CAT

PVP 2

SALUTACIONS 02

HOSPES AVE 03

ENGUANY CELEBREM 05

COLLEEN McCULLOUGH 05In Memoriam

AUGUST. UNA CIVILITZACI MEDITERRNIA 07La commemoraci del bimillenari de la mort del primer emperador al festival Tarraco Viva 2014 - 2015

AUGUST, UN PERSONATGE ENORME ICONTRADICTORI 13Lemperador vist per diversos historiadors LA PROCESS DE LARA PACIS 15Un relat poltic de la Roma dAugust

MIRADES AL FESTIVAL 19El fotgraf convidat: Gabriella Nonino

LART DE MANAR 31Res gestae Divi Augusti. Les memries poltiques dun gover-nant rom

EL PUNY DE ROMA 37El puny de lemperador La professionalitzaci de les legions dAugust

EL PLAER, LES ARTS, LA DIVERSI 43Studio Un paisatgista de lpoca dAugust

EL MS ENLL 49Romana religio Una societat profundament religiosa i prctica

VIURE AL DIA 55La casa dAugust Com el prncep es va apropiar de la zona residencial ms prestigiosa de la ciutat

ESPAI DE TROBADA 615 fires de divulgaci histrica romana: Roma als museus del mn, Forum Tarraco, Artifex, Taberna Libraria i Nundinae

HISTRIA EN IMATGES 67Divulgaci histrica audiovisual

MUSEUS 715 museus directament implicats amb el festival

DILEGS AMB LA HISTRIA 77Debat al voltant del llegat dAugust

ELS ACTES DEL FESTIVAL AMB DETALL 81

NDEX DELS ACTES SEGONS FORMATS 112

LA PROGRAMACI DELS ESPAIS 114

SERVEI DATENCI AL VISITANT 125Hospes Ave Accs i entrada a les activitats En cas de pluja Els espais del festival: mapa de localitzacions

INFORMACIONS DINTERS . . . . . . . . . . . .131Contactes Museus Empreses de guiatge Tarraco Viva al teu mbil Plats de recreaci romana

CRDITS 135Agraments i entitats collaboradores

SUMARI

JOSEP FLIX BALLESTEROSAlcalde de Tarragona

Un any ms, i ja en fa disset, el festival Tarraco Viva ens dur cap a les arrels de la nostra cultura i civilitzaci Un passeig per la histria de la m duna programaci molt mplia en la qual podrem saber, conixer, sentir i emoci-onar-nos amb personatges histrics com August, Lvia, Virgili i molts altres

El festival s, a la meva manera dentendre, una autntica universitat popular Un festival cultural que pretn donar eines de reflexi i comprensi de la nostra realitat com a ciutadans i com a societat Aquesta s la gran importn-cia, per damunt daltres, de la cultura

Ledici denguany significa tamb un pas ms en la direc-ci duna fita especialment important per a la nostra ciu-

tat i en general per a tot el nostre territori; lorganitzaci dels Jocs del Mediterrani 2017 Efectivament, i a banda de la importncia esportiva i comunicativa que aquest es-deveniment tindr per a Tarragona, estem preparant una programaci cultural especial que acompanyar la matei-xa celebraci dels jocs

Una part essencial en aquesta programaci cultural se centrar en la divulgaci del nostre patrimoni histric i, en aquest marc, el festival Tarraco Viva tindr una espe-cial rellevncia Avui, per, deixeu-me noms recoma-nar-vos que gaudiu del festival i de la nostra ciutat

Sigueu benvinguts a Tarragona, la ciutat de la Histria

BEGOA FLORIATinent dalcalde de Cultura de Tarragona

La present edici del festival Tarraco Viva vol concloure les activitats programades amb motiu del bimillenari de la mort del primer emperador Csar August No mallu-nyo gaire de la realitat quan dic que Tarragona ha estat una de les ciutats europees que ms i millor ha sabut commemorar aquesta efemride histrica

La nostra ciutat ha treballat per oferir una programaci especial i extraordinria atesa la importncia histrica del personatge, la seva rellevncia en la histria univer-sal daquella poca i tamb per lestret lligam que vincula la figura dAugust amb Tarragona Recordem que fou el segle dor de la cultura llatina i es van realitzar enormes aportacions en camps com lurbanisme, larquitectura i les arts en general

Aix, cal destacar ledici especial del festival Tarraco Viva de lany passat, amb mes de 800 actes durant tres

setmanes i la programaci tamb dedicada a August en el marc de Tarragona Histria Viva durant els mesos destiu Finalment, va tancar les celebracions el congrs internacional Tarraco Biennal, organitzat per la Fundaci Mtua Catalana, que va tenir com a eix temtic August i la seva poca

La presencia de milers de persones, tant del nostre terri-tori com visitants, va fer que les activitats tinguessin una gran quantitat de pblic i alhora tamb va atraure linte-rs de persones professionalment dedicades a la histria i larqueologia Ara us presentem la culminaci daquest any tan intens amb una programaci que pretn extraure les conclusions mes profundes daquell passat histric

Benvinguts a Tarragona, gaudiu com nosaltres de la nos-tra histria

HOSPES AVEbenvinguda

us convidem a un viatge alantiga civilitzaci romana

junts coneixerem els nostres orgens i compartirem la passi per la histria

el passat ens descobrir nous futurs

benvinguts al festival rom

de tarragona!

Quant a les coses que es van fer durant la guerra, no he volgut escriure el que vaig sentir a tots, encara que sembls veritat, sin nicament el que jo vaig veure amb els meus propis ulls, i vaig saber i entendre, per cert, de persones dignes de fe, que en tenien veritable notcia i coneixement [] I perqu jo no dir coses fabuloses, la meva histria no ser gaire agradable ni cmoda de ser

escoltada i llegida Mes aquells que volguessin saber la veritat de les coses passades i per elles jutjar i saber-ne daltres i semblants que podran succeir en endavant, tro-baran til i profitosa la meva histria; ja que la meva in-tenci no s compondre una farsa o comdia que doni plaer per una estona, sin una histria profitosa que duri per sempre

Tucdides, Histria de la Guerra del Pelopons

7I N M E MOR IA M

COLLEEN McCULLOUGHin memoriam

El passat 29 de gener moria a lilla de Norfolk (Austrlia) lescriptora Colleen McCullough Nascuda lany 1937, dascendncia neozelandesa, s coneguda popularment per les seves novelles, com The Thorn Birds que don lloc a la srie de televisi Locell espina, Tim portada al cinema amb el mateix ttol o El relat de Morgan

Els amants de la histria de Roma i els espectadors de Tarraco Viva la recordarem, per, per la seva monumental novella histrica dedicada al darrer segle de la Rep-blica romana Lobra, dividida en set volums, de ms de set-centes pgines cadascun, narra bsicament la vida de Juli Csar i el seu hereu, August

Entre les nombrosssimes novelles histriques dedicades a lantiga Roma, es fa difcil trobar-ne una que tingui el rigor histric tan present a lhora de narrar aquella poca Diversos dels guionistes del festival han comentat en ms duna ocasi la seva sorpresa pel grau de rigor i el domini de la documentaci histrica que lescriptora australiana tenia del moment histric

Detalls que semblen inventats sn en realitat fruit dun curs buidat de les fonts histriques i del coneixement arqueolgic Pocs dels escriptors que es dediquen a aquest gnere literari tenen la rara habilitat de compaginar lame-nitat literria amb el rigor histric com lautora austra-liana

Ara, i a travs daquestes lnies, volem homenatjar aquesta escriptora i recomanar-vos molt entusisticament que llegiu la seva obra De ben segur que us esperen moltes hores de gaudi amb la seva lectura

La saga romana de Colleen McCullough la formen els segents ttols: El primer home de Roma La corona dherba Favorits de la fortuna Les dones de Csar Csar El cavall de Csar Marc Antoni i Clepatra

Els 15 anys de la primera activitat del grup de recreaci histrica Projecte Phoenix al festival Tarraco Viva, amb una petita unitat de legionaris i un centuri Ara el grup ofereix grans demostracions tant de vida civil i poltica com militar; Romanorum Vita, Un dia en la vida dun rom; Agrimensura romana, La mesura de lespai; Comitia, Les eleccions municipals en una ciutat romana; Convivium, Un sopar a Roma; Legio, Les legions altimperials; Annona, Un ministeri de benestar social a la

ENGUANY CELEBREM

romana; August, La vida del primer emperador; Senatus, Una reuni del Senat de Roma, La mort de Juli Csar, etc

Els 25 anys de la creaci de lAssociaci Sant Fructus Aquesta entitat ha collaborat des de fa anys amb el festival i sha especialitzat en la divulgaci del cristianisme primitiu a la nostra ciutat Han desenvolupat activitats a la Necrpolis Paleocristiana, al recinte del claustre de la Catedral i al Museu Bblic

HIPTESI DE POLICROMIA DE LAUGUST DE PRIMA PORTAMV Arte (Tarragona)

9

Les arrels clssiques i mediterrnies de la nostra ciutat i del nostre pas

Un moment especialment brillant en la cultura de la humanitat

Lnic moment en la histria del Mediterrani en qu totes les seves riberes van estar unides, en pau i en progrs, com no ho havien estat mai fins aleshores

Una primera idea dEuropa, basada en una xarxa de ciutats enllaades per vies terrestres i martimes en-torn del Mediterrani

La creativitat duna cultura, la romana, que va esde-venir una civilitzaci mediterrnia i universal

De fet, vam triar aquesta darrera reflexi com a subttol del festival: August. Una civilitzaci mediterrnia Era clar que caldria parlar de la figura dAugust, les seves llums i les seves ombres; la seva vida i la seva obra; per especialment volem parlar de lesfor duna societat per superar poques de violncia i desolaci Lart, la cultura, leconomia, haurien docupar un lloc destacat en la nostra programaci Volem una commemoraci crtica i s per aix que vam organitzar debats i xerrades que aportessin reflexions que no fossin simplement laudatries, tant del perode com de la figura dAugust

Un altre motiu per a commemorar el bimillenari va ser lespecial relaci que August va tenir amb la nostra ciutat, Tarragona En efecte, August va romandre quasi dos anys a Trraco En el marc de les guerres cntabres i a causa de la seva mala salut de ferro, lemperador va convertir, de facto, la ciutat de Trraco en la seu del poder imperial Sabem que aqu va rebre delegacions de regnes estrangers (fins i tot de lndia) La seva estada tamb va coincidir amb una primera gran monumentalitzaci de la ciutat I, per ltim, resulta interessant recordar un fet que, encara que anecdtic, s significatiu: les dates tant del naixement com de la mort dAugust coincideixen amb la celebraci de les dues grans festes populars de la Tarragona actual

AUGUST. UNA CIVILITZACI MEDITERRNIALA COMMEMORACI DEL BIMILLENARI DE LA MORT DEL PRIMER EMPERADOR AL FESTIVAL TARRACO VIVA 2014 - 2015

Lany 2010, lequip del festival vam comenar a pensar en el bimillenari de la mort dAugust, que sesdevindria el 2014 Llavors, el primer que vam reflexionar va ser el motiu de la commemoraci Qu volem commemorar? Tot all relacionat amb el primer emperador i, especial-ment, amb les seves dates de naixena o mort tenen un fort component ideolgic i poltic Les celebracions del rgim feixista de Mussolini lany 1937 per a commemorar el bimillenari del seu naixement han quedat marcades en limaginari collectiu tant a Itlia com a Europa, i, espe-cialment, en els partits o moviments poltics desquerra

La utilitzaci de la figura dAugust feta pel rgim feixista itali, tot i que amb elements de notable inters pel que fa a la didctica de la histria, va estar molt present en les nostres reflexions s innegable que no volem pas cele-brar all que shavia celebrat el 1937 Per, aleshores, per qu plantejar una commemoraci?

