DIJOUS · 8 d’agost del 2019. Any XLIV. Núm. 15083 - AVUI / Any XLI. Núm. 13953 - EL PUNT

1,20€

ELS NOSTRES AJUNTAMENTSOlesa de Montserrat

Miquel Riera

“Amb el Bloc, les coseses fan d’una altra manera”

LES SÈRIES. Diu el mort al degollat: Qui t’ha fet eixe forat? / Els elefants, a l’hora de morir, es dirigeixen als cementiris d’elefants P6,7

“Sigui com sigui, les incertesesacumulades i estirades en eltemps no ajuden a ningú”

El meu país Vicent Sanchis

P11

3539

26-1

1430

82w

Farmàcia iOrtopèdia a mida

(plantilles, mitges...)

M.P. Roca i AlberoORTOPÈDIA - HOMEOPATIA - DIETÈTICA - DERMOFARMÀCIA

FÓRMULES MAGISTRALS - ANÀLISIS DE SANG

C/ Nou, 1 / La Riera, 78 - 08301 MATARÓ - Tel. 93 790 19 57

1301

88-1

2092

64Q

MENYSPREU · El president enfuncions menysprea els partitsindependentistes i ni els pensaescoltar de cara a la investidura

Sánchez manté el vetDIVORCI · Després de ser rebutpel rei diu que la desconfiança ambIglesias és recíproca i insisteix areclamar l’abstenció del PP i Cs

P8,9

Junts perEspanya

L’alcalde d’El Paso, Dee Margo, i la seva esposa deixen un ram al memorial per les víctimes de l’atemptat ■ L.W. SMITH / EFE

EUROPA - MÓN P26,27

L’alcalde li demana que abandoni el llenguatge xenòfob

El Paso recrimina Trump

NACIONAL P14

Nascut elprimer linxen captivitaten un segleEl felí es troba al centrede recuperacióMónNatura Pirineus

NACIONAL P15

La contaminaciócausa un terç del’asma infantilAlmenys un 11% de casos nous es podrienprevenir si s’apliquessin les recomanacionsde l’Organització Mundial de la Salut

2 | EL PUNT AVUIDIJOUS, 8 D’AGOST DEL 2019

a pocs dies, elButlletí Oficial de

l’Estat publicava unaordre en què es reco-neixia “el título de Du-que de Franco, con

Grandeza de España, a favor de doñaMaría del Carmen Martínez-BordiúFranco”. El document apareix signatpel rei Felip VI i la ministra de Justíciaen funcions, Dolores Delgado. Franca-ment (i no es tracta d’un joc de parau-les), es pot arribar a entendre que elmonarca actual expressi l’agraïment aqui va aconseguir que gaudeixi delsseus privilegis. Com és prou sabut, eltítol el va crear el seu pare el 26 de no-vembre de 1976, pocs dies després del’enterrament de Franco, per tal de re-conèixer “las excepcionales circuns-tancias y merecimientos que en ellaconcurren”. Els “mereixements” es re-muntaven al 22 de juliol de 1969, quanel dictador va nomenar Joan Carlescom al seu successor, saltant-se l’or-dre successori i imposant, de passada,el sistema polític que encara avui te-nim. No resulta gens estrany, doncs,

que el fill d’aquest, l’actual rei, signiamb entusiasme el traspàs de la dis-tinció. Allò que ja sembla menys nor-mal és que una ministra “socialista”,que per més inri es troba en funcions,doni el vistiplau a la distinció. De fet,han passat 44 anys des de la mort deldictador i hem vist governs de tots co-lors, centristes, socialistes i populars;però cap d’ells ha suprimit un títol ver-gonyós, ni tampoc ha demostrat la mí-nima intenció de fer-ho del marquesatde Queipo de Llano, responsable de lamort de 14.000 persones a Sevilla o elducat de Mola, en honor a un altre delscaps del cop d’estat del 1936. Per nocitar la vergonya de la Fundació Fran-cisco Franco o del Valle de los Caídos.L’altre dia, quan es va donar a conèixerla notícia, el president de l’Associacióper a la Recuperació de la MemòriaHistòrica, Emilio Silva, va dir que “nin-gú entendria que es donés un reconei-xement nobiliari a un terrorista, peròaquí es reconeixen els mèrits d’unapersona que va assassinar milers decivils durant 40 anys”. Francament la-mentable.

F

Keep calmPere Bosch i Cuenca

Francamentlamentable

Ningú entendria que esdonés una distinció nobiliàriaa un terrorista, però aEspanya es reconeixen elsmèrits d’un dictador

urant més de 150 pàgines d’Eldoctor Givago, pràcticamentno he sabut res de Lara Fiódo-

rovna Guichard. Només alguna refe-rència indirecta, com ara en relacióamb el fet que pugui ser l’esposa del lí-der i exterminador revolucionariStrélnikov perquè s’hi hauria “reen-carnat” el desaparegut Paixa Antipov.I potser algun pensament de Givago,que se’n va enamorar coincidint-hi enun hospital militar durant la guerraamb els alemanys. L’he trobada a fal-tar perquè Pasternak fa que te l’esti-mis, que sentis la seva noblesa, a ban-da que ella sempre se senti culpableper haver-se deixat seduir i atrapar pelpoderós Komarovski, que, per cert,sembla haver desaparegut de la novel-la, tot i que temo que hi tornarà. Elcas és que, abans que doni compte dela retrobada de Givago i Lara a Iuria-tin, a prop de la casa de Varikino on eldoctor viu amb la seva família en ple-na guerra civil, vull deixar constànciad’un detall del film de David Lean queem sembla humiliant pel que fa a l’he-roïna de l’obra de Pasternak. Té llocdesprés que, en una festa de Nadal,

D

Lara dispari contra Komarovski i no-més li fereixi un braç. Givago el gua-reix (a la novel·la ho comença a fer,però ha de marxar perquè el reclamende casa, on ha mort la seva mare adop-tiva, Ana Ivanóvna) i aleshores Koma-rovski, adonant-se de l’atracció que elmetge sent per la noia, li diu que la hicedeix, que, si la vol, és seva, com siLara només existís com a objecte dedesig, de possessió o de mercadeigmasculins. Pasternak no li fa això. Noli faria mai perquè la concep com una

dona subjecte de desig que decideixsobre la seva vida.

Pressentint-la en somnis, Givago,doncs, veu Lara a la biblioteca de Iu-riatin, però no li diu res i, quan ellamarxa, llegeix la seva adreça als vo-lums que ha tornat. Un dia fred i ven-tós de començaments del mes demarç, decideix visitar-la a casa seva.Just abans, però, d’arribar-hi, veu comLara, a punt d’entrar-hi, s’atura a cau-sa d’una ratxa de vent que li lleva elmocador del cap. Aleshores, Iuri An-dréievitx empaita el mocador i, acos-tant-s’hi, l’hi dona a Lara, que es que-da astorada. A la casa, conversen sin-cerament, ella li confirma que Strélni-kov és Paixa, i parlen de la revolució, ala qual ella diu que s’hi sent més aprop, més familiaritzada, malgrat quetambé és capaç d’afirmar una cosa quefa pensar: “Sota tots els governs hetingut bones relacions i protectors i, ala vegada, amb cada sistema he soferti he perdut alguna cosa. Només en elsllibres mediocres els homes estan divi-dits en dos camps i no entren mai enrelació. Però, en la realitat, tot es pre-senta més entrelligat.”

“David Lean veuLara com a objectede desig i mercadeig;Pasternak, com unadona que decideixsobre la seva vida

Imma Merino

Givago empaita un mocador

Ombres d’estiu

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIJOUS, 8 D’AGOST DEL 2019

El líder del PSOE i candidat apresident del govern espa-

nyol, Pedro Sánchez, va sortir de lareunió d’ahir a Palma amb el rei Fe-lip confortablement enrocat en lapartida plantejada després de lesúltimes eleccions generals, és a dir,culpant Podem de la investidura fa-llida, prioritzant un govern delPSOE, demanant ajuda a la dreta iexplicitant una vegada més que elseu únic cordó sanitari és per alspartits independentistes catalans.L’objectiu és treure’ls de l’equació iignorar-los, per molt que hagin do-nat signes de flexibilitat política, jasigui en el debat d’investidura(ERC) o en el pacte a la Diputacióde Barcelona (JxCat).

Pedro Sánchez deixa clar ambaquesta actitud el seu menyspreuper l’opinió dels catalans, que en lesúltimes eleccions al Congrés espa-nyol van donar la victòria i més es-cons que mai als partits republi-cans. Ho ha fet també fa pocs diesamb el rebuig a l’oferta de diàlegllançada per Jordi Cuixart en quali-tat de president Òmnium, en elmarc de les reunions del líder socia-lista amb les entitats de la societatcivil. En aquest sentit, les seves li-mitacions per al diàleg que afirmadefensar cada cop que en té l’opor-tunitat són diàfanes.

