pere queralt fargasies-jaumehuguet-valls.xtec.cat/web/images/noticies/... · pel desembre del 2012...

PERE QUERALT FARGAS

(Valls, 1927–2008)

Pel desembre del 2012 i fins al mes de febrer del 2013, el Museu de Valls, l’Institut d’Estudis Vallencs, la parròquia de Sant Joan Baptista, l’entitat Sal Grossa i l’Associació de Veïns del barri dels Pisos Clols dedica-ren un homenatge a l’artista Pere Queralt i Fargas —en escaure’s el cinquantenari de la realització, per part seva, del mural de la capella dels Dolors de l’arxiprestal de Sant Joan— amb diverses exposicions, actes de presentació i l’edició d’un estudi sobre la seva trajectòria pictòrica. Ens en fem ressò per tres motius essencialment. Primer, perquè diversos alumnes del nostre institut visitaren l’exposició Pere Queralt i la seva terra. Segon, perquè Pere Queralt començà preci-sament la seva formació artística i la seva participació en el món cultural vallenc en el que el nostre centre fou un temps, l’Escola del Treball. I, tercer, perquè la contraportada de

la nostra revista té com a objectiu reflectir breument la personalitat de diversos vallencs.

En l’obra de Pere Queralt destaca moltís-sim la personal reinterpretació del paisatge dels voltants de Valls, entre moltes altres particularitats, no cal dir. Ens hem fixat ara concretament en aquesta, situant-nos ja gai-rebé en la darrera etapa de la seva àmplia trajectòria artística. I manllevem, en aquest sentit, les paraules del crític d’art Antoni Salcedo per a exposar-ho, paraules que hem extret de l’edició presentada amb motiu de l’exposició-homenatge a què es hem referit: “... A partir ... de l’any 1998, Pere Queralt va intercalant en la seva producció obres en les quals combina l’abstracció i la figu-ració, però sempre amb un predomini de la figuració. Sempre es va mantenir fidel al seu llenguatge. La seva particular reinterpretació del paisatge dels voltants de Valls. Obres molt elaborades, on la imaginació i la reali-tat es donen la mà, i amb un pes molt gran del domini compositiu, generalment amb una estructura geomètrica de fons. A través d’un joc de línies i de plans de colors anava dis-senyant les seves composicions, en les quals sempre eren presentes els dos principals refe-rents de les seves creacions, el seu territori i les lliçons de Cézanne.

Els arbres blaus, liles, vermells en diferents tonalitats i formes, amb les seves originals fulles, cercles i espirals de color que se superposen dotant-los de ritme i moviment ... paisatges en els quals els marges tenen una presència especial ... Paisatges sempre alegres en els quals el color porta la seva càrrega lumínica, inundant de llum tant el primer pla com l’últim. Paisatges en els quals el pintor combina la seva creativitat amb l’ordre que l’home/dona del camp han anat donant al territori a través del temps ....“

© Fotografia: Pere Queralt Sanromà

.Editorial 3

.rEportatgE 4 Jaume Huguet: una vida, un record

.EntrEvistEs 9 Arcadi Oliveres Cristina Murillo Francesc Torralba .diàlEg 16 Un somni extraordinari Quina música t’agrada?

.opinió 22 Cases ecològiques L’exagerat augment de les taxes universitàries Fanatismes religiosos Manifestacions independentistes Com es pot viure sense feina? Festes majors: participació i implicació

.dEs dE casa 35 Experiència Coca-Cola Olimpíades d’FP Teatre

.QUadErn dE viatgEs 41 Creuer 2012 Esquiada 2013

.rEcErca 43

.Et rEcomanEm ... 51 Jocs Programes de televisió Pel·lícules Revistes Blogs, pàgines webs, xarxes socials Grups musicals Indrets, estades, viatges Festes Llibres Sèries Esports

Antoni M. MarsalJesús MorenoClaustre PallarèsM. Neus SalvatAnna SansJosep M. SoléNúria Ventura

EQUIP DE REDACCIÓ

DISSSENY I MAQUETACIÓNou Silva Equips, SL www.silvaeditorial.com

IMPRIMEIX: ANFIGRAF

D.L. T-343-2005

EDITA

Institut Jaume Huguet·Antiga Escola del TreballC. Creu de Cames s/n · 43800 VallsTel. 977 600 938 Fax. 977 612 565correu electrònic: [email protected]: www.institutjaumehuguet.catAMiPA 977 603 560ANESPRO 977 600 938

índex

FOTOS PORTADA

Fotos guanyadores del VI Concurs de Fotografia mediambiental de l’Institut: Categoria 1 - Judit PalaciosCategoria 2 - Bàrbara Navarro Categoria 3 - Mercè Bessó

Durant aquest curs hem volgut commemorar el 6è centenari del naixement de l’insigne

pintor vallenc Jaume Huguet. Ho hem volgut fer d’una manera sen-zilla i alhora entranyable, des de casa estant. N’hem dit l’any Jaume Huguet. I això ens ha esperonat i ens ha permès d’apropar-nos una mica més a la seva figura i a recordar també aspectes de la seva obra, una obra que el féu mereixedor de ser reconegut com un dels pintors més representatius del gòtic català.

L’homenatge que li hem dedi-cat com a comunitat educativa de l’Institut Jaume Huguet, aquest curs acadèmic 2012-2013, té la preten-sió de proposar com a cloenda, el curs vinent, un itinerari cultural per Barcelona i per Terrassa, amb la intenció de contemplar in situ una significativa mostra de l’obra més emblemàtica de Jaume Huguet.

A banda de les pinzellades dedi-cades a Jaume Huguet, aquest curs també ens hem estrenat a potenciar la importància dels valors, dels valors de les persones. Tenim previst, en aquest sentit —ni que sempre en treballem molts, de valors, en les nostres relacions humanes i no cal dir que a través del nostre procés d’ensenyament i aprenentatge—, destacar-ne singularment un, de valor, cada curs acadèmic. El valor triat ens ha de fer de guia i de recor-datori de tots els altres. Hem comen-çat per la redescoberta del valor de l’esforç. Tots hem comprovat poc o molt que, des de fa temps, se sent a parlar força de la manca de la cultura de l’esforç. Ens ha semblat, doncs, que valia la pena tornar-lo a posar de moda, l’esforç. Aviat està dit! Però val la pena intentar-ho. Desenganyem-nos! Ens cal reconèi-xer que, darrere de molts objectius, darrere de molts nous horitzons, tan sols hi trobarem el sacrifici i la tena-citat, allò que en diem esforç.

Aquesta redescoberta de la cul-

tura de l’esforç no va tan sols adre-çada als nostres joves. L’hem d’assu-mir joves i adults. Cal que els joves s’emmirallin en la manera d’actuar dels adults. No tindrà cap sentit que els demanem que s’esforcin, si el nostre dia a dia no té res a veure amb el valor de l’esforç. Les coses no s’acostumen a obtenir pel principi de la gratuïtat, sinó que necessitem l’esforç com a mitjà per a obtenir quelcom que acabarem valorant molt més en funció de la nostra inversió en sacrifici. Podem pensar també en allò que diem sovint: “L’amor sense espines és una caricatura d’amor.”

Els valors no són entrebancs. Són guies. Cal, però, agafar el com-promís de deixar-nos guiar pel sentit comú que impregna cada un dels

valors. Quan els valors amaren la nostra manera d’actuar, tot té més sentit, tot resulta més reconfortant, tot és més motivador, més engres-cador. Els valors garanteixen segure-tat i confiança en el nostre camí per a ser persones amb voluntat de ser encara més persones.

Que el desànim no sigui motiu per l’impossible, sinó que l’esforç ens doni la clau per a fer-ho possible. Tal com ens recorda l’eslògan d’en-guany: “Si vols, pots. Si pots, fes.”

Jordi TuseT ValleT

Director

editorial

reviscola · Juny 2013 | 3

4 | reviscola · Juny 2013

Jaume Huguet va ser un pintor vallenc del segle XV. És reco-negut pel prestigi de les seves

grans obres gòtiques. Es mou entre un estil d’intuïció creativa i la propos-ta d’innovacions, com la del flamen-quisme. I entre l’una cosa i l’altra, el nostre artista va crear un estil propi, l’huguetià, que es caracteritza per una gran sensibilitat pels colors i per la llum, entre altres subtileses. Fou reconegut com a home de seny i con-còrdia, cosa que li permeté arribar a ocupar càrrecs en l’equip dirigent de la seva confraria; i el de prohom en cap. Tenia aprenents sota contracte i ja amb una certa coneixença pictò-rica. La majoria dels seus biògrafs coincideixen a dir que la seva persona transmet naturalitat, tolerància i com-prensió i que era considerat un home sensible i molt humà.

Què en sabem, de la seva joventut?Jaume Huguet provenia d’una

família de paraires de Valls. Quan va quedar orfe va anar a viure amb el seu oncle, el pintor Pere Huguet. Pro-bablement les seves primeres passes artístiques les va fer al taller on tre-ballava Pere Huguet. Malgrat que no disposem de gaire documentació que ho corrobori, es creu que van viatjar per treballar a Aragó o al nord d’Itàlia durant un temps. A partir de 1434 es van traslladar a Barcelona, on Pere Huguet va ser contractat per fer tre-balls a la catedral i a l’església del Pi.

I què va fer després?Hi ha documents de l’any 1445,

que s’han trobat recentment, en què Jaume Huguet ja apareix identificat com a pintor. Se sap que, aquell mateix any 1445, Jaume Huguet va anar a viure a València. Aleshores ja havia assimilat les noves tendències artístiques de l’època. A València va coincidir amb Lluís Dalmau i Lluís Alimbrot, dos grans mestres que van

situar Jaume Huguet davant d’una immillorable oportunitat per a treballar i establir-se com a pintor. Posterior-ment va passar per Tarragona, però s’instal·là definitivament a Barcelona l’any 1448. Al cap d’uns quants anys, concretament l’any 1454, es va casar amb Joana Baruta a la catedral de Barcelona. Comença llavors el perío-de artístic més important de Jaume Huguet. Finalment esdevindrà pintor de renom.

Jaume Huguet

reportatge

Aquest any s’han celebrat els 600 anys del naixement de Jaume Huguet. Un carrer de Valls duu el seu nom; el nostre institut, també... Les seves obres són reconegudes arreu del món i Jaume Huguet figura entre els pintors gòtics de més prestigi. Però se sap ben bé per què un pintor de retaules va ser tan important en aquella època?

Jaume Huguet als inicis

una vida, un record

“És una pintura molt ben dibuixada, molt ben

articulada, no se li escapava cap detall, per petit que

fos. Per l’època en què va viure, la seva pintura és de

molta qualitat, està tractada d’una manera notòriament

artística.” Mercè Bessó

Reconeixements al pintor Jaume Huguet a Valls

L’any 1992, quan feia 500 anys de la mort de Jaume Huguet, a Valls es van celebrar unes Jornades d’estudi i s’edità un completíssim catàleg, 500 anys de Jaume Huguet, per a l’exposició que es presentà pel gener de l’any 1993 i que

incloïa també les ponències i les comunicacions presentades en aquestes Jornades. Feia més de 30 anys que no se’n feia cap recull important, de l’obra de Jaume Huguet. Tan sols s’havien publicat articles. Es va definir més quina obra era atribuïda a ell i quina no. Aquestes jornades van ser importants perquè es va tornar a donar valor a l’obra de Jaume Huguet.

5 reviscola · Juny 2013 |

Jaume Huguet

Com que Jaume Huguet és un personatge il·lustre de Valls, hi ha diversos llocs de la ciutat on és recordat com a tal. Per exemple, el recorda el

relleu escultòric que es va col·locar per les Festes Decennals de l’any 1971, en homenatge a Jaume Huguet, a la façana de l’Antic Hospital de Sant Roc, obra de l’escultor Josep Busquets. Hi ha esculpits el nom de Jaume Huguet i dues muses, una al·legoria al món de les arts. Aquest relleu escultòric, al cap d’uns quants anys, fou traslladat a la paret lateral del convent de Sant Francesc, on hi ha la rampa d’accés a l’Hospital de Valls (baixant per la plaça de St. Francesc a mà dreta). Encara hi és actualment.

Jaume Huguet també és present en l’itinerari que guia, amb diversos plafons situats estratègicament, la ruta pel barri antic vallenc. Aquesta ruta destaca els llocs

més interessants de Valls i els ambienta amb un breu apunt biogràfic de vallencs il·lustres, com ara Jaume Huguet, Narcís Oller, Francesc Català-Roca, Francesc Galofre Oller o Jaume Mercadé. El plafó dedicat a Jaume Huguet es troba a la plaça de la Fusta. S’hi explica breu-ment la seva vida, l’estil pictòric que emprava i repassa també les obres més importants d’aquest pintor, de les quals precisa detalls específics.

El nostre Institut, des de l’any 1998, és l’institut Jaume Huguet·Antiga Escola del Treball. El carrer que va de la Font de la Manxa al Pati és el carrer Jaume Huguet i, a la Galeria de Vallencs Il·lustres, des de les Decennals de l’any 1951, hi tenim el retrat de Jaume Huguet, pintat per l’artista vallenc Eduard Castells. L’any 1951 feia poc que s’havia descobert que Jaume Huguet era vallenc.

Jaume Huguet a Valls

Jaume Huguet a l’InstitutEl nom del nostre institutEl director del nostre institut ens ha explicat per què aquest centre duu el nom de Jaume Huguet. Ens ha comentat, en aquest sentit, que la decisió de donar-li aquest nom res-pon a la voluntat de vincular el nom del centre amb el nom d’un vallenc il-lustre, particularment vinculat al món cultural. El consell escolar va votar l’opció que cregué més convenient de tota una llista en què hi havia el nom de diversos vallencs il·lustres. I va sortir finalment el nom Jaume Huguet. Per tal de canviar el nom de l’institut, es va haver de fer una sol·licitud a Barcelona, perquè, a més de dir-se Institut Jaume Huguet (nom oficial), també hi pogués constar el nom d’Antiga Escola de Treball. Som Institut Jaume Huguet·Antiga Escola del Treball des de l’any 1998.

Per commemorar els 600 anys de la mort d’aquest vallenc il·lustre, al nostre centre s’han dut a terme diverses activitats culturalsPer la festivitat de Sant Joan Bosco, els professors van proposar als alum-nes la creació d’un mural, confegit amb cartolina, però simulant la tèc-

nica dels vitralls, amb diferents frag-ments d’obres de Jaume Huguet. La idea principal va ser que cada classe de 1r i de 2n d’ESO treballés una obra en grup. Finalment aquest mural s’ha penjat a la paret d’una de les escales de l’edifici central.

Una altra activitat que l’Institut dugué a terme fou la proposada pels professors d’Audiovisual i Plàstica, Mercè Bessó i Jesús Moreno, que consistia a organitzar un concurs de logotips. Després de treballar la teo-

ria dels logotips amb els alumnes, aquests van dissenyar una sèrie de mostres. La base de la creació dels logotips havia d’estar relacionada amb Jaume Huguet.

Els guanyadors del concurs al millor logotip i al millor cartell sobre el 600 aniversari del naixement del pintor Jaume Huguet foren Joana Clara i Paula Secall respectivament.

Durant la setmana de Sant Jordi es van celebrar unes jornades cultu-rals amb el lema Morir de riure, una de les activitats de les quals fou una exposició de màscares i de fotografi-es d’alumnes, professors i personal no docent, Caretes i carotes. Les carotes precisament s’exposaren en forma d’un gran mosaic i com a fons d’un suposat autoretrat de Jaume Huguet.

L’equip directiu ha planejat per al curs vinent dues sortides culturals amb la intenció d’anar a veure l’obra de Jaume Huguet. Una sortida, al MNAC; i l’altra, a les esglésies de Sant Pere i de Santa Maria de Ter-rassa, si la restauració del retaule de Jaume Huguet que hi ha a Santa Maria ja és acabada.


reportatge

Jaume Huguet als museus

Podem trobar obres de Jaume Huguet arreu del món, començant

pel Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), que és el museu que custodia més obres de Jaume Huguet, un total de 25 pintures. Per exemple, la taula de la Mare de Déu de Vallmoll i algunes taules del retaule de Sant Agustí; trossos del retaule de Sant Miquel de l’església del Pi de Barcelona i els de l’església de Sant Vicenç de Sarrià; i la taula de Sant Jordi que formà part d’un tríp-tic. Cal dir que les peces del tríptic eren al Kàiser Friedrich Museum de Berlín, però van desaparèixer durant la Segona Guerra Mundial, com ho prova l’escut del revers de la taula.

Algunes de les seves prime-res obres, com La Mare de Déu i l’Àngel Custodi són al Museu de Saragossa. I el Cap del pro-feta Daniel, al museu del Prado (Madrid).

El retaule de Vallmoll és al museu de Tarragona. Al Louvre i a la Hispanic Society de Nova York també hi ha obres de Jaume Huguet. Al Museu del Louvre de París, per exemple, hi trobem un tros del Retaule de Vallmoll (Plany sobre el cos de Crist) i La Flagel·lació del retaule de Sant Marc.

Al Museu Episcopal de Vic hi ha el Retaule de l’Epifania, el Retaule amb la Mare de Déu i la predel·la de l’altar major de Santa Maria de Ripoll. Consagració de sant Agustí

Retaule de Vallmoll

Quinta angoixa / Sant enterrament – Museu Louvre, París

Sant Jordi – MNAC

Cavaller donant, amb St. Joan Baptista – Kàiser Friedrich Museum, Berlín

Dama donant, amb St. Lluís de Tolosa – Kàiser Friedrich Museum, Berlín

Anunciació – Museu Diocesà, Tarragona

La Mare de Déu dels Àngels – Col·lecció Muntadas, Barcelona

St. Vicenç a la foguera – MNAC

La flagel·lació – Louvre, París

(desaparegut) Retaule St. Antoni Abat

Camí del calvari – Col·lecció Carreras, Barcelona

La mare de Déu i el nen, amb quatre sants – MNAC

Revenedors – MNAC

Retaule de St. Abdó i St. Senèn – Església de Sta. Maria d’Egara, Terrassa

Consagració episcopal de St. Agustí, Retaule dels blanquers – MNAC

Retaule del conestable de Portugal – Capella Reial de Sta. Àgueda, Barce-lona

Retaule de St. Agustí - MNAC


Jaume Huguet

enquesta: els alumnes del nostre Institut, coneixen realment Jaume Huguet?

Saps a què es dedicava Jaume Huguet?

La major part dels estudiants no sap per què el nostre centre porta el seu nom. Només una quarta part de l’alumnat sap el perquè: va ser un personatge il·lustre de Valls.

En quina època situaries Jaume Huguet?

Sabries dir alguna obra de Jaume Huguet?En aquest gràfic es pot veure clarament que la majoria d’alumnes no coneixien cap obra de Jaume Huguet: retaules en general.

Creus que Jaume Huguet és conegut mundial-ment?En el següent gràfic la meitat d’alumnes s’equivo-quen: creuen que Jaume Huguet és només cone-gut dins Espanya. Tot hi això hi ha un 26% que creu que se’l coneix fora d’Espanya.

Es va passar una enquesta de cinc preguntes a cent alumnes de l’Institut Jaume Huguet: vint de 1r d’ESO, vint de 3r d’ESO, vint de 1r de BAT, vint de CFGM i vint de CFGS.La intenció era descobrir si els alumnes del centre coneixen realment Jaume Huguet.

Després de fer una anàlisi general de les respostes de les enquestes passa-des als alumnes, es pot dir que Jaume Huguet es coneix com a personat-ge il·lustre de Valls, però sense saber exactament quina va ser la seva tasca artística.

NS/NC11%

SÍ64%

NO25%

NO71%

SÍ25%

NS/NC4%

En aquest gràfic podem observar que la majoria d’alumnes coneix l’ofici de Jaume Huguet.

Sabries dir per què el nostre centre porta el seu nom?

En aquest gràfic podem comprovar com la majoria d’alumnes desco-neix el segle durant el qual va viure Jaume Huguet: la resposta correcta és al segle XV (34% del gràfic).

Segle XVIII17%

Segle XV34%

Segle XVI48%

NS/NC1%

NS/NC4%

SÍ3%

NO93%

6%

26%

21%

47%

sÍ, se’l coneix a fora d’Espanya

NO, només el conei-xem a Valls

Ns/NC

Només a dins d’Es-panya, a la resta no el coneixen


reportatge

Per saber-ne una mica més...Hem fet una entrevista a Jordi París, director del Museu de Valls. París ens dóna algunes pinzella-des més sobre l’estil de Jaume Huguet. Les recollim, en síntesi.

Jaume Huguet és considerat l’úl-tim gran pintor català de l’època del gòtic. Els trets més característics de la seva obra són el realisme, els per-sonatges no idealitzats i la minucio-sitat dels detalls. Tot plegat fa que la seva pintura sigui una pintura avan-çada, si la comparem amb la que feien els pintors d’aquella època.

Jaume Huguet treballava bàsica-ment per als grans gremis, per als bisbes i per als reis. Treballava per encàrrec, ja que la pintura era cara i els colors es feien amb productes de molt lluny. Essencialment es dedica-va a la pintura religiosa. Solia repre-sentar el sant patró de cada gremi amb escenes de la vida del sant corresponent i de la vida de Jesús. Els gremis encarregaven la repre-sentació pictòrica del seu patró, al qual demanaven que els protegís i que els ajudés en la seva feina.

Per desgràcia, s’han perdut mol-tes de les seves obres, però tampoc no en va fer gaires. De fet, se n’hi han atribuït algunes que no se sap ben bé si són seves, perquè, en aquella època, no era un costum gaire estès que els pintors firmes-sin les seves obres. Per saber qui és l’autor d’una obra es necessi-ta documentació (contractes, notes d’un pagament...). S’ha de tenir en compte que aquestes obres són del segle XV, que hi ha hagut guerres, que algunes pintures s’han cremat o s’han destruït pels canvis de gustos al llarg de la història. Els historiadors

de l’art comparen totes les obres i les seves característiques per deter-minar si són d’un pintor o d’un altre.

Segons l’opinió del director del museu, podríem destacar tres obres de Jaume Huguet com a més relle-vants. Per la seva maduresa, l’im-mens retaule de Sant Agustí, que es troba al MNAC; també, el retaule de Sant Abdó i Sant Senén, que és de les seves primeres pintures, i que es pot veure en una església de Terras-sa; finalment, el retaule del Cones-table, que es troba a la capella de Santa Àgata del Palau Reial Major de Barcelona. Les dues últimes tenen una gran importància perquè són al mateix lloc per al qual van ser pen-sades.

És probable que alguns dels per-sonatges dels seus retaules fossin retrats de gent important. I es creu que el mateix Jaume Huguet surt autoretratat en algun retaule.

Ja en la seva època era un per-sonatge important com a pintor. Se l’anomenava el gran pintor de Barcelona, que és com dir el gran pintor de Catalunya. Per això era molt reconegut i tenia els millors encàrrecs. Tenia un taller on treballa-ven col·laboradors i aprenents (estan documentats).

Com ja hem vist, Jaume Huguet té una gran importància internacional. Sempre hi ha hagut interès a adquirir obra seva, tant per part de Museus com per part de col·leccionistes parti-culars. Per això, al Museu del Louvre de París n’hi ha dues (La Flagel·lació i Plany sobre el cos de Crist). Si no hi fossin, no voldria dir que les seves obres no són importants, ja que la majoria de pintures d’aquesta època estan molt concentrades al lloc on es van fer, i costa que se’n trobin fora del territori.

Maria Figueras, Clara lagoTa, sandra salCedo i JudiT sans

(amb la col·laboració de MarC Pinyol, geMa CosTa,

iTziar guinoVarT, sandra Moreno i Xènia ugal)

1r de Batxillerat - Periodisme

“L’obra de Jaume Huguet és espectacular i

impactant.”

“Si algú volia ser pintor, en aquella època havia

d’anar a aprendre’n en un taller d’un altre

pintor, ja que no hi havia cap mena d’estudis

oficials.”

Retaule de la Flagel·lació


entrevistes

4Què el va portar al moviment dels indignats?

Des de molt jove que treballo en temes de justícia i de sindicats. Parlo de quan Franco els prohibia. Sempre he lluitat per la justícia i per la lliber-tat, a més a més de treballar en el meu ofici. Hi vaig entrar en contacte, amb el moviment dels indignats, per-què m’ho van demanar directament. Em van trucar el dia abans perquè intervingués en la primera manifes-tació que van convocar.

4Creu que s’hauria pogut evi-tar la crisi econòmica que hi ha a Espanya?

Sí, i ara també es podria parar, però no hi ha voluntat política de fer-ho. 4Quines solucions proposaria per sortir de l’actual crisi?

