Què era un hospital medieval?

Carme Muntaner i Alsina[i la col·laboració de Teresa Vinyoles Vidal]

Presentació dels Amics de l’Hospital d’Olesa Olesa de Bonesvalls, 26 de maig de 2013

• Hospitals de pobres• Hospitals de malalts

Hospitals medievals

• La raó de ser de l’hospital estava lligat al manament evangèlic de la caritat – Menjar– Beure– Acollir– Vestir– Visitar

• Fundacions individuals, fetes per un benefactor, laic o clergue

Hospitals, pobresa i caritat

Hospital de la Santa Creu (995)Hospital d’en Marcús (1147)Hospital d’en Colom (1229)Hospital d’en Vilar (1256)

Hospital d’en Pere Desvilar (1308)Hospital de Sant NicolauHospital dels mesells o de Sant Llàtzer (fin. Segle XII)

Fundació de l’hospital de la Santa Creu i de Sant Pau (1401)

El 1401 els diferents hospitals de Barcelona s’ajunten en un de sol, l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau

excepte l’hospital dels mesells

Qui administrava l’hospital?• Administració encomanada a 4

administradors– Dos canonges elegits pel Capítol i el

bisbe– Dos ciutadans escollits pel Consell de

Cent§ Administració i gestió econòmica§ Assistència bàsica als pobres i malalts§ Assistència espiritual§ Assistència mèdica

• Amb quins recursos econòmics comptava?

Qui s’acollia a l’hospital?• «hi són contínuament acollits, rebuts,

sostinguts i alimentats, en gran nombre, hòmens i dones pobres, afollats, contrets, orats, nafrats e havents altres misèries humanes, infants gitats e altres persones miserables de diverses nacions i condicions»Ordinacions de l’hospital de la Santa Creu i Sant Pau, 1417

Tipologia de la pobresa• Pobres de Crist, o de solemnitat:

- Pobres mendicants- Vagabunds

• Pobres vergonyants, col·lectius propensos de la pobresa– Vells, sobretot dones velles– Vídues– Orfes, especialment noies

òrfenes– Malalts, cecs, folls i contrets– Lliberts i llibertes– Forasters

Una font molt valuosa: els llibres d’entrades de malalts

Caterina, grega, dona

40 anys

Ferida d’aire

Una cota negra oldana, una gonella blava i dues negres, un pordomàs negre, unes calçotes vemelles i una camisa

Declarava tenir un casa al carrer Nou prop de Framenors, on tenia un llit amb posts, matalàs, travesser, un parell de llençols oldans i un de cànem de ginesta, una flaçada, dues caixotes buides, a més de roba (una gonella verda i una cota verda, unes faldetes blaves i un mantell)

Biblioteca de Catalunya. AH 1, llibre d’entrades de malalts, 1457, f.22v

Roba i robota

Matxí Vistay, sabater jove de XXX anys, vench de ffebra malalt a VI del sobredit mes [maig], porta robota per la bassa

Biblioteca de Catalunya. AH 1, llibre d’entrades de malalts, 1457, f.35r

Morí a dos de abrill [registre del 16 de febrer]. Biblioteca de Catalunya. AH 1, llibre d’entrades de malalts, 1457, f.22v

Morí lo dia matex [registre del 26 de maig]. Biblioteca de Catalunya. AH 1, llibre d’entrades de malalts, 1457, f.37v

Llibres d’entrades de malalts

• Permeten saber:– Les malalties que patien

– El nombre de malalts ingressats

– Tipologia social del malalt

- Febre- Ferit d’aire- Hidropesia- Dolor de juntures- Vèrtola- Fractures per caigudes

Tipologia social del malalt• La majoria són homes (només 10%

dones)• Dones que ingressen prenyades o

amb els seus fills petits• Entre els homes, grups col·lectius

marginats• Àmplia franja d’edat (de 10 a 80

anys)

Orats i orades• Tenen llibre propi de registre des del s. XVII• Difícil diagnòstic

