Ud. Punto de luz de emergencia autónomo para la señalización de los accesos al centro, instalado. 164,20 € 164,20 €

1 Ud. Extintor de eficacia equivalente 89B, instalado. 95,60 € 95,60 €

1 Ud. Banqueta aislante para maniobrar aparamenta. 154,80 € 154,80 €

1 Ud. Par de guantes de maniobra. 55,70 € 55,70 €

2 Ud. Placa reglamentaria PELIGRO DE MUERTE, instaladas. 12,40 € 24,80 €

1 Ud. Placa reglamentaria PRIMEROS AUXILIOS, instalada. 12,40 € 12,40 € Total Varios 925,10 € CABLEJAT INTERIOR

2,4 Ml.condcutor de coure de secció 1x1,5mm2 amb aïllament de XLPE 0,6/1kV, instal·lat en tub o safata 0,77 € 1,85 €





1370 Ml.condcutor de coure de secció 2x1,5mm2 amb aïllament de XLPE 0,6/1kV, instal·lat en tub o safata 1,54 € 2.109,80 €

1,2 Ml.condcutor de coure de secció 1x2,5mm2 amb aïllament de PVC 450/750V, instal·lat en tub o safata 0,77 € 0,92 €

1,2 Ml.condcutor de coure de secció 1x2,5mm2 amb aïllament de XLPE 450/750V, instal·lat en tub o safata 1,45 € 1,74 €

10 Ml.condcutor de coure de secció 4x2,5mm2 amb aïllament de XLPE 0,6/1kV, instal·lat en tub o safata 5,80 € 58,00 €

2650,7 Ml.condcutor de coure de secció 1x2,5mm2 amb aïllament de XLPE 0,6/1kV, instal·lat en tub o safata 1,45 € 3.843,52 €



277,8 Ml.condcutor de coure de secció 1X4mm2 amb aïllament de XLPE 0,6/1kV, instal·lat en tub o safata 2,03 € 563,93 €

62 Ml.condcutor de coure de secció 2X4mm2 amb aïllament de XLPE 0,6/1kV, instal·lat en tub o safata 4,00 € 248,00 €











202,5 Ml.condcutor de coure de secció 1X16mm2 amb aïllament de XLPE 0,6/1kV, instal·lat en tub o safata 5,90 € 1.194,75 €


104 Ml.condcutor de coure de secció 4X16mm2 amb aïllament de XLPE 0,6/1kV, instal·lat en tub o safata 20,01 € 2.081,04 €


77,3 Ml.condcutor de coure de secció 4X25mm2 amb aïllament de XLPE 0,6/1kV, instal·lat en tub o safata 30,00 € 2.319,00 €




600 Ml.condcutor de coure de secció RZIk (AS)1X240mm2, 0,6/1kV, instal·lat en tub o safata 26,49 €

15.894,00 €

150 Ml.condcutor de coure de secció RZIk (AS)1X150mm2, 0,6/1kV, instal·lat en tub o safata 24,15 € 3.622,50 €

TOTAL CABLEJAT INTERIOR 53.490,51

€ TUBERIA

1400,2

ML. Tuberia de PVC rigida de 16mm de diàmetre per a instal·lacions elèctriques, inclos part proporcional d'accessoris i elements de subjecció. 5,00 € 7.001,00 €

1757,6

ML. Tuberia de PVC rigida de 20mm de diàmetre per a instal·lacions elèctriques, inclos part proporcional d'accessoris i elements de subjecció. 6,58 €

11.565,01 €





40

ML. Tuberia de PVC rigida de 32mm de diàmetre per a instal·lacions elèctriques, inclos part proporcional d'accessoris i elements de subjecció. 7,94 € 317,60 €

150

Subministrament i instal·lació de tuberia de pvc de diàmetre 200 per anar soterrada, inclos part proporcional d'accessoris i elements de subjecció. 10,54 € 1.581,00 €

TOTAL TUBERIA 20.464,61

€ SUBQUADRES

1

UT. Subministrament i instal·lació de quadre general de protecció per a la instal·lació dels elements de protecció, inclosos interruptors automatics, diferencials i tots els elements necessaris segons esquema unifilar, i amb una reserva de 30%, totalment instal·lats i connexionats.

10.500,00 €

10.500,00 €

1

UT. Subministrament i instal·lació de subquadre molins de protecció per a la instal·lació dels elements de protecció, inclosos interruptors automatics, diferencials i tots els elements necessaris segons esquema unifilar, i amb una reserva de 30%, totalment 3.540,00 € 3.540,00 €

1

UT. Subministrament i instal·lació de subquadre linia extracció de protecció per a la instal·lació dels elements de protecció, inclosos interruptors automatics, diferencials i tots els elements necessaris segons esquema unifilar, i amb una reserva de 30%, totalment 6.250,84 € 6.250,84 €

1 UT. Subministrament i instal·lació de subquadre linia

extracció ecologica de protecció per a la instal·lació dels elements de protecció, inclosos interruptors automatics, diferencials i tots els elements necessaris segons esquema unifilar, i amb una reserva de 30%, totalment 5.015,40 € 5.015,40 €

1

UT. Subministrament i instal·lació de subquadre expedició de protecció per a la instal·lació dels elements de protecció, inclosos interruptors automatics, diferencials i tots els elements necessaris segons esquema unifilar, i amb una reserva de 30%, totalment 2.567,00 € 2.567,00 €





8

UT. Subministrament i instal·lació de subquadre endolls tipus 1 per a la instal·lació dels elements de protecció, inclosos interruptors automatics, diferencials i tots els elements necessaris segons esquema unifilar, i amb una reserva de 30%, totalment 254,00 € 2.032,00 €

8

UT. Subministrament i instal·lació de subquadre endolls monofàssic per a la instal·lació dels elements de protecció, inclosos interruptors automatics, diferencials i tots els elements necessaris segons esquema unifilar, i amb una reserva de 30%, totalment 185,00 € 1.480,00 €

TOTAL SUBQUADRES 31.385,24

€ 0,00 € MECANISMES

10 Ut. Subministrament i instal·lació de interuptor unipolar de 10A, complet i muntat superficialment. 6,00 € 60,00 €

48 Ut. Subministrament i instal·lació de base d'endoll, completa i muntada superficialment. 7,50 € 360,00 €

8 Subministrament i instal·lació de interruptor de creuament complet i muntat superficialment. 7,24 € 57,92 €

Total mecanismes 477,92 € LÍNIA ELECTRICA DE MITJA TENSIÓ

1188,37 ML. Cable alumini-acer de denominació LA-56, instal·lat sobre suports metàl·lics de celosia 6,24 7.415,43 €

40 Ml. Conductor de alumini DHV-18/30 de 240mm2 instal·lat per a realitzar la conversió aereo-soterrada 24,10 € 964,00 €

3

ut. Subministrament i instal·lació de suport de celasia recte de 12m d'alçada i esforç útil de 500 kg, inclosa part proporcional de accessoris per a la subjecció dels cables, posta a terra, creuetes i tots els elements necessaris per a la seva correcta instal·lació i correcte funcionament. 3.157,00 € 9.471,00 €





2

ut. Subministrament i instal·lació de suport de celasia recte de 10m d'alçada i esforç útil de 2000 kg, inclosa part proporcional de accessoris per a la subjecció dels cables, posta a terra, creuetes i tots els elements necessaris per a la seva correcta instal·lació i correcte funcionament. 4524,15 9.048,30 €

1

ut. Subministrament i instal·lació de suport de celasia recte de 12m d'alçada i esforç útil de 2000 kg, inclosa part proporcional de accessoris per a la subjecció dels cables, posta a terra, creuetes i tots els elements necessaris per a la seva correcta instal·lació i correcte funcionament. 4869,5 4.869,50 €

1

ut. Subministrament i instal·lació de suport de celasia recte de 12m d'alçada i esforç útil de 3000 kg, inclosa part proporcional de accessoris per a la subjecció dels cables, posta a terra, creuetes i tots els elements necessaris per a la seva correcta instal·lació i correcte funcionament. 5.486,25 € 5.486,25 €

TOTAL LÍNIA ELÈCTRICA DE MITJA TENSIÓ 37.254,48

€ 0,00 €






RESUM DEL PRESSUPOST TOTAL OBRA CIVIL CT 14.044,75 €

TOTAL APARAMENTA ALTA TENSIÓ CT 36.124,20 €

TOTAL TRANSFORMADORS CT 12.320,70 € TOTAL EQUIPS BAIXA TENSIÓ CT 4.439,51 €

TOTAL SISTEMA DE POSTA A TERRA CT 1.811,34 €

TOTAL VARIS CT 925,10 € TOTAL CABLEJAT INTERIOR 53.490,51 € TOTAL TUBERIA 20.464,61 € TOTAL SUBQUADRES 31.385,24 € TOTAL MECANISMES 477,92 €

TOTAL LÍNIA ELÈCTRICA DE MITJA TENSIÓ 37.254,48 €

TOTAL PRESSUPOST D'EXECUCIÓ MATERIAL 212.738,36 €

13% DESPESES GENERALS 27.655,99 € 6% BENEFICI INDUSTRIAL 12.764,30 € TOTAL 253.158,65 € 16% IVA 40.505,38 € TOTAL PRESSUPOST LICITACIÓ 293.664,03 €

EL PRESSUPOST DE LICITACIÓ ASCENDEIX A LA QUANTITAT DE DOS-CENTS NORANTA-TRES MIL SIS-CENTS SEIXANTA-QUATRE EUROS I

TRES CÈNTIMS




Estudi Bàsic de Seguretat i Salut






INDEX 8. ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT......................................................................................... 3

INTRODUCCIÓ ................................................................................................................................................. 3 Objectiu de l’estudi................................................................................................................................... 3

DEURES, OBLIGACIONS I COMPROMISOS DE L’EMPRESARI I DEL TREBALLADOR......................................... 3 Equips de treball i mitjans de protecció.................................................................................................. 3

PRINCIPIS BÀSICS DE L’ACCIÓ PREVENTIVA .................................................................................................. 3 AVALUACIÓ DELS RISCOS............................................................................................................................... 4 DESCRIPCIÓ DE LES CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS ................................................................................... 5 CARACTERÍSTIQUES DE L’EDIFICACIÓ ........................................................................................................... 5 PROBLEMÀTICA DEL SOLAR ........................................................................................................................... 6 TOPOGRAFIA I SUPERFÍCIE ............................................................................................................................. 6 CARACTERÍSTIQUES I SITUACIÓ DELS SERVEIS EXISTENTS. .......................................................................... 6 PRESSUPOST, TERMINI D’EXECUCIÓ I MÀ D’OBRA ........................................................................................ 6

Pressupost de l’obra................................................................................................................................. 6 Personal previst ........................................................................................................................................ 7

TREBALLS PREVIS A LA REALITZACIÓ DE L’OBRA......................................................................................... 7 SERVEIS HIGIÈNICS, VESTUARIS I OFICINA D’OBRA....................................................................................... 7 INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA PROVISIONAL D’OBRA ......................................................................................... 8 FASES D’EXECUCIÓ DE L’OBRA.................................................................................................................... 12

Moviment de terres ................................................................................................................................. 12 Fonamentació.......................................................................................................................................... 13 Estructura metàl·lica .............................................................................................................................. 14 Cobertes................................................................................................................................................... 16 Tancaments ............................................................................................................................................. 17 Xarxa de sanejament i pluvials.............................................................................................................. 18 Instal·lacions........................................................................................................................................... 19

MITJANS AUXILIARS ..................................................................................................................................... 21 Bastides en general................................................................................................................................. 21

MAQUINÀRIA D’OBRA .................................................................................................................................. 22 Maquinària en general........................................................................................................................... 22 Maquinària per al moviment de terres en general............................................................................... 24 Pala carregadora.................................................................................................................................... 25 Retroexcavadora..................................................................................................................................... 27 Camió basculant ..................................................................................................................................... 28 Dumper.................................................................................................................................................... 29 Formigonera elèctrica............................................................................................................................ 30 Serra circular de taula........................................................................................................................... 31 Vibrador.................................................................................................................................................. 32 Soldadura elèctrica................................................................................................................................. 33 Màquines-eina en general...................................................................................................................... 35 Eines manuals......................................................................................................................................... 36

RELACIÓ DE RISCOS LABORALS QUE NO PODEN SER ELIMINATS ................................................................ 37 ANNEX II DEL REIAL DECRET 1627/97 ....................................................................................................... 37 LIMITACIONS DE L’ÚS DE L’EDIFICI ............................................................................................................. 41 PRECAUCIONS I MANUTENCIÓ ...................................................................................................................... 41

Fonamentació i contencions.................................................................................................................. 41 Estructures .............................................................................................................................................. 41 Tancaments ............................................................................................................................................. 42 Cobertes................................................................................................................................................... 42 Revestiments de sòls ............................................................................................................................... 43 Instal·lacions de fontaneria.................................................................................................................... 43 Instal·lacions d’evacuació d’aigua........................................................................................................ 43

ANÀLISIS I PREVENCIÓ DE RISCOS CATASTRÒFICS ...................................................................................... 44 DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT I SALUT QUE S’HAN D’APLICAR A LES OBRES.............................. 44



8. ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT

Introducció

Objectiu de l’estudi

Aquest estudi de Seguretat i Salut estableix, durant la construcció de l’obra, les previsions en quan a prevenció de riscos i accidents professionals, així com les instal·lacions preceptives d’higiene i benestar dels treballadors.

Servirà per donar unes directrius bàsiques a la/es empresa/es contractista/es per a portar a terme les seves obligacions en el camp de la prevenció de riscos professionals, i facilitar el seu desenvolupament sota el control del Coordinador en matèria de Seguretat i Salut en l’execució de l’obra, d’acord amb el Real Decret 1627 de 24 d’octubre de 1997 que estableix les Disposicions Mínimes en el tema de Seguretat i Salut.

