projecte bÀsic i d'execuciÓ construcciÓ de …...projecte bÀsic i d'execuciÓ...

DOCUMENT 1 – MEMÒRIA DESCRIPTIVA

PROJECTE BÀSIC I D'EXECUCIÓ CONSTRUCCIÓ DE 275 NÍNXOLS I 92 NÍNXOLS CENDRES A DIFERENTS

ZONES DEL CEMENTIRI MUNICIPAL (ANY 2007)

PROJECTE BÀSIC I D'EXECUCIÓ CONSTRUCCIÓ DE 275 NÍNXOLS I 92 NÍNXOLS CENDRES A DIFERENTS ZONES DEL CEMENTIRI MUNICIPAL (ANY 2007) 1.- MEMÒRIA DESCRIPTIVA 1.1.- Introducció 1.3.- Descripció del projecte 1.5.- Memòria d’ Estructura 1.6.- Compliment del Codi d’Accessibilitat de Catalunya 1.7.- Compliment del Codi Tècnic Edificació 1.7.1.- Document bàsic seguretat contraincendis 1.7.2.- Document bàsic utilització 1.7.3.- Document bàsic estalvi energètic 1.9.- Sistema constructiu 1.10.- Termini d’execució i classificació de l’empresa 2.- PLEC DE CONDICIONS 2.1.- Condicions administratives 2.2.- Condicions tècniques 3.- ESTAT D’AMIDAMENTS PRESSUPOST 4.- ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT 5.- PLÀNOLS

CONSTRUCCIÓ DE 275 NÍNXOLS I 92 DE CENDRES A DIFERENTS ZONES DEL CEMENTIRI AJUNTAMENT DE SABADELL Memòria descriptiva MAIG 2007

1.- MEMÒRIA DESCRIPTIVA


1.1.- INTRODUCCIÓ 1.1.- INTRODUCCIÓ La construcció de nínxols nous a la zona del Sector Meridional del Cementiri Municipal situada a la cara Sud del recinte, es va concloure amb la construcció de 660 nínxols l’any 2006. Així doncs, abans de que s’iniciessin les obres d’ampliació previstes pel Pla Director, per tal de resoldre les necessitats anuals d’enterraments en nínxols de nova construcció, es planteja la construcció d’un grup de 275 nínxols i 92 nínxols de cendres a diferents zones del cementiri vell. En concret són quatre les zones on s’ha cregut convenient actuar:

- El Sector del Migdia - El Sector de la Creu del Sud - El Sector de Xaloc - El sector de Gregal A. EL SECTOR DEL MIGDIA En un espai en desús que ha quedat entre el carrer Via làctia i l’última actuació realitzada al sector Meridional al Sud del Cementiri, es preveu la construcció de 100 nínxols amb dos blocs. És un àmbit triangular de 190 m2, que s’accedirà per l’última secuència de blocs de la zona Est del sector Meridional. B. EL SECTOR DE LA CREU DEL SUD

El sector de la Creu del Sud s’ha de fer una actuació de refer 60 nínxols ja que es troben en una zona on l’any 1998 es va produir un assentament produïnt deformacions importants a aquests. El mateix any es va realitzar una actuació de rejuntat dels paraments exteriors i recalç de la fonamentació amb micropilots perimetrals, quedant pendent la reconstrucció dels nínxols. En el seguiment efectuat fins la data actual no s’ha detectat un increment de les deformacions pel que es considera que l’assentament està estabilitzat. Així doncs es considera necessari enderrocar la part dels nínxols deformats, conservant els fonaments, i tornar-los a construïr.

C. EL SECTOR DE XALOC És un sector situat dins el recinte històric del cementiri vell de fàcil accés per la carretera al Poblenou. És un àmbit en forma de trapezi i bastant tancat respecta la resta del recinte històric, amb nínxols de 4 alçades, amb un panteó principal i varies tombes a terra. Amb la construcció dels nous nínxols s’ha intentar ordenar el conjunt actual format per una plaça aïllada dins al complex de tot el cementiri vell. A dues de les parets lliures separant-nos dels nínxols actual, s’han col.locat nínxols de cinc alçades. A l’altre cantó per tal de preservar al màxim les tombes existents al terra s’ha col.locat un bloc de nínxols de cendres. Degut al càracter històric i patrimonial del conjunt s’ha obtat per canviar els materials d’acabat dels nínxols, amb un acabat exterior de murs de formigó armat acabat sorrejat i els muntants de separació de tombes amb peces de granit gris que sobresurten 10 cm del pla principal.


D. EL SECTOR DE GREGAL La implantació de 30 nínxols al sector de Gregal, és potser l’àmbit més díficil de configurar pel fet de trobar-se dins al recinte històric en una zona de fàcil percepció visual. Degut a això, s’ha plantejat la construcció dels nínxols com una caixa pròpia feta amb murs de formigó abuxardat, amb l’intent de no destacar enfront als nínxols del voltant, i igualar la textura i el color. L’interior de la caixa o cub està subdividid amb muntants verticals i horitzontals de pedra de granit gris donant-li així un caràcter més dignifacant. S’intenta que es pugui considerar, fins hi tot, com una mena de panteó sense que destaqui molt de tot el conjunt de l’arquitectura existent i alhora amb caràcter propi adaptat a la construcció actual.


1.2.- DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE A cadascuna de les quatre actuacions puntuals ha executar s’ha d’anar molt en compte amb la situació i la col.locació de cada una d’elles degut a les característiques particulars de l’obra en que ens trobem. S’ha de preveure que als nínxols i tombes ocupats s’hi ha de facilitar l’accés en tot moment per un particular, i que el pas de qualsevol tipus de màquinaria, personal i material de l’obra no ha d’interrompre el curs normal del cementiri.

A. EL SECTOR DEL MIGDIA A aquest espai es construirà un bloc de 16 nínxols en planta i un altre bloc de 4 nínxols en planta. Cada bloc tindrà una alçada de 5 nínxols fent així un total de 100 nínxols. Els materials d’acabat són amb maó calat vist i peces de marbre com a muntants de separació entre els nínxols. B. EL SECTOR DE LA CREU DEL SUD

Aquest bloc té unes dimensions de 6,36 metres de llargada per 6,30 metres d’amplada, amb nínxols a ambdues cares. Té 6 nínxols de llargada per cinc d’alçada a cada cara, amb un total de 60 nínxols. EL sistema constructiu ha utilitzar creiem que hauria de ser el mateix en que es van constrir quan es va realitzar el bloc, és a dir, amb paret de maó calat. Els materials d’acabat són amb maó calat vist i peces de marbre com a muntants de separació entre els nínxols.

C. EL SECTOR DE XALOC És un recinte amb varies tombes a terra que pot dificultar el procés de moviment de terres i fonamentació. Al bloc A es construiran 13 + 4 nínxols en una sola cara de llargària per 5 nínxols d’alçada, amb un total de 85 nínxols. Al bloc B es construiran 23 nínxols de cendres de llargaria per 4 alçades fent un total de 92 nínxols de cendres. Els materials d’acabat són amb mur de formigó vist sorrejat i muntants de separació entre els nínxols de granet gris. D. EL SECTOR DE GREGAL A aquest sector també hi ha tombes però només en un lateral. Es preveu la construcció d’un bloc de 6 nínxols en planta per cinc d’alçada, amb un total de 30 nínxols. Els materials d’acabat són amb mur de formigó vist sorrejat i muntants de separació entre els nínxols de granet gris.

Quadre resum: Sector nombre de nínxols nombre de nínxols de cendres A MIGDIA 100 B CREU DEL SUD 60 C XALOC 85 92 D GREGAL 30 total 275 92

Per a les dimensions interiors dels nínxols s’han tingut en compte les indicacions del Reglament 297/1997, de Policia sanitària mortuòria i s’han fixat en 0,90 m. d’ample, 0,75 m. d’altura i 2,65 m. de fondària. El terra dels nínxols tindrà un pendent mínima de l'1 % cap a l’interior. La construcció es realitzarà estanca, per evitar la sortida a l’exterior de líquids i olors.


1.3.- ESTRUCTURA 1.3.1.- JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA 1.3.1.1.- SISTEMA ESTRUCTURAL Pel que fa al sistema estructural dels nous blocs de nínxols es proposa utilitzar, tant per l’estructura vertical com per la horitzontal, lloses i murs de formigó armat. Aquests es resolen amb peces de 10cm de gruix, armades mitjançant una malla electrosoldada. Per una altra banda, en el sector de la Creu del Sud, es planteja resoldre l’estructura vertical mitjançant murs de maó calat vist seguint el sistema dels murs existents de la zona i dels murs de tancament de la resta del recinte. Pel que fa als espais entre blocs i els espais de fons d’aquests es preveu resoldre la conitnuïtat de la coberta mitjançant lloses de formigó amb doble armat que es recolzen directament a sobre dels murs resistents de maó calat o, en algun cas, mitjançant perfils de suport ancorats al mur de formigó dels blocs de nínxols. 1.3.1.2.- FONAMENTACIÓ SECTOR DEL MIGDIA Segons l’estudi geotècnic realitzat per l'empresa GEOTECNIA, amb referència 38.092, l’estratigrafia del terreny està formada per: -Nivell R Replède terres, amb graves i restes d’enderrocs.

Molt irregular i no consolidat. -Nivell A Argiles llimoses sorrenques, força carbonatades, amb alguns nòduls i de tortorà dispers. Mitjanament compactes a compactes. -Nivell B Graves i gravetes sorrenques, a vegades argiloses, de còdols rodats, amb intercalacions de sorres. Alguns trams parcialment cimentats per carbonats.

Denses a molt denses. -Nivell C Argiles sorrenques, micàcies i sorres argiloses. A vegades amb còdols, alterades. Basament Terciari

molt alterat. Mitjanament compactes a compactes. -Nivell D Argiles sorrenques i sorres argiloses, micàcies.

Basament Terciari poc alterat. Compactes a molt compactes. En funció del tipus d’edificació i les característiques del terreny, i les recomanacions de l’estudi geotècnic la fonamentacio del Sector del Migdia s’ha previst amb lloses de formigó armat de 40 cm de gruix recolzades sobre la primera capa de terreny natural formada per argiles sorrenques molt carbonatades, amb una tensió admissible del terreny de 3.2 Kg/cm2. SECTOR DE XALOC i del SECTOR DE GREGAL Les característiques del terreny de sustentació de l’edifici del SECTOR DE XALOC i del SECTOR DE GREGAL han sigut valorades en base a l’estudi geotècnic elaborat per l’empresa GEOTÈCNICA, amb referència 20070420AJS1, que s’adjunta com annex en aquest document.


Segons l’estudi geotècnic realitzat per l'empresa GEOTECNIA l’estratigrafia del terreny del SECTOR DE XALOC està formada per: - Nivell R :Replens, probablement antics, de compacitat, consistència mitjana a fluixa, sorres llimoses a llims de tonalitat beige amb nòduls o traces de carbonat. Sòls normalment consolidats. Entre 1 i 2 metres Quaternari:: - Qc: Argiles de tonalitat marró a vermella, amb nòduls petits de carbonat, calcificació reticular poc desenvolupada, i alguna graveta poligènica dispersa; s’observen molt humides de consistència mitjana a mitjana-ferma - Qgc: Graves i sorres poligèniques amb matriu freqüenment argilosa (afloren extensament en els voltants del cementiri), alguns horitzons es presenten calcificats, donant lloc a conglomerats de baixa resistència. En general sòl de compacitat densa a molt densa, amb nivells de roca tova. En funció del tipus d’edificació, les característiques del terreny, i atenent els resultats de l’estudi geotècnic la fonamentació a executar pels nous blocs de nínxols serà de tipus superficial recolzada sobre el nivell Qc resistent, a 2 metres de profunditat aproximadament. El sistema de fonamentació es resol amb l’excavació del 2 primers metres del terreny per sota de la cota actual de rasant, fins assolir els sòls naturals corresponent al substrat quaternari. La posterior aportació de terres seleccionades i compactades al 98%Pn, on es recolza la llosa de fonamentació de 40 cm de gruix. Segons l’estudi geotècnic realitzat per l'empresa GEOTECNIA l’estratigrafia del terreny del SECTOR DE GREGAL està formada per: -Nivell R: Replens, probablement antics, de compacitat, consistència mitjana a fluixa, sorres llimoses a llims de tonalitat beige amb nòduls o traces de carbonat. Sòls normalment consolidats. Substrat miocè: -Mm: Llims margosos de tonalitat ocre a beige, amb fracció sorrenca abundant i nòduls molt freqüents, de compacitat densa. - Msg: sorres i graves de compacitat densa. En funció del tipus d’edificació, les característiques del terreny, i atenent a les recomanacions de l’estudi geotècnic la fonamentació a executar pels nous blocs de nínxols serà de tipus superficial recolzada sobre el nivell Mn resistent, a 2 metres de profunditat. El sistema de fonamentació es resol amb l’excavació del 2 primers metres del terreny per sota de la cota actual de rasant, fins assolir els sòls naturals corresponent al substrat miocè de margues llimoses. La posterior aportació de terres seleccionades i compactades al 98%Pn, on es recolza la llosa de fonamentació de 40 cm de gruix. Per al càlcul de les lloses s’ha adoptat una tensió admissible del terreny natural d’aquest sectors de 0.5 kg/cm2 i un coeficient de balast de 2900 T/m3.


1.3.2.- DIMENSIONAMENT 1.3.2.1.- RELACIÓ DE NORMES La normativa bàsica per al càlcul de l’estructura està constituïda per: - DB SE-AE: “Acciones en la edificiación” - DB SE-C: “Seguridad estructural Cimientos” - Norma de construcción Sismorresistente: NCSE-02. - Instrucción de hormigón estructural EHE-98. 1.3.2.2.- PROCEDIMENT DE CÀLCUL L’estructura ha estat calculada amb el mòdul Cypecad Espacial del conjunt de programes de càlcul d’estructures de Cype Ingenieros. L’anàlisi de les solicitacions es realitza considerant l’estructura com un conjunt espaial de barres en tres dimensions, per mètodes matricials de rigidesa, format per tots els elements que la defineixen: pilars, pantalles, bigues, forjats i lloses. S’estableix la compatibilitat de deformacions en tots els nusos, considerant sis graus de llibertat i creant la hipòtesi d'indeformabilitat del pla de cada planta per simular el comportament rígid dels forjats, impedint els desplaçaments relatius entre nusos del mateix. L’estructura es discretitza en elements, barres i nusos. Pel que fa a les lloses massisses, la discretització es realitza en elements finits de 25 cm. de mida, considerant la deformació per tallant. A partir de les solicitacions, el programa realitza la comprovació i dimensionament dels elements de formigó armat en estats límits últims, utilitzant el mètode de la paràbola rectangle, amb els diagrames de tensió deformació d’acord amb la normativa vigent EHE-98. Els armats longitudinals corresponen als casos de flexió, torsió i flexo-compressió. Els armats transversals absorveixen l’esforç tallant i la torsió, considerant la contribució del formigó. En l’armat de pilars es consideren les excentricitats i llargades de guerxament de la normativa. En els casos establerts es limita la resistència de càlcul de l’acer a 400 N/mm2. Es realitza la comprovació a punxonament a les seccions situades al voltant dels pilars. Les peces sotmeses a flexió s’han previst amb la rigidesa necessària per evitar que la fletxa total, com a suma de la instantània més la diferida, pugui afectar les condicions de servei. S’utilitzen els límits exigits per les quanties mínimes de la normativa, tant geomètriques com mecàniques, així com les disposicions referents a número mínim de rodons, diàmetres i separacions entre barres. En la disposició de les armadures es consideren els aspectes d’ancoratge, solapament i adherència. En funció del tipus d’ambient a què està exposada l’estructura, s’han fixat els recobriments de les armadures. 1.3.3.- CARACTERÍSTIQUES DELS MATERIALS 1.3.3.1.- FORMIGÓ ARMAT Formigó lloses i traves HA-25/P/20/IIa fonaments Resistència característica a compressió als 28 dies fck=25 N/mm2 Consistència plàstica Mida màxima de l’àrid 20 mm.


Ambient tipus IIa Ciment tipus CEM II-42.5 amb un màxim del 5% d’additius Contingut mínim de ciment 275 kg/m3 Relació màxima aigua ciment 0.60 Formigó nínxols i lloses HA-25/ P/15/IIa porxos Resistència característica a compressió als 28 dies fck=25 N/mm2 Consistència plàstica Mida màxima de l’arid 15 mm. Ambient tipus IIa Ciment tipus CEM II-42.5 amb un màxim del 5% d’additius Contingut mínim de ciment 275 kg/m3 Relació màxima aigua ciment 0.60 1.3.3.2.- ACER DE BARRES I MALLES Acer per armar B 500 SD Acer soldable de límit elàstic fy=500 N/mm2 Malles electrosoldades Acer de límit elàstic fy=500 N/mm2

B 500 T per armadura de repartiment a la capa dels sostres B 500 SD per armadura de base de lloses. 1.3.3.3.- MURS DE MAÓ CALAT Maó calat R-200 Morter M-160 1.3.4.-COEFICIENTS DE CÀLCUL 1.3.4.1.-ACCIONS 1.3.4.1.1.-ESTATS LÍMITS ÚLTIMS FORMIGÓ ARMAT Coeficients parcials de seguretat per un control de l’execució a nivell normal pel formigó armat segons la EHE.

