presentación cirurgia oncològica - acmcb.es filela cirurgia oncològica és la ciència i...

Cirurgia OncològicaDr. Francesc Tuca

Hospital Universitario de Girona Dr. Josep Trueta

La Cirurgia Oncològica és la ciència i l'art d'operar els tumors amb tècnica i tàctica fonamentades en el coneixement biològic del càncer i en els coneixements pluridisciplinaris de la terapèutica antineoplàsica

Dr. Lluís Tuca Barceló (1930 – 1989)Cap de Cirurgia Oncològica Hospital de Sta. Creu i Sant Pau

Excés de la bilis negre sobre els altres fluids o humors essencials, la sang la flegma i la bilis groga. La extirpació dels tumors pot se contraproduent

Hipocrates 400 ACDenominació de la malaltia com “karkinos”La ressecció tumoral pot precipitar la mort

Galè (129‐200)

Va advocar per una escissió àmplia.”fer incisions precises que envolten el tumor sencer per no deixar una sola arrel”

Teories sobre el càncer en la antiguitatConcepte de malaltia sistèmica

Henry Le Dran (1684–1770)Indentifació de les metàstasis ganglionars que relaciona a un pitjor pronòstic

John Hunter, 1728‐1793Alguns tipus de càncer poden ser curats amb cirurgia.Descriu els mètodes pels quals podem distingir els tumors quirúrgicament extraïbles. Si el tumor no ha envaït als teixits propers i és encara mòbil, no hi ha inconvenient per la seva extirpació

Segle XVII i XVIII .Avenç del estudi anatòmic(Vesalius, Harvey).

Inici de d'interès pel tractament local del càncer

Extirpació d’un tumor ovàric de 10.2 kg.

La pacient Jane Todd Crawford es va recuperar sense complicacions i va viure 32 anys més

Perspectiva històricaEphraim McDowell, Nadal de 1809

Primera extirpació de un tumor visceral

Descobriments de l'anestesia:Horace Wells 1844William Morton 1846

Introducció de l'antisèpsiaJoseph Lister 1867

Perspectiva històricaIntroducció de l’anestèsia i l'antisèpsia

Demostració de l'anestesia por William Mortonen el Massachussets General Hospital el 16 d’octubre de 1846

Procediments de Cirurgia OncològicaFites històriques

Any Cirurgià Procediments Cirurgia Oncològica1809 Ephraim McDowell Cirurgia abdominal ‐ extirpació d'un tumor ovàric1846 John Collins Warren Anestèsia amb èter [escissió de la glàndulasubmaxilar)1867 Joseph Lister Introducció de la antisèpsia1850 – 1880 Albert Theodore Billroth Gastrectomía, laringectomia i esofagectomía1878 Richard von Volkmann Escissió d'un càncer rectal1880 – 1890 Theodore Kocher Desenvolupament de la cirurgia tiroïdal1890 William Stewart Halsted Mastectomia radical1896 G. T. Beatson Ooforectomia per càncer de mama1904 Hugh H. Young Prostatectomia radical1906 Ernest Wertheim Histerectomia radical1908 W. Ernest Miles Reseccions adbominoperineal per càncer rectal1912 E. Martin Cordotomia en el tractament del dolor1910 – 1930 Harvey Cushing Progrés de la cirurgia en els tumors cerebrals1913 Franz Torek Resecció, amb èxit, de càncer d'esòfag toràcic

1927 G. Divis Resecció de metàstasis pulmonars1933 Everts Graham Pneumonectomia1935 A. O. Whipple Pancreaticoduodenectomia1945 Charles B. Huggins Adrenalectomia en el càncer de pròstata

Extensió del càncer per etapes:

Estadi local. Tumor primari. Creixement local i invasiu.Estadi regional. Metàstasis limfàtiques.Estadi sistèmic: metàstasis a distància.