Per lequip del festival la data era una bona manera de provocar reflexions no noms del passat sin tamb del present En un moment com lactual, amb els pasos de lrea mediterrnia de la Uni Europea constantment qestionats i sovint menystinguts, creiem que comme-morar el moment histric, lpoca i les realitzacions dAu-gust era una bona excusa per a intentar comprendre les nostres arrels com a societat i repensar Europa des del Mediterrani

Qu commemorem?

Lxit duna civilitzaci, la romana clssica, que enca-ra avui es percep com una de les ms brillants de la histria de la humanitat

DEO AUGUSTO. Un nou du per a una nova eraNemesis ARQ. (Tarragona)

Efectivament, el dia 23 de setembre se celebren les festes de santa Tecla (patrona de la ciutat), i el dia 19 dagost, les de sant Mag (patr de la ciutat)

Per aquestes i altres reflexions, ledici XVI del nostre fes-tival havia de ser molt especial I ho va ser Dentrada, els habituals 400 actes de les darreres edicions van passar a ser ms de 800 actes en ledici del bimillenari Dels 10 dies de festival (amb dos caps de setmana) es va passar als 21 dies i tres caps de setmana Vam convidar especialis-tes de lpoca dAugust de les millors universitats i centres musestics La collaboraci habitual amb la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, juntament amb lInstitut Catal dArqueologia Clssica, va esdevenir ms intensa que mai, ja que vam collaborar tant en els continguts com en les reflexions

Ledici XVI de Tarraco Viva va estar organitzada en dos grans apartats: una programaci habitual, i una dextraor-dinria pensada expressament per al bimillenari

La programaci habitual

Com cada edici, el festival va programar activitats en formats molt diversos: xerrades, reconstrucci histrica, audiovisuals, gastronomia, fires de museus i arqueologia, exposicions, etc La diferncia respecte a altres edicions va raure en el fet que totes les activitats proposades havi-en de parlar de la figura dAugust o b de la seva poca Ms de cinc-cents actes van farcir el programa en aquest apartat, i van tocar temes com la religi, la poltica, la so-cietat, lart i la cultura, sempre del perode augustal

Un exemple dactivitat tematitzada al voltant de la figura i obra del primer emperador va ser lactivitat Gent dAu-gust Es tracta duna srie de monlegs teatralitzats de personatges relacionats amb la vida dAugust: Lvia Dru-silla, Tiberi, Jlia, Mecenes, Octvia, Antnia la Menor, Horaci, Virgili, Agripa i Marc Antoni

En lapartat de divulgaci dhistria militar, totes les acti-vitats van estar referides al perode augustal: August i les guerres cntabres, August i lavituallament dels legiona-ris al Rin, la pervivncia del culte a August a les legions baiximperials, la batalla dActium, etc En lmbit de la cultura del perode van destacar temes com la literatura i lart al servei del nou rgim En lmbit de la religi es va tractar el tema de les reformes religioses dAugust, entre daltres

El programa dactivitats del festival especial dedicat a Au-gust va constar de:

44 conferncies 7 visites guiades 3 visites teatralitzades 17 projeccions audiovisuals 3 exposicions 27 tallers participatius 4 fires de museus, artesans i empreses 39 activitats de recreaci histrica

En resum, unes 150 activitats i ms de 800 actes Aquestes activitats varen crear lassistncia de 123 000 espectadors en total Podreu veure i descarregar-vos el programa dac-tes complet al nostre web

La programaci extraordinria

Al Recinte Firal de Tarragona un espai de nova incor-poraci al festival es va muntar una exposici perma-nent durant tots els dies del festival i es va transformar aquest espai en el punt neurlgic de tota la commemo-raci Lexposici tenia la particularitat destar dissenyada per tal de poder acollir tot un seguit dactivitats que van ser organitzades aprofitant el mateix muntatge expositiu Per a aquesta edici especial es va crear un espectacle de divulgaci histrica, que fou central, dedicat a la figura dAugust Es va anomenar August. El poder de la ms-cara i aprofitava algunes de les recreacions de lexposici per a oferir un breu reps a la vida i lobra de lemperador En el mateix espai del Recinte Firal, i aprofitant els re-cursos expositius produts per la commemoraci, es van desenvolupar les segents activitats:

11

Visites comentades i tallers August al teu gust Visita taller per a grups escolars Ara Pacis Visita comentada August (exposici) Visita comentada August de Prima Porta en color Visita comentada

Cicle de conferncies El llegat dAugust La poltica per damunt de tot,

Joaqun Ruiz de Arbulo (Universitat Rovira i Virgili de Tarragona)

LEneida Claus que expliquen un clssic, Joan Carbonell (Universitat Autnoma de Barcelona)

El vasos de Vicarello i la taula de Peutinger El mn sencer conegut, mesurat i ben comunicat, Joaqun Ruiz de Arbulo (Universitat Rovira i Virgili de Tar-ragona)

Lestada dAugust a Trraco, Isabel Rod (Universi-tat de Barcelona)

LAra Pacis Augustae, Orietta Rosini (Directora del Museo dellAra Pacis de Roma)

El frum dAugust, Lucrezia Ungaro (Sovrinten-denza al beni culturali dal Comune di Roma)

La Roma de marbre, Ricardo Mar (Universitat Ro-vira i Virgili de Tarragona)

La famlia dAugust, David Viv (Universitat de Girona)

Histria i Poder El bimillenari del naixement dAugust, Anna Maria Liberati (Museo della Civilt Romana de Roma)

Espectacles de recreaci histrica Deo Augusto Un nou du per a una nova era LAnnona frumentria Una llavor de lestat del ben-

estar Funus Augusti El funeral del emperador, lespecta-

cle de la cloenda del festival

Dues grans apostes per a la divulgaci de la histria

Sens dubte, dos dels elements ms importants dels actes del bimillenari han estat els projectes de recreaci de dos dels smbols ms representatius que ens han arribat a no-saltres del perode augustal Es tracta de lesttua, avui als

Museus Vaticans, anomenada lAugust de Prima Porta, i les restes de laltar que el Senat va decretar erigir en honor dAugust al bell mig del Camp de Mart i que avui es pot admirar en el Museu de lAra Pacis a Roma Les dues restes monumentals de lpoca dAugust sn prou importants i ens expliquen tantes coses que vam decidir fer-ne dues rpliques per tal que formessin part de lexposici central del festival, de lespectacle August El poder de la mscara i daltres activitats ms

LAugust de Prima Porta en color

La proposta de policromia per a lAugust de Prima Porta va ser un projecte que va durar tres mesos, per que es venia gestant des dalguns anys abans Inspirats en un primer moment per la proposta de Brikmann i Liverani, tamb va contribuir a linters dels restauradors dart Jess Mendiola i Emma Zahonero per les tcniques i procediments de pin-tura del mn clssic De fet, la mateixa Emma Zahonero va presentar la seva tesi doctoral titulada Los procedimientos pictricos en la poca helenstica y romana Un ejemplo de museografa didctica, que va ser llegida a lInstitut Catal dArqueologia Clssica lany 2013

El festival va encarregar a aquests dos restauradors que fessin una proposta de recreaci sobre el color daquesta pea nica A Tarragona disposem duna cpia en bron-ze de la mateixa esttua (fruit dun regal del govern de Mussolini a la Repblica espanyola) Aix, el primer pas va consistir a fer-ne un motllo, i desprs aplicar-hi all que sabem que constituen els procediments pictrics de lAntiguitat La recreaci amb materials moderns i el re-sultat final van anar acompanyats de visites comentades per tal de fer ms propers els conceptes i les hiptesis que es plantejaven

La proposta va tenir una molt bona acceptaci tant del pblic assistent al festival com dels mitjans de comuni-caci, que sen feren ress (cal destacar el breu article que li dedica la revista Le Figaro, la doble pgina del Natio-nal Geographic del mes de desembre i un extens article a La Vanguardia) La proposta tamb ha estat presentada en forma de pster al II Congrs dArqueologia Tarraco

12 13

Biennal, que es fu a Tarragona a finals del mes de no-vembre Esperem que la proposta feta des del festival pro-voqui ms respostes crtiques per tal daprofundir en el coneixement de la civilitzaci clssica, i especialment en el tema del color en les obres dart

La recreaci de lAra Pacis Augustae

Pensat per a ser el centre de lexposici i de lespectacle dedicat a August, la recreaci daquest altar feta prcti-cament a escala 1:1 pretenia apropar el pblic a un dels monuments ms representatius de lpoca dAugust Va ser dissenyada amb una estructura metllica desmuntable (per a poder-la presentar durant ms edicions del festival) i que pogus girar sobre si mateixa, pel tal de possibilitar

que el pblic assegut pogus contemplar les quatre cares del monument Tant a lexposici (amb plafons explicatius i imatges complementries) com a lespectacle (amb imatges projectades) es va fer esment de la importncia daquesta pea arqueolgica Importncia des del punt de vista de lobra dart, del seu missatge poltic i ideolgic aix com daspectes menys coneguts com la representaci de teories matemtiques, naturalistes, literries, etc que fan daquesta obra dart una obra nica per a entendre el moment histric de la fundaci de lImperi Rom

Tarragona ha estat sens dubte una de les ciutats que ms i millor ha sabut commemorar el bimillenari de la mort del primer emperador I seguim treballant en aquesta l-nia, ja que ledici XVII, del 2015, se centrar en el llegat dAugust i tancar, aix, tot un any de celebraci Esperem que tamb aquest any sigui tan ben acceptat pel nostre pblic com ho va ser lany passat

Mag SeritjolDirector del festival Tarraco Viva

AUGUST, EL PODER DE LA MSCARAProjecte Phoenix (Tarragona)

15

August s la figura ms potent i ms contradictria de la histria romana Ell va obrir les portes a la darrera fase, la ms devastadora, de lpoca de les guerres civils, tot i ser el fundador duna pau universal que porta, en honor seu, el nom de pau augusta El pacificador va ser, alhora, un conqueridor que, al llarg de quaranta anys, va realitzar moltes guerres i ampli les fronteres de lImperi com cap altre rom va fer ni abans ni desprs dell i va ser lenterrador de la Repblica, ferida de mort Va comenar sent acusat dalta traci i al final va ser considerat pare de la ptria En els seus inicis va tractar el dret i la llei a puntades de peu, per va entrar a la histria com a restaurador del dret i de la llei i com a creador dun ordre que ell mateix, i probablement la majoria dels seus coetanis, reconeixeria com la situaci millor i ms feli de lEstat rom

Klaus Bringmann, Augusto Herder Editorial, 2008

El regnat dAugust va aportar molts beneficis a Roma, a Itlia i a les provncies Per el nou rgim, o novus status, que era fruit del frau i del vessament de sang, estava basat en la conquesta del poder i la redistribuci de la propietat per part dun lder revolucionari El final feli del Principat podia considerar-se que justificava, o tirant curt palliava, els horrors de la revoluci romana; daqu el perill de jutjar amb indulgncia la persona i els actes dAugust [] Va morir laniversari del dia que ha-via assumit el seu primer consolat, desprs de la marxa sobre Roma Havien passat, des de llavors, cinquanta-sis anys En tot aquest trajecte, en els seus actes i la seva poltica, va ser fidel a si mateix i a la carrera que havia comenat quan va allistar un exrcit particular i va alliberar lEstat del domini dun partit El dux shavia fet princeps i havia convertit un partit en un govern Ho havia sacrificat tot pel poder; havia arribat al cim de tota ambici mortal, i en la seva ambici havia salvat i re-generat el poble rom

