projecte bÀsic i d'execuciÓ condicionament del mas … · 4-2 obra nova 4-3 obra nova 5-1...

PROJECTE BÀSIC I D'EXECUCIÓ

CONDICIONAMENT DEL MAS DEL ABEURADOR COM A CENTRE

D'INTERPRETACIÓ ARQUEOLÒGICA DEL JACIMENT DE LA BOELLA

FASE I

AJUNTAMENT DE LA CANONJA

Serveis Tècnics Municipals

JULIOL 2015

C/ Raval, 1143110 LA CANONJA (Tarragona)Tel. 977 543 489 · Fax 977 540 [email protected]

Projecte bàsic i d’execució.Condicionament del Mas del Abeurador com a Centre d'Interpretació arqueològica - FASE I Memòria de projecte adaptada al CTE

Memòria de projecte bàsic i d’execucióconforme al CTE (Real Decreto 314/2006, de 17 demarç, pel qual s’aprova el Codi Tècnic del’Edificació)


Fulla resum dels dades generals:

Fase de projecte: FASE I – ESTRUCTURA I TANCAMENTS DEL MAS

Títol del Projecte: CONDICIONAMENT DEL MAS DE ABEURADOR COMA CENTRE D'INTERPRETACIÓ ARQUEOLÒGICA

Emplaçament: CAMÍ VELL DE REUS 39

Usos de l’edifici

Us principal de l’edifici:

residencial Turístic/cultural transport sanitaricomercial industrial espectacles esportiuoficines religiós agrícola educació

Usos subsidiaris de l’edifici:

residencial Garatges Locals Altres: Oficines

Nº Plantes Sobre rasant 3 Sota rasant: 0

Superfícies

Superfície total construïda s/ rasant 1.003,63 m2 Superfície total 1.003,63 m2

Superfície total construïda b/ rasant 0,00 m2 pressupost execució material 507.257,44 €

Estadística

nova planta rehabilitació habitatge lliure num. habitatges 0

legalització reforma-ampliació VP pública num. locals 0

VP privadanum. places garatge

0

Control de contingut del projecte:

I. MEMÒRIA

1. Memòria descriptivaME 1.1 AgentsME 1.2 Informació prèviaME 1.3 Memòria històricaME 1.4 Descripció estat actualME 1.5 Fases d’intervencióME 1.6 Objectius i abast de la propostaME 1.7 Descripció i justificació de la proposta d’intervencióME 1.8 Normativa d’aplicacióME 1.9 Adequació a la normativa urbanística i de Protecció del Patrimoni

ME 1.10 Descripció del projecteME 1.11 Prestacions de l’edifici

2. Memòria constructivaMC 2.1 Desmuntatges i enderrocsMC 2.2 Sistema estructuralMC 2.3 Tancaments i cobertesMC 2.4 Urbanització i accessos

3. Compliment del CTE DB-SI 3.1 Exigències bàsiques de seguretat estructural.DB-SU 3.2 Exigències bàsiques de seguretat en cas d'incendi.DB-SUA 3.3 Exigències bàsiques de seguretat d’ús i accessibilitat.DB-HS 3.4 Exigències bàsiques de salubritat.DB-HR 3.5 Exigències bàsiques de protecció enfront el soroll.

4. Annexes a la memòria i compliment d'altres normatives4.1.- Pla de control de qualitat

4.2.- Manual d’ús i manteniment

4.3.- Compliment normativa residus


4.4.- Fitxa de catalogació de l'edifici

II. PLEC DE CONDICIONSPlec de condicions facultatives i econòmiquesPlec de condicions tècniquesPlec de condicions particulars

III. MEDICIONS I PRESSUPOST Justificació de Preus i DescomposatsQuadre de preus IQuadre de preus IIAmidamentsAmidaments i PressupostResum de PressupostÚltim full

IV. ANNEX FOTOGRAFICDossier d’imatges d'estat actual

V. PLÀNOLS1-1 Plànol de Situació i Emplaçament.2-1 Estat actual - Plantes2-2 Estat actual – Alçats i seccions3-1 Arquitectura - Plantes baixa i primera3-2 Arquitectura – Plantes segona i coberta3-3 Arquitectura - Alçats3-4 Arquitectura - Seccions Longitudinals3-5 Arquitectura – Seccions Transversals3-6 Replanteig4-1 Enderrocs i desmuntatges4-2 Obra nova4-3 Obra nova5-1 Acabats – Planta baixa5-2 Acabats – Planta primera5-3 Acabats – Planta segona5-4 Acabats – Planta sotacoberta5-5 Acabats – Desplegables sales exposicions6-1 Fusteries – Fusteries interiors6-2 Fusteries – Fusteries exteriors7-1 Detalls constructiusE-1 Estructura. Plantes Estat Actual. (Mas Abeurador)E-2 Estructura. Murs de Càrrega. Estat Actual (Mas Abeurador)E-5 Estructura. Quadre de pilars (A+B)E-7 Estructura. FonamentsE-8 Estructura. SanitariE-9 Estructura. Sostre planta baixa (B1)

E-10 Estructura. Sostre planta baixa (B2)E-11 Estructura. Sostre planta baixa BIGUES (B)E-12 Estructura. Sostre planta baixa (A1)E-13 Estructura. Sostre planta baixa (A2)E-14 Estructura. Sostre planta baixa BIGUES (A2)E-15 Estructura. Sostre planta primera (A1)E-16 Estructura. Sostre planta primera (A2)E-17 Estructura. Sostre planta primera BIGUES (A2)E-18 Estructura. Sostre planta segona (A1)E-19 Estructura. Sostre planta segona i tercera (A2)E-20 Estructura. Sostre planta segona bigues (A2)E-21 Estructura. Escala nucli vertical.


I. MEMÒRIA

Projecte bàsic i d’execució.Condicionament del Mas del Abeurador com a Centre d'Interpretació arqueològica - FASE I

1. Memòria descriptivaFulla num. 1

1. Memòria descriptiva



REAL DECRETO 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de laEdificación.( BOE núm. 74,Martes 28 marzo 2006)

1. Memoria descriptiva: Descriptiva y justificativa, que contenga la información siguiente:1.2 Información previa*. Antecedentes y condicionantes de partida, datos del emplazamiento,entorno físico, normativa urbanística, otras normativas, en su caso. Datos del edificio en caso derehabilitación, reforma o ampliación. Informes realizados.1.3 Descripción del proyecto*. Descripción general del edificio, programa de necesidades, usocaracterístico del edificio y otros usos previstos, relación con el entorno. Cumplimiento del CTE y otras normativas específicas, normas de disciplina urbanística, ordenanzasmunicipales, edificabilidad, funcionalidad, etc. Descripción de la geometría del edificio, volumen,superficies útiles y construidas, accesos y evacuación.Descripción general de los parámetros que determinan las previsiones técnicas a considerar en elproyecto respecto al sistema estructural (cimentación, estructura portante y estructura horizontal), elsistema de compartimentación, el sistema envolvente, el sistema de acabados, el sistema deacondicionamiento ambiental y el de servicios.1.4 Prestaciones del edificio* Por requisitos básicos y en relación con las exigencias básicas delCTE. Se indicarán en particular las acordadas entre promotor y proyectista que superen los umbralesestablecidos en el CTE.Se establecerán las limitaciones de uso del edificio en su conjunto y de cada una de susdependencias e instalaciones.

Habitabilidad (Artículo 3. Requisitos básicos de la edificación. Ley 38/1999 de 5 de noviembre.Ordenación de la Edificación. BOE núm. 266 de 6 de noviembre de 1999

1. Higiene, salud y protección del medioambiente, de tal forma que se alcancen condicionesaceptables de salubridad y estanqueidad en el ambiente interior del edificio y que éste nodeteriore el medio ambiente en su entorno inmediato, garantizando una adecuada gestión de todaclase de residuos.

2. Protección contra el ruido, de tal forma que el ruido percibido no ponga en peligro la salud de laspersonas y les permita realizar satisfactoriamente sus actividades.

3. Ahorro de energía y aislamiento térmico, de tal forma que se consiga un uso racional de la energíanecesaria para la adecuada utilización del edificio.

4. Otros aspectos funcionales de los elementos constructivos o de las instalaciones que permitan unuso satisfactorio del edificio.

Seguridad (Artículo 3. Requisitos básicos de la edificación. Ley 38/1999 de 5 de noviembre.Ordenación de la Edificación. BOE núm. 266 de 6 de noviembre de 1999

1. Seguridad estructural, de tal forma que no se produzcan en el edificio, o partes del mismo, dañosque tengan su origen o afecten a la cimentación, los soportes, las vigas, los forjados, los muros decarga u otros elementos estructurales, y que comprometan directamente la resistencia mecánica yla estabilidad del edificio.

2. Seguridad en caso de incendio, de tal forma que los ocupantes puedan desalojar el edificio encondiciones seguras, se pueda limitar la extensión del incendio dentro del propio edificio y de loscolindantes y se permita la actuación de los equipos de extinción y rescate.

3. Seguridad de utilización, de tal forma que el uso normal del edificio no suponga riesgo deaccidente para las personas.

Funcionalidad (Artículo 3. Requisitos básicos de la edificación. Ley 38/1999 de 5 de noviembre.Ordenación de la Edificación. BOE núm. 266 de 6 de noviembre de 1999

1. Utilización, de tal forma que la disposición y las dimensiones de los espacios y la dotación de lasinstalaciones faciliten la adecuada realización de las funciones previstas en el edificio.

2. Accesibilidad, de tal forma que se permita a las personas con movilidad y comunicación reducidasel acceso y la circulación por el edificio en los términos previstos en su normativa específica.

3. Acceso a los servicios de telecomunicación, audiovisuales y de información de acuerdo con loestablecido en su normativa específica.



1.1 Agents

Promotor: AJUNTAMENT DE LA CANONJA Telèfon 977543489Carrer Raval 11, 43110 – LA CANONJA

Arquitecte: Miquel Orellana i Gavaldà, arquitecte municipal.

Director d’obra: Miquel Orellana i Gavaldà, arquitecte municipal.

Director de l’execució de l’obra: A determinar

Altres tècnics Instal·lacions: Sergi Triquell Guell, Enginyer Tècnic IndustrialEstructures: Jordi Masdeu Pallarols, ArquitecteTelecomunicacions:Altres 1:Altres 2:Altres 3:Altres 4:

Seguretat i SalutAutor de l’estudi:

Miquel Orellana i Gavaldà, arquitecte municipal.Coordinador durant l’elaboració del proj.:

Miquel Orellana i Gavaldà, arquitecte municipal.Coordinador durant l‘execució de l’obra: A determinar

Altres agents: Constructor:A determinar

Entitat de Control de Qualitat A determinar

Redactor de l’estudi geotècnic

GEOTEC SL. Jordi Toda Vericat, geòleg col. núm. 4575.

1.2 Informació prèvia

Antecedents i condicionants de partida:

Es rep per part del promotor l’encàrrec de la redacció del projecte de Condicionament de l'edifici delMas de l'Abeurador per tal de destinar-lo a Centre d'Interpretació arqueològica del jaciment de laBoella.

Emplaçament: L’edifici es troba situat al camí Vell de Reus núm. 39.

Entorn físic: L’entorn físic es troba completament urbanitzat tot i que la finca del Mas es troba en Sòl NoUrbanitzable.

Normativa urbanística: És d’aplicació la 3a Revisió del Pla General de Tarragona.

Termini d’execució de les obres:

El termini d’execució de les obres serà de 6 mesos.

Classificació delcontractista: K-7 D

1.3 Memòria històrica

La Canonja és un municipi que s'ha format històricament per l'agregació i la fusió de diversos termes: Masricart,La Canonja, La Boella i una part de l'antic terme de la Pineda. A mitjan segle XII, en iniciar-se la conquesta i larepoblació definitiva del Camp de Tarragona, la Boella i Masricart prenen constància al territori. Ja al segle XIV, laCanonja apareix com una casa o una casa de repòs per als membres del capítol de la catedral de Tarragona. Amitjan segle XIV, Masricart i la Canonja consten com a membres de la comuna del Camp de Tarragona, prova dela seva consolidació com a nuclis de població. A la fi del segle XIV, el comte de Barcelona va vendre al'arquebisbe de Tarragona diversos llocs i jurisdiccions, entre ells els de la Canonja i Masricart. Poc després, el1404, l'arquebisbe adquiria la Boella i es configurava així un domini de la Mitra, que exerciria en aquests termesla jurisdicció criminal, mentre que la jurisdicció civil quedaria en mans de diversos senyors laics o eclesiàstics.En l'últim terç del segle XVI, el nucli estava ja suficientment consolidat per propiciar la fusió de les duesparròquies de Masricart i la Canonja, en 1573.

No obstant això, l'església de la Canonja seria sufragània de Masricart. En el transcurs del segle XVIII, la Canonjava adquirir un major relleu, sobretot a causa de l'augment de la població, la qual cosa va comportar l'edificació del'església, en 1757. Finalment, durant el segle XIX, es va produir l'agregació definitiva dels municipis de Masricarti de la Canonja, en 1848, amb els seus termes respectius, prenent el nom de la Canonja. En les dècades



següents, el nou municipi va augmentar de població, malgrat els efectes de les crisis demogràfiques ieconòmiques posteriors. Després de la Guerra Civil, la Canonja va iniciar una recuperació demogràfica lenta, queva culminar amb el procés d'industrialització del que es va convertir al polígon sud de Tarragona en els anysseixanta. Aquest fet va abocar a imposar l'acord d'incorporació del municipi de la Canonja en el de Tarragona, en1964, sense que es consultés la població afectada, per mitjà del Decret 2732/1964, de 27 de juliol, del Ministeride Governació, fet que va produir la desaparició formal del municipi històric de la Canonja.

No obstant això, la Canonja ha mantingut de forma permanent un sentiment de comunitat diferenciada,identificada amb la vida pròpia d'un poble que amb el pas dels anys ha lluitat per tornar a recuperar la vidamunicipal íntegrament, amb fórmules administratives adoptades a cada moment -entitat local menor i entitatmunicipal descentralitzada- que han estat sempre insuficients. Finalment, l'Ajuntament de Tarragona, atenent a lapetició de l'entitat municipal descentralitzada de la Canonja del 27 de maig de 2004, va acordar iniciar els tràmitsperquè aquest terme es constitueix en municipi independent. El 16 d'abril de 2007 els òrgans plenaris deTarragona i la Canonja van acordar formalment la tramitació a la Generalitat de Catalunya de l'expedient desegregació.

L'existència de restes arque-paleontològiques de rellevant importància fa que els vincles entre la memòriacol·lectiva del municipi i la Riera de la Boella s'hagin enfortit i per tant, l'Ajuntament de la Canonja té la fermavoluntat de crear unes estructures culturals que permetin l'establiment permanent d'uns recorreguts paisatgístics imuseogràfics que lliguin el nucli urbà de la Canonja amb el jaciment i que, al mateix temps, posin en valor elpotencial cultural i turístic que pot significar per a la Canonja, i el complement que aquest fet pot convertir-se enl'actual economia del municipi.

Les primeres troballes de proboscidis plistocens en la conca del riu Francolí s'inicien a principis del segle XX.L'any 1920 el Dr. Faura i Sans dóna a conèixer a E. Harlé un motlle de peça dentària de proboscidi i publica, enel Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural de l'Institut d'Estudis Catalans, l'espècie E. (Archidiskodon)meridionalis trobat en un lloc proper a Tarragona. Més endavant, en 1933, el pare J. Ramón Bataller cita que hiha fòssils en el Barranc de la Boella en la fulla del mapa geològic 473 de Tarragona. El Dr. S. Vilaseca i RamónCapdevila van excavar en 1970 i van publicar el Barranc de la Boella com a jaciment paleontològic (Vilaseca,1973). El Dr. Vilalta va atribuir a les restes recuperades per S. Vilaseca l'espècie E. meridionalis. El Dr. Vilasecarelata que els fòssils trobats en el Barranc de la Boella:"Van aparèixer a un costat i a l'altre del barranc, gairebé al fons i a l'altura de la gran masia d'aquest nombre ...En tots dos costats, les restes fòssils jeien en aquest nivell d'argiles vermelloses, superposades en la capa decants ... ".

Els fòssils de proboscidis del Barranc de la Boella van fer evident, fins fa poc, la singularitat del seu valorpatrimonial paleontològic i paleobiològic. La contribució de les campanyes d'urgència del 2007-2012,documentant la presència humana en el conjunt de les restes fòssils recuperades, obre una nova línia de treballsobre les primeres ocupacions humanes fora d'Àfrica. Les troballes, dins de les argiles sorrenques dels llits fins aFluviodeltaicos, estan ben conservades. La documentació de les activitats humanes requereix, doncs, laconservació de les relacions espacials dels artefactes i les estructures arqueològiques en llits sedimentaris de grafi com els del Barranc. El registre de diferents associacions espacials, en superfícies d'excavació en extensió, ésimprescindible per a les reconstruccions paleontogràfiques i coneixements sobre les conductes dels homínids. Lacomparació entre associacions espacials, arque paleontològiques i etnoarqueològiques, constitueix a l'Etnologiaprehistòrica. La durada de les ocupacions, la estacionalitat, els models d'ocupació del territori i els sòls d'ocupacióformen el cos de les investigacions de l'Arqueologia Prehistòrica més rellevants.

Les evidències arqueològiques recuperades en el Barranc de la Boella allarguen el quadre de coneixementssobre les primeres ocupacions humanes a Europa. L'associació entre indústries lítiques i les restespaleontològiques caracteritza als jaciments no només com a paleontològics sinó també prehistòrics per lapresència de restes materials atribuïdes a les primeres poblacions humanes del continent tal com es dóna en elsjaciments de Orce i Atapuerca. Aquestes localitats han obert, ben bé fa només 10 -15 anys, les evidències d'unpoblament humà a Europa, que inclou la cronologia de la Boella, caracteritzat per ser dispersions més queautèntiques colonitzacions establertes per migracions humanes. La caracterització d'aquestes primeresdispersions fan de les troballes del barranc de la Boella un arxiu excepcional de l'evolució humana a Europa.

Les dates de la cronologia biostratigràfica de microvertebrats asseguren una edat mínima de 700.000 anys abansdel present. En les terrasses al·luvials de les valls fluvials properes, com la del Llobregat, M. meridionalis eslocalitza a partir de les terrasses de 60 metres. Aquesta cota topogràfica suggereix que l'aflorament del jacimentconegut amb el nom de Barranc de la Boella és part de la plana d'inundació (over bank) de les terrasses fluvialaltes de la vall del Francolí. Actualment les mesures del paleomagnetisme han determinat unitats magnetoestratigràfiques d'edat Matuyama (> 0.78 Dt.) i Brunhes (<0.78 Dt.). La llista de les troballes paleontològiques delBarranc de la Boella és composa per Mammuthus meridionalis, Hippopotamus antiquus, Stephanorhinus cf.hundsheimensis, Equus sp., Dama sp., Ursus sp, i Mimomys savini. Les principals troballes es troben distribuïdesen sediments amb polaritat inversa i, per tant, són més velles de 780.000 anys.



1.4 Descripció de l’estat actual

L'edifici objecte del present projecte es situa al Camí Vell de la Canonja a Reus, antiga traça de centuriacióromana, que va quedar fossilitzada i en època posteriors es va constituir com a camí de pas entre el poble de laCanonja i la ciutat de Reus. Just en el límit del sòl urbanitzat es troba la finca del «Hort de l'Abeurador», de 6.000m2 de superfície aproximadament, en la qual es troba una edificació de caràcter agrícola, amb traces defortificació, i que per la seva factura constructiva podria situar-se la seva primera construcció entorn del s.XVI.

No obstant això, és freqüent trobar sobre les antigues traces de centuriació romanes, assentaments agrícoles,que estructuraven el territori i que s'han mantingut fins a dia d'avui. El «Mas» o masia fortificada que ens ocupa,disposa d'un clar cos primigeni, de planta baixa més dues plantes pis, que presenta en les seves 4 cantonadescarreus de pedra calcària sedimentària reforçant-les i la resta de llenços a força de maçoneria i revestiment demorter de calç. La façana alineada amb l'antic camí és la nord i a ella s'obren únicament petites obertures, defactura moderna, igual que una obertura major, en planta baixa, que a partir d'un pas sota una volta de maópermet l'accés a l'interior del jardí-hort de l'edificació. Aquest cos primigeni té doncs un caràcter claramentdefensiu i podria haver-se constituït en una torre de vigilància de l'accés a les primeres ocupacions del municipi,sobretot per a la defensa dels atacs corsaris que entorn del s.XVI s'han documentat a la zona.

A la vessant oest d'aquest cos inicial es constitueixen una sèrie de cossos afegits de clara factura moderna, quees destinen a diversos usos, entre els quals destacarien l'agrícola i el d'habitatge del masover de la finca. Fins afa uns pocs anys, i abans que l'Ajuntament de la Canonja adquirís la finca, l'edifici es destinava a habitatge estivali de segona residència dels propietaris. L'edifici es troba en un correcte estat de conservació i manteniment,alhora que la finca que li acompanya es troba conreada i cuidada.

La façana sud és la que podríem considerar com a principal, i la que s'obre al migdia, amb una obertura en plantabaixa amb arc de mig punt i grans dovelles de pedra de Vila-seca. En planta primera s'obren també les oberturesque donen als dormitoris i estades principals i en la planta sota-coberta, espai destinat a golfa i a magatzem delsproductes agrícoles, s'obren dues obertures per a l'accés d'aquestes matèries.

L'edifici disposa en l'actualitat d'una superfície de 564,00 m2 que es distribueixen en les tres plantes abansesmentades. En planta baixa se situen els accessos, les sales d'estar, menjadors i cuina. En planta baixa iadossat a les edificacions, existeix un petit pati encerclat amb un mur de maçoneria que constitueixen unaespècie de jardí o hort tancat respecte la resta de finca. La superfície construïda de la planta baixa és de 317, 62m2.

La comunicació vertical de l'edifici es realitza mitjançant una escala que en planta baixa parteix amb un tram recteper convertir-se en una escala de caragol amb el perímetre de planta quadrangular, i un ample aproximat de 80cm, totalment insuficient a ulls de la normativa actual. Aquesta escala arriba fins a la planta golfa, i encara que nocompleixi cap dels requisits de la normativa actual en matèria d'evacuació o d'accessibilitat, es troba en bon estatde manteniment i conservació. En planta primera se situen els dormitoris, altres estades tipus salons i una petitacapella rematada per una volta de mig punt decorada amb frescs. La planta primera disposa d'una superfícieconstruïda de 156,38 m2. L'última planta o golfa disposa de dos àmbits i la seva superfície construïda és de90,00 m2.

L'edifici principal o primigeni es cobreix amb una coberta a dues aigües, amb la línia de carener paral·lela a lesfaçanes principals. La resta d'espais es cobreix amb cobertes a un aigua o amb terrats plans.

Encara que l'estat de conservació i manteniment de l'edifici és correcte, aquest no compleix els requisits tècnicsnecessaris per desenvolupar els usos associats a un centre d'interpretació del patrimoni arqueològic, motiu pelqual haurà de sotmetre's a una profunda rehabilitació, que alhora no comprometi els valors històrics iarquitectònics que li són reconeguts.

En data recent l'Ajuntament de la Canonja ha procedit a l'aprovació inicial del Pla d'Ordenació UrbanísticaMunicipal, en el qual s'inclou el Catàleg d'Edificis a Protegir. L'edifici que ens ocupa, i la totalitat de la finca, hanestat qualificats com a sòl destinat a equipament públic d'usos culturals.

Alhora al Catàleg s'ha confeccionat una fitxa de protecció específica per a l'edifici, en el qual se li atorga unaprotecció de caràcter urbanístic; igualment se li reconeixen els valors que comporta la seva singularitat, tant per laseva situació geogràfica, com per la seva factura constructiva i per la qualitat arquitectònica d'alguns dels seuselements.



1.5 Fases d’intervenció.

Aquest projecte constitueix una primera fase (FASE-I) d'un projecte global de rehabilitació de l'edifici i de construcció d'un nucli de serveis annex i un auditori en planta baixa, com a sala d'actes o conferències.

Aquesta FASE - I comprèn els treballs de desmuntatges i enderrocs necessaris a l'edifici del Mas, el seu reforç estructural i l'execució de les cobertes. Comprèn també l'execució de l'estructura del cos de comunicacions verticals del nou edifici.

1.6 Objectius i abast de la proposta

El jaciment de la Boella, per cronologia i registre constitueix un pol molt potent d'informació i dades. Per a laconceptualització d'un discurs museogràfic d'interpretació d'aquesta informació és necessari un espai alternatiu alpropi jaciment arqueològic, que per les seves condicions físiques no pot albergar les infraestructures o recursosmuseogràfics adequats. L'espai que cobriria aquestes necessitats museogràfiques podria molt bé ser un centred'interpretació associat temàtica i físicament amb el jaciment, i que es materialitzaria en la finca "Hort del Mas delAbeurador".

A nivell d'usos i respecte a aquest equipament:

- Es proposa que aculli un centre d'interpretació de temàtica relacionada amb el jaciment de la Boella i laprehistòria. Els continguts concrets es determinaran amb posterioritat, en el marc d'un projecte museogràfic.- Així mateix, i en relació amb el punt anterior, es planteja optimitzar i potenciar l'espai desenvolupant-sepropostes complementàries a la difusió i interpretació del coneixement científic. Es tractaria bàsicamentd'activitats relacionades amb la docència, la investigació i la didàctica, com podrien ser:

• tallers per a escolars relacionats amb la prehistòria.• aula de naturalesa i d'educació ambiental.• zones amb restitucions de troballes arqueològiques.• desenvolupament de programes d'arqueologia experimental.• espais amb equipaments dirigits al desenvolupament de la pròpia excavació arqueològica: laboratoris,

residència, magatzem, etc.• activitats docents en el marc del Màster Erasmus Mundus en Quaternari i Prehistòria. Actualment s'està

treballant en la possibilitat de signar un conveni entre la Universitat Rovira i Virgili, El IPHES il'Ajuntament de la Canonja.

- Aquestes propostes, físicament, es duran a terme en dos espais: a l'edifici pròpiament dit i el terrè annex quedisposa. En tots dos casos es dotaran de les infraestructures adequades a les necessitats o propostesinterpretatives, i / o de docència i científiques.- En aquest sentit s'implementaran una sèrie de recursos museogràfics distribuïts convenientment en l'espai queactuïn com a transmissors de la informació, previ disseny dels temes i conceptes que es vulguin tractar. Laplanificació dels mitjans per a la interpretació no només inclou el desenvolupament "físic" de les instal·lacionssinó que ha de tenir en compte els mitjans per transmetre el missatge i com es comunicarà est.- Contemplar la possibilitat que el centre d'interpretació disposi dels materials arqueològics originals. Per a aixòcal realitzar una sol·licitud al departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, acompanyada d'un informeon es recullin les mesures de conservació dels béns que es garantiran en l'espai on se situaran, així com larelació de materials sol·licitats. La consecució d'aquestes mesures condicionarien l'habilitació de l'edifici del Masde l'Abeurador o dels elements museogràfics que contingui, havent-los de dotar, entre uns altres, de condicionslumíniques i de temperatura ambiental òptimes pels materials o de garanties de seguretat per evitar la sevadestrucció o subtracció.

El present document se centra únicament en l'execució arquitectònica de l'edifici destinat a Centre d'Interpretaciódel jaciment arqueològic. El centre disposarà de dues zones diferenciades, l'edifici existent en la finca, que seràsotmès a una rehabilitació per poder dotar-lo d'usos culturals, administratius i de pública concurrència; i un cosannex, de nova construcció que albergarà una gran sala polivalent, destinada sobretot a sala d'actes o espai dedocència dels estudis vinculats al jaciment arqueològic.

1.7 Descripció i justificació de la proposta d’intervenció

La proposta arquitectònica part en primer lloc del respecte cap a la preexistència, encarnada en aquest projecteper un edifici que disposa d'un cos clarament primigeni, que ens transmet una sèrie de valors i que reforça la idead'element històric que protegirà a altres elements – arqueològics- de moltíssima antiguitat i d'un valorpaleontològic incalculable.

A nivell volumètric, l'edifici actual es manifesta com una sèrie de cossos juxtaposats a partir del nucli inicial, i ambun caràcter una mica desendreçat quant a la seva façana nord es refereix. En aquesta façana, en la qualpràcticament no toca el sol, els líquens i els elements biògens han atacat els antics revestiments de morter decalç i li han proporcionat una pàtina i un caràcter difícilment igualables. El concepte del projecte planteja la



1.8 Normativa d’Aplicació

El Decret 462/1971 del Ministerio de la Vivienda (BOE: 24/3/71): "Normas sobre redacción de proyectos ydirección de obras de edificación", estableix que en la memòria i en el plec de prescripcions tècniques particularsde qualsevol projecte d'edificació es faci constar expressament l'observança de les normas de la presidencia delgobierno i les del ministerio de la vivienda sobre la construcció vigents.És per això convenient que en la memòria figuri un paràgraf que faci al·lusió a l'esmentat decret i especifiqui queen el projecte s'han observat les normes vigents aplicables sobre construcció.Així mateix, en el plec de prescripcions tècniques particulars s'inclourà una relació de les normes vigentsaplicables sobre construcció i es remarcarà que en l'execució de l'obra s'observaran les mateixes.El marc normatiu actual de l’edificació es basa en la Llei d’Ordenació de l’Edificació, que es desplega amb el Coditècnic de l’Edificació, CTE, i es complementa amb la resta de reglaments i disposicions d’àmbit estatal, autonòmici local. També, cal tenir present que, en molts casos, el text legal remet a altres normes, com UNE-EN, UNE, CEI,CEN.Paral·lelament, per garantir les exigències de qualitat de l’edificació, les característiques tècniques delsproductes, equips i sistemes que s’incorporin amb caràcter permanent als edificis, hauran de dur el marcatge CE,de conformitat amb la Directiva 89/106/CEE de productes de construcció, i els Decrets i normes harmonitzadesque la despleguen.En aquest document d’ajuda la normativa tècnica s’ha estructurat en relació als capítols del projecte per facilitar laseva aplicació. S’ordena en aspectes generals, requisits generals de l’edifici, sistemes constructius i, finalment,documentació complementària del projecte com la certificació energètica o el control de qualitat. S’identifica encolor negre la normativa d’àmbit estatal, en color vermell la normativa de l’àmbit català i en color blau espreveuen les possibles ordenances i disposicions municipals.Aquesta relació de normativa tècnica té caràcter genèric i caldrà adequar-la i completar-la en cada projecte enfunció del seu abast i dels usos previstos.Normativa tècnica general d’Edificació

Aspectes generalsLey de Ordenación de la Edificación, LOE Ley 38/1999 (BOE: 06/11/99),modificació: Ley 52/2002,(BOE 31/12/02). Modificada pels Pressupostos generals del’estat per a l’any 2003. art. 105 i la Ley 8/2013 (BOE 27/6/2013) Código Técnico de la Edificación, CTE RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008). RD 173/10 pel que esmodifica el Codi tècnic de l’edificació, en matèria d’accessibilitat i no discriminació a persones con discapacitat.(BOE 11.03.10), la Ley 8/2013 (BOE 27/6/2013) i la Orden FOM/ 1635/2013, d'actualització del DB HE (BOE12/09/2013) amb correcció d'errades (BOE 08/11/2013) Desarrollo de la Directiva 89/106/CEE de productos de la construcciónRD 1630/1992 modificat pel RD 1328/1995. (marcatge CE dels productes, equips i sistemes)Normas para la redacción de proyectos y dirección de obras de edificaciónD 462/1971 (BOE: 24/3/71)modificat pel RD 129/85 (BOE: 7/2/85)Normas sobre el libro de Ordenes y asistencias en obras de edificaciónO 9/6/1971 (BOE: 17/6/71) correcció d’errors (BOE: 6/7/71) modificada per l’O. 14/6/71(BOE: 24/7/91)Libro de Ordenes y visitas D 461/1997, de 11 de marçCertificado final de dirección de obrasD 462/1971 (BOE: 24/3/71)

REQUISITS BÀSICS DE QUALITAT DE L’EDIFICACIÓÚs de l’edifici

HabitatgeLlei de l'habitatge Llei 18/2007 (DOGC: 9/1/2008) i correcció errades (DOGC 7/2/2008)Condicions mínimes d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat D 141/2012 (DOGC 2/11/2012). Incorpora condicions d’accessibilitat per als edificis d’habitatge, tantelements comuns com a l’interior de l’habitatge.Acreditació de determinats requisits prèviament a l’inici de la construcció dels habitatgesD 282/91 (DOGC:15/01/92) Requisits documentals per iniciar les obres.Llocs de treballDisposiciones mínimas de seguridad y salud en los lugares de trabajoRD 486/1997, de 14 d’abril (BOE: 24/04/97). Modifica i deroga alguns capítols de la “Ordenanza deSeguridad y Higiene en el trabajo”. (O. 09/03/1971)



Altres usosSegons reglamentacions específiques

Accessibilitat

Condiciones básicas de accesibilidad y no discriminación de las personas con discapacidad para el accesoy utilización de los espacios públicos urbanizados y edificaciones RD 505/2007 (BOE 113 de l'11/5/2007). Desarrollo de la LIONDAU, Ley de Igualdad de oportunidades yno discriminación y acceso universal.CTE Part I Exigències bàsiques de seguretat d’utilització i accessibilitat, SUA CTE DB Document Bàsic SUA Seguretat d’utilització i accessibilitat RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacionsLlei d’accessibilitatLlei 13/2014 (DOGC 4/11/2014)Codi d'accessibilitat de Catalunya, de desplegament de la Llei 20/91 D 135/95 (DOGC 24/3/95)

Seguretat estructural

CTE Part I Exigències bàsiques de Seguretat Estructural, SE CTE DB SE Document Bàsic Seguretat Estructural, Bases de càlcul CTE DB SE AE Document Bàsic Accions a l’edificació RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions

Seguretat en cas d’incendi

CTE Part I Exigències bàsiques de seguretat en cas d’incendi, SICTE DB SI Document Bàsic Seguretat en cas d’Incendi RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacionsCTE DB SI Document Bàsic Seguretat en cas d’Incendi Reglamento de seguridad en caso de incendios en establecimientos industriales, RSCIEIRD 2267/2004, (BOE: 17/12/2004)Prevenció i seguretat en matèria d’incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis.Llei 3/2010 del 18 de febrer (DOGC: 10.03.10), entra en vigor 10.05.10.Instruccions tècniques complementàries, SPs (DOGC 26/10/2012)Ordenança Municipal de protecció en cas d’incendi de Barcelona, OMCPI 2008 (només per projectes aBarcelona)

Seguretat d’utilització i accessibilitat

CTE Part I Exigències bàsiques de seguretat d’utilització i accessibilitat, SUA CTE DB SUA Document Bàsic Seguretat d’Utilització i Accessibilitat SUA-1 Seguretat enfront al risc de caigudesSUA-2 Seguretat enfront al risc d’impacte o enganxadesSUA-3 Seguretat enfront al risc “d’aprisionament”SUA-5 Seguretat enfront al risc causat per situacions d’alta ocupació SUA-6 Seguretat enfront al risc d’ofegament SUA-7 Seguretat enfront al risc causat per vehicles en movimentSUA-8 Seguretat enfront al risc causat pel llampSUA-9 AccessibilitatRD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions

Salubritat

CTE Part I Exigències bàsiques d’Habitabilitat Salubritat, HS CTE DB HS Document Bàsic Salubritat HS 1 Protecció enfront de la humitatHS 2 Recollida i evacuació de residusHS 3 Qualitat de l’aire interiorHS 4 Subministrament d’aiguaHS 5 Evacuació d’aigüesRD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacionsEs regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis



D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) I D 111/2009 (DOGC:16/7/2009)

Protecció enfront del soroll

CTE Part I Exigències bàsiques d’Habitabilitat Protecció davant del soroll, HR CTE DB HR Document Bàsic Protecció davant del soroll RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacionsLey del ruido Ley 37/2003 (BOE 276, 18.11.2003)Zonificación acústica, objetivos de calidad y emisiones acústicasRD 1367/2007 (BOE 23/10/2007)Llei de protecció contra la contaminació acústicaLlei 16/2002 (DOGC 3675, 11.07.2002) Reglament de la Llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acústicaDecret 176/2009 (DOGC 5506, 16.11.2009)Es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) i D 111/2009 (DOGC:16/7/2009) Ordenances municipals

Estalvi d’energia

CTE Part I Exigències bàsiques d’estalvi d’energia, HECTE DB HE Document Bàsic Estalvi d’EnergiaHE-0 Limitació del consum energèticHE-1 Limitació de la demanda energèticaHE-2 Rendiment de les Instal·lacions TèrmiquesHE-3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminacióHE-4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitàriaHE-5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctricaRD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions. Actualització DB HE: Orden FOM/ 1635/2013,(BOE 12/09/2013) amb correcció d'errades (BOE 08/11/2013) Es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) i D 111/2009 (DOGC:16/7/2009)