La solució principal seria la que va impulsar el govern francès fa 10 anys: es va reduir la jornada laboral de 40 hores a 35 hores a la setma-na. Les 5 hores que sobraven de cada treballador es van adjudicar als qui no tenien feina. I, en 2 mesos, França va eliminar 1.000.600 aturats. I no els va baixar el sou, perquè el govern pagava aquestes 5 hores als treballadors. Els les pagava com si estiguessin a l’atur.4Creu que és necessari que els països comprin armes, per si de cas s’han de defensar?

Les armes s’han de destruir totes, de la primera a l’última. El desarmament ha de ser absolut.4En referència al comerç just, què cal fer perquè hi hagi una relació comercial més justa entre productors i consumidors?

Els productors i els consumidors s’haurien de posar en contacte i s’haurien d’evitar els intermediaris.4Com poden pagar els països pobres el deute extern que tenen amb els països rics? Creu que es podria trobar alguna solució per a aquest problema?

Els països del tercer món s’han endeutat i se’ls hauria de perdonar aquest deute. No el poden pagar. Al pas que anem, Espanya comença a ser un país endeutat. Cal distingir, però, entre deutes justos i deutes injustos. Si els deutes s’han produït perquè s’han fet molts hospitals, escoles... aquests deutes evident-ment que s’han de pagar, però si els deutes s’han produït perquè s’han comprat moltes armes, o perquè s’ha ajudat els bancs, no. I això hau-ria de ser així a tot arreu.4Creu que és possible que algun dia al món hi hagi menys desigualtats? Què cal fer per a aconseguir-ho?

Seria desitjable, però cada cop passa més el contrari. Cada cop hi ha més desigualtats. Fa uns quants anys la diferència entre el país més

aRCadI OlIVeReS I BOadella (economista)

“Les armes s’han de destruir totes, de la primera a l’última.”

El passat 29 de novembre, Arcadi Oliveres ens va obrir les portes a la seva trajectòria personal i professional en una entrevista realitzada per dues alumnes de 1r de Batxillerat de Periodisme.

Arcadi Oliveres i Boadella (Barcelona, 1945) és un economista català i un gran lluitador per la justícia i la pau. És expert en relacions nord-sud, en comerç internacional, en deute extern i en economia de defensa, i té diversos màsters i postgraus relacionats amb aquests grans temes. Ha col·laborat en molts moviments socials, ha participat en taules rodones i conferències sobre desarmament i relacions nord-sud i ha fet moltes coses en relació amb la justícia, la llibertat i la pau.

“Es podria donar feina a tothom, repartint-la assenyadament. Els

grans bancs i les grans empreses s’haurien

d’encarregar de cobrir les grans necessitats. Però el govern no té

ganes de perseguir ni bancs ni empreses.”


entrevistes

pobre i el més ric era de l’1 al 30, i ara és de l’1 al 85. Uruguai seria la mitjana entre el país més pobre i el més ric.

4Què en pensa, de la manifesta-ció de l’11 de setembre de 2012?

Hi vaig anar i em va agradar, però no m’ha agradat la continuació. No em sembla bé que tot ho manipulin els partits polítics. I que darrere de la declaració d’independència no hi hagi un contingut, em sembla pitjor.4Què en pensa, dels resultats de les eleccions que hi ha hagut el 25N?

M’han agradat molt més aquests resultats que no pas si CiU no hagu-és perdut vots, perquè hauria fet el que hagués volgut. Però després d’haver fet tantes retallades, d’haver tret els ajuts a la gent que més ho necessita, entre altres coses, crec que n’ha perdut pocs, de vots.4Què en pensa, de l’economia en una possible Catalunya inde-pendent?

No canviaria gaire de la que tenim ara, perquè els que fan els negocis sempre continuaran fent-ne.4Si la seguretat social pertany a l’estat espanyol, com s’ho faria una Catalunya independent per pagar pensions?

Catalunya crearia el seu sistema de seguretat social. Amb la informà-tica això no costaria gens.4Creu que una Catalunya inde-pendent tindrà problemes per a entrar a la unió europea?

No ho crec, perquè cap país no n’ha tingut. Però personalment a mi no m’agrada la Unió Europea, per-què té un mal comportament amb els països del tercer món, hi trobo a faltar una política social i de demo-cràcia, etc.4Sempre fa xerrades pertot arreu. Com s’ho fa per combinar la vida pública amb la familiar?

Ara els meus fills ja s’han fet grans i jo vaig amunt i avall i, si ens veiem, ja és molt tard. Hem de combinar-nos-ho així. També hi ha dies que estic lliure de feina i puc aprofitar més el meu temps lliure i passar-lo amb la família.4Com a conclusió, com seria la seva Catalunya ideal?

En primer lloc, la meva Catalunya ideal seria amb una república, mai amb una monarquia. Això és una cosa prehistòrica. En segon lloc, hau-ria de ser sense exèrcit. Avui en dia hi ha 25 països sense exèrcit. Costa Rica és el més important d’aquests països. El president que ho decidí era fill de catalans. En tercer lloc, Catalunya hauria de ser solidària amb els que pateixen a casa nostra, amb la resta d’Espanya (encara que algun dia fóssim independents, els hauríem d’ajudar igualment), amb el tercer món per tal de reduir les desigualtats, i amb les futures generacions. I, en aquest sentit, han de cuidar el plane-ta, perquè en 50 anys hem gastat el 70% de petroli que hi havia a la terra. Per tant, hem de ser curosos amb el medi ambient. En quart lloc, no hauria de manar la banca.

Clara lagoTa

sandra salCedo

1r BAT

“Tot és qüestió de voluntat política, però no

n’hi ha.”

visita la nostra web

www.institutjaumehuguet.cat


entrevistes

CRIStINa muRIllO galImaNy (actriu)

“Jo de gran vull ser artista. —De què? —De tot!”

Artista de 27 anys, vallenca fins als 18 i barcelonina des d’aleshores. La seva carrera comença a l’Institut Narcís Oller, passa per l’Institut del Teatre de Barcelona, per una diplomatura en Disseny d’Interiors, per l’Institut de Dansa Coco Comín i continua dalt de l’escenari amb musicals com Hoy no me puedo levantar.

4Cristina, creus que el teatre de Catalunya té un futur assegurat?

A veure, per una banda, sí; però, per l’altra, no. Sí, perquè tenim unes arrels molt fortes de bon teatre. Jo considero que tenim un bon llegat d’autors i, igualment, s’han escrit obres noves i que valen molt la pena. Però, per altra banda, tenim aquest fantasma tan negre que es diu crisi i que amenaça de destrossar la nostra cultura teatral.4Com veus la independència de Catalunya per a la cultura teatral?

Siguem independents o no siguem independents, la nostra cul-tura, tant la teatral com la històrica, és tan bèstia que no ens fa falta ningú que ens vingui a “burxar”. El teatre català no té res a veure amb el teatre madrileny, “zaragozano” o sevillà. És molt intens. Per tant, no patirà gens. 4El teatre, a Barcelona o a Madrid? Què és millor?

Sempre es diu que els estudis, a Barcelona; i la feina, a Madrid. A parer meu, el teatre és tan bo a Madrid com a Barcelona. Perquè aquí hi ha molt bon teatre, però l’oferta de feina, en el món del teatre, és més bona a Madrid, on també hi ha molta cultura d’espectacles, d’anar a veure musicals, d’anar a veure teatre. Hi ha

moltes companyies a Madrid, molts teatrets petitons. Allà, francament, és més fàcil treballar.4T’agradaria intervenir en els musicals de Broadway?

Home! Em penso que a tots els qui treballem en el món musical, ens encantaria! Ara bé, jo sempre he dit que treballant a la Gran Vía madrile-nya ja en tinc prou. Jo ja seria feliç.4A més et sents més a prop de casa.

Home, per favor! Vull dir que no tinc cap necessitat de “cruzar el charco”. La qüestió, per mi, l’es-sencial, és estar dalt de l’escenari. Trepitjar escenari sigui on sigui.4T’identifiques amb tots els personatges que representes?

A veure, per força t’hi has de sentir una miqueta identificat, si vols aconseguir que el personatge sigui el més natural possible. Si em toca ser una dona seductora i alhora molt cruel, que trepitja el que convingui... resulta que he d’interpretar un caràc-ter que és molt diferent a la meva manera de ser. Però, em dic: “Mira de trobar alguna cosa que sigui teva, Cristina!” Per tant, què buscaré? Potser em treballaré molt el perso-natge en base al vestuari i els talons i buscaré coses meves, gestos meus, alguna mirada... Tendeixo molt a

aixecar la cella... Doncs ho faré servir com a acte de supèrbia. Serà una cosa meva.4Sempre trobes alguna relació entre la vida real i les escenes que representes?

Sempre hi ha alguna relació. Per-què el teatre, vulguis o no, és com és la vida, però amplificada i reduïda de temps. Llavors hi ha les grans veritats, universals, que es troben en el teatre. Per tant, sempre hi ha algu-na cosa que és teva, algun moment que dius: “Jo per aquí hi he passat o d’aquí un temps, en algun moment, em tocarà passar-hi.”4Et veus fent de directora d’aquí a uns anys, o ser dirigida ja t’agra-da?

A mi m’encanta ser dirigida. El fet de jugar dalt de l’escenari és el que em “xifla” més. Ara, si la vida m’encamina a dirigir, jo encantada. El primordial és que m’agradi la meva feina; i la meva feina és l’escenari, és el teatre.4Si dirigissis et posaries a tu mateixa a dalt de l’escenari?

No ho sé, això, perquè dirigir és un món on has d’estar tan centrat en el que fan els altres, que més val que no estiguis atabalat pel fet que, a més a més, hagis de fer alguna cosa tu. Jo crec que, si dirigís, només


entrevistes

dirigiria. El director és escenògraf, és tècnic de llums, és tècnic de so, ho controla tot. Perquè ell és el qui diu: “A mi m’agrada aquest llum aquí, gireu-me això cap allà, això no s’acaba de sentir bé...” Ja són tantes coses, que si a més a més, hi has de sumar la teva actuació, has de fer-te el teu personatge... massa coses. 4Quin és el teu actor preferit? O la teva actriu preferida?

N’hi ha molts i moltes. Del teatre català sempre m’ha agradat el Boixa-deras. No sé per què, però sempre m’ha agradat. Després, veient “Mar i cel”, la Gonyalons, l’Àngels. Quan la vaig veure a “Mar i Cel” per la televisió, de seguida vaig dir: “Jo, de gran, vull ser com ella! “Val a dir que, a la llarga, no m’ha acabat de fer el pes. Però hi ha actors i actrius que són molt bons. Ara que he vist Els Miserables, Hugh Jackman em sem-bla brutal. La Júlia Roberts sempre m’ha agradat. Són d’aquells actors, d’aquelles actrius que dius: “Renoi, són del panorama de Hollywood!”, que són diferents, però són bons. Amb tots els personatges que ha fet, considero que és una gran actriu, malgrat que la jet set de Hollywood és un món bastant “cutrillo”. L’Emma Thompson l’adoro, m’encanta. Trobo que és una dona molt camaleònica i s’aboca completament en tot el que fa.

4T’hi inspires, en aquests actors?

Jo intento no copiar res de ningú, intentar treure tot el que pugui de mi mateixa.4Creus que el món del teatre es porta a dins? És una vocació o s’aprèn en instituts?

Tinc amics que se n’han adonat

amb els anys, però jo crec que és una cosa que portes dins. És com aquell que sap pintar i ningú no n’hi ha ensenyat, que dibuixa molt bé i no ha anat mai a classes de dibuix, sinó que té un traç que ja li surt de natural. Personalment, des de petito-na que he sigut molt pallassa. Quan tenia quatre anyets em van apuntar a la coral, als Cors Alegres, també tenia quatre anyets que em van apuntar a dansa. I a mi quan em pre-guntaven: “Què vols ser de gran?” Jo els deia que volia ser artista. De què? De tot. Quan arribava a casa, el primer que feia era disfressar-me completament, o de mon pare o de ma mare. Ho arrossegava tot, però jo em disfressava i em comportava com una senyora gran. Quan jugava amb les nines, si feia de perruquera, la veritat és que la nina no m’interes-sava gens. M’interessava la conver-sa i la història que jo muntava sobre aquella perruquera. O sigui que jo jugava d’aquesta manera, molt tea-tralment. Més endavant, em vaig adonar que aquella manera de jugar volia dir fer teatre.4Sempre ha estat fàcil dedi-car-te al món del teatre per a tu?

Sí. Sí, perquè m’ho he pres sem-pre com un joc. La vida, vulguis o no, és un joc. Som unes fitxes que ens posen aquí i ens mouen a jugar. Sóc una persona molt positiva. Intento trobar sempre la part positiva de tot. I, si és jugant, encara és més fàcil ser positiu. Crec que sí, que m’ha sigut fàcil, perquè jo he procurat que em fos fàcil. He intentat buscar els mecanismes per a ser positiva, les meves maneres de no defallir, perquè aquest món de l’espectacle és molt complicat per a tothom. De seguida pots estar per terra. El meu caràcter positiu m’ho ha fet tot més fàcil. Ho he de reconèixer. 4 La família t’ha ajudat o t’has arreglat tu sola?

La família m’ha ajudat. Des que vaig començar la carrera i vaig anar a

Barcelona, els meus pares han estat sempre constants a insistir que havia de fer una altra carrera perquè, toquem de peus a terra, sabem que és molt difícil aquest món. El pare em deia: “Busca’t una altra carrera. No et tallarem les ales. Estu-dia també teatre, però arrela’t en algun lloc que sigui més segur.” Als matins, doncs, vaig estudiar teatre musical i, a les tardes, feia disseny d’interiors a la Massana. La família no m’ha tallat les ales, ja que m’ha deixat fer la meva via, però m’han aconsellat que sigui realista i que pensi en la possibilitat d’exercir una feina diferent de la del món artístic, una feina amb base sòlida —m’han dit sempre. Jo espero no haver-hi de treballar mai, en aquesta base sòlida, perquè per ara, no m’ha donat cap fruit el coi de base sòlida! També he de dir que els meus dos grans focus, uns focus que no m’han deixat mai d’ajudar i d’il·luminar han estat la meva mare i el meu avi.4T’has plantejat de fer cinema?

Sí. Sí que m’ho he plantejat, perquè m’encanten les coses noves i intento tastar-ho tot per poder deci-dir què és el que m’agrada més. Ara per ara, el motoret que em va per dintre, que em remou moltes coses, és el teatre, l’escenari; cada dia fer el mateix personatge o fer-ne de dife-rents, però sempre trobar conflictes nous. El cinema, vulguis o no, té el seu atractiu, perquè són arxius que tu tens guardats, ho fas un cop, ho rodes un cop i allí queda plasmat i ja està. En teatre només et queden els guions. Perquè, és clar, una pel·lícula es fa un cop. I una obra de teatre, en canvi, pot durar deu anys, i en aquests deu anys, poden haver-hi baixes i pot entrar gent nova. Tens més oportunitats, com si diguéssim. En una pel·lícula, no. Es fa un cop, amb la gent que es fa, i ja està. Per tant, el cinema vulguis o no, és molt fred. Per això, a mi m’agrada molt més el teatre. No ho puc evitar.

“Sóc una persona molt positiva.”


entrevistes

4Però és difícil arribar-hi, al cinema?

Jo crec que sí. Perquè és molt tancat. Si t’hi fixes, tothom sem-pre fa el mateix i sempre hi ha la mateixa gent. És complicat perquè és selectiu.4Què t’ha ensenyat el teatre sobre la vida?

M’ha ensenyat que s’ha de ser molt rigorós en la teva feina i en la teva vida, molt acurat. Que mai no

es pot passar res per alt, que tot té un perquè i tot es fa per una raó. 4Qui ets fora de l’escenari? Et podries descriure amb tres parau-les?

Ui! Qui sóc! La Cristina. A veure, sóc senzilla, sóc... És molt difícil, això! Sóc molt activa. Activa, però en tots els sentits. No puc parar, tant en l’àmbit teatral, en l’artístic com en el cantaire. Com de fer manualitats —els regals de reis els

he fet tots jo a mà!—. O sortint a caminar. Activa en aquests aspec-tes, en tot. Moltes idees, intentar fer mil coses. I, constant. 4Què és allò que et fa aixecar cada dia del llit?

El despertador —i somriu. No! Què em fa aixecar del llit? Uf, les ganes de fer coses.

Maria Figueras

1r BAT - Periodisme

FRaNCeSC tORRalBa ROSelló (Filòsof, teòleg i consultor del pontifici Consell de la Cultura)

“El valor és l’horitzó de referència, en canvi la virtut és un hàbit.”

Francesc Torralba (Barcelona, 1967) és llicenciat en filosofia (Universitat de Barcelona) i en teologia (Facultat de Teologia de Catalunya). Al llarg de la seva carrera ha rebut diferents premis d’assaig en llengua catalana i ha publicat més de setanta llibres de filosofia. Actualment és Professor de la Universitat Ramon Llull de Barcelona i volta per la resta del món fent cursos, seminaris i xerrades.

4Considera que la seva tasca com a filòsof és divulgativa o va dirigida tan sols als entesos en la matèria?

És doble, perquè una part del que escric va molt dirigit al públic espe-cialitzat, però des de fa uns quants anys he intentat obrir-ho a tots. I, per tant, hi ha una part de producció molt especialitzada i una part que és oberta al gran públic. No puc dir que és una cosa o l’altra. És una cosa i l’altra.4Com hauríem de presentar el seu pensament filosòfic? Adscrit a algun corrent determinat? Amb algun objectiu precís?

Sobretot adscrit al personalisme. Ho exposo en la meva pàgina web. El personalisme és un corrent filo-sòfic del segle XX, com sabeu, i és on jo em sento més còmodament integrat. Té una característica central: el valor inherent de la persona huma-na i de tota persona humana. Per a mi això és un principi indiscutible, inqüestionable. Per això en diuen personalisme, no? Perquè la persona n’és el centre. 4Dels vint-i-dos llibres que ha escrit sobre valors, quin li ha cos-tat més d’estructurar? I quin li ha resultat més planer?

Torralba s’emmarca dins el personalisme

contemporani, plantejant una anàlisi de les

qüestions centrals de l’existència humana

des de la perspectiva filosòfica.


entrevistes

Em va costar molt La Tendresa perquè, encara que tots sabem què és, definir-la i acotar-la costa molt. I, en canvi, sé que ha sigut un dels que ha tingut més bona acollida per-què ha estat traduïda al castellà, a l’italià... El que no em va costar gens d’estructurar i d’escriure va ser L’Es-forç que, si no recordo malament, va ser el primer. 4Què vol dir viure amb valors? Creu que actualment n’hi ha prou a la nostra societat? O bé en fal-ten?

Jo crec que de valors n’hi ha molts. El problema és jerarquitzar-los i veure quins són els prioritaris. L’any 2001 vaig escriure un llibre que vaig titular 100 valors per viure, o sigui que vaig arribar a identificar-ne cent! Per tant, de valors n’hi ha molts. Ara, la qüestió és dir: però quins són els rellevants i els que no puc perdre de vista? I això és un tipus de decisió que cada individu ha de prendre. I com la pren aquesta decisió? Molts cops, a partir de la seva experiència, a partir de la seva vivència. Per tant, jo diria que hi ha molts valors per escollir, però cadascú ha de saber escollir aquells que són prioritaris per al seu equilibri familiar, per al seu equilibri laboral, per al seu equilibri social. Per a tenir una vida harmòni-ca. I, en aquest sentit, crec que tots són quatre o cinc. Jo crec que han de ser molt sòlidament viscuts.4Com creu que s’ha de definir el valor?

El defineixo com un horitzó de referència. S’ha de distingir entre un fet i un valor. Un fet és quelcom que passa: plou, fa sol... En canvi, un valor és un horitzó. I un horitzó és allò que et marques i cap on et dirigeixes. Posem per cas, si tu tens el valor de la solidaritat, vol dir que tu intentes viure aquest horitzó de referència en totes les facetes de la teva vida. No es pot dir mai que toques l’horitzó, però t’hi pots anar aproximant gradu-

alment. Això ho pots dir, per exem-ple, de la prudència, de la justícia, de la fortalesa, de la puntualitat, del rigor... Per tant, el valor activa totes les teves capacitats. Si una persona té com a referència la solidaritat, ha de pensar a fons com consumeix, quins productes consumeix, a què dedica el temps, què fa amb el seu temps de lleure, on posa els diners, en un banc o en un altre, quins tipus de comerç just o de productes com-pra... O sigui, la solidaritat és un valor que es converteix en un horitzó de referència que marca integralment totes les àrees i tota l’activitat que fa aquella persona.

4 L’ètica distingeix entre valor i virtut?

Sí, és una distinció tècnica. El que passa és que en el llenguatge col·loquial no es fa. Però el valor és l’horitzó de referència. En canvi la vir-tut és un hàbit que, en la mesura que es va repetint, perfecciona aquella persona. És un hàbit que fa excel·lent una persona. Per exemple, una virtut: la temprança, la capacitat que té una persona per a tenir un domini emo-cional. I això es pot conrear amb el temps. En canvi, un valor és un horit-zó de referència. Hi ha valors que són virtuts, però també n’hi ha que no ho són. Per exemple, la salut pot ser un valor, però la salut no és una virtut. La solidaritat és un valor, això també és una virtut. Un valor, per a moltes persones, és tenir temps lliure, però això no és una virtut; amb el temps lliure pots fer moltes coses i molt diverses. Per tant, no són cercles separats, sinó que tenen un punt d’intersecció.

4Quins valors ens tocaria més de viure als joves?

Jo en destaco tres. Vosaltres esteu en un marc que és molt àrid i hostil, sobretot en el nostre país amb tot l’atur juvenil. En aquesta situació on hi ha tanta contrarietat i tanta barrera, un primer valor és l’empre-nedoria: no pots esperar que et tru-quin al telèfon. Heu de mirar de crear projectes col·lectius, cooperar entre vosaltres, tenir una visió, tractar de portar-la a terme i buscar els recur-sos per fer-la realitat, que és fona-mental en aquests temps de crisi. Un altre seria el valor de la constància, que és un valor molt bonic relacionat amb la perseverança, la tenacitat, l’esforç..., perquè costa molt tenir una feina que t’agradi, qualificada, costa molt fer realitat els teus som-nis. En contextos on hi ha vaques grasses, costa menys. Si estigués-sim a Alemanya, i no patíssim d’atur juvenil, fóra més fàcil ubicar-se, però en el nostre context, si no ets molt constant, si no piques molta pedra —picar ferro fred— no arribes enlloc. I un tercer és que heu de tenir molta esperança. He vist molts joves que estan derrotats, i amb aquesta moral ja no et poses a iniciar cap projecte, per exemple una carrera. Jo crec que si el jove té esperança, si és constant i té capacitat d’emprendre, té més possibilitats de sortir-se’n.

4El món de l’ensenyament a casa nostra prioritza d’una manera o altra els valors en els plans d’es-tudi?

De fet, en la llei LEC que tenim

“Un valor és un horitzó.”

“Els joves necessiten emprenedoria,

constància i esperança.”


entrevistes

vigent a Catalunya, els valors són ja en el preàmbul. Hi són pensats d’una manera transversal. No està contemplada una matèria a través de la qual s’hagin de donar a conèi-xer els valors als nois i a les noies. El que passa amb aquestes matè-ries transversals és que els valors queden en terra de ningú. En canvi, amb els coneixements no passa això; és a dir, sí que qui ensenya Matemàtiques ha de garantir que els seus alumnes sàpiguen integrar o derivar, però a qui es pot impu-tar que els nois, després d’estar-se divuit anys o setze en un centre, no siguin pacients, o siguin molt poc cívics? No existeix el professor de valors. Aquí tenim una assignatura pendent, que és donar més valor als valors. I això és el que després una empresa vol. Ara les empreses busquen graduats que, a més d’un bon currículum, tinguin valors sòlids a l’hora de treballar.4 I com s’avalua això a l’hora de seleccionar el personal?

Tenim diversos mecanismes infalibles, un dels quals, contem-plat entre els especialistes a captar recursos humans, és l’entrevista. Malgrat tot, la millor manera de comprovar-ho és l’experiència. Un cop contractat es veurà si aquella persona té el valor de la puntuali-tat, si és un individu amb capacitat d’entrega, si és educat, competent, etc. És millor tenir-lo a prova un temps i fer-li la prova del cotó fluix: els valors són el currículum ocult o difús. Un currículum acadèmic bri-llant no garanteix que aquell individu no sigui un cretí.4Però, per part de les empreses, els valors hi són presents?

No, a vegades ens trobem amb el nepotisme, i el primer que mana és el que està més buit de valors. El que acostuma a passar és que aque-lla organització va, tard o d’hora, pel camí del pedregam. Els americans han escrit molt sobre això: si tots els

treballadors se senten ben tractats, hi ha més cohesió, s’hi fidelitzen. Això fa que els clients també es fidelitzin i parlin bé d’aquella orga-nització. L’ètica, malgrat tot, ven. Al final, el que juga brut es va desar-mant i es va creant una animadver-sió tant dins com fora.4El mes de novembre passat va venir Arcadi Oliveres al nostre centre per parlar-nos de la crisi actual des d’un punt de vista econòmic. Quins valors s’haurien de tenir en compte per poder-ne sortir?