Ronald Syme, La revolucin romana Crtica, 2010

En una mirada retrospectiva, el Saeculum Augustum apareix com un afortunat canvi, no noms de totes les formes de

lart i larquitectura, sin de la comunicaci visual en el seu conjunt Les estructures que sorgiren en aquella poca van perdurar i determinaren laspecte de les ciutats romanes fins a finals de lAntiguitat Lpoca augustal va fixar les directrius tamb en aquest context Els dos punts programtics de la renovaci cultural referents originalment noms a la situa-ci especfica de Roma, s a dir, la publica magnificentia i el classicisme, havien conduit cap a un llenguatge icono-grfic homogeni Aquest llenguatge transmetia la idea de pertinena a una cultura clssica comuna i la validesa dels seus principis tics per a tots els habitants de lImperi Rom, sense importar la seva nacionalitat Els grans patrons de les ciutats se superaven els uns als altres amb les seves donacions, i no noms es trobaven al centre de la poltica local, sin que en la seva qualitat de sacerdots, exercien tamb el principal paper a les festes de lemperador executant els sacrificis i inaugurant els jocs Com August i la seva famlia a Roma, ells eren els princeps en les seves comunitats; eren ells qui aplicaven els nous valors, tant en els seus actes com pel que fa a les obres que encarregaven, i socupaven que el programa de renovaci cultural es ports a terme a les ciutats romanes dOccident, de la mateixa manera que havia passat a Roma

Paul Zanker, Augusto y el poder de las imgenes Alianza, 2005

August era un gran home, per va anar adquirint la seva grandesa gradualment No tenia el geni poltic de Juli C-sar, al qual precisament aquest geni cost la vida per la seva incapacitat per cedir August era un covard que va aprendre a convertir-se en valent Era intelligent, acurat i pacient, encara que tamb podria ser cruel i despietat Tenia una gran capacitat de treball i feia plans a llarg termini Acon-seguia els seus objectius lentament i a fora dequivocar-se August s una de les poques figures histriques que millor amb el pas del temps Va comenar sent un aventurer amb set de sang, per quan va arribar al poder es va convertir en un home respectable Va revocar els seus decrets ille-gals i es va esforar a governar amb justcia i eficcia

Anthony Everitt, Augusto. El primer emperador Ariel, 2008

AUGUST, UN PERSONATGE ENORME I CONTRADICTORIlemperador vist per diversos historiadors

17

Tst

LA PROCESS DE LARA PACISun relat poltic de la roma daugust

La process de lAra Pacis

Lelement visualment ms espectacular de lAra Pacis sn els dos panells allargats on hi ha disposats una srie de personatges que representen, de fet, una nica pro-cess disposada en dues parts Per malgrat la seva vis-tositat no queda clar ni qui sn molts dels representats ni qu o quin fet representen A ms, el deteriorament patit al llarg del temps ha fet desaparixer alguns per-sonatges

Nhi ha alguns que es poden identificar perfectament pels seus trets iconogrfics, lictors i camils, per exemple, o els flamens, caracteritzats pel seu particular barret, per que al capdavall tenen una funci purament testimonial a lescena Hi ha personatges que mostren uns rostres molt personals i, per tant, han de correspondre a individus concrets Tanmateix, la major part sn difcils didenti-ficar, igual que els nens, que podem suposar qui sn per la posici que ocupen ms que no pas per una altra cosa Daltra banda, hi ha personatges amb uns rostres estan-darditzats que probablement representen crrecs menors, com els lictors o camils esmentats, o b crrecs majors, tals com els personatges togats, que poden ser sacerdots o membres de lEstat

En qualsevol cas, queda prou clar que es representen tres grups de personatges definits: la famlia imperial; els personatges togats, que representen diferents estaments poltics i religiosos, i, finalment, els personatges auxiliars, que emfatitzen determinades figures de les dues catego-ries anteriors Malgrat la disparitat existent, sha arribat a concloure una identificaci que ha estat notablement acceptada i que mostrem a continuaci

Linici de la process, una quarta part de tot el panell, s la part pitjor conservada A banda dalguns fragments de vestidures, no es t cap element per a identificar els indi-vidus, exceptuant algun fragment de fasces que permet reconixer lictores entre els personatges togats, identifi-cats tradicionalment com a pontificis, s a dir, sacerdots Tanmateix, no es pot excloure que fossin crrecs pol-tics (cnsols?, pretors?), personatges ms adients amb la presncia dels lictores Precisament un grup daquests, en aquest cas perfectament identificats, clou aquest grup i anuncia larribada dAugust

Aquest s un dels pocs personatges identificables amb tota seguretat, malgrat que part del rostre estigui tren-cat August apareix portant una corona de llorer i capite valatio (el cap tapat), cosa que indica la sacralitat de lacte representat Sha de fer notar que aqu destaca per la seva alada, si b sabem que, de fet, era al contrari i que per aix portava alces al seu calat Lescena, per, respon a una perspectiva jerrquica, s a dir, lalada refora la im-portncia del personatge

Darrere seu hi ha representats els quatre flamines ma-jors, els tres ms tradicionals Dialis (Jpiter), Martia-lis (Mart) i Quirinalis (Rmul/Quir) acompanyats del recent Iulialis (Csar divinitzat) Tots ells sidentifiquen pel caracterstic barret de pell galerus coronat per lapex Lltim s, sens dubte, el Dialis, el ms important i digne de tots, tal com podem veure pel commoetaculum, el bas-t que serveix perqu ning el pugui tocar, i, sobretot, per la presncia darrere seu del flaminus lictor, smbol de la seva preeminncia sobre els altres

Seguidament ve la famlia imperial, presidida per Marc Agripa, amic i gendre dAugust, i pare natural dels seus fills adoptius i hereus: Gai i Luci La seva imponent presncia, caracteritzada pel seu peculiar perfil, no deixa dubte so-bre la seva identitat Agripa tamb apareix capite velatio, segurament per la seva funci sacerdotal, per sha de destacar que va morir el 12 aC, molt abans dacabar lAra

AUGUST, EL PODER DE LA MSCARAProjecte Phoenix (Tarragona)

19

Pacis, cosa que planteja dubtes en la identificaci general de la process Darrere seu, i agafat a la seva toga, hi ha Gai Csar, hereu dAugust i vestit a la troiana, segurament per a commemorar la seva nominaci de princeps iuven-tutis en els jocs (Ludi Troiani) de la joventut aristcrata romana del 13 aC

A continuaci segueix la resta de la famlia; Lvia, esposa dAugust (o Jlia, filla dAugust i mare de Gai Csar); Ti-beri (fill de Lvia i futur emperador); un personatge per-dut en la restauraci; Antnia Menor (neboda dAugust i filla de Marc Antoni) amb el seu fill, Germnic, i seguida del seu marit, Drus (fill de Lvia i germ de Tiberi), ca-racteritzat aqu per la seva vestimenta militar Tancant aquest panell trobem un segon grup familiar amb An-tnia Major (la filla gran de Marc Antoni); el seu marit, Luci Domici Enobarb, i els seus dos fills; Domici (pare del futur emperador Ner), i Domici

Laltre panell (el septentrional en la seva posici original) sembla discrrer en parallel a lanterior, per malaura-dament s ms difcil didentificar ja que la majoria dels caps es van perdre i els que veiem actualment sn creaci de lescultor Francesco Carradori, del 1784 Aix, si in-terpretem aquesta process parallela a lanterior, el nen petit que apareix vestit tamb a la troiana sha didentifi-car com Luci Csar, segon fill adoptiu dAugust, i es troba parallel al seu germ, Gai, a laltre panell

Darrere seu apareix una figura femenina amb el cap velat que sinterpreta tradicionalment com Jlia, (la filla dAu-gust, encara que tamb podria ser Lvia, tal com ja sha dit anteriorment) La identificaci de les dues figures no s clara per, en qualsevol cas, no altera el significat ni les presncies de la process Darrere daquest trobem una altra figura femenina que malgrat haver perdut el cap sidentifica amb Octvia Menor, germana dAugust i mare de les dues Antnies abans esmentades Les altres figures es troben massa malmeses per ser identificades a excep-

ci dels dos nens, que sembla que poden representar, per la seva edat, els fills dAgripa del seu matrimoni anterior

Finalment es troba una srie de personatges togats entre els quals sintercala algun lictor o camil, fet que ha deter-minat una interpretaci principalment religiosa amb la presncia dels quatre principals collegis sacerdotals ro-mans: els Quindecemviri sacris faciundis, els encarregats de regular els cultes estrangers i consultar els llibres sibi-llins; els Septemviri Epulones, encarregats dels banquets sacres; els Augures, que interpretaven els designis divins, i els ja esmentats Pontifices, que apareixen a laltre panell Tot i amb aix, no es descarta que tamb hi haguessin representats senadors i crrecs electes, com es desprn de labundant presncia de lictors

La identificaci de la process de lAra Pacis

Moltes sn les propostes didentificaci daquesta proces-s, generalment interpretant-la com una process con-creta, una que es va fer realment Aix, sha interpretat com el reditus dAugust, la festa de benvinguda en honor dAugust en tornar de la Gllia i dHispnia, o la inau-guratio de la mateixa Ara, s a dir, la delimitaci sacra de lespai on saixecaria lAra, totes dues cerimnies oco-rregudes el 4 de juliol del 13 aC Per les dues propos-tes tenen problemes dinterpretaci, com la mancana delements militars en el primer cas o el fet que August no estigui assegut, element imprescindible, en el segon Altres interpretacions de cerimnies concretes entren en contradicci amb els presents a la cerimnia, especial-ment Agripa, mort el 12 aC; Tiberi, que desprs del 13 aC partir cap al nord, o Drus, que de fet ja era fora de Roma

Per tot aix sha didentificar la process no tant com una de concreta sin com una de ms genrica, de marcat carcter simblic i caire eternalitzador Una process pre-cedida pels lictors i magistrats, collegis sacerdotals, segui-da dAugust, punt focal de tota la cerimnia, i la seva fam-lia, intentant mostrar el concepte de la Concordia Ordines

David VivUniversitat de Girona

AUGUST, EL PODER DE LA MSCARAProjecte Phoenix (Tarragona)

MIRADES AL FESTIVAL

el fotgraf convidat

21

Viu a Tarragona des de fa tres anys Durant aquest temps ha estat documentant els principals esdeveniments cultu-rals de la ciutat a travs de les seves imatges, les qual apa-reixen publicades al seu bloc tarragonablog com escrit en angls Per a ella, Tarragona representa el lloc gaireb perfecte on viure: no s massa gran, ni molt petita, s da-vant del Mediterrani, prop duna ciutat de primera classe mundial, s plena de cultura, tradici i mostra una gran ambici, de la qual el festival de Tarraco Viva s un bon exemple

Com a fotgrafa, ser part de Tarraco Viva ha estat lopor-tunitat de convertir-me, una mica, en una viatgera del temps Lacurada recreaci de tot el referent al mn rom i el seu atractiu visual i didctic permet entrar dins el mn de lantiga Roma, dels seus ritus, dels seus misteris, de la seva vida i de la mort s com caminar a travs de les diferents estances duna gran casa

La percepci s tan dinmica i diversa com captivado-ra: Marc Antoni pren vida sota el cel blau a la torre del Pretori, mentre que a lescenari de Palau del Congressos els senadors romans xiuxiuegen el dest dAugust Et pots moure a travs del campament duna legi, als jardins del Camp de Mart, on les armes i cascos llueixen al sol men-tre la batalla sacosta I a laltre costat de les muralles de

lantiga Trraco, a lamfiteatre, retrobes el mn del gla-diadors s aqu on sinicien, on t lloc el darrer sopar, on van a lluitar, a vncer o a morir