Deures, obligacions i compromisos de l’empresari i del treballador

Equips de treball i mitjans de protecció 1. L’empresari adoptarà les mesures necessàries amb la finalitat de que els equips de treball siguin adequats per la feina que s’haurà de realitzar i estiguin convenientment adaptats per a tal feina, de forma que garanteixin la seguretat i la salut dels treballadors quan els utilitzin. Quan la utilització d’un equip de treball pugui presentar un risc específic per la seguretat i la salut dels treballadors, l’empresari adoptarà les mesures necessàries per què la utilització de l’equip de treball quedi reservada als encarregats de la mateixa, i els treballs de reparació, transformació, manteniment o conservació siguin realitzats pels treballadors específicament capacitats per aquestes feines. 2. L’empresari haurà de proporcionar als seus treballadors equips de protecció individual adequats per al desenvolupament de les seves funcions i vetllar per l’ús efectius d’aquests equips quan, per la naturalesa de les feines realitzades, siguin necessaris. Els equips de protecció individual s’hauran d’utilitzar quan els riscos no es puguin evitar o no puguin limitar- se suficientment a través de mitjans tècnics de protecció col·lectiva o mitjançant mesures, mètodes o procediments d’organització del treball.

Principis bàsics de l’acció preventiva

D’acord amb els articles 15 i 16 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, s’estableix que: 1. L’empresari aplicarà les mesures que integren el deure general de prevenció previst en el capítol anterior, seguint els següents principis generals:



a) Evitar els riscos. b) Avaluar els riscos que no se puguin evitar. c) Combatre els riscos en el seu origen. d) Adaptar el treball a la persona, en particular pel que fa a la concepció dels llocs de treball, així com a l’elecció dels equips i els mètodes de treball i de producció, posant èmfasi, en particular, a intentar atenuar el treball monòton i repetitiu i a reduir els efectes d’aquest en la salut. e) Tenir en compte l’evolució de la tècnica. f) Substituir tot allò perillós per allò que impliqui poc o cap perill. g) Planificar la prevenció, cercant un conjunt coherent que integri el ella la tècnica, l’organització del treball, les condicions de treball, les relacions socials i la influència dels factors ambientals en el treball. h) Adoptar mesures que prioritzin la protecció col·lectiva a la individual. i) Donar les degudes instruccions als treballadors. 2. L’empresari tindrà en compte les capacitats professionals dels treballadors en matèria de seguretat i salut en el moment d’encarregar-los les feines. 3. L’empresari adoptarà les mesures necessàries amb la finalitat de garantir que només els treballadors que hagin rebut informació suficient i adequada puguin accedir a les zones de risc greu i específic. 4. L’efectivitat de les mesures preventives haurà de preveure les distraccions o imprudències no temeràries que pogués cometre el treballador. Per a la seva adopció es tindran en compte els riscos addicionals que poguessin implicar determinades mesures preventives; aquestes només es podran adoptar quan la magnitud d’aquests riscos sigui substancialment inferior a la dels que es pretén controlar i no existeixin alternatives més segures. 5. Podran concertar operacions d’assegurament que tinguin com a finalitat garantir com a àmbit de cobertura la previsió de riscos derivats del treball, l’empresa envers dels seus treballadors, els treballadors autònoms envers ells mateixos i les societats cooperatives envers els seus socis la activitat de la qual consisteixi en la prestació del seu treball personal.

Avaluació dels riscos 1. L’acció preventiva en l’empresa es planificarà per l’empresari a partir d’una avaluació inicial dels riscos per a la seguretat i la salut dels treballadors, que es realitzarà, amb caràcter general, tenint en compte la naturalesa de l’activitat, i en relació a aquells treballadors que estiguin exposats a riscos especials.

S’haurà de fer la mateixa avaluació a l’hora d’elegir els equips de treball, les substàncies o preparats químics i l’acondicionament dels llocs de treball. L’avaluació inicial tindrà en compte aquelles altres actuacions que s’hagin de desenvolupar conforme amb el que es disposa en la normativa sobre protecció de riscos específics i activitats d’especial perill. L’avaluació s’actualitzarà quan canviïn les condicions de treball i, en tot cas, se sotmetrà a consideració i es revisarà, si fos necessari, en ocasió dels danys per a la salut que s’hagin produït. Quan el resultat de



l’avaluació ho fes necessari, l’empresari realitzarà controls periòdics de les condicions de treball i de l’activitat dels treballadors en la prestació dels seus serveis, per a detectar situacions potencialment perilloses. 2. Si els resultats de l’avaluació prevista en l’apartat anterior ho fessin necessari, l’empresari realitzarà aquelles activitats de prevenció, incloses les relacionades amb els mètodes de treball i de producció, que garanteixin un major nivell de protecció de la seguretat i la salut dels treballadors. Aquestes actuacions s’hauran d’integrar en el conjunt de les activitats de l’empresa i en tots els seus nivells jeràrquics. Les activitats de prevenció s’hauran de modificar quan s’apreciï per part de l’empresari, com a conseqüència dels controls periòdics previstos en l’apartat anterior, la seva inadequació respecte els fins de protecció requerits. 3. Quan s’hagi produït un dany per a la salut dels treballadors o quan, en ocasió de la vigilància de la salut prevista en l’article 22, apareguin indicis de que les mesures de prevenció resulten insuficients, l’empresari portarà a terme una investigació al respecte, per així poder detectar les causes d’aquests fets.

Descripció de les característiques principals

Es pretén edificar una nau industrial d’ús indeterminat. L’edificació s’ubicarà en la parcel·la 10 del Polígon Industrial La Devesa en el terme municipal de Flix

Característiques de l’edificació

L’altura lliure sota pòrtic és de 8 m. L’estructura serà metàl·lica en la seva

totalitat. Estarà formada per pòrtics tipus IPE, amb la base empotrada. Les corretges són del tipus IPN 180. La separació entre corretges serà de 2,1 m., suficient per a la correcta subjecció dels pannells sandvitx que formen la coberta.

Per a l’entramat de coberta s’utilitzaran les jàsseres dels pòrtics, muntants i diagonals unides mitjançant soldadura sobre placa d’acer. Les diagonals estaran formades per dos perfils UPN 160 unides mitjançant soldadura. Els muntants estaran formats per IPE 270.

Les cobertes estaran compostes per pannells sandvitx que permetin una separació entre corretges de 2,1 m. L’estanqueïtat en les solapes longitudinals i transversals dels pannells s’assegura mitjançant cordons d’estanqueïtat.

En la zona interior de la nau es col·locarà un regirat de pedra convenientment regat i piconat. Sobre ell es col·locarà una solera de formigó vibrat formant quadrats de 4x4 m. i juntes de dilatació amb matèria asfàltica de 2 mm. d’espessor. A l’interior de la nau, a la zona destinada a les oficines es col·locarà un paviment format per rajoles de gres formant quadres de 20 x 30 cm. En la zona exterior destinada al trànsit de vehicles i aparcament es procedirà a un emplenat de regirat i posteriorment es col·locaran 30 cm. de pedra picada i una capa de formigó asfàltic de 10 cm. d’espessor, mantenint una pendent mínima de l’1,5% cap als albellons previstos per a la recollida de les aigües pluvials.



Els tancaments exteriors de la nau s’han previst mitjançant blocs buits de

formigó de 20 cm. d’espessor units amb morter de ciment fins a una alçada de 4,0 m. La resta de tancament fins a la coberta es realitzarà amb pannells sandvitx subjectes a l’estructura secundària disposada entre els pòrtics de l’estructura primària. L’estructura secundària estarà formada per corretges de paret tipus IPN 160 d’acer. Per diferenciar la zona d’oficines amb la resta de la nau el tancament d’aquestes serà d’un altre color del morter.

Les instal·lacions comprendran fontaneria i sanejament, electricitat i telecomunicacions. L’energia elèctrica serà subministrada per la companyia FECSA-ENDESA i l’escomesa es realitzarà en Baixa Tensió 400/230 V. El subministrament d’aigua està previst mitjançant una derivació de la xarxa general d’aigua potable que passa per la zona.

Es preveu accés a l’obra des del vial.

Problemàtica del solar

En principi, el solar en sí mateix no presenta un nivell de risc important, permetent el moviment de la maquinària i d’operaris en els espais lliures al voltant de les edificacions.

Topografia i superfície

La parcel·la no presenta una topografia important, és de topografia plana. S’haurà de procedir a l’explanació del terreny i retirada de la vegetació existent, així com la retirada de tota la terra vegetal i material sobrant que no siguin necessari per a efectuar els terraplenats de les zones on el nivell hagi de ser superior.

La parcel·la sobre la que s’executarà l’obra té una superfície aproximada de

2.000 m2, amb dos costats oposats paral·lels i els altres dos, un perpendicular als anteriors i l’altre no.

La superfície edificada, segons el projecte, serà de 1873,93 m2.

Característiques i situació dels serveis existents.

Existeixen accessos als serveis d’electricitat, telefonia, aigua potable i aigües fecals en el llindar de la parcel·la amb l’acera.

Pressupost, termini d’execució i mà d’obra

Pressupost de l’obra

El pressupost total d’execució material correspon a la quantitat de 523.194,90 €.



Termini d’execució El termini d’execució previst d’aquesta obra, objecte del present estudi de

Seguretat i Salut és de 10 mesos.

Personal previst

Donades les característiques de l’obra, es preveu un nombre màxim de 10 operaris en l’obra.

Treballs previs a la realització de l’obra S’haurà de realitzar el clos del perímetre de la parcel·la segons plànols i abans de

l’inici de l’obra. Les condicions del clos hauran de ser:

• Tindrà 2 m. d’alçada. • Portal per a accés de vehicles de 4 m. d’amplada i porta independent per a accés

de ?personal. Haurà de presentar com a mínim la senyalització de:

• Prohibit aparcar en la zona d’entrada de vehicles. • Prohibit el pas de vianants per l’entrada de vehicles. • Obligatori l’ús del casc en el recinte de l’obra. • Prohibició d’entrada a tota persona aliena a l’obra. • Rètol d’obra.

Realització d’una caseta per a escomesa general per a la que es tindrà en compte el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió.

Serveis higiènics, vestuaris i oficina d’obra

En funció del nombre màxim d’operaris que es poden trobar en fase d’obra, es determinaran la superfície i elements necessaris per a aquestes instal·lacions. En el cas que ens ocupa la major presència de personal simultani s’aconsegueix amb 10 treballadors. Llavors es determinen els següents elements sanitaris:

Aparells sanitaris Nombre d’aparells Dutxes 1 Vàters 1 Lavabos 2 Urinaris 1 Miralls 2

Taula 85. Determinació dels aparells sanitaris necessaris



Els aparells sanitaris aniran complementats pels elements auxiliars necessaris: saboneres, suporta tovalloles, etc.

Els vestuaris tindran seients i taquilles individuals, amb clau, per a guardar la roba i el calçat.

La superfície dels vestuaris és de 50 m2, segons s’especifica en el plànol corresponent, i per tant es compleixen les Vigents Ordenances.

S’haurà de disposar d’aigua freda i calenta en dutxes i lavabos. En l’oficina d’obra s’instal·larà una farmaciola de primers auxilis amb el

contingut mínim indicat per la legislació vigent, i un extintor de pols sec polivalent d’eficàcia 13 A.

Instal·lació elèctrica provisional d’obra

• Riscos detectables més comuns.

*Ferides punxants en mans. *Caigudes al mateix nivell. *Electrocució; contactes elèctrics directes i indirectes derivats essencialment de: - Treballs amb tensió. - Intentar treballar sense tensió però sense cerciorar-se que està efectivament interrompuda o que no pot connectar-se. - Mal funcionament dels mecanismes i sistemes de protecció. - Equips inadequats o deteriorats. - Mal comportament o incorrecta instal·lació del sistema de protecció contra contactes elèctrics indirectes en general, i de la presa a terra en particular.

• Normes o mesures preventives tipus.

A)Sistema de protecció contra contactes indirectes. Per a la prevenció de possibles contactes elèctrics indirectes, el sistema de protecció elegit és el de posada a terra de les masses i dispositius de curt per intensitat de defecte (interruptors diferencials). B)Normes de prevenció tipus per als cables. El calibre o secció del cablejat serà l'especificat en plànols i d'acord a la càrrega elèctrica que ha de suportar en funció de la maquinària i il·luminació prevista. *Tots els conductors utilitzats seran aïllats de tensió nominal de 1000 volts com a mínim i sense defectes apreciables. No s'admetran trams defectuosos en aquest sentit. *La distribució des del quadre general d'obra als quadres secundaris, s'efectuarà mitjançant canalitzacions enterrades. *En cas d'efectuar-se estesa de cables i mànegues, aquesta es realitzarà a una altura mínima de 2 m. en els llocs per als vianants i de 5 m. en els de vehicles, amidats sobre el nivell del paviment. *L'estesa dels cables per a creuar vials d'obra, com ja s'ha indicat anteriorment, s'efectuarà enterrat. Se senyalitzarà el pas del cable mitjançant una cubrició permanent de taulons que tindran per objecte el protegir mitjançant repartiment de càrregues, i assenyalar l'existència del pas elèctric als vehicles. La



profunditat de la rasa mínima, serà entre 40 i 50 cm.; el cable anirà a més protegit en l'interior d'un tub rígid, bé de plàstic rígid curvable en calent. *Cas d'haver d'efectuar entroncaments entre mànegues es tindrà en compte: a) Sempre estaran elevats. Es prohibeix mantenir-los en el sòl. b) Els entroncaments provisionals entre mànegues, s'executaran mitjançant connexions normalitzades estancs antihumitat. c) Els entroncaments definitius s'executaran utilitzant caixes d'entroncaments normalitzats estancs de seguretat. *La interconnexió dels quadres secundaris en planta baixa, s'efectuarà mitjançant canalitzacions enterrades, o bé mitjançant mànegues, en aquest cas seran penjades a una altura sobre el paviment entorn dels 2m., per a evitar accidents per agressió a les mànegues per ús arran de terra.