Situació Persistent o transitòria Situació accidental Tipus d’Acció Efecte

Favorable Efecte Desfavorable

Efecte Favorable

Efecte Desfavorable

Permanent γG=1,00 γG=1,50 γG=1,00 γG=1,00

Pretesat γP=1,00 γP=1,00 γP=1,00 γP=1,00

Permanent de valor no constant γG*=1,00 γG*=1,60 γG*=1,00 γG*=1,00

Variable γQ=0,00 γQ=1,60 γQ=0,00 γQ=1,00

Accidental - - γA=1,00 γA=1,00


1.3.4.1.2.-ESTATS LÍMITS DE SERVEI FORMIGÓ ARMAT Coeficients parcials de seguretat per un control de l’execució a nivell normal pel formigó armat segons la EHE.

Tipus d’Acció Efecte favorable Efecte desfavorable

Permanent γG=1,00 γG=1,00

Armadura pretesa γP=0,95 γP=1,05 Pretesat

Armadura posttesa γP=0,90 γP=1,10

Permanent de valor no constant γG*=1,00 γG*=1,00

Variable γQ=0.00 γQ=1.00 1.3.4.1.3.-ESTATS LÍMITS ÚLTIMS ACER LAMINAT Coeficients parcials de seguretat per l’acer estructural segons el Documento Básico SE Seguridad estructural del CTE.

Situació Persistent o transitòria Tipus de verificació Efecte desfavorable Efecte favorable

Permanents Pes propi Empenta del terreny Pressió aigua

1.35 1.35 1.20

0.80 0.70 0.90

Resistència

Variable 1,50 1,00

desestabilitzadora estabilitzadora Permanents Pes propi Empenta del terreny Pressió aigua

1.10 1.35 1.05

0.90 0.80 0.95

Estabilitat

Variable 1.50 0 1.3.4.2.-MATERIALS Coeficients de seguretat Coeficient de minoració de l’acer γM0 = 1.05 relatiu a la plastificació del material. γM1 = 1.05 relatiu a fenòmens d’inestabilitat. γM2 = 1.05 relatiu a resistència última del material o secció, i a medis d’unió. γM3 = 1.10 relatiu a la resistència al lliscat d’unions amb cargols pretesats en ELS. γM3 = 1.25 relatiu a la resistència al lliscat d’unions amb cargols pretesats en ELU. γM3 = 1.40 relatiu a la resistència al lliscat d’unions amb cargols pretesats en ELU, en el cas de forats ovals o amb sobremesur. Coeficient de minoració del formigó γ c=1.50 1.3.5.-NIVELLS DE CONTROL


1.3.5.1.-MATERIALS Control de la consistència del formigó amb con d’Abrams. Control estadístic de la resistència del formigó amb els límits de lots establerts a la taula 88.4.a de la EHE i les indicacions del Programa de Control de Qualitat. Control de la qualitat de l’acer a nivell normal. 1.3.5.2.-EXECUCIÓ Control de l’execució a nivell normal, amb dues inspeccions per cada lot en què s’hagi dividit l’obra. 1.3.6.- ACCIONS CONSIDERADES Per a la determinació de les accions sobre l’estructura s’han considerat les càrregues següents: 1.3.6.1.- ACCIONS GRAVITATÒRIES Pes específic de materials Formigó armat 2500 kg/m3 Formigó en massa 2300 kg/m3 Murs de maó calat 1500 kg/m3 Murs de maó buit 1200 kg/m3 Acer 7850 kg/m3 1.3.6.2.- CÀRREGUES SUPERFICIALS Càrregues sobre les cobertes dels blocs Permanents Pes propi llosa 250 kg/m2 Impermeabilització 150 kg/m2 Capa de grava 200 kg/m2 Sobrecàrregues Ús per conservació 100 kg/m2 Neu 40 kg/m2 Total 740 kg/m2 Càrregues sobre les cobertes dels porxos Permanents Pes propi llosa 450 kg/m2 Impermeabilització 150 kg/m2 Capa de grava 200 kg/m2 Sobrecàrregues Ús per conservació 100 kg/m2 Neu 40 kg/m2 Total 940 kg/m2


1.3.6.3.- ACCIONS DEL VENT En el cas que es detalla, els paràmetres considerats han estat els que s'expliciten tot seguit:

Situació topogràfica (segons art. 5.2): Zona C

Grau d’ aspresa l’entorn considerat III

Coeficient d’exposició corresponent als punts d’altura 3, 6, 9, 12, 15, 18, 24, 30

2.0

Pressió dinàmica del vent, qb: 0.50 KN/m2

Coeficients eòlics: cp: cs:

0.80 0.40

Esveltesa en el pla paral·lel al vent: 0.75

1.3.6.4.- ACCIONS TÈRMIQUES I REOLÒGIQUES No s’han considerat les accions tèrmiques i reològiques, per tracar-se d’un àmbit de menys de 30 m. 1.3.6.5.- ACCIONS SÍSMIQUES Consideració de l’edifici de normal importància. Acceleració sísmica bàsica ab=0,04g valor especificat per al terme municipal de Sabadell. Coeficient de contribució K=1 Coeficient adimensional de risc per construccions de normal importacia ρ=1 Coeficient del terreny C=1.6, corresponent a un terreny tipus III granular de compacitat mitja. Coeficient d’amplificació del terreny S=C/1.25=1.6/1.25=1.28 Acceleració sísmica de càlcul ac= s · ρ · ab=1.28x1x0.04=0,0512g. Per ser ac<0.08g i tractar-se de construccions de normal importància arriostrades en totes direccions, no es obligatoria l’aplicació de la norma NCSE-02. 1.3.6.6.- TERRENYS DE FONAMENTACIÓ I EMPENTES DEL TERRENY Per al càlcul de les lloses s’ha adoptat una tensió admissible del terreny de 3.2 Kg/m2 i un coeficient de balast (K30) de 6000 T/m3. 1.3.6.7.- COMBINACIONS D’ACCIONS Per la verificació dels elements estructurals de formigó armat s’han tingut en comte les combinacions d’accions definides en el capítol 13 de la EHE: ”Instrucción del hormigón estructural” - Per a Estats Límit Últims:


Situacions permanents o transitòries: a)Situacions amb una sola acció variable, Qk,1:

1,1,1

,, kQkPj

jkjG QPG γγγ ++∑≥

b)Situacions amb dues o més accions variables:

∑∑≥≥

++1

,,1

,, 9.0i

ikiQkPj

jkjG QPG γγγ

-Per a Estats Límit de Servei Combinació poc probable o freqüent: a)Situacions amb una sola acció variable Qk,1:

1,1,1

,, kQkPj

jkjG QPG γγγ ++∑≥

b)Situacions amb dues o més accions variables Qk,1:

∑∑

≥≥

++1

,,1

,, 9.0i

ikiQkPj

jkjG QPG γγγ

c) Combinació quasi permanent:

∑∑

≥≥

+1

,,1

,, 6.0i

ikiQj

jkjG QG γγ

Per la verificació dels elements estructurals d’hacer laminat s’han tingut en comte les combinacions d’accions definides en el capítol 4 del “Documento Básicode Seguridad Estructural” del CTE. -Per a Estats Límit Últims: Situacions persistents o transitòries:

Q+Q+P+G ik,i0,iQ,1>i

k,1Q,1Gjk,jG,1j

* ψγγγγ ∑∑≥

Situacions accidentals:

Q+Q+A+P+G ik,i2,iQ,1>i

k,11,1Q,1dpjk,jG,1j

*,

ψγψγγγ ∑∑≥

-Per a Estats Límit de Servei Combinació característica

∑∑>≥

Ψ++1

,,01i

ikik,jk,1j

QQP+G

Combinació freqüent

∑∑>≥

Ψ+Ψ+1

,,2,1,1,1i

ikiiQkjk,1j

QQ+PG γ

Combinació quasi permanent


∑∑>≥

Ψ+1

,,2i

ikijk,1j

QP+G

On: Gk,j Valor característic de les accions permanents G*k,j Valor característic de les accions permanents de valor no constant Qk,1 Valor característic de l’acció variable determinant ψo,i Qk, Valor representatiu de combinació de les accions variables concomitants ψ1,1 Qk,1 Valor representatiu freqüent de l’acció variable determinant ψ2,i Qk,i Valors representatius quasi permanents de les acciones variables amb l’acció determinant o amb l’acció accidental Ak Valor característic de l’acció accidental AE,k Valor característic de l’acció sísmica


1.4.- COMPLIMENT CODI ACCESSIBILITAT Tots els espais de circulació, estança o comunicació d’ús públic compleixen els requeriments de disseny i accessibilitat vigents, per la qual cosa es pot considerar que l’actuació objecte d’aquest projecte com a adaptat. El projecte compleix els requeriments que estableixen les instruccions i la normativa que són aplicables en la redacció de projectes d’ús públic en matèria de supressió de barreres arquitectòniques: Llei 13/1982 d’integració social dels Minusvàlids, Títol IX, sec. 1a sobre Mobilitat i Barreres Arquitectòniques (arreu de l’Estat) Llei 20/1991 de Promoció de l’Accessibilitat i de Supressió de Barreres Arquitectòniques. DOGC 04.12.91. Decret 135/1995 de desplegament de la Llei 20/1991 de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques i d’aprovació del Codi d’accessibilitat. DOGC 28.04.95. Accessibilitat urbanística. Itineraris: L’itinarari de vianants es considera adaptat.

- Té una amplada lliure mínima de 0,90m i una alçada superior de 2,10m. - Canvis de direcció, l’amplada lliure permet inscriure un cercle de 1,50m de diametre. - No inclou cap escla ni graó aïllat. - El pendent longitudinal no supera el 8%. - El paviment és dur, no lliscant. Pendent transversal no superior al 2%.


1.5.- COMPLIMENT CODI TÈCNIC EDIFICACIÓ 1.5.1.- JUSTIFICACIÓ D'APLICACIÓ DB SI Seguretat en cas d'incendi El projecte per garantir el requisit bàsic de “Seguretat en cas d’incendi” i protegir els ocupants del edifici dels riscs originats per un incendi, complirà, amb els paràmetres objectius i procediments del Document Bàsic DB-SI, per a totes les exigències bàsiques: SI 1 Propagació interior, per limitar el risc de propagació del incendi pel seu interior. SI 2 Propagació exterior, per limitar el risc de propagació del incendi pel seu exterior. SI 3 Evacuació dels ocupants, per disposar dels mitjans d’evacuació adequats per que els ocupants puguin abandonar l’edifici. SI 4 Instal·lacions de protecció contra incendis, per disposar dels equips i instal·lacions adients per a possibilitar la detecció, el control i l’extensió del incendi. SI 5 Intervenció dels bombers, per facilitar la intervenció dels equips de rescat i d’extinció SI 6 Resistència estructural al incendi, per garantir la resistència al foc de l’estructura durant el temps necessari per a fer possible tots els paràmetres anteriors. Pels edificis de nova construcció, també és d’aplicació el Decret 241/1994 sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en les edificis. 1.5.2.- JUSTIFICACIÓ D’APLICACIÓ DB SU Seguretat d’utilització Les discontinuïtats i la resistència al lliscament dels paviments, la protecció dels desnivells, les característiques de les rampes compliran el DB SU 1. SU 1. SEGURETAT ENFRONT AL RISC DE CAIGUDES LLISCAMENT DELS TERRES Classes exigibles als paviments segons la seva localització Paviments exteriors. Classe 3 Rd > 45 El valor de resistència al lliscament Rd es determina mitjançant l’assaig del pèndol descrit en l’Annex A de la norma UNEIX-ENV 12633:2003 emprant l’escala C en provetes sense desgast accelerat. La mostra seleccionada serà representativa de les condicions més desfavorables de relliscament. DISCONTINUÏTATS EN EL PAVIMENT Condiciones del paviment • No presentarà imperfeccions o irregularitats que suposin una diferencia de nivell de més de 6mm. • Els desnivells que no superin els 50 mm es resoldran amb una pendent que no superi el 25% • En zones interiors per a circulació de persones, el paviment no presentarà perforacions o forats per els que es pugi introduir una esfera de 15 mm de diàmetre. No hi ha cap esglaó aïllat, ni dos consecutius. DESNIVELLS


No hi ha desnivells amb una diferència de cota major a 550 mm. ESCALES I RAMPES Escales ús general No hi ha escales que afectin al projecte. Rampa: Les rampes del projecte són menors al 6%. SU 2. SEGURETAT ENFRONT AL RISC D’IMPACTE O ENGANXADA Es limitarà el risc de que els usuaris puguin impactar o enganxar amb elements fixes o practicables de l’edifici complint el DB SU 2. Impacte Impacte amb elements fixos En zones de circulació, les parets no tindran elements sortints que volin més de 15 cm en la zona d'alçada compresa entre 1.00 m i 2.20 m amidada a partir del sòl. SU 3 SEGURETAT ENFRONT DE QUEDAR TANCAT. Es tracta d’un espai obert. SU 4 SEGURETAT ENFRONT DEL RISC CAUSAT PER IL·LUMINACIÓ INADEQUADA 1. Enllumenat normal en zones de circulació A les zones de circulació es limitarà el risc de danys a les persones per il·luminació inadequada complint els nivells d’il·luminació assenyalats :

Zona Iluminancia mínima [lux]

Exterior Exclusiva per a persones

Escales 10

Resta de zones 5 factor d’uniformitat mitjà fu = 40%

SU 5 SEGURETAT PER ALTA OCUPACIÓ. Aquesta exigència bàsica només és aplicable per edificis previstos per a més de 3000 espectadors drets. SU 6 SEGURETAT ENFRONT DEL RISC D’OFEGAMENT Aquesta exigència bàsica només és aplicable per a piscines d’ús col·lectiu, i en queden excloses les piscines d’habitatges unifamiliars. SU 7 SEGURETAT ENFRONT DEL RISC DE VEHICLES EN MOVIMENT Aquesta exigència bàsica no és aplicable.


1.5.3.- JUSTIFICACIÓ D’APLICACIÓ DB HS Salubritat (Higiene, salut i medi ambient). HS 1 Protecció de la humitat: Es limitarà el risc previsibles de presencia inadequada d’aigua o humitat a l’interior i als seus tancaments complint el DB HS 1. HS 3 Qualitat de l’aire interior: L'edifici disposarà dels mitjans de ventilació que compleixin els paràmetres condicions de disseny d'acord amb el DB HS 4 Subministra d’aigua: L'edifici disposarà dels medis adequats pel subministra d’aigua i equipament higiènic d'acord amb el DB HS 4. HS 5 Evacuació d'aigües: Les instal·lacions d’evacuació d’aigües residuals i pluvials, compliran les condicions de dissenys, dimensionats, execució i materials previstos al DB HS 5 i també els paràmetres del article 3 del Decret d’ecoeficiència 21/2006. 1.5.4.- JUSTIFICACIÓ D’APLICACIÓ DB HE Estalvi d’energia. Aquesta exigència bàsica no és aplicable.


1.7.- SISTEMA CONSTRUCTIU 1.7.1.- Enderrocs i moviments de terres Les operacions d’enderroc i excavació s’efectuaran amb les precaucions necessàries per aconseguir les condicions mínimes i indispensables de seguretat i evitar perjudicis a les construccions properes, d’acord amb el que ordeni la Direcció Tècnica, la qual designarà i marcarà els elements que calgui conservar intactes. Cap fita o marca de propietat o punt de referència de dades topogràfiques de qualsevol tipus no es podrà remoure o fer malbé, fins que un agent autoritzat n’hagi referenciat, d’alguna altra forma, la situació o n’hagi aprovat el desplaçament. Les excavacions s’executaran d’acord amb les dades dels plànols de detall del projecte, del replanteig de les obres i les ordres de la Direcció Tècnica. Si durant l’excavació apareixen deus i filtracions motivades per qualsevol causa, s’utilitzaran els mitjans que siguin necessaris per esgotar l’aigua. Durant el temps que estiguin obertes les rases, el contractista haurà de realitzar les senyalitzacions i proteccions necessàries. Es terraplenarà i compactarà amb mitjans mecànics i terres adients la zona de talús que s’ha d’ampliar. El terraplenat s’efectuarà per tongades de 25 cm. d’alçària màxima, es compactaran fins al 95% del PN i es regaran cadascuna d’elles. S’excavaran les rases i pous dels fonaments i de les clavegueres amb mitjans mecànics;.una vegada col·locats els tubs de les clavegueres es rebrirant i piconaran les rases amb les mateixes terres. Es transportaran les terres sobrants i runes a l’abocador autoritzat. 1.7.2.- Fonaments El formigó de neteja per a rases, lloses i traves de fonaments serà HM-20/P/20/I de consistència plàstica i grandària màxima del granulat de 20 mm. abocat des de camió. El formigó de les rases, lloses i traves de fonaments serà HM-25/P/20/IIa de consistència plàstica i grandària màxima del granulat de 20 mm., abocat des de camió. L’acer de tots els fonaments serà B 500 SD de límit elàstic 5100 Kp/m2 en barres corrugades. Els encofrats seran amb plafons metàl·lics per a lloses i traves de fonaments. Els pilots seran barrinats tipus CPI-7, de ∅ 45 i 55 cm, formigonat amb formigó HA-25/T/10/II, de consistència tova I grandària màxima de l'àrid 10 mm de gruix. Entre les lloses de fonamentació i l’inici de les parets i, per a anivellar, es col·locarà un bloc de morter de ciment ple de formigó, amb una barilla d’acer cada 20 cm per a lligar la fonamentació amb la paret; sobre el mateix bloc es col·locarà una làmina asfàltica per impedir les humitats.