El meu tema favorit sn les recreacions de les poc co-negudes religions mistriques, on es mostren els rituals relacionats amb Isis, Apollo, Dions i tenen lloc en in-drets especials i difcils, com un aparcament subterrani o la foscor dun celler

A les fantstiques presentacions didctiques del fes-tival, poques vegades hi ha quietud Tanmateix, aviat un soblida dels centenars de persones del voltant, per a centrar-se en els moviments, la llum i els colors can-viants de les escenes que hi tenen lloc Tarraco Viva s, en part, la histria de les emocions, la histria de sensa-cions El festival permet apropar-se als participants i als seus equipaments, permet tastar el menjar, olorar els ungents i aixecar un pesat casc de batalla i ficar-sel al cap s un mn de ferro, pells danimals, peces de llana, cot, lli i seda, i de les rutines diries que impliquen la cuina, la medicina, larquitectura, lenginyeria, la polti-ca i els deures cvics

El meu repte s transmetre lenergia fsica i intellectual del festival a travs dimatges que es mouen ms enll de la barrera de la geografia i lidioma; s a dir, la gene-raci dinformaci visual que tothom pugui entendre

GABRIELLA NONINO

LART DE MANAR

el llegat daugust

I

ROMA DES DE LA POLTICA

I LADMINISTRACI

el poder la justciales obres pbliques lurbanisme

la propaganda

POLTICA

33

AUGUST, EL PODER DE LA MSCARAProjecte Phoenix (Tarragona)

34

a Faana del Museu de lAra Pacis a Roma, on es pot llegir en lletres de bronze tot el contingut de les Res Gestae Divi Augusti

c AUGUST, EL PODER DE LA MSCARA Projecte Phoenix (Tarragona)

b PRAEFECTURA ANNONARIAUna llavor de lestat del benestar. Projecte Phoenix (Tarragona)

d AUGUST, AL TEU GUST Assumpta Mercader i Carles Alcoy

Lany 1555, Ogier de Bousbecque, ambaixador de lempe-rador del Sacre Imperi Rom Germnic, Ferran I, davant la cort del sult Solim el Magnfic, va fer copiar una ins-cripci en llat i grec escrita a les restes dun temple rom a la ciutat dAnkara, lactual capital de Turquia Desprs apareixerien altres fragments del mateix text a Apollnia i Antioquia Es tracta dun text importantssim en la histria de lantiga Roma Ni ms ni menys que les memries del primer emperador de Roma

Rerum gestarum diui Augusti,quibus orbem terrarum imperio populiRomani subiecit, et impensarumquas in rem publicam populumqueRomanum fecit, incisarumin duabus aheneis pilis, quae suntRomae positae, exemplar subiectum

La traducci seria: De les obres del div August amb les quals va sotmetre tota la terra de lorbe a lImperi Rom, i de les despeses que va fer a favor de la Repblica i el poble Vet aqu la cpia reproduda de loriginal incisa en dues co-lumnes de bronze aixecades a Roma

Aquestes sn les primeres lnies del seu testament poltic Ja en les primeres lnies es manifesta el contingut general de lobra Lestil s concs i sense floritures, de vegades sembla una llista de temes, ms que no pas una narraci

Amb setanta-sis anys, lemperador August est acabant descriure les seves memries El podem imaginar en el seu estudi privat, que ell anomenava Siracusa Recorda tota la seva vida, una vida intensa Als divuit anys ja era al centre de la lluita poltica, als vint va ser cnsol per primera vega-da Tamb recordava els moments difcils: els naufragis, els intents dassassinat, la desfeta familiar, etc Tanmateix, era conscient que no podia posar-ho tot

El document havia de convertir-se en el seu testament po-ltic, no pas personal Aix que va triar tres coses: tot el que

ell havia fet per la Repblica i el poble de Roma, els honors rebuts de la Repblica i el poble de Roma, i els diners que havia invertit en la res publica i per al poble de Roma

Com en els elogia republicans, August no pot deixar de mostrar el seu cursus honorum Aix, en diferents frag-ments del text ens descriu les magistratures que va ocupar al llarg de la seva vida, s a dir, all que ara en direm el seu curriculum vitae:

Vaig ser triumvir per a lordenaci de la Repblica du-rant deu anys

Vaig ser princeps del Senat durant 40 anys fins al mo-ment en qu es varen escriure aquestes memries

Vaig ser pontifex mxim, augur, part dels 15 homes encarregats dels ritus sacres, part dels 7 homes epu-lons Tamb he pertanyut als germans Arvals i als Ti-tis, i aix mateix he desenvolupat el crrec dherald fecial

Cnsol per cinquena vegada [en total ser 13 vegades cnsol] per voluntat del poble i del Senat, vaig aug-mentar el nombre dels patricis

Un resum de les donacions fetes al poble de Roma sumarien sis-cents milions de denaris, sense comptar les despeses originades pels jocs escnics, de gladiadors, atletes, caceres, naumquies i els diners regalats a les colnies, municipis i les ciutats devastades per terratrmols o incendis Tampoc hi apareixia el que va regalar als seus amics o senadors

Seguint la seva idea dun nou urbanisme basat en la publi-ca magnificentia, August enumera en les seves memries tot all que va fer construir de nou o va reformar Una au-tntica febre constructora: temples de Mart, Jupiter Tonans i Jupiter Feretri, Apollo, del div Juli, Quir, Minerva, Juno Reina, Jpiter de la Llibertat, dels dus Lars, dels dus Pe-nats, de la Joventut, de la Magna Mater (la Gran Mare), el

RES GESTAE DIVI AUGUSTI les memries poltiques dun governant rom

35P OL T IC A

36

LALTAR DAUGUST EN MINIATURAUn mbil de lAra Pacis

TALLER

ELS CAMINS PBLICS I LA CIUTADANIA, LHERNCIA JURDICA ROMANAXERRADA

TRRACOLurbanisme duna ciutat romana

EXPOSICI

TRRACO, LA CIUTAT ROMANAVISITA COMENTADA

TRES TERRASSES, UN MONUMENTEl Frum Provincial de Trraco

ITINERARI

POLTICAndex dactivitats

83

83

84

84

84

85

85

85

86

86

86

EL MN DAUGUST, UNA CIVILITZACI MEDITERRNIAVISITA COMENTADA

ANNONA AUGUSTAPanen et circensis, o alguna cosa ms?RECREACI HISTRICA

ARA PACIS AUGUSTAELart al servei del poderRECREACI HISTRICA

LVIA I AUGUSTUn retrat familiar

RECREACI HISTRICA

AUGUST, AL TEU GUSTVine a conixer lemperador de RomaACTIVITAT ESCOLAR

ELS VASOS DE VICARELLO I LA TAULA DE PEUTINGEREl mn sencer conegut, mesurat i ben comunicatXERRADA

Lupercal, les estances imperials al costat del Circ, la C-ria amb el Calcdic, el frum dAugust, la baslica Jlia, el teatre de Marcel, els porxos dOctvia, el bosc dels Csars a laltre costat del Tber, etc A ms, va refer el Capitoli i vuitanta-dos temples sagrats, el teatre de Pompeu, les con-duccions daigua i la Via Flamnia

Quan August va morir, va entregar, a part del seu testa-ment poltic i les seves darreres disposicions, els comptes de lEstat; all que es devia i all que hi havia a la caixa im-perial Res no ho va deixar a latzar El seu successor, Tiberi, ho va tenir molt fcil per seguir governant lImperi, s clar que ell tamb havia contribut a lordre existent

AUGUST, EL PODER DE LA MSCARAProjecte Phoenix (Tarragona) i MV Arte (Tarragona)

37P OL T IC A

EL PUNY DE ROMA

les reformes daugust i levoluci de les legions romanes

II

ROMA DES DE LEXRCIT

lestratgiales tctiques de les legions

els comandaments els campamentsles batalles larmament...

MILITAR

LEGIO. LEGIONS ROMANES ALTIMPERIALSProjecte Phoenix Legio VII Gemina (Tarragona)

39

40

LEGIO. Legions romanes altimperials Projecte Phoenix Legio VII Gemina (Tarragona)

Quan Octavi va tornar dEgipte, vencedor en la darrera guerra civil, no tot van ser celebracions El futur August es va adonar de seguida que acabava dheretar un gran problema Desprs de dcades de guerres civils, tant per part dels homes del moment (Pompeu, Csar, Marc An-toni o el mateix August) com per part del Senat de la vella oligarquia aristocrtica, el nombre de legions i, per tant, de legionaris a qui pagar era enorme

August es va trobar que tenia 60 legions per mantenir Calia pensar a anar llicenciant el personal sense afeblir el control de les fronteres ni el suport al nou home fort de Roma Lequilibri entre les necessitats militars, el manteniment del poder i les disponibilitats pressupostries va constituir tot un repte per al nou rgim

La resposta dAugust va ser mltiple Duna banda, proced a la reducci del nombre de legions i a la seva concentraci en els punts calents de lImperi (Germnia, sobretot) De les 60 legions existents desprs dActium, es va passar a 28 legions A partir dAugust i durant segles el nombre de legions va oscillar al voltant de la trentena

August, des del primer moment que va accedir al poder, va procedir a la creaci de colnies i repartiment de terres per als veterans llicenciats En un primer moment es van donar terres en colnies itliques, desprs es fundaren no-ves colnies expressament per a militars llicenciats com s el cas dAugusta Emerita, lactual Mrida, que es va poblar amb veterans de les guerres cntabres

Professionalitzaci definitiva de lexrcit i control impe-rial de les provncies on hi havia estacionades les legions August va dissenyar amb ms claredat lestructura de co-mandament de les legions i va designar un comandant permanent Era el legatus legionis, un senador jove El se-gon de les unitats legionries seria el tribunus laticlavius, un individu tamb jove El tercer en la jerarquia seria el praefectus castrorum o prefecte del campament, un oficial antigament centuri experimentat i molt professional

Hi havia tamb cinc tribuni angusticlavii, dorigen eqestre Per sota daquests trobarem els centurions, sis en cada cohors, que tenien els ttols dhastatus posterior, hastatus prior, princeps posterior, princeps prior, pilus posterior, pilus prior Tamb amb August els legionaris auxiliars es van transformar en una fora ms regular i professional

Finalment, durant el principat dAugust i durant alguns segles, el gruix de les legions es van situar i mantenir en les provncies frontereres, sobretot en el limes del Rin i el Danubi Aquestes bases es feren ms permanents i augmen-taren considerablement Aquestes tropes no tenien noms una funci defensiva, sin que exercirien durant molt de temps de veritables agents romanitzadors: alternativament podien fer dadministradors, constructors, enginyers, po-licies, artesans, etc

August tenia molt clar que al capdavall, i fes el que fes, el manteniment del seu nou rgim depenia de la seva riquesa personal (que era molt gran) i la lleialtat de les legions Aquesta lleialtat es fonamentava, finalment, en el fet que pogus pagar els sous dels legionaris

EL PUNY DE LEMPERADORla professionalitzaci de les legions daugust

41M I L I TA R

42

EXERCITUSLegions romanes altimperials

RECREACI HISTRICA

ELS LTIMS LEGIONARISRECREACI HISTRICA

VIDA QUOTIDIANA DUN LEGIONARI ALTIMPERIALVISITA COMENTADA

VINE, VEU I VIU... EL FESTIVALFes de legionari dAugust

TALLER

VINE, VEU I VIU... EL FESTIVALFes de legionari baiximperial

TALLER

MILITARndex dactivitats

87

87

87

88

88

88

89

89

89

AUGUSTUS: IMPERATOR ET DEUS. FERIALE DURANUMSeptimani Seniores (Tarragona)

