Programació setembre / desembre 2014www.cineclubvic.com

Up

stre

am C

olo

r. S

hane

Car

ruth

(201

3)

Sessions de dimarts. 22h C 16 de setembre Borgman Alex van Warmerdam Holanda-Bèlgica, 2013

C 23 de setembre 4a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic Family Tour Liliana Torres Catalunya, 2013

F 30 de setembre Homenatge Eli Wallach El bueno, el feo y el malo Il buono, il brutto, il cattivo Sergio Leone Itàlia-Espanya-Alemanya, 1966

C 7 d’octubre 10.000 KM Carlos Marques-Marcet Catalunya-Espanya, 2014

F 14 d’octubre 25 aniversari Haz lo que debas Do the Right Thing Spike Lee EUA, 1989

C 21 d’octubre Dia Mundial de la Salut Mental Oh Boy Jan Ole Gerster Alemanya, 2012

C 28 d’octubre Per estrenar Joven y alocada Marialy Rivas Xile, 2012

C 4 de novembre De cavalls i homes Hross í oss Benedikt Erlingsson Islàndia-Alemanya-Noruega, 2013

C 11 de novembre Gangs of Wasseypur. Part 1 Anurag Kashyap Índia, 2012

C 18 de novembre Gangs of Wasseypur. Part 2 Anurag Kashyap Índia, 2012

F 25 de novembre Centenari Primera Guerra Mundial Capitán Conan Capitán Conan Bertrand Tavernier França, 1996

C 2 de desembre Upstream Color Shane Carruth EUA, 2013

F 9 de desembre Sessió especial Julius 2014 El hombre que mató a Liberty Valance The Man Who Shot Liberty Valance John Ford EUA, 1962

F 16 de desembre Centenari Primera Guerra Mundial Bon Nadal Joyeux Noël Christian Carion Fra-Al-Ang-Bel, 2005

Totes les pel·lícules es projectaran a l’Espai de Teatre i Cinema - ETC (Passeig de la Generalitat, 46 de Vic)

Sessions de dijous. 21h

Amb la presentació de l’abonament de Cineclub Vic tindreu un descompte a qualsevol sessió del Cinema Vigatà

Dia Mundial de

l’Alzheimer

18 de setembre

Nebraska Alexander Payne EUA, 2013

9 d’octubre

Vicente Ferrer Agustín Crespi Catalunya-Espanya, 2013

CF Tots Sants, tots dimonis

30 d’octubre

Thanatomorphose Éric Falardeau Canadà, 2012

22a Mostra Internacional de films de Dones de Barcelona 6 de novembre

Cataluña - Espanya Isona Passola Catalunya, 2009

11 de desembre

La lucha continua A luta continua

Raúl de la Fuente Espanya, 2014

C

Sessió Especial

F

CF

Nou país, nou cicle. Sí, volem cine, i sí, el volem en versió original.

La tardor arriba a Cineclub Vic com a El Corte Inglés, carregada de

novetats. Aquesta temporada es porta la ironia, present a sessions

de Cineclub tan trencadores com la faula Borgman, la crònica dels

pecats de joventut Joven y alocada i la relació més que estreta entre

humans i animals a De cavalls i homes. Viatjarem fins a l’Índia per

conèixer la saga familiar Gangs of Wasseypur, amb més corruptes per

metre quadrat que els bancs andorrans, i els que vulguin una cosa més

discreta i íntima, tenen peces tan sensibles com Family Tour, 10.000

KM, Oh Boy i Upstream Color. Els clàssics no passen mai de moda i

ens ho demostraran a Filmoteca boniques còpies en un vintage 35

mm: El bueno, el feo y el malo (homenatge Eli Wallach), Haz lo que

debas (25 aniversari de la seva estrena), El hombre que mató a Liberty

Valance (dins la setmana d’un Julius molt Fordià), i dos films sobre el

centenari de la Primera Guerra Mundial: Capitán Conan i Bon Nadal.

Alguns d’aquests films es projecten en col·laboració amb altres

entitats i associacions o amb la UVic-UCC. Aquestes sinergies encara

són més evidents durant les sessions de dijous, com la premiada

Nebraska, Vicente Ferrer, Cataluña-Espanya i La lucha continua. Pels

volts de Tots Sants veurem la terrorífica Thanatomorphose i és que, la

por, com podem veure en el dia a dia, no passa mai de moda.

I així, mentre cauen les fulles i canviem de país, us presentem aquesta

col·lecció cinematogràfica tardor-hivern de 2014.

Cineclub Vic

Totes les pel·lícules es projectaran a l’Espai de Teatre i Cinema - ETC a les 22hEntrada: 5 euros Socis: gratuïtServei de bar

Sessions de dimarts

Borgman (Jan Bijvoet) és un vagabund que viu sota terra. Un home amb el rostre impassible que apareix de cop i volta en una urbanització. Toca el timbre d’una casa i demana que el deixin dutxar, però li tanquen la porta als morros. Després d’insistir diverses vegades, l’amo de la casa gairebé l’agredeix. La seva dona se sent culpable i l’acull a la casa dels convidats.

Tot i haver estat comparada amb Funny Games, de Michael Haneke, i Canino, de Giorgos Lanthimos, Borgman és més propera a un conte de fades per a adults. Perseguits per la policia, Borgman i un grup de rodamons es converteixen en uns follets socials en la seva creuada contra les classes més benestants, podrides de diners però sense valors ni lògica. El film d’Alex van Warmerdam, vencedor del passat Festival de Sitges, és una sàtira sobre la lluita de classes. Inquietant i ma-lèvola, plena d’imatges suggeridores, que exerceix la lloable pràctica de plantejar més preguntes que respostes, i que fa l’espectador partícip de la seva original proposta. Alex van WarmerdamHaarlem, Holanda, 1952. Aquest artista multidisciplinari va estudiar pintura i dis-seny gràfic a Amsterdam. Entre els anys setanta i vuitanta va fundar, juntament amb el seu germà, dues companyies teatrals. Va debutar en el món del cinema amb diversos curtmetratges i el llarg Abel (1986), que va ser projectat a la Mostra de Venècia. De la seva filmografia, experimental i transgressora, destaquen també els films Little Tony (1998) i Grimm (2003).