1.7.3.- Sanejament Les canonades es netejaran de tot cos estrany, com ara fang o similar, abans de la posada en obra. Per els colzes, unions especials i similars, s’empraran les peces corresponents existents en el mercat i per a cada tipus de material. Les unions de tubs de PVC es segellaran amb coles sintètiques impermeables de gran adherència, deixant un marge de 5 mm. a l’interior de la copa i amb juntes tòriques estanques. Les canonades quedaran ben alineades, de tal manera que els seus eixos quedin en prolongació. Els claveguerons de formigó centrifugat i els de PVC es col·locaran sobre una base de formigó H-100 de 10 cm. de gruix i reblerts exteriorment fins a mig tub. Els claveguerons s’estendran i col·locaran degudament anellats i rejuntats, tant per dintre com per fora, per tal d'evitar quedin escletxes a les juntes del tub. Abans de tapar les canonades s’hauran de fer unes proves d’estanqueïtat, després de les quals, la Direcció Tècnica donarà les instruccions pertinents per tapar-les. Els materials a emprar hauran de ser de la millor qualitat i consistiran bàsicament en: • Claveguerons de tub de PVC reforçat ∅ 160 mm per a la xarxa de recollida d’embornals i fins a pericons de 45x45

cm. • Claveguerons de tub de PVC ∅ 160 mm per a la xarxa secundària de canalització des dels pericons de pas de

45x45 cm. fins als de 60x60 cm. • Claveguerons de tub de formigó centrifugat ∅ 500 mm per a la xarxa principal de canalització des dels pericons de

pas de 60x60 cm. fins a les connexions a xarxes existents. • Pous circulars de peces prefabricades de formigó de ∅ 100 cm. que hauran d'anar recoberts de formigó a tot el seu

perímetre. • Bastiments i reixes de registre d’embornals i desguassos de fosa grisa o similar. Es rebutjaran les peces defectuoses o en mal estat. 1.7.4.- Estructura Pel que fa al sistema estructural dels nous blocs de nínxols es proposa utilitzar, tant per l’estructura vertical com per la horitzontal, lloses i murs de formigó armat. Aquests es resolen amb peces de 10cm de gruix, armades mitjançant una malla electrosoldada. Per una altra banda, en el sector de la Creu del Sud, es planteja resoldre l’estructura vertical mitjançant murs de maó calat vist seguint el sistema dels murs existents de la zona i dels murs de tancament de la resta del recinte. L’estructura horitzontal es resoldrà amb lloses prefabricades de formigó armat de 6cm i xapa de compresió de 4cm, amb el corresponent mallat. Pel que fa als espais entre blocs i els espais de fons d’aquests es preveu resoldre la conitnuïtat de la coberta mitjançant lloses de formigó amb doble armat que es recolzen directament a sobre dels murs resistents de maó calat o, en algun cas, mitjançant perfils de suport ancorats al mur de formigó dels blocs de nínxols.


1.7.5.- Cobertes La formació de pendents es realitzarà amb formigó cel·lular sense granulat, de densitat 300 Kp/m3, de 15 cm de gruix mitjà, amb acabat remolinat. La impermeabilització dels blocs es realitzarà amb una membrana de 5.9 kg/m2, composada per dues làmines de betum modificat amb polímers LBM(APP)-30-FP amb armadura de poliéster de 130 g/m2, adherides en calent, prèvia imprimació. La impermeabilització dels porxos es realitzarà amb una membrana de 7.7 kg/m2 formada per una làmina de betum modificat LBM(APP)-40/G amb armadura de feltre de poliéster de 130 g/m2 amb acabat mineral, col·locada sobre una làmina de bituminosa d’oxiasfalt LO-40-FP amb armadura de feltre de poliéster de 130 g/m2, adherides en calent, prèvia imprimació. La membrana impermeabilitzant anirà entre dues capes de protecció de morter de ciment 1:6 elaborat a l’obra amb formigonera de 165 l de 3 cm de gruix. L’acabat de la coberta es realitzarà amb un paviment de rajola ceràmica mecànica amb acabat fi, de color vermell i de 28x14 cm, col·locada amb morter mixt 1:2:10. Per sobre de les rajoles hi haurà una capa de protecció de palet de riera de 16/36 mm de 10 cm. de gruix. A tot el perímetre es col·locarà un minvell de rajola ceràmica fina, col·locada amb morter mixt. La xemeneia de ventilació serà de ceràmica, amb un conducte principal i un secundari, col·locats amb morter mixt segons detalls dels plànols. 1.7.6.- Revestiments Sector de Migdia i de la Creu de Sud Els materials d’acabat són amb maó calat vist i peces de marbre com a muntants de separació entre els nínxols. Les peces de definició del pla exterior dels nínxols seran prefabricades de formigó armat color gris i aniran ancorades entre elles i els nínxols de formigó per mitjà de ganxos d’acer i morter. Les peces dels revestiments exteriors dels nínxols seran de marbre blanc de 4 cm de gruix, gravades amb un número d’ordre. Sector de Gregal i Xaloc Els materials d’acabat són amb mur de formigó armat vist amb àrid de cantell rodat i acabat buixardat, i els muntants de separació entre els nínxols de granet gris. Les peces de definició del pla exterior entre els nínxols existents i els nous seran de formigó armat vist de cantell rodat i acabat buixardat. A les cambres posteriors dels nínxols i sobre la llosa de formigó es realitzarà una canal de formigó amb pendents i desguàs per l’eliminació dels líquids.


1.7.7.- Paviments Sector del Migdia El paviment principal estarà format per llambordes de ciment hidràulic acolorit de 180x120x80 mm, col·locat a truc de maceta i morter mixt acolorit amb beurada. Encerclats i encintats de 30 cm d’amplària amb pedra de Sant Vicenç de 4 cm de gruix col·locat amb morter mixt. La pedra natural anirà acabat granallat. Es formarà una llosa de subbase de 15 cm de gruix de formigó HA-20/P/20/I de consistència plàstica i grandària màxima del granulat de 20 mm, amb malla electrosoldada de 15x15x4 mm, realitzada sobre capa de Tot-u natural de 10 cm. de gruix. Sector de la Creu del Sud Es farà la reposició de les peces afectades durant l’obra de les mateixes característiques que les actuals. Sector de Xaloc La zona de les tombes es deixarà amb una capa de terra vegetal per la posterior sembra. La resta es pavimentarà una vora amb peces de formigó prefabricat de 20x40x7cm tipus vulcano i l’interior amb peces de formigó prefabricat de gran format, col.locades sobre capa de formigó. Sector de Gregal Es pavimentarà una vora amb peces de formigó prefabricat de 20x40x7cm tipus vulcano, col.locades sobre capa de formigó i l’interior amb peces de formigó prefabricat de 60x60x8cm col.locat sobre 8cm de llit de sorra i reblerts els orificis amb terra vegetal. 1.7.8.- Jardineria i mobiliari Es realitzaran les excavacions necessàries per a la jardineria, tant a la plaça com als parterres, amb mitjans manuals. Les terres sobrants es portaran a l’abocador autoritzat. Hi haurà una aportació de terra adequada per a jardineria de parterres, degudament tractada i preparada per la seva posterior sembra.. Entre blocs es plantaran xiprers (Cupressus Sempervirens) de 2,00 a 4,5 m d’alçària, amb pa de terra protegit amb una malla metàl·lica i guix. En la zona central de la plaça, i entre els parterres, es col·locarà un paviment de gravetes de pedrera calcària de granulometria 0,5 a 10 mm. de gruix. Es col·locaran bancs de l'empresa Diseños Urbanos, model Sabadell, de 2,00 m d’amplada, metàl·lic i galvanitzat. S’instal·laran papereres de gran volum tipus 250 l. de l'empresa Dissenys Urbanes, realitzades en planxa deployé, amb doble muntant de suport, totalment galvanitzades. Hi haurà unes fonts adossades a les parets dels blocs de nínxols, realitzades amb aplacat de pedra Sant Vicenç a tall de serra. Els laterals seran de marbre blanc de macael, segons detalls dels plànols. 1.7.9.- Instal·lacions elèctriques Les instal·lacions s’iniciaran a partir dels llocs indicats als plànols corresponents i aniran connectades a les línies existents.


Les canalitzacions s’efectuaran en rasa d’obra de 40x80 cm de profunditat, amb solera de sorra i totxana d’avís a 10 cm. per sobre dels conductors, tubs de PVC anellat de 90 mm diàmetre i conductors de coure de 1000 V d’aïllament, amb una secció mínima de 6 mm2. Es deixaran previstos tubs amb guia passacables de nylon per possibles ampliacions. Es col·locaran pericons de registre als llocs assenyalats als plànols. Per l’enllumenat de senyalització dels nínxols s’utilitzaran llumeneres de la marca TROLL mod.: IP-54 05030/126/04 amb nínxol de seguretat per encastar, equipades amb làmpada TC-D de 26 W. 1.7.10.- Instal·lacions d’aigua La instal·lació es connectarà a la xarxa d’aigua existent actualment, des d’on es farà la distribució general per l’alimentació de les fonts i les boques de regatge. A cadascuna de les zones establertes es col·locarà la corresponent clau de pas esfèrica, en pericó d’obra encastat a la paret, amb bastiment i tapa d’alumini fos. Tota la instal·lació es farà soterrada, utilitzant tub de polietilè de baixa densitat, tipus Resiplast o similar, 10 atmosferes de pressió nominal, en rasa d’obra. Es col·locaran pericons de registre encastats al terra, amb bastiment i tapa de ferro fos, als llocs assenyalats als plànols corresponents. S’ha previst la col·locació d’aixetes de la marca PRESTO per a les fonts. 1.7.11.- Instal·lació de regatge La instal·lació de regatge anirà connectada a la xarxa existent, segons les indicacions donades per la D.F. Les canalitzacions generals s’efectuaran amb tub de polietilè de baixa densitat, 10 atmosferes de pressió nominal, en rasa d’obra en forma d'anella. Tota la instal·lació es realitzarà amb tub de regatge per degoteig integrat autocompensant TECK UNE de 16 mm de diàmetre amb degoteig cada 30 minuts. La instal·lació de connexió de la centraleta amb les electrovàlvules s’efectuarà utilitzant conductors de coure de 1000 V. d’aïllament sota tub de PVC rígid de 110 mm de diàmetre soterrat en rasa d’obra. Totes les electrovàlvules, claus de pas, esfèriques, vàlvula reguladora de pressió i filtre es col·locaran en un armari metàl·lic de planxa d'acer de les característiques descrites al plànol i pressupost. 1.7.12.- Instal·lacions vàries S’inclouran les rases d’obra, així com les ajudes de paleta necessàries per a totes les instal·lacions.


1.8.- TERMINI D’EXECUCIÓ I CLASSIFICACIÓ DE L’EMPRESA Termini total: El termini d’execució previst per a la realització de la totalitat de les obres és de 10 mesos. Classificació de l’empresa: La classificació que haurà de tenir l’empresa adjudicatària de les obres és: Grup C - Edificacions Supgrup 2 - Estructures de fàbrica i formigó. Categoria D - Anualitat mitjana superior a 360.000Euros i que no sobrepassi els 840.000Euros Sabadell, maig de 2007 Josep Palau i Grau, arquitecte Cap del Programa d’Obres d’Equipaments

GEOSUPORT SL

� Avda. 11 de Setembre 96 1D 08208 Sabadell

�℡ 93.716.72.78 e-� [email protected]

ESTUDI GEOTÈCNIC PEL PROJECTE DE NOUS MÒDULS DE NÍNXOLS ALS SECTORS DE GREGAL I XALOC DEL CEMENTIRI DE LA SALUT, SABADELL Sabadell, 23 de maig de 2007 informe número: 20070343 redactat per encàrrec de:

AJUNTAMENT DE SABADELL

ÀREA D'URBANISME, HABITATGE I PATRIMONI SERVEI D'OBRES I EQUIPAMENTS

Secció d'Edificis i Equipaments C./ del Sol 1, 6ª planta

08201 Sabadell

aquest informe consta de 62 pàgines, de les quals 44 són annexes

GEOSUPORT SL

informe número: 20070343 p. 2

SUMARI MEMÒRIA

1. Introducció 2. Treballs realitzats 2.1. Estudi d'antecedents 2.2. Reconeixement de camp 2.3. Assaigs de laboratori 3. Descripció geològica i geotècnica 3.1. Geologia 3.2. Morfologia 3.3. Geotècnia 3.4. Hidrologia 4. Recomanacions 4.1. Anàlisi prèvia de riscos 4.2. Fonamentació 4.2.1. consideracions generals - estat de càrrega de l'estructura 4.2.2. proposta de solució de fonamentació 4.2.2.1. tipologia 4.2.2.2. cota de fonamentació 4.2.2.3. tensions admissibles 4.2.3. fonament teòric de càlcul 4.2.4. fonamentació superficial 4.2.4.1. estabilitat general de la superestructura 4.2.4.2. assentaments admissibles 4.2.5. fonamentació profunda 4.3. Incidència de les aigües freàtiques 4.4. Capacitat de remoció 4.5. Contenció de terres i estabilitat de talussos 4.6. Efectes sobre estructures i vials propers 4.7. Sismicitat 5. Estudi de la fonamentació existent 6. Conclusions

ANNEXES annex 1: informació prèvia annex 2: plànols d’emplaçament annex 3.1.1.: informe de reconeixement del terreny - treballs de camp - plànols annex 3.1.2.: informe de reconeixement del terreny - treballs de camp - registre de prospeccions annex 3.1.3.: informe de reconeixement del terreny - treballs de camp - fotografies annex 3.2.: informe de reconeixement del terreny - treballs de laboratori annex 4: justificació dels càlculs

GEOSUPORT SL


MEMÒRIA

GEOSUPORT SL


1. Introducció A petició de la Secció d’Edificis i Equipaments de l’Ajuntament de Sabadell, i seguint instruccions de la Sra. Eulàlia Comas, s'ha realitzat un estudi geotècnic a dos sectors del cementiri de La Salut, a Sabadell, on es projecta una ampliació consistent en quatre grups o mòduls de nínxols en els sectors de Gregal i Xaloc. Les estructures projectades tenen una planta de 3 m d’amplada i una longitud variable de 4.7 a 13.7 m, amb una alçada de l’ordre de 5 m corresponent a cinc fileres de nínxols. En annexes s’adjunten uns plànols de planta que indiquen la ubicació de cada nova unitat a construir. El present estudi té per objecte aportar la informació necessària pel projecte de l'obra, atenent especialment al següents aspectes: - Caracterització geològica i geotècnica del subsòl: assignació dels paràmetres geomecànics representatius per a cada nivell que pugui afectar l'edificació de les noves estructures. - Hidrologia superficial i subterrània. - Valoració del sistema de fonamentació previst. - Avaluació de la capacitat de remoció del subsòl afectat. - Valoració de la influència del projecte en estructures properes. - Altres consideracions d’interès geotècnic. 2. Treballs realitzats Per assolir els objectius assenyalats s'ha simplificat la metodologia de treball habitual en els estudis geotècnics, descrita en el present apartat. Com a marcs de referència (tot i que per l’entitat del projecte i les característiques de les edificacions no han de prendre’s com a d’obligat compliment), s’ha dimensionat l’estudi prenent en consideració les recomanacions de l'Eurocodi 7 (Càlcul Geotècnic) i les recomanacions del Codi Tècnic de l'Edificació - Seguretat Estructural - Fonamentacions (endavant C.T.E. DB-SE C).

2.1. Estudi d'antecedents Coneguda la situació de la zona interessada s'han consultat els antecedents geològics del sector, tant a nivell de bibliografia com de les fonts d'informació documental pròpies. Des del punt de vista de geologia local, s’ha consultat la cartografia geològica de a escala 1:50.000, full 392 de Sabadell, disponible al SIG del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya (que en part es reprodueix en annexes). La informació

GEOSUPORT SL


geològica de major detall correspon al full 392-2-2 (72-30) de Sabadell, a la cartografia 1:25.000 publicada per l’Institut Cartogràfic de Catalunya. D’anteriors treballs realitzats pel nostre gabinet en les immediacions del projecte s’ha realitzat una recopilació de dades, que ha permès planificar de forma adequada la campanya de reconeixement, i posteriorment contrastar la informació geològica i geotècnica que de la mateixa se n’ha obtingut.