NORMATIVA DELS SISTEMES CONSTRUCTIUS DE L’EDIFICISistemes estructurals

CTE DB SE Document Bàsic Seguretat Estructural, Bases de càlcul CTE DB SE AE Document Bàsic Accions a l’edificació CTE DB SE C Document Bàsic Fonaments CTE DB SE A Document Bàsic Acer CTE DB SE M Document Bàsic Fusta CTE DB SE F Document Bàsic FàbricaCTE DB SI 6 Resistència al foc de l’estructura i Annexes C, D, E, FRD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions. NCSE-02 Norma de Construcción Sismorresistente. Parte general y edificaciónRD 997/2002, de 27 de setembre (BOE: 11/10/02)EHE-08 Instrucción de hormigón estructural RD 1247/2008 , de 18 de juliol (BOE 22/08/2008) Instrucció d'Acer Estructural EAE RD 751/2011 (BOE 23/6/2011) El RD especifica que el seu àmbit d'aplicació és per a totes les estructures i elements d'acer estructural, tantd'edificació com d'enginyeria civil i que en obres d'edificació es pot fer servir indistintament aquesta Instrucció i el DBSE-A Acer del Codi Tècnic de l'Edificació.NRE-AEOR-93 Norma reglamentària d’edificació sobre accions en l’edificació en les obres de rehabilitació estructuraldels sostres d’edificis d’habitatges O 18/1/94 (DOGC: 28/1/94)

Sistemes constructiusCTE DB HS 1 Protecció enfront de la humitat CTE DB HR Protecció davant del soroll CTE DB HE 1 Limitació de la demanda energèticaCTE DB SE AE Accions en l’edificació CTE DB SE F Fàbrica i altresCTE DB SI Seguretat en cas d’Incendi, SI 1 i SI 2, Annex F CTE DB SUA Seguretat d’Utilització i Accessibilitat, SUA 1 i SUA 2 RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions. Codi d'accessibilitat de Catalunya, de desplegament de la Llei 20/91 D 135/95 (DOGC: 24/3/95)

Es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) i D 111/2009 (DOGC:16/7/2009)



Sistema de condicionaments, instal·lacions i serveisInstal·lacions d’ascensorsDisposiciones de aplicación de la Directiva del Parlamento Europeo y del Consejo, 95/16/CE, sobreascensores RD 1314/97 (BOE: 30/9/97) (BOE 28/07/98)Reglamento de aparatos elevadoresO 30/6/66 (BOE: 26/7/66)correcció d’errades (BOE: 20/9/66)modificacions (BOE: 28/11/73; 12/11/75; 10/8/76;13/3/81; 21/4/81; 25/11/81)Reglamento de aparatos de elevación y su manutención. Instrucciones Técnicas Complementarias RD 2291/85 (BOE: 11/12/85)regulació de l’aplicació (DOGC: 19/1/87)modificacions (DOGC: 7/2/90). Derogatpel RD 1314/1997, excepte els articles 10, 11, 12, 13, 14, 15, 19 i 23.Instrucción Técnica Complementaria AEM 1 “Ascensores” del Reglamento de aparatos de elevación ymanutención, RD 88/2013 (BOE 22/2/2013)Prescripciones Técnicas no previstas a la ITC-MIE-AEM-1 y aprobación de prescripciones técnicasderogada pel RD 1314/1997 llevat dels articles que remeten als articles vigents del reglament anteriormentesmentatsResolución 27/04/92 (BOE: 15/05/92)Condiciones técnicas mínimas exigibles a los ascensores y normas para realizar las inspecciones periódicasO. 31/03/81 (BOE: 20/04/81)Se autoriza la instalación de ascensores sin cuarto de máquinasResolución 3/4/97 (BOE: 23/4/97) correcció d’errors (BOE: 23/5/97)Se autoriza la instalación de ascensores con máquinas en fosoResolución 10/09/98 (BOE: 25/9/98)Prescripciones para el incremento de la seguridad del parque de ascensores existentesRD 57/2005 (BOE: 4/2/2005)Normes per a la comercialització i posada en servei de les màquinesRD 1644/08 de 10 d’octubre (BOE 11.10.08)Aplicació del RD 1314/1997, de disposicions d’aplicació de la Directiva del Parlament Europeu i del Consell95/16/CE, sobre ascensorsO 31/06/99 (DOGC: 11/06/99), correcció d’errades (DOGC: 05/08/99)Aplicació per entitats d’inspecció i control de condicions tècniques de seguretat i inspecció periòdicaResolució 22/06/87 (DOGC 20/07/87)Condicions tècniques de seguretat als ascensorsO. 9/4/84 (DOGC: 30/5/84)ampliació de terminis del DOGC: 4/2/87 i 7/2/90)Aclariments de diferents articles del “Reglamento de aparatos elevadores”O 23/12/81 (DOGC: 03/02/82)Plataformes elevadores verticals per a ús de persones amb mobilitat reduïda.Instrucció 6/2006 Aplicació a Catalunya del Reial Decret 88/2013, de 8 de febrer, pel qual s’aprova la Instrucció tècnicacomplementària AEM 1 “Ascensors” del Reglament d’aparells d’elevació i manutenció, aprovat pel RD2291/1985, de 8 de novembreOrdre EMO/254/2013 (DOGC 23/10/2013)Instal·lacions de recollida i evacuació de residusCTE DB HS 2 Recollida i evacuació de residus RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacionsOrdenances municipalsInstal·lacions d’aiguaCTE DB HS 4 Subministrament d’aiguaRD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions. CTE DB HE 4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions.Criterios sanitarios del agua de consumo humano RD 140/2003 (BOE 21/02/2003)Criterios higiénico-sanitarios para la prevención y control de la legionelosis.RD 865/2003 (BOE 18/07/2003)Reglamento d’equips a pressió. Instruccions tècniques complementàries RD 2060/2008 (BOE 05/02/2009) Es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis D 21/2006 (DOGC 16/02/2006) I D111/2009 (DOGC:16/7/2009) Condicions higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi



D 352/2004 (DOGC 29/07/2004)Mesures de foment per a l’estalvi d’aigua en determinats edificis i habitatges (d’aplicació obligatòria als edificisdestinats a serveis públics de la Generalitat de Catalunya, així com en els habitatges finançats amb ajutsatorgats o gestionats per la Generalitat de Catalunya)D 202/98 (DOGC 06/08/98)Ordenances municipalsInstal·lacions d’evacuació

CTE DB HS 5 Evacuació d’aigües

RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacionsEs regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis D 21/2006 (DOGC 16/02/2006) I D111/2009 (DOGC16/7/2009) Ordenances municipals

Instal·lacions tèrmiquesCTE DB HE 2 Rendiment de les Instal·lacions Tèrmiques (remet al RITE)RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions. Actualització DB HE: Orden FOM/ 1635/2013,(BOE 12/09/2013) amb correcció d'errades (BOE 08/11/2013) RITE Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios RD 1027/2008 (BOE: 29/8/2007) i les seves posteriors correccions d’errades i modificacionsRequisits de disseny ecològic aplicables als productes que utilitzen energiaRD 1369/2007 (BOE 23.10.2007)Criterios higiénico-sanitarios para la prevención y control de la legionelosisRD 865/2003 (BOE 18/07/2003)Reglamento d’equips a pressió. Instruccions tècniques complementàries RD 2060/2008 (BOE: 05/02/2009) Condicions higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi D 352/2004 (DOGC 29/07/2004)Instal·lacions de ventilacióCTE DB HS 3 Calidad del aire interior RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions. RITE Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios RD 1027/2008 (BOE: 29/8/2007 i les seves correccions d’errades (BOE 28/2/2008)CTE DB SI 3.7 Control de humosRD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions. Reglamento de seguridad en caso de incendios en establecimientos industriales, RSCIEIRD 2267/2004, (BOE: 17/12/2004)Instal·lacions de combustibles

Gas natural i GLP

Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instruccionestécnicas complementarias.ITC-ICG 03 Instalaciones de almacenamiento de gases licuados del petróleo (GLP) en depósitos fijosITC-ICG 06 Instalaciones de almacenamiento de gases licuados del petróleo (GLP) para uso propioITC-ICG 07 Instalaciones receptoras de combustibles gaseososRD 919/2006 (BOE: 4/9/2006) Reglamento general del servicio público de gases combustiblesD 2913/1973 (BOE: 21/11/73) modificació (BOE: 21/5/75; 20/2/84), derogat en tot allò que contradiguino s’oposin al que es disposa al “Reglamento técnico de distribución y utilización de combustiblesgaseosos y sus instrucciones técnicas complementarias”, aprovat pel RD 919/2006Reglamento de redes y acometidas de combustibles gaseosos e instrucciones O 18/11/74 (BOE: 6/12/74) modificació (BOE: 8/11/83; 23/7/84), derogat en tot allò que contradiguin os’oposin al que es disposa al “Reglamento técnico de distribución y utilización de combustiblesgaseosos y sus instrucciones técnicas complementarias”, aprovat pel RD 919/2006Gas-oil

Instrucción Técnica Complementaria MI-IP-03 "Instalaciones Petrolíferas para uso propio"RD 1523/1999 (BOE: 22/10/1999)

Instal·lacions d’electricitat



REBT Reglamento electrotécnico para baja tensión. Instrucciones Técnicas Complementarias RD 842/2002 (BOE 18/09/02)Instrucción Técnica complementaria (ITC) BT 52 “Instalaciones con fines especiales. Infraestructura para larecarga de vehículos eléctricos”, del Reglamento electrotécnico de baja tensión, y se modifican otrasinstrucciones técnicas complementarias del mismo.RD 1053/2014 (BOE 31/12/2014)CTE DB HE-5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions. Actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro y procedimientos de autorización deinstalaciones de energía eléctrica RD 1955/2000 (BOE: 27/12/2000). Obligació de centre de transformació, distàncies línies elèctriquesReglamento de condiciones técnicas y garantías de seguridad en líneas eléctricas de alta tensión y susinstrucciones técnicas complementarias, ITC-LAT 01 a 09 RD 223/2008 (BOE: 19/3/2008). En vigor a partir del 19.03.2008.Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en centrales eléctricas y centros detransformaciónRD 3275/1982 (BOE: 1/12/82) correcció d’errors (BOE: 18/1/83)Normas sobre ventilación y acceso de ciertos centros de transformaciónResolució 19/6/1984 (BOE: 26/6/84)

Connexió d’instal·lacions fotovoltaiques a la xarxa de baixa tensió

RD 1663/2000, de 29 de setembre (BOE: 30.09.00)

Procediment administratiu aplicable a les instal·lacions solars fotovoltaiques connectades a la xarxa elèctrica

D 352/2001, de 18 de setembre (DOGC 02.01.02)

Normes Tècniques particulars de FECSA-ENDESA relatives a les instal·lacions de xarxa i a les instal·lacionsd’enllaç Resolució ECF/4548/2006 (DOGC 22/2/2007)Condicions de seguretat en les instal·lacions elèctriques de baixa tensió d’habitatges Instrucció 9/2004, de 10 de maig, Direcció General de Seguretat industrialEs fixa un termini provisional per a la inscripció de les instal·lacions d’energia elèctrica de baixa extensió jaexistents, sotmeses al règim d’inspecció periòdica.Instrucció 10/2005, de 16 de desembre de la Direcció General d’Energia i MinesEs prorroguen els terminis establerts a la Instrucció 10/2005, de 16 de desembre, relativa a la inscripció deles instal·lacions d’energia elèctrica de baixa extensió ja existents, sotmeses al règim d’inspecció periòdica Instrucció 3/2010, de 16 de desembre de la Direcció General d’Energia i Mines Certificat sobre compliment de les distàncies reglamentàries d’obres i construccions a línies elèctriquesResolució 4/11/1988 (DOGC 30/11/1988)



Instal·lacions d’il·luminació

CTE DB HE-3 Eficiencia energética de las instalaciones de iluminación RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions. Actualització DB HE: Orden FOM/ 1635/2013, (BOE12/09/2013) amb correcció d'errades (BOE 08/11/2013) CTE DB SUA-4 Seguretat enfront al risc causat per il·luminació inadequadaRD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions. REBT ITC-28 Instal·lacions en locals de pública concurrènciaRD 842/2002 (BOE 18/09/02)Llei d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturnLlei 6/2001 (DOGC 12/6/2001) i les seves modificació

Instal·lacions de telecomunicacionsInfraestructuras comunes en los edificios para el acceso a los servicios de telecomunicaciónRD Ley 1/98 de 27 de febrero (BOE: 28/02/98); modificació Ley 10/2005 (BOE 15/06/2005); modificació Ley38/99 (BOE 6/11/99). Reglamento regulador de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios detelecomunicación en el interior de las edificaciones RD 346/2011 (BOE 1/04/2011) Orden CTE/1296/2003, por la que se desarrolla el reglamento reguladors de las infraestructuras comunes detelecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de los edificios y de laactividad de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones, aprobado por el real decreto 401/2003.Orden CTE/1296/2003, de 14 de mayo. (BOE 27.06.2003)Procedimiento a seguir en las instalaciones colectivas de recepción de televisión en el proceso de su adecuaciónpara la recepción de TDT y se modifican determinados aspectos administrativos y técnicos de lasinfraestructuras comunes de telecomunicación en el interior de los edificiosOrdre ITC/1077/2006 (BOE: 13/4/2006)

Instal·lacions de protecció contra incendisRIPCI Reglamento de Instalaciones de Protección Contra Incendios RD 1942/93 (BOE 14/12/93), modificacions per O. 16.04.98 (BOE 28.04.98)Normas de procedimiento y desarrollo del RD 1942/93 y es revisa el Anejo y sus apéndicesO 16.04.98 (BOE: 20.04.98)CTE DB SI 4 Instal·lacions de protecció en cas d’incendi RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions. Reglamento de seguridad en caso de incendios en establecimientos industriales, RSCIEIRD 2267/2004, (BOE: 17/12/2004)

Instal·lacions de protecció al llamp CTE DB SUA-8 i Annex B Seguretat enfront al risc causat per l’acció del llamp RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions.

Certificació energètica dels edificisProcedimiento Básico para la certificación energética de los edificios Real Decreto 235/2013 (BOE 13/4/2013)

Control de qualitat

Marc generalCódigo Técnico de la Edificación, CTE RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions. Actualització DB HE: Orden FOM/ 1635/2013, (BOE12/09/2013) amb correcció d'errades (BOE 08/11/2013) EHE-08 Instrucción de hormigón estructural. Capítulo 8. Control RD 1247/2008 , de 18 de julio (BOE 22/08/2008) Control de qualitat en l'edificació d’habitatgesD 375/1988 (DOGC: 28/12/88) correcció d'errades (DOGC: 24/2/89) desplegament (DOGC: 24/2/89, 11/10/89,22/6/92 i 12/9/94)Normatives de productes, equips i sistemes (no exhaustiu)Disposiciones para la libre circulación de los productos de construcciónRD 1630/1992, de 29 de desembre, de transposición de la Directiva 89/106/CEE, modificat pel RD 1329/1995.



Clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades dereacción y de resistencia frente al fuego RD 312/2005 (BOE: 2/04/2005) i modificació per RD 110/2008 (BOE: 12.02.2008)Actualización de las fichas de autorización de uso de sistemas de forjadosR 30/1/1997 (BOE: 6/3/97). Sempre que no hagin de disposar de marcatge CE, segons estableix l’EHE-08.RC-92 Instrucción para la recepción de cales en obras de rehabilitación de suelosO 18/12/1992 (BOE: 26/12/92)UC-85 recomanacions sobre l’ús de cendres volants en el formigóO 12/4/1985 (DOGC: 3/5/85)RC-08 Instrucción para la recepción de cementosRD 956/2008 (BOE: 19/06/2008), correcció d’errades (BOE: 11/09/2008)Criteris d’utilització en l’obra pública de determinats productes utilitzats en l’edificacióR 22/6/1998 (DOGC 3/8/98)

Gestió de residus de construcció i enderrocsText refós de la Llei reguladora dels residusDecret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol (DOGC 28/7/2009)Regulador de la producción y gestión de los residuos de construcción y demoliciónRD 105/2008, d’1 de febrer (BOE 13/02/2008)Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC), es regula la producció i gestió deresidus de la construcció i demolició, i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció.D 89/2010, 26 juliol, (DOGC 6/07/2010)Operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuosO MAM/304/2002, de 8 febrer (BOE 16/3/2002)Residuos y suelos contaminados Llei 22/2011 , de 28 de juliol (BOE 29/7/2011)

Llibre de l’edificiLey de Ordenación de la Edificación, LOE Llei 38/1999 (BOE 06/11/99); Modificació: Llei 52/2002,(BOE 31/12/02); Modificació pels Pressupostos generals del’estat per a l’any 2003. art. 105Código Técnico de la Edificación, CTE RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacionsLlibre de l'edifici per edificis d’habitatge D 206/1992 (DOGC 7/10/92)

La Canonja, juliol de 2015.

L’arquitecte municipal,

Miquel Orellana i Gavaldà



1.9 Adequació a la Normativa Urbanística i de Protecció del Patrimoni:

El planejament general que afecta l'edifici municipal situat al camí Vell de Reus número 39, és el Text Refós de la 3a Revisiódel Pla General d’Ordenació Urbanística Municipal de Tarragona, de 1995. L'edifici es troba en sòl classificat d'urbà i qualificatamb la clau 12.

No obstant l'anterior, en data 17.10.2014 s'ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya número 6730, i en data18.10.2014 s'ha publicat al Butlletí Oficial de la Província de Tarragona número 240; l'anunci sobre l'aprovació inicial del Plad'Ordenació Urbanística Municipal de la Canonja, que versa el següent:«...El Ple de l'Ajuntament de la Canonja, en sessió de data 25 de setembre de 2014, va aprovar inicialment el Pla d'ordenacióurbanística municipal juntament amb l'informe de sostenibilitat ambiental, que forma part del Pla esmentat, el qual se sotmet aconsultes de les administracions públiques afectades i del públic interessat, així com a informació pública pel termini dequaranta-cinc dies durant els quals es poden presentar les al·legacions que es considerin adients.Així mateix, va acordar suspendre pel termini de dos anys la tramitació de plans urbanístics derivats i de projectes de gestióurbanística i d'urbanització, com també de suspendre l'atorgament de llicències de parcel·lació de terrenys, d'edificació, reforma,rehabilitació o enderrocament de construccions, d'instal·lació o ampliació d'activitats o usos concrets i d'altres autoritzacionsmunicipals connexes establertes per la legislació sectorial, en l'àmbit de tot el terme municipal de la Canonja, on com aconseqüència de les noves determinacions es produeix una modificació del règim urbanístic. En tots els casos, els efectes de lasuspensió s'extingeixen amb l'entrada en vigor de l'instrument de planejament...»

El Poum aprovat inicialment qualifica la finca municipal com a Sistema d'Equipaments, i a més a més la incorpora amb una fitxaen el catàleg de Béns a Protegir amb una protecció urbanística i d'acord amb la fitxa que s'adjunta a aquest projecte com aAnnex.

El present projecte dóna per tant compliment tant al planejament vigent, com al planejament futur i a la protecció ques'especifica a la fitxa urbanística.

Tanmateix, en data 28 de gener de 2015, la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Tarragona, va examinar el presentprojecte, i va acordar per unanimitat:

«APROVAR la intervenció presentada pel Projecte de Centre d'Interpretació arqueològica de la Boella, amb les següentscondicions:

- Dur a terme una intervenció arqueològica d'estudi de paraments abans de l'inici de les obres.- Dur a terme un control arqueològic dels enderrocaments i moviments de terres.- Fer una documentació planimètrica i fotogràfica dels cossos que s'han d'enderrocar.»

Condicions que s'incorporen al present projecte executiu, amb les corresponents partides d'obra, als capítols que correspongui.

1.9 Descripció del projecte

Descripció general de l’edifici:

Edifici d'usos Culturals, anomenat Mas de l'Hort de l'Abeurador.

Programa de necessitats: El programa de necessitats correspon al d'un edifici destinat a usos culturals.

Us característic de l’edifici: L’ús característic de l’edifici és de pública concurrència en planta baixa i d'oficines a les plantes pis.

Altres usos previstos: No es preveuen altres usos.

Relació amb l’entorn: Es tracta d’un edifici en una zona consolidada.

Descripció de la geometria de l’edifici:

Edifici de planta rectangular, fruit de la superposició de diferents edificacions de vàries èpoques.Es respecta en projecte la seva disposició i juxtaposició i se li adossa per la seva vessant oest d'unnou edifici, on es situen un gran hall d'accés i una sala d'actes.

Volum: Edifici amb planta baixa, planta pis i planta golfes.Accessos: L’accés a la finca es produeix actualment pel Camí Vell de Reus

a través d'una porta que travessa l'edifici per un porxo en plantabaixa. L'accés a l'edifici es produeix per la façana sud. Elprojecte planteja un nou accés des de la plaça dels anticsrentadors.

Evacuació: Accés i evacuació es realitzen pel mateix punt.



SUPERFÍCIES ÚTILS TOTALS

Superfícies útils espai superfície

PLANTA BAIXA 0.1 Sala actes 210,42

0.2 Vestíbul 62,38

0.3 Distribuidor 25.99

0.4 Banys 16.66

0.5 Botiga 47.09

0.6 Sala exposicions 1 12.85




Subtotal planta baixa 449.66

PLANTA PRIMERA 1.1 Pas-distribuidor 30.05

1.2 Laboratori 18.95

1.3 Sala d'espera 11.61

1.4 Banys 9.47

1.5 Magatzem 1.62

1.6 Passadís 9.93

1.7 Oficina 6.47

1.8 Sala de reunions 19.53

1.9 Despatx 22.02

1.10 Office 3.52

Subtotal planta primera 133.17

PLANTA SEGONA 2.1 Sala instal·lacions 17.63

2.2 Distribuidor 20.19

2.3 Despatx 40.04

2.4 Despatx 22.35

Subtotal planta segona 100.21

PLANTA SOTACOBERTA

3.1 Sala instal·lacions 17.25

Subtotal plantasotacoberta

17.25

Superfície útil total 700,29 m2

SUPERFÍCIES CONSTRUÏDES TOTALS

Superfícies construïdes

Superfície construïda

Planta baixa 606,34Rehabilitació 141,90Ampliació 464,38

Planta primera 208,54Rehabilitació 151,25Ampliació 57,29

Planta segona 162,35Rehabilitació 89,92Ampliació 72,43

Planta sotacobertaAmpliació 26,40 26,40

Superfície total construïdasobre rasant

1.003,63

Superfície construïda total 1.003,63



1.10 Prestacions de l’edifici

Per requisits bàsics i en relació amb les exigències bàsiques del CTE. S’indicaran en particular les pactades entre promotor i projectista que superin els mínims establerts en el CTE.

Requisits bàsics: Segons CTE En

projectePrestacions segons el CTE

en projecte

Seguretat DB-SE Seguretatestructural

DB-SEL’edifici projectat compleix el requisit de seguretat estructural donant compliment ales exigències bàsiques SE1: Resistència i estabilitat i SE2 Aptitud al servei, en elstermes de l’article 10 del CTE.

DB-SI Seguretat encas d’incendi

DB-SI

De tal forma que els ocupants puguin desallotjar l’edifici en condicions segures,es pugui limitar l’extensió del incendi dins del propi edifici i dels colindants i espermeti l’actuació dels equips d’extinció i rescat. Veure també annexesinstal·lacions.

DB-SUASeguretat

d’utilització iaccessibilitat

DB-SUA

Les condicions de seguretat d’utilització i accessibilitat de l’edifici projectatcompleixen les exigències bàsiques del CTE per tal de garantir l’ús de l’edifici encondicions segures i evitar, el màxim possible, els accidents i danys als usuaris, aixícom facilitar el seu accés i utilització de forma no discriminatòria, independent isegura a les persones amb discapacitat.

Habitabilitat DB-HS Salubritat DB-HS

L’edifici projectat dóna resposta a les exigències bàsiques de salubritat (HS)garantint la protecció contra la humitat (que afecta bàsicament al disseny delstancaments), disposant d’espais per a la recollida adequada dels residus, garantintla qualitat de l’aire interior i de l’entorn exterior, i disposant de xarxes desubministrament d’aigua i d’evacuació d’aigües residuals i pluvials.

DB-HR Proteccióenfront al soroll

DB-HREs complimenta l’exigència de protecció enfront del soroll mitjançant el procediment de l’opció simplificada que estableix el DB HR.

DB-HEEstalvi

d’energia iaïllament tèrmic

DB-HE Veure Annexes d'intal·lacions, en les següents FASES.

Funcionalitat Accessibilitat Segons SUA

Accés a altresserveis

El projecte de l’edifici garanteix la previsió d’espais per a la implantació de lesinfraestructures de telecomunicacions d’acord amb el RD Llei 1/98 “Infraestructurascomunes en los edificios para el acceso a los servicios de telecomunicación” (BOE28/02/1998). Les reserves i previsions d’espais corresponents s’han considerat enels Annexes d'instal·lacions, en les següents FASES.

Limitacions

Limitacions d’ús del’edifici:

L’edifici només podrà destinar-se als usos previstos en el projecte. La dedicació d’algunes de lesseves dependències a ús distint del projectat requerirà d’un projecte de reforma i canvi d’ús queserà objecte de nova llicència. Aquest canvi d’ús serà possible sempre i quan el nou ús no alteri lescondicions globals de l’edifici ni sobrecarregui les prestacions inicials del mateix en quan aestructura, instal·lacions, etc.

Limitacions d’ús de lesdependències:

Cada una de les dependències tindrà l’ús limitat a l’activitat per la que ha estat projectada.

Limitació d’ús de lesinstal·lacions:

Les instal·lacions tindran l’ús limitat a la funció que desenvolupin i només seran utilitzades imanipulades pel personal adient, tant pels seus usuaris com pels de manteniment.





2. Memòria constructivaFulla num. 1

2. Memòria constructivaDescripció de les solucions adoptades



REAL DECRETO 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de laEdificación.( BOE núm. 74,Martes 28 marzo 2006)

2. Memoria constructiva: Descripción de las soluciones adoptadas:

2.1 Sustentación del edificio*. Justificación de las características del suelo y parámetros a considerar para el cálculo dela parte del sistema estructural correspondiente a la cimentación.2.2 Sistema estructural (cimentación, estructura portante y estructura horizontal).Se establecerán los datos y las hipótesis de partida, el programa de necesidades, lasbases de cálculo y procedimientos o métodos empleados para todo el sistemaestructural, así como las características de los materiales que intervienen.2.3 Sistema envolvente. Definición constructiva de los distintos subsistemas de la envolvente del edificio, condescripción de su comportamiento frente a las acciones a las que está sometido (pesopropio, viento, sismo, etc.), frente al fuego, seguridad de uso, evacuación de agua ycomportamiento frente a la humedad, aislamiento acústico y sus bases de cálculo.El Aislamiento térmico de dichos subsistemas, la demanda energética máxima previstadel edificio para condiciones de verano e invierno y su eficiencia energética en funcióndel rendimiento energético de las instalaciones proyectado según el apartado 2.6.2.2.4 Sistema de compartimentación. Definición de los elementos de compartimentación con especificación de sucomportamiento ante el fuego y su aislamiento acústico y otras características que seanexigibles, en su caso.2.5 Sistemas de acabados. Se indicarán las características y prescripciones de los acabados de los paramentos a finde cumplir los requisitos de funcionalidad, seguridad y habitabilidad.2.6 Sistemas de acondicionamiento e instalaciones.Se indicarán los datos de partida, los objetivos a cumplir, las prestaciones y las bases decálculo para cada uno de los subsistemas siguientes:

1. Protección contra incendios, anti-intrusión, pararrayos, electricidad,alumbrado, ascensores, transporte, fontanería, evacuación de residuos líquidos ysólidos, ventilación, telecomunicaciones, etc.2. Instalaciones térmicas del edificio proyectado y su rendimientoenergético, suministro de combustibles, ahorro de energía e incorporación deenergía solar térmica o fotovoltaica y otras energías renovables.

2.7 Equipamiento. Definición de baños, cocinas y lavaderos, equipamiento industrial, etc



1.- TREBALLS PREVIS

Es duran a terme en primer lloc els treballs corresponents a les implantacions d'obra, a l'enretirada de mobiliari iandròmines existents, a la protecció dels elements amb valor patrimonial i als tractaments necessaris per laprotecció de la fusta davant agents biògens com tèrmits i similars.

Es duran a terme també els treballs d'anul·lació de les instal·lacions existents, tenint cura de no deixar sensesubministrament elèctric el pou i la caseta d'eines de la finca.

Seguidament s'executaran els treballs de desmuntatge i enderroc de les parts de l'edifici del Mas que es trobenen mal estat i han de ser enderrocades i substituïdes. Aquestes feines es realitzaran un cop s'hagi dut a terme unestudi històric i arqueològic de l'edifici i els elements a enderrocar s'hagin documentat. Les parts a enderrocar idesmuntar són: la coberta de l'actual cuina, la coberta i murs perimetrals del espai de rentadores de la primeraplanta i el sostre de la zona de dormitoris de la primera planta. La coberta de la planta golfa es desmuntarà i esreaprofitaran els perfils metàl·lics. Durant el desmuntatge de les cobertes es reaprofitarà al màxim nombre deteules, per tal de col·locar-les en les noves cobertes com a teula cobertora.

S'enderrocaran també els espais del pati que actualment estan ocupats per un aseo, una petita caseta d'eines ila caseta de la caldera de gas. Prèviament s'haurà procedit al desmuntatge de tots elements de la instal·lació decalefacció per una possible reutilització.

2.- MOVIMENTS DE TERRES

Pel que fa a l'edifici existent, es durà a terme l'enderroc de la pavimentació de la planta baixa i l'excavació de lacaixa de paviment. Igualment s'executarà l'excavació de les rases pel sanejament.

Pel que fa a la part de nova edificació, es duran a termes les rases i pous de la fonamentació, d'acord amb elsplànols de la sèrie d'estructura. S'excutarà a majr profunditat l'excavació del fossat de l'ascensor.

3.- GESTIÓ DE RESIDUS

Les terres procedents de les rases de fonamentació es reaprofitaran en la mateixa finca.

Els residus inerts i altres es classificaran a peu d'obra i després seran transportats i dipositats a l'abocadorautoritzat.

El projecte contempla també la gestió dels residus que puguin contenir amiant.

4.- FONAMENTACIÓ

S'executarà la fonamentació corresponent a la zona del hall d'entrada a base de sabates aillades fonamentadesen l'estrat B del estudi geotècnic. Les sabates es lligaran amb bigues centradores i riostres.

Pel que fa a la fonamentació del cos d'escala i ascensor la solució adoptada és la fonamentació profunda a basede micropilots. S'executarà una retícula de micropilots de 9 metres de profunditat, segons disposició i detall delsplànols de projecte. Els caps dels micropilots es lligaran amb el corresponent encepat.

5.- ESTRUCTURA NOVA

L'estructura de les parts de nova construcció s'executarà a base de pilars de formigó i llosa de formigó. A la zonadel hall d'accés tant els pilars -circulars- com la llosa seran de formigó per deixar vist, a base d'encofrat ambtubifix i d'encofrat amb tauler fenòlic per la llosa. Al cos corresponent a l'escala i ascensor els pilars i les lloses de formigó seran per anar revestits. La caixa del'ascensor s'executarà a base de mur de formigó de 25cm de gruix. En l'execució de la llosa es deixarà al forat depas de l'escala, que disosarà de les bigues de vora de cantell corresponents, des d'on posteriorment es penjaràl'escala nova a base de perfileria metàl·lica.

6.- REFORÇ ESTRUCTURAL

A l'edifici existent s'ha de procedir a un reforç estructural que permeti als sostres de fusta i revoltó ceràmicexistents donar resposta a les noves sol·licitacions. S'executarà un reforç a base de col·locar un perfil metàl·lic a



sota de cada un rels revoltons. Aquest perfil es connectarà a una nova capa de compressió amb uns connectorsque travessaran els revoltons. Tanmateix aquesta capa de compressió es connectarà a les bigues de fustaexistents a base de tornilleria disposada d'acord amb el detalls dels plànols d'estructura. Igualment les jàsseresprincipals de fusta es reforçaran amb dos perfils UPN a banda i banda.

Pel que fa a l'execució dels sostres nous en alguna de les estances del Mas es procedirà de vàries maneres. Lacoberta a sobre de l'actual cuina s'executarà a base d'un sostre unidireccional amb bigueta pretensada, revoltóceràmic i capa de compressió de 5 cm de gruix. Per l'execució del sostre de la planta primera, es durà a terme unsostre a partir de bigueria de perfil laminat i xapa metàl·lica col·laborant, de 11cm de cantell en total.

Pel que fa al sostre de la planta golfa, la passera entre l'edifici existent i l'edifici nou es cobrirà amb una sostre dexapa col·laborant. La golfa de l'edifici existent es cobrirà amb perfileria d'estructura metàl·lica, previ reforç de labiga de fusta existent en el carener. Previ a la col·locació de les noves bigues de fusta s'executarà un cèrcolperimetral de formigó per relligar el coronament dels murs.

7.- TANCAMENTS

Els tancaments opcas de les estructures noves i dels murs que s'hagin desmuntat, en l'edifici antic, es duran aterme amb mur de maó calat de 14 cm de gruix per la cara exterior. Per la cara interior es projectaran amb 5cmde escuma de poliuretà.

8.- COBERTES

La coberta inclinada del Mas s'executarà a base de la col·locació d'un panell sandwich, amb cara interior de fustacontraxapada, aïllament tèrmic de 10cm de gruix i cara exterior a base de taulell de fusta aglomerada hidròfug de19mm de gruix. A sobre es col·locarà una làmina impermeable transpirble marca Tyvek o similar, clavada contrael taulell hidròfug i a sobre es col·locarà un panell encadellat de poliestirè extruit acanalat, preparat per amorterarla teula directament sobre el panell.

Les cobertes planes de la resta d'edifici s'executaran a base d'una coberta invertida no transitable amb pendentsde formigó cel·lular, capa separadora, impermeabilització amb una membrana d'una làmina de PVC flexible,aïllament amb plaques de poliestirè extruït de 40 mm, capa separadora amb geotèxtil i acabat de terrat amb capade protecció de palet de riera.

9.- PAVIMENTS I SOLERES

A la planta baixa baixa s'executarà una solera de 15cm de formigó armat previa col·locació d'una capa de 15 cmde graves i làmina de polietilè. A la zona de l'actual cuina s'executarà una solera a partir de peces de “cavity wall”per poder recuperar l'alçada.

El paviment a col·locar a la planta baixa i al nucli de comunicacions verticals i als banys és una peça de pedra deBorriol de 30x60cm, de 3cm de gruix, col·locada a atruc de maceta i polida i abrillantada.

Els espais de planta primera i planta segona es pavimentaran amb un paviment de posts sintètics amb acabat defusta, excepte el laboratori de la planta primera i els espais d'instal·lacions que es pavimentaran amb una peçaquadrada de 30cm de costat de terrazo microgrà fi de color gris clar.

10.- TANCAMENTS EXTERIORS

S'executaran els tancaments exteriors del edifici del mas a base de carpinteria de fusta per envernissar i segonsla planilla de carpinteries del projecte.

Els tancaments de l'edifici nou s'executaran a base de mur cortina de perfileria d'alumini anoditzat i lluna de vidreincolor.

11.- REVESTIMENTS

Els murs executats a base de paret d'obra ceràmica es revestiran amb una capa de morter mixt, amb acabatlliscat, preparats per aplicació de la pintura de pliolité.

L'edifici del nucli de comunicacions verticals es revestirà amb uns panells fixes i mòbils, conformant una façanaventilada a base de panell laminat decoratiu d'alta pressió HPL/EDF tipus ignífug i d'aplicació severa, de 10 mmde gruix i de lames verticals d'amplada variable, marca TRESPA METEON o similar, per a ús exterior segonsUNE-EN 438-6, comportament al foc B-s2, d0, cantell recte, acabat llis a una cara amb laminat decoratiu color



estàndard, col·locat amb fixació oculta sobre perfileria d'alumini, col·locat amb fixacions mecàniques sobreparament vertical, i adaptada la perfileria d'alumini sobre guies correderes per convertir-lo en panell mòbil.

12.- SANEJAMENT

S'executarà la xarxa de sanejament completa de l'edifici, d'acord amb els plànols de projecte.

13.- XARXA DE TERRES I PARALLAMPS

S'executarà la xarxa terres i s'instal·larà el parallamps de l'edifici, d'acord amb els plànols de projecte.

14.- ESCOMESES I QUADRES ELÈCTRICS

S'executarà la xarxa terres i s'instal·larà el parallamps de l'edifici, d'acord amb els plànols de projecte.

15.- CONTROL DE QUALITAT

Es duran a terme els controls i proves necessàries, d'acord amb l'annex del projecte on s'especifiquen elscontrols a executar.

17.- SEGURETAT I SALUT

Es duran a terme totes les operacions i s'utilitzaran tots els mitjans necessaris per garantir la seguretat durantl'obra, d'acord amb l'Estudi de Seguretat i Salut.





3. Compliment del CTE

Fulla num. 1


Justificació de les prestacions de l’edifici per requisitsbàsics i en relació amb les exigències bàsiques del CTE.La justificació es realitzarà per a les solucionsadoptades conforme al CTE.

També es justificaran les prestacions de l’edifici quemillorin els nivells exigits en el CTE.



