polÍtica cientÍfica del govern de la generalitat: l’economia basada en el...
TRANSCRIPT
POLÍTICA CIENTÍFICA DEL GOVERN DE LA GENERALITAT:
L’ECONOMIA BASADA EN EL CONEIXEMENT
Josep M. Martorell i Rodon
Director general de Recerca
Generalitat de Catalunya
INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS
(12/04/2012 )
Índex
1. La Recerca a Catalunya
1. Components
2. Indicadors – Dades d’excel�lència
3. Factors d’èxit
4. Reptes per a la millora
2. La Informació científica com a eina d’excel�lència
2
Components
3
Components
Universitats
12
Parcs científics i tecnològics
22
Centres tecnològics
22
Infraestructures de suport a la
recerca
8
Centres de recerca:
CERCA 48CSIC 21
Institucions hospitalàries
15
Uns 23.500 investigadors: 12.700 d’ells a les universitats, uns 4.500 als centres CERCA,
uns 1.300 als centres del CSIC i uns 5.000 en institucions hospitalàries
Unes 42.500 persones treballen a Catalunya en activitats de recerca i desenvolupament,
Aproximadament l’1,5 % de la població ocupada
1.297 grups de recerca reconeguts
Empreses innovadores
8.600spin-off
200
Grans instal�lacions
3
Dades d’excel�lència
5
� «Spain is revitalizing its science base, with
Barcelona surging ahead as a Mediterranean
science hub» (Nature juliol 2008)
� Concessions ERC (76 en 9 convocatòries),
que situen Catalunya en el grup dels 5 països
líders en concessions per milió d’habitants i 3r
de la Unió Europea
� Les universitats catalanes destaquen en el
rànquing de producció de l’Estat en tots els
camps científics i són visibles a nivell
internacional
� Innovation Scoreboard 2009: Catalunya, de
average innovator a medium-high innovator,
per damunt de la mitjana de l'Estat
6
Posició internacional
7
Posició Internacional
Catalunya ocupa una posició destacada en R+D+I a Europa
Indicadors de Catalunya: percentatges dels valors europeusPoblació i concessions ERC : UE-27Publicacions científiques: UE-257è Programa Marc (FP7): àrea FP7Fonts: Elaboració DGR a partir de dades APSCIT, CDTI, Idescat, INE, Eurostat i ERC * Font: Mendez, R.; Suñen, E. i Rovira, L.: National Science Indicators 2009
1,50%
2,9%
2,20%
3,40%
0,00%
1,00%
2,00%
3,00%
4,00%
Població Publicacions 7è Programa Marc (UE) Convocatòries ERC (UE)
Participem en projectes de primer nivell internacional
Posició Internacional
� Science tria dos projectes de recerca amb participació de tres entitats catalanes entre les deu més importants de l’any 2011.
� Participació en el consorci internacional que seqüencia el genoma de 8 tipus diferents de càncer.
� Lideratge de Catalunya en Innoenergy, una de les tres Comunitats de Coneixement i Innovació reconegudes per l’Institut Europeu de Tecnologia i Innovació.