Necessitat de extirpació monobloc de la totalitat de l'òrgan on apareix en tumor en monobloc amb la regió limfàtica relacionada i estructures veïnes

William Stewart Halsted (1852 ‐1922)



Mastectomia radical:Extirpació completa de la mama en monobloc amb músculs pectorals i ganglis limfàtics axil∙lars




Repercussió sobre la cirurgia oncològica:Progressió en la radicalitat i agressivitat del tractament quirúrgic


El càncer és una malaltia sistèmica

Les metàstasis existeixen en el moment del diagnòstic

Els tractaments locals contribueixen al control loco‐ regional de la malaltia però no tenen influencia en la supervivència, determinada per les metàstasis a distància.

Teoría Alternativa (1950 ‐1980)Postulada per Bernard Fisher en 1980

Desenvolupament de la teràpia sistèmica

Tractaments més conservadors

Teoría AlternativaRepercussió de la teoria alternativa:

Supervivència lliure de malaltia, lliure de malaltia a distància i supervivència globalMastectomia vs Tractament conservador amb i sense radioteràpia National Surgical Adjuvant Breast and Bowel Project (NSABP). 20 anys de seguimentBernard Fisher, M.D., i cols. N Engl J Med 2002; 347:1233‐1241

Evidencies de milloria de supervivència amb tractament local

Aspectes que qüestionen la Teoría Alternativa

Supervivència post mastectomiaAmb Radioteràpia vs sense Radioteràpia

Danish Breast Cancer CooperativeGroupBritish Columbia randomized trialEuropean Journal of Surgical Oncology 2010 36 : 331‐334

Evidencies de milloria de supervivència en relació al screeningpoblacional

Aspectes que qüestionen la Teoría Alternativa

Evolució de la tendència temporal de la mortalitat per càncer de mama a Catalunya, Espanya i regions d’EuropaPeríode 1985‐2004 Generalitat de Catalunya http://www20.gencat.cat/portal/site/cancer

Postulada per Samuel Hellman al 1994

En la historia natural, en molts càncers, hi ha un moment en que les cèl∙lules tumorals no desenvolupen metàstasis a distancia

Model de latència en el desenvolupament de metàstasi en contra del model continu de la teoria alternativa

Teoria del espectre variable e la predisposició al desenvolupament de

metàstasis

Samuel HellmanProfesor de la Division of Biological SciencesChicago University

En la historia natural, en molts càncers, hi ha un moment en que les cèl∙lules tumorals no desenvolupen metàstasis a distancia

El per què, com i quan un tumor adquereixla capacitat de desenvolupar metàstasis depèn d’un conjunt heterogeni de factors d’interrelació del tumor amb l’hoste com l’habilitat de induir angio‐ gènesi, l’adhesió cel∙lular o el perfil genètic tumoral

Teoria del espectre variable e la predisposició al desenvolupament de

metàstasis

Samuel HellmanProfesor de la Division of Biological SciencesChicago University

La teràpia sistèmica pot arribar a una milloria de un 25% de supervivència, necessitant per la assolir‐ho el control local de la malaltia.

La persistència del càncer per un tractament local inadequat pot facilitar l’adquisició de la capacitat del tumor per desenvolupar metàstasis. Per tant, la eradicació local de la malaltia, no només controla la recidiva loco‐ regional, sinó que pot contribuir a la supervivència.

Revitalització actual de la importància del control loco‐ regional del càncer

Objectiu principal de la cirurgia oncològica: Eradicació loco‐ regional objectivable del

càncer

Tipus d'excisió tumoral

Definició Risc de recidiva Aplicació

Incisional Exèresis parcial o fragmentada

Malaltia persistent Diagnostica Biòpsia incisional

Marginal Enucleació en el margen tumoral

Molt alta probabilitat de malaltia persistent

Tumors benignes Biòpsia excisional

Amplia Extirpació en bloc per un marge de teixit normal

Probabilitat de recidiva determinada per focus aïllats del tumor primari

Càncers d'extensió local limitada, de baixa o mitjana agressivitat invasiva, sensibles a tractament complementari

RadicalExtirpació en bloc del tumor i tot el teixit del compartiment anatòmic

Disseminació o Metàstasi més enllà del compartiment anatòmic

Càncers d'extensió local avançada i escassa resposta a tractament complementari

Marge lliure: Absència de tumor en la superfície del límit de secció, en els espècimens histològics

Marge pròxim vs Marge acceptable: variable en funció de l’òrgan afectat i el tipus histològic

Objectiu quirúrgic seccionar a un mínim de 1 cm. del límit macroscòpic tumor i preferiblement entre 3 i 5 cms.