*El traçat de les mànegues de subministrament elèctric no coincidirà amb el de subministrament provisional d'aigua a les plantes.

*Les mànegues d’allargaderes. a) Si són per a curts períodes de temps, podran dur-se esteses pel sòl, però acostades als paràmetres verticals. b) S'empalmaran mitjançant connexions normalitzades estancs antihumitat o fundes aïllants termorretràctils, amb protecció mínima contra dolls d'aigua (protecció recomanable IP. 447). c)Normes de prevenció tipus per als interruptors. *S'ajustaran expressament, als especificats enel Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió. *Els interruptors s'instal·laran en l'interiorde caixes normalitzades, proveïdes de porta amb pany de seguretat. *Les caixes d'interruptors posseiran adherida sobre la seva porta un senyal normalitzat de - perill, electricitat- . *Les caixes d'interruptors seran penjades, bé dels paraments verticals, bé de -peus drets- estables. d)Normes de prevenció tipus per als quadres elèctrics. *Seran metàl·lics de tipus per a la intempèrie, amb porta i pany de seguretat (amb clau), segons norma UNE-20324. *Malgrat ésser de tipus per a la intempèrie, es protegiran de l'aigua de pluja mitjançant visseres eficaces com a protecció addicional. *Els quadres elèctrics metàl·lics tindran la carcassa connectada a terra. *Posseiran adherida sobre la porta un senyal normalitzat de -perill, electricitat- . *Es penjaran pendents de taulers de fusta rebuts als paràmetres verticals o bé, a -peus drets- ferms. *Posseiran tomes de corrent per a connexions normalitzades blindades per a intempèrie, en nombre determinat segons el càlcul realitzat. (Grau de protecció recomanable IP. 447). *Els quadres elèctrics d'aquesta obra, estaran dotats d’enclavament elèctric d'obertura. i)Normes de prevenció tipus per a les tomes d'energia. *Les tomes de corrent aniran proveïdes d'interruptors de tall omnipolar que permeti deixar-les sense tensió quan no hagin de ser utilitzades.



*Les tomes de corrent dels quadres s'efectuaran dels quadres de distribució, mitjançant clavilles normalitzades blindades (protegides contra contactes directes) i sempre que sigui possible, amb enclavament. *Cada presa de corrent subministrarà energia elèctrica a un sol aparell, màquina o màquina- eina. *La tensió sempre estarà en la clavilla -femella-, mai en la -mascle-, per a evitar els contactes elèctrics directes. *Les preses de corrent no seran accessibles sense l'ocupació d'útils especials o estaran incloses sota coberta o armaris que proporcionin un grau similar d'inaccessibilitat. f)Normes de prevenció tipus per a la protecció dels circuits. *La instal·lació posseirà tots els interruptors automàtics definits en els plànols com necessaris: El seu càlcul s'ha efectuat sempre minorant amb la finalitat de que actuïn dintre del marge de seguretat; és a dir, abans que el conductor al que protegeixen, arribi a la càrrega màxima admissible. *Els interruptors automàtics es trobaran instal·lats en totes les línies de toma de corrent dels quadres de distribució, així com en les d'alimentació a les màquines, aparells i màquines- eina de funcionament elèctric. *Els circuits generals estaran igualment protegits amb interruptors automàtics o magnetotèrmics. *Tots els circuits elèctrics es protegiran així mateix mitjançant disjuntors diferencials. *Els disjuntors diferencials s'instal·laran d'acord amb les següents sensibilitats: 300 Dt..- (segons R.I.B.T.) - Alimentació a la maquinària. 30 Dt..- (segons R.I.B.T.) - Alimentació a la maquinària com a millora del nivell de seguretat. 30 Dt..- Per a les instal·lacions elèctriques d'enllumenat no portàtil. * L'enllumenat portàtil s'alimentarà a 24 v. mitjançant transformadors de seguretat, preferentment amb separació de circuits. g)Normes de prevenció tipus per a les preses de terra. *La xarxa general de terra deurà ajustar-se a les especificacions detallades en la Instrucció MIBT.039 del vigent Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió, així com tots aquells aspectes especificats en la Instrucció BT.023 mitjançant els quals pugui millorar-se la instal·lació. *En cas d'haver de disposar d'un transformador en l'obra, serà dotat d'una toma de terra ajustada als Reglaments vigents i a les normes pròpies de la companyia elèctrica subministradora en la zona. *Les parts metàl·liques de tot equip elèctric disposaran de presa de terra. *El neutre de la instal·lació estarà posat a terra. *La toma de terra en una primera fase s'efectuarà a través d'una pica o placa a situar al costat del quadre general, des del qual es distribuirà a la totalitat dels receptors de la instal·lació. Quan la toma general de terra definitiva dels edificis es trobi realitzada, serà aquesta la qual s'utilitzi per a la protecció de la instal·lació elèctrica provisional d'obra. *El fil de toma de terra, sempre estarà protegit amb macarró de colors groc i verd. Es prohibeix expressament utilitzar-lo per a altres usos. Únicament podrà utilitzar-se conductor o cable de coure nu de 95mm² de secció com a mínim en



els trams enterrats horitzontalment i que seran considerats com elèctrode artificial de la instal·lació. *La xarxa general de terra serà única per a la totalitat de la instal·lació. *Els receptors elèctrics dotats de sistema de protecció per doble aïllament i els alimentats mitjançant transformador de separació de circuits, mancaran de conductor de protecció, a fi d'evitar la seva referenciació a terra. La resta de carcasses de motors o màquines es connectaran degudament a la xarxa general de terra. *Les tomes de terra estaran situades en el terreny de tal forma, que el seu funcionament i eficàcia sigui el requerit per la instal·lació. *La conductivitat del terreny s'augmentarà abocant en el lloc de clavat de la pica (placa o conductor) aigua de forma periòdica. *El punt de connexió de la pica (placa o conductor), estarà protegit en l'interior d'una arqueta practicable. h)Normes de prevenció tipus per a la instal·lació d'enllumenat. *Les masses dels receptors fixos d'enllumenat, es connectaran a la xarxa general de terra mitjançant el corresponent conductor de protecció. Els aparells d'enllumenat portàtils, excepte els utilitzats amb petites tensions, seran de tipus protegit contra els dolls d'aigua (Grau de protecció recomanable IP.447). *L'enllumenat de l'obra, complirà les especificacions establertes en les Ordenances de Treball de la Construcció, Vidre i Ceràmica i General de Seguretat i Higiene en el Treball. *La il·luminació dels talls serà mitjançant projectors situats sobre -peus drets- ferms. *L'energia elèctrica que degui subministrar-se als llums portàtils per a la il·luminació de talls entollats, (o humits), se servirà a través d'un transformador de corrent amb separació de circuits que la redueixi a 24 volts. *La il·luminació dels talls se situarà a una altura entorn dels 2 m., amidats des de la superfície de suport dels operaris en el lloc de treball. *La il·luminació dels talls, sempre que sigui possible, s'efectuarà creuada amb la finalitat de disminuir ombres. *Les zones de passada de l'obra estaran permanentment il·luminades evitant racons foscs. i)Normes de seguretat tipus, d'aplicació durant el manteniment i reparacions de la instal·lació elèctrica provisional d'obra. *El personal de manteniment de la instal·lació serà electricista, i preferentment en possessió de carnet professional corresponent. *Tota la maquinària elèctrica es revisarà periòdicament, i especialment, en el moment en el qual es detecti una fallada, moment en el qual la hi declararà -fora de servei- mitjançant desconnexió elèctrica i el pengi del rètol corresponent en el quadre de govern. *La maquinària elèctrica, serà revisada per personal especialista en cada tipus de màquina. *Es prohibeixen les revisions o reparacions sota corrent. Abans d'iniciar una reparació es desconnectarà la màquina de la xarxa elèctrica, instal·lant en el lloc de connexió un rètol visible, en el qual es llegeixi: - NO CONNECTAR, HOMES TREBALLANT EN LA XARXA- .



*L'ampliació o modificació de línies, quadres i assimilables només l'efectuaran els electricistes.

• Normes o mesures de protecció tipus. *Els quadres elèctrics de distribució, se situaran sempre en llocs de fàcil accés. *Els quadres elèctrics no s'instal·laran en el desenvolupament de les rampes d'accés al fons de l'excavació (poden ser arrencats per la maquinària o camions i provocar accidents). *Els quadres elèctrics d'intempèrie, per protecció addicional es cobriran amb visseres contra la pluja. *Els pals provisionals dels quals penjar les mànegues elèctriques no se situaran a menys de 2 m. (com norma general), de la vora de l'excavació, carretera i assimilables. *El subministrament elèctric al fons d'una excavació s'executarà per un lloc que no sigui la rampa d'accés, per a vehicles o per al personal, (mai al costat d'escales de mà). *Els quadres elèctrics, en servei, romandran tancats amb els panys de seguretat de triangle, (o de clau) en servei. *No es permet la utilització de fusibles rudimentaris (trossos de cablejat, fils, etc.). Cal utilitzar -cartutxos fusibles normalitzats- adequats a cada cas, segons s'especifica en plànols.

Fases d’execució de l’obra

Moviment de terres A) Riscos més comuns: *Desplom de terres. *Lliscament de la coronació dels talussos. *Desplom de terres per filtracions. *Desplom de terres per sobrecàrrega de les vores de coronació de talussos. *Despreniment de terres per alteració del tall per exposició a la intempèrie durant llarg temps. *Despreniment de terres per aflorament del nivell freàtic. *Atropellaments, col·lisions, bolcades i falses maniobres de la maquinària per a moviment de terres, (pales i camions). *Caiguda de persones, vehicles, maquinària o objectes des de la vora de coronació de l'excavació. *Caiguda de persones al mateix nivell. *Uns altres. B) Normes o mesures preventives.

En cas de presència d'aigua en l'obra (alt nivell freàtic, fortes pluges, inundacions per trencament de conduccions), es procedirà immediatament a la seva acovardeixi, en prevenció d'alteracions del terreny que repercuteixin en l'estabilitat dels talussos.



El front d'avanç i talussos laterals del buidatge, seran revisats pel capatàs, (Encarregat o Servei de Prevenció), abans de reprendre les tasques interrompudes per qualsevol causa, amb la finalitat de detectar les alteracions del terreny que denotin risc de despreniment.

Se senyalitzarà mitjançant una línia (en guix, calç, etc.) la distància de seguretat mínima d'aproximació, 2 m., a la vora del buidatge, (com norma general).

La coronació de talussos del buidatge a les quals deuen accedir les persones, es protegiran mitjançant una barana de 90 cm. d'altura, formada per passamans, llistó intermedi i rodapeu, situada a 2 metres com a mínim de la vora de coronació del talús.

Es prohibeix realitzar qualsevol treball al peu de talussos inestables. S'inspeccionaran abans de la represa de treballs interromputs per qualsevol causa

el bon comportament de les entibacions, comunicant qualsevol anomalia a la Direcció de l'Obra després d'haver paralitzat els treballs subjectes al risc detectat.

S'instal·larà una barrera de seguretat (tanca, barana, vorera, etc.) de protecció de l'accés per als vianants al fons del buidatge, de separació de la superfície dedicada al trànsit de maquinària i vehicles.

Es prohibeix romandre (o treballar) en l'entorn del radi d'acció del braç d'una màquina per al moviment de terres.

Es prohibeix romandre (o treballar) al peu d'un front d'excavació recentment obert, abans d'haver procedit a la seva sanejament, (entibat, etc.).

Les maniobres de càrrega a cullera de camions, seran dirigides pel capatàs, (Encarregat o Servei de Prevenció).

Es prohibeix la circulació interna de vehicles a una distància mínima d'aproximació de la vora de coronació del buidatge de, 3 m. per a vehicles lleugers i de 4 m. per als pesats. C) Peces de protecció personal recomanables. *Roba de treball. *Casc de polietilè (ho utilitzaran, a part del personal a peu, els maquinistes i camioners, que desitgin o deguin abandonar les corresponents cabines de conducció). *Botes de seguretat. *Botes de goma (o P.V.C.) de seguretat. *Vestits impermeables per a ambients plujosos. *Guants de cuir, goma o P.V.C.

Fonamentació A)Riscos detectats més comuns. *Desplomi de terres. *Lliscament de la coronació dels pous de fonamentació. *Caiguda de persones des de la vora dels pous. *Dermatosis per contacte amb el formigó. *Lesions per ferides punxants en mans i peus. *Electrocució. B)Normes i mesures preventives tipus. *No s'apilaran materials ni es permetrà el pas de vehicles a la vora dels pous de fonamentació.



*Es procurarà introduir la ferralla totalment elaborada en l'interior dels pous per a no realitzar les operacions de lligat en el seu interior. *Els vibradors elèctrics estaran connectats a terra. *Per a les operacions de formigonat i vibrat des de posicions sobre la fonamentació s'establiran plataformes de treball mòbils, formades per un mínim de tres taulons que es disposaran perpendicularment a l'eix de la rasa o sabata. C)Peces de protecció personal recomanables per al tema de treballs de manipulació de formigons en fonamentació. *Casc de polietilè. *Guants de cuir i de goma. *Botes de seguretat. *Botes de goma o P.V.C. de seguretat. *Ulleres de seguretat. *Roba de treball. *Vestits impermeables per a temps plujós.

