GEMMA CABEZAS I CALVA DNI 36515612 F

COS DE MESTRES: EDUCACIÓ INFANTIL TRIBUNAL 23

ÍNDEX DE CONTINGUTS

1. INTRODUCCIÓ............................................................................................................ pàg. 2

2. JUSTIFICACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ.................................................................. pàg. 3

2. CONTEXTUALITZACIÓ............................................................................................. pàg. 6

2.1 EL CENTRE ................................................................................................ pàg. 6

2.3 EL GRUP CLASSE ..................................................................................... pàg. 6

3. METODOLOGIA.......................................................................................................... pàg 8

De l’educació infantil.......................................................................................... pàg. 8

De la programació.............................................................................................. pàg. 10

4. OBJECTIUS................................................................................................................. pàg 12

5. CONTINGUTS............................................................................................................. pàg 14

6. CRITERIS D'AVALUACIÓ......................................................................................... pàg 19

7. COL·LABORACIÓ AMB LES FAMÍLIES................................................................ pàg. 21

8. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT ................................................................................... pàg 23

9. ÚS DE LES TAC...........................................................................................................pàg 25

10. LES UNITATS DIDÀCTIQUES.................................................................................pàg 26

1. Com sóc per fora?.........................................................................................pàg. 26

2. Com sóc per dins?........................................................................................ pàg. 30

3. Com em sento?............................................................................................. pàg. 33

4. Juguem amb els sentiments i les emocions.................................................. pàg. 36

5. El protagonista de la setmana....................................................................... pàg. 40

6. Fem teatre..................................................................................................... pàg. 42

7. Les famílies també fan escola...................................................................... pàg. 44

8. La meva família............................................................................................ pàg. 47

9. Problemes? Solucions!!................................................................................ pàg. 50

11. CONCLUSIONS........................................................................................................ pàg. 53

12. BIBLIOGRAFIA........................................................................................................ pàg. 54

1

1. INTRODUCCIÓ

“M’estimes, M’estimen, M’estimo” és una Programació Anual que té la finalitat de

formar infants amb una autoestima més alta i amb unes tècniques que els permetin superar els

obstacles i aprendre dels fracassos.

En una societat constantment canviant on els infants sovint no saben qui són ni què hi

fan, és de vital importància dotar-los de les eines necessàries per enfrontar-se al món i a les

seves dificultats i l’eina més important que els podem proporcionar és una bona autoestima.

Per aconseguir que els infants tinguin un bon nivell d’autoestima és bàsic que tinguin

un bon coneixement de si mateixos. Per això aquesta programació començarà a treballar a

patir del propi infant: com és físicament, com és la seva personalitat i quins sentiments té.

Posteriorment farem una pausa per assimilar i posar en pràctica els conceptes

treballats; Juguem amb els sentiments i les emocions.

Fins ara haurem vist les parts teòriques dels sentiments, però no hi ha res que

respongui menys a convencionalismes que les emocions, i dir a un nen que és important no el

farà sentir que ho és. Per fer de cada infant una persona especial i única utilitzarem, entre

moltes altres coses, “El Protagonista de la setmana”.

Més endavant interpretarem diferents personatges en situacions inventades per

nosaltres, per tal d’aconseguir que els alumnes siguin capaços de posar-se en el lloc d’un altre

i imaginar els seus sentiments en diferents situacions.

Ja que hem implicat les families en la unitat 5 (El protagonista de la setmana), els

demanerem que vinguin a l’escola a ensenyar-nos alguna cosa, relacionada o bé amb la seva

feina o hobbies, o amb els temes treballats a classe, o amb els interessos dels infants...

Per acabar parlarem de les famílies: com són, semblances i diferències entre unes i

altres, i finalment, per tancar la programació, parlarem de diferents problemes i de la manera

en què podem solucionar-los.

Aquesta programació ha estat pensada pel nivell de P4. Els materials i les activitats

han estat dissenyats tenint en compte les característiques, interessos i necessitats dels infants

de 4 anys d’edat. També s’ha tingut present el medi que envolta al nen o a la nena, ja que és

una font contínua d’estímuls que crida la seva atenció de manera espectacular.

2

2. JUSTIFICACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ

Els infants, ja a l'inici de l'etapa de l'educació infantil, comencen a experimentar la

connexió entre les seves famílies i l'entorn, un entorn que s'eixampla de manera progressiva i

que a partir dels referents familiars que tenen com a propis, integraran altres persones,

objectes, llocs, experiències, emocions, valors, llenguatges, imatges, gustos, sons, olors, entre

altres, fet que desencadena aprenentatge.

En la convivència familiar s'inicia l'educació dels infants i es fan els primers

aprenentatges. Quan posteriorment els infants entren en el món escolar la responsabilitat es

comparteix; per això cal un lligam entre escola i família, per tal que les nenes i els nens

tinguin ple suport i un acompanyament coherent i eficaç en el seu desenvolupament personal i

social.

En aquesta etapa és imprescindible que les nenes i els nens sentin que tenen un lloc en

el seu entorn i que hi confien; per això cal acollir-los i acceptar-los íntegrament amb estima,

conèixer-los i comprendre'ls des del respecte i l'afectivitat, i assegurar les relacions de

confiança i la creació de vincles amb les persones adultes i els companys i companyes

propers. Les rutines, els hàbits i el coneixement dels límits i les conductes que són acceptades

els faran sentir confortables i els permetran preveure els esdeveniments, així com les

conseqüències de les seves accions.

La intenció educativa d'aprendre a viure i a conviure reclama als infants un

desenvolupament personal que promogui l'autoregulació, la motivació i el fet de sentir-se més

confiats i responsables dels seus propis actes.

Cal també que se sentin actius i siguin capaços d'anar desenvolupant eines i recursos

per conèixer el món que els envolta, iniciant-se en l'ús d'estratègies per fer una exploració

activa, viscuda, pensant i raonant per elaborar explicacions que hi donin sentit i que ho puguin

fer amb la confiança que seran reconeguts, valorats i ajudats en aquest camí.

Els companys i companyes i les persones adultes de l'entorn proper són part essencial

d'aquest procés. L'intercanvi amb ells, la comunicació, l'empatia i la representació donen

informació i ofereixen altres punts de vista que permeten ampliar i ajustar el propi raonament

i construir de manera conjunta un coneixement més adaptat al context: aprendre compartint

amb els altres.

L'experiència dels infants amb l'entorn ha d'ajudar-los a ser conscients de la seva

autonomia i a prendre consciència del seu paper en el grup i a valorar la seva aportació.

3

Les nenes i els nens han de percebre i sentir que són capaços d'aprendre i de tenir nous

interessos. S'han de sentir respectats en aquests interessos, en el seu ritme de treball, en les

opinions i en els propis processos d'aprenentatge per anar guanyant confiança i seguretat,

participant d'una manera activa en el desenvolupament de les activitats i projectes de treball.

Els mestres i les mestres actuaran com a facilitadors d'un entorn on es creïn

expectatives per a l'alumnat, a través d'activitats que tinguin interès i significat i els

proporcionin les mateixes oportunitats d'aprendre independentment del gènere, l'habilitat,

l'edat, l'origen sociocultural i els coneixements previs.

Les emocions són inherents a la persona, i hi ha una estreta relació que entre les

emocions d’un infant i la manera com aprèn. A més, l’escola actualment es troba amb uns

infants amb àmplies diferències familiars i socials que sovint dificulten l’aprenentatge i es

posa de manifest la necessitat de fer els alumnes conscients de les seves emocions, de dotar-

los de les eines necessàries per expressar-les i per reconèixer les emocions dels altres.

L’educació emocional és quelcom difús i poc conegut que últimament està en boca de

tothom però que no està gaire clar què és. En les següents línies faré una breu explicació de la

competència emocional i l’educació emocional, posant èmfasi en aquells aspectes que

treballarem durant el desenvolupament de la present programació.

Les habilitats que engloba la competència emocional són:

1) Consciència del propi estat emocional, incloent la possibilitat que un experimenti múltiples

emocions a nivells més madurs.

2) Habilitat per a destriar les emocions dels altres, basant-se en les claus situacionals i

expressives que tenen un cert grau de consens cultural respecte del seu significat emocional.

Per això els nens necessiten:

a) descodificar la significació emocional usual de les expressions facials.

b) entendre les situacions que normalment eliciten emocions.

c) entendre que els altres tenen una ment, intencions, creences…

d) considerar la informació específica dels altres que pugui ser comprensible a la seva

resposta o als seus diferents sentiments de com ens sentiríem nosaltres en la mateixa

situació

e) donar nom o posar etiqueta a les experiències emocionals amb la finalitat de poder

comunicar-se en nivells similars.

3) Habilitat per a utilitzar el vocabulari emocional i els termes expressius disponibles en la

pròpia cultura i a un nivell més madur per a adquirir guions culturals que lliguin l'emoció amb

els rols socials.

4

4) Capacitat per a la implicació empàtica i simpàtica en les experiències emocionals dels

altres.

5) Habilitat per a adonar-se que un estat emocional interior no necessàriament té perquè

correspondre amb l'expressió externa, tant en un mateix, com en els altres, i a nivells més

madurs l'habilitat per a entendre que l'expressió emocional pot impactar en els altres i, per

tant, hem de tenir-ho en consideració.

6) Capacitat per a afrontar de forma adaptativa les emocions aversives o estressants utilitzant

estratègies autoreguladores que disminueixin la intensitat o la durada temporal d’aquests

estats emocionals.

7) Consciència que l'estructura o la naturalesa de les relacions és definida en part per la

qualitat de la comunicació emocional dintre de la mateixa relació.

8) Capacitat per a l’autoeficàcia emocional. La persona veu que està sentint de la forma que

vol sentir.

La conclusió majoritàriament compartida per tots els investigadors és que cal

equilibrar la ment amb el cos. Per tant, l'educació ha d'incloure l'aprenentatge d'habilitats tan

essencialment humanes com autoconeixement, autocontrol, autoestima, empatia, establiment

de vincles, resolució de conflictes, etc

Tot i que el treball principal d’aquesta programació s’emmarca a l’àrea de

descobriment d’un mateix, en ell s’hi ha integrat també aspectes de llenguatge plàstic, de

lectoescriptura, de matemàtiques…, impossibles de separar, especialment a l’etapa

d’Educació infantil, en què l’ensenyament és global.

5

3.CONTEXTUALITZACIÓ

La realització de la programació presentada compta amb el suport dels recursos

educatius que li ofereix l’escola, el seu entorn i les famílies. El centre i l’aula ofereixen als

infants espais ben equipats (mobiliari adequat, estris, material fungible de qualitat i suficient,

contes i llibres de consulta, ordinadors a les aules, un pati ben condicionat que permet

diferents possibilitats de joc...).

L’entorn natural i social de l’escola aporta un ampli ventall de recursos materials: el

poble, els carrers, les botigues, edificis emblemàtics, places ...

EL CENTRE

L’escola és un centre públic que depèn del Departament d’Educació de la Generalitat

de Catalunya. Té dos nivells d’ensenyament, Educació Infantil i Educació Primària, i consta

de dues línies d’Educació Infantil i Primària.

Pel que fa a recursos humans es destaca la intervenció en els tres àmbits: escola,

família i societat. Així cal fer referència a la gent del poble amb les seves feines i

coneixements, als membres familiars dels infants amb les seves aportacions i intervencions i a

la comunitat educativa escolar de gestió i serveis, equip docent i els professionals dels serveis

de suport.

Els professionals que atenen directament el grup classe i que es troben implicats en el

desenvolupament de la programació presentada són: una mestra tutora, la mestra del curs

paral·lel, la TEI i els mestres de suport que atenen al grup classe. També es compta amb la

col·laboració de l’EAP, que assisteix al centre periòdicament i orienta sobre les necessitats

educatives específiques, proporcionant els ajuts tècnics necessaris pels alumnes nouvinguts o

alumnes que presenten altres dificultats i amb la mestra d’Educació Especial del Centre, que

en el Cicle d’Educació infantil fa intervencions puntuals quan les tutores ho consideren

necessari, a més d’una sessió setmanal a cada aula que serveix per detectar possibles

necessitats dels alumnes .

Hi ha 12 professors en plantilla, ja que el Cicle d’Educació Infantil consta d’una

mestra – tutora per classe a més d’una mestra de suport i l’atenció de les especialistes de

música i Educació Física. Hi ha una TEI per cada nivell .

EL GRUP-CLASSE

La classe en què ens centrem consta de 25 alumnes: 11 nenes 14 nens. D’aquests, 16

són catalanoparlants o castellanoparlants i 9 no parlaven ni entenien cap de les dues llengües

en iniciar P3. Ara en alguns casos la comunicació ha millorat molt, mentre que hi ha un parell

6

d’excepcions, en què les característiques familiars de l‘infant i la no obligatorietat de

l’educació infantil han fet menys ràpida la immersió lingüística.

Per nivell socioeconòmic hi ha una gran diversitat, ja que un grup d’uns 7 infants

tenen un nivell baix o molt baix, un altre grup semblant tenen un nivell més aviat alt, i els

altres 10 un nivell mig.

Quant a les necessitats educatives especials, a més de les derivades de l’idioma, tenim

dos infants que assisteixen al CDIAP per nivell maduratiu baix provocat per manca

d’estimulació, i una nena amb un prediagnòstic de TDAH, que a més d’assistir al CDIAP rep

l’atenció de la mestra d’Educació Especial del centre durant una hora setmanal.

L’aula està ben dotada a nivell de recursos materials, mobiliari i suports tècnics

adequats. Els alumnes es distribueixen en petits grups de treball heterogenis. L’aula està

organitzada per al treball en Racons. Alguns d’aquests racons es van canviant al llarg del curs

per mantenir la motivació dels infants i desenvolupar les capacitats a partir dels continguts

treballats a cada racó.

Es disposa consta de 5 taules rectangulars amb 4-5 nens a cada una, dues taules més

petites per fer racons, dos armaris empotrats a cada cantó de la classe i un moble per guardar

fitxes i material fungible i un per la biblioteca , la taula de la mestra i un lavabo amb WC i

pica , així com una altra pica fora d’aquest, a la mateixa paret.

L’espai és molt il·luminat amb llum natural a través de les cinc grans finestres. Hi ha

també sis fluorescents i dues pissarres, una a la part de les taules i una a l’espai dels racons.

La distribució del mobiliari s’ha fet així pensant en diferenciar l’espai de les taules del

que es destina a racons i activitats col·lectives, deixant un gran espai per les activitats en gran

grup i per permetre als infants el moviment necessari en aquestes edats.