El govern català, per boca de laseva portaveu, considera que Sán-chez està massa condicionat pelspartits de dretes i el càlcul electoral.Condicionat o no, Pedro Sánchezha demostrat fins ara una nul·la vo-luntat d’afrontar el problema defons que suposa que la meitat delscatalans vulguin la independència iel conflicte de sobirania plantejatper tres quartes parts d’aquestasocietat, que vol decidir democràti-cament a través d’un referèndum laseva relació amb l’Estat espanyol.La seva proposta d’afrontar políti-cament el conflicte amb la societatcatalana, ara com ara, és història.

El buclede Sánchez

EDITORIAL

Les cares de la notícia

Un estudi científic liderat per l’Institut de Salut Globalde Barcelona (ISGlobal) fet a divuit països ha deter-minat que el 33% dels casos nous d’asma infantil aEuropa són atribuïbles a la contaminació atmosfèri-ca, i suggereix a l’OMS que endureixi les recomana-cions sobre NO2 perquè no són prou eficients.

NÚMERO 2 DEL PARTIT LABORISTA BRITÀNIC

Contaminació i asma

El número dos del Partit Laborista britànic i dipu-tat a Westminster ha decidit posar les seves con-viccions demòcrates i progressistes davant de lesconsignes del partit i anunciar que, en cas de go-vernar, el laborisme no bloquejaria un segon refe-rèndum d’independència a Escòcia.

-+=

-+=

No a la visita de TrumpDee Margo

Principis vs. dictatsJohn McDonnell

-+=

Antoni Plasencia

Tant l’alcalde d’El Paso com l’alcaldessa de Day-ton, Nan Whaley, han verbalitzat la seva incomodi-tat amb la demagògica visita de Donald Trump ales seves ciutats, responsabilitzant el seu discursxenòfob de la massacre de la setmana passada ala ciutat fronterera amb Mèxic.

ALCALDE D’EL PASO

DIRECTOR GENERAL D’ISGLOBAL

n els darrers dies hem assistit aunes quantes picabaralles entrepolítics, entre polítics i entitats

socials o entre polítics i periodistesque, al meu entendre, venen donades,en gran part, per la discussió, soterra-da, de quin ha de ser el paper dels pre-sos i els exiliats en el futur del movi-ment independentista, entès com unmoviment que perdurarà en el temps ien l’objectiu però que ha de planificarmolt bé cap a on va i, sobretot, no pottenir pressa a assolir un objectiu tancomplicat com és la independència delRegne d’Espanya. Ah, i no obvio quetambé hi ha una batalla pel lideratgepolític dins d’aquest bloc i que a unapart dels que participen en aquestalluita partidista tant els fa el resultatfinal. Però només a una part, i m’atre-viria a dir que minoritària.

Torno, doncs, al que, al meu parer,ha de ser una de les discussions defons en el rearmament del moviment

E “Els represaliatshan de sersubstituïts perpolítics amb lesmans lliures

després de la sentència, ja que abansés ja impossible en partir d’un pecatoriginal, no haver arribat a un acordestratègic de mínims: el paper delspresos i exiliats. Un país no es pot diri-gir ni des d’una presó ni des de milersde quilòmetres de distància. La histò-ria de Catalunya, malauradament, jaen té exemples. I tots sabem, i estariabé tenir-ho present, com van acabar. Im’atreviria a dir que un partit tampoces pot controlar des d’una presó o des

de l’exili, tot i que, en aquest cas, éscosa dels seus afiliats decidir fins onsegueixen la veta.

D’exemples n’hi ha molts. Però elPSUC de la lluita antifranquista en se-ria un. I qualsevol moviment d’allibe-rament nacional europeu. Que ho pre-guntin a irlandesos o bascos i no val adir que són moviments diferents per-què aquí no hi ha violència. Cert, peròel nivell de repressió és igual, o supe-rior en alguns casos. En aquests trescasos, els dirigents polítics marcatsper la repressió, ja sigui amb la presó ol’exili, passaven a un altre estadi i erensubstituïts per persones amb les manslliures per prendre decisions. En cascontrari, seguirem donant voltes encercle i les idees es podriran. I això novol dir, com passa també en aquestsmoviments, que els represaliats, i elsseus familiars, no hagin de ser prote-gits i siguin claus en el procés. I tant,però cadascú en el seu estadi.

El paper de presos i exiliatsJoan Rueda / jrueda@elpuntavui.cat

A la tres

De reüllAnna Balcells

Agost

empre que he pogut triar, he preferit evitar l’agostper fer vacances. Mantenir la rutina habitual en lloc

de suportar els inconvenients propis del mes: les cues,els vols cancel·lats, les llargues esperes, la massificació,el soroll... Sempre que he pogut triar, és clar, perquè jase sap que planificar les vacances familiars és comatacar un sudoku de nivell: costa de fer quadrar tots elsnúmeros.

Pot semblar allò que en diuen fer de la necessitatvirtut, però el cas és que a mi m’agrada quedar-me

l’agost a casa, quan la ciutat esbuida i es transforma en una altra,més mandrosa i més amable. Isobretot ara, quan ja no cal recórreral manual de supervivència perpassar els dies fatídics d’entremig,aquells en què, fa uns anys, notrobaves ni un trist forn obert percomprar el pa.

El ritme s’alenteix i, pel que respecta a la nostra feina,m’atreviria a dir que hi ha certa solidaritat entre els queels toca fitxar quan la resta descansen. Una solidaritatencara més intensa si, a sobre, és cap de setmana.L’agost, d’altra banda, ha deixat de ser aquell desertinformatiu on no hi brolla cap notícia i on, per suplirl’escassedat, s’alimenten tota mena de serps d’estiu. Elmón és molt gran i no para de donar voltes. Tot i que,segons com, veient el panorama, preferiria que a l’agosts’aturés tot per uns dies i la persiana amb el “tancat pervacances” s’abaixés per a tothom.

S

L’estiu ja noés aquelldesertinformatiu onno hi brollacap notícia

http://epa.cat/c/dj3zlg

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Gironi-nes), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIJOUS, 8 D’AGOST DEL 20194 | Punt de Vista |

1any

Els terroristes de Ripoll vanacumular fins a 340 litresde peròxid d’hidrogen i 500d’acetona entre el 12 de julioli el 7 d’agost.

10anys

20anys

Londres aprofita la crisi perevitar el referèndum escocès.L’SNP manté que convocarà laconsulta. Un 42% d’escocesosvolen la independència.

El líder d’Unió Democràtica deCatalunya, Josep Antoni Durani Lleida, obre la porta a parlaren el futur de la fusió amb CDC“si es planteja seriosament”.

Cèl·lula del 17-A El futur d’Escòcia Fusió de CDC i UDCTal diacomavui fa...

oan Tardà s’equi-voca quan lamen-

ta el contrapoder queexerceix, sobretot,l’ANC i les crítiquesque fa als partits inde-

pendentistes. S’equivoca bàsicamentperquè l’ANC ha jugat, i juga, un paperfonamental en la història recentd’aquest país i perquè ha estat el granmobilitzador ciutadà. Aquest ha estatel gran miracle de l’ANC: actuar almarge dels partits i tenir una base ciu-tadana a qui li és igual tot el joc d’es-tratègies, d’estira i afluixa i d’interes-sos (que hi són) de les formacionspolítiques. Una mobilització que engran part ha estat la responsable desituar ERC en l’espai polític que ocupaavui dia. Una mobilització que no en-tén d’abstencions a Madrid, de ten-sions entre socis de govern i que elque demana és unitat. Perquè, justa-ment, una de les virtuts de l’ANC haestat l’apartidisme i no ha entrat –al-menys públicament– en les qüestionsinternes de partit. I encara que ho ha-gués fet, què hauria passat? La crítica

és necessària. Les entitats, els ciuta-dans en definitiva, tenen el dret d’ex-pressar, fiscalitzar i seguir l’actualitatpolítica del país. I quan no hi estand’acord, dir-ho.

Tardà oblida que l’ANC ha exercit lacrítica des del primer moment. Cèlebreés la frase de l’expresidenta de l’entitatCarme Forcadell quan va dir a ArturMas en un acte multitudinari: “Presi-dent, posi les urnes.” Una presidentaque més endavant la mateixa ERC po-saria al capdavant del Parlament deCatalunya. Per tant, l’ANC continua fentel que ha fet sempre, que és el que Tar-dà reclama que faci l’entitat. Segura-ment l’exportaveu al Congrés té méselements per opinar dels que tenim elsciutadans, però la sensació és que con-tinuen treballant “per desvetllar inquie-tuds, socialitzar afanys i rendibilitzarenergies”. Just el que Tardà espera quefacin. Perquè al final, la societat acabatenint la sensació que són els políticsels que estan malbaratant el procésque ens hauria de permetre arribar a larepública.