2.2. Reconeixement de camp i prospeccions Prospeccions realitzades: Per l’entitat de les construccions previstes, i en funció dels criteris presos com a referència en el punt anterior, s’ha considerat vàlida una prospecció basada en assaigs de penetració dinàmica contínua tipus DPSH (norma UNE 103.801.94), complementats amb un sondeig curt o cala a percussió cega (tipus Norton), amb presa de mostra inalterada (norma XP P94-202) o realització d’assaigs SPT (norma UNE 103-800.94). Les característiques del llevamostres pera a la presa de mostres inalterades s'indiquen a continuació:

- Tipus: llevamostres obert i seccionat de paret gruixuda amb camisa interior de PVC

- Dimensions nominals: - Ø Exterior 78.0 mm - Ø Mostra: 58.0 mm - Ø Camisa PVC 63.0 mm - Longitud de la mostra: 600 mm

Els treballs de prospecció han estat supervisats i dirigits pel tècnic que signa el present informe. En annexes s’inclouen els reports dels treballs de reconeixement, on figura la identificació geològica i geotècnica dels materials, així com la localització de mostres preses i resultats dels assaigs "in situ" realitzats. El reportatge fotogràfic adjunt mostra també l'emplaçament dels punts de prospecció. La present campanya de prospeccions s'ha realitzat el dia 10 de maig d'enguany. Justificació de compliment del CTE DB-SE C: Atenent a l’entitat i categoria de les construccions previstes, es desestima l’aplicació obligada de les prescripcions del DB-SE C. Tanmateix, es considera que el número i abast de les prospeccions realitzades compleixen si així s’escau amb els requisits de l’esmentada normativa, atenent als següents criteris:

GEOSUPORT SL


- Les prospeccions realitzades (assaigs de penetració dinàmica

complementades amb presa de mostres o assaigs SPT per a la caracterització fefaent del terreny) compleixen amb els requisits d’una campanya de categoria C0-T1.

- Les distàncies entre punt de prospecció no superen les especificades pel DB-

SE C per a una campanya de categoria C0-T1.

- Per a cadascun dels grups de nínxols (un al sector Gregal i tres al sector Xaloc) s’ha realitzat un assaig DPSH fins a 10 m o cota de rebuig complementat per una presa de mostres a cota de fonamentació per a la identificació del terreny. En tot cas s’ha assolit una profunditat mínima de 3 m, havent-se comprovat la cota d’aparició d’un substrat de competència suficient com per desestimar deformacions significatives davant de les càrregues que les fonamentacions previstes, consistents en lloses amb una tensió de treball mitjana sobre el terreny serà de l’ordre de 10 kPa.

- En el cas del mòdul de nínxols del sector Garbí, la molt limitada extensió de la

zona a ocupar per la construcció (6 x 3 m) fa del tot innecessari al nostre entendre implantar tres punts de prospecció, havent-se resolt amb un assaig DPSH i una cala per a presa de mostra i assaig SPT duta fins més enllà dels 3 m.

2.3. Assaigs de laboratori Sobre les mostres escollides, s’han realitzat els assaigs d’identificació geotècnica que es consideren suficients per completar una adequada caracterització dels materials, comprenent els següents treballs. Apertura, identificació visual i preparació d’una mostra de sòl (UNE 103.100.95) Granulometria de sòls per tamisat (UNE 103.101.95) Límits d’Atterberg, líquid i plàstic (UNE 103.103.94 i UNE 103.104.93) Contingut quantitatiu de sulfats en sòls (UNE 103.201.96) Per encàrrec de GEOSUPORT, els assaigs han estat realitzats per GEOPAYMA, laboratori acreditat en els corresponents àmbits pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. En annexes es presenta l’informe complert dels resultats dels treballs de laboratori realitzats. El primer full de l'expedient de laboratori presenta una taula resum dels assaigs realitzats i dels resultats obtinguts.

GEOSUPORT SL


3. Descripció geològica i geotècnica

3.1. Geologia

El municipi de Sabadell s’enclava vora el centre de la Conca del Vallès, depressió morfològica d’origen tectònic, d’edat miocena, que presenta una geometria allargada i orientada en direcció NE-SW, limitada per les serres del Montseny- Guilleries (al NE) i la vall del Llobregat (al SW), la Serralada Litoral (al SE) i la Serralada Prelitoral (al NW). Els materials que constitueixen el replè d’aquesta fossa són, al sòcol, una potent sèrie sedimentària miocena formada per argilites y margues amb nivells més o menys potents de sorres o conglomerats, sobre la qual es desenvolupen sistemes al·luvials propis de la xarxa de drenatge regional, presentant materials heterogenis (predominant argiles i graves) d’edat quaternària. El sector estudiat, en concret, es situa sobre una terrassa del riu Ripoll, trobant-se a una fondària relativament soma els materials descrits com a sòcol miocè.

3.2. Morfologia El cementiri de la Salut s’emplaça en una plana que s’aixeca unes desenes de metres sobre la vall del Ripoll, a la vessant oriental de la mateixa. El límit d’aquesta plana o terrassa trenca en forma de talussos pronunciats a l’oest del cementiri. La distància entre el límit oriental del cementiri (on s’emplacen els sectors de Xaloc i Gregal) amb la capçalera d’aquesta vessant és de l’ordre de centenars de metres, la qual cosa permet obviar cap influència sobre l’emplaçament estudiat en vers accidents morfològics de menció que pugui ser considerada com a risc geològic.

3.3. Geotècnia En base a la informació reportada per les tasques de prospecció, hom pot proposar com a secció geològica tipus del sector la que es descriu a continuació. La descripció geològica parteix d’una interpretació prudent i raonable dels assaigs de penetració dinàmica, prenent com a referència el coneixement sobre la geologia local a partir dels diversos treballs i prospeccions realitzats a la zona, així com de la gran quantitat d’afloraments que informen sobre la composició i l’estructura del terreny. Replens antròpics: Tant al sector de Xaloc com al sector de Gregal s’ha apreciat la presència de zones en les quals la rasant del terreny ha estat excavada i reblerta, molt probablement a efectes dels usos a que és destinat el sector. Nivell R: A la zona de Gregal es constata la presència d’un replè amb un gruix de l’ordre de 2 m, que abasta la totalitat de l’àrea que es preveu ocupi el nou mòdul de nínxols. Es tracta de replens, probablement antics, de compacitat / consistència mitjana a fluixa,

GEOSUPORT SL


formats per argiles de tonalitats beiges a ocres amb sorres poligèniques, on s’aprecien amb traces carbonoses, de tonalitat marró. Es tracta del mateix terreny descrit com a substrat miocè d’argiles o margues que ha estat excavat i posteriorment fet servir com a reblert. Al sector de Xaloc s’han observat zones afectades per reblerts i d’altres que no. Els gruixos varien de 1.6 a 1.8 m allà on han estat localitzats (veure perfils geològics en annexes). El terreny és format en aquest cas per replens, probablement antics, de compacitat / consistència mitjana a fluixa, d’argiles amb sorres poligèniques, on s’aprecien traces carbonoses (restes vegetals o matèria orgànica) amb una tonalitat marró. Quaternari: La cobertora quaternària ha estat localitzada al sector de Xaloc, no així al de Gregal. Els materials que s’han observat són sòls equivalents a les formacions quaternàries habituals del pla de Sabadell: Nivell Qc: argiles de tonalitat marró a vermella, amb nòduls petits de carbonat, calcificació reticular poc desenvolupada, i alguna graveta poligènica dispersa; s’observen molt humides; la seva consistència es mitjana a mitjana – ferma. Es tracta del nivell superficial, localitzat fins als vols dels 2 m de profunditat. Nivell Qgc: graves i sorres poligèniques amb matriu freqüentment argilosa (afloren extensament en els voltants del cementiri), alguns horitzons es presenten calcificats, donant lloc a conglomerats de baixa resistència. En general es tracta d’uns sòls de compacitat densa a molt densa, amb nivells de roca tova intercalats. Es situa per sota del nivell anterior, sense que s’hagi determinat la profunditat d’abast. Miocè: El substrat miocè presenta en el sector estudiat les litologies habituals de la zona: lutites (margues o argilites) solcats per nivells de graves i sorres arcòsiques amb gruixos d’ordre mètric. Han estat identificats exclusivament al sector de Gregal. Es poden distingir dos nivells: Mm: llims margosos de tonalitat ocre a beige, amb fracció sorrenca abundant i nòduls molt freqüents, de compacitat densa. La base de la unitat es troba cap als 5.4 m de profunditat. Msg: sorres i graves de compacitat densa, la cota de base de les quals no s’ha assolit als 10 m de profunditat. A la següent taula es detallen els paràmetres geotècnics característics de cada nivell o litotipus, on: USCS: classificació USCS per al sòl. wl / Ip: plasticitat definida pel límit líquid (wl) i l’índex de plasticitat (Ip) H: humitat natural

GEOSUPORT SL


Gn: pes específic aparent Qu: resistència a compressió simple (valorada en relació als resultats dels assaigs SPT o llur correlació amb els assaigs DPSH) Su: resistència al tall no drenat (valorada com Su = 0.5 Qu en sòls argilosos saturats) Fi: angle de fregament intern (valorat en relació als resultats dels assaigs de laboratori i proves “in situ”) C: cohesió (valorat en relació als resultats dels assaigs de laboratori i proves “in situ”) E: mòdul de deformació (elàstic equivalent) 1 N60. valor de NSPT per a una energia de colpèig del 60 % de la màxima per caiguda lliure (aplicant si s’escau la correcció sobre NSPT per fondària) correlacionat a partir dels assaigs de penetració dinàmica contínua DPSH.

litotipus R Qc Qgc Mm Msg descripció veure apartat de descripció de materials valoració geotècnica desfavorable mitjana favorable favorable molt favorableresultats assaigs N60 5 17 30 35 40

USCS CL GC-GP SM GM % < 0.080 mm 70 40 % < 5 mm 99 84 wl 29 28

iden

tific

ació

Ip

equivalent al nivell

infrajacent (sòl excavat i

de reblert) 14 3.5 Gn (kN/m3) 20.0 21.0 21.5 21.5 21.0 Qu (kPa) 50 200 300 Su (kPa) 25 100 150 C (kPa) 5 25 33 50 35 Fi (º) 26 26 25 28 0 pa

ràm

etre

s ge

omec

ànic

s ca

ract

erís

tics

E (MPa) 2.9 10 25 23 42 Quimisme: Atenent a la naturalesa del terreny i els extensos antecedents que al respecte es compta en la zona estudiada, pot desestimar-se la necessitat de realitzar una valoració exhaustiva de l’agressivitat del subsòl en referència al potencial l’agressivitat vers el formigó, considerant-se com a no agressiu, com així confirmen els assaigs químics realitzats per als sòls de les unitats que poden estar en contacte amb l’estructura:

1 Per a la valoració del mòdul elàstic del sòl s’ha considerat la correlació proposada per Jefferies i Davies (1993, Use of CPTu to estimate equivalent SPT N60 , Geotechnical Testing Journal, vol. 16, num. 4) entre NSPT i qc, i la relació entre qc i E, estimant que

E (MPa) = 2 qc = 2 NSPT [0.85 (1-(Ic / 4.75)] on Ic representa un factor de correlació determinat per la tipologia del sòl. Sobre el valor de E obtingut s’ha aplicat un coeficient de minoració cf = 1.2 que estima la deformació per consolidació del sòl.

GEOSUPORT SL


- mostra MI (inalterada) P2, 1.10 – 1.70 m, litotipus R, sòl equivalent al litotipus Mm del sector Gregal: resultat de l’assaig per a la determinació de sulfats en sòls: 583 mg/Kg SO4

=. - mostra SPT P7 1.6 – 2.20 m, litotipus Qc: sòl equivalent al litotipus R del sector

Xaloc, resultat de l’assaig per a la determinació de sulfats en sòls: exempt.

3.4. Hidrologia Hidrologia superficial: La zona estudiada s’emplaça al sector est del terme municipal Sabadell, a uns centenars de metres a l'est de la vall del Riu Ripoll i dels torrents més propers (Riu Tort, Riera de Santiga), aixecada unes desenes de metres de llurs lleres, una situació tal que permet obviar qualsevol consideració referida a la influència d'aquestes aigües vers la zona on s'emplaça el solar.

mapa hidrològic de Sabadell - torrents i rius

Hidrologia subterrània: Pel que fa a les aigües subterrànies, en termes generals, la zona objecte d’estudi està inclosa (com tot el municipi de Sabadell) en l’àrea hidrogeològica del Vallès, segons el Mapa d’àrees hidrogeològiques de Catalunya 1:250.000 (1992).

GEOSUPORT SL


En el municipi hi ha un total de cinc pous de la xarxa d’observació hidrològica, emplaçats tots en la llera del riu Ripoll. La situació del nivell freàtic en aquests pous varia de 15 a 40 m de fondària, corresponent als aqüífers explotats actualment per a xarxa bàsica i industrial, emplaçats en formacions miocenes. En treballs realitzats anteriorment a la zona s’ha localitzat la cota piezomètrica a uns 10 – 15 m per sota de la cota del sector estudiat, en els terrenys miocens. Pel que fa a la cota piezomètrica de l'aqüífer superior que acostuma a desenvolupar-se en les formacions quaternàries de cobertora, no ha estat localitzada en la profunditat en les prospeccions realitzades, podent-se desestimar qualsevol influència vers el projecte que ens ocupa. 4. Recomanacions

4.1. Anàlisi prèvia de riscos

La situació de la zona estudiada, emplaçada a una cota topogràfica prou allunyada de qualsevol zona d’avingudes de rieres funcionals, permet desestimar qualsevol consideració de risc geològic previsible derivat de la hidrologia superficial. No hi ha vessants o talussos naturals que representin perill d’inestabilitat vers el projecte. La diferència de cota entre el nivell freàtic local i la zona d’influència d’excavacions previstes (únicament les necessàries pel recalçament de la fonamentació, no més enllà de la cota de base de les lloses) permet desestimar riscos al respecte per a l’execució de l’obra. Les propietats geotècniques i químiques dels materials caracteritzats en el subsòl permeten obviar qualsevol risc derivat d’aspectes relatius a l’expansivitat i l’agressivitat dels mateixos. Els assaigs d'identificació han permès constatar la baixa plasticitat dels sòls argilosos superficials, desestimant-se doncs cap potencial expansiu.

4.2. Fonamentació

4.2.1. consideracions generals - estat de càrregues de l'estructura Segons la informació rebuda de la Direcció del Projecte, la fonamentació habitual i més a l’ús per a la construcció de les estructures projectades (mòduls de nínxols) és una llosa, per a la qual les contribucions de càrrega mitjanes en la seva base són d’entre 7.5 i 10 kPa.

GEOSUPORT SL


4.2.2. proposta de solució de recalçament o nova fonamentació

4.2.2.1. tipologia

Atenent a les característiques del terreny, i als diferents tipus estructurals i estats de càrregues que es poden presentar, es valida la hipòtesi ja considerada en Projecte amb una solució directa i superficial de llosa.

4.2.2.2. cota de recolzament de la fonamentació Per al recolzament de les lloses es recomana una profunditat de z = 1 m, la finalitat de la qual és compensar la càrrega de l’estructura amb una descàrrega de terres que permeti evitar assentaments de les zones afectades per replens. Atenent al caràcter de sòls en estat de consolidació normal d’aquests replens, i considerant l’entitat de les construccions així com la solució de fonamentació establerta d’antuvi, la solució plantejada pot ser validada.

4.2.2.3. tensions admissibles A partir del càlcul de la fonamentació, els valors de les tensions admissible sense tenir en compte els assentaments resulten de: Qad = 215 kPa per al sector Gregal (llosa recolzada sobre replens) Qad = 310 kPa per a llosa recolzada sobre replens en el sector Xaloc Qad = 470 kPa per a llosa recolzada sobre el terreny natural en el sector Xaloc Aquests valors poden ser considerats com a límits en les tensions puntuals màximes admissibles en la llosa, sempre i quan la tensió mitjana no superi el valor de tensió admissible de servei. Considerant per a la fonamentació un assentament màxim de s = 1.3 cm (determinat a partir d’un valor límit de distorsió angular del 2 %o i per a les dimensiones de les lloses considerades) el valor de la tensió admissible de servei resulta: Qad-s = 30 kPa per a llosa recolzada sobre replens (en els dos sectors) Qad-s = 50 kPa per a llosa recolzada sobre terreny natural en el sector de Xaloc. Atenent a la dificultat que representa delimitar l’abast dels replens en el sector de Xaloc, es recomana prendre el primer valor com paràmetre de càlcul per a totes les fonamentacions. En annexes es presenta el detall del càlcul per a cadascun dels supòsits valorats. En tots els casos estudiats, per les tensions admissibles recomanades, es compleix amb el criteri del coeficient de seguretat mínim F ≥ 3 respecte a l’enfonsament de la sabata en l’estat límit últim del sòl. Per al dimensionat de la llosa, els valors del coeficient de balast unitari (per a placa de 0.3 m x 0.3 m) resulten:

GEOSUPORT SL


Ks-1 = 29.0 MN/m3 per a llosa recolzada sobre replens en ambdós sectors. Ks-1 = 52.6 MN/m3 per a llosa recolzada sobre terreny natural en el sector Xaloc. Assentaments màxims i diferencials: El valor de les tensions admissibles estudiades considera un assentament màxim acumulat admissible per l’estructura smax = 1.3 cm, delimitat per un assentament diferencial del mateix ordre i una consideració de llosa rígida. Assentaments diferencials i distorsions angulars: El valor límit de l’assentament diferencial es considera de 1.3 cm, que correspon a una distorsió angular no superior al D ≤ 2 %o per a una longitud de llosa de 6.3 m (mòdul mitjà). Per a mòduls amb dimensions menors pot estimar-se el cas de fonamentació pràcticament rígida respecte al terreny.

