presentación de powerpoint - amtu.cat · zones de servei amb sector terciari, hospitals p alta...

29
1 CRITERIS PER A L’ELABORACIÓ D’UN MODEL HOMOGENI DE GESTIÓ I TARIFICACIÓ DELS APARCAMENTS ALS MUNICIPIS DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA REUNIÓ TÈCNICA DE L’AMTU 28 de setembre de 2016

Upload: others

Post on 11-Oct-2019

4 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

1

CRITERIS PER A L’ELABORACIÓ D’UN MODEL HOMOGENI DE GESTIÓ I TARIFICACIÓ DELS

APARCAMENTS ALS MUNICIPIS DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA

REUNIÓ TÈCNICA DE L’AMTU28 de setembre de 2016

2

La regulació de l’aparcament és un instrument clau per a la consecució d’un sistema de mobilitatsostenible amb un ús més racional del vehicle privat i la recuperació de l’espai públic per al vianant.

Els objectius de l’estudi són:

- Realitzar un benchmarking dels sistemes d’aparcament regulat en calçada

- Identificar i caracteritzar els sistemes d’aparcament regulat en calçada existents en els municipisassociats a l’AMTU: deteccions de patrons comuns i diferències en funció de les característiques delmunicipi.

- Proposar mesures que tendeixin a clarificar i harmonitzar l’aparcament regulat

OBJECTIUS DE L’ESTUDI

3

BENCHMARKING

4

BENCHMARKINGTIPUS DE REGULACIÓ

REGULACIÓ SEGONS EL TIPUS DE VEHICLE

L’assignació de l’espai es realitza en funció del tipus de vehicle que la utilitza

- Turismes. S’estableixen diferències per tipologia d’usuari del vehicle: Places per a usuaris noresidents de les zones, conegudes com Zona Blava; o places especialitzades per a residents.

- Autobusos/autocars per a serveis de transport discrecional, principalment escolars o turístics

- Zones de càrrega i descàrrega planificades fonamentalment per als vehicles comercials.

- Motos. Les motos que estan proliferant en les grans ciutats suposen un problema addicional. Calevitar que envaeixin les voreres sense cost. En algunes zones cèntriques hauran de tenir unatarifa per regular la seva demanda.

5

REGULACIÓ PER TEMPS I TARIFA

- Zones de rotació mitjançant limitació de disc horari percontrolar la duració màxima d’aparcament. El temps màxim essitua entre 1 i 2 hores i habitualment s’aplica quan les places aregular són poques i el control es pot realitzar amb recursospropis dels Ajuntaments.

- Zones de rotació mitjançant tarifa i limitació de temps. Quanel nombre de places a regular és elevat, s’opta per sistemesautomatitzats amb parquímetres. En aquests casos, s’estableixtambé una tarifa amb l’objecte de discriminar encara més lademanda i cobrir els costos d’explotació del sistema.

- Zones exclusives de residents. Es tracta de places reservadesexclusivament per als residents acreditats amb distintiu.

- Zones mixtes.

- Es permet l’estacionament de residents a les placesregulades.

- Zones en les places de residents poden ser utilitzadesper vehicles de rotació però abonant una tarifa superiorper un temps d’estacionament inferior. Dóna untractament preferent al resident, però permet de formaexcepcional i per poc temps l’aparcament de la resta.

Zona Taronja Rubí

Disc horari zona vermella Cardedeu

BENCHMARKINGTIPUS DE REGULACIÓ

6

NOVES MODALITATS DE REGULACIÓ

- Aplicació de criteris ambientals a la tarifa.

- Potenciació del cotxe compartit.

- Tarificació dinàmica en funció de lademanda.

BENCHMARKINGTIPUS DE REGULACIÓ

- Aplicació de criteris de zonificació a latarifa.

7

Transformació d’un espai d’aparcament no regulat en un servei regulat seguint dos tipus de gestió:

- Gestió directa pública: desenvolupada per empreses municipals o amb recursos propis

- Gestió privada. Es requereix la participació del sector privat per a la gestió de les zonesregulades:

- Concessió directa a una empresa privada

- Empresa municipal concessionària amb presència d’empresa privada a través d’aliances osubcontractació de serveis

BENCHMARKINGMODELS DE GESTIÓ

8

- Parker Streetline. Inclou places en aparcaments soterrats i en calçada. Té informació en tempsreal. Té l’opció de navegador per guiar-te fins al pàrquing que se li indiqui

- Onlymoov. Incorpora informació de places disponibles i altres informacions (trànsit,aparcaments de bicicletes, contaminació,...) en temps real

BENCHMARKINGAPLICACIÓ DE TECNOLOGIA AVANÇADA

9

- Pagament per telèfon. Les noves tecnologies que comencen a utilitzar-se permeten el pagamentper telèfon, el control automàtic de la màxima demanda d’estacionament, la informació sobrel’estat d’ocupació de l’aparcament en calçada, el bloqueig de places especials, la deteccióautomàtica dels vehicles residents i la regulació mitjançant vehicles de vigilància especials.