J

Full de rutaDavid Brugué

Poder dir elque es pensa

L’ANC ha exercit la crítica desdel primer moment. Cèlebreés la frase de l’expresidentaForcadell quan va dir a ArturMas en un acte multitudinari:“President, posi les urnes”

na de les formes de superar elgreu cop posterior a l’1 d’octu-bre i la incapacitat que vam te-

nir com a col·lectiu polític d’executarla declaració unilateral d’independèn-cia, va ser intentar trobar deslloriga-dors ràpids. Vam sortir corrent bus-cant idees i propostes per aconseguirimplementar ràpidament la Repúbli-ca catalana. D’això vam pecar tots, nose n’escapa ni un.

PART DEL PROCÉS de superació d’un copcom el que va suposar l’octubre del2017 i la repressió posterior, passavaper trobar vies que acceleressin la Re-pública. Vam creure que “tot està pla-nificat”, en els plans mestres, en laprimavera calenta, i en la tardor onpassarien coses, vam creure que lesaccions de l’exili ens portarien aques-ta República mentre menjaven crispe-tes. També ens hem inventat de tot, elConsell de la República que preteniaser un Parlament a l’exili però no pas-sa de ser un instrument simbòlic sen-se encara contingut, o unes primàriesper unir que el que van crear va ser

U més fractura. I ens hem afartat de re-petir mantres, “unitat”, “resposta depaís”, “eixamplar la base”, que tot i te-nir un sentit: no hi ha projecte políticsense una estratègia compartida, nohi ha possibilitat de canvi sense unacapacitat real de reacció col·lectiva, ino farem res sense un suport demo-cràtic molt més ampli que l’actual, elshem transformat en fetitxes.

HEM CERCAT RESPOSTES ràpides per pu-ra desesperació. I tot això implica quecal aturar-nos a trobar aquestes res-postes immediates. Fer allò que sabemque funciona, evitar allò que ens fariamal, establir uns mínims compartitstàctics i donar-nos tots temps per refle-xionar com fer, units o no, una estratè-gia de futur que pugui portar a un horit-zó. El que funciona, ho sabem: el que hafet l’independentisme entre el 2012 i el2015 va generar un conjunt d’argu-ments a favor de la independència, unmoviment obert i una suma contínuade suports. El que sabem que ens famal, també: tornar a l’independentis-me sectari de les batusses al Fossar no

ens ajudarà gens, abandonar la llenguai desnacionalitzar el moviment hemvist que no és gens útil, però moltmenys fer un replegament nacional es-sencialista. La unitat ens és útil in-tentant mantenir un govern que ensajudi a defensar el poc autogovern quetenim i a respondre conjuntament a larepressió.

A PARTIR D’AQUÍ CREC que més que cer-car respostes immediates, ens cal llegirla societat, saber on creixem i on estemestancats, com mantenir un grau dedesobediència civil que desgasti mésl’Estat espanyol que el moviment,aprofitar els actius que tenim a l’exiliperò també els que tenim a la presó, almateix temps que es reconfigurennous lideratges. I especialment els quehi tenen i tenim responsabilitats, expli-car les coses. Ja no és el moment deplans mestres i de secrets. Al final elsque prenen i prenem les decisions notenen ni tenim la veritat absoluta, ni lanostra capacitat de prendre decisionsno és excessivament més bona que lade qui ens vota.

José Rodríguez. Sociòleg

Menys solucions a curt terminiTribuna

La banderacatalanab Cal recordar una vegadamés els fets del Palau de laMúsica produïts el 19 de maigdel 1960 –centenari del naixe-ment de Joan Maragall– enquè es prohibí cantar El cantde la Senyera, el bell i vibranthimne expressament dedicatals cantaires de l’Orfeó –quemusicà Lluís Millet amb lletrade Joan Maragall–. Assaben-tat prèviament Jordi Pujol dela notícia, l’aprofità per tal depromocionar-se com a polític–la dreta, al revés de les es-querres, no tenia herois nimàrtirs–. I per aquest fet, Pu-jol –mireu si en saben, de mi-tificar!– va ser sotmès a unconsell de guerra i condemnata la presó pel fet de declarar-se responsable... del reparti-ment dels fulls volants amb lalletra de l’himne de l’Orfeó, toti que ell era a casa durant elconcert, en què la policia re-partí garrotades a dojo als que

érem al galliner.A partir d’aleshores –l’any

2010 en Quim Monzó va es-criure uns magnífics articles aLa Vanguardia denunciant-ho– va propagar-se l’ús inde-gut del mot “senyera”, com asinònim de “bandera”. És dedoldre –probablement ho ve-rificarem novament el properOnze de Setembre, ai!– queels periodistes molt sovint in-corrin en aquest error, a més amés dels polítics, els quals ahores d’ara ja haurien d’haverestat advertits pels seus as-sessors...JORDI PAUSASParís

Queixa de l’IRPFen la pensió delsjubilatsb Soc un pensionista aqui cada mes descomptenl’IRPF de la paga de la pen-sió!

No sé si aquesta llei éscorrecta, però com que mai

he vist ni sentit que aquesttema es parli al Congresode los Diputados, crec queals jubilats no deu ser cor-recte que ens cobrin aquestimpost (ja que com a jubi-lats ja no podem rendirmés).

És perquè algú responsa-ble d’aquest tema atenguiaquesta reflexió (queixa) i,si toca, esmeni aquesta in-justícia.

Per ser honrats, si caleliminar aquest impost, elcorrecte fora abonar, ambcaràcter retroactiu, tot elque ens han cobrat des deldia de la jubilació fins ara,i amb els interessos corres-ponents.LLUÍS PLANA CABRÉVila-seca (Tarragonès)

Legalitat ihumanitatb Assistim a la inhumanaresposta de la Unió Europeadavant la urgent necessitat

d’un port segur per a les 121persones rescatades perOpen Arms.

L’actual buit legal respec-te a l’obligació d’obrir unport segur no ens eximeixd’actuar. No podem ajornar-ho ni una hora més. Hi es-tem totalment obligats! Hiestem humanament obli-gats! L’esperit i la lletra de laDeclaració Universal delsDrets Humans i els seusTractats ens comprometen.

Polítics de la Unió, presi-dent Sánchez: des d’ACATels exigim una respostaefectiva. Obrin un port, con-sensuïn ja un marc legal hu-manitari i descriminalitzinels qui els salven. La socie-tat civil, majoritàriament, ai-xí ho esperem de vostès. LaGeneralitat de Catalunya usmostra el camí a seguir.EMILI CHALAUX I FERRER, presi-dent d’ACAT Espanya-Catalunya(Extracte de la carta enviada el5/8/2019 al president Sánchez)Barcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIJOUS, 8 D’AGOST DEL 2019

SísifJordiSoler

Elisenda Paluzie, PRESIDENTA DE L’ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA

“L’essència de l’ANC és condicionar l’agenda política”La frase del dia

“Cal aprendredels errors del 2014i el 2017 i tornar-hiuna tercera vegadaper guanyar

l 9-N vam aprendre la intranscen-dència d’una consulta transforma-da en procés participatiu sense

mandat electoral. El 2017 vam aprendreque la independència no s’aconsegueixproclamant-la, sinó controlant el territorii amb reconeixements internacionals.Tot i ser l’etapa més crítica de qualsevolprocés d’alliberament nacional, la fase en-tre la DUI i la independència real va serignorada pel llibre blanc del CATN, basatprincipalment en un escenari de col·labo-ració amb Espanya. Les condicions sub-jectives avui impedeixen complir amb elmandat de l’1-O. La força de la repressió,la falta de credibilitat internacional, el girautonomista de les direccions dels partitsi la desmobilització popular ho impossibi-liten, i cada dia que passa es farà més im-possible.

CAL TORNAR-HI. Cal un nou mandat. I calaprendre dels errors del 2014 i el 2017.L’1-O vam aprendre, tot i que els llibresd’història ja ho explicaven, que Espanyareaccionaria violentament a l’exercici del’autodeterminació. I vam aprendre, i aixího explicaran els llibres d’història, que elpoble català va superar la capacitat re-pressiva espanyola, defensant 2.300 col-legis electorals enfront dels 110 (4,7%) enquè van intervenir, en 56 localitats dife-rents, la gran majoria pobles de menys de4.000 habitants.