DE RE MILITARILucius i Marius, soldats de Roma RECREACI HISTRICA

ARQUEOLOGIA I HISTRIAPRESENTACI I XERRADA

SI VIS PACEM PARA LUDUMJOCS DESTRATGIA

LES LEGIONS BAIXIMPERIALSRECREACI HISTRICA

43M I L L I TA R

EL PLAER, LES ARTS, LA DIVERSI

enamorats de la bellesa i les emocions intenses

III

ROMA DES DEL LLEURE

la msica la pintura el teatre lescriptura la literatura la medicina els jocs el mn dels

gladiadors

CULTURA

CARMEN SAECULARELa msica al servei del poder. Ludi Scaenici (Itlia)

45

46

a MUNERA GLADIATORIA. El mn dels gladiadors Ars Dimicandi (Itlia)

c EXCUBITORIUM COHORS VIGILESEl primer cos de bombers a Roma. Thaleia (Tarragona)

b DOMI MAECENATIS. A casa de Mecenes. El teatre en poca dAugust. Zona Zlata i Aula de Teatre URV (Tarragona)

d STUDIO. Un paisatgista dpoca romanaMV ARTE (Tarragona)

Tst

47C U LT U R A

STUDIOun paisatgista dpoca daugust

Quan pensem en pintura romana el primer que ens ve al cap sn els personatges dels frescos pompeians: lac-ci enigmtica dels participants de les cerimnies de la Vila dels Misteris, que es desenvolupa sobre unes parets vermelles; les suaus corbes del cos i les gases etries de la Flora dHercul, retallades sobre un fons verd; la mirada reflexiva de lanomenada Safo, pintada en un cercle blau, o els assumptes comercials i artesans dels amorets de la Vila dels Vetti, sobre un fons negre brillant

Els romans, per influncia hellenstica, eren amants de les histries amb personatges, ja fossin mitolgiques, his-triques o anecdtiques I els humans, els seus cossos i rostres, els seus vestits, les seves armes i utensilis, i els animals que els acompanyaven o senfrontaven a ells, eren els protagonistes indiscutibles de la pintura

Aquestes accions habitualment es desenvolupaven en fons de colors plans, ja que el lloc, la geografia, era el de menys, o es deixava endevinar precisament per la histria Si viem com portaven a sacrificar una noia a un altar a Diana, evidentment la noia era Ifignia i rem a Turida; si viem un lle lluitant contra un forut, el caador de feres era Hrcules i rem a Nemea

Sol ser aix, excepte en uns casos concrets, uns exemples que passen molt desapercebuts, per la seva petita mida, per en els quals el lloc es fa el protagonista: petits pai-satges que semblen aquarelles dun viatger vuitcentista penjades en una gran paret que les acull Tampoc, per, es tracta de llocs concrets No representen cap indret de la terra, sin un lloc idealitzat Aquests petits pai-satges responen a una descripci que fa Plini del treball dun pintor anomenat Studio, de lpoca dAugust, que va desenvolupar aquest gnere: com a motius cases de camp, ports i temes de boscos sagrats, bardisses, turons, estanys amb peixos, canals daigua, rius, costes, el que cadasc vulgui; i en ells que introdua figures de gent que passeja, o navegants o daltres apropant-se a les viles per terra

Aquest tipus de paisatge, com diu Plini, de boscos sagrats, respon a la poesia de lpoca: les bucliques, portades del mn hellenstic per Virgili Tot bon patrici les coneixia, i la contemplaci daquests paisatges immediatament por-tava lespectador culte al mn del Parns i els seus fants-tics habitants

Arran de la idealitzaci daquest paisatge, els romans be-nestants van comenar a transformar el petit hortus, que aporta frescor vegetal i descans espiritual a les domus ciutadanes, en grans jardins que no tenen gaire a envejar als que ms dun millenni i mig desprs va manar cons-truir Llus XIV a Versalles Aix, els horti maecenatis o els horti sallustiani, que ocupaven el tur de lEsquilino el primer i lespai entre la muntanya Pincio i el Quirinal el segon, es van convertir en conjunts monumentals dar-quitectura i botnica esquitxats amb escultures i altres ornaments artstics

Aquesta combinaci entre poesia, jard i pintura, que ens parla dun paisatge ideal en qu les nimfes i els pastors corren i mantenen jocs amorosos, ens recorda alguna cosa No noms lhem vist a Roma i al mn hellenstic sin que tamb es va desenvolupar en un imperi molt lluny: Xina Noms cal contemplar el rotllo pintat per Gu Kaizhi titulat Nimfa del Riu Luo, del segle V dC i con-servat al museu de Taipei, en qu veiem el poeta Cao Zhi (lautor del poema en el qual es basa la pintura) acompan-yat de la nimfa del riu Luo en un paisatge boirs de ribera que recorda molt els paisatges dStudio

Lsser hum, en diferents poques i llocs, crea el seu propi mn, lurb, i desprs enyora la natura i aprn a valorar-la i estimar-la, encara que domesticada en for-ma dhortus o viridarium, de paisatge conreat (ager) o de bosc idealitzat (silva)

Emma ZahoneroMV Arte

DOMI MAECENATISA la casa de Mecenes necessiten nous actors

RECREACI HISTRICA

MUNERA GLADIATORAEl mn dels gladiadors

RECREACI HISTRICA

EL MN DELS GLADIADORS A LANTIGA ROMA RECREACI HISTRICA

VINE, VEU I VIU... EL FESTIVALFes de gladiador

TALLER

ARS CARACTERIALart de gravar lletres a la pedra

XERRADA - DEMOSTRACI

SCRIPTORIUMTaller descriptura romana

TALLER

STUDIO, UN PAISATGISTA DPOCA DAUGUSTDe la poesia a la pintura al fresc

TALLER

MARC ANTONI I CLEPATRATITELLES ROMANS

MUSIVARIAMosaics romans

TALLER

LES HORES DEL DIA I DE LA NIT DELS ROMANSConstrueix un rellotge de sol rom

TALLER

ARS MEDICALart de la medicina a lantiga Roma

RECREACI HISTRICA

PUBLI OVIDI NASPoeta de lamor, dels dus i de lexili

LECTURES DRAMATITZADES

EL CIRC DE TRRACO EN BLANC, VERD, BLAU I VERMELLLECTURES DRAMATITZADES

IN RUSTICAM ROMANAM LINGUAMDe com la llengua llatina es va transformar en lallengua catalana

XERRADA

ENAMORAT DE LES GEMMES DEL PASSATXERRADA - COLLOQUI

PASSEJADES ARQUEOLGIQUES, EL CIRC DE TRRACOVISITA COMENTADA

JUGUEM COM JUGAVEN ELS NENS I NENES ROMANSTALLERS

CULTURAndex dactivitats

90

90

90

91

91

91

92

92

92

93

93

93

94

94

94

95

95

48

MUNERA GLADIATORAEl mn dels gladiadors. Ars Dimicandi (Itlia)

49C U LT U R A

EL MS ENLL

una societat religiosa, supersticiosa i molt tolerant

IV

ROMA DES DE LA RELIGI

dus divinitats supersticions creences ritus misteris

RELIGI

DEO AUGUSTOUn nou du per a una nova era. Nemesis ARQ (Tarragona)

51

52

a EXCUBITORIUM COHORS VIGILES El primer cos de bombers a Roma. Thaleia (Tarragona)

b DEO AUGUSTOUn nou du per a una nova era. Nemesis ARQ (Tarragona)

d SUPERSTITIORituals mgics i quotidians. Nemesis ARQ (Tarragona)

c DEO AUGUSTOUn nou du per a una nova era. Nemesis ARQ (Tarragona)

Segons paraules de Titus Livi, no hi ha espai en aquesta ciutat [Roma] que no estigui impregnat de religi i que no estigui ocupat per alguna divinitat Els dus lhabiten

La religi explica els fenmens que no tenen resposta i dna sentit a lexistncia humana Contacta amb altres esferes del saber com la mitologia, la filosofia, la mgia i la superstici La religi romana s una religi eminent-ment prctica, que serveix per a satisfer les necessitats humanes Aix doncs, les accions rituals sn uniformes i han de complir-se rigorosament, sense alteracions La romana s tamb una religi conservadora davant dels canvis, que sn apreciats com un risc Tot i aix, s flexi-ble en ladopci de noves divinitats si aporten algun avan-tatge a la societat Es tracta dun politeisme oportunista i obert Sacceptaven nous cultes i dus sempre que no fossin exclusivistes i posessin en perill la cohesi social i poltica de lEstat

Les divinitats romanes primitives rebien el nom de nu-mina i eren forces divines sense forma concreta Segons Cicer, van ser Rmul i Numa els qui van establir els fo-naments de la religi romana: Rmul va prescriure com havien de prendres els auspicis mentre que Numa va es-tablir els sacrificis i va crear les escoles sacerdotals que atenien el culte Tots dos van organitzar el calendari que dividia el temps entre all sagrat i all prof, tot regulant la celebraci de les diferents cerimnies, concentrades al voltant dels sacrificis de fecunditat del bestiar, fertilitat de la terra, ritus de clausura de lany i el ritual sagrat de la guerra

A partir del segle IV aC, per influncia grega, van ser adoptades figures de carcter antropomorf, que van in-crementar el pante rom Alhora que safegien els terri-toris conquerits, es fonien les detats llatines i gregues i es produa un aperturisme religis que assegurava la fi-delitat de les colnies En augmentar els territoris sota domini rom, van assimilar-se creences i dus forans per

a cobrir noves necessitats, i es va produir un sincretisme religis que va perdurar durant tot el perode rom

A partir dAugust simposa el culte imperial o veneraci sagrada a la figura de lemperador i la seva famlia, cosa que posa fi a la separaci entre el que s sagrat i el que s pblic, fent que tots dos poders emanin de la mateixa persona, lemperador August va recuperar antics valors tics i religiosos restaurant cultes ancestrals i presen-tant-se ell mateix com un nou Rmul

Els romans consideraven que les forces divines contro-laven el dest de Roma i de lunivers sencer i tutelaven lEstat, de tal manera que la religi era indissoluble de la poltica Les divinitats vigilaven tots els espais i supervi-saven cada moment de lexistncia humana des del naixe-ment fins a la mort

Els agents del culte estatal controlaven el funcionament de les prctiques religioses i eren responsables del ius sa-crum, el dret sagrat Exercien aquest dret en nom de la comunitat i no constituen una casta hereditria sin que les seves funcions religioses les executaven per delegaci i elecci Solien ser persones eminents de gran prestigi social, que podien exercir el crrec juntament amb al-tres magistratures pbliques Sovint el sacerdoci era un esgla ms en la carrera poltica dels ciutadans, per aix un crrec sacerdotal no comportava professar fe ni tenir unes creences especfiques

Davant daquesta religi dEstat, professada per tothom per dret i obligaci, existien altres religions que podien professar-se sempre que no interferissin amb lestatal So-vint es tractava de religions dorigen estranger amb un objectiu completament diferent del que propugnava la religi romana: eren creences personals, no collectives, que buscaven la transcendncia en una vida ultraterrenal Moltes vegades, aquests rituals amb dus forans comp-taven amb una cerimnia diniciaci mitjanant la qual