Estructura metàl·lica

La maquinària a emprar en els treballs d'estructura seran les plomes,

formigonera, vibradores d'agulla i serra circular de taula. 1) Treballs amb ferralla. Manipulació i posada en obra. A) Riscos detectables més comuns. *Talls i ferides en mans i peus per maneig de rodons d'acer. *Aixafades durant les operacions de càrregues i descàrrega de paquets de ferralla. *Ensopegades i torcedures al caminar sobre les armadures. *Els derivats dels eventuals trencaments de rodons d'acer durant l'estiratge o doblegat. *Sobreesforços. *Caigudes al mateix nivell (entre plantes, escales, etc.). *Caigudes a distint nivell. *Cops per caiguda o gir descontrolat de la càrrega suspesa. B) Normes o mesures preventives tipus. *S'habilitarà en obra un espai dedicat a l'apilament classificat dels rodons de ferralla pròxim al lloc de muntatge d'armadures. *Els paquets de rodons s'emmagatzemaran en posició horitzontal sobre durments de fusta. *El transport aeri de paquets plomes s'executarà suspenent la càrrega de dos punts separats mitjançant eslingues. *La ferralla muntada (pilars, graelles, etc.) s'emmagatzemarà en els llocs designats a aquest efecte separat del lloc de muntatge, assenyalats en els plànols. *Els desaprofitaments o retallades de ferro i acer, es recolliran apilant-se per a la seva posterior càrregues i transport a l'abocador. *S'efectuarà un escombrat periòdic de puntes, filferros i retallades de ferralla entorn del banc (o bancs, borriquetes, etc.) de treball. *Queda prohibit el transport de pilars en posició vertical. Es transportaran suspesos de dos punts mitjançant eslingues fins a arribar pròxims al lloc d'ubicació, dipositant-se en el sòl. Només es permetrà el transport vertical per a la ubicació exacta -in situ- .



*Es prohibeix el muntatge de cèrcols perimetrals sense abans estar correctament instal·lades les xarxes o baranes de protecció. *S'evitarà en tant que sigui possible caminar pels fondillos dels encofrats de jàsseres, (o bigues). *S'instal·laran -camins de tres taulons d'amplària- (60 cm. com a mínim) que permetin la circulació sobre forjats en fase d'armat de negatius (o estesa de graelles de repartiment). *Les maniobres d'ubicació -in situ- de ferralla muntada es guiaran mitjançant un equip de tres homes; dos, guiaran mitjançant sogues en dues adreces la peça a situar, seguint les instruccions del tercer que procedirà manualment a efectuar les correccions d'aplomat. C)Peces de protecció personal recomanades. *Casc de polietilè. *Guants de cuir. *Botes de seguretat. *Botes de goma o de P.V.C. de seguretat. *Roba de treball. *Cinturó porta-eines. *Cinturó de seguretat (Classe A o C). *Vestits per a temps plujós. 2)Treballs de manipulació del formigó. A)Riscos detectables més comuns. *Caiguda de persones al mateix nivell. *Caiguda de persones i/o objectes a distint nivell. *Caiguda de persones i/o objectes al buit. *Enfonsament d'encofrats. *Trencament o reventat d'encofrats. *Trepitjades sobre objectes punxents. *Trepitjades sobre superfícies de trànsit. *Les derivades de treballs sobre sòls humits o mullats. *Contactes amb el formigó (dermatitis per ciments). *Atrapaments. *Electrocució. Contactes elèctrics. B)Normes o mesures preventives tipus d'aplicació durant l'abocament del formigó. a)Abocament mitjançant galleda. *Es prohibeix carregar la galleda per sobre de la càrrega màxima admissible de la ploma que ho sustenta. *L'obertura de la galleda per a abocament s'executarà exclusivament per l’accionador de dosatge, per evitar accidents per –atorament- o -taps- . *Es prohibeix introduir o accionar la pilota de neteja sense abans instal·lar la –rendeta- de recollida a la sortida de la mànega després del recorregut total, del circuit. En cas de detenció de la bola, es paralitzarà la màquina. Es reduirà la pressió a zero i es desmuntarà a continuació la canonada. *Els operaris, amarraran la mànega terminal abans d'iniciar el pas de la pilota de neteja, a elements sòlids, apartant-se del lloc abans de iniciar-se el procés. *Es revisaran periòdicament els circuits d'oli de la bomba de formigona, emplenant el llibre de manteniment que serà presentat a requeriment de la Direcció facultativa.



C) Peces de protecció personal recomanables per al tema de treballs de manipulació de formigons en fonamentació. Si existís homologació expressa del Ministeri de Treball i Seguretat Social, les peces de protecció personal a utilitzar en aquesta obra, estaran homologades. *Casc de polietilè. *Guants impermeabilitzats i de cuir. *Botes de seguretat. *Botes de goma o P.V.C. de seguretat. *Ulleres de seguretat antiprojeccions. *Roba de treball. *Vestits impermeables per a temps plujós.

Cobertes A) Riscos destacables més comuns: *Caiguda de persones a distint nivell. *Caiguda de persones al mateix nivell. *Caiguda d'objectes a nivells inferiors. *Sobreesforços. *Cremades (segellats, imperabilitzacions en calent). *Cops o talls per maneig d'eines manuals. *Cops o talls per maneig de peces ceràmiques o de formigó. B) Normes o mesures preventives tipus d'aplicació a la construcció de cobertes en general. *El personal encarregat de la construcció de la coberta serà coneixedor del sistema constructiu mes correcte a posar en pràctica, en prevenció dels riscos per imperícia. *El risc de caiguda al buit, es controlarà instal·lant xarxes de forca al voltant de l'edifici. No es permeten caigudes sobre xarxa superior als 6 m. d'altura. *Es tendirà, unit a dues -punts forts- instal·lats en les limateses, un cable d'acer de seguretat en el qual ancorar el fiador del cinturó de seguretat, durant l'execució de les labors sobre els faldons de la coberta. *El risc de caiguda d'altura es controlarà mantenint les bastides metàl·liques donats suport de construcció del tancament. En la coronació dels mateixos, sota cota de ràfec, (o canaló), i sense deixar separació amb la façana, es disposarà una plataforma sòlida (taulons de fusta travats o de les peces especials metàl·liques per a forma plataformes de treball en bastides tubulars existents en el mercat), revallat d'una barana sòlida quallada, (taulers de T.P. reforçats), que sobrepassin en 1 m. la cota de límit del ràfec. *El risc de caiguda d'altura es controlarà construint la plataforma descrita en la mesura preventiva anterior sobre taulons volats contrapesats i allotjats en mechinals de la façana, no deixarà buits lliures entre la façana i la plataforma de treball. *L'accés als plànols inclinats s'executarà mitjançant escales de mà que sobrepassin en 1 m. l'altura a salvar. *La comunicació i circulacions necessàries sobre la coberta inclinada es resoldrà mitjançant passarel·les emplintades inferiorment de tal forma que absorbint l'arracada quedin horitzontals. *Els panells s'hissaran mitjançant plataformes emplintades mitjançant el ganxo de la ploma.



*Els bats, (o plataformes d'hissat), seran governats per a la seva recepció mitjançant caps, mai directament amb les mans, en prevenció de cops i de atrapaments. *Se suspendran els treballs sobre els faldons amb vents superiors als 60 Km/h., en prevenció del risc de caiguda de persones o objectes. *Els faldons es mantindran lliures d'objectes que puguin dificultar els treballs o els desplaçaments segurs. C)Peces de protecció personal recomanables. *Casc de polietilè. *Botes de seguretat. *Botes de goma. *Guants de cuir impermeabilitzats. *Guants de goma o P.V.C *Cinturó de seguretat. *Roba de treball. *Vestits per a temps plujós.

Tancaments A) Riscos detectables més comuns. *Caigudes de persones al mateix nivell. *Caiguda de persones a distint nivell. *Caiguda d'objectes sobre les persones. *Cops contra objectes. *Corts pel maneig d'objectes i eines manuals. *Dermatosis per contactes amb el ciment. *Partícules en els ulls. *Talls per utilització de màquines-eina. *Els derivats dels treballs realitzats en ambients pulverulents, (tallant rajoles, per exemple). *Sobreesforços. *Electrocució. *Atrapaments pels mitjans d'elevació i transport. *Els derivats de l'ús de mitjans auxiliars (borriquetes, escales, bastides, etc.). B) Normes o mesures preventives tipus. *Els buits existents en el sòl romandran protegits per a la prevenció de caigudes. *Els buits d'una vertical, (baixant per exemple), seran destapats per a l'aplomat corresponent, conclòs el qual, es començarà el tancament definitiu del buit, en prevenció dels riscos per absència generalitzada o parcial de proteccions en el sòl. *Els buits romandran constantment protegits amb les proteccions instal·lades en la fase d'estructura, reposant-se les proteccions deteriorades. *Totes les zones en les quals calgui treballar estaran suficientment il·luminades. *Les zones de treball seran netejades d'enderroc (rebles de rajola) periòdicament, per a evitar les acumulacions innecessàries. *Es prohibeix balancejar les càrregues suspeses per a la seva instal·lació en les plantes, en prevenció del risc de caiguda al buit.



*El material ceràmic s'hissarà a les plantes sense trencar els feixos (o embolcall de P.V.C.) amb les quals ho subministri el fabricant, per a evitar els riscos per vessament de la càrrega. *La rajola solta s'hissarà apilat ordenadament en l'interior de plataformes d'hissar emplintades, vigilant que no puguin caure les peces per desplomi durant el transport. *La ceràmica paletitzada transportada amb ploma, es governarà mitjançant caps amarrats a la base de la plataforma d'elevació. Mai directament amb les mans, en prevenció de cops, atrapamento o caigudes al buit per pèndol de la càrrega. *Es prohibeix concentrar les càrregues de rajoles sobre obertures. L'apilament de palets, es realitzarà pròxim a cada pilar per a evitar les sobrecàrregues de l'estructura en els llocs de menor resistència. *Els enderrocs i rebles s'evacuaran diàriament mitjançant trompes d'abocament muntades a aquest efecte, per a evitar el risc de trepitjades sobre materials, situant-se aquelles segons plànol. * Es prohibeix llançar rebles directament per les obertures de façanes, o buits interiors. *Es prohibeix treballar al costat dels paràmetres recent aixecats abans de transcorregudes 48 hores. Si existeix un règim de vents forts incidint sobre ells, poden esfondrar-se sobre el personal. *Es prohibeix l'ús de borriquetas en balconades, terrasses i vores de forjats si abans no s'ha procedit a instal·lar una protecció sòlida contra possibles caigudes al buit formada per peus drets i travessers sòlids horitzontals, segons el detall dels plànols. C) Peces de protecció personal recomanables. *Casc de polietilè. *Botes de seguretat. *Botes de goma. *Guants de cuir impermeabilitzats. *Guants de goma o P.V.C *Cinturó de seguretat. *Roba de treball. *Vestits per a temps plujós.

Xarxa de sanejament i pluvials A)Riscos detectables més comuns. *Caiguda de persones al mateix nivell. *Caiguda de persones a distint nivell. *Cops i talls per l'ús d'eines manuals. *Sobreesforços per postures obligades, (caminar a la gatzoneta per exemple). *Dermatitis per contactes amb el ciment. B)Normes o mesures preventives tipus. *El sanejament, la xarxa de pluvials i les seves escomeses a la xarxa general s'executarà segons els plànols del projecte objecte d'aquest Estudi bàsic de Seguretat i Salut. *Els tubs per a les conduccions s'apilaran en una superfície el més horitzontal possible sobre durments de fusta, en un receptacle delimitat per diversos peus drets que impedeixin que per qualsevol causa els conductes es llisquin o rodin. C)Mesures de protecció personal recomanables.



*Casc de polietilè. *Guants de cuir. *Guants de goma (o de P.V.C.). *Botes de seguretat. *Botes de goma (o de P.V.C.) de seguretat. *Roba de treball. *Equip d'il·luminació autònoma. *Equip de respiració autònoma, o semiautònoma. *Cinturó de seguretat, classes A, B, o C. *Manguitos i polaines de cuir. *Ulleres de seguretat antiprojeccions.

Instal·lacions

Muntatge de la instal·lació elèctrica A)Riscos detectables durant la instal·lació. *Caiguda de persones al mateix nivell. *Caiguda de persones a distint nivell. *Corts per maneig d'eines manuals. *Corts per maneig de les guies i conductors. *Cops per eines manuals. A.1.Riscos detectables durant les proves de connexionat i posada en servei de la instal·lacions més comuns. *Electrocució o cremades per la dolenta protecció de quadres elèctrics. *Electrocució o cremades per maniobres incorrectes en les línies. *Electrocució o cremades per ús d'eines sense aïllament. *Electrocució o cremades per ponteig dels mecanismes de protecció(disjuntors diferencials, etc.). *Electrocució o cremades per connexionats directes sense clavilles mascle-femella. B)Normes o mesures preventives tipus. *En la fase d'obra d'obertura i tancament de fregues s'acurarà l'ordre i la neteja de l'obra, per a evitar els riscos de trepitjades o ensopecs. *La il·luminació en els talls no serà inferior als 100 lux, amidats a 2 m. del sòl. *La il·luminació mitjançant portàtils s'efectuarà utilitzant –portalàmpares estancs amb mànec aïllant-, i reixeta de protecció de la bombeta, alimentats a 24 volts. *Es prohibeix el connexionat de cables als quadres de subministrament elèctric d'obra, sense la utilització de les clavilles mascle-femella. *Les escales de mà a utilitzar, seran del tipus –tisores-, dotades amb sabates antilliscants i cadena limitadora d'obertura, per a evitar els riscos per treballs realitzats sobre superfícies insegures i estretes. *Es prohibeix la formació de bastides utilitzant escales de mà a manera de borriquetes, per a evitar els riscos per treballs sobre superfícies insegures i estretes. *Es prohibeix en general en aquesta obra, la utilització d'escales de mà o de bastides sobre borriquetes, en llocs amb el risc de caiguda des d'altura durant els treballs d'electricitat, si abans no s'han instal·lat les proteccions de seguretat adequades. *Les eines a utilitzar pels electricistes instal·ladors, estaran protegides amb material aïllant normalitzat contra els contactes amb l'energia elèctrica.