Tots dos tenim una idea molt comuna sobre l’origen de la crisi: aquesta no és econòmica, sinó que el sistema se’n va anar a l’aigua per falta de valors. Va fallar la prudència, es van fer inversions temeràries – hi ha ajuntaments que estan hipote-cats fins al 2200-, o sigui que s’han hipotecat les generacions futures. Ha fallat la responsabilitat, s’ha actu-at sense mesurar els efectes sobre el medi ambient. Hi ha hagut avarí-cia, ha fallat un valor bàsic, que és el de la cooperació, o el valor de compartir els béns. Això ha portat a un ressentiment del qui té poc contra el qui té molt, i ara n’estem veient totes les conseqüències. El riu subterrani de totes les crisis és una crisi de valors. 4 I pel que fa a Catalunya, quins són els valors que s’haurien de promoure en el moment polític que estem vivint?

Jo crec que tres —els que vaig desenvolupar en un article del diari Avui. Primer, l’audàcia: plantejar horitzons grans, no acontentar-se amb les escorrialles. Segon, la tena-citat: en el procés que s’ha iniciat a Catalunya, sortir un diumenge a la tarda i cridar no costa gens, però aguantar les provocacions, les cridò-ries, les amenaces..., si no ets molt tenaç, t’enfonses. I tercer: ens falta la unitat, la cohesió. En contextos en els quals fa falta fer canvis seriosos

és essencial que tots remem en la mateixa direcció, cosa que històrica-ment ens ha mancat molt. L’ego per-sonal individualitzat fa que la força del vaixell s’afebleixi i els enemics no hagin de fer tant d’esforç, perquè els remers entre ells es maten. 4Sabem que una de les seves grans passions és l’esport. Quins són els principals valors que s’hi poden transmetre?

Sobretot el saber perdre i gua-nyar, això és el que ensenyo a INEF, a Antropologia de l’Esport. Penso que l’esport és un dels fenòmens a través del qual es poden transmetre més valors. De manera indirecta es van calant valors en les persones. Un entrenador pot transmetre més valors que un catedràtic. D’entrada, la puntualitat, la superació de l’indi-vidualisme. L’esport és un entrena-ment per a saber perdre i això porta de retruc a un valor fonamental, que és la humilitat, que et permet entendre millor els que han perdut. Un excel·lent et confirma, però amb un suspens t’adones que no ets Déu, i et va molt bé encara que sigui desagradable. També ensenya a ges-tionar bé la victòria i la modèstia. 4Pot compaginar bé les seves aficions amb la feina?

M’és difícil, com a tothom, però intento fer-ho. Sobretot perquè jo practico un esport que és molt inde-pendent. No he de quedar amb ningú, no necessito estructures, només necessito unes vambes. I a qualsevol lloc que viatjo d’Espanya o del món, me les emporto. A tot arreu hi ha terra per córrer. Això m’ha permès córrer a moltes ciutats d’Europa. Practico un esport molt adaptable.

Maria Figueras i JudiT sans

1r BAT B - Periodisme


diàleg

un somni extraordinari (1r d’eSO)

Un dia vaig somi-ar que viatjava per l’espai en un coet molt potent amb el qual vaig poder anar al pla-neta Júpiter, on vaig descobrir

una espècie d’extraterrestre de color verd fosforescent amb deu ulls de color taronja fosforescent.roger recasens, 1r d’ESO A

El meu somni extraordinari és aquest: Devien ser les quatre de la tarda. Esta-va sola a casa, molt avorrida, i de sobte se’m va ocórrer una idea fantàstica.

De seguida vaig trucar a les amigues i vam quedar per anar de compres per Reus. Va ser una tarda fabulosa. Vam comprar molta roba i sabates. Totes ens ho vam passar molt bé.Marina Pan, 1r d’ESO A

El meu somni és que un dia podia volar. Anava de Valls fins a França, i quan hi arribava, parlava francès sense saber què deia. Llavors vaig

conèixer una nena de la mateixa edat que jo amb qui teníem moltes coses en comú i ens vam fer molt amigues. Vam anar viatjant per tot el món i va ser molt divertit!irene Torres, 1r d’ESO A

El meu millor somni va ser quan era més petita. Estava sola en aquest món, podia fer tot el que vol-gués, tenir tot el que volgués,

estar on volgués... Tothom era per-fecte i podia triar estar amb qui jo volgués. Així, el planeta Terra es va omplir de gent agradable i amistosa, que tenia sempre bones idees. Tot era perfecte per a mi!Jèssica gologarT, 1r d’ESO A

Vaig somiar en una aventura... Jo era la filla d’una persona molt important. Tenia una mas-cota; però no era una masco-ta qualsevol, era

una puça! Amb aquella puça podia fer qualsevol cosa: volar, submer-gir-me sota l’aigua a molta profun-ditat... Es podia convertir en tot el que jo volgués! Amb aquella puça era invencible i vam guanyar contra bruixes i malvats que ens volien fer mal. Al final, quan ja havíem passat moltes aventures, érem insepara-bles i les millors amigues! shanira gonzález, 1r d’ESO A

Era el dia del meu aniversari. Feia dotze anys. A dos quarts d’onze em va despertar la meva mare. Em portava l’esmor-

zar: creps amb Nocilla! Tot comen-çava molt bé. La meva mare em va preparar una festa sorpresa amb els meus amics i la meva família. Em van regalar un munt de coses: roba, accessoris per al mòbil, jocs per a la Wii, diners... Va ser el millor dia de la meva vida!.sonia VicenTe, 1r d’ESO A

De petit, jo anava molt al teatre. M’agra-dava molt veure com actua-ven els actors. Quan vaig ser més gran, vaig pensar de fer la

carrera artística i poder ser actor pro-fessional. M’agradaria poder actuar en una sèrie humorística i, sobretot, fer pel·lícules per entretenir la gent. També seria emocionant treure’m el títol de monitor i director de lleure, perquè m’agradaria organitzar casals per a nens. M’agradaria que aquest somni es complís.JoseP raMos, 1r d’ESO A

El meu somni va ser que, un dia que vaig anar a Port Aventura amb la meva cosina. Vam pujar al Sham-bala. Jo estava molt contenta.

Vam pujar a l’últim vagó. Era molt emocionant. En sec, el vagó va arren-car. Anava molt ràpid! Quan es va acabar, vaig baixar i em vaig desper-tar. sara Pino, 1r d’ESO A

17

diàleg

reviscola · Juny 2013 |

El somni més bonic que recor-do és que un dia em vaig perdre en un bosc. No em vaig espan-tar. Vaig seguir un camí que em va portar davant

d’un castell gegant, construït tot d’or. Quan hi vaig entrar, hi havia una dona gran que em va dir que em regalava el castell d’or. elias el ghalBzouri, 1r d’ESO B

Un dia anant cap a l’escola em vaig trobar una bossa plena de diners. El primer que vaig fer va ser agafar-la i anar cap a casa. L’havia d’arros-

segar perquè pesava molt. A casa, vaig pujar a l’habitació i quan vaig ensenyar la bossa a la meva mare es va desmaiar. Quan es va aixecar i va venir el meu pare, van decidir que aniríem de vacances a França amb tots els meus germans. saliMa el gourari, 1r d’ESO B

Un dia vaig somi-ar que al 2012 Catalunya arri-baria a ser inde-pendent. Llavors tornàvem a con-querir Catalunya del nord. Catalu-nya tornava a ser

rica i sense crisi, tornava a sortir als mapes del món i es feia més famosa que Espanya. Als jocs olímpics, per primer cop participaven atletes amb el nostre propi uniforme.esTher roca, 1r d’ESO B

Jo vaig somiar que estava pas-sejant sola i en sec sortia no sé d’on una serp molt, molt gran. Però a mi no em feia por i hi vaig pujar al damunt.

Llavors, la serp es va enlairar i va començar a volar, cada vegada més amunt, fins que vam arribar al cel. Jo m’asseia en un núvol i veia passar tot d’avions i ocells. Va ser molt guai! clàudia salVaT, 1r d’ESO B

Un dia vaig somi-ar que era a Port Aventura, que pujava al Dragon Khan, que queia des del punt més alt i que, abans de caure a terra, un superheroi

em rescatava. Llavors, tota la gent l’aplaudia. Els meus pares m’abraça-ven i em deien que no pujaria mai més al Dragon Khan. Finalment, van donar les gràcies al superheroi, que no era altre que Superman.salVador sas, 1r d’ESO B

El meu somni comença quan estava fent una extraescolar al meu col·legi. Era ple hivern, tot era fosc i ja no s’hi veia. Quan anàvem a sortir,

ens vam trobar que estava tot tancat i que no podíem sortir. La senyora de la neteja ens havia tancat i la moni-tora no tenia clau. Tots estàvem molt espantats. Vam intentar telefonar a la directora, però no vam saber trobar el seu telèfon a la guia. Fins que el pare d’un amic es va estranyar que el

seu fill no arribés i va venir a col·legi a veure què passava. Quan el vam veure, ens vam posar molt contents i li vam explicar amb símbols què havia passat i que anés a buscar la directora perquè ens obrís. Al cap de quinze minuts ens van rescatar. Tots havíem passat molta por. Marcos gonzález, 1r d’ESO C

El meu somni comença així: Era un dia que jo mateixa estava a la meva habi-tació dibuixant i pintant, fins que algú va trucar a la porta de casa.

La meva mare va preguntar qui era i va contestar un senyor que era molt famós. La meva mare va obrir. Ja por-taven una bona estona parlant que la mare em va cridar que baixés. Aquell senyor feia una revista i volia veure els meus dibuixos. Quan els va veure va dir que eren molt bonics i que volia fer-me famosa. En un moment va publicar els meus dibuixos i immedia-tament vaig ser famosa. Al cap d’uns mesos, ja n’estava cansada, i li vaig dir que ja no volia ser famosa. Em va dir que d’acord i, no sé com, al moment vaig deixar de ser famosa i només em coneixien els familiars i els amics. Coses dels somnis!Júlia VallVé, 1r d’ESO C

Un dia vaig caure patinant i em vaig trencar la cama. Al cap d’un temps em van operar i ja podia tornar a patinar. A mi em feia por agafar el

patinet, després del que m’havia pas-sat, però vaig tornar a patinar perquè patinar és el meu somni.Abril Ormaechea, 1r d’ESO C

18

diàleg

| reviscola · Juny 2013

A valls sempre era hivern. I, quan més havia nevat, en ple hivern, pel poble només s’hi podia anar esquiant o amb raquetes. Tothom era molt

aficionat als trineus amb gossos i tothom en tenia. I a Miramar hi havia unes pistes d’esquí impressionants.èric JiMénez, 1 d’ESO D

L’any passat vaig anar de colònies en un lloc sor-presa. Quan hi vaig arribar, no sabia què dir. La casa de colòni-es era un palau! Enorme, amb

llits d’aigua i fins i tot un parc aquà-tic al jardí! Però en un instant tot va canviar. La monitora ens va portar a l’habitació i de cop l’alegria es va transformar en tristesa. L’habitació era fosca, amb molt poca llum i, a més, una dona s’hi havia mort. Per sort, però, va entrar la monitora i ens va dir: “Perdoneu..., aquesta no és la vostra habitació”. I vaig sospirar.elisaBeT MarTínez, 1r d’ESO D

Un dia que arribava de l’institut, els meus pares em van dir que ens havia

tocat la loteria! El millor de tot, però, era que faríem un creuer per tot el món. El camerot seria zona vip, hi hau-ria un jacuzzi a l’habitació, llits

d’aigua... Seria fantàstic! A més, el vaixell seria per a nosaltres i ningú més. Formidable! Però quan està-vem pujant al creuer... el meu pare em va despertar.laura VilalTa, 1r d’ESO D

Un dia vaig somiar que anà-vem al concurs de castells i fèiem el tres de deu. Es movia molt, però amb molt de treball i esforç el vam

aconseguir descarregar. A la nit vam fer una gran festa per celebrar-ho.MarTa garcía, 1r d’ESO E

Un dia vaig somiar que me n’anava a la Lluna per poder muntar-hi un hotel anomenat De la Terra a la Lluna. En aquell

viatge, però, les coses no van anar del tot bé, perquè m’estavellava amb un munt de meteorits... i en aquell moment em vaig despertar.Arnau Fonts, 1r d’ESO E

Un dia que vaig fer una migdi-ada vaig tenir un somni... Me n’anava d’excur-sió en un riu i, de sobte, em trobava amb un ós. Llavors, jo

agafava una pedra, la hi tirava i sortia corrents. L’ós, al cap d’una estona de perseguir-me, se’m llançava al damunt per menjar-se’m... i alesho-res em vaig despertar.David Andreu, 1r d’ESO E

Un dia vaig somi-ar que anuncia-ven per la tele que hi hauria un terratrèmol. Tot-hom s’havia de refugiar allà on pogués: hi havia gent que s’ama-

gava sota les taules o al soterrani de casa seva; jo em vaig refugiar sota el llit. Al final, ningú no va prendre mal i no va passar res.Gerard Bartra, 1r d’ESO E

www.institutjaumehuguet.cat

19

diàleg


Quina música t’agrada? (2n d’eSO)El tipus de músi-ca que més m’agrada és el flamenc, perquè a casa meva sempre n’hem escoltat. De tots els grups, el que més m’agrada

és Fondo flamenco, i les meves cançons preferides són “Qué tal?”, “Ojalá pudiera ir”, “Rompecabezas”, “Estrella blanca”, “Tu retrato”, “Escúc-hame mujer”... Us recomano que l’escolteu.José Méndez, 2n d’ESO A

Carlifornication” és una cançó del grup Red Hot Chili Peppers, un grup del 83. És un grup una mica antic per a la meva edat, però a mi quasi

tot el que é antic m’agrada. Els estils que m’agraden són: funk rock, rock alternatiu, punck funk i funk funk metal Bruno nogueira, 2n d’ESO A

Generalment la música que escolto quan vaig amb cotxe és rock o pop. A casa, mentre estudio o faig deures, segons el dia, escolto

tot tipus de música, però millor si és tranquil·la.núria PraTs, 2n d’ESO B

M’agrada la música romàn-tica, però que sigui bonica i que no sigui massa trista. La música pop també m’agra-da, sobretot els

remix, és a dir, les cançons mescla-des. També m’agraden quasi totes les cançons de Dadyy Yankee.Weronika daBroWska, 2n d’ESO B

M’agrada la música que canto a la dutxa. També una mica l’electrònica.

JoseP concernau, 2n d’ESO B

En realitat, jo no sóc una d’aque-lles persones que es passen tot el dia escol-tant música... Pel meu ani-versari em van regalar un apa-

rell d’aquells d’escoltar música i encara no l’he estrenat. Ara, el meu estil preferit de música és el pop i, a diferència d’altres, també m’agrada la música clàssica: la música pop és animada i la clàssica acostuma a ser molt bonica.JauMe Boada, 2n d’ESO B

M’agrada la música de Flaix FM perquè és molt animada i es pot ballar. L’escolto sem-pre.

alBa canTón, 2n d’ESO B

A mi m’agrada la catxumba-catxumba, per-què té ritme. I com que a mon pare li agrada la d’M80 Ràdio, així li porto la contrària.

Pau canTón, 2n d’ESO B

A mi m’agrada la música de rock català i la músi-ca ska, perquè són animades i et fan venir ganes de fer coses.

XaVier insa, 2n d’ESO B

A mi m’agraden molts tipus de música: normal-ment escolto la ràdio perquè en posen de dife-rents estils i amb diferents idio-

mes. Depèn del moment, prefereixo una música més alegre o més trista. Em pot agradar tant alguna cançó de reggaeton com de rock català. Paula secall, 2n d’ESO B

20

diàleg


M’agraden molts tipus de música, sobretot en cata-là i en anglès. Rock català, pop català, algunes cançons de rock anglès (però no gaires) i les típi-

ques cançons en anglès que tothom escolta. La música en castellà no m’agrada gaire: m’ha d’agradar molt el primer cop que l’escolto.adriana roMeo, 2n d’ESO B

No m’agrada cap tipus de música en concret, però a casa acostu-mo a escoltar la ràdio, normal-ment Flaix FM. Posen música house, tecno i

dance. També m’agraden altres grups i cançons que no sonen en aquesta emissora. M’agrada força el rock, però no tot, més aviat grups com Green Day. Els meus grups preferits són Limfao, Bongo Botrako, Green Day, Swedish House, Mafia... En definitiva, el meu estil de música és força variat.Maria sans, 2n d’ESO C

A mi m’agrada la música del David Guet-ta, de Fortune Family (“Let it go”) i músiques de DJ’s. També m’agraden una mica els grups

La gossa sorda i Obrint pas. Les can-çons que no m’agraden gaire són les romàntiques i les d’amor. La música clàssica tampoc no és que m’agradi gaire. Normalment escolto les emis-sores Flaix FM i Flaixbac.Jordi Pérez, 2n d’ESO C

A mi m’agrada molt la música house, tecno i dance: aquest tipus de cançons són ràpides, com si portessin energia, i et fan estar més emo-

cionada i nerviosa. També hi ha un tipus de cançons que m’agraden molt: la música tranquil·la, lenta i calmada, perquè hi ha moments a la vida que es necessita tranquil-litat. Les cançons catalanes també m’agraden molt, per exemple Els amics de les arts i Obrint Pas.Maria Miranda, 2n d’ESO C

M’agrada el reggaeton, que és un tipus de música llatinoa-mericana, amb cantants com Arcángel, Daddy Yankee, Far-ruko... El meu

preferit és, però, Arcángel, amb “Feliz Navidad 3”.gaBriel da silVa, 2n d’ESO C

La música que m’agrada més és el rock català, grups com per exemple Obrint pas, Els Catar-res, La Pegati-na i Melendi. M’agrada per-

què, per a mi, té un valor, encara que moltes persones no ho entenen. La música electro i d’altres tipus no m’agraden perquè crec que no tenen valor.oriol Balañà, 2n d’ESO C

No tinc cap estil preferit, ni cap grup preferit. M’agrada molt la música en cata-là, però també m’agraden altres tipus de música. Escolto música

per la ràdio; llavors, si m’agrada, la descarrego. Si m’agrada algun grup en concret, segueixo tota la seva dis-cografia i em compro alguns dels seus discos. Un dels grups que m’agraden més són Els amics de les arts, un grup català de folk-pop. Normalment escol-to la ràdio Flaix FM, que posa cançons més de dance. neus arMenJach, 2n d’ESO C

M’agraden dos tipus de músi-ca bastant dife-rents: el primer són els grups catalans, des dels més actu-als, com Txaran-go, Lax’n Busto,

Lexus... fins als de tota la vida: Sopa de cabra, Sau, Whiskins... I l’altre tipus que m’agrada és la música dels cantants famosos d’arreu del món, la que sona a ràdios com Flaix-Bac, Flaix FM... i de cantants com Rhianna, Fun, Nicky Minaj... Normal-ment escolto música alegre!Mariona MonTalà, 2n d’ESO D

Jo no tinc cap música prefe-rida, sinó que m’agraden més o menys totes. Normalment escolto la ràdio, l’emissora Flaix FM. Quan sóc a

casa l’escolto des de l’ordinador, ja que té més resolució que el mòbil.

21

diàleg


M’agrada escoltar música quan faig deures, quan jugo, quan vaig pel carrer...JoseP Maria Baldrich, 2n d’ESO D

Jo, de música, n’escolto cada dia; sobretot quan faig els deures o estic a l’ordinador. Escolto música perquè m’en-canta!, dóna

diferents sensacions, com de lliber-tat... De música clàssica no n’escol-to gaire, prefereixo que sigui més moguda. Si faig els deures o alguna cosa en què m’hagi de concentrar, prefereixo música més lenta. La música que escolto més és la cata-lana i l’anglesa. La castellana no m’agrada gaire.laura BolTà, 2n d’ESO D

A mi m’agra-den molts tipus de música, però sobretot la house i la dance. De vega-des també la música clàssica. De totes mane-

res, jo no n’escolto gaire de música. N’acostumo a escoltar per la ràdio quan vaig amb cotxe. Òscar Mercadé, 2n d’ESO D

Jo escolto dife-rents tipus de música, com La Gossa Sorda, Obrint pas, Skri-llex, Txarango, Whiskin’s. No escolto música per passar l’es-

tona, sinó que escolto les cançons que em fan sentir millor o que rebel·len ideologies, com SKA-P, OP, La Gossa Sorda. És com si la música fos una psicòloga personal que t’entén i t’ajuda. Música dance, electro... Per estrany que sembli, m’ajuda a estudiar. JudiTh Pinyol, 2n d’ESO D

A mi no m’agra-da cap tipus de música i no n’escolto mai. Si algun cop n’he escoltat, no m’ha agradat cap grup. Crec que si t’agrada

escoltar música o no depèn del gustos personals: a mi em molesta, però a algú altre el pot tranquil·litzar.MarTí MarTínez, 2n d’ESO D

shanira gonzález

22

opinió


Normalment els diners que s’obtenen de forma ràpida, com ara els que provenen

de l’explotació dels recursos natu-rals petrolífers, van acompanyats de grans dosis d’estupidesa per part dels qui se’n beneficien. Un bon exemple d’aquesta estupidesa ha estat la recent construcció de la torre més alta del món (829,8 metres) a Dubai. Em refereixo a l’edifici Burj Khalifa, un monument dedicat a l’ego dels promotors i de l’arquitecte.

Per sort, hi ha algunes excep-cions pel que fa a l’encarrilament dels beneficis del diner ràpid. Per exemple, el projecte de Masdar City, una nova ciutat que es construeix a Abu Dhabi. El nom ja deixa entendre de què va la cosa: masdar significa recurs. Aquest projecte el dirigeix el genial arquitecte britànic Norman Foster i el seu equip. Com tots els seus projectes, és ambiciós en el disseny, però també en la funcio-nalitat: aconseguir una ciutat 100% neta i 100% renovable. El que trobo realment estrany és que aquest sigui l’únic projecte que hi hagi en aquesta línia. De fet, considero que, encara que n’hi hagués vint, foren pocs projectes.

Haurem d’arribar a l’extrem d’es-tar desesperats per a començar a canviar la nostra manera de viure? Molt em temo que sí. Contínua-ment veiem bombolles que es van inflant fins que exploten, ja siguin bombolles financeres, immobiliàries o de sabó. I sembla que ens agradi anar-ne contemplant el creixement i gaudir de les mentides que, en el fons, ja sabem que suposen aques-tes bombolles.

Aquesta crisi ens ha arribat en

el pitjor moment. Ha arribat en uns anys en què havíem de pren-dre consciència mediambiental. En comptes d’això, els mitjans de comunicació ens transmeten el mis-satge que no tindrem pensions... Té conya, la cosa. No crec que a la resta de vida animal i vegetal li importin gaire les pensions.

El temps s’esgota. El planeta no s’acaba. És un gran roc que perdu-rarà mentre es mantingui junt. La vida a la Terra potser sí que s’aca-barà i serà per culpa dels humans. Per culpa nostra, individualment i col·lectivament.

I no cal que pensem en cases ecològiques si després ens bevem un refresc de 2 litres, per a fabricar el qual es necessiten 10 litres d’ai-gua potable i 50 litres de gasoil per a transportar-lo.

Hem de començar a pensar, això sí, en vides ecològiques. No tenim un planeta contaminat i una capa d’ozó foradada perquè a algú se li ha acudit de posar la calefacció a 25°C

a l’hivern. L’hi tenim perquè a aquest algú no se li va acudir que, si tenia fred, s’havia de posar més roba, igual que, si fa calor, no té cap sentit anar vestit amb americana i corbata i amb l’aire condicionat a 22°C.

En conclusió, crec que el terme cases ecològiques és una simple excusa per a esquivar la culpa del problema. Hem de canviar el nos-tre comportament. Si nosaltres —el món industrialitzat— féssim tot el possible i, malgrat això, calgués un extra per a arribar a ser sostenibles, llavors seria el moment de cen-trar-nos en les cases ecològiques. Mentrestant centrem-nos a saber què fem malament, què ens costa allò que consumim i quines són les solucions més senzilles i ràpides que podem aplicar.

MarTa Badia

2n a BaT

CaSeS eCOlÒgIQueS

Cases ecològiques?


opinió

Cases ecològiques, una realitat o una utopia?

Molts de nosaltres veiem les cases ecològiques com una utopia. No cal dir que una

casa totalment ecològica és impos-sible que la tinguem, tant per causa dels nostres hàbits de consum com per algun aspecte que faci referència a la construcció. No obstant això, també és cert que la idea de comptar amb cases ecològiques resulta cruci-al si el que volem és un futur millor per a tots plegats.