ROMANA RELIGIOuna societat profundament religiosa i prctica

53R E L IG I

54

A LA RECERCA DEL TEMPLE DAUGUST ITINERARI

DEO AUGUSTOUn nou du per a una nova era

RECREACI HISTRICA

ARCANA MUNDILendevinaci al mn antic

RECREACI HISTRICA

RELIGIndex dactivitats

95

96

96

96

97

97

es buscava alliberar lnima del cos que la contenia Es tractava de rituals mistrics de carcter voluntari, per-sonals, secrets i nocturns La paraula misteri s dorigen grec, sempra en el sentit de secret-silenci i es tradueix al llat com initia

Les grans religions mistriques del mn antic sn la reli-gi eleusnia, dedicada a Demter i la seva filla Persfone,

i el culte a Dions, en la qual els aspirants sn iniciats en els misteris bquics Les cerimnies diniciaci es realit-zen per a alliberar lnima del cos; per aix, aquests ritus acostumen a ser violents, buscant una experincia prope-ra a la mort per a renixer, un cop coneguts els secrets de la divinitat, com a iniciats

BACCHANALIA. El retorn de BacusNemesis ARQ (Tarragona) i Ludi Scaenici (Itlia)

NAVIGIUM ISIDISLa cerimnia del mar

RECREACI HISTRICA

ELS MISTERIS DE DIONSXERRADA

BACCHANALIAMisteris de Dionysos

RECREACI HISTRICA

55R E L IG I

VIURE AL DIA

la vida quotidiana a les ciutats romanes

V

ROMA DES DEL DIA A DIA

el menjar el vi la moda la vida al carrer

els comerciants els bombers lartesania

VIDA QUOTIDIANA

57

EXCUBITORIUM COHORS VIGILESEl primer cos de bombers a Roma. Thaleia (Tarragona)

58

a LA CUINA DE VENUS. Taller de cuina romanaKuanum. Gastronomia i histria (LHospitalet de Llobregat)

c GRAFITS ROMANS. Parets que parlenRicardo V. Placed (Osca)

b ARS CARACTERIA. Lart de gravar lletres a la pedraRicardo V. Placed (Osca)

d A LA CUINA DAPICIUS. Taller de cuina romanaDomus Apicius (Tarragona)

59V I DA QU OT I DIA NA

Larqueologia ha aconseguit reconstruir una part important de la planta de Roma de lAntiguitat Innumerables temples, frums, basliques, arcs de triomf, termes gegantines i grans edificis despectacles ocupaven el seu centre Van ser cons-truts a mesura que les conquestes romanes sampliaven a tots els racons del Mediterrani August, al seu testament poltic, ens recorda que va trobar una ciutat de maons i la va transformar en una de marbre Era la tradici republi-cana: les famlies nobles es prestigiaven grcies als edificis pblics que donaven a la ciutat Amb les seves intervencions urbanstiques, August es va apropiar dels principals espais cvics de la ciutat El vell Frum Republic i els seus espais annexos es poblaren amb nous edificis destinats a recordar la memria de la seva famlia

Un important espai urb va rebre un particular inters: el tur del Palat Era el lloc del naixement mtic de Roma August hi va acabar construint el palau aristocrtic ms gran de tota la ciutat Lhistoriador Titus Livi explica, a la seva histria de Roma, que al segle VIII aC Rmul i Rem fundaren la ciutat al Palat Quan Roma conquer el Mediterrani, els mites van ser inventats elaborant velles tradicions Era necessari que Roma compts amb una tradici mtica comparable a la de qualsevol ciutat grega com Atenes, Esparta o Tebes

El Palat acull un dels conjunts arqueolgics ms comple-xos de tot Roma La presncia humana arriba fins a lpoca fundacional de la ciutat i els seus vestigis abasten quasi tres millennis dhistria Juntament amb els temples de la deessa Vitria i de Cbele hi havia la cabana de Rmul, restaurada cada any pels mateixos pontfexs Acollia les reunions del collegi dels Salis, germans del mateix Rmul i devots de Mart, el pare dels miraculosos bessons All es custodiava el bast ritual del mateix Rmul August va construir la seva residencia oficial dalt del Palat Per abans va viure a altres llocs de la ciutat Suetoni ens explica que va viure primer prop del Frum Rom, sobre les escales Anularies, a la casa que abans era de lorador Gai Licini Calb El seu nom oficial era, encara, Octavi i deuria tenir 19 o 20 anys

Entre els anys 42-40 aC, desprs de la victria de Filipos, Octavi va tornar a Roma i va residir dalt del Palat, enmig de les famlies ms prestigioses de la vella aristocrcia: a la modesta casa dHortensi, que no es caracteritzava per les seves dimensions o riqueses, ja que noms tenia petits por-ticats amb columnes de peper (Lapis Albanus) i habitacions sense marbres ni paviments luxosos (Suetoni, Aug 72)

Mentre Marc Antoni sinstallava a Orient amb Clepatra, Octavi va iniciar una gran campanya contra Sext Pompeu a Siclia Durant les hostilitats, des del sud dItlia i mitjan-ant agents intermediaris, Octavi va preparar lampliaci de la seva residncia comprant noves cases Desprs de la seva victria sobre Pompeu (batalla de Nauloco, 36 aC), el triumvir va prometre construir un temple a Apollo i va adquirir altres cases al cim del tur La localitzaci de la casa dAugust al Palat va ser, durant molts anys, un tema de debat arqueolgic La seva ubicaci, sota el temple dApollo palat, fou confirmada per les excavacions del santuari de Cbele i Victria El 1968, les excavacions de Gianfilippo Carettoni van descobrir les restes duna luxosa casa de peristil de tradici republicana sota el podi del temple dApollo Estava decorada amb plaques de cermica amb mites grecs i destinades a revestir les bigues de fusta dels prtics de ledifici

Tamb sestudiaren i restauraren les notables pintures apa-regudes a les parets de les habitacions Pel seu excellent estat de conservaci, noms tenen comparaci amb les cases de les ciutats destrudes pel Vesuvi: en particular Hercul i Pompeia Comptava amb paviments decorats amb lloses de marbre que realitzaven dibuixos geomtrics Cap delles sha conservat, per les excavacions descobriren les seves marques en el morter dels pisos Van aparixer tamb fragments de comunes destil dric i jnic realitzades amb marbres preuats procedents de pedreres situades a lextrem oriental del Mediterrani La vella casa republicana dHortensius fou completament remodelada per Octavi Noms una planta baixa, semienterrada en la falda del tur Tenia un peristil decorat amb luxoses columnes de marbre,

LA CASA DAUGUSTcom el prncep es va apropiar de la zona residencial ms prestigiosa de la ciutat

60

EXCUBITORIUM COHORS VIGILESEl primer cos de bombers a Roma VISITA DE RECREACI HISTRICA

CARRERS, CASES I BOTIGUESLa vida en una ciutat romana

XERRADA

CACATOR CAVE MALUM Marcial i Juvenal es troben a les termes

RECREACI HISTRICA

AAD GLORIAM VENERISProstituci femenina a Roma

RECREACI HISTRICA

LOLI QUE VA ILLUMINAR UN IMPERITALLER - DEGUSTACI

TABERNA VINARIAEl mn del vi a Roma

TALLER - DEGUSTACI

ELS FOGONS DATENEUEl banquet dels erudits

TALLER

FAST-FOOD A LA ROMANAFes-te la teva tapa

TALLER - DEGUSTACI

HABEMUS PRANDIUMTaller-degustaci de plats romans

TALLER - DEGUSTACI

MERENDAEl mos de mitja tarda

TALLER - DEGUSTACI

HABEMUS CENAMTaller-degustaci de plats romans

TALLER - DEGUSTACI

GRAFITS ROMANSParets que parlen

XERRADA - DEMOSTRACI

LUCERNAETALLER

CISTATALLER

VIDA QUOTIDIANAndex dactivitats

97

98

98

98

99

99

99

100

100

100

101

101

101

102

les bigues de fusta estaven revestides amb les terracotes pintades i les pintures de les parets dominaven amb una forta policromia Lany 36 aC es va produir una oportuna caiguda dun llamp sobre la casa dHortensius Consultats els auspicis, es va consagrar la part malmesa a Apollo i es va destinar a serveis pblics Di Cassi diu que quan Octavi consagr la seva residncia al du, el poble, agrat, el va compensar amb nous terrenys i cases al mateix tur El temple va ser dedicat el 9 doctubre de lany 28 aC

Tot i no disposar de dades arqueolgiques del palau dAu-gust desprs de la construcci del gran temple dApollo, les fonts escrites ens permeten conixer que funcionava com

una gran residncia pblica que acollia, a ms, ladminis-traci imperial Desprs de la mort de Lpid lany 12 aC, August va ser nomenat pontifex mxim Amb aix, la seva casa va ser definitivament i completament transformada en domus publica, ats que el pontifex no podia viure en una casa privada Duplic el culte de la deessa Vesta a casa seva Aix, Ovidi va poder dir que una sola casa acollia tres dus: Apollo, August i Vesta En pocs decennis el princep shavia apropiat de la zona residencial ms prestigiosa de la ciutat Tant s aix que el mateix topnim, Palat, ser a partir de llavors el nom de la seva residncia: Palatium

Ricardo MarUniversitat Rovira i Virgili (Tarragona)

V I DA QU OT I DIA NA 61

VI

FIRES I TROBADES

63

ESPAI DE TROBADA

lencontre entre el pblic,especialistes i programadors

TARRACO VIVA I ELS PROFESSIONALS

museus de la romanitat i del mn clssic empreses

i especialistes en divulgaci histrica programadors artesans

especialitzats en el mn rom

TABERNA LIBRARIAGremi de Llibreters de Tarragona

64

a FRUM TRRACOFira dempreses de divulgaci del patrimon

c, d ROMA ALS MUSEUS DEL MNFira Internacional de Museus i Jaciments dpoca Romana

b ARTIFEXArtesans i artesania al mn rom

5 FIRES DE DIVULGACI HISTRICA ROMANAroma als museus del mn, forum tarraco, artifex, taberna libraria i nundinae

65F I R E S I T ROBA DE S

Tarraco Viva sha convertit, al llarg de ms de deu anys, en un punt privilegiat de trobada entre el pblic i els profes-sionals de la divulgaci histrica del mn rom, aix com entre els mateixos experts i els programadors culturals interessats en la histria i la cultura clssica

ROMA ALS MUSEUS DEL MNXIII Fira Internacional de Museus i Jaciments dpoca Romana

Museus, centres dinterpretaci, parcs arqueolgics de diferents pasos europeus i publicacions dhistria parti-cipen a la fira internacional Roma als Museus del Mn per tal de donar a conixer al visitant de TARRACO VIVA limmens llegat de la civilitzaci de lantiga Roma

Un espai per informar-se, dels indrets amb llegat rom, cercar contactes i informaci i planificar activitats i viatges culturals i tamb poder intercanviar informaci sobre el treball i les realitats de museus i institucions amb les seves aportacions a lmbit de la divulgaci histrica

Un espai per conixer les diverses publicacions dhistria, nacionals i internacionals, que podem trobar en el mercat i tamb els professionals de serveis per a museus i centres de difusi

HORARI divendres 15 de 17 h a 21 h dissabte 16 de 10 h a 14.30 h / de 17 h a 21 h diumenge 17 de 10 h a 14.30 h

LLOC Jardins del Camp de Mart

ACCS Lliure

FRUM TRRACOXVI Fira de Productes, empreses i associacions de divulgaci histrica romana

Empreses de guies, darqueologia, grups de recreaci his-trica, associacions pel patrimoni, i altres ens donaran informaci sobre els seus productes relacionats amb lantiga Roma i la seva histria