4.2.3. fonament teòric de càlcul

Per a fonamentacions, l'estudi de les càrregues admissibles s’ha formulat en base a les consideracions dels següents sistemes o especificacions de càlcul:

4.2.3.1. fonamentacions superficials: estabilitat general de la superestructura, estat límit últim

El coeficient de seguretat per la càrrega de treball del subsòl respecte a la càrrega límit per falla generalitzada, pot estudiar-se segons l’expressió general:

)21(1

γγγγγγγρ bgdisNBbgdisNzbgdisNcFF

QQ qqqqqqcccccc

fad ++==

on:

Qad: Càrrega admissible (càrrega bruta expressada en termes de tensions efectives) Qf: Càrrega límit per falla generalitzada del subsòl F: Coeficient de seguretat (es pren F = 3 com a coeficient de seguretat total) c: cohesió (o resistència al tall no drenat, en cas de hipòtesi no drenada). ρ: Sobrecàrrega efectiva per sobre de la cota de fonamentació γ: Densitat del material per sobre de la cota de fonamentació z: Fondària d'encastament de la base de fonamentació B: Ample de la base de fonamentació Nc, Nq i Nγ: coeficients de capacitat de càrrega del sòl, que depenen exclusivament de l'angle de fricció interna, φ (en hipòtesi de no drenatge, es pren igual a zero). sc, sq i sγ: coeficient d'influència per la forma de la fonamentació (sigui quadrada, circular o rectangular). ic, iq i iγ: coeficients d'influència per la inclinació de càrrega, causada per una càrrega horitzontal H paral·lela a la longitud efectiva de la fonamentació (que pel cas que ens ocupa es desestima i prenen valor = 1).

GEOSUPORT SL


dc, dq i dγ: coeficients d’influència per la fondària de la fonamentació. gc, gq i gγ: coeficients d’influència per la inclinació de la superfície del terreny en la que s’encasta la fonamentació. bc, bq i bγ: coeficients d’influència per la inclinació de la superfície de recolzament de la fonamentació. En el cas d’un terreny coherent i saturat, pot assumir-se que sota càrrega ràpida (no drenada) φ = 0, i en aquest cas el valor de la càrrega d’enfonsament es resumeix com:

Qf = 5.14 Su (1 + sc + dc - ic - bc - gc) + ρ

on Su representa la resistència al tall no drenat del sòl. En base a aquests paràmetres s'estableix la càrrega admissible sense tenir en compte els assentaments. En el present estudi es valoren els resultats que s’obtenen aplicant els coeficient de capacitat de càrrega calculats pel mètode de Brinch-Hansen.

4.2.3.2. fonamentacions superficials: assentaments admissibles, estat límit de servei

S’han valorat els assentaments a partir de l’aplicació de la teoria elàstica ajustada, admissible pel cas que ens ocupa, tal com especifica l’Eurocodi 7 i el DB-SE C. Sota aquesta premissa, el mètode emprat valora els assentaments totals deguts a la deformació elàstica de l’esquelet sòlid del terreny, que es determinen per un estrat elemental de gruix H mitjançant la següent expressió general:

DH = (H·Dp) / Es on:

DH = assentament Es = mòdul elàstic equivalent del terreny Dp = sobrepressió induïda per la fonamentació en el punt a examen

Limitació d’assentaments considerada: A manca d’indicacions o d’un acord específic amb la Propietat o la Direcció del Projecte sobre els valors límits de l’assentament vers l’estat límit de servei, es consideren les següents prescripcions:

- Prenent les especificacions proposades al Código Técnico de la Edificación

(Seguridad Estructural DB-SE C: Cimientos), s’adopten els valors indicats en la següent taula com a límits de la distorsió angular:

GEOSUPORT SL


estats límits de servei basats en la distorsió angular límit de seguretat* límit perillós**

1. estructures isostàtiques i murs de contenció 1/200 1/100

2. estructures reticulades d’acer o formigó, i estructures molt rígides 1/250 1/150

3. murs de càrrega i tabiqueria d’estructures reticulades 1/500 1/300

4. estructures de plafons prefabricats 1/700 -

* Per a moviments inferiors al límit de seguretat especificat en la taula per a murs de càrrega i tabiqueria de totxo, no han d’aparèixer fissures en cap part de l’estructura. ** Per a moviments en l’entorn dels límits perillosos especificats en la taula pot aparèixer intensa fissuració en tabiqueria i danys en els elements estructurals. Per l’objecte que ens ocupa, considerarem el tercer cas amb un límit de seguretat del 1/500 (equivalent a un 2 %o) per a la distorsió angular.

4.3. Incidència de les aigües freàtiques No ha estat localitzat el nivell piezomètric local de l'aqüífer superior de Sabadell (emplaçat en les formacions quaternàries de cobertora) en la profunditat estudiada i d'influència al Projecte, podent-se desestimar qualsevol incidència derivada d'aigües freàtiques.

4.4. Capacitat de remoció Tots els materials que es preveu localitzar en l'abast de les excavacions necessàries per l'execució de l'obra (litotipus R, i Qc) són excavables emprant a l'efecte procediments de remoció convencionals tipus pala retroexcavadora de mitjana - baixa potència.

4.5. Contenció de terres i estabilitat de talussos d’excavació No s'han previst en projecte buidats o plantes sota rasant, sense que sigui doncs necessari l'estudi de talussos provisionals o d'estructures de contenció. Per al cas de les excavacions de la fonamentació que afectin al nivell R, i si aquestes es troben en l'àmbit d'influència de les fonamentacions veïnes (com al mòdul del sector de Gregal), es recomana l'estintolament de rases per evitar riscos d'esfondrament.

4.6. Efectes a estructures o vials propers Els moviments del terreny induïts per la càrrega de les construccions (assentaments) presenten un marge dins del que habitualment es considera admissible en projectes

GEOSUPORT SL


convencionals com per desestimar la seva influència sobre les estructures més properes, sempre i quan les mateixes es trobin en un estat correcte de solidesa i integritat.

4.7. Sismicitat Aplicació de la norma NCSR-02 (si fos d’aplicació) A efectes de l'estudi d'accions a considerar en el Projecte de l'estructura, segons les prescripcions de la Norma de Construcció Sismoresistent (NCSR-02), R.D. 997/2002 de 27/09/02, publ. BOE 11/10/02, l'acceleració sísmica bàsica (ab/g) i el coeficient de contribució (K) per a la localitat de Sabadell corresponen als següents valors:

ab/g = 0.04 i K = 1.0 Classificació del sòl a efectes de la NCSR-02:

terreny tipus caracterització N típic

Qu típic

Kg/cm2

Vs típica (m/s)

coeficient del sòl C

I roca compacta, sòl cementat o granular dens >50 - > 750 1.0

II roca fracturada, sòl granular dens o sòl cohesiu dur 30-50 > 2 750–400 1.3

III sòl granular de compacitat mitjana, sòl cohesiu de consistència ferma

a molt ferma 10-30 0.5 - 2 200-400 1.6

IV sòl granular fluix o sòl cohesiu tou < 10 < 0.5 < 200 2.0

Vs: velocitat de propagació de les ones elàstiques transversals o de cisalla. En cursiva: valors orientatius, no especificats per la norma. La secció geològica a considerar per sota de la cota de fonamentació és:

nivell ei: gruix (m) fins a una fondària de 30 m sota la rasant inferior terreny tipus Ci:

coeficient del sòl

replens 1 IV 2.0

Quaternari superior o Miocè superficial 4 III-IV 1.8

Quaternari inferior o Miocè inferior 25 II-III 1.45

*Estimació sobre la base del coneixement de la geologia local. El coeficient C de càlcul en els primers 30 m queda definit per l’expressió:

GEOSUPORT SL


30∑= ii eC

C

segons la qual, pels sectors estudiats i a la cota de fonamentació prevista:

C = 1.52

5. Conclusions S'ha realitzat un estudi geotècnic de reconeixement per al projecte de construcció de quatre mòduls de nínxols al cementiri de Sabadell, un al sector de Gregal i tres al sector de Xaloc. Segons les previsions del projecte, les construccions es recolzaran sobre una fonamentació tipus llosa, l’habitual per aquestes estructures menors. Per assolir els objectius del present treball, i com a base del present estudi, s’ha realitzat una campanya de prospecció consistent en quatre assaigs de penetració dinàmica contínua tipus DPSH duts fins a una profunditat de 3 a 10 m, i tres cales o sondeigs curts a percussió (tipus Norton) per al reconeixement directe del terreny mitjançant la presa de mostra inalterada o realització d’assaigs SPT, duts a una profunditat de 3.2 a 1.6 m. La geologia local ve definida per una cobertora de replens antròpics formats per excavacions reblertes amb els propis sòls excavats, producte de l’ús a que és destinada la zona. El gruix dels replens va de 1.6 a 2.0 m, tot i que en determinades zones del sector Xaloc són absents. Els sòls naturals localitzats corresponen a la cobertora quaternària habitual en la zona, d’argiles i graves argiloses (sector de Xaloc), o al substrat miocè de margues llimoses al sostre i graves amb sorres en profunditat (sector de Gregal). Per al projecte de fonamentacions s’ha validat la solució predeterminada del projecte (llosa) per a la qual s’ha recomanat una tensió màxima admissible de servei de Qad-s = 30 kPa. Per a les solucions de fonamentació adoptades es compleixen satisfactòriament els requeriments del disseny geotècnic habituals: valor del coeficient de seguretat vers l'estat límit últim del terreny F ≥ 3, assentament màxim s ≤ 5 cm, distorsió angular D < 2 %o. El detall dels resultats dels càlculs es resumeix en el capítol de fonamentacions, i es detalla extensament en annexes. Pel que fa a la remoció de terres, els primers 2 m del terreny per sota de la cota actual de rasant, són excavables sense problemes amb procediments mecànics convencionals de mitjana - baixa potència.

GEOSUPORT SL


Les sol·licitacions de l'estructura vers el subsòl no han de comportar deformacions que puguin afectar sensiblement a les estructures veïnes. No ha estat localitzat el nivell freàtic per les prospeccions realitzades, i no es preveu que pugui situar-se en una zona d’influència del projecte. Respecte a l’aplicació de la norma sismoresistent NCSR-02, s’ha recomanat un valor del coeficient del sòl de C = 1.52. No són de considerar altres riscos específics per l’edificació (expansivitat, agressivitat, hidrologia superficial, etc).

Joan Franch Geòleg

col·legiat 4169 de l’ICOG

GEOSUPORT S.L.U.

informe número: 20070343

annexes

ANNEX 1: INFORMACIÓ PRÈVIA

GEOSUPORT S.L.U.


annexes

En l’actual estat del Projecte, l’autor de l’estudi geotècnic ha rebut del Client la següent documentació:

- Plànols de planta (en format de fitxer .dwg) de les zones d’actuació en estudi. La documentació es reprodueix en els corresponents annexes, havent-se adaptat per a la presentació de plantes d’emplaçament de prospeccions i perfils geològics. No ha estat necessari sol·licitar informació (tècnica o administrativa) addicional per a l’objecte del present informe.

GEOSUPORT S.L.U.


annexes

ANNEX 2: PLÀNOLS D’EMPLAÇAMENT

geo suport.com

client:AJUNTAMENT DESABADELL

projecte: Construcció de nousgrups de nínxols als sectors deXaloc i Gregal del Cementiri deSabadell.

plànol:

Situació del Projecte

informe: 20070343

e. - (A4)

geo suport.com



plànol:

Context geològic

informe: 20070343

e. 1:50.000 (A4)

qt0-1: Graves, sorres i lutites. Representa els sedimentmés moderns: llera actual, plana d'inundació ordinària iterrassa més baixa, entre 0 i 2 metres per damunt delnivell del riu.. Edat: Holocè recent.

qva1-5: Aquest epígraf agrupa els sediments que formen elsventalls al·luvials de Terrassa i Castellar del Vallès, els sedimentsde caràcter més fluvial de la riera de les Arenes dipositats alNord de l' "estret de Matadepera" i els de les lleres actuals deles rieres que s'hi han encaixat. Està formada per una acumulacióde cossos de geometria lenticular i extensió lateral decamètricaa hectomètrica, amb potències d'ordre mètric, constituïts perargiles i llims amb còdols i fragments de roques procedents dela Serra Prelitoral, surant dintre de la matriu. La potència total éssuperior als 30 metres. Els dipòsits més moderns passenlateralment als de la plana al·luvial de Rubí (Qva 1-3). El grosde la formació s'atribueix al Plistocè.

qva1-3: Són sediments dipositats per la riera de lesArenes a les zones on ha format una plana al·luvial. Ensuperfície es troben sediments fins (majoritàriamentllims) de dos tipus: a) Llims groguencs loèssics icimentats b) Llims sorrencs beige no calcificatsA determinades zones el primer tipus s'organitza entres cicles, cadascun dels quals està constituït, de basea sostre, per: bretxes i argiles vermelles, llims groguencsd'origen eòlic (loess) amb passades de detrítics i nòdulsde calitx els quals cap a la part superior van sent mésnombrosos fins a formar una crosta que pot assolir1.5 metres de potència. Aquest conjunt de tres ciclesequival al "tricicle" del pla de Barcelona (Qbcn) i al que esdesenvolupa al sostre de la terrassa Ll_Qt3, unitats ambles quals es correlaciona Qva 1-3. Edat: s'atribueix al Plistocè.

nmag: Argiles, gresos i conglomerats de tonalitats rosades.Els nivells de sorres i de conglomerats s'intercalen dins lesargiles de forma generalitzada. Són de color groc icontenen nòduls calcaris blancs. Aquesta unitat es va fermenys potent cap a l'est arribant a desaparèixer. Cap al'oest, als voltants de Sabadell augmenta de potència iinclou conglomerats. Edat: Serraval·lià- Vallesià (Miocè).

nmcg: Conglomerats grisos amb matriu sorrenca sensecimentar. Els còdols són de pissarra, quars, lidita,calcària, roques granítiques, quarsita i gres. Cap a la partsuperior disminueixen progressivament els còdolscalcaris i augmenten els de pissarra i quars. Edat:Aragonià superior- Vallesià (Miocè).

nmcs: Conglomerats de color terrós i matriu sorrenca - argilosa. Els còdols són de pissarra, quars, roca porfírica,gres i calcària. Cap a la base augmenta la proporció de calcàries. Cap a la part alta s'incrementa lleugerament laproporció d'argila a la matriu, fins a constituir el 50% de la roca. Edat: Turolià (Miocè).

qt0-1

qva1-3

qva1-5

nmag

nmcg

nmcs

Sabadell

Polinyàqva1-5

GEOSUPORT S.L.U.


annexes

ANNEX 3.1.1.: INFORME DE RECONEIXEMENT DEL TERRENY TREBALLS DE CAMP

PLÀNOLS

geo suport.com



plànol:Situació de les prospeccionssector Gregal

informe: 20070343

e. 1:100 (A4)

presa de mostres (SPT / MI)

penetròmetre DPSH

P01

P02

nínxols projectats

geo suport.com



plànol:Perfil geològic 1sector Gregal

informe: 20070343

e. 1:50/100 (H/V) (A4)

P01

P02

N

S

1 2 3 4 5 6

DIST. PROGRESIVAS

0.0

0

0.7

0

5.3

0

6.1

0

COTAS TERRENO

0.0

0

0.0

0

0.0

0

0.0

0

-9

-8

-7

-6

-5

-4

-3

-2

-1

0

-9

-8

-7

-6

-5

-4

-3

-2

-1

0

P01

P02

R

Mm

Msg

Llegenda:

R: replens, probablement antics, decompacitat / consistència mitjana a fluixa,sorres llimoses a llims de tonalitat beigeamb nòduls o traces de carbonat.Sòls normalment consolidats

Substrat miocè:

Mm: llims margosos de tonalitat ocre abeige, amb fracció sorrenca abundant inòduls molt freqüents, de compacitatdensa.

Msg: sorres i graves de compacitatdensa.