*Les proves de funcionament de la instal·lació elèctrica seran anunciades a tot el personal de l'obra abans de ser iniciades, per a evitar accidents. *Abans de fer entrar en càrrega a la instal·lació elèctrica es farà una revisió en profunditat de les connexions de mecanismes, proteccions i entroncaments dels quadres generals elèctrics directes o indirectes, d'acord amb el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió. *Abans de fer entrar en servei les cel·les de transformació es procedirà a comprovar l'existència real en la sala, de la banqueta de maniobres, extintors de pols química sec i farmaciola, i que els operaris es troben vestits amb les peces de protecció personal. Una vegada comprovats aquests punts, es procedirà a donar l'ordre d'entrada en servei. C)Peces de protecció personal recomanables. *Casc de polietilè, per a utilitzar durant els desplaçaments per l'obra i en llocs amb el risc de caiguda d'objectes o de cops. *Botes aïllants d'electricitat (connexions). *Botes de seguretat. *Guants aïllants. *Roba de treball. *Cinturó de seguretat. *Banqueta de maniobra. *Catifa aïllant. *Comprobadors de tensió. *Eines aïllants.

Instal·lacions de fontaneria i aparells sanitaris A)Riscos detectables més comuns. *Caigudes al mateix nivell. *Caigudes a distint nivell. *Talls en les mans per objectes i eines. *Atrapaments entre peces pesades. *Els inherents a l'ús de la soldadura autògena. *Trepitjades sobre objectes punxants o materials. *Cremades. *Sobreesforços. B)Normes o mesures preventives tipus. *Es mantindran nets de rebles i retallades els llocs de treball. Es netejaran conforme s'avanci, apilant l'enderroc per al seu abocament per les trompes, per a evitar el risc de trepitjades sobre objectes. *La il·luminació dels talls de fontaneria serà d'un mínim de 100 lux amidats a una altura sobre el nivell del paviment, entorn dels 2 m. *La il·luminació elèctrica mitjançant portàtils s'efectuarà mitjançant -mecanismes estancs de seguretat- amb mànec aïllant i reixeta de protecció de la bombeta. *Es prohibeix l'ús d'encenedors i bufadors al costat de materials inflamables. *Es prohibeix abandonar els encenedors i bufadors encesos. *Es controlarà la direcció de la flama durant les operacions de soldadura en evitació d'incendis.



C)Peces de protecció personal recomanables. *Casc de polietilè per als desplaçaments per l'obra. *Guants de cuir. *Botes de seguretat. *Roba de treball.

Mitjans auxiliars

Bastides en general A) Riscos detectables més comuns. *Caigudes a distint nivell (a l'entrar o sortir). *Caigudes al mateix nivell. *Desplom de la bastida. *Desplom o caiguda d'objectes (taulons, eina, materials). *Cops per objectes o eines. *Atrapaments. B)Normes o mesures preventives tipus. *Les bastides sempre s’arriostraran per a evitar els moviments indesitjables que poden fer perdre l'equilibri als treballadors. *Abans de pujar-se a una plataforma andamiada deurà revisar-se tota la seva estructura per a evitar les situacions inestables. *Els trams verticals (mòduls o peus drets) de les bastides, es donaran suport sobre taulons de repartiment de càrregues. *Els peus drets de les bastides en les zones de terreny inclinat, se suplementaran mitjançant tacs o porcions de tauló, travades entre si i rebudes al durment de repartiment. *Les plataformes de treball tindran un mínim de 60 cm. d'amplària i estaran fermament ancorades als suports de tal forma que s'evitin els moviments per lliscament o bolcada. *Les plataformes de treball, independentment de l'altura, posseiran baranes perimetrals completes de 90 cm. d'altura, formades per passamans, barra o llistó intermedi i rodapeus. *Les plataformes de treball permetran la circulació i intercomunicació necessària per a la realització dels treballs. *Els taulons que formin les plataformes de treball estaran sense defectes visibles, amb bon aspecte i sense nusos que minvin la seva resistència. Estaran nets, de tal forma, que puguin apreciar-se els defectes per ús i el seu cant serà de 7 cm. com a mínim. *Es prohibeix abandonar en les plataformes sobre les bastides, materials o eines. Poden caure sobre les persones o fer-los ensopegar i caure al caminar sobre elles. *Es prohibeix llançar enderrocs directament des de les bastides. L'enderroc es recollirà i es descarregarà de planta en planta, o bé es vessarà a través de trompes. *Es prohibeix fabricar morters (o assimilables) directament sobre les plataformes de les bastides. *La distància de separació d'una bastida i el parament vertical de treball no serà superior a 30 cm. en prevenció de caigudes. *Es prohibeix expressament córrer per les plataformes sobre bastides, per a evitar els accidents per caiguda.



*Es prohibeix -saltar- de la plataforma andamiada a l'interior de l'edifici; el pas es realitzarà mitjançant una passarel·la instal·lada per a tal efecte. *Les bastides s'inspeccionaran diàriament pel capatàs, Encarregat o Servei de Prevenció, abans de l'inici dels treballs, per a prevenir fallades o faltes de mesures de seguretat. *Els elements que denotin alguna fallada tècnica o mal comportament es desmuntaran immediatament per a la seva reparació (o substitució). *Els reconeixements mèdics previs per a l'admissió del personal que degui treballar sobre les bastides d'aquesta obra, intentaran detectar aquells trastorns orgànics (vertigen, epilèpsia, trastorns cardíacs, etc.), que puguin patir i provocar accidents a l'operari. Els resultats dels reconeixements es presentaran al Coordinador de Seguretat i Salut en execució d'obra. C)Peces de protecció personal recomanables. *Casc de polietilè. *Botes de seguretat (segons casos). *Calçat antilliscant (segons cas). *Cinturó de seguretat classes A i C. *Roba de treball. *Vestits per a ambients plujosos.

Maquinària d’obra

Maquinària en general A)Riscos detectables més comuns. *Bolcades. *Enfonsaments. *Xocs. *Formació d'atmosferes agressives o molestes. *Soroll. *Explosió i incendis. *Atropellaments. *Caigudes a qualsevol nivell. *Atrapaments. *Talls. *Cops i projeccions. *Contactes amb l'energia elèctrica. *Els inherents al propi lloc d'utilització. *Els inherents al propi treball a executar. B)Normes o mesures preventives tipus. *Els motors amb transmissió a través d'eixos i corrioles, estaran dotats de carcasses protectores antiatrapaments (talladores, serres, compressors, etc.).



*Els motors elèctrics estaran coberts de carcasses protectores eliminadores del contacte directe amb l'energia elèctrica. Es prohibeix el seu funcionament sense carcassa o amb deterioracions importants d'aquestes. *Es prohibeix la manipulació de qualsevol element component d'una màquina accionada mitjançant energia elèctrica, estant connectada a la xarxa de subministrament. *Els engranatges de qualsevol tipus, d'accionament mecànic, elèctric o manual, estaran coberts per carcasses protectores antiatrapaments. *Les màquines de funcionament irregular o avariades seran retirades immediatament per a la seva reparació. *Les màquines avariades que no es puguin retirar se senyalitzaran amb cartells d'avís amb la llegenda: -MÀQUINA AVARIADA, NO CONNECTAR-. *Es prohibeix la manipulació i operacions d'ajustament i arranjament de màquines al personal no especialitzat específicament en la màquina objecte de reparació. *Amb precaució addicional per a evitar la posada en servei de màquines avariades o de funcionament irregular, es bloquejaran els arrancadors, o si escau, s'extrauran els fusibles elèctrics. *La mateixa persona que instal·li el rètol d'avís de -MÀQUINA AVARIADA-, serà l'encarregada de retirar-lo, en prevenció de connexions o posades en servei fora de control. *Solament el personal autoritzat serà l'encarregat de la utilització d'una determinada màquina o màquina-eina. *Les màquines que no siguin de sustentació manual es donaran suport sempre sobre elements anivellats i ferms. *L'elevació o descens a màquina d'objectes, s'efectuarà lentament, hissant-los en directriu vertical. Es prohibeixen les estirades inclinades. *Els ganxos de pengi dels aparells d'hissar quedaran lliures de càrregues durant les fases de descens. *Les càrregues en transport suspès estaran sempre a la vista, amb la finalitat d'evitar els accidents per falta de visibilitat de la trajectòria de la càrrega. *Els angles sense visió de la trajectòria de càrrega, se supliran mitjançant operaris que utilitzant senyals preacordades supleixin la visió del citat treballador. *Es prohibeix la permanència o el treball d'operaris en zones sota la trajectòria de càrregues suspeses. *Els aparells d'hissar a emprar en aquesta obra, estaran equipats amb limitador de recorregut del carro i dels ganxos, carrega punta gir per interferència. *Els cables d'hissat i sustentació a emprar en els aparells d'elevació i transports de càrregues en aquesta obra, estaran calculats expressament en funció dels sol·licitats per als quals els hi instal·la. *La substitució de cables deteriorats s'efectuarà mitjançant mà d'obra especialitzada, seguint les instruccions del fabricant. *Els llaços dels cables estaran sempre protegits interiorment mitjançant forros guardacaps metàl·lics, per a evitar deformacions i cissalladures. *Els cables empleats directa o auxiliarment per al transport de càrregues suspeses s'inspeccionaran com a mínim una vegada a la setmana pel servei de Prevenció, que prèvia comunicació al Cap d'Obra, ordenarà la substitució d'aquells que tinguin més del 10% de fils trencats. *Els ganxos de subjecció o sustentació, seran d'acer o de ferro forjat, proveïts de -biulo de seguretat-. *Es prohibeix en aquesta obra, la utilització d'enganxaments artesanals construïts a força de rodons doblegats.



*Tots els aparells d'hissat de càrregues duran impresa la càrrega màxima que poden suportar. *Tots els aparells d'hissar estaran sòlidament fonamentats, donats suport segons les normes del fabricant. *Es prohibeix en aquesta obra, l'hissat o transport de persones en l'interior de gàbies, bats, cubilots i assimilables. *Totes les màquines amb alimentació a força d'energia elèctrica, estaran dotades de presa de terra. *Setmanalment, pel servei de Prevenció, es revisaran el bon estat dels cables contravents existents en l'obra, adonant d'això al Coordinador de Seguretat i Salut durant l'execució d'obra. *Els treballs d'hissat, transport i descens de càrregues suspeses, quedaran interromputs sota règim de vents superiors als assenyalats per a això, pel fabricant de la màquina. C)Peces de protecció personal recomanables. *Casc de polietilè. *Roba de treball. *Botes de seguretat. *Guants de cuir. *Ulleres de seguretat antiprojeccions.

Maquinària per al moviment de terres en general A) Riscos detectables més comuns. *Bolcada. *Atropellament. *Atrapament. *Els derivats d'operacions de manteniment (cremades, atrapaments, etc.). *Vibracions. *Soroll. *Pols ambiental. *Caigudes al pujar o baixar de la màquina. B) Normes o mesures preventives tipus. *Les màquines per als moviments de terres a utilitzar en aquesta obra, estaran dotades de fars de marxa cap a avant i de reculada, retrovisors en ambdós costats, pòrtic de seguretat antibolcada i antiimpactes i un extintor. *Les màquines per al moviment de terres a utilitzar en aquesta obra, seran inspeccionades diàriament controlant el bon funcionament del motor, sistemes hidràulics, frens, adreça, llums, botzina reculada, transmissors, cadenes i pneumàtics. *Es prohibeix treballar o romandre dintre del ràdio d'acció de la maquinària de moviment de terres, per a evitar els riscos per atropellament. *Es prohibeix en aquesta obra, el transport de persones sobre les màquines per al moviment de terres, per a evitar els riscos de caigudes o d'atropellaments.



*Es prohibeixen les labors de manteniment o reparació de maquinària amb el motor en marxa, en prevenció de riscos innecessaris. *S'instal·laran topalls de seguretat de fi de recorregut, davant la coronació dels talls de talussos o terraplens, als quals deu aproximar-se la maquinària emprada en el moviment de terres, per a evitar els riscos per caiguda de la màquina. *Se senyalitzaran els camins de circulació interna mitjançant corda de banderoles i senyals normalitzats de tràfic. *Es prohibeix en aquesta obra la realització de replantejos o de mesuraments en les zones on estan operant les màquines per al moviment de terres. Abans de conducta a les tasques enunciades, caldrà parar la maquinària, o allunyar-la a altres talls. *Es prohibeix l'apilament de terres a menys de 2 m. de la vora de l'excavació. C)Peces de protecció personal recomanables. *Casc de polietilè (d'ús obligatori per a abandonar la cabina). *Ulleres de seguretat. *Guants de cuir. *Roba de treball. *Vestits per a temps plujós. *Botes de seguretat. *Protectors auditius. *Botes de goma o de P.V.C. *Cinturó elàstic antivibratori.

Pala carregadora

A)Riscos detectables més comuns. *Atropellament. *Bolcada de la màquina. *Xoc contra altres vehicles. *Cremades (treballs de manteniment). *Atrapaments. *Caiguda de persones des de la màquina. *Cops. *Soroll propi i de conjunt. *Vibracions. B) Normes o mesures preventives tipus. *Els camins de circulació interna de l'obra, es cuidaran per a evitar blandons i embarraments excessius que minvin la seguretat de la circulació de la maquinària. *No s'admetran en aquesta obra màquines que no vengen amb la protecció de cabina antibolcada o pòrtic de seguretat. *Es prohibeix que els conductors abandonin la màquina amb el motor en marxa. *Es prohibeix que els conductors abandonin la pala amb la cullera hissada i sense recolzar en el sòl.