HORARI divendres 15 de 17 h a 21 h dissabte 16 de 10 h a 14.30 h / de 17 h a 21 h diumenge 17 de 10 h a 14.30 h

LLOC Jardins del Camp de Mart

ACCS Lliure

La trobada de museus i jaciments romans compta amb par-ticipaci internacional i la presncia de programadors s una prova clara de la dinamitzaci econmica que genera el mn de la cultura i la divulgaci

ARTIFEXArtesans i artesania al mn rom

Artesans que realitzen rpliques arqueolgiques dori-ginals trobats en excavacions, aix com demostracions prctiques de fabricaci de materials, ens donaran lopor-tunitat dapropar-nos al mn del treball preindustrial Es realitzaran alguns tallers prctics

HORARI divendres 15 de 17 h a 21 h dissabte 16 de 10 h a 14.30 h / de 17 h a 21 h diumenge 17 de 10 h a 14.30 h

LLOC Jardins del Camp de Mart - Artfex

ACCS Lliure

66

NUNDINAEVIII Fira de Programadors

Trobada entre grups de reconstrucci histrica i els ges-tors i programadors de museus, centres dinterpretaci del patrimoni, dinamitzadors culturals, directors de festivals i esdeveniments histrics, etc

Cada cop ms, els grups de reconstrucci i difusi histrica representen una frmula seriosa i didctica de dinamitzaci del Patrimoni Histric i de divulgaci del coneixement de la histria antiga i TarracoViva sha convertit en un autntic aparador per molts grups, entitats, empreses i persones que es dediquen a la divulgaci histrica del mn antic La fira Nundinae ofereix la possibilitat de gaudir de les jornades, conixer i contactar amb els diferents grups de reconstrucci, i tamb per poder contractar activitats

Nundinae sadrea a gestors de patrimoni histric, gestors culturals, responsables i tcnics de museus, jaciments i centres dinterpretaci, responsables i tcnitcs drees cul-turals, de patrimoni i turisme, entitats culturals pbliques i privades, empreses darqueologia i difusi cultural, de-partaments universitaris dHistria, Arqueologia, Estudis Clssics, Turisme, etc

Informaci i inscripci a loficina del festival: oficina@tarracoviva.com (a partir del 22 dabril)

ARTIFEXArtesans i artesania al mn rom

TABERNA LIBRARIAEspai dedicat al llibre

El Gremi de Llibreters de Tarragona ens ofereix tots els seus fons bibliogrfics perqu puguem gaudir de la his-tria antiga tamb a casa Llibres per a adults, per a nens i joves Novella histrica, assaig, literatura i histria de lantiguitat a labast de tothom amb el producte ms antic i millor per a la divulgaci: els llibres

El dia 16, a les 11 h, es presentar lobra El llibre del vi, del fams autor clssic Plini el Vell Es tracta duna edici i traducci a cura de Mnica Mir Vinaixa, publicada per leditorial Entrecomes

En el camp literari, Plini el Vell conre diversos gneres, per s sens dubte conegut per ser lautor de lenciclopdia ms voluminosa que ens ha llegat lantiguitat, la Histria Natural, un compendi monumental del que els romans del segle I dC consideraven cincia, saber, i un corpus de documentaci inestimable tamb des del punt de vista so-ciolgic, que exerc una gran influncia fins a linici dels temps moderns

Sofereix ara, per primer cop en catal, la traducci del lli-bre XIV daquesta Histria Natural, el llibre dedicat al vi i a la vinya El vi s el protagonista daquestes pgines es-crites fa gaireb dos mil anys per Plini el Vell, aquest autor vid de coneixement que apleg aqu tot el saber del seu temps sobre la vinya, la viticultura i el suc obtingut de la fermentaci del ram

La presentaci anir a crrec del Dr Joaquim Tremoleda Trilla Arqueleg-conservador del Museu dArqueologia de Catalunya Empries

Durant el festival hi hauran altres presentacions que seran anunciades a la Taberna Libraria

HORARI divendres 15 de 17 h a 21 h dissabte 16 de 10 h a 14.30 h / de 17 h a 21 h diumenge 17 de 10 h a 14.30 h

LLOC Jardins del Camp de Mart Taberna Libraria

ACCS Lliure

67F I R E S I T ROBA DE S

HISTRIA EN IMATGES

divulgaci histrica audiovisual

VII

TARRACO VIVA I ELS DOCUMENTALS

cicles de documentals arqueolgics festivals

especialitzats

DIVULGACI AUDIOVISUAL

PINTURA MURAL A LA VILLA DE POPEA SABINA, esposa de lemperador Ner, segle I aC. Oplontis (Npols)

69

DIVULGACI HISTRICA AUDIOVISUAL

70

VIII CICLE DE DOCUMENTALS ARQUEOLGICS

Festival Internacional de Cine Arqueolgico del Bidasoa en itinerancia

Organitza: Institut dArqueologia Clssica de Catalunya (ICAC) amb collaboraci amb el Festival de Cinema Ar-queolgic del Bidasoa (FICAB) i el Museo Romano de Oiasso (Irn)

Projecci de documentals de tema arqueolgic de les di-verses edicions daquest prestigis festival

17.00 h Presentaci del cicle de documentals 17.15 h Un passat amb futur: de lArqueologia al Patrimoni mundial (VO castell) 6118.20 h Pausa 18.30 h Passatge a la Histria (VOS castell) 67

Dilluns 4 i 11 de maig

Dijous 7 i 14 de maig

Divendres 8 i 15 de maig

Dimecres 13 de maig

Dijous 14 de maig

Divendres 15 de maig

17.00 h La ciutat submergida dEgipte: una llegenda revelada (VOS castell) 5218.00 h Pausa 18.10 h Aqeductes (VO castell) 5719.10 h Arles-Rhne 3: del riu al museu (VO francs) 30

17.00 h Leptis Magna: el somni de Roma a lfrica (VOS castell) 5218.00 h Praesidivm, templvm et ecclesia: les intervencions arqueol-

giques a la catedral de Tarragona (VO catal) 1018.10 h Pausa 18.20 h Amphitheatrum, memria martyrum et ecclessia (VO castell) 1318.25 h Cam a Petra (itali, VOS castell) 55LLOC ICAC, Plaa den Rovellat s/n

ACCS Lliure, limitat a laforament de lespai

LANTIGUITAT EN IMATGES

V Cicle daudiovisuals arqueolgics i histrics

Es projectaran audiovisuals sobre el mn antic que han estat produts per museus, centres arqueolgics i institu-cions pbliques i privades

19.00 h Passatge a la Histria (VOS castell) 6720.10 h Pausa 20.15 h Arles-Rhne 3: del riu al museu (VO francs) 21.00 h Tarraco. Segle II (VO catal)

19.00 h La ciutat submergida dEgipte: una llegenda revelada (VOS castell) 5219.55 h Pausa20.00 h Cam a Petra (itali, VOS castell) 21.00 h Tarraco. Segle II (VO catal)

19.00 h Un passat amb futur: de lArqueologia al Patrimoni mundial (VO castell) 6120.00 h Pausa20.05 h Leptis Magna: el somni de Roma a lfrica (VOS castell) 21.00 h Tarraco. Siglo II (VO castell)

LLOC Antiga Audincia Sala dactes

ACCS Lliure, limitat a laforament de lespai

VO Versi Original / VOS Versi Original Subtitulada

30

55

20

20

2052

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

TGN_AnuncixTarracoViva (2).pdf 1 21/4/15 10:34

MUSEUS

les propostes delsmuseus del festival

VIII

TARRACO VIVA I ELS MUSEUS

jornades de portes obertesvisites teatralitzadesactivitats per a nens

escenificaci de textos clssics

MUSEUS

RETRAT DE DAMA DESCONEGUDA. II dC. MNAT, Museu Nacional Arqueolgic de Tarragona

73

74

a CARMINA CANERE (Thaleia, Tarragona) a la sala del Sarcfag. MUSEU DHISTRIA DE TARRAGONA

c MUSEU DHISTRIA DE CAMBRILS

b MUSEU NACIONAL ARQUEOLGIC DE TARRAGONA (MNAT)

d MUSEU BBLIC TARRACONENSE

75M U SE U S

5 MUSEUS DIRECTAMENT IMPLICATS AMB EL FESTIVAL

El festival Tarraco Viva s la festa de la Histria i els museus shi sumen amb jornades de portes obertes i programant activitats diverses, sovint especialment adreades als infants, els veritables hereus de la nostra cultura clssica

MUSEU DHISTRIA DE TARRAGONA

DATA Dissabte 16 i diumenge 17

LLOC Museu Nacional Arqueolgic de Tarragona HORA Dissabte: de 9.30 a 18 h - diumenge: de 10 a 14 hLLOC Museu i Necrpolis Paleocristians HORA Dissabte: de 9.30 a 13.30 h - 15 a 18 h - diumenge: de 10 a 14 hLLOC Villa romana dels Munts HORA Dissabte: de 10 a 13.30 h - 15 a 18 h - diumenge: de 10 a 14 hLLOC Villa romana dels CentcellesHORA Dissabte: de 10 a 13.30 h - 15 a 18 h - diumenge: de 10 a 14 h

ACCS Lliure Limitat a laforament de lespai

DATA Dissabtes i diumenges 9 i 10 - 16 i 17 - 23 i 24

HORARIS Dissabte 16 de 10 a 14 h i de 16 a 23 h Dissabtes de 10 a 14 h i de 16 a 19 h Diumenges de 10 a 14 h

ACCS Lliure, limitat a laforament de lespai Audioguia gratuta: catal, castell, angls i francs

HORARI Dissabte 16 de 10 h a 13 h i de 19 a 24 h Diumenge 17 de 10 h a 13 h

ACCS Lliure Limitat a laforament de lespai

HORARI Dimecres 6 20 h inauguraci de lexposici Dissabtes 9 i 16 d11 h a 14 h i de 17 a 20 h Diumenges 10 i 17 d11 h a 14 h

ACCS Lliure Limitat a laforament de lespai

MUSEU BBLIC TARRACONENSE

El museu ofereix un cap de setmana amb visites monito-rades que incideixen en els aspectes de la cultura romana dins el mn jueu

HORARIS Divendres 8 i 15 de 15 a 20.30 h Dissabte 9 i 16 de 9 a 20.30 h Diumenges 10 i 17 de 9 a 14.30 h

ACCS Lliure Limitat a laforament de lespai No es podr fer la visita als recintes en el moment en qu sestiguin fent activitats del festival

MUSEU NACIONAL ARQUEOLGIC DE TARRAGONA - MNAT

Entrada gratuta a tots els centres dependents del MNAT: Museu Nacional Arqueolgic, Museu i Necrpolis Pale-ocristians El mn de la mort a Trraco, Villa romana dels Munts (Altafulla) i Villa romana de Centcelles (Constant), en els horaris habituals

Tamb es podr visitar lexposici Deltebre I Histria dun naufragi Un episodi del setge i de locupaci de Tarragona (1811-1813) a la sala dexposicions temporals del Museu Nacional Arqueolgic de Tarragona (plaa del Rei, 5)

MUSEU DEL PORT DE TARRAGONA

Amb motiu del 15 aniversari del Museu del Port, de la Nit dels Museus, del Dia Internacional dels Museus, de la XVII edici del festival Tarraco Viva i del Dia Martim Europeu, visita lliure a lexposici permanent del museu

MUSEU DHISTRIA DE CAMBRILS

Al Museu Mol de les Tres Eres es podr visitar lexposi-ci temporal Jardins dEmpries, produda pel Museu Arqueolgic de Catalunya-Empries