Fulla num. 2

3.1. DB SE - Seguretat estructural



Fulla num. 3

MD 3.2.1. Sustentació de l’edifici: característiques del terrenyDins el solar a edificar no hi ha cap mena de construcció ni instal·lació que calgui enderrocar o retirarni es preveu l’existència d’elements enterrats. El terreny és pràcticament pla. El clavegueram i la restade xarxes de servei estan situades al carrer, a la façana principal. En conseqüència, no caldrà larealització de treballs previs especials.Segons la informació prèvia disponible no es preveuen ni es té informació que en el terreny del’emplaçament hi hagi problemes derivats d’inestabilitats, lliscaments, usos previs que hagin pogutcontaminar el sòl, obstacles enterrats, modificacions prèvies de la topografia, etc.

o Nivell freàtic: segons dades d’estudi geotècnic, referides en apartat MC1“Sustentació de l’edifici”

o Coeficient de permeabilitat del terreny: segons dades d’estudi geotècnic,referides en apartat MC1

o Acceleració sísmica bàsica de l’emplaçament: ab / g = 0,04o Classificació sísmica del terreny: coeficient sísmic C = 1,15o Terreny no agressiu al formigó armat segons l’EHE (taula 8.2.3 b)

MD 3.2.2. Sistema estructural: bases de càlcul i accionsEls requisits de seguretat estructural, capacitat portant i aptitud al servei dels elements defonamentació i contenció es satisfan segons els paràmetres establerts en el DB SE-C i ques’especifiquen a l’apartat MC 2.1. “Fonamentació i contenció de terres”Les limitacions dels assentaments diferencials responen a les prescripcions del DB SE-C del CTE.L’edifici projectat compleix el requisit de seguretat estructural donant compliment a les exigènciesbàsiques SE1: Resistència i estabilitat i SE2 Aptitud al servei, en els termes de l’article 10 del CTE.Aquests requisits es satisfan segons els paràmetres establerts als Documents Bàsics que li sónd’aplicació:

o DB SE Seguretat estructuralo DB SE-AE Accions a l’edificacióo DB SE-C Fonamentso DB SE-A Acero DB SE-F Fàbrica

Per l’estructura de formigó en el que s’estableix a l’EHE-08 Instrucció de formigó estructural. Pel quefa a la sismicitat en el que s’estableix a la NCSE-02 Norma de construcció sismoresistent.Igualment es dóna compliment a l’exigència bàsica SI6: Resistència estructural a l’incendi amb elsparàmetres establerts a:

◦ DB SI 6. Resistència al foc de l’estructuraLa definició del temps de resistència al foc dels elements estructurals s’especifica a l’apartat de laMemòria Descriptiva (MD 3.3), Seguretat en cas d’incendi, d’aquesta memòria.Les previsions tècniques considerades en el projecte pel que fa al sistema estructural esdesenvolupen en aquest apartat.Les bases de càlcul, les característiques dels materials, els procediments emprats pel càlcul i laquantificació i justificació de les prestacions del sistema estructural es desenvolupen als apartats MC2. “Sistema estructural”Per garantir la resistència i l’estabilitat de l’estructura s’ha fet la comprovació estructural mitjançant elcàlcul pel mètode dels Estats Límit:

o Estats Límit Últimso Estat Límit de Serveio Estat Límit de Durabilitat

comprovant que, considerant els valors de les accions, de les característiques dels materials i de lesdades geomètriques (tots ells afectats pels corresponents coeficients parcials de seguretat) laresposta estructural no és inferior a l’efecte de les accions aplicades amb l’índex de fiabilitat suficientper cadascuna de les situacions de projecte considerades, que són:

Situacions persistents, que corresponen a les condicions d’ús normal de l’estructuraSituacions transitòries, com poden ser les que es produeixen durant la construcció o reparació del’estructura

• Situacions accidentals, que corresponen a condicions excepcionals



Fulla num. 4

• Per obtenir els valors de càlcul de l’efecte de les accions s’han tingut en compte les accionsespecificades en aquest apartat amb les combinacions d’accions i els coeficients ques’especifiquen a continuació.

• Els valors de càlcul de la resistència s’obtenen minorant els materials estructurals amb elscoeficients indicats a la memòria constructiva MC 2.- per situacions persistents o transitòries,

i,ki,01i

i,Q1,k1,Qj,k1j

j,G QQG ∗ψ∗γ+∗γ+∗γ ∑∑>≥

γG : coeficient parcial d’una acciópermanentγQ : coeficient parcial per a unaacció variableGk: valor característic d’una acciópermanentQk: valor característic d’una accióvariable simpleAd: valor de càlcul d’una accióaccidentalψ0,1,2 : coeficients desimultaneïtat

- per situacions extraordinàries,

i,ki,21i

i,Q1,k1,11,Qdj,k1j

j,G QQAG ∗ψ∗γ+∗ψ∗γ++∗γ ∑∑>≥

Els valors dels coeficients de simultaneïtat corresponen també als definits en el DB SE i són elssegüents:

Coeficients de simultaneïtat Categoria 0ψ 1ψ 2ψSobrecàrrega superficial d’úsZones residencials A 0,7 0,5 0,3Zones comercials D 0,7 0,7 0,6Zones de tràfic i aparcament vehicleslleugers (pes total < 30 kN)

E 0,7 0,7 0,6

Cobertes transitables F 0,7 0,5 0,6Cobertes accessibles només per aconservació

G 0 0 0

Neuper a alçades ≤ 1000 m 0,5 0,2 0Vent 0,6 0,5 0Accions variables del terreny 0,7 0,7 0,7

El període de servei previst pels elements de l’estructura principal és l’establert en el CTE i s’hanseguit les prescripcions de durabilitat que s’hi estableixen pels diferents materials estructuralsemprats.Els elements estructurals reemplaçables (baranes, recolzament d’instal·lacions, etc), que no formenpart de l’estructura principal, poden tenir una vida útil inferior que es valorarà segons les inspeccionsprescrites en el manual d’ús i manteniment i el pla de manteniment.ACCIONSCàrregues permanents (G)- Pesos propis (Els valors dels pesos propis es poden extreure del Catàleg d’Elements Constructius, ode catàlegs comercials, tenint en compte la configuració de les diferents solucions)

Materials: kN/m3Formigó armat 25,0Formigó en massa 23,0Morter de ciment 19,0Morter de pendents d’àrids lleugers 9,0Totxo calat 15,0Totxana 12,0Acer estructural 78,5



Fulla num. 5

Revestiments: kN/m2Enguixat 0,15Arrebossat 0,20

Elements constructius superficials kN/m2Forjat reticular, cassetó de formigó, 25+5cm de cantell 5,50Llosa d’escala de 18cm 4,50Llosa voladís de 20cm 5,00Llosa massissa de 20cm (coberta) 5,00Teulada de teula ceràmica 0,70Paviment de gres extruït col·locat amb morter adhesiu 0,60Cel ras de guix 0,20Envans de maó fins a 7cm de gruix 1,00

Elements constructius lineals (alçada entre plantes= 2,55m) kN/mlCompartimentacions de totxo calat de 14 + aïllaments + acabats 5,60Compartimentacions de totxo calat de 14 + maó foradat de 7 + acabats 6,45Compartimentacions de maó foradat de 7 + totxana de 9 + acabats 5,00Façana (totxo calat+aïllament+envà de 4, arrebossat exterior i enguixat interior) 7,00Mitgera (totxo calat de 14 +placa de guix) 5,60

Total pesos propis considerats per planta kN/m2Sostre planta soterrani ús habitatge 7,30Sostre planta soterrani ús comercial 6,70Sostre planta soterrani coberta plana 7,50Sostre planta baixa zones interiors habitatge 7,30Sostre planta baixa - balcó 6,40Sostre planta primera zones interiors habitatge 7,30Sostre planta primera - balcó 6,40Sostre planta segona zones interiors habitatge 7,30Sostre planta segona – coberta plana 7,50Sostre planta sotacoberta 6,70

- Accions del terrenyEs consideren les empentes del terreny segons les característiques que s’esmenten a l’apartat MC 1d’aquesta memòria.Càrregues Variables (Q)- Sobrecàrregues d’ús



Fulla num. 6

o Sobrecàrrega d’ús en zones d’accés i evacuació: 3 kN/m2o Sobrecàrrega en balcons volats: La mateixa sobrecàrrega d’ús de la zona

que serveix i una sobrecàrrega lineal a les vores de 2,0 kN/m2o Sobrecàrrega sobre el terreny que desenvolupa empentes en els elements de

contenció: 1,0 kN/m2 en les zones d’us privat i 3,0 kN/m2 a la zona del carrer- Accions sobre baranes i divisòriesLes baranes s’han dimensionat per a una força horitzontal, lineal i uniforme aplicada a la vora superiorde:

o F: Coberta transitable 1,6 kN/mlo A1: Habitatges 0,8 kN/ml

Les parets divisòries s’han dimensionat per una força horitzontal, lineal i uniforme de 0.40 kN/ml,aplicada a 1.2 m d’alçada. - Reducció de sobrecàrreguesNo s’ha fet reducció de sobrecàrregues en els elements estructurals, ni verticals ni horitzontals. - Acció del ventL’edifici està ubicat en una zona urbana, amb una grau d’aspresa IVAlçada topogràfica de l’emplaçament: 950 m Alçada de l’edifici h: 12,30mDimensió x: 12,00mDimensió y: 10,75mEsveltesa h/x: 1,02Esveltesa h/y: 1.14 Pressió estàtica considerada: qe= qb x ce x cp Càrrega bàsica de vent, qb=0.50 kN/m2Coeficient d’exposició, ce: planta baixa: 1,3

planta primera: 1,4planta segona: 1,7planta sotacoberta: 1,9

Coeficient de pressió per edificis. cpx = 0,80 csx = -0,50cpy = 0,80 csy = -0,55 Per tant:

Vent direcció x Pressió(kN/m2)

Succió(kN/m2 )

planta baixa 0,52 0,325planta primera 0,56 0,350planta segona 0,68 0,425planta sotacoberta 0,76 0,475

Vent direcció y Pressió(kN/m2)

Succió(kN/m2 )

planta baixa 0,52 0,357planta primera 0,56 0,385planta segona 0,68 0,467planta sotacoberta 0,76 0,522

- Accions tèrmiquesNo s’han tingut en compte efectes tèrmics en l’estructura principal de formigó armat ja que noexisteixen elements continus de més de 40 m i per tant no és necessari.No s’han projectat juntes de moviment dels murs de fàbrica de façana donat que les sevesdimensions són inferiors a les distàncies màximes entre junts de moviment que estableix el DB SE-F,pel cas de parets de totxo ceràmic amb retracció final del morter ≤ 0,15 mm/m i expansió final perhumitat de les peces ceràmiques ≤ 0,15 mm/m, que són les característiques establertes en projecteper a aquests materials. - Càrrega de neuZona climàtica d’hivern: Zona 2



Fulla num. 7

Alçada topogràfica: 950 mSobrecàrrega de neu en terreny horitzontal: sk = 1,4 kN/m2 Coeficient de forma de la coberta inclinada 18,3º: µ = 1 Càrrega de neu considerada sobre la projecció horitzontal de la coberta inclinada:

qn = µ · sk = 1,4 kN/m2Càrrega de neu considerada sobre la coberta plana:

qn = µ · sk = 1,4 kN/m2Accions accidentals (A)- SismeL’acceleració sísmica bàsica de l’emplaçament és ab / g = 0,04 i l’edifici es classifica comd’importància normal.Per tant en aquest cas, segons la NCSE-02, un edifici de 4 plantes sobre rasant i amb estructura depòrtics arriostrats amb característiques de resistència i rigidesa similars en les dues direccions quedaexempt del seu compliment.

- IncendiEl càlcul de la resistència al foc de l’estructura s’ha fet pels mètodes simplificats proposats pel DB SI,concretament segons l’annex C pels elements estructurals de formigó i l’annex D pel pilar metàl·lic dela façana. Amb aquests mètodes simplificats no es necessari tenir en compte les accions indirectes derivades del’incendi i per tant les accions aplicades en cas d’incendi són les mateixes que en situació permanentafectades amb els coeficients de simultaneïtat i de seguretat aplicables en la situació extraordinàriad’incendi i que s’especifiquen en aquest apartat.En aquest projecte no és necessari preveure càrregues específiques per a la intervenció delsbombers.

Veure justificació de la resistència al foc de l’estructura a l’apartat MC 2.2.1- Impacte de vehiclesNo es considera l’impacte de vehicles des de l’exterior de l’edifici, el CTE no ho prescriu a no ser queho estableixi l’ordenança municipal, que en aquest cas no ho fa.En canvi, sí que es considera l’impacte des de l’interior de l’edifici en les zones de circulació devehicles. En els elements estructurals verticals de la planta soterrani s’ha considerar una força de 50kN (l’aparcament es per a vehicles de fins a 30 kN) en la direcció paral·lela a la via, actuant en un plahoritzontal situat a 0,6m sobre la superfície del vial. Igualment, però no de manera simultània, s’hanaplicat 25 kN en al direcció perpendicular al vial.No s’apliquen forces d’impacte sobre elements horitzontals donat que tots estan situats a una alçadasuperior a 1,80m. Altres accions consideradesLa caixa d’ascensor, el fossat i el sostre de la sala de màquines i politges s’han dimensionat per a unascensor de càrrega nominal Q=450 kg (6 persones)El disseny, dimensionat i execució de la instal·lació de l’ascensor es farà per part del subministradorseguint la UNE EN 81-1:1998, prèvia negociació entre aquest, el promotor i la direcció facultativasobre la utilització prevista de l’ascensor, les seves condicions d’entorn, els condicionants estructuralsi altres aspectes relatius a la instal·lació.Coeficients parcials de seguretat de les accions geotècniquesEls coeficients de seguretat emprats en el càlcul de la fonamentació s’ajusten a les prescripcions delDB SE C i són els següents:



Fulla num. 8

γR : coeficient parcial per a la resistència del terrenyγ M : coeficient parcial per a les propietats dels materials, incloses les del terrenyγ E : coeficient parcial per a l’efecte de les accionsγ F : coeficient parcial per a les accions

Els coeficients corresponents a la capacitat estructural dels elements de fonamentació i contenció sónels establerts per l’EHE-08 i s’especifiquen a continuació.Coeficients parcials de seguretat de les accions sobre l’edificiPer obtenir els valors de càlcul de l’efecte de les accions s’han tingut en compte les accions amb lescombinacions d’accions i els coeficients indicats en aquest apartat.Els valors de càlcul de la resistència s’obtenen minorant els materials estructurals amb els coeficientsindicats al punts MC 2.1.”Fonamentació i contenció de terres”Els coeficients de seguretat per les accions emprats en les comprovacions dels Estats Límit Últimss’ajusten als especificats en el DB SE i complementàriament en l’EHE i són els següents:

γCoeficients parcials de seguretat ( ) per a les accions en Estats Límit Últims

Tipus deverificació Tipus d’ acció

Situaciópersistent/transitòria

Situació extraordinària

desfavorable

favorable desfavorable

favorable

Resistència

Permanent:Pes propi, pes delterreny

1,35 0,80 1,0 1,0

Empentes del terreny 1,35 0,70 1,0 1,0Variable 1,50 0 1,0 0

Estabilitat

Permanent:Pes propi, pes delterreny

1,10 0,90 1,0 1,0

Empentes del terreny 1,35 0,80 1,0 1,0Variable 1,50 0 1.0 0

Els coeficients de seguretat per les accions emprats en les comprovacions dels Estats Límit de Serveis’ajusten als especificats en el DB SE i complementàriament en l’EHE i són els següents:

γCoeficients parcials de seguretat ( ) per a les accions en Estats Límit de ServeiTipus d’acció: desfavorable favorable



Fulla num. 9

Permanent 1,0 1,0Variable 1,0 0

Deformacions admissiblesLes limitacions dels assentaments diferencials responen a les prescripcions del DB SE-C del CTE isón les següents:

Valors límit basats en la distorsió angular, βTipus d’estructura LímitMurs de contenció 1/300Estructures reticulades amb envans de separació 1/500

En aquest cas es limita també l’assentament màxim a 2,5cmPel que fa a l’estructura s’ha verificat que, per a les situacions de dimensionat pertinents, l’efecte deles accions no arriba al valor límit admissible de deformació establert a tal efecte i que, seguint lesprescripcions del DB SE, en aquest cas són els següents:Limitacions de les fletxes relatives dels sostres i de la coberta:

o Fletxa < 1/500 en les zones amb envans fràgils i/o paviments rígids sensejuntes

o Fletxa < 1/400 en les zones amb envans ordinaris i paviments rígids ambjuntes

o Fletxa < 1/300 en la resta dels casosLimitacions dels desplaçaments horitzontals:

o desplom total < 1/500 de l’alçada total de l’edificio desplom local < 1/250 de l’alçada de la planta en qualsevol d’elles

Vibracions i FatigaDonat l’ús de l’edifici no es considera susceptible de patir vibracions que puguin produir el col·lapsede l’estructura i per tant no resulta necessari fer aquest tipus de comprovació.Pel que fa a la fatiga, aquest estat límit, tampoc resulta necessari comprovar-lo, només cal tenir-la encompte en els elements estructurals interns de l’ascensor per part del subministrador i instal·ladord’aquest aparell.

* S'insereix a continuació la fitxa justificativa de la NCSE-02

F I T X A D ’ A P L I C A C I Ó D E L A N O R M A N C S E - 0 2 n o r m a d e c o n s t r u c c i ó s i s m o r e s i s t e n t

EDIFICIS r e h a b i l i t a c i ó

1/1

NO

RM

A D

E C

ON

STR

UC

CIÓ

SIS

MO

RES

ISTE

NT

NC

SE-0

2 O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

· C

ol·le

gi d

’Arq

uite

ctes

de

Cat

alun

ya

Oct

ubre

200

4 · v

. 1.1

re

visa

t m

arç

2010

I D E N T I F I C A C I Ó D E L P R O J E C T E I D E L ’ E D I F I C I R e f e r è n c i a d e p r o j e c t e : Munic ip i : Número de p lantes sobre rasant :

C AR AC T E R Í S T I Q U E S D E L A C O N S T R U C C I Ó Moderada Normal Especial Classificació de l’edifici en

funció de la seva importància: (Article 1.2.2) Edificis amb probabilitat

menyspreable de què la seva destrucció per un terratrèmol pugui ocasionar víctimes, interrompre un servei primari o produir danys econòmics significatius a tercers.

Edificis la destrucció dels quals per un terratrèmol pugui ocasionar víctimes, interrompre un servei per a la col·lectivitat, o produir importants pèrdues econòmiques, sense que en cap cas es tracti d’un servei imprescindible ni pugui donar lloc a efectes catastròfics.

Edificis la destrucció dels quals per un terratrèmol pugui interrompre un servei imprescindible o donar lloc a efectes catastròfics. En aquest grup s’inclouen les construccions que així es considerin en el planejament urbanístic i documents públics anàlegs, així com en reglamentacions més específiques

Acceleració bàsica ab: (1) (2) En funció del municipi d’acord a l’annex I de l’NCSE-02 ab / g < 0,04 ab / g =

Acceleració de càlcul ac: (Només en edificis d’importància normal o especial i amb ab 0,04g)

Coeficient del tipus de sòl C: (3) S’adoptarà com a valor de C el valor mig dels 30 primers metres sota la superfície obtingut en ponderar els coeficients Ci de cada estrat del terreny amb el seu gruix ei, en metres.

C =30

e·C ii =

Coeficient d’amplificació del terreny S Coeficient de risc Edificis d’importància normal = 1,0

Si · ab 0,1 g S = C / 1,25

Si 0,1 g < · ab < 0,4 g S = 25,1C + 3,33 · ( · g

ab – 0,1) · (1 – 25,1C )

Coeficient de risc Edificis d’importància especial = 1,3 Si 0,4 g . ab S = 1,0 S =

(4) ac / g = S · · ab / g =Tipus d’estructura: (1) (4) (5)

C R I T E R I S D ’ AP L I C AC I Ó D E L A N O R M A Edificis d’importància moderada No cal aplicar l'NCSE-02

ab < 0,04g No cal aplicar l'NCSE-02

0,04 g ab < 0,08g(2) Cal aplicar l'NCSE-02 Excepció: No és d’aplicació l’NCSE-02 en edificis de normal importància sempre que:

- Es disposi d’una estructura de pòrtics arriostrats (5), amb característiques de resistència i rigidesa similars en

les dues direccions, per resistir esforços horitzontals en qualsevol direcció i

- No es fonamenti l’edifici sobre terrenys potencialment inestables.

En cap cas aquesta excepció serà d’aplicació en edificis de més de 7 plantes si l’acceleració sísmica de càlcul ac 0,08g

ab 0,08g (1) Cal aplicar l'NCSE-02 sense excepcions

Per tant, NO CAL APLICAR LA NORMA NCSE-02

ÉS D’APLICACIÓ LA NORMA NCSE-02. (6)

Notes: 1) Les edificacions de fàbrica de maó, de blocs de morter, o similars, si 0,08g ab < 0,12g tindran 4 plantes com a màxim. I si ab 0,12g en tindran, com a

màxim, 2. (art. 1.2.3) 2) Quan ab 0,04g no s’executaran estructures de paredat, tàpia o tova. 3) Coeficient del terreny C: En funció del tipus de terreny:

Terreny I (Roca compacta, sòl cimentat o granular molt dens): C= 1. Terreny II (Roca molt fracturada, sòls granulars densos o cohesius durs): C= 1,3. Terreny III (Sòl granular de compacitat mitja, o sòl cohesiu de consistència ferma o molt ferma): C= 1,6. Terreny IV (Sòl granular solt, o sòl cohesiu tou): C= 2.

4) Les estructures de murs de fàbrica, si 0,08g ac 0,12g, l’alçada màxima serà de 4 plantes. I si ac 0,12g l’alçada màxima serà de 2 plantes. (art. 4.4.1) 5) En el cas d’estructures de pòrtics és important fer constar si estan ben arriostrats. L’existència d’una capa superior armada, monolítica i enllaçada a

l’estructura en la totalitat de la superfície de cada planta permet considerar els pòrtics com ben arriostrats entre sí en totes les direccions (d’acord als comentaris de l’NCSE-02 C.1.2.3).

6) Les intervencions en els edificis existents no poden minvar les condicions inicials de seguretat enfront del sisme

✔ 0,04

✔

1,00

0,04

✔

✔

✔

✔

✔

Comentaris:S’ha tingut en compte aquesta norma a fi i efecte de que els nivells de seguretat de l’edifici siguin superiorsals originals. En aquest sentint, es redueix el pres propi de la coberta i ......., millorant la resposta de l’edificienfront a sisme.

parets de paredat i maçoneria i coberta de biguetes metàl·liques

1,15

97-2014 rehabilitació mas del abeurador

la Canonja (Tarragonès)

3 plantes

MEMÒRIA TÈCNICA DE L’ESTRUCTURA

Memòria d’estructura

PROJECTE D'EXECUTIU CONDICIONAMENT DEL MAS L’HORT DE L’ABEURADOR

COM A CENTRE D’INTERPRETACIÓ ARQUEOLÒGICA CAMÍ VELL DE REUS 39-41.

LA CANONJA (TARRAGONÈS)


INDEX DE LA MEMÒRIA TÈCNICA DE L'ESTRUCTURA

1. Descripció i justificació de la solució adoptada

1.1 Introducció i objectius 1.2 Descripció general de l’edifici

- L’edifici actual - L’edifici reformat - Fases d’execució

1.3 Descripció de l’estructura - Configuració estructural actual - Actuacions sobre l’estructura actual - Consideracions sobre l’estat de conservació i propietats dels materials de l’estructura existent - Estructura nova de les parts ampliades. - Característiques del terreny - Consideracions sobre l’ambient.

2. Accions previstes en el càlcul 2.1 Accions permanents

- Pesos propis 2.2 Accions variables

- Sobrecàrregues d’us - Accions provocades pel vent - Sobrecàrregues de neu - Accions tèrmiques

2.3 Accions accidentals - Accions sísmiques - Accions degudes a incendi - Accions degudes a impacte

2.4 Estats de càrrega considerats - Estructura estat actual - Estructura estat reformat

3. Materials 3.1 Formigó armat 3.2 Acer 3.3 Obra de fàbrica 3.4 Fusta 3.5 Control i assajos a realitzar

4. Coeficients de seguretat 4.1 Coeficients de minoració del material 4.2 Coeficients de majoració de les accions

5. Hipòtesis de càlcul 5.1 Combinacions per a l’avaluació de la capacitat portant 5.2 Combinacions per a l’avaluació de l’aptitud al servei

6. Mètodes de càlcul 6.1 Estructures de barres 6.2 Programes de càlcul per ordinador

7. Criteris de dimensionament i de disseny 8. Procés constructiu 9. Resistència al foc de l’estructura

9.1 Bases de càlcul 9.2 Resistència al foc dels elements estructurals

10. Normativa d’aplicació 10.1 Normativa bàsica 10.2 Normativa complementària

11. Ús i manteniment de l’estructura 12. Llistat de plànols de l’estructura

13. ANNEXOS

- ANNEX 1. Campanya de cales realitzades - ANNEX 2. Plànols d’estructura i baixada de càrregues gravitatòries de l’estat actual - ANNEX 3. Avaluació dels principals elements de fusta existents (biguetes i jàsseres) - ANNEX 4. Avaluació de la volta ceràmica existent


1 Descripció i justificació de la solució adoptada

1.1 INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS:

La present memòria té per objecte la descripció de les actuacions a dur a terme sobre l’estructura en motiu del projecte executiu de condicionament del mas l’hort de l’abeurador com a centre d’interpretació arqueològica emplaçat al camí vell de Reus, 39-41 de La Canonja. L’abast de les intervencions, d’acord amb el projecte arquitectònic, comporten d’una banda el condicionament de la construcció preexistent i l’ampliació parcial del volum edificat que es preveu es pugui desenvolupar en diferents fases. Pel que respecta a la construcció existent i en especial als elements que es conserven, les intervencions aquí descrites no comporten que l’edifici assoleixi els requeriments estructurals equivalents a un edifici de nova planta actual. Si bé l’edifici ha demostrat una suficiència durant els anys que fa que està en servei, fora totalment desproporcionat pretendre donar compliment als estrictes paràmetres fixats per la normativa actual, ja que per la seva pròpia constitució constructiva, no fou pensat sota l’actual marc reglamentari. Per altra banda, aquest fet fóra econòmicament desproporcionada. Per tant, es pren com a referència el Codi Tècnic de l’Edificació per tots aquells elements nous per donar compliment en tant que aptitud al servei i a la capacitat portant, i per descomptat pel que respecta a la construcció ampliada, a la vegada que es pren com a referència per la resta d’elements existents a mantenir. En qualsevol cas, les actuacions sobre allò edificat, s’han concebut amb la vocació de no empitjorament de les condicions actuals. ANTECEDENTS: Parcel·la ubicada a la banda occidental del nucli antic de La Canonja, seguint la traça de l’antic camí de Reus en direcció a la riera de la Boella al límit urbà del municipi en un entorn immediat rural. El conjunt edificat actual presenta tipologies constructives diverses que apunten a edats diferents. El volum principal és de planta baixa, planta pis i sotacoberta. De planta sensiblement rectangular, amb coberta inclinada a dues aigües. A la seva banda oest, la construcció es va esglaonant en alçada, de manera que apareix un àmbit de planta baixa i pis i finalment un àmbit construït només en planta baixa. Existeix una pati delimitat amb murs de maçoneria amb petites construccions auxiliars en planta baixa de diferent èpoques. S’aprecia doncs que l’edificació actual és el resultat de l’evolució al llarg del temps d’una construcció antiga que s’ha anat transformant i modificant fins a configurar el mas actual, amb les seves construccions annexes. La construcció s’estima amb un estat de conservació regular, d’acord amb les tipologies i l’antiguitat de l’immoble. S’han apreciat afectacions estructurals moderades, sobretot pel que respecta a l’estat de conservació d’alguns elements de fusta així com esquerdes i fissures localitzades en alguns paraments.


1.2 DESCRIPCIÓ GENERAL DE L’EDIFICI: L’edifici actual: El mas i els seus annexos, es disposen seguint l’alineació de l’antic camí de Reus a la banda nord d’una finca de 6.744 m2. La superfície total construïda és de 564 m2. La tipologia constructiva és de murs de càrrega, forjats unidireccionals de biguetes i cobertes inclinades. Es desenvolupa en planta baixa, de 317,62 m2, planta pis de 156,38 m2 i planta segona o sota coberta de 90 m2, de manera que la construcció va reduint superfície construïda a mida que guanya alçada. La morfologia en planta és allargassada seguint la direcció del camí des de on s’accedeix i que és tangent a la seva ubicació. Pel costat oriental, la construcció principal limita amb una petita placeta de domini públic. Pel costat septentrional, amb camí. Pel costat meridional amb espai lliure enjardinat i pati dins la pròpia finca i pel costat occidental, amb pati i espai lliure dedicat a conreu dins la pròpia finca.

SECCIÓ LONGITUDINAL ALÇAT A CAMÍ VELL DE REUS

PLANTA BAIXA ÀMBIT DE LA CONSTRUCCIÓ ACTUAL El cos principal, corresponent al volum més alt s’aprecia de tipologia més antiga, amb murs de càrrega de maçoneria amb utilització de carreus en cantonades i definició de forats, forjats de biguetes i jàsseres de fusta i revoltons ceràmics. La coberta d’aquest volum, fou reformada i s’observa amb biguetes d’acer, plaques ondulades i teules. Com a tret diferencial, hi ha un tram de la planta baixa cobert amb volta ceràmica de maó pla a sardinell. A l’àmbit de l’escala també s’aprecien trams de sostre resolts amb tipologies arquejades tipus volta. El cos intermedi en altura, és aparentment amb tipologia similar a l’anterior, si bé la coberta es resol amb un forjat unidireccional de bigueta pretensada de formigó que sustenta una coberta inclinada de teules amb envanets de sostre mort. Els cossos de menor alçada presenten una barreja de murs portants de maçoneria als nivells sobre terreny, i fàbriques ceràmiques massisses o buides a les parts properes a cobertes. Les solucions de coberta són igualment inclinades amb acabat exterior de teula àrab si bé el cos de la cuina, la estructura portant es resol també amb bigueta metàl·lica i placa ondulada de suport. S’aprecia un tram de forjat unidireccional amb bigueta pretensada, revoltó ceràmic vist i capa de compressió relativament nou al sostre de la planta baixa a la crugia entre l’actual cuina i el recinte de l’antiga entrada.


Si prenem com a referència (±cota 0,00) el paviment de la planta baixa al recinte de menjador principal actual, podem situar de manera aproximada i general l’alçada de la planta baixa al voltant de +3.55 (cota +3.55) i la de la planta primera al voltant de +3,48 (cota +7,03). La cota màxima de la construcció al carener del volum principal és aproximadament (+10.90). Els nivells s’estimen irregulars i les cotes són variables en funció de cada zona concreta, sobretot a la banda de la construcció amb menys alçada, amb tipologies més noves amb motiu de les ampliacions i reformes que ha anat patint la construcció original.


L’edifici reformat: La proposta preveu la rehabilitació del cos principal del mas existent, la seva redistribució interior mantenint el volum i el caràcter de la construcció original i l’ampliació amb un volum adjacent de manera que resolgui les comunicacions verticals entre les diferents plantes i allotgi les noves instal·lacions. En planta baixa, es preveu cobrir parcialment el recinte de pati (antic corral) i ampliar a la banda oest amb un cos de sala d’actes, serveis i accessos. Per tant, amb caràcter general podem distingir tres part en el conjunt projectat:

- La part rehabilitada amb el condicionament i reforma parcial d’aquelles zones que presenten un major valor arquitectònic de l’edifici existent.

- Un cos de nova planta de comunicacions verticals d’escala, ascensor i instal·lacions ocupant parcialment el pati (antic corral) amb un tractament tipològic i d’envolupant actuals. Aquest volum es desenvolupa en planta baixa i tres sobre rasant

- Un cos de nova planta destinat a sala d’actes i vestíbul d’accés i serveis ubicat a la banda est del pati (antic corral) amb una estètica acord amb la resta de la part ampliada.

A nivell d’usos, el projecte contempla la utilització de la planta baixa amb un caràcter més públic, de manera que a part del vestíbul d’accés i la sala d’actes, les estances del mas actual es condicionin com a sales d’exposició. Les plantes altes, tret del cos de comunicacions vertical, es destinarien a ús assimilables a l’administratiu, amb despatxos, sala de reunions i un petit laboratori. A nivell de tractament de l’envolupant, es mantindria un aspecte d’acabat exterior equivalent a l’actual amb revestiment continu pels murs preexistents i coberta inclinada de teules pel volum principal. La resta de cobertes, serien planes i de nova creació amb acabat de graves. A les façanes dels volums de nova planta i ampliació predomina el vidre i la protecció amb pell exterior d’acabat tipus panell sintètic, el formigó vit i l’arrebossat i pintat dels paraments opacs d’obra ceràmica.

SECCIÓ LONGITUDINAL I PLANTA DE L’EDIFICI REFORMAT

L’alçada de les plantes baixa i primera es preveu amb acord als nivells dels forjats actuals tot preveien la variació de cota en cas de reforç. El sostre de la sala d’actes és independent i amb major alçada. Les alçades de les plantes segona i tercera del cos de comunicacions verticals es preveu de 2,90 i 2,24 m respectivament. La total superfície construïda un cop executada la reforma amb ampliació és de 1.003,63 m2 si ens atenem al projecte d’arquitectura.


Fases d’execució: Es preveu desenvolupar el projecte en dues etapes. La primera fase (a nivell d’estructura anomenada FASE A) correspondria a les actuacions de consolidació, reforç i adequació de l’edifici existent , amb els enderrocs i desmuntatges necessaris i inclouria també l’execució del nou volum de comunicacions verticals ubicat a l’actual pati. La segona fase (a nivell d’estructura anomenada FASE B) correspondria a la resta d’ampliació corresponent al cos en planta baixa de la sala d’actes, vestíbul d’accés i serveis. Pel que respecta estrictament a la documentació relacionada amb als elements estructurals, s’ha desenvolupat de manera conjunta entenent que l’objectiu final és la totalitat de les intervencions proposades en el projecte arquitectònic. S’ha indicat tant en amidaments com en plànols, a quina de les dues fases corresponen cadascuna de les tasques per tal de poder identificar i desenvolupar de manera independent cada etapa. D’acord amb el projecte arquitectònic, és prioritària la FASE A, en tant que adequació de l’edifici existent, de manera que la FASE B que es podria executar amb posterioritat. El fet de plantejar diferents fases d’execució implica l’aparició de juntes de treball. En aquest sentit, les juntes o discontinuïtats, també són recomanables per raons estructurals, de manera que el comportament de cadascun dels tres àmbits esdevingui independent l’un dels altres. Aquestes talls cal entendre’ls com a juntes estructurals. Donada la volumetria i la geometria a desenvolupar, i tenint en compte les etapes previstes, és recomanables i així s’ha projectat, desvincular l’ampliació central del nou volum de comunicacions de la resta de parts de l’edifici. Aquest cos central, de major alçada i càrrega, podria provocar assentaments diferencials respecte l’edifici actual i vers el vestíbul de planta baixa en cas de plantejar una intervenció contínua. En qualsevol cas, les fases d’execució i el pla d’etapes de cadascuna d’elles, restaran supeditades a l’aprovació de la direcció facultativa de l’obra.


1.3 DESCRIPCIÓ DE L’ESTRUCTURA:

Configuració estructural actual:

L’edifici actual presenta una estructura heterogènia d’acord amb l’antiguitat i les tipologies identificades.


ESTRUCTURA VERTICAL El elements de suport verticals són a base de murs de càrrega de diferents composicions i dimensions. El cos principal, de major alçada és a base de murs de maçoneria revestida puntualment reforçada amb utilització de carreus de pedra en cantonades i definició de forats en paraments. En aquesta zona de l’edifici els gruixos de paret són al voltant dels 60 cm si bé oscil·len entre els 45-50cm en alguns paraments i amb algun tram de més d’un metre a la planta baixa al mur capcer que limita amb la placeta pública a la banda est. S’intueix en aquest punt la necessitat d’un mur més robust per contrarestar l’empenta de la volta que cobreix la crugia extrema al sostre de la planta baixa en aquest àmbit de l’edifici. Aquest cos principal s’intueix en planta en un àmbit aproximadament de 12,5 x 7,30 metres de forma lleugerament trapezial. Té dos nivells de sostre i la coberta. Els murs més llargs d’aquest cos estan coronats per un ràfec tradicional de peces ceràmiques i teules en voladís donant continuïtat a les vessants de coberta per protegir els paraments de la pluja. Els dos murs capcers es coronen enrassats seguint les pendents dels plans de coberta. A la zona central de l’edifici trobem murs de similar tipologia que els anterior, aparentment de maçoneria revestida, si bé lleugerament més prims, entre 40 i 60 cm, tot i que s’aprecien irregulars en alguns punts. Aquests paraments suporten també dos nivells de forjat però coronen a menor alçada, amb un forjat pla i coberta inclinada de teula sobre envanets de sostre mort. Les parts superiors dels murs, per sobre al forjat, coronen amb pendent per definir la coberta i s’aprecia com a recrescut de ceràmica buida. Aquesta zona correspon a una crugia aproximada de 4,60 i manté l’amplada del volum principal al qual dóna una certa continuïtat en planta. Cap a la banda de ponent, trobem un àmbit més estret i de menor alçada. Cobreix un àmbit en planta aproximat de 4 x 6,90 m de planta baixa i pis sota coberta. En aquesta zona, la composició dels murs és més heterogènia, ja que trobem en part el mur que limita amb el camí a la banda nord que en planta baixa i primera sembla seguir la composició de la maçoneria més antiga, però a la banda del pati i en coronació, apareixen altres fàbriques amb peces ceràmiques massisses i buides. En planta primera a la cara sud d’aquest volum, s’aprecien uns apilastraments amb maó ceràmic massís. Encara més cap a ponent, trobem una estança en planta baixa (actual cuina) que està limitada per murs de maçoneria antiga a la banda nord (camí) i oest, amb gruixos que oscil·len dels 50 als 80 cm. El mur que dóna a pati interior està revestit i s’intueix amb un gruix aproximat de 45 cm possiblement barreja de maçoneria i peces ceràmiques. En planta cobreix un àmbit trapezial aproximadament de 4 x 5,70m cobert amb teula ceràmica a un aigua sobre plaques i bigueta metàl·lica. Tancant el pati interior (antic corral), trobem un mur perimetral de maçoneria vista sense revestir. Adossat a aquests murs hi ha dues construccions annexes aparentment més modernes, una mena de caseta amb parament de maçoneria i coberta inclinada de teula adossada al mur del costat meridional i un cobert, en part tancat amb apilastrament de gero i coberta inclinada de teula adossada al mur del costat occidental.