Les cases ecològiques estan pensades per a minimitzar l’impacte ambiental. S’hi fan servir materials reciclats i energia solar en forma pas-siva i en forma activa. S’hi procura un disseny bioclimàtic i un sistema de reutilitzament, s’hi estalvia energia... i s’hi mira de trobar una bona harmonia entre paisatge i comoditat. Es tracta d’un ideal de casa pensat per al nos-tre bé i per al de tots els habitants del planeta. D’entrada, sembla que sigui difícil de construir una casa ecològica, però a la pràctica ens podem adonar

que se segueixen uns principis molt bàsics, com ara el moviment del sòl, la reutilització de les aigües, la reuti-lització de recursos renovables com la biomassa... En un primer moment fa la impressió que és cara de mante-nir, però amb el temps s’hi estalvien grans quantitats de diners i d’energia. No cal dir que és molt important combinar aquest tipus de casa amb un estil de vida al màxim d’autosufi-cient. I això vol dir no malbaratar res i consumir productes ecològics de proximitat.

Personalment crec que les cases ecològiques són una bona alternativa per al futur, però també per al pre-sent, donat que tenim molts mitjans per a construir-les. Hi ha gent privi-legiada que ja pot viure en una casa ecològica, però la gran majoria, entre la qual m’incloc, no vivim pas en una casa prou ecològica. El que sí que està a les nostres mans és millorar els nostres hàbits de vida, que resulten totalment insostenibles.

Animo la gent a prendre conscièn-cia de millorar algun aspecte de casa seva, de canviar algun hàbit quotidià i a comprometre-s’hi. Poden ser ini-ciatives tan senzilles com posar una ampolla plena d’aigua a la cisterna del vàter, abocar els residus orgànics en un compostador, instal·lar bombetes de baix consum o recollir l’aigua de la pluja per a regar. I si algú s’ha de com-prar una casa de nova construcció que tingui en compte quins elements eco-lògics hi pot incorporar. Amb aquests petits gestos reduirem l’impacte de la nostra empremta en el medi ambient i contribuirem a tenir un futur millor.

Construir i viure en una casa eco-lògica és un dels meus somnis i per a mi és una clara realitat a la qual hem d’arribar tots plegats.

sergi doMèneCh

2n B BaT


opinió

Barreres d’accés al nostre futur

Fa uns quants anys, si hom preguntava a un jove com volia encaminar els seus estudis, un

cop acabat l’ensenyament secundari, responia que li agradaria anar a la universitat o com a mínim estudiar un grau superior. Actualment això ha canviat, ja que en els darrers anys els costos per a accedir a les universitats i als estudis de grau superior s’han incrementat notablement. Els joves volen estudiar, però la seva incapa-citat econòmica a vegades no els ho permet i això provoca que molts hagin de renunciar a les seves expec-tatives de futur.

A partir del curs vinent, les taxes universitàries arribaran a ser les taxes més elevades de la història de la universitat pública i els estudiants hauran de pagar de 600 a 900 euros més per a accedir a un grau universi-tari. Aquest fet determina que molts joves es vegin obligats a abandonar els seus estudis i que molts altres no hi puguin accedir a causa de les difi-cultats econòmiques. És una situació violenta i desagradable per als estu-diants i per a les seves famílies. No és gens estrany. Com s’han de sentir els joves quan se’ls tanquen les portes del seu futur? I ja no parlem de la impotència que deuen sentir els pares en veure que els seus fills no poden accedir a cursar estudis superiors pel simple fet de no gaudir d’una situació econòmica benestant.

Cal remarcar que, en aquests temps de crisi que corren, ja hi ha moltes famílies que s’han endeutat per poder pagar els estudis dels seus fills i, malgrat aquest esforç, no tenen prou diners per a cobrir les despeses de la universitat. A més a

més, aquest problema s’agreuja per a aquells joves que han d’anar a estu-diar lluny de casa, atès que també han de pagar les despeses de l’esta-da. Una solució són les beques, però també val a dir que el repartiment dels pressupostos destinats a aques-tes subvencions són insuficients per a cobrir els mínims en despeses de transport, habitatge, alimentació...

De fet, els principals afectats per aquesta situació són els estudiants i les seves famílies, però si ens cen-trem en les mateixes universitats, ens adonarem que aquest increment de les taxes els ha resultat perjudi-cial. Sóc del parer que l’augment de les despeses universitàries no perse-gueix una redistribució de les taxes actuals, sinó que simplement pretén incrementar el pagament que els estudiants han de fer. Si analitzem aquesta situació, que ja s’ha donat en altres països, es pot fàcilment deduir que, si la gent no té diners, els joves no van a la universitat, fet que

implica una reducció del nombre de matrícules i, per tant, una disminució considerable dels ingressos a les universitats.

En definitiva, les universitats s’estan fent “petites” i exclouen un gran nombre d’alumnes, cosa que fa disminuir progressivament els seus ingressos. A més a més, l’augment de les taxes universitàries, lligat a un context de crisi econòmica, dificulta l’accés a la universitat i tanca les portes de futur a la majoria dels joves catalans. Per tant, seria convenient que el govern actués per tal de solu-cionar eficaçment aquest problema, si no volem ser els responsables de la destrucció dels somnis que espe-rem per a un futur no tan llunyà.

aina de Torner 1r B BaT

l’eXageRat augmeNt de leS taXeS uNIVeRSItÀRIeS

25

opinió


Segon de batxillerat, i després?

“Tots els triomfs nei-xen quan ens atre-vim a començar” deia

Eugene Ware. Però, i si no podem començar? On aniran a parar tots els nostres hipotètics triomfs?

Tinc disset anys, curso segon de batxillerat i tinc un futur ple de somnis! En començar aquest curs he seguit de prop les queixes d’uni-versitaris que manifesten el seu desacord pel que fa a les taxes uni-versitàries actuals. Temps enrere em limitava a pensar que això era molt injust. Però ara sóc jo mateixa qui em trobo a les portes de la uni-versitat, sóc jo qui ha de començar una nova vida, que deixaré els amics i la família per complir un nou desig. I els preus desorbi-tats de les matrícules m’intranquil-litzen. De petita, em preguntaven

en to afable: Què vols ser de gran? Ara em miren fixament als ulls i amb un to seriós i ferm em diuen que he de començar a decidir el meu futur. Ha arribat el moment d’entrar a la universitat.

En una xerrada escolar ens van explicar que la imaginació és la facultat de la ment humana capaç de crear imatges mentals o de pensar en realitats no percebudes abans, d’inventar noves versions del món. Aquesta facultat va desa-pareixent amb els anys. Durant els nostres anys universitaris és quan la nostra imaginació ha de fluir i ha de sobrepassar els límits de la realitat i ens ha de portar al triomf laboral.

Senyors polítics, augmentar les taxes universitàries no fa cap altra cosa que privar la societat de noves

idees, de noves ments brillants disposades a treballar i a donar el màxim per allò que realment els agrada. Repeteixo: som joves! No trobo correcte que ens priveu de fer allò que realment ens agrada. Ens passem anys estudiant per poder accedir a la carrera dels nos-tres somnis. No podem hipotecar els nostres pares per fer allò que ens agrada! Deixarem, doncs, fluir la nostra imaginació sense límits de cap mena, lluitarem per allò que ens agrada i somiarem desperts. No volem una universitat per als rics, sinó una universitat que pugui fer realitat els nostres desitjos.

Mireia MonCosí

2n a BaT

Augment de les taxes universitàries i dels cicles formatius

Ja fa uns quants anys que dura aquesta maleïda crisi que tenim a sobre del nostre país i a sobre

de molts països més. La crisi afecta molts aspectes de la nostra societat. Ara m’agradaria parlar de l’augment de les taxes universitàries i de les dels cicles formatius. És un tema interessant i que em tocarà viure’l de molt a prop, ja que actualment curso 2n de BAT.

Aquest darrer curs han augmen-tat els preus de tot i també l’IVA. I això crea greus problemes. Molts problemes, entre els quals el de les persones que tenen ganes d’estudiar i de tirar endavant els seus objectius, sigui cursant un grau universitari o un mòdul, i que no poden assumir

el cost de la matrícula, del material, dels llibres, etc., és a dir de tot el que es necessita.

No és just que aquestes perso-nes no puguin arribar allà on volen per causa de la manca de poder adquisitiu i de l’augment de les taxes a què m’he referit. Trobo molt injust que l’increment del preu de les matrí-cules impedeixi estudiar. La formació és essencial si es vol emprendre algun projecte de futur. Tan sols cal comprovar que, ja ara, per a exercir qualsevol ofici es demana com a mínim tenir el batxillerat. D’aquí a pocs anys segurament que demana-ran més formació, perquè hi haurà més competitivitat. És un peix que es mossega la cua. Si trobar feina

és difícil, no es podrà comptar amb un sou que permeti pagar les matrí-cules.

Ara com ara res no fa preveure una ràpida solució al problema de la crisi. Sigui com sigui, el que hem de fer és aprofitar el temps i dedi-car-nos a estudiar el batxillerat, que encara ens ofereixen gratuïtament. Cal ser optimistes i confiar que tot s’arreglarà d’una manera o altra. I esperem que s’arregli en un futur no gaire llunyà.

laura BoFarull 2n C BaT

26

opinió


Darrerament hem sentit a parlar sobre l’augment dels preus de les taxes universitàries i de la dels cicles formatius, augment que ha implementat

l’Estat espanyol. En alguns casos arriba a suposar un 66% més del que costaven les matrícules. Nombroses associacions d’estudiants s’han oposat decididament a aquesta mesura, però, com sempre, els polítics d’aquest Estat ni tan sols s’han dignat a escoltar l’opinió del poble i han decidit tirar pel dret.

Aquest mesura diuen que s’estableix per tal d’estalvi-ar 3.000 milions d’euros en ensenyament. Aquest sector, juntament amb el de sanitat (els dos més bàsics) són els més afectats per les mesures d’austeritat. En canvi, el pressupost destinat a defensa i el sous dels alts càrrecs continuen estant pels núvols i es mantenen immunes a la crisi. Espanya, país pioner i capdavanter de la Unió Europea (en atur i en fracàs escolar, tot sigui dit) decideix de fer cada cop menys probable la possibilitat que els joves puguin estudiar. L’emigració d’aquest col·lectiu cap a altres països de la Unió Europea i cap als Estats Units és un fenomen creixent. La majoria d’aquests joves que emigren tenen estudis universitaris, però aquí no troben feina. Espanya permet que tot el talent se’n vagi del país. En vista d’això, quin futur els espera, als joves que probablement no podran seguir estudis superiors, perquè les taxes que hauran de pagar no estaran al seu abast? L’educació, àmpliament acceptada com un dret bàsic, aviat potser serà un privilegi. De les universitats no en sortiran els alumnes amb més aptituds, sinó els que tenen un poder adquisitiu més alt. Tot això em recorda temps borrosos del passat que apareixen en els llibres d’història. O només m’ho sembla? Tornem cap al sistema que tant ha endarrerit Espanya. En poc temps, un govern amb unes idees de caire feudal pot enderrocar tot allò que ha necessitat tants anys d’esforç per a ésser cons-truït. L’ensenyament és l’àmbit que ens demostra més clarament que, si no ens unim i fem força, ens esperen uns anys de desmesurats passos enrere. I no parlo pre-cisament d’economia.

Tot plegat ens mostra quina és la voluntat del govern espanyol. Tenir un grup d’estudiants reduït, espanyolitzat (ni que no siguin espanyols) i amb les butxaques ben ple-nes. Sembla que ens acostem a l’era del neoburgesisme. Les generacions futures no estaran ben preparades i es convertiran en titelles del govern i dels més rics. Amb una majoria de la població inculta i tenint els rics ben contents, el govern podrà fer i desfer tot el que vulgui sense que ningú s’hi oposi. A poc a poc, veurem com reapareixen conceptes ja considerats històrics i que ens

semblen molt llunyans, com el de societat estamental. Si no frenem in extremis aquesta situació insostenible, l’educació aviat tan sols estarà reservada als adinerats. Mentrestant la majoria de no privilegiats i pràcticament analfabets continuarà treballant de sol a sol al servei dels de dalt.

edgar BaTeT 2n C BaT

Una educació privilegiada

27

opinió


FaNatISmeS RelIgIOSOS

Els fanàtics de la religió

Tal com ha evolucionat la nostra societat fins avui en dia sembla gairebé impossible que enca-

ra es puguin trobar casos de fona-mentalismes religiosos. Entenem per fonamentalisme religiós aquella actitud i aquella acció que mitjançant mètodes estrictes i violents, promou la intensificació de les pràctiques reli-gioses. D’aquesta manera els seus seguidors es converteixen en grups de fanàtics que acaben sent consi-derats sectes. Els fonamentalismes tant els trobem en la religió islàmica com en la jueva i fins i tot en la cristi-ana. S’oposen totalment a qualsevol altra religió que no sigui la seva.

Totes les religions en si tenen aspectes en comú. Cada una de les religions intenta respondre pregun-tes essencials que han de conduir a la felicitat dels humans. D’on venim? On anem a parar quan ens morim? Quin és el propòsit de la vida? La religió, des de fa milers d’anys, ha estat un element clau per a perso-nes que volien donar una respos-ta a tots aquells misteris i a totes

aquelles pors que els proposava la vida. Aquesta manera de pensar és encara vigent, encara que gràcies a l’evolució de la tecnologia i de la ciència moltes d’aquestes preguntes s’han pogut analitzar i respondre amb coherència i sense implicar-hi les divinitats, sinó implicant-hi la natura i la lògica.

Els fonamentalismes no tan sols formen part d’una religió que busca respostes per a il·lusionar-se, sinó que podríem dir que la finalitat dels fonamentalistes és establir la seva religió com a bona i com a única i menysprear qualsevol altra religió que no sigui la seva.

De fet, totes les religions haurien de ser respectades si elles mateixes són capaces de respectar punts de vista que no formen part de la seva ideologia. Aquesta virtut de respec-tar, però, no forma part del pensa-ment fonamentalista. Els fonamen-talistes són descrits com a persones que neguen tot tipus de discurs. En realitat són uns fanàtics amb els quals no es pot parlar. Aques-

ta definició explica clarament que un fonamentalista és una persona que té una mentalitat molt tancada i alhora molt conservadora i que no té gens en compte l’evolució i la modernització de la societat. En canvi, una persona amb una menta-litat més liberal s’adaptarà amb més facilitat als canvis que el decurs de la pròpia vida li anirà presentant. Un fonamentalista, per contra, no s’hi adapta, perquè tan sols té en compte la seva religió i no té cap intenció de modificar ni els seus pensaments ni les seves ideologies.

Al marge de les seves creences extremistes i autoritàries, que es basen en els textos que consideren sagrats, el fonamentalisme no es caracteritza especialment per la uti-lització de la lògica, la moralitat i els drets humans.

Una característica destacada dels fonamentalismes és el desig d’im-posar el control sobre la dona, a qui neguen qualsevol tipus de dret, ja que és injustament considerada pro-pietat de l’home. Una altra caracterís-tica important dels fonamentalistes és la seva disposició al suïcidi, a l’as-sassinat o a cometre atacs terroris-tes, suposadament per a demostrar la devoció que senten pel seu Déu.

En definitiva, els fonamentalisme religiosos són aquells que tenen una actitud que defensa els fonaments de la seva doctrina en la seva pure-sa més rigorosa i conservadora. El fonamentalisme religiós, doncs, es considera una forma extremista i cruel d’entendre la religió i de por-tar-la a nivells excessivament elevats i perillosos.

Marina Muñoz 2n C BaT


opinió

maNIFeStaCIONS INdePeNdeNtISteS

Em trobo davant un full en blanc. Em demanen que escri-gui un article d’opinió sobre la

manifestació de l’11 de setembre. No sé si condemnar-la com a maniobra política de CiU per a aconseguir la majoria absoluta o si aplaudir l’acte. Em trobo en un complex dilema independentista i em sembla que he de triar entre qualsevol de les dues premisses presentades anteri-orment. Faig cas a la part de mi que m’intenta convèncer que aplaudir la manifestació és l’opció bona? O faig cas de la meva part crítica, de la que em fa entendre la manifestació en un context polititzat al 100% i, per tant, amb un 0% d’esperit popular?

És indubtable que el poble de Catalunya va sortir al carrer a dema-nar quelcom que fa molts anys que anhela, però vaig observar certes coses que, en la meva humil opinió, no em van acabar de convèncer. La primera qüestió que em va descon-certar fou el fet que es convoqués una manifestació unitària a Barce-lona. Sí que és veritat que, junts, som més forts. Però alhora, aquesta convocatòria unitària deixa a la vista de tothom el centralisme que carac-teritza des de ja fa temps la gran capital catalana. No podem aspirar a crear un estat propi amb una capital que no hi veu més enllà de les seves fronteres.

També em sembla que cal referir les divergències que va provocar aquesta convocatòria, ja que des de fa trenta anys que l’Esquerra inde-pendentista convoca la manifestació de l’11 de setembre a la plaça Urqui-naona i aquesta vegada va seguir fidel a la seva convocatòria. El fet que hi hagués una altra manifestació convocada al cap d’una hora i amb

més ressò mediàtic es podia inter-pretar (encara que per part de poca gent) com un intent de boicot a un col·lectiu que no destaca especial-ment per ser la nineta dels ulls de CiU, llavors i ara al poder.

Sento la necessitat imperiosa d’expressar tot allò que em desagra-da. I, doncs, el lema que va ence-tar la manifestació em va semblar contradictori. Aquell “Catalunya, nou estat d’Europa” m’encomanava cer-tes connotacions negatives. Si volem alliberar-nos de l’Estat espanyol per què volem unir-nos a una altra forma d’ordre imposada des de fora com és Europa? Necessitem viure manats per agents externs al nostre país? En una Europa dominada pel capital, la idea d’un estat propi mai no acabaria de ser real del tot i allò que més em preocupa és que, donat el cas, en una Catalunya europea no desapa-reixerien les desigualtats socials i el poder del capital continuaria minvant les condicions de vida de la majoria des ciutadans.

Una altra de les qüestions que em va fer pensar va ser la paraula Catalunya. Sembla que no es tingui en compte el territori originari, del qual Catalunya tan sols n’és un Prin-cipat. Què se n’ha fet, dels Països catalans? No hem d’oblidar quines són les nostres terres. I plantejar una frontera imposada per l’estat espa-nyol amb el nom de “Comunitat autò-noma” ho trobo erroni. És necessària una independència de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar.

Al carrer, la majoria potser no es plantejava tot el que fins ara he des-crit. I aquesta majoria era la mateixa que es creia que, anant a una mani-festació a Barcelona aconseguiria totes les reivindicacions per les quals

lluitem des de fa tants anys. Molts d’aquells que anaren a Barcelona a defensar la llibertat del seu país, no eren capaços de comprendre la llibertat del veí, quan aquest els deia que també hi havia moviments que convocaven manifestacions a altres ciutats i que no participarien en la de Barcelona. Aquell independentista que no va anar a la manifestació uni-tària de Barcelona, doncs, va haver d’aguantar comentaris que potser no eren despectius ni insultants, però que no eren pas del tot agradables.

És curiós que en una mobilització tan multitudinària i amb un esperit tan reivindicatiu no hi fessin acte de presència els mossos d’esquadra i les seves neteges. Potser així s’ex-plica el pacifisme amb què es va fer la marxa.

En definitiva, penso que no va ser gens negativa una manifestació independendista unitària. Ara mateix, però, el poble català encara està en espera dels resultats que hauria de comportar un fet tan rellevant com aquest.

Visca la terra!

Julià góMez

2n C BaT

La nova Catalunya


opinió

L’onze de setembre de 2012 va tenir lloc a la capital catalana una manifestació independen-

tista mai vista abans i sota el lema “Catalunya, nou estat d’Europa”. La manifestació va ser convocada per l’Assemblea Nacional Catalana. I la res-posta davant d’aquesta convocatòria va ser massiva per part de la ciutada-nia. Segons algunes fonts, fins a un milió i mig de persones van acudir a la cita per manifestar la voluntat que Catalunya sigui un estat independent. Aquesta manifestació va ser un gran pas, però encara hi ha molta feina per a aconseguir el que tota aquesta gent que va sortir al carrer l’onze de setem-bre vol. Ara comença un procés de diàleg amb l’estat central, que fins ara no ha estat gens fàcil. I és que no és difícil d’entendre que no vulguin deixar marxar una comunitat autònoma que aporta un 18,6% del PIB espanyol. Però tampoc no és gens estrany que els catalans no estiguin d’acord que per cada euro que Catalunya paga a Espanya, només en retornin 46 cèn-

tims. I això és el que provoca aquest estira i arronsa en la relació econòmica entre Catalunya i Espanya.

Però més enllà dels motius econò-mics hi ha els motius sentimentals. El sentiment d’un poble que ha dit prou. Prou a l’atac vers la nostra llengua, en el qual es posa en dubte l’actual sis-tema d’immersió lingüística i en què es planteja l’”espanyolització” dels alumnes catalans per part del ministre Wert. Prou a l’atac a la nostra cultura i a les nostres institucions culturals. Prou a la imposició d’una Constitució que prohibeix decidir democràticament el futur d’un poble. Prou a les burles per part de certs mitjans de comunicació espanyols. Prou! No volem viure en un estat on no se’ns reconeix la nostra identitat. I és que no es pot negar que el poble català, tenint com té una llen-gua, una història i una cultura que tant l’identifiquen, tingui identitat pròpia.

I aquest descontentament popular vers Espanya es reflecteix en un estu-di del CEO, segons el qual el 51,06% de la població catalana votaria a favor

de la independència de Catalunya en un suposat referèndum, enfront d’un 21,12% que hi votaria en contra. Tot i que només són els resultats d’una enquesta realitzada a una mostra de la població, crec que aquestes dades representen prou bé l’augment del sentiment independentista que hi ha en aquests moments a Catalu-nya, sobretot després de l’esmentada manifestació a la ciutat comtal.

El sector més jove de la població també hi té un paper molt impor-tant, en tot aquest procés, ja que són aquests joves els que heretaran un poble o bé sota les ordres de Madrid o bé lliure de les seves imposicions. Per tant, no s’haurien de mostrar indi-ferents davant d’aquesta situació, com ho fa una gran majoria.

Hem començat un camí, però per arribar al cim encara hem de caminar molt, amb motxilles molt carregades, i ho hem de fer junts.

neus sanTesMases

1r B BaT

Les manifestacions independentistes a Catalunya

Des del 2001, l’onze de setem-bre és un dia de record i com-memoració internacional de

les víctimes del tràgic atemptat a les Torres Bessones: un drama. Però des de molt abans, en un poble petit però d’incontinent caràcter lluitador, se cele-bra una altra derrota nacional, amb la diferència que aquesta derrota s’ha acabat transformant en una gloriosa victòria. És el triomf dels catalans. És la data marcada en vermell en els calen-daris, d’adeptes a antinacionalistes, a la vegada que representa el dia D per reivindicar la llibertat del poble català: la independència. Pecaríem d’incultes i d’un escepticisme injustificat, a la vegada que innecessari, si intentéssim negar que, a mesura que passen els

anys, les pronúncies independentistes han adquirit més i més força. Crec que són el precursor d’un futur cisma entre Catalunya i el súper-mega-hiper desenvolupat país del costat (el de l’esquerra, no el de dalt) i, en algunes situacions, l’excusa perfecta per practi-car el despotisme sociopolític en el seu màxim esplendor.

Setmanes abans de la darrera gran mobilització independentista, la prem-sa i els mateixos polítics s’han fet ressò d’un nacionalisme que, sembla ser, tenien amagat en l’angle més obscur de les seves ideologies. Homes intel·lectuals, lletrats i cultes que conei-xen l’esdevenidor històric d’aquells que s’han oposat a la voluntat d’un poble, s’han aferrat a l’incipient inde-

pendentisme per guanyar-se el recolza-ment d’una gent que, a favor del meu humil perer, no són partidaris d’estra-tagemes polítiques. Tanmateix, hi ha una qualitat psicològica que consisteix a no trair-se un mateix ni a engalipar la multitud: la lleialtat, una qualitat que brilla per la seva mancança en la classe política actual.

La manifestació independentista de la darrera Diada Nacional es pot analitzar des de molts punts de vista. El més reivindicatiu és que aquesta “mani” és qualificable d’intel·ligent i arriscada estratègia dels polítics. No se’n salva ningú. Uns pugen al carro catalanista quan aquest ja està total-ment equipat, d’altres duen a terme una pràctica quasi proselitista atacant

L’Artur Mas, les eleccions anticipades i l’auge nacionalista

30

opinió


els primers sobre la seva hipocresia. Ben mirat, tots se n’aprofiten i, con-siderant aquesta mobilització cata-lanista com el resultat premonitori d’unes futures eleccions anticipades, l’esdevenir de Catalunya semblava estar destinat a una sentència digna d’oracle. “La independència arribarà sí o sí i només hi ha un home que pugui satisfer aquesta voluntat”. Això és el que devia pensar Artur Mas, qui, molt hàbilment, s’havia apoderat de l’oratòria del nacionalisme català durant la Diada. Però és clar, els espa-nyolistes també existeixen.