*La cullera durant els transports de terres, romandran el més baixa possible per a poder desplaçar-se, amb la màxima estabilitat. *Els ascensos o descensos en càrrega de la màquina s'efectuaran sempre utilitzant marxes curtes. *La circulació sobre terrenys desiguals s'efectuarà a velocitat lenta. *Es prohibeix transportar persones en l'interior de la cullera. *Es prohibeix hissar persones per a accedir a treballs puntuals la cullera. *Les màquines a utilitzar en aquesta obra, estaran dotades d'un extintor, timbrat i amb les revisions al dia. *Les màquines a utilitzar en aquesta obra, estaran dotades de llums i botzina de reculada. *Es prohibeix arrencar el motor sense abans cerciorar-se que no hi ha ningú en l'àrea d'operació de la pala. *Els conductors se cercioraran que no existeix perill per als treballadors que es trobin en l'interior de pous o rases pròxims al lloc d'excavació. *Als maquinistes d'aquestes màquines se'ls comunicarà per escrit la següent normativa preventiva, abans de l'inici dels treballs. Normes d'actuació preventiva per als maquinistes. -Per a pujar o baixar de la màquina, utilitzi els esglaons i agafadors amatents per a tal funció, evitarà lesions per caiguda. -No pugi utilitzant les llandes, cobertes, cadenes i parafangs, evitarà accidents per caiguda. -Pugi i baixi de la maquinària de forma frontal, agafant-se amb ambdues mans; és més segur. -No salti mai directament al sòl, si no és per perill imminent per a vostè. -No tracti de realitzar -ajustaments- amb la màquina en moviment o amb el motor en funcionament, pot sofrir lesions. -No permeti que persones no autoritzades accedeixin a la màquina, poden provocar accidents, o lesionar-se. -No treballi amb la màquina en situació d'avaria o semiavaria. Repari-la primer, després reiniciï el treball. -Per a evitar lesions, recolzi en el sòl la cullera, pari el motor, posi el fre de mà i bloquegi la màquina; a continuació, realitzi les operacions de servei que necessiti. -No alliberi els frens de la màquina en posició de desocupada, si abans no ha instal·lat els tacs d'immobilització en les rodes. -Vigili la pressió dels pneumàtics, treballi amb l'inflat a la pressió recomanada pel fabricant de la màquina. C)Peces de protecció personal recomanables. *Ulleres antiprojeccions. *Casc de polietilè (d'ús obligatori per a abandonar la cabina). *Roba de treball. *Guants de cuir. *Guants de goma o de P.V.C. *Cinturó elàstic antivibratori. *Calçat antilliscant. *Botes impermeables (terreny enfangat).



Retroexcavadora A)Riscos detectables més comuns. *Atropellament. *Bolcada de la màquina. *Xoc contra altres vehicles. *Cremades (treballs de manteniment). *Atrapaments. *Caiguda de persones des de la màquina. *Cops. *Soroll propi i de conjunt. *Vibracions. B) Normes o mesures preventives tipus. *Els camins de circulació interna de l'obra, es cuidaran per a evitar blandons i embarrats excessius que minvin la seguretat de la circulació de la maquinària. *No s'admetran en aquesta obra màquines que no vengen amb la protecció de cabina antibolcada o pòrtic de seguretat. *Es prohibeix que els conductors abandonin la màquina amb el motor en marxa. *Es prohibeix que els conductors abandonin la pala amb la cullera hissada i sense recolzar en el sòl. *La cullera durant els transports de terres, romandran el més baixa possible per a poder desplaçar-se, amb la màxima estabilitat. *Els ascensos o descensos en càrrega de la màquina s'efectuaran sempre utilitzant marxes curtes. *La circulació sobre terrenys desiguals s'efectuarà a velocitat lenta. *Es prohibeix transportar persones en l'interior de la cullera. *Es prohibeix hissar persones per a accedir a treballs puntuals la cullera. *Les màquines a utilitzar en aquesta obra, estaran dotades d'un extintor, timbrat i amb les revisions al dia. *Les màquines a utilitzar en aquesta obra, estaran dotades de llums i botzina de reculada. *Es prohibeix arrencar el motor sense abans cerciorar-se que no hi ha ningú en l'àrea d'operació de la pala. *Els conductors se cercioraran que no existeix perill per als treballadors que es trobin en l'interior de pous o rases pròxims al lloc d'excavació. *Als maquinistes d'aquestes màquines se'ls comunicarà per escrit la següent normativa preventiva, abans de l'inici dels treballs. Normes d'actuació preventiva per als maquinistes. -Per a pujar o baixar de la màquina, utilitzi els esglaons i agafadors amatents per a tal funció, evitarà lesions per caiguda. -No pugi utilitzant les llandes, cobertes, cadenes i parafangs, evitarà accidents per caiguda. -Pugi i baixi de la maquinària de forma frontal, agafant-se amb ambdues mans; és més segur. -No salti mai directament al sòl, si no és per perill imminent per a vostè. -No tracti de realitzar -ajustaments- amb la màquina en moviment o amb el motor en funcionament, pot sofrir lesions.



-No permeti que persones no autoritzades accedeixin a la màquina, poden provocar accidents, o lesionar-se. -No treballi amb la màquina en situació d'avaria o semiavaria. Repari-la primer, després reiniciï el treball. -Per a evitar lesions, recolzi en el sòl la cullera, pari el motor, posi el fre de mà i bloquegi la màquina; a continuació, realitzi les operacions de servei que necessiti. -No alliberi els frens de la màquina en posició de desocupada, si abans no ha instal·lat els tacs d'immobilització en les rodes. -Vigili la pressió dels pneumàtics, treballi amb l'inflat a la pressió recomanada pel fabricant de la màquina. C)Peces de protecció personal recomanables. *Ulleres antiprojeccions. *Casc de polietilè (d'ús obligatori per a abandonar la cabina). *Roba de treball. *Guants de cuir. *Guants de goma o de P.V.C. *Cinturó elàstic antivibratori. *Calçat antilliscant. *Botes impermeables (terreny enfangat).

Camió basculant

A)Riscos detectables més comuns. *Atropellament de persones (entrada, sortida, etc.). *Xocs contra altres vehicles. *Bolcada del camió. *Caiguda (al pujar o baixar de la caixa). *Atrapament (obertura o tancament de la caixa). B) Normes o mesures preventives tipus. *Els camions dedicats al transport de terres en obra estaran en perfectes condicions de manteniment i conservació. *La caixa serà baixada immediatament després d'efectuada la descàrrega i abans d'emprendre la marxa. *Les entrades i sortides a l'obra es realitzaran amb precaució auxiliat pels senyals d'un membre de l'obra. *Si per qualsevol circumstància hagués de parar en la rampa el vehicle quedarà frenat i calçat amb topalls. *Es prohibeix expressament carregar els camions per sobre de la càrrega màxima marcada pel fabricant, per a prevenir els riscos de sobrecàrrega. El conductor romandrà fora de la cabina durant la càrrega. C) Peces de protecció personal recomanables. *Casc de polietilè (a l'abandonar la cabina del camió i transitar per l'obra). *Roba de treball.



*Calçat de seguretat.

Dumper

Aquest vehicle sol utilitzar-se per a la realització de transports de poc volum (masses, enderrocs, terres). És una màquina versàtil i ràpida.

Prendre precaucions, perquè el conductor estigui proveït de permís de conduir classe B com a mínim, encara que no degui transitar per la via pública. És més segur. A) Riscos detectables més comuns. *Bolcada de la màquina durant l'abocament. *Bolcada de la màquina en trànsit. *Atropellament de persones. *Xoc per falta de visibilitat. *Caiguda de persones transportades. *Cops amb la manovella d'engegada. B) Normes o mesures preventives tipus. *Amb el vehicle carregat deuen baixar-se les rampes d'esquena a la marxa, a poc a poc i evitant frenades brusques. *Es prohibirà circular per arracades o rampes superiors al 20% en terrenys humits i al 30% en terrenys secs. *Establir unes vies de circulació còmodes i lliures d'obstacles senyalitzant les zones perilloses. *En les rampes per les quals circulin aquests vehicles existirà almenys un espai lliure de 70 cm. sobre les parts més sortints dels mateixos. *Quan es deixi estacionat el vehicle es pararà el motor i s'accionarà el fre de mà. Si està en arracada, a més es calçaran les rodes. *En l'abocament de terres, o altre material, al costat de rases i talusos deurà col·locar-se un topall que impedeixi l'avanç del dumper més enllà d'una distància prudencial a la vora del desnivell, tenint en compte l'angle natural del talús. Si la descàrrega és lateral, aquest topall es perllongarà en l'extrem més pròxim al sentit de circulació. *En l'engegada, la manovella deu agafar-se col·locant el polze del mateix costat que els altres dits. *La manovella tindrà la longitud adequada per a evitar copejar parts pròximes a ella. Deuen retirar-se del vehicle, quan es deixi estacionat, els elements necessaris que impedeixin la seva arrencada, en prevenció que qualsevol altra persona no autoritzat pugui utilitzar-lo. *Es revisarà la càrrega abans d'iniciar la marxa observant la seva correcta disposició i que no provoqui desequilibri en l'estabilitat del dumper. *Les càrregues seran apropiades al tipus de volquet disponible i mai dificultaran la visió del conductor. *En previsió d'accidents, es prohibeix el transport de peces (puntals, taulons i similars) que sobresurtin lateralment del cubilet del dumper. *Es prohibeix expressament en aquesta obra, conduir els dumpers a velocitats superiors als 20 Km. per hora.



*Els conductors de dumpers d'aquesta obra estaran en possessió del carnet de classe B, per a poder ser autoritzats a la seva conducció. *El conductor del dumper no deu permetre el transport de passatgers sobre el mateix, estarà directament autoritzat per personal responsable per a la seva utilització i deurà complir les normes de circulació establertes en el recinte de l'obra i, en general, s'atindrà al Codi de Circulació. *En cas de qualsevol anomalia observada en el seu maneig es posarà en coneixement del seu immediat superior, amb la finalitat de que es prenguin les mesures necessàries per a subsanar aquesta anomalia. *Mai es pararà el motor emprant la palanca del descompressor. *La revisió general del vehicle i el seu manteniment deuen seguir les instruccions marcades pel fabricant. És aconsellable l'existència d'una manual de manteniment preventiu en el qual s'indiquin les verificacions, lubricació i neteja a realitzar periòdicament en el vehicle. C) Peces de protecció personal recomanables. *Casc de polietilè. *Roba de treball. *Cinturó elàstic antivibratori. *Botes de seguretat. *Botes de seguretat impermeables (zones enfangades). *Vestits per a temps plujós.

Formigonera elèctrica A) Riscos detectables més freqüents. *Atrapaments (taujanes, engranatges, etc.) *Contactes amb l'energia elèctrica. *Sobreesforços. *Cops per elements mòbils. *Pols ambiental. *Soroll ambiental. B) Normes o mesures preventives tipus. *Les formigoneres se situaran en els llocs ressenyats per a tal efecte. *Les formigoneres a utilitzar en aquesta obra, tindran protegits mitjançant una carcassa metàl·lica els òrgans de transmissió -corretges, corona i engranatges-, per a evitar els riscos d’atrapament. *Les carcasses i altres parts metàl·liques de les formigoneres estaran connectades a terra. *La botonera de comandaments elèctrics de la formigonera serà d'accionament estanc, en prevenció del risc elèctric. *Les operacions de neteja directa-manual, s'efectuaran prèvia desconnexió de la xarxa elèctrica de la formigonera, per a previsió del risc elèctric i de atrapaments. *Les operacions de manteniment estaran realitzades per personal especialitzat per a tal fi. C) Peces de protecció personal recomanables.



*Casc de polietilè. *Ulleres de seguretat antipols (antiesquitades de pastes). *Roba de treball. *Guants de goma o P.V.C. *Botes de seguretat de goma o de P.V.C. *Vestits impermeables. *Mascareta amb filtre mecànic recanviable.

Serra circular de taula

Es tracta d'una màquina versàtil i de gran utilitat en obra, amb alt risc d'accident,

que sol utilitzar qualsevol que la necessiti. A) Riscos detectables més comuns. *Talls. *Cops per objectes. *Atrapaments. *Projecció de partícules. *Emissió de pols. *Contacte amb l'energia elèctrica. B) Normes o mesures preventives tipus. *Les serres circulars en aquesta obra, no se situaran a distàncies inferiors a tres metres, (com norma general) de la vora dels forjats amb l'excepció dels quals estiguin efectivament protegits (xarxes o baranes,etc.). *Les màquines de serra circular a utilitzar en aquesta obra, estaran dotades dels següents elements de protecció: -Carcassa de cubrició del disc. -Ganivet divisor del cort. -Empenyador de la peça a tallar i guia. -Carcassa de protecció de les transmissions per corrioles. -Interruptor d'estanc. -Presa de terra. *El manteniment de les taules de serra d'aquesta obra, serà realitzat per personal especialitzat per a tal menester, en prevenció dels riscos per imperícia. *L'alimentació elèctrica de les serres de disc a utilitzar en aquesta obra, es realitzarà mitjançant mànegues antihumitat, dotades de clavilles estances a través del quadre elèctric de distribució, per a evitar els riscos elèctrics. *Es prohibeix situar la serra circular sobre els llocs entollats, per a evitar els riscos de caigudes i els elèctrics. *En aquesta obra, al personal autoritzat per al maneig de la serra de disc (bé sigui per a tall de fusta o per a tall ceràmic), se li lliurarà la següent normativa d'actuació. El justificant del vaig rebre, es lliurarà al Coordinador de Seguretat i Salut durant l'execució d'obra. Normes de seguretat per al maneig de la serra de disc.