ESTRUCTURA HORITZONTAL S’han identificat fins a quatre tipologies de sostre amb les corresponents variants segons el tram a cobrir.

- Unidireccional amb bigues i jàsseres de fusta. - Volta ceràmica - Unidireccional amb biguetes metàl·liques - Unidireccional amb biguetes de formigó pretensat.

Principalment, els forjats més antics són a base de biguetes de fusta i revoltó ceràmic arquejat i enguixat a la cara inferior. Les geometries són variables amb seccions de biguetes irregulars (des de troncs desbastats a seccions rectangulars serrades). Les llums lliures a cobrir varien en funció de la crugia però oscil·len entre 3 i 4 metres. Majoritàriament, les biguetes de fusta recolzen sobre els murs si bé, a la part central del cos principal, tant en el sostre de la planta baixa com primera, apareixen elements de jàssera amb una llum lliure propera als 6,20 metres. A nivell de planta pis, la jàssera és aparentment única i de secció lleugerament rectangular (aprox. 25x28 en el punt mesurat al recolzament sobre el mur nord). En planta baixa però, la secció és molt irregular i de forma erràtica, amb una barra irregular afegida per corregir la desviació de la directriu del tronc principal que va de mur a mur. Tot l’embigat de fusta que s’ha pogut visualitzar cobreix en el sentit est-oest, tret de les jàsseres principals que ho fan en el sentit perpendicular.

L’altra tipologia antiga que trobem és la solució de cobrir amb volta. La crugia en planta baixa més oriental de la edificació, es resol amb volta de maó de pla disposada a sardinell. La llum lliure en aquesta crugia és aproximadament de 3,40m i una fletxa al voltant dels 40cm. Es desconeix el gruix de ceràmica de la volta pròpiament i el tipus de replè dels carcanyols. Puntualment, les anomalies en els sostre amb motiu dels forats d’escala, també es resolen amb trams arquejats.

La coberta principal, fou substituïda en algun moment i actualment les vessants estan definides amb biguetes metàl·liques tipus IPE-100 que recolzen un entramat de rastrells de fusta com a suport d’un aplacat ondulat impermeable que a nivell exterior està acabat amb teula àrab tipus tradicional. El recinte més gran del cos principal sota coberta, forja seguint la màxima pendent, de manera que les biguetes de fusta recolzen a murs portants de façanes (nord i sud) i a jàssera de fusta en carener. A l’altre recinte en aquesta mateixa planta, el sentit del forjat es disposar perpendicular a la màxima pendent, de manera que les biguetes estan disposades esbiaixades recolzant sobre les alineacions MT1 i MT2. El sistema de coberta amb bigueta d’acer i placa ondulada amb teula, també el trobem al recinte de la cuina actual en planta baixa. Hi ha un tram de coberta (crugia de les habitacions i bany de la planta primera) que es resol amb forjat unidireccional de bigueta pretensada amb intereix prefabricat alleugeri de ceràmica, sense capa de compressió. El cantell mesurat per aquest


tipus de sostre és de 16 cm, amb una base de bigueta de 10 cm i un intereix entre seccions resistents aproximat de 60 cm. La llum lliure d’aquesta crugia ronda entre els 3,80 i 4,00 metres. Per sobre, s’alça una solera d’encadellat ceràmic sobre envanets de sostre mort amb acabat de teula àrab. El sostre de la crugia en planta baixa corresponent a les peces identificades com a rebost i menjador petit, s’ha observat que és un forjat unidireccional molt més recent, de formigó armat, amb revoltó ceràmic arquejat vist amb capa de compressió armada superior. De la cala puntual realitzada, sembla ser que es tracta d’un sostre actual de 22 cm de cantell, amb intereix aproximat de 70 cm i semi bigueta pretensada de 12 cm de base, amb 4 cm de capa de compressió. La llum lliure a cobrir d’aquesta crugia ronda els 3 metres. LLINDES I DINTELLS Igual com passa en altres solucions pels elements estructurals de murs i sostres, les solucions constructives que resolen les obertures i passos a través de murs portants per conformar finestres i portes també són diverses. S’utilitzen elements de fusta en molts casos com a llinda, fàbrica arquejada i carreus o dovelles de pedra per definir algunes obertures de l’edifici original. En alguns casos, per recolzar tota l’amplada del gruix del mur, s’utilitzen combinació de diversos materials, com una o diverses llindes de fusta interior i pedra o ceràmica exterior. La coronació dels passos de porta dels murs interiors portants, s’han observat majoritàriament plans, si bé és molt provable que continguin elements arquejats falsejats o llindes a flexió per transmetre les càrregues cap als brancals seguint la lògica constructiva tradicional. Les construccions annexes més actuals utilitzen elements de formigó pretensat autoportant per resoldre els dintells. ESCALES Actualment hi ha dos trams d’escala. El tram de planta baixa a planta primera presenta un recorregut en L. L’arrencar és sobre el terreny amb un contundent massissat inferior i un tram amb volta fins anar a buscar el mur de càrrega transversal (MT2) de manera que els graons superiors del tram en L es disposen com a recrescut compensat recolzats parcialment sobre la volta i els murs perimetrals en cantonada. Aparentment es podria tractar d’una escala amb material petri i/o ceràmic. El segon tram d’escala, que comunica la planta primera amb la segona, es tracta d’una escala de caragol que constructivament sembla estar formalitzada amb lloses de pedra i/o recrescuts ceràmics, decalades parcialment en vol i recolzades perimetralment.

FONAMENTS No s’ha pogut observar la fonamentació. Segons els serveis tècnics de l’ajuntament, amb motiu dels treballs d’urbanització del camí vell de Reus, es van realitzar rases properes al mur nord, per tal de buscar l’arrencada del mur sobre el terreny. El resultat va ser que a una profunditat aproximada de 80 a 100cm per sota la cota del carrer, es va observar que el mur no presentava cap eixamplament i no es va localitzar l’arrencada del mateix sobre el sòl natural. Això fa pensar que els murs més antics poden tenir un cert encastament sobre el terreny sense cap altre element específics de fonamentació. De confirmar-se aquesta hipòtesi, caldria prendre com a secció de recolzament sobre el terreny per avaluar les tensions, les amplades de les arrencades dels murs en cada punt. Aquest fet cal considerar-lo possible però amb la màxima cautela donat lo heterogeni que són les tipologies de murs i que es tracta d’una construcció amb una dilatada història amb successives actuacions. Per tant, el que ens podem trobar en un punt concret de l’edifici, pot ser completament diferent un una altra zona de tipologia diferent.


Actuacions sobre l’estructura actual:

És important diferenciar entre les actuacions sobre l’estructura preexistent i les previstes de nova execució. Les actuacions previstes a nivell estructural sobre l’edifici existent són: A NIVELL D’ESTRUCTURA VERTICAL EXISTENT: Modificació d’obertures i forats en determinades alineacions de càrrega per reubicar i permetre alguns passos de circulació. Les obertures o ampliacions de pas lliure en murs de càrrega, es realitzaran amb doble perfil tipus HE d’acer S275JR recolzats sobre daus de recolzament extrems i connectats cadascun dels perfils amb passadors roscats de tensat. Garantint l’ataconament i transmissió de càrregues cap als nous punts de sustentació. Segons el cas serà necessària l’execució amb asnelles superiors disposades transversals al pla del mur a més dels propis perfils de llinda. Les principals actuacions en forats en murs portants són: Alineació M L1: (Finestres en planta baixa, sales exposició 1 i 2)

Alineació M L2: (Pas de porta en planta baixa, nucli de comunicacions cap a sala exposició 1 i obertures en parament amb pòrtic metàl·lic a nivell de planta primera entre nucli de comunicacions i laboratori – jàssera J1-2).

Alineació M L3: (Enderroc parcial de l’àmbit de terrassa i coronació de mur proper) Alineació M T1: (Reobertura de finestra a nivell de planta primera) Alineació M T2: (Ampliació del pas de porta a nivell de planta segona) Alineació M T3: (Obertura de connexió a nivell de planta segona entre cos existent i nou volum de comunicacions)

Alineació M T4: (Ampliació de pas de porta a nivell de planta baixa entre sala d’exposicions 3 i nou volum de comunicacions. Enderroc i reconstrucció parcial de coronació de mur. Redefinició del pas de porta exterior del pati) Alineació M T5: (Ampliació del pas de porta entre sala d’exposicions 1 i 2 a nivell de planta baixa) Alineació M T6: (Enderroc parcial del mur exterior del pati per definir futurs nous passos i connexions interiors)

Caldrà realitzar el rejuntat de paraments que hagin perdut el morter entre peces per tal de garantir unes fàbriques el més homogènies i contínues possibles. Aquest fet és especialment important en aquelles parts de murs que han patit una exposició més intensa als agents higrotèrmics (arrencades i coronament de murs, panys exposats, humitats, etc) i que han propiciat la desaparició parcial dels morters de junta. Es recomana que el rejuntat es realitzi amb morters el més afins possibles amb les fàbriques existents a conservar en cada cas de manera que esdevinguin compatibles a nivell químic i de deformació. Es contempla l’enderroc parcial i reconstrucció de part de les coronacions dels murs de la majoria d’alineacions de càrrega, bé sigui per conformar un nou encercolat de congreny de la coberta del volum principal, o bé per assentar els trams de sostre nous en cobertes inferiors. S’eliminarà qualsevol parament d’obra de fàbrica de ceràmica buida com a mur de càrrega portant. S’eliminarà o substituirà tota peça ceràmica o de pedra que presenti degradacions rellevants. Els paraments de nova planta alçats sobre els murs existents seran com a mínim amb obra de fàbrica perforada tipus gero que en alguns casos es disposaran del tipus caputxí amb doble full lligat per donar continuïtat a les amplades dels murs inferiors que en general oscil·len entre 45 i 80 cm i minimitzar excentricitats de càrregues. Cal preveure la possibilitat del recalçat dels murs propers a les noves fonamentacions del nou cos de comunicacions verticals. L’execució dels encepats propers a les alineacions M L2 i MT4, poden requerir del recalçat previ dels murs existents com a conseqüència del rebaix del terreny. En aquest cas, s’executaria per trams no consecutius de 1 metre de longitud per minimitzar possibles inestabilitats i despreniments o assentaments indeguts dels murs afectats, garantint l’ataconament i correcte descens i transmissió de càrregues al sòl resistent. A NIVELL D’ESTRUCTURA HORITZONTAL EXISTENT: En general, es planteja la necessitat del reforç dels forjats de fusta amb substitució funcional de biguetes per nova perfileria metàl·lica i capa de compressió superior, amb seccions tubulars de connexió entre perfil inferior i capa de compressió armada superior. Es preveu millorar la capacitat estructural dels sostres actuals a través d’incorporar una capa superior de formigó lleuger (densitat 1600 kg/m3) tipus HLE25/P/12/I de 50 mm de cantell, armada amb malla d’acer B500T Ø 6-6 cada 20-20cm. Per sota els forjats existents, coincidint amb la part alta del revoltó de cada intereix, es disposarà d’un perfil de substitució de secció HE d’acer S275JR, amb tubulars verticals soldats travessant de manera puntual el sostre existent de manera que quedin embeguts a la capa de compressió superior. Els perfils aniran ataconats per sobre l’ala superior amb morter sense


retracció per garantir el contacte i recolzament continu amb el forjat actual. Per a la seva disposició, es retirarà el paviment existent un cop enderrocats els envans de la planta corresponent i es disposarà una làmina separadora antihumitat de polietilè previ formigonat de la capa de compressió superior. Els connectors tubulars aniran soldats a l’ala superior de les biguetes (distribució segons plànols d’estructura). La finalitat és la substitució funcional dels sostres que no garanteixen una capacitat resistent ni de deformacions per als usos previstos però mantenint-los a mode testimonial. Es pretén doncs, la millora de la capacitat resistent i la rigidesa dels forjats davant accions gravitatòries a la vegada que s’incrementa el monolitisme dels plans de sostre davant accions horitzontals. Les noves capes de compressió es connectaran mitjançant taladres i barres fixades amb resina als murs portants de recolzament a fi de millorar l’efecte diafragma i el comportament solidari de murs i forjats. Es preveu la necessitat de substitució funcionals de les jàsseres de fusta per motius resistents i de deformacions. El reforç d’aquestes jàsseres es preveu amb perfils d’acer laminat tipus S275JR degudament recolzats als extrems amb daus de formigó sobre els murs de càrrega existents. (segons detalls i plànols d’estructura) Puntualment, es contempla la previsió del reforç del tram SP1-2 mitjançant capa de compressió armada superior i connectors amb tirafons fixats a les biguetes de fusta existents, un cop s’hagi determinat la geometria i estat de conservació de les biguetes (no s’han pogut visualitzar per determinar amb fiabilitat les dimensions ni possibles afectacions). Es preveuria doncs millorar la capacitat estructural d’aquest tram de sostre a través d’incorporar una capa superior de formigó lleuger (densitat 1600 kg/m3) tipus HLE25/B/10/I de 60 mm de cantell, armada amb malla d’acer B500T Ø 6-6 cada 20-20cm. Per a la seva disposició, es retiraria el paviment existent, es buidarien els replens fins deixar el revoltó i les biguetes vistes per la seva cara superior, es disposaria d’una làmina de polietilè contínua per evitar que es mulléssin les biguetes durant el formigonat, es disposarien els connectors mitjançant sistema de tirafons VB SFS-INTEC (distribució segons plànols d’estructura). Previ abocat del formigó, caldria l’apuntalament central de les biguetes, que es faria fins al terreny per evitar sobrecarregar la volta ceràmica inferior i evitar possibles danys. Enderroc d’alguns trams de sostre i de les cobertes existents. (Trams SPB-4 i SPB-6 en planta baixa, Tram SP1-4 en planta primera i desmuntatge de la coberta principal). Posteriorment, els trams enderrocats, es refaran amb forjats de tipologia en funció del cas. A nivell del sostre de la planta baixa, al recinte de la sala d’exposició 1, es construirà un tram de forjat unidireccional de semibigueta pretensada de formigó armat amb revoltó ceràmic i capa de compressió armada superior. Les biguetes descansaran sobre els murs existents amb la disposició d’un nou cèrcol perimetral de formigó armat a mode de congreny. Aquest tram de sostre es resoldrà mitjançant forjat unidireccional amb semibiguetes de formigó armat, disposades amb un intereix de 70 cm i revoltons ceràmics, amb formigó abocat in situ HA30/B/12/IIa, capa de compressió de 50 mm armada amb malla electrosoldada B500T Ø 6-6 cada 15-30cm. Cantell total del sostre 250 mm. Recolzat murs d’obra de fàbrica, segons el cas. Amb armadura addicional longitudinal de negatiu. Amb protecció inferior al foc. A nivell de sostre de la planta primera, les crugies que engloben l’espai de laboratori, banys, magatzem i sala d’espera, es cobriran amb forjat de xapa nervada i formigó armat. La xapa descansarà sobre mur o perfils metàl·lic de nova execució. El tram de passera de connexió entre el nou volum de comunicacions verticals i el cos principal de l’edifici existent, a nivell de planta segona, es resoldrà igualment amb forjat de xapa nervada, en aquest cas, sustentada sobre pòrtics metàl·lics perimetrals de perfils HEB. Aquests trams de sostre es resoldran mitjançant forjat de xapa nervada tipus Hiansa MT 60 de 0.80 mm amb formigó HA30/P/10/IIa, capa de compressió de 50 mm armada amb malla electrosoldada B500T Ø 6-6 cada 20-20cm. Cantell total del sostre 110 mm. Recolzat sobre perfils metàl·lics inferiors, perfils de vora o murs d’obra de fàbrica, segons el cas. Amb armadura addicional longitudinal i armat superior de negatiu. Amb protecció inferior al foc. La coberta a dues aigües a nivell de sostre de la planta segona, es reconstruirà amb nova perfilaria de biguetes d’acer S275JR degudament fixades a jàssera de carener o mur de càrrega. Les biguetes s’arriostraran amb un panelllat de derivats de la fusta tipus OSB classe 3 o superior, apte pel seu us estructural en ambient humit, essent recomanable un panell laminat. El panellat es disposarà a trencajunts i amb les fixacions segons plànols d’estructura. S’executarà nou encercolat de formigó armat en coronació de tots els murs de maçoneria just per sota els plants de coberta per garantir el lligat de la part superior de l’edifici. Es reconstruiran els ràfecs en voladís tot incorporant els cèrcols de vora segons detalls arquitectònics. Pel cas de les obertures de finestres a la façana sud del recinte més gran de la planta segona, el propi cèrcol perimetral resoldrà la llinda de les obertures. Pel que respecta a la trobada entre coberta i façanes sud i nord del recinte més petit a la mateixa planta, caldrà la disposició d’un perfil addicional per sota el cèrcols de vora de formigó en substitució de les seccions de fusta molt deteriorades que existeixen actualment i que recolzen a les alineacions M T1 i M T2. Pel que respecta als elements de llinda i dintells, es disposarà allò descrit en l’apartat de modificacions a nivell d’estructura vertical existent i plànols d’estructura.


Consideracions sobre l’estat de conservació i propietats dels materials de l’estructura existent:

SOBRE LES PROPIETATS DELS MATERIALS Per a l’avaluació dels materials existents de fusta i fàbriques, no s’han facilitat dades específiques que permetin establir les seves característiques mecàniques de manera fiable i en particular les seves propietats resistents. Per tant, les consideracions són estimatives. Per poder establir les propietats de manera acurada caldria una campanya d’assaig suficientment representativa, per a cadascun dels diferents materials existents, que permetés; En el cas de les fustes una identificació de l’espècie i una assignació concordant amb una determinada classe resistent. En el cas de les fàbriques determinar la resistència a la compressió i identificació de la resistència de peces i morters. Les hipòtesis materials doncs, cal interpretar-les amb la màxima cautela ja que les propietats dels materials observats visualment, s’han adoptat per assimilació amb paràmetres de propietats resistents tabulats segons els diferents documents bàsics de seguretat estructural del Codi Tècnic de l’Edificació. CTE-DB-SE-F / M , en bon estat de conservació. En el cas de les fàbriques de maçoneria existents s’han estimat per comparativa amb tabulacions de resistència de fàbriques que de manera genèrica s’especifiquen a PIET-70. “Prescripcions del Institut Eduardo Torroja -70. Obres de fàbrica” Valors tabulats característics.

Tipus de pedra Maçoneria

Escairada amb morter tipus mínim

M-40 (kg/cm2) Concertada amb morter tipus

mínim M-5 (kg/cm2) En sec

(kg/cm2) Granet, Sienita, Basalt 62 25 14

Gres quarsós, Calcària dura o marbre

30 20 15

Gres calcari, calcària tova 20 15 12 Valors orientatius adoptats i que es recomana comparar amb assaig de gats plans o altre assaig in situ per verificar la capacitat real del murs existents. SOBRE L’ESTAT DE CONSERVACIÓ DE L’ESTRUCTURA No s’han observat lesions de gravetat generalitzades que facin pensar en l’existència de problemes greus a nivell de l’estructura existent, tret d’alguns paraments sota coberta, que se’n preveu la seva substitució funcional i alguns elements de fusta. Cal advertir que s’han apreciat símptomes que poden anar associades a la presència d’humitats com per exemple l’estat de conservació de revestiments de murs en contacte amb el terreny amb possibles afectacions per humitats per capil·laritat. S’ha detectat algunes afectacions biòtiques en elements de fusta. Cal advertir que la campanya de reconeixement que s’ha realitzat ha estat visual i superficial. En alguns trams, les seccions resten ocultes o revestides i per tant no es té la certesa absoluta de l’estat real de conservació. En altres zones on les seccions resten a la vista, hi ha biguetes del sostre de la planta baixa amb afectacions evidents així com elements de llindes de fusta sobretot a la planta superior sota coberta que també mostres símptomes evidents i que caldrà substituir. El criteri general adoptat és el de conservar els paraments muraris i el reforç de sostres de fusta. Les cobertes es planteja que siguin substituïdes. La documentació especificada en els plànols d’estructura fa referència a materials en bon estat i sense afectacions ni degradacions que impliquin una minva significativa de la resistències considerades. Per tant, resta a criteri de la direcció facultativa determinar la validesa de les actuacions plantejades a jutjar un cop avaluat l’estat real dels materials, la necessitat d’aprofundir en el coneixement dels materials a conservar amb la elaboració de quants assajos fossin necessaris i per garantir la correspondència amb les característiques materials que s’han estimat en fase de projecte. En qualsevol cas es recomana l’estudi detallat quan es requereixi de la substitució, reforç o consolidació dels elements en mal estat o deficiències en funció del grau d’afectació que s’acabi determinant.


Estructura nova de les parts ampliades:

La part ampliada, com ja s’ha apuntat anteriorment, correspondria al nou volum de comunicacions verticals de planta baixa i tres (FASE A) i a la sala d’actes, vestíbul i serveis en planta baixa (FASE B). Els nous elements estructurals, seran amb caràcter general de formigó armat in situ, combinat amb elements industrialitzats convencionals per resoldre sostres, segons els cas. Les actuacions previstes a nivell estructural sobre les noves part ampliades són: A NIVELL D’ESTRUCTURA VERTICAL: El cos de comunicacions verticals, es resol a nivell de suports amb pilars de formigó de secció quadrada disposats de manera regular i dues pantalles de formigó armat coincidint amb la caixa d’ascensor incloent fossat sota rasant. El tipus de formigó a emprar, serà HA30/B/12/IIIa, i l’armat serà del tipus acer B500s. La Direcció Facultativa, decidirà quins elements restaran amb formigó vist, a l’efecte de preveure l’encofrat i tractament específic acord amb l’acabat previst. Tant la sala d’actes, com el vestíbul i serveis annexes de la planta baixa, es resoldran amb suports també de formigó armat d’equivalents característiques que les anteriors. Les seccions i geometries seran d’acord amb els plànols d’estructura en funció de les sol·licitacions suportar. Pel cas del vestíbul en planta baixa, es preveuen dos pilars a la zona de l’accés des de l’actual pati que es resoldran amb pilar metàl·lic tipus tubular TC-200.6. Aquestos, disposaran de creuetes de punxonament segons detalls per resoldre la trobada amb la llosa massissa superior. Arrencaran amb placa d’ancoratge amb enrigidors i perns sobre nan de formigó armat per sota la solera de la planta baixa i fins a la sabata de fonamentació. A NIVELL D’ESTRUCTURA HORITZONTAL: El cos de comunicacions verticals, es resol a nivell de sostres amb llosa massissa de formigó armat. El cantell de la llosa serà de 20cm arreu, excepte l’últim forjat de coberta del badalot que serà de 15 cm. Les diferents lloses es definiran en tots els seus perímetres amb cèrcols de vora i segons en cas s’incorporaran bigues de cantell despenjades d’acord amb les sol·licitacions tensionals i límits de deformació imposats. El tipus de formigó a emprar, serà HA30/B/12IIIa, i l’armat serà del tipus acer B500s. Es disposaran cèrcols armats a mode de creuetes de punxonament segons el cas. La Direcció Facultativa, decidirà quins elements restaran amb formigó vist, a l’efecte de preveure l’encofrat i tractament específic acord amb l’acabat previst. El sostre del vestíbul general de la planta baixa i els serveis annexos, es resoldran amb llosa de formigó armat HA30/B/12/IIIa i armats d’acer tipus B500s. El cantell d’aquesta llosa serà de 22cm excepte en els trams volats als respectius punts d’accés, que reduiran de manera progressiva el cantell dels 22cm als 16 cm en punta, de manera que es mantingui la cara inferior plana i la superior en pendent descendent cap al límit volat. Aquests ràfecs s’encofraran amb panell fenòlic i es preveurà goteró en punta de manera que resti l’acabat de formigó vist d’acord amb les indicacions de la Direcció Facultativa. Es disposaran cèrcols armats a mode de creuetes de punxonament segons el cas. El sostre de la sala d’actes es defineix a dos nivells. El cos principal de la sala, (en planta aproximadament de 17x12.80 metres), resta envoltat pels tres costats exteriors amb un ràfec volat de formigó vist que es preveu resoldre de manera equivalent a la solució descrita anteriorment amb llosa massissa de cantell variable de 22 a 16 cm. Aquests elements volats restaran units solidàriament a potents bigues de formigó vist de 150 cm de cantell total de manera que defineixen en tot el perímetre de la caixa de la sala d’actes el canvi de cota de la coberta d’aquest element singular. Les bigues es resoldran amb formigó HA30/B/12/IIIa i acer B500s amb armats i detalls segons plànols, parant especial atenció a la continuïtat d’armats i correcte execució de juntes de formigonat. Per sobre, la coberta de la sala d’actes pròpiament, es resoldrà amb un forjat unidireccional de semibigueta pretensada de formigó armat amb revoltó ceràmic i capa de compressió armada superior. Les semibiguetes es disposades amb un intereix de 70 cm amb revoltons ceràmics, i formigó abocat in situ HA30/B/12/IIIa, capa de compressió de 50 mm armada amb malla electrosoldada B500T Ø 6-6 cada 15-30cm. Cantell total del sostre 250 mm. Recolzat sobre jàsseres. Amb armadura addicional longitudinal de negatiu. Amb protecció inferior al foc. Els elements resistents prefabricats del sostre descansaran sobre jàsseres de cantell de vora amb congreny perimetral i sobre jàssera mixta pel que respecta als dos pòrtics centrals (Pòrtics B i C). En aquest cas, es preveu la disposició de jàsseres HEB-600 cobrint els 12.20m de llum entre pilars descansant sobre platines d’ancoratge. Per sobre de l’ala superior del perfil, es preveu la disposició de connectors de rasant tipus perns de diàmetre 16mm soldats amb fèrula ceràmica per unir solidàriament el perfil laminat amb el cap de compressió armat amb cèrcol segons plànols de detall i formigonat in situ conjuntament amb la resta del sostre unidireccional.


Per sobre, i lleugerament elevat del pla terreny, es preveu la disposició d’un forjat sanitari a la zona corresponent a la sala d’actes i vestíbul. Aquest serà un forjat unidireccional de bigueta autoportant pretensada de formigó armat amb revoltó ceràmic i capa de compressió armada superior. Les semibiguetes es disposades amb un intereix de 70 cm amb revoltons ceràmics, i formigó abocat in situ HA30/B/12/IIIa, capa de compressió de 50 mm armada amb malla electrosoldada B500T Ø 6-6 cada 15-30cm. Cantell total del sostre 300 mm. Es disposarà la corresponent armadura addicional longitudinal de negatius. Les biguetes es recolzaran sobre murets de fonamentació executats prèviament. Tant a la zona interior de nova construcció, com pel que respecta al sòl del cos de comunicacions verticals, es preveu disposar una solera de formigó armat de 20 cm de cantell, amb formgió HA30/B/12/IIa, amb doble malla ME 150x150 S Ø6-6mm B500sd, formigonada sobre terreny compactat, emmacat de graves, làmina de polietilè i 5 cm de morter. Les soleres s’executaran amb juntes de separació perimetral de 25mm a la trobada amb murs i pilars, amb replè compressible i segellat elàstic. Es realitzaran juntes de contracció seguint les alineacions principals dels elements de suport vertical (junta serrada amb disc i segellada posteriorment), a distàncies no superiors a 5,50m. Es contempla un recrescut de nova execució al recinte de l’actual cuina per anivellar unificar la cota de la planta baixa en aquest àmbit a dia d’avui lleugerament deprimit. Es preveu disposar un sanitari sobre el paviment actual amb mòduls de polipropilè reciclat de 50x50 cm amb capa de compressió superior armada amb malla ME 150-150 Ø5-5mm d’acer B500sd i formigó abocat in situ tipus HA30/B/12/IIa. L’alçada total del sanitari acord amb les cotes i nivell d’acabat d’arquitectura. ESCALA: La nova escala del cos de comunicacions verticals, es preveu amb perfils laterals continus tipus UPN i graons d’arriostrament de xapa plegada de 4mm soldats a ànima de les UPN. Anirà fixada amb plaques d’ancoratge i recolzament segons detalls. Tots els elements metàl·lica de l’escala es protegiran davant l’acció del foc amb pintura intumescent d’acord amb requeriments d’estabilitat i resistència al foc durant el període de temps en minuts d’acord amb l’activitat FONAMENTACIÓ: Es preveuen dues tipologies de fonamentació en funció de la zona ampliada. El cos de comunicacions verticals, de major alçada i en el que es preveuen unes tensions sobre el terreny més concentrades i properes a l’edifici existent, es planteja la fonamentació profunda amb micropilots tipus Titan 40/20,o equivalent, amb injecció continua IGU i boca de perforació mínima de Ø110. La resistència característica del formigó i lletades emprades en les injeccions dels micropilots serà com a mínim de 30 N/mm2, amb un contingut de ciment de 375 kg/m3 i una relació aigua ciment a/c màxima de 0,50. Restaran embeguts en coronació dins els cantell dels enceps de formigó armat amb placa de connexió amb rosca semi esfèrica. Les profunditats i disposició en funció dels plànols d’estructura. Els encepats es formigonaran in situ amb formigó HA-25/B/20IIa i acer B500s. S’executaran sobre capa de formigó de neteja tipus HM20/P/40/I, sobre el terreny. Lligant el conjunt, i als nivells corresponents, es disposaran bigues de trava unint les diferents alineacions de pilars i suports verticals a nivell d’enceps. Pel cas que la nova fonamentació d’aquesta part ampliada, resta en alguns trams tangent als murs de l’edificació existent, i donat que no s’han pogut realitzar cales per determinar el tipus i profunditats dels fonaments d’aquests murs, s’ha previst un eventual recalçat previ a l’excavació per disposar els nous enceps sota rasant. (descrit en l’apartat anterior d’actuacions a nivell d’estructura vertical existent). Un cop es disposi de més informació al respecte, es determinarà per part de la Direcció Facultativa, la viabilitat de les tasques previstes. La nova fonamentació d’aquest zona es preveu desvinculada amb juntes mitjançant làmines de separació o pòrex respecte els elements tangents preexistents a tota la superfície en contacte. A la resta d’ampliació (sala d’actes, vestíbul i serveis en planta baixa), i degudament desvinculat mitjançant junta estructural, es preveu una fonamentació superficial convencional mitjançant sabates aïllades i corregudes sota els diferents suports de pilars i murets de sanitari. Els nous elements de fonamentació es realitzaran amb formigó HA25/B/12/IIa i acer B500s, executats sobre formigó de neteja tipus HM20/P/40/I, sobre el terreny. Les respectives sabates sota suports, aniran travades amb murets de sanitari sobre sabates corregudes o bé amb bigues de lligat o bigues centradores, d’acord els plànols d’estructura.


Característiques del terreny:

D’acord amb les recomanacions de l’estudi geotècnic amb referència I 4241/07/14, de 25 de juliol de 2014 i de la nota tècnica relacionada I 4241/07/14 NT de 19 de febrer de 2015, ambdós documents realitzats per GEOTEC, el terreny en els punts investigats, està format per diferents estrats. El primer nivell (NIVELL 1): està constituït per reblert de terreny natural remogut i restes de procedència diversa i/o terreny vegetal de coloracions marró fosques, amb potències aproximades entre 0,3 a 1,10 metres de profunditat, en funció de la ubicació dins la parcel·la. Es descarta aquest estrat donades les baixes característiques geotècniques detectades. El segon estrat (NIVELL 2): està constituït per llims argilosos amb proporcions variables de sorres i graves, que poden arribar a superar la fracció de fins, que en els seu conjunt presenten unes coloracions marró clares. Des del punt de vista resistent, es pot classificar de compactes. Es troba com a mínim a partir de la màxima fondària del nivell 1 i fins a la màxima profunditat assolida per l’estudi de 6,60 metres respecte la boca de sondeig S-2. D’acord amb l’informe geotècnic, els elements de fonamentació superficial es podrien recolzar sobre el nivell 2. Els principals paràmetres geotècnics considerats per dimensiona els elements de fonamentació sobre el nivell 2 són (*):

Capacitat portant màxima admissible (kg/cm2) sabates

aïllada contínua

1.2 1.0 NSPT 6-17 Consistència Compacte Cohesió estimada (kg/cm2) 0.05 a 0.10 Angle de fregament (º) 24 a 28 Mòdul elàstic (Kg/cm2) 90 a 200 Classificació USCS ML/ML-CL/ML Pes específic (T/m3) 1.7 a 2.2 Permeabilitat (m/s) 10-5 a 10-2

Capacitat portant màxima admissible (kg/cm2) llosa de fonamentació

0.95

Coeficient de Balast K30 MN/m3 15-45 Resistència unitària per fust (kg/cm2) 0.27 Hidrologia. Nivell freàtic No detectat Agressivitat del terreny (UNE 83963/2008) mg/kgSO4 inapreciable Expansivitat (UNE 103600/96) kp/cm2 No crític

La tensió admissible de càlcul considerada és de 1.0 kg/cm2 pel cas de fonamentació superficial i un resistència de fregament pel cas de la fonamentació profunda de 0.27 kg/cm2. Les tensions admissibles amb un coeficient de seguretat de 3.00. (*) IMPORTANT: En el cas que les profunditats investigades en l’estudi geotècnic original no siguin superiors a les profunditats dels micropilotatges projectats, serà necessari realitzar un nou sondeig a la zona per tal d’investigar fins a profunditats superiors a la longitud dels micropilots. La nota tècnica complementa l’estudi original amb dades de resistència per fust pel cas que el projecte contempla la fonamentació parcial amb fonamentació profunda. Aquesta es preveu encastada a més profunditat que la cota màxima investigada inicialment, i per tant, es recomana complementar l’estudi geotècnic i en qualsevol cas, caldrà l’aprovació expressa de la Direcció Facultativa de l’obra per validar la solució proposada a l’àmbit del cos del nucli de comunicacions verticals.


Consideracions sobre l’ambient: La durabilitat del formigó és la capacitat de comportar-se satisfactòriament davant les accions físiques i químiques agressives i protegir adequadament les armadures i demés elements metàl·lics embeguts en el formigó durant la vida útil de servei de l’estructura. D’acord amb l’estudi geotècnic, els estrats de sòl a nivell de recolzament de la fonamentació sobre el terreny, presenten uns continguts de sulfats soluble que es consideren inapreciables, en conseqüència, el tipus de formigó a emprar pels elements en contacte amb el terreny podrà ser del tipus HA25/B/20/IIa. Amb un contingut mínim de ciment CEM I de 275 kg/m3 i una relació màxima aigua ciment a/c de 0,60. Els recobriments nominals (rnom = rmin + 10mm) seran de 25+10 = 35mm essent de 70+10=80mm per aquelles cares en contacte directe amb el terreny. Es preveu a efectes de durabilitat a les cares inferiors, la disposició de 10cm de formigó de neteja. Les injeccions de ciment i morter pel cas del micropilotatge, es realitzaran amb ciment de classe resistent 42.5N com a mínim. La resistència característica Fck = 30 MPa. La seva dosificació tindrà com a mínim un contingut de ciment de 375 kg/m3. La relació aigua/ciment de 0.50 i una distribució granulomètrica de l’àrid a emprar D85 ≤ 4mm, D100 ≤ 8mm. Els recobriments no seran en cap cas inferiors a 35mm. Tant pel que fa als assajos, controls i recepció dels morters i lletades, i als materials emprats per la seva elaboració, se seguiran les indicacions d’acord amb la EHE-08 Instrucció del formigó. Pel cas que es consideren les dades climatològiques següents:

Altitud de la construcció <50 m.s.n.m. Precipitació mitja anual 500-550 l/m2 IIa Temperatura mitja anual 15-16ºC IIa Humitat relativa mitja > 65% IIa - IIb Distància a la línia de costa < 5 km IIIa

Es preveuen elements estructurals de formigó vist o sense revestir. De donar-se el cas, que els materials de revestiment no assoleixin les propietats reconegudes conforme a les nomes de la sèrie UNE-EN 1504, per tal que es pugui considerar capa protectora, caldrà considerar els formigons en contacte amb la envolupant exterior amb un ambient IIIa, fet que requereix d’una resistència mínima HA30. Les cobertes es preveuen impermeabilitzades (segons especificacions de projecte d’arquitectura, que caldrà establir-ne les instruccions d’us i manteniment específic per l’element d’impermeabilització), els elements estructurals de formigó són principalment interiors i en general es pot preveure que per altres condicionants d’eficiència energètica, es pot considerar que no es produiran condensacions, fet que comportaria un ambient pels elements de formigó interior de I o els exteriors degudament revestits de IIa. Tot i així, cobrint el cas més desfavorable, donat que existeixen elements exterior de formigó que poden estar condicionats a humitats puntualment elevades, es considera un ambient generals per sostres, de IIIa. Per aquest motiu, es prescriu amb caràcter general un formigó a emprar pels elements de formigó sobre rasant serà del HA30/B/12/IIIa. Amb un contingut mínim de ciment CEM II BV 42.5, de 300 kg/m3 i una relació màxima aigua ciment a/c de 0,50. Els recobriments nominals (rnom = rmin + 10mm) podran ser de 25+10 = 35mm. En cas d’emprar altres ciments per a l’elaboració del formigó, caldria reconsiderar la durabilitat de les seccions de formigó, o bé augmentar els recobriments nominals a 45mm amb la conseqüent pèrdua de cantell útil que pugui representar en els diferents elements resistents. Pel cas dels elements d’acer exposades, es considera un ambient amb grau de corrossivitat que pot anar des de C1 (interior d’edificis calefactats i amb atmosferes netes) fins a C3 (exteriors d’atmosferes urbanes i àrees amb presència de salinitat ambiental i atmosferes industrials moderades ). Caldrà doncs protegir els elements exposats davant la corrosió mitjançant pintures adequades al tipus d’acer, la seva concreta disposició i atenent a al grau d’exposició al què està sotmès. (interior, elements exteriors en contacte amb l’ambient aeri, elements enterrats, etc).