N S

geo suport.com



plànol:Situació de les prospeccionssector Xaloc

informe: 20070343

e. 1:200 (A4)

presa de mostres (SPT / MI)

penetròmetre DPSH

nínxols projectats

P03

P04

P07

P05P06

geo suport.com



plànol:Perfil geològic 2sector Xaloc

informe: 20070343

e. 1:100/50 (H/V) (A4)

P03

P04

P07

w

S

2 4 6 8 10 12 14 16 18

DIST. PROGRESIVAS

0.0

0

1.0

0

5.2

5

18.3

7

19.0

7

COTAS TERRENO

0.0

0

0.0

0

0.0

0

0.0

0

0.0

0

-3

-2

-1

0

-3

-2

-1

0

P0

7

P0

4

P0

3

RQc

Qgc

R: replens, probablement antics, de compacitat / consistència mitjana a fluixa, argiles amb sorres poligèniques, s'aprecien traces carbonoses (restes vegetals o matèria orgànica);tonalitat marró

Quaternari:

Qc: argiles de tonalitat marró a vermella, amb nòduls petits de carbonat, calcificació reticular poc desenvolupada, i alguna graveta poligènica dispersa; s'observen molt humides, deconsistència mitjana a mitjana - ferma

Qgc: graves i sorres poligèniques amb matriu freqüentment argilosa (afloren extensament en els voltants del cementiri), alguns horitzons es presenten calcificats, donant lloc aconglomerats de baixa resistència. En general sòl de compacitat densa a molt densa, amb nivells de roca tova

W S

geo suport.com



plànol:Perfil geològic 3sector Xaloc

informe: 20070343

e. 1:75/50 (H/V) (A4)

R: replens, probablement antics, de compacitat / consistència mitjana a fluixa, argiles amb sorres poligèniques, s'aprecien traces carbonoses (restes vegetals o matèria orgànica);tonalitat marró

Quaternari:

Qc: argiles de tonalitat marró a vermella, amb nòduls petits de carbonat, calcificació reticular poc desenvolupada, i alguna graveta poligènica dispersa; s'observen molt humides, deconsistència mitjana a mitjana - ferma

Qgc: graves i sorres poligèniques amb matriu freqüentment argilosa (afloren extensament en els voltants del cementiri), alguns horitzons es presenten calcificats, donant lloc aconglomerats de baixa resistència. En general sòl de compacitat densa a molt densa, amb nivells de roca tova

P05P06

N

S

2 3 5 6 8 9 11

DIST. PROGRESIVAS 0.0

0

2.2

5

10.5

5

11.9

2

COTAS TERRENO

0.0

0

0.0

0

0.0

0

0.0

0

-3

-2

-1

0

-3

-2

-1

0

P0

6

P0

5

R

Qc

Qgc

N S

GEOSUPORT S.L.U.


annexes


REGISTRE DE PROSPECCIONS

0.20.40.60.81.01.21.41.61.82.02.22.42.62.83.03.23.43.63.84.04.24.44.64.85.05.25.45.65.86.06.26.46.66.87.07.27.47.67.88.08.28.48.68.89.09.29.49.69.8

10.0

Esca

la 1

:50

2.00

5.40

10.00

Prof

undi

dad

-2.00

-5.40

-10.00

Cot

a

2.00

3.40

4.60

Pote

ncia

Estra

tigra

fía

Niv

el fr

eátic

o

053024433368

1016118

13139

131312181279

12201317284230323524191520222823202422242835415480

N20

25 50 75 100

pene

tróm

etro

replè: argiles margoses de tonalitat beige deconsistència mitjana a fluixa

miocè: argiles margoses de tonalitat beige ambnòduls de carbonat, consistència mitjana a mitjana- ferma

miocè: sorres arcòsiques i graves

Des

crip

ción

Cliente AJUNTAMENT DE SABADELL

Obra ampiació nínxols sectors Gregal i Xaloc

Localidad Cementiri La Salut - Sabadell

Fecha Inicio 10/5/07 Fecha Final 10/5/07

DPSH

P01FOLIO

1

GEOSUPORT SL

0.20.40.60.81.01.21.41.61.82.02.22.42.62.83.03.23.43.63.84.04.24.44.64.85.05.25.45.65.86.06.26.46.66.87.07.27.47.67.88.08.28.48.68.89.09.29.49.69.8

10.0

Esca

la 1

:50

2.00

3.50

Prof

undi

dad

-2.00

-3.50

Cot

a

2.00

1.50

Pote

ncia

Estra

tigra

fía

Niv

el fr

eátic

o

10 20 30 40

1.00

1.7033

2

2.70

3.3016

1920

golp

eo

39

SPT

valo

r1.10

1.70

MIMIMIMIMIMIMIMIMI

2.70

3.30

SPTSPTSPTSPTSPTSPTSPTSPTSPT

Mue

stra

replè: argiles margoses de tonalitat beige deconsistència mitjana a fluixa

miocè: argiles margoses de tonalitat beige ambnòduls de carbonat, consistència mitjana a mitjana- ferma

Des

crip

ción





SONDEO

P02FOLIO

1

GEOSUPORT SL

0.20.40.60.81.01.21.41.61.82.02.22.42.62.83.03.23.43.63.84.04.24.44.64.85.05.25.45.65.86.06.26.46.66.87.07.27.47.67.88.08.28.48.68.89.09.29.49.69.8

10.0

Esca

la 1

:50

1.20

3.60

Prof

undi

dad

-1.20

-3.60

Cot

a

1.20

2.40

Pote

ncia

Estra

tigra

fía

Niv

el fr

eátic

o

1112101518163132364838362322201729100

N20

25 50 75 100

pene

tróm

etro

Quaternari: argiles vermelles amb nòduls de carbo-nat, consistència ferma

Quaternari: argiles amb graves passant en profundi-tat a graves i sorres, consistència ferma / compaci-tat densa

Des

crip

ción





DPSH

P03FOLIO

1

GEOSUPORT SL

0.20.40.60.81.01.21.41.61.82.02.22.42.62.83.03.23.43.63.84.04.24.44.64.85.05.25.45.65.86.06.26.46.66.87.07.27.47.67.88.08.28.48.68.89.09.29.49.69.8

10.0

Esca

la 1

:50

1.60

3.00

Prof

undi

dad

-1.60

-3.00

Cot

a

1.60

1.40

Pote

ncia

Estra

tigra

fía

Niv

el fr

eátic

o

66888889

111721273137100

N20

25 50 75 100

pene

tróm

etro

replè: argiles amb sorres, tonalitat vermella,consistència mitjana - fluixa


Des

crip

ción





DPSH

P04FOLIO

1

GEOSUPORT SL

0.20.40.60.81.01.21.41.61.82.02.22.42.62.83.03.23.43.63.84.04.24.44.64.85.05.25.45.65.86.06.26.46.66.87.07.27.47.67.88.08.28.48.68.89.09.29.49.69.8

10.0

Esca

la 1

:50

1.80

3.40

Prof

undi

dad

-1.80

-3.40

Cot

a

1.80

1.60

Pote

ncia

Estra

tigra

fía

Niv

el fr

eátic

o

11899

108

1398

17171516163972100

N20

25 50 75 100

pene

tróm

etro



Des

crip

ción





DPSH

P05FOLIO

1

GEOSUPORT SL

0.20.40.60.81.01.21.41.61.82.02.22.42.62.83.03.23.43.63.84.04.24.44.64.85.05.25.45.65.86.06.26.46.66.87.07.27.47.67.88.08.28.48.68.89.09.29.49.69.8

10.0

Esca

la 1

:50

1.40

1.80

Prof

undi

dad

-1.40

-1.80

Cot

a

1.40

0.40

Pote

ncia

Estra

tigra

fía

Niv

el fr

eátic

o

10 20 30 40

1.00

1.605 8

11

golp

eo

19

SPT

valo

r1.00

1.60

SPTSPTSPTSPTSPTSPTSPTSPTSPTM

uest

ra



Des

crip

ción





SONDEO

P06FOLIO

1

GEOSUPORT SL

0.20.40.60.81.01.21.41.61.82.02.22.42.62.83.03.23.43.63.84.04.24.44.64.85.05.25.45.65.86.06.26.46.66.87.07.27.47.67.88.08.28.48.68.89.09.29.49.69.8

10.0

Esca

la 1

:50

0.20

1.80

Prof

undi

dad

-.20

-1.80

Cot

a

0.20

1.60

Pote

ncia

Estra

tigra

fía

Niv

el fr

eátic

o

10 20 30 40

1.00

1.605 8

9

golp

eo

17

SPT

valo

r1.00

1.60

SPTSPTSPTSPTSPTSPTSPTSPTSPTM

uest

ra

replè: argiles amb sorres, tonalitat vermella,consistència mitjana - fluixaQuaternari: argiles vermelles de consistència mitja-na, calcificació reticular, molt humides, amb algunagrava dispersa

Des

crip

ción





SONDEO

P07FOLIO

1

GEOSUPORT SL

GEOSUPORT S.L.U.


annexes


FOTOGRAFIES

GEOSUPORT S.L.U.

informe: 20060343

SECTOR GREGAL

emplaçament del penetròmetre DPSH P01

emplaçament del punt de pesa de mostres P02

SECTOR XALOC:



GEOSUPORT S.L.U.

informe: 20060343

SECTOR XALOC


emplaçament del punt de presa de mostres P06

emplaçament del punt de presa de mostres P07

GEOSUPORT S.L.U.


annexes

ANNEX 3.2.: INFORME DE RECONEIXEMENT DEL TERRENY TREBALLS DE LABORATORI

[email protected]

GE

OP

AY

MA

, S.A

.U. -

Avd

a. d

e la

Fer

rerí

a, 2

8 P

.I. L

a F

erre

ría

0811

0 M

ontc

ada

i Rei

xac

- R

eg. M

erc.

Bar

celo

na. T

omo

3211

5. F

olio

211

. Hoj

a B

207

538

- C

IF A

-620

7675

7

T. 93 565 07 24 - F. 93 575 01 07 - Polígono Industrial La Ferrería - Avda. Ferrería, 28 - 08110 Montcada i Reixac (Barcelona)

CLIENTE: Empresa: GEOSUPORT, S.L.U. (B-64383383)

Domicilio: Avda. Onze de Setembre, 96. 1D.08208- SABADELL.

Sr./Sra.: Joan Franch

DENOMINACIÓN:

MUESTRAS REMITIDAS:

CEMENTIRI DE SABADELL. SECTORS DE XALOC I LLEVANT.

Nº de Informe: B0113-186-07 Fecha de emisión:

MATERIAL/ES ENSAYADO/S: SUELO

MUESTRA/S: REMITIDA/S POR EL CLIENTE/PETICIONARIO Fecha de recepción:Fecha de toma:

Referencia/s del laboratorio:G07-4346 G07-4347

ENSAYO/S REALIZADO/S: Según hojas adjuntas.

* El presente informe se compone de páginas incluidas portada y contraportada.

11-may-07

21-may-07

El presente Informe contiene la exposición de los resultados obtenidos en los ensayos de laboratorio efectuados, ajustándose a las directrices marcadas por la Norma UNE 66.803/89 "InformeTécnico. Presentación de los resultados de los ensayos".

11

10-may-07

Los ensayos son efectuados siguiendo la normativa correspondiente, directamente sobre los materiales u objetos ensayados y pertenecientes a muestras tomadas "in situ" o remitidas allaboratorio, sin más responsabilidad que la derivada de la correcta utilización de las técnicas y aplicación de procedimientos apropiados. Los resultados del presente informe se refierenexclusivamente a la muestra, producto o material indicado en el apartado correspondiente.

INFORME DE ENSAYOS DE LABORATORIO: ACTAS DE RESULTADOS

Los resultados se consideran como propiedad del Cliente y, sin autorización previa, GEOPAYMA se abstendrá de comunicarlos a un tercero. GEOPAYMA no se hace responsable, en ningún caso,de la interpretación o uso indebido que pueda hacerse de este documento, cuya reproducción parcial está totalmente prohibida. No se autoriza su publicación o reproducción sin el consentimientode GEOPAYMA, debiendo reflejarse en ella íntegramente todos los resultados obtenidos en los ensayos.

1/11

[email protected]

GE

OP

AY

MA

, S.A

.U. -

Avd

a. d

e la

Fer

rerí

a, 2

8 P

.I. L

a F

erre

ría

0811

0 M

ontc

ada

i Rei

xac

- R

eg. M

erc.

Bar

celo

na. T

omo

3211

5. F

olio

211

. Hoj

a B

207

538

- C

IF A

-620

7675

7


RESUMEN DE ENSAYOSPETICIONARIO:CLIENTE: GEOSUPORT, S.L.U. (B-64383383)DENOMINACIÓN: MUESTRAS REMITIDAS:


Nº. DE INFORME: B0113-186-07

REFERENCIA DEL LABORATORIO G07-4347 G07-4346

REFERENCIA DEL CLIENTE

SITUACIÓN S-2 P-7

TIPO DE MUESTRA MI SPT

PROFUNDIDAD, m 1.7-2.3 1.6-2.2

GRANULOMETRÍA % pasa # 5 UNE 84.3 99.5

TAMIZADO % pasa # 2 UNE 77.1 98.7

% pasa # 0.40 UNE 55.0 91.5

% pasa # 0.080 UNE 40.4 68.6

GRANULOMETRÍA % LIMOS (0.06 mm)

SEDIMENTACIÓN % ARCILLAS (0.002 mm)

LÍMITES DE L. Líquido 28.4 28.7

ATTERBERG L. Plástico 24.9 14.8

Índ. de plasticidad 3.5 13.9

CLASIFICACIÓN U.S.C.S. SM CL

PROCTOR Dens. máxima, gr/cm3

NORMAL Humedad óptima, %

PROCTOR Dens. máxima, gr/cm3

MODIFICADO Humedad óptima, %

90%, CBR / % hinch.

ÍNDICE C.B.R. 95%, CBR / % hinch.

100%, CBR / % hinch.

HUMEDAD NATURAL, %

DENSIDAD Aparente, gr/cm3

Seca, gr/cm3

DENSIDAD REL. PART. SÓLIDAS, gr/cm3

COMPRESIÓN Resistencia, kp/cm2

SIMPLE Deformación, %

f, ºcu, kp/cm2

CORTE DIRECTO / f', º

TRIAXIAL c', kp/cm2

f' residual, º

c' residual, kp/cm2

EDÓMETRO Índ. poros inicial, eo

Índ. poros final, ef

COLAPSO Índ. de colapso, I (%)

Pot. porc. colapso, Ic (%)

COMPRESIÓN Resistencia, kp/cm2

SIMPLE Deformación, %

CONFINADA Pr. De confin., Kpa

HINCHAMIENTO LIBRE, %

PRESIÓN MÁX. DE Pr. máx. hinch., kp/cm2

HINCHAMIENTO Hinch. en descarga, %

CARGA Is (50) ], Mpa

PUNTUAL EN Is (50) //, Mpa

ROCAS Ia (50), Mpa

ENSAYO BRASILEÑO, kp/cm2

SLAKE DURABILITY TEST. Índ. Sehudes, %

EQUIVALENTE DE ARENA

MATERIA ORGÁNICA, %

CARBONATOS, % CO3Ca

% SO3 0.0486 EXENTO

SULFATOS % SO4 0.0584 EXENTO

mg/kg o mg/l SO3 486.04 EXENTO

mg/kg o mg/l SO4 583.83 EXENTO

ACIDEZ BAUMANN-GULLY, ml/kg

CONTENIDO DE YESOS, % SO4Ca.H2O

SALES SOLUBLES, %

DIÓXIDO DE CARBONO, mg/l CO2

RESIDUO SECO, mg/l

PH

AMONIO, mg/l NH4+

MAGNESIO, mg/l Mg2+

GRADO DE AGRESIVIDAD (EHE) 2/11

[email protected]

GE

OP

AY

MA

, S.A

.U. -

Avd

a. d

e la

Fer

rerí

a, 2

8 P

.I. L

a F

erre

ría

0811

0 M

ontc

ada

i Rei

xac

- R

eg. M

erc.

Bar

celo

na. T

omo

3211

5. F

olio

211

. Hoj

a B

207

538

- C

IF A

-620

7675

7


Referencia del laboratorio: G07-4346

DATOS GENERALES:

INFORME NÚMERO: B0113-186-07PETICIONARIO:CLIENTE: GEOSUPORT, S.L.U. (B-64383383)DENOMINACIÓN: MUESTRAS REMITIDAS:


DATOS DE LA MUESTRA:

Situación: P-7Profundidad, m: 1.6 - 2.2

Tipo de muestra: SPT Diametro, cm: Longitud, cm:Fecha de toma: Fecha de recepción: Fecha de apertura:

Almacenamiento: CÁMARA HÚMEDA Entorno de ensayo: LABORATORIO DE GEOTECNIA

Medio de apertura: MANUAL Operador: BMA

DESCRIPCIÓN DE LA MUESTRA:

Nivel dif.

1.6 mARCILLA CON BASTANTE ARENA. TONALIDAD MARRÓN-ROJIZA.

2.2 m

CLASIFICACIÓN U.S.C.S: CL

ENSAYOS REALIZADOS:ANÁLISIS GRANULOMÉTRICO POR TAMIZADO - UNE 103101:1995LÍMITES DE ATTERBERG - UNE 103103:1994 - UNE 103104:1993CONTENIDO CUALITATIVO DE SULFATOS - UNE 103202:1995

OBSERVACIONES:

La información contenida en esta ficha de apertura afecta exclusivamente a las hojas de ensayo siguientes con el mismo número de

referencia de la muestra. Cada ensayo se realiza según la Norma o procedimiento indicado en la hoja de ensayo correspondiente.

16/5/200710/5/2007

ObservacionesLitologíaP- penetrómetro manual, V- vane-test manual: kp/cm2

11/5/2007

Área Acreditación

NO ACREDITADO

APERTURA Y DESCRIPCION DE MUESTRAIAT-SUE.APER.001

3/11

[email protected]

GE

OP

AY

MA

, S.A

.U. -

Avd

a. d

e la

Fer

rerí

a, 2

8 P

.I. L

a F

erre

ría

0811

0 M

ontc

ada

i Rei

xac

- R

eg. M

erc.