«va arribar en esta santa casa una fadrina d’edat de 22 anys, poc més o manco, que la trobaren per la present ciutat fent lo orat i diu qui·s diu Anna Cabratosa, era natural del Besalú, filla de Fracesc de Cabratosa, pagès i de Maragrida, quan la dita orada tornà en son seny confirmà tot lo predit» (octubre 1656)

Expòsits i orfesInformació dels llibres

d’expòsits

• Descripció de la roba

• Albarans: pobresa com a circumstància d’abandó

• Objectes o senyals

• Les dides

• Certificats de defunció

Albarans

«Aquest infant ha nom Johan és d'un lloc pobre, lo pare e la mare jauen malalts, so que despenen los donen per amor de Déu, plàcie-us que li donets bon recapte, que, en ma fe, fill és de bon matrimoni»

El destí d’aquests infants• Taxa de moralitat

alta (més del 80%)• Nens aprenents

d’oficis• Nenes serventes

de casa

L’hospital d’Olesa o de Cervelló

Fundat el 1262 per Guillem II de Cervelló

Documentació sobre l’hospital d’Olesa

• ADB– Testament de Guillem II de Cervelló (còpia)– Visites pastorals (1315, 1414, 1421, altres?)– Capbreus (1590, 1688, 1751, 1780)– Llibres de comptes (des del segle XIV)–Més documentació?

• ACB– Llibre d’Hospedatge (1776-1806) (no

localitzat)– Llibre d’administració (1801-1807)

La fundació de l’hospital«per les injúries fetes per mi […] vull i mano que es faci un hospital en el terme d’Olesa de Begues, arran de la via pública, […] al qual assigno i dono el lloc d’Olesa, amb tots els seus termes, homes i dones, censos, usatges, agraris…»«en el qual hospital vull i mano que siguin admesos i acurats els pobres de Jesucrist, els pelegrins i passatgers i en particular els framenors, els frares predicadors […] amb més esment que els altres homes»

Testament de Guillem II de Cervelló, 1262

Administració de l’hospital d’Olesa

• Un rector que fos un home de probitat, que el provisionés religiosament.

• Escollit i, si calgués, revocat pel prior de Sant Pau del Camp, amb l’aprovació del guardià dels Framenors i el prior dels Predicadors de Barcelona.

Els hospitals de pobres: els exemples d’Olesa i de Sitges

Hospital d’Olesa (1262) Hospital de Sitges (1326)

pobres de Jesucrist, els pelegrins i passatgers i en particular els

framenors, els frares predicadors

Pobres, pelegrins i altres pobres i orfes, i pobres dèbils i malalts

que no poden treballar ni proveir-se de menjar i beure

Rector, nomenat pel prior de Sant Pau del Camp, amb el

consentiment de framenors i predicadors de Barcelona

Procurador de l’hospital, nomenat pel senyor del castell, el rector de

la parròquia i dos procuradors elegits amb aquest objectiu

200 lliures provinents de les rendes del seu patrimoni (Olesa, 1/3 del molí Viner i parellades al

terme de Santa Perpètua)

500 sous (= 25 lliures), provinents de les rendes del

terme de Campdàsens

Despeses d’un hospital de pobres (1327)concepte cost

provisió procurador (lit, foch, lum, tovalles, olles, cànters, ampolles, escudelles e talladors e altres coses)

240 s

despesa personal = 720 s

provisió serventa 150 sprovisió macip 150 svestir i calçar procurador 100 svestir, calçar i soldada serventa 40 svestir i calçar macip 40 sprovisió Bord de Fonollar 240 s

despesa pobres de mandat =

585 s

vestir i calçar Bord de Fonollar 60 sprovisió Pere Llobet 240 svestir i calçar Pere Llobet 40 smedecines Bord 5 sllànties per il·luminar capella i pobres

31 s 6 d manteniment capella =46 s 6 duna creu nova 15 s

menjar pobres i sepultura 120 s assistència pobres = 120 s

TOTAL 1.471 s 6 d

L’hospital és «llum, noblesa, ornament, lloor, glòria e amplitud de la ciutat»

[Ordinacions de l’hospital de la Santa Creu i Sant Pau, 1417]

Gràcies!