2 Accions previstes en el càlcul En l'avaluació d'accions per determinar el comportament estructural de l'edifici, s'ha tingut en compte el document bàsic DB SE-AE Acciones en la edificación. S'han avaluat les accions a considerar en el càlcul, i s’han establert 3 grups segons es defineix al DB SE-AE, accions permanents, accions variables i accions accidentals. 2.1 Accions permanents Aquest tipus d’accions poden ser causades per tres factors diferents com són, els pesos propis i càrregues permanents dels elements constructius que configuren l’edifici, les accions de pretensat dels diferents elements estructurals i les accions provinents del terreny, tal i com queda reflectit al capítol 2 del document bàsic DB SE-AE Acciones en la edificación. Pesos propis S’inclouen en aquest grup el pes propi dels elements estructurals, tancaments i elements separadores, envans, tot tipus de fusteria, revestiments (paviments, arrebossats, enguixats, falsos sostres), farciments (com els de terres) i equip fix. El valor característic del pes propi dels elements constructius s’ha determinat com el seu valor mig obtingut a partir de les dimensions nominals i dels pesos específics mitjans. En la taula següent s’inclouen els pesos dels materials, productes i elements constructius considerats.

Obra de fàbrica: - Maó massís 18,00 KN/m3 - Maó perforat 15,00 KN/m3 - Maó buit 12,00 KN/m3 - Maçoneria de pedra 25,00 KN/m3 Fusta: - Fusta serrada conífera 3,50 KN/m3 - Fusta laminada 3,80 KN/m3 - Panell derivats de la fusta 6,00 KN/m3 Formigó: - Armat (HA) 25,00 KN/m3 - En massa (HM) 24,00 KN/m3 - Lleuger (HLE) 16,00 KN/m3 Metalls: - Acer 78,50 KN/m3 - Fossa 72,00 KN/m3 Paviments: - Hidràulic / ceràmic (2 cm) 0,60 KN/m2 - Laminat / Parquet 0,30 KN/m2 Materials de coberta: - Teula tipus àrab 0,60 KN/m2 - Placa impermeable ondulada 0,25 KN/m2 - Tauler de rajola d’un full 0,40 KN/m2 - Morter lleuger de pendents 8,00 KN/m3 Materials de construcció: - Aigua 10,00 KN/m3 - Sorra 14,00 KN/m3 - Ciments 15,00 KN/m3 - Vidre (normal) 25,00 KN/m3 - Aïllament tèrmic (c/10 mm) 0,02 KN/m2 - Arrebossat 0,20 KN/m2 - Enguixat 0,15 KN/m2 - Cel ras de guix 0,25 KN/m2 - Panell tipus Trespa 0,20 KN/m2

Pel cas de tancaments lleugers (envans), distribuïts homogèniament en planta, tal com indica el DB SE-AE, es pot assimilar a una càrrega superficial equivalent uniformement repartida sobre el forjat de 0,8 kN/m2, multiplicat per la raó mitja entre la superfície d’envans i la de la planta considerada. Així mateix, gravitant sobre el sostre reforçat de la planta baixa amb ús


administratiu, s’ha considerat una càrrega de 0,80 kN/m2 repartida uniformement sobre la superfície de forjat, tal com indica el DB abans esmentat. Per a la resta de tancaments s’ha calculat directament el pes de l’element projectat, obtenint per a una altura lliure determinada en metres entre forjats la següent relació de pesos lineals.

FAÇANES Material Gruix Densitat Pes

(Sala d'actes) Sistema ext. tipus Trespa 0,01 2000 20

part opaca Aïllaments 0,1 100 10

Full ceràmica calada 0,15 1500 225

Doblat interior tipus cartró guix 0,03 1650 50

305 kg/m2


(Sala d'actes) Fusteria doble env idrament 0,024 2500 60

part v idrada (incloent repercussió muntants)

60 kg/m2


(Sala d'actes) Sistema ext. tipus Trespa 0,01 2000 20

part v idre amb protecció Fusteria doble env idrament 0,024 2500 60

80 kg/m2


(Sala d'actes) Full de ceràmica calada 0,135 1500 203

Full ràfec voladís Revestiment de morter 0,015 1500 23

225 kg/m2


(Nucli comunicacions) Sistema ext. tipus Trespa 0,01 2000 20

part opaca Aïllaments 0,1 100 10

Full ceràmica calada 0,15 1500 225

Revestiment interior guix /DM 0,01 2000 20

275 kg/m2



part v idre amb protecció Fusteria doble env idrament 0,024 2500 60

80 kg/m2


(Nucli comunicacions) Revestiment morter de calç 0,01 1500 15

part opaca passera Full de caràmica calada 0,135 1500 203

Aïllaments 0,08 100 8

Doblat interior tipus cartró guix 0,03 1650 50

275 kg/m2

DIVISÒRIES Material Gruix Densitat Pes

(Nucli comunicacions) Enguixat 0,01 1500 15

div isòria opaca Full de caràmica calada 0,135 1500 203

Enguixat 0,01 1500 15

233 kg/m2


(Nucli comunicacions) Revestiment morter de calç 0,01 1500 15

div isòria opaca instal. Full de caràmica calada 0,135 1500 203

Aïllaments 0,07 100 7

Revestiment interior 0,01 1500 15

240 kg/m2



Ampits d'obra Aïllaments i proteccions 0,1 100 10

Full de caràmica calada 0,15 1500 225

Revestiment exterior 0,01 1500 15

270 kg/m2


2.2 Accions variables Aquest tipus d’accions poden ser causades per cinc factors diferents com són, les sobrecàrregues degudes als diferents usos que es desenvolupen a l’edifici, les accions locals a considerar en ampits i baranes, accions provocades per la força del vent, les accions tèrmiques i les sobrecàrregues de neu. Sobrecàrregues d’ús Es consideraran sobrecàrregues d’ús, totes aquelles que puguin gravitar sobre l’edifici a causa del seu ús. Les sobrecàrregues d’ús considerades seran assimilables en la majoria de casos a càrregues uniformement repartides, i alhora de fer comprovacions locals en els elements estructurals es consideraran càrregues puntuals. Totes aquestes càrregues queden reflectides a la taula 3.1 del DB-SE-AE en funció de les categories d’ús.

Fonamentalment s’han considerat (un cop realitzada la reforma):

Categoria d’ús Subcategoria d’ús Càrrega uniforme (KN/m2)

Càrrega concentrada

(KN) B Zones administratives 2 2 C Zones d’accés al públic C2 Zones amb seient fixos 4 4 C3 Zones sense obstacles 5 4

F Cobertes transitables accessibles privadament (2) 1 2

G Cobertes accessibles únicament per a conservació (3)

G1 Inclinació < a 20º 1 (4) 2 G2 Inclinació > a 40º 0 2

En el cas d’elements volades s’ha considerat una sobrecàrrega lineal repartida actuant en les vores de valor 2 kN/ml.

Accions sobre baranes i elements divisoris. Caldrà tenir en compte una sobrecàrrega horitzontal sobre el límit superior dels ampits. Per valorar aquesta càrrega s’ha considerat la taula 3.2 del capítol 3 del DB SE-AE Acciones en la edificación.

Accions sobre baranes i altres elements divisoris Categoria d’ús Força horitzontal (KN/m) aplicada a 1,2m o vora superior C5 3,0 C3, C4, E, F 1,6 Resta de casos 0,8

Pel cas que ens ocupa, es preveu la categoria F per ampits de terrasses accessibles a efectes de manteniment. Pel que respecta a baranes d’escala i elements divisoris dels espais d’accés públic, es considera una categoria C3. Els elements divisoris, tals com envans, han de suportar una força horitzontal meitat definida a la taula adjunta anterior, segons categoria d’ús i cada costat dels mateixos. El sistemes constructius i els elements subsidiaris per formalitzar les baranes, ampits i divisòries que defineixi el projecte arquitectònic, hauran de garantir una resistència d’acord amb aquestes categoria d’ús.


Accions provocades pel vent. Les accions provocades pel vent es poden assimilar a una força perpendicular a la superfície de l’envolupant de l’edifici (cobertes i façanes), i s’avalua a partir de la següent fórmula:

qe=qb·ce·cp,

sent: qb= Pressió dinàmica del vent. ce= Coeficient d'exposició, en funció de l’altura de l’edifici i del grau d’aspresa de l’entorn. cp= Coeficient eòlic o de pressió, dependent de la forma . Per a la determinació de la pressió dinàmica del vent (qb) s’utilitza la simplificació proposada pel DB SE-AE para tot el territori espanyol, adoptant el valor de qb= 0,52 KN/m², corresponent a Zona eòlic C. Per a la determinació del coeficient d'exposició s’ha considerat el grau d’aspresa de l’edifici i l’altura en cada punt segons la taula 3.3 del DB SE-AE. Per a la determinació del coeficient eòlic o de pressió s’ha considerat l’esveltesa en el plànol paral·lel al vent segons la taula 3.4 del DB SE-AE. En el cas de l’estructura ampliada de l’edifici, els paràmetres considerats són els que s’expliciten a continuació:

FASE A FASE B

Grau d’aspror de l’entorn considerat: IV IV

Altura màxima de l’edifici: 12,25 m 4,90 m

Coeficient d'exposició (ci): 2,00 max. 1,40 max.

Pressió dinàmica del vent, qb: 0,52 KN/m2 0,52 KN/m2

Profunditat en el pla paral·lel al vent X(13,0 m),Y(5,00 m) X(20 m) Y(30 m)

Cp= és el coeficient eòlic o de pressió i depèn de la forma i la orientació de les superfícies respecte el vent. El seu

valor es pot extreure dels apartats 3.3.4 i 3.3.5 així com de l’annex D. Acció del vent del DB SE-AE Accions en l’ edificació. Les càrregues horitzontals de vent considerades, en funció de les superfícies afectades i del valors adoptats de coeficients eòlics de pressió/succió per a les diferents zones de l’edifici (per plantes) són els que es detallen a continuació per cadascuna de les direccions i sentits de l’acció de vent:

Càrregues de vent NUCLI DE COMUNICACIONS VERTICAL (FASE A) Planta Vent X (t) Vent Y (t) SP3 0.639 1.058 SP2 1.616 4.636 SP1 1.680 4.822 SPB 1.690 4.849

Càrregues de vent SALA D’ACTES I VESTÍBUL (FASE B) Planta Vent X (t) Vent Y (t) Coberta 4.954 7.431


Accions tèrmiques. Són aquelles accions provocades als edificis per canvis de temperatura. La magnitud d’aquestes accions dependrà de les condicions climàtiques de l’emplaçament, de la orientació, de l’exposició de l’edifici, de les característiques dels materials constructius, dels acabats o revestiments i del règim de calefacció i ventilació interior. Els càlculs referents a les accions tèrmiques s’efectuaran segons allò especificat a l’article 3.4 del DB SE-AE Acciones en la edificación. Les accions tèrmiques no han estat considerades en el projecte, donat que els casos en què s’estima possible l’existència d’un gradient tèrmic o que les dimensions d’un determinat element continu d’estructura no sobrepassen els valors límit que estableix la normativa al respecte (40 m). Per això no s’ha considerat oportú el sotmetre a l’estructura a l’acció tèrmica causada per un augment de temperatura que correspon al que estableix la norma Documento Bàsic SE-AE Accions en l’edificació en els articles 3.4.1 i 3.4.2. Recordem que per a elements exposats a la intempèrie es poden prendre com temperatures extremes màximes i mínimes les que consten en “l’annex I. Dades climàtiques”. Els coeficients de dilatació tèrmica s’especifiquen en l’apartat on es fa referència a les característiques dels materials. Sobrecàrregues de neu. Segons el DB SE-AE, en l’article 3.5, el valor de la càrrega de neu per unitat de superfície pot determinar-se amb la fórmula:

sent µ el coeficient de forma de la coberta, i sk el valor característic de la càrrega de neu sobre un terreny horitzontal. Per la localitat La Canonja, situada a una altitud aproximada de 50 m sobre el nivell del mar, el valor característic de la càrrega de neu pren el valor Sk=0,50 kNm2, d’acord amb la Taula E2 de l’annex E. Dades climàtiques. Donada la geometria de la coberta de l’edificació, els coeficient de forma adoptats per geometria, són els que es descriuen en l’apartat 3.5.3 Coeficient de forma i representats a continuació:

S’ha considerat un factor de forma µ =1. Amb aquests valors s’ha considerat una sobrecàrrega de neu en les zones desprotegides de valor qn = 1 · 0,50 = 0,50 kNm2.

kn sq ·


2.3 Accions accidentals Aquest tipus d’accions poden ser causades per 3 situacions diferents com són, les càrregues degudes als sismes, càrregues degudes al incendi, i per últim càrregues degudes a impactes. Accions sísmiques Pel que fa referència a les accions sísmiques tindrem en compte tot allò que estableix la norma sismoresistent NCSE-02. Respecte a la part de l’edifici existent rehabilitat, l’estratègia d’intervenció davant aquest tipus d’accions, ha estat la de no empitjorament de la situació actual. En aquest sentit, avaluar la realitat constructiva sota paràmetres i exigències normatius actuals, no tindria massa sentit sense una actuació desproporcionada. Pel que respecta a l’estructura de nova execució, s’han considerat de plena aplicació la norma sismoresistent. Seguint les indicacions de la NCSE-02 pel càlcul en situació sísmica, s’ha considerat: L’acceleració sísmica de càlcul a c , d’acord amb l’article 2.2 de l'anomenada norma, s’ha calculat segons l’expressió:

ac és l’acceleració sísmica de càlcul, ab és l’acceleració sísmica bàsica, és el coeficient de risc S és el coeficient d’amplificació del terreny. Pren el valor Per a · p ab 0,10 · g S=C/1,25 Per a 0,10·g p ab 0,40·g S=C/1,25+3,33·( p · ab/g – 0,1)·( 1-C/1,25) Per a 0,40·g p · ab S=1,0 C : Coeficient del terreny, segons característiques geotècniques, pren el valor: TIPUS DE TERRENY COEFICIENT DEL SÒL C I Roca compacta, sòl cementat o granular molt dens 1,0 II Roca fracturada, sòl cohesiu dur o granular dens 1,3

III Sòl granular de compacitat mitja o cohesiu de consistència ferma a molt ferma

1,6

IV Sòl granular solt, o sòl cohesiu tou 2,0 S’adoptarà com valor de C el valor mig obtingut al ponderar els coeficients Ci de cada estrat , en els 30 primers metres respecte de la superfície, amb el seu espessor ei, mitjançant l’expressió:

C = Σ (Ci . ei) / 30

D’acord amb aquests apartats, per a l’edifici de referència s’han considerat les següents dades sísmiques:

Localitat La Canonja acceleració sísmica bàsica ab 0.04g coeficient de contribució K 1.00 coeficient de sòl C (tipus III) 1.6 coeficient d’amplificació del terreny S 1.28 coeficient de risc (normal importància) 1.00 acceleració sísmica de càlcul ac 0.051g Nombre de modes 3 Esmorteïment 4% Ductilitat de l’estructura Sense ductilitat Índex de sobrecàrrega d’ús considerada amb sisme 0.60 Índex de sobrecàrrega de neu considerada amb sisme 0.50

bc aSa


COEFICIENTS DE PARTICIPACIÓ NUCLI DE COMUNICACIONS VERTICAL (FASE A)

T Lx Ly Lgz Mx My Hipòtesis X(1) Hipòtesis Y(1) Mode 1 0.797 0.0872 0.4731 0.8767 2.25 % 72.44 % R = 2

A = 0.552 m/s² D = 8.87351 mm

R = 2 A = 0.552 m/s² D = 8.87351 mm

Mode 2 0.586 0.0726 0.1123 0.991 6.91 % 21.26 % R = 2 A = 0.686 m/s² D = 5.97886 mm

R = 2 A = 0.686 m/s² D = 5.97886 mm

Mode 3 0.466 0.5795 0.027 0.8145 84.9 % 0.04 % R = 2 A = 0.686 m/s² D = 3.77366 mm

R = 2 A = 0.686 m/s² D = 3.77366 mm

Massa total desplaçada Massa X 94.06 % Massa Y 93.73 %

COEFICIENTS DE PARTICIPACIÓ SALA ACTES I VESTÍBUL (FASE B)

T Lx Ly Lgz Mx My Hipòtesis X(1) Hipòtesis Y(1)

Mode 1 0.434 0.1219 0.0631 0.9905 54.38 % 11.02 % R = 1 A = 1.716 m/s² D = 8.17252 mm

R = 1 A = 1.716 m/s² D = 8.17252 mm

Mode 2 0.405 0.1379 0.1371 0.9809 41.54 % 47.17 % R = 1 A = 1.716 m/s² D = 7.11285 mm

R = 1 A = 1.716 m/s² D = 7.11285 mm

Mode 3 0.305 0.0301 0.0985 0.9947 4.05 % 41.77 % R = 1 A = 1.716 m/s² D = 4.03104 mm

R = 1 A = 1.716 m/s² D = 4.03104 mm

Massa total desplaçada Massa X 99.96 % Massa Y 99.96 %

T = Periode de vibració en segons. Lx, Ly, Lgz = Coeficients de participació normalitzats en cada direcció de l'anàlisi. Mx, My = Percentatge de massa desplaçada per cada mode en cada direcció de l'anàlisi. A = Acceleració de càlcul, incloent la ductilitat. D = Coeficient del mode, equival al desplaçament màxim del grau de llibertat dinàmic. R = Relació entre l'acceleració de càlcul utilitzant la ductilitat assignada a l'estructura i l'acceleració de càlcul

obtinguda sense ductilitat. Accions degudes a incendis Són les accions generalment provocades per l’agressió tèrmica dels incendis sobre els elements estructurals. Respecte a l’avaluació d’aquestes accions es tindrà en compte el que s’estableix al DB SI Seguridad en caso de incendio. S’han considerat les mateixes accions permanents i variables que al càlcul en situació persistent, quan s’ha previst la probabilitat de que actuïn en cas d’incendi, afectades pels coeficients corresponents per aquest tipus de situació accidental. Accions degudes a impacte Aquest tipus d’accions són bàsicament les provocades per impacte de vehicles o elements pesats sobre elements estructurals i cal per tant estudiar en particular cadascun dels casos per avaluar les càrregues per impacte sobre l’estructura. No s’han determinat accions degudes al impacte, donat que no es preveu la circulació de vehicles o elements pesats en moviment d’acord amb els usos contemplats en el projecte. En cas contrari, caldria desenvolupar un estudi complementari específic.


2.4 Estats de càrregues considerats A continuació es resumeixen, per la situació d’edifici actual i reformat, els estats de càrregues gravitatoris considerats. Es relacionen primer les càrregues en funció del tipus de sostres i zona a l’edifici i posteriorment el resum amb valors totals de les càrregues superficials afectant cadascuna d’elles per la superfícies corresponent. CÀRREGUES SUPERFICIALS ESTRUCTURA ESTAT ACTUAL:


CÀRREGUES SUPERFICIALS ESTRUCTURA ESTAT REFORMAT: (FASE A)


(FASE A)


CÀRREGUES SUPERFICIALS ESTRUCTURA ESTAT REFORMAT: (FASE B)


3 Materials

Els diferents tipus de materials emprats en l’obra per a la realització dels elements estructurals de l’edifici, són: - (3.1) FORMIGÓ ARMAT. (Fonaments, pilars i sostres nous i/o rehabilitats) - (3.2) ACER. (Elements de jàsseres i pilars, auxiliars subestructurals i elements d’unió) - (3.3) OBRA DE FÀBRICA. (Suports i paraments verticals) - (3.4) FUSTA. (Biguetes i jàsseres estructura actual) S’exposen a continuació les característiques considerades per a cadascun dels grups de materials.

3.1 Formigó armat FORMIGÓ

Tota l’obra Fonamentació Sostres i pilars en general

Forjats (Capa de compressió)

Forjats col·laborants

Denominació HA25/B/20/IIa HA30/B/12/IIIa HLE25/P/12/I HA30/P/10/I

Resistència Característica als 28 dies: fck (Nmm2) 25 30 25 30

Tipus de ciment) CEM I/ 42.5 CEM II B-V / 42.5 CEM I/ 42.5 CEM I/ 42.5

Contingut de ciment (C) i relació aigua –ciment (a/c) 275- 0,60 300- 0,55 275- 0,60 300- 0,55

Grandària màxima de l’àrid (mm) 20 12 12 10

Consistència del formigó Tova (B) Tova (B) Plàstica (P) Plàstica (P)

Assentaments con d’Abrams (cm) 6 a 9 6 a 9 3 a 5 3 a 5

Compactació Vibrat

Tipus d’ambient (agressivitat) IIa IIIa I I

Additius

Control del formigó Estadístic

Núm. de sèries de provetes per assaig 1

Provetes per sèrie (ut) 6

Freqüència de l’assaig Pla de control

Tipus de provetes (cm) Cil. Ø15, h30

Edat de trencament (7dies, 28 dies, reserva) 2a7, 2 a 28, 2

Coeficient minoració del material 1.5

Resistència de càlcul fcd (N/mm2) 16.66 20 16.66 20

ACERS EN BARRES

Tota l’obra Fonamentació Comprimits Flectats Altres

Designació B-500-S

Límit Elàstic (Nmm2) 510

Nivell de Control Previst Normal

Coeficient minoració del material 1.15

Resistència de càlcul fyd (N/mm2) 443,49

ACERS EN MALLES

Tota l’obra Fonamentació Comprimits Flectats Altres

Designació B-500-SD



CARACTERÍSTIQUES MATERIALS Resistència a compressió La resistència a compressió coincideix amb la resistència característica, definida en la Instrucció EHE-08, i el seu

valor mínim, que es detalla particularment en els plànols de projecte, és de 25 N/mm2. Tipus de ciment D’acord amb l’annex 4 de la EHE-08, el ciment per a l’elaboració dels elements de formigó serà del tipus CEM I/

42.5. Pel cas dels elements IIIa, en general de sostres i pilars serà del tipus CEM II B-V /42.5 Contingut de ciment (C) i relació aigua/ciment (a/c)

D’acord amb l’article 37.3.2 de la EHE-08 El contingut de ciment, serà com a mínim de 275 kg/m3. La relació aigua/ciment ha de ser de 0,60 en funció de l’ambient considerat I iIIa i de 300 kg/m3 i a/c=0.55 per ambient IIIa..

Mida màxima de l'àrid La mida màxima de l'àrid acceptat per la confecció dels formigons de l'obra haurà de complir els requeriments de la EHE-08, essent majoritàriament de 12 mm i 10 mm i no acceptant valors del mateix superiors als 20 mm.

Consistència La docilitat que li correspondrà a tot el formigó col·locat en obra és la plàstica o tova, segons definició al respecte a l'article 31.5 de la EHE-08, i que la posada en obra dels formigons amb altres docilitats està estrictament prohibida, excepte en aquells casos en els que s' utilitzin fluïdificants o superplastificants, que no és el cas que ens ocupa i que en qualsevol cas haurien de ser aprovats per la direcció facultativa.

Additius No es contemplen, en cas contrari caldrà ser aprovat per la direcció facultativa Acer armadures El límit elàstic de l'acer utilitzat per a la confecció de les armadures del formigó es fixa en 5100 Kg/cm2 (Acer B-

500-S), la seva definició y concreció s'adequa als criteris de la Instrucció EHE-08. DURABILITAT (*) La durabilitat d’una estructura de formigó és la seva capacitat per suportar, durant la vida útil per a la que ha estat

projectada, les condicions físiques i químiques a les que està exposada. Vida útil Es considera pels nous elements estructurals de formigó, una vida útil de 50 anys. Ambient D’acord amb art. 8.2 de la EHE-08, pels elements de formigó es considera un ambient IIa, pels elements de

fonamentació i coberta, podent assolir un ambient I pels elements interiors. Pel cas d’elements estructurals de formigó vist els correspondria ambient IIIa.

Recobriments Els recobriments de qualsevol armadura s’ajustarà als art. 37.2.4 de la EHE-08. Es considera: Rnom = rmin +r En funció de l’ambient considerat, rnom = 25+10 = 35mm com a mínim.

BASES DE CÀLCUL Coeficients de seguretat del material

D’acord amb la taula 15.3 EHE-08. Exposats en aquesta memòria.

Coeficients de seguretat de les accions

D’acord amb la taula 12.1.a i 12.2 de la EHE-08. Exposats en aquesta memòria.

Fluència La fluència del material es té en compte afectant el mòdul d'elasticitat per un coeficient, el qual oscil·la entre els valors 2/5 i 2/3, segons els criteris establerts a la norma EHE-08.

Retracció La retracció es comptabilitza en aquells casos en els que és presumible una alteració del comportament de determinats elements, causada per el fenomen que es discuteix. Els valors tinguts en compte en aquests casos son conseqüència de sotmetre al formigó a deformacions unitàries de 2,5 10-4.

Coeficient de Poisson Es considera un valor de 0,2 Coeficient de Dilatació Tèrmica Es té en compte un valor igual a 10-5

Estats Límit Últim (ELU) En el cas concret dels elements de formigó, s’han considerat: ELU a equilibri, ELU a sol·licitacions normals, ELU a

inestabilitat, ELU a tallant, ELU a torsió, ELU a punxonament, ELU a rasant i ELU a fatiga Estats Límit Servei (ELS) En el cas concret dels elements de formigó, s’han considerat: ELS a fisuració, ELU a deformació i ELS a

vibracions Estat Límit Durabilitat (ELS) En el cas concret dels elements de formigó, s’han considerat: ELD a durabilitat (*) En cas d’existir elements estructurals de formigó vist, caldrà consultar a la Direcció Facultativa ja que l’ambient es consideraria IIIa fet que implica una tipus de formigó HA30 per raons de durabilitat.

Diagrama tensió-deformació de càlcul del formigó

Per al càlcul de les seccions sotmeses a sol·licitacions normals, s’ha adoptat, segons el cas, un dels següents diagrames d’acord amb Art. 39.5 EHE-08:

Diagrama paràbola rectangle Diagrama rectangular


Resistència de càlcul del formigó

La resistència de càlcul del formigó, anàlogament a la de l’acer, s’obté:

fcd = fck / s

on: fcd valor de càlcul de la resistència del formigó fck valor característic de la resistència. gs coeficient parcial de seguretat corresponent.

Diagrama tensió-deformació de càlcul de l’acer d’armar

El diagrama tensió-deformació és el que s’adopta com a base dels càlculs, associat a un percentatge del 5% dels diagrames tensió-deformació més baixos. A falta de dades experimentals concretes, s’ha suposat que el diagrama característic adopta les formes de les figures adjuntes, facilitades per l’EHE-08.

Diagrama tensió-deformació per a armadures passives

Resistència de càlcul de l’acer d’armar

Per efectuar les comprovacions dels corresponents Estats Límit, s’ha emprat la resistència de càlcul de l’acer, d’acord amb:

fyd = fyk / s

per a armadures passives

On: fyd resistència de càlcul de l’acer passiu fyk és la resistència característica de l’acer passiu. gs és el coeficient parcial de seguretat.

Per als casos en els que el control de l’obra s’ha previst com a reduït, s’ha emprat un 75% del valor de càlcul, d’acord amb el que estableix la normativa.

Mòdul de deformació longitudinal del formigó

Com a mòdul de deformació longitudinal secant Ecm a 28 dies, s’ha adoptat: Ecm = 8500 cm Per condicions de servei, sempre que no se sobrepassi el valor de 0,40 fcm (resistència mitja a compressió a 28 dies). Per càrregues instantànies o ràpidament variables, el mòdul de deformació longitudinal inicial del formigó a l’edat de 28 dies és aproximadament: Ec = E . Ecm (E = 1,30- fck/400≤ 1,175)


Formigó lleuger estructural

Pel cas que es preveu la utilització de formigó lleuger estructural per raons de pes a l’hora de formalitzar les capes de compressió dels sostre amb bigueta de fusta actuals, aquest tindrà una densitat màxima de 1600 kg/m3 i una resistència característica a compressió mínima Fck = 25 N/mm2. Per a la verificació d’aquest tipus de material, es tindrà en compte l’annex 16 de la instrucció del formigó EHE-08 de “Recomanacions per a la utilització del formigó lleuger”. Queden exclosos específicament el formigons cel·lulars com a elements estructurals. Es prescriu per al tipus d’intervenció un formigó per aquest tipus d’elements un formigó tipus Laterlite 1600 de Béton o equivalent amb les següents característiques tècniques:

Densitat seca /(EN 206-1) 1300 Kg/m3 / 1600 kg/m3 Resistència a compressió certificada a 28 dies (laboratori) 35,0 MPa Resistència a compressió de càlcul 30,0 MPa Mòdul elàstic certificat (E) 20.000 MPa Conductivitat tèrmica 0,54 W/mk Reacció al foc A1 Temperatura d’aplicació Entre 5 i 35ºC


3.2 Acer laminat S'utilitza per a la confecció d'elements estructurals metàl·lics, en aquest cas pel eventuals elements subestructurals. Les seves característiques més rellevants son les que es detallen:

Tota l’obra Comprimits Flectats Traccionats Plaques ancoratge

Acer en Perfils Classe i Designació S275


Acer en Xapes Classe i Designació S275


Tota l’obra Comprimits Flectats Traccionats Plaques ancoratge

Sistema d’unió

Soldadures si

Cargols Ordinaris 5.8

Cargols Calibrats 5.8

Cargol d’alta Resist.

Reblons

Perns o Cargols d'Ancoratge B-500-S

CARACTERÍSTIQUES MATERIALS Tipus d’acer L'acer utilitzat en els elements estructurals que puguin participar en l’estructura del projecte que s'adjunta és

S275JR. Segons taula 4.1 del DB-SE-A Acer Tensió de Límit elàstic Fy (N/mm2)

275

Tensió de trencament Fu(N/mm2)

410

Mòdul d’elasticitat: E 210.000 N/mm2 Mòdul d’elasticitat transversal: G

81.000 N/mm2

Coeficient de Poisson: v Es considera un valor de 0,3 Coeficient de Dilatació Tèrmica:

S'ha tingut en compte el valor 1,2 10-5 ºC-1.

UNIONS Acer de cargols, femelles i volanderes

La classe serà com a mínim 5.8, amb una tensió de límit elàstic fy ≥300 N/mm2 i tensió de ruptura fu ≥500 N/mm2.

Soldadures Les característiques mecàniques dels materials d’aportació seran superiors a les del material base. Segons UNE-EN ISO 14555:1999

DURABILITAT La durabilitat d’una estructura d’acer és la seva capacitat per suportar, durant la vida útil per a la que ha estat

projectada, les condicions físiques i químiques a les que està exposada. S’haurà de prevenir especialment de la corrosió de l’acer.

Vida útil Es considera pels nous elements estructurals d’acer, una vida útil de 50 anys. Ambient D’acord amb -ENV 1090-1:1997, pels elements exposats a la corrosió. Proteccions Els recobriments contemplats són el galvanitzat de perfils, i el pintat anti-corrosió. D’acord amb especificacions del

fabricant i UNE-ENV 1090-1:1997.

BASES DE CÀLCUL Coeficients de seguretat del material

D’acord amb apartat 2.3.3 del DB-SE-A Acer. Exposats en aquesta memòria.


D’acord amb la taules 4.1 i 4.2 de DB-SE Seguretat Estructural. Exposats en aquesta memòria.

Estats Límit Últim (ELU) En el cas concret dels elements d’acer, s’han considerat: ELU d’estabilitat i ELU de resistència d’acord amb DB SE 4.2

Estats Límit Servei (ELS) En el cas concret dels elements d’acer, s’han considerat:ELU a deformació i ELS a vibracions d’acord amb el DB SE 4.3

Geometria El valor de càlcul de les dimensions geomètriques considerades, es representa pel seu valor nominal ad = anom.


3.3 Obra de fàbrica No s’han facilitat dades de dades sobre les propietats resistents de les fàbriques existents i per tant, les consideracions sobre les capacitats estructurals sobre aquests materials són estimatives. Per la tipologia observada, es pot arribar a considerar que els murs de maçoneria en qüestió, amb peces irregulars que no assenten sobre filades horitzontals regulars, restaria fora l’àmbit d’aplicació que avarca el CTE. Tal i com s’apuntava anteriorment, en l’apartat de consideracions sobre les propietats dels materials existents, s’ha considerat de manera estimativa una resistència a compressió pels murs de maçoneria aproximada de 15 kg/cm2. Aquest valor caldrà minorar-lo pel coeficient de seguretat del material. “Prescripcions del Institud Eduardo Torroja -70. Obres de fàbrica” Valors tabulats característics. Coeficient de seguretat del material 3.0 a aplicar. Els nous elements de fàbrica, es realitzaran amb peces ceràmiques de maó perforat. Les característiques materials per aquest tipus de fàbriques ceràmiques s’han estimat a través de les taules del DB-SE-F. Per a l’obra de fàbrica nova, s’utilitzaran peces massisses o perforades tipus “gero” , segons el cas, de categoria I, amb una resistència normalitzada de les peces fb de 15 N/mm2 i morters amb una resistència fm com a mínim 7,5 N/mm2 amb junta ordinària de 1 cm com a màxim. Tipus de peces La fàbrica ceràmica existent és massissa mentre que la fàbrica nova, serà massissa o perforada segons el cas.

Resistència característica a la compressió de la fàbrica Tot això donarà unes fàbriques resultant amb unes resistències a la compressió característiques de 5 N/mm2 cas d’emprar peces perforades i 6 N/mm2 cas d’emprar peces massisses.

Resistència a tallant Les resistències a tallant de les fàbriques a compressió nul·les són de fvk0= 0,2 N/mm2, i les resistències a tallant de les fàbriques comprimides són de fvk=0,975 N/mm2 com a màxim.


Resistència a flexió de la fàbrica La resistència a flexió de la fàbrica de nova execució, s’estableix en funció del pla respecte el qual es produeix la

flexió. Les resistències a flexió respecte l’horitzontal serà de fxk1= 0,1 N/mm2 i respecte la vertical serà de fxk2= 0,4 N/mm2.

Deformabilitat de la fàbrica En fàbriques de peces ceràmiques, s’estableix el mòdul d’elasticitat secant instantani, E, com a 1000 fk. Per tant s’estima un mòdul elàstic E = 1000· 5 = 5000 N/mm2, pel cas de peces perforades i 6000 N/mm2, pel cas de peces massisses. Per determinar les deformacions diferides, el mòdul a utilitzar pot ser el deduït del valor E multiplicat pel coeficient de fluència segons la taula 4.7 del DB SE F.


Ambient de la fàbrica L’ambient estimat pels elements estructurals de fàbrica s’identifiquen en I / IIa / IIb per a les fàbriques existent i I / IIa els previstos per a les fàbriques de nova execució interior i humitat mitja, segons la taula 3.1 classes generals d’exposició del DB SE-F. Tots els elements estructurals nous de fàbrica ceràmica, es preveuen revestits en plantes altes. CARACTERÍSTIQUES MATERIALS Tipus de peça Massissa / perforat Tipus de morter Ordinari / (CEM I amb plastificant) Formigó - Armadures - Resistència a compressió de les peces: fb

15 N/mm2

Resistència a compressió del morter: fm

7,5 N/mm2

Resistència a compressió de la fàbrica: fk

5-6 N/mm2

Resistència a tallant de la fàbrica: fvk0

0,2 N/mm2

Resistència a flexió de la fàbrica: fxk1 - fxk2

0,10 – 0,20 N/mm2

Mòdul d’elasticitat: E 5.000 – 6000 N/mm2 Mòdul d’elasticitat transversal: G

2.000 – 2.400 N/mm2

Coeficient de dilatació tèrmica 6 . 10-6 m/mºC Coeficient de Poisson 0,15 Densitat: 1.500 a 1.800 kg/m3

DURABILITAT Classe d’exposició D’acord apartat 3.1. classe d’exposició del DB SE-F, pels elements d’obra de fàbrica estructural, es considera: I /

IIa segons el cas. Proteccions D’acord taula 3.3 apartat 3.2 del DB SE F, segons classe d’exposició, tipus de peça i morter, la fàbrica ha d’anar

revestida. BASES DE CÀLCUL Coeficients de seguretat del material

D’acord amb apartat 4.6.7 del DB-SE-F Fàbrica. Exposats en aquesta memòria.


D’acord amb la taules 4.1 i 4.2 de DB-SE Seguretat Estructural. Exposats en aquesta memòria.

Comportament estructural En el cas concret dels elements de fàbrica, s’ha tingut en compte el Capítol 5 del DB SE F.