Consideració de les característiques biològiques

Consideració de les barreres anatòmiques: teixits rics en col•làgena i pocs vascularitzats com les fàscies i aponeurosis o les corticals òssies.

Marges de resecció

Marges de resecció en càncer de mama

Marge Tumor residual< 1 mm 33,30%1‐2 mm 10,50%2 a 5 mm 2,40%> 5 mm 0,00%

S. T. Ward, B. G. Jones, A. J. JewkesInternational Journal of Clinical Practice. 2010, 64: 1675–1680

La Oncoguia del Departament de Salut i l’Agència d’Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques, en la seva revisió del 2008, aconsella un marge mínim de 1 mm

Marges de resecció en càncer de recte

Marge proximal

Marge distalMarge circumferencial

radialMarge circumferencial

radial

Excisió total del mesorecte (ETM): teixit gras que envolta el recte, on discorren els vasos sanguinis i limfàtics i en el qual es troben els ganglis limfàtics, envoltats per fàscia visceral.

ETM introduïda al 1982 per Heald amb xifres de RL inferiors al 4% en reseccions curatives

Marge proximal

Marge distalMarge circumferencial

radialMarge circumferencial

radial

Estudis prospectius i multicèntrics realitzats a Dinamarca, Països Baixos i Noruega han demostrat que la ETM disminueix la tasa de RL i augmenta la supervivència..

Afectació de marge sense ETM

Marge proximal

Marge distalAfectat < 2%

Marge circumferencialradial

Marge circumferencialradial

Afectat en 20%

Estudi holandès sobre la ETM: La extensió intramural distal de 2 cm 3,6% dels casosNo diferencies de RL entre casos amb marge distal 2 cms. I 5 cms.L’estudi de Zao mostra una mitjana d’extensió mesorectal de 3,6 cms vs 1.2 cms distal.

Classificació R en càncer de recteRelació amb la supervivència

Classificació R Tumor residual en marge de resecció

Supervivència

R0 No tumor 69 %R1 Tumor microscòpic 18.2 %R2 Tumor macroscòpic 4.7 %

Hermanek P, Mansmann U, Staimmer D, Riedl S, Hermanek P. The German experience. The surgeon as a prognostic factor in colon and rectal cancer surgery. Surg Oncol Clin N Am. 2000;9:33–49.

Impacte de la proximitat del marge radial circumferencial (CRM) en la recidiva local (RL)

Classificació R Tumor residual en marge de resecció

RL a 5 anys

R0 No tumor 13 %MCR < 1mm 28%

MCR > 1mm 10%R1 Tumor microscòpic 55 %

Grup de Leeds.Birbeck KF, Macklin CP, Tiffin NJ, et al.Rates of circumferential resection margin involvement vary between surgeons and predict outcomes in rectal cancer surgery. Ann Surg. 2002; 235: 449-457.

Limfadenectomia

Fets més àmpliament acceptats:

Contribució al control local del càncer

Essencial per classificació en estadis del càncer

Controvèrsies:

Contribució a la supervivència

Limfadenectomia electiva o diferida

Extensió de la limfadenctomia

Evolució històrica del tractament quirúrgic de la malaltia ganglionar en càncer de mama

Halsted: Buidament axil•lar monobloc amb mastectomia

Cirurgia supra‐ radical: Buidaments supraclavicularsCadena mamaria interna

Teoria alternativa: Buidaments conservadors

Cirurgia conservadora: Buidament axil•lar complet no necessariament monobloc

Screening: Biòpsia de gangli sentinella







Assaig B‐04 (NSABP) Mastectomia Radical vs Mastectomía vs mastectomía + radioterapia . B. Fisher I cols. N Engl J Med 2002; 347:567‐575







III

III

Estudi de validació de BGSS a la Regió Sanitària de GironaIdentificació del GS en 97 sobre casos 105 (92,4%). BGSS (+) en 42.3%.