16 de setembre. 22h Sessió núm. 1.168 |

Borgman

Alex van Warmerdam. Holanda-Bèlgica, 2013

Producció: Angel Films, Epidemic, Graniet Film BV. Guió: Alex van Warmerdam.

Fotografia: Tom Erisman. Música: Vincent van Warmerdam. Muntatge: Job ter Burg.

Durada: 113 min. Idioma: alemany-anglès. Intèrprets: Jan Bijvoet, Hadewych Minis,

Jeroen Perceval, Alex van Warmerdam, Sara Hjort Ditlevsen, Annet Malherbe.

Ser lluny pot ser més fàcil que ser a prop. Això és el que sent la Lili (Núria Gago) quan torna a casa dels pares a passar unes vacances després d’una temporada fora del país. La seva mare, hàbil manipuladora, l’arrossega a una ronda de visites familiars. El retrobament amb els parents i amics posa en evidència un bloqueig emocional que la Lili haurà de superar.

L’òpera prima de la jove directora i guionista Liliana Torres, que va passar la seva infància a Sant Bartomeu del Grau, és una comèdia naturalista de caràcter auto-biogràfic. La seva autèntica família apareix a la pantalla per narrar aquesta història i Núria Gago, l’única actriu professional del repartiment, interpreta a la mateixa directora. A través de la seva mirada descobrim la trama de relacions i conflictes familiars. La cantant de Vic Joana Serrat actua en el film i deixa l’aroma de la seva música evocadora, d’arrel folk. Amb estil intimista, Family Tour fa un viatge catàrtic al passat que té el regust agredolç de la pèrdua de la innocència

Liliana Torres Nascuda a Barcelona l’any 1980 va entrar en contacte amb el cinema al Centre d’Estudis Cinematogràfics de Catalunya. Més tard es va llicenciar en direcció cine-matogràfica a l’ESCAC i va completar la seva formació al Centro de Capacitación Cinematográfica de Mèxic. Després de vuit anys dirigint documentals per a pro-ductores mexicanes i dels Estats Units, torna a la seva ciutat natal per emprendre la producció de Family Tour.

En col·laboració amb el Museu del Ter de Manlleu dins dels actes de la 4a Mos-tra de Cinema Etnogràfic.Amb la presencia de la directora i l’equip del film.

Family Tour

Liliana Torres. Catalunya, 2013

Producció: Escándalo Films. Guió: Liliana Torres. Fotografia: Gris Jordana.

Música: Joana Serrat. Muntatge: Aina Calleja. Durada: 99 min. Idioma: català-castellà.

Intèrprets: Núria Gago, Antonia Expósito, Noemí Torres, Manuel Torres, Manuela

Jiménez, Manuel Expósito, Constancia Expósito.23 de setembre. 22h Sessió núm. 1.169

El bo, un genet sense nom (Clint Eastwood); el lleig, Tuco (Eli Wallach); i el do-lent, Sentencia (Lee Van Cleef) són tres personatges que, en plena Guerra Civil americana, s’enfronten per trobar un tresor amagat. Tres personatges que, en pa-raules del director “aglutinen tots els defectes de l’ésser humà”.

Tercera part de l’anomenada trilogia dels dòlars on, després de La muerte tenía un precio i Por un puñado de dólares, es tornen a reunir Sergio Leone a la direc-ció, Clint Eastwood com a protagonista i Ennio Morricone a la banda sonora. El resultat és un dels spaghetti western més importants i el que més ha calat en l’imaginari col·lectiu gràcies a la mítica banda sonora, uns personatges icònics i un grapat d’escenes antològiques. El tempo de la pel·lícula, els girs narratius, els llargs silencis seguits d’explosions de violència, els diàlegs..., tot plegat configura una pel·lícula de culte que podrem tornar a veure en pantalla gran i en una còpia immillorable. Aquest és, també, un dels treballs més coneguts popularment de l’actor Eli Wallach, que va morir el passat 24 de juny als 98 anys, deixant enrere més de 150 treballs interpretatius en cinema, televisió i teatre.

Sergio LeoneNascut el 1929 a Roma, als 20 anys comença a treballar com a actor, assistent de direcció i guionista. L’any 1960 debuta en la direcció amb El coloso de Rodas. As-soleix fama amb aquesta trilogia dels dòlars. Posteriorment filmà Hasta que llegó su hora, ¡Agáchate, maldito! (1971) i Érase una vez en América (1984). Va morir a Roma el 30 d’abril de 1989.

30 de setembre. 22h Homenatge Eli Wallach | Sant Jordi

El bueno, el feo y el maloIl buono, il brutto, il cattivo

Sergio Leone. Itàlia-Espanya-Alemanya, 1966

Producció: Produzioni Europee Associati, Arturo González Producciones

Cinematográficas. Guió: Sergio Leone, Agenore Incrocci, Furio Scarpelli i Luciano

Vincenzoni. Fotografia: Tonino Delli Colli. Música: Ennio Morricone. Muntatge:

Eugenio Alabiso, Nino Baragli. Durada: 161 min. Idioma: anglès.

Alex (Natalia Tena) i Sergi (David Verdaguer) son una parella que després d’anys de relació decideixen tenir un fill. Tot canvia quan a ella, fotògrafa, li ofereixen un any de residència artística a Los Angeles. La distància posarà a prova la relació.