EL 2017 MOSTRA que la comunitat interna-cional va posar el focus a Catalunya. I quesi no va haver-hi més suport va ser justa-ment perquè el govern no ho va demanar,perdent la iniciativa i entrant en unes ne-fastes negociacions. Avui alguns tertu-lians justifiquen la rendició pel poc suportexterior. És justament al revés. Qui de fo-ra es mullarà sense la certesa que des dedins es va fins al final? Qui reconeixerà unnou estat que no demana reconeixe-ments? El 2017 també ensenya que quanes va de debò, a fets consumats i unilate-ralment, és llavors –i només llavors– quan

E la població respon entregada i es creen lescondicions subjectives per una mobilitza-ció permanent, clau per controlar el terri-tori.

LA UNILATERALITAT, que segueix sent l’úni-ca estratègia viable per aconseguir la se-cessió, hauria de ser recuperada pels par-tits, en lloc de repetir que no som sufi-cients i que cal ampliar la base. Som sufi-cients i, en tot cas, la base segur que nos’amplia ni aprovant lleis antisocials, ni si,després d’anys d’explicar que el marc au-tonòmic empobreix i limita les nostres ca-pacitats, ara resulta que es poden millorarles condicions materials dins d’Espanya.Els partits potser reflexionaran amb lacondemna; potser quan vegin que el dià-leg només ens ofega a l’autonomisme, opotser no reflexionaran mai i caldrà subs-tituir-los. Sigui quin sigui l’escenari, siguiel 2020 o més enllà, seguirà fent falta unnou mandat i el referèndum unilateral se-guirà sent el millor mecanisme per obte-nir-lo.

TORNEM-HI una tercera vegada, però

aquest cop: 1. S’ha de mantenir la juntaelectoral a tot cost, és imprescindible pervalidar formalment el referèndum i ho-mologar-lo internacionalment. 2. Evitarel cens universal. Que votin els dirigentsno compensa desvirtuar el referèndum.Si la policia tanca un col·legi electoral,s’anul·la el cens d’aquell col·legi sense im-pactar la participació. 3. Proclamar la in-dependència de forma immediata, repeti-da i executada arreu del territori, evitantla desorientació pròpia i la reorganitzaciódel contrincant. 4. Anunciar la DUI almón, fent una crida de solidaritat interna-cional, demanant reconeixements delsestats i suport de les poblacions. Sol·lici-tar formalment la permanència a la UE il’ingrés a l’ONU a través del vot en l’As-semblea General. Convertir les delega-cions a l’exterior en ambaixades provisio-nals de la República, aprofitant el marc ju-rídic diferenciat i la fortalesa de les comu-nitats catalanes a l’exterior. 5. Decretarper llei el control de les forces de seguretatcatalanes i emancipar-se del poder judi-cial espanyol, establint de forma imme-diata un poder judicial propi. 6. Mobilitza-ció permanent, una vaga indefinida ambpunts d’agitació permanent i amb impac-te econòmic rellevant, l’única manera deprovocar una intervenció internacionalque obligui Espanya a una solució demo-cràtica que permeti la independència.

NO SERÀ FÀCIL. Una minoria de la poblacióno se sentirà identificada amb els canvis.Espanya suspendrà l’autonomia. Torna-ran els Piolins. Hi haurà una fase de duali-tat de poders, amb xoc de legitimitats,amb dificultats de control real del territo-ri i de consolidar les estructures fiscals, ju-dicials i policials. Per a aquesta fase l’inde-pendentisme s’hauria d’estar preparant idestinar-hi totes les energies. Hi haurà re-pressió, car la repressió forma part intrín-seca d’Espanya, i l’única disjuntiva de l’in-dependentisme és renunciar a la indepen-dència o assumir i superar aquesta re-pressió i guanyar a la tercera.

Carles Suàrez. Economista

A la terceraTribuna

principi de febrer,pocs dies abans

de l’inici al Suprem deljudici a l’1-O, els CDRorganitzaven una ac-ció de protesta coordi-nada contra la politit-

zada justícia espanyola i abocavenfems i brossa a la porta de diversos jut-jats del país. El mateix que han fetaquest dilluns davant seus d’ERC i delPDeCAT, per cert. El tema és que, arrand’aquells fets –en aquests costa mésd’imaginar–, i en un excés de zel que noté present cap cost d’oportunitat, el Tri-bunal Superior de Justícia va dictar unamesura de la qual s’ha parlat poc peròque de retruc posa en perill la seguretata gran part del territori, sobretot el mésrural, ja que va disposar que tots elsedificis judicials de Catalunya, i n’hi hauna cinquantena, han d’estar vigilatsles 24 hores per evitar “atacs”. Una me-sura exagerada que, tot i que mesosdesprés reduiria a “només” les horesen què estan tancats, ha generat i ge-nera grans maldecaps als caps delsMossos per mantenir un servei mínimarreu, assetjats com estan pel proble-ma enquistat de la manca d’efectius.

Avui uns 300 agents al país dedi-quen la seva jornada a vigilar que ningúpinti ni llenci merda a certs edificis.I això fa que comarques senceres, onels dispositius són més escassos, esquedin sense vigilància vespertina ninocturna, perquè l’única patrulla ha dedormir davant del jutjat, amb la qual co-sa la capacitat de reacció a qualsevolemergència real és tardana, limitada imaldestra. Els sindicats policials ja fatemps que trinen, sense obtenir res-posta ni de la judicatura que ha creat elproblema, ni tan sols del Departamentd’Interior, que el pateix, però que callapotser per no admetre que va curt depersonal, tot i que ja ha fet passos perresoldre-ho. Què espera per queixar-se? I el TSJC, per aixecar la mesura?

A

De set en setÒscar Palau

El cost devigilar jutjats

EL PUNT AVUIDIJOUS, 8 D’AGOST DEL 20198 |

Un terç dels casosd’asma infantil elscausa l’excés departícules nocivesen l’ambient

Activitat i soroll enhorari intempestiu imal ús de les zonescomunes irriten elsveïns afectats

Contaminaciói salut,antagonistesclars

Dues milqueixes pelsapartamentsturísticsNacional

Després de protagonitzarla seva segona investidurafallida en tres anys, PedroSánchez, que supera ja els100 dies com a presidentespanyol en funcions, vadecidir viatjar dilluns alPaís Valencià a reunir-seamb Joan Baldoví, l’únicdiputat de Compromís alCongrés. El vot de Baldovíés el que decantaria que elPSOE dels 123 diputatssaltés als 125 vots a favorsi al sí que ja té del PartitRegionalista de Cantàbria(PRC) hi sumés el sí deCompromís, insuficientperquè per a la majoriaque li doni una investiduranecessita el sí d’UnidesPodem i del PNB i que EHBildu o ERC s’abstinguin.Després de mantenir ahirel seu tradicional despatxestiuenc amb Felip VI aMarivent, Sánchez vatraslladar al rei el risc realde la repetició d’eleccionsel 10 de novembre, i va en-viar un doble advertimentals dos socis que teòrica-ment el poden rescatar delseu laberint: amb PabloIglesias manté una “des-confiança recíproca” i aERC i JxCat els continuavetant, i tant Gabriel Ru-fián com Laura Borràs se-ran proscrits en les sevesfutures rodes de reunionsperquè no els reconeixcom a interlocutors vàlidsal seu nivell.

El monarca espanyol,que el 6 de juny proposavaSánchez com a candidat ala investidura, va rebre alPalau de Marivent ahir,dos mesos després, unSánchez en funcions que

ja no se sent candidat a resperò que manté que no esresigna a consumir el diesfins a la data límit del 23 desetembre en què les Cortses dissoldran si no hi hauna investidura real. “Jono perdo l’esperança, jo notiro la tovallola, els espa-nyols no es mereixen tor-nar a anar a eleccions”, es-grimia Sánchez al final dela seva trobada amb FelipVI, al qual va fer esperarcinquanta minuts perquèla seva agenda de contac-tes amb agents socials elva fer arribar tard en el volde Madrid a Palma.

Sense independentistesA l’hora d’explicar el vet aRufián i Borràs en unaagenda en la qual dillunstenia cabuda Baldoví i queel 19 d’agost el portarà a vi-sitar Bilbao per reunir-seamb el president del PNB,Andoni Ortuzar, Sánchezho va fer amb una traduc-ció particular del que ellcreu que li van dir les ur-nes. “El 28 d’abril ens vandemanar un govern pro-gressista que no depenguide forces independentis-tes. Com a portaveu parla-mentària, Adriana Lastraha fet una tasca d’interlo-cució amb ERC i JxCat, pe-rò jo amb qui parlaré i emcentraré, lògicament, ésamb Unides Podem, el PP iCiutadans perquè són lestres forces que de debò te-nen la clau per desbloque-jar la situació. Amb qui johe de parlar és amb Igle-sias, amb Pablo Casado, iespero que en aquesta oca-sió Albert Rivera es digni aparlar amb mi”, va justifi-car el president en fun-cions. I això que ERC té 14

escons més que Compro-mís i JxCat té sis esconsmés que els de Baldoví.