Però el poble, que de toix no en té un pèl, ha decidit escollir aquells qui sempre s’han posicionat a favor de la independència, aquells que s’absenten d’hipocresia en els seus discursos i, sigui només de portes a fora o també en la seva més remota

intimitat, no han sigut deslleials a les seves arrels ni a la seva gent, ja siguin de dretes o d’esquerres. Artur Mas ha estat víctima del seu propi discurs, un discurs ple d’incoherències i contra-diccions: un “catalanista” presidint un partit d’”esquerres” coaliat a un altre de dretes deixant-se emportar per eixelebrats que cremen contenidors i ballen al so de la independència. Cinquanta escons, una xifra envejable que, si a nivell acadèmic es podria considerar com un notable, és una nota baixa per a un alumne acostumat a excel·lents com Artur Mas. Vist així, els vint-i-un escons d’ERC i Oriol Jun-queras semblen una carrinclona xifra, però per a un alumne acostumat als disgustos, un aprovat és una autènti-ca proesa. Suposo que es vendran al millor postor, aquell que els garanteixi poder i, a canvi, aquests oferiran esta-

bilitat, quelcom que podríem anome-nar una simbiosi política. Però abans que aliar-se, posem per cas, amb CIU, els faran ballar el cap per ser la porta-da de diaris com La Vanguardia.

Per sort o per desgràcia, jo no puc canviar el món, sobretot perquè no estic sol. Hi ha milions de persones que van pronunciar-se el passat 25-N, entre les quals no m’hi puc incloure per raons legals òbvies, que han plan-tat la sèmola de l’independentisme en el Parlament català. Per coses de la vida, la unanimitat ideològica és una mera utopia idealista, i hi ha dis-cernides opinions entre el poble i els seus representants. Espero que això no sigui una trava cap a l’”estat propi” tan anhelat per molts.

eriC CasTañé

2n a BaT

Maria oliVé

31

opinió


Els catalans i les catalanes són aquelles persones que viuen a Catalunya, habitants d’aquesta

terra que es troba al nord-est de la península ibèrica i que limita, pel nord, amb els Pirineus. Són persones arrelades a la seva terra, una terra que gaudeix d’una cultura, d’una llengua i de tradicions pròpies.

En gran part de la seva història, molts catalans han viscut oprimits sota règims espanyols. D’altres tan sols han sentit que els seus líders eren els adients per al seu país, Espa-nya. Actualment, continuem vivint en una societat catalana dividida entre els partidaris d’un estat independent per a Catalunya i els partidaris d’un Estat espanyol unit. Però aquest sentiment català, del qual una part dels catalans eren partidaris, per a molts ha passat a ser un sentiment independentis-ta. Fins i tot aquells que se sentien espanyols es comencen a replantejar si la independència és un camí per al progrés. Així, doncs, avui en dia vivim en inestabilitat sentimental dins de Catalunya i en una guerra sentimental i econòmica dins d’Espanya.

El conflicte que vivim ens fa pen-sar que tot apunta al trencament amb l’Estat espanyol. Sumada a les ideolo-

gies diferents entre ambdues regions hi trobem la butxaca de tots els cata-lans. Probablement, la gran majoria d’aquells que se sentien íntegrament espanyols i que ara estan canviant d’opinió argumenten que el seu sen-timent independentista ve donat pel tracte econòmic que estem rebent. De fet, encara que als catalans de cor no ens agradi haver-ho d’acceptar, la realitat és aquesta. Si a Catalunya es parla d’independència amb tanta contundència és perquè fins i tot els que se sentien més espanyols han dit prou a les enganyifes i robatoris. Per acabar de demostrar el problema a la societat, s’han posat en marxa inicia-tives com l’espolímetre, una eina que ens mostra els diners que Catalunya paga de més a Espanya. Els números són clars i les xifres escandalitzen qualsevol, fins i tot grans economis-tes de reconeixement mundial, com Xavier Sala Martín, que ens confessen que un territori català independent és més viable que seguir en l’actual Espanya.

El debat que vivim a la península ha arribat a orelles de tot el món i, especialment, d’Europa. Una Europa que, amb Alemanya al capdavant, intenta superar la crisi i persuadeix els

països perquè s’ajustin el cinturó. Una Europa que es troba en un terreny pantanós a l’hora de donar l’opinió sobre la independència de Catalunya i la seva viabilitat. Una Europa que tem que Espanya s’enfonsi i que els esforços per rescatar-la siguin nuls. Una Europa que no hi confia, perquè no pot.

Des del nostre punt de vista, el dels catalans amb sentiment català i independentista, no podem deixar que ens continuïn enganyant econò-micament, però tampoc no podem permetre que la nostra cultura estigui en perill. No podem consentir que se’ns titlli d’insolidaris. Mereixem un respecte per tot allò que Catalunya ha aportat durant segles a Espanya. Per això, ara més que mai, catalans i espanyols amb sentiment indepen-dentista han d’anar units i caminar pacíficament cap a una situació millor. Una situació millor que probablement passaria pel trencament amb l’Estat espanyol. El trencament que suposa-ria la llibertat i l’estabilitat i que duria a la glòria tots aquells que havien somi-at en una Catalunya lliure.

anna galoFré

1r a BaT

Inestabilitat sentimental a la península ibèrica

irene BusqueTs ForT - 1r B ESO


opinió

“Què vols arribar a ser quan siguis gran?” És una pregunta corrent

que es fa als nens —com quan els preguntes si han sigut ells qui s’han menjat l’últim gelat del congelador—, sobre la qual ja se sap que els petits sempre responen que si seran astro-nautes, que si seran doctors... Bé, els nens sempre tenen clar que volen ser alguna cosa, no? Però no tot es pot tenir a la vida, ja que després d’estu-diar durant tants anys per forjar-se un futur, molts acaben sense trobar feina o a l’atur. I es veuen sense diners, sense menjar..., i és llavors quan sorgeix la pregunta del milió: com pot algú viure sense feina?

Qui-sap-lo! Els diners és el que mou la vida de les persones en aques-ta societat tan materialista. I com se n’aconsegueixen (de manera legíti-ma)? Amb una bona feina. Treballar és el que ens proporciona els diners, i els diners, el que es necessita per viure; és a dir, menjar i sostre. Però... com és que no tothom té una feina? Per culpa del govern? O perquè segons qui, simplement, és un mandrós? No sempre és així, insisteixo, no sempre.

Prenem, en primer cas, els joves

en edat d’estudiar. Molts d’ells, enca-ra que tinguin estudis, es veuen sense feina. I què fan? Viuen amb els pares, els quals al principi els ajudaven amb els diners per als estudis fins que es poguessin independitzar. Molts dels joves estudien per tenir un futur, però també n’hi ha que ni tenen estudis ni tenen intenció de tenir-ne. Parlo dels ni-nis. Sí, els joves que ni estudien ni treballen, i depenen dels pares, els quals no poden negar-se a la petició d’un fill de quedar-se a viure a casa sense pagar un ral. La diferència entre els ni-nis i els que han estudiat és que mentre que els primers ni treballen ni intenten buscar feina, els altres tre-ballen on poden per poder ajudar els pares en les despeses de casa. Ja se sap que els ni-nis se solen descriure com uns dropos, però hi ha diver-ses organitzacions que impulsen que aquests joves amb manca d’estudis es puguin treure el graduat i poder així buscar una feina i tenir alguna oportunitat d’independitzar-se i tirar endavant amb la seva pròpia vida.

Se sap que no només els joves sofreixen aquesta falta de feina, sinó que hi ha molts treballadors que, en finalitzar el contracte o, simplement,

perquè els han fet fora de la feina, ara es veuen a l’atur, i, sense un sou segur, es troben aclaparats amb les despeses mensuals i amb els deutes originats, en molts casos, pel paga-ment d’una hipoteca.

Per últim, parlaríem de famílies que s’han quedat sense casa i sense diners i es troben malvivint al carrer. Aquesta gent només pot rebre ajuts d’organitzacions socials —menjadors, roba— les quals fan que puguin viure més dignament.

En conclusió, encara que no tot-hom té sort a la vida, tots sabem que la millor manera de prevenir aques-tes situacions de precarietat és tenir una bona formació, ja que, com més extens sigui el currículum, més proba-bilitats tindrem de trobar feina, majors els ingressos i un nivell de vida més elevat.

O sigui que vinga, a pencar pel teu futur s’ha dit! Perquè això de demanar calerons als “papàs”, de ben segur que no et funcionarà i al final t’enge-garan a pastar fang.

José M. Fernández

2n B BaT

Com es pot viure sense feina?

COm eS POt VIuRe SeNSe FeINa

De ben segur que, darrera-ment, hem viscut per sobre de les nostres possibilitats,

perquè, entre d’altres motius, hem volgut una vida millor per als nos-tres.

Ara, però, moltes famílies tenen tots els seus membres en edat de treballar a l’atur. D’uns anys ençà,

la vida ha canviat radicalment, i ens caldrà molt d’esforç, constàn-cia i voluntat per tirar endavant, i oblidar-nos de tenir el millor cotxe, el millor mòbil i d’anar a l’última moda.

Dia rere dia i amb molt de tre-ball —i una mica de sort— podrem aconseguir sortir-nos-en. Hem de

ser optimistes i mirar el futur amb bona cara, si no no ens en sortirem de cap manera, perquè sense feina i sense un sou és impossible viure i fer front a les necessitats bàsiques individuals o bé familiars.

naoMi alCànTara

Cas B

Hem de ser optimistes!


opinió

Actualment, i des del 2008, l’Estat espanyol es veu afectat per la gran crisi

mundial. Com a conseqüència, al març d’aquest any 2012 el nombre de persones sense feina (a l’atur) ascendia a 5.639.500, segons l’EPA, i a 4.750.867, segons l’INEM.

Moltes persones no tenen feina encara que s’hagin tret una bona carrera i tinguin una bona titulació. Això és degut al fet que la crisi ha reduït molt el nombre de llocs de treball. En canvi, altres persones són a l’atur perquè no s’esforcen a buscar feina i tam-poc no aprofiten el temps fent cursets per treure’s títols i tenir així més oportunitats de treball. Això, en bona part, és perquè, en cobrar l’atur, la gent es despreo-cupa i pensa: “Ja buscaré feina quan se m’acabi l’atur”. Aquesta no és una bona actitud, perquè en el moment que se li acabi l’atur, no tindrà cap titulació i no trobarà cap lloc de treball.

Ara bé, si un s’esforça a tro-bar una feina i tot i així els seus esforços no són recompensats, què pot fer per viure sense sou?

En primer lloc, s’ha d’aprofitar el temps. Un no s’ha de quedar sense fer res, perquè això no és cap solució. Es poden fer cur-sets, treure’s titulacions... Quan se n’acaba un, se’n comença un altre. Com més titulacions, més oportunitats de treball es pre-senten.

En segon lloc, moure’s, bus-car qualsevol lloc on es pugui ajudar, és igual quin tipus de feina sigui. Per donar alguns exemples, es pot anar a veremar, a recollir olives... (quan en sigui el temps); es pot ajudar en obres voluntà-ries, com pintar edificis; es pot demanar a coneguts si neces-siten algú per netejar la casa, o

inclús el cotxe. Per més ximpleria que sembli, si es va recollint poqueta cosa de molts llocs dife-rents, al final aconsegueixes uns quants diners.

Una altra cosa que s’ha de fer és estalviar i no gastar els pocs diners en ximpleries o capritxos. Si la situació és realment dolenta, els diners només s’han de fer servir per al més bàsic, com el menjar.

I per últim, s’ha de recordar que això no pot durar per sem-pre. S’han de deixar currículums, preguntar si es necessiten treba-lladors... i no tan sols en els llocs on ens agradaria treballar, sinó en qualsevol lloc.

Viure amb menys no vol dir viure menys feliç o viure com un pobre, però cal saber admi-nistrar els diners. Primer de tot, no gastis més del que guanyes. És de simple lògica que perdràs diners i et quedaràs en situa-ció de dèficit. Una bona manera d’aconseguir-ho és adherir-se a un pressupost. I segon, guarda una petita quantitat cada mes. D’aquesta manera, tindràs diners estalviats en cas d’emergència.

Així doncs, és possible viure sense feina. Malgrat tot, moltes persones s’han vist en situaci-ons tan desesperades que fins i tot han perdut la casa. Això és una gran injustícia, però com que l’única cosa que val en aquest món són els diners (més, fins i tot, que la vida) els bancs només miren pels seus propis interes-sos. I aquesta injustícia no aca-barà fins que no acabi la crisi. Tin-guem esperança que això passi aviat!

adaira gonzález

1r a BaT

Val la pena dir que som plenament conscients que estem vivint temps difícils. Resulta realment decebedor

adonar-nos que aquest món que els joves estem coneixent no es correspon de cap manera a aquell que hauria de ser. En defi-nitiva, sembla mentida que, en una societat aparentment desenvolupada com la nostra, la crisi hagi pogut tenir una afectació tan considerable. Així doncs, malauradament, és difícil mirar amb bons ulls el nostre futur i pensar que pròximament aquesta situació tan desfavorable canviarà.

En primer lloc, m’agradaria esmentar la intolerable situació amb què es troben un gran nombre de joves que, una vegada han obtingut la seva llicenciatura, no han tingut accés al món laboral. Conseqüentment, davant d’aquesta injustícia, es veuen obli-gats a acceptar altres feines que no estan relacionades amb allò que han estudiat. Sóc del parer que, d’aquesta manera, el país no pot experimentar cap millora.

En segon lloc, voldria tractar el cas de les dificultats d’independitzar-se que la crisi laboral comporta. És evident que les reduc-cions de personal estan causant una terri-ble afectació sobre els joves, de la matei-xa manera que la poca oferta de treball està obligant-los a restringir radicalment les seves despeses, la qual cosa implica, sens dubte, la impossibilitat d’independitzar-se.

Finalment, considero essencial fer una lleugera predicció d’allò que la crisi compor-tarà. D’una banda, atès que la situació del país no és gens esperançadora, probable-ment això implicarà que molts joves hagin de buscar alternatives viables i marxar a treballar a l’estranger. D’altra banda, si se’m permet ser lleugerament optimista, desitjo i opino que la crisi s’acabarà, ja que qui governarà el país en un futur més o menys proper són els joves d’avui, sempre i quan, però, disposin de la formació necessària per tal de poder plantar cara a aquesta situació.

Carla Carreras

2n a BaT

Com es pot viure sense feina i en temps de crisi?L’afectació de la crisi

en els joves


opinió

M’agrada que arribi el temps de les festes majors perquè em

donen l’oportunitat de col·laborar-hi. Jo, per sort, he estat en les dues bandes, en la de la participació i en la de la implicació, i puc parlar tant d’una cosa com de l’altra.

Pel que fa a la de la participació, podria dir que és més fàcil: tries alguna activitat organitzada, et diuen què has de fer i què no i d’alguna manera t’ho donen mastegat. A més, participar en les festes majors és molt agradable, perquè trobes gent d’altres pobles i molts amics. A les festes majors s’hi aplega molta gent, i acabem passant unes bones festes en bona companyia. Quan jo era petita, al meu poble, el Milà, per la festa major fèiem una gimcana on tots els nens hi participàvem, però no ens adonàvem que darrere de la gimcana hi havia molta feina. Se n’encarregaven els joves. Què ha

passat? Hem crescut i ara els joves som nosaltres i és a nosaltres a qui ens toca fer aquest treball per als més petits, amb l’ajuda dels que tre-ballaven mentre nosaltres gaudíem de la infància.

Quant a la implicació, ja fa dos o tres anys que ens va tocar, als de la meva generació, de preparar la gimcana. El que de petits ens sem-blava un joc ara ens resulta difícil, perquè hi ha molta feina a preparar una activitat que surti perfecta per als més petits. Tot i que sempre es podrà millorar, nosaltres, els joves, intentem preparar-ho tan bé com sabem perquè la generació que ara puja pugui gaudir del que nosaltres ja gaudírem.

He posat d’exemple la gimcana, però no és que la festa major es basi en aquest joc, sinó que, evident-ment, hi ha moltes altres activitats, com algun concert, sopars i altres esdeveniments que s’encarreguen

d’organitzar els veterans del poble. Això vol dir que a nosaltres ara ens toca fer la gimcana, però arribarà un dia que haurem d’organitzar el que ara organitzen els grans. És com un cicle. En cada etapa de la vida et toca fer una feina determinada i cada cop amb més responsabilitat, ja que anem creixent. De totes maneres, els joves del poble ja comencem a ajudar a fer aquests sopars, però no a organitzar-los. De mica en mica, la nostra feina serà més important. Si he de dir què m’agrada més, diré que la implicació, ja que m’agrada col·laborar en les festes del meu poble. No cal dir que participar-hi és també molt important.

Espero poder seguir aquest cicle per molts anys.

Mireia Palau

1r a BaT

Festes majors i implicació ciutadana

FeSteS maJORS: PaRtICIPaCIó I ImPlICaCIó

Les festes majors són les festes més importants de cada barri, poble, vila o ciutat. Se celebren anualment i s’hi organitzen diferents actes. Però,

qui les organitza? Qui s’encarrega de preparar-ho tot i que tot vagi sobre rodes? Darrera de cada activitat que es duu a terme en aquestes festes hi ha sempre un grup de gent que ho prepara i controla que tot rutlli bé.

La participació i la implicació de la gent en la feina és molt important, perquè tot plegat porta molt d’es-forç i de temps i cal tenir un control correcte de tot.

Les festes, les acostuma a organitzar l’ajuntament de cada poble o bé la junta de l’associació de cada

barri. Tot i així és molt necessària la participació dels ciutadans i del veïnat per tal de repartir-se la feina i intentar que entre tots tot surti d’allò més bé. La feina en equip és molt important.

Tota festa major, ja sigui d’un barri o d’un poble o d’una ciutat, intenta representar la imatge d’aquest indret, per tant és molt important que estigui ben orga-nitzada, ja que, en certa manera, en simbolitza l’esforç i la seva imatge.

gisela Figueras

Cas B

Les festes majors i la participació ciutadana


des de casa

eXPeRIÈNCIa COCa-COla

El dia 13 d’abril alguns alum-nes de 2n d’ESO vam anar a la Universitat Rovira i Virgili a

participar al concurs Coca-Cola de redacció en llengua castellana, ja

que havíem estat seleccionats per les nostres professores, Juani Arán i Anna Grau. Els alumnes seleccio-nats vam ser la Mariona Montalà, la Gemma Ferré, la Judith Pinyol, la

Montserrat Abella, la Judit Gómez i el Jaume Boada.

En arribar, ens vam trobar amb escoles de tot Catalunya. Ens van donar una targeta, uns folis per fer una redacció en llengua castellana, un bolígraf i una Coca-Cola. Ens van donar les instruccions i nosaltres vam haver d’escriure un relat curt sobre el tema proposat en un termini de dues hores.

Va ser molt divertit anar a fer aquella redacció, i sobretot emocio-nant saber que, entre aquelles per-sones que érem a la sala, una o unes serien les guanyadores del concurs.

JudiTh góMez

i MonTse aBella

2n C BaT

MarTa garCía gallego

1r e eso


Una delegació formada per qua-tre alumnes i vuit professors de l’Institut Jaume Huguet va

participar, com a part de l’equip cata-là de Formació Professional Catskills, en la 34ena edició de l’Olimpíada Espanyola de Formació Professional, que es va celebrar al recinte firal IFEMA de Madrid la setmana de l’11 al 17 de febrer d’aquest any 2013. Els alumnes del nostre institut participaven en 4 especialitats. En 3 especialitats —Disseny Mecànic CAD, Polimecànica i Mecanitzat amb Fresadora-— van aconseguir

medalla i, en l’altra —Mecanitzat en Torn CNC—, el competidor de Torn CNC, Roger Vives, va quedar classi-ficat en una meritòria quarta posició. L’Institut Jaume Huguet fou el centre català de Formació Professional que guanyà més medalles en aquesta Olimpíada

Globalment, l’equip català d’FP Catskills ha obtingut els millors resul-tats de tots els territoris d’Espanya: 6 medalles d’or; 11 de plata i 4 de bronze.

Els participants d’aquesta Olimpíada són els guanyadors de la competició Catskills que s’ha cele-brat arreu de Catalunya. L’objectiu de les Olimpíades és permetre, als estudiants, intercanviar coneixe-ments i experiències al voltant de les especialitats de formació professio-nal a concurs i fer difusió de l’ampli ventall de possibilitats que ofereixen actualment els cicles formatius de la FP.

Durant el campionat, els compe-tidors desenvoluparen un conjunt de

des de casa

FP a VallS: l’INStItut Jaume Huguet guaNya tReS medalleS a l’OlImPÍada eSPaNyOla d’FP 2013Or, en Disseny Mecànic CAD; Plata, en Polimecànica; i Bronze, en Mecanitzat amb Fresadora CNC.

37

des de casa


proves relacionades amb les habi-litats (skills) del cicle formatiu que cursen, proves que han elaborat per-sones expertes en cadascuna de les diferents categories. Un jurat espe-cialitzat valora i puntua els partici-pants, que han de passar les proves en un temps determinat.

Els alumnes de l’institut Jaume HuguetJoan Rovira va aconseguir la meda-lla de plata en l’especialitat de Polimecànica, una especialitat a la qual Catalunya es presentava per pri-mera vegada. La Polimecànica s’es-tén a una àmplia gamma d’activitats de fabricació, muntatge i sistemes de control. Com a professió, la pràc-tica de la Polimecànica i l’automa-tització està àmpliament estesa a la indústria. Mitjançant la utilització de torns i fresadores convencionals, el competidor de l’institut Jaume Huguet, Joan Rovira, va fabricar les peces necessàries per a simular el funcionament d’una línia de produc-ció. Juntament amb això, Rovira va aplicar destreses en lògica i control de l’automatització i també coneixe-ments relacionats amb el muntatge de circuits elèctrics bàsics per tancar el cicle de funcionament d’instal-lacions polimecàniques. Joan Rovira va participar en l’Olimpíada d’aques-ta especialitat amb la preparació i l’assessorament dels professors del centre vallenc Daniel Flores i Josep M. Magrinyà.

Jaume Rosich va aconseguir la medalla d’or en l’especialitat de Disseny Mecànic CAD. Es tracta d’una especialitat de disseny que s’ajuda de la tecnologia del CAD en la preparació de models grà-fics, dibuixos i plànols que contenen tota la informació necessària per a la manufactura i documentació de peces i solucions típiques de com-ponents mecànics per fer front a tots els problemes que hi pugui haver en

la indústria d’enginyeria mecànica. Rosich va obtenir les solucions a tots els conjunts mecànics proposats, sempre acompanyades de la correc-ta aplicació del que disposa l’estàn-dard ISO. Jaume Rosich va participar en l’Olimpíada d’aquesta especialitat amb la preparació i l’assessorament dels professors de l’Institut Jaume Huguet Ausiàs Gil i Lleonard Ruiz.

Pere Lluís Sabidó va aconseguir la medalla de bronze en l’especia-litat de Mecanitzat amb fresadora CNC. A partir d’un model 3D, Sabidó va generar un programa de control numèric que, una vegada introduït a la fresadora de la competició, va fabricar la peça que es demanava amb una precisió de l’ordre de la centèsima de mil·límetre. El meca-nitzat ha evolucionat, tal com ho han fet altres processos de fabricació. Així, avui, en les empreses de meca-nitzat, coexisteixen diferents màqui-nes que, cada vegada més, executen operacions que s’han programat des de l’oficina tècnica. Sabidó va obte-nir les estratègies de mecanitzat a partir d’un sistema CAD-CAM i, una vegada seleccionades les eines de tall adequades, segons el disseny de la peça a fabricar i el procés a seguir, va executar la prova amb la preci-sió que aquesta professió requereix. Pere Lluís Sabidó va participar en l’Olimpíada d’aquesta especialitat amb la preparació i l’assessorament de Francesc Guivernau i Josep M. Soler, professors del departament de Fabricació Mecànica de l’institut Jaume Huguet.

Roger Vives va aconseguir quedar classificat en quart lloc en l’especi-alitat de Mecanitzat amb Torn CNC. Vives, juntament amb la resta de competidors, va fer una excel·lent competició, per bé que el competi-dor d’Euskadi va ser clarament supe-rior. En aquest cas, Vives va comptar amb la preparació i l’assessorament

dels professors del centre vallenc, Eloi Centelles i Jesús Rovira.

El lliurament de les medallesL’acte de lliurament de les medalles tingué lloc el dia 17 de febrer a les 11 del matí. Hi van assistir la Secretària d’Estat i el Director General de Formació Professional del Ministeri d’Educació. També hi eren presents el Director i el Subdirector Generals d’FP del Departament d’Ensenya-ment de la Generalitat de Catalunya. En els seus respectius discursos, les autoritats que intervingueren a l’acte de lliurament de les medalles van destacar que tots els competidors i en especial els guanyadors han demostrat el bon nivell que té la FP.