7

3. LA METODOLOGIA

De l’educació infantil

El Sistema Educatiu del nostre país ha adoptat el constructivisme com a model

pedagògic. S’entèn que no hi ha un mètode únic d’intervenció, sinó que la metodologia ha

d’adequar-se a l’alumne, al context, a la matèria, al grup amb què es treballa... Hi ha uns

principis bàsics:

Perspectiva globalitzadora: l’aprenentatge és un procés global d’apropament de

l’individu a la realitat que vol conèixer

La intenció educativa d'aprendre a viure i a conviure reclama als infants un

desenvolupament personal que promogui l'autoregulació, la motivació i el fet de sentir-se més

confiats i responsables dels seus propis actes.

Cal també que se sentin actius i siguin capaços d'anar desenvolupant eines i recursos

per conèixer el món que els envolta, iniciant-se en l'ús d'estratègies per fer una exploració

activa, viscuda, pensant i raonant per elaborar explicacions que hi donin sentit i que ho puguin

fer amb la confiança que seran reconeguts, valorats i ajudats en aquest camí.

Els companys i companyes i les persones adultes de l'entorn proper són part essencial

d'aquest procés. L'intercanvi amb ells, la comunicació, l'empatia i la representació donen

informació i ofereixen altres punts de vista que permeten ampliar i ajustar el propi raonament

i construir de manera conjunta un coneixement més adaptat al context: aprendre compartint

amb els altres.

L'experiència dels infants amb l'entorn ha d'ajudar-los a ser conscients de la seva

autonomia i a prendre consciència del seu paper en el grup i a valorar la seva aportació.

Les nenes i els nens han de percebre i sentir que són capaços d'aprendre i de tenir nous

interessos. S'han de sentir respectats en aquests interessos, en el seu ritme de treball, en les

opinions i en els propis processos d'aprenentatge per anar guanyant confiança i seguretat,

participant d'una manera activa en el desenvolupament de les activitats i projectes de treball.

Aquesta programació ha estat pensada pel nivell de P5 i ofereix al professorat de

segon cicle d’Educació Infantil una proposta d’objectius i continguts de totes les àrees

d’aquest cicle.

L’Educació Infantil afavorirà el desenvolupament de les capacitats i la seva interrelació

que ha de permetre als nens i les nenes créixer integralment com a persones en el món actual,

amb uns aprenentatges continuats i progressius, que seguiran en l’etapa d’educació primària

8

amb l’adquisició de les competències bàsiques que ha d’assolir l’alumnat en finalitzar

l’educació obligatòria.

Així doncs, s’ha tingut present que els infants hauran d’anar desenvolupant les

capacitats a l’entorn dels eixos següents:

1.- Aprendre a ser i actuar d’una manera cada vegada més autònoma.

2.- Aprendre a pensar i comunicar.

3.- Aprendre a descobrir i tenir iniciativa.

4.- Aprendre a conviure i habitar el món.

La metodologia a seguir ha de tenir uns trets bàsics:

Partir de la realitat, de l’entorn proper de l’infant, de la vida quotidiana.

Tenir en compte els seus coneixements previs, el seu nivell de maduració i les

etapes del desenvolupament.

Utilitzar materials o situacions propers a l’alumne, que poden ser

comercialitzats o material inespecífic, però que en tot cas han de ser materials

manipulatius

La metodologia es defineix com el conjunt d’estratègies docents per assolir els

objectius que adopta la nostra intervenció en el procés d’ensenyament – aprenentatge dels

alumnes.

El sistema educatiu actual parteix del principi del Constructivisme de Piaget, que

consisteix a construir els nous coneixements a partir dels que ja tenien els alumnes, respectant

per tant el ritme d’aprenentatge de cada nen/a.

Piaget tenia una forta orientació biologicista, en aquest sentit pensava que l’ésser

humà és un organisme complex que s’ha d’adaptar a un ambient canviant i també complex. El

coneixement seria la forma en la qual l’ésser humà s’adapta a les condicions canviants de

l’ambient.

Un concepte fonamental a de la teoria de Piaget és que el coneixement el va construint

l’infant mateix d’una forma activa. El nen, en actuar sobre el món i manipular-lo, va

interpretant aquest món, el va ordenant, i per tant, va donant-li sentit.

L'alumnat va construint els seus esquemes de coneixement propis amb les seves

experiències educatives anteriors, esquemes que possibilitaran la interpretació dels nous

coneixements. Per tant, per introduir un nou coneixement, cal partir dels seus coneixements

previs, i tenir en compte què és capaç de fer sol, i què pot aprendre amb l'ajuda d'altres

persones, ja sigui observant-les, imitant-les, col·laborant, seguint consignes

9

Donat el caràcter globalitzat de l’etapa i malgrat que els especialistes corresponents

s’encarreguen d’àrees com la música o l’educció física, aquesta Programació treballa de

manera globalitzada, per tant a l’hora de fer-la hem comptat amb la col·laboració de tots els

membres de l’equip d’educació infantil, per assegurar que tots segueixin una mateixa línia

metodològica.

La manera com s’agrupen els alumnes influeix molt en la manera en què es pot

treballar.Segons el tipus d’activitat que volem fer és dient una agrupació amb un nombre

elevat d’alumnes o una amb grups reduïts. També es proposen activitats individuals.

Els sentiments són totalment subjectius, cada infant sent d’una manera davant de la

mateixa situació. En aquesta programació els infants experimenten amb les seves emocions,

les descobreixen i els posen nom.

Perquè l’aprenentage sigui significatiu cal que els infants l’integrin en els seus

esquemes. En aquest cas, com que no es tracta de coneixements nous sinó de reconèixer

sentiments, serà significatiu des del moment que és seu, intern.

Aquesta metodologia respecta el ritme d’aprenentatge de cada infant i és sempre

oberta i flexible per adaptar-se a la realitat del grup.

També en aquesta etapa és molt important jugar. El joc és una via d’aprenentatge,

segurament la més efectiva. Per això proposem ball, endevinalles, teatre, expressió plàstica...

Les escoles distribueixen els seus espais segons les seves necessitats , però dins la

pròpia aula cada mestre/a pot fer una nova distribució d’aquest espai per tal de treure el

màxim dels seus alumnes, de donar-los la màxima autonomia i al mateix temps assegurar el

seu benestar físic, mental i social. La manera de distribuir l’espai serà, doncs, pensada i

organitzada a fons per tal d’aconseguir al màxim els objectius proposats.

Les activitats que es proposen en aquesta programació s’organitzen segons l’horari

establert. En aquest es tenen en compte criteris pedagògics com: la importància dels hàbits i

les rutines, alternança d’activitats i descans, la flexibilitat...

De la Programació:

La manera com aprenen els infants és variada, però si una cosa tenen en comú tots el

infants és que necessiten activitat. L’activitat pot ser física o mental, es pot dur a terme a

partir de jocs, fitxes, projectes...., però si una cosa és important per aconseguir aquest bon

aprenentatge, aquesta seran les relacions. L’infant es relaciona amb moltes persones al llarg

de la seva vida, i la manera com viu aquestes relacions és el que el farà ser d’una manera o

d’una altra. Procurarem, doncs, establir unes relacions d’afecte, de confiança, de comunicació

10

entre el mestre i els alumnes però sobretot entre els propis infants. Això ha de constituir al

mateix temps un objectiu i una manera de treballar.

En aquesta etapa en què tan important és la creació de la pròpia imatge i l’autoestima,

ens assegurarem que cada nen/a té la oportunitat d’expressar-se, de manifestar gustos,

opinions, dificultats... En tot moment promourem el respecte pels altres com a principal

condició per treballar.

Cal realitzar els plantejaments i preguntes de manera clara i concisa, que els infants

tinguin clar què és el que se’ls pregunta, acceptar totes les respostes i fomentar la creativitat, i

sobretot verbalitzar sempre allò que s’ha fet, per què, quina és la resposta correcta o les

respostes correctes i per què .

El procés d’aprenentatge de cadascun dels nens i nenes es realitzarà a partir de la seva

maduració personal i de les possibilitats que se li ofereixin d’interaccionar amb el seu entorn.

Pel que fa a la temporalització de les unitats didàctiques d’aquesta programació , cal

dir que s’integren en l’horari escolar amb una durada variable i que es distribueixen al llarg

del curs repartides en tres trimestres. En la presentació de cada unitat ja es concreta aquesta

qüestió: durada i moment de la seva realització. Seqüenciació de les Unitats Didàctiques al

llarg del curs:

1R TRIMESTRE 2N TRIMESTRE 3R TEIMESTRE

UD 1 COM SÓC PER FORA?

UD 2 : COM SÓC PER DINS?

UD3 : COM EM SENTO?

UD4: JUGUEM AMB LES

EMOCIONS I ELS SENTIMENTS

UD 5 : EL PROTAGONISTA DE

LA SETMANA

UD 5 : EL PROTAGONISTA DE

LA SETMANA

UD 5 : EL PROTAGONISTA DE

LA SETMANA

UD 6: FEM TEATRE

UD7: LES FAMÍLIES TAMBÉ

FAN ESCOLA

UD7: LES FAMÍLIES TAMBÉ

FAN ESCOLA

UD7: LES FAMÍLIES TAMBÉ

FAN ESCOLA

UD 8 :LA MEVA FAMÍLIA

UD 9 : PROBLEMES?

SOLUCIONS!!

11

4. OBJECTIUS

EIXOS DE CAPACITATS OBJECTIUS DE CICLE

1-Aprendre a ser i actuar d’una manera cada vegada més autònoma

 Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la coordinació, tot adonant-se de les seves possibilitats.Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva d'ell mateix i dels altres.Adquirir progressivament hàbits bàsics d'autonomia en accions quotidianes, per actuar amb seguretat i eficàcia.

2- Aprendre a pensar i a comunicarPensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemàtiques bàsiques.Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges.

3- Aprendre a descobrir i tenir iniciativaObservar i explorar l'entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals.Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificar-ne els perills i aprendre a actuar-hi en conseqüència.

4- Aprendre a conviure i habitar el mónConviure en la diversitat, avançant en la relació amb els altres i en la resolució pacífica de conflictes.Comportar-se d'acord amb unes pautes de convivència que el portin cap a una autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social.

1-Identificar-se com a persona sentint seguretat i benestar emocional, coneixent el propi cos, les seves necessitats i possibilitats, els hàbits de salut, i guanyar confiança en la regulació d’un mateix.

2- Ser i actuar d’una manera cada vegada més autònoma, resolent situacions quotidianes amb actitud positiva i superant les dificultats.

3- Sentir que pertany a grups socials diversos, participant-hi activament i utilitzant els hàbits, actituds, rutines i normes pròpies.

4- Aprendre amb i a través dels altres, gaudir de la relació i integrar-se en el grup tot establint relacions afectives amb actituds d’empatia i col·laboració i intentant resoldre conflictes de manera pacífica.

5- Observar i experimentar en l’entorn proper amb curiositats i interès, interpretant-lo i fent-se preguntes que impulsin la comprensió del món natural, social, físic i material.

6- Conèixer experiències, històries i símbols de la cultura pròpia del país i de la d’altres companys i companyes, generant actituds de confiança i respecte per les diferències i valorant les relacions socials i afectives que s’hi estableixin.

7- Representar i evocar aspectes de la realitat viscuda, coneguda o imaginada i expressar-los mitjançant les possibilitats simbòliques que els ofereix el joc i altres formes de representació.

8- Comprendre les intencions comunicatives d’altres infants i persones adultes i expressar-se mitjançant la paraula, el gest i el joc.

9- Desenvolupar habilitats de comunicació, expressió, comprensió i representació per mitjà dels llenguatges corporal, verbal, gràfic, musical, audiovisual i plàstic; iniciar el procés d’aprenentatge de la lectura i de l’escriptura, de les habilitats matemàtiques bàsiques i de l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.

10- Aprendre i gaudir de l’aprenentatge, pensar i crear, qüestionar-se coses, fer-les ben fetes, plantejar i acceptar la crítica i fer créixer el coneixement d’una manera cada vegada més estructurada.

OBJECTIUS DE LA PROGRAMACIÓ

L’objectiu principal de l’Educació infantil és el desenvolupament integral de l’infant. Per aconseguir-lo cal que vetllem pel desenvolupament de tots els aspectes, com són el desenvolupament cognitiu, el desenvolupament de la personalitat i el desenvolupament emocional. Com s’ha demostrat, l’estat emocional influeix molt en l’aprenentatge de les persones, per això en aquesta programació l’objectiu principal serà el correcte desenvolupament afectiu i emocional dels nostres alumnes.

A continuació exposaré els principals objectius de la programació:

1. Reconèixer les principals parts del propi cos i dels altres.

12

2. Veure i acceptar les diferències físiques ebtre uns i altres.3. Saber expressar les pròpies opinions.4. Saber respectar el torn de paraula.5. Acceptar les opinions dels companys, encara que siguin diferents.6. Reconèixer les pròpies emocions i sentiments, i les dels altres.7. Utilitzar el vocabulari correcte en cada cas.8. Diferenciar els sentiments de les accions.9. Crear vincles entre els companys de classe.10. Afavorir una bona autoimatge en tots i cada un dels alumnes.11. Potenciar el llenguatge oral.12. Desenvolupar bones actituds d’escolta.13. Potenciar la capacitat d’empatia.14. Afavorir que els infants prenguin i defensin les seves decisions.

13

5. CONTINGUTS

1- ÀREA DE DESCOBERTA D’UN MATEIX I DELS ALTRES

BLOCS DE L’ÀREA

CONTINGUTS

BLOC A: AUTOCONEIXEMENT I GESTIÓ DE LES EMOCIONS

1. Exploració i reconeixement de característiques bàsiques del propi cos: parts, canvis físics, creixement, necessitats bàsiques. Integració de les descobertes en un esquema i una imatge corporals de bases sòlides i flexibles.

2. Exploració i reconeixement de les pròpies possibilitats a través del cos: emocionals,sensorials i perceptives, motrius,afectives i relacionals, expressives i cognitives.

3. Acceptació positiva de les pròpies característiques, tant capacitats com limitacions personals.4. Actitud optimista, esforç i iniciativa per anar resolent situacions de dificultat:físiques, emocionals,

relacions i intel·lectuals; comptant amb l’ajut de les persones adultes o els iguals.5. Identificació de les emocions bàsiques:amor,alegria,tristesa, enuig i por a partir de les pròpies

vivències. Associació amb causes i conseqüències. Relació entre coneixement i acció.6. Expressió de les pròpies emocions per mitjà dels diferents llenguatges: corporal, plàstic, musical i

verbal. Adquisició progressiva del vocabulari referit a les emocions.7. Confiança i seguretat en els progressos propis. Autoregulació progressiva d’emocions per aconseguir

un creixement personal i relacional satisfactori.1. Gust i valoració del joc, l’exploració sensorial i psicomotor com a mitjà de gaudi personal i de relació

amb si mateix, amb les altres i amb els objectes.