Histología Ganglio Centinela

V. axilar ‐ V. axilar +

Negativo en GC 56 55 98,2% 1 1,8%

Positivo en GC 41 29 70,7% 12 29,3%

pN0(y+) opN1mi

29 24 82,8% 517,2%

pN1 12 5 41,7% 7 58,3%pN0 Sin metástasis en los ganglios linfáticos regionales

pN0(y+) Inmunohistoquímica (+) clúster = o < de 0,2mm o (células tumorales aisladas)

pN1mi Micrometástasis (mayor de 0,2mm, pero no mayor de 2,0mm)

pN1 Metástasis con clúster mayor de 0,2mm

Prueba (‐): pN0 en G.C. Valor Predictivonegativo

IC al 95%

Valor predictivo negativo 98,2% 90,6% a 99,7%

Proporción de falsos negativos 2,4% 0,4% a 12,3%

Survival of the ALND Group Compared With SLND-Alone Group

Giuliano, A. E. et al. JAMA 2011;305:569-575

Copyright restrictions may apply.

Revised U.K. guidelines for the management of cutaneous melanoma 2010

British Journal of Dermatology 2010 163, pp238–256

Breslow Marge aconsellableIn situ 0,5 cms<= 1mm 1 cm.>1‐2 mm 1‐2 cms.>2‐4 mm 2‐3 cms>4 3 cms

Breslow Prob PN1 BGS< 1 mm 5% No > 1 mm 20% Si

30 ‐44% de casos MM cN1 presenten afectació ganglionar pèlvica

Revised U.K. guidelines for the management of cutaneous melanoma 2010

Buidament engonal• Un sol gangli inguinal o femoral cN1• Un sol gangli inguinal o femoral pN1

Buidament engonal i pèlvic (cadena ilíaca ext.)• > 1 gangli inguinal o femoral cN1• >1 gangli pN1• TAC mostrtant

• > 1 gangli engonal o femoral cN1• Ganglis pelvics of femorals

• Conglomerat engonal• N (+) G. Cloquet

Limfadenectomia D1 vs D2 en càncer gàstric

Dissecció ganglionar D1•Gastrectomia total o subtotal•Epipló major•Ganglis peri‐ gàstrics Grups 1 al 6

Dissecció ganglionar D2 afegeix:•Ganglis Hepatoduodenals•Ganglis Retropancreàtics•Ganglis V. mesentèrica superior •Pancreatectomia caudal•Resecció de fàscia del mesocolonen transcavitat dels epiplons•Esplenectomia (2/3 proximals de l’estomac)

.

Hartgrink H et al. JCO 2004;22:2069-2077

©2004 by American Society of Clinical Oncology

Limfadenectomia D1 vs D2 en càncer gàstricAssaig randomitzat Dutch Gastric Cancer Group

Supervivència

Recidiva

.Abordatge multimodal del càncer.Treball en equip multidisciplinari

Comitè de Patologia Mamària Hospital Universitari Dr. Josep Truetade Girona

.

Swedish Rectal Cancer TrialN Engl J Med 1997; 336:980‐98

Recidiva local

Radioterapia pre‐ operatoria en càncer de recte operable

.

Swedish Rectal Cancer TrialN Engl J Med 1997; 336:980‐98

Supervivència

Radioterapia pre‐ operatoria en càncer de recte operable

.

German Rectal Cancer Study Group.N Engl J Med 2004; 351:1731‐1740

Recidiva local

Metastasis a distància

Quimioterápia neoadjuvant vs quimioterápia adjuvant en càncer de recte operable

.En càncer de recte estadi II i III, la combinació de radioteràpia i quimioteràpia com a

estratègia neoadjuvant és un tractament estàndard.

Quimioteràpia ambradioteràpia preoperatòria permet augmentar el control local comparat amb la quimioradioteràpia postoperatòria

La resposta patològica del tumor al tractament preoperatoris’associa a una disminució en la recidiva i a un augment de la supervivència lliure de malaltiaindependentment del grau de reducció.