-Abans de posar la màquina en servei comprovi que no està anul·lada la connexió a terra, en cas afirmatiu, avisi al Servei de Prevenció. -Comprovi que l'interruptor elèctric és estanc, en cas de no ser-lo, avisi al Servei de Prevenció. -Utilitzi l’empenyador per a manejar la fusta; consideri que de no fer-lo pot perdre els dits de les seves mans. Desconfiï de la seva destresa. Aquesta màquina és perillosa. -No retiri la protecció del disc de cort. Estudiï la forma de tallar sense necessitat d'observar la –trisca-. L’empenyador durà la peça on vostè desitgi i a la velocitat que vostè necessita. Si la fusta -no passa-, el ganivet divisor està malament muntat. Demani que l'hi ajustin. -Si la màquina, sobtadament es deté, retiri's d'ella i avisi al Servei de Prevenció perquè sigui reparada. No intenti realitzar ni ajustaments ni reparacions. -Comprovi l'estat del disc, substituint els quals estiguin fisurats o manquin d'alguna dent. -Per a evitar danys en els ulls, sol·liciti se liproveeixi d'unes ulleres de seguretat antiprojecció de partícules i usi-les sempre, quan hagi de tallar. -Extregui prèviament tots els claus o parts metàl·liques clavades en la fusta que desitgi tallar. Pot fracturar-se el disc o sortir acomiadada la fusta de forma descontrolada, provocant accidents seriosos. En el tall de peces ceràmiques: -Observi que el disc per a cort ceràmic no està fisurat. En aquest cas, sol·liciti al Servei de Prevenció que es canviï per altre nou. -Efectuï el cort si pot ser a la intempèrie (o en un local molt ventilat), i sempre protegit amb una mascareta de filtre mecànic recanviable. -Efectuï el tall a sotavent. El vent allunyarà de vostè les partícules pernicioses. -Mulli el material ceràmic, abans de tallar, evitarà gran quantitat de pols. C) Peces de protecció personal recomanables. *Casc de polietilè. *Ulleres de seguretat antiprojeccions. *Mascareta antipols amb filtre mecànic recanviable. *Roba de treball. *Botes de seguretat. *Guants de cuir (preferible molt ajustats). Per a talls en via humida s'utilitzarà: *Guants de goma o de P.V.C. (preferible molt ajustats). *Vestit impermeable. *Polaines impermeables. *Mandil impermeable. *Botes de seguretat de goma o de P.V.C.

Vibrador



A) Riscos detectables més comuns. *Descàrregues elèctriques. *Caigudes des d'altura durant el seu maneig. *Caigudes a distint nivell del vibrador. *Esquitxades de lletada en ulls i pell. *Vibracions. B) Normes preventives tipus. *Les operacions de vibrat es realitzaran sempre sobre posicions estables. *Es procedirà a la neteja diària del vibrador després de la seva utilització. *El cable d'alimentació del vibrador deurà estar protegit, sobretot si discorre per zones de passada dels operaris. *Els vibradores deuran estar protegits elèctricament mitjançant doble aïllament. C) Proteccions personals recomanables. *Roba de treball. *Casc de polietilè. *Botes de goma. *Guants de seguretat. *Ulleres de protecció contra esquitxades.

Soldadura elèctrica

A) Riscos detectables més comuns. *Caiguda des d'altura. *Caigudes al mateix nivell. *Atrapaments entre objectes. *Aixafada de mans per objectes pesats. *Els derivats de les radiacions de l'arc voltaic. *Els derivats de la inhalació de vapors metàl·lics. *Cremades. *Contacte amb l'energia elèctrica. *Projecció de partícules. B) Normes o mesures preventives tipus. *En tot moment els talls estaran nets i ordenats en prevenció d'ensopegades i trepitjades sobre objectes punxents. *Se suspendran els treballs de soldadura a la intempèrie sota el règim de pluges, en prevenció del risc elèctric. *Els portaelectrodes a utilitzar en aquesta obra, tindran el suport de manuntenció en material aïllant de l'electricitat. *Es prohibeix expressament la utilització en aquesta obra de portaelectrodes deteriorats, en prevenció del risc elèctric. *El personal encarregat de soldar serà especialista en aquestes tasques.



*A cada soldador i ajudant a intervenir en aquesta obra, se li lliurarà la següent llista de mesures preventives; del vaig rebre s'adonarà a la Direcció facultativa o Prefectura d'Obra: Normes de prevenció d'accidents per als soldadors: -Les radiacions de l'arc voltaic amb pernicioses per a la seva salut. Protegeixi's amb l’elm de soldar o la pantalla de mà sempre que soldi. -No miri directament a l'arc voltaic. La intensitat lluminosa pot produir-li lesions greus en els ulls. -No piqui el cordó de soldadura sense protecció ocular. Les espires de pellofa despresa, poden produir-li greus lesions en els ulls. -No toqui les peces recentment soldades; encara que li sembli el contrari, poden estar a temperatures que podrien produir-li cremades serioses. -Soldi sempre en lloc bé ventilat, evitarà intoxicacions i asfíxia. -Abans de començar a soldar, comprovi que no hi ha persones en l'entorn de la vertical del seu lloc de treball. Els evitarà cremades fortuïtes. -No deixi la pinça directament en el sòl o sobre la perfileria. Dipositi-la sobre un portapinces evitarà accidents. -Demani que li indiquin com és el lloc més adequat per a tendir el cablejat del grup, evitarà ensopegades i caigudes. -Comprovi que el seu grup està correctament connectat a terra abans d'iniciar la soldadura. -No anul·li la presa de terra de la carcassa del seu grup de soldar perquè -salti- el disjuntor diferencial. Avisi al Servei de Prevenció perquè es revisi l'avaria. Esperi que li reparin el grup o bé utilitzi altre. -Desconnecti totalment el grup de soldadura cada vegada que faci una pausa de consideració (esmorzar o menjar, o desplaçament a altre lloc). -Comprovi abans de connectar-les al seu grup, que les mànegues elèctriques estan empalmades mitjançant connexions estances d'intempèrie. Eviti les connexions directes protegides a força de cinta aïllant. -No utilitzi mànegues elèctriques amb la protecció externa trencada o deteriorada seriosament. Sol·liciti les hi canviïn, evitarà accidents. Si deu empalmar les mànegues, protegeixi l'entroncament mitjançant –forros termorretràctils-. -Esculli l'elèctrode adequat per al cordó a executar. -Cerciori's que estiguin bé aïllades les pinces portaelectrodes i els borns de connexió.



-Utilitzi aquelles peces de protecció personal que se li recomanin, encara que li semblin incòmodes o poc pràctiques. Consideri que només es pretén que vostè no sofreixi accidents. C) Peces de protecció personal recomanables. *Casc de polietilè per a desplaçaments per l'obra. *Elm de soldador (casc + careta de protecció). *Pantalla de soldadura de sustentació manual. *Ulleres de seguretat per a protecció de radiacions per arc voltaic (especialment l'ajudant). *Guants de cuir. *Botes de seguretat. *Roba de treball. *Manguitos de cuir. *Polaines de cuir. *Mandil de cuir. *Cinturó de seguretat classe A i C.

Màquines-eina en general

En aquest apartat es consideren globalment els riscos de prevenció apropiats per a la utilització de petites eines accionades per energia elèctrica: Trepants, roçadores, planejadores metàl·liques, serres, etc., d'una forma molt genèrica. A) Riscos detectables més comuns. *Talls. *Cremades. *Cops. *Projecció de fragments. *Caiguda d'objectes. *Contacte amb l'energia elèctrica. *Vibracions. *Soroll. *Uns altres. B) Normes o mesures preventives col·lectives tipus. *Les màquines-eines elèctriques a utilitzar en aquesta obra, estaran protegides elèctricament mitjançant doble aïllament. *Els motors elèctrics de les màquina-eines estaran protegits per la carcassa i resguards propis de cada aparell, per a evitar els riscos de atrapaments, o de contacte amb l'energia elèctrica. *Les transmissions motrius per corretges, estaran sempre protegides mitjançant bastidor que suporti una malla metàl·lica, disposada de tal forma, que permetent l'observació de la correcta transmissió motriu, impedeixi el atrapament dels operaris o dels objectes. -Les màquines en situació d'avaria o de semiavaria es lliuraran al Servei de Prevenció per a la seva reparació.



-Les màquines-eina amb capacitat de cort, tindran el disc protegit mitjançant una carcassa antiprojeccions. -Les màquines-eina no protegides elèctricament mitjançant el sistema de doble aïllament, tindran les seves carcasses de protecció de motors elèctrics, etc., connectades a la xarxa de terres en combinació amb els disjuntors diferencials del quadre elèctric general de l'obra. -En ambients humits l'alimentació per ales màquines-eina no protegides amb doble aïllament, es realitzarà mitjançant connexió a transformadors a 24 V. -Es prohibeix l'ús de màquines-eines al personal no autoritzat per a evitar accidents per imperícia. -Es prohibeix deixar les eines elèctriques de cort o trepant, abandonades en el sòl, o en marxa encara que sigui amb moviment residual en evitació d'accidents. C) Peces de protecció personal recomanables. *Casc de polietilè. *Roba de treball. *Guants de seguretat. *Guants de goma o de P.V.C. *Botes de goma o P.V.C. *Botes de seguretat. *Ulleres de seguretat antiprojeccions. *Protectors auditius. *Mascareta filtrant. *Màscara antipols amb filtre mecànic o específic recanviable.

Eines manuals A) Riscos detectables més comuns. *Cops en les mans i els peus. *Talls en les mans. *Projecció de partícules. *Caigudes al mateix nivell. *Caigudes a distint nivell. B)Normes o mesures preventives tipus. *Les eines manuals s'utilitzaran en aquelles tasques per a les quals han estat concebudes. *Abans del seu ús es revisaran, rebutjant-se les quals no es trobin en bon estat de conservació. *Es mantindran netes d'olis, grasses i altres substàncies lliscants. *Per a evitar caigudes, corts o riscos anàlegs, es col·locaran en portaeines o prestatges adequats. *Durant el seu ús s'evitarà el seu dipòsit arbitrari pels sòls. *Els treballadors rebran instruccions concretes sobre l'ús correcte de les eines que hagin d'utilitzar. C) Peces de protecció personal recomanables.



*Cascos. *Botes de seguretat. *Guants de cuir o P.V.C. *Roba de treball. *Ulleres contra projecció de partícules. *Cinturons de seguretat.

Relació de riscos laborals que no poden ser eliminats

No es pot eliminar el risc de caiguda a distint nivell en l'execució de forjats, la mesura preventiva deurà ser la col·locació de xarxes.

En l'excavació de terres no està eliminat el risc de caigudes, sepultaments i allaus, per a evitar-los, es col·locaran entibacions en rases i fitacions en restants excavacions.

Annex II del Reial Decret 1627/97

Relació no exhaustiva dels treballs que impliquen riscos especials per a la seguretat i la salut dels treballadors. 1. Treballs amb riscos especialment greus de sepultament, enfonsament o caiguda d'altura per les particulars característiques de l'activitat desenvolupada, els procediments aplicats, o l'entorn del lloc de treball. 2. Treballs en els quals l'exposició a agents químics o biològics suposi un risc d'especial gravetat, o per als quals la vigilància específica de la salut dels treballadors sigui legalment exigible. 3. Treballs amb exposició a radiacions ionizants per als quals la normativa específica obliga a la delimitació de zones controlades o vigilades. 4. Treballs en la proximitat de línies elèctriques d'alta tensió. 5. Treballs que exposin a risc de ofegament per immersió. 6. Obres d'excavació de túnels, pous i altres treballs que suposin moviments de terra subterranis. 7. Treballs realitzats en immersió amb equip subaqüàtic. 8. Treballs realitzats en calaixos d'aire comprimit. 9. Treballs que impliquin l'ús d'explosius. 10.Treballs que requereixin muntar o desmuntar elements prefabricats pesats CONDICIONS DE SEGURETAT I SALUT EN ELS PREVISIBLES TREBALLS POSTERIORS Criteris d'utilització dels mitjans de seguretat.

Es contempla en aquest apartat la realització, en condicions de seguretat i salut, dels treballs d'entreteniment, conservació i manteniment, durant el procés d'explotació i de la vida útil de l'edifici objecte d'aquest estudi, eliminant els possibles riscos en els mateixos.

La utilització dels mitjans de seguretat de l'edifici respondrà a les necessitats de cada moment sorgides durant l'execució de les precaucions, repassos, reparacions o activitats de manutenció que durant el procés d'explotació de l'edifici es portin a terme.



Les previstes en aquest apartat i els següents són les idònies per a les actuals circumstàncies de l'edifici, i deuran adaptar-se en el futur a possibles modificacions o alteracions de l'immoble i a les noves tecnologies.

Per tant el responsable, encarregat de la Propietat, de la programació periòdica d'aquestes activitats, en les seves previsions d'actuació ordenarà per a cada situació, quan ho estimi necessari, l'ocupació d'aquests mitjans, prèvia la comprovació periòdica de la seva funcionalitat. Treballs en locals interiors. Treballs realitzats en: - Soterrani - Garatge - Planta d'habitatge - Escales - Altres locals d'interior A més de les mesures pròpies de seguretat en funció de l'activitat en l'interior del local realitzada, es preveurà amb caràcter general per a qualsevol cas: - Ventilació natural adequada per als treballs de manteniment. -S'acurarà l'ordre i la neteja, per a evitar els riscos de trepitjades o ensopecs. -La il·luminació no serà inferior als 100 lux, amidats a 2 m. del sòl. -La il·luminació mitjançant portàtils s'efectuarà utilitzant portalàmpares estancs amb mànec aïllant, i reixeta de protecció de la bombeta. -Es prohibeix el connexionat de cables, sense la utilització de les clavilles mascle- femella. - Les escales de mà a utilitzar, seran del tipus tisora, dotades amb sabates antilliscants i cadeneta limitadora d'obertura, per a evitar els riscos per treballs realitzats sobre superfícies insegures i estretes. -Es prohibeix la formació de bastides utilitzant escales de mà a manera de borriquetes, per a evitar els riscos per treballs sobre superfícies insegures i estretes. -Es prohibeix en general en aquesta obra, la utilització d'escales de mà o de bastides sobre borriquetes, en llocs amb el risc de caiguda des d'altura durant els treballs d'electricitat, si abans no s'han instal·lat les proteccions de seguretat adequades. - Es prohibeix durant el desenvolupament de tota l'obra, llançar enderrocs fora de la canalitzacions habilitades a tal fi. -Al finalitzar la jornada, es prohibeix abandonar en el sòl, fulles, eines, engrapadores, i altra maquinària manual, per a evitar els accidents per trepitjades sobre objectes. -Es prohibeix l'ús d'encenedors i bufadors al costat de materials inflamables. -Es prohibeix abandonar els encenedors i bufadors encesos. -Es controlarà la direcció de la flama durant les operacions de soldadura en evitació d'incendis. - Les bastides utilitzades durant les operacions de manteniment i reparació de locals interiors, seguiran les prescripcions dictades per als mateixos en aquest estudi de seguretat. Treballs en exteriors. Treballs en terrats o teulades: Estan indicats en els plànols, els ganxos de subjecció per als possibles treballs posteriors de reparació. Cobertes inclinades: El treball en tals circumstàncies deurà realitzar-se atenent a les següents mesures preventives: - S'acurarà l'ordre i la neteja durant l'execució dels treballs.