BLOC B : JOC I MOVIMENT

2. Exploració de moviments en relació amb un mateix, els altres, els objectes i la situació espaciotemporal, tot avançant en les possibilitats expressives del propi cos.

3. Expressió, a partir de l’activitat espontània, de la vida afectiva i relacional mitjançant el llenguatge corporal.

4. Domini progressiu de les habilitats motrius bàsiques: coordinació, to muscular, equilibri, postures diverses i respiració.

5. Organització progressiva de la lateralitat.6. Experimentació i interpretació de sensacions i significats referits a l’espai: dintre-fora, davant-darrere,

segur-perillós, entre altres, i referits al temps: ritme,ordre,durada,simultaneïtat, espera.7. Creixement personal en el desenvolupament de diversos jocs: de maternitat, de contrastos,

exploratoris, sensoriomotors, simbòlics.8. Comprensió i valoració progressiva de la necessitat de normes en alguns jocs.

9. Prudència davant algunes situacions de risc o perill.

BLOC C: RELACIONS AFECTIVES I COMUNICATIVES

1. Exploració, acceptació, respecte i valoració positiva dels trets característics dels altres, sense prejudicis ni estereotips que dificulten la convivència.

2. Interès i confiança per acostar-se afectivament a les emocions de les altres persones. Sensibilitat i percepció de les necessitats i els desitjos dels altres amb progressiva actitud d’ajuda i de col·laboració.

3. Sentiment de pertànyer al grup i compromís de participar en projectes compartits.4. Reflexió sobre les relacions que s’estableixen en els grups i participació en la concreció de normes

per afavorir la convivència.5. Disposició a la resolució de conflictes mitjançant el diàleg, a l’assumpció de responsabilitats i a la flexibilització d’actituds personals per trobar punts de coincidència amb els altres i arribar a acords.

BLOC D: AUTONOMIA PERSONAL I RELACIONAL

1. Autoregulació progressiva d’hàbits d’autonomia i rutines referits a la cura del cos: higiene, descans, alimentació, seguretat.

2. Aplicació d’hàbits d’autonomia i rutines en la vida escolar, mostrant iniciativa i esforç per trobar personalment solucions a situacions i dificultats superables, sabent demanar ajuda quan faci falta i acceptar-la quan calgui.

3. Exercitació progressiva d’hàbits que afavoreixin la relació amb els altres: cura,atenció, escolta, diàleg i respecte.

4. Participació en la cura i manteniment dels objectes i espais col·lectius.5. Incorporació progressiva d’hàbits beneficiosos per a la salut com a benestar personal i interpersonal.6. Iniciativa per fer propostes, comunicar experiències i participar activament en la presa de decisions.7. Desig d’autonomia i iniciativa pròpia.

14

2- ÀREA DE DESCOBERTA DE L’ENTORN

BLOCS DE L’ÀREA

CONTINGUTSB

LO

C A

:E

XP

LO

RA

CIÓ

DE

L’E

NT

OR

N1. Observació i identificació de diferents elements de l’entorn: materials, objectes, animals, plantes,

paisatges.

2. Observació i identificació de qualitats d’elements de l’entorn.

3. Observació i identificació de fenòmens naturals: dia, nit, sol, pluja, núvols, vent, entre altres, i valoració de la seva incidència en la vida quotidiana.

4. Identificació de figures tridimensionals: esfera, cilindre i prisma, i planes:triangle, quadrilàter i cercle, que formen part d’elements de l’entorn.

5. Observació i identificació de l’entorn social: l’escola, el carrer, el barri, el poble o ciutat. Reconeixement de pertinença a la família, a l’escola, al grup classe, i a les relacions que s’hi estableixen.

6. Observació de la diversitat de costums, maneres d’interpretar la realitat, procedències, llengües familiars, entre un mateix i els companys i companyes de la classe i acceptació d’aquesta realitat com una manera d’aprendre.

7. Identificació de festes, tradicions, històries o llegendes de l’entorn proper i de Catalunya. Interès per participar en activitats socials i culturals i per conèixer manifestacions pròpies de les cultures de companys i companyes de classe.

8. Identificació de diferents ocupacions i serveis que desenvolupen les persones adultes de l’entorn.

9. Ús de diferents recursos gràfics per recollir i comunicar les observacions com el dibuix o la càmera fotogràfica, entre altres.

10. Valoració de les normes que regeixen la convivència en els grups socials, tot establint relacions de respecte i col·laboració amb les persones de l’entorn proper.

11. Respecte pels elements de l’entorn natural i social i participació en actuacions per a la conservació del medi.

BL

OC

B:

EX

PE

RIM

EN

TA

CIÓ

I I

NT

ER

PR

ET

AC

IÓ

1. Observació i reconeixement de semblances i diferències en organismes, objectes i materials:color, grandària,mida,plasticitat, utilitat,sensacions i altres propietats.

2. Experimentació d’accions que provoquen canvis en objectes i materials, fent anticipacions i comparant els resultats.

3. Ús d’instruments d’observació directa i indirecta per a la realització d’exploracions i d’experiències, tant analògics com digitats: lupes, balances i sensors per a la recollida i posterior anàlisi de dades. Iniciació en l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.

4. Mesurament d’objectes manipulables per conèixer-ne les característiques i comparar-los. Ús d’estratègies de mesurament de longitud, capacitat, massa, temps, temperatura, fent estimacions i prediccions i usant unitats no convencionals.

5. Observació de característiques i comportaments d’alguns animals i plantes en contextos diversos: com són, com s’alimenten, on viuen, com es relacionen.

6. Reconeixement dels canvis que es produeixen en animals i plantes en el decurs del seu desenvolupament, interpretant les primeres nocions d’ésser viu i cicle.

7. Curiositat i iniciativa per la descoberta, per fer-se preguntes, cercar informació de diferents fonts, compartir-la amb els companys i companyes de classe i organitzar-la en els diferents models.

8. Verbalització dels processos i dels resultats, evocant l’experiència realitzada i valorant les aportacions dels altres.

9. Representació gràfica del procés seguit en l’experimentació i de la interpretació dels resultats.

10.Reconeixement i interpretació de diferents rols observables en entorns propers i quotidians.

BL

OC

C

:R

AO

NA

ME

NT

I

RE

PR

ES

EN

TA 1. Comparació, ordenació i classificació d’objectes i material, establint relacions qualitatives i

quantitatives, per reconèixer patrons, verbalitzar regularitats i fer anticipacions.

2. Construcció de la noció de quantitat i inici de la seva representació.

15

CIÓ

3. Reconeixement i representació de nombres en situacions diverses, adonant-se que són presents en situacions quotidianes i per a què es fan servir:quantitat, identificació , ordre i situació.

4. Reconeixement de seqüències i ordenació temporal de fets i activitats de la vida quotidiana. Identificació de sèries i predicció de la seva continuïtat.

5. Aplicació d’estratègies de càlcul per afegir, treure, repartir i agrupar reconeixent la modificació de les quantitats i fent estimacions de resultats.

6. Situació dels objectes en l’espai, reconeixent la posició que ocupen i la distància respecte d’un punt determinat. Orientació en espais habituals de l’habitatge, l’escola i d’entorns coneguts, fent ús de la memòria espacial.

7. Ús d’estratègies per resoldre situacions que requereixin coneixements matemàtics. Verbalització dels processos i valoració dels resultats.

8. Adquisició progressiva de l’autonomia cognitiva que genera el treball basat en l’experimentació i el raonament, amb la comprovació , el contrast i la justificació com a manera habitual de conèixer i d’elaborar explicacions.

9. Identificació d’alguns canvis en la vida quotidiana i els costums en el pas del temps i en situacions properes. Consciència del pas del temps, els dies, les setmanes, els mesos i les estacions. Ús del calendari.

10.Identificació dels canvis que es produeixen en l’entorn i en el temps, establint relacions causa-efecte.

11.Ús del dibuix com a mitja de representació: observació de la realitat, processos, canvis.

12.Elaboració i interpretació de representacions gràfiques senzilles sobre dades de la vida quotidiana.

13.Identificació d’informacions proporcionades pels diferents mitjans de comunicació, i expressió de la pròpia opinió.

3 ÀREA: COMUNICACIÓ I LLENGUATGES

BLOCS DE

L’ÀREA

CONTINGUTS

BL

OC

A:

OB

SE

RV

AR

, ES

CO

LT

AR

I E

XP

ER

IME

NT

AR

1. Sensibilitat i interès per l’escolta, l’observació i l’exploració de les possibilitats sonores, simbòliques, cinètiques i plàstiques d’elements de l’entorn

2. Participació i escolta activa en situacions habituals de comunicació, com ara converses, contextos de joc, activitats de la vida quotidiana i activitats relacionades amb la cultura.

3. Ús d’estratègies per comprendre els altres que s’expressen verbalment, adoptant una actitud positiva i de respecte envers les llengües.

4. Comprensió del llenguatge no verbal com a expressió de les emocions.5. Curiositat, interès i gaudí davant les creacions musicals, visuals, literàries, audiovisuals, plàstiques, obres

escèniques, usant estratègies per escoltar, mirar i llegir.6. Escolta i comprensió de narracions, contes, cançons, llegendes, poesies, endevinalles i dites, tradicionals i

contemporànies, com a font de plaer i d’aprenentatge.7. Escolta activa de creacions musicals per a la discriminació, identificació i captació de la pulsació i ritmes,

estructures, qualitats dels sons, melodies i harmonies.8. Experimentació amb tècniques plàstiques i audiovisuals bàsiques: dibuix, pintura, collage, modelatge,

estampació, edició gràfica amb ordinador i imatge, treballant l’alfabet visual: punt, línia, taca , color, textura, volum, enquadrament, punts de vista i llum.

9. Exercitació de destreses manuals: retallar, esquinçar, arrugar, punxar i plegar, adquirint coordinació oculomanual.

10.Exploració de diferents instruments:llapis,retoladors,pinzells, ratolí i teclat d’ordinador, i tampons, per produir missatges escrits o gràfics.

11.Experimentació amb el gest i el moviment, dansant , jugant a crear diferents moviment amb el cos, per saber trobar la pròpia capacitat expressiva i les emocions que comporta.

12.Progressió en el domini i l’ús de la veu, a partir de jocs i de la cançó, així com en les habilitats i actituds necessàries per a l’ús dels instruments musicals.

13.Iniciació als usos socials de la lectura i l’escriptura. Exploració de materials de l’entorn, com etiquetes, cartells, llibres i revistes, en suport de paper o digital, que contenen text escrit.

14.Satisfacció per les descobertes i els progressos individuals i de grup en les habilitats lingüístiques i expressives.

16

BL

OC

B:

PA

RL

AR

, EX

PR

ES

SA

R I

CO

MU

NIC

AR

1. Interès per compartir interpretacions, sensacions i emocions provocades per les produccions artístiques:literàries, musicals, teatrals, plàstiques i audiovisuals.

2. Ús i valoració progressiva de la llengua oral per evocar i relatar fets, per expressar i comunicar idees, desigs i sentiments, com a forma d’aclarir, organitzar i accedir al propi pensament, per regular la pròpia conducta i la dels altres.

3. Ús de recursos expressius del propi cos i de suports visuals en la comunicació oral.4. Expressió i comunicació de fets, sentiments i emocions, vivències o fantasies a través del dibuix i de

produccions artístiques: musicals, plàstiques, escèniques i audiovisuals.

5. Utilització d’estratègies per fer-se comprendre i per comprendre els altres, amb imitació de models i amb un ús de la llengua cada vegada més acurat: pronunciació clara, estructura gramatical correcta, lèxic precís i variat, entonació i to de veu apropiats.

6. Gust per participar en les converses amb l’ús progressiu de les normes que regeixen els intercanvis lingüístics: torns de parla, atenció, manteniment i canvi de tema, adequació al context, i de les formes establertes socialment per iniciar, mantenir i finalitzar les converses.

7. Participació en converses sobre diferents temes, tot compartint les descobertes, hipòtesis, desitjos, sentiments i emocions, aprenent a contrastar i a incorporar les aportacions dels altres.

8. Ús de la llengua per mostrar acords i desacords i resoldre conflictes de manera més apropiada i assertiva.

9. Utilització d’instruments tecnològics(TIC) i del llenguatge audiovisual com a mitjà de comunicació, per enregistrar, escoltar i parlar.

10.Comunicació a través del codi matemàtic en situacions de la vida quotidiana.

BL

OC

C:

INT

ER

PR

ET

AR

, RE

PR

ES

EN

TA

R I

CR

EA

R

1. Ús dels llenguatges verbal, musical, plàstic, matemàtic, audiovisual i corporal com a objectes de diversió, de creació i d’aprenentatge a través de jocs lingüístics i expressius. Apreciació de l’estètica de les formes literàries – ritme i rima- i artístiques, i de les sensacions i emocions que provoquen.

2. Descoberta i coneixement progressiu de les relacions entre el text oral i l’escrit.3. Ús d’estratègies per aproximar-se a la lectura, com són ara identificació de paraules significatives i usuals,

ús del context i de la forma de l’escrit, reconeixement de lletres, ús de les il·lustracions, gràfics i altres imatges que acompanyen els textos.

4. Iniciativa i interès per produir textos escrits en contextos significatius amb diferents funcions i amb aproximació progressiva a l’escriptura convencional.

5. Utilització de la intuïció, la improvisació, la fantasia i la creativitat tant en l’observació i l’escolta com en els processos creatius artístics.

6. Ús dels materials i tècniques plàstiques per fer representacions de manera creativa.7. Creació individual i col·lectiva de diferents tipus de textos, com són ara contes, relats, rodolins i

endevinalles, gaudint del plaer de la creació de móns imaginaris a través de les paraules i les imatges.8. Interpretació de cançons i danses tradicionals catalanes i d’arreu del món i representació de personatges ,

fets i jocs d’expressió corporal.9. Adquisició d’actituds i habilitats necessàries per posicionar-se com a intèrpret, oient, compositor o

director: escoltar, observar, interpretar i crear.10.Ús dels llibres, també en format multimèdia, per imaginar, informar-se i divertir-se, estar bé.11.Utilització d’instruments tecnològics en els processos creatius per al treball am bla fotografia, el vídeo i

l’ordinador a través dels programes oberts d’edició de textos, gràfics, presentacions. Expressió audiovisual per crear històries, dibuixar i pintar amb editors gràfics i multimèdia.

12.Iniciació en les habilitats per a l’anàlisi de la llengua, correspondència so-grafia, segmentació sil·làbica, amb ús de vocabulari específic per referir-se a alguns dels seus elements bàsics: paraula, lletra, so, títol. Gust per provar, reformular i reflexionar sobre la llengua.