Quimioterápia neoadjuvant en càncer de mama

Benefici local 80 %Resposta clínica 76,6%Cirurgia Conservadora 66.6%BMC Cancer 2007, 7:36

No increment de supervivència

Increment d'índex de cirurgia conservadora

Disminució de la extensió de la cirurgia conservadora

La resposta completa es un factor pronòstic independent

Major resposta en HER2 +, RH(‐)Resposta escassa en Carcinoma lobulillar, HER2(‐) i RECEPTORS HORMONALS(+)

Indicat en T2‐3, HER2 +, triple negatius grau III i RH negatius o poc positius

.

The Lancet, Volume 359, Issue 9319, Pages 1727 ‐ 1733, 18 May 2002

Kaplan‐Meier curve showing disease‐free survival from landmark time of 6 months after date of randomisation

Quimioterápia neoadjuvant en càncer d’esòfag incrementa resecabilitat i supervivència

.

•Supervivència a 5 anys s’ha doblat de un 30% a un 60% en els últims 20 anys

•Selecció i planificació més adequada per estudis d’imatge:

•TAC•RMN•PET

•Quimioteràpia neoadjuvant pot alterar la selecció i planificació per proves d’imatge

•Objectiu de 1 cm. de marge lliure per assolir resecabilitat R0

Resecció de Metàstasis hepàtiques de càncer colorectal: Supervivència a 5 anys de 60%

Selection of Patients for Resection of Hepatic Colorectal Metastases: Expert Consensus Statement. Ann. Surg. Oncol. Vol. 13, No. 10, 2006

.


•Cirurgia combinada:

•Resecció de lesió primària i resecció de metàstasis no complexes

•Resecció de lesió primària complexa i resecció de metàstasis no complexa i viceversa

•Cirurgia diferida

•Resecció de lesió primària i resecció metàstasis, totes dues complexes

Resecció de Metàstasis hepàtiques en cas de tumoració primària colorectal sincrònica :

.


Resecabilitat R0 no previsible

Malaltia extrahepàtica

No possibilitat de preservació funcional del remanent hepàtic :

•Mínim dos segments hepàtics adjacents•Vascularització adequada •Drenage biliar adequat•Mímim de 20% de volum hepàtic funcional

Resecció de Metàstasis hepàtiques. Contraindicacions :

.

Eddy Cotte. World J Surg (2007) 31:1813–182C William Helm Ovarian Cancer http://emedicine.medscape.com/article/265651‐overview

Citoreducció en carcinomatosi peritoneal per càncer d’ovari.

Tractament actual estàndard ca. d’ovari III o IV en classificació de la FIGO (Federation of Gynecology and Obstetrics) :Cirurgia citoreductora (CRS) a deixant nòduls residuals <1 cm dels

+Quimioteràpia sistèmica amb paclitaxel, juntament amb un compost de platí com el carboplatí o cisplatí.

.

Selection of patients and staging of peritoneal surface malignancies World J GastrointestOncol. 2010 January 15; 2(1): 31–35.

Citoreducció amb peritonectomia + quimioteràpia intraperitoneal hipertèrmica, en pacients joves amb carcinomatosi limitada i resecable.

Indicació estàndard

Mesotelioma peritoneal

Pesudomixoma peritoneal 73 % a 5a. 55% a10a

Adenocaarcinoma apendicular 80% a 5 a.

Indicacions selectives

Cancer colorectal

Ca. d’ovari refractari a quimioteràpia sistèmica

Contra – indicació

Ca. Mama, Ca. Pàncrees, Colangiocarcioma, Hapatocarcinoma

Indicacions amb poca evidencia

Ca. Gàstric, Ca. Endocrí, GIST, sarcomatosi

.Citoreducció amb peritonectomia + quimioteràpia intraperitoneal hipertèrmica. Resultats. Sugarbeaker.

Neoplàsia No. of Patients 3‐Year Survival

Carcinoma apendicular amb carcinomatosi peritoneal i Pseudomixoma després de citoreducció completa

400 83%

Ca. Colorectal després de citoreducció completa 45 41%

Cancer gàstric després de citoreducció completa 13 31%

Sarcoma abdominopelvic recurrent després de citoreducció completa

50 43%

Neoplàsia maligna peritoneala. Mesotelioma Peritonealb. Ca. Serós Papil.lar c. Adenocarcinoma Peritoneal primari

48 27%

Ascitis maligna simptomàtica 16 0%

Paul H. Sugarbaker, Management of peritoneal surface malignancy using intraperitonealchemotherapy and cytoreductive, http://www.surgicaloncology.com/gpmtitle.htm

.