Guanyadora de cinc premis, inclòs el de millor pel·lícula en el darrer festival de Màlaga, i del premi per la parella protagonista al festival d’Austin, el debut en el llargmetratge de Carlos Marquès-Marcet ha estat tota una sorpresa. Després d’un pla-seqüència de més de vint minuts, la narració passa a estar dominada per les noves tecnologies que serveixen a la parella per comunicar-se de Barcelona a Los Angeles durant l’any que hauran de viure separats. Tot un repte tant a nivell tècnic com interpretatiu a l’hora de planificar la pel·lícula, centrada en dues cases separades per 10.000 KM. El resultat final confirma el seu jove director com un dels talents més prometedors del cinema del nostre país.

Carlos Marques-Marcet Neix a Barcelona el 1983. Amunt i avall, el seu segon curt, va rebre el premi per a Joves creadors de l’Injuve. Amb el tercer va poder participar en un taller de cinema amb Victor Erice i Abbas Kiarostami al Talent Campus del festival de Berlín. Udols va ser triat per Cahiers du cinema com el millor curt del 2008. L’any següent realitza el documental De Pizarros i Atahualpas. Estudia a la UCLA de Los Angeles on farà nous curtmetratges premiats en diferents festivals i per l’Associació de Directors Americans. Amb 10.000 KM debuta en el llargmetratge de ficció.

10.000 KMCarlos Marques-Marcet. Catalunya-Espanya, 2014

Producció: Lastor Media, La Panda. Guió: Carlos Marques-Marcet i Clara Roquet.

Fotografia: Dagmar Weaver-Madsen. Muntatge: Juliana Montañés i Carlos Marques-

Marcet. Durada: 98 min. Idioma: castellà. Intèrprets: Natalia Tena, David Verdaguer.

7 d’octubre. 22h Sessió núm. 1.170

La vida quotidiana d’un humil i multiètnic barri de Brooklyn vista a través dels ulls d’en Mookie (Spike Lee), un afroamericà que treballa com a repartidor d’una pizzeria italoamericana. Durant una sola jornada del dia més calorós de l’any, les tensions de caire racista que provoquen alguns dels veïns fan que el barri es con-verteixi en una olla a pressió a punt d’explotar.

El racisme, el gran tema de l’obra de Spike Lee, sobretot a les seves primeres pel·lícules, es desplega aquí en el seu màxim esplendor. Agafem una petita comu-nitat amb veïns hispans, asiàtics, afroamericans, italoamericans, indis... Afegim-hi una forta dosi d’odi racista i observem què passa. Des del primer minut, amb els potentíssims títols de crèdit, Spike Lee ens posa en sintonia amb el to de la història que ens vol explicar. A partir d’aquí, el ritme anirà in crescendo. Això és Do the Right Thing, la pel·lícula que va llançar el seu director a la fama. Una lliçó de cinema plena d’escenes i personatges memorables.

Spike LeeNascut a Atlanta el 1957, Spike Lee és una figura essencial del cinema contempo-rani, amb una filmografia eclèctica, però caracteritzada per un component militant a favor dels drets dels afroamericans i contra el racisme, sovint amb resultats polèmics. Entre la seva extensa filmografia destaquen Nola Darling (1986), Do the Right Thing (1989), Mo’Better Blues (1990), Malcolm X (1992) i La última noche (2003).

Haz lo que debasDo the Right Thing

Spike Lee. EUA, 1989

Producció: 40 Acres & A Mule Filmworks. Guió: Spike Lee. Fotografia: Ernest R.

Dickerson. Música: Bill Lee. Muntatge: Barry Alexander Brown. Durada: 120 min.

Idioma: anglès. Intèrprets: Danny Aiello, Ossie Davis, Ruby Dee, John Turturro, Bill

Nunn, Giancarlo Esposito, Spike Lee, Richard Edson. 14 d’octubre. 22h 25 aniversari

Niko Fisher (Tom Schilling) té uns trenta anys i és un somiador empedreït. El seu caràcter, segons el psiquiatre, és “emocionalment inestable”. Durant 24 hores, aquest antiheroi vagareja per Berlín a la recerca d’alguna resposta al seu naufragi existencial.

Oh Boy ha estat el brillant debut a la direcció del cineasta alemany Jan Ole Gers-ter. La magnífica fotografia en blanc i negre amb què seguim les anades i vingu-des del protagonista per la gran ciutat, sobretot en les escenes nocturnes, té com a referència evident la Nouvelle Vague i, en concret, l’obra de Truffaut o la de Malle, amb un ús similar de la música de jazz per recrear ambients i situacions. Gerster aconsegueix atrapar l’espectador en una atmosfera inquietant amb pinzellades d’humor absurd.

Jan Ole GersterVa néixer a Hagen (antiga RDA) l’any 1978. En acabar els estudis, es va instal·lar a Berlín per fer unes pràctiques a la productora X Filme. Mig any més tard, treballa d’assistent del director Wolfgang Becker en el rodatge de Good Bye, Lenin! (2003) i comença a estudiar direcció i realització a l’Acadèmia Alemanya de Cine de Berlín. A partir del 2010 escriu el guió i prepara el projecte d’Oh Boy, que serà la gran sorpresa del cine alemany de 2012. L’any següent, el director recull els premis principals dels German Film Awards, un fet insòlit per a un debutant.

Sessió programada en col·laboració amb la Fundació Centre Mèdic Psicopeda-gògic d’Osona dins del programa d’actes amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental (10 octubre).

Oh Boy Jan Ole Gerster. Alemanya, 2012

Producció: Schiwago Film, Chromosom Filmproduktion, Hessischer Rundfunk.

Guió: Jan Ole Gerster. Fotografia: Philipp Kirsamer. Música: Cherilyn MacNeil, The

Major Minors. Muntatge: Anja Siemens. Durada: 83 min. Idioma: alemany-anglès.