Bar

celo

na. T

omo

3211

5. F

olio

211

. Hoj

a B

207

538

- C

IF A

-620

7675

7



Tamices (*) Retenido tamices Pasa en muestra total Cálculos previosASTM UNE Parcial Total Muestra total seca aire, g

Desig. mm mm g g g % M. > 20 mm, total lav. y seca, gM. < 20 mm, seca aire ensay., g

4" 101.6 100 M. 20-2 mm, lavada y seca, g3" 76.2 80 M. 20-2 mm, total lav. y seca, g

2.5" 63.5 63 M. > 2 mm, lavada y seca, g2" 50.8 50 M. < 2 mm, ensay. seca aire, g

1.5" 38.1 40 M. < 2 mm, ensayada y seca, g1" 25.4 25 M. < 2 mm, total y seca, g

3/4" 19.1 20 Muestra total seca, g1/2" 12.7 12.53/8" 9.52 101/4" 6.35 6.3Nº4 4.75 5Nº10 2 2Nº30 0.59 0.63Nº40 0.42 0.4Nº70 0.21 0.2

Nº200 0.074 0.08(*) Se utilizan para el ensayo los tamices de la serie UNE.

% GRAVA > 2 mm 1.3 % ARENA 2-0.08 mm 30.0 % FINOS <0.08 mm% Bolos > 63 mm % Grava gruesa 63-20 mm 0.0 % Arena gruesa 2-0.63 mm 4.1

0.0 % Grava media 20-6.3 mm 0.5 % Arena media 0.63-0.2 mm 12.4 68.6% Grava fina 6.3-2 mm 0.8 % Arena fina 0.2-0.08 mm 13.5

#¡REF!

OBSERVACIONES:

OPERADOR: IRP INFORME Nº: B0113-186-07

ANÁLISIS GRANULOMÉTRICO DE SUELOS POR TAMIZADOUNE 103.101/95

Área Acreditación

GTL

Humedad higroscópica, % (fracción inferior a 2 mm)

Factor de corrección, f (fracción inferior a 2 mm)

0.00

1.0000

95.9797.26

1.291.29

95.9795.97

97.260.00

97.261.29

1.0000

1.0000Factor de corrección, f 1

(fracción entre 20 y 2 mm)

Factor de corrección, f 2

(fracción inferior a 2 mm)

91.582.268.666.75

79.90

99.598.794.5

100.0

95.9791.9589.00

97.2696.7496.74

100.099.5

97.26

13.15

0.000.520.000.774.022.959.10

Tipo de suelo según clasificación DIN4022 (con aberturas de tamiz aproximadas)

Representación gráfica

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

0.0010.010.1110100

Tamaño de las partículas en mm

% q

ue

pas

a

4/11

[email protected]

GE

OP

AY

MA

, S.A

.U. -

Avd

a. d

e la

Fer

rerí

a, 2

8 P

.I. L

a F

erre

ría

0811

0 M

ontc

ada

i Rei

xac

- R

eg. M

erc.

Bar

celo

na. T

omo

3211

5. F

olio

211

. Hoj

a B

207

538

- C

IF A

-620

7675

7



Nº de golpes 19 27 Agua, g 1.34 Agua, g 4.31 3.95 Tara+Suelo+Agua, g 19.95 Tara+Suelo+Agua, g 33.91 32.54 Tara+Suelo, g 18.61 Tara+Suelo, g 29.60 28.59 Tara, g 9.54 Tara, g 15.30 14.42 Suelo, g 9.07 Suelo, g 14.30 14.17 % Humedad 14.8 % Humedad 30.1 27.9

OBSERVACIONES:

OPERADOR: BMA INFORME Nº: B0113-186-07

13.9ÍND. DE PLASTICIDAD

ResultadosLímite PlásticoLímite Líquido

28.7

14.8

LÍMITE LÍQUIDO

LÍMITE PLÁSTICO

Área Acreditación

GTLLÍMITES LÍQUIDO Y PLÁSTICO DE UN SUELO

UNE 103.103/94 - UNE 103.104/93


28.7

10

100

10

Número de golpes

% d

e h

um

edad

4025

5/11

[email protected]

GE

OP

AY

MA

, S.A

.U. -

Avd

a. d

e la

Fer

rerí

a, 2

8 P

.I. L

a F

erre

ría

0811

0 M

ontc

ada

i Rei

xac

- R

eg. M

erc.

Bar

celo

na. T

omo

3211

5. F

olio

211

. Hoj

a B

207

538

- C

IF A

-620

7675

7



* CONTENIDO CUALITATIVO DE SULFATOS SOLUBLES EN LOS SUELOS - EHE-98 (ANEJO 5)Área de Acreditación: GTL

Masa de suelo analizada:

RESULTADO:

OBSERVACIONES:

OPERADOR: SGG INFORME Nº: B0113-186-07

DETERMINACIÓN DE PARÁMETROS QUÍMICOSEN LOS SUELOS

g

mg/kg SO3mg/kg SO4

EXENTOEXENTOEXENTO

10.1870

EXENTO% SO3% SO4

6/11

[email protected]

GE

OP

AY

MA

, S.A

.U. -

Avd

a. d

e la

Fer

rerí

a, 2

8 P

.I. L

a F

erre

ría

0811

0 M

ontc

ada

i Rei

xac

- R

eg. M

erc.

Bar

celo

na. T

omo

3211

5. F

olio

211

. Hoj

a B

207

538

- C

IF A

-620

7675

7



DATOS GENERALES:

INFORME NÚMERO: B0113-186-07PETICIONARIO:CLIENTE: GEOSUPORT, S.L.U. (B-64383383)DENOMINACIÓN: MUESTRAS REMITIDAS:


DATOS DE LA MUESTRA:

Situación: S-2Profundidad, m: 1.7 - 2.3

Tipo de muestra: MI Diametro, cm: 6 Longitud, cm: 47

Fecha de toma: Fecha de recepción: Fecha de apertura:

Almacenamiento: CÁMARA HÚMEDA Entorno de ensayo: LABORATORIO DE GEOTECNIA

Medio de apertura: EXTRACTOR HIDRAÚLICO CONTROLS Operador: IRP

DESCRIPCIÓN DE LA MUESTRA:

Nivel dif.

1.7 mLIMO ARENOSO Y CON BASTANTES NÓDULOS.TONALIDAD MARRÓN CLARA-BLANQUECINA CON MATICES NEGRUZCOS.

2.17 m

CLASIFICACIÓN U.S.C.S: SM

ENSAYOS REALIZADOS:ANÁLISIS GRANULOMÉTRICO POR TAMIZADO - UNE 103101:1995LÍMITES DE ATTERBERG - UNE 103103:1994 - UNE 103104:1993CONTENIDO CUANTITATIVO DE SULFATOS - UNE 103201:1996

OBSERVACIONES:

La información contenida en esta ficha de apertura afecta exclusivamente a las hojas de ensayo siguientes con el mismo número de

referencia de la muestra. Cada ensayo se realiza según la Norma o procedimiento indicado en la hoja de ensayo correspondiente.

16/5/200710/5/2007

ObservacionesLitologíaP- penetrómetro manual, V- vane-test manual: kp/cm2

11/5/2007

Área Acreditación

NO ACREDITADO

APERTURA Y DESCRIPCION DE MUESTRAIAT-SUE.APER.001

7/11

[email protected]

GE

OP

AY

MA

, S.A

.U. -

Avd

a. d

e la

Fer

rerí

a, 2

8 P

.I. L

a F

erre

ría

0811

0 M

ontc

ada

i Rei

xac

- R

eg. M

erc.

Bar

celo

na. T

omo

3211

5. F

olio

211

. Hoj

a B

207

538

- C

IF A

-620

7675

7



Tamices (*) Retenido tamices Pasa en muestra total Cálculos previosASTM UNE Parcial Total Muestra total seca aire, g

Desig. mm mm g g g % M. > 20 mm, total lav. y seca, gM. < 20 mm, seca aire ensay., g

4" 101.6 100 M. 20-2 mm, lavada y seca, g3" 76.2 80 M. 20-2 mm, total lav. y seca, g

2.5" 63.5 63 M. > 2 mm, lavada y seca, g2" 50.8 50 M. < 2 mm, ensay. seca aire, g

1.5" 38.1 40 M. < 2 mm, ensayada y seca, g1" 25.4 25 M. < 2 mm, total y seca, g

3/4" 19.1 20 Muestra total seca, g1/2" 12.7 12.53/8" 9.52 101/4" 6.35 6.3Nº4 4.75 5Nº10 2 2Nº30 0.59 0.63Nº40 0.42 0.4Nº70 0.21 0.2

Nº200 0.074 0.08(*) Se utilizan para el ensayo los tamices de la serie UNE.

% GRAVA > 2 mm 22.9 % ARENA 2-0.08 mm 36.7 % FINOS <0.08 mm% Bolos > 63 mm % Grava gruesa 63-20 mm 2.6 % Arena gruesa 2-0.63 mm 8.9

0.0 % Grava media 20-6.3 mm 11.1 % Arena media 0.63-0.2 mm 19.4 40.4% Grava fina 6.3-2 mm 9.2 % Arena fina 0.2-0.08 mm 8.4

#¡REF!

OBSERVACIONES:

OPERADOR: IRP INFORME Nº: B0113-186-07

ANÁLISIS GRANULOMÉTRICO DE SUELOS POR TAMIZADOUNE 103.101/95

Área Acreditación

GTL

Humedad higroscópica, % (fracción inferior a 2 mm)

Factor de corrección, f (fracción inferior a 2 mm)

0.00

1.0000

595.37772.54

157.01177.1795.3895.38

772.5420.16752.38157.01

6.2421

1.0000Factor de corrección, f 1

(fracción entre 20 y 2 mm)

Factor de corrección, f 2

(fracción inferior a 2 mm)

55.048.840.4312.10

376.77

84.377.168.1

100.0

100.097.493.1

595.37526.33425.21

719.01701.11666.38651.22

90.886.3

772.54752.38

772.54

17.9034.7315.1655.85

0.0020.1633.37

11.0616.207.76

10.36

Tipo de suelo según clasificación DIN4022 (con aberturas de tamiz aproximadas)


0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

0.0010.010.1110100

Tamaño de las partículas en mm

% q

ue

pas

a

8/11

[email protected]

GE

OP

AY

MA

, S.A

.U. -

Avd

a. d

e la

Fer

rerí

a, 2

8 P

.I. L

a F

erre

ría

0811

0 M

ontc

ada

i Rei

xac

- R

eg. M

erc.

Bar

celo

na. T

omo

3211

5. F

olio

211

. Hoj

a B

207

538

- C

IF A

-620

7675

7



Nº de golpes 15 31 Agua, g 1.84 Agua, g 3.90 3.98 Tara+Suelo+Agua, g 21.94 Tara+Suelo+Agua, g 29.85 33.42 Tara+Suelo, g 20.10 Tara+Suelo, g 25.95 29.44 Tara, g 12.70 Tara, g 12.87 15.24 Suelo, g 7.40 Suelo, g 13.08 14.20 % Humedad 24.9 % Humedad 29.8 28.0

OBSERVACIONES:

OPERADOR: BMA INFORME Nº: B0113-186-07

3.5ÍND. DE PLASTICIDAD

ResultadosLímite PlásticoLímite Líquido

28.4

24.9

LÍMITE LÍQUIDO

LÍMITE PLÁSTICO

Área Acreditación

GTLLÍMITES LÍQUIDO Y PLÁSTICO DE UN SUELO

UNE 103.103/94 - UNE 103.104/93


28.4

10

100

10

Número de golpes

% d

e h

um

edad

4025

9/11

[email protected]

GE

OP

AY

MA

, S.A

.U. -

Avd

a. d

e la

Fer

rerí

a, 2

8 P

.I. L

a F

erre

ría

0811

0 M

ontc

ada

i Rei

xac

- R

eg. M

erc.

Bar

celo

na. T

omo

3211

5. F

olio

211

. Hoj

a B

207

538

- C

IF A

-620

7675

7



* CONTENIDO CUANTITATIVO DE SULFATOS SOLUBLES EN LOS SUELOS - EHE-98 (ANEJO 5)Área de Acreditación: GTL

Masa de suelo analizada:

RESULTADO:

OBSERVACIONES:

OPERADOR: SGG INFORME Nº: B0113-186-07

DETERMINACIÓN DE PARÁMETROS QUÍMICOSEN LOS SUELOS

g

mg/kg SO3mg/kg SO4

486.04583.830.0486

10.1199

0.0584% SO3% SO4

10/11

[email protected]

GE

OP

AY

MA

, S.A

.U. -

Avd

a. d

e la

Fer

rerí

a, 2

8 P

.I. L

a F

erre

ría

0811

0 M

ontc

ada

i Rei

xac

- R

eg. M

erc.

Bar

celo

na. T

omo

3211

5. F

olio

211

. Hoj

a B

207

538

- C

IF A

-620

7675

7


Fecha edición: Nº. Informe:

CLIENTE: GEOSUPORT, S.L.U. (B-64383383)DENOMINACIÓN: MUESTRAS REMITIDAS:


GEOPAYMA, S.A.U.

Laboratorio Acreditado por la Generalitat de Catalunya (18-04-06), de conformidad con el Decret 257/2003de 21 de octubre sobre la Acreditación de los Laboratorios de Ensayos de la Construcción, en las siguientesÁreas Técnicas:

GTL Área de ensayos de laboratorio de geotecnia.Número de identificación a efectos registrales: 06162GTL06(B+C)

GTC Área de sondeos, toma de muestras y ensayos 'in situ' para reconocimientos geotécnicos.Número de identificación a efectos registrales: 06161GTC06(B)

GEOPAYMA, S.A.U. es miembro fundador de la Asociación Catalana de Empresas de Sondeos y EstudiosGeotécnicos (ACESEG)GEOPAYMA, S.A.U. es miembro de la Asociació de Consultors i Empreses de Geologia Aplicada de Catalunya(ACEGAC)

GEOPAYMA, S.A.U. tiene implantado un Sistema Integrado de Gestión, certificado según las siguientes normasy con los siguientes números de registro (lo que no implica la certificación del presente producto):

GEOPAYMA, S.A.U. GEOPAYMA, S.A.U.Montcada i Reixac Montcada i Reixac

Fdo. FRANCISCO GARCÍA FERNÁNDEZ Fdo. ALFONSO GÓMEZ GONZÁLEZGeólogo GeólogoDirector del Laboratorio Responsable Área de Ensayo GTL

ENSAYOS REALIZADOS EN EL LABORATORIO DE MONTCADA I REIXAC

- UNE-EN-9001:2000. Sistemas de Gestión de la Calidad. Requisitos - Certificado nº 3572/ER/09/04 (29-09-04)- UNE-EN-14001:2004. Sistemas de Gestión Ambiental. Requistos con Orientación para su Uso - Certificado nº 584/MA/03/05 (02-03-05)

- OHSAS18001:1999. Sistemas de Gestión de la Seguridad y Salud en el Trabajo - Certificado nº 046/SE/06/05 (08-06-05)- PNE 165010 Ex. Ética. Sistemas de gestión de la Responsabilidad Social Corporativa - Certificado nº 07/GE/05/05 (25-05-05)

21/5/2007 B0113-186-07

ÁREA DE ENSAYO GTLINFORME DE ENSAYOS DE LABORATORIO

11/11

GEOSUPORT S.L.U.


annexes

ANNEX 4: CÀLCULS JUSTIFICATIUS

GEOSUPORT S.L.U.

informe: 20070343

CÀLCULO DE LA CIMENTACIÓN SECTOR GREGAL LOSA 6.3 x 3.0 m, z = 1 m Qad: 215 kPa, Qad-s = 30 kPa, F = 22, s = 1.3 cm CAPACIDAD PORTANTE DE LAS CIMENTACIONES SUPERFICIALES CÁLCULO DE LA CIMENTACIÓN SEGUN BRINCH-HANSEN Qult = c' * Nc * Sc * Dc * Gc * Bc + q' * Nq * Sq * Dq * Gq * Bq + + 0.5 * g' * B * Ng * Sg * Dg * Gg * Bg (condiciones drenadas) Nc= 24.282 Nq= 13.474 Ng= 9.612 Sc= 1.264 Sq= 1.245 Sg= 0.810 Dc= 1.133 Dq= 1.101 Dg= 1.000 Ic= 1.000 Iq= 1.000 Ig= 1.000 Gc= 1.000 Gq= 1.000 Gg= 1.000 Bc= 1.000 Bq= 1.000 Bg= 1.000 Qult= 1715.6 [kN/m²] Qadm= 571.87[kN/m²] (por Fs=3.00) CÁLCULO DE LA CIMENTACIÓN SEGUN BRINCH-HANSEN Qult = 5.14 * Su * (1 + Sc + Dc - Ic - Bc - Gc) + qt (condiciones non drenadas) Sc= 0.095 Dc= 0.133 Ic= 0.000 Gc= 0.000 Bc= 0.000 Qult= 645.99 [kN/m²] Qadm= 215.33[kN/m²] (por Fs=3.00) Qadm= 228.66[kN/m²] (NETA para Fs=3.00)