13.Reconeixement i ús del llenguatge matemàtic amb nombres, símbols i codis que poden ser llegits pels altres i que tenen significats compartits per la societat en contextos reals i situacions progressivament més complexes.

14.Ús de procediments, com ara preguntar, negociar, precedir, planificar, raonar, simular.15.Construcció de la noció de quantitat i inici de la seva representació.16.Valoració i respecte per les produccions orals, gràfiques i escrites pròpies i dels companys i companyes.

CONTINGUTS DE LA PROGRAMACIÓ

1. Observació del propi cos i dels altres.

2. Valoració de les característiques físiques pròpies i dels altres.

17

3. Expressió lliure d’emocions, sentiments i opinions.

4. Ús del vocabulari correcte per a cada tema.

5. Identificació de les emocions pròpies i alienes.

6. Sentiment de pertànyer a un mateix grup, tot i les diferències.

7. Disposició a la resolució de conflictes.

8. Observació de la diversitat de races, llengües, costums, ocupacions, caràcters...

9. Ús de diferents recursos plàstics i gràfics.

10. Ús d’instruments per a la mesura.

11. Representació gràfica de resultats.

12. Reconeixement de seqüències temporals relacionades amb la pròpia experiència vital.

13. Ús del dibuix, el modelat i altre tècniques com a mitjà de representació.

14. Participació i escolta activa en situacions de comunicació.

15. Escolta i comprensió de narracions.

16. Exercitació de destresses manuals.

17. Exploració de diferents instruments per produïr missatges gràfics o escrits.

18. Experimentació amb el gest i el moviment.

19. Iniciació als usos socials de la lectura i l’escriptura.

20. Utilització d’instruments tecnològics com a mitjà de comunicació.

18

6. CRITERIS D’AVALUACIÓ

Els criteris d’avaluació d’aquesta programació contemplen el què, com i quan avaluar

i parteixen de les decisions preses per l’equip educatiu del Centre.

L’avaluació s’estableix com el mitjà que ens ha de permetre millorar els processos

d’ensenyament-aprenentatge, controlant tots els elements que intervenen en la programació

per poder anar-la adequant als alumnes i comprovar la seva eficàcia pedagògica.

L’avaluació ha d’atendre, doncs, a les adquisicions realitzades pels alumnes al llarg

dels processos d’ensenyament–aprenentatge i a l’efectivitat del desenvolupament de tota la

programació (objectius i continguts plantejats, metodologia, activitats d’aprenentatge,

tècniques d’avaluació utilitzades...).

És molt important l’obtenció i anàlisi d’informacions objectives de cadascun dels

alumnes i de la resta de components de la tasca educativa per garantir una correcta presa

de decisions en els seus tres moments del procés d’avaluació (parlem d’avaluació inicial,

formativa i final).

Tota avaluació parteix d’aquests tres moments:

L’avaluació inicial es duu a terme a l’inici del procés d’ensenyament–aprenentatge i

ens permet saber quin és el punt de partida, què saben els infants vers els nous aprenentatges,

el seu nivell de motivació, interessos, actituds...

A partir de l’anàlisi d’aquesta situació, ens caldrà adequar la proposta didàctica a les

característiques dels alumnes (com a grup i com a individus).

L’avaluació formativa consisteix en l’observació sistemàtica i valoració dels

processos d’aprenentatge, dificultats i necessitats educatives que es van constatant a mesura

que es realitzen les activitats de les diferents unitats didàctiques. Ens ha de permetre

detectar errors i establir mecanismes per millorar constantment el procés

d’ensenyament–aprenentatge. Aquesta avaluació es porta a terme a través de l’observació

directa de les diferents activitats d’ensenyament–aprenentatge i queda anotada en uns fulls de

registre que el mestre/a tutor elabora per a cada infant.

L’avaluació final es refereix al grau d’assoliment dels objectius d’aprenentatge per

part dels alumnes en acabar la seqüència d’aprenentatge. Ens serveix també per comprovar

l’eficàcia del procés. Per dur-la a terme hem de recórrer a tècniques d’avaluació que

reflecteixen de quina manera els alumnes utilitzen els continguts apresos (fitxes d’avaluació,

activitats on puguin posar en pràctica els continguts apresos...) i que ens permetin enregistrar

el grau d’assoliment dels objectius establerts (graelles de doble entrada).

19

Una vegada finalitzada l’avaluació caldrà informar sobre aquest procés a les persones

interessades, el mateix alumne, la família, altres mestres i professionals.

Pels infants que no adquireixen els objectius establerts es porten a terme activitats de

suport per acabar d’assimilar els diferents objectius plantejats.

I per últim es fa una avaluació de la pròpia actuació pedagògica. Aquesta avaluació

esta integrada pels diferents mestres que intervenen en aquesta programació. Es fan reunions

periòdiques on s’analitzen les diferents intervencions i actuacions. Aquesta avaluació ens

serveix per millorar la intervenció pedagògica controlant tots els elements que intervenen en

la programació (docents, espais, recursos...) per adequar-la cada vegada més a les necessitats i

interessos de l’alumnat i comprovar si les nostres actuacions són eficaces o no.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

1. Saber explorar i reconèixer les parts, les possibilitats i característiques del seu propi cos. Expressar-se amb les

pròpies emocions i iniciar-se en la seva identificació.

2. Participar en el joc, a través del moviment, assimilant sensacions referides a l’espai i al temps i amb una

comprensió progressiva de la necessitat d’unes normes.

3. Tenir interès i confiança en els altres i sentir-se part del grup, establint relacions afectives positives mútues.

4. Fer de manera autònoma, progressivament, activitats habituals referents a la pròpia cura, a les tasques escolars i

en relació amb els altres.

5. Identificar característiques i regularitats en l’entorn natural, social i cultural, i utilitzar els recursos gràfics per

recollir i comunicar les observacions.

6. Fer anticipacions i comparacions dels resultats de les experimentacions, emprant les mesures adequades i la seva

representació gràfica.

7. Aplicar estratègies de càlcul, comparar, ordenar, classificar, reconèixer patrons i verbalitzar-ho.

8. Usar la llengua oral, el gest i les imatges per expressar idees, desitjos, sentiments i emocions; escoltar i participar

de manera activa en situacions habituals de conversa i d’aprenentatge amb l ‘ús d’un llenguatge no

discriminatori, i amb actitud de respecte vers altres cultures i diferents llengües.

9. Mostrar interès per la descoberta progressiva de les relacions entre el text oral i l’escrit, iniciar-se en l’ús

funcional de la lectura i l’escriptura. Crear de manera individual i col·lectiva petits textos i dibuixos.

10.Manifestar les possibilitats necessàries per poder escoltar, observar, interpretar i crear en els diferents

llenguatges: verbal, corporal,plàstic, musical, matemàtic i audiovisual i incorporar la iniciació als instruments

tecnològics (TIC).

20

7. COL·LABORACIÓ AMB LES FAMÍLIES

La part més important en la vida i l’educació d’un infant és sens dubte la seva família.

Per això des de l’escola intentem obrir les màximes vies de comunicació amb aquesta i

implicar-la al màxim possible en el procés d’ensenyament – aprenentatge dels seus fills

En aquest sentit són molt útils les comunicacions amb les famílies, realitzades en

aquest cas de la següent manera:

1. Reunió de grup a mitjans de setembre per explicar als pares els objectius i les

metodologies del curs

2. Entrevista personal amb cada família cap a finals de curs per parlar del progrés

de cada infant

3. Entrevista personal amb cada família en la incorporació de l’alumne al centre,

tant si és a l’inici de P3 com si és en qualsevol altre moment.

4. Tantes entrevistes com considerin necessàries tant la mestra com els pares al

llarg del curs.

A final de curs es fa a cada infant un informe detallant la seva evolució al llarg

d’aquest, així com l’assoliment dels objectius proposats i les possibles dificultats que hagi

trobat.

A més, i aquesta és la part que pensem serveix més per implicar les famílies en el

procés d’ensenyament – aprenentatge dels seus fills, demanem sovint la col·laboració de les

famílies a l’hora de buscar informació pels projectes, de portar material per les unitats

didàctiques..., no només per aconseguir la seva implicació sinó per afavorir una relació de

confiança entre pares i fills, per demostrar amb fets als infants que poden i han de recórrer als

seus pares quan necessiten ajuda. No es tracta que els nens pensin que els adults tenen totes

les respostes, sinó que vegin que quan no les tenen buscaran la manera de trobar-les i

d’ajudar-los en el seu procés . Sovint fem que els alumnes escriguin notes als seus pares

demanant una informació, una fotografia, un record... D’aquesta manera aconseguim diferents

objectius com:

. Veure la necessitat i la utilitat de l’escriptura en la vida diària.

. Implicar les famílies en la vida i les activitats de l’escola

. Aconseguir informació de diferents fonts per poder analitzar i comparar

Altres vegades també proposem moments en què els pares i mares han d’entrar a

l’aula per ajudar-nos a fer alguna activitat.

21

Per últim, recordar que en aquesta programació en concret i donat que el seu objectiu

principal és potenciar l’autoestima dels infants, és especialment necessària la col·laboració de

les famílies, tant en la preparació de les sessions com per a seguir les directrius donades des

del centre per a potenciar l’autoestima dels infants. Hi ha dues unitats de programació en què

és especialment necessària la participació de les famílies: “El protagonista de la setmana”, i

“Les Famílies també fan escola”. Per aquestes unitats demanarem la seva col·laboració i

entrada a l’aula per a explicar, en el primer cas coses del seu fill/a, i en el segon cas, alguna

cosa relacionada amb la seva feina, els seus gustos o hobbies, o bé amb algun aspecte treballat

a l’aula. Així aconseguirem per una part que les famílies siguin i es sentin part integrant de

l’escola i l’educació dels infants, i per l’altra afavorir les relacions entre els infants de l’aula i

els seus pares i millorar la seva autoestima.

Pel cas que es trobés alguna família poc disposada a col·laborar, després d’intentar

parlar-hi i explicar-los el motiu de la demanda d’ajuda, la mestra faria el paper destinat a la

família, ajudant l’infant a formar part del grup, proporcionant-li la informació i/o el material

necessari, i exercint el paper d’adult de referència en les activitats proposades, com ara la

setmana del protagonista o el dia destinat a la família per realitzar una activitat a l’aula. En

aquest cas es comptarà també amb els altres mestres de l’escola per tal d’assegurar la

integració i el correcte desenvolupament de l’infant en totes les activitats.

22

8. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

A l’escola es contemplen aspectes com: l’atenció a la diversitat, la detecció de

necessitats educatives específiques per tal de determinar els ajuts pedagògics, l’elaboració

dels PI, la previsió de canvis organitzatius que facilitin una resposta educativa diferenciada,

els criteris d’agrupament de l’alumnat, les funcions i coordinació dels professionals

implicats...

A les aules de P4 hi ha molta diversitat lingüística i constantment estem sotmesos a

l’arribada d’infants nouvinguts que no tenen cap coneixement de la llengua escolar, el català.

Per atendre tots els infants comptem amb diverses estratègies organitzatives:

- Recursos a l’aula : a l’aula ordinària s’utilitza suport visual, l’ajut dels infants

de l’aula, atenció individualitzada en certes activitats, activitats encarades a assimilar

lèxic català...

- La mestra de suport : la mestra de suport entra a l’aula ordinària i aquestes

hores es destinen a atendre aquells infants que presenten una major dificultat en els

aprenentatges de dins l’aula i en especial als alumnes nouvinguts.

- Mestra d’Educació Especial : Té la funció d’atendre la diversitat i les NEE de

l’alumnat de P4. Es prioritza la seva actuació en els casos en què es detecta una

dificultat o handicap que dificulta l’assoliment del currículum, ja sigui de forma

puntual o permanent. Realitza reforços incorporant-se al grup classe, de forma

individual o en petit grup

- TEI : és auxiliar dins l’aula. La seva funció és ajudar la mestra tutora en les

seves tasques, per exemple atenent els alumnes amb més dificultats, assegurant-se que

tots segueixen les indicacions, fent un segon grup en activitats puntuals...

- També es compta amb el suport de l’EAP per atendre infants que presentin

aspectes emocionals i aquests aspectes afectin als seus aprenentatges.

En el cas de l’alumne amb TDAH, les pautes generals a seguir en totes les activitats

seran:

1. Estar alerta a la participació mitjançant l’expressió amb frases curtes, directes i de

fàcil comprensió . Recordar les normes bàsiques en la realització de jocs i activitats,

per òbvies que siguin,ja que els infants amb TDAH són capaços de comprendre les

normes, però els costa seguir-les degut a la manca d’atenció. Mostrar-se assequible per

la resolució de les dificultats que puguin trobar els infants. Establir freqüent contacte

visual amb l’alumne amb TDAH i felicitar-lo tot sovint quan acabi de fer l’activitat..

23

2. Facilitar una guia d’actuació visual com la que trobem a l’annex (podria estar sempre

a la taula del nen/a, al seu abast visual)

3. Permetre a l’alumne moviment per l’aula quan sigui necessari, donar-li alguna

responsabilitat que comporti moviment.

4. Donar més temps o menys tasques a fer a l’alumne amb TDAH

5. Adaptar els criteris de qualitat dels exercicis als alumnes amb TDAH

6. Proporcionar les observacions necessàries per ajudar l’alumne amb TDAH a focalitzar

l’atenció, amb contactes visuals o físics, assenyalant allò que s’ha de mirar, donant en

definitiva els ajuts necessaris perquè tots els infants segueixin el fil.

7. Adaptar les activitats d’avaluació, fer-les més curtes, més visuals, orals...

8. Donar explicacions ben detallades de les activitats, pas per pas

9. Assegurar-se que l’infant és ben acceptat pel grup, que la resta d’alumnes l’integrin en

els seus jocs, que segueixin el model donat pel mestre en el bon tracte cap a tots els infants.

A més, ja que la programació treballa els sentiments del infants, les diferències entre

les emocions d’uns i altres es posaran de manifest, i de fet serviran per a treballar l’empatia, el

respecte pels altres i les seves diferències…

24

9. ÚS DE LES TECNOLOGIES D’ACCÉS A LA INFORMACIÓ .

Actualment, tal com se’ns diu a les instruccions d’inici de curs, l’escola ha d’integrar

les TAC dins els processos d’ensenyament i d’aprenentatge per tal que aquestes ajudin a

l’alumnat a assolir els objectius curriculars i incideixin positivament en el domini de les

competències bàsiques.

Els infants, en la seva vida diària, estan acostumats a veure i utilitzar els recursos

informàtics, ordinadors, càmeres digitals, impressores, consoles de jocs, telèfons mòbils…, i

en aquesta programació s‘ha integrat el seu ús com un element més al servei dels infants i el

seu procés d’ensenyament aprenentatge.

