1. NOUS TEMPS, NOVES MANERES... EL TREBALL PER PROJECTES Grup de treball CURS 2009-10

2. Prendre decisions*Quins llibres de text aparcarem? * Quins aspectes curriculars volem tractar? * Qui triar el Projecte?* En farem un per classe, per cicle, tota l'escola? * Quines franges horries hi dedicarem? * Quines aportacions faran els mestres especialistes? * Quins agrupaments d'alumnes farem? ... 3. Organitzaci d'espais *En quins espais del Centre ho treballarem? * Com organitzarem la classe per poder fomentar el treball en grup? * Quins recursos materials necessitarem per treballar el Projecte? * Quin espai de la classe dedicarem a la recollida de materials ? 4. Recursos humans i materials * Quines aportacions externes al Centre volem? Pares, experts en temes,... * De quins recursos materials podem disposar per recollir informacions? * Ordinadors, llibres del centre, biblioteca del poble... ........... 5. Seqnciad'ensenyament-aprenentatge 1. Elecci del tema. 2. Planificaci del desenvolupament deltema. 3. Recerca d'informaci. 4. Tractament de la informaci. 5. Desenvolupament dels diferents apartats de l'ndex. 6. Elaboraci de la sntesi (dossier, mural...) 7. Avaluaci. 8. Noves perspectives. 6. Definici del Projecte:quin s el tema? * A partir de: -una curiositat plantejada en l'aula,-una pregunta o dubte,-un esdeveniment,-una notcia... *A proposta del propi alumnat o a partir d'un suggeriment del professor que els alumnes facin prpia.*Poden ser igual de significatius aquells projectes que el mestre, amb un tarann negociador i democrtic, proposa amb la intenci educativa de tractar en l'aula problemes que escapen a la reflexi de l'alumnat i/o que poden ser altament significatius per a ells, sempre que ells acceptin la proposta i es mostren interessats per la mateixa. 7. Comencem*Presentar tema al grup. * Obrir conversa: Qu en sabem? * Recollir-ho per escrit. * Penjar a la classe les idees que han sortit.* Conversa: Qu en volem saber? * Recollir-ho per escrit. * Conversa: On ho podem trobar? Llistat de recursos possibles. 8. Coneixements previs:Qu en sabem? * El mestre afavoreix situacions en qu els alumnes puguin expressar les seves idees prvies sobre el mateix i refle-xionin sobre el que ja saben sobre el tema.* No es tracta de corregir conceptes equivocats, completar llacunes ni donar respostes als seus dubtes, encara que a vegades es pot intervenir en aquest sentit, a criteri del mestre.* Valorar positivament totes les aportacions, per equivocades que siguin,facilitant la intervencidesinhibida de la totalitat de la classe* Convprendre nota d 'aquelles idees que ms conflicte o inters susciten per a recordar-les en les fases segents. 9. El contingut del projecte:Qu en volem saber? *Manifestem el que volem saber sobre el projecte, prenent-ne nota i elaborant un text que servir com guia del projecte.*Aquesttext pot estar visible a la classe, ja que ens servir per a comprovar els continguts que anem resolent durant el desenvolupament del projecte i per a saber els que encara estan pendents. 10. Anem avanant* Repartir, per grups, la llista del qu volem saber. * Demanar que cada grup organitzi les preguntes en forma de gui de treball. * Fer una posada en com dels guions elaborats. * Consensuar un gui com. 11. Recollim informaci * Recopilar aquells materials i documents que puguin aportar dades:-llibres,-revistes,-fotografies,-vdeos, CD, DVD, -objectes,-testimonis de persones que ens puguin ajudar*Per a aix s'aprofitar tant l'ajut de les famlies com els recursos humans i materials del centre. 12. Nosaltres, els mestres * Dissenyar, a partir del gui, un model base de programaci. * Elaborar un mapa conceptual, gui, per tal de fer-lo visible a la classe. * Aportar materials i altres recursos per estimular. * Fer de guia del grup/s en les seves propostes . 13. Planificaci del procs de treball: Qu farem per aprendre-ho? * Fonts d'informaci que seran tils* Com accedir a la informaci que es necessita * Establir les previsions sobre la distribuci del temps i de les tasques a realitzar per a la recerca de la informaci *Es tracta de poder donar resposta als dubtes i preguntes plantejades sobre el que es vol saber. 14. Organitzar el grup-classe * Treball en gran grup, petit grup, parelles, individual. * Desenvolupar els diferents apartats del gui per grups. * Fer posades en com. *Tractament de la informaciper tal de donar resposta a les qestions del gui. 15. Tractament de la informaci:Investiguem * Es tracta dobservar, explorar, manipular i realitzar experincies de qualsevol tipus* Per a aix, hauran d'adquirir habilitatsper a treballar amb mitjans i recursos diferents * Classificar i ordenar la informaci * Arribar a conclusions i establir processos de descontextualitzaci per a poder generalitzar, etc.* I, finalment, plantejar preguntes noves. 16. Avaluaci: Qu hem aprs? * L'avaluaci ha d'impregnar totes les fases de cada projecte * Al final del projecte es produeix una reflexi sobre all que s'ha aprs i la manera en qu s'ha fet.* Es tracta que els alumnes siguin conscients dels apre-nentatges realitzats i dels processos que han realitzat, alhora que contrastin amb el que es pretenia aprendre al principi del projecte. 17. Ensenyem el Projecte * Exposicions * Jornades de portes obertes * Conferncies * Presentacions entre classes * Dossiers d'alumnes * Dossiers del projecte * Videos, powers 18. NOVES PERSPECTIVES * S'obren noves perspectives de continutat per al proper Projecte. * Recollim idees que han sortit. * Proposem nous temes. * Valorem el treball fet. * Plantegem noves formes ... 19. Justificacions * Fomenta contextos de treball que afavoreixenl'autonomia dels alumnes. *Promou el treball en grup. *Afavoreix el dileg per a treballar i aprendre. *Aporta sentit a la globalitzaci.*Integra coneixements conceptuals, procedimentalsi actitudinals. *Treballa amb la funcionalitat dels aprenentatges. *Fomenta un alt nivell d'implicaci del grup-classe. I.... 20. Referents HERNNDEZ, F.; VENTURA, M. La organizacin del currculum por proyectos de trabajo: el conocimiento es un calidoscopio.Barcelona. Gra, 1992. ZABALA VIDIELLA, A. La prctica educativa. Com ensenyar. Barcelona. Gra, 1995. ZABALA, A. Enfocament globalitzador i pensament complex: una resposta per a la comprensi i intervenci en la realitat. Barcelona. Gra, 1995. Desplegament del currculum. ROSER CANALS. Aprendre a aprendre de forma globalitzada. VICENT GALAN. Currculum Educaci Infantil i Primria. 21. Endavant!! Carme Barber[email_address]