DESCRIPCIÓN DE LA CIMENTACIÓN: Cimentación Rectangular: dimensiones 3.00(B) x 6.30(L) [m] Prof. nivel de cimentación [m] 1.00 Inclin. nivel cimentación [°] 0.00 Inclin. del terreno [°] 0.00 Carga normal [kN] 549.00 Carga transv. (anch.) [kN] 0.00 Carga transv. (long.) [kN] 0.00 Momento (anch.) [kN m] 0.00 Momento (long.) [kN m] 0.00 F.S. requerido [-] 3.00 Area cimentación [m²] 18.90 Área efectiva [m²] 18.90 Tensión vert. ef. [kN/m²] 29.05 PARAMETROS GEOTECNICOS MEDIDOS: Ángulo de rozamiento (phi) [°] 27.19 Cohesión (c') [kN/m²] 31.69 Resistencia al corte n.d. (su) [kN/m²] 99.13 Densidad efectiva (g') [kN/m³] 20.89 Densidad total (gt) [kN/m³] 20.89 Tensión efectiva en el nivel de cimentación (q') [kN/m²] 20.00 Tensión total en el nivel de cimentación (qt) [kN/m²] 20.00 DESCRIPCION DE LA ESTRATIGRAFIA n. prof.[m] Gn[kN/m³] Gs[kN/m³] phi[°] c'[kN/m²] Su[kN/m²] u[kN/m²] 1 2.00 20.00 20.00 26.00 5.00 25.00 0.00 2 5.50 21.50 21.50 28.00 50.00 150.00 0.00 3 10.00 21.00 21.00 35.00 0.00 0.00 0.00 FACTORES DE SEGURIDAD RESULTANTES: Factor de seguridad (Hansen - condiciones drenadas) 59.06 [-] Factor de seguridad (Hansen - condiciones non drenadas) 22.24 [-] Factor de seguridad NETO (Hansen - condiciones no drenadas) 69.19 [-]

GEOSUPORT S.L.U.

informe: 20070343

ASENTAMIENTOS DE LAS CIMENTACIONES SUPERFICIALES TABLA DE RESUMEN DESCRIPCIÓN DE LA CIMENTACIÓN Cimentación Rectangular Anchura [m] 3.00 Longitud [m] 6.30 Prof. nivel de cimentación [m] 1.00 Carga normal [kN] 549.00 Momento (anchura) [kN m] 0.00 Momento (longitud) [kN m] 0.00 Presión de preconsol. [kN/m²] 0.00 Duración consolidación [y] Inf. El peso del terreno extraído no ha sido restado de la carga aplicada. La presión vertical se ha calculado a partir del nivel de cimentación. La presión vertical se ha calculado en términos de presión total. GEOMETRÍA DEL NIVEL FREÁTICO Nivel freático ausente ASENTAMIENTOS (mm) Posición punto Totales centro 12.55 bajo/izquierda 4.04 izquierda 7.30 alto/izquierda 4.04 alto 6.80 alto/derecha 4.04 derecha 7.30 bajo/derecha 4.04 bajo 6.80 FÓRMULAS DE CÁLCULO DE ASENTAMIENTOS dh=H×dp/Es

DESCRIPCION DE LA ESTRATIGRAFIA n. prof. [m] GN

[kN/m³] GS [kN/m³]

Es [MPa]

Eed [MPa]

Cr' [-] Cc' [-] Cv [m²/y]

1 2.00 20.00 20.00 2.90 0.00 0.000 0.000 0.000 2 5.50 21.50 21.50 23.00 0.00 0.000 0.000 0.000 3 10.00 21.00 21.00 42.00 0.00 0.000 0.000 0.000 SECTOR XALOC: APOYO SOBRE RELLENOS: LOSA 13.7 x 3.0 m, z = 1 m Qad: 310 kPa, Qad-s = 30 kPa, F = 30, s = 1.3 cm CAPACIDAD PORTANTE DE LAS CIMENTACIONES SUPERFICIALES CÁLCULO DE LA CIMENTACIÓN SEGUN BRINCH-HANSEN Qult = c' * Nc * Sc * Dc * Gc * Bc + q' * Nq * Sq * Dq * Gq * Bq + + 0.5 * g' * B * Ng * Sg * Dg * Gg * Bg (condiciones drenadas) Nc= 31.220 Nq= 19.346 Ng= 16.171 Sc= 1.136 Sq= 1.129 Sg= 0.912 Dc= 1.133 Dq= 1.095 Dg= 1.000 Ic= 1.000 Iq= 1.000 Ig= 1.000 Gc= 1.000 Gq= 1.000 Gg= 1.000 Bc= 1.000 Bq= 1.000 Bg= 1.000 Qult= 1702.6 [kN/m²] Qadm= 567.54[kN/m²] (por Fs=3.00) CÁLCULO DE LA CIMENTACIÓN SEGUN BRINCH-HANSEN Qult = Su * Nc * Sc * Dc * Gc * Bc + qt * Nq * Sq * Dq * Gq * Bq + + 0.5 * gt * B * Ng * Sg * Dg * Gg * Bg (condiciones non drenadas) Nc= 16.750 Nq= 7.727 Ng= 4.052 Sc= 1.101 Sq= 1.088 Sg= 0.912 Dc= 1.133 Dq= 1.105 Dg= 1.000 Gc= 1.000 Gq= 1.000 Gg= 1.000

GEOSUPORT S.L.U.

informe: 20070343

Bc= 1.000 Bq= 1.000 Bg= 1.000 Qult= 944.36 [kN/m²] Qadm= 314.79[kN/m²] (por Fs=3.00) DESCRIPCIÓN DE LA CIMENTACIÓN: Cimentación Rectangular: dimensiones 3.00(B) x 13.70(L) [m] Prof. nivel de cimentación [m] 1.00 Inclin. nivel cimentación [°] 0.00 Inclin. del terreno [°] 0.00 Carga normal [kN] 1300.00 Carga transv. (anch.) [kN] 0.00 Carga transv. (long.) [kN] 0.00 Momento (anch.) [kN m] 0.00 Momento (long.) [kN m] 0.00 F.S. requerido [-] 3.00 Area cimentación [m²] 41.10 Área efectiva [m²] 41.10 Tensión vert. ef. [kN/m²] 31.63 PARAMETROS GEOTECNICOS MEDIDOS: Ángulo de rozamiento (phi) [°] 30.44 Cohesión (c') [kN/m²] 18.90 Resistencia al corte n.d. (su) [kN/m²] 30.72 Densidad efectiva (g') [kN/m³] 21.00 Densidad total (gt) [kN/m³] 21.00 Tensión efectiva en el nivel de cimentación (q') [kN/m²] 20.00 Tensión total en el nivel de cimentación (qt) [kN/m²] 20.00 DESCRIPCION DE LA ESTRATIGRAFIA n. prof.[m] Gn[kN/m³] Gs[kN/m³] phi[°] c'[kN/m²] Su[kN/m²] u[kN/m²] 1 1.80 20.00 20.00 26.00 5.00 25.00 0.00 2 2.00 21.00 21.00 26.00 25.00 100.00 0.00 3 10.00 21.50 21.50 33.00 25.00 0.00 0.00

FACTORES DE SEGURIDAD RESULTANTES: Factor de seguridad (Hansen - condiciones drenadas) 53.83 [-] Factor de seguridad (Hansen - condiciones non drenadas) 29.86 [-] ASENTAMIENTOS DE LAS CIMENTACIONES SUPERFICIALES TABLA DE RESUMEN DESCRIPCIÓN DE LA CIMENTACIÓN Cimentación Rectangular Anchura [m] 3.00 Longitud [m] 13.70 Prof. nivel de cimentación [m] 1.00 Carga normal [kN] 1300.00 Momento (anchura) [kN m] 0.00 Momento (longitud) [kN m] 0.00 Presión de preconsol. [kN/m²] 0.00 Duración consolidación [y] Inf. El peso del terreno extraído no ha sido restado de la carga aplicada. La presión vertical se ha calculado a partir del nivel de cimentación. La presión vertical se ha calculado en términos de presión total. GEOMETRÍA DEL NIVEL FREÁTICO Nivel freático ausente ASENTAMIENTOS (mm) Posición punto Totales centro 12.91 bajo/izquierda 4.25 izquierda 7.90 alto/izquierda 4.25 alto 6.86 alto/derecha 4.25 derecha 7.90 bajo/derecha 4.25 bajo 6.86

GEOSUPORT S.L.U.

informe: 20070343

FÓRMULAS DE CÁLCULO DE ASENTAMIENTOS dh=H×dp/Es DESCRIPCION DE LA ESTRATIGRAFIA n. prof. [m] GN


Es [MPa]

Eed [MPa]

Cr' [-] Cc' [-] Cv [m²/y]

1 1.80 20.00 20.00 2.90 0.00 0.000 0.000 0.000 2 2.00 21.00 21.00 10.00 0.00 0.000 0.000 0.000 3 10.00 21.50 21.50 25.00 0.00 0.000 0.000 0.000 SECTOR XALOC: APOYO SOBRE TERRENO NATURAL: LOSA 13.7 x 3.0 m, z = 1 m Qad: 470 kPa, Qad-s = 50 kPa, F = 19, s = 1.3 cm CAPACIDAD PORTANTE DE LAS CIMENTACIONES SUPERFICIALES CÁLCULO DE LA CIMENTACIÓN SEGUN BRINCH-HANSEN Qult = c' * Nc * Sc * Dc * Gc * Bc + q' * Nq * Sq * Dq * Gq * Bq + + 0.5 * g' * B * Ng * Sg * Dg * Gg * Bg (condiciones drenadas) Nc= 27.839 Nq= 16.425 Ng= 12.820 Sc= 1.129 Sq= 1.121 Sg= 0.912 Dc= 1.067 Dq= 1.049 Dg= 1.000 Ic= 1.000 Iq= 1.000 Ig= 1.000 Gc= 1.000 Gq= 1.000 Gg= 1.000 Bc= 1.000 Bq= 1.000 Bg= 1.000 Qult= 1413.3 [kN/m²] Qadm= 471.10[kN/m²] (por Fs=3.00) CÁLCULO DE LA CIMENTACIÓN SEGUN BRINCH-HANSEN Qult = Su * Nc * Sc * Dc * Gc * Bc + qt * Nq * Sq * Dq * Gq * Bq + + 0.5 * gt * B * Ng * Sg * Dg * Gg * Bg (condiciones non drenadas)

Nc= 10.939 Nq= 3.919 Ng= 1.168 Sc= 1.078 Sq= 1.058 Sg= 0.912 Dc= 1.067 Dq= 1.049 Dg= 1.000 Gc= 1.000 Gq= 1.000 Gg= 1.000 Bc= 1.000 Bq= 1.000 Bg= 1.000 Qult= 950.12 [kN/m²] Qadm= 316.71[kN/m²] (por Fs=3.00) DESCRIPCIÓN DE LA CIMENTACIÓN: Cimentación Rectangular: dimensiones 3.00(B) x 13.70(L) [m] Prof. nivel de cimentación [m] 0.50 Inclin. nivel cimentación [°] 0.00 Inclin. del terreno [°] 0.00 Carga normal [kN] 2100.00 Carga transv. (anch.) [kN] 0.00 Carga transv. (long.) [kN] 0.00 Momento (anch.) [kN m] 0.00 Momento (long.) [kN m] 0.00 F.S. requerido [-] 3.00 Area cimentación [m²] 41.10 Área efectiva [m²] 41.10 Tensión vert. ef. [kN/m²] 51.09 PARAMETROS GEOTECNICOS MEDIDOS: Ángulo de rozamiento (phi) [°] 28.99 Cohesión (c') [kN/m²] 25.00 Resistencia al corte n.d. (su) [kN/m²] 69.18 Densidad efectiva (g') [kN/m³] 21.21 Densidad total (gt) [kN/m³] 21.21 Tensión efectiva en el nivel de cimentación (q') [kN/m²] 10.50 Tensión total en el nivel de cimentación (qt) [kN/m²] 10.50 DESCRIPCION DE LA ESTRATIGRAFIA n. prof.[m] Gn[kN/m³] Gs[kN/m³] phi[°] c'[kN/m²] Su[kN/m²] u[kN/m²] 1 2.00 21.00 21.00 26.00 25.00 100.00 0.00 2 10.00 21.50 21.50 33.00 25.00 0.00 0.00

GEOSUPORT S.L.U.

informe: 20070343

FACTORES DE SEGURIDAD RESULTANTES: Factor de seguridad (Hansen - condiciones drenadas) 27.66 [-] Factor de seguridad (Hansen - condiciones non drenadas) 18.60 [-] ASENTAMIENTOS DE LAS CIMENTACIONES SUPERFICIALES TABLA DE RESUMEN DESCRIPCIÓN DE LA CIMENTACIÓN Cimentación Rectangular Anchura [m] 3.00 Longitud [m] 13.70 Prof. nivel de cimentación [m] 0.50 Carga normal [kN] 2100.00 Momento (anchura) [kN m] 0.00 Momento (longitud) [kN m] 0.00 Presión de preconsol. [kN/m²] 0.00 Duración consolidación [y] Inf. El peso del terreno extraído no ha sido restado de la carga aplicada. La presión vertical se ha calculado a partir del nivel de cimentación. La presión vertical se ha calculado en términos de presión total. GEOMETRÍA DEL NIVEL FREÁTICO Nivel freático ausente ASENTAMIENTOS (mm) Posición punto Totales centro 12.90 bajo/izquierda 4.54 izquierda 8.54 alto/izquierda 4.54 alto 6.79 alto/derecha 4.54 derecha 8.54 bajo/derecha 4.54 bajo 6.79

FÓRMULAS DE CÁLCULO DE ASENTAMIENTOS dh=H×dp/Es DESCRIPCION DE LA ESTRATIGRAFIA n. prof. [m] GN


Es [MPa]

Eed [MPa]

Cr' [-] Cc' [-] Cv [m²/y]

1 2.00 21.00 21.00 10.00 0.00 0.000 0.000 0.000 2 10.00 21.50 21.50 25.00 0.00 0.000 0.000 0.000

informe: 20070343

VALORACIÓN DEL MÓDULO DE BALASTO DE UNA CIMENTACIÓN MEDIANTE CÁLCULORETROSPECTIVO, A PARTIR DEL ASIENTO DEDUCIDO DE UN MODELO MULTICAPA

valor del asiento de cálculo 1.3 cm

módulo de deformación terreno (modelo una capa:) 8.5 MPa

DESCRIPCIÓN DE LA CIMENTACIÓN

carga axil estimada para la cimentaciónzapata corrida Qaxil: KN/mlzapata aislada Qaxil: 567 KN

Rigidez de la cimentación en relación al terreno:

cimentación rígida (1) o flexible (2): 2

Geometría de la cimentación

B (m) L (m) A (m2) L/B I qw KN/m2 s (cm)Zapata corrida:

Zapata / losa cuadrada:Zapata / losa rectangular: 3.00 6.30 18.90 2.10 1.3 30 1.3

Zapata / losa circular (diámetro):

qw: tensión en la base de la cimentación asiento modelo multicapa:s: asiento (cm) s = [ q a B (1-v 2 ) I ] / Em 1.3 cmI: factor de influencia por la geometría de la cimentación

VALORACIÓN DEL COEFICIENTE DE BALASTO:

MN/m3 kg/cm3 MN/m3 kg/cm3 MN/m3 kg/cm3

Zapata corrida:Zapata o losa cuadrada:

Zapata o losa rectangular: 2.94 0.30 29.0 3.0Zapata o losa circular:

según Vogt, Kogler y ScheidigKs de la cimentación

suelo coherente suelo granularKs1 del terreno (para placa de 0.3 x 0.3 m)

informe: 20070343

VALORACIÓN DEL MÓDULO DE BALASTO DE UNA CIMENTACIÓN MEDIANTE CÁLCULORETROSPECTIVO, A PARTIR DEL ASIENTO DEDUCIDO DE UN MODELO MULTICAPA

valor del asiento de cálculo 1.3 cm

módulo de deformación terreno (modelo una capa:) 20 MPa

DESCRIPCIÓN DE LA CIMENTACIÓN

carga axil estimada para la cimentaciónzapata corrida Qaxil: KN/mlzapata aislada Qaxil: 2055 KN

Rigidez de la cimentación en relación al terreno:

cimentación rígida (1) o flexible (2): 2

Geometría de la cimentación

B (m) L (m) A (m2) L/B I qw KN/m2 s (cm)Zapata corrida:

Zapata / losa cuadrada:Zapata / losa rectangular: 3.00 13.70 41.10 4.57 1.8 50 1.3

Zapata / losa circular (diámetro):

qw: tensión en la base de la cimentación asiento modelo multicapa:s: asiento (cm) s = [ q a B (1-v 2 ) I ] / Em 1.3 cmI: factor de influencia por la geometría de la cimentación

VALORACIÓN DEL COEFICIENTE DE BALASTO:

MN/m3 kg/cm3 MN/m3 kg/cm3 MN/m3 kg/cm3

Zapata corrida:Zapata o losa cuadrada:

Zapata o losa rectangular: 5.34 0.55 52.6 5.4Zapata o losa circular:

según Vogt, Kogler y ScheidigKs de la cimentación

suelo coherente suelo granularKs1 del terreno (para placa de 0.3 x 0.3 m)

Avda. 11 de Setembre 96 1-D 08208 Sabadell 93 716 72 78

[email protected]

projecte bÀsic i d'execuciÓ construcciÓ de …...projecte bÀsic i d'execuciÓ...

Documents