Durant les activitats, els alumnes veuran i utilitzaran diferents aparells tecnològics,

com càmeres de fotografies, de vídeo, MP3 i ordinadors amb connexió a internet.

25

10. LEGISLACIÓ

Aquesta programació està ideada seguint la següent legislació:

- Decret 282/2006, de 4 de juliol, pel qual es regulen el primer cicle de l’Educació Infantil.

- Decret 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments

del segon cicle de l’Educació Infantil.

- Instruccions inici de curs 2008-2009.

26

11. LES UNITATS DIDÀCTIQUES

A continuació presento les Unitat Didàctiques corresponents a la Programació

presentada. Per totes elles s’ha tingut en compte les característiques psicològiques dels infants

de 4 anys, les característiques cognitives que tenen, el seu desenvolupament físic, psicològic i

social, i després les característiques concretes del grup amb què treballem, un grup amb molta

diversitat en tots els aspectes, físics, psicològics, culturals, de nivell d’aprenentatge…, que

necessita especialment un treball profund sobre els sentiments, la pròpia imatge, el respecte

per le opnions pròpies i dels altres, la resolució de conflictes…

No obstant, en tota programació pot passar que en començar una unitat, o en proposar

una activitat, es vegi que no era adequada als alumnes, ja sigui per manca d’interès, per

diferència entre el nivell d’aprenentatge i el contingut proposat, pels mètodes utilitzats…

Caldrà doncs la ràpida intervenció dels mestres presents per a reconduir l’activitat,

modificant-ne els elements necessaris o bé suprimint-la en cas necessari i canviant-la per una

altra. De vegades n’hi haurà prou amb modificar el temps dedicat a una activitat, o fer un pas

enrere per poder assimilar millor el concepte.

Pel caràcter concret d’aquesta programació, l’avaluació serà més d’actituds que de

coneixements, però justament perquè parlem d’un tame tan important cal assegurar

l’assimilació per part dels infants d’allò que volem aprendre, és a dir, fer possible que els

infants de l’aula identifiquin i reconeguin els seus propis sentiments i els dels altres, que

sàpiguen expressar-los sense por ni vergonya, que descobreixin que són dignes d’estimació, i

que aquesta no dependrà de que ho facin tot bé, sinó que es pot estar enfadat sense deixar

d‘estimar.

27

Unitat didàctica 1: COM SÓC PER FORA? Mes: Setembre-Octubre Curs: P4

JUSTIFICACIÓ

Es pretén que els alumnes progressin en el coneixement del seu cos , millorin la seva representació gràfica i reconeguin i valorin les semblances i les diferències

CONTINGUTS OBJECTIUS CAPACITATS CRITERIS

D’AVALUACIÓ

Com

unic

ació

i ll

engu

atge

s

Participació en converses sobre els diferents

temes que sorgeixen, tot compartint les

descobertes, hipòtesis, desitjos, sentiments i

emocions.

Coneixement i utilització del vocabulari

Utilització diferents tècniques i llenguatges per

expressar-se

Participar amb interès i interactuar en converses,

utilitzant el vocabulari adequat

1 2 3 4 5 6 7 8 9

1.Participar en la conversa i

utilitzar el vocabulari

adequat

X X X X X X

Utilitzar diferents tècniques per a expressar-se X X X 2.Seguir les indicacions per

a utilitzar les diferents

tècniques proposades

Des

cobe

rta

de l’

ento

rn

Identificació amb el propi grup sexual, la pròpia

raça i les característiques físiques.

Acceptació i valoració de les diferències pròpies i

dels altres de sexe, raça, color d’ulls,cabells...

Conèixement el cos i les seves parts

Identificar-se amb el propi grup sexual, raça i

característiques físiques

X X X X 3.Identificar-se amb el

propi grup sexual, raça i

característiques físiques

Acceptar i valorar les diferències pròpies i dels

altres

X X X X 4.Acceptar i valorar les

diferències

Conèixer el propi cos, les parts que són sempre

iguals i les que poden ser diferents depenent de

diferents variables

X 5.Conèixer el cos i les

seves parts

Iniciativa per fer propostes, comunicar

experiències i participar activament en les

converses

Habituar-se a col·laborar en les activitats que es

proposen a classe, tant a nivell individual com en

grup.

X X 6.Col. laborar en les

activitats que es proposen a

classe.

28

Des

cobe

rta

d’un

mat

eix

i del

s al

tres

Exercitació progressiva d’hàbits que afavoreixen

la relació amb els altres: escolta, diàleg i respecte

Habituar-se a escoltar amb respecte l’opinió dels

altres i saber esperar el torn de paraula.

X X X X 7.Escoltar amb respecte

l’opinió dels altres i saber

esperar el torn de paraula.

Respecte per les diferències Respectar les diferències enre les persones X X 8.Respectar les diferències

entre un mateix i els

companys

Seqüència de sessions Atenció

diversitat

Materials Org.

social

Av/

Criteris

1aPresentació dels personatges i dels objectius de la unitat per tal que els nens/es sàpiguen el que

treballaran i el que s’espera d’ells. Cançó de’n Joan petit, anomenant i assenyalant les parts del cos.

Dibuix del propi cos

A B Titelles

Paper

Llapis

colors

G.G*

IN 5,6

2a

Conversa sobre les parts parells del cos (braços, cames, peus, mans, ulls, orelles...).Modelat amb

plastilinaPortem una fitxa a casa on els pares han d’escriure les dades que hem treballat a la unitat 1

del moment del nostre naixement: data, Pes, alçada, color d’ulls, color de cabells, raça i sexe. Els

demanem que hi adjuntin una foto d’aquell dia. Fem una exposició d’aquestes fitxes a l’aula

A B Plastilina

Titelles

G.G*

IN 1,2,5,6,7

3a

Observació d’Els ulls : color, forma, utilitat . pintar amb pintures els ulls dels personatges amb totes

les opcions possibles

A B Pintures

Paper

Titelles

G.G*

IN 1,2,3,4,5,6,7,8

4a

En Brahim i la Maria ens expliquen que un és un noi i l’altres una noia, i ens preguntem: Som

iguals? Conversa sobre el sexe: Semblances i diferències físiques, emocionals i de capacitats.

Retalls de revistes de personatges diferents, separant-los per sexes i idntificant les seves

semblances i diferències

A B Revistes

Tisores

Titelles

G.G*

1,2,3,4,5,6,7,8

29

5a

Observem una altra diferència entre en Brahim i la Maria: La raça. Observem les races existents a

l’aula i a grans trets les races del món. Característiques, sembances i diferències. Observem i

classifiquem les fotografies dels propis nens/es segons la raça

A

B Fotografies dels

propis infants

Titelles

G.G*

1,2,3,4,5,6,7,8

6a

Portem una balança a l’aula. D’un en un ens pesem i ho apuntem en un paper. Parlem sobre el pes:

què influeix en el pes, quin pes és el millor, per què, què podem fer per tenir un pes adequat...

Fitxa sobre l’alimentació i l‘exercici fisic.Representació en paper d’embalar

A B Balança

Paper d’embalar

retoladors

Titelles

Fitxa

G.G* 1,2,3,4,5,6,7,8

7a

Avui portem el metre i ens mesurem. Comparem alçades i parlem dels elements que influieixen en

l’alçaca. Quins avanatatges o desventatges té ser més o menys alt/a? En un metre fet amb paper

d’embalar representem l’alçada de tots els nens/es

A B Metre

Paper d’embalar

retoladors

Titelles

G.G* 1,4,6,7,8

8aLibre de semblances i diferències”, on hem recollit tots els dibuixos i fitxes fetes al llarg de la unitat.

Les mirem d’una en una i parlem del que hem après, a manera de resum i avaluació final.

A B Llibre G.G* 1,3,4,5,6,7,8

9a

Ens proposen una endevinalla: quin és l’animal que primer va de 4 potes, després camina dret i al

final amb 3 potes? (gatejar-caminar-bastó). Parlem col·lectivament de com creix una persona des

que neix fins que es fa gran..

A B Endevinalla

escrita

G.G* 1,3,4,5,6,7,8

9a

Portem una fitxa a casa on els pares han d’escriure les dades que hem treballat a la unitat 1 del

moment del nostre naixement: data, Pes, alçada, color d’ulls, color de cabells, raça i sexe. Els

demanem que hi adjuntin una foto d’aquell dia. Fem una exposició d’aquestes fitxes a l’aula.

Mirem les fitxes. Ens fixem en el sexe: els que van néixer nenes, què són ara? I els nens? Fem el

mateix amb la raça.Busquem qui va ser el més alt/a de la classe en néixer, i el més baix. Comparem

aquestes dades amb les actuals. Coincideixen? Parlem de les conclusions que en podem treure.

Quines característiques continuen igual i quines han canviat?

A B Fitxa G.G* 3,4,5,6,7,8

10a Fem una fitxa amb les dades més significatives A B Fitxa IN 3,4,5,6,7,8

30

11aIntentem imaginar com serem quan siguem grans. Quin sexe, raça, color d’ulls, de cabells, alçada,

pes... Fem un dibuix del que imaginem. Raonem les respostes

A B Paper

Colors

IN 2,3,4,5,6,7,8

12a Comentem els resultats de la sessió 11a A B 1,3,4,,5,6,7,8

Inicial. La cançó o endevinalla i la conversa serviran d’avaluació inicial

Formativa. Al llarg de l’activitat les observacions serviran per veure com incorporen els infants els continguts treballats.

Final. L’activitat de síntesi (dibuix, modelatge... ) servirà per veure el grau d’assoliment dels continguts. A més, pel caràcter concret de la programació, les actituds dels alumnes a l’aula i l’esbarjo

serviran també d’avaluació També la sessió resum amb el llibre de semblances i diferències serà d’avaluació final, així com ñes activitats 1, 11 i 12

31

Unitat didàctica 2:

COM SÓC PER DINS?

Mes: Octubre-Novembre Curs: P4

JUSTIFICACIÓ Ara que ja hem vist que tots tenim unes caracetístiques físiques iguals i unes de diferents, i que cada un és únic, és hora de veure que tots tenim una personalitat ben diferent.

Per fer-ho cal que primer coneguem quines són les caracteristiques que podem tenir i que treballem a partir de la fitxa que han omplert les famílies dient a qui ens assemblem.

A cada sessió treballarem una característica de la personalitat, sempre en to positiu. Triarem 4 alumnes per a cada tret, assegurant-nos que tots els nens i nenes de l’aula surten escollits més o menys el

mateix nombre de vegades, especialment aquells amb una autoestima més baixa.

CONTINGUTS OBJECTIUS CAPACITATS CRITERIS D’AVALUACIÓ

Com

unic

ació

i

llen

guat

ges

Participació en converses

Ús del vocabulari adequat

Utilització del dibuix, la pintura i el

modelatge per representar la figura humana

Participar amb interès i interactuar en

converses, utilitzant el vocabulari adequat..

1 2 3 4 5 6 7 8 9

1.Participar en la conversa i utilitzar el

vocabulari adequat.

X X X X X X

Utilitzar diferents tècniques per a representar

la figura humana

X X X 2.Utilitzar diferents tècniques per a

representar la figura humana

Des

cobe

rta

d’un

mat

eix

i del

s

altr

es

Iniciativa per fer propostes, comunicar

experiències i participar activament en les

converses

Habituar-se a col·laborar en les activitats que

es proposen a classe, tant a nivell individual

com en grup.

X X 3.Col. laborar en les activitats que es

proposen a classe.

Exercitació progressiva d’hàbits que

afavoreixen la relació amb els altres:

escolta, diàleg i respecte

Habituar-se a escoltar amb respecte l’opinió

dels altres i saber esperar el torn de paraula.

X X X X 4. Escoltar amb respecte l’opinió dels

altres i saber esperar el torn de paraula.

Identificació dels principals trets de la

personalitat

Identificar els principals trets de la

personalitat

X X X 5.Identificar els principals trets de la

personalitat

Reconeixement de les pròpies qualitats, ja

siguin positives o negatives

Reconèixer les pròpies qualitats, ja siguin

positives o negatives

X X 6.Reconèixer les pròpies qualitats

Sequència de les sessions Atenció

diversitat

Materials Org. social Av/

32

Criteris

1a

Explicació de la Unitat i els seus objectius. Cal que els alumnes comencin a ser conscients de per què fem les coses

i què avaluarem

A

B

G.G. *

4

2a

En aquesta primera sessió la Maria i en Brahim ens proposen una llista amb les paraules que treballarem, per poder

anar-hi pensant.

Intel·ligent, simpàtic, amable, sociable, obedient, pacient, treballador, divertit, independent, pacífic

A B Titelles

Llista

G.G*.

1,4,5

3a

Ens presenten la primera paraula: intel·ligent.

Què vol dir ser (La paraula del dia)? Escoltem les opinions de tots.

La Maria i en Brahim ens proporcionen la definició per escrit. La comparem amb allò que haviem dit. Triem entre

tots els 4 nens o nenes de la classe que destquen més per aquesta qualitat, tot explicant per què.

Cada nen/a fa un dibuix d’aquests alumnes sota la paraula treballada

A

B

Titelles

Paraula

Definició

Fitxa

G.G*

IN 1,2,3,4,5,6

4a

la

13a

4-5-6-7-8-9-10-11-12-13 El mateix amb les altres paraules A B . G.G*.

IN 1,2,3,4,5,6

5a

La Maria i en Brahim ens presenten el “Llibre de la personalitat”, on han recollit per a cada nen/a totes les fitxes,

dibuixos i fotos de la unitat perquè se l’emporti a casa. Mirant el llibre fem un resum de tancament de la unitat de

manera col·lectiva i oral.

A

B G.G. *

1,3,4

INICIAL. La conversa que es durà a terme a l’inici de cada sessió per desxifrar el significat de cada terme servirà com a avluació inicial.

FORMATIVA: Per aquesta avaluació haurem d’escoltar les opinions dels infants, veure la seva evolució, la seguretat que van o no adquirint a l’hora d’expressar-se, l’aceptació de les

opinions dels altres encara que no els agradin... Els dibuixos també serviran per veure l’evolució de cada infant en el coneiement de la figura humana i la seva representació gràfica.

