pnl en el món educatiu

Encarna Vallespi [email protected] 126/10/08

PROGRAMACIÓ NEUROLINGÜÍSTICA EN EL MÓN

EDUCATIU

Formació a l’equip del CESIRE de tecnologia . Cerdanyola del Vallès ( octubre-2010)

Encarna Vallespi [email protected] 2

TEMES A TRACTARPrimera sessió1. Modernitat/ posmodernitat

2. Pilars de l’educació del S.XXI ( J. Delors)

3. Procés d’aprenentatge

4. Aspectes generals de la PNL • Creences• Objectius

5. Canals d’aprenentatge/ sistemes representacionals


Segona sessióModel de bona comunicació a l’aula

1. Els tres nivells del nostre cervell• Cervell primari• Sistema límbic• Cervell racional

2. Hemisferis cerebrals • Hemisferi dret• Hemisferi esquerre

3. Introducció a les intel.ligències múltiples


1. Modernitat/ posmodernitatModernitat

Guardar formesEsforçDeures

Respostes úniques Raó

RacionalitatÈtica

SobrietatFormalitat

certesa

Posmodernitat

AutenticitatPlaer, edonisme

DretsDiversitat respostes

SentimentsEmocionsEstèticaConsum

EspontaneitatIncertesa


Precarització del treball i l’ocupació

Creix la riquesa però també l’exclusió

Globalització versus localisme

Creixent multiculturalització social

Crisi de les institucions

CANVIS SOCIALS

Pèrdua d’importància de les acreditacions escolars

L’exclusió social i l’exclusió escolar van íntimament lligades

L’escola no és l’únic espai del saber

L’escola no pot mantenir la seva actitud etnocèntrica

Ser professor no confereix automàticament autoritat

REPERCUSSIONS ESCOLARS


Àmbit escolar

Àmbit social

Pressió


NOUS REPTES I NOVES NECESSITATS

EN LA TASCA EDUCATIVA

NECESSITAT D’UNA

EDUCACIÓINTEGRAL

INSTRUIR I EDUCAR PER A GARANTIR LA

IGUALTAT D’OPORTUNITAT

S

EDUCAR L’AUTOESTIMA, INCIDIR EN

EL PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ

D’UNA IDENTITAT AUTÒNOMA

EDUCAR PER AL DIÀLEG

DEMOCRÀTIC I LA RESOLUCIÓ DE CONFLICTES

EDUCACIÓ ENLA IGUALTAT

D’OPORTUNITATS

EDUCACIÓ EN LA

CONSTRUCCIÓ D’UNA

IDENTITAT INCLUSORA

EDUCACIÓ EN EL RESPECTE AL

DRET A LA DIFERÈNCIA


2.Pilars de l’educació del S.XXI

DelorsEDUCACIÓ SEGLE XXI

Jacques Delors : Educació : hi ha un tresor amagat a dins UNESCO 1996

APRE

ND

RE A

CO

NE I

XER

APRE

ND

RE A

FER

APRE

ND

RE A

CO

NVI

URE

APRE

ND

RE A

SER


3. Procés d’aprenentatgeGrau de recepció, comprensió i repercusió d’un

missatge


En qualsevol procés de aprenentatge es passa per les següents etapes:


Variables que incideixen en el procés d’aprenentatge escolar

1. Subjecte 2. Una tasca a fer3. Un mètode de

treball 4. Un expert ( docent)


1. En relació al subjecte

•La intel.ligència•La capacitat

d’aprenentatge•Les habilitats

cognitives•El grau de maduració

•La percepció d’un mateix

•La motivació•Les experiències i

coneixements previs


2. Variables que incideixen directament en la tasca

Tasca: aquell conjunt d’activitats que el professorat programa i planteja a l’ alumnat per aconseguir els diferents objectius d’aprenentatge.

• Interpretació de l’alumne-a sobre la tasca a fer

• Grau de complexitat• Finalitat que té


3. Variable en relació a la metodologia

•El grau de participació• l’adequació del mètode a l’alumne-a i

els objectius previstos


4. Variables en relació al docent

•Metodologia que utilitza• Les espectatives del professorat


4. Aspectes generals de la PNL ( NLP)

“ Naixem amb el millor equip del món, l’inconvenient està en què s’han oblidat de lliurar-nos el manual d’ús. La PNL vol desenvolupar-lo i oferir-lo a totes les persones que ho vulguin”

Richard BandlerCo-creador de la PNL


a. Què és la PNL?