OncoGuia del consell I assessoramentgenètics en el càncer hereditari.Juny 2006

Alternatives quirúrgiques:1) la colectomia subtotal amb anastomosi ileorectal;2) la proctocolectomia amb reservori ileoanal; 3) la proctocolectomia amb ileostomia definitiva

Afectació duodenal greu (pòlips múltiples, grans, vellosos o amb displàsia greu): duodenopancreatectomia cefàlica amb preservació de pílor i anastomosi pancreatogàstrica.

Cirurgia profilàctica en càncer de colon hereditari:Poliposi Adenomatosa FamiliarPoliposi Adenomatosa Familiar AtenuadaSíndrome de Lynch

.

ASCO/SSO Review of Current Role of Risk‐Reducing Surgery in Common Hereditary Cancer Syndromes. Annals of Surgical Oncology, 2006, 13(10): 1296

Procediments:1) Mastectomía preservadora de pell amb

reconstrucció immediata2) Salpingo‐ooforectomia bilateral

Cirurgia profilàctica en càncer de mama hereditari

Síndromes Genètics d’alt risc de càncer de mama

Risc Alt risc d’altres neoplàsies

BRCA1 56%–87% Ovari

BRCA2 56%–87% Ovari

Síndrome de Cowden 30%–50% Ca. TiroidesHamartomes

Síndrome de Li‐Fraumeni Sarcomes

Ataxia TelangiectàsiaHeterozigòtica

Risc X 4

.

ASCO/SSO Review of Current Role of Risk‐Reducing Surgery in Common Hereditary Cancer Syndromes. Annals of Surgical Oncology, 2006, 13(10): 1296

25% casos de Ca. Medular tiroidal se associen a síndrome genètic hereditari

Procediments:1) Tirodoidectomia total

Cirurgia profilàctica de càncer medular de tiroides.

Síndromes Genètics d’alt risc de càncer de mama

Alt risc d’altres neoplàsies

MEN 2‐A FeocromocitomaHiperplàsia paratiroidal

MEN 2‐B FeocromocitomaGanglioneuromes

Ca. Medular familiar de tiroides no associat a MEN

.

Relacionades amb la neoplàsiaDiagnòstic i estadiatgeSimptomàtic (ulceració, obstrucció...)Urgències (Hemorràgia, perforació...)

Processos no relacionats amb la neoplàsia (Apendicitis, colecistitis,..)

Valoració de la proporció de l’agressivitat del procediment quirúrgic amb el benefici simptomàtic, l’estat del pacient i el pronòstic de la malaltia

Cirurgia pal•liativa

Índex de mastectomia als EUA

5,596 casos operats a la Cínica Mayo Estadi 0-II entre 1997-2006R. Katipamula I cols. . J Clin Oncol 26: 2008 (May 20 suppl; abstr 509)

.

Laparoscopically Assisted vs Open Colectomy for Colon Cancer.A Meta‐analysisArch Surg. 2007;142(3):298‐303.

Colectomia oberta vs Colectomia laparoscòpica per càncer de colon: No diferencies de supervivència global ni lliure de malaltia .

Reconstrucción inmediata post mastectomía a Andalucía y Cataluña

Estado actual de la reconstrucción mamaria en Andalucía y Catalunya C Tebé i cols. Programa de seminarios de la Agencia de Evaluación de Tecnologías Sanitarias de Andalucía (AETSA) Sevilla 19 de Abril de 2007

Informatiu de la L'Agència d'Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques (AATRM) . Número 42 Febrero 2008

100 casos de reconstrucció mamària imnmediata

a l’Hospital Dr. Josep Trueta de Girona

0,0%

8,0%

16,3%

40,0% 39,6%

19,6%

27,3%

55,6% 53,8%

1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

% Rec. Imm

% Rec. Imm

1996 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Mastec. 25 49 40 53 46 44 45 13

Rec. Imm. 2 8 16 21 9 12 25 7

% Rec. Imm 8,0% 16,3% 40,0% 39,6% 19,6% 27,3% 55,6% 53,8%

.