Aquesta 34ena edició de l’Olimpí-ada d’FP ha estat cofinançada pel Ministeri d’Educació i el Fons Social Europeu; i ha comptat també amb diverses empreses patrocinadores que han col·laborat amb l’organit-zació per facilitar el desplegament de la competició. A nivell espanyol, destaquen Alecop, Festo, Siemens, SMC, Cimworks, Metosa Pinacho i moltes altres. A nivell de la delegació de l’Institut Jaume Huguet, han col-laborat amb els competidors, cedint eines per maquinària industrial i ofe-rint suport logístic, Auxmec, Semag, Imosip i Ferreteria Valls.

Juntament amb l’Institut Jaume Huguet, a nivell de Catalunya, els alumnes que han obtingut medalla són de 17 centres diferents (15 de públics i 2 de privats) dels següents municipis: Barcelona, Manresa, Cornellà, Cerdanyola, Badia del Vallès, Sabadell, Badalona, Reus, Lleida i Girona.

JoseP M. soler

Professor de Fabricació Mecànica


des de casa

aRSÈNIC I PuNteS de COIXÍ

L’obra va ser molt treballada tea-tralment. Cada dia ens deixàvem

l’última gota de suor per estar pen-dent de l’últim dia, el dia de l’obra. Cada cop que algú feia una errada, cada cop que algú s’equivocava, era una errada menys a l’hora de la veri-tat; per això l’obra ens va sortir mag-níficament bé, gràcies a les nostres errades a l’hora d’actuar.lluc canTón

El millor del teatre? Els companys, els riures, els moments —ja siguin

bons o dolents—, les professores —la Claustre i la Rosa— animant-nos abans de començar l’obra...L’esforç i la il·lusió que hi hem posat, assajant a la tarda, en hores de clas-se, al final sempre acabes recordant allò bo.Això i molt més és el que fa gran el món del teatre.reBeca JiMénez

Quan vam començar tercer i ens van donar el paper de les optati-

ves ja tenia molt clar que Fem teatre seria la primera opció que triaria. Em van acceptar. Vam començar, ens vam posar mans a l’obra. Ens passà-vem l’hora de l’optativa fent proves, per tenir una idea de quin paper ens tocaria a l’obra. Ens van posar un repte difícil. El guió no era pas curt. Molts assajos fora d’hores de l’op-tativa: tardes, hores de classe... Va

En el marc de les Jornades Culturals de l’Institut, els alumnes de l’optativa de Teatre i el grup instrumental van estrenar l’obra de teatre Arsènic i puntes de coixí. La van representar al Teatre Principal de Valls els dies 25 i 26 d’abril, al matí, per als alumnes d’ESO del centre, i el dia 26 al vespre per a tothom qui va voler assistir-hi, ja que va ser una representació oberta a tota la comunitat educativa del centre i a Valls.

Aquesta obra és la versió catalana més coneguda de l’obra de Joseph Kesselring, de la qual Frank Capra (1944) va fer una adaptació cinematogràfica, que protagonitzà Cary Grant en la seva faceta més còmica. Va ser traduïda al castellà com a Arsénico por compasión. Concretament, però, els alumnes van escenificar l’adaptació que M. Claustre Pallarès havia fet a partir de la versió catalana de Guillem-Jordi Graells.

El fet que hagi estat una comèdia ha permès que tots els actors, músics i figurants coincideixin a assegurar que s’ho van passar molt bé, tant en la preparació de la peça teatral, dirigida per la M. Claustre Pallarès, com en l’acompanyament musical, dirigit pel professor Felip Brunet i amb la col·laboració del professor J. Miquel Simon, com en la caracterització i maquillatge dels personatges, que va anar a càrrec de la professora Rosa Batalla.

Aquí teniu l’opinió de les actrius i actors que han volgut expressar-la.


des de casa

arribar el gran dia, l’estrena de l’obra, els nervis a flor de pell. Tot va sortir bé. Els crits d’ànims que ens donava la Claustre, l’alegria que portàvem a sobre per l’èxit de l’obra... Aquests petits detalls fan que tots nosaltres, els alumnes que hem agafat aquesta optativa, tinguem ganes de continuar en aquest món. En el món del teatre.edurne gonzález

Al principi, tot semblava molt llu-nyà, que teníem molt de temps

i que amb la calma a poc a poc ho aniríem preparant tot, però a poc a poc el temps se’ns va anar tirant a sobre fins al punt d’haver de quedar quasi cada tarda, assajar sempre que podíem i estudiar dia sí, dia també. Els nervis ens anaven menjant dia a dia, a mesura que el temps passava, però, vam anar comprovant que tots junts podíem, que érem capaços de fer allò i molt més, si ens ho proposàvem. Així que després de mil assajos, va arribar el dia. No havíem tingut l’oportunitat de fer assaig general, per tant, vam anar directe a l’escenari, i tot va sortir

millor del que esperàvem. Després d’una nit sense dormir, mil hores d’es-tudi i d’assaig ho vam fer, una, dues i fins a tres vegades. El moment de satisfacció en acabar i veure com tot-hom et felicitava va ser la gran recom-pensa de tot aquell esforç i dedicació.aina iglesias

Aquest any de teatre ha estat força interessant, divertit, tot i que hem

tingut moments de tensió i nervis per l’obra. Quan vam acabar l’obra vam estar tots molt contents. Llavors quan vam arribar a l’institut tots el profes-sors ens felicitaven i ens donaven l’en-horabona. És aleshores que et quedes satisfeta perquè tot l’esforç que has fet ha valgut la pena. En fi, crec que tots estem molt contents i molt orgu-llosos del nostre treball i amb moltes ganes de seguir fent teatre.Maria rodríguez

Abans de fer una obra passes ner-vis, estrès i arribes a dubtar de la

teva capacitat per interpretar el perso-natge que t’han donat... però t’esfor-

ces i treballes perquè vols que surti bé. Després de fer l’obra, tots estàvem impressionats perquè ho havíem acon-seguit i tothom ens felicitava, estàvem orgullosos, satisfets, sabíem que tot l’esforç havia servit per alguna cosa. A través d’aquestes petites coses pots veure que si treballes i t’esforces, pots aconseguir tot el que et proposes.isaura MonTull

M’ha agradat molt aquest any fer teatre ja que l’any passat fèiem

petites intervencions i no vam acabar de gaudir al màxim, tot i que ens ho vam passar molt bé i això va fer que aquest any tornés a fer aquesta optati-va. Has de tenir clar que és un esforç molt gran i hauràs de donar el màxim de tu mateix, però després de tots els nervis, estrès, veure que estàs a prop de l’estrena i que encara fallen coses et fa fins i tot dubtar de tu mateix, però has de ser valent. Al final, després de veure que tot ha sortit bé i la gent et felicita, és una satisfacció molt gran. JudiT Palacio


des de casa

Aquest any la sensació que vaig tenir després de fer l’obra de tea-

tre va ser de les millors que he tingut mai. Perquè tant jo com tots els altres companys vam veure que totes les hores, tot l’esforç, tot el temps pre-parant-ho tot perquè sortís perfecte, van valdre la pena. Tot i que abans de sortir a l’escenari tot eren nervis i més nervis, al final tots vam donar tot el que podíem treure de nosaltres i la gent ho va veure i s’ho va passar molt bé. Fer aquest obra m’ha ensenyat que si t’esforces per alguna cosa, al final sortirà tot bé. En fi, que aquest any fent teatre m’ho he passat molt bé i ho tornaria a repetir.Júlia coldWell

L’assignació de papers de l’obra em feia estar una mica nerviosa,

després amb l’assaig de l’obra els nervis es començaren a perdre i a no trobar-se fins al punt d’estar davant dels espectadors/espectadores. Estic molt contenta del treball en equip que hem realitzat tots junts i de com va sortir tot al final. Considero que tots ho vam fer molt bé i cadascú va posar de la seva part i el seu esforç per tal d’assemblar-se al personatge real de l’obra Arsènic i puntes de coixí. Estic orgullosa dels companys, de la profes-sora i de mi mateixa. esTela Fernández

A’quest any l’obra ha estat molt més intensa. Vam començar força

aviat, els papers van arribar a nosal-tres amb temps suficient com per preparar una gran obra. Però era un desafiament molt gran, ja que aquest cop era molt més llarga i amb moltes més coses per preparar. D’un bon principi, ja em va agradar la idea que representéssim una comèdia, ja que tenia el pressentiment que ens ho passaríem molt bé i que en gaudiríem.

I no m’equivocava. Entre tots vam fer un gran treball, ple de nervis i presses ja que vèiem que el dia s’acostava i tot estava encara molt verd. Tot i així, treballant en equip i ajudant-nos vam aconseguir que aquells nervis abans de les tres actuacions desaparegues-sin, ja que sabíem que sortís com sortís, l’esforç i la diversió no ens els podria treure ningú.íTziar cloFenT

La meva primera experiència en el teatre va ser l’any passat, quan

vam sortir a fer una petita represen-tació d’una escena. Sincerament, en aquell moment no m’apassionava el teatre, però cada vegada em va anant agradant més. Aquest any, em repre-sentat l’obra de Arsènic i puntes de coixí, es veritat que no ens va fer por les dimensions del text, tot requereix el seu esforç i després la recompensa és més bona. Tot el grup en general ens sentim orgullosos de totes les tres representacions de l’obra, orgullosos del treball realitzat i d’hores perdudes perquè tot sortís perfecte.eVa Torrens


quadern de viatges

19 de juny del 2012. Barcelona. Per fi el dia que tant esperàvem havia arribat!

El creuer! Vam embarcar a l’MSC Splendida amb molts nervis, però sobretot amb moltes ganes i amb il·lusió.

Començaven vuit dies intensos i mil aventures que mai no oblidarem. Visitàrem Tunísia, Malta, Sicília, Roma i Gènova. Dia rere dia anàvem des-cobrint totes aquestes ciutats. Teníem temps, però, estones llarguíssimes per a perdre’ns pel vaixell i fer nous amics. Van ser uns bons matins turístics i unes esplèndides nits de festa, de riu-res i de ball. Tot plegat féu que la nostra estada al vaixell passés volant.

No cal dir que d’anècdotes per explicar tothom en va arreplegar moltes. Aquí en teniu un tastet:

Un amor extraviat per Roma. Dos companys nostres, sense mòbils, però amb les gorres verdes --que ens quedaven tan bé i que servien per a identificar-nos d’una manera ràpida—posa-des, van poder ser localitzats fàcilment. S’havien perdut, enamorats com estaven, pels carrers de Roma.Els sopars de gala. Les nits dels sopars de gala foren les nits de més nervis. Quaranta-un prín-ceps i princeses vam anar al sopar de gala. Hi havia uns cambrers d’allò més simpàtics. I cada nit, després de les fotos de rigor, cap a l’especta-cle i a seguir la festa! Altres s’estimaven més els sofàs de coberta i passar una bona estona xerrant amb els amics.L’última nit. Després de dies amb poques ganes de dormir, quedava un petit esforç final. Veuríem sortir el sol des del vaixell. L’espera va ser entre-tinguda. Passàrem l’estona cantant cançons i fent broma. Per fi, ben embolicats amb les flassades, perquè a coberta hi feia molt de vent, vam poder ser testimonis d’aquell preciós espectacle.Cara pintada! Això, sí! Després d’haver estat tota la nit desperts per veure sortir el sol, mentre ens anàvem acostant al port de Barcelona, més d’un es va adormir, cosa que alguns companys van aprofitar per a fer una obra d’art a la cara dels més despistats!

JudiT sans

naTàlia Medina

CReueR 2012


quadern de viatges

L’estada a l’estació d’esquí de La Molina, del dia 6 al dia 8 de febrer, va ser una

molt bona experiència. Tot i que el temps no ens va acompanyar gaire -va fer molt de vent i va nevar força- vam trobar molt bona neu i les pistes també en força bon estat. Les condicions mete-orològiques, tot i així, no van impedir que poguéssim esquiar durant totes les hores programa-des durant els tres dies d’estada a la neu. Un detall a destacar és que era el primer any que l’Ins-titut triava aquesta estació de la Cerdanya per realitzar-hi l’esquia-da, ja que els darrers anys s’acos-tumava a anar a l’estació del Port del Comte, al Solsonès. L’opinió general, en relació a aquest canvi d’estació d’esquí, va ser molt satisfactòria, ja que el nombre de pistes d’esquí de La Molina és força superior al del Port del Comte. A més d’esquiar també vam poder realitzar d’altres acti-vitats; algunes de les quals, com una sessió a la piscina climatitza-da de l’hotel, a la tarda, i d’altres, com passar una bona estona a la discoteca o jugar a bitlles, a la nit. Tant les instal·lacions com els serveis i el menjar de l’hotel estaven molt bé i els monitors d’esquí i de lleure van ser molt atents i molt simpàtics. Van ser uns dies de convivència en què vam gaudir de la neu i de l’esquí amb bona companyia; uns dies per no oblidar!

BerTa lasCueVas

1r a BaT

eSQuIada 2013


recerca

tReBallS de ReCeRCa delS alumNeS de BatXIlleRat Curs 2012-2013

RAMON ALEMANY L’economia en el món del futbol

El meu treball de recerca tracta els següents temes: les grans quanti-tats de diners que es mouen en el món del futbol; els equips que més diners tenen; els juga-dors que han mogut més diners; els fixatges més cars del mercat de la temporada 2012-2013; una comparativa entre l’Escola Valls Futbol respecte a equips més grans... S’hi adjunten dues entre-vistes: la primera, a Aleix Vidal, jugador de la UD Almeria, i l’altra a Francisco Martin, representant de futbolistes. Gràcies a aquest treball he pogut comprovar que les grans quantitats de diners que es mouen creen llocs de treball, generen il·lusió i que no només són fixatges i fixatges, no només és el que es veu per la televisió, sinó que darrera de cada fixat-ge hi ha un llarg procés. Com a conclusió he aconseguit veure la part més íntima del futbol: com una afició, amb els moments que estem passant per la crisi, va a l’estadi i anima el seu equip, i com hi ha molts jugadors que donen grans quantitats de diners a ONGs. I això també és futbol.

ÈDGAR BATETEstudi toponímic del Camp de Tarragona

En el meu treball de recerca he realitzat un estudi dels noms dels pobles del Camp de Tarragona, analitzant els topònims dels setan-ta-tres municipis que conformen les comarques de l’Alt Camp,

el Baix Camp i el Tarragonès. D’aquests topònims, n’he estudi-at la llengua de la qual provenen, el seu significat original, la seva forma originària, els canvis que han patit al llarg dels segles i el context històric de la seva pri-mera documentació. Inicialment, pensava que només trobaria topò-nims llatins i alguns d’àrabs, però la sorpresa va ser meva quan vaig descobrir que alguns dels pobles del nostre entorn tenen noms d’origen germànic, iber o celta. En un principi, també pensava que la toponímia era un àmbit on ja estava tot estudiat, però la rea-litat és que encara queda molta feina per fer i molts lingüistes i historiadors divergeixen sobre l’origen del nom d’alguns pobles, que de vegades també presen-ten solucions de caire popular. Personalment, he intentat investi-gar quina de les diverses hipòtesis plantejades pels experts pot ser la més encertada, tot relacionant el nom del poble amb el seu entorn físic i la seva història.

JUDIT BERNATCàmeres que parlen: la història de la fotografia basada en les botigues actuals de Valls

Quantes vegades ens hem deixat fotografiar i no hem pensat com el fotògraf ha arribat a aquesta professió? En el meu treball de recerca, he intentat agrupar tota la informació dels fotògrafs que actualment tenen una botiga a Valls. El treball consta de la seva vida, del passat fins a l’actualitat, i

com veuen el futur. Seguidament, també hi ha una entrevista per saber més curiositats sobre el fotògraf en concret. La manca d’informació a Internet ha dificul-tat el meu treball, ja que només es basa en entrevistes. El resultat no ha estat com esperava, perquè després d’insistir-hi molt dues entrevistes no em van poder ser concedides.

SOULMA BELGACHIEntre un llibre i una pel·lícula

Una de les grans aficions, actual-ment, és anar al cinema. Moltes pel·lícules que veiem són adap-tacions de llibres que han tingut grans èxits. Per tant, a l’hora de fer la pel·lícula ja es té una base de treball. El que volia saber fent aquest treball era si pel fet de tenir aquesta base de treball, s’havia de seguir alguna norma d’adapta-ció o algun protocol. Normalment, entre el llibre i la pel·lícula hi ha unes diferències i escenes elimi-nades. Un cop buscades, m’he proposat descobrir el seu per-què. Per entendre millor aquest treball he buscat una adaptació cinematogràfica per poder exem-plificar-lo: El perfum. Història d’un assassí.

LAURA BOFARULLEscola i educació

M’agrada molt el món de l’edu-cació, i vaig pensar que era una bona oportunitat per fer un treball orientat al tema. El meu objec-tiu va ser comprovar si actual-

44

recerca


ment a les escoles de l’Alt Camp conserven la metodologia d’al-gun pedagog del segle XX, com Maria Montessori, Paulo Freire o Célestin Freinet. Per poder esbri-nar la meva hipòtesi, ho vaig fer mitjançant una part teòrica i una part pràctica, on vaig poder assis-tir a diferents classes d’aquestes escoles i veure quins mètodes feien servir. La conclusió que en vaig treure va ser que en una escola privada no en conserven gairebé res i en una escola pública i rural conserven molts dels princi-pis dels pedagogs estudiats.

JORDI CALAVERAAgressivitat en el futbol base: anàlisi de 140 casos en el futbol base

El meu treball de recerca cons-ta de l’anàlisi de cent quaranta jugadors de futbol base, tant mas-culins com femenins, en edats de catorze a divuit anys -infantil, cadet i juvenil- en diferents cate-gories de la província —preferent, nacional, divisió d’honor, etc...—, i pretén analitzar i comparar el grau de violència de les categories del Club Gimnàstic de Tarragona, del Reus Deportiu i de l’Escola Valls Futbol, ja sigui per tema d’equip, de disciplina de l’entrenador o del club. La meva conclusió és que els jugadors de les categories cadet i infantil del Nàstic tenen menys conductes antiesportives que els del Reus; per contra, la categoria juvenil masculina de l’Escola Valls Futbol en presenta més, ja sigui per insultar l’àrbitre, maltractar el material d’entrena-ment, riure’s d’un company, etc. Respecte a la categoria juvenil del Gimnàstic de Tarragona, puc afir-mar —com a jugador del Nàstic que sóc— que és un club en què els entrenadors ensenyen als

seus jugadors, de ben petits, a respectar el rival, tant si guanyen com si perden. Així mateix, el club disposa d’unes normes internes per respectar els entrenadors i el material.

NATÀLIA CATALÀVida interna d’una empresa

Des de fa ja un temps, l’economia em crida l’atenció, per això vaig escollir un treball de recerca que hi estigués relacionat. Vaig pensar que seria un treball innovador, ja que és força concret i original. En base a tota la realització del treball, en analitzar una empre-sa durant tres anys en aspectes financers i econòmics he pogut arribar a unes conclusions que són força diferents a la hipòtesi que em vaig plantejar a l’inici. Ha sigut un treball entretingut, ja que es precisa la realització de molts càlculs i és necessari el conei-xement de conceptes i mètodes estudiats a l’assignatura d’econo-mia de l’empresa al llarg de tot el 2n curs de Batxillerat.

RUBÉN FORNERPrevenció de riscos laborals

El meu treball de recerca consis-teix en l’estudi dels riscos labo-rals i la consegüent prevenció en cada cas. El meu treball està basat en l’empresa IBERLAND Instal·lacions: vaig fer un estu-di d’aquesta empresa i en vaig analitzar el nivell de risc en cada cas. La conclusió del meu tre-ball de recerca és que l’empresa IBERLAND Instal·lacions ha inver-tit uns diners molt importants per tal que els seus treballadors no pateixin cap risc a l’empresa i puguin realitzar el seu treball de la manera més eficient i segura possibles.

DÚNIA GARCÍADissenyar sobre una base ja existent

Quan imagines o dibuixes esbos-sos de qualsevol disseny et pot semblar que estàs creant una cosa teva, única i original. Però realment això no és així: la història juga un paper essencial i recor-rent en tot moment. En aquest treball he volgut estu-diar què s’ha de fer per aconse-guir un disseny: en concret, els passos a seguir enfocats en el disseny de moda. Finalment, he intentat fer un treball de caire únic, aportar creativitat i crear el meu propi disseny: Flor. A simple vista pot semblar senzill, però en el moment en què t’hi fixes t’ado-nes dels detalls i de l’enorme món que s’amaga darrere d’un disseny, així com també el del seu propi nom.

GABRIELA ALEXANDRA GUZMÁNLa migració: immigració i emigració

En aquest treball de recerca he investigat sobre la història de l’emigració i la immigració a Espanya. He recopilat dades de les taxes d’immigrants i d’emi-grants i he agrupat informació de la llei d’estrangeria i treball social.Per altra banda, he fet una entre-vista al servei d’immigració per tal d’adquirir més coneixements sobre el tema.

MARINA INSALet’s dub it! The process of dubbing films from English to Catalan

Des de sempre m’han agradat les llengües i per això vaig pensar que seria una bona idea redactar

45

recerca


el meu treball en anglès sobre un tema amb el qual pogués trobar una connexió amb aquesta llen-gua estrangera. Aquesta connexió la vaig trobar en el doblatge de pel·lícules. Així doncs, el meu treball tenia un objectiu principal: doblar al català una petita seqüèn-cia d’una pel·lícula enregistrada en anglès. Per fer-ho primer vaig buscar informació sobre el món del doblatge, i després vaig posar tota aquesta informació en pràc-tica per poder aconseguir el meu objectiu inicial.

JULIÀ GÓMEZLa Guerra Civil Espanyola: la vida al front

El meu treball de recerca tracta sobre quines eren les sensacions i els problemes d’un combatent en qualsevol dels fronts de la Guerra Civil Espanyola. Per fer-lo he hagut de requerir de certs coneixements històrics que plas-mo al treball en una primera part de caire teòric. Per conèixer més a fons la vida del soldat, m’he ser-vit d’entrevistes i testimonis en primera persona, captant així una idea més humana i realista del que va ser, segurament, l’episodi més cruel i sagnant del nostre país en el passat segle.

ADRIÀ MARTÍNEZEvolució del llatí al català: comparació entre les llengües catalana i castellana

L’objectiu del meu treball de recer-ca és comparar lèxicament les llengües romàniques següents: el català, el castellà, el portuguès, el francès i l’italià. A partir d’un article de la Declaració Universal dels Drets Humans, podem veure que hi ha llengües que estan més inter-relacionades que d’altres. Per això,

he elaborat una llista de paraules on es compara el català amb les altres llengües. Al final del treball, he arribat a la conclusió que, des del punt de vista lèxic, el català és més proper al francès i a l’italià, i més llunyà al castellà i al portu-guès.

MARINA MUÑOZThe amish, more than a religion a lifestyle

El meu treball és titula The amish, more than a religion a lifestyle. Els amish són una comunitat este-sa per tot el món, especialment en diverses regions dels Estats Units, que tenen una forma de viure i de pensar molt diferent a la de la societat moderna. Aquestes comunitats viuen aïllades de la resta d’habitants i una de les seves característiques més des-tacades és el rebuig cap a tot tipus de tecnologia moderna. Fent aquest treball he tingut l’oportu-nitat de conèixer un estil de vida molt diferent i impactant, princi-palment gràcies a les entrevistes fetes a nois amish que havien abandonat la comunitat i a la visi-ta que vaig fer a una comunitat amish de Pennsilvània.

ELENA NOLLALa justícia de ben a prop: els jutjats de Valls

Tothom sap que quan té un pro-blema sempre pot recórrer a la justícia; però realment sabem com funciona? És per això que, per mitjà d’aquest treball, el que pretenc és acostar-me, de mane-ra senzilla i clara, al funciona-ment actual de la justícia, cen-trant-me sobretot en la seu del Poder Judicial de la nostra ciutat: els Jutjats de Valls. Així, podem endinsar-nos en aquest món a tra-

vés dels principals personatges: una jutgessa, una procuradora, un pèrit i un advocat.

VANESSA PREIXENSEl món dels invidents

El meu treball de recerca està centrat en la invidència infantil, ja que és un tema que m’agrada molt. El treball està format per dues parts: una de teòrica, en la qual explico totes les patologies visuals infantils, una breu història sobre els sistemes de lectura per a invidents al llarg de la història i, a grans trets, les funcions de l’Organització Nacional de Cecs d’Espanya. Per altra banda, la part pràctica consta de tres entrevis-tes (a una professional que trac-ta amb invidents, a una nena invident i a una nena vident de menor edat), que m’han ajudat a corroborar les meves hipòtesis, i la part “estrella”, que consistia a elaborar el meu propi conte infan-til en braille. Així doncs, he pogut gaudir de dues experiències molt agradables: tractar amb invidents i elaborar per primera vegada un conte per a cecs.