L’aritmètica el contradiuL’aritmètica, no obstantaixò, no només no diu aixòsinó que el contradiu: Sán-chez podria ser president

si suma als sís del PSOE(123) els d’Unides Podem(42), el PNB (6), el PRC(1) i Compromís (1) i aple-ga un total de 173 vots a fa-vor. Amb aquests aliats il’abstenció d’EH Bildu (4)que ja va tenir el 23 i el 25de juliol –a la qual ERC se

sumava el segon dia–, enté prou per derrotar el PP,Cs, Vox i la resta.

Divorci amb IglesiasSi amb l’independentismeva formalitzar el seu vet,amb Iglesias Sánchez vaoficialitzar el seu divorcien públic. “De tantes vega-des que Iglesias ha dit quedesconfia del PSOE, jo heacabat també per descon-fiar d’Iglesias i d’UnidesPodem. La desconfiançaés recíproca”, va etzibar.

El president espanyolen funcions va engrandirel memorial de greugesper alertar que la coalicióha mort. “Unides Podem

ha plantejat dos governsen un i no es veu una recti-ficació per part d’ells. Con-tinua la desconfiança perpart d’ells i continua la se-va demanda d’un governde compartimentació mésque de coalició”, els culpa.

La veu de Sánchez desde Marivent trobava la rè-plica a Twitter del secreta-ri d’organització d’UnidesPodem, Pablo Echenique.“Desconfiança en qui et vafer president i en qui vapactar els pressupostosmés socials de la democrà-cia. L’enèsima excusa perseguir buscant l’acordamb Rivera o portar-nos aeleccions. Sánchez hauria

GUIÓ El president espanyol, que visitaBaldoví i que visitarà el PNB, veta Rufiáni Borràs RELAT Admet “desconfiançarecíproca” amb Iglesias 10-N Fa saber aFelip VI el risc de la repetició electoral itorna a exigir ser investit a UP, el PP i Cs

David PortabellaMADRID

Sánchez reté el vet a ERC

“De tantes vegadesque Iglesias ha dit quedesconfia del PSOE, johe acabat també perdesconfiar d’Iglesias.La desconfiança ésrecíproca”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases de Sánchez

“Lastra ha tingut unainterlocució amb ERC iJxCat, però amb qui johe de parlar és ambIglesias, amb Casado, iespero que Rivera esdigni a parlar-me”

Sánchez i Felip VIahir al Palau deMarivent, abans delseu tradicionaldespatx estiuenc■ BALLESTEROS / EFE

EL PUNT AVUIDIJOUS, 8 D’AGOST DEL 2019 | Nacional | 9

L’aeroport del Prat,el dit i la lluna

L’APUNT gers anuals), l’aeroport sobresatura de feina i precaritzaels seus empleats. Aena i l’Estat, gestors directes, ensón els principals responsables. Aquest últim, amb uncinisme colossal, ha fixat en un 90% els serveis mínimsde la vaga del personal de seguretat convocada diven-dres. Si hi ha cues, caldrà distingir i assenyalar bé els ve-ritables culpables del caos, i no seran pas els vaguistes.Marga Moreno

L’aeroport del Prat és el camp on a l’estiu es dirimeixenbatalles laborals... i d’altres tipus. I és que, amagada alsotabosc dels conflictes oberts entre treballadors i lesempreses de personal de terra (Iberia) i seguretat (Tra-blisa) hi ha la flagrant infradotació de la gran infraes-tructura aeroportuària catalana. Amb una activitat moltsemblant al de Madrid (més de cinc milions de passat-

de fer els deures, treballar-se els suports i deixar debuscar excuses”, rebatiaEchenique.

Portugal, Dinamarca...La desconfiança airejadano impedeix reclamar aIglesias un vot a favor so-bre la base d’“altres fór-mules” que no siguin la co-alició. “Hi ha moltes fór-mules”, insistia Sánchez. Itotes tenen un element co-mú: en totes ell seria presi-dent d’un govern en solita-ri. “No només hi ha la fór-mula portuguesa o la da-nesa, també hi ha acordsd’investidura o de legisla-tura”, oferia. Sánchez,

que va agrair especial-ment a Felip VI que apostiper evitar eleccions –“elmillor és trobar una solu-ció abans que anar a elec-cions”, va dir el rei, en elque molts troben una ex-tralimitació del paper mo-derador–, va fer un nouprec al PP i a Cs perquès’abstinguin. Si Rivera hodescarta fins al punt de ne-gar-se a visitar La Mon-cloa, Casado ja fa l’apostaagosarada d’oferir-se ell ireptar el PSOE perquès’abstingui i permeti ungovern del PP (66) i Cs(57), que junts sumen elsmateixos 123 escons queté el PSOE. ■

C i JxCat

avarra Suma és el nom dela coalició entre Unió delPoble Navarrès (UPN), elPP i Ciutadans, però al

mateix temps és un invent idealper als devots de creure que el nomfa la cosa quan no és així. Quan ellíder d’UPN, Javier Esparza, vaviatjar a Madrid el 2 de juliol persubratllar al Congrés el vigor de lestres dretes davant la candidaturade la socialista María Chivite –avuipresidenta de Navarra–, va viurel’esperpent de renovar els vots dela coalició amb un acte per separatprimer amb Pablo Casado i méstard amb Albert Rivera. “UPN i Cs,dos partits constitucionalistes...”,arrencava el parlament Rivera tot ique la coalició és de tres perquè in-clou el PP. Tot i que no tot és sumaal si de Navarra Suma, l’aroma dela repetició d’eleccions generals el10 de novembre porta el PP a volercopiar l’experiment a Catalunyainvitant Cs a fer una espècie deJunts per Espanya de les dretes.

La de Navarra Suma no és una

Nfórmula infal·lible d’èxit acreditat,ni a Navarra. La coalició d’UPN, PPi Cs va ser la força més votada el 28d’abril amb un 29,3% dels vots idos diputats al Congrés, però el2016 la unió d’UPN i el PP vorejavael 32% –dos escons– i Cs en solitaries quedava amb un estèril 6%.

A l’hora de voler exportar la vianavarresa a Catalunya, però, lacorrelació s’inverteix: Ciutadans ésel partit alfa de l’espanyolisme au-tòcton, mentre que el PP es mouen el terreny residual d’enviar unsol diputat al Congrés, que és Caye-tana Álvarez de Toledo. Que PabloCasado –i Alejandro Fernández so-bre el terreny– vo lfer una opa hos-til a la dreta tot i que el PP catalàn’és accionista minoritari, Cs hoha detectat. “Per guanyar uneseleccions a Catalunya, els constitu-cionalistes hauríem de ser capaçosde trobar una fórmula així”, obriael joc Alejandro Fernández (PP) di-lluns a Catalunya Ràdio. “Ciuta-dans a Catalunya és el partit cons-titucionalista de referència ambmolta diferència, les seves millorspossibilitats se centren a concórreren solitari”, rebutjava el diputat al

Parlament Nacho Martín Blancoals mateixos micròfons. En la pug-na per l’hegemonia de l’espai dretài espanyolista, es dona la paradoxaque qui combat l’opa del PP és Mar-tín Blanco, politòleg enrolat a les fi-les de Cs el 2017 i que va estar enl’òrbita del PP com a fitxable pelseu nervi dialèctic.