BENCHMARKINGAPLICACIÓ DE TECNOLOGIA AVANÇADA

10

- En entorns urbans, entre el 18-25% dels vehicles que circulen busquen plaça d’aparcament

- La cerca d’aparcament pot representar el 14% de la distància total recorreguda per un vehicle

- Quan els conductors que fan servir sistemes de navegació GPS es redueix un 16% els kmrecorreguts i un 18% el temps de viatge

Per tant, la combinació de l’ús de sistemes de navegació amb sistemes de localització i guiatge fins ales places lliures d’aparcament permetria una reducció important del trànsit a les carreteres.

SISTEMA DE GESTIÓ D’APARCAMENT EN VIA PÚBLICA

BENCHMARKINGAPLICACIÓ DE TECNOLOGIA AVANÇADA

El sistema es basa en sensors localitzats al’asfalt que detecten la presència d’un vehicleestacionat. Cada detector de places informadel seu estat a la controladora de zona, quetraspassa la informació al parquímetre. A laxarxa estan connectats les senyalsd’aparcament en àrees que indiquen elnombre de places lliures. La informació estransmet a l’usuari a través de:

- Panells d’informació variable situats a lacalçada

- Aplicacions per a smartphone que utilitzenel posicionament GPS per a localitzarplaces properes a la ubicació del vehicle

11

CARACTERITZACIÓ DELS SISTEMESD’APARCAMENT

12

CARACTERITZACIÓ DELS SISTEMES D’APARCAMENTOBJECTE

Identificació i caracterització dels sistemes d’aparcament regulat en calçada existent als municipis associats al’AMTU a través de la informació disponible en Plans de Mobilitat Urbana Sostenible, webs,... complementadaamb la petició de dades als tècnics municipals mitjançant un formulari i la realització d’entrevistes

13

CARACTERITZACIÓ DELS SISTEMES D’APARCAMENTCLASSIFICACIÓ DELS MUNICIPIS AMTU

Població Costaner Capital Grup Nombre

> 100.000 SI/NO SI A 3

50.000 – 100.000 SI/NO SI/NO B 7

20.000 – 50.000

SI NO C1 5

NO SI C2 3

NO NO C3 9

10.000 – 20.000SI NO D1 5

NO NO D2 20

<10.000SI NO D1 3

NO NO E 28

14

CARACTERITZACIÓ DELS SISTEMES D’APARCAMENTFONTS D’INFORMACIÓ: PMUS I EMUS

45 diagnosis (2010-en redacció)18 diagnosis anteriors 201018 municipis sense informació disponible(majoritàriament municipis amb menys de 10.000 habitants-E)

15

CARACTERITZACIÓ DELS SISTEMES D’APARCAMENTFONTS D’INFORMACIÓ: FORMULARI

16

CARACTERITZACIÓ DELS SISTEMES D’APARCAMENTFONTS D’INFORMACIÓ: ENTREVISTES

ENTREVISTES REALITZADES

GESTVIA, SL (Empresa pública de l’Ajuntament de Calella) Ajuntament de Vilanova i la Geltrú Ajuntament de Terrassa Ajuntament de Sant Cugat del Vallès IRIS Control EYSA Mobile

PRINCIPALS CONCLUSIONS

• Introducció de les matrícules als parquímetres que permet:• Controlar de la demanda real de places: ocupació i ús de les places (rotació, durada de

l’estacionament)• Controlar el temps màxim d’aparcament: seguiment de la rotació real dels vehicles• Augmentar la recaptació sobretot en aparcaments de llarga estada

• Existeix la tecnologia per a la regulació de l’aparcament únicament amb càmeres però ha de serper a àmbits reduïts i requereix de la instal·lació de moltes càmeres. El sistema de lectura dematrícules permet identificar els vehicles que entren en un àmbit regulat i el pagament que hafet i prescindeix del cost dels vigilants