FINAL: El Llibre de la personalitat.Registres d’observació

33

Unitat didàctica 3: COM EM SENTO? Mes: Novembre-Desembre Curs: P4

JUSTIFICACIÓ Ara que ja hem treballat com és cadascú per fora i per dins és el moment de treballar els sentiments, de posar nom a allò que sentim i entendre que els sentiments són positius i el que

cal és adequar les nostres reaccions. A més, aquesta unitat integra el treball de tècniques d’expressió plàstic

CONTINGUTS OBJECTIUS CAPACITATS CRITERIS D’AVALUACIÓ

Com

unic

ació

i ll

engu

atge

s

Participació en converses

Ús del vocabulari adequat

Expressió de diferents emocions i sentiments

(Content – Trist – Enfadat – – Espantat ––

Preocupat – Nerviós – Tranquil – Gelós –

Sorprès – Avergonyit

Ús de diferents tècniques d’expressió

plàstica : ceres, boletes de paper arrugat,

retalls de revistes, paper de diari esquinçat,

pintures, pols de fer punta als llapis, confetis,

xocolata, segells fets amb patata i closca

d’ou

Participar amb interès i interactuar en

converses, utilitzant el vocabulari adequat..

1 2 3 4 5 6 7 8 9

1.Participar en la conversa i utilitzar el

vocabulari adequat.

X X X X X X

Expressar els sentiments propis i aliens

Content – Trist – Enfadat – – Espantat ––

Preocupat – Nerviós – Tranquil – Gelós –

Sorprès - Avergonyit

X X X 2.Expressar diferents emocions i

sentiments (Content – Trist – Enfadat –

– Espantat ––Preocupat – Nerviós –

Tranquil – Gelós –Sorprès – Avergonyit

Utilitzar diferents tècniques d’expressió

plàstica

X X X X 3.Utilitzar correctament diferents

tècniques d’expressió

Des

co

bert

a de

Iniciativa per fer propostes, comunicar

experiències i participar activament en les

converses

Habituar-se a col·laborar en les activitats que

es proposen a classe, tant a nivell individual

com en grup

X X 4.Col. laborar en les activitats que es

proposen a classe

34

Des

cobe

rta

d’un

mat

eix

i

dels

alt

res Exercitació progressiva d’hàbits que

afavoreixen la relació amb els altres:

escolta, diàleg i respecte

Habituar-se a escoltar amb respecte l’opinió

dels altres i saber esperar el torn de paraula

X X X X 5.Escoltar amb respecte l’opinió dels

altres i saber esperar el torn de paraula

Identificació de les senyals que ens indiquen

quan un està conent, trist, enfadat, espantat,

preocupat, nerviós, tranquil, gelós, sorprès,

avergonyit

Esforçar-se per identificar les senyals que ens

indiquen quan un està conent, trist, enfadar,

espantat, preocupat, nerviós, tranquil, gelós,

sorprès, avergonyit

X X X X 6.Identificar les senyals que ens

indiquen les emocions

Sequència de les sessions

Atenció

diversitat

Materials Org.

social

Av/

Criteris

1a

Explicació de la Unitat i els seus objectius. Cal que els alumnes comencin a ser conscients de per què fem les coses i

què avaluarem. En Brahim i la Maria ens parlen porten definicions de sentiments, que llegim i comentem

A B Titelles

-

G.G*.

1,4,5

2a

En Brahim o la Maria apareixen amb la màscara posada. Intentem endevinar entre tots com es sent, i per què, i per

què pensem que aquest és el sentiment actual del nostre titella (per l’expressió de la cara, del cos, pel to de veu...). A

continuació cada infant es pot posar la màscara (si vol) i dir em sento_______ quan________. Expressant així en

quines ocasions se sent d’una determinada manera.

Per acabar la sessió cada nen/a decorarà la seva pròpia màscara amb ceres, i podrà retallar la imatge que el/la fa

sentir així deles que tenim per triar. Recordarem que no hi ha respostes bones o dolentes, que tots els sentiments són

bons. Poden utilitzar les màscares a les altres classes per expresar-se.

A B Titelles

Màscares

Fitxa

Màscara

Imatges d’accions

G.G*.

IN 1,2,3,4,5,6

3a a

la

11a

3.a la 11: igual que la 2 utilizant les següents tècniques: boletes de paper arrugat, retalls de revistes, paper de diari

esquinçat, pintures, pols de fer punta als llapis, confetis, xocolata, segells fets amb patata i closca d’ou

A B G.G*

IN 1,2,3,4,5,6

35

12a

Els titelles ens regalen una llibreta amb la foto d’un sentiment i el seu nom, i els infants podran escriure o dibuixar

quan se senten així

A B 2 llibretes G.G*

IN 2,4,6

Inicial: La conversa en veure la màscara.

Formativa: Les converses mentre es decora la màscara. L’ús que es fa de les màscares en moments diferents.

Final: Tot allò que escriuen a la llibreta dels sentiments. La regulació i l’expresió dels propis sentiments

36

Unitat didàctica: JUGUEM AMB ELS

SENTIMENTS I LES EMOCIONS

Mes: Gener Curs: P4

JUSTIFICACIÓ Ja que hem treballat el cos, els sentiments i les emocions, en aquesta unitat proposem jocs per assimilar tots aquests conceptes

En ser una unitat composta de jocs, no caldrà gaire més motivació que transemtre joia, il·lusió, expectació pels jocs proposats.

En Brahim i la Maria ens acompanyaran durant tot el procés, proposant els jocs a l’inici de cada sessió i convidant a la reflaxin en acabar aquesta

CONTINGUTS OBJECTIUS CAPACITATS CRITERIS D’AVALUACIÓ

Com

unic

aci

ó i

llen

guat

ges

Participació en converses

Ús del vocabulari adequat

Participar amb interès i interactuar en

converses, utilitzant el vocabulari adequat..

1 2 3 4 5 6 7 8 9

1.Participar en la conversa i utilitzar el

vocabulari adequat.

X X X X X X

Des

cobe

rta

d’un

mat

eix

i del

s al

tres

Iniciativa per fer propostes, comunicar

experiències i participar activament en les

converses

Habituar-se a col·laborar en les activitats que

es proposen a classe, tant a nivell individual

com en grup.

X X 2.Col. laborar en les activitats que es

proposen a classe.

Exercitació progressiva d’hàbits que

afavoreixen la relació amb els altres:

escolta, diàleg i respecte

Habituar-se a escoltar amb respecte l’opinió

dels altres i saber esperar el torn de paraula.

X X X X 3. Escoltar amb respecte l’opinió dels

altres i saber esperar el torn de paraula.

Identificació dels principals sentiments i

emocions treballats a la passada unitat

Ser capaç d’identificar els principals

sentiments i emocions

X X X X X 4.Identificar els principals sentiments i

emocions

Acceptació i posada en pràctica de les

normes dels jocs proposats

Esforçar-se per acceptar i seguir les normes

dels jocs

X X X X X 5.Acceptar i seguir les normes dels jocs

Consciència de sentir-se orgullós d’un

mateix

Ser conscient dels aspectes que fan sentir

orgullós d’un mateix

X X 6.Identificar allò de què sentir-se

orgullós d’un mateix

37

Identificació de diferents aspectes de què

sentir-se orgullós

Augmentar el nombre de coses per les que

sentir-se orgullós

X 7.Identificar el màxim d’aspectes de què

sentir-se orgullós

Exercitació de les eines necessàries per

afavorir l’autoimatge positiva

Afavorir l’autoimatge positiva X 8.Millorar l’autoimatge

Creació de vincles Crear vincles X X X 9.Crear vincles

Exercitació de la capacitat de pensar i

decidir per un mateix les pròpies

preferències

Pensar i decidir per un mateix X X X 10.Pensar i decidir per un mateix

Experimentació del que és tenir decicions

pròpies sense dependre dels altres

Experimentar el tenir decicions pròpies sense

dependre dels altres

X X X 11.Prendre decisions sense dependre

dels altres

Sequència de les sessions Atenció

diversitat

Materials Org. social Av/

Criteris

1a

Explicació de la Unitat i els seus objectius. Cal que els alumnes comencin a ser conscients de per què fem les coses i

què avaluarem

A B G.G.

1,2

2a

Demanarem que pensin del que se senten orgullosos en relació a diferents temes que anirem nomenant. Els nens i

nenes aniran contestant. “Estic orgullosa de ...” o “Em sento orgullosa de”. Si algú no vol contestar no el forçarem.

Haurà d’haver quedat clar el significat de “sentir-se orgullós” com a quelcom que ens fa sentir bé, que ens satisfà.

A B Titelles G.G.

IN 1,2,3,4,6,7,8

3a

S’asseuen tots en rotllana. La mestra tira una pilota a una nena o a un nen i immediatament que l’entoma els dos

companys que té asseguts a cada costat li han de dir una qualitat positiva. Ara el que té la pilota la tira a algú altre de

la rotllana que rebrà també qualitats per cada costat. Així es va fent fins que tothom ha tingut la pilota. Cal recordar

que no es pot tirar la pilota dues vegades a la mateixa persona. Per començar podem utilitzar: simpàtic/simpàtica,

carinyós/carinyosa, responsable, amable. Es poden fer 2 grups per anar més ràpid

A B Pilota G.G* 1,2,5,8,9,

38

4a

Es dibuixen ells mateixos i a sota el dibuix escriuen: “Jo sóc ....” i apunten tres qualitats. La mestra ensenya cada

dibuix i també ho llegeix en veu alta. Els companys han d’endevinar de qui es tracta. Aquest treball es deixa en un

lloc visible de la classe i es convida a mirar-lo

A B Fitxa G.G. *

IN

1,2,3,5,8,9

5a

Es fan dues rotllanes concèntriques, amb el mateix nombre d’alumnes a cada una. Els de la rotllana interior miraran

cap enfora mentre que els de la rotllana exterior miraran cap a dins. D’aquesta manera cadascú es trobarà cara a cara

amb algú de l’altra rotllana. Ara , ben col.locats, els de la rotllana exterior faran una pregunta al company que tenen

al davant. “Digues una cosa que t’agradi de mi”.Mentre la rotllana interior es queda quieta, l’exterior corre un pas

cap a l’esquerra de manera que cadascú tingui ara un altre company al davant a qui li farà la mateixa pregunta. La

rotllana exterior anirà corrent fins que cadascú hagi fet la pregunta a tots als de l’interior. La segona part d’aquesta

activitat serà que els preguntats passaran a preguntar i els que preguntaven ara els tocarà contestar. Les preguntes es

repetiran, de manera que en acabar l’activitat tothom haurà sentit sis o set coses positives d’ell mateix. Es poden fer

2 grups per anar més ràpid.

A

B G.G. * 1,2,3,5,8,9

6aLa mestra anirà nomenant un seguit de qüestions. Qui s’hi senti identificat aixecarà la mà.

Que aixequin la mà tots els que… Deixarem temps per a què es mirin entre ells quan tenen la mà aixecada

A B G.G. * 1,2,3,5,8,9,10,11

7a

Cadascú haurà d’escollir una possibilitat de les dues que cada vegada es plantegen. Es demanarà que responguin

d’immediat, sense mirar el que els altres fan. Es pot començar per distincions senzilles fins a les més ompromeses.

Les respostes les donaran físicament, desplaçant-se per l’espai on es faci l’activitat. Veure annex

A B G.G. *

IN

1,2,3,5,8,9,10,11

8a

Cada nena i cada nen disposaran de dues targetes de cartolina, una vermella i una verda. La vermella serà utilitzada

per dir no i la verda per dir sí. Farem un seguit de preguntes que tothom contestarà aixecant una o l’altra targeta,.

Exemple de preguntes: Creus que t’enfades molt sovint? Penses que no t’enfades mai?

A B Targetes G.G. * 1,2,3,5,8,9,10,11

9a

Tots els nens i nenes seuen en rotllana. Una persona del grup surt fora de la classe. Mentre, tohom deixa algun

objecte seu (diadema, ulleres, bata, sabata, etc) al centre de la rotllana i n’agafa un altre que no sigui seu.Es fa entrar

al que estava esperant i haurà de descobrir els intercanvis.

A B G.G. * 1,2,3,5,8,9

10aClassificar sentiments agradables/ sentiments desagradables A B Targetes de

sentiments

G.G. * 1,2,3,4,10,

11

11a Com et sentiries si… A B 1,2,3,4,8,9,10

39

13a

El regal més valuós: Arriba una capsa sorpresa a la classe embolcallada en forma de caramel i unes lletres escrites:

“Per als nens i nenes més guais de l’escola”. La tutora comença a intrigar als infants. “Què serà?” “Què pot ser?”

“Què imagineu que trobarem?” “Quina emoció!” A poc a poc, mestra i infants, van descobrint el que és el regal.

Una capsa que conté un mirall enganxat a la tapa. Cada nen/a té l’oportunitat de emmirallar-se de forma individual

com allò més valuós, però… què és una cosa valuosa? Doncs “un diamant”, “diners”….. Es pot fer en 2 grups per

anar més ràpid.

Capsa

Mirall

G.G. * 1,2,8

Inicial: Donat el caràcter de resum i interiorització que té la unitat, l’avaluació inicial l’haurem fet a les anteriors unitats, però la conversa que tindrem en grup quan la Maria i en Brahim ens presentin el

joc servirà també per avaluar.

Formativa: A més de les opinions que escoltem i que de tant en tant enregistrem, en aquesta unitat avaluarem també el seguiment del joc, l’acceptació de normes, torns i penalitzacions,...

Final: Dia rere dia veurem l’evolució de cada nen/a en el joc, en l’acceptació de normesi opinions dels companys, les actituds de respecte... que é el principal objectiu de la programació

40

Unitat didàctica: : EL PROTAGONISTA DE LA

SETMANA

Mes: Tot el curs Curs: P4

JUSTIFICACIÓ Com ja he dit anetriorment, no n’hi ha prou amb dir a un infant que l’estimem i el considerem important, sinó que cal demostrar-ho dia a dia de diferents maneres i amb diferents

accions. Per començar, fer a cada infant protagonista durant una setmana i interessar-nos per com és, què li agrada i com viu pot ser una bona manera. Aquesta activitat potencia el desenvolupament

lingüístic mitjançant l’expressió oral, desenvolupa la conducta social, afavoreix l’adquisició d’una imatge positiva de si mateix elevant l’autoestima i  facilita la integració familiar creant un pont

d’unió família-escola.

CONTINGUTS OBJECTIUS CAPACITATS CRITERIS D’AVALUACIÓ

Com

unic

aci

ó i

llen

guat

ges

Participació en converses

Ús del vocabulari adequatParticipar amb interès i interactuar en

converses, utilitzant el vocabulari adequat..

1 2 3 4 5 6 7 8 9

1.Participar en la conversa i utilitzar el

vocabulari adequat.

X X X X X X

Des

cobe

rta

d’un

mat

eix

i del

s al

tres

Iniciativa per fer propostes, comunicar

experiències i participar activament en les

converses

Habituar-se a col·laborar en les activitats que

es proposen a classe, tant a nivell individual

com en grup.

X X 2.Col. laborar en les activitats que es

proposen a classe.