La Programació Neurolingüística és una

disciplina que treballa la dinàmica

fonamental entre la ment (Neuro) i el

llenguatge (Lingüística) i de quina

manera la relació entre les dues parts

influeix en la nostra conducta


La PNL ajuda a millorar • La capacitat d’empatia• La capacitat d’escoltar a l’altre• L’emissió de missatges adequats a cada

situació• La capacitat de motivar l’alumnat • Aprenem a percebre de manera clara els

missatges procedents d’altres• Comporta establir situacions d’aprenentatge

bidireccional


Analitzar la importància de les creences en la tasca docent .

• Comprendre que hi ha tantes realitats com alumnes.

• Millorar la pròpia comunicació interna.• Analitzar els aspectes comunicatius que

repercuteixen de manera directa amb les relacions i la sintonia amb els altres.

• Perfeccionar la seva capacitat de comunicació.

PNL ofereix al professorat


• Adequar possibles estratègies d’aprenentatge a un alumne o grup.

•Conèixer recursos per adequar possibles estratègies d’aprenentatge a un alumne-a o grup.

• Donar respostes positives a situacions conflictives.

• Millorar l’acció tutorial.• Millorar l’autoconcepte i l’autoestima a partir

de la seguretat i la confiança en un mateix• ... ... ...


PNL ofereix a l’alumnat•Valorar la importància de les creences a l’hora

de proposar-se fites o objectius personals o acadèmics.

• Acceptar els errors com a elements motivadors per millorar personalment i acadèmicament.

•Millorar els aprenentatges, fet que ajudarà a l’augment de la confiança i l’autoestima.


• Buscar noves Alternatives en relació a les seves conductes inadequades

• Modificar estats d’ànim negatius o compulsius com la por als exàmens.

• Ajudar-lo en el seu desenvolupament personal ja que li dóna seguretat i confiança en si mateix.

• ... ... ...


Pressupòsits de la PNL en l’entorn educatiu

• El mapa no és el territori• No pots no comunicar• La ment i el cos són parts

d’un mateix sistema• un error no és un fracàs és tant

sols una oportunitat per a millorar


Creences•Les creences són judicis i valoracions sobre nosaltres mateixos, els altres i el món que ens envolta.

•Les creences influeixen en el tipus d’experiències que tenim.

•El conjunt organitzat de creences conforma la nostra visió del món(mapa)


Preguntes que fem per a conèixer les creences que guien les conductes

( nosaltres-altres)

• Per a què fas això?• Quin significat té per a tu?- Què vol dir per a

tu això?• Què passaria si no ho fessis?• Què consideres enriquidor de tot això?- Què

creus que en trauràs..?


Tipus de creences

Generalitzacions de la pròpia identitat

• “No valc per a res”.• “Puc aconseguir allò que em proposi”.• “No em mereixo aquest premi”.• “Puc arribar a ser el que em proposi”.


Tipus de creences• 1. Limitadores • Pots provar-ho, però ja t’aviso que no te’n sortiràs!• Mai no faràs res a la vida!• No fas res bé;• Segur que no ho has pensat abans de respondre.


Tipus de creences

2. Potenciadores Les creences potenciadores generen una bona autoestima i un nivell de motivació alt.• “Segur que et sortirà bé, endavant!”• “Prova-ho sense por, veuràs com et surt bé!”• “Ho pots aconseguir!“


L’autoestima

•Es troba una correlació positiva entre

alta autoestima, rendiment escolar i maduresa personal


La motivació

•La motivació és una energia que dirigeix la conducta humana cap a un objectiu

•La motivació es fonamenta en dos pilars de gran eficàcia:• El valor que donem a l’objectiu a aconseguir.• La creença que som capaços d’aconseguir-lo.