- El personal encarregat de la reparació de la coberta serà coneixedor del sistema constructiu mes correcte a posar en pràctica, en prevenció dels riscos per imperícia. -Es tendirà, unit a dos punts forts instal·lats en les limateses, un cable d'acer de seguretat en el qual ancorar el fiador del cinturó de seguretat, durant l'execució de les labors sobre els faldons de la coberta. - El risc de caiguda d'altura es controlarà mantenint les bastides metàl·liques donats suport de construcció del tancament. En la coronació dels mateixos, sota cota de ràfec, (o canaló), i sense deixar separació amb la façana, es disposarà una plataforma sòlida (taulons de fusta travats o de les peces especials metàl·liques per a formar plataformes de treball en bastides tubulars existents en el mercat), revallat d'una barana sòlida quallada, (taulers de T.P. reforçats), que sobrepassin en 1 m. la cota de límit del ràfec. -El risc de caiguda d'altura es controlarà construint la plataforma descrita en la mesura preventiva anterior sobre taulons volats contrapesats i allotjats en mechinals de la façana, no deixarà buits lliures entre la façana i la plataforma de treball. -L'accés als plànols inclinats s'executarà mitjançant escales de mà que sobrepassin en 1 m. l'altura a salvar. - La comunicació i circulacions necessàries sobre la coberta inclinada es resoldrà mitjançant passarel·les emplintades inferiorment de tal forma que absorbint l'arracada quedin horitzontals. - Els pannells metàl·lics s'hissaran mitjançant plataformes emplintades mitjançant el ganxo de la ploma. - Les bats, (o plataformes d'hissat), seran governades per a la seva recepció mitjançant caps, mai directament amb les mans, en prevenció de cops i d’atrapaments. -Se suspendran els treballs sobre els faldons amb vents superiors als 60 Km/h., en prevenció del risc de caiguda de persones o objectes. -Els faldons es mantindran lliures d'objectes que puguin dificultar els treballs o els desplaçaments segurs. Treballs de tancaments i façanes: El tipus de bastida a utilitzar són mòbils. Les mesures de seguretat són les descrites anteriorment per a aquest tipus de andamiatges. Les mesures preventives a adoptar per a reparacions posteriors són : - Els buits en tancaments, romandran constantment protegits. - Totes les zones en les quals calgui treballar estaran suficientment il·luminades. -Les zones de treball seran netejades d'enderroc (rebles de rajola) periòdicament, per a evitar les acumulacions innecessàries. - Es prohibeix balancejar les càrregues suspeses per a la seva instal·lació en les plantes, en prevenció del risc de caiguda al buit. - El material ceràmic s'hissarà a les plantes sense trencar els fleixos (o embolcall de P.V.C.) amb les quals ho subministri el fabricant, per a evitar els riscos per vessament de la càrrega. - La rajola solta s'hissarà apilat ordenadament en l'interior de plataformes d'hissar emplintades, vigilant que no puguin caure les peces per desplomi durant el transport. -La ceràmica paletitzada transportada amb ploma, es governarà mitjançant caps amarrats a la base de la plataforma d'elevació. Mai directament amb les mans, en prevenció de cops, atrapament o caigudes al buit per pèndol de la càrrega. -Es prohibeix concentrar les càrregues de rajoles sobre obertures. L'apilament de palets, es realitzarà pròxim a cada pilar per a evitar les sobrecàrregues de l'estructura en els llocs de menor resistència.



- Els enderrocs i rebles s'evacuaran diàriament mitjançant trompes d'abocament muntades a aquest efecte, per a evitar el risc de trepitjades sobre materials, situant-se aquelles segons plànol. -Es prohibeix llançar rebles directament per les obertures de façanes, o buits interiors. -Es prohibeix treballar al costat dels paràmetres recent aixecats abans de transcorregudes 48 hores. Si existeix un règim de vents forts incidint sobre ells, poden esfondrar-se sobre el personal. - Es prohibeix l'ús de borriquetes en balconades, terrasses i bordes de forjats si abans no s'ha procedit a instal·lar una protecció sòlida contra possibles caigudes al buit formada per peus drets i travessers sòlids horitzontals, segons el detall dels plànols. Treballs en instal·lacions i equips. Treballs d'instal·lacions: S'indica en plànols, el pas d'instal·lacions, la ubicació de comptadors, la xarxa d'aigua potable, de sanejament, per a possibles treballs de manteniment. Les màquines incorporades a l'edifici, així com els manuals de manteniment de les mateixes estan senyalitzats en els plànols. Per a instal·lacions elèctriques s'adoptaran les següents mesures preventives : -S'acurarà l'ordre i la neteja de l'obra, per a evitar els riscos de trepitjades o ensopecs. -La il·luminació no serà inferior als 100 lux, amidats a 2 m. del sòl. -La il·luminació mitjançant portàtils s'efectuarà utilitzant portalàmpares estancs amb mànec aïllant, i reixeta de protecció de la bombeta. -Es prohibeix el connexionat de cables, sense la utilització de les clavilles mascle- femella. - Les escales de mà a utilitzar, seran del tipus tisora, dotades amb sabates antilliscants i cadeneta limitadora d'obertura, per a evitar els riscos per treballs realitzats sobre superfícies insegures i estretes. -Es prohibeix la formació de bastides utilitzant escales de mà a manera de borriquetes, per a evitar els riscos per treballs sobre superfícies insegures i estretes. -Es prohibeix en general en aquesta obra, la utilització d'escales de mà o de bastides sobre borriquetes, en llocs amb el risc de caiguda des d'altura durant els treballs d'electricitat, si abans no s'han instal·lat les proteccions de seguretat adequades. - Les eines a utilitzar pels electricistes instal·ladors, estaran protegides amb material aïllant normalitzat contra els contractes amb l'energia elèctrica. - Les proves de funcionament de la instal·lació elèctrica seran anunciades a tot el personal abans de ser iniciades, per a evitar accidents. - Abans de fer entrar en càrrega a la instal·lació elèctrica es farà una revisió en profunditat de les connexions de mecanismes, proteccions i entroncaments dels quadres generals elèctrics directes o indirectes, d'acord amb el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió. Per a instal·lacions de fontaneria i aparells sanitaris s'adoptaran les següents mesures preventives: - Es mantindran nets de rebles i retallades els llocs de treball. Es netejaran conforme s'avanci, apilant l'enderroc per al seu abocament per les trompes, per a evitar el risc de trepitjades sobre objectes. - La il·luminació dels talls de fontaneria serà d'un mínim de 100 lux amidats a una altura sobre el nivell del paviment, entorn dels 2 m. -La il·luminació elèctrica mitjançant portàtils s'efectuarà mitjançant mecanismes estancs de seguretat amb mànec aïllant i reixeta de protecció de la bombeta. -Es prohibeix l'ús d'encenedors i bufadors al costat de materials inflamables. -Es prohibeix abandonar els encenedors i bufadors encesos.



-Es controlarà la direcció de la flama durant les operacions de soldadura en evitació d'incendis. - Les ampolles (o bombones) de gasos liquats, es transportaran i romandran en els carros portabotelles. - S'evitarà soldar o utilitzar el oxicorte, amb les ampolles o bombones de gasos liquats exposats al sol. -Es controlarà la direcció de la flama durant les operacions de soldadura en evitació d'incendis. Treballs en equips sense reglamentar: En aquells equips elèctrics que estiguin sense reglamentar, tals com el motor d'obertura i tancament d'aparcaments, es disposarà d'interruptors de seguretat que permetin interrompre el pas de corrent elèctric per a la seva manipulació. Abans de procedir-se a la manipulació, deurà comprovar-se el perfecte funcionament de l'interruptor.

Limitacions de l’ús de l’edifici

Durant l'ús de l'edifici s'evitaran aquelles actuacions que puguin alterar les condicions inicials per a les quals va ser previst i, per tant, produir deterioracions o modificacions substancioses en la seva funcionalitat.

Precaucions i manutenció

Fonamentació i contencions

No es canviaran les característiques formals de la fonamentació. Precaucions: - Vigilar i inspeccionar possibles lesions de la fonamentació. - Comprovar i vigilar l'estat de farciment de juntes en l'entrada d'escomeses i tubs de sortida d'aigua. Manteniment: - Material de farciment de juntes.

Estructures S'han d’evitar les humitats pernicioses, permanents o habituals. No es deuran variar les seccions dels elements estructurals. No es variarà la hipòtesi de càrrega. No es deuran sobrepassar les sobrecàrregues previstes. Es prohibeix l'obertura de buits en forjats.



Precaucions: -Vigilar l'aparició d'esquerdes, fletxes, desplomis o qualsevol anomalia. -Vigilar l'estat dels materials. -Neteja dels elements estructurals vists. -Comprovar l'estat i farciment de juntes. Manteniment: -Material de farciment de juntes. -Productes de neteja.

Tancaments No es deuran fixar elements ni càrrega o transmetre embranzides sobre el tancament. Evitar humitats pernicioses permanents o habituals. No efectuar fregues que disminueixin sensiblement la secció del tancament. No obrir buits en els tancaments. Precaucions: - Vigilar l'aparició d'esquerdes, desplomis o qualsevol altra anomalia. - Vigilar l'estat dels materials. - Comprovar l'estat de farciment dejuntes i material de segellat. - Neteja de façanes. Manteniment : -Material de farciment de juntes i material de segellat. -Productes de neteja.

Cobertes

No es permet canviar les característiques formals ni modificar les solicitacions o

sobrepassar les sobrecàrregues previstes. No situar elements que dificultin el normal desguàs de la coberta. No rebre elements que perforin la impermeabilizació. Precaucions: - Comprovació dels faldons i limateses.

- Neteja periòdica de canalons, albellons, etc. - Vigilar l'estat dels materials. - Inspecció de l'estat del paviment del celobert. - Inspecció de l'estat dels bavosalls i bimbells. - Comprovació de l'estat de farciment de juntes. - Neteja del paviment del celobert.

Manutenció:

- Material de farciment de juntes.



- Productes de neteja.

Revestiments de sòls

Evitar humitats pernicioses en revestiments no impermeables. Evitar frecs i puntxonaments. Evitar contactes amb productes que deteriorin la seva superfície. Precaucions: -Neteja. -Comprovar l'estat i farciment de juntes, tapajuntes, rodapeus i cantons.

-Vigilar l'estat dels materials i la seva fixació al suport. Manteniment:

- Material de farciment de juntes. - Productes de neteja.

Instal·lacions de fontaneria Tancar o buidar sectors afectats abans de manipular la xarxa. Evitar modificacions de la instal·lació. No utilitzar la xarxa com baixant de posada a terra. Tancar el subministrament d'aigua en absències perllongades. Precaucions: - Comprovar les claus de desguàs. - Comprovar l'estanqueïtat de la xarxa. -Comprovar l'estanqueïtat de la valvuleria de la instal·lació.

-Verificar el funcionament dels grups de pressió. -Verificar l'estat de les vàlvules de retenció. - Vigilar l'estat dels materials. Manteniment: -Material de empaquetadores i lubricació de valvuleria. -Subministrament d'aigua. -Subministrament d'energia elèctrica.

Instal·lacions d’evacuació d’aigua

No abocar productes agressius ni biodegradables a la xarxa general sense tractament. Evitar modificacions en la xarxa. Precaucions: - Neteja d'arquetes i albellons.



-Comprovar el funcionament dels tancaments hidràulics. -Vigilés l'estanqueïtat de la xarxa. -Vigilància i inspecció de l'estat dels materials. Manteniment: - Productes de neteja.

Anàlisis i prevenció de riscos catastròfics L'únic risc catastròfic previst és l'incendi. Normalment els restants riscos: Inundacions, fred intens, forts nevades, moviments sísmics, Vendavals, etc. no poden ser prevists.

Devent en tals casos suspendre's tota activitat de l'obra, previ assegurament en la mesura del possible i sempre depenent del factor sorpresa, que la maquinària d'obra, bastides i altres elements estiguin degudament ancorats, subjectes i/o protegits, garantint la impossibilitat dels mateixos de provocar accidents directes i indirectes sobre les persones i béns. No s'espera l'acumulació de materials amb alta càrrega de foc.

Disposicions mínimes de seguretat i salut que s’han d’aplicar a les obres

Les obligacions previstes en les tres parts del Anexe IV del R.D. 1627/1997, pel qual s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció, s’aplicarán sempre que ho obliguin les característiques de l’obra o de l’ activitat.

Per la firma sota expresa, el Promotor afirma conèixer i estar d’acord amb tots els documents que composen aquest estudi Bàsic de Seguretat i Salut.