Exercitació progressiva d’hàbits que

afavoreixen la relació amb els altres:

escolta, diàleg i respecte

Habituar-se a escoltar amb respecte l’opinió

dels altres i saber esperar el torn de paraula.

X X X X 3.Escoltar amb respecte l’opinió dels

altres i saber esperar el torn de paraula.

Identificació dels membres de la pròpia

família

Identificar els membres de la pròpia família i

saber-se’n part

X X X 4.Identificar els membres de la pròpia

família

Coneixement dels moments més importants

de la pròpia vida

Conèixer les dades rellevants dels moments

més importants de la pròpia vida

X X 5.Saber els moments més importants del

pròpia vida

Identificació dels propis objectes i espais Identificar els propis objectes i espais X X X 6.Identificar els propis objectes i espais

41

Identificació de les coses que agraden o

desagraden

Identificar aquelles coses que li agraden o li

desagraden

X 7.Identificar les coses que li agraden o

desagraden

Identificació de les pròpies qualitats Identificar les pròpies qualitats X X 8.Identificar les pròpies qualitats

Sequència de les sessions Atenció

diversitat

Materials Org. social Av/

Criteris

1a

Expliquem que farem “El Protagonista de la setmana” Parlem del que treballarem i dels objectius.

Aquest  sóc jo. Escric el meu nom. Els meus companys em dibuixen i escriuen el meu nom

A

B

Fitxa GG. *

1,2

2aVisc al Poble de. Vaig néixer

A B Fitxa GG. * 1,2,5

3aAquesta és la meva família. El meu pares i la meva mare

A B Fitxa GG. * 1,2,4,5

4a La meva joguina preferida

A B Fitxa GG. * 2,4,6,7

5aUna foto de la meva habitació

A B Fitxa GG. * 2,3

42

6aLes coses que més m’agraden i les que menys, explicant-ho

A B Fitxa GG. * 2,3,7,8

7a

Un familiar de cada nen/a vindrà a l’escola i ens ensenyarà i explicarà junt amb l’infant aspectes de la seva vida A B Fitxa IN 1,2,3,4,5,6,7,8

43

Unitat didàctica: : FEM TEATRE Mes: Gener- Febrer Curs: P4

JUSTIFICACIÓ

A aquesta unitat intentarem que mitjançant el teatre els infants desenvolupin al mateix temps la capacitat d’empatia en posar-se al lloc d’un altres per representar-lo, i per l’altre l’escolta crítica, sense

conformar-se amb allò que escolten sinó preguntant-se sempre per què, com es pot canviar

CONTINGUTS OBJECTIUS CAPACITATS CRITERIS D’AVALUACIÓ

Com

unic

ació

i ll

engu

atge

s

Participació en converses

Ús del vocabulari adequat

Escolta activa de contes infantils

Representació dramàtica de contes infantils

Interès per desxifrar el text escrit

Participar amb interès i interactuar en

converses, utilitzant el vocabulari adequat..

1 2 3 4 5 6 7 8 9

1.Participar en la conversa i utilitzar

el vocabulari adequat.

X X X X X X

Escoltar i comprendre contes infantils X 2.Escoltar amb interès els contes

infantils

Desenvolupar la capacitat d’empatia

mitjançant a representació de contes infantils

X 3.Representar diferents personatges

de contes

Despertar l’interès per desxifrar el text escrit 4.nteressar-se per desxifrar el text

escrit

Des

cobe

rta

de l’

ento

rn

Capacitat d’imaginar els canvis d’un conte

a partir del canvi dels seus elements

Imaginar les diferents situacions que es

poden donar si es canvia un element d’un

conte

X X X X 5.Imaginar les diferents situacions

que es poden donar si es canvia un

element d’un conte

Des

cobe

rta

d’un

mat

eix

i

dels

alt

res

Iniciativa per fer propostes, comunicar

experiències i participar activament en les

converses

Habituar-se a col·laborar en les activitats

que es proposen a classe, tant a nivell

individual com en grup.

X X X 6.Col. laborar en les activitats que

es proposen a classe.

Exercitació progressiva d’hàbits que

afavoreixen la relació amb els altres:

escolta, diàleg i respecte

Habituar-se a escoltar amb respecte l’opinió

dels altres i saber esperar el torn de paraula.

X X X 7. Escoltar amb respecte l’opinió

dels altres i saber esperar el torn de

paraula.

44

Sequència de les sessions Atenció

diversitat

Materials Org. social Av/

Criteris

1aA la primera sessió, com sempre, explicarem als alumnes com es desenvoluparà la unitat i el que esperem d’ells.

Les sessions consistiran en agafar un dels contes treballats a l’aula i canviar-ne un element. Entre tots imaginarem i

escriurem què passarà. Ho representarem. Cada conte ocuparà 2 sessions: una per canviar el final i la segona per la

representació. S’enregitraran les representacions i es penjaran a la web de l’escola

A B Portades dels

contes

G.G. *

1,4,6,7

2a

2-3. La Ventafocs: el príncep s’enamora d’una altra princesa A B Conte G.G. *

1,2,3,4,5,6,7

3a4-5.La Blancaneus: troba una casa amb 7 gegants A B Conte G.G* 1,2,3,4,5,6,7

4a

7.En Patufet: El bou se’n va caminant molt lluny del poble de’n Patufet A B Conte G.G. * 1,2,3,4,5,6,7

5a

8-9 La Caputxeta vermella: l’àvia es troba millor i se’n va a fer un passeig, quan el llop i la caputxeta arriben no hi

ha ningú

A

B Conte G.G. * 1,2,3,4,5,6,7

L’avaluació es farà mitjançant les observacions i l’escolta de les aportacions dels alumnes

45

Unitat didàctica: LES FAMÍLIES TAMBÉ FAN

ESCOLA

Mes: Tot el curs Curs: P4

JUSTIFICACIÓ Hem parlat de la importància de les famílies i la seva integració en l’educació dels infants. El que fem ara és fer-los partíceps d’aquesta convidant-los a entrar a l’aula per ensenyar o

explicar alguna cosa als alumnes, que pot ser relacionada amb la seva feina, els seus interessos personals, la seva cultura… o qualsevol altra cosa que convinguem amb cada família. Al mateix temps

que fem l’infant novament protagonista, transemetem al grup la idea que tothom ens pot ensenyar alguna cosa important, independentment del seu nivell de preparació o del seu ofici, sexe o cultura.

Aqui programo les activitats portades a terme durant el primer trimestre, com a exemple del que es pot fer.

CONTINGUTS OBJECTIUS CAPACITATS CRITERIS D’AVALUACIÓ

Com

unic

aci

ó i

llen

guat

ges

Participació en converses

Ús del vocabulari adequatParticipar amb interès i interactuar en

converses, utilitzant el vocabulari adequat..

1 2 3 4 5 6 7 8 9

1.Participar en la conversa i utilitzar el

vocabulari adequat.

X X X X X X

Interès i curiositat per conèixer el

creixement de les plantes

Interès per descobrir el desenvolupament

d’un embaràs

Curiositat per conèixer els oficis

Interès per aprendre l’elaboració de les

galetes

Curiositat per saber com és un perruqueria

Mostrar interès i curiositat per conèixer el

creixement de les plantes

Mostrar interès per descobrir el

desenvolupament d’un embaràs

Mostrar curiositat per conèixer els oficis

Mostrar interès per aprendre l’elaboració de

les galetes

Mostrar curiositat per saber com és una

perruqueria

X

X

X

X

X

X

X

X

X

X

2.Mostrar interès i curiositat per

conèixer el creixement de les plantes

3.Mostrar interès per descobrir el

desenvolupament d’un embaràs

4.Mostrar curiositat per conèixer els

oficis

5.Mostrar interès per aprendre

l’elaboració de les galetes

6.Mostrar curiositat per saber com és

una perruqueria

46

Des

cobe

rta

d’un

mat

eix

i del

s al

tres

Iniciativa per fer propostes, comunicar

experiències i participar activament en les

converses

Exercitació progressiva d’hàbits que

afavoreixen la relació amb els altres:

escolta, diàleg i respecte

Habituar-se a col·laborar en les activitats que

es proposen a classe, tant a nivell individual

com en grup.

Habituar-se a escoltar amb respecte l’opinió

dels altres i saber esperar el torn de paraula.X

X

X X

X

X

7.Col. laborar en les activitats que es

proposen a classe.

8.Escoltar amb respecte l’opinió dels

altres i saber esperar el torn de paraula.

Sequència de les sessions Atenció

diversitat

Materials Org. social Av/

Criteris

1a

Plantar una flor

A

B

Test

Terra

llavors

G.G. *

IN 1,2,7,8

2a

L’ofici de carnisser A B G.G. * 1,4,7,8

3aEl procés de l’embaràs A B Conte

Fotos

G.G* 1,3,7,8

4a

Com es fan les bombolles de sabó? A B Aigua

Sabó

Diferents estris

G.G. *

1,7,8

5a

Fem galetes A

B Ingredients

Menatge de

cuina

G.G.

1,5,7,8

6aVeiem una perruqueria per dins A B G.G. 1,6,7,8

47

Unitat didàctica: LA MEVA FAMÍLIA Mes: Febrer-Març Curs: P4

JUSTIFICACIÓ Ara veurem els diferents models de família i el paper de cada un dels seus membres. Es tracta de veure que hi ha models molt diferents de famílies . Aquesta unitat, a més, servirà per

treballar l’estadística

CONTINGUTS OBJECTIUS CAPACITATS CRITERIS D’AVALUACIÓ

Com

unic

ació

i ll

engu

atge

s

Participació en converses

Ús del vocabulari adequat

Definició del concepte de família

Identificació dels diferents membres d’una

família

Participar amb interès i interactuar en

converses, utilitzant el vocabulari adequat..

1 2 3 4 5 6 7 8 9

1.Participar en la conversa i utilitzar el

vocabulari adequat.

X X X X X X

Conèixer el concepte de família X X X 2.Conèixer el concepte de família

Identificar els diferents membre d’una

família

X X X 3.Identificar els diferents membre d’una

família

Identificació dels diferents oficis que es

treballin

Identificar els diferents oficis treballats X X 4.Identificar els diferents oficis treballats

Des

cobe

rta

d’un

mat

eix

i del

s

altr

es

Iniciativa per fer propostes, comunicar

experiències i participar activament en les

converses

Exercitació progressiva d’hàbits que

afavoreixen la relació amb els altres:

escolta, diàleg i respecte

Habituar-se a col·laborar en les activitats que

es proposen a classe, tant a nivell individual

com en grup.

X X 5.Col. laborar en les activitats que es

proposen a classe.

Habituar-se a escoltar amb respecte l’opinió

dels altres i saber esperar el torn de paraula.

X X X X 6.Escoltar amb respecte l’opinió dels

altres i saber esperar el torn de paraula.

Identificar els membres de la pròpia família

pel seu nom i parentiu, i saber-se’n membre

X X X 7.Identificar els membres de la pròpia

família pel seu nom i parentiu, i saber-

se’n membre

48

Identificació dels membres de la pròpia

família i d’un mateix com a membre de la

pròpia família

-Identificació de les diferemts activitats que

es duen a terme en família

Identificar diferents activitats que es duen a

terme en família, ja sigui la pròpia o les dels

altres, i valorar-les

X X X 8.Identificar diferents activitats que es

duen a terme en família, ja sigui la

pròpia o les dels altres, i valorar-les

Sequència de les sessins Atenció

diversitat

Materials Org. social Av/

Criteris

1a

Direm els objectius de la unitat i el que es treballarà. Per començar, intentarem fer entre tots una definició de família.

En buscarem alguna al diccionari i les compararem

A

B

Diccionari G.G. * 1,2,5,6

2a

El primer dia en Brahim ens explicarà com és la seva família: viu emb els pares, els avis, un oncle i els 4 germans.

La Maria anirà comentant les diferències entre la família de’n Brahim i la seva, ja que ella viu només amb el pare, la

mare i un germà. Comentarem aquestes diferències i farà cada infant un dibuix de la seva família. Farem una nota

per als pares demanant una foto de família

A B Titelles

Nota als pares

G.G. *

IN 1,2,3,5,6,7

3a

En Brahim explica com és la seva mare. La Maria fa el mateix. Veiem el paper de la mare. Qui és? Què fa? Fem

especial incidència en les diferents dedicacions i maneres de ser . Fem un mural amb els oficis i un dbuix de la mare

A B Titelles

Paper embalar

Retoladors

Revistes

Fitxa

G.G*

IN 1,2,3,4,5,6,7

4a

En Brahim i la Maria expliquen com és el seu pare.Ho fan els propis alumnes. Mural dels oficis. Dibuix del pare A B Titelles

Paper embalar

Retoladors

Revistes

Fitxa

G.G. *

IN 1,2,3,4,,5,6,7

49

5a

En Brahim i la Maria ens parlen dels germans. Cada nen/a a de la classe farà el mateix, si en té. A més, els

demanarem si els agrada o agradaria tenir-ne i per què. Preguntarem què té de bo tenir germans i què té de dolent.

Dibuix dels germans si en tenen, dels que voldrien tenir si no en tenen, i d’un mateix si no en volen tenir

A

B Titelles

Fitxa

G.G. * 1,2,3,4,5,6,7

6a

En Brahim parla dels altres membres de la seva família. La Maria explica que a casa seva no hi viu ningú més.

Comparem les famílies dels alumnes de l’aula i parlem de les seves diferències, avantatges i inconvenients de cada

una. Dibuix de la família que tenim , i la que ens agradaria tenir.

A B Titelles

Dibuix

Fitxa

G.G. *

IN

1,2,3,4,5,6,7

7aEn Brahim i la Maria ens ensenyen un dibuix de la seva família on ordenen els membres segons la seva edat. Ens

demanen que fem el mateix

A B Titelles G.G. *

IN

1,2,3,4,5,6,7

8aEn Brahim explica què fan a casa seva un dia normal. La Maria fa el mateix. Els nens i nenes de l’aula també ho fan.

Veiem que cadascú fa coses ben diferents que poden ser interessants o divertides

A B Titelles G.G. * 1,2,,5,6,8

9aEn Brahim i la Maria expliquen activitats que fan els caps de setmana. Els alumnes de l’aula també ho fan. Fem un

mural amb les activitats que surtin. Dibuixem el que ens agradaria fer un cap de setmana

A B Titelles

Fitxa

G.G. *

IN

1,2,5,6,8

10a

Fem un arbre genealògic amb ajuda d’un o més membres de la familia. Activitat amb participiació de les famílies.