3.4 Fusta No s’han facilitat dades sobre les propietats resistents de les fustes existents i per tant, les consideracions són estimatives. Donada la presència de seccions de fusta serrada existents en biguetes i jàsseres dels forjats, s’han estimat de manera prudencial unes propietats resistents en jàsseres assimilables a una fusta serrada C22 i C14 pel cas de les biguetes Cas de conservar i confiar total o parcialment la responsabilitat estructural de les seccions de fusta existents, faria recomanable la realització d’assajos que confirmessin i ampliessin aquesta hipòtesi, atès que és important assegurar la uniformitat del material considerat en l’avaluació estructural arreu dels sostres, en quan a espècie, classificació (ME-1 i/o ME-2), classes resistents (C22 – C14), d’acord amb Norma UNE 56.544 Classificació visual de la fusta serrada per a ús estructural. CARACTERÍSTIQUES MATERIALS - FUSTA Classe resistent C22 - C14 Resistència a tracció Fmk 22 - 14 N/mm2 Resistència a compressió Fc,0,k 20 - 16 N/mm2 Mòdul d’elasticitat: E0,m 10 –7 KN/mm2 Densitat: d 410 – 350 kg/m3

Unions Fixacions mecàniques tipus clau / tirafons. Pel cas de la utilització d’adhesius en elements estructurals, s’ajustaran a les normes UNE EN 301 i UNE EN 12436:2002. Unions amb elements tipus clau. Fu ≥400 N/mm2 Plaques i platines en unions. Tipus S275JR

DURABILITAT Classe de servei D’acord apartat 2.2.2.2. classe de servei del DB SE-M, pels elements de fusta estructural, es considera:

CLASSE DE SERVEI 1. Proteccions Classe de risc biològic: CLASSE DE RISC 1 / 2 (en cas de zones susceptibles a condensacions esporàdiques)

Tipus de protecció davant agents biòtics: Sense tractament per a classe de risc 1 / Per a classe de risc 2 tractament SUPERFICIAL (UNE EN 351-1). Penetració P2 Penetració mitja 3mm. Tipus de proteccions davant agents meteorològics: Detall constructiu i productes de porus obert. Proteccions contra la corrosió d’elements metàl·lics: D’acord amb taula 3.4, apartat 3.3 del DB—SE-M i ISO 2081: Claus i cargols amb d≤ 4 mm. (inox.) Perns, passadors i claus amb d> 4 mm. (inox) Grapes. . Fe/Zn 12c (1)

Plaques dentades i xapes d’acer amb gruix fins a 3 mm. Fe/Zn 12c (1) Xapes d’acer amb gruix entre 3 i fins a 5 mm. (Pintura antioxidant) Xapes d’acer amb gruix superior a 5 mm. (Pintura antioxidant) Proteccions al foc segons apartat corresponent de la present memòria. (elements metàl·lics amb pintura intumescent)

BASES DE CÀLCUL Coeficients de seguretat del material D’acord amb apartat 2.2.3 del DB-SE-M Fusta. Exposats en aquesta memòria.

Coeficients de seguretat de les accions D’acord amb la taules 4.1 i 4.2 de DB-SE Seguretat Estructural. Exposats en aquesta memòria.

Estats Límit Últim (ELU) Per elements de fusta, s’han considerat els Estat Límit Últims d’acord amb Capítol 6 del DB SE M. Estats Límit Servei (ELS) En el cas concret dels elements de fusta, s’han considerat: ELU d’acord amb el capítol 7 del DB SE M Propietats dels materials Factors de correcció de la resistència:

FUSTA SERRADA Kh = (150/h)0,2 ≤ 1,3 Classe de servei: CLASSE 1 Classe de duració de les accions: D’acord amb Taula 2.2 apartat 2.2.2.1 del DB SE M Càlcul de les propietats del material i les unions: D’acord amb apartat 2.2.3 del DB SE M Xd = Kmod (Xk/gM)


3.4 Control i assajos a realitzar Els productes i materials emprats per a l’estructura estaran sotmesos al Control de qualitat estipulat en el projecte executiu, i en qualsevol cas, i com a mínim al que s’especifica a la reglamentació específica per cadascun dels materials d’acord amb la EHE-08 i el Codi Tècnic de l’Edificació Formigó Armat. D’acord als nivells de control previstos, es realitzaran els assajos pertinents dels materials, acer i formigó segons s’indica en el titol 8è, Cap. XIV, XV, XVI i XVII, de la EHE-08. Acers estructurals. Es faran els assajos pertinents d’acord al que s’indica en el capítol 12 del Document Bàsic SE-A. Obra de fàbrica. D’acord a la categoria d’execució, es realitzaran els assajos de control pertinents d’acord amb el que s'indica en el capítol 8 del Document Bàsic D-SE-FA. Fusta. Controls pertinents d’acord al que s’indica en el capítol 13 del Document Bàsic SE-F.


4 Coeficients de seguretat Els coeficients de seguretat adoptats afecten tant a les característiques mecàniques dels materials utilitzats, com a les accions que sol·licitaran l'estructura. Es detallen en l’apartat 4.1 els coeficients de minoració de les resistències dels materials i en el l’apartat 4.2 els coeficients de majoració de les accions. 4.1 Coeficients de minoració de resistències Els coeficients de minoració de resistència graven de manera diferent els elements, en funció de diversos paràmetres, dels quals el més rellevant és el tipus de material que els constitueixen. Per cada cas és: Formigó Armat Els coeficients parcials de seguretat dels materials considerats, per a l’avaluació dels Estats Límit Últim pels elements estructurals de formigó, són:

Situació del projecte Formigó

c Acer passiu i actiu

s Persistent o transitòria 1,5 1,15 Accidental 1,3 1,0

Acers Els coeficients de minoració de les resistències de l’acer laminat de cares a la comprovació de les resistències últimes, s’establiran segons allò estipulat a l’article 2.3.3 del DB SE-A Acero.

M0 1,05 Coeficient parcial de seguretat relatiu a la plastificació del material

M1 1,05 Coeficient parcial de seguretat relatiu als fenòmens d’inestabilitat

M2 1,25 Coeficient parcial de seguretat relatiu a la resistència última del material o secció, i a la resistència dels mitjans d’unió

M3 1,10 Coeficient parcial de resistència al lliscament de les unions amb cargols pretensats en Estat Límit de Servei

M3 1,25 Coeficient parcial per ala resistència al lliscament d’unions amb cargols pretansats en Estat Límit Últim

M3 1,40 Coeficient parcial per la resistència al lliscament d’unions amb cargols pretensats i forats amb sobremesura.

Coeficients parcials per la resistència davant la fatiga, segons Annex C del DB SE A

Obra de fàbrica Els coeficients de minoració de resistències de l’obra de fàbrica s’adequaran a allò establert a la taula 4.8 del DB SE-F Fàbrica, en funció de la categoria d’execució dels murs d’obra de fàbrica i de la categoria del control de la fabricació. En el cas que ens ocupa, donat que intervenen fàbriques existents, s’ha adoptat el valor γM=3,0. Fusta

Coeficients parcials de seguretat, M de la fusta (CTE DB-SE-M Taula 2.3)

X Situacions persistents o transitòries X Fusta massissa 1,30

Fusta laminada encolada 1,25

X Fusta microlaminada, tauler contraxapat, tauler de encenalls orientades 1,20

X Tauler de partícules i tauler de fibres (durs, mitjans, densitat mitjana, tous) 1,30

X Unions 1,30

Plaques clau 1,25

X Situacions extraordinàries 1,00


Es defineix el valor de la capacitat de càrrega de càlcul, Rd = Kmod (Rk / m) Kmod: factor de modificació tenint en compte prèviament la classe de duració de la combinació de càrrega i la classe de servei

Valors del Factor kmod (CTE SE-M Taula 2.4) Material Normal Classe de servei Classe de duració de la càrrega

Permanent Llarga Mitja Curta Instantània Fusta massissa 1 0,60 0,70 0,80 0,90 1,10 Fusta laminada encolada 2 0,60 0,70 0,80 0,90 1,10 Fusta microlaminada 3 0,50 0,55 0,65 0,70 0,90

Per tal de considerar l’efecte de la fluència, es a dir, per incrementar les deformacions inicials elàstiques, sempre que es consideri el treball amb models de materials lineals, com és el cas, es considerarà una deformació final,

u, fin, incrementada a partir de la inicial ini segons: fin = ini (1+K def) Kdef: factor de fluència que té en compte l’existència de càrregues permanents i el contingut d’humitat de la fusta

Valors del Factor kdef (CTE SE-M Taula 5.1) Material Tipus de producte Classe de servei 1 2 3 Fusta massissa 0,60 0,80 2,00 Fusta laminada encolada 0,60 0,80 2,00 Fusta microlaminada 0,60 0,80 2,00

Com a valors característics de les propietats dels materials de fusta, Xk es tindran en compte a més els factors correctors establerts en l’apartat 2.2 del DB SE-M que es pot resumir en la següent taula:

Factors de correcció (CTE SE-M Taula 2.1) Factor Aplicació d’alçada Fusta asserrada: cantell (mm) <40 70 100 ≥150 Factor kh de correcció de fm,k i ft,0,k 1,3 1,2 1,1 1,0 Fusta laminada: cantell en (mm) <240 300 400 ≥600 Factor kh corrector de fm,g,k i ft,0,g,k 1,10 1,07 1,04 1,00 De volum Fusta laminada: volum de zona afectada (m3) <0,010 0,015 0,020 0,030 Factor kvol corrector del ft,90,g,k 1,00 0,92 0,87 0,80

Geotècnia El coeficient de minoració de resistència del terreny és de 3.00.


4.2 Coeficients de majoració d'accions Els coeficients de seguretat adoptats afecten tant a les característiques mecàniques dels materials utilitzats, com a les accions que sol·licitaran l'estructura. Per determinar els diferents coeficients considerats, s’han tingut en compte els Documents Bàsics de seguretat estructural, tant el d’accions en l’edificació com els corresponents a cadascun dels materials que intervenen en l’estructura, fonamentació DB SE-C, acer DB SE-A, fàbrica DB SE-F, fusta DB SE-M a més del formigó segons la instrucció pròpia EHE-08

Coeficients parcials de seguretat, , per a les accions en Estat Límit Últims. (CTE SE-AE Taula 4.1)

Tipus de verificació Tipus d’acció

Situació persistent / transitòria Situació extraordinària

desfavorable favorable desfavorable

X Resistència X Permanent:

Pes propi, pes terreny

1,35 0,80 1,0

Empenta del terreny

1,35 0,70 1,0

Pressió d’aigua 1,20 0,90 1,0

X Variable 1,50 0 1,0

desestabilitzadora estabilitzadora

X Estabilitat X Permanent:

Pes propi, pes terreny 1,10 0,90 1,0

Empenta del terreny

1,35 0,80 1,0

X Variable 1,50 0 1,0

Coeficients parcials de seguretat, , per a les accions en Estat Límit Últims. (EHE-08 Taula 12.1.a)

Tipus d’acció Situació persistent / transitòria Situació accidental Efecte favorable

Efecte desfavorable

Efecte favorable

Efecte desfavorable

X Permanent G = 1.00 G = 1.35 G = 1.00 G = 1.00

Pretensat P = 1.00 P = 1.00 P = 1.00 P = 1.00

Permanent no constant G* = 1.00 G* = 1.50 G* = 1.00 G* = 1.00

X Variable Q = 1.00 Q = 1.50 Q = 0.00 Q = 1.00

X Accidental - - A = 1.00 A = 1.00

Coeficients parcials de seguretat, , per les accions en Estat Límit de Servei

Tipus d’acció desfavorable favorable

X Permanent 1,0 1,0

X Variable 1,0 0


Coeficients parcials de seguretat, , per a les accions en Estat Límit de Servei. (EHE-08 Taula 12.2)

Tipus d’acció Efecte favorable Efecte desfavorable

X Permanent G = 1.00 G = 1.00

Pretensat

Armadura pretesa P = 0.95 P = 1.05

Armadura postesa G* = 0.90 G* = 1.10

Permanent no constant Q = 1.00 Q = 1.00

X Variable A = 0.00 A = 1.00

Pel que fa referència als coeficients de seguretat a utilitzar a l’hora de fer les comprovacions d’elements de fonamentació adoptarem tot allò establert a la taula 2.1 DB SE-C Cimientos.

Coeficients parcials de seguretat, ,de las acciones geotècniques (CTE SE-C Taula 2.1)

Situació del dimensionat Tipus

Materials Accions

R M E F

X Persistent o transitori

X En general:

Enfonsament 3,0(1) 1,0 1,0 1,0

Estabilitat global 1,0 1,8 1,0 1,0

Capacitat estructural - (2) (3) 1,0

X Fonaments directes i murs:

Lliscament 1,5 1,0 1,0 1,0

Bolc Accions estabilitzadores 1,0 1,0 0,9(4) 1,0

Accions desestabilitzadores 1,0 1,0 1,8 1,0

X Pilons:

Arrencada 3,5 1,0 1,0 1,0

Trencament horitzontal 3,5 1,0 1,0 1,0

Pantalles:

Estabilitat de fons d’excavació 1,0 2,5(5) 1,0 1,0

Sifonament 1,0 2,0 1,0 1,0

Rotació o translació

Equilibri límit 1 1,0 0,6(6) 1,0

Model de Winkler 1 1,0 0,6(6) 1,0

Elements finits 1,0 1,5 1,0 1,0

X Extraordinari X En general:

Enfonsament 2,0(7) 1,0 1,0 1,0

Estabilitat global 1,0 1,2 1,0 1,0

Capacitat estructural - (“2) (3) 1,0

X Fonaments directes i murs:

Lliscament 1,1 1,0 1,0 1,0

Bolc Accions estabilitzadores 1,0 1,0 0,9 1,0

Accions desestabilitzadores 1,0 1,0 1,2 1,0

X Pilons:

Arrencament 2,3 1,0 1,0 1,0

Trencament horitzontal 2,3 1,0 1,0 1,0

Pantalles:

Rotació o translació

Equilibri límit 1,0 1,0 0,8 1,0

Model de Winkler 1,0 1,0 0,8 1,0

Elements finits 1,0 1,2 1,0 1,0


R : coeficient parcial de resistència del sòl

M : coeficient parcial per les propietats dels materials, inclosos els del terreny

E : coeficient parcial per l’efecte de les accions

F : coeficient parcial per les accions (1) En pilons es refereix a mètodes basats ens assaigs de camp o fórmules analítiques (llarg termini), per mètodes basats en

fórmules analítiques (curt termini), mètodes basats en proves de càrrega fins trencament i mètodes basats en proves dinàmiques de clavament amb control electrònic del clavament i contrast amb prova de càrrega, es podrà prendre 2,0.

(2) Els corresponents segons els Documents Bàsics relatius a la seguretat estructural dels diferents materials o la instrucció EHE en el cas del formigó armat.

(3) Els coeficients parcials del efecte de les accions seran els que corresponguin segons el DB SE (per elements d’acer, fusta o fàbrica, veure Taula 4.1 de l’apartat 3.2) o l’ EHE (en cas d’elements de formigó armat, veure taula 12.1.b del mateix apartat 3.2)

(4) En fonaments directes, excepte justificació en contra, no es considerarà l’empenta passiva. (5) El coeficient M serà igual a 2,0 si no existeixen edificis o serveis sensibles als moviments a les proximitats de la pantalla (6) Afecta a l’empenta passiva (7) En pilons, es refereix a mètodes basats en assaigs de camp o fórmules analítiques; per mètodes basats en proves de

càrrega fins trencament i mètodes en proves dinàmiques de clavament amb control electrònic del clavament i contrast amb prova de càrrega, es podrà prendre 1,5.


5 Hipòtesis de càlcul Per a l’avaluació estructural s’han considerat les següents hipòtesis simples:

Núm. Nom Tipus d’acció Categoria Duració 1 PP + CP Pes propi + Càrregues Permanents Permanent Permanent 2 SCU Sobrecàrrega d’ús Variable Mitja / curta

3 SCN Sobrecàrrega de neu Variable Curta 4 V +Xa Vent direcció +Xa Variable Curta 5 V +Xb Vent direcció +Xb Variable Curta 6 V -Xa Vent direcció -Xa Variable Curta 7 V -Xb Vent direcció -Xb Variable Curta 8 V +Y Vent direcció +Y Variable Curta 9 V -Y Vent direcció -Y Variable Curta 10 Ss X Sisme X Accidental Instantània 11 Ss Y Sisme Y Accidental Instantània

A l’hora d’establir les diferents hipòtesis de càlcul s’ha tingut en compte el que s’especifica al capítol 4.2.2 i 4.3.2 sobre combinació d’accions del DB SE-Bases de càlcul, establint mètodes de càlcul pels efectes de les accions en funció de si es tracta d’accions en situació permanent, transitòria, o accidentals.

Coeficients de simultaneïtat, Ψ (CTE SE-AE taula 4.2)

Categoria Ψ0 Ψ1 Ψ2

Sobrecàrrega superficial d’ús

Zones residencials A 0,7 0,5 0,3 X Zones administratives B 0,7 0,5 0,3 X Zones destinades al públic C 0,7 0,7 0,6 Zones comercials D 0,7 0,7 0,6 Zona trànsit i aparcament de vehicles lleugers

< 30 kN E 0,7 0,7 0,6

Cobertes transitables F Segons ús des del qual s’hi accedeix X Cobertes accessibles només per a

conservació G 0 0 0

Neu

Per altures > 1000 m 0,7 0,5 0,2 X Per altures ≤ 1000 m 0,5 0,2 0

X Vent 0,6 0,5 0

Temperatura 0,6 0,5 0

Accions variables del terreny 0,7 0,7 0,7

0 : coeficient per al valor de combinació d’una acció variable 1 : coeficient per al valor freqüent d’una acció variable 2 : coeficient per al valor quasi permanent d’ una acció variable

Per l’aplicació dels coeficients de simultaneïtat de la sobrecàrrega d’us s’ha considera categoria G, al tractar-se de cobertes accessibles únicament per manteniment amb una altura < 1000 metres.

Combinacions per a l’avaluació de la capacitat portant Per a situacions permanents o transitòries el mètode de càlcul es basa en la següent fórmula:


El valor de càlcul dels efectes de les accions corresponent a una situació extraordinària, es determina mitjançant combinacions d’accions a partir de l’expressió:

Per a situació accidental en cas de sisme, el mètode de càlcul es basa en la següent fórmula:

Pel cas del formigó armat:

Per a situacions permanents o transitòries

Per a situacions accidentals

Per a situacions sísmiques

Combinacions per a l’avaluació de l’aptitud al servei Per a situacions degudes a les accions de curta duració que puguin resultar irreversibles, es determinaran mitjançant combinacions d’accions, del tipus denominat característiques, a partir de l’expressió:

Els efectes deguts a les accions de curta duració que puguin resultar reversibles, es determinaran mitjançant combinacions d’accions, del tipus denominat freqüent, a partir de l’expressió:

Els efectes deguts a les accions de llarga duració, es determinaran mitjançant combinacions, del tipus denominat casi permanent, a partir de l’expressió

Pel cas del formigó armat, les combinacions a considerar són: Per a situació poc provable o característica:

Per a combinació freqüent:

Per a combinació quasi permanent:


6 Mètodes de càlcul Per a la determinació d'esforços en els diferents elements estructurals s'han utilitzat els postulats bàsics de l'elasticitat i la resistència de materials, aplicant-los de forma diversa i a través de diferents metodologies, en funció de l’element o elements a analitzar. Per a la comprovació de seccions de formigó, s'han utilitzat les bases del càlcul en trencament, considerant que el material treballa en règim anelàstic, contemplant, d' aquesta manera, la fisuració per tracció i la elasto-plasticitat en compressió. L' especificació de les metodologies utilitzades pels anàlisis dels diversos tipus estructurals es detallen a continuació. 6.1 Estructures de barres El càlcul de les sol·licitacions a les barres s’ha realitzat mitjançant el mètode matricial espacial de la rigidesa, que suposa una relació lineal entre esforços i deformacions a les barres i considera els sis graus de llibertat possibles de cada nus. Definits pilars, bigues, diagonals, forjats i murs resistents, com a elements que composen l’entramat estructural, el mètode de càlcul dels esforços consisteix en formar un sistema d’equacions lineals que relacionin els graus de llibertat que es desitgen obtenir, els desplaçaments i els girs dels nusos i dels nodes, amb les accions exteriors, les càrregues i les condicions de marge, suports i encastament. El model estructural es defineix com a una malla espaial composta per barres i nusos. Barra és cadascun dels elements que uneix nusos. Són de directriu recta, de secció constant entre els seus nusos i d’una llargària igual a la distància entre els seus nusos extrems. Nusos són aquells punts on conflueixen una o més barres. Les unions de les barres en els nusos poden ser:

Unions rígides, en les que les barres transmeten girs i desplaçaments als nusos. Unions articulades, en les que les barres transmeten desplaçaments als nusos però no girs. Unions elàstiques, en les que es defineix un percentatge als tres girs, als eixos principals de barra.

Les condicions de sustentació imposades als nusos de l’estructura en contacte amb els fonaments/suport, condicions de sustentació, permeten limitar el gir i/o el desplaçament als eixos generals. Segons les diferents combinacions dels sis possibles graus de llibertat per nus, poden definir-se sis casos diferents:

Nusos lliures: desplaçaments i girs permesos als tres eixos de coordenades. Nusos articulats: sense desplaçaments, amb girs permesos als tres eixos. Nusos encastats; impossibilitat de desplaçaments i girs Encastament perfecte. Suports verticals: desplaçaments permesos respecte als eixos Xg i Zg, i girs permesos als tres eixos. Suports horitzontals en X: desplaçaments permesos respecte als eixos Yg i Zg, i girs permesos als tres eixos. Suports horitzontals en Z: desplaçaments permesos respecte als eixos Xg i Yg, i girs permesos als tres eixos. Ressorts o suports elàstics: desplaçaments respecte als eixos Xg/Yg/Zg definits per les constants de rigidesa Kdx//Kdy/Kdz, girs respecte a aquests eixos definits per les constants de rigidesa Kgx/Kgy/Kgz.

Mètode d’anàlisi matricial Per a cadascun dels elements lineals (barres) s’han definit les seves característiques geomètriques i mecàniques amb les quals s’ha implementat la matriu de rigidesa. Per a la determinació de les matrius de rigidesa de cada una de les barres de l'estructura es contemplen els dos teoremes de Mohr, relacionant tots el moviments possibles dels extrems de les barres amb els esforços que els provoquen. Per a la validesa d’aquest mètode, les estructures que es calculen han de complir o cal suposar que es compleixen un seguit de principis: Es suposa que l’estructura no pateix canvis significatius un cop sotmesa a càrrega, i que es mantenen les longituds i curvatures alhora que els desplaçaments es produeixen en una direcció ortogonal a la seva directriu. (teoria de les petites deformacions). Es suposa que la relació tensió-deformació i, per tant, la relació càrrega-deflexió, és constant, es considera doncs el material com a lineal. Es suposa que la seqüència d’aplicació de les càrregues no altera els resultats finals. Com a conseqüència d’aquest principi, és vàlid l’ús de les “forces equivalents als nusos” calculades a partir de las càrregues existents a les barres, és a dir, per al càlcul dels desplaçaments i dels girs dels nusos es substitueixen les càrregues existents a les barres per les seves càrregues equivalents aplicades als nusos. El que es coneix com a superposició. L’estructura ha d’estar en equilibri. La condició d’equilibri estàtic estableix que la suma de totes les forces externes que actuen sobre l’estructura, més les reaccions, serà igual a zero.


Se suposa compatibilitat de deformacions, en conseqüència, el desplaçament de qualsevol punt de l’estructura és continu i únic. Per a un determinat conjunt de càrregues externes, tant la forma deformada de l’estructura i les forces internes com les reaccions, tenen un valor únic. S’ha d’establir i imposar una sèries de condicions de contorn per poder calcular l’estructura, restriccions absolutes, relatives o desplaçaments imposats. Per l’anàlisi del sistema de barres d’acer, s’han aplicat el següents principis generals: -Comportament de les barres: S’ha realitzat un anàlisi en primer ordre amb un model elàstic i lineal. S’ha considerat arriostrat amb triangulacions -Tipus de seccions: Els elements estructurals d’acer són de classe 1, 2, 3 -Unions d’elements: S’han considerat, en general, totes les unions articulades tret d’encastaments puntuals (unions rígides i/o semirígides en fonaments), d’acord amb l’apartat 5.2.3 del DB-SE-A. Mètode d’anàlisi no lineal En aquells casos en els que l'esveltesa de l'estructura es determinant, s'utilitza també el càlcul matricial, encara que basat en la formulació de l'equació d'equilibri de la estructura sota les consideracions de la teoria en 2n ordre, deduint, doncs, les matrius de rigidesa de les barres i els vectors d'accions en funció de l’ esforç axial. És el que es coneix com efecte P-delta. En aquest cas el model d’anàlisi és no lineal. Per a la determinació del sistema d’equacions s’ha utilitzat el mètode d’iteració directe en el qual s’aplica un vector terme independent (vector de càrrega), com a amplificació de les deformacions originades un cop carregada l’estructura. Mètode d’anàlisi modal espectral Per considerar els efectes de les accions sísmiques definides per la Normativa NCSE s’ha utilitzat el sistema càlcul de mitjançant el mètode de “l’Anàlisi Modal Espectral”, que recomana aquesta normativa. D’aquesta manera es poden obtenir els modes i els períodes de vibració propis de l’estructura. 6.2 Programes de càlcul per ordinador Els programes de càlcul d’estructures per ordinador utilitzats han estat bàsicament el següents:

WINEVA versió 6.08 PRONTUARI INFORMÀTIC DE HORMIGÓN EHE-08 CYPECAD / METAL 3D versió 2010.e FULLS DE CÀLCUL PERSONALITZATS


7 Criteris de dimensionament i de disseny Criteris de dimensionament La intervenció sobre la estructura del edifici existent, està encaminada al compliment dels requeriments de seguretat estructural en base a les exigències bàsiques SE1: Resistència i estabilitat i SE2 Aptitud al servei, en els termes de l’article 10 del CTE i d’acord amb la EHE-08.

Període de servei (1)

Tipus d’estructura (2) (Taula 5 de la EHE-08) Vida útil (anys)

Estructures de caràcter temporal (3) fins a 10

Elements estructurals substituïbles que no formen part de l’estructura principal (baranes, suports de conductes, etc)

entre 10 i 25

Edificis o instal·lacions agrícoles o industrials entre 15 i 50

Edificis d’habitatges i oficines 50

Edificis públics (docents, hospitalaris, etc.), en els que el seu canvi o substitució té una repercussió socioeconòmica important

75

Edificis de caràcter monumental o d’importància especial 100 (1) A manca d’indicacions específiques, com a període de servei s’adoptarà 50 anys (2) Quan una estructura estigui constituïda per diferents parts, podran adoptar-se diferents valors de vida útil en

funció de les seves característiques (3) En cap cas es consideraran de caràcter temporal aquelles estructures de vida útil superior a 10 anys

(1) Pels elements nous es considera una vida útil de 50 anys. Els criteris utilitzats per al dimensionament de tots i cada un dels elements que configuren l'estructura de l'edifici s'han basat en observar el compliment de dos requisits bàsics, a saber, el que es refereix a la capacitat portant dels elements o estats límits últims, per un costat, i el de satisfer l’aptitud al servei, per l'altre. En el cas del formigó cal complir també l’estat límit de durabilitat d’acord EHE-08. Respecte a la satisfacció del primer requisit, els estats límits últims (ELU) són els que, de ser superats constitueixen un risc per a les persones, ja sigui per que interrompen el servei de l’edifici o el col·lapse total o parcial del mateix. Com estats límits últims cal considerar el deguts a:

- Pèrdues d’equilibri de l’edifici, o una part estructuralment independent, considerat com a cos rígid. - Fallida per deformació excessiva, transformació de l’estructura o part d’aquesta en un mecanisme,

trencament dels seus elements o unions, o inestabilitat dels elements estructurals inclosos els originats per efectes que depenen del temps com la corrosió o la fatiga.

Per a totes les situacions de dimensionat pertinents, s’ha verificat si hi ha prou estabilitat de la part de l’edifici analitzat, tot complint la condició:

Ed,des ≤ Ed,est Sent: E d,des el valor de càlcul de l’efecte de les accions desestabilitzadores. E d,est el valor de càlcul de l’efecte de les accions estabilitzadores. D’altra banda, s’ha verificat la suficient resistència de l’estructura portant, dels elements estructurals, seccions, punts i unions entre elements, per a totes les situacions de dimensionat pertinents, complint la següent condició.

Ed ≤ Rd Sent: E d valor de càlcul de l’efecte de les accions R d valor de càlcul de la resistència corresponent Per la comprovació dels diferents elements de fonamentació, els criteris de dimensionament, d’acord amb l’apartat 2.4.2 del DB SE-Cimientos, s’han basat principalment en:

Capacitat resistent de l’element de fonamentació.


L’estabilitat de l’element davant la bolcada. L’estabilitat de l’element davant el lliscament. La comprovació de les tensions transmeses per l’estructura al terreny.

Respecte a la satisfacció del segon requisit, els estats límits de servei (ELS) són els que, de ser superats, afecten al confort i el benestar dels usuaris o de terceres persones, al correcte funcionament de l’edifici o a l’aparença de la construcció. Aquests poden ser reversibles o irreversibles en funció de les conseqüències del fet d’excedir els límits especificats com admissibles un cop desapareguin les accions que les han produït. Com estats límits últims de servei cal considerar els relatius a:

Deformacions (fletxes i desplaçaments horitzontals) Vibracions Danys o deterioraments que puguin afectar desfavorablement a l’aparença, durabilitat o funcionalitat de l’obra.

Criteri per fletxes límit:

Fletxa Combinació d’accions Tipus d’accions Factor considerat Valor límit

ACTIVA

Qualsevol característica

Només les que s’apliquen després de la posada en servei de l’element estructural

Integritat dels elements constructius

Envans fràgils 1/500

Envans ordinaris o paviments rígids amb juntes 1/400

Envans flexibles 1/300

Murs de càrrega 1/1000

Baranes sobre voladissos 1/200

Qualsevol característica De curta durada Comoditat dels usuaris 1/350

Qualsevol Quasi permanents Aparença de l’obra 1/300

TOTAL (*) Qualsevol Qualsevol - 1/250

(*) En el cas dels elements de fusta, s’han aplicat els valors límit definits segons CTE-DB-M considerant que no hauran de sustentar envans ni paviments rígids. (paviments lleugers i deformables i envans flexibles) En aquest cas s’ha considerat:

Integritat dels elements constructius; Corresponent a la fletxa relativa, considerant només les deformacions que es produeixen després de la posada en obra dels elements F K FG FQ, K Ψ , FQ, ΣΨ , FQ, ΣK Ψ , FQ F act ≤ L/300 en sostres i F act ≤ L/300 en cobertes

On; L és la llum de càlcul de l’element

Confort; Corresponent a les fletxa relativa deguda a accions variables (Q).

F FQ, F inst ≤ L/350 en sostres i F inst ≤ L/300 en cobertes

Aparença; Corresponent a qualsevol combinació d’accions quasi permanents G)

,f 1 K ΣΨ , FQ, 1 K F

F net,fin ≤ L/300


Per considerar l’efecte de la fluència, en barres i unions, en models de material lineals, s’ha considerat una deformació final, δ u,fin incrementada a partir de la inicial δ u,ini segons la següent expressió;

δ fin = δ ini (1+ K def )

Criteri per desplaçaments horitzontals límit:

Factor considerat Combinació i tipus d’accions Desplom Valor límit

Integritat dels

elements

constructius

Qualsevol característica

total 1/500

local 1/250

Aparença de

l’obra Qualsevol quasi permanent relatiu 1/250

En relació a l’aptitud davant les vibracions, per la pròpia tipologia de l’edifici, no s’ha realitzat cap comprovació enfront als efectes de les vibracions donat que no es preveu que hagi d’estar sotmès a accions dinàmiques especials més enllà de l’ús administratiu en situació habitual en les plantes altes. Pel que fa referència al dimensionat de l’estructura davant els efectes del temps, s’ha tingut en compte el que estableix el capítol 4.4 del DB-SE, en temes de durabilitat i de fatiga de l’estructura. En relació a la durabilitat, per cadascun del materials implicats en la composició estructural, s’ha optat per establir mesures segons el mètode implícit, pel qual els riscos inherents a les accions químiques, físiques o biològiques, es tenen en compte mitjançant mesures preventives, diferents a l’anàlisi estructural, relacionades amb les característiques materials, els detalls constructius, els sistemes de protecció o els efectes de les accions en condicions de servei. Pels elements estructurals existents, com és el cas de la fusta, i l’obra de fàbrica, caldrà sanejar les superfícies eliminant les capes deteriorades de dipòsits materials acumulats al llarg del temps, com pintures, revestiments, etc i brutícia en general, i si fos es cas restituir o substituir les seccions degradades per garantir la correcte capacitat resistent (especialment pel que fa a les barres de fusta en punts malmesos per l’efecte de l’aigua, com també a les bases i coronaments de murs). Pel que es refereix a l’obra de fàbrica, caldrà sanejar les superfícies i juntes de morter especialment en cotes baixes arran de sòl on la humitat ha deteriorat en algunes zones el material d’unió i fins i tot les peces malmeses, que caldrà que siguin substituïdes per peces de propietats equivalents. Un cop assolit aquest estat, es procedirà amb l’aplicació de les mesures preventives en matèria de durabilitat exposades en l’apartat corresponent als materials. En tot allò que fa referència als efectes del temps sobre l’estructura, en qualsevol cas, i donat que en una part del conjunt del projecte ens trobem davant un edifici ja construït amb una dilatada vida útil, i donat que la informació de què es disposa és estimativa, és especialment important la recomanació d’aprofundir en el coneixement dels materials estructurals (especialment sobre l’obra de fàbrica i les fustes), per garantir l’estat de conservació dels mateixos i la integritat de les seves propietats, ja que d’això en depèn en gran mesura la seva durabilitat i la seva capacitat de resposta estructural. En el cas que revelessin un deteriorament que pogués afectar a les característiques resistents considerades per l’avaluació realitzada, caldria preveure doncs, la possibilitat de prendre mesures que anessin més enllà de les estrictament definides en el projecte. Pel que fa referència al dimensionat de l’estructura nova davant els efectes del temps, s’ha tingut en compte el que estableix el capítol 4.4 del DB-SE, en temes de durabilitat de l’estructura. No es preveu que l’estructura hagi d’estar sotmesa a situacions de fatiga D’acord amb EHE-08 en el seu article 5.1.3 “Exigències relatives al requeriment de higiene, salut i medi ambient”, Aquest requeriment només s’haurà de considerar quan així s’hagi establert. En general, serà la Propietat qui decideixi la consideració o no d’aquests aspectes que haurien, en el seu cas, de reflectir-se en el projecte. Quan així ho decideixi la propietat, es definirà un índex de contribució de la estructura a la sostenibilitat (ICES), obtingut a partir de l’índex de sostenibilitat ambiental de la mateixa (ISMA), d’acord amb l’Annex 13 “Índex de contribució de l’estructura a la sostenibilitat” de la EHE-08.


8 Procés constructiu El procés constructiu de l’obra ha de merèixer d’una acurada coordinació entre totes les parts implicades (contractista, direcció facultativa, demés agents que puguin intervenir durant el procés) pel fet de tractar-se que s’actua amb una estructura existent, principalment durant l’execució que pugui afectar a la fonamentació o modificacions en el paraments de càrrega, moment que es considera especialment delicat a l’hora de compatibilitzar les tasques previstes a realitzar tot mantenint la integritat del conjunt edificat. Caldrà doncs, evitar accions directes o indirectes sobre els edificis actuals veïns, o sobre parts del propi edifici, que puguin implicar cops, impactes dinàmics o qualsevol maniobra que impliqui un increment excessiu de les accions sobre el mateixos, així com especialment el descalçament dels elements de sustentació de murs i fonamentacions, a fi de minimitzar situacions que poguessin provocar danys i/o el col·lapse dels mateixos. Qualsevol de les intervencions previstes, s’haurà de dur a terme amb mitjans compatibles que no afectin els edificis veïns, o la pròpia estructura existent, l’extracció de runes i sobrant, els mitjans de formigonat, etc. En cas que, tot i així, en el decurs de l’obra es plantegés qualsevol situació assimilable a les esmentades anteriorment o que impliqui una disminució de la seguretat i la integritat de les construccions o de les persones, caldrà comunicar-ho expressament amb antelació a la direcció facultativa, a fi d’adoptar les mesures oportunes. En cas sobrevingut, amb la màxima brevetat possible a la Direcció facultativa per prendre les mesures oportunes. El pla de treball serà l’indicat pel director de l’obra acordat amb el contractista. En qualsevol cas, caldrà respectar els procediments comuns i elementals per aquest tipus d’intervencions, que amb caràcter general requeriran d’apuntalaments previs a determinades actuacions, enderrocs i desmuntatges en el sentit descendent i reforços o elements de nova execució en el sentit ascendent. Com ja s’ha indicat en altres parts de la memòria, es preveu desenvolupar el projecte en dues fases. La primera inclouria les actuacions de consolidació i reforma de l’edificació existent i l’ampliació del nucli de comunicacions verticals (FASE A) i la segona la resta de l’ampliació prevista, es a dir, la sala d’actes, el vestíbul i els serveis en planta baixa (FASE B). PROCÉS CONSTRUCTIU PER LA FASE A Com actuacions prèvies, es recomana, la neteja i desembràs de tot element mobiliari i no portant per tal d’alleugerir càrregues mortes i facilitat les feines estructurals. Un cop enderrocats els elements annexos en planta baixa i el cos de terrassa de l’actual pati delimitat per murs de maçoneria, es procedirà a realitzaran cales puntuals per determinar els tipus de fonamentació i cotes a partir de les quals arrenquen els murs de càrrega a conservar tangents al nou volum a ampliar. En funció dels resultats obtinguts, i en el cas que els murs existents descansin sobre el terreny a cota més alta que el rebaix previst per allotjar els fonaments de l’ampliació, serà imprescindible estudiar una solució de recalçat dels murs existents. La Direcció facultativa determinaria la solució definitiva a adoptar en funció de la informació aportada per les cales prèvies. A tall orientatiu, a nivell de projecte, s’ha previst la hipòtesi d’un eventual recalçat considerant que els murs s’encasten en el terreny no més de 80-100 cm. El recalçat es realitzaria amb formigó armat per trams de 1 metre com a màxim i es garantiria l’ataconament amb morter expansiu per transmetre el descens de càrregues cal al sòl a través del nou element. Un cop confirmat que es pot realitzar el rebaix per la fonamentació del nou volum a ampliar, s’excavarà fins la cota necessària i es s’executaran les perforacions i injeccions dels micropilots, preveient la disposició de plaques de connexió per restar embegudes dins els encepats. Arribat aquest punt, es disposarà el formigó de neteja i es muntaran els armats d’enceps, riostres, plaques d’ancoratge, esperes d’arrencades de pilars i murets i demés elements de fonamentació, amb els separadors i prenent les precaucions que calguin per garantir un correcte recobriment dels armats. Un cop netejades les superfícies de possibles despreniments de terres o altres materials, es formigonarà amb la utilització d’encofrats provisionals si fos es cas. Per tal de desvincular la nova estructura de la construcció preexistent (inclús de l’eventual recalç), es disposarà làmina separadora, preferentment amb planxes de poliestirè extruït a tota la superfícies de contacte entre allò existent i la nova fonamentació. A partir d’aquí, s’encofraran els pilars i pantalles de la planta baixa, es ferrallaran i es formigonaran amb la supervisió de la direcció de l’obra amb especial atenció als procediments de formigonat, encofrats, recobriments i materials emprats.