Classificació TNM de la UICCT. L'extensió del tumor primariN. L'absència o presència i extensió de la metàstasi de ganglis limfàtics regionalsM. L'absència o presència de metàstasi a distància.Descriptor cTNM (valoració clínica) i pTNM (valoració histo‐ patològica)

Estadiatge

Finalitats: Per ajudar al clínic en la planificació del tractamentPer donar una indicació de pronòsticPer col∙laborar en l'avaluació dels resultats del tractamentPer facilitar l'intercanvi d'informació entre els centres de tractamentPer contribuir a la recerca contínua del càncer humà

.

Símbols Descriptors del TNM

Descriptor (sn)pNx (sn). gangli sentinella no pot ser avaluadapN0 (sn). No hi ha metàstasi als ganglis limfàtics sentinellapN1 (sn). Sentinella metàstasi a ganglis limfàtics

Descriptor (mic) per micrometastasispN1(mic)

Descriptor (i+) o (mol+) per cèl∙lules tumorals aïlladespN0 (i +) Identificació per estudi immuno‐ histoquímic)pN0 (mol‐) Identificació per estudi bioquímic

Descriptor (y) per valoració post tractament neoadjuvantycTNM o ypTNM

.Descriptors grau de diferenciació histològica, Invasió limfàtica o vascular.

Grau de diferenciació GX. Grau de diferenciació no es pot avaluarG1. Ben diferenciatG2. Moderadament diferenciatG3. Pobrament diferenciatG4. Indiferenciat

Invasió limfàticaLX. invasió limfàtica que no es pot avaluarL0. Sense invasió limfàticaL1. Invasió limfàtica

Invasió venosaVX. invasió venosa no pot ser avaluadaV0. Sense invasió venosaV1. Invasió venosa microscòpica V2. Invasió venosa macroscòpica

.Classificació C en funció de complexitat diagnòstica

C1. Les proves de nivell mitjà de diagnòstic (per exemple, inspecció, palpació, i la radiografia estàndard, endoscòpiaintraluminal per tumors de certs òrgans)C2. Les proves obtingudes per mitjans especials de diagnòstic (per exemple, la projecció d'imatge radiogràfica en les projeccions especials, tomografia, TAC, ecografia, limfografies, angiografia, gammagrafia, RMN, endoscòpia,biòpsia i citologia)C3. L'evidència de l'exploració quirúrgica, incloent la biòpsia i la citologiaC4. L'evidència de l'extensió de la malaltia després de la cirurgia definitiva i l'estudi anatomopatològic de la peça ressecadaC5. L'evidència de l'autòpsia

.Classificació R valora la malaltia residual

RX. La presència de tumor residual no pot ser avaluatR0. No hi ha tumor residualR1. Residual microscòpica del tumorR2. Macroscòpica del tumor residual

Effect of Surgeon Training, Specialization, and Experience on Outcomes for Cancer Surgery Ann Surg Oncol (2009) 16:1799–180.

Cirurgia oncològica colorectal. Motalitat, Recidiva, Supervivència.Unitats Especialitzades vs No Especialitzades

Author, year Comparison* Data sourceNumber

of patients

Postoperativemortality

RecurrenceLong‐termsurvival

McArdle 2004Multicenter (11)

Colorectal vs. general surgeon

Case notes 3,2 No significantdifference

Improved

Smith 2003Multicenter (11)


Patient records 4,562 Improved Improved Improved

Wrigley 2003Multicenter


Wessex Cancer Registry, patient records and follow‐ups

5,176 (4,419

complete)

Improved

Read 2002Single center


Patient records 384 Improved Improved

Dorrance 2000Single center

Colorectal vs. vascular/transplant vs. general surgeon

University teaching hospital pathology records

378 Improved

Wigmore 1999Single center


Patient records and follow‐ups 230 Improved Improved

Porter 1998Multicenter (5)


Patient Records 683 Improved Improved

Bokey 1997Single center


Patient records and follow‐ups 992 Improved

.