Deu maneres de desmotivar l’alumnat

1. Ignorar el que han aconseguit.

2. Assumir que sabem el que els importa sense preguntar.

3. Prendre els bons resultats com a norma.

4. Marcar fites impossibles d’aconseguir.

5. No facilitar recursos.


6. Ser sarcàstic o massa condescendent amb els resultats negatius.

7. Utilitzar la por i la competència desmesurada.

8. Apropiar-se del que han aconseguit els altres.

9. No acceptar que tothom es pot equivocar.

10. No consentir el fracàs.


Formular objectius

•Un objectiu ben formulat ha de complir els següents requisits:

1. Ha de ser el més concret possible i estar enfocat vers una situació específica.

2. Ha d’estar definit amb precisió. Un objectiu es pot definir en vàries fites parcials encaminades a aconseguir un objectiu final.

3. Ha d’estar enunciat de manera positiva. És més fàcil anar-se acostant al que es vol que allunyar-se del que no es vol.


4. Ha d’estar raonablement dins de les pròpies possibilitats.

5. Ha d’implicar a diferents sentits. Els sentits són molt importants durant el procés d’assimilació interna d’ informació.

6. Ha de tenir ben definits els recursos que són necessaris per aconseguir-lo.

7. Ha de ser ecològic. No ha de perjudicar a ningú ni a un mateix, ni en el present ni en el futur.


Per concretar de manera efectiva un objectiu ens hem de respondre a les següents preguntes:

• Què és el que vull?• Quin serà el meu benefici personal?• Com sabré que he aconseguit l’objectiu?• Quins són els impediments per aconseguir

l’objectiu?• Quins recursos necessito?• Com ho faré?


5. Canals d’aprenentatge/ sistemes representacionals

( PNL i comunicació)Ens comuniquem mitjançant:

les paraules, la qualitat de la veu, també amb el cos:

postures, gestos, expressions .

• ÉS IMPOSSIBLE NO COMUNICAR


Dimelo i lo olvidaré, muestramelo y lo recordaré, involúcrame y lo entenderé

Confuncio'

.Ens convencem més d’allò que descobrim pel nostre compte que d’allò que ens

suggereixen els altres

Pascal


L’aprenentatge significatiu és el que integra l’experiència, les sensacions,

el llenguatge del cos.


•El bucle de la comunicació comença en els nostres sentits.

• Les portes de la percepció són els sentits• Utilitzem els sentits pera percebre el món, interna i externament.


Canals d’aprenentatge/ sistemes representacionals

•Les formes com recollim, emmagatzemem i codifiquem la informació a la nostra ment es coneix amb el nom de

Sistemes representacionals

O

Canals d’aprenentatge


Els tres canals d’aprenentatge primaris

(VAC)

• El sistema visual (V);

•El sistema auditiu (A);

•El sistema del tacte o cinestèsic (C)-(K).


Com conèixer el sistema representatiu en què actuen els

nostres interl.locutors 1. pel llenguatge emprat


2. Per l’observació ocular

3. Altres indicadors • Velocitat en el parlar

• Respiracióles persones visuals parlen més de pressa, tenen una veu més aguda i respiren superficialment (de forma toràcica)

les persones cinestèsiques parlen més lentament, acostumen a tenir una veu més greu i tenen una respiració abdominal.


Com aprèn l’alumnatVISUAL

• Visualització• Absorció de molta

informació immediata• Capacitat de

planificació

AUDITIU• Capacitat de

seqüenciar i ordenar• fonamental en

l’aprenentatge de l’idioma

• Bons comunicadors

KINESTÈSIC• Habilitat motriu• Aprenentatge

permanent• Inquiets


VISUAL AUDITIU KINESTÈSIC

COMPORTAMENT DE L’ALUMNAT VAK A L’AULA

•Conducta•Aprenentatge

•memòria•imaginació

•Emmagatzematge de la informació•inactivitat•distracció


Activitats preferents en funció del canal d’aprenentatge


Activitats VAC a l’aula


PRÀCTICA PEDAG ÒG ICA AMB CANALS D ’APRENENTATG E ÀREA: N IVELL: TEMA: PART DEL TEM A A TREBALLAR: QUÈ VOLS ACON SEGUIR?:

ESTRATÈGIES D’APREN EN TATGE PER A ALUM N AT PREFEREN TMEN T VISUAL PREFEREN TMEN T AUD ITIU PREFEREN TMEN T K IN EST ÈSIC OBSERVACION S:


SÍNTESI DE LA PRIMERA PART

TEMES QUE TRACTAREM A LA SEGONA SESSIÓ


Segona sessióModel de bona comunicació a l’aula

1. Els tres nivells del nostre cervell• Cervell primari• Sistema límbic• Cervell racional

2. Hemisferis cerebrals • Hemisferi dret• Hemisferi esquerre

• Introducció a les intel.ligències múltiples Moodle de tecnologia

Moodle de tecnologia

Moodle de tecnologia


Un model de bona comunicació dins i fora de l’aula implica:• Tenir clar el seu objectiu.• Ser sensible a les reaccions del receptor/s, tant a nivell

individual, com a nivell grupal.• Ser flexible en les estratègies comunicatives que s’utilitzen

per a aconseguir els objectius de la comunicació.

• Respectar els mapes dels altres.

• No confondre comunicació amb confrontació.


El docent a l’hora de comunicar-se amb un grup ha de tenir en compte:• El nombre de persones i la composició del grup.• El lloc físic on s’efectua la comunicació.• La durada del fet comunicatiu.• La seva adequació en el temps.• La importància que té saber transmetre idees

senzilles.


Ha de ser capaç d’establir un clima comunicatiu de caire positiu a partir de:

• Saber escoltar activament.• Manifestar afectes.• No establir comparances.• Acceptar les singularitats dels altres.• Donar la possibilitat d’expressar-se.• No desqualificar.• Compartir la responsabilitat i el compromís.• Valorar els conflictes com una oportunitat per millorar.• Presentar models coherents i possibles.• Valorar els avenços que es facin a nivell grupal i individual.• Donar l’oportunitat de prendre decisions.


La importància de les paraules en l’educació


6. Els tres nivells del nostre cervell


Els tres nivells del nostre cervell

1. Cervell reptilià o primitiu: ens apropa a: les tradicions, als rituals, a la por als canvis Automatitza les nostres respostes repetitives,

rutina, marcar el nostre espai, els prejudicis es troben en aquest cervell el primer nivell va aparèixer fa uns 200

milions d’anys



2. El sistema límbicVa apareixer fa 60 milions d’anysEstà relacionat amb les nostres emocionsAmb la visceralitatAmb les motivacionsEns apropa a la resta dels mamífersEns assegura les quatre funcions de la nostra supervivència:

L’agressivitat L’aliment L’aparellament L’autodefensa



Por último, el cerebro cortical, es el cerebro superior, el que nos distingue del resto de los animales. Es la culminación de la evolución. El neo-cortex ha alcanzado en el hombre una dimensión tan grande que debe plegarse sobre sí mismo para tener cabida dentro de nuestra cabeza.

Esta dividido en dos hemisferios y a su vez en cuatro lóbulos, cada uno de los cuales tiene funciones específicas. Los lóbulos temporales se ocupan del lenguaje y es también donde parece alojarse la memoria. También se ocupan de la audición. Lo lóbulos occipitales son los encargados de la vista y los lóbulos parietales son los que rigen nuestros sentidos.

En los lóbulos frontales es donde se aloja lo que denominamos inteligencia. Es aquí donde se planean y deciden nuestras estrategias. Donde pensamos lo que debemos o no hacer y cómo hacerlo.

Este nivel del cerebro es muy inestable e imprevisible. Es el cerebro creador, el que nos impulsa a emprender nuevos caminos, a inventar, a no conformarnos con lo que tenemos o lo que somos, a buscar lo novedoso.

Estos tres niveles descritos por Mac Lean han sido criticados por otros estudiosos de la materia, en cuanto a la especialización de cada uno de ellos, sin embargo la mayoría han coincidido en reafirmar la existencia de esos niveles primitivos en el cerebro, que nos acercan de una manera directa con nuestros ancestros, y que nos hace reaccionar ante determinados estímulos amparándonos en nuestros más bajos instintos.


7. Hemisferis cerebrals


HEMISFERI DOMINANT

pnl en el món educatiu

Education