Posteriorment, s’encofrarà la llosa del sostre de la planta primera i disposats tots els armat, degudament distribuïts, ancorats i amb els separadors per garantir els recobriments necessaris, es procedirà a l’abocat del formigó in situ. IMPORTANT: els trams volats, romandran apuntalats fins assolida com a mínim la resistència característica del formigó. En cap cas abans dels 28 dies essent recomanable dilatar aquest període, juntament amb un curat exhaustiu del formigó fins als 45 dies abans de retirar els puntals. Aquest fet és especialment important per tal de controlar fissuracions en edats prematures que podrien reduir dràsticament la inèrcia de les seccions de formigó, en especial dels elements en voladís. La disposició dels elements constructius pel que afecta a càrregues permanents, (façanes, paviments i envans) es recomana que es disposin un cop retirat l'apuntalament dels forjats i dels suports cap als extrems volats de manera que la entrada en càrrega sigui progressiva per tal d'acomodar les deformacions actives que previsiblement s'haniran acomodant a mida que es carregui l'estructura. Caldrà evitar les sobrecàrregues d'ús així com l'acumulació de pesos per materials o maquinària durant la execució dels forjats, especialment en les zones sensibles de trams o jàsseres volades. (sobrecàrrega màxima durant la execució <100 kg/m²). La seqüència d’execució de pilars i sostres, es repetirà en sentit ascendent fins a coronar el volum ampliat, seguint la lògica constructiva habitual per la tipologia estructural de pilars i lloses de formigó armat. Igual com s’ha especificat amb la fonamentació, a tots els elements tangents o en contacte amb l’edifici existent, (pilars i cantells de forjats), es disposarà de làmina separadora per desvincular ambdues estructures de manera que treballin de manera independent. Finalment, en relació a l’estructura del cos de comunicacions verticals, apuntar que puntualment es preveuen trams de sostre amb solapament encavalcant per sobre l’edifici existent. En aquestos casos, caldrà desvincular igualment ambdues estructures, deixant suficient folgança per tal d’evitar que la nova construcció es recolzi sobre la existent. El detall constructiu de cobertes en aquests punts, haurà de resoldre i garantir la junta estructural a la vegada que la estanquitat de la trobada. Un cop executada la estructura nova d’aquesta fase, es recomana procedir amb les intervencions pròpiament sobre l’edifici existent. La lògica constructiva recomana actuar en sentit ascendent, és a dir realitzant les intervencions i consolidacions necessàries primer en murs i posteriorment en sostres i forjats des de el nivell inferior fins a la coberta, de manera que el descens de càrregues es realitzi sempre sobre elements ja consolidats. En el cas dels murs, per a la modificació de forats en que es requereixi elements de llindes addicionals, la seqüència proposada és la següent: 1.- Executar daus de descàrrega (AxBxH) 2.- Travessar paret existent amb forats puntuals d'aproximadament 15x15 cm per permetre pas de perfils transversals 3.- Introduir perfils transversals HEB-140. Apuntalar i ataconar ala superior contra mur. 4.- Realitzar regata per un costat i col.locar el primer perfil en H, ataconar ala superior amb morter sense retracció. Recolzar i ataconar els extrems damunt els daus de formigó per garantir el recolzament del perfils sobre aquestos. 5.- Soldar les ales dels travessers amb la biga col.locada. 6.- Repetir els punts 4 i 5 per l'altre costat de la paret 7.- Unir les dues bigues mitjançant espàrrecs roscats, taladrant alhora el mur i els perfils a mitja alçada de l’ànima. 8.- Soldar un de cada dos trams de les xapes inferiors. 9.- Un cop finalitzats els processos anteriors, enderrocar el tram de mur i soldar la resta de xapes inferiors. 10.- Finalment, desapuntalar progressivament del centre de forat cap als extrems i tallar els perfils travessers a ran de mur. Els enderrocs i en especials les coronacions de murs que es preveu retirar, es faran manualment evitant l’apilament de runes sobre els forjats per evitar sobrecàrregues excessives sobre els mateixos. Un cop realitzades les intervencions sobre els murs de càrrega, es procedirà amb les actuacions de sostres. Pel cas de la planta baixa, es preveu executar un tram nou de forjats amb unidireccional de semibigueta pretensada de formigó armat. Aquest tram es recolzarà directament sobre els murs de càrrega perimetrals amb cèrcols de formigó armat. El procés d’execució serà el convencional per aquesta tipologia i se seguiran les indicacions del fabricant en tant que encofrats i apuntalaments necessaris en funció del tipus de bigueta finalment subministrat. Disposats tots els elements prefabricats (biguetes i revoltons) i preveient els passos d’instal·lacions i forats, es ferrallarà el forjat i es formigonarà sota la supervisió prèvia de la direcció d’obra. Pel cas del sostre de la planta primera, els sostres de nova execució es preveuen amb xapa nervada galvanitzada sobre perfils metàl·lics o murs de càrrega. Es procedirà doncs a disposar la perfileria d’acer laminat principal, sobre daus de recolzament en parets portants o amb unions metàl·liques segons plànols de detall. Se seguirà amb la col·locació i fixació


de la xapa del col·laborant, els connectors, els armats corresponent i l’ancoratge perimetral i el formigonat del sostre amb especial atenció de preveure els forats i passos d’instal·lacions abans de l’abocat del formigó in situ. Pel cas de les crugies amb biguetes i jàsseres de fusta a conservar, la seqüència proposada es la següent: Disposar, segons el cas els reforços de jàsseres amb perfileria laminada a costat i costat de les seccions de fusta existents. Prèviament, s’hauran disposats els corresponents daus de recolzament extrems sobre les parets.

1- Es retiraran els paviments i recrescuts dels sostre de fusta 2- Es perforaran puntualment a les distàncies indicades els revoltons en el seu punt alt per poder ser travessats

posteriorment pels elements tubulars de reforç. 3- Es disposaran a cada intereix i coincidint amb la part central en el punt alt dels revoltons dels perfils en H. Amb

tubs circulars soldats a l’ala superior amb perforacions inferiors. 4- S’ataconaran o fixaran els extrems en els punts de recolzament de cada elements de bigueta sobre mur o

jàssera. 5- S’encofraran els perfils lateralment contra els revoltons i s’abocarà el morter sense retracció des del pis superior

per gravetat a través dels tubs circulars fins a colmatar la folgança entre perfil i revoltó per garantir el contacte. 6- Es disposarà l’armat de la capa de compressió amb la previsió de làmina separadors de polietilè per evitar l’excés

d’humitat del propi formigó fresc a abocar posteriorment contra el forjat existent 7- Es disposaran les connexions amb barres corrugades ancorades amb resines contra les parets amb pretaladre

inclinat per facilitar la colmatació de les resines dins els orificis on encastar les varilles. 8- Es formigonarà la capa de compressió.

Pel cas de la previsió de reforç pel tram de sostre SP1-2R, mitjançant capa de compressió armada i connectors roscats sobre les biguetes de fusta per absorbir el rasant, s’actuaria de manera similar des de la cara superior amb fixació de tirafons segons el sistema indicat amb l’apuntalament central de les biguetes fins al terreny fins a l’enduriment i presa de resistència del nou formigó lleuger abocat in situ. Pel que respecta a la coberta que corona l’edifici actual, es preveu la seva consolidació i reforç. Es desmuntarà la coberta actual i es prepararan els coronaments de murs per formigonar un nou cèrcol perimetral a sobre de tots els murs a mode de congreny. En el cas dels trams inclinats, el recolzament es realitzarà amb escaleta per minimitzar possibles empentes horitzontals sobre els murs. El disposaran els armats i elements d’ancoratge de jàsseres i biguetes i es s’abocarà el formigó in situ. Es prestarà especial atenció amb la conservació o reconstrucció del ràfec tradicional de coberta actual realitzat amb peces ceràmiques en voladís. Un cop assolida la resistència del nou element de formigó armat, es podrà procedir a la fixació dels nous elements metàl·lics de jàssera i biguetes segons detalls i al muntatge dels panells superiors de coberta fixat mecànicament amb capacitat d’arriostrament dels plans inclinats de cadascuna de les vessant de la coberta. L’element de passera coberta a nivell de planta segona, es preveu recolzada íntegrament sobre els murs consolidats i sostres nou de l’edifici existent, desvinculat amb junta del nou volum de comunicacions verticals ampliat. El procediment és equivalent als descrit anteriorment per iguals tipologies estructurals. Finalment s’aplicaran les proteccions (revestiments, pintures, projectats, imprimacions, etc) en funció de les necessitats de resistència al foc i durabilitat de cada material estructural. PROCÉS CONSTRUCTIU PER LA FASE B Aquesta segona fase és íntegrament de nova execució. Els procés constructiu proposat és l’habitual per les tipologies conegudes de fonaments i pilars de formigó armat i sostres amb llosa massissa o bé forjat unidireccional de bigueta pretensada. Els punts principals a tenir en compte sobre el projecte en concret són:

- La junta estructural entre aquesta segona fase i allò construït anteriorment - La presència d’elements volats de formigó armat - La utilització puntual d’elements metàl·lics (jàsseres centrals sala d’actes i pilar en vestíbul d’accés

Com sigui que per fases de desenvolupament, però també per motius estructurals, s’ha dissenyat aquest àmbit de l’ampliació de manera desvinculada de la resta de l’edifici, tant a nivell de fonamentació com a la trobada del forjat de la llosa del vestíbul i serveis de la planta baixa, es disposarà junta estructural per permetre la desvinculació entre ambdues estructures. El detall constructiu de cobertes en aquests punts, haurà de resoldre i garantir la junta estructural a la vegada que la estanquitat de la trobada.


Realitzat el rebaix i l’excavació dels fonaments superficials, es disposaran els armats sobre capa de neteja, separadors i demés elements d’acord amb la bona pràctica constructiva i la instrucció del formigó. Es formigonaran les diferents seccions i posteriorment s’alçaran els murets del sanitari. Posteriorment, s’executarà el propi forjat amb bigueta pretensada autoportant, suficientment recolzades en els seus extrems de manera directe sobre el murets, es disposaran els revoltons, els armats i cèrcols i es s’abocarà el formigó in situ amb la supervisió de la direcció de l’obra. Posteriorment, s’executaran els pilars de la planta baixa, fins a nivell sota llosa massissa del vestíbul o ràfecs en voladís de la sala d’actes. En aquest cas, i pel fet de tractar-se d’elements en voladís, l’estabilitat dels quals roman en la capacitat de treballar a torsió de les jàsseres de cantell des de on arranquen els ràfecs i a la flexió dels pilars, fa imprescindible que l’apuntalament es mantingui fins assolida la resistència de tot el conjunt. Per aquest motiu, és molt important que l’apuntalament dels ràfecs es mantingui fins a la finalització i assolida la resistència del sostre de la sala d’actes, no només per un tema de fissuració i deformació prematures en edats inicials, si no també per motius d’estabilitat. Un cop executades les potents jàsseres de cantell de formigó armat que conformen el canvi de nivell entre la coberta del vestíbul i el de la sala d’actes, es disposaran sobre els pilars interiors de la sala d’actes les jàsseres metàl·liques centrals, amb connectors de rasant en cap de compressió per formigonar conjuntament amb el sostre unidireccional de semibigueta pretensada de formigó armat. Aquestes dues jàsseres recolzaran sobre plaques d’ancoratge prèviament disposades en canvi de secció dels pilars de formigó per acomodar-les degudament. Finalment s’aplicaran les proteccions (revestiments, pintures, projectats, imprimacions, etc) en funció de les necessitats de resistència al foc i durabilitat de cada material estructural. Altres mesures a tenir en compte durant l’execució de l’estructura: L’execució es durà amb sentit comú, segons els procediments i mitjans habituals per les tipologies constructives involucrades i en qualsevol cas atenent a la bona pràctica i a les prescripcions normatives establertes. Es respectaran les indicacions establertes en els plànols d’estructura. Es preveuran forats i passos d’instal·lacions indicats en plànols. Els enderrocs s’hauran de fer manualment i amb cura d’afectar el menor possible els elements existents a conservar. Qualsevol element d’apuntalament haurà de ser acord amb les accions a contrarestar i evidentment disposant prèviament a l’enderroc, desmuntatge o retirada de l’element al qual contraresta, sobretot pel que fa als elements d’estintolament de les plantes inferiors però també davant eventuals empentes horitzontals. S’evitarà qualsevol acumulació de material o maquinària que pugui ocasional una sobrecàrrega excessiva no prevista sobre l’estructura. Durant la fase d’execució s’han considerat els sostres lliures de sobrecàrregues i d’apilaments. El formigonat d’elements en espais interiors s’haurà de compatibilitzar amb mitjans que respectin i assegurin la integritat dels elements existents. No es formigonaran suports de més de 3 m d’alçada sense l’aprovació específica de la direcció facultativa i es respectaran els junts de formigonat establerts en els plànols d’estructura. El formigonat de tots els elements (fonaments, pilars, cèrcols, sostres, etc), es farà seguint les indicacions d’execució establerts en la instrucció EHE-08, especialment pel que respecta als recobriments i a la durabilitat del formigó armat. El formigó abocat in situ es compactarà mitjançant vibració. Les resines epoxídiques perden les propietats resistents a temperatures relativament baixes (entorn del 75 -100 ºC), per aquest motiu és imprescindible compatibilitzar la seva aplicació, quan escaigui, sempre amb posterioritat a la soldadura d’elements propers o quan es previngui que, per raons constructives, hi pot haver un increment de temperatura que anul·li les seves propietats estructurals. De la mateixa manera, els morters i resines, tenen un temps d’aplicació limitat. Per aquest motiu, el seu ús i aplicació s’ajustaran a les especificacions del fabricant. Aquest fet és especialment rellevant en ancoratges químics, replens i ataconats específics així com l’aplicació de ponts d’unió entre juntes o formigons de diferents edats.


9 Resistència al foc de l’estructura. 9.1 Bases de càlcul Resistència al foc de l’estructura S’admet que un element té prou resistència al foc si, durant el període de desenvolupament de l’incendi, el valor de càlcul de l’efecte de les accions, en qualsevol instant t, no supera el valor de la resistència d’aquest element. En general, n’hi ha prou amb fer la comprovació a l’instant de major temperatura que, amb el model de corba normalitzada temps-temperatura, es produeix al final de l’instant. Elements estructurals principals Es considera que la resistència al foc d’un element estructural principal de l’edifici (inclosos forjats, bigues i suports) és suficient si:

- assoleix la classe que s’indica a la taula 1 o 2 i que representa el temps en minuts de resistència davant l’acció representada per la corba normalitzada temps-temperatura, o

- suporta aquesta acció durant el temps equivalent d’exposició al foc que s’indica a l’Annex B del DB SI-Seguretat en cas d’incendi.

Taula 1 Resistència al foc suficient dels elements estructurals Ús del sector d’incendi considerat (1) Plantes de

soterrani Plantes sobre rasant. Alçada d’evacuació de l’edifici <15 m <28 m ≥28 m

Habitatge unifamiliar (2) R 30 R 30 - - Residencial Habitatge, Residencial Públic, Docent, Administratiu

R 120 R 60 R 90 R 120

Comercial, Concurrència pública, Hospitalari R 120 (3) R 90 R 120 R 180 Aparcament (edifici d’ús exclusiu o situat sobre un altre ús) Aparcament (situat sota un ús diferent)

R 90 R 120 (4)

(1) La resistència al foc suficient d’un sòl és la que en resulta en considerar-lo com a sostre del sector d’incendi situat sota aquest sòl..

(2) A habitatges unifamiliars agrupats o adosats, els elements que formen part de l’estructura comú tindran la resistència al foc que s’exigeix als edificis d’ús Residencial Habitatge.

(3) R 180 si l’alçada d’evacuació de l’edifici sobrepassa els 28 m.

(4) R 180 quan es tracti d’aparcaments robotitzats.

Taula 2 Resistència al foc suficient dels elements estructurals de zones de risc especial integrades als edificis(1)

Risc especial baix R 90 Risc especial mig R 120 Risc especial alt R 180

(1) No serà inferior al de l’estructura portant de la planta de l’edifici, excepte quan la zona es trobi sota una coberta no prevista per a l’evacuació i la fallada de la qual no suposi cap risc per

a l’estabilitat d’altres plantes ni per a la compartimentació contraincendis, cas en el que pot ser R 30. La resistència al foc suficient d’un sòl és la que en resulta en considerar-lo com a

sostre del sector d’incendi situat sota aquest sòl.

D’acord amb aquestes prescripcions i tenint en compte l’ús de l’edifici destinat a ús públic en planta baixa i assimilable a ús administratiu en plantes altes, caldrà assolir les següents resistències al foc de l’estructura: Planta baixa: R-90 Plantes altes: R-60. Determinació dels efectes de les accions durant el incendi S’han considerat les mateixes accions permanents i variables que al càlcul en situació persistent, quan s’ha previst la probabilitat de que actuïn en cas d’incendi. Com a simplificació per al càlcul, s’ha estimat l’efecte de les accions de càlcul en situació d’incendi a partir de l’efecte de les accions de càlcul a temperatura normal, com:


dfidfi, E E Sent: Ed l’efecte de les accions de càlcul en situació persistent (a temperatura normal);

1,K1,QKG

1,K1,1Kfi

QGQG

el factor de reducció. El subíndex 1 representa l’acció variable dominant considerada en la situació persistent. En general, i llevat d’indicació contrària a l’epígraf corresponent, el coeficient del material adoptat gM,fi és la unitat. Per a la utilització d’algunes taules d’especificacions de formigó i acer, es considera el coeficient de sobredimensionament µ fin definit com: µ fin = E fi,d / R fi, d, 0 essent / R fi, d, 0 la resistència de l’element estructural en situació d’incendi al instant inicail t=0 a temperatura normal. Temps equivalent d’exposició al foc Per elements estructurals de formigó, acer o mixtes, es pot prendre com a valor de càlcul del temps equivalent, en minuts: T e,d = K b · W f · K c · q f,d La corba normalitzada temps-temperatura, és la corba nominal definida a la norma UNE EN 1363:2000 per representar un model de foc totalment desenvolupat en un sector d’incendi. Està definida per l’expressió: Θg = 20 + 345 log10 (8t +1) La corba normalitzada temps-temperatura, suposa aproximadament, les següents temperatures

Temps t, en minuts 15 30 45 60 90 120 180 240

Temperatura del sector Θg en ºC 740 840 900 950 1000 1050 1100 1150

9.2 Resistència al foc dels diferents elements estructurals Formigó armat Per al disseny el càlcul dels elements estructurals de formigó armat, s’han tingut en compte els criteris exposats al DB Seguretat en cas d’incendi, Annex C (Resistència al foc de les estructures de formigó armat). Per a l’obtenció de la distància mínima equivalent entre l’eix del nervi i el paràmetre exposat, am, s’ha emprat la següent fórmula:

ykisi

sisiykisim

fA)aa(fA[

a

On: am és la distància mínima equivalent. Asi és l’àrea de cadascuna de les armadures i, passiva o activa. fyki és la resistència característica de l’acer de les armadures i. Dasi és un factor de correcció que depèn del valor hfi i del tipus d’element estructural. Si s’adopta una posició conservadora en el moment de seleccionar els valors de la taula C.1 del DB-SE-SI, per a tots els casos Dasi s’ha igualat a zero, que correspon a un valor estàndard hfi de 0,60. D’aquesta manera, el valor del recobriment nominal i el d’am coincideixen en tots els casos per a l’edifici objecte d’estudi.


Pilars de formigó Per complir una R-90 segons la taula C.2 Elements a compressió del DB-SE-SI, on es defineixen les dimensions i els recobriments mecànics mínims per als pilars de formigó armat i de secció circular o rectangular, cal una dimensió mínima de 250 mm i una distància mínima equivalent a l’eix de 30 mm. Tots els pilars de formigó de l’edifici tenen una amplada mínima igual o superior de 250 mm i el recobriment geomètric és, com a mínim, de 35 mm segons un ambient d’exposició i especificacions de projecte. Tots els pilars de formigó de l’ampliació compleixen com a mínim una R-90. Bigues de formigó Per complir una R-90 segons la taula C.3 Bigues amb tres cares exposades al foc del DB-SE-SI, on es defineixen les dimensions i els recobriments mecànics mínims per a bigues de formigó armat, exposades per tres cares, com és el cas de les jàsseres despenjades que es preveuen en projecte, per a una dimensió mínima de la base bmin 250 mm, cal una distància mínima equivalent a l’eix de l’armadura a la cara exterior de la secció de 30mm. Les jàsseres despenjades de formigó de l’edifici tenen una amplada mínima de 300 mm i el recobriment geomètric és, com a mínim, de 35mm segons un ambient d’exposició i especificacions de projecte. Totes les jàsseres de formigó de l’ampliació compleixen com a mínim una R-90. Forjats unidireccionals amb bigueta i revoltó ceràmic, amb revestiment Els forjats unidireccionals es podran resoldre, de manera genèrica, mitjançant forjat unidireccional de bigueta pretensada, amb element d’entrebigat de revoltó ceràmic amb revestiment inferior de protecció i llosa de compressió de formigó armat de 50 mm. Per la cara superior, es pot resoldre revestit bé amb paviment, bé amb elements de constitució de la coberta. Per complir una R-90, segons l’apartat C.2.3.5 i la taula C.4 del DB-SE-SI, per a forjats unidireccionals, cal una distància mínima equivalent de 25mm, per flexió en una direcció i un gruix mínim de 100mm. Per una resistència al foc R90 o major, l’armadura de negatius dels forjats continus cal perllongar-la fins al 33% de la longitud del tram amb una quantia no inferior al 25% de la requerida als extrems. Ateses les prescripcions tècniques dels fabricant per aquest tipus habituals de sostres unidireccionals, i d’acord amb els punts C.2.3.3 i C.2.3.5 de l’annex C, el forjat sense revestiment inferior es pot estimar que s’assoleix un R-30. Per tant, cal una capa de protecció inferior per garantir un R90. En cas de guix, caldria una capa de 13,9 mm de gruix sense considerar el recobriment de l’armadura de la pròpia bigueta. Es recomana que es realitzi la capa per projecció i en qualsevol cas, la direcció facultativa decidirà el tipus de protecció, la contribució a la resistència al foc de l’element estructural protegit, es podrà determinar mitjançant norma UNE ENV 13381-3:2004 Sostres col·laborants de formigó Els forjats mitjançant xapa col·laborant es poden considerar lloses que treballen de manera unidireccional. S’ha previst del tipus Hiansa MT60 amb capa de compressió superior de 50mm, el que fa un cantell total de 110mm Per complir una R-60, segons l’apartat C.2.3.3 i la taula C.4 del DB-SE-SI, per a lloses massisses, cal una distància mínima equivalent de 20mm, per flexió en una direcció i un gruix mínim de 80mm. Per tant la solució proposada assoliria un R-60. Ara bé donat que resta exposada la pròpia xapa amb funcions resistents per la cara inferior, caldrà revestir l’element mitjanant aplacat de protecció al foc o amb projectat. Es disposarà una armadura superior a negatiu que es perllongarà un 33% de la longitud del tram amb una quantia no inferior al 25 % de la requerida en extrems sustentats. Elements de fàbrica Per a la determinació de la resistència al foc dels elements de fàbrica, s’han considerat les taules F1 i F2 de l’Annex F de DB-SE-I, en les quals per obra de fàbrica foradada, maó massís o perforat, amb gruixos compresos 110 < e ≤ 200, atès que la disposició dels elements de fàbrica són de 140 mm com a mínim (murs d’un full), sense considerar el revestiment, s’assoleix una resistència REI-120.


Elements metàl·lics Per a la determinació de la resistència al foc dels elements d’acer, s’han considerat l’annex D del DB SE-I. D’acord amb les condicions exposades en els apartat apartats D.1 i D.3, s’ha optat per aplicar el mètode simplificat de càlcul per bigues i suports. Segons la taula D.1, es pot establir en funció del temps de resistència requerit, el factor de forma i el coeficient de sobredimensionament µ fin, el coeficient de protecció per a bigues i tirants. Avaluats els diferents elements estructurals amb laminat metàl·lic, aquestos caldrà que es protegeixin a fi de controlar la temperatura assolida pel metall en situació d’incendi durant el període de temps determinat, per un R 90 minuts amb sistema de plaques de fibrosilicat o pintura intumescent. Els pilars tubular del vestíbul de la planta baixa i ancoratges d’acer exposats es protegiran amb un gruix de pintura intumescent de 2mm com a mínim i es reompliran amb formigó estructural interiorment. Tots els pilars d’acer de l’ampliació compleixen com a mínim una R-90. Les jàsseres metàl·liques de la sala d’actes i ancoratges d’acer exposats, es protegiran amb plaques de fibrosilicat de 10 mm, o alternativament amb 1mm de pintura intumescent o 10mm de projectat de morter de vermiculita. La resta de perfileria metàl·lica a flexió, es protegiran davant l’acció del foc amb pintura intumescent amb els gruixos indicats en plànols en funció de la massiviat de cada perfil, de la seva sol·licitació pèssima i del grau d’exposició en situació d’incendi.


10 Normativa d’aplicació Normativa bàsica

DB-SE, “Document Bàsic SE Seguretat estructural”

DB-SE-AE, “Document Bàsic SE Seguretat estructural Accions en l’edificació”

DB-SE-C, “Document Bàsic SE Seguretat estructural Fonaments”

DB-SE-A, “Document Bàsic SE Seguretat estructural Acer”

DB-SE-F, “Document Bàsic SE Seguretat estructural Fàbrica”

DB-SE-M, “Document Bàsic SE Seguretat estructural Fusta”

EHE, “Instrucció de formigó estructural”.

N.C.S.R.-02, “Norma de construcció sismerresistent: Part general i edificació”.

Normativa complementària

EUROCODI 1, “Bases de projecte i accions en estructures”

Part 1: Bases de projecte

Part 2-1: Accions en estructures densitats, pesos propis i càrregues exteriors

EUROCODI 2, “Projecte d’estructures de formigó”.

Part I–I: Regles generals i regles per a edificació

Part 1-3: Regles Generals

Part 1-4: Regles generals formigó d’àrid lleuger de textura tancada.

Part 1-5: Regles generals estructures amb tendons de pretesat exteriors o no adherents.

EUROCODI 3, “Projecte d’estructures d’acer”.

Part I-I: Regles generals

Regles generals i regles per a edificació

(suplements de la UNE-ENV 1993-1-1)

Part 1-1: Regles generals i regles per a edificació.

EUROCODI 4, “Projecte d’estructures mixtes de formigó i acer”.

Part 1-1: Regles generals i regles per a edificació.

Part 1-2: Regles generals projecte d’estructures sotmeses al foc.

EUROCODI 8, “Disposicions pel projecte d’estructures sismorresistents”.

Part 1-1: Regles generals accions sísmiques i requisits generals de les estructures.

Part 1-2: Regles generals

Part 5: Fonaments, estructures de contenció de terres i aspectes geotècnics.


11 Ús i manteniment de l’estructura

Amb la finalitat de garantir la seguretat de les persones, el benestar de la societat i la protecció del medi ambient,

l'edificació ha de rebre un ús i un manteniment adequats per conservar i garantir les condicions inicials de seguretat, habitabilitat i funcionalitat exigides normativament. Cal per tant que els seus usuaris, siguin o no propietaris, respectin les instruccions d’ús i manteniment que s'especifiquen a continuació.

Les instruccions d’ús i manteniment formaran part de la documentació de l’obra executada que, juntament amb el

projecte – el qual incorporarà les modificacions degudament aprovades -, el Pla de manteniment, l’acta de recepció de l’obra i la relació dels agents que han intervingut en el procés d’edificació, conformaran el contingut bàsic del Llibre de l’Edifici. Aquest llibre serà lliurat pel promotor als propietaris i usuaris, els quals estaran obligats a rebre’l, conservar-lo i transmetre’l.

Instruccions d’ús: Les instruccions d’ús inclouen totes aquelles normes que han de seguir els usuaris – siguin o no propietaris - per

desenvolupar a l’edifici, o a les seves diverses zones, les activitats previstes per a les quals va ser projectat i construït. Els usos previstos a l’edifici són els següents:

Ús principal: Situació: PÚBLICA CONCURRÈNCIA Planta baixa

Usos subsidiaris: Situació: AMINISTRATIU Plantes altes construcció existent RECINTES INSTAL·LACIONS Planta superior cos d’ampliació

Instruccions de manteniment de l’estructura: Les instruccions de manteniment contenen les actuacions preventives bàsiques i genèriques que cal realitzar a

l’edifici perquè conservi les seves prestacions inicials de seguretat, habitabilitat i funcionalitat. L’adaptació a l’edifici en concret de les instruccions de manteniment quedaran recollides en el Pla de

manteniment. Aquest formarà part del Llibre de l’edifici i incorporarà la corresponent programació i concreció de les operacions preventives a executar, la seva periodicitat i els subjectes que les han de realitzar, tot d’acord amb les disposicions legals aplicables i les prescripcions dels tècnics redactors del mateix. Els propietaris i usuaris de l’edifici deuran portar a terme el Pla de manteniment de l’edifici encarregant a un tècnic competent les operacions programades pel seu manteniment.

Al llarg de la vida útil de l’edifici s’anirà recollint tota la documentació relativa a les operacions efectuades pel seu

manteniment així com totes les diferents intervencions realitzades, ja siguin de reparació, reforma o rehabilitació. Tota aquesta documentació esmentada s’anirà consignant al Llibre de l’Edifici.

A continuació es relacionen els diferents sistemes estructurals que composen l’edificació fent una relació de les seves instruccions d’ús i manteniment específiques.


ESTRUCTURA

I.- Instruccions d’ús: Condicions d’ús: L’estructura pot resistir una càrrega limitada d’acord amb el seu ús previst en el projecte. Per no alterar el seu comportament i les seves prestacions de seguretat cal que no es facin modificacions, canvis d’ús i que es mantinguin les condicions previstes de càrrega i de protecció al foc per a les quals s'ha previst l'edifici. Aquesta prescripció inclou evitar, entre d’altres, la realització de regates o obertures de forats en parets de càrrega o en altres elements estructurals, el recrescut de paviments o revestiment pesants sobre els existents (augment de les càrregues permanents, especialment en coberta), la incorporació d’elements pesants (entre d'altres: jardineres, dipòsits i elements d’acumulació de fluïts, etc), i la creació d’altells o l'obertura de forats en sostres. Les sobrecàrregues d’ús dels sostres s’han calculat en funció de l’ús previst a les diferents zones de l’edifici i no poden superar els valors següents:

Categoria d’ús Subcategoria d’ús Càrrega

uniforme kN/m2–(Kg/m2)

Càrrega concentrada kN - (Kg)

Càrrega lineal

kN/m-(Kg/m) C Accés públic C2 Zona amb seient fixes 4 – (400) 4 – (4.00) – C3 Zones sense obstacles 5 – (500) 4 – (4.00) –

Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura – – 1,6 - (160)

A Administratiu 2 – (200) 2 – (2.00) – Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

– – 0,80 - (80)

E Zones tràfic i aparcament per a vehicles lleugers (pes total <30kN –3.000Kg) 2 – (200) 20 – (2.000) – Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

– – 1,6 - (160)

F Cobertes accessibles d’ús solament privadament 1– (100) 2 – (200) Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura – – 1,6 - (160)

G Cobertes accessibles exclusives per conservació

G1 Cobertes amb inclinació inferior a 20º 0,4– (40) 2– (200) – G2 Cobertes amb inclinació superior a 40º 0 2 – (200) – Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

– – 0,8 – (80)

S’han reduït sobrecàrregues d’acord amb els valors del Document Bàsic SE-AE del CTE ? NO NO

Les accions permanents, les deformacions admeses - incloses, si s’escau, les del terreny - així com els coeficients de seguretat i, les reduccions de sobrecàrregues adoptades estan contemplades en la memòria d’estructures del projecte. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de l’estructura, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el projecte d'un tècnic competent, el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal.

Per a les reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia estructura (recolzaments, juntes, drenatges, pintures, proteccions, etc.) i amb la finalitat de no alterar les prestacions inicials s’utilitzaran productes d’iguals o similars característiques als originals. Tots els elements metàl·lics que restin exposats a l’ambient exterior i especialment els encontres inferiors dels ancoratges de la estructura metàl·lica o esperes d’acer que restin vistes (platines, barres verticals exposades, perns, etc) es protegiran de la corrosió i caldrà un manteniment intensiu dels mateixos pel cas que no canviïn les condicions d’exposició ambiental. Es recomana la revisió periòdica cada 12 mesos d’aquest elements.

Neteja: En cas de desenvolupar treballs de neteja o protecció, s’analitzarà l’efecte que puguin tenir els productes emprats sobre els elements estructurals afectats. En qualsevol cas, s’adoptaran les instruccions d’ús i manteniment donades pel fabricant. Incidències extraordinàries:


Els degoters de les cobertes, les fuites de la xarxa d'aigua o de la xarxa de desguàs s'han de reparar immediatament. L'acció continuada de l'aigua pot lesionar l’estructura. S'avisarà als responsables del manteniment de l’edifici si es detecten lesions (oxidacions, despreniments, humitats, esquerdes, etc.) en els elements estructurals, en les seves proteccions o en els components que suporta (envans, paviments, obertures, entre d'altres) perquè prenguin les mesures oportunes. Aparició d’esquerdes o deformacions excessives Col·lapse parcial o total de qualsevol element estructural, barres, unions, etc.

II.- Instruccions de manteniment:

Els diferents components de l’estructura tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

Inspeccions tècniques de l’estructura. Revisions i/o reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia estructura (recolzaments, juntes, drenatges, pintures, proteccions, etc.).

II.I Estructures de formigó

Les parts de l'estructura constituïdes per formigó armat hauran de sotmetre's a un programa de manteniment al llarg del temps, ja que el major nombre de patologies del formigó armat procedeix o es manifesta al inici del procés de corrosió de les seves armadures.

D'aquesta manera serà necessari observar el següent programa de manteniment:

a) L'element de formigó és interior, serà precisa una revisió dels elements als dos anys d'haver estat construïdes i posteriorment establir una revisió dels mateixos cada 10 anys, amb l'objecte de detectar possibles fisuracions .

Si aquestes fisuracions resulten visibles a l'observador serà convenient injectar-les o protegir-les amb algun tipus de resina epoxi per evitar l'oxidació de les armadures.

b) L'element de formigó és exterior o resta immers en un ambient humit o agressiu: en aquest cas serà preceptiva una imprimació amb resina epoxi de tots els paraments després d'haver-se completat el fraguat i realitzar una revisió al cap d'un any i mig després d'haver estat construït.

Posteriorment, serà preceptiva també una revisió quinquennal, detectant fissures i segellant-les amb algun tipus de resina epoxi.

II.II Estructures metàl·liques El manteniment de l'estructura es farà extensiu als seus elements de protecció, especialment als de protecció vers l'incendi i l’oxidació.. Les periodicitats de manteniment s'ajustaran als terminis de garantia declarats pels fabricants (p.ej. pintures) Les edificacions convencionals d'edificació industrial (naus, coberts, etc.) resulten normalment accessibles per a les inspeccions. Si l'estructura esta dins d'un espai interior i no agressiu, la periodicitat de les inspeccions serà la citada a l'apartat anterior. Les estructures convencionals d'edificació situades en ambients normals i realitzades conforme al CTE, no requereixen un nivell d'inspecció superior al que se’n deriva de les inspeccions tècniques rutinàries dels edificis. Es recomanable que aquestes inspeccions es realitzin al menys cada 10 anys. En aquest tipus d'inspeccions s'identificaran:

- els símptomes de danys estructurals que normalment seran de tipus dúctil que es manifesten en danys als elements no estructurals (p.ej. : deformacions excessives que generen les fissures als tancaments).