Author, year Site Comparison Data sourceNumber of patients

MorbidityPostoperativemortality

Dimick 2005Multicenter

Esophageal

Thoracic vs. general surgeon

Medicare provider analysis review file

1,946 Improved

Callahan 2003Multicenter(223‐colon and 213‐gastric)

Colon and Gastric

Specialist (surgicaloncologist/colorectal) vs. nonspecialist(general surgeon)

New York State Department of Health’s Statewide Planning and Research Cooperative System

55,016 (48,582‐colon and 6,434‐gastric)

Improved

McKay 2008Multicenter (9)

Hepatic Surgical oncology vs. HPB vs. other specialist vs. general surgeon

Patient records Improvedfor HPB

No significantdifference

Cirurgia oncològica digestiva. Mortalitat operatòria.Unitats Especialitzades vs No Especialitzades


Author, year Comparison Data sourceNumber of patients


Long‐term survival

Chan 2007Multicenter

Gynecologic oncologist vs. other California Cancer Registry, medical records

1,491 Improved for gynecologiconcologists

Earle 2006Multicenter

Gynecologic oncologist vs. gynecologist vs. general surgeon

SEER‐Medicare 3,067 Improved for gynecologic oncologists and gynecologists

Engelen 2005Multicenter (16)

Gynecologic oncologist vs. gynecologist

Regional Cancer Registry of the Comprehensive Cancer Center North

512 Improved for gynecologic oncologists

Tingulstad 2003Multicenter (8)

Gynecologic oncologist vs. gynecologist

Patient records 82 Improved

Elit 2002Multicenter


Patient records and the Canadian Institute for Health information

3,585 No significant difference

Improved for gynecologic oncologists and gynecologists

Junor 1999Multicenter


Scottish National Cancer Registry and case notes

1,866 Improved for stage III disease for gynecologic‐ oncologists and general surgeons (gynecologist is reference)

Woodman 1997Multicenter

Gynecologist vs. general surgeon(±oncologist)

North Western Regional Cancer Registry

691 Improved

Kehoe 1994Multicenter

Gynecologist vs. general surgeon West Midlands Regional Cancer Registry and patient records

1,184 Improved

Eisenkop 1992Multicenter (14)

Gynecologic oncologist vs. other Patient records 263 Improved Improved

Cirurgia càncer d’ovari. Mortalitat operatòria i SupervivènciaUnitats Especialitzades vs No Especialitzades

.

Author, year Site Comparison Data sourceNumber

of patients


Recurrence Long‐term survival

Goodney 2005Multicenter

Lung Thoracic vs. cardiothoracic vs. general surgeon

National Medicare Database

25,545 Improved

Herr 2004Multicenter (109)

Bladder Urologic oncology vs. urology

Patient records 268 No significant difference

No significantdifference

McKenna 2004Multicenter

Melanoma Dermatologist vs. plastic surgeon vs. general practitioner vs. general surgeon

Scottish Melanoma Group database

1,536 Improved for dermatologists

Improved for dermatologists compared with plastic surgeons, general practitioners, and general surgeons

Gillis 1996Multicenter (10)

Breast Specialist vs. general surgeon

West of Scotland Cancer Registry

3,786 Improved

Gulliford 1991Multicenter (71)

Bladder Urologist vs. general surgeon

Thames CancerRegistry

574 No significantdifference


Cirurgia càncer de pulmó, bufeta, melanoma i mama Mortalitat operatòria, Recidiva i SupervivènciaUnitats Especialitzades vs No Especialitzades

.Objectius de la Cirurgia Oncològica

•Assoliment de resecció R0 del tumor primari

•Tractament de la malaltia ganglionar, malgrat que adaptada a criteris de

benefici‐morbiditat

•Tractament de la malaltia secundària

•Estadiatge tumoral

•Treball en equip multidisciplinari

•Tractament preventiu

•Tractament pal∙liatiu

•Incorporació de noves tecnologies

•Reconstrucció

•Actuació basada en la evidencia científica i contribució a la mateixa

.Objectius de la Cirurgia Oncològica

“És tant o més important donar vida al anys, com anys a la vida”Dra. M. VancellsUnitat de Cirurgia Oncològica InfantilHospital Infantil Sant Joan de Deu

presentación cirurgia oncològica - acmcb.es filela cirurgia oncològica és la ciència i...

Documents