8
9
II. Research funding: Spain
Percentatge de fons competitius executats el 2010 sobre l’import total de
la PG46
Captació de fons competitius
ESTAT: PG46 2010
28,83%
20,40%11,02%
9,37%
30,38%
Madrid Catalunya Andalusia País Basc Altres
37,32%
62,68%
Fons competitius executats (convocatòries PG46)
Fons no competitius (PGE en PG46)
El 2010, Catalunya obté el 20% dels fons competitius de l’Estat (706,2 M €), el 47,4% des
quals van anar a projectes d’R+D+I
10
Captació de fons competitius
SEVERO OCHOA 2011
Catalunya Resta Estat
BSC ICMAT
ICFO IAC
IRB CNIO
GSE CNIC CIII
Programa SO: Validesa de 4 anys, amb 1 M€/any
11
0,58%
0,63%
0,90%
1,41%
1,94%
0,0%
0,5%
1,0%
1,5%
2,0%
3rdFP
(1990-1994)
4thFP
(1994-1998)
5thFP
(1998-2002)
6thFP
(2002-2006)
7thFP
(2007-2010)
Font: Elaboració DGR a partir de dades APSCIT i CDTI
Captació de fons competitius
PROGRAMES MARC DE LA CE
12
Suïssa (CH), Israel (IL), Països Baixos (NL), Suècia (SE), Catalunya (CAT), Regne Unit (UK), Dinamarca (DK), Finlàndia (FI), Àustria (AT), Bèlgica (BE), Xipre (CY), Noruega (NO), Irlanda (IE), França (FR), Unió Europea (UE27), Alemanya (DE), Àrea del 7è Programa Marc (7PM), Espanya (ES), Islàndia (IS), Itàlia (IT), Hongria (HU), Grècia (EL), Espanya, sense Catalunya (ES-), Portugal (PT), Estònia (EE), República Txeca (CZ),, Bulgària (BG), Polònia (PL), Eslovènia (SI).Font: elaboració DGR a partir de dades ERC
24,04
18,21
12,30
10,93
10,08
8,958,45 8,36
7,86 7,76
6,25
5,495,13 5,12
4,45 4,32 4,16
3,23 3,132,80 2,80
2,211,89 1,69 1,49
0,760,40 0,26 0,24
0,0
5,0
10,0
15,0
20,0
25,0
CH IL NL SE CAT UK DK FI AT BE CY NO IE FRUE27DE 7PM ES IS IT HU EL ES- PT EE CZ BG PL SI
Captació de fons competitius
CONSELL EUROPEU DE RECERCA
Concessions/ milió d’habitants
31,4%
38,6%
27,1%
2,9%
LS
PE
SH
ID
13
3,0%
0,9%
0,0%
0,5%
1,0%
1,5%
2,0%
2,5%
3,0%
3,5%
1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
% EU-25
% World
Progrés en publicacions
Respecte al món, Catalunya té 10 vegades més producció científica del que li correspondria per pes de població (Catalunya té el 0,1% de la població mundial però en representa l’1% de la producció científica)
Progrés en publicacions
14
15
Progrés en publicacions
Factors d’èxit
16
Finançament: «People not projects»
Font: AGAUR
PostdoctoralsPredoctorals
ICREA
UNIVERSITATSCENTRES RECERCA
FUNDACIONS HOSPITAL
SGRGrup de recerca
Finançament institucions
Congressos,
seminaris, jornades
Preparació de projectes
europeus
Estudis de prospectiva
Divulgació científica
Pertanyen a
Captació de finançament extern Estat i UE
Incorporen talent
Ajuts a la consecució de projectes
Impacte, publicacions,
transferència de coneixement
17
Finançament RH
Participen i realitzen
PROJECTES DE RECERCA
COMPETITIVITAT
Finançament: evolució pressupostària
Eixos prioritaris de la política de recerca:
EIXOS2010
[M€]
2011
[M€]
2012
[M€]
% var
2012/2011
% var
2012/2010
Personal de recerca, mobilitat i captació de talent 21,7 23,7 24,3 2,7 12,4
Grans instal·lacions i infraestructures 20,0 21,2 21,6 2,3 8,2
Centres de recerca 69,4 72,9 73,9 1,4 6,5
PRESSUPOST2010
[M€]
2011
[M€]
2012
[M€]
% var
2012/2011
% var
2012/2010
Pressupost Direcció General de Recerca 191,3 171,7 168,7 -1,8 -11,8
19
Investigadors ICREA per institució d’origen
Talent
Font: elaboració DGR a partir de dades ICREA (2012)
20
FA 10 ANYS:� Xarxa d’hospitals amb destacada activitat investigadora i una bona base de
recerca universitària, essencials per al creixement de la recerca.� Alguns centres CSIC situats a Catalunya, en un nombre desproporcionadament
baix.� Però= Catalunya era pobra en centres de recerca.
EN L‘ACTUALITAT: � CERCA: un sistema català
competitiu de centres de recerca, amb governança i entorn únics.