- Les causes de lesions potencials (humitats per filtració o condensació, actuacions d’ús inadequades, etc. Es convenient que es realitzi una inspecció especifica de l’estructura, destinada a la detecció de lesions de caràcter fràgil com els que afecten a seccions o unions, danys que no es poden manifestar a través dels seus efectes en altres elements no estructurals. Es recomanable que aquestes inspeccions es realitzin al menys cada 20 anys en edificis i/o elements de nova construcció. En el cas d’edificis existents és raonable intensificar aquestes inspeccions a intervals de 5 anys .

II.III Estructures de fàbrica


Si un cop dutes a terme les inspeccions prescrites pel pla de manteniment de l’edifici s’arriba a la conclusió que els elements d’estructura de fàbrica presenta lesions que poden donar lloc a pèrdues de durabilitat dels elements, s’actuarà per tal de frenar el procés de degeneració, utilitzant en cada cas les solucions més adients i prescrites per un tècnic competent. S’haurà de preveure la inspecció d’aquelles zones que es considerin més exposades al deteriorament, tant per agents exteriors, com pel propi ús de l’edifici (zones humides). S’haurà d’inspeccionar l’ús de materials restringits, segons el capítol 4 del DB SE F, així com els mitjans de protecció en funció del grau d’exposició de les fàbriques. Les fàbriques amb armadures a les juntes que incloguin tractaments d’autoprotecció, serà convenient revisar-les un cop cada 10 anys, i se substituiran aquells elements que pel seu estat de degradació hagin perdut eficàcia. En el cas de desenvolupar treballs de neteja, s’analitzarà l’efecte que puguin tenir els productes aplicats sobre els diferents materials que constitueixin els murs, i sobre el sistema de protecció de les armadures en cas que aquestes hi siguin.

Inspeccions mínimes a realitzar sobre els elements estructurals segons el CTE:


12 Llistat de plànols de l’estructura

ESTAT ACTUAL E1-PLANTES 1:100 - 1:10 E2-MURS DE CÀRREGA 1:75 ESTAT REFORMAT

FASE A: Actuacions sobre estructura existent i nucli de comunicacions verticals A1: intervencions sobre l’estructura existent A2: estructura ampliació FASE B: Sala d’actes i recintes d’accés en planta baixa B1: nivell inferior B2: nivell superior

E3-QUADRE DE PILARS (A+B) 1:50 – 1:25 E4-FONAMENTS (A) 1:50 E5-FONAMENTS (B) 1:50 E6-SANITARI (B) 1:50 E7-SOSTRE PLANTA BAIXA (B1) 1:50 E8-SOSTRE PLANTA BAIXA (B1) REFORÇOS 1:75 E9-SOSTRE PLANTA BAIXA BIGUES (B) 1:50 E10-SOSTRE PLANTA BAIXA BIGUES (B) 1:50 E11-SOSTRE PLANTA BAIXA (B2) 1:50 E12-SOSTRE PLANTA BAIXA (A1) 1:50 E13-SOSTRE PLANTA BAIXA-DETALLS (A1) 1:25 – 1:10 E14-SOSTRE PLANTA BAIXA (A2) 1:50 E15-SOSTRE PLANTA BAIXA BIGUES (A2) 1:50 E16-SOSTRE PLANTA PRIMERA (A1) 1:50 E17-SOSTRE PLANTA PRIMERA-DETALLS (A1) 1:25 – 1:10 E18-SOSTRE PLANTA PRIMERA (A2) 1:50 E19-SOSTRE PLANTA PRIMERA BIGUES (A2) 1:50 E20-SOSTRE PLANTA SEGONA (A1) 1:50 E21-SOSTRE PLANTA SEGONA I TERCERA (A2) 1:50 E22-SOSTRE PLANTA SEGONA BIGUES (A2) 1:50 E23-ESCALA I DETALLS 1:50 – 1:10


13.ANNEXOS

A1. Campanya de cales realitzades A2. Baixada de càrregues gravitatòries de l’estat actual A3. Avaluació dels principals elements de fusta existents (biguetes i jàsseres) A4. Avaluació de la volta ceràmica existent

ANNEX 1 –CAMPANYA DE CALES –Estructura Mas del Abeurador


CALA S1: Sostre unidireccional del fusta, amb biguetes vistes de secció variable (al punt concret de la cala aproximadament de 16 x16cm , parts vistes). Intereix aproximat de 60 cm. Amb revoltó manual amb maó ceràmic massí s enguixat per sota i morter d’anivellament sup erior. Sense paviment d’acabat superior a nivell de p lanta segona. Estat aparent de les biguetes bo, envernissades. CALA S2 Sostre unidireccional del fusta, amb biguetes que s’estimen de secció variable (al punt concret de la ca la aproximadament de diàmetre 15 a 18 cm). Intereix estimat de 60 cm. Amb revoltó manual amb rasilla ceràmica i cel ras de canyís en guixat per sota. Morter d’anivellament superior i recres cut de paviment tipus gres d’acabat superior a nivell de planta segon a sobre capa de morter. Estat aparent de la big ueta bo (afectació lle u de corc). Cal a molt puntual on només s’ha pogut esbrinar sentit d e les biguetes i gruixos aproximats de la secció del sostre. CALA S3 Sostre unidireccional del fusta, amb biguetes que s’estimen de secció variable (al punt concret de la ca la aproximadament de diàmetre 12 a 18 cm). Intereix estimat de 60 cm. Amb revoltó manual ceràmic i cel ras de canyís enguixat per sota. Morter d’anivellament superior sense recrescut de paviment d’acabat superior a nivell de planta seg ona. Estat aparent de la bigueta bo (afectació lleu de corc). Cala molt puntual on només s’ha pogut esbrinar sentit de les biguetes i jàssera de fusta de recolzament. Aque sta jàssera té una secció aproximada al punt de recol zament sobre la façana nord de 25 x 28 cm amb revestiment de canyís i guix. CALA S4 Sostre unidireccional de b igueta pretensada de formigó i revoltó ceràmic prefabricat. Cantell total del sostre de 1 5 cm (sense ca pa de compressió) i intereix de 60 cm. Enguixat inferior. Base de la b igueta 10 cm. Per sob re recolza una vessant de cob erta a una aigua de teula ceràmica tipus àrab sobre solera amb pendent, de ceràmica buida sobre envanets de sostre mort amb peça ceràmica buida de 4 cm. L’estat del so stre, i el t ipus concret de big ueta no s’ha pogut determinar. S’aprecien fissures l ongitudinals m arcant les bigue tes a l’enguixat inferior. CALA S5 Sostre unidireccional de semi bigueta pretensada de formigó i rev oltó ceràmic prefabricat arquejat per la ca ra inferior per anar vist imitant especejament d’un revoltó manu al amb rasilla ce ràmica. Cantell t otal del sostre al pu nt d’inspecció 22 cm, incloent capa de compressió de 4 cm mínim. Int ereix de 70 cm. Base de la b igueta 12 cm. Se nse acabat superior.

CALA S6 Sostre unidireccional del fusta, amb biguetes vistes que s’estimen de secció variable (al punt concret de la cala aproximadament de b ase 15 i cante ll aproximat 18cm). Int ereix estimat de 60 cm. Amb re voltó manual amb rasilla ceràmica enguixat p er sota i. morte r d’anivellament superior amb en rajolat ceràmic. Per sobre, s’aprecia un recrescut de paviment amb peces de 2cm d e gruix tipus ter razo d’acabat a nive ll de planta primera sobre capa de morte r. Estat aparent de la bigueta bo (afectació lleu de corc). Cala molt puntual on només s’ha pogut esbrinar gruixos aproximats de la secció del sostre. CALA S7 Sostre unidireccional del fusta, amb biguetes vistes que s’estimen de secció molt variable (al punt co ncret de la ca la aproximadament de base 10 i cantell aproximat 18-2 0cm). Intereix estimat de 60 cm. Amb revoltó manual amb rasilla cer àmica enguixad a per sota i. morter d’anivellament superior amb enrajolat ceràmic q ue és el pavime nt de la planta primera. Estat aparent de les biguetes regular (afectacions biòtiques principalment d’insectes), elements en vernissats. Cala molt puntual on només s’ha pogut esbrinar gruixos aproximats de la secció del sostre. Seccions molt irregulars amb recolzaments puntuals sobre jàssera de justa central en alguns casos molt reduïts. La jàssera de f usta té una secció molt irregular i no és de directriu recta. Aparentment s’aprecia reomplert de clivells i forats de nusos o afectacions a mb massilles i morte rs. Està envernissada. Recolzaments molt irregulars amb un extrem amb doble peça. COBERTA PLANTA SEGONA Sistema de coberta que s’est ima amb teula ceràmica tipus àrab, amorterada so bre placa ondulada impermeable (tipus on duline) recolzada sobre rastrells de fusta que a la vegada estan suportats per biguetes metàl·liques tipus IPE-100 cada 60 cm aproximadament. El recinte més gran cobreix amb les biguet es en el sentit de la pendent, de mu r perimet ral exterior a jàssera de fusta al carener. Aquesta jà ssera té directriu b astant rectilín ia i se cció irregular i variable que va aproximadament de 20 x 20 cm en un dels extrems a 20 x 30 a l’altre, i la zona central aproximadament de 24 x 25 cm. A la crugia est de la coberta, les biguetes es disposen esbiaixades en el sentit perpendicular de la p endent, amb el mateix sistema de cobriment superior i amb plaques de poliest irè expandit recolzad es a les ales inferiors del perfils metàl·lics a mode d’aïllament tèrmic. Perfileria vista pintada.


CALA 1

CALA 2

CALA 3


CALA 4

CALA 5

CALA 6


CALA 6

CALA 7

COBERTA


JÀSSERA DE FUSTA SOSTRE PB.

ANNEX. 2 BAIXADA DE CÀRREGUES GRAVITATÒRIES ESTAT ACTUAL

ANNEX 2. BAIXADA DE CÀRREGUES GRAVITATÒRIES ESTAT ACTUAL

RELACIÓ LLINDES i OBERTURES

ALINEACIÓ T1 Llum lliure SCP MURS SCP SOSTRES SSC SOSTRES SCP SSC RCP RSC(m) kg/ml kg/ml kg/ml kg/ml kg/ml kg kg

LL‐T1‐2.1 0,88 2.216 392 375 2.608 375 1.148 165LL‐T1‐2.2 0,80 2.216 392 375 2.608 375 1.043 150LL‐T1‐1.1 1,00 7.080 916 736 7.996 736 3.998 368


LL‐T2‐2.1 0,70 1.740 1.719 1.567 3.459 1.567 1.211 548LL‐T2‐1.1 0,93 3.678 1.212 1.039 4.890 1.039 2.274 483LL‐T2‐B.1 1,18 9.075 3.207 2.491 12.282 2.491 7.247 1.470


LL‐T3‐1.1 0,95 4.980 1.392 1.021 6.372 1.021 3.027 485* LL‐T3‐B.1 0,40 7.800 2.238 1.998 10.038 1.998 2.008 400 *LL‐T3‐B.2 1,20 8.506 2.471 2.169 10.977 2.169 6.586 1.302

* LL‐T3‐B.3 1,45 8.519 2.524 2.206 11.043 2.206 8.006 1.600 *


* LL‐T4‐1.1 0,70 324 666 294 990 294 347 103 *LL‐T4‐1.2 0,77 850 666 294 1.516 294 584 113LL‐T4‐B.1 1,20 3.889 1.340 927 5.229 927 3.138 556LL‐T4‐B.2 0,60 3.212 1.735 1.092 4.947 1.092 1.484 328LL‐T4‐B.3 0,75 3.773 1.670 1.064 5.444 1.064 2.041 399LL‐T4‐B.4 1,23 780 430 150 1.210 150 744 92


LL‐T5‐B.1 0,85 3.421 0 0 3.421 0 1.454 0


LL‐T6‐B.1 0,67 1.800 0 0 1.800 0 603 0

ALINEACIÓ L1 Llum lliure SCP MURS SCP SOSTRES SSC SOSTRES SCP SSC RCP RSC(m) kg/ml kg/ml kg/ml kg/ml kg/ml kg kg

LL‐L1‐2.1 0,52 60 720 30 780 30 203 8LL‐L1‐1.1 1,10 2.410 1.044 337 3.454 337 1.900 185LL‐L1‐1.2 1,15 2.410 1.044 337 3.454 337 1.986 194LL‐L1‐1.3 1,00 440 0 0 440 0 220 0LL‐L1‐B.1 2,30 2.454 720 30 3.174 30 3.650 35LL‐L1‐B.2 1,00 2.588 0 0 2.588 0 1.294 0


LL‐L2‐1.1 2,71 240 385 290 625 290 847 393LL‐L2‐1.2 2,44 240 385 290 625 290 763 354LL‐L2‐B.1 1,66 472 314 304 786 304 652 252LL‐L2‐B.2 1,00 472 314 304 786 304 393 152LL‐L2‐B.3 1,60 868 717 536 1.585 536 1.268 428


LL‐L3‐2.1 1,09 300 1.044 307 1.344 307 732 167LL‐L3‐2.2 1,33 200 1.044 307 1.244 307 827 204LL‐L3‐2.3 0,52 60 720 30 780 30 203 8LL‐L3‐1.1 0,40 1.400 0 0 1.400 0 280 0LL‐L3‐1.2 0,84 1.800 0 0 1.800 0 756 0LL‐L3‐1.3 0,91 2.975 1.305 384 4.280 384 1.948 175LL‐L3‐1.4 0,88 988 768 0 1.756 0 773 0LL‐L3‐B.1 1,20 5.191 0 0 5.191 0 3.115 0

Arc LL‐L3‐B.2 1,63 10.900 1.044 307 11.944 307 9.734 250 **Arc LL‐L3‐B.3 3,41 1.914 720 0 2.634 0 4.491 0 **

ANNEX3.ESTAT ACTUAL ESTRUCTURA: Mas de l'Abeurador. La Canonja

ELEMENT: JÀSERA COBERTA TRAM ENTRE CAIXA D'ESCALA I MITGERA (suportant paret divisòria entre habitatges planta superior)

GEOMETRIA CÀRREGUES (Kg/m2) (Kg/m) CONDICIONS DE CONTORNLlum de càlcul cm Pes Propi 150

Intereix / ample de banda cm

EnvansSecció Circular: cm Altres

Rectangular: 20 x 25 cm SC.d'ús 100

(A) Àrea: 2 25

150360

500

540

740

Perm

anen

tsgu

es

(A) Àrea: cm2 25

(W x) Modul resistent: cm3 40

(I x) Inèrcia: cm4

(Kg/m2) (Kg/m)

(K h) Factor de forma: TOTAL: 315 1134 (K sys) Factor de càrrega: 1,00

MATERIALS CLASSE DE SERVEI HIPÒTESIS DE CÀRREGAClasse resistent:

(E,o,mitja) Mòdul d'elasticitat mitjà kg/cm2 Classe 2 1- (G) Permanents (superficials) 540 kg/m

(E o k) Mòdul d'elasticitat 5º per kg/cm2 2 (SC) Sobrecàrregues (superficials) 594 kg/m

165

26042

500

2083

1,00

594

1) Humitat de la fusta a 20 ± 2ºC i HR de l'aire >

C22

100000

67000So

brec

àrre

g(E,o,k) Mòdul d elasticitat 5 per. kg/cm2 2- (SC) Sobrecàrregues (superficials) 594 kg/m

(G) Mòdul de tallant mitjà kg/cm2 3- (SC, punt) Sobrecàrregues (puntuals) 200 kg

(f,m,k) Resistència a flexió kg/cm2 4- ∑ Càrregues superficials (G+SC) 1134 kg/m

(f,v,k) Resistència a tallant kg/cm2 5- ∑ Perm. Sup. + puntuals (G+SC punt) 540 kg/m + 200 kg

(dmitja) Densitat kg/cm3 6- ∑ Quasi permanent (G + Ψ,2 ∙SC) 540 kg/m 0 Ψ,2

ESTATS LÍMIT ÚLTIM (E.L.U.)G MATERIAL

COEFICIENTS DE SEGURETAT Majoració ga 1,35 Minoració gM 1,30

Q Q P M ( ) M σ K f I

1,50

SC

410

)65% poques setmanes l'any (INTERIOR)

2) Humitat de la fusta a 20 ± 2ºC i HR de l'aire > 85% poques setmanes l'any (EXTERIOR COBERT)3) Condicions ambientals amb una humitat superior a la classe 2 (EXTERIOR)

67000

6300

220

38

(kg - m) Q G Q SC P SC, punt. M k (mt) M d (mt) σ d (kg/cm2) K mod f md (Kg/cm2) I mFLEXIÓ Moment màxim (M d) mt Hip. 1 540 0 0 3,696 4,990 240 0,60 101,54 2,36 NO COMPLEIX

Tensió màxima (σ d) kg/cm2 Hip. 2 0 594 0 4,066 6,099 293 0,80 135,38 2,16 NO COMPLEIX

Hip. 3 0 0 200 0,370 0,555 27 0,80 135,38 0,20 COMPLEIX

I m NO COMPLEIX Hip. 4 540 594 0 7,762 11,089 532 0,80 135,38 3,93 NO COMPLEIX

Hip. 5 540 0 200 4,066 5,545 266 0,80 135,38 1,97 NO COMPLEIX

Hip. 6 540 0 0 3,696 4,990 240 0,60 101,54 2,36 NO COMPLEIX

(kg - m) Q G Q SC P SC, punt. V k (mt) V d (mt) τ d (kg/cm2) K mod f vd (Kg/cm2) I vTALLANT Tallant màxim (V d) t Hip. 1 540 0 0 1,998 2,697 8,09 0,60 17,54 0,46 COMPLEIX

11,089

5,994

532,27

3,93

( ) p , , , , , ,

Tensió màxima (τ d) kg/cm2 Hip. 2 0 594 0 2,198 3,297 9,89 0,80 23,38 0,42 COMPLEIX

Hip. 3 0 0 200 0,100 0,150 0,45 0,80 23,38 0,02 COMPLEIX

I v COMPLEIX Hip. 4 540 594 0 4,196 5,994 17,98 0,80 23,38 0,77 COMPLEIX

Hip. 5 540 0 200 2,098 2,847 8,54 0,80 23,38 0,37 COMPLEIX

Hip. 6 540 0 0 1,998 2,697 8,09 0,60 17,54 0,46 COMPLEIX

ESTATS LÍMIT SERVEI (E.L.S.)

DEFORMACIONS (kg - m) Q G Q SC P SC, punt. di (mm) ddif (mm) K def

FLETXA INSTANTÀNIA Hip. 1 540 0 0 80,96 64,77 0,80

0,77

,

17,982

Factor Q repartida · Q Hip. 2 0 594 0 89,06 21,37 0,80

Factor P puntual · P Hip. 3 0 0 200 6,48 1,56 0,80

COMPONENT DIFERIDA Hip. 4 540 594 0 170,02 86,15 0,80

ddif = di · Ψ2 · Kdef Hip. 5 540 0 200 87,45 66,33 0,80

Ψ2 G Hip. 6 540 0 0 80,96 64,77 0,80

Ψ2 SC

COMPROVACIONS dtot (mm) L/….INTEGRITAT: δ i (SC) + δ dif.(Q) ≤ L/400 mm 86,15 86 NO COMPLEIX

CONFORT: δ i (SC) ≤ L/350 mm 89 06 83 NO COMPLEIX

1,00

18,50

21 14

dact ≤

dins ≤

0,30

0,1499

0,0324

CONFORT: δ i (SC) ≤ L/350 mm 89,06 83 NO COMPLEIX

APARENÇA: δ dif (G+ψ 2 · SC) ≤ L/300 mm 193,83 38 NO COMPLEIX

VIBRACIONS Q G Q SC P SC, punt. di (mm) ddif (mm) dtot (mm)

Ús: Hip. 1 540 0 0 80,96 64,77 145,73

Φ SC : Hip. 2 0 297 0 44,53 0,00 44,53

Freqüència mínima : Hz Hip. 3 0 0 100 3,24 0,00 3,24

Període màx. T: segons

Fletxa límit: mm

COMPROVACIONS

24,67

21,14

0,50

2

Residencial

0,50

81,63

dins ≤

dnet,fin ≤

COMPROVACIONSMàxima deformació en combinació freqüent: dvib. (mm): 190,26

Període T (seg): 0,76

Freqüència F (Hz) : 1,31 NO COMPLEIX

COMENTARISPer a la comprovació s'ha considerat una secció de fusta sana amb la geometria mesurada d'un nombre determinat de bigues, per tant, cal interpretar els valors obtinguts prudencialment. Hipòtesi de classe resistent C18. De cara a la comprovació de la integritat dels elements constructius que puguin gravitar sobre el sostre, es preveuen envans fràgils. Es recomana la intervenció de reforç sobre aquest tipus de biguetes.


ELEMENT: BIGUETA SP1-1 TRAM ENTRE CAIXA D'ESCALA I MITGERA (suportant paret divisòria entre habitatges planta superior)


Intereix / ample de banda cm



(A) Àrea: 2

19060

256

114

365

Perm

anen

tsgu

es

(A) Àrea: cm2

(W x) Modul resistent: cm3

(I x) Inèrcia: cm4

(Kg/m2) (Kg/m)





200

5461

256

683

1,00

120


C14

70000

47000So

brec

àrre





(dmitja) Densitat kg/cm3 6- ∑ Quasi permanent (G + Ψ,2 ∙SC) 150 kg/m 0,3 Ψ,2




1,50

SC

350



47000

4400

140

30

(kg - m) Q G Q SC P SC, punt. M k (mt) M d (mt) σ d (kg/cm2) K mod f md (Kg/cm2) I mFLEXIÓ Moment màxim (M d) mt Hip. 1 114 0 0 0,190 0,256 38 0,60 64,62 0,58 COMPLEIX

Tensió màxima (σ d) kg/cm2 Hip. 2 0 120 0 0,200 0,300 44 0,80 86,15 0,51 COMPLEIX

Hip. 3 0 0 200 0,183 0,274 40 0,80 86,15 0,47 COMPLEIX

I m COMPLEIX Hip. 4 114 120 0 0,390 0,556 81 0,80 86,15 0,95 COMPLEIX

Hip. 5 114 0 200 0,372 0,530 78 0,80 86,15 0,90 COMPLEIX

Hip. 6 114 36 0 0,250 0,346 51 0,60 64,62 0,78 COMPLEIX


0,556

0,609

81,45

0,95

( ) p , , , , , ,


Hip. 3 0 0 200 0,100 0,150 0,88 0,80 18,46 0,05 COMPLEIX


Hip. 5 114 0 200 0,308 0,431 2,52 0,80 18,46 0,14 COMPLEIX

Hip. 6 114 36 0 0,274 0,379 2,22 0,60 13,85 0,16 COMPLEIX




0,19

,

3,571




ddif = di · Ψ2 · Kdef Hip. 5 114 0 200 12,19 5,09 0,60

Ψ2 G Hip. 6 114 36 0 9,07 4,53 0,60

Ψ2 SC

COMPROVACIONS dtot (mm) L/….INTEGRITAT: δ i (SC) + δ dif.(Q) ≤ L/400 mm 5,44 671 COMPLEIX

CONFORT: δ i (SC) ≤ L/350 mm 7 25 503 COMPLEIX

1,00

9,13

10 43

dact ≤

dins ≤

0,30

0,0605

0,0265

CONFORT: δ i (SC) ≤ L/350 mm 7,25 503 COMPLEIX



Ús: Hip. 1 114 0 0 6,89 4,13 11,03

Φ SC : Hip. 2 0 60 0 3,63 0,00 3,63



Fletxa límit: mm

COMPROVACIONS

12,17

10,43

0,50

2

Residencial

0,50

81,63

dins ≤

dnet,fin ≤



Freqüència F (Hz) : 4,72 COMPLEIX



ELEMENT: BIGUETA SP1-2 TRAM ENTRE CAIXA D'ESCALA I MITGERA (suportant paret divisòria entre habitatges planta superior)


Intereix / ample de banda cm 130


Rectangular: x cm SC.d'ús 200

(A) Àrea: 2

174

365

Perm

anen

tsgu

es

29060

18

254(A) Àrea: cm2


(I x) Inèrcia: cm4

(Kg/m2) (Kg/m)





1,00

120


C14

70000

47000So

brec

àrre

g

200

5153

254

573

(E,o,k) Mòdul d elasticitat 5 per. kg/cm2 2- (SC) Sobrecàrregues (superficials) 120 kg/m








350



47000

4400

140

30

1,50

SC

(kg - m) Q G Q SC P SC, punt. M k (mt) M d (mt) σ d (kg/cm2) K mod f md (Kg/cm2) I mFLEXIÓ Moment màxim (M d) mt Hip. 1 174 0 0 0,290 0,391 68 0,60 71,08 0,96 COMPLEIX


Hip. 3 0 0 200 0,183 0,274 48 0,80 94,77 0,50 COMPLEIX


Hip. 5 174 0 200 0,472 0,665 116 0,80 94,77 1,23 NO COMPLEIX

Hip. 6 174 36 0 0,350 0,481 84 0,60 71,08 1,18 NO COMPLEIX

(kg - m) Q G Q SC P SC, punt. V k (mt) V d (mt) τ d (kg/cm2) K mod f vd (Kg/cm2) I vTALLANT Tallant màxim (V d) t Hip. 1 174 0 0 0,318 0,429 2,53 0,60 15,23 0,17 COMPLEIX0,757

120,68

1,27

0,691

( ) p , , , , , ,


Hip. 3 0 0 200 0,100 0,150 0,88 0,80 20,31 0,04 COMPLEIX


Hip. 5 174 0 200 0,418 0,579 3,41 0,80 20,31 0,17 COMPLEIX

Hip. 6 174 36 0 0,383 0,527 3,11 0,60 15,23 0,20 COMPLEIX




,

4,463

0,22




ddif = di · Ψ2 · Kdef Hip. 5 174 0 200 16,77 7,70 0,60

Ψ2 G Hip. 6 174 36 0 13,45 7,10 0,60

Ψ2 SC

COMPROVACIONS dtot (mm) L/….INTEGRITAT: δ i (SC) + δ dif.(Q) ≤ L/400 mm 8,07 452 COMPLEIX


0,30

0,0641

0,0281

1,00

9,13

10 43

dact ≤

dins ≤CONFORT: δ i (SC) ≤ L/350 mm 7,69 475 COMPLEIX



Ús: Hip. 1 174 0 0 11,15 6,69 17,84

Φ SC : Hip. 2 0 60 0 3,84 0,00 3,84



Fletxa límit: mm

COMPROVACIONS

12,17

10,43

0,50

2

Residencial

0,50

81,63

dins ≤

dnet,fin ≤






ELEMENT: JÀSSERA SP1 TRAM ENTRE CAIXA D'ESCALA I MITGERA (suportant paret divisòria entre habitatges planta superior)





(A) Àrea: 2

665

650

Perm

anen

tsgu

es

190350

700(A) Àrea: cm2


(I x) Inèrcia: cm4

(Kg/m2) (Kg/m)





1,00

700


C22

100000

67000So

brec

àrre

g

200

45733

700

3267









410



67000

6300

220

38

1,50

SC



Hip. 3 0 0 200 0,325 0,488 15 0,80 135,38 0,11 COMPLEIX


Hip. 5 665 0 200 3,837 5,229 160 0,80 135,38 1,18 NO COMPLEIX

Hip. 6 665 210 0 4,621 6,405 196 0,60 101,54 1,93 NO COMPLEIX


314,89

2,33

10,287

( ) p , , , , , ,


Hip. 3 0 0 200 0,100 0,150 0,32 0,80 23,38 0,01 COMPLEIX


Hip. 5 665 0 200 2,261 3,068 6,57 0,80 23,38 0,28 COMPLEIX

Hip. 6 665 210 0 2,844 3,941 8,45 0,60 17,54 0,48 COMPLEIX




,

13,565

0,58




ddif = di · Ψ2 · Kdef Hip. 5 665 0 200 36,30 20,73 0,60

Ψ2 G Hip. 6 665 210 0 44,47 22,20 0,60

Ψ2 SC



0,30

0,0508

0,0125

1,00

16,25

18 57

dact ≤

dins ≤CONFORT: δ i (SC) ≤ L/350 mm 35,58 183 NO COMPLEIX



Ús: Hip. 1 665 0 0 33,80 20,28 54,08

Φ SC : Hip. 2 0 350 0 17,79 0,00 17,79



Fletxa límit: mm

COMPROVACIONS

21,67

18,57

0,50

2

Residencial

0,50

81,63

dins ≤

dnet,fin ≤




COMENTARISPer a la comprovació preliminar s'ha considerat una secció de fusta sana amb la geometria regular estimada de 25x28, per tant, cal interpretar els valors obtinguts molt prudencialment. Hipòtesi de classe resistent C22. De cara a la comprovació de la integritat dels elements constructius que puguin gravitar sobre el sostre, es preveuen envans fràgils. Es recomana la intervenció de reforç sobre aquest tipus de jàssera.

ANNEX3. ESTAT ACTUAL ESTRUCTURA: Mas de l'Abeurador. La Canonja

ELEMENT: BIGUETA SPB-1 (cala 6) TRAM ENTRE CAIXA D'ESCALA I MITGERA (suportant paret divisòria entre habitatges planta superior)



Envans 100

Secció Circular: cm AltresRectangular: 15 x 18 cm SC.d'ús 200

(A) Àrea: 2

240

410

Perm

anen

tsgu

es

40060

270(A) Àrea: cm2


(I x) Inèrcia: cm4

(Kg/m2) (Kg/m)





1,00

120


C14

70000

47000So

brec

àrre

g

200

7290

270

810









350



47000

4400

140

30

1,50

SC



Hip. 3 0 0 200 0,205 0,308 38 0,80 86,15 0,44 COMPLEIX


Hip. 5 240 0 200 0,709 0,988 122 0,80 86,15 1,42 NO COMPLEIX

Hip. 6 240 36 0 0,580 0,794 98 0,60 64,62 1,52 NO COMPLEIX


130,74

1,52

1,059

( ) p , , , , , ,


Hip. 3 0 0 200 0,100 0,150 0,83 0,80 18,46 0,05 COMPLEIX


Hip. 5 240 0 200 0,592 0,814 4,52 0,80 18,46 0,25 COMPLEIX

Hip. 6 240 36 0 0,566 0,775 4,31 0,60 13,85 0,31 COMPLEIX




,

5,740

0,31




ddif = di · Ψ2 · Kdef Hip. 5 240 0 200 22,93 11,40 0,60

Ψ2 G Hip. 6 240 36 0 19,90 10,85 0,60

Ψ2 SC



0,30

0,0721

0,0281

1,00

10,25

11 71

dact ≤

dins ≤CONFORT: δ i (SC) ≤ L/350 mm 8,65 474 COMPLEIX



Ús: Hip. 1 240 0 0 17,30 10,38 27,69

Φ SC : Hip. 2 0 60 0 4,33 0,00 4,33



Fletxa límit: mm

COMPROVACIONS

13,67

11,71

0,50

2

Residencial

0,50

81,63

dins ≤

dnet,fin ≤






ELEMENT: BIGUETA SPB-2 (cala 7) TRAM ENTRE CAIXA D'ESCALA I MITGERA (suportant paret divisòria entre habitatges planta superior)



Envans 100


(A) Àrea: 2

32060

180

192

410

Perm

anen

tsgu

es

(A) Àrea: cm2


(I x) Inèrcia: cm4

(Kg/m2) (Kg/m)





200

4860

180

540

1,00

120


c14

70000

47000So

brec

àrre









1,50

SC

350



47000

4400

140

30



Hip. 3 0 0 200 0,205 0,308 57 0,80 86,15 0,66 COMPLEIX


Hip. 5 192 0 200 0,608 0,852 158 0,80 86,15 1,83 NO COMPLEIX

Hip. 6 192 36 0 0,479 0,658 122 0,60 64,62 1,89 NO COMPLEIX


0,923

0,900

170,90

1,98

( ) p , , , , , ,


Hip. 3 0 0 200 0,100 0,150 1,25 0,80 18,46 0,07 COMPLEIX


Hip. 5 192 0 200 0,494 0,681 5,68 0,80 18,46 0,31 COMPLEIX

Hip. 6 192 36 0 0,467 0,642 5,35 0,60 13,85 0,39 COMPLEIX




0,41

,

7,503




ddif = di · Ψ2 · Kdef Hip. 5 192 0 200 29,21 13,98 0,60

Ψ2 G Hip. 6 192 36 0 24,66 13,16 0,60

Ψ2 SC



1,00

10,25

11 71

dact ≤

dins ≤

0,30

0,1082

0,0422

CONFORT: δ i (SC) ≤ L/350 mm 12,98 316 NO COMPLEIX



Ús: Hip. 1 192 0 0 20,77 12,46 33,22

Φ SC : Hip. 2 0 60 0 6,49 0,00 6,49



Fletxa límit: mm

COMPROVACIONS

13,67

11,71

0,50

2

Residencial

0,50

81,63

dins ≤

dnet,fin ≤






ELEMENT: JÀSSERA SPB TRAM ENTRE CAIXA D'ESCALA I MITGERA (suportant paret divisòria entre habitatges planta superior)



Envans 100


(A) Àrea: 2

1120

650

Perm

anen

tsgu

es

320350

625(A) Àrea: cm2


(I x) Inèrcia: cm4

(Kg/m2) (Kg/m)





1,00

700


C22

100000

67000So

brec

àrre

g

200

32552

625

2604









410



67000

6300

220

38

1,50

SC



Hip. 3 0 0 200 0,325 0,488 19 0,80 135,38 0,14 COMPLEIX


Hip. 5 1120 0 200 6,240 8,473 325 0,80 135,38 2,40 NO COMPLEIX

Hip. 6 1120 210 0 7,024 9,649 371 0,60 101,54 3,65 NO COMPLEIX


519,57

3,84

13,531

( ) p , , , , , ,


Hip. 3 0 0 200 0,100 0,150 0,36 0,80 23,38 0,02 COMPLEIX


Hip. 5 1120 0 200 3,740 5,064 12,15 0,80 23,38 0,52 COMPLEIX

Hip. 6 1120 210 0 4,323 5,938 14,25 0,60 17,54 0,81 COMPLEIX




,

19,984

0,85




ddif = di · Ψ2 · Kdef Hip. 5 1120 0 200 83,49 48,62 0,60

Ψ2 G Hip. 6 1120 210 0 94,97 50,68 0,60

Ψ2 SC



0,30

0,0714

0,0176

1,00

16,25

18 57

dact ≤

dins ≤CONFORT: δ i (SC) ≤ L/350 mm 49,98 130 NO COMPLEIX



Ús: Hip. 1 1120 0 0 79,97 47,98 127,95

Φ SC : Hip. 2 0 350 0 24,99 0,00 24,99



Fletxa límit: mm

COMPROVACIONS

21,67

18,57

0,50

2

Residencial

0,50

81,63

dins ≤

dnet,fin ≤



Freqüència F (Hz) : 1,46 NO COMPLEIX

COMENTARISPer a la comprovació preliminar s'ha considerat una secció de fusta sana amb la geometria regular estimada de 25x25, per tant, cal interpretar els valors obtinguts molt prudencialment. Hipòtesi de classe resistent C22. De cara a la comprovació de la integritat dels elements constructius que puguin gravitar sobre el sostre, es preveuen envans fràgils. Es recomana la intervenció de reforç sobre aquest tipus de jàssera.

ANNEX 4. Avaluació de la volta ceràmica existent

ELEMENTS ARQUEJATS: Mas de l'Abeurador. La Canonja

VOLTA DE MAÓ DE PLA ESTAT ACTUAL

Observacions:

Element Volta Reblert Paviment CP SC CP SC Total (kg)Semiarc dret (-1) Clau 30,960 66,450 17,200 57,160 171,770

-2 31,140 75,450 17,200 57,160 180,950-3 31,320 93,450 17,200 57,160 199,130-4 31,860 120,900 17,200 57,160 227,120-5 32,760 158,100 17,200 57,160 265,220(-6) Base 35,280 205,950 17,200 57,160 315,590

Subtotal 193,320 720,300 103,200 0,000 0,000 0,000 342,960 1359,780

Element Pes propi Permanents CP SC CP SC Total (Kg)Semiarc esquerra (+1) Clau 30,960 66,450 17,200 57,160 171,770

2 31,140 75,450 17,200 57,160 180,9503 31,320 93,450 17,200 57,160 199,1304 31,860 120,900 17,200 57,160 227,1205 32,760 158,100 17,200 57,160 265,220(6) Base 35,280 205,950 17,200 57,160 315,590

Subtotal 193,320 720,300 103,200 0,000 0,000 0,000 342,960 1359,780

TOTAL 386,640 206,400 0,000 0,000 0,000 685,920 2719,560

De l'anàlisi per estàtica gràfica s'ha verificat una línia de pressions continguda dins el nucli central de la volta ceràmica

considerada. Resultant = 1360 kg/ml. Rh= (2070 + 690 kg/ml). Rv= (1020 + 340 kg/ml). No es preveu l'increment de càrregues

superficials en aquesta zona de l'edifici i per tant, es pot considerar, que la volta serà estable de disposar de suports a les

arrencades suficientment rígids per contrarestar les empentes horitzontals

Puntuals Repartida

Divisió del semiarc de volta en 6 elements. Trams ≈28,5 cm d'amplada. Per a determinar les accions s'han considerat les següent propietats de

manera estimativa: Densitat fàbrica 1,8t/m3. Densitat reblert 1,5t/m3. Paviment de rajola ceràmica de 60 kg/m2. Sobrecàrrega d'ús 200 kg/m2. S'ha estimat tres capes de rasilla amb un gruix total de la volta de 3x2=6 cm.

Puntuals Repartida