IGOR PRYVALTxernòbil, 26 anys després

Txernòbil, una paraula que ens sona a tots. Què pensem quan sentim Txernòbil? Accident nuclear, radi-oactivitat, malalties, càncers, URSS, problemes, impacte medi-ambiental...Però què és realment Txernòbil? Txernòbil és una petita ciutat situ-ada al Nord d’Ucraïna, un país en vies de desenvolupament marcat per les constants guerres que hi ha hagut a Europa, ja que antigament formava part de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, de la qual es va sepa-

46

recerca


rar l’any 1992, any de la seva dissolució.Per què aquesta paraula és tan famosa? L’any 1986, la central nuclear ubicada a Txernòbil va patir un accident al reactor núme-ro quatre, accident que ha tingut unes conseqüències brutals.Què analitzo en aquest treball? Per començar, estudio l’accident en si. A continuació, les reaccions immediates de la premsa local (Diari Pravda) i internacional (Diari La Vanguardia) Després parlo de vivències personals i, per acabar, com es troba Txernòbil en l’ac-tualitat.

NÚRIA PUJOLJo també puc ballar!

Els dos temes principals del meu treball de recerca són la disca-pacitat i la dansa. Per començar, vaig buscar quins podrien ser els objectius a complir al llarg del meu treball. Què podia fer per millorar la integració de les per-sones que pateixen discapacitat intel·lectual? Així va ser com vaig recórrer a la meva afició: la dansa. De mica en mica, vaig anar elabo-rant una coreografia, vaig buscar una música adequada i uns pas-sos ben senzills, però alhora vis-tosos, per als qui serien els meus alumnes. El resultat va ser molt satisfactori, l’experiència va ser molt gratificant i el millor de tot és que actualment encara treballo amb aquests alumnes.

MARTA QUERALTSummerhill, una experiència pedagògica alternativa

El meu projecte de recerca expli-ca la metodologia d’una escola diferent a les quals m’he vist immersa al llarg de la meva edu-cació. Gràcies a la recerca, a la

visita a l’escola i a les enques-tes realitzades a la població de Londres he pogut conèixer de primera mà tot allò rellevant vers l’escola que cultiva la felicitat en l’infant, ja que aquest és el lema de Summerhill: ser feliç. A més, he realitzat una compa-ració amb l’escola tradicional per tal d’extreure les diferències més destacables. També he fet una comparació amb una escola de caire liberal del meu voltant.En conclusió, a través d’aquest treball he pogut aprendre que Summerhill no és només una escola; sinó una forma de viure.

SANDRA TONDOL’origen i desenvolupament del sostenidor

El meu treball de recerca és una recopilació d’informació sobre l’origen i desenvolupament del sostenidor. Primer em vaig cen-trar en l’origen i l’evolució de la roba interior, tant d’home com de dona, i desprès en l’origen del sostenidor i la seva evolució al llarg del temps. També vaig tro-bar oportú fer enquestes a unes quantes dones per saber els seus coneixements sobre els sosteni-dors i si en feien un ús adequat.

PAOLA ZAMARRACatalunya Nord

La gent se sorprendria del present que és el català i Catalunya un cop creues la frontera amb França. Perquè encara que políticament no corresponguin a Catalunya, les comarques del Rosselló, el Vallespir, el Conflent, el Capcir i la meitat de la Cerdanya continuen sent la Catalunya Nord, amb totes les seves conseqüències, com la llengua i les tradicions. En el meu treball explico la història de

la Catalunya Nord, els antece-dents del Tractat dels Pirineus de 1659 —tractat que va provocar la separació entre Catalunya i la Catalunya Nord— les seves con-seqüències i l’actualitat del català a la Catalunya Nord, especialment a Perpinyà.

SORAYA GUILLÉNAnàlisi sobre la realitat actual al Marroc

El meu treball és un recull d’infor-mació del Marroc. En la part teò-rica del treball parlo de la cultura, la religió, la política i els costums, i en la part pràctica presento un seguit d’enquestes realitzades al Marroc i a Espanya amb l’objectiu de saber qui tenia més coneixe-ments sobre l’altra cultura.

ROGER BONETEstudi epidemiològic lesional en el futbol: comparació entre el futbol professional i el futbol amateur

El meu treball parla sobre les lesi-ons més freqüents que es produ-eixen en el món del futbol i està dividit en dues parts: la part teò-rica, on es presenten les lesions que més afecten els futbolistes, i la part pràctica, on a partir de la comparació entre les lesions del futbol professional i les lesions del futbol amateur obtenim quina lesió, tant a nivell general com específic, és la més freqüent.

MIREIA MONCOSÍMés enllà de les xemeneies. La petroquímica de Tarragona: contaminació i salut

Són molts els dies que passem pel costat de la petroquímica i no veiem només una immensa


recerca

i complexa estructura, sinó que enormes xemeneies treuen fum que s’escampa per tot el nostre territori. A mesura que et vas fent gran, et preguntes si tota aquesta contaminació afecta la salut de les persones i les plantes prope-res al complex petroquímic. Així doncs, en el meu treball intento resoldre aquesta inquietud i des-cobrir realment què s’amaga dar-rere d’aquestes altes i espesses columnes de fum.

IRIS VALVERDEParlem d’alcoholisme

Tothom sap què és l’alcoholis-me, però poques persones estan conscienciades dels seus efec-tes. L’alcohol és la droga més acceptada per la societat, els adolescents en consumeixen per diversió, sense pensar què pot passar-los. En el treball s’explica tot sobre l’alcoholisme, perquè tothom pugui conèixer realment què genera en el nostre organis-me.

ANNA FERRÉNo tots els diamants brillen

Una de les actuals preocupacions de la nostra societat és la pobresa i el subdesenvolupament de certs països. Tot i així, molt sovint ens limitem a opinar sobre aquells més pobres i rentar-nos les mans amb un mínim “acte solidari”. En aquest treball la meva intenció era donar veu als sense veu, és a dir, permetre opinar sobre la nostra societat a aquells que no en tenenl’oportunitat. Per aconseguir-ho, a partir d’una ONG vallenca, vam enviar un vídeo a l’Àfrica sobre les nostres vides per tal que pogues-sin fer un petit tast sobre el món europeu i així valorar els defec-tes i les virtuts de cada món.

Consegüentment, penso que aquest treball també serveix per analitzar i valorar nosaltres matei-xos si realment som un país “ric”, com ens pensem, o ens rodeja una misèria moral.

JORDI DAURAD’on venim? On anem? De què es compon la matèria?

El treball de recerca tracta d’estu-diar les teories físiques que ha fetl’home durant l’últim segle per respondre aquestes tres pregun-tes. Està enfocat especialment en l’anàlisi del model estàndard de física de partícules, la teoria que intenta englobar tot el conei-xement de la física de partícules actual. El treball intenta estudi-ar, sense un apartat matemàtic ampli, els avantatges i inconveni-ents d’aquest model.

JORDI VALLSRJP. La Ràdio Jove del Pla: passat, present i futur

Es tracta d’un treball de recerca al voltant de la ràdio municipal del Pla de Santa Maria. La meva motivació a l’hora de fer el treball va ser doble: en primer lloc, d’on venia la ràdio (història de la Ràdio Jove del Pla) i en segon lloc, cap a on volia anar (una nova etapa). Partint d’aquestes dues pregun-tes vaig anar investigant els orí-gens i vaig anar escrivint totes les peripècies legals i els entrebancs, així com també comentaris i anèc-dotes de les diferents persones. La segona part ens parla dels objectius de futur del Programa Entitats. Cal dir que els dos objec-tius proposats s’han assolit, tot i que sempre es pot anar ampliant amb comentaris i anècdotes dels qui un dia en van formar part, o encara hi som.

MARTA BADIAAbans del càncer: mites i realitats

El meu treball parla de totes aquestes coses que hem sentit a dir a la gent que “provoquen càncer” però sense saber-ne una explicació. En faig un recull i, una per una, parlo de com ens afecten realment des d’un punt de vista científic; és a dir, les desmenteixo o les verifico i en busco el perquè.

ADRIÀ SABATÉVull caminar bé: el genu valgum

Aquest treball de recerca estudia el genu valgum (genoll valg). És un trastorn en la posició normal del genoll i/o dels turmells. No obstant, en el treball es fa una introducció en anatomia, s’estudia el cos humà, els ossos, els mús-culs i les articulacions (prioritzant la del genoll). També s’estudi-en diferents malalties òssies que poden arribar a causar el genu val-gum com l’artrosi o l’osteoporosi. Aquest treball de recerca ha sigut molt llarg i molt dur. Tot i això ha valgut la pena treballar durant tant de temps, ja que m’ha enri-quit personalment i m’ha aportat molta informació que no hagués obtingut sense fer-lo.

ERIC CASTAÑÉSom déus? Noètica. La nostra influència en la matèria

És lògic pensar que, a causa de la multidisciplinarietat del món de les ciències, ens resulti impossi-ble conèixer-les totes. Tanmateix, he rescatat d’aquesta penombra la ciència noètica, una ciència que mescla la màgia esotèrica amb el rigor científic. Un autèntic viatge als racons més inhòspits de la


recerca

ment humana i del seu potenci-al. És possible condicionar l’es-devenir del món físic? La ment humana continua essent una gran desconeguda? Hi ha relació entre ciència i ànima humana? La nos-tra concepció actual de Déu està allunyada de la que se’ns volia transmetre? En aquest treball ana-litzo i considero tots els punts de vista de la recerca duta a terme fins ara.

NEUS VIÑASLes vaques boges. En vull saber més

A casa feia molt de temps que no menjàvem vedella; tant que ni recordava haver-ne menjat mai. De petita no entenia per què i després, quan els pares em van poder parlar de la malaltia de les vaques boges, potser tampoc. Aquest és un dels motius que em va portar a voler aprofundir en el coneixement d’aquesta malaltia.Aquest treball recull la informació científica necessària per entendre què va passar i les mesures de Salut Pública adoptades per resol-dre el problema i tornar la tranquil-litat als consumidors de carn de vedella. No pretén descobrir res, sinó que intenta respondre algunes preguntes: Què provoca aquesta malaltia? Com va apa-rèixer? Com va arribar a les per-sones? Què s’ha fet malament? Què sap la població? I sobretot, podem ja menjar carn de vedella amb tranquil·litat? Moriran més persones?

MARIA GILDiferents animals poden patir una mateixa malaltia? Malalties que afecten humans i èquids

En el meu treball de recerca he volgut veure si els cavalls i els

humans poden patir unes matei-xes malalties. Les malalties que he comparat són la febre del Nil occidental, la fotosensibilització, els paràsits intestinals i les cata-ractes. Després de buscar tota la informació possible, vaig veure que molts dels símptomes i trac-taments coincidien i que, per tant, en aquest sentit els humans no som tan diferents dels cavalls.

CARLA CARRERASPer què som com som?

La nostra manera de ser es troba escrita en els nostres gens o bé es va desenvolupant a mesura que ens fem grans? Amb aquest treball em proposo descobrir fins a quin punt la genètica pot arri-bar a influir en la nostra conduc-ta. Així, la recerca em permetrà determinar si en la personalitat i la intel·ligència humanes hi té un paper més important la informació que heretem o bé l’entorn en el qual ens desenvolupem.

LAURA FORÉSLa ment conscient i la ment inconscient

El meu treball de recerca tracta sobre la ment conscient i la ment inconscient d’un individu. Aquest treball l’he dividit en dues parts: una part teòrica i una de pràctica. En la part teòrica he enfocat el tema des de diferents punts de vista: filosòfic, psicològic i neu-rològic. En primer lloc, el punt de vista filosòfic m’ha servit per remarcar algunes de les teories més importants que s’han fet des del segle XVIII, per comparar-les amb les més actuals. En segon lloc, m’he centrat en els aspectes neurològics del cervell humà per relacionar les zones del cervell que es poden associar amb les

funcions de la consciència i les que es relacionen amb la inconsci-ència. Per últim, he aprofundit en cadascuna d’aquestes ments tal i com són definides actualment. Per altra banda, en el marc empí-ric m’he dedicat a realitzar una entrevista a una psicoterapeuta i també he dut a terme dues pro-ves que m’han servit per demos-trar el poder que tenen cadascuna d’aquestes ments.

AINA VALVERDEMare, per què no em puc controlar?

El meu treball de recerca tracta el tema del TDAH, el Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat. És un tema cada cop més popular, tant en l’àmbit científic com en l’àmbit familiar i escolar. El meu objectiu principal de cara al treball era desmen-tir que és un trastorn inventat per designar o justificar els nens moguts, distrets, desobedients…, i que les seves causes són reals i afecten tant el nen que ho pateix com els qui l’envolten.

EDUARD SÀNCHEZUns professionals ben curiosos

El meu treball de recerca se cen-tra en el tema de la teràpia assis-tida amb animals. El vaig dividir en dues parts, una de teòrica i una altra de més pràctica. A la primera part, volia comprovar si la teoria sobre els beneficis es complien en les sessions terapèutiques. I a la segona part, vaig realitzar una sèrie d’entrevistes per veure el punt de vista d’un professional.


recerca

JOSEP VADRÍElaboració de dues vinificacions

El meu treball tracta sobre l’ela-boració d’una vinificació amb raïm negre varietat marselan i una altra amb raïm blanc varietat chardon-nay. La primera part del treball consisteix a fer un seguiment del procés de verema. A la segona, el seguiment al laboratori, i, per altra banda, el camí que segueixen els dos tipus de vi des de l’arribada al celler fins que en surten per a la seva comercialització.

SERGI SACRISTANEls pneumàtics per a automoció

El meu treball consisteix en l’anà-lisi de les proves subjectives que es fan als pneumàtics a les dife-rents pistes del centre Idiada. El treball se centra en tres proves bàsiques: el handling, el wet han-dling i el ride.

SHEILA ALBERTÍL’esquizofrènia

L’esquizofrènia és un diagnòstic psiquiàtric en persones amb un grup de trastorns crònics greus caracteritzats per l’alteració en la percepció o l’expressió de la rea-litat. Amb aquest treball el meu objectiu era poder entendre millor i saber què passen els afectats d’esquizofrènia, ja que es troben molt aïllats socialment a causa de la poca informació que disposa la gent en general.

EVA MARTÍNEZL’agressivitat i la perversitat

El meu treball de recerca té dos objectius: comentar la reeduca-ció i la reinserció dels presos a la societat i aclarir la diferència entre agressivitat i perversitat. En

la recerca dels meus objectius he pogut aprendre que l’agressivitat és un sentiment natural fruit d’un obstacle que s’ha de vèncer, i la perversitat és una anomalia psico-lògica deguda a diversos factors. Per altra banda, també he pogut constatar que les presons d’arreu del món tenen condicions molt diferents per a la vida i reinserció dels interns.

ARNAU POCURULL Els combustibles i el biodièsel

El meu treball de recerca parla sobre les crisis energètiques més importants, sobre l’estudi dels combustibles i sobre el biodièsel, que és la part més important del treball. Vaig estudiar si el biodièsel podria ser un combustible alterna-tiu, com a substitut de la gasolina i el gasoil, que provenen del refi-nament del petroli.

CHRISTIAN CARNEROSHistòria i construcció d’un Supermarine Spitfire

El meu treball de recerca es titula Història i construcció d’un Supermarine Spitfire i amb ell pre-tenc demostrar la importància que va tenir aquest avió en la Segona Guerra Mundial que, a part de ser un dels millors aparells, ha esdevingut un símbol nacional. He volgut combinar la història juntament amb la construcció de l’avió a escala per plasmar i poder entendre millor el conjunt de tot el treball.

JORDI CEPERUELOEvolució de les Penyes Barcelonistes

El meu treball de recerca s’ha basat a comparar dues penyes

barcelonistes situades geogrà-ficament en llocs diferents, les quals són: la Penya Barcelonista de l’Alt Camp, a Valls, i la Gran Peña Barcelonista de Águilas, a Múrcia. Un dels aspectes que també he treballat ha estat la vin-culació de les dues penyes amb el FC Barcelona i, internament, el funcionament burocràtic, social i polític que duen a terme.

GENÍS SANTOSRutes en bicicleta pels castells del riu Gaià

El meu treball de recerca ha con-sistit a dissenyar una sèrie de rutes de BTT per poder visitar alguns dels castells més emble-màtics situats al llarg del recorre-gut del riu Gaià i, d’aquesta mane-ra, contribuir, d’una forma divertida i saludable, a la promoció dels cas-tells, del riu i de les seves terres.

ALAN VIVESAnàlisi d’un motor stirling

En aquest treball de recerca tro-bem que aprofundint en el món dels motors i la termodinàmica, hi ha el motor stirling, el qual mai ha estat un motor gaire cone-gut. Però, podria arribar a ser-ho en un futur? Al llarg d’aquest treball he realitzat una recerca sobre les característiques princi-pals d’aquest motor fins a poder establir una opinió fonamentada sobre el seu futur. Posteriorment he comprovat els resultats obtin-guts mitjançant el muntatge d’un motor stirling amb materials d’ús casolà.


recerca

CARLA OLLERLa integració social i laboral dels discapacitats

El meu treball de recerca és sobre la integració social i laboral de les persones amb discapacitat. El que pretenia amb aquest treball era comprovar si realment aquestes persones tenen una bona inte-gració, tant social com laboral, estudiar si la societat en general té clar el concepte de discapacitat i si realment es té un bon coneixe-ment d’aquest món.

CARLES SALASDisseny i construcció d’un go-Kart

En el meu treball, Disseny i cons-trucció d’un go-Kart, explico deta-lladament des de la recerca al disseny i el muntatge d’un vehicle que construiré.En aquest treball es mostren foto-grafies del muntatge, pas a pas, de com s’ha anat construint. En la part del PowerPoint ensenyaré un vídeo del seu funcionament.

MARTA MEDINALa meravella de les meravelles. Recorregut pel somni d’una faraó

El meu treball de recerca és una anàlisi arquitectònica i artística del temple de Deir-el-Bahari, de Hatshepsut, la primera dona fara-ona. S’intenta demostrar el motiu del canvi que va portar als egipcis a construir temples en lloc de piràmides, vist des del punt de vista del dibuix tècnic. A la vegada, s’endinsa en la biografia d’aquesta faraona i la del constructor del temple, ja que són essencials per poder entendre aquest canvi.

JOAN PRIM i JOEL CALAVERACreació d’un videojoc

Aquest treball tenia com a objec-tiu crear un videojoc utilitzant el motor de joc Unity 3D. En ser dos alumnes fent el mateix treball, vam dividir el projecte en dues parts, tècnica i gràfica, i cadas-cú es va dedicar a fer-ne una. L’objectiu de la part gràfica era elaborar els models, les textures i les animacions per al joc, i el de la part tècnica se centrava en l’elaboració del codi del joc, des de la intel·ligència artificial dels personatges fins al control de les animacions.

RAFEL RAFÍAnimació 3D

El meu treball de recerca s’ano-mena Animació 3D. Aquest treball tracta sobre l’animació en gràfics fets per ordinador, i explica què són les animacions, la seva histò-ria, els programaris especialitzats, els components d’una animació (models 3D, esquelets, assignaci-ons, càmera, il·luminació, efectes, línia de temps, fotogrames clau, etc.) i també com obtenir un bon àudio i un bon render de l’anima-ció final que s’hagi fet.

SERGI DOMENECHPlantes per curar plantes

El meu treball de recerca sorgeix de la necessitat de mètodes per a la cura de les plantes més eco-lògics que els convencionals i, a la vegada, respectuosos amb el medi ambient i amb nosaltres mateixos. Els extractes vegetals són preparacions de plantes que s’utilitzen per curar altres plantes. Són molt semblants als preparats vegetals que utilitzem les perso-

nes per curar-nos però utilitzats a les plantes de l’hort, jardí o inclús en fruiters. A més d’investigar la millor forma per elaborar-los, vaig poder experimentar directa-ment amb els extractes vegetals i obtenir unes conclusions. Podeu consultar el treball en aquesta web: https://sites.google.com/site/elsextractesvegetals/

ALEIX MARTÍNEZLes forces armades

El meu treball de recerca trac-ta sobre les forces armades. L’objectiu és analitzar-ne el funci-onament i quin grau de coneixe-ment de les seves funcions en té la societat. Finalment, a partir de diverses enquestes, he tractat d’analitzar quina és la valoració social de les forces armades en l’actualitat.

SARAY MURILLOLa influència de la imatge en publicitat

El meu treball de recerca tracta de la influència de la publicitat i pre-sento l’evolució de dues marques importants i les diferents estratè-gies per poder obtenir un anun-ci eficaç. Finalment vaig fer un anunci amb tots els coneixements que tenia a partir d’aquest treball i unes enquestes per veure quins anuncis són eficaços i quins no.


et recomanem...

JOCSGREPOLiSRecomano que us baixeu el joc d’estra-tègia Grepolis. El joc et presenta una peti-ta civilització per a la qual has de cons-truir edificis de pro-ducció o de guerra. Pots robar recursos d’altres civilitzacions per avançar en el joc i fer que la teva civilització creixi. No deixis passar més temps i juga-hi!

alin oPresCu - 4t a eso

____________________________________________________

MW3L’MW3 és un joc amb diferents tipus d’apartats tots d’estil shooter. Hi ha tirs a tort i a dret. L’opció “campanya” es juga amb diferents dificultats i amb una història bastant complexa. L’opció “operacions especials” és una mica avorrida. Però l’opció “on line” és molt divertida si saps jugar-hi.

roger guasCh - 3r B eso

___________________________________________________

FiFA 13El joc més popular de simula-cions de futbol, elaborat per la companyia Electronic Arts, va sortir a la venda a finals d’estiu amb força novetats respecte de la versió del joc de l’any passat. Es pot com-prar a les plataformes PC, PS3, PS2, PSP, PSVita, N3DS, Wi, WiiV i Xbox 360. Com cada any, la versió espanyola inclou els comentaristes Paco González i Manolo Loma, considerats els especialistes més rellevants. Aquesta versió inclou en el capítol de novetats les seleccions i les lligues de la República Txeca, Paraguai, Veneçuela, Bolívia, l’Índia i Aràbia saudita. Cal destacar les millores en el con-trol del primer toc, els impactes (que són més realistes), les faltes, els córners (que són més tàctics) i les decisions arbitrals.

Pau Tarrès - 4t d eso

PROgRameS deteleVISIóCRACKòViA

Us recomano un programa televisiu català, el Crakòvia, que s’emet setmanalment el dilluns a les 21:55 h. És un programa d’hu-mor en format de sketchs, que protagonitzen bàsicament els temes futbolístics i que majo-ritàriament parodien els equips del Barça, del Real Madrid i de l’Espanyol, entre altres.

hassan BelgaChi - CaM

QUARTS DE NOU

Quarts de nou és un programa televisiu, que s’emet cada diumenge a les 21:40 pel canal 3/24 (i cada dimecres a les 20:00 pel canal 33). El presenten Elisabet Carnicé i Raquel Sans, que és de Valls, És un programa molt recomanable per a totes aquelles persones que volen saber què passa en el món dels castells, tant pel que f a ales emocions com pel que f a ales gestes dels castellers. Veient-lo us adonareu que fer castells no vol dir tan sols fer torres humanes.

Jana oliVé - 4t d eso


et recomanem...

L’iMPOSSiBLE

L’impossible és una pel-lícula que explica la història d’una família catalana que va estat a Tailàndia l’any 2004, quan hi va haver el tsunami. El director, J. A. Bayona va descobrir la histò-ria d’aquesta família gràcies al programa de ràdio, Hoy por hoy, conduït per Gemma Nierga. Un dia, des del pro-grama, Gemma Nierga va preguntar als oients què feien la darrera vegada que van sentir Luz Casal. I una dona va trucar per dir que l’estava sentint mentre era en una piscina d’un hotel de Tailàndia, just abans que el tsunami atrapés tota la seva família, és a dir el seu marit i els seus tres fills. El direc-tor de la pel·lícula escoltava el programa i va demanar si podia parlar amb la dona que prèviament havia sortit en antena.

L’impossible tracta d’una família que va a passar el Nadal a Tailàndia. Un dia, mentre són a la piscina els sorprèn un tsunami. La força de l’aigua els separa. La mare i el fill gran van junts per una banda; i el pare i els dos fills petits per una altra banda. La mare i el fill gran

miren de buscar un refugi, però la mare ha quedat molt malferida. Uns habitants de l’illa aconsegueixen dur-la a un hospital. El pare envia els dos fills petits a un refu-gi per a supervivents, a la muntanya, per poder bus-car la seva dona i el seu fill gran. Durant la recerca compta amb l’ajuda d’un altre supervivent, que busca la seva dona i la seva filla. Arriben a un hospital i el pare mira de saber si hi ha la seva dona. El fill gran el veu i aconsegueix seguir-lo i trobar-lo. Els dos fills petits casualment han baixat d’un camió que els transportava. Feliçment es retroben tots.

anna VallVé - 4t C eso

UN BURKA POR AMOR

Us recomano que aneu a veure la pel·lícula Un burka por amor, basada en el llibre de Reyes Monforte. És una pel·lícula que narra la histò-ria d’una jove espanyola (Maria), que s’enamora d’un afganès (Rachid). Quan decideixen viatjar a l’Afga-nistan, Maria es troba amb unes dificultats que mai no s’havia imaginat: ha de parir, ha de posar-se obligatòria-

ment el burka, etc. Però, al final, gràcies a un jutge espanyol, podran tornar a Espanya.