� La creació de nous centres ha esdevingut un aspecte clau en la nostra política d’R+D.
Àmbits de recerca dels centres CERCA, segons classificació temàtica de l’ERC (European Research Council). Font: Institució CERCA
52,1%35,4%
12,5%Ciències de la vida
Física i Enginyeria
Ciències Socials iHumanitats
Centres de recerca
21
Grans instal·lacions
� ALBA: Sincrotró de nova generació. 7+2 línies en funcionament. Primer call internacional.
� CNAG: Centre Nacional de Seqüenciació Genòmica, pot seqüenciar actualment 250 Gb diaris
(250.000.000.000 bases) i generar un genoma humà complet (cobertura x30) en menys d’un
dia. Estat de funcionament: inici d’operacions març 2010.
� BSC-CNS gestiona el Mare Nostrum, un dels superordinadors més potents d’Europa, localitzat
a l’interior d’una antiga capella. El BSC participa al projecte europeu PRACE
Reptes i mesures
22
Reptes
Diagnòstic OCDE de la Innovació (2010) i de l’Educació Superior (2011) a Catalunya
A mantenir: - compromís polític - entorn atractiu - excel�lència internacional d’investigadors - centres de recerca excel�lents- universitats de primer nivell- sistema de salut sòlid i de qualitat- alt nivell de creativitat
A millorar:- massa crítica- estabilitat- flexibilitat i governança a l’ensenyament superior - transferència de coneixement- contacte món acadèmic i empresarial
23
Ensenyament superior: actuacions estratègiques del nou model universitari impulsat per la Secretaria d’Universitats i Recerca d’acord amb les recomanacions de l’OCDE
1. Reestructuració de l’oferta universitària
2. Model català de personal acadèmic
3. Impuls de serveis comuns (consorciats)
4. Nova política de preus i beques
5. Les universitats, motors del desenvolupament del país
6. Governança, gestió i finançament
Mesures
24
Mesures
25
Recerca: actuacions estratègiques per consolidar el sistema, d’acord amb les recomanacions de l’OCDE
1. Estabilitat i competitivitat
2. Massa crítica i eficiència
3. Transferència de coneixement
4. Nou impuls al sistema: Llei de la ciència de Catalunya
Estabilitat i competitivitat
26
Estabilitat i competitivitat
� Recursos humans:
� 60 nous contractes ICREA
� 750 nous contractes predoctorals
� 300 contractes postdoctorals
� Consolidar les grans instal�lacions (20 M€ anuals d’inversió)
� Barcelona Supercomputing Center (BSC): participació al PRACE
� Sincrotró Alba: 9 línies de llum en funcionament (èxit en la primera convocatòria
internacional)
� Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG): Consorci internacional del Càncer
� Finançament dels centres de recerca (70 M€ anuals)
� Reconeixement i finançament de grups de recerca
� Ajuts per potenciar el lideratge en projectes europeus (LiderEU)
La política científica necessita estabilitat a llarg termini. El Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació dóna aquesta estabilitat
27
Accions a mitjà termini (propers tres anys)
Massa crítica i eficiència
28
Massa crítica i eficiènciaAVALUACIÓ DE CENTRES CERCA
Avaluació periòdica de l’acompliment de la missió que té encomanada un centre CERCA
� Desenvolupament del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació
� Procediment consensuat amb el sistema de centres a través de la Institució
CERCA
� Exercici de transparència habitual en tots els sistemes de recerca madurs
� Finalitat: que els centres de recerca i els seus òrgans de govern disposin
d’informació objectiva per a la presa de decisions
� Avaluació per comitès científics externs i procediments i estàndards
internacionals
� Procediment inspirat en el dels centres Max Planck alemanys
� Calendari d’avaluació de Centres CERCA: gener 2012 – desembre 2013
29
Massa crítica i eficiència
PROGRAMA «SUMA» D’ALIANCES DE CENTRES CERCA
� Objectiu: incrementar la massa crítica per competir millor al món
� Programa per incentivar aliances d’agents del sistema («bottom-up»).