Mentre que Casado desitja ex-portar Navarra Suma a l’Espanyabuida on PP, Cs i Vox es resten es-cons pugnant entre si, a Catalunyael centredreta rep un convidat nou:la Lliga Democràtica. En la consti-tució ahir com a partit, la Lliga vanéixer amb la politòloga Astrid Bar-rio com a presidenta, amb José Ni-colás de Salas –diputat de CiU alCongrés del 1986 al 1993– com avicepresident, i amb Josep RamonBosch –expresident de Societat Ci-vil Catalana– com a secretari gene-ral. Si el full de ruta de Sánchez éstornar a les urnes el 10-N, a Catalu-nya es dirimirà –amb la Lliga enl’epicentre– si la dreta és capaçd’imitar Navarra Suma amb unJunts per Espanya o bé si acaba enuna sopa de lletres víctima del focamic de robar-se vots. ■

Junts per Espanya

David PortabellaMADRID

UNIÓ · L’aroma de repetició electoral porta el PP a voler copiar Navarra Suma aCatalunya XOC · El mateix Martín Blanco, que era en l’òrbita popular, combat arades de Cs l’opa de Casado NOU · Neix la Lliga, amb Astrid Barrio de presidenta

El diputat de Cs Nacho Martín Blanco refusa la idea del PP de copiar la coalició dretana Navarra Suma a Catalunya ■ ACN

EL PUNT AVUIDIJOUS, 8 D’AGOST DEL 201910 | Nacional |

1385

85-1

1702

03w

a fixació del 14 d’octubre perpart del Tribunal de Luxem-burg com a data per a la vistaque dirimirà les qüestions

prejudicials que ha presentat el Su-prem sobre si Oriol Junqueras jadisposa d’immunitat en ser eurodi-putat electe, i si l’ha de deixar sortirde la presó per poder exercir com atal, obre tot un ventall d’interro-gants, que també poden esdeveniroportunitats, per a la resta de re-presaliats, començant per CarlesPuigdemont i Toni Comín, els al-tres eurodiputats a qui la JuntaElectoral Central es nega a reconèi-xer. L’advocat Josep Jover, que fauns anys va guanyar al Tribunal deJustícia de la Unió Europea (TJUE)casos sonats contra el criteri de lajudicatura espanyola, com el delcèntim sanitari o el cànon digital,explica a El Punt Avui que, d’entra-da, la vista “serà pública”, i això faque sigui una oportunitat “perquèhi demanin comparèixer tots elsque se sentin afectats” per la pre-gunta judicial, tal com va passar enels casos que ell va defensar. “El tri-bunal sol ser lax, fins i tot els exi-liats, els presos o el govern podriendemanar-ho”, anima, tot recordantque allà no necessiten rebre pas elvistiplau de la justícia estatal.

Jover, en aquest sentit, creu queva ser “una patinada” que Puigde-mont i Comín acudissin directa-ment al TJUE –que no acostuma arelacionar-se amb particulars, jaque sol emetre dictàmens dirigits atribunals interns dels estats quedubten sobre com aplicar una de-terminada legislació comunitària–per demanar que els reconegués

L

com a eurodiputats. El tribunal, defet, ja els va denegar mesures cau-telars en aquest sentit, però en can-vi va acceptar a tràmit el cas, quel’expert augura que acabarà lliganta la resolució de la qüestió prejudi-cial presentada pel Suprem, permolt que aquest es negués a referir-la també als dos exiliats. De fet, Jo-ver fins i tot sospita que el TJUE vapressionar el jutge Marchena per-què, contra el criteri de la fiscalia il’advocacia de l’Estat, li fes la qües-tió prejudicial i així li doni l’oportu-nitat d’aclarir l’aplicació de la nor-mativa europea ja no tan sols per alcas dels catalans, sinó per als quegenerin dubtes similars en el futur.

Sigui com sigui, l’advocat de Jun-queras, Andreu van den Eynde, ja

va comunicar formalment la cita-ció rebuda a l’entorn de Comín iPuigdemont, però es mostra escèp-tic que el tribunal els accepti tambécom a part interessada si així hoacaben demanant. “Serà compli-cat, perquè les preguntes que fa elSuprem són molt restringides”,apunta, fins al punt que ni tan solsconfia que s’acabi pronunciant so-bre el que ell mateix voldria. “Unaqüestió prejudicial és un diàleg en-tre dos òrgans jurisdiccionals, i en-cara que l’haguem motivat nosal-tres com a part, i que jo hi pugui dirla meva, no deixa de ser un procedi-ment entre ells, que són qui definei-xen l’objecte”, exposa. En aquestpunt, això sí, Jover recorda que elmarge de maniobra del TJUE és

ampli, i això el fa fins a cert puntimprevisible. “En el seu funciona-ment no hi ha res escrit, tot i haver-hi un reglament del 2001 sol anarfixant els processos sobre la marxa,com el que va crear per casos d’ur-gència; a més se cenyeix a la pròpiajurisprudència, i no la dels estats, ide fet poca en té de consolidadaperquè sol dictaminar sobre temesnous”, exposa l’advocat. És clarque, per contra, ell mateix descriuque no deixa de ser un tribunal “ju-ridicopolític”, i que una part de lessentències, si bé potser no la princi-pal, també es dicta pensant “en elsinteressos de la comissió i els estatsmembres”. I és que, recorda, elTJUE no es defineix sobre drets hu-mans fonamentals –això ho fa Es-trasburg– sinó bàsicament sobredrets de rerefons econòmic on elsestats han cedit la seva sobirania.

On sí que coincideix plenamentJover amb Van den Eynde és que elSuprem ha d’esperar que Luxem-burg es pronunciï abans de la sen-tència de l’1-O. “El tribunal que hafet la qüestió prejudicial hauria desuspendre el procediment fins querespongui el TJUE, és norma co-muna en tots els casos”, sosté. I en-cara va més enllà, ja que té clar quesi el tribunal espanyol es definísabans, la posterior sentència euro-pea podria obrir la porta a demanarla nul·litat del dictamen del Su-prem. En cas que se li reconegués laimmunitat a Junqueras, un i altreadvocat discrepen sobre si suposa-ria l’excarceració immediata o no,però sí que coincideixen que, per-què fos condemnat, llavors el Parla-ment Europeu hauria de votar unsuplicatori. Tot plegat, moltes in-cògnites que s’hauran d’anar reso-lent com a màxim en tres mesos. ■

INCÒGNITA · El punt d’imprevisibilitat del TJUE que a l’octubre resoldrà sobre la immunitat de Junqueras obre la porta que hilligui els casos de Puigdemont i Comín AVÍS · L’expert Josep Jover alerta que una part de les sentències també sol ser política

Òscar PalauBARCELONA

D’urgència.Després de la vistadel 14-O, on Joveraconsella que l’expo-sició “se centri a des-muntar les raons del’altre, perquè les te-ves ja seran a les al-legacions”, un advo-cat general redacta-rà les conclusions idictaran sentènciaen “dues o tres set-manes”, es calcula. Elprocés, així, s’allar-garia uns 4 mesos,pels 16 que duren demitjana si no se’n de-clara la urgència.

Proper destí, Luxemburg

El Tribunal de Luxemburg haurà de decidir aviat sobre els tres escons buits de l’europarlament ■ ACN

EL PUNT AVUIDIJOUS, 8 D’AGOST DEL 2019 | Nacional | 11

Els analistes que segueixen devotament lesevolucions de la política italiana fa anys quevan arribar a la conclusió que aquella socie-tat és capaç de sobreviure amb una certaeficàcia encara que sigui amb una classe po-lítica devastada. És possible que sigui aixídes de Ròmul i Rem. De la mateixa manera,i malgrat totes les versions despietadamentinteressades, l’economia catalana ha estatcapaç de fer via amb un Estat que l’ha volgu-da condemnar a la perifèria, sota la bota del’article 155 o amb un govern, darrerament,que sembla condemnat a patir una provisio-nalitat crònica.

Sigui com sigui, les incerteses acumula-des i estirades en el temps no ajuden a nin-gú. I Catalunya viu colgada en la incertesa.La incertesa, per exemple, que provoquengrans decisions que no controla, com ara lasentència del Tribunal Suprem, que marca-rà un punt d’inflexió en aquest país. O la in-certesa d’un govern que fins ara semblavaque havia supeditat la continuïtat i l’estabili-tat a aquesta decisió externa.

El laberint català no perdrà el seu mino-taure, pagadíssim del paper que li ha corres-post, ni es resoldrà tan ràpid com voldrienuns i altres a favor seu, però almenys con-vindria que comencés a desvelar algunes deles incògnites que el defineixen. Això hauriade voler dir, per exemple, que els partits queactualment integren el govern comencessina definir amb claredat les difícils passes quehauran de fer quan es faci pública la sentèn-cia del Suprem. Això hauria de voler dir,també, que els líders d’aquests partits medi-tessin i aclarissin quins hauran de ser elsseus papers en una o altra situació. A partird’aquest aclariment necessari, en les acti-tuds i en les responsabilitats, caldrà definirtambé, de manera clara i humil, què fer ambel govern. Si cal convocar eleccions o no. I siel president de la Generalitat no les convo-ca, caldrà pactar uns pressupostos que facinmenys amarga la quotidianitat.