Us la recomano perquè personalment m’ha ajudat molt a saber més coses sobre la situació de la gent que viu a l’Afganistan.

KaouTar el BouKhari - 4t C eso

A TRES METROS SOBRE EL CiELO

Jo recomano una pel·lícula que vaig veure fa poc: A tres metros sobre el cielo. És una pel·lícula en què surt acció, aventura, amor i desil-lusió. L’argument de la pel-lícula explica que una noia que es diu Bavi, la típica noia estudiosa, que no surt gairebé mai de festa, coneix un noi a qui diuen “H”, i se n’enamora. L’amiga de la Bavi comença a sortir amb l’amic de “H”. I la Bavi comença a fer bogeries per “H”. Per exemple, anaven a fer curses de motos il·legals i molt perilloses. Bavi es baralla amb la xicota de “H”. De fet, ella no ho sabia, que

tenia xicota. El dia que la Bavi complia anys, l’amic de “H” es va morir en una cursa de motos. Al final, Bavi i “H” es van distanciar perquè ell li va donar una bufetada.Ara han fet la segona part d’aquesta pel·lícula, Tengo ganas de ti, que m’agradaria veure.

saray Madolell - 4t d eso

LORDS OF DOGTOWN

Lords of dogtown tracta de tres joves skaters, els quals formen part d’un grup d’amics que patinen, que participen en competicions, que fan surf, etc. Aquests tres nois (que són els tres protagonistes) es fan famo-sos i acaben separant-se. Aquesta pel·lícula explica la seva història, com es fan famosos, què li passa, a cada noi, etc. Personalment m’ha agradat molt, encara que trobo que hi falla una mica l’argument. És basada, però, en fets reals. Explica com aquests tres nois aca-ben formant part de l’elit dels skaters.

MarCel esTeVe 4t C eso

Pel·lÍCuleS


et recomanem...

ReVISteSPELOPiCOPATA

En aquesta revista, Pelopicopata, hi podem trobar molta informació sobre animals. A mi m’agrada molt. Hi vaig trobar tot el que volia saber sobre els gats. I em vaig adonar que hi havia moltes coses que no sabia. M’imagino que em passaria el mateix si busqués informació sobre qualsevol altre animal.

anToni sánChez - 3r C eso

COSMOPOLiTAN

Recomano la revista Cosmopolitan, adreçada al món de les noies. Hi ha molts articles sobre moda de tardor, de primavera, d’estiu o d’hi-vern, segons la temporada. Parla de molts famosos i de la roba que porten. També s’hi exposen consells sobre les tendències de pentinats, de maquillatge, dels colors de cada temporada.

sandra ruiz - 3r C eso

SCARy MOViE

Traduïda al català, vol dir pel·lícula de por (que de por, res de res). El tema principal és la invasió d’ex-traterrestres i d’un nen fantasma. Una invasió que es reflecteix amb humor. Scary Movie és la paròdia de Screan (Crit), una pel·lícula de por, que personalment no em va agradar gaire (em va fer massa por). Hi surten personatges famo-sos, com ara Michael Jackson. Principalment la recomano perquè té moments que et fan riure, però també hi ha moments de tensió (de por). Crec que és una pel·lícula per veure en família i gaudir-ne.

José Casado - 3r C eso

TODOS LOS DíAS DE Mi ViDA

Todos los días de mi vida és una pel·lícula d’amor americana, que va ser estrenada l’any 2012. És basada en un fet real i això encara

la fa més interessant i impactant. Paige i Leo són una parella molt enamorada. A partir d’un accident de trànsit, li canvia completament la vida, a aquesta parella. El noi surt il·lès, però la noia pateix un traumatisme cranial que fa que tan sols recordi una part de la seva vida. Quan surt del coma, el seu marit és per a ella un desconegut, ja que no el recorda. La noia no entén com és que no es parla amb els seus pares, com és que ja no estudia dret... i es creu que encara està amb el seu antic xicot. Leo fa de tot per intentar que recuperi la memòria. Ho aconseguirà?

isaura MonTull - 3r C eso

FAST AND FURiOUS

Us recomano la pel·lícula Fast and furious (A tot gas) perquè és una pel·lícula molt entretinguda, una plel·lícula d’acció. Hi surten molts cotxes tonejats i hi intervé el meu actor preferit, Vin Disiel, que és un dels millors actors d’USA. La pel-lícula tracta d’un noi que és poli-cia. Vol atrapar un lladre que roba camions. S’hi ofereix voluntari i acaba fent-se amic del lladre. Just quan estan a punt d’atrapar-lo, el policia li dóna les claus del seu cotxe, un cotxe que havien muntat entre tots dos.

José a. VizCaíno - 3r a eso


et recomanem...

BlOgS, PÀgINeS WeB, XaRXeS SOCIalSVEUS MEDiA

Jo vull recomanar una platafor-ma de webs anomenada Veus Media que té com a objectiu canviar la manera de comu-nicar-se en català a la xarxa. Aquesta plataforma tira priorità-riament endavant dos projectes: Paella de Bits, el web de tecnolo-gia en català i El rombe, un lloc web que ofereix informació de videojocs en català. Veus Media està format per joves redactors (jo mateix en sóc un) que volem compartir la nostra passió pels temes que tractem i permetre que tothom s’hi expressi lliu-rement, en els dos portals que presento. Fa poc, precisament, Paella de Bits va rebre un impor-tant reconeixement. L’equip va ser guardonat a Reus amb el premi blogs que atorga ’STIC a nivell nacional. Aquest premi és el reconeixement tota la feina feta per aquest gran equip. Però el més important de tot, en aquests nostres projectes, són els lectors que freqüenten aquests portals. Us convido a fer-ho i espero que us agradin:

Paella de bits:

www.paelladebits.cat

El Rombe: www.elrombe.cat

genís CeBallos - 4t B eso

WE HEAR TiT

We hear tit és una pàgina web on la gent penja fotos molt ori-ginals i inspirades, les quals et poden donar idees per a fer les teves fotos. Si vols, pots pen-jar-hi fotos. Tan sols cal pitjar el botó en forma de cor. Hi deses el teu perfil i classifiques la foto que hi vols penjar, segons el tema. La recomano perquè és una de les meves pàgines pre-ferides. Cada minut que passa hi pots trobar penjades fotos noves.

Júlia Coldwell - 3r C ESO

ADOLESCENTS.CAT

Adolescents.cat és una pàgina web en català, on diàriament es publiquen notícies, vídeos, imatges, textos, tests... sobre temes d’actualitat que interes-sen als adolescents (famosos, curiositats, noves cançons...) Recomano aquesta pàgina web perquè és molt entretinguda i divertida. Ajuda a desconnectar de la rutina del dia a dia i alhora ens manté informats. Crec que és molt interessant, ja que així els joves ens acostumem a llegir articles i, a poc a poc, anem aga-

fant gust per les notícies i pels diferents tipus de fonts d’infor-mació actuals.

JudiT PalaCio - 3r C ESO

WWW.THEBLONDESALAD.COM

Us recomano aquest blog que és d’una noia que està molt al dia de la moda. Hi explica tot el que fa cada dia. Es fa les fotos vesti-da amb marques com Channel, NiKe... És una pàgina molt inte-ressant per a aquella gent a qui li agradi la moda. Aquesta noia que es diu Chiara Ferragni té diferents blogs i comptes on explica el que fa...

Maria rodríguez - 3r C ESO

TWiTTER

És una xarxa social amb la qual et pots comunicar amb qualse-vol persona del món. Hi ha límit de paraules perquè no et deixen escriure més de 160 caràcters. A mi personalment m’agrada molt, perquè he conegut grans persones a través d’aquesta xarxa. A més a més, també la majoria de famosos (ja siguin actors, cantants, models, etc.) en tenen i pots saber el que fan en qualsevol moment.

laia ValVerde - 3r B ESO


et recomanem...

gRuPS muSICalSAVENGED SEVENFOLD

Avenged Sevenfold és una banda nord-americana de heavy metal. Jo la recomano a tota la gent a qui agradi el rock o el heavy metal. És un grup que pot agradar fins i tot a gent a qui no conegui aquest estil de música.

aida Pino - 4t B eso

AMELiE

Us recomano que escolteu la música del grup Amelie. Són uns joves can-tants catalans. Fa cosa d’un any que s’han incorporat en el món de la músi-ca i, a parer meu, canten molt bé. Ja van treure el seu primer disc fa un quant de temps, Somiant desperts. L’octubre de l’any passat van estrenar el disc És el moment. Personalment és un grup que m’agrada molt com canta i em sento identificada amb les seves cançons.

gisela MurTró - 4t B eso

ELS AMiCS DE LES ARTS

Us recomano que escolteu el grup de música Els amics de les Arts. És un grup català que canta cançons relaci-onades amb la vida quotidiana. Quan has sentit unes quantes vegades les cançons d’aquest grup, t’identi-fiques plenament amb el missatge que transmeten. Tenen tres discos enregistrats. Cada un amb un tema diferent. De veritat, escolteu-lo!

núria gironès - 4t B eso

ONE DiRECTiON

El grup britànic One direction l’in-tegren cinc nois: Zayn Malik, Niall Horan, Harry Styles, Louis Yomilson i Liam Payne. Mai no s’havien pensat que arribarien a triomfar tant. Es van conèixer a The X Factor, un programa de la televisió britànica. El recomano perquè aquests nois són els meus ídols i perquè les seves cançons són molt originals.

Janira MayMó - 3r C eso

GOiNG QUANTUM

Recomano escoltar un grup musi-cal que no és gaire conegut, Going Quantum. Fan música electrònica, dubstep i altres tipus de música. La música que fan i els vídeos corres-ponents els podeu trobar penjats al canal youtube. Han fet algun concert, però no se sap qui són els djmusics, ni els cantants... Només se sap el nom del grup. La música que fan a vegades és tranquil·la i altres vega-des molt ràpida. Fan una mica de tot.

aBel sánChez - 3r B eso

LiNKiN PARK

El grup Linkin Park és una banda de rock americana fundada l’any 1996. Els membres del grup eren com-panys d’insttut. Linkin Park ha gua-nyat dos Grammy i va ser reconegut pels premis MTV en qualitat de sisè millor grup.

eduard VerneT - 3r a eso


et recomanem...

FeSteSSANT ANTONi A MORELLA

Si us ho voleu passar molt bé, aneu a la festa de Sant Antoni, a la san-tantonada de Morella. És una festa que se celebra a Morella mateix i en alguns poble de la vora de Morella. S’escau precisament l’endemà de Sant Antoni i comprèn tot un cap de setmana. Divendres al matí es construeix la monumental hamaca. Aquest és probablement l’acte més impressionant de les festes. La mateixa nit del divendres s’escenifica la vida de sant Antoni, una escenificació que culmina amb la crema de l’hamaca. Durant tot el cap de setmana hi ha programats moltíssim actes festius.

Miquel París - 4t d eso

INdRetS, eStadeS, VIatgeSGiSTAíN

Us recomano que visiteu Gistaín, un poble molt petit d’Aragó. És molt bonic. Hi vaig estar aquest estiu i m’ho vaig passar molt bé. Si us agrada la muntanya, hi heu d’anar. S’hi poden fer moltes rutes a peu i resseguir uns quants rius. Vaig allotjar-me en un petit hostal del poble mateix i cada dia feia una ruta diferent.

MeriTXell riBé - 4t a eso

MAS ARAGó (casa rural)

Mas Aragó és una casa rural, situa-da a les rodalies de Santes Creus. Actualment també hi ha instal·lada una hípica, on es duen a terme diverses activitats relacionades amb els cavalls. Una d’aquestes activitats és la teràpia amb cavalls destinada a nens disca-

pacitats. Aquesta teràpia els ajuda a integrar-se en la societat. A Mas Aragó s’hi pot anar a muntar a cavall o sim-plement a passar-hi el cap de setmana a la casa rural. Hi ha molta tranquil·litat i un paisatge esplèndid.

Maria FonTs - 4t B eso

SANT PERE DE TORELLó (casa de colònies)

A Sant Pere de Torelló, a la banda de Girona, hi ha una bonica casa de colònies: El Molí de la Riera. El poble de Sant Pere de Torelló és molt petitó, però, de fet, amb la casa de colònies i el seu entorn (camp de futbol, piscina, riu, camp de gespa...) n’hi ha ben bé prou per a passar uns quants dies d’allò més bé. A més a més hi ha la possibilitat d’organitzar excursions

pels voltants. La casa és força gran i hi cap molt gent. A més a més compta amb un bon servei de cuina.

èlia Fargas CloFenT - 4t B eso

NOVA yORK

Sóc del parer que tothom hauria d’anar algun cop a Nova York. És una ciutat espectacular. És una ciutat que mai no dorm. Considero que és la millor que he visitat. S’hi fan els millors musicals del món. Tenen els millors museus d’art del món. Tothom qui tingui inqui-etuds artístiques hi hauria d’anar.

eulàlia Balagueró - 4t B eso

TARRAGONA

Tarragona és una ciutat de 100.000 habitants. Hi ha moltes restes arqueo-lògiques de l’època dels romans, com la muralla, el fòrum... També hi podem visitar la catedral i un dels ports més importants de l’estat espanyol. I el polígon industrial, on es fabriquen boles de plàstic amb el petroli que arriba del port.

gaBriel Moore - 4t C eso


et recomanem...

llIBReS

El club de los corazones solitariosElizabet Eulbers

No sóc gran lectora, però no fa gaire que vaig llegir El club de los corazones solitarios, una història d’amor que em va agradar molt. Animeu-vos i llegiu-lo!

reBeCa JiMénez 3r C ESO

Les cròniques de la torreLaura Gallego

Es tracta d’un conjunt de quatre llibres, escrit per Laura Gallego. Són llibres de fantasia. Tracten de la vida d’una nena que té poders i que va a una torre a estudiar màgia. M’ha agradat molt perquè tinc interès pels llibres de fantasia i perquè enganxa molt. Em vaig llegir els quatre llibres en una setmana.

Marina Benaiges 3r B ESO

No obris els ullsJohn Verdon

No obris els ulls és un llibre escrit per John Verdon, en què Dave Gurney, un ex-detectiu de policia de la gran ciutat de Nova York es troba davant d’un assassinat, segurament el més complicat de la seva carrera. No l’he acabat de llegir, però el trobo molt interes-sant, ja que m’agraden els llibres de detectius i policies. El recomano perquè és un llibre que t’enganxa. És curiós i inquietant.

anToni garCía 3r A ESO

Perdona si et dic amorFederico Moccia

Em sembla que un dels millors llibres que he lle-git mai és Perdona si et dic amor, de Federico Moccia. Trobo que és una novel·la que pot llegir qualsevol persona de qualsevol edat, ado-lescent o adulta. Parla sobre l’amor i els petits conflictes amb què et pots anar trobant a la vida. Parla d’aspec-tes bons i d’aspec-tes dolents. Federico Moccia, a més a més, és autor d’una sèrie de llibres tan interessants o més interessants que aquest. Us recomano que us animeu a llegir aquest autor.

iTziar CloFenT

3r C ESO

Els jocs de la famSuzane Colins

Els jocs de la fam, de Suzane Collins és un llibre que ens convida a endinsar-nos en un país anomenat Panem, on les injustícies i la pobre-sa són el pa de cada dia. Els protagonistes són una parella de setze anys que viuen al mateix districte i que es veuen obligats a jugar als jocs de la fam, uns jocs que s’organitzen cada any. Un noi i una noia d’entre 12 i 18 anys de cada un dels districtes de Panem estan obligats a partici-par en aquests jocs. Els toca de participar-hi per sorteig. Els jocs con-sisteixen a sobreviure en un entorn descone-gut (bosc, desert...). Tan sols hi ha un guanya-dor entre els 24 que hi participen. L’objectiu és sortir amb vida d’aquell malson. Si el llegiu i us agrada, us recoma-no que llegiu els dos altres que continuen la història.

aina MesTre - 4t B ESO

Los hombres que no amaban a las mujeresStieg Larsson

Us vull recomanar un lli-bre, Los hombres que no amaban a las muje-res, de Stieg Larsson. Explica que actualment encara hi ha homes que tan sols volen les dones perquè els facin les tas-ques domèstiques i per a relacionar-s’hi sexu-alment. L’èxit d’aquest llibre motivà que l’autor n’escrivís una sego-na part, La chica que soñaba con una cerilla y un bidón de gasoli-na; i encara una terce-ra part, La reina en el palacio de las corrien-tes de aire. Aquesta trilogia és presentada amb el títol Millenium. Se n’han fet les pel-lícules corresponents. Jo m’he llegit els llibres i he vist les pel·lícules aquet estiu.

Vanessa Corral 4t C ESO


BLEACH

Us recomano una sèrie de televisió, que actualment no emeten, però que podeu tro-bar per inter-net. Es tracta d’un anime, Bleach. La sèrie expli-ca l’aventura d’Ichigo Kurosaki, un adolescent que té la facultat d’interactuar amb els esperits. Un dia a la nit Ichigpo es troba amb una shimi-gomi (un déu de la mort). Els shimigomis tenen forma humana i es dediquen a acabar amb els hollow (esperit maligne). La shimigomis anome-nada Rukia Kuchiki, que estava malferida, intenta traspassar una part dels seus poders a Ichigo, ja que ell té la facultat de veure morts, shimiganis i hollow, però en lloc de traspassar només una part li dóna quasi tot. Així es converteix en un shimigami realment poderós. A partí d’aquí, Ichigo acull Rukia a casa seva i es dediquen a acabar els hollow que destorben l’equilibri entre la societat d’animes (el món dels esperits) i el món real. La recomano expressament perquè ha estat el millor anime que he vist mai. No us penedireu de verure’l.

oriol VillanueCa - 3r C ESO

SÈRIeS

eSPORtS

et recomanem...

BiCiCLETES

Us recomano que compreu unes bicicletes de la marca B’Twin. Les trobareu en els establiments Decatlhon. Són unes bicicletes molt bones perquè tenen vuit mar-xes i van molt ben equipades. Porten el timbre al davant i els llums al darrere. Són molt lleugeres i valen 85 euros. Val la pena comprar-les, ja que poden durar set anys més o menys.

ChrisTian gonzález 4t A ESO

BOLA DE DRAC

Jo recomano la sèrie Bola de drac. És una sèrie japonesa feta per AKiva Tonyama. Ha tingut diverses temporades. Durant la pri-mera temporada es titulava Bola de drac; durant la segona, Bola de drac Z; i durant la tercera, Bola de drac GT. Tracta de les aventures que viu un noi, en Gaku, que amb la seva amiga Bulma proven de trobar les boles de drac, unes esferes màgiques que els donen poder per a demanar un

desig si les ajunten totes. Aquesta sèrie l’emeten a les 9.00 pel canal super 3/33. Us recomano que us la mireu.

guilleM guinoVarT - 4t B ESO

ONE PiECE

La sèrie que m’agrada més és One Piece. És una sèrie de dibui-xos animats japonesa creada per Eüchino Oda. Va d’un noi anome-nat Monkey D. Ruffy, que es vol convertir en el rei dels pirates. Mira d’entrar en contacte amb la tripulació amb la intenció de con-vertir-se en el rei dels pirates. Us recomano de veure aquesta sèrie perquè a mi em va agradar molt el primer cop que la vaig veure.

gerard Pons - 3r C ESO

LA CAçA

La caça es considera una pràctica esportiva. Consisteix a perseguir i a obtenir l’animal viu o mort. N’hi ha de dos tipus: la caça menor i la caça major. I unes quantes moda-litats a l’hora de practicar-la: caça en mà, caça a l’andalusa, caça a la batuda... Recomano aquesta pràctica esportiva ja que és molt entretinguda. Enganxa de seguida. És salu-dable perquè forçosament has de caminar per la munta-nya. I bonica, perquè et permet observar i viure la natura.

àleX arias - 4t B ESO

.Editorial 3

.rEportatgE 4 Jaume Huguet: una vida, un record

.EntrEvistEs 9 Arcadi Oliveres Cristina Murillo Francesc Torralba .diàlEg 16 Un somni extraordinari Quina música t’agrada?

.opinió 22 Cases ecològiques L’exagerat augment de les taxes universitàries Fanatismes religiosos Manifestacions independentistes Com es pot viure sense feina? Festes majors: participació i implicació

.dEs dE casa 35 Experiència Coca-Cola Olimpíades d’FP Teatre

.QUadErn dE viatgEs 41 Creuer 2012 Esquiada 2013

.rEcErca 43

.Et rEcomanEm ... 51 Jocs Programes de televisió Pel·lícules Revistes Blogs, pàgines webs, xarxes socials Grups musicals Indrets, estades, viatges Festes Llibres Sèries Esports

Antoni M. MarsalJesús MorenoClaustre PallarèsM. Neus SalvatAnna SansJosep M. SoléNúria Ventura

EQUIP DE REDACCIÓ

DISSSENY I MAQUETACIÓNou Silva Equips, SL www.silvaeditorial.com

IMPRIMEIX: ANFIGRAF

D.L. T-343-2005

EDITA

Institut Jaume Huguet·Antiga Escola del TreballC. Creu de Cames s/n · 43800 VallsTel. 977 600 938 Fax. 977 612 565correu electrònic: [email protected]: www.institutjaumehuguet.catAMiPA 977 603 560ANESPRO 977 600 938

índex

FOTOS PORTADA

Fotos guanyadores del VI Concurs de Fotografia mediambiental de l’Institut: Categoria 1 - Judit PalaciosCategoria 2 - Bàrbara Navarro Categoria 3 - Mercè Bessó

PERE QUERALT FARGAS

(Valls, 1927–2008)

Pel desembre del 2012 i fins al mes de febrer del 2013, el Museu de Valls, l’Institut d’Estudis Vallencs, la parròquia de Sant Joan Baptista, l’entitat Sal Grossa i l’Associació de Veïns del barri dels Pisos Clols dedica-ren un homenatge a l’artista Pere Queralt i Fargas —en escaure’s el cinquantenari de la realització, per part seva, del mural de la capella dels Dolors de l’arxiprestal de Sant Joan— amb diverses exposicions, actes de presentació i l’edició d’un estudi sobre la seva trajectòria pictòrica. Ens en fem ressò per tres motius essencialment. Primer, perquè diversos alumnes del nostre institut visitaren l’exposició Pere Queralt i la seva terra. Segon, perquè Pere Queralt començà preci-sament la seva formació artística i la seva participació en el món cultural vallenc en el que el nostre centre fou un temps, l’Escola del Treball. I, tercer, perquè la contraportada de

la nostra revista té com a objectiu reflectir breument la personalitat de diversos vallencs.

En l’obra de Pere Queralt destaca moltís-sim la personal reinterpretació del paisatge dels voltants de Valls, entre moltes altres particularitats, no cal dir. Ens hem fixat ara concretament en aquesta, situant-nos ja gai-rebé en la darrera etapa de la seva àmplia trajectòria artística. I manllevem, en aquest sentit, les paraules del crític d’art Antoni Salcedo per a exposar-ho, paraules que hem extret de l’edició presentada amb motiu de l’exposició-homenatge a què ens hem referit: “... A partir ... de l’any 1998, Pere Queralt va intercalant en la seva producció obres en les quals combina l’abstracció i la figuració, però sempre amb un predomini de la figuració. Sempre es va mantenir fidel al seu llenguatge i a la seva particular reinter-pretació del paisatge dels voltants de Valls. Obres molt elaborades, on la imaginació i la realitat es donen la mà, i amb un pes molt gran del domini compositiu, generalment amb una estructura geomètrica de fons. A través d’un joc de línies i de plans de colors anava dissenyant les seves composicions, en les quals sempre eren presents els dos princi-pals referents de les seves creacions, el seu territori i les lliçons de Cézanne.

Els arbres blaus, liles, vermells en diferents tonalitats i formes, amb les seves originals fulles, cercles i espirals de color que se superposen dotant-los de ritme i moviment ... paisatges en els quals els marges tenen una presència especial ... Paisatges sempre alegres en els quals el color porta la seva càrrega lumínica, inundant de llum tant el primer pla com l’últim. Paisatges en els quals el pintor combina la seva creativitat amb l’ordre que l’home/dona del camp han anat donant al territori a través del temps...“

© Fotografia: Pere Queralt Sanromà

pere queralt fargasies-jaumehuguet-valls.xtec.cat/web/images/noticies/... · pel desembre del 2012...

Documents