Cada alumne/a haurà de fer una foto als membres de la seva família (si no disposa de càmera se li facilita la del

centre), les imprimirem a l’escola i convidarem les famílies a acompanyar-nos i ajudar cada un al seu fill/a a

confeccionar un arbre genealògic

A B Famílies

Càmera

Impresora

Cartolina

Tisores

Retoladors

IN 2,3,5,7,8

Les aportacions dels alumnes serviran tant d’avaluació inicial, com formativa i final.

Els dibuixos de la família serviran d’avaluació final

50

Unitat didàctica: : PROBLEMES? SOLUCIONS!! Mes: Abril-Maig Curs: P4

JUSTIFICACIÓ Un aspecte molt important en la vida d’un grup és saber resoldre els conflictes sense la intervenció d’un adult. Cal que els infants aprenguin a raonar, a explicar-se, a posar-se al lloc

de l’altre i a resoldre els propis problemes

CONTINGUTS OBJECTIUS CAPACITATS CRITERIS D’AVALUACIÓ

Com

unic

ació

i lle

ngua

tges

Participació en converses

Ús del vocabulari adequatParticipar amb interès i interactuar en

converses, utilitzant el vocabulari adequat..

1 2 3 4 5 6 7 8 9

1.Participar en la conversa i utilitzar el

vocabulari adequat.

X X X X X X

Des

cobe

rta

de l’

ento

rn

Adquisició d’autonomia en les activitats

quotidianes

Seguretat afectiva i emocional

Desenvolupament d'estratègies de resolució

de conflictes

Expressió de sentiments, els interessos i els

punts de vista

Respecte, ajuda i col·laboració vers els

altres

Desenvolupar una progressiva autonomia en

les activitats quotidianes,

Adquirir seguretat afectiva i emocional

Desenvolupar estratègies de resolució de

conflictes

Expressar els sentiments, els interessos i els

punts de vista

Mostrar una actitud de respecte, ajuda i

col·laboració vers els altres per poder establir

unes relacions socials òptimes

X

X

X X

X

X

X X

2.Desenvolupar una progressiva

autonomia en les activitats quotidianes,

3.Adquirir seguretat afectiva i emocional

4.Desenvolupar estratègies de resolució

de conflictes

5..Expressar els sentiments, els

interessos i els punts de vista

6.Mostrar una actitud de respecte, ajuda

i col·laboració vers els altres per poder

establir unes relacions socials òptimes

51

Adqisició dels recursos

necessaris per solucionar

diferents problemas mitjançant el

diàleg i sense la intervenció dels

adults

Aprendre a solucionar diferents problemas

mitjançant el diàleg i sense la intervenció dels

adults

X 7.Aprendre a solucionar diferents

problemas mitjançant el diàleg i sense la

intervenció dels adults

Des

cobe

rta

d’un

mat

eix

i del

s al

tres

Iniciativa per fer propostes, comunicar

experiències i participar activament en les

converses

Exercitació progressiva d’hàbits que

afavoreixen la relació amb els altres:

escolta, diàleg i respecte

Habituar-se a col·laborar en les activitats que

es proposen a classe, tant a nivell individual

com en grup.

Habituar-se a escoltar amb respecte l’opinió

dels altres i saber esperar el torn de paraula.X

X

X X

X

X

8.Col. laborar en les activitats que es

proposen a classe.

9.Escoltar amb respecte l’opinió dels

altres i saber esperar el torn de paraula.

Sequència de les sessions Atenció

diversitat

Materials Org. social Av/

Criteris

1aA la primera sessió plantegem una pregunta als nens i nenes: Què és un problema? Recollim amb una gravadora les

opinions de cada alumne. Finalitzat això els expliquem que en aquesta unitat intentarem parlar dels problemes que

podem tenir entre tots, en triarem alguns i buscarem la millor manera de solucionar-los

A

B

Gravadora G.G. * 1,2,3,4,5,6,7,8,9

52

2a

A la segona sessió escoltarem l’audio enregistrat l’anterior sessió i farem una definició comú de problema. Farem

una llista dels principals problemes que tenen els infants de l’aula. Triarem els 10 problemes que els semblin més

importants, intentant orientar-ho de manera que els problemes siguin diferents i poguem tractar diferents origens i

tipus de problemes, així com problemes familars, escolars, d’aprenentatge...

A B Equip de música

Audio sessió 1

G.G. * 1,2,3,4,5,6,7,8,9

3a a

la

13a

A la tercera sessió i fins la 13a afrontarem els problemes: El presentem i entre tots busquem una manera de

solucionar-lo. Es tracta de discutir, intercanviar opinions i buscar la millor solució. Cada sessió un parell d’alumnes

enregistraran en audio el problema i la seva solució.

A B Gravadora G.G* 1,2,3,4,5,6,7,8,9

14a

Escoltarem l’audio dels 10 problemes tractats i intentem trobar un nexe comú a les solucions. La idea és arribar a

la conclusió que els problemes mai es solucionen amb violència, sinó amb diàleg.L’audio complet s’anirà penjant

cada dia a la web de l’escola per tal que les famílies els puguin escoltar i participar amb els seus comentaris a la web

o amb els seus fills/es.

A B . G.G. * 1,2,3,4,5,6,7,8,9

Observacions i escolta d’opinions dels alumnes

Graelles d’observació

53

11. CONCLUSIONS

Després de realitzar la programació, n’he tret vàries conclusions:

La primera conclusió és que, efectivament, els infants tenen sovint dificultats tant per

identificar i posar nom als seus sentiments com per a expressar-los. Per tant, és absolutament

necessari fer aquest treball amb els nens i nenes d’educació infantil.

En segon lloc, fer participar de manera activa les famílies, si bé requereix un gran

esforç d’organització i preparació, acaba essent una gran experiència per als mestres, per als

familiars i sobretot per als propis alumnes. Donat que es va explicar el funcionament del curs

abans de començar-lo, els famílies van poder organitzar-se per fer-nos saber els seus períodes

de vacances, horaris i disponibilitat per les activitats a l’aula, de manera que ha estat possible

adaptar-se perquè totes les famílies poguessin venir. En alguns casos en què no era possible

l’assistència del pare ni la mare, s’ha solucionat amb la participació d’altres familiars,

generalment avis. Segons ells mateixos han expressat, familiars han descobert aspectes de la

vida escolar que desconeixien, s’han vist més propers al centre i a les coses que s’hi fan, i

això els ha permès relacionar-se més i millor amb els seus fills/es.

Una altra conclusió és que queda molta feina per fer en el camp de les emocions, de la

resolució de conflictes, fet que ens ha portat com a centre a plantejar un projecte amb treballs

sobre aquest tema des de P3 fins a final de primària.

En definitiva, la conclusió principal és que actualment és imprescindible fer els infants

concsients dels sentiments, propis i dels altres, de les diferents maneres d’expressar-los, de la

diferència entre sentiment i comportament (hi ha comportaments incorrectes, no sentiments

incorrectes), de la millor manera de trobar la solució a un conflicte, és a dir, de dotar els

alumnes d’una bona educació emocional.

Per acabar, espero que els nens i nenes de totes les aules tinguin la oportunitat d’aprendre

a reconèixer i expressar les seves opinions i sentiments sense por ni vergonya, ja que és una

aina imprescindible per a un desenvolupament òptim de la personalitat.

54

12. BIBLIOGRFIA

- Decret 282/2006, de 4 de juliol, pel qual es regulael primer cicle de l’Educació Infantil.

- Decret 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments

del segon cicle de l’Educació Infantil.

- Instruccions inici de curs 2009-2010

- Curs de Tècnic en Educació Emocional Prisma Formació

- Curs de TDAH Prisma Formació

WEBGRAFIA

http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/index.php?module=P

%E0gines&func=display&pageid=5

http://www.xtec.es/~jruaix/Empatia/index.htm

http://es.calameo.com/read/000061285179e39420eaa

http://blocs.xtec.cat/emocionat/archives/category/cicle-infantil/que-es-valuos-per-als-infants-

mes-petits

http://www.xtec.es/centres/a8025812/coeducacio/projecte.htm

http://www.xtec.net/ceipsantcliment/propostatransversal/index.htm

55

Unitat 4: Jocs:

1. Demanarem que pensin del que se senten orgullosos en relació a diferents temes que

anirem nomenant. Els nens i nenes aniran contestant. “Estic orgullosa de ...” o “Em sento

orgullosa de”

Si algú no vol contestar no el forçarem.Alguns exemples:

1. Què és del que et sents orgullós perquè pots fer-ho tu sol?

2. Què és del que et sents orgullós de l’escola?

3. Què és del que et sents orgullós dels companys?

4. Què és del que et sents orgullós de la teva família?

5. Què és del que et sents orgullós perquè t’ha costat molt i finalment ho has aconseguit?

6. Hi ha alguna decisió que ha estat difícil de prendre i de la qual te’n sents orgullós?

7. Alguna cosa que heu trobat difícil, però que tot i així l’heu fet, us ha fet sentir orgullosos?

8. Hi ha alguna cosa que costa molt no fer-la, però que tot hi així no la feu, que us fa sentir

orgullosos?

9. Et sents orgullós d’alguna cosa que has fet amb les teves mans?

10. Et sents orgullós d’alguna cosa que has fet amb el teu cos?

11. Ets responsable d’alguna cosa i això et fa sentir orgullós?

12. Et sents orgullós d’haver sigut valent alguna vegada?

13. Has après alguna cosa que et fa fa sentir orgullós d’haver-la après?

14. Has ajudat mai algú i te n’has sentit orgullós?

15. Alguna vegada has fet alguna cosa per a que a la classe s’hi estigui millor i te´n sents

orgullós?

Haurà d’haver quedat clar el significat de “sentir-se orgullós” com a quelcom que ens fa sentir

bé, que ens satisfà.

5. La mestra anirà nomenant un seguit de qüestions. Qui s’hi senti identificat aixecarà la mà.

Exemples:

Que aixequin la mà tots els que

1. els agraden els gossos.

2. es maregen quan van en cotxe.

3. els agrada la sopa.

4. els agrada anar a dormit tard.

5. els agrada anar a la piscina.

56

6. els agrada portar gorra.

7. els agrada anar al dentista.

8. es prenen el xarop sense fer ganyotes.

9. fan guardiola.

10. es posen tristos quan han fet enfadar la mare.

11. els agrada tenir amics.

12. no els agrada que els facin mal.

13. no els agrada tenir por.

14. a vegades tenen mals somnis.

15. saben anar en bicicleta.

Deixarem temps per a què es mirin entre ells quan tenen la mà aixecada.

6. Exemples:

2. Els que els agrada més la primavera, que es posin en aquest cantó de la sala. Els que

prefereixen l’estiu, en aquest cantó. Els que els agrada més la tardor en aquest i els que

prefereixen l’hivern en aquest altre.

3. Els que els agrada més el dinar, que vinguin a aquest racó. Els que el agrada més el sopar, a

aquest altre i els que els agraden els dos àpats, que es col.loquin al mig.

4. Els que els agrada jugar sols, que vinguin aquí, els que els agrada més jugar acompanyats,

aquí i els que els agraden les dues coses, al mig.

5. Els que els agrada més llegir que escriure, que vagin al costat de la finestra. Els que els

agrada més escriure que llegir, que es posin al costat de la porta. Els que els agrada tant llegir

com escriure, que es posin al mig.

6. Els que prefereixen la platja a la muntanya ... els que prefereixen la muntanya a la platja,

els que els agrada els dos llocs.

7. Jugar amb ordinador o mirar la TV.

8. Dibuixar o pintar.

9. Futbol o basket.

10. El fred o la calor.

8. Creus que quan t’enfades, t’enfades amb raó?

Es veritat que tens una amiga, o un amic?

És veritat que no tens cap amic ni cap amiga?

És veritat que tens molts amics i amigues?

Vols ser un bon futbolista i ho ets?

57

Voldries ser un bon futbolista i no ho ets?

Voldries ser un bon futbolista i n’estàs aprenent?

Ets amiga, o amic dels mestres?

Ets amic, o amiga, d’algun, o d’alguna mestra?

És veritat que no ets gens amic de cap mestre?

Compte amb les preguntes en afirmatiu i/o en negatiu que poden comportar problemes de

comprensió. Caldrà que ens assegurem que tots ho entenen.

10. Com et sentiries si…

Proposta de situacions a plantejar:

1. Com et sentiries si et toqués la Loteria?

2. Com et sentiries sinó poguessis anar d’excusió perquè et posessis malalt?

3. Com et sentiries si el teu amic no et deixa les seves joguines?

4. Com et sentiries si dormissis molt poc?

5. Com et sentiries si ningú volgués jugar amb tu?

6. Com et sentiries si mai entenguessis els problemes de matamàtica?

7. Com et sentiries si et quedessis tancat a l’ascensor?

8. Com et sentiries si estessis a punt d’anar a Port Aventura?

9. Com et setiries si estessis a punt d’anar a que t’arrenquin un queixal?

10. Com et sentiries si al teu amic sempre li regalen més joguines que a tu?

11. Com et sentiries si estessis a punt de fer un concert davant de tots els pares de l’escola?

12. Com et sentires si el teu germà t’estés sempre empipant?

13. Com et sentiries si pensessis que no podries veure mai més el teu millor amic perquè se’n

va a viure a un altre país?

14. Com et sentiries si et tallessis amb unes tisores?

15. Com et sentiries si perdessis la teva joguina preferida?

16. Com et sentiries si no et regalessin el que tu vols pel teu aniversari?

17. Com et sentiries la primera vegada que anessis a una escola nova?

18. Com et sentiries si els pares et diguessin que et porten al cinema a veure la pel.lícula que

tu

vols?

19. Com et sentiries si haguessis fet un treball per l’escola molt ben fet?

20. Com et sentiries si et trobessis amb un llop, cara a cara?

21. Com et sentiries si tothom tingués (bicicleta, videoconsola, pilota, un gelat, etc) menys tu?

58

22. Com et sentiries si per fi has après una cosa que tu volies aprendre però que et costava

molt?

23. Com et sentiries si haguessis agafat, d’amagat, uns diners que els pares t’havien dit que no

agafessis?

24. Com et sentiries si t’adonessis que has estat portant el jersei al revés tot el dia sense

saberho?

25. Com et sentiries si haguessis fet un dibuix per regalar-l’hi a la mare, i a la mare li hagués

agradat molt?

Ho llegirem en veu alta, la mestra o algú altre de la classe, podem anar-ho intercalant.

Demanarem que en sentir cada frase pensin un moment, i aixequin la mà per explicar quin és

el sentiment que identifiquen. Podem demanar la resposta a diferents nens cada vegada o a

tots cada vegada si el nombre de participants no és molt nombrós. Farem que expliquin el

perquè se sentirien d’aquesta manera. Recordarem que no hi ha respostes bones o dolentes,

que tots els sentiments són bons.

Aquestes situacions també ens poden servir per fer Role-playing

59

60