Intèrprets: Tom Schilling, Katharina Schüttler, Justus von Dohnányi, Ulrich Noethen,

Andreas Schröders, Katharina Hauck.

21 d’octubre. 22h Sessió núm. 1.171

Daniela (Alicia Rodríguez) és una noia de 17 anys, crescuda en el si d’una família estrictament evangèlica. Assetjada per la culpabilitat cristiana, intentarà seguir el camí correcte, però en el seu camí cap a la redempció es trobarà amb un obstacle devastador: el seu primer amor homosexual.

Joven y alocada es basa en el blog de l’adolescent xilena Camila Gutiérrez. La directora del film, Marialy Rivas, va quedar captivada per la combinació de re-lats sexuals amb d’altres de caire gairebé infantil i va voler traslladar al cinema aquest xoc entre la rebel·lió juvenil i la sobreprotecció social. El resultat és una abstracció del que suposa la comunicació a Internet per als adolescents: un viat-ge ple d’estímuls, que combina tot tipus d’emocions, formats i estructures. Se-xual, divertit, provocador, però també il·lustratiu d’una part de la societat actual. L’experiment ha funcionat i va aconseguir el premi a millor guió a Sundance, va resultar un impacte a la Secció Generation de la Berlinale i va obtenir el premi del públic al REC de Tarragona.

Marialy RivasDirectora de cinema i guionista, va començar a estudiar a l’Escola de Cinema de Xile, però ho va deixar al tercer curs. L’any 1996 va dirigir el curt Desde siempre. Posteriorment va estudiar a Nova York i va realitzar el curt Smog. El 2010 presenta el curt Blokes i el 2012 realitza el seu primer llarg, Joven y alocada. El premi de Sundance li ha permès dirigir el seu segon llarg, La princesa.

28 d’octubre. 22h S. Núm 1.172 / Per estrenar

Joven y alocadaMarialy Rivas. Xile, 2012

Producció: Fabula. Guió: Marialy Rivas, Pedro Peirano, Sebastián Sepúlveda, Camila

Gutiérrez. Fotografia: Sergio Armstrong. Muntatge: Andrea Chignoli, Sebastián

Sepúlveda. Durada: 96 min. Idioma: castellà. Intèrprets: Alicia Rodríguez, Aline

Küppenheim, María Gracia Omegna, Felipe Pinto, Alejandro Goic, Ingrid Isensee, Tomás

de Pablo, Pablo Krögh.

Els cavalls i els homes transiten amb paritat per aquesta pel·lícula, tots ells són pro-tagonistes d’una delícia islandesa dividida en sis històries creuades ambientades a la dècada dels 60 en una zona rural de l’illa. Hi tenen cabuda l’humor negre, el drama, el surrealisme i el romanticisme. La relació entre homes i cavalls no havia estat mostrada mai amb tanta naturalitat i complicitat com en aquest film.

Vencedora de la secció Nous Directors del Festival de San Sebastian, De Cavalls i Homes és una pel·lícula única. És un quadre extravagant farcit d’anècdotes on se’ns mostra la forma de viure i actuar d’un lloc inhòspit, on la relació entre homes i animals, lluny de l’efecte dominador-dominat recau en la integració més natural i senzilla. El microcosmos a què ens acosta el director Benedikt Erlingsson té una poesia innata, resultat dels costums i el romanticisme d’un lloc llunyà, de paisatges bellíssims i estranys. Cal destacar l’absència gairebé total de diàlegs. És un film narrat a través de les accions, amb gestos, mirades i composicions de càmera que converteixen aquesta opera prima en tota una experiència lírica.

Benedikt ErlingssonNascut el 31 de maig de 1969 a Islàndia, és un actor molt popular al seu país i als circuits televisius anglosaxons. Ha participat a les sèries Circledrawers (2009) i Heimsendir (2011) i ha debutat en la direcció de llargmetratges amb De cavalls i homes, pel·lícula que ha viscut un triomfal periple pels festivals internacionals més importants i que va representar Islàndia en els Oscar d’aquest any.

De cavalls i homesHross í oss

Benedikt Erlingsson. Islàndia-Alemanya-Noruega, 2013

Producció: Filmhuset Gruppen, Leiknar Myndi. Guió: Benedikt Erlingsson.

Fotografia: Bergsteinn Björgúlfsson. Música: David Thor Jonsson. Muntatge: David

Alexander Corno. Durada: 81 min. Idioma: islandès-anglès. Intèrprets: Ingvar Eggert

Sigurðsson, Charlotte Bøving, Helgi Björnsson, Sigríður María Egilsdóttir.4 de novembre. 22h Sessió núm. 1.173

Shahid Khan i Sultana Daku pertanyen a dues bandes que es dediquen a assaltar trens britànics durant els últims dies de l’Índia colonial. Però Shahid haurà de fugir i acabarà treballant en una mina de carbó propietat de Daku, el seu rival. Uns anys més tard, el seu fill Sardar Khan es compromet a restaurar l’honor de la família.

El realitzador Anurag Kashyap va rodar Gangs of Wasseypur com una sola pel·lícula de 319 minuts que es va projectar en forma de Premiere al festival de Cannes. Com que cap cinema indi volia projectar pel·lícules de més de cinc hores, es va dividir en dues parts. No obstant això, les dues pel·lícules s’han d’entendre com un sol producte separat únicament per motius de durada.

La nova fornada de directors indis que fugen dels films Bollywood clàssics i apos-ten per un cine d’autor, contundent i atrevit, té en el díptic Gangs of Wasseypur la seva millor carta de presentació. Comparada amb El Padrí, de Coppola, aquesta saga familiar delictiva esdevé un fresc que repassa la història de l’Índia des del 1941 fins als nostres dies a través d’aquesta família d’homes violents i arrelats a l’honor. El pas del temps, lluny de curar-ho tot, és un detonador que aprofundeix les conspiracions familiars, accentua les enveges i envileix les persones.

11 de novembre. 22h Sessió núm. 1.174 Per estrenar

Gangs of Wasseypur Part 1

Anurag Kashyap. Índia, 2012

Producció: Jar Pictures, AKFPL, Bohra Bros Productions. Guió: Akhilesh Jaiswal,

Anurag Kashyap, Sachin K. Ladia, Zeishan Quadri. Fotografia: Rajeev Ravi. Música:

Sneha Khanwalkar. Muntatge: Shweta Venkat. Durada: 159 min. Idioma: hindi.

Intèrprets: Manoj Bajpai, Richa Chadda, Nawazuddin Siddiqui, Tigmanshu Dhulia.

L’acció se situa immediatament després de la primera part. El pas dels anys no ha fet més que arrelar la lluita entre els dos clans familiars. Dècades després dels fets inicials, serà Faizal Khan (Nawazuddin Siddiqui), qui prendrà el relleu per rentar el nom (i la sang) de la seva família.

El segon acte d’aquest fresc sociocultural de la història recent de l’Índia abar-ca des del 1990 fins al 2009, potenciant encara més les virtuts de la primera part: excel·lent dibuix de personatges, genialitat narrativa i una posada en escena digna dels mestres del cine d’acció política dels setanta. Cal destacar la feina d’ambientació, que situa l’espectador en cada període gràcies al vestuari i, sobre-tot, l’attrezzo, amb cartells de pel·lícules Bollywood que empaperen les façanes de tots els edificis.

Anurag KashyapNascut el 1972, aquest productor, guionista i director indi s’ha convertit en el gran renovador del cinema independent del país del Bollywood. El seu film del 2004 Black Friday ja destacava el seu talent i compromís amb el cinema més activista: relatava els fets ocorreguts durant els atemptats a Mumbai del 1993. Coguionista d’Agua i director de més de deu films sobresurt, malgrat la seva joventut, pel coneixement del llenguatge cinematogràfic i per posar la passió pels clàssics al servei d’un cinema coratjós i renovador.

Gangs of Wasseypur Part 2

Anurag Kashyap. Índia, 2012

Producció: Jar Pictures, AKFPL, Bohra Bros Productions. Guió: Akhilesh Jaiswal,

Anurag Kashyap, Sachin K. Ladia, Zeishan Quadri. Fotografia: Rajeev Ravi. Música:

Sneha Khanwalkar. Muntatge: Shweta Venkat. Durada: 158 min. Idioma: hindi.

Intèrprets: Nawazuddin Siddiqui, Huma Qureshi, Richa Chadda, Pankaj Tripathi.

18 de novembre. 22h Sessió núm. 1.175

A finals de la Primera Guerra Mundial, el capità Conan (Philippe Torreton) coman-da una unitat al front de Bulgària formada per 50 homes reclutats a les presons per redimir-se lluitant. Els seus mètodes de lluita s’aparten de l’ortodòxia militar i provoquen problemes amb els comandaments.

La majoria de films dedicats a la Primera Guerra Mundial estan ubicats en la guerra de trinxeres al front francès deixant de banda altres indrets. Aquesta adaptació de la novel·la homònima de Roger Vercel defuig totalment la glorificació heroi-ca i mostra una visió molt crítica de l’estructura militar, amb uns comandaments sense escrúpols i més pendents de satisfer les seves necessitats que les dels seus subordinats. Bertrand Tavernier ens mostra la cara fosca de la grandeur de França amb una obra desencantada i devastadora sobre el primer conflicte global, guanyadora dels premis Cesar al millor director i al millor actor Bertrand Tavernier Va néixer a Lió el 1945. Va ser crític cinematogràfic i va rodar dos curts fins que el 1974 va debutar en la direcció adaptant la novel·la de Simenon El relojero de Saint-Paul. A partir d’aquest moment ha desenvolupat una interessant filmografia dominada pels temes de consciencia social amb títols com El juez y el asesino, Un domingo en el campo, Round Midnight o Hoy empieza todo. Dos d’ells tracten sobre la Primera Guerra Mundial: La vida y nada más i Capitán Conan.

En col·laboració amb la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya dins del programa d’activitats entorn el centenari de la Primera Guerra Mundial (octubre 2014).

Capitán ConanCapitaine Conan

Bertrand Tavernier. França, 1996

Producció: Canal+, Les Films Alain Sarde, Little Bear. Guió: Jean Cosmos i Bertrand

Tavernier a partir de la novel·la de Roger Vercel. Fotografia: Alain Choquart. Música:

Oswald d’Andrea. Muntatge: Luce Grunenwaldt. Durada: 129 min. Idioma: francès.

Intèrprets: Philippe Torreton, Samuel Le Bihan, Bernard Le Coq, François Berléand. 25 de novembre. 22h

Un home i una dona que ha patit un segrest es troben en un moment en què tots dos semblen haver perdut l’equilibri de les seves vides. Encara no ho saben, però comparteixen moltes similituds. Tots dos buscaran un lloc on poder-se reconstruir.

Qualsevol intent d’explicar una pel·lícula com Upstream Color es quedarà curt davant de la seva capacitat per sorprendre, la seva complexa construcció narrativa i la desbordant imaginació que impregna tota la cinta. Nou anys després de la críptica Primer, el seu director, Shane Carruth, torna a reformular la ciència-ficció mirant-la de ben a prop, sense espectacles pirotècnics. El resultat és igualment estimulant i desconcertant que Primer, però per raons totalment diferents. Un trencaclosques filosòfic, amorós i existencial que posarà a prova la nostra capaci-tat analítica, però que, alhora, suposa una bella i tendra història humana.

Shane Carruth Myrtle Beach, Carolina del Sud, 1972. Va ser professor de matemàtiques, enginyer i desenvolupador de simuladors de vol abans de fer-se director de cinema. La seva primera pel·lícula va ser Primer, dirigida, escrita, interpretada i fotografiada per ell mateix, que també va composar la banda sonora. A Sundance es va emportar el premi del Gran Jurat. El seu segon i esperat film, Upstream Color, va tornar a triomfar a Sundance i va guanyar el premi a millor director novell al Festival de Sitges.

Upstream Color

Shane Carruth. EUA, 2013

Producció: erbp. Guió: : Shane Carruth. Fotografia: Shane Carruth. Música: Shane

Carruth. Muntatge: Shane Carruth i David Lowery. Durada: 96 min. Idioma: anglès.

Intèrprets: Amy Seimetz. Shane Carruth, Andrew Sensenig, Thiago Martins, Myles

McGee. 2 de desembre. 22h Sessió núm. 1.176

El senador Stoddar (James Stewart) i la seva dona (Vera Miles) arriben a Shin-bone per assistir al funeral de Tom Doniphon (John Wayne). Un periodista voldrà saber quina relació tenien amb el difunt.

En plena maduresa creativa, John Ford va realitzar amb aquesta pel·lícula una profunda reflexió sobre els orígens de les llegendes i l’enfrontament entre un món en decadència i l’arribada de la civilització moderna. Estructurada entorn d’un llarg flashback, la narració focalitza aquesta lluita en la figura d’un pistoler sense escrúpols que humilia el jove advocat arribat de l’est, amb el nexe d’unió entre tots dos representat per Doniphon, un dels membres més respectats de la comunitat. Amb un magnífic guió, una fotografia magistral i un treball esplèndid de tots els actors, la pel·lícula està considerada amb tot mereixement com una de les obres mestres del western, plena de lirisme i moments antològics, però també d’una forta càrrega crepuscular.

John FordDe nom real Sean Aloysius O’Fearna, va néixer a Cape Elizabeth el 1895. Quan tenia 18 anys va anar a Hollywood per reunir-se amb el seu germà, actor i director. Allà va realitzar diverses feines fins que el 1917 comença una una carrera cabdal dins la història del cinema, farcida d’obres mestres com La diligencia, Las uvas de la ira, Centauros del desierto o El hombre tranquilo. Guanyador de quatre premis Oscar i molt respectat dins de la indústria cinematogràfica, va morir el 31 d’agost de 1973 a Califòrnia.

El hombre que mató a Liberty ValanceThe Man Who Shot Liberty Valance

John Ford. EUA, 1962

Producció: Paramount Pictures. Guió: James Warner Bellah, Willis Goldbeck.

Fotografia: William H. Clothier. Música: Cyril J. Mockridge. Durada: 123 min. 9 de desembre. 22h Sessió especial Julius 2014

Basada en fets reals, la nit de Nadal de l’any 1914, durant la Primera Guerra Mun-dial, els soldats alemanys van confraternitzar amb els francesos i escocesos apro-fitant una treva en les hostilitats.

Tanquem aquest minicicle sobre la Primera Guerra Mundial amb aquesta copro-ducció europea dirigida per Christian Carion l’any 2005. Aquest projecte va co-mençar a prendre forma quan el director va llegir els fets del Nadal de 1914 en un llibre sobre la guerra. A partir d’un exhaustiu treball recopilatori en els arxius fran-cesos, britànics i alemanys va construir una història coral que aplega personatges reals, amb altres de ficticis. Combinant aquests elements amb l’admiració pel film La gran ilusión, de Renoir, construeix un al·legat antibel·licista sobre la brutalitat de la guerra amb un to de comèdia que suavitza els fets. La pel·lícula va guanyar el premi Fipresci del festival de Valladolid i va ser nominada a l’Oscar.

Christian Carion 1983, Cambrai, Nord de França. Intenta debutar en el llarg amb Bon Nadal, però abans dirigeix La chica de París, nominada al Cèsar i que li atorga un prestigi in-ternacional. Això li permet finalment realitzar Bon Nadal, un projecte que ha anat madurant durant 12 anys. El 2009 dirigeix El caso Farewell protagonitzada per Emir Kusturica.

En col·laboració amb la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya dins del programa d’activitats entorn el centenari de la Primera Guerra Mundial (octubre 2014).

Bon NadalJoyeux Noël

Christian Carion. Fra-Al-Ang-Bel, 2005

Producció: Nord-Ouest Productions, Senator Film Produktion, Bureau. Guió: Christian

Carion. Fotografia: Walther van den Ende. Música: Philippe Rombi. Muntatge: Judith

Rivière Kawa, Andrea Sedlácková. Durada: 116 min. Idioma: francès-alemany-anglès.

Intèrprets: Diane Kruger, Natalie Dessay, Benno Fürmann, Rolando Villazón. 16 de desembre. 22h

Totes les pel·lícules es projectaran a l’Espai de Teatre i Cinema - ETC a les 21hEntrada: 3 eurosServei de Bar

Sessions de dijous

Sessió especial

NebraskaAlexander Payne. EUA, 2013

Producció: Paramount Vantage, FilmNation Entertainment, Blue Lake Media Fund.

Guió: Bob Nelson. Fotografia: Phedon Papamichael. Música: Mark Orton. Muntatge: Kevin Tent. Durada: 115 min. Idioma: anglès. Intèrprets: : Bruce Dern, Will Forte, June Squibb, Bob Odenkirk, Stacy Keach, Rance Howard, Devin Ratray, Angela McEwan.

En Woody Grant (Bruce Dern), un ancià amb símptomes de demència, rep un correu on li comuniquen que ha guanyat un premi milionari. Decidit a cobrar-lo, obliga el seu fill David (Will Forte) a acompanyar-lo fins a Nebraska.

Dolça i encantadora, Nebraska és una de les grans pel·lícules de la temporada. Ha estat nominada als Oscar, als Globus d’Or i va guanyar el premi a millor actor al Festival de Cannes. Bruce Dern ens ofereix aquí una de les millors interpretacions de la seva carrera. El realitzador Alexander Payne combina la prosa més conven-cional, la de la road movie, amb la poesia de les seves imatges i la majestuositat de les interpretacions. Tot embolcallat en un artístic blanc i negre de posat tràgic que amaga una comèdia carregada d’ironia i amb escenes d’autèntica bogeria.

Alexander PayneDirector, productor i guionista nascut a Omaha, Nebraska, el 1961. Va estudiar cinema a la UCLA Film School. La seva tesi universitària es va projectar al festival de Sundance, el que li va permetre acostar-se a Miramax i dirigir el seu primer llarg: Citizen Ruth (1996). Posteriorment ha dirigit Election (1999), A propósito de Schmidt (2002), Entre copas (2004) i Los descendientes (2011). Una brillant fil-mografia que l’ha situat com un dels directors més respectats de l’actual cinema independent nord-americà.

En col·laboració amb l’Associació de Familiars i Malalts d’Alzheimer d’Osona (AFMADO) dins dels actes del Dia Mundial de l’Alzheimer del 21 de setembre. Presentació i posterior debat amb el Dr. Francesc Escàbia.

18 de setembre. 21h Dia Mundial de l’Alzheimer

L’any 1969 el jesuita català Vicenç Ferrer (Imanol Arias) torna a l’Índia gairebé d’amagat després d’un exili forçat a Espanya per haver provocar la ira de di-versos sectors. Als seus cinquanta anys, i acompanyat per un reduït grup de col·laboradors, el sacerdot torna a un país que sent com a propi per combatre-hi la pobresa.

Vicente Ferrer narra els últims 30 anys de vida de Ferrer, quan ja era conegut com “el sant de Mammad”. La pel·lícula té una gran voluntat divulgativa i humana a l’hora de mostrar la figura d’un home que creia que es podia aconseguir un món millor per a tothom i que apostava per l’acció com a mètode per acabar amb les desigualtats. Així va transformar la terra d’Annantpur, un districte desèrtic de l’Índia, en un paisatge fèrtil i productiu. Com no podia ser d’una altra manera, la pel·lícula se centra en la seva trajectòria, però també en el seu llegat. Per això és igualment important la mirada de la seva dona, Anne Perry: companya, sòcia i hereva de la fundació que porta el nom del seu marit.

Agustín CrespiNascut a Madrid el 1959, desenvolupa gran part de la seva carrera professional com a director i realitzador de ficció televisiva. En la seva trajectòria hi trobem bona part de les sèries més populars dels úl-tims 20 anys. Els anys 90 va treballar en Los ladrones van a la oficina i Querido maestro. Des del 2002 ha estat director de Cuéntame cómo pasó.

Pel·lícula programada en col·laboració amb la Fundació Vicente Ferrer. Presentació i posterior debat a càrrec de Lancy Dodem, primer nen apadrinat per la Fundació.

9 d’octubre. 21h

Vicente Ferrer

Agustín Crespi. Catalunya-Espanya, 2013

Producció: Grupo Ganga Producciones S.L., Televisió de Catalunya (TV3), Televisión

Española (TVE). Guió: Patrick Buckley, Ignacio del Moral, David Planell. Fotografia:

Tote Trenas. Música: Francesc Gener. Muntatge: José Ares. Durada: 107 min. Idioma:

Castellà. Intèrprets: Imanol Arias, Aida Folch, Carles Canut, Alba Flores, Sunny Singh.

ThanatomorphoseÉric Falardeau. Canadà, 2012

Producció: Black Flag Pictures, ThanatoFilms. Guió: Éric Falardeau. Fotografia: Benoît Lemire. Muntatge: Benoît Lemire. Durada: 100 min. Idioma: anglès. Intèrprets: Émile Beaudry, Eryka Cantieri, Roch-Denis Gagnon, Simon Laperrière, Pat Lemaire, Karine Picard, Kayden Rose.

La Laura és una noia jove amb una vida infeliç. Després d’una nit en què el seu xicot abusa d’ella sexualment, s’adona que li comencen a sortir marques per tot el cos. Primer ho relaciona amb la brutalitat exercida per la seva parella, però aviat descobrirà que el seu cos s’està podrint, en vida.

Premi a la Millor pel·lícula al XXXI Festival de Cine de Terror de Molins de Rei, és una d’aquelles obres que apareixen cada cert temps amb l’etiqueta de “la pel·lícula més extrema mai rodada” i que esdevenen objecte de culte immediat. Pensàvem que la pel·lícula més extrema s’havia de projectar pels volts de Tots Sants a Cineclub i no només per la seva brutalitat, sinó també per la seva qualitat. Éric Falardeau ens presenta una crònica de l’autodestrucció a través d’una de les metàfores més bèsties que hem vist al cinema. Ho fa amb sentit i no gaire sensibilitat, amb un producte underground basat en el Tractat de la desesperació de Søren Kierkegaard i mostrant, amb detall malaltís, aquesta crònica purulenta.

Éric FalardeauAmb un màster en direcció cinematogràfica sota el braç, i després de fer una tesi sobre fluids corporals, gore i porno, va començar a rodar curtmetratges com La petite mort o Crépuscle on ja es reflectia la seva obsessió per la destrucció física i emocional. Projectats i premiats a festivals d’arreu del món, aquests curts li van obrir les portes al finançament de Thanatomorphose.

30 d’octubre. 21h Tots Sants, tots dimonis

Un ampli ventall de personalitats de la societat civil reflexionen sobre les relacions entre Catalunya i Espanya. Aspectes crucials com la llengua, les infraestructures o l’autodeterminació són abordats des de diferents punts de vista i sense cap restricció.

Isona Passola va dirigir aquest documental, inspirant-se en La Pelota Vasca de Julio Medem. L’eix vertebrador del film està format per entrevistes a gent de totes les tendències. Tots ells expressen la seva opinió, analitzen noves i velles idees, sacsegen prejudicis i fan trontollar alguns mites. Un bon exercici de debat respec-tuós i plural, més necessari que mai ara que el futur del nostre país truca a la porta.

Isona PassolaNascuda a Barcelona, el 1992 funda Massa d’Or Produccions, empresa que ha pro-duït un bon nombre de llargmetratges, documentals i TV movies. En el camp de la fic-ció destaquem Els de davant (1993), de J.Garay, o la triomfadora dels Premios Goya Pa negre (2010), d’A. Villaronga. En el gènere documental és remarcable De nens (2003), de Joaquim Jordà. El 2009 debuta a la direcció amb Cataluña-Espanya, documental polèmic que ha tingut continuació temàtica a L’endemà (2013).

Sessió programada conjuntament amb VicDones-SIAD Osona. Documental in-clòs en el programa itinerant dedicat a les cineastes catalanes en el marc de la 22a Mostra Internacional de films de Dones de Barcelona. Col·laboren Dipu-tació de Barcelona i Fundació SGAE. Amb el suport a la difusió de l’Acadèmia del Cinema Català

6 de novembre. 21h

Cataluña - EspanyaIsona Passola. Catalunya, 2009

Producció: Massa d’Or Produccions, Televisió de Catalunya (TV3). Guió: Isona Passola, Joan Dolç. Fotografia: Carles Mestres. Música: Serge Lopez, Jaume Riera. Muntatge: Joan Dolç. Durada: 77 min. Idioma: català-castellà. Intervenen: Luis María Ansón, Germà Bel, Alain Berset, Albert Boadella, Iñaki Gabilondo, Josep Fontana, Agustí Colomines.

La lucha continua A luta continua

Raúl de la Fuente. Espanya, 2014

Producció: JAmaia RemÍrez i medicusmundi. Fotografia: Raúl de la Fuente. Música:

Mikel Salas. Muntatge: Raúl de la Fuente. Durada: 40 min. Idioma: portuguès, anglès.

Documental.

Mozambic és un país que atrau l’atenció de la cooperació i les empreses. Tots pre-diquen nobles intencions per millorar la salut de la població però, de vegades, les estratègies d’ajuda no sempre s’encaminen en la mateixa direcció. A luta continua repassa els avenços, desafiaments i dificultats a l’hora de construir un sistema de salut per a tots en un país cada dia més desigual.

A luta continua és un documental produït per Medicus Mundi i Kanaki Films i realitzat per Raúl de la Fuente que mostra la realitat de Mozambic que, des de la seva independència el 1975, és un país en canvi constant en el qual fixen la mi-rada tota mena d’interessos i voluntats. L’objectiu és contribuir a la reflexió sobre la necessitat de construir una visió comuna entre el govern, la societat civil i els donants sobre quin és el model de salut que Mozambic necessita, de manera que es compleixi el somni d’Alma Ata d’una “salut per a tothom”.

Raúl de la FuenteIruña, 1974. Realitzador, director i guionista de cinema i televisió des del 1996. Després de treballar en diverses empreses de producció audiovisual, funda Ka-naki Films per donar sortida als seus propis projectes. És director i guionista del premiat documental Nömadak Tx i el recent guanyador del Goya al millor curt do-cumental per Minerita. Actualment està treballant en el llarg Un día más con vida, basat en l’obra de Ryszard Kapuscinski

Pel·lícula programada en col·laboració amb el Consell Local de Cooperació de Vic. Presentació i posterior debat a càrrec de Medicus Mundi.

11 de desembre. 21h

.

Festival

JULIUS2014

Em dic John Ford i faigpel·lícules de l’oest

CONCURS DE CURTMETRATGESVic, del 9 al 14 de desembre

Més informació:festivaljulius.comfacebook.com/festivaljulius

Inscripcions fi ns el 31 d’octubre

BUTLLETA: ALTA SOCI

COGNOMS .......................................................................................................................................................................................................NOM ..........................................................................................................

ADREÇA ................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

C. P. ................................................................................................. POBLACIÓ ...................................................................................................................................................................................................................

TEL / MÒBIL ......................................................................................................... E-MAIL ..........................................................................................................................................................................................

He decidit inscriure’m com a soci d’aquesta entitat, i vull domiciliar el pagament de les quotessemestrals de 20,00 € al compte bancari que indico a continuació:

Signatura del Soci

Data:.....................................................................................................................................................................

Apartat de Correus núm. 9108500 VICinfo@cineclubvic.com

www.cineclubvic.com

.

Enviar la butlleta amb totes les dades a l’adreça: Cine Club Vic Ap. Correus nº 91 / 08500 VIC

Podeu entregar-la abans de cada sessió a l’espai ETC. Passeig de la Generalitat, 46 de Vic.

La renovació anual del títol de soci serà automàtica sempre que no es comuniqui el contrari.

Els socis tenen accés gratuït a les sessions de dimarts.

Descompte a qualsevol sessió del

Cinema Vigatà

Descompte a les activitats de L’Orfeó

EntitatCodiIban

Núm. compte corrent completCodipaís Oficina D.C.B. Núm. de compte

E S

Espai de Teatre i Cinema – ETC. Passeig de la Generalitat, 46 de Vic

Textos: Quim Crusellas, Toni Carmona, Joan Puigdollers, Sergi Calle, Xevi Dominguez . Correcció: Miquel Tuneu. Producció: Sergi Calle. Impremta: Daví-Vic