Des d’aquesta nova premissa, el governpodrà afrontar amb més força alguns delsproblemes que el temps ha anat gangre-nant. És del tot obvi, per exemple i entreaquests problemes, que els mitjans de co-municació públics de la Generalitat necessi-ten adequar-se amb solvència als profundscanvis que el sector ha experimentat, no jaamb la tercera, sinó amb la quarta revolucióindustrial. Televisió de Catalunya i Catalu-nya Ràdio no són, com proclamen alguns ca-

da dia, unes màquines d’agitació, propagan-da i adoctrinament. Televisió de Catalunya iCatalunya Ràdio són uns mitjans públicssolvents i d’èxit, que han estat pedra angu-lar des de l’any 1983 en la redefinició d’unpaís que aspira a la normalitat.

Però aquesta vocació de mitjans públicssolvents s’ha vist alterada per uns canvis en

la comunicació, en les tendències, en la men-talitat i en els usos i consums de la informa-ció. Canvis que reclamen l’atenció de qualse-vol govern. Més encara del govern de la Ge-neralitat, que sap que l’espai dels mitjans enaquest país està supeditat a unes realitatspotents i sovint hostils. És del tot necessarique el govern reflexioni sobre els canvis quenecessiten els mitjans públics de la Generali-tat per a poder adequar-se a les noves reali-tats, mutants a una velocitat incontrolable.És necessari que aquest govern discuteixi ielabori noves propostes, no només en formade llei, sinó també en la definició dels canvisnecessaris en els models que han de fer queCatalunya Ràdio i Televisió de Catalunya esmantinguin com una referència determi-nant. L’acumulació d’incerteses i la falta dedecisions polítiques comencen a perjudicarseriosament aquests mitjans. Amb els canvisen tots els àmbits de la comunicació els ajor-naments són suïcides. Si el govern actual novol convocar eleccions, a més d’aconseguiruns pressupostos que permetin polítiquestan vàlides com sigui possible en àmbits es-tratègics, haurà de començar a prendre deci-sions que fa massa temps que esperen.

“Els mitjans decomunicació públicsde la Generalitatnecessiten adequar-seals profunds canvisque ha experimentat elsector amb la quartarevolució industrial

Director de TV3

El meu país

Les instal·lacions de TV3 a Sant Joan Despí ■

Vicent Sanchis

Reduir les incertesesLa presidenta de l’ANC,Elisenda Paluzie, va defen-sar ahir en una entrevista aRAC1 la “neutralitat” i“apartidisme” de l’entitatdesprés de reconèixer quela seva “essència” des queva néixer és condicionarl’agenda política “des de fo-ra” i pressionar quan con-sidera que “no es fan cosescoherents per la indepen-dència”. Per això va asse-gurar que no acaba d’en-tendre la “pell fina” d’ERC,arran de les declaracionsde l’exdiputat Joan Tardà,que va afirmar que l’ANC“s’equivocava” en actuarcom a “contrapoder”. Palu-zie va recordar que les crí-tiques més dures les haviaadreçat a JxCat pel pacteamb el PSC a la Diputació.Sobre la decisió dels repu-blicans Josep Huguet i An-na Simó de no anar a la Dia-da per la “música antipar-tits”, creu que les contro-vèrsies “s’inflen” i quel’ANC està “omplint auto-busos com cada any”. Tam-bé va parlar d’una respostaa la sentència al judici del’1-O que refermi la lluitapacífica i democràtica perla independència amb ma-jories electorals i mobilit-zacions”. ■

Paluzie diu quel’ANC és neutral ino entén la “pellfina” d’ERC

RedaccióBARCELONA

El PP està promovent la fi-gura del president de laformació a Catalunya, Ale-jandro Fernández, amb lacontractació d’una avio-neta que sobrevola la costacatalana durant els prò-xims quatre dies amb unapancarta que mostra unafotografia seva en la quales pot llegir: “Alejandro,tu nueva voz en Catalu-nya.” L’objectiu de la cam-panya és demostrar que elpartit “no fa vacances”, se-gons va explicar a l’ACN elsecretari general, DanielSerrano. ■

El PP promouel seu lídercatalà ambuna avioneta

RedaccióBARCELONA

EL PUNT AVUIDIJOUS, 8 D’AGOST DEL 201912 | Nacional |

Toni DalmauOLESA DE MONTSERRAT

esprés de quatre anys exercintde regidor d’Obres i Edificació,Miquel Riera (Bloc Olesà) ha as-sumit en aquest nou mandat el

càrrec d’alcalde. En les últimes eleccionsmunicipals, el Bloc ha tornat a ser la for-ça més votada, però ha perdut la majoriaabsoluta i ara, amb vuit regidors i sensehaver pogut formar un govern de coali-ció, a l’equip de Riera li toca governar enminoria i intentar assolir acords pun-tuals amb alguna de les altres cinc forcesdel consistori.

El Bloc Olesà ha estrenat el tercer man-dat seguit governant aquest municipidel Baix Llobregat, una comarca on elPSC és tradicionalment hegemònic. Perals qui no són d’Olesa, què és el Bloc?El Bloc, una mica a l’estil dels comuns ode Podem, va sorgir al municipi com unaeina política alternativa en constatarque els partits tradicionals no estavendonant una resposta adient als proble-mes que plantejava una part de la ciuta-dania. Primer es va crear la Federaciód’Associacions de Veïns d’Olesa de Mont-serrat (Favom) i després el col·lectiu Ole-sans per la Participació. En aquell mo-ment hi havia moltes queixes, però unad’aquestes era transversal: l’opacitat il’actitud que tenien els partits polítics iels governs municipals, que es negaven adeixar participar les associacions en els

Dafers del municipi. Aquest moviment rei-vindicatiu va continuar evolucionantfins a la creació del Bloc Olesà, que és unpartit municipalista en el qual participenmoltíssimes persones que venen de sec-tors o d’àrees de coneixement molt di-verses, que fins i tot poden pensar dife-rent sobre Catalunya o Europa, però quea l’hora de treballar per Olesa és molt fà-cil que trobin un espai comú.

Vostès es defineixen d’esquerres i pro-gressistes...D’esquerres, de progrés, catalanistes...

I pel que fa al procés?Considerem que el dret a decidir formapart del marc democràtic i que no pot serque no es pugui exercir. No tenim capproblema a parlar de presos polítics per-què entenem que la gent que és a la presóhi és per motius polítics.

Quina relació tenen amb els comuns?Anant als orígens, els Olesans per la Par-ticipació es van trobar amb un altre grupde gent d’EUiA, que feia molts anys quelluitava i amb qui coincidíem en moltspunts. D’allà surt el nom amb què es vanpresentar per primera vegada a les elec-cions del 2003: Bloc Olesà-EUiA. Aquestés el paraigües que ens va acompanyaraquells anys, i a través d’EUiA ha evolu-cionat per estar sota el paraigües d’EnComú. El que ara tenim amb els comunsés un acord escrit en el qual nosaltressubscrivim plenament la ideologia deprogrés i d’esquerra, i hi ha un intercan-

vi de col·laboració quan arriben elec-cions, siguin locals, catalanes o estatals.Amb aquest acord, els regidors que obte-nim a les eleccions municipals també su-men per a la Diputació o per al ConsellComarcal i això ens permet disposard’un fil directe amb algun diputat de laDiputació o amb el Parlament i també te-nim un conseller del Bloc al Consell Co-marcal del Baix Llobregat.

Aquest és el tercer mandat seguit delBloc a l’alcaldia...El 2003 vam obtenir dos regidors i en leseleccions successives vam continuarcreixent fins que el 2011, amb nou regi-dors, ja vam poder governar amb en Sal-vador Prat com a alcalde. Després, el2016 van ser les eleccions de la majoriaabsoluta amb 12 regidors i amb PilarPuimedon a l’alcaldia. Va ser aleshoresquan vam agafar el compromís que elsque arribem al càrrec d’alcalde hi hemd’estar només quatre anys.

Per quina raó apliquen aquesta limita-ció?És molt fàcil d’entendre. La renovació noes fa d’un dia per l’altre. Un alcaldable nosurt com un bolet, sinó que hi ha una fei-na prèvia d’anys, que pot començar a fo-ra del consistori i continuar a dins com aregidor de l’oposició o de l’equip de go-vern i finalitzar a l’alcaldia. Jo crec queuna persona que entrega tants anys a lestasques de compromís a la comunitat jaho ha donat tot. Quan un partit canviade candidat assumeix un risc, però és boque hi hagi renovació i que entri energianova. Les olesanes i els olesans han entèsaquest esperit de renovació i ja no identi-fiquen el Bloc amb una persona concre-ta, sinó amb els valors de la nostra for-mació: l’honestedat i la feina. El Bloc ésun conjunt de gent que penca pel poble ique fa de manera honesta molt treballcom a equip.