� Exemples de possibles aliances: gerències compartides, consorcis
d’equipaments científics i tècnics, fusions d’institucions, entre d’altres.
� Incentius: finançament ad hoc en funció de l’interès dels projectes
� Programa coherent amb les recomanacions de l’OCDE
� En la mateixa línia que les iniciatives d’ACC1Ó i d’acord amb les directrius
del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació
30
� PRACE (Partnership for Advanced Computing in Europe)
� Plataforma líder de supercomputació a Europa. Hi participa el BSC
� CONSORCI CÀNCER:
� Participació de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques Agustí Pi i Sunyer (IDIBAPS) i del Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG) al Consorci Internacional del Genoma del Càncer
� FET FLAGSHIPS (Projectes estrella de la CE en tecnologies emergents i de futur)
� Sis accions pilot, de les quals dues seran seleccionades al 2013, finançades amb 1.000 M€ en 10 anys.
� Participació catalana als 6 projectes pilot.
� KIC-IET (Comunitats de Coneixement i Innovació de l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia)
� Lideratge en un dels tres KIC ja reconeguts (Innoenergy)
� Catalunya opta a participar en els futurs KIC de Salut i Agroalimentació
31
Excel·lència
Participació en grans projectes internacionals competitius
Transferència de coneixement
32
Transferència de coneixement
� Doctorats industrials
� Prova’t: programa pilot per finançar amb 1,5 M€ la transferència de
resultats de recerca (prototipatge i valorització)
� Acord amb l’Obra Social «la Caixa» per al finançament amb 2,5 M€ de 5
projectes de transferència de coneixement
� Reorientació de les xarxes de referència cap a valorització: major contacte
entre el món acadèmic i l’empresarial
� Iniciatives amb ACC1Ó per apropar els centres de recerca als centres
tecnològics: apropament de la recerca al teixit productiu
� Accions per consolidar els parcs científics: cerca de sinergies i impuls de
plans de viabilitat
� Política FEDER 2014-2020: accions per prioritzar el finançament en
transferència de tecnologia
ECONOMIA BASADA EN EL CONEIXEMENT:
33
Llei de la ciència de Catalunya
34
Consolidació del sistema
NOU IMPULS AL SISTEMA CATALÀ DE RECERCA: PRIMERA LLEI DE LA CIÈNCIA DE CATALUNYA
� Desplegar les competències estatutàries en recerca (article 158)
� Garantir la continuïtat de la política científica que ha propiciat
aquest sistema d’excel�lència
� Definir i reforçar el règim d’autonomia de les entitats de recerca
catalanes
35
Conjunt d’actuacions
36
37
� Estabilitat i competitivitat: prioritat pressupostària per a la captació de
talent, les grans infraestructures i el model CERCA
� Massa crítica i eficiència: processos d’avaluació i aliança estratègica
� Transferència de coneixement: teixit econòmic de major valor afegit
� Llei de la ciència de Catalunya: garantir l’excel�lència del sistema
Conjunt d’actuacions
La informació científica com a eina d’excel�lència
38
� DIFUSIÓ DEL CONEIXEMENT ORIGINAT AMB LA RECERCA
Avenç del coneixement en el si de la comunitat científica
Aplicació del coneixement per a l’avenç i el progrés
� DIVULGACIÓ: RENDIR COMPTES A LA SOCIETAT
Retorn de la inversió pública en recerca, en forma de coneixement
� IMPLICACIÓ DE LA SOCIETAT EN LA CIÈNCIA I LA TECNOLOGIA
Cultura científica que permeti entendre la ciència i decidir en conseqüència
� PER FER VISIBLES CAPACITATS I PER POSICIONAMENT INTERNACIONAL
Ens obre la porta a oportunitats: projectes internacionals d’excel�lència
� PER A LA PRESA DE DECISIONS I IMPLEMENTACIÓ DE POLÍTIQUES DE RECERCA
Especialment rellevant en un moment de priorització. Per a presa de decisions polítiques
39
Informació científica