• Aplicació de descomptes per als vehicles elèctrics

• No hi ha un criteri homogeni de definició de zones i tarifes

17

CARACTERITZACIÓ DELS SISTEMES D’APARCAMENTFITXES RESUM

18

Les dades recollides dels PMU/EMU, webs dels ajuntaments i ordenances municipals es complementenamb la informació recollida a partir dels formularis enviats a tots els municipis

MUNICIPIS AMTU

83

FORMULARI

26(31%)

SENSE INFORMACIÓ

5(6%)

ALTRES FONTS (PMU)

52(63%)

SENSE REGULACIÓ

12(15%)

AMB REGULACIÓ

66(85%)

PAGAMENT

38(58%)

GRATUÏTA

28(42%)

CARACTERITZACIÓ DELS SISTEMES D’APARCAMENTRESULTATS

19

CARACTERITZACIÓ DELS SISTEMES D’APARCAMENTRESULTATS. TIPUS DE REGULACIÓ

Població Costaner Capital Grup

> 100.000 SI/NO SI A

50.000 – 100.000 SI/NO SI/NO B

20.000 – 50.000

SI NO C1

NO SI C2

NO NO C3

10.000 – 20.000SI NO D1

NO NO D2

<10.000SI NO D1

NO NO E

20

CRITERIS PER A LA IMPLANTACIÓD’APARCAMENT REGULAT

21

CRITERIS PER A LA IMPLANTACIÓ D’APARCAMENT REGULATCRITERIS GENERALS

S’observa gran varietat de tipus de regulació i una gran heterogeneïtat en les nomenclatures per aun mateix tipus de regulació.

Criteris generals per a la implantació d’aparcament regulat:

- Condicionants que fan necessària la implantació d’un model de gestió de l’aparcament:• Dèficit infraestructural d’aparcament residencial• Elevat nombre de places sense limitació horària en entorns d’activitat econòmica• Necessitat d’espai públic per a altres usos• Dissuadir de l’ús del vehicle privat en desplaçaments a zones centrals oferint alternatives

d’accessibilitat a residents i visitants

- Tipologies de model de gestió i tarificació de l’aparcament• Oferta per a vehicles forans de curta i/o llarga estada• Oferta per a residents• Limitació horària de l’estacionament• Tarificació en funció de la proximitat al centre• Promoure estacionament per llargues estades fora de la calçada

- Tecnologia aplicada a la regulació• Sensors d’ocupació• Aplicacions per a la reserva de places• Aplicacions per al pagament pel temps real d’estacionament

22

CRITERIS PER A LA IMPLANTACIÓ D’APARCAMENT REGULATPROPOSTA DE TIPUS DE ZONA I DE COLOR

Zona ObjectiuGratuït o

PagamentProximitat

activitatPermesos

Tarifa fraccionada

en el dia

Temps màxim estacionament

Zona BlavaFomentar la rotació de vehicles en àrees amb una important activitat comercial, zones de servei amb sector terciari, hospitals

P ALTA Tothom SI 1,5-4h

Zona TaronjaAfavorir la rotació de vehicles en àrees amb una important activitat comercial, zones de servei amb sector terciari controlant la duració màxima d’aparcament mitjançant disc horari

G ALTA Tothom - 15'-2h

Zona Verda Exclusiva

Donar tota la preferència en caràcter d’exclusivitat a l’estacionament de residents a la zona

P/G ALTA Residents NO -

Zona Verda Preferent

Incrementar la capacitat d’estacionament per als vehicles residents a l’entorn dels seus domicilis, derivat de la limitació horària que anul·la, a les zones d’implantació, la demanda d’estacionament de llarga durada

P/G ALTA TothomSI

NO1,5-4 h rotació

- residents

Zona VermellaRegular l’estacionament en calçada de llarga durada en zones amb poca càrrega residencial amb aparcament lliure i zones d’activitat generadora de mobilitat no residencial. Pot tenir un component d’estacionalitat (platges)

P ALTA Tothom NO 6h-12h

Aparcament perimetral

Promoure l'aparcament de llarga estada per reduir els efectes negatius que comporta la circulació de vehicles cercant places d'aparcament lliures en calçada. En alguns casos solen alhora donar servei a equipaments com jutjats o hospitals

P/G BAIXA TothomGeneralment

NO6h-12h

23

CRITERIS PER A LA IMPLANTACIÓ D’APARCAMENT REGULATANÀLISI DE LA REGULACIÓ ALS MUNICIS AMTU

24

CRITERIS PER A LA IMPLANTACIÓ D’APARCAMENT REGULATANÀLISI DE LA REGULACIÓ ALS MUNICIS AMTU

25

CONCLUSIONS

26

CONCLUSIONSINTERÈS DE LA REGULACIÓ DE L’APARCAMENT

• Els Plans de Mobilitat vigents (pdM, PMUs) tenen objectius de reducció de l’ús del vehicle privat,i les polítiques van en general en la línia de contenció d’aquest mode de transport.

• La recuperació prevista del trànsit els propers anys fa més necessaris els instruments de gestióde la mobilitat.

• L’ordenació i regulació de l’aparcament és un instrument clau de la planificació per a laconsecució d’un sistema de mobilitat sostenible:• Fomenta un ús més racional del vehicle privat i facilita la recuperació de l’espai públic per

al vianant.• Permet l’aplicació de criteris ambientals, establint tarifes bonificades als vehicles poc

contaminants de manera que s’incentivin els vehicles més nets i es penalitzin els méscontaminants.

• Provoca la reducció del trànsit d’agitació per trobar aparcament i per tant, baixa els nivellsde contaminació i millora de les condicions de circulació en els àmbits regulats.

• Facilita l’especialització dels espais d’estacionament sobre calçada en funció dels objectius quees volen assolir com, per exemple, alta rotació en zones comerciants i terciàries.

• Facilita la detecció de cotxes abandonats i de pràctiques irregulars.• Les tecnologies emergents ofereixen unes grans possibilitats de gestió: pagament per telèfon,

control automàtic de la màxima demanda de l’aparcament, informació sobre l’estat de l’ocupacióde l’aparcament en calçada, detecció automàtica dels vehicles autoritzats a estacionar en unadeterminada zona, bloqueig de places especials, tarificació en funció de la demanda,...

• La regulació de l’aparcament no requereix d’una inversió molt elevada i pot ser assumida perl’Administració o per un privat. En qualsevol cas, els ingressos de la zona de rotació de pagamentpoden compensar possibles costos d’inversió i explotació.

27

CONCLUSIONSESTAT ACTUAL I PRINCIPALS DISFUNCIONS

• Actualment existeix regulació de l’aparcament en major o menor mesura en els centres urbansde gairebé tots els municipis associats a l’AMTU (12 dels 78 municipis dels que es disposainformació no tenen aparcament regulat).

• Existeix una gran heterogeneïtat de nomenclatura de la regulació als diversos municipis.• Es dóna una manca d’homogeneïtat en les tarifes i les durades màximes d’estacionament en les

zones regulades dels diferents municipis.• La pressió d’aparcament en zones gratuïtes adjacents a zones de pagament provoca distorsions

en la demanda d’aparcament (efecte frontera).• En general, la gestió de l’aparcament en superfície està deslligada del de fora de calçada.• Les regulacions existents cobreixen generalment els àmbits més cèntrics i queden fora de

regulació grans àrees com centres laborals i universitaris.• Heterogeneïtat en els sistemes de pagament de la zona regulada, ja que cada municipi té la seva

pròpia app.• Manca d’informació en temps real sobre la disponibilitat de places.• Actualment les tarifes són estàtiques i per tant no s’aprofita el seu potencial de gestió de la

demanda.• La dualitat de cossos sancionadors resta eficàcia al sistema.

28

CONCLUSIONSPRINCIPIS BÀSICS PER A L'ESTABLIMENT D'UNA REGULACIÓ D'ÈXIT

• Bona alternativa en transport públic• Espai públic segur per als desplaçaments en peu i en bicicleta• Existència d’aparcaments que facilitin l’intercanvi modal amb el transport públic per accedir al

centre• Control de la indisciplina de l’aparcament• Tarifa proporcionada entre el transport públic i l’aparcament regulat en calçada i fora de calçada• S’ha de cobrir la necessitat d’aparcament residencial• S'ha aplicar de forma prioritària en zones on la pressió és major• S'ha d'establir en base a una nomenclatura estandaritzada i les tarifes han de ser més elevades

en zones on la demanda és major

29

CRITERIS PER A L’ELABORACIÓ D’UN MODEL HOMOGENI DE GESTIÓ I TARIFICACIÓ DELS

APARCAMENTS ALS MUNICIPIS DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA

REUNIÓ TÈCNICA DE L’AMTU28 de setembre de 2016