Com s’explica el fet d’haver passat

MINORIA · “La majoria absoluta del 2015, amb 12regidors, ja la vam considerar en aquell moment una cosaexcepcional i irrepetible” PACTES · “La CUP ha preferitagafar experiència des de fora del govern”

ELS NOSTRES AJUNTAMENTSOLESA DE MONTSERRAT

“Amb el Bloc,les coseses fan d’unaaltra manera”

AJUNT. OLESA

2015 2019

21R E G I D O R S

PSC - CP2

ERC - AM2

BLOC OLESÀ - ENTESA12

BLOC OLESÀ - EN COMÚ GUANYEM8

CiU2

PP1

JxCat 1

MOVEM OLESA -INICIATIVA - ESQUERRA

DELS POBLES2

GUANYEM8

J21R E G I D O R S

PSC-CP4

ERC - AM3 Cs

3CUP -

AMUNT2

Miquel RieraAlcalde d’Olesa de Montserrat (Bloc Olesà)

| Nacional | 13EL PUNT AVUIDIJOUS, 8 D’AGOST DEL 2019

aquesta vegada de 12 a 8 regidors i ha-ver perdut la majoria absoluta?Els 12 regidors de l’any 2015 ja els vamconsiderar en aquell moment una cosaexcepcional i irrepetible. I amb tot el queha passat al nostre voltant després de l’1d’octubre estem molt satisfets del resul-tat. A Olesa ha sortit Ciutadans del nores amb tres regidors i aquesta és unatendència que s’ha vist a tot el Baix Llo-bregat. Els socialistes també han pujaten general a tot arreu. Tot i això, nosal-tres hem resistit.

També hi deu haver factors locals...És clar que sí. Aplicant el criteri de reno-vació a l’alcaldia vaig ser escollit jo, queera una persona poc coneguda, com acap de llista. A més, vuit anys seguitsd’exercici en el govern sempre passenfactura. Aquest any hem tirat endavantel POUM i quan ho vam començar a fer,en Joan Segado, que era el regidor dePlanejament i una persona amb molta

experiència municipal ja em va advertir:si vols perdre unes eleccions –em va dir–has de fer un pla general. Hagi o no afec-tat això els resultats dels comicis, ens ésigual. Nosaltres som aquí per fer feina i al’ADN del Bloc hi ha la protesta per l’ur-banisme que s’estava fent, des del 2003,amb els efectes negatius de la bombollaimmobiliària i tot el que s’estava perdentde patrimoni i de creixement sensat. Undels objectius prioritaris era poder can-viar les dinàmiques de l’urbanisme. Ha-víem de fer un POUM i l’estem fent. Se-gur que és un factor que ens han fet per-dre alguns vots.

Què és el que ha canviat des del 2011quan el Bloc va arribar per primera vega-da a l’alcaldia?Ens vam trobar un ajuntament amb undèficit considerable. No hi havia dinersni per comprar paper per a les impresso-res ni gasolina per a les rondes dels vehi-cles de la Policia Municipal. I el que sor-

prèn més és que en els anys anteriors,amb la bombolla immobiliària, l’Ajunta-ment havia d’haver ingressat molts di-ners. I entre la bombolla i la crisi, els mu-nicipis van rebre la milionada del pla Za-patero, que aquí, com en tants altresllocs, es va gastar estúpidament. Teníeml’Ajuntament intervingut i va ser neces-sari sanejar les finances i aprofitar totallò que podia venir en forma de subven-cions de la Diputació i la Generalitat.També va caldre modificar l’estructurafuncionarial de l’Ajuntament, que es cor-responia amb la d’un municipi de 12.000habitants quan en els últims anys s’haviaduplicat la població. En el moment mésdur de la crisi econòmica i de l’atur vampoder invertir en equipaments i en viapública i la majoria absoluta del 2015 vaser un reconeixement a aquesta tasca.Temps abans, quan érem a l’oposició, dè-iem que tot es podia gestionar diferent iamb el pas dels anys ha quedat demos-trat que, efectivament, amb el Bloc les

coses es fan d’una altra manera.

Des de l’oposició s’ha acusat el Blocd’haver aprofitat la majoria absoluta pergovernar sense cap mena de consens.Hi ha exemples que demostren que no ésaixí. El POUM s’ha aprovat inicialmentsense cap vot en contra i després d’unprocés amb moltíssima participació detothom. I el pla de salut s’ha fet tambéamb total participació dels partits i elsagents del sector.

Ara hauran de governar en minoria des-prés de no haver pogut assolir cap pac-te amb algun dels altres partits.Després dels comicis vam iniciar con-tactes per veure si es podia arribar a al-gun pacte. Vam donar preferència a laCUP, a la qual vam oferir fins i tot en-trar al govern, perquè entenem queuna part dels seus vots els van rebred’antics votants nostres, però ens handit que prefereixen agafar experièn-cia des de fora del govern. Amb ERChi ha hagut també contactes, però no

s’han concretat en res i la nostra assem-blea ha optat finalment per iniciar laprimera fase del nou mandat amb elsvuit regidors i donant-nos temps pertreballar temes concrets. Pel que fa alPSC ja van dir des del primer momentque volien estar com a primera força

de l’oposició.

El programa del Bloc té 174 punts, peròquines seran les mesures més urgents?Hi ha una línia de continuïtat que és po-sar al dia Olesa en tot allò que es refereixa l’espai públic –millores en carrers, pla-ces i parcs– i equipaments, siguin cultu-rals, esportius o administratius. Tenimprojectes preparats per posar a licitacióel complex esportiu Salvador Boada itambé hi ha el la segona fase de l’avingu-da Francesc Macià. Així mateix, volemposar en marxa l’espai de Cal Puigjanercom a centre d’interpretació del territorii tirar endavant l’ampliació de la bibliote-ca, un projecte molt important que hemtreballat aquests anys amb la Diputació.Són uns 1.500 metres quadrats d’am-pliació i una inversió estimada de 3,5 mi-lions d’euros. És un projecte molt neces-sari per a Olesa, però per poder-lo portara terme hem de treballar conjuntamentamb la Diputació i la Generalitat.

També volen potenciar el teixit indus-trial.Una de les reclamacions que fem a la Ge-neralitat i a la Diputació és que s’impulsiun reequilibri del territori. Moltes de lesinversions públiques es fan a la part delBaix Llobregat més influenciada o mésdensament poblada de l’àrea metropoli-tana, on hi ha les grans empreses logísti-ques. Els municipis de la ròtula d’Abrerahem quedat en una mena de cul-de-sac:no rebem ingressos de les grans indús-tries però hem d’acollir i donar serveis amés població. El POUM és una eina queens ha de permetre resoldre els embolicsurbanístics que impedeixen que les em-preses s’instal·lin als nostres polígons in-dustrials, però prèviament cal que la Ge-neralitat i Madrid desencallin el pla di-rector de la ròtula d’Abrera, un bloqueigque és una espasa de Dàmocles per a totsels municipis, i també és imprescindibleque el govern de l’Estat acabi d’una vega-da la B-40, el quart cinturó. ■

Fill de pare català i mare gallega, MiquelRiera va néixer a Ferrol fa 47 anys, però deben petitet, als dos anys, ja va arribar aCatalunya i quan en tenia cinc la fa-mília es va establir a Olesa. El pare,en Joan Riera, el va apropar almón de l’associacionisme, queen aquesta població del Baix Llo-bregat té un gran pes amb unes200 entitats. També amb enJoan va viure el naixement dela Federació d’Associacionsde Veïns, que seria un delsembrions del Bloc Olesà,amb el qual Riera, que és ar-quitecte tècnic i enginyerd’edificacions, va començar acol·laborar en temes d’urba-nisme fins que el 2015 va fer-se càrrec de la regidoria d’O-bres i Edificació. Cada setem-bre, el nou alcalde fa de figu-rant en la recreació històricadels fets del 1714, en els qualsOlesa va jugar un paper quan vaacollir els 6.000 soldats quepretenien trencar el setge deBarcelona. Quan li pregunto peruns altres fets, els de l’1-O, esmostra sorneguer: “La jornada vaser molt tranquil·la. Potser a les for-ces policials les va despistar queaquí governi una cosa que es diuBloc Olesà. Què coi deu ser això?”.

Alcalde i figurant en larecreació històrica delsfets del 1714

❝Amb tot el que ha passat alnostre voltant després del’1 d’octubre, estem moltsatisfets del resultat quehem obtingut

❝En Segado em va advertir:“Si vols perdre uneseleccions has de fer un plageneral”, però l’havíem defer i l’estem fent

Reclamem que s’impulsiun reequilibri territorial.Els municipis de la ròtulad’Abrera hem quedat enun cul-de-sac

❝