76

MUSEUSndex dactivitats

105

106

106

106

107

107

107

108

TALLER DE MOSAICS ROMANSTALLER

SOBRE LES PRODUCCIONS CERMIQUES EN GENERAL I EL SEU COMER XERRADA

DEL CONEIXEMENT A LA DIFUSI I LA PARTICIPACI: ELS TALLERS DE CERMICA ROMANA I LA SEVA RECONSTRUCCIXERRADA

EL FABRICANT DE TEULES HERENNI OPTAT: EL CERAMISTA QUE VA POSAR SOSTRE A LIMPERIXERRADA

OPUS FIGULITaller sobre cermica i terra sigillata

TALLER

PASSA UN MAT DE TEATRE!TALLER

CAIUS I FAUSTINA US CONVIDEN A LA VILLAVISITA TEATRALITZADA

US PORTEM A LHORTUS!TALLER

RE-VIURETALLER

CONVERTEIX-TE EN ARQUITECTE AL TALLER DE TERENCI CNDIDTALLER

ITINERARI PEL MNAT-7Les comunicacions i el comer a Trraco

VISITA LLIURE

DEL MUSEU AL SERRALLOVISITA GUIADA

TIBERIUS CLAUDIUS AMIANTUSComerciant de vi al Mare Nostrum

VISITA TEATRALITZADA

UN CONTRAPS EXCEPCIONAL I LA GRAN BALANA PBLICA (SACOMARIUM) DEL PORT DE TRRACOXERRADA

BEN-HURCINEMA

JARDINS DEMPRIESEXPOSICI

LA LLOSA EN TEMPS DAUGUSTVISITA TEATRALITZADA

108

108

109

109

109

110

110

110

111

COENA LIBERALa nit abans del combat. Nemesis ARQ (Tarragona) i Ars Dimicandi (Itlia)

77M U SE U S

T

s

IX

T

p p

ACTE DE CLOENDA

FUNUS AUGUSTIEl funeral de lemperador. Cloenda de ledici 2014

79

DILEGS AMB LA HISTRIA

debat al voltant del llegat daugust

LA CLOENDA DE LA XVII EDICI

el llegat dun personatge excepcional

79

Tst

81

LImperator Caesar Augustus, per designar-lo amb el seu veritable ttol, ha estat un dels homes ms influents de la histria Com a primer emperador de Roma, va transfor-mar la catica Repblica romana en una rgida autocr-cia imperial La seva consolidaci de lImperi Rom fa dos mil anys va crear els fonaments sobre els quals poste-riorment va conformar Europa com a territori i com a cultura Si hi ha alg que pugui qualificar-se com el pare fundador de la civilitzaci europea, aquest s August

Anthony Everitt

Controvertit, gran poltic per a uns, trador a la Repblica per a altres Va sobreviure a intents dassassinat, naufragis, drames familiars, batalles navals i terrestres, conjures, etc Sigui com sigui, va ser capa de crear un sistema poltic que va durar, amb algunes reformes, ms de quatre segles Estem segurs que la Uni Europea ser capa de resis-tir tant de temps? Com ens ha afectat lpoca dAugust en lart, la poltica i la cultura en general?

El festival tanca lany August amb una cloenda diferent de les realitzades fins ara Us proposem un debat amb historiadors, arquelegs, periodistes, divulgadors de la histria Farem un reps del que ha estat aquesta comme-moraci i podrem plantejar preguntes i opinions sobre aquest fet apassionant de la histria Al final del debat sobrir un torn de paraules entre el pblic, que podr fer preguntes als participants

Amb la participaci de:

Joaqun Ruiz de Arbulo. Catedrtic dArqueologia de la URV i investigador de lICAC

Vctor Amela. Periodista i escriptor

Toni Puig. Gestor cultural, expert en comunicaci cultural i mrqueting de ciutats

Joan Gmez Pallars. Director de lICAC i catedr-tic de Filologia Llatina

Xavier Bru de Sala. Escriptor, periodista i pensador

Presenta i modera: Mag Seritjol Director del festival Tarraco Viva

Collabora: Ludi Scaenici, grup de recreaci musical de lantiga Roma

HORARI Diumenge 17: 18 h Idioma: Catal

LLOC Recinte Firal del Palau de Congressos de Tarragona (Carrer dOrosi, davant lestaci RENFE)

ACCS Entrada: 2 Activitat per a majors de 14 anys

DURADA 90 min

DILEGS AMB LA HISTRIAdebat al voltant del llegat daugust

81AC T E DE C L OE N DA

DEO AUGUSTO. Un nou du per a una nova era Nemesis ARQ (Tarragona)

ELS ACTES DEL FESTIVAL AMB DETALL

NDEX DELS ACTES SEGONS FORMAT

LA PROGRAMACI

DELS ESPAIS

85

P OL T IC A P OL T IC A

EXPOSICI I VISITA COMENTADA

EL MN DAUGUST, UNA CIVILITZACI MEDITERRNIA

OFICINA FESTIVAL TARRACO VIVA I ARGOS SERVEIS CULTURALS (TARRAGONA)

Una proposta expositiva centrada en la figura dAugust, sorgida de la recerca duta a terme per a la recreaci histrica

August El poder de la mscara, que ha estat enriquida amb els comentaris ela-borats pels nostres collaboradors cient-fics (professors de la Universitat Rovira i Virgili, de la Universitat de Girona i de la Soprintendenza Archeologica de Roma) Una magnfica ocasi per a endinsar-se en lobra i lpoca del primer emperador amb visites comentades i altres activitats

Els mbits que tracta lexposici sn:

El mn dAugust Un mn mesurat i dibuixat

LEneida Un poema per a un Imperi

PROJECTE PHOENIX (TARRAGONA)

La Praefectura Annonaria dAugust, molt ms que pa i circ

La Roma dAugust, duna ciutat de fang a una altra de marbre

Lentorn dAugust Amics, collabora-dors i una famlia difcil

LAra Pacis La Pax Augusta i lEdat dOr Mites per a un nou sistema po-ltic

LAugust de Prima Porta Una esttua amb un missatge poltic

La nova visi poltica Provncies, li-mes i poltica augustals

Les reparticions de gra i aliments a la plebs de Roma les anomenades frumentatio-nes han tingut lloc en diversos moments de la histria de Roma (durant els tribu-nats dels germans Grac, el mateix Pompeu i el pare adoptiu dAugust, Juli Csar, nha-vien realitzat) Tanmateix, s amb el geni poltic dAugust que es crea un organisme i tot un sistema administratiu i econmic per a regular-les Lanomenada Praefectura Annonaria va ser en realitat una espcie de ministeri dEconomia i Benestar Social No noms repartia aliments gratuts a la po-blaci de Roma sin que regulava els preus dels aliments bsics (cereals, vi i oli), i, per tant, la base de leconomia de tot lImperi

HORARI dl a dv 17 h (cat) / 18 h (cast) / 19 h (cat) ds i dg catal i castell ds-9 i 16 9.30 h, 10.30 h, 11.30 h, 12.30 h, 13.30 h, 17 h, 18 h, 19 h dg-10 i 17 9.30 h, 10.30 h, 11.30 h, 12.30 h, 13.30 h

LLOC Recinte Firal del Palau de Congressos de Tarragona (c/ dOrosi, davant lestaci RENFE)

ACCS Entrada: 2 . Recomanada a partir de 10 anys

DURADA 45 min

HORARI dj-7 22 h (cat) dj-14 22 h (cast)

LLOC Recinte Firal del Palau de Congressos de Tarragona (c/ dOrosi, davant lestaci RENFE)

ACCS Entrada: 8 Recomanada a partir de 10 anys

DURADA 50 min

RECREACI HISTRICA

ANNONA AUGUSTAPanen et circensis, o alguna cosa ms?

P OL T IC A P OL T IC A

86

RECREACI HISTRICA

LVIA I AUGUSTUn retrat familiar

RECREACI - TALLER PBLIC ESCOLAR

AUGUST, AL TEU GUSTVine a conixer lemperador de Roma

ASSUMPTA MERCADER ASSUMPTA MERCADER I CARLES ALCOY

Livia Drussilla va ser esposa dAugust, mare de Tiberi, via de Claudi i besvia de Ner, tots ells emperadors Dotada duna gran intelligncia i astcia, va exercir una gran influncia sobre August Tots dos de-claraven estar al servei de Roma i, sovint, temes poltics i familiars es barrejaven esdevenint una mateixa cosa Es diu que va ser Lvia qui realment va fer i desfer casaments, i, fins i tot, se la culpabilitza dalgunes morts Deixem que ella ens ho expliqui; si ms no, sabrem la seva veritat

HORARI dv-8 20 h (cat) ds-9 20 h (cast) dv-15 20 h (cast) ds-16 20 h (cat)

LLOC Recinte Firal del Palau de Congressos de Tarragona

ACCS Entrada: 5 Recomanada a partir de 10 anys

DURADA 40 min

HORARI De dl a dv (excepte dl 4) 9.30 h, 11.30 h

LLOC Recinte Firal del Palau de Congressos de Tarragona

ACCS Reservat a grups escolars de 8 a 16 anys Inscrip : oficina@tarracoviva com

DURADA 1 h 15 min

P OL T IC A

RECREACI HISTRICA

ARA PACIS AUGUSTAELart al servei del poder

PROJECTE PHOENIX (TARRAGONA)

El monument anomenat Ara Pacis Augus-tae, o sigui, lAltar de la Pau dAugust, s, sens dubte, un dels llegats monumentals ms importants de lantiga Roma Pensat per a exaltar la Pax Augusta, cont, per, molts ms ingredients iconogrfics, deco-ratius, literaris, religiosos, mtics, poltics i artstics, i al mateix temps s un retrat de la famlia imperial

Aprofitant la recerca que es va dur a ter-me per a lespectacle de recreaci histrica

August, el poder de la mscara, en aquesta edici del festival tindrem loportunitat de veure molt ms a prop la imatge i els con-tinguts daquesta pea inslita

HORARI dv-8 22 h (cast) ds-9 22 h (cat)

LLOC Recinte Firal del Palau de Congressos de Tarragona (c/dOrosi, davant lestaci RENFE)

ACCS Entrada: 8 Recomanada a partir de 10 anys

DURADA 50 min

NOU

Som al segle I aC LImperi rom va dHis-pnia a lsia, i des de les fredes aiges del Rin fins a les ardents sorres del desert de Lbia Un sol home, August, governa aquestes terres i els seus habitants

Podreu fer un passeig per la histria i els carrers de lantiga Roma, per la vida privada dAugust, el seu govern i la seva manera de viure Farem un tomb per dife-rents espais de la ciutat Visitarem la casa de Lvia i el gabinet dAugust Entendrem les relacions entre famlia, poder i religi Anirem al Senat i a lAnnona Frumentaria per a veure la importncia del blat i el vi en la vida dels romans

I sortireu, tots, en process, celebrant amb la seva famlia la glria del Div Csar Oc-tavi August, honorant-lo a lAra Pacis, al seu victoris retorn de Trraco

87PRO G R A M A D AC T I V I TAT S

P OL T IC A P OL T IC A

XERRADA

ELS VASOS DE VICARELLO I LA TABULA DE PEUTINGEREl mn sencer conegut, mesurat i ben comunicat

TALLER

LALTAR DAUGUST EN MINIATURAUn mbil de lAra Pacis

XERRADA

ELS CAMINS PBLICS I LA CIUTADANIA, LHERNCIA JURDICA ROMANA

JOAQUN RUZ DE ARBULO (